Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47737 | Rectoria de la parròquia de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera.</p> | XX | <p>Edifici compacte adossat perpendicularment a la façana principal de l'església parroquial. A la façana principal, orientada al migdia, hi ha porxo d'entrada d'arqueria rodona, i al segon pis, arcades a la catalana. Bastit amb pedra molera, els brancals, llindes, ampits, dovelles i pilars són de pedra vermella tallada. La coberta és de teulada àrab de dos aiguavessos i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns.</p> | 08072-3 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La nova rectoria fou edificada entre 1947 i 1950 en l'espai adjacent a l'església de Santa Maria, ocupat antigament per part de l'antic castell de Corbera, en un terreny cedit el 1948 per Jacinta Sastrada Morelló, vídua del darrer baró de Corbera, Pau Joan de Ramon i Jaubet. En executar-se les obres es va procedir a enderrocar el mur que quedava de les restes del castell (els anomenats «castellots»), aprofitant els carreus en el nou edifici. Actualment es conserven les restes d'una de les parets del castell de Corbera, situada al costat esquerre de l'edifici de la rectoria, i el portal gòtic de l'antiga capella de Santa Magdalena, a la qual s'accedeix per l'interior de la rectoria.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Jeroni Martorell i Terrats | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47742 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-2 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII | El seu estat és ruïnós. | <p>Casa urbana amb coberta de dos aiguavessos. Resta separada del carrer per un pati davanter o eixida al qual s'accedeix per una rampa pròpia de la mateixa finca. Bastida amb pedra amorterada amb llindes, brancals, etc. de pedra picada; té estructura de teulada i sostres de fusta. El portal de casa és de punt escarser, al qual hi figura la data 1686.</p> | 08072-8 | C/ Major, 13 | <p>Tot i la data de 1686 que figura a la façana de la casa, hi ha constància documental anterior de l'existència del teixidor de lli: durant la segona meitat del XVI la dona del teixidor de lli va abandonar el seu marit per marxar amb el bandoler Tallaferro (s'hi fa referència en documents de 1616), també trobem notícies de la casa del teixidor de lli en l'acta de venda del castell i lloc de Corbera a Montserrat Mora, en 1619.</p> | 41.4182100,1.9236000 | 410047 | 4585743 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47757 | Ca l'Aiguardenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguardenter | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Antiga masia rural que ha quedat immersa dins del nucli urbà de la població a causa del seu creixement. Edifici de planta quadrada alçada, amb planta baixa sobreelevada per la topografia del terreny i additaments de tota mena destinats a corrals, corts i coberts. La coberta és de dos aiguavessos.</p> | 08072-23 | Travessia de la Font Vella, 10 | <p>Al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) no hi figura aquesta casa, sinó les terres de Pau Rovira.</p> | 41.4166900,1.9238300 | 410064 | 4585574 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47761 | Can Xavier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xavier | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici residencial aïllat de planta rectangular amb tipologia de masia rural abacial. Disposa de planta baixa, pis i golfes en cos central sobreelevat. Té porxo amb arcades i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb murs de pedra, referida en calç.</p> | 08072-27 | Carrer del Carme / Carrer Salvador Espriu | <p>Al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) no hi figura aquesta casa, sinó el paratge conegut com a «feixes del Castell». A la primera meitat del segle XX la casa és propietat de la família Rigol, però el 1953 és venuda a l'actual propietari, Emilio Rodríguez.</p> | 41.4152100,1.9187800 | 409640 | 4585415 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47765 | Casa Cremada, Cases Cremades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cremada-cases-cremades | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Caseriu format per tres edificis al voltant d'un pati de dimensions reduïdes: ca n'Isidre, can Baliarda i can Miquel, separades únicament per un pati de pocs metres, formant un conjunt de 40 x 90 mts. El seu nom obeeix al fet que foren cremades durant el segle XIX. Es van reconstruir a principis del segle XX, fet que els dóna un aspecte modern. L'estructura dels edificis és similar en tots els casos: es tracta d'habitatges de planta rectangular, amb planta i un o dos pisos, coberta a dues aigües i, en tots els casos, amb les façanes arrebossades i pintades de blanc.</p> | 08072-31 | Entre la riera de Corbera i la urbanització Creu de l'Aragall | <p>El 1768 consta una segregació del mas d'en Planas a nom de Romagosa, que és l'origen del nucli de la Casa Cremada o Cases Cremades. En el segle XIX la propietat de Ca l'Isidre correspon al llinatge dels Cardona, perllongada fins a l'actualitat.</p> | 41.4242600,1.9073000 | 408693 | 4586432 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Tot i que en realitat són diferents cases, es coneixen de forma indistinta com Casa Cremada o Cases Cremades. | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47803 | Creu de ferro de Coll Roig, creu de l'Avançada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ferro-de-coll-roig-creu-de-lavancada | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat..</p> | XVIII | <p>Creu de terme situada al cim del Coll Roig, la cota més alta del serral de Corbera, també anomenat l'Avançada, amb vistes privilegiades sobre l'entorn. La creu està obrada en ferro forjat i resta clavada al centre d'una pedra de moldre guix.</p> | 08072-69 | Carena del Coll Roig | <p>Segons que sembla, de temps immemorial s'hi feia la benedicció del terme en la diada de la Santa Creu (3 de maig). Actualment, però, no se'n segueix el costum.</p> | 41.4182300,1.9197300 | 409724 | 4585749 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | La creu actual és de 1989 i substitueix l'antiga. A l'indret també hi ha una placa commemorativa col·locada per l'Ajuntament, de data 11/09/2003. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47814 | Font de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vila-0 | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l'origen de la deu; al començament del text hi ha el títol 'Font de la vila' i l'antic escut de Corbera, amb el castell, l'escala i el corb.</p> | 08072-80 | C/ Canigó, 21-23 | <p>Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat. L'aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d'Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m). La inscripció que hi figura és la següent: «Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d'Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n'hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l'estalvieu però no la mateu. Gràcies.». La font actual seria una reconstrucció de l'any 1957 d'una més antiga.</p> | 41.4177100,1.9208600 | 409817 | 4585690 | 1957 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47820 | L'Alzina de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-de-rafamans | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Exemplar d'alzina (família de les fagaceae, gènere Quercus ilex) que presenta un diàmetre de peu d'entre 0,60 - 1 m, copa de més de 10 m d'alçada i 10 m de diàmetre.</p> | 08072-86 | Prop la depuradora Rafamans | <p>L'Alzina és un arbre que pot ser considerat un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.</p> | 41.4146900,1.9349500 | 410991 | 4585341 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47823 | Font del Maset d'Abaix, deu dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-dabaix-deu-dels-masets | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | L'indret on brolla la deu està totalment colgat de vegetació. | <p>Naixement d'aigua que brolla després de pluges molt abundants. La deu està situada en un racó del camí que uneix el maset de Baix amb el de Dalt.</p> | 08072-89 | Banda dreta del camí dels Masets a la Font de Flandes | <p>Antigament, quan a la primavera brollava aigua de la deu, era senyal que durant l'estiu estaria assegurada l'aigua.</p> | 41.4154600,1.8902800 | 407259 | 4585473 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47824 | Font dels Herbatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-herbatges | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un indret de vegetació espessa, adossada a unes feixes i sota un gatell. L'aigua passa per diferents nivells fins que va a parar al torrent. El lloc és força ombrívol, gairebé tocant el mateix torrent; l'aigua brolla de forma abundant, creant un espai amb gorgs i petits salts d'aigua. L'ambient i la vegetació fan que sigui l'hàbitat ideal per espècies com les salamandres</p> | 08072-90 | Torrent de la Casa Cremada i els Herbatges | 41.4220900,1.9074600 | 408704 | 4586191 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47826 | Font del Llac o les Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llac-o-les-nogueres | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font situada fins d'una balma. Des la paret de la roca, entre molses i falgueres, sorgeix un rajolí que brolla tot l'any, sota una petita rajola amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i la data 1928. Al costat de la font hi ha dos bancs fets de pedra.</p> | 08072-92 | Sota la masia de Can Canals | 41.4257500,1.8930900 | 407508 | 4586612 | 1928 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47830 | Font de la Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-cremada | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>La font pròpiament dita està situada dins una mena de cobert de pedra seca, en un indret ombrívol, de vegetació abundant. L'aigua brolla durant tot l'any, una part va a parar al torrent de la Casa Cremada, però també es recull una part per diverses canalitzacions que s'utilitzen per regar els horts de l'entorn i a una bassa, utilitzada també pel rec.</p> | 08072-96 | A la torrentera sota les feixes de Casa Cremada | 41.4244500,1.9065300 | 408629 | 4586454 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47832 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-0 | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La font ja no existeix | <p>Estava situada a la llera de la riera de Corbera, i damunt una pedra hi havia una inscripció amb el nom de Joan.</p> | 08072-98 | A la riera de Corbera | 41.4209100,1.9242000 | 410101 | 4586042 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'ha pogut accedir a la font, que sembla que fa uns anys va quedar coberta per un moviment de terres. Les coordenades són aproximades. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47834 | Font de can Montmany de mas Passoles, font del Conill Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-montmany-de-mas-passoles-font-del-conill-blanc | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada dins una caseta amb bancs tant a l'interior com a l'exterior, actualment inundada. Els brancals de la porta són de maó massís, i la coberta (a dues aigües) és de teula. Al davant hi ha una bassa i més endavant un tanc de reserves d'aigua de capacitat considerable.</p> | 08072-100 | Masia de can Montmany de Mas Peçoles | 41.4244600,1.9604300 | 413133 | 4586399 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47835 | Deu de can Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/deu-de-can-deu | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>De la deu brolla aigua en forma abundant, contribuint a augmentar de forma considerable el cabal de la riera de Corbera. La font actualment està tancada en una petita caseta, al peu del camí que surt de la masia de can Deu i que porta cap a can Llopart. Queda molt a prop de la riera de Corbera, i la vegetació de l'indret és la característica dels espais humits, i molt abundant.</p> | 08072-101 | Desviament de la carretera de Sant Andreu | 41.4292600,1.9505200 | 412312 | 4586942 | 08072 | Corbera de Llobregat | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47836 | Font dels Plataners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-plataners | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>L'aigua surt, a través d'una canya, d'entre les pedres. Font situada a l'ombra de dos plataners de dimensions considerables, i envoltada de pedres que serveixen per seure. Entre les arrels dels dos plataners l'aigua llisca fins arribar a una petita bassa d'obra. Està envoltada de vegetació abundant: heures...</p> | 08072-102 | Urbanització can Palet | 41.4339600,1.9693200 | 413889 | 4587445 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47837 | Font de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-canals | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | La font queda tancada dins una petita fornícula | <p>Font situada al costat de la masia de can Canals, seguint el camí que puja a la Roca Foradada. Actualment la font està tancada en una petita construcció de pedra, en forma de fornícula. L'aigua brolla de forma abundant.</p> | 08072-103 | Carretera BV 2425 | 41.4252700,1.8971300 | 407845 | 4586555 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47839 | Font del mas d'en Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-den-planes | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La font va desaparèixer | <p>La font estaria situada en una zona propera al Mas d'en Planas (masia enderrocada), del qual rebria el nom, i que quedaria gairebé al centre del que avui és la urbanització ca n'Aragall, al costat de l'Alzina que dóna nom al carrer de l'Alzina.</p> | 08072-105 | Urbanització ca n'Aregall | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'ha pogut ubicar exacament l'indret on estava la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47844 | Banc de pedra molera del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-del-carrer-de-lesglesia | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | <p>Un banc de pedra adossat a la façana est de l'edifici «Can Quim dels Duros». El peu és format per pedres de dimensions i materials diferents, amorterades, encara que amb un predomini de la pedra vermella esmoladora típica de l'entorn, amb la qual s'ha fet el seient.</p> | 08072-110 | C/ Església, 7 | 41.4179300,1.9230400 | 410000 | 4585713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-01-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47845 | Banc de pedra molera del carrer de l'Església (sota el mur) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-del-carrer-de-lesglesia-sota-el-mur | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | <p>Banc de pedra molera adossat al mur que aguanta la plaça de l'Església. Tant el peu com el seient són fets amb la pedra esmoladora típica de la zona.</p> | 08072-111 | C/ Església (davant el C. De l'Església, 3) | 41.4179400,1.9232200 | 410015 | 4585713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47846 | Banc de pedra molera a la plaça del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-a-la-placa-del-castell | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | El peu està reconstruït parcialment utilitzant ciment, fet que trenca amb l'estètica del banc. | <p>Un banc de pedra vermella molera adossat a la façana lateral est del Casal de Santa Magdalena. La seva superfícies és força baixa, tot i que salva un desnivell.</p> | 08072-112 | Pl. del Castell | 41.4177900,1.9229000 | 409988 | 4585697 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47847 | Banc de pedra molera del carrer Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-del-carrer-canigo | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | El peu està molt mixtificat | <p>Dos bancs adossats a la façana del C/ Canigó, 31, a banda i banda de la porta. Originalment eren de pedra molera, però han estat molt mixtificats i el seu estat original només pot deduir-se.</p> | 08072-113 | C/ Canigó, 31 | 41.4179200,1.9214900 | 409870 | 4585713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47848 | Serra de l'Aragall, serra de Sant Miquel, pujol de Migjorn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-laragall-serra-de-sant-miquel-pujol-de-migjorn | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La banda de Corbera de la serra de l'Aragall està fortament urbanitzada | <p>Les serres de l'Aragall, de Sant Miquel i el Pujol de Migjorn estan situades al límit amb els termes municipals de Gelida i Castellví de Rosanes. Són formades per dipòsits en forma de penya-segats de l'època del Triàsic, reposant damunt de pissarres silúriques. El punt més elevat de la serra de l'Aragall és la Creu de l'Aragall que, malgrat la seva estreta vinculació amb la masia de ca n'Aragall, al terme municipal de Corbera, està situada a Castellví de Rosanes. El punt més elevat de la serra de Sant Miquel és el pujol de Migjorn, amb 599 mts, tot i que també destaca l'anomenada Roca Foradada, una formació rocosa amb un forat circular als seus peus, que es constitueix com un mirador. En quant a vegetació, destaca la importància del bosc, format gairebé exclusivament de pi bord i alzines.</p> | 08072-114 | Límit nord-est del terme municipal | 41.4297000,1.8955100 | 407716 | 4587048 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47850 | Pedrera de cal Guixaire, Guixera de can Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-guixaire-guixera-de-can-sec | <p>FERRER M., Lluís (1996-97). El guix i el guix al poble de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | A l'interior de l'antiga pedrera s'ha construït un centre esportiu. | <p>Antiga pedrera de la qual s'extreia guix que s'utilitzava per a la construcció, especialment a la ciutat de Barcelona. L'explotació, a cel obert, funcionava de forma senzilla: s'obria un front d'extracció de la roca que anava avançant, bé cap a l'interior o bé lateralment. Un cop extreta la roca es seleccionaven els blocs, separant la roca impura, es trituraven i es traslladaven als forns.</p> | 08072-116 | Carrer de l'Esport, 2 | <p>El sòl de Corbera és ric en guix, i des de ben antic s'ha explotat aquest recurs (consten documents del segle XVI en els quals ja es parla d'alguna guixera). Amb el pas del temps, però, van deixar d'explotar-se.</p> | 41.4161300,1.9268200 | 410313 | 4585509 | 1830-55 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47852 | Puig de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-les-agulles | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | Degut a la instal·lació del radar i de diverses antenes, l'aspecte actual és un tant inhòspit. | <p>Pujol de 652 m d'alçada. És l'indret més alt de Corbera i de la serra de l'Ordal, just al límit amb el terme municipal de Gelida. Junt amb el Roc de Forellac i el Coll del Portell està inclòs a les muntanyes de can Rigol (que alhora formen part de la serra de l'Ordal. Es pot accedir a aquest indret per diversos camins, el més conegut i utilitzat antigament era el que unia els dos Masets i passava per la Font de Flandes, encara que la instal·lació del radar meteorològic va fer que s'obrís un nou camí i que actualment es pugui arribar fins gairebé el cim en vehicle. La vegetació és abundant, amb un predomini del pi blanc, encara que també es troben alzines i matolls (garriga mediterrània, llentiscle i gatosa) i herbes aromàtiques (farigola i romaní). L'espai forma part de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal.</p> | 08072-118 | Límit oest del terme municipal | 41.4081000,1.8850300 | 406809 | 4584661 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | L'any 1992 va instal·lar-s'hi un radar meteorològic | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47856 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>GUAL I REMÍREZ, F. Xavier; MILLÀS I CASTELLVÍ, Carles (1999). «Els arxius parroquials de l'Edat Moderna al Baix Llobregat». FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords.). 1res. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat MARTÍ I BONET, Josep M.; FIGUEROLA I ROTGER, Pere J.; JOVEN I LÒPEZ, Isabel; MUÑOZ I PRADAS, Francesc; SASTRE I TUTUSAUS, Jacint (1985). «Els Arxius Històrics Parroquials del Baix Llobregat». DD.AA. XXV Assemblea intercomarcal d'estudiosos (El Prat, 25-26 octubre 1980). Barcelona: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Amics del Prat, pàg. 9-151 RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XX | <p>Arxiu integrat per un seguit de documents recollits a la casa rectoral des de l'Edat Mitjana fins avui, període en el qual el rector ha actuat com a notari de la vila de Corbera, i després com a administrador de la parròquia. L'arxiu està compost pels fons següents: llibres sacramentals (baptismes, matrimonis i defuncions), notarials (testaments, manuals parroquials-actes, capítols matrimonials, inventaris, capbreus i processos), vida parroquial i administració (aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, consell de l'obra, culte, organització, visites pastorals, correspondència, llevadors de rendes, factures, funerària i «diversorum»), confraries (Santa Magdalena i Ntra. Sra. del Roser), i pergamins.</p> | 08072-122 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Els primers documents conservats daten de 1302. Entre 1950 i 1960 Ramon Bastardes, Max Canher, Agustí Contijoch, Eulàlia Duran i Enric Lluch van catalogar i ordenar els documents de l'arxiu; amb el temps es van desordenar, i en l'actualitat s'estan digitalitzant els fons i inventariant-los de forma exhaustiva. A diferència del que va passar en altres parròquies, amb l'arribada de la guerra civil pràcticament no es van destruir fons.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir de 1728, el monestir de Sant Ponç va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de santa Maria de Corbera. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47857 | Capella de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marti | <p>PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de Protecció del patrimoni cultural europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Petita capella d'obra tancada amb portelles de ferro amb vidre. Té unes mides aproximades d'1 m x 1m, de planta sobreelevada al damunt d'un peu de pedra esmoladora. La capella és coberta per una teulada a quatre aigües i coronada amb una creu de ferro al cim. L'alçada total és de 1,50 m. A l'interior hi ha una imatge de Sant Martí de Tours.</p> | 08072-123 | C/ Santa Gemma, 2 | <p>A la part baixa del frontal hi ha una placa de marbre amb el text 'San Martín Dedicado por Felix Mas Pañella Enero de 1952'</p> | 41.4152900,1.9178900 | 409566 | 4585425 | 1951 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | J. Pujol Pascuet | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47858 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1999). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat;</p> | XX | <p>Capella votiva de petites dimensions, adossada a la paret d'un edifici, en el lloc on abans n'hi havia hagut una altra capella exempta. Coberta a dues aigües i porta de mig punt en vidre, protegint una petita imatge de la Mare de Déu del Carme. Es pot il·luminar amb un fanalet que hi ha a l'interior. Sota la capella hi ha unes rajoles amb el text: 'Capelleta de la Mare de Déu del Carme, any 1919. Nou allotjament 16 de juliol de 2000'</p> | 08072-124 | C/ Raval - C/ del Carme | <p>La primera capella que hi havia en aquest indret dedicada a la Mare de Déu del Carme era pintada sobre rajoles, però es va destruir i en el seu lloc, l'any 1919, se'n va fer una altra, exempta i de petites dimensions (1,20 x 1,20 x 3 m), construïda en obra, amb porta en arc de mig punt de ferro forjat i vidre, que fou enderrocada per motiu de la ruïna de les construccions del voltant, però de la qual es conserven restes (la imatge, la llum i els candelers), instal·lades a l'actual.</p> | 41.4172700,1.9206800 | 409802 | 4585642 | 2000 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47863 | Sepulcre de cista de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-cista-de-can-llopard | <p>PIERA I FIBLA, Llibert (1993). «Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya». Empúries, núm. 48-50, II SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | III aC-VdC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva en cista que, segons informació de Llibert Piera, el 1987 es va localitzar en el marge d'un camí molt a prop de Can Llopard. Probablement, l'enterrament podria correspondre a l'època romana, tot i que no es precisen prou dades per afirmar l'època exacta. El 2004, durant la visita al lloc per realitzar la revisió de la Carta arqueològica del baix Llobregat, no es va poder ubicar l'emplaçament de l'enterrament, i tampoc es va observar l'existència de ceràmica en superfície. Sembla que les restes van quedar al descobert amb motiu de l'arranjament de la carretera de Corbera a Sant Andreu, a l'alçada del mur de la finca Los Olivos.</p> | 08072-129 | Carretera de Sant Andreu, a l'alçada de la finca 'Los Olivos' | <p>El 1987, el masover de Can Llopard va informar a Llibert Piera de l'existència d'aquest enterrament.</p> | 41.4342900,1.9443500 | 411803 | 4587507 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Es coneix l'indret on estaria ubicat el sepulcre, que actualment no és visible. Hi ha constància de l'existència de documentació gràfica, però no ha estat possible localitzar-la. | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47867 | Font de la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pubilla | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Font pública amb la figura esculpida d'una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l'antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d'abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció 'Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d'arreu de Catalunya'</p> | 08072-133 | Pl. de la Pubilla | <p>Fou inaugurada el 16 d'abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l'elecció de «la Pubilla</p> | 41.4151200,1.9318900 | 410736 | 4585391 | 1979 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47868 | Fons documental de Corbera de Llobregat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-corbera-de-llobregat-a-larxiu-historic-comarcal-de-sant-feliu-de | <p>ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT (1999). Inventari dels fons documentals de Corbera de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat BARBERO GARALUT, Àngels (1999). Corbera de Llobregat, un projecte d'arxiu al servei de la ciutat. Treball del IV Màster d'Arxivística. Universitat Autònoma de Barcelona; Associació d'Arxivers de Catalunya BARBERO GARALUT, Àngels (2000). «El fons de Corbera de Llobregat» FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords). 1res. Jornades d'Estudi del patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat DURAN I ALBAREDA, Montserrat; RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz; VICENTE MERCADER, Pilar; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (coords.) (2002). El Baix Llobregat. Guia d'arxius municipals i comarcal. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat RETUERTA JIMÉNEZ, M. Luz (1989). «Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat». Guia dels Arxius Històrics de catalunya. Vol. 3. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | XIX-XX | <p>Documentació local integrada pels cinc fons següents: Ajuntament de Corbera de Llobregat (1761-1986), 58 m; Jutjat de pau de Corbera de Llobregat (1845/1986), 6 m; Junta de llibertat vigilada de Corbera de Llobregat (1945/1964), 0,1 m; Falange local de Corbera de Llobregat (1965/1976), 0,1 m; i Cooperativa de consum La Guardiola (1937/1938), 0,01 m.</p> | 08072-134 | Parc de la Torre del Roser, s/n. 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT | <p>Els fons documentals de Corbera de Llobregat van ingressar a l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (ACSFLL) el setembre de 1997, arran un conveni de cessió de dipòsit signat entre el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47869 | Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | X | <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> | 08072-135 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47872 | Disfressada de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/disfressada-de-corbera | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. SOLÉ I MIRALLES, Ramon (2004). Estudi sobre la Disfressada de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat.</p> | XX | No és vigent | <p>Ball típic que es feia per Carnaval, abans de començar la Quaresma (diumenge, dilluns i dimarts abans de Dimecres de Cendra), organitzat per una entitat avui desapareguda, el Partit de Baix. Hi participaven nois, noies i nens; els nois portaven un vestit semblant al dels bastoners, però amb barrets amb flors i plomes. Volien representar soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, ent trobar-se de pas per Corbera, exhibien les seves habilitats. El cap, anomenat 'volant' no ballava i pronunciava un discurs de presentació en castellà, saludant als pobles veïns, tot seguit feien un recital explicant les seves gestes i batalles. El diumenge el ball es feia per les cases del poble, dilluns per les masies i dimarts a l'era de can Roig. Aquest darrer dia era el més important: es vestien a cal Felip i en arribar a l'era el 'volant' amenaçava el 'batlle' dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l'espasa. Tot seguit es feia la ballada i, al vespre, un gran sopar de comiat amb el que s'havia recollit durant els tres dies. Com a fi de festa, des del terrat de can Roig es llegia una mena d'auca, escrita en un pergamí, que feia referència a alguna de les masies o cases de la vila, de forma satírica, i s'acabava cremant el ninot del Carnestoltes. Els orígens del ball són desconeguts i sembla que es va deixar de fer durant alguns anys, fins que es va reprendre el 1913 i va desaparèixer de forma definitiva el 1922.</p> | 08072-138 | Plaça del Mil·lenari | 41.4127800,1.9279400 | 410402 | 4585136 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47874 | Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos | <p>Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.</p> | 08072-140 | Prop del barri de l'Amunt | 41.4104100,1.9082000 | 408749 | 4584893 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47876 | BAall de tortells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baall-de-tortells | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat</p> | XIX | no és vigent | <p>Ball que es celebrava el dia de la Festa Major de Santa Magdalena (22 de juliol), a la sortida de l'ofici religiós. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d'agafar-se de les mans; constituïa una prova d'enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora.</p> | 08072-142 | Plaça de l'Església | 41.4180100,1.9230200 | 409998 | 4585721 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'única referència que hi ha és al Costumari català de Joan Amades (no s'ha localitzat cap més testimoni escrit ni cap persona que ho recordi). | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47877 | Fons dels marquesos de Castelldosrius sobre la família Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dels-marquesos-de-castelldosrius-sobre-la-familia-mora | <p>FERNÁNDEZ I TRABAL, F., BALADA I BOSCH, F. MARTÍ I MARTÍ, C. “Inventari de fons: marquesos de Casterlldorsius, Castanyer i la España Industrial, de l'Arxiu Nacional de Catalunya” Dept. De Cultura de la Generalitat de Catalunya, col. Guies, inventaris i catàlegs. Sèrie inventaris, núm. 4. Barcelona, 1990</p> | XVI-XVIII | <p>Documentació diversa sobre la família dels Móra, barons de Corbera: LLIBRES ESPÈCULS: Llibre índex d'actes i documents de Josep de Móra i Cavaller : 1648 DOCUMENTACIÓ FAMILIAR I PERSONAL: Dots (s. XVII), testaments (1623-1663), documentació sobre herències (s. XVII-XVIII) DOCUMENTACIÓ PATRIMONIAL I FAMILIAR: -baronia de Corbera de Llobregat: Llibre de Corts del castell de Corbera (1566-1580), Llibre de pregons i crides de la Cort del castell de Corbera (1629-1734), Processos de la Cort baronial (1543-1626), Crides, instàncies i correspondència dels oficials de la baronia (1575-1728), Arrendament de l'hostal, botiga, fleca, carnisseria i herbes de Corbera (1665-1729), establiments emfitèutics, arrendaments i masoveries (s. XVII-XVIII), Concessió de territori per a capbrevar (1661-1699), Petició dels habitants de Corbera al baró (1714) -cases de Barcelona -censals i violaris DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I COMPTABLE: -Administració general del patrimoni: Nomenament de procuradors i administradors (1635-1671), Llibre de rendes de Joan Pau Xammar i d'Anna Ferrús (1664-1705), Inventari de béns (s. XVIII), Llibre de censos que paga Josep de Móra i de Solanell (1683-1718), Mals i càrrecs del patrimoni (1689), Comptabilitat -Administració de la baronia de Corbera CORRESPONDÈNCIA DOCUMENTACIÓ JUDICIAL DOCUMENTACIÓ POLÍTICO-MILITAR DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA</p> | 08072-143 | Arxiu Nacional de Catalunya | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47878 | Llegenda castell i sarraïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-castell-i-sarrains | No es coneix | <p>Segons una tradició, durant la invasió islàmica el pla de Barcelona va estar dominat per dos potents reis 'moros'. Un d'ells va erigir un castell al cim de la muntanya de Corbera, i l'altre alçà el castell de Cornellà. Els cristians lluitaven per a conquerir el castell de Corbera, i en una lluita ferotge van aconseguir matar el rei que l'ocupava. Van tirar el seu cos en un pou que servia de sepultura per a tots els que morien a la lluita. L'ànima del rei, que era mig bruixot, es va convertir en corb i, amb els seus gralls seguia animant i dirigint les seves forces , que resistien ferotgement per a sorpresa dels cristians, fins que un dia es van adonar de la presència d'aquell corb i el van matar. Els sarraïns, en aquest moment, es van desmoralitzar i no trigaren a rendir-se. L'expulsió dels sarraïns del pla de Barcelona per mans de Carlemany no va ser absoluta, ja que als cims de Corbera hi quedaven una gran quantitat de corbs que envaïen la planura immediata: la gent creia que era el rei seguit de la seva cort, ja que anaven capitanejats per un de tamany superior, qualificat amb el nom de rei o avi. En escoltar el seu crit, la gent interpretava que deia: Carn! Carn! Carn!</p> | 08072-144 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Llegenda recollida per Joan Amades i publicada al Diario de Barcelona | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47879 | Trobada Imatge Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-imatge-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial</p> | <p>La tradició refereix que una humil serventa, un bon matí acudí a la cisterna del castell per tal de pouar-ne l'aigua; la tasca li resultava, aquella vegada, més pesada que de costum, fins que en sorgir del pou la galleda va quedar corpresa en veure que en lloc d'aigua havia pouat una imatge; donà altes veus, i en sentir els seus crits s'hi atansaren els altres servidors del castell, els quals varen recollir la imatge per portar-la a la residència dels seus senyors. La imatge hauria estat amagada precipitadament per anteriors residents del castell, amb motiu d'una emboscada sarraïna, segles enrere i, fos com fos, s'havia oblidat el seu amagatall; segurament degué romandre al pou durant segles, de forma que no va quedar record d'aquella ocultació, ja que havien desaparegut els corberins que per posar-la en lloc segur l'havien treta del castell. El record d'aquesta llegenda era present en el pedestal on hi havia la imatge antigament, avui desaparegut. També s'hi fa referència als goigs de Sta. Magdalena</p> | 08072-145 | Castell | 41.4180300,1.9229200 | 409990 | 4585724 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47880 | Vida de Santa Magdalena a Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-de-santa-magdalena-a-corbera | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | <p>Santa Magdalena era germana de Santa Marta i Sant Llàtzer. De la vida lliure i llicenciosa, Jesús va convertir-la a la vida honesta i religiosa. La tradició universal diu que santa Magdalena va fer la penitència sota d'una balma de la Baixa Provença, vora de Marsella, però la tradició catalana conta que va fer-la a les muntanyes de Corbera del Baix Llobregat, en un paratge, que la mateixa tradició més o menys precisa, conegut per Santa Magdalena i vora de l'ermita de Sant Ponç. Segons la veu popular, doncs, la gran santa penitent va passar a Catalunya els darrers catorze anys de la seva vida, i va morir-hi. Hi ha una altra versió de la llegenda, que indica que Santa Magdalena, Santa Marta i Sant Llàtzer van embarcar en un vaixell sense veles ni rems, el qual els va conduir a les costes de Provença, on es van separar. Sant Llàtzer va quedar a Marsella, on fou el primer bisbe; Santa Marta va fundar, prop de Tarascó, el primer monestir per a les verges cristianes, i Santa Magdalena, abans de retirar-se a la cova de Santa Balma (a Provença, on anà a morir) va romandre durant molts anys per les muntanyes de Corbera de Llobregat. En qualsevol cas, aquestes llegendes podrien explicar l'antiguitat de la devoció a aquesta santa, i també la relació amb els mariners que pujaven a venerar-la a Corbera.</p> | 08072-146 | Muntanyes de Corbera | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47881 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos | XX | <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> | 08072-147 | Carrer Josep Tarradellas, s/n | <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> | 41.4142200,1.9232000 | 410008 | 4585300 | 1995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de la Colla Gegantera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47882 | Corb (Diables) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corb-diables | XX | <p>Corb de fibra de vidre de 2,5 m d'alçada i 3 m de llargada, amb un pes de 45 kg. Disposa de 15 punts de pirotècnia repartits per tot el cos (4 al bec, 4 a les ales i 7 entre el llom i la cua). Té moviment a les ales i al bec, i llum als ulls.</p> | 08072-148 | Carrer Anselm Clavé, 7 | <p>La formació de la colla de diables Penya del Corb es remunta a l'hivern de 1990, quan un grup d'amics es va reunir amb la finalitat de crear una colla de diables a Corbera, moguts per l'èxit que havien tingut els darrers correfocs a la població. El juliol de 1991 van fer la primera sortida a Corbera, amb un gran èxit; aquesta i les posteriors, ja l'any 1992, els van portar a crear el Corb, reunint diables i bèstia de foc en un mateix grup (la seva 'inauguració' va ser el mes de juliol de 1993). A la colla també hi ha un grup de timbalers i, l'any 1996, sorgí la idea de crear una colla de diables i timbals infantils.</p> | 41.4167200,1.9175900 | 409543 | 4585584 | 1992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47883 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FÀBREGAS I SURROCA, Xavier (1976). Cavallers, dracs i dimonis itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. PRADERAS TELLO, Olga. El Pessebre Vivent. L'Avançada, núm 32, gener 1992 El Pessebre Vivent de Catalunya. Diari Avui, especial Nadal 1982 L'Avançada. Núm. 43, desembre 1994</p> | XX | <p>Les funcions del Pessebre Vivent es realitzen cada any, des del segon diumenge del mes de desembre fins l'últim del mes de gener, a l'entorn de la penya del Corb. Els actors, no professionals, representen diverses escenes de la vida de Jesús, com l'Anunciació de l'àngel a la Verge, el Naixement, l'aparició de l'àngel anunciant la Bona Nova, la fugida a Egipte o la vida a Natzaret, alhora que mostren formes de vida tradicionals de la zona: els pastors, la vida a una masia, el caga-tió... El circuit és d'aproximadament 700 metres.</p> | 08072-149 | Penyes del Corb | <p>Durant la tardor de 1962 sorgí en un grup d'amics (Josep Rodrigo, Josep Canals Nicolau, Josep Aragall, mossèn Francesc Mestres, Enric Canals, Josep Roca i Jaume Roca) la idea de representar un Pessebre Vivent, partint de l'èxit de les carrosses presentades a les cavalcades de les festes de la Mercè. La idea es va materialitzar durant les festes de Nadal d'aquell mateix any, i la primera funció comptà amb només cinc actors. Des d'aleshores ha anat creixent progressivament, tant en nombre d'actors i escenes representades com en infrastructura. Tot i no ser el primer pessebre vivent (l'any anterior se n'havia representat un a Engordany, però seguint l'estil del teatre clàssic, amb el públic a la platea...), és el primer que incorporà el fet que el públic es mogués, guiat per una narració megafònica fidel al text evangèlic. L'any 1976 van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi 'Per haver recuperat una tradició nadalenca i haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres iniciatives del mateix àmbit.</p> | 41.4187400,1.9206300 | 409800 | 4585805 | 1962 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de Amics de Corbera. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47886 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Magdalena es celebra el dia 22 de juliol. Originalment els actes eren de caràcter marcadament religiós (processó, Rosari dels Pelegrins, novena a Santa Magdalena, Ofici de Festa Major i cant dels goigs), però també hi havia un vessant més popular: ball de tortells, dinars familiars (preparats per les mestresses de casa o les coquesses, i on es rebia la visita de les persones que passaven les almorratxes; ball de sardanes -primer a la Societat Sant Telm i després també a la Societat Diadema- partits de futbol, balls,... Des del moment de la inauguració del local de la Societat Sant Telm (1917) es van començar a fer tres balls, al matí, a la tarda i a la nit, aquest darrer el més vistós, destacant moments com els valsos o la subhasta de la toia. Amb el pas dels anys la festa ha anat evolucionant, i actualment persisteixen els actes religiosos, però són minoritaris, i predominen els de caràcter laic: correfoc i castell de focs artificials a càrrec dels diables de la Penya del Corb, concerts i balls, concursos relacionats amb la gastronomia, mercat medieval, etc</p> | 08072-152 | Vila de Corbera | <p>La devoció a Santa Magdalena a Corbera està documentada des del segle XIII. La tradició explica que va arribar a Catalunya en barca i passà els últims anys de la seva vida a Corbera; aquests dos fets van fer que fos molt venerada especialment pels mariners i que el centre de devoció fos Corbera, que arribà a convertir-se en un centre de peregrinació per a ells. La peregrinació dels mariners va persistir fins ben entrat el segle XX, i la població encara recorda un mariner que el dia de la seva patrona arribava a la parròquia de Santa Maria guarnit amb les seves millors gales i seguia l'Ofici assegut en una luxosa cadira que s'havia fet fer expressament.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47888 | Festa Major de l'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lamunt | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de l'Amunt, on tradicionalment participaven de manera activa tots els veïns de les masies properes (can Canals, els Fitons, els Masets, ca n'Aragall...), amb l'assistència també d'una part important de veïns de Corbera (especialment de la zona alta). Els actes principals són una missa solemne, el res del rosari i ball d'envelat a l'actual plaça de l'Envelat.</p> | 08072-154 | Barri de l'Amunt | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena, el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4109600,1.9063300 | 408594 | 4584956 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Fotografia cedida per Vicenç Monleón. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47889 | Festa Major de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> | 08072-155 | Barri de Can Moriscot | <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> | 41.4312200,1.9351300 | 411028 | 4587176 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47890 | Borja can Planas Sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-can-planas-sud | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XVIII? | S'han fet moviments de terra importants a la zona on se suposa que estava la borja, fet que fa pensar que ja no existeix. | <p>Borja de planta quadrada, amb portal rodó i coberta gairebé plana, sota volta de pedra i fang com el conjunt, amb teules de protecció. A la vora hi hauria altres construccions, de formes poc precises, que podrien haver-se construït a la mateixa època. Aquesta barraca es diferencia de la majoria de les que s'han localitzat a Corbera i les que hi ha a la vall de la riera de Rafamans en el portal rodó.</p> | 08072-156 | Can Planas sud | <p>Tot i que no hi elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Durant la realització d'aquest inventari no s'ha pogut localitzar, tot i que està inclosa a l'inventari del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47892 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Celebracions a l'entorn del dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, organitzades per l'associació 'Amics de Sant Cristòfol'. Durant un cap de setmana s'organitzen un seguit d'actes de caràcter lúdic però sense deixar de banda l'aspecte religiós: missa en honor al patró el dissabte al vespre, seguida d'un sopar i un ball. L'endemà al matí se celebra un esmorzar popular, la benedicció de vehicles i un concert-vermut. També es beneeixen els vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol, seguint una tradició que arrenca dels anys trenta.</p> | 08072-158 | Nucli baix de la població | <p>Els orígens de la festa es remunten a principis del segle XX. Tradicionalment es celebrava la benedicció de vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol; la diada es completava amb una missa i un dinar campestre. Posteriorment, als anys quaranta, van començar a beneir-se també els vehicles a la parròquia de Sant Antoni Abat, on en l'actualitat es celebren els actes més destacats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47893 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 | XX | <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> | 08072-159 | Carrer Sant Jordi, 27 | 41.4149200,1.9245900 | 410125 | 4585377 | 1975 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47894 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-2 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>Durant els actes de la Festa Major de 1907 van sortir a ballar per primera vegada els bastoners de Corbera. La tradició va ser introduïda per Joan Claramunt Guitart, originari de Gelida, on hi havia una important tradició bastonera. A la colla estaven units els joves de les dues zones de Corbera, i sortien a ballar en les diferents diades i esdeveniments importants. A la primera generació s'hi incorporà una de nova, que perllongà la colla durant uns vint anys, encara que finalment es va dissoldre. Els bastoners portaven espardenyes i mitjons blancs, camals de color revestits amb picarols, pantalons blancs, faldilleta estampada, faixa, camisa blanca travessada per una banda de color i corbata. Als anys setanta es va intentar crear un nou grup bastoner, que no va continuar.</p> | 08072-160 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1911 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47895 | Can Masega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masega | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Masia rural que originalment era de planta rectangular, tot i que avui dia, degut a afegits posteriors, és irregular. És de planta baixa i pis, amb coberta és a dues aigües. La façana va ser reformada als anys seixanta del segle passat i no conserva les obertures originals. Les parets són arrebossades amb ciment.</p> | 08072-161 | Urbanització Creu Nova, al final del carrer Empordà | 41.4216000,1.9311400 | 410682 | 4586112 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc