Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47797 | L'Avançada, serral de la Penya del Corb, coll d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavancada-serral-de-la-penya-del-corb-coll-den-roig | <p>BASTARDES, Albert (1988). 'La conservació d'un paisatge. El cas de la Penya del Corb', a 'L'Avançada', núm 19, abril 1988. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CARRERAS I CANDI, Francesc (1913). Geografia general de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Establ. Editorial de Albert Martín RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Formació rocosa pertanyent al període Triàsic, en el qual part de l'actual Catalunya es va enfonsar sota les aigües i es dipositar damunt seu l'arenosa vermella que avui anomenem popularment pedra esmoladora, tècnicament, 'gres del Bundsandstein'. Aquesta mena de roca és el que conforma la penya del Corb i l'Avançada, com a punt més alt de les proximitats del nucli urbà de la vila. El seu valor paisatgístic és destacat, oferint un paisatge insòlit al costat mateix del nucli urbà, de topografia abrupta, amb balmes i fraus, i destacant el color vermell per damunt de la poca vegetació de l'entorn.</p> | 08072-63 | Turó superior de la vila | <p>Segons que sembla, antigament havia hagut a l'Avançada una casa, enrunada, actualment, anomenada «Casa de l'Avançada», i habitada per avantpassats de la família Canalet. També hi ha la creu de ferro de l'Avançada, que és d'època recent. Al voltant d'aquest paratge s'escenifica cada any el Pessebre Vivent.</p> | 41.4184200,1.9204700 | 409786 | 4585770 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47797-foto-08072-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47797-foto-08072-63-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 122 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47799 | Parc urbà de la Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-urba-de-la-roda | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Paratge natural situat a la zona d'obaga del turó de pedra molera vermella sobre el qual es va desenvolupar el nucli històric de la vila. Aquesta zona és formada per penyals de pedra molera vermella i bosc d'alzines i pins i té una llargada d'uns 180 m i amplades que oscil·len entre 10 i 25 m.</p> | 08072-65 | Zona posterior de l'església de Santa Maria i de la seva rectoria | <p>El mapa del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) assenyala el camí de Barcelona per la banda nord del Castell, per sota del parc urbà «la Roda».</p> | 41.4182100,1.9228900 | 409988 | 4585744 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47799-foto-08072-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47799-foto-08072-65-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47816 | El Calaix, 'el Cala', torrent de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calaix-el-cala-torrent-de-can-canals | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Paratge natural situat al capdamunt del torrent de can Canals, amb uns 150 mts d'amplada per 500 mts de llargada (des de sota de la carretera de Gelida fins els Fitons). La roca ha estat erosionada pel pas de l'aigua i els moviments tectònics, formant-se escletxes, obertures i talls molt profunds i petites esplanades que permeten el descans i gaudir del paisatge. Per l'altra banda del torrent passa un camí en el qual s'han situat baranes en diferents punts (com a protecció i mirador). L'aigua del torrent es recollida i conduïda fins el poble.</p> | 08072-82 | Torrent de can Canals | <p>El Calaix és conegut des de força temps per la seva orografia i per l'aigua de què disposa.</p> | 41.4221300,1.8994100 | 408031 | 4586204 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47816-foto-08072-82-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47818 | Mata de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mata-de-can-coll | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat. SIMON DE GUILLEUMA, Josep (1963).</p> | <p>Exemplar de mata (Pistacia lentiscus) situada prop de la façana de ponent de la masia. Les seves dimensions no són les habituals d'aquesta planta, ja que arriba als 7 mts d'alçada i el perímetre del tronc és de fins a 2,10 mts, mentre que el de la copa ha arribat als 31 mts. En el seu moment es va dir que la mata gegant és femella i que a prop hi ha mates petites, mascles, que la fecunden cada any, donant com a fruit unes petites boles negres. L'arbust, de fulles verdes, viu habitualment a les parts abruptes de la regió mediterrània perquè no resisteix els freds rigorosos de l'hivern; la mata de can Coll, però, creix en un turó assolellat i gens arrecerat del vent.</p> | 08072-84 | Carretera de Sant Andreu. | <p>La planta arbustiva «mata» és molt coneguda i es presenta habitualment al sota bosc de Corbera, però aquesta pot ser considerada un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.</p> | 41.4296600,1.9421400 | 411612 | 4586995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47818-foto-08072-84-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47819 | El Roure Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gran | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Exemplar de roure (família de les fagaceae, gènere Quercus) que presenta un diàmetre de peu d'entre 0,60 - 1 m, copa de més de 10 m d'alçada i 10 m de diàmetre.</p> | 08072-85 | C/ Teresa Rojo, 12 | <p>El Roure Gran és un arbre que pot ser considerat un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenari) forma part de la història del municipi.</p> | 41.4269400,1.9629700 | 413349 | 4586672 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47819-foto-08072-85-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47820 | L'Alzina de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-de-rafamans | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Exemplar d'alzina (família de les fagaceae, gènere Quercus ilex) que presenta un diàmetre de peu d'entre 0,60 - 1 m, copa de més de 10 m d'alçada i 10 m de diàmetre.</p> | 08072-86 | Prop la depuradora Rafamans | <p>L'Alzina és un arbre que pot ser considerat un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.</p> | 41.4146900,1.9349500 | 410991 | 4585341 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47821 | Xiprers de can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-llopart | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Cinc exemplars de xiprers (família de les Cuquessaceae, gènere Cupressus sempervirens) que presenten un diàmetre de peu de 0,60-1 m i una alçada d'uns 15 m. Estan separats en dos grups de dos i tres exemplars respectivament. El grup de dos està al camí antic que anava a Sant Andreu de la Barca, i els tres restants estan a banda i banda de la carretera.</p> | 08072-87 | Carretera de Corbera a Sant Andreu de la Barca, a l'alçada de can Llopart | <p>Els 5 exemplars de xiprers de Can Llopard són arbres que poden ser considerats exemplars especials, ja que per les seves dimensions i antiguitat (són centenaris) formen part de la història del municipi. Antigament els xiprers indicaven el senyal de benvinguda als caminants: es plantava un xiprer si s'oferia aigua, dos si s'oferia aigua i menjar, i tres si també s'oferia allotjament; en el cas de can Llopart hi ha el fet curiós que si s'accedia des de Corbera hi havia tres xiprers mentre que si es venia de Sant Andreu només n'hi havia dos. Sembla que durant la guerra civil van servir de refugi per a persones.</p> | 41.4334200,1.9429900 | 411688 | 4587412 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47821-foto-08072-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47821-foto-08072-87-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Actualment estan completament envoltats de vegetació, i el grup de tres queden separats per la carretera. Informació facilitada per la família Llopart, masovers de can Llopart. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47822 | Font de l'Amunt, font de can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamunt-font-de-can-roca | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | L'entorn de la font és bo, el safareig està colgat per la vegetació. A la mateixa font hi ha mostres d'actes de vandalisme. | <p>Font situada en un indret envoltat de vegetació, ajardinat amb bancs. La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d'arc de mig punt. A la part inferior hi ha un petit banc d'obra amb un abeurador i, sota un camí, l'antic safareig de l'Amunt.</p> | 08072-88 | Extrem oest del barri de l'Amunt | 41.4101800,1.9065300 | 408609 | 4584869 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47822-foto-08072-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47822-foto-08072-88-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47824 | Font dels Herbatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-herbatges | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un indret de vegetació espessa, adossada a unes feixes i sota un gatell. L'aigua passa per diferents nivells fins que va a parar al torrent. El lloc és força ombrívol, gairebé tocant el mateix torrent; l'aigua brolla de forma abundant, creant un espai amb gorgs i petits salts d'aigua. L'ambient i la vegetació fan que sigui l'hàbitat ideal per espècies com les salamandres</p> | 08072-90 | Torrent de la Casa Cremada i els Herbatges | 41.4220900,1.9074600 | 408704 | 4586191 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47825 | Font del Rauré, del Raulé, del Rourer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raure-del-raule-del-rourer | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Tot i que l'entorn està en un estat acceptable, l'aspecte original de la font no es manté, la placa on hi havia la inscripció està malmesa i presenta pegats de ciment. | <p>La font està situada a peu del curs de l'aigua, tocant la riera de Corbera, en una fondalada amb poc espai i vegetació abundant. L'aigua surt d'una petita canonada clavada en una roca, on hi havia una inscripció que avui es conserva parcialment: 'Font del Rauré, restaurada el 3,09,1951'</p> | 08072-91 | Entre les urbanitzacions del Bon Repòs, les Parretes i la Creu Aragall Júnior, | 41.4209300,1.9129900 | 409164 | 4586056 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47825-foto-08072-91-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47828 | Fonteta, font de can Tonijoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonteta-font-de-can-tonijoan | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | A la rajola amb la imatge de Sant Cristòfol han picat les cares. | <p>Espai a peu de la carretera que va des de Corbera fins l'Amunt. La font pròpiament dita queda a la banda dreta de l'espai, i té bancs (d'obra a la dreta i excavat a la roca a l'esquerra). Té preparada una estructura amb bigues per a que s'enramin les plantes i creïn un espai ombrívol. La font té dos brolladors a diferents alçades, i també hi ha una rajola amb la imatge de Sant Cristòfol i un rètol on s'indica que l'aigua no és potable.</p> | 08072-94 | A la carretera de l'Amunt | 41.4130800,1.9027000 | 408293 | 4585195 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47828-foto-08072-94-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47829 | Font de l'alzina de can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzina-de-can-llopart | <p>AAVV. (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat: GEMC. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en una fondalada sota les arrels d'una alzina de dimensions considerables. L'aigua raja i forma un salt que va a parar dins una antiga resclosa. Damunt el raig d'aigua hi ha la inscripció 'Font de l'Alzina'.</p> | 08072-95 | Al camí que va des can Llopard a can Deu, tocant el torrent de can Llopard | 41.4314700,1.9488400 | 412174 | 4587189 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47829-foto-08072-95-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47830 | Font de la Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-cremada | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>La font pròpiament dita està situada dins una mena de cobert de pedra seca, en un indret ombrívol, de vegetació abundant. L'aigua brolla durant tot l'any, una part va a parar al torrent de la Casa Cremada, però també es recull una part per diverses canalitzacions que s'utilitzen per regar els horts de l'entorn i a una bassa, utilitzada també pel rec.</p> | 08072-96 | A la torrentera sota les feixes de Casa Cremada | 41.4244500,1.9065300 | 408629 | 4586454 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47831 | Font del Corró, font del Pi de can Deu, font de can Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-corro-font-del-pi-de-can-deu-font-de-can-deu | <p>AAVV (2005), 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Envoltada de vegetació, i amb una pintada. | <p>Font situada en un espai estret i cobert de vegetació de ribera, al costat d'un pi de grans dimensions. L'aigua surt d'un petit brollador i es recull en una palanca excavada al terra.</p> | 08072-97 | Al camí de Can Deu (des de la carretera de Sant Andreu), a l'altra banda de la riera | 41.4266100,1.9416000 | 411563 | 4586657 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47831-foto-08072-97-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47832 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-0 | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La font ja no existeix | <p>Estava situada a la llera de la riera de Corbera, i damunt una pedra hi havia una inscripció amb el nom de Joan.</p> | 08072-98 | A la riera de Corbera | 41.4209100,1.9242000 | 410101 | 4586042 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'ha pogut accedir a la font, que sembla que fa uns anys va quedar coberta per un moviment de terres. Les coordenades són aproximades. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47834 | Font de can Montmany de mas Passoles, font del Conill Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-montmany-de-mas-passoles-font-del-conill-blanc | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada dins una caseta amb bancs tant a l'interior com a l'exterior, actualment inundada. Els brancals de la porta són de maó massís, i la coberta (a dues aigües) és de teula. Al davant hi ha una bassa i més endavant un tanc de reserves d'aigua de capacitat considerable.</p> | 08072-100 | Masia de can Montmany de Mas Peçoles | 41.4244600,1.9604300 | 413133 | 4586399 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47838 | Font de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-senyora | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font molt propera a la riera Rafamans, en un racó de vegetació frondosa d'heures, molses i falgueres. L'aigua surt de la roca, es recull en una palanqueta, surt per un brollador i va a parar directament a la riera.</p> | 08072-104 | Prop de la barriada de Sant Cristòfol | 41.4138100,1.9034300 | 408355 | 4585276 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47839 | Font del mas d'en Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-den-planes | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La font va desaparèixer | <p>La font estaria situada en una zona propera al Mas d'en Planas (masia enderrocada), del qual rebria el nom, i que quedaria gairebé al centre del que avui és la urbanització ca n'Aragall, al costat de l'Alzina que dóna nom al carrer de l'Alzina.</p> | 08072-105 | Urbanització ca n'Aregall | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'ha pogut ubicar exacament l'indret on estava la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47840 | Font de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-teresa | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un espai molt ample, amb les restes d'una bassa al davant. L'accés a la font es fa a través d'unes escales. Està encastada en un mur de pedra seca (al costat d'un altre de pedra amorterada). Hi ha una llosa amb la inscripció 'Font de Santa Teresa' i a la part superior una petita fornícula protegida per una reixa, amb un relleu de Santa Teresa. L'aigua brolla directament d'una obertura a la roca.</p> | 08072-106 | Urb. Santa Maria de l'Avall, carrer 17 | 41.4213400,1.9541500 | 412604 | 4586059 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47841 | Font de can Canonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-canonge | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada a peu de la riera, envoltada de vegetació, i amb accés a través del carrer baixant unes escales. Hi ha una peça ceràmica amb el nom de la font damunt una petita fornícula de maó massís i ciment.</p> | 08072-107 | A la urbanització can Canonge, tocant la riera de Corbera | 41.4348000,1.9570800 | 412867 | 4587551 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47841-foto-08072-107-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47842 | Font de Socies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-socies | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un indret força espaiós al costat d'una alzina de grans dimensions, envoltat de vegetació (pins i heures bàsicament). L'aigua surt d'un petit brollador entre les pedres (que formen part d'una estructura de pedra amorterada) i rellisca per elles. Al voltant hi ha pedres de grans dimensions que es poden fer servir com a bancs o taules.</p> | 08072-108 | Camí forestal entre les urbanitzacions Cases Pairals i Socies. | 41.4306100,1.9655900 | 413573 | 4587077 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47842-foto-08072-108-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47848 | Serra de l'Aragall, serra de Sant Miquel, pujol de Migjorn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-laragall-serra-de-sant-miquel-pujol-de-migjorn | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La banda de Corbera de la serra de l'Aragall està fortament urbanitzada | <p>Les serres de l'Aragall, de Sant Miquel i el Pujol de Migjorn estan situades al límit amb els termes municipals de Gelida i Castellví de Rosanes. Són formades per dipòsits en forma de penya-segats de l'època del Triàsic, reposant damunt de pissarres silúriques. El punt més elevat de la serra de l'Aragall és la Creu de l'Aragall que, malgrat la seva estreta vinculació amb la masia de ca n'Aragall, al terme municipal de Corbera, està situada a Castellví de Rosanes. El punt més elevat de la serra de Sant Miquel és el pujol de Migjorn, amb 599 mts, tot i que també destaca l'anomenada Roca Foradada, una formació rocosa amb un forat circular als seus peus, que es constitueix com un mirador. En quant a vegetació, destaca la importància del bosc, format gairebé exclusivament de pi bord i alzines.</p> | 08072-114 | Límit nord-est del terme municipal | 41.4297000,1.8955100 | 407716 | 4587048 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47851 | PEIN Muntanyes de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-muntanyes-de-lordal | <p>Direcció General de Patrimoni Natural (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Espai de 21,27 ha que forma part de l'espai PEIN de les Muntanyes de l'Ordal. El conjunt de l'espai està format per diverses unitats: la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, la serres del Mas i de Güell, els penya-segats de Cervelló, etc, deixant fora els elements artificialitzats. S'ha d'incloure dins el domini de l'alzinar litoral, però hi dominen les comunitats secundàries com les brolles o garrigues, a més de comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. Hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, a més de plantes aromàtiques com la farigola o el romaní. L'espai PEIN que forma part del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb el terme municipal de Gelida, inclou dos cims destacats, el Puig d'Agulles i el Roc Forellac, amb una alçada de 628 mts.</p> | 08072-117 | Límit oest del terme municipal | 41.4114400,1.8810200 | 406479 | 4585037 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47851-foto-08072-117-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La seva situació, propera a importants àrees urbanes, determina un cert grau de fragilitat; la forta pressió antròpica fa augmentar el risc d'incendis forestals. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47852 | Puig de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-les-agulles | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Degut a la instal·lació del radar i de diverses antenes, l'aspecte actual és un tant inhòspit. | <p>Pujol de 652 m d'alçada. És l'indret més alt de Corbera i de la serra de l'Ordal, just al límit amb el terme municipal de Gelida. Junt amb el Roc de Forellac i el Coll del Portell està inclòs a les muntanyes de can Rigol (que alhora formen part de la serra de l'Ordal. Es pot accedir a aquest indret per diversos camins, el més conegut i utilitzat antigament era el que unia els dos Masets i passava per la Font de Flandes, encara que la instal·lació del radar meteorològic va fer que s'obrís un nou camí i que actualment es pugui arribar fins gairebé el cim en vehicle. La vegetació és abundant, amb un predomini del pi blanc, encara que també es troben alzines i matolls (garriga mediterrània, llentiscle i gatosa) i herbes aromàtiques (farigola i romaní). L'espai forma part de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal.</p> | 08072-118 | Límit oest del terme municipal | 41.4081000,1.8850300 | 406809 | 4584661 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | L'any 1992 va instal·lar-s'hi un radar meteorològic | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47859 | Pedra amb inscultures de la Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-inscultures-de-la-creu-de-laragall | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya. 'Una pedra gravada fa més de 4.000 anys', a 'L'Avançada', núm 50, desembre 1996. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | La conservació dels gravats és irregular en funció de la seva profunditat i la proximitat a les vores. | <p>Llosa sorrenca plana de forma hexagonal, amb una superfície de 85 cm2 i 20 cm de gruix, la qual presenta un conjunt de 10 solcs i 10 cassoletes gravats, distribuïts de forma regular per tota la seva superfície. Els solcs, rectilinis i curvilinis, estan associats entre ells formant un grup amb dos eixos principals, format pels trams rectilinis i la resta de solcs són curvilinis. Les 10 cassoletes o forats de forma hemisfèrica amb el fons còncau practicats a la pedra estan repartides per tota la superfície de la pedra; el seu diàmetre varia entre els 3 i 10 cm, i la profunditat de les de major diàmetre arriba a 6 cm (la resta tenen una profunditat de fins a 2 cm). Els gravats poden haver estat realitzats per abrasió, repicat o combinació de les dues tècniques, sense poder-ho precisar.</p> | 08072-125 | Sala de plens de l'Ajuntament (carrer de la Pau, 5) | <p>El 1996, durant la construcció d'una casa a la urbanització Creu Aragall, Antoni Guillaumes va informar a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat de la presència d'aquesta pedra gravada, la qual va ser documentada el mateix 1996 pel Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. El 20 de febrer de 1997, la pedra amb inscultures va ser traslladada a l'edifici de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat (amb resolució, el 5 de desembre de 1996, del director general de Patrimoni Cultural, de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'autoritzava a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat per traslladar-la).</p> | 41.4308000,1.9181100 | 409606 | 4587147 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47859-foto-08072-125-1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'han pogut localitzar elements que constitueixen un indicador cronològic i, per tant, no es pot precisar la cronologia concreta dels gravats, situant-se aquests en l'àmplia forquilla entre el III mil·leni i l'època medieval. Element declarat BCIN segons Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. | 78|80|85 | 47 | 1.3 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 47860 | Casa Nova de l'Aragall (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-laragall-jaciment | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.;</p> | <p>Dos conjunts de gravats situats en afloraments rocosos de grans dimensions, situats a uns 20 i 60 m de la Casa Nova de l'Aragall. Al conjunt 1, els gravats ocupen l'extrem sud-est d'un aflorament rocós d'uns 5 m de longitud de gresos vermells triàsics; els gravats ocupen una superfície llisa d'1 m2 i consisteixen en una seixantena de línies incises d'uns 8-12 cm de longitud, orientades majoritàriament vers el nord-est/sud-oest i situades paral·lelament formant franges irregulars. La fondària màxima de les línies incises és de 2-3 mm. Unes poques línies, en general mal conservades i agrupades a l'extrem superior de la superfície gravada, presenten orientacions diferents i no guarden un paral·lelisme entre ells. Per sota de les línies, ocupant una posició central, hi ha una parella de cassoletes de perfil cònic, de 3 cm de diàmetre i una fondària de 2 cm. El conjunt 2 es tracta d'un aflorament rocós de gres vermellós, sobre l'extrem oriental del qual hi ha inscultures consistents en 5 cassoletes alineades irregularment; els seus diàmetres varien entre els 4,5-10 cm, i la seva profunditat varia també entre els 2-5,5 cm.</p> | 08072-126 | C/ Eucaliptus, 108 | <p>El juliol de 1998, Antoni Guillaumes va informar al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya de l'existència de dues roques amb inscultures vora la Casa Nova de l'Aragall, no gaire lluny de la pedra localitzada el 1996.</p> | 41.4275300,1.9157700 | 409406 | 4586786 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47860-foto-08072-126-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Element declarat BCIN segons Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 47861 | Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-agulles-0 | <p>SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | Parcialment enfonsada | <p>Cavitat càrstica que forma una cambra funerària de reduïdes dimensions. L'excavació arqueològica de l'interior de la cova va posar al descobert un espai amb evidències d'un ús antròpic reiteratiu durant la prehistòria, probablement com a espai d'activitat funerària. També ha permès recuperar diversos nivells arqueològics en els quals s'han trobat nombrosos fragments ossis pertanyents a cinc individus humans, així com un útil lític tallat en sílex i dues denes circulars de caràcter funerari.</p> | 08072-127 | Prop de la Urbanització de Ca n'Armengol-2a fase, sobre el torrent de Planes | <p>Les troballes de restes òssies han estat realitzades a l'agost de 2004 per membres de la Secció d'Espeleologia del SAC de Corbera de Llobregat, els quals van notificar-lo al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Al setembre de 2004, s'hi va realitzar una inspecció a càrrec de l'arqueòleg territorial de la zona; entre finals de setembre i principis d'octubre de 2004 s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica d'urgència.</p> | 41.4181100,1.8914000 | 407356 | 4585766 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat i SpeleoCorb. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47862 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu | <p>SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | Anys enrere s'hi ha realitzat trencament de concreccions naturals (estalagmites i estalactites). | <p>Cavitat càrstica amb un recorregut aproximat de 20 m i una amplada màxima de 45 cm. En aquest espai s'ha recuperat un conjunt de material ceràmic, així com fragments de metall (bronze) i restes de fauna. Els materials recuperats responen a un ús esporàdic de la cavitat, ja que les seves reduïdes dimensions no permeten una ocupació permanent d'aquest espai.</p> | 08072-128 | A la Urbanització de Ca n'Armengol-2a fase, banda de ponent | <p>Les troballes han estat realitzades a l'agost de 2004 per membres de la Secció d'Espeleologia del SAC de Corbera de Llobregat, els quals van notificar-lo al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Al setembre de 2004, s'hi va realitzar una inspecció a càrrec de l'arqueòleg territorial de la zona.</p> | 41.4179400,1.8920000 | 407406 | 4585746 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47862-foto-08072-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47862-foto-08072-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47862-foto-08072-128-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Informació i fotografies facilitades per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat i SpeleoCorb | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47865 | Sepulcre de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-corbera | <p>BOSCH I GIMPERA, Pere (1915-1920). Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La troballa està formada pels materials següents: dues destrals molt ben polides -una de pedra negrosa (diorita), de 4,7x3,2x1 cm, i altra de pedra verdosa (serpentina), de 4,3x3,2x1,2 cm- i una dena de collaret -de pedra verdosa (cal·laïta) de forma oblonga, de 2,8x1,3x1 cm.</p> | 08072-131 | Museu d'Arqueologia de Catalunya | <p>No es coneixen les dades referents al tipus d'enterrament ni de quina manera es va fer la troballa. Segons esmenta Pere Bosch i Gimpera a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans corresponent al període 1915-1920, els materials van ser recollits per Francesc Martorell de mans d'un pagès que els havia trobat en un sepulcre en el terme municipal. La troballa pot situar-se entre 1915-1920.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47865-foto-08072-131-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 78 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47870 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-1 | <p>Pou de glaç de grans dimensions, amb sostre en forma de cúpula construït íntegrament de pedra seca. La construcció és d'època medieval, encara que a l'exterior hi ha unes parets que possiblement siguin construïdes en època posterior, de forma octogonal i que tenien un cobert suportat amb bigues de fusta.</p> | 08072-136 | Tram final de la riera de Corbera | <p>Les grans dimensions del pou de glaç podrien explicar-se pel possible subministrament de gel pel mercat del peix de Barcelona: el transport es faria amb barca, seguint el curs del riu Llobregat. L'any 1284, Romeu de Corbera es casava amb Liliana de Centelles, que va aportar al patrimoni familiar l'ingrés del dret o tribut sobre el peix i el garum (salsa de peix) que es venia a Barcelona. Aquest dret continua apareixent en documents posteriors (1348, 1356, 1423...). Hi ha una altra referència documental sobre el gel a Corbera: en un document de 1731 s'indica que l'hostaler de Corbera estava obligat a tenir i vendre neu per la conservació dels aliments. Seguint el curs de la riera hi ha uns terrenys actualment ocupats per horts, eren les antigues rescloses on l'aigua, escampada en tolls de poca profunditat, es glaçava.</p> | 41.4413600,1.9799400 | 414786 | 4588256 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47870-foto-08072-136-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47871 | Gorgs de la Mola, camí històric del Pas de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-la-mola-cami-historic-del-pas-de-la-barca | En alguns indrets els murs de pedra seca estan deteriorats, i el camí no està en bon estat. | <p>El camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua. La força de l'aigua -riera de Corbera- ha excavat un pas en gresos vermellosos, les roques són de gran bellesa i conformen un paratge de coves, balmes i salts. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.</p> | 08072-137 | Tram final de la riera de Corbera | 41.4395800,1.9726900 | 414178 | 4588066 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47871-foto-08072-137-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel GEMC, el Grup d'Història Local i l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 85 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47874 | Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos | <p>Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.</p> | 08072-140 | Prop del barri de l'Amunt | 41.4104100,1.9082000 | 408749 | 4584893 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47878 | Llegenda castell i sarraïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains | No es coneix | <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> | 08072-144 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47879 | Trobada Imatge Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-imatge-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial</p> | <p>La tradició refereix que una humil serventa, un bon matí acudí a la cisterna del castell per tal de pouar-ne l'aigua; la tasca li resultava, aquella vegada, més pesada que de costum, fins que en sorgir del pou la galleda va quedar corpresa en veure que en lloc d'aigua havia pouat una imatge; donà altes veus, i en sentir els seus crits s'hi atansaren els altres servidors del castell, els quals varen recollir la imatge per portar-la a la residència dels seus senyors. La imatge hauria estat amagada precipitadament per anteriors residents del castell, amb motiu d'una emboscada sarraïna, segles enrere i, fos com fos, s'havia oblidat el seu amagatall; segurament degué romandre al pou durant segles, de forma que no va quedar record d'aquella ocultació, ja que havien desaparegut els corberins que per posar-la en lloc segur l'havien treta del castell. El record d'aquesta llegenda era present en el pedestal on hi havia la imatge antigament, avui desaparegut. També s'hi fa referència als goigs de Sta. Magdalena</p> | 08072-145 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47880 | Vida de Santa Magdalena a Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> | 08072-146 | Muntanyes de Corbera | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47887 | Festa Major de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-antoni | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major d'hivern, que es celebra el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Els orígens de la festa són a la zona alta de Corbera, on es feia una missa, la tradicional benedicció dels animals, la subhasta de la coca i un ball amb orquestra a la tarda. Amb el temps, la festa va començar a fer-se més important a la zona baixa de Corbera, especialment a partir de la creació de la Germandat de Sant Antoni Abat, l'any 1907. Els actes principals eren una missa, la benedicció d'animals, una processó encapçalada pels animals i un ball. Actualment la festa l'organitza l'entitat 'Amics de Sant Antoni', i continuen celebrant-se la missa, la benedicció d'animals, els tres tombs i balls, però s'han anat incorporant actes nous, com un esmorzar popular i un espectacle pirotècnic (a càrrec del grup de diables Penya del Corb).</p> | 08072-153 | Vila de Corbera | <p>L'origen de la festa està en la devoció al patró dels animals de càrrega, especialment important en moments en els quals eren imprescindibles per les activitats econòmiques que es desenvolupaven a la vila: a l'agricultura s'utilitzaven per llaurar, batre i transportar la collita; en relació a les guixeres, servien per transportar la llenya dels boscos per escalfar els forns.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47887-foto-08072-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies cedides per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47888 | Festa Major de l'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lamunt | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de l'Amunt, on tradicionalment participaven de manera activa tots els veïns de les masies properes (can Canals, els Fitons, els Masets, ca n'Aragall...), amb l'assistència també d'una part important de veïns de Corbera (especialment de la zona alta). Els actes principals són una missa solemne, el res del rosari i ball d'envelat a l'actual plaça de l'Envelat.</p> | 08072-154 | Barri de l'Amunt | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena, el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4109600,1.9063300 | 408594 | 4584956 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Fotografia cedida per Vicenç Monleón. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47889 | Festa Major de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> | 08072-155 | Barri de Can Moriscot | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4312200,1.9351300 | 411028 | 4587176 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47906 | Penyes d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-den-rovira | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Turó de gran valor paisatgístic situat a l'entrada de la zona baixa del nucli urbà, format per roques calcàries i dipòsits de guix. Antigament s'hi havia conreat vinya, però el terreny quedà erm després de la fil·loxera. A principis del segle XX s'arranjà com a jardí. Damunt el turó hi ha la masia de la Creu.</p> | 08072-172 | Límit del terme municipal, damunt el brancal de la carretera que va cap a la zona alta. | 41.4159600,1.9341800 | 410928 | 4585482 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47906-foto-08072-172-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47863 | Sepulcre de cista de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-cista-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | III aC-VdC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva en cista que, segons informació de Llibert Piera, el 1987 es va localitzar en el marge d'un camí molt a prop de Can Llopard. Probablement, l'enterrament podria correspondre a l'època romana, tot i que no es precisen prou dades per afirmar l'època exacta. El 2004, durant la visita al lloc per realitzar la revisió de la Carta arqueològica del baix Llobregat, no es va poder ubicar l'emplaçament de l'enterrament, i tampoc es va observar l'existència de ceràmica en superfície. Sembla que les restes van quedar al descobert amb motiu de l'arranjament de la carretera de Corbera a Sant Andreu, a l'alçada del mur de la finca Los Olivos.</p> | 08072-129 | Carretera de Sant Andreu, a l'alçada de la finca 'Los Olivos' | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest enterrament.</p> | 41.4342900,1.9443500 | 411803 | 4587507 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Es coneix l'indret on estaria ubicat el sepulcre, que actualment no és visible. Hi ha constància de l'existència de documentació gràfica, però no ha estat possible localitzar-la. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47864 | Forn de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | VII-XVIII | Hi ha vegetació dins el forn, i les parets i la coberta estan mig enfonsats. | <p>El 1987 es van observar restes de les parets d'un forn en el qual, segons sembla, es van trobar fragments de tegulae mal cuits. Es tracta d'un forn de planta circular excavat en el terreny natural i amb les parets rubefactades.</p> | 08072-130 | Camí que surt de can Llopard en direcció a Sant Andreu | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest forn. El 2004 s'hi va efectuar una visita al jaciment amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Baix Llobregat.</p> | 41.4343400,1.9458700 | 411930 | 4587511 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47864-foto-08072-130-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Tot i que Llibert Piera apunta que podria tractar-se d'un forn d'època romana, seria necessària una intervenció arqueològica que aportés noves dades, ja que per les seves característiques sembla més aviat un forn d'època medieval o moderna. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47869 | Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | X | <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> | 08072-135 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47759 | Capella de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cristofol-0 | <p>CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1981). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat PAGÈS I PARETAS, M. (?). El temps del romànic al Baix Llobregat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VICENTE MERCADER, Pilar (coord.) (1999). El Baix Llobregat. Guia per al coneixement del patrimoni. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | X-XI | Presenta esquerdes produïdes bàsicament pel moviment de les lloses de pedra sobre les quals està edificat. Actualment tot el conjunt està cenyit per reforços metàl·lics. | <p>Capella d'origen pre-romànic d'una sola nau rectangular, sobrealçada i amb absis a la capçalera. L'absis i la part posterior de les parets van ser reformats a principis del segle XI. L'absis conservat no és un semicercle complet, ja que presenta una forma corba només en la paret de llevant. Disposa de dues finestres del segle XI de doble esqueixada i coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta. Davant la façana hi ha un petit atri, construït el 1807 (la data figurava a la llinda de l'entrada, avui desapareguda) . És bastit parcialment damunt un sortint de roca, i construït amb carreus de pedra esmoladora, amb fragments d'opus spicatum. L'interior és senzill, i la coberta ha estat refeta segons el model original, amb un embigat recolzat damunt cavalls de fusta.</p> | 08072-25 | Av. de l'Ermita, 12 | <p>La seva proximitat al monestir de Sant Ponç fa considerar la possibilitat d'una certa dependència. Al segle XVI a la capella hi havia un ermità; als documents corresponents a les visites pastorals figura com a «sacellum», és a dir, com a petit santuari.</p> | 41.4146600,1.9028400 | 408307 | 4585371 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47759-foto-08072-25-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47760 | Ermita de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marti | <p>GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VALL I RIMBLAS, Ramon (1989). 'Sant Martí: una església pre-romànica inèdita a Corbera de Llobregat'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels: Ajuntament de Castelldefels.</p> | XII | Només resta dreta part d'una paret | <p>Petit edifici amb absis rectangular, del qual només es conserven les ruïnes de dues de les tres parets amb una alçada de 2 i 3 m. Bastit amb carreuat travat amb un morter de calç amb arena. Per les restes es pot deduir que la planta tindria una forma entre rectangular i romboïdal, amb una capçalera de forma gairebé quadrada. La coberta de la capçalera podria haver estat de volta de canó, i no hi ha cap resta que permeti esbrinar el tipus de coberta de la nau. El mur lateral esquerre està format per carreus més aviat grans i ben escairats, col·locats segons fileres homogènies; el de la paret del fons es dividiria en dues parts, la inferior seria semblant a la descrita, i la superior té els carreus de dimensions més reduïdes.</p> | 08072-26 | Al final del camí de Sant Martí | <p>Les primeres referències a Sant Martí són de 1351, però fan referència a l'altar de Sant Martí de l'església de Santa Maria de Corbera. Aquest fet permet pensar que potser l'ermita ja estaria sense culte i que en el seu record s'hauria erigit a la parròquia un altar dedicat al sant (molt honorat a l'església hispana abans de l'època carolíngia).</p> | 41.4271100,1.9191600 | 409688 | 4586736 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47760-foto-08072-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47760-foto-08072-26-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 92|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47855 | Imatge de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII | <p>Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu (coronada) donant el pit a l'infant Jesús. Té una alçada de 73 cm.</p> | 08072-121 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Atès que es tracta d'una talla d'estil romànic i procedeix del monestir de Sant Ponç, hom pot deduir que la data de la seva elaboració correspon a l'època de construcció del monestir. Tanmateix, no existeix cap referència documental fins força anys més tard i amb una precisió un xic ambigua. D'aquesta manera, no serà fins a la visita pastoral de 1592 que hi hagi una referència com aquesta: «en lo altar de Ntra. Senyora fassen una imatge nova». En la visita del 1628 s'esmentava «un retaule amb la imatge de la Mare de Déu al mig»; en la de 1887 se'n diu «los santos que se veneran en ella son imágenes antiquísimas», però en cap cas podem aclarir de manera documentalment fidedigna l'antiguitat de la imatge. Durant la guerra civil la talla va desaparèixer i no es va localitzar fins 1952; havia patit desperfectes, i va ser restaurada a cura de Joan Ainaud de Lasarte.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47855-foto-08072-121-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir del segle XIII es va generalitzar aquest tipus d'iconografia, que evoluciona des de la rigidesa d'anteriors imatges de la Mare de Déu, en els quals és tractada com a tro de l'Infant. A partir d'aquesta època, a més a més, el culte a Maria va tenir una gran expansió al món occidental. | 92 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47735 | Església Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J. GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII-XX | <p>Església de forma rectangular formada per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada.</p> | 08072-1 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'evolució de l'església de Santa Maria de Corbera està vinculada a la senyoria i castell de Corbera i a la devoció de Santa Magdalena. La consagració de l'església (indatada) és anterior a 1295, data de la seva primera referència documental a càrrec del senyor de Corbera, Bernat Marimon de Plegamans, que l'esmenta com a element dins del recinte del seu castell. Les parets més antigues de l'actual església corresponen a l'edifici originari del segle XIII (un atri i una sola nau, amb els altars de Sant Joan i Santa Magdalena al seu interior), el qual ha estat objecte de successives ampliacions: sagristia (1492), capella de Santa Magdalena al costat de l'atri (1487), campanar (1508), capella de Sant Joan (1522), capella del Rosari (1589), sengles capelles de Santa Bàrbara i Sant Roc (1594), cor sobre l'atri (1600), incorporació de l'atri a la nau central (1611), modificació de la façana principal (1711-1777), nova capella de Santa Magdalena (1825), presbiteri i cambril (1858), capella del Santíssim (1885), baptisteri (1940), ampliació de la capella del Santíssim (1964) i restauració de l'exterior del campanar (1988).</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47804 | Castell de Corbera (mur i restes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-corbera-mur-i-restes | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV | Del castell original només queda una part aprofitada com a mur. | <p>Restes de murs i de torre de base rodona del castell i pati davanter, actualment immerses dins dels murs que conformen els desnivells i terraplens dels jardins de la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera i del casal de Santa Magdalena. Les restes que corresponen als murs de l'antic castell es distingeixen de la construcció de murs més moderna pels dos aspectes següents: d'una banda, la diferència de les mides de les pedres (més grosses les primeres); i, d'altra banda, per la rusticitat de la col·locació amb morter de calç.</p> | 08072-70 | Carrer de l'Església / plaça de l'Església | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Corbera daten del 1032 i són al testament de Guillem de Mediona; tanmateix, sembla més adient considerar que aquestes restes no corresponguin a aquell primitiu castell, sinó al castell de Marimon de Plegamans, del segle XIV. Aquest castell, ja en possessió de la nissaga Mora, va ser enderrocat a instàncies de Felip V. Amb tot, com a conseqüència d'aquest enderrocament, van restar dempeus nombroses restes de parets, arcs i murs, que finalment han desaparegut, ja que la major part de les seves pedres van ser emprades en la construcció de la rectoria de la parròquia de Santa Maria.</p> | 41.4179700,1.9229200 | 409990 | 4585717 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47804-foto-08072-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47804-foto-08072-70-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 47776 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa de l'Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIV-XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb la planta baixa, planta pis i golfes, i coberta de dos aiguavessos. A la façana de migdia hi ha un pati d'entrada tancat per les construccions auxiliars de la masia, amb accés per portal rodó cobert. Obrada amb murs de pedra amorterada, referida en calç; disposa de portal amb arc dovellat de mig punt, a la clau del qual hi ha inscrit l'anagrama «16 IHS 59». Davant l'accés hi ha restes de l'antiga era. Hi ha diferents construccions annexes, també per la part posterior (petit habitatge com ampliació de la masoveria construïda cap al 1900).</p> | 08072-42 | Carretera de Sant Andreu | <p>A les llindes de la porta principal i del portal interior figuren les inscripcions 1529 i 1659, respectivament. Tot i amb això, el llinatge dels Llopart figura als capítols matrimonials des del segle XIV. D'ença aleshores els Llopart van mantenir la propietat de la masia fins a 1800, quan va passar per línia lateral als Romagosa. Actualment els descendents d'aquesta família són els masovers.</p> | 41.4333600,1.9456700 | 411912 | 4587402 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47776-foto-08072-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47776-foto-08072-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47776-foto-08072-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A les rodalies es poden veure restes d'èpoques passades: ossos de la guerra dels carlins, fragments d'obús de la guerra civil... Informació facilitada per la família Llopart, masovers de la masia. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47805 | Portal d'entrada i arc de la capella de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dentrada-i-arc-de-la-capella-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XV | Un dels envans de la rectoria està a aproximadament mig metre de l'arc, fet que dificulta la seva visió. D'altra banda, s'han posat cables elèctrics. | <p>Portal, arc i sala de pas interiors amb accés des de la sala rectoral a la capella de Santa Magdalena. El portal, d'estil gòtic, va ser construït en pedra esmoladora vermella, així com la resta de pedres de l'arc i de les parets de la sala interior. Els brancals de l'arc són força erosionats, especialment a la seva part inferior.</p> | 08072-71 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La capella de Santa Magdalena ja estava construïda al segle XV, formant part del recinte del castell. El mes de setembre de 1823 l'antiga capella va passar a convertir-se en el Cor de l'església de Santa Maria. Des de començaments del segle XVIII, quan es va enderrocar definitivament el Castell de Corbera per ordre de Felip V, fins a 1950, quan es va bastir la nova rectoria de la parròquia de Santa Maria, van restar a l'intempèrie un seguit d'elements, com el portal gòtic que comunicava el castell amb la capella de Santa Magdalena, l'arc que comunicava la capella amb l'església i, també, l'espai intermig que primitivament havia constituït la mateixa capella annexa a l'església. Quan es va construir la nova casa rectoral el 1950, el portal, l'arc i la sala es van mantenir en el seu lloc, i des d'aleshores constitueixen el pas o connexió entre la rectoria i l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.4180700,1.9231100 | 410006 | 4585728 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A la fotografia 1 es pot observar l'estat de les restes del castell a principis del segle XX, i la situació de l'arc de la capella de Santa Magdalena (la fotografia ha estat extreta del llibre RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat). | 93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 47856 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>GUAL I REMÍREZ, F. Xavier; MILLÀS I CASTELLVÍ, Carles (1999). «Els arxius parroquials de l'Edat Moderna al Baix Llobregat». FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords.). 1res. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat MARTÍ I BONET, Josep M.; FIGUEROLA I ROTGER, Pere J.; JOVEN I LÒPEZ, Isabel; MUÑOZ I PRADAS, Francesc; SASTRE I TUTUSAUS, Jacint (1985). «Els Arxius Històrics Parroquials del Baix Llobregat». DD.AA. XXV Assemblea intercomarcal d'estudiosos (El Prat, 25-26 octubre 1980). Barcelona: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Amics del Prat, pàg. 9-151 RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XX | <p>Arxiu integrat per un seguit de documents recollits a la casa rectoral des de l'Edat Mitjana fins avui, període en el qual el rector ha actuat com a notari de la vila de Corbera, i després com a administrador de la parròquia. L'arxiu està compost pels fons següents: llibres sacramentals (baptismes, matrimonis i defuncions), notarials (testaments, manuals parroquials-actes, capítols matrimonials, inventaris, capbreus i processos), vida parroquial i administració (aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, consell de l'obra, culte, organització, visites pastorals, correspondència, llevadors de rendes, factures, funerària i «diversorum»), confraries (Santa Magdalena i Ntra. Sra. del Roser), i pergamins.</p> | 08072-122 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Els primers documents conservats daten de 1302. Entre 1950 i 1960 Ramon Bastardes, Max Canher, Agustí Contijoch, Eulàlia Duran i Enric Lluch van catalogar i ordenar els documents de l'arxiu; amb el temps es van desordenar, i en l'actualitat s'estan digitalitzant els fons i inventariant-los de forma exhaustiva. A diferència del que va passar en altres parròquies, amb l'arribada de la guerra civil pràcticament no es van destruir fons.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir de 1728, el monestir de Sant Ponç va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de santa Maria de Corbera. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/