Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47799 | Parc urbà de la Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-urba-de-la-roda | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Paratge natural situat a la zona d'obaga del turó de pedra molera vermella sobre el qual es va desenvolupar el nucli històric de la vila. Aquesta zona és formada per penyals de pedra molera vermella i bosc d'alzines i pins i té una llargada d'uns 180 m i amplades que oscil·len entre 10 i 25 m.</p> | 08072-65 | Zona posterior de l'església de Santa Maria i de la seva rectoria | <p>El mapa del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) assenyala el camí de Barcelona per la banda nord del Castell, per sota del parc urbà «la Roda».</p> | 41.4182100,1.9228900 | 409988 | 4585744 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47799-foto-08072-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47799-foto-08072-65-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 47908 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-0 | XXI | <p>Durant un cap de setmana del mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Santa Magdalena, i en el nucli antic de la vila, se celebra el Mercat Medieval. S'instal·len un seguit de parades d'artesans que mostren com es treballava en els gremis medievals, parades d'alimentació, espectacles d'animació i màgia, jocs, una haima àrab i una taverna. Des de 2005 parades de comerciants de Corbera.</p> | 08072-174 | Zona alta de Corbera | 41.4179000,1.9230300 | 409999 | 4585709 | 2001 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 47886 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Santa Magdalena es celebra el dia 22 de juliol. Originalment els actes eren de caràcter marcadament religiós (processó, Rosari dels Pelegrins, novena a Santa Magdalena, Ofici de Festa Major i cant dels goigs), però també hi havia un vessant més popular: ball de tortells, dinars familiars (preparats per les mestresses de casa o les coquesses, i on es rebia la visita de les persones que passaven les almorratxes; ball de sardanes -primer a la Societat Sant Telm i després també a la Societat Diadema- partits de futbol, balls,... Des del moment de la inauguració del local de la Societat Sant Telm (1917) es van començar a fer tres balls, al matí, a la tarda i a la nit, aquest darrer el més vistós, destacant moments com els valsos o la subhasta de la toia. Amb el pas dels anys la festa ha anat evolucionant, i actualment persisteixen els actes religiosos, però són minoritaris, i predominen els de caràcter laic: correfoc i castell de focs artificials a càrrec dels diables de la Penya del Corb, concerts i balls, concursos relacionats amb la gastronomia, mercat medieval, etc</p> | 08072-152 | Vila de Corbera | <p>La devoció a Santa Magdalena a Corbera està documentada des del segle XIII. La tradició explica que va arribar a Catalunya en barca i passà els últims anys de la seva vida a Corbera; aquests dos fets van fer que fos molt venerada especialment pels mariners i que el centre de devoció fos Corbera, que arribà a convertir-se en un centre de peregrinació per a ells. La peregrinació dels mariners va persistir fins ben entrat el segle XX, i la població encara recorda un mariner que el dia de la seva patrona arribava a la parròquia de Santa Maria guarnit amb les seves millors gales i seguia l'Ofici assegut en una luxosa cadira que s'havia fet fer expressament.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 47887 | Festa Major de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-antoni | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | <p>Festa Major d'hivern, que es celebra el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat. Els orígens de la festa són a la zona alta de Corbera, on es feia una missa, la tradicional benedicció dels animals, la subhasta de la coca i un ball amb orquestra a la tarda. Amb el temps, la festa va començar a fer-se més important a la zona baixa de Corbera, especialment a partir de la creació de la Germandat de Sant Antoni Abat, l'any 1907. Els actes principals eren una missa, la benedicció d'animals, una processó encapçalada pels animals i un ball. Actualment la festa l'organitza l'entitat 'Amics de Sant Antoni', i continuen celebrant-se la missa, la benedicció d'animals, els tres tombs i balls, però s'han anat incorporant actes nous, com un esmorzar popular i un espectacle pirotècnic (a càrrec del grup de diables Penya del Corb).</p> | 08072-153 | Vila de Corbera | <p>L'origen de la festa està en la devoció al patró dels animals de càrrega, especialment important en moments en els quals eren imprescindibles per les activitats econòmiques que es desenvolupaven a la vila: a l'agricultura s'utilitzaven per llaurar, batre i transportar la collita; en relació a les guixeres, servien per transportar la llenya dels boscos per escalfar els forns.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47887-foto-08072-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies cedides per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 47808 | Borja del serral d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-del-serral-den-roig | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII? | Enruïnada recentment. | <p>Restes d'una borja construïda amb pedra esmoladora. La seva destrucció ha estat recent. Originalment era de planta circular i volta interior en paraboid el·líptic; estava adossada al mur de contenció d'un bancal de la vinya, inexistent actualment. La base del tronc del con per l'exterior té un diàmetre de 3,70 m; l'interior, 2,20 m; i l'alçada és d'1,85 m. La porta fa 0,70x1,45 m, i el gruix envolvent té 0,75 m a la base. Les pedres que formaven els brancals i la llinda eren de dimensions considerables.</p> | 08072-74 | Vessant nord del serral d'en Roig, entre les Parretes i el Bonrepós, sobre el Camí Ral | <p>Tot i que no hi ha elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4175200,1.9161800 | 409426 | 4585674 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47808-foto-08072-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47808-foto-08072-74-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 47836 | Font dels Plataners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-plataners | <p>AAVV (2005). Les fonts de Corbera. Corbera de Llobregat: GEMC. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>L'aigua surt, a través d'una canya, d'entre les pedres. Font situada a l'ombra de dos plataners de dimensions considerables, i envoltada de pedres que serveixen per seure. Entre les arrels dels dos plataners l'aigua llisca fins arribar a una petita bassa d'obra. Està envoltada de vegetació abundant: heures...</p> | 08072-102 | Urbanització can Palet | 41.4339600,1.9693200 | 413889 | 4587445 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 47778 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII-XIX | La teulada de can Vendrell està en mal estat, i els materials que s'han utilitzat en diverses reparacions no mantenen cap unitat estètica amb el conjunt. | <p>Veïnatge de tres masies o cases rurals compost per Cal Coix (la més gran de les tres edificacions), can Vendrell i Can Faci, en una disposició gairebé lineal i separades entre elles per pocs metres. Can Coix comprèn dos cossos, un superior i un altre més avall, salvant un desnivell; és obrada amb murs de pedra, amorterada i referida en calç. Can Vendrell queda més a la dreta, i és una edificació de dues plantes, coberta amb teulada i obrada amb pedra esmoladora, amb carreus irregulars. Al fons hi ha can Faci, parcialment arruïnada, de dimensions molt reduïdes, obrada també amb la pedra esmoladora típica de l'entorn.</p> | 08072-44 | Urbanització can Canonge | <p>La primera referència documentada correspon a l'acte d'elecció dels síndics, realitzada al Casal de Santa Magdalena el 1665, en el qual consta Pere Vendrell com a batlle.</p> | 41.4348300,1.9542600 | 412632 | 4587557 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47778-foto-08072-44-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 47839 | Font del mas d'en Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-den-planes | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | La font va desaparèixer | <p>La font estaria situada en una zona propera al Mas d'en Planas (masia enderrocada), del qual rebria el nom, i que quedaria gairebé al centre del que avui és la urbanització ca n'Aragall, al costat de l'Alzina que dóna nom al carrer de l'Alzina.</p> | 08072-105 | Urbanització ca n'Aregall | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'ha pogut ubicar exacament l'indret on estava la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 47895 | Can Masega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masega | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XIX | <p>Masia rural que originalment era de planta rectangular, tot i que avui dia, degut a afegits posteriors, és irregular. És de planta baixa i pis, amb coberta és a dues aigües. La façana va ser reformada als anys seixanta del segle passat i no conserva les obertures originals. Les parets són arrebossades amb ciment.</p> | 08072-161 | Urbanització Creu Nova, al final del carrer Empordà | 41.4216000,1.9311400 | 410682 | 4586112 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 47875 | Mina 1 de ca n'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1-de-ca-naragall | <p>ALARCON VENTEO, Francesc (2005). La mina de Can Aragall. El Calaix, núm 1. Corbera de Llobregat: S.A.C. Secció d'Espeleologia.</p> | XX | En general és acceptable, però hi ha desperfectes a la volta d'entrada. Hi ha canonades modernes. | <p>Mina per la captació d'aigües naturals subterrànies. Una part important està construïda amb paret de pedra i volta de totxo manual, però els darrers metres han estat excavats a la roca de sauló i, al fons, en calcària compacta. Al final hi ha una rajola on es pot llegir la data 1909 i el nom del paleta que la va fer.</p> | 08072-141 | Urbanització Creu Aragall Júnior (encreuament carrers Eucaliptus i Puigmal) | 41.4263800,1.9116200 | 409057 | 4586663 | 1909 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc Pujol (paleta) | Fotografia de SpeleoCorb | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 47840 | Font de Santa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-teresa | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un espai molt ample, amb les restes d'una bassa al davant. L'accés a la font es fa a través d'unes escales. Està encastada en un mur de pedra seca (al costat d'un altre de pedra amorterada). Hi ha una llosa amb la inscripció 'Font de Santa Teresa' i a la part superior una petita fornícula protegida per una reixa, amb un relleu de Santa Teresa. L'aigua brolla directament d'una obertura a la roca.</p> | 08072-106 | Urb. Santa Maria de l'Avall, carrer 17 | 41.4213400,1.9541500 | 412604 | 4586059 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47840-foto-08072-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 47797 | L'Avançada, serral de la Penya del Corb, coll d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavancada-serral-de-la-penya-del-corb-coll-den-roig | <p>BASTARDES, Albert (1988). 'La conservació d'un paisatge. El cas de la Penya del Corb', a 'L'Avançada', núm 19, abril 1988. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CARRERAS I CANDI, Francesc (1913). Geografia general de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Establ. Editorial de Albert Martín RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Formació rocosa pertanyent al període Triàsic, en el qual part de l'actual Catalunya es va enfonsar sota les aigües i es dipositar damunt seu l'arenosa vermella que avui anomenem popularment pedra esmoladora, tècnicament, 'gres del Bundsandstein'. Aquesta mena de roca és el que conforma la penya del Corb i l'Avançada, com a punt més alt de les proximitats del nucli urbà de la vila. El seu valor paisatgístic és destacat, oferint un paisatge insòlit al costat mateix del nucli urbà, de topografia abrupta, amb balmes i fraus, i destacant el color vermell per damunt de la poca vegetació de l'entorn.</p> | 08072-63 | Turó superior de la vila | <p>Segons que sembla, antigament havia hagut a l'Avançada una casa, enrunada, actualment, anomenada «Casa de l'Avançada», i habitada per avantpassats de la família Canalet. També hi ha la creu de ferro de l'Avançada, que és d'època recent. Al voltant d'aquest paratge s'escenifica cada any el Pessebre Vivent.</p> | 41.4184200,1.9204700 | 409786 | 4585770 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47797-foto-08072-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47797-foto-08072-63-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 122 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 47757 | Ca l'Aiguardenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguardenter | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Antiga masia rural que ha quedat immersa dins del nucli urbà de la població a causa del seu creixement. Edifici de planta quadrada alçada, amb planta baixa sobreelevada per la topografia del terreny i additaments de tota mena destinats a corrals, corts i coberts. La coberta és de dos aiguavessos.</p> | 08072-23 | Travessia de la Font Vella, 10 | <p>Al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) no hi figura aquesta casa, sinó les terres de Pau Rovira.</p> | 41.4166900,1.9238300 | 410064 | 4585574 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 47870 | Pou de glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-1 | <p>Pou de glaç de grans dimensions, amb sostre en forma de cúpula construït íntegrament de pedra seca. La construcció és d'època medieval, encara que a l'exterior hi ha unes parets que possiblement siguin construïdes en època posterior, de forma octogonal i que tenien un cobert suportat amb bigues de fusta.</p> | 08072-136 | Tram final de la riera de Corbera | <p>Les grans dimensions del pou de glaç podrien explicar-se pel possible subministrament de gel pel mercat del peix de Barcelona: el transport es faria amb barca, seguint el curs del riu Llobregat. L'any 1284, Romeu de Corbera es casava amb Liliana de Centelles, que va aportar al patrimoni familiar l'ingrés del dret o tribut sobre el peix i el garum (salsa de peix) que es venia a Barcelona. Aquest dret continua apareixent en documents posteriors (1348, 1356, 1423...). Hi ha una altra referència documental sobre el gel a Corbera: en un document de 1731 s'indica que l'hostaler de Corbera estava obligat a tenir i vendre neu per la conservació dels aliments. Seguint el curs de la riera hi ha uns terrenys actualment ocupats per horts, eren les antigues rescloses on l'aigua, escampada en tolls de poca profunditat, es glaçava.</p> | 41.4413600,1.9799400 | 414786 | 4588256 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47870-foto-08072-136-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 47871 | Gorgs de la Mola, camí històric del Pas de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-la-mola-cami-historic-del-pas-de-la-barca | En alguns indrets els murs de pedra seca estan deteriorats, i el camí no està en bon estat. | <p>El camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua. La força de l'aigua -riera de Corbera- ha excavat un pas en gresos vermellosos, les roques són de gran bellesa i conformen un paratge de coves, balmes i salts. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.</p> | 08072-137 | Tram final de la riera de Corbera | 41.4395800,1.9726900 | 414178 | 4588066 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47871-foto-08072-137-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel GEMC, el Grup d'Història Local i l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat | 85 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 47898 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-6 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>En arribar la Pasqua els joves corberencs sortien a cantar els tradicionals caramelles. Aquesta tradició es seguia tant a Corbera de Dalt com a Corbera de Baix, amb recorreguts diferents. Segons l'època, els que cantaven eren nens o més grans, fins i tot havien cantat caramelles els homes més grans i, més antigament, el cor de l'església, amb un repertori format bàsicament per sardanes. Quan cantaven els nens, anaven vestits amb la roba tradicional catalana, mentre els joves sortien amb la roba dels dies festius. El costum era cantar les caramelles dos dies: el primer anaven per les masies i l'altre per les cases del poble, i en ocasions els acompanyava un burret per transportar millor el que recollien (diners o obsequis).</p> | 08072-164 | Tota la vila | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47898-foto-08072-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia obtinguda de GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 47824 | Font dels Herbatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-herbatges | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font situada en un indret de vegetació espessa, adossada a unes feixes i sota un gatell. L'aigua passa per diferents nivells fins que va a parar al torrent. El lloc és força ombrívol, gairebé tocant el mateix torrent; l'aigua brolla de forma abundant, creant un espai amb gorgs i petits salts d'aigua. L'ambient i la vegetació fan que sigui l'hàbitat ideal per espècies com les salamandres</p> | 08072-90 | Torrent de la Casa Cremada i els Herbatges | 41.4220900,1.9074600 | 408704 | 4586191 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 47816 | El Calaix, 'el Cala', torrent de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calaix-el-cala-torrent-de-can-canals | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Paratge natural situat al capdamunt del torrent de can Canals, amb uns 150 mts d'amplada per 500 mts de llargada (des de sota de la carretera de Gelida fins els Fitons). La roca ha estat erosionada pel pas de l'aigua i els moviments tectònics, formant-se escletxes, obertures i talls molt profunds i petites esplanades que permeten el descans i gaudir del paisatge. Per l'altra banda del torrent passa un camí en el qual s'han situat baranes en diferents punts (com a protecció i mirador). L'aigua del torrent es recollida i conduïda fins el poble.</p> | 08072-82 | Torrent de can Canals | <p>El Calaix és conegut des de força temps per la seva orografia i per l'aigua de què disposa.</p> | 41.4221300,1.8994100 | 408031 | 4586204 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47816-foto-08072-82-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 47826 | Font del Llac o les Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llac-o-les-nogueres | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font situada fins d'una balma. Des la paret de la roca, entre molses i falgueres, sorgeix un rajolí que brolla tot l'any, sota una petita rajola amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i la data 1928. Al costat de la font hi ha dos bancs fets de pedra.</p> | 08072-92 | Sota la masia de Can Canals | 41.4257500,1.8930900 | 407508 | 4586612 | 1928 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 47815 | Font de Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-flandes | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font natural que brolla prop de l'antic camí al coll del Portell sota el puig de les Agulles, a uns 600 m al nord-est d'aquest cim. En èpoques de secada el doll es veu molt minvat o esdevé inexistent. Entre les pedres de l'entorn, i sota un pollancre de grans dimensions, hi ha un piló de formigó amb una aixeta; l'aigua va a parar a una palanqueta excavada a la roca i finalment segueix el seu recorregut fins la riera. Entorn envoltat de vegetació, amb alzines, falgueres...</p> | 08072-81 | Sota el Puig d'Agulles, al trencall del camí entre els Masets de Baix i de Dalt | <p>A totes les publicacions que tracten del camí de pujada al Puig d'Agulles des de la banda de Corbera, hi ha esment de la Font de Flandes, ja que acostuma a ser la darrera parada abans de l'empenta final. Sembla que abans la font estava situada una mica més amunt de la seva situació actual, i que a la vora hi havia una bassa que es feia servir per regar.</p> | 41.4093100,1.8878400 | 407046 | 4584793 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47815-foto-08072-81-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 47810 | Borja de can Panyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-de-can-panyella | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII? | <p>Borja de vinya construïda en pedra dels seus voltants, obrada amb murs de pedra en sec. Presenta planta circular d'aproximadament 4 m de diàmetre i 2 m d'alçada; el gruix dels murs és de 50-60 cm. Hi ha coberta de cúpula de pedra amb terra al damunt. Disposa d'una sola obertura, en forma de porta, amb dintell de pedra esmoladora.</p> | 08072-76 | Sobre la carretera BV 2425, Km 1 000, entre Can Panyella i la Font de les Febres | <p>Tot i que no hi ha elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4196100,1.9013500 | 408190 | 4585922 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47810-foto-08072-76-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 47859 | Pedra amb inscultures de la Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-inscultures-de-la-creu-de-laragall | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya. 'Una pedra gravada fa més de 4.000 anys', a 'L'Avançada', núm 50, desembre 1996. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | La conservació dels gravats és irregular en funció de la seva profunditat i la proximitat a les vores. | <p>Llosa sorrenca plana de forma hexagonal, amb una superfície de 85 cm2 i 20 cm de gruix, la qual presenta un conjunt de 10 solcs i 10 cassoletes gravats, distribuïts de forma regular per tota la seva superfície. Els solcs, rectilinis i curvilinis, estan associats entre ells formant un grup amb dos eixos principals, format pels trams rectilinis i la resta de solcs són curvilinis. Les 10 cassoletes o forats de forma hemisfèrica amb el fons còncau practicats a la pedra estan repartides per tota la superfície de la pedra; el seu diàmetre varia entre els 3 i 10 cm, i la profunditat de les de major diàmetre arriba a 6 cm (la resta tenen una profunditat de fins a 2 cm). Els gravats poden haver estat realitzats per abrasió, repicat o combinació de les dues tècniques, sense poder-ho precisar.</p> | 08072-125 | Sala de plens de l'Ajuntament (carrer de la Pau, 5) | <p>El 1996, durant la construcció d'una casa a la urbanització Creu Aragall, Antoni Guillaumes va informar a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat de la presència d'aquesta pedra gravada, la qual va ser documentada el mateix 1996 pel Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. El 20 de febrer de 1997, la pedra amb inscultures va ser traslladada a l'edifici de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat (amb resolució, el 5 de desembre de 1996, del director general de Patrimoni Cultural, de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'autoritzava a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat per traslladar-la).</p> | 41.4308000,1.9181100 | 409606 | 4587147 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47859-foto-08072-125-1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | No s'han pogut localitzar elements que constitueixen un indicador cronològic i, per tant, no es pot precisar la cronologia concreta dels gravats, situant-se aquests en l'àmplia forquilla entre el III mil·leni i l'època medieval. Element declarat BCIN segons Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. | 78|80|85 | 47 | 1.3 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||
| 47749 | Can Pere Pau Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pau-vella | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | Façana arreglada recentment amb ciment (sense unificació estètica), a la façana lateral es veuen les canonades i instal·lacions elèctriques. | <p>Casa pairal vilatana de dimensions considerables, de planta rectangular amb planta baixa, pis i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb murs de pedra amorterada amb llindes i muntants de pedra molera vermella. Disposa d'era o pati al davant de la façana principal.</p> | 08072-15 | Ptge. Canigó, 6 | <p>Inscripció al portal de 1828.</p> | 41.4180500,1.9217200 | 409890 | 4585727 | 1828 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47749-foto-08072-15-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 47820 | L'Alzina de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-de-rafamans | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Exemplar d'alzina (família de les fagaceae, gènere Quercus ilex) que presenta un diàmetre de peu d'entre 0,60 - 1 m, copa de més de 10 m d'alçada i 10 m de diàmetre.</p> | 08072-86 | Prop la depuradora Rafamans | <p>L'Alzina és un arbre que pot ser considerat un exemplar especial, ja que per les seves dimensions i antiguitat (és centenària) forma part de la història del municipi.</p> | 41.4146900,1.9349500 | 410991 | 4585341 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 47807 | Borja de Sant Ponç-can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-de-sant-ponc-can-rigol | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII? | S'ha després una part del sostre. | <p>Borja de planta circular, adossada a un marge de vinya. Construïda amb pedres de tamany irregular, més grans a la base, i de dimensions considerables les que hi ha als brancals de la porta i la llinda. Coberta amb una cúpula que a l'interior és el·líptica. L'interior presenta restes d'emblanquinat i una fornícula.</p> | 08072-73 | Prop del camí de Sant Ponç i de la riera de Rafamans, al barri de Can Rigol | <p>Tot i que no hi ha elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4069200,1.9139900 | 409228 | 4584500 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47807-foto-08072-73-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Sembla que ben a prop d'aquesta borja n'hi havia una altra, però no ha estat localitzada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 47874 | Avencot d'en Gallo (Sistema dels guixos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avencot-den-gallo-sistema-dels-guixos | <p>Cavitat natural desenvolupada en pedra de guix. Es tracta d'un sistema natural subterrani desenvolupat en roca de guix amb alternança d'altres materials sedimentats. S'hi pot accedir per tres boques diferents i fer-hi un recorregut total de 180 metres, aproximadament, per un laberint de pous, galeries i petites sales interconnectades. La fondària més important s'assoleix als -25 metres. Als diversos extractes de materials s'observa guix compacte i cristal·litzat de composició diferent i gran varietat cromàtica. Hi ha abundància de fongs i presència de petits mamífers i invertebrats.</p> | 08072-140 | Prop del barri de l'Amunt | 41.4104100,1.9082000 | 408749 | 4584893 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Entre els sediments que hi ha arrossegat l'aigua hi ha fragments de vidre i estris vells. Fotografia de SpeleoCorb | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 47900 | Font de can Moriscot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moriscot | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC</p> | XIX | La vegetació quasi selvàtica de l'entorn fa difícil l'accés a la font. | <p>La font està situada a tocar del torrent de la Moriscota., en un indret cobert de vegetació espessa, amb heures, molses i esbarzers principalment. S'hi accedeix baixant un petit corriol i, finalment, per uns petits graons de pedra. La font brolla de forma abundant.</p> | 08072-166 | Prop del barri de can Moriscot | 41.4331900,1.9299800 | 410601 | 4587400 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 47781 | Els Fitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-fitons | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues masies o cases rurals amb construccions adossades. La construcció original ha sofert reformes i addicions, tot modificant l'alçat basilical de l'edifici més gran. Aquesta casa és de planta rectangular i té coberta de dos aiguavessos. Obrada amb murs de pedra, arrebossats i pintats en una etapa posterior a la seva construcció. Disposa de portes i finestres amb brancals de pedra vermella. Al seu costat hi ha una segona casa, de planta baixa, dos pisos i golfes, que sembla de construcció més recent, coberta a dues aigües i arrebossada i pintada de blanc, i petites construccions annexes obrades amb pedra calcària amb coberta de teula.</p> | 08072-47 | Prop de la riera de Corbera; camí de la font de les Febres i els Herbatges | <p>Al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790), hi figura el paratge amb el nom de «Fitons del Castell», i els conreus entre el torrent i la carretera actual hi figuren com a «terres del castell». També hi ha dibuixada una casa, la qual cosa fa pensar que es tracti d'una antiga masoveria del senyor de Corbera.</p> | 41.4216200,1.9035900 | 408380 | 4586143 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47781-foto-08072-47-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 47811 | Borja de can Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borja-de-can-lluis | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII? | Està parcialment enderrocada. | <p>Borja de vinya obrada amb murs de pedra arenosa vermella de l'entorn en sec, amb carreus força de dimensions molt diferents (des de molt grans a molt petits). Presenta planta circular d'aproximadament 3,50 m de diàmetre i 2 m d'alçada, tot i que actualment està parcialment arruïnada (només queda la meitat inferior), salvant un desnivell de terreny important entre la part anterior i la posterior. Disposava d'una sola obertura, en forma de porta.</p> | 08072-77 | Prop de la carretera BV 2421, Km 7 700, en les proximitats de la Urbanització Can Lluís-Romagosa | <p>Tot i que no hi ha elements documentals que permetin realitzar una datació aproximada, les casetes de vinya es remunten a una tradició immemorial. En qualsevol cas, la seva presència als indrets del municipi són anteriors a la meitat del segle XIX, ja que va ser aleshores que es va eliminar el conreu de la vinya a causa dels estralls de la fil·loxera.</p> | 41.4142900,1.9134300 | 409192 | 4585318 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47811-foto-08072-77-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 47838 | Font de la Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-senyora | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | <p>Font molt propera a la riera Rafamans, en un racó de vegetació frondosa d'heures, molses i falgueres. L'aigua surt de la roca, es recull en una palanqueta, surt per un brollador i va a parar directament a la riera.</p> | 08072-104 | Prop de la barriada de Sant Cristòfol | 41.4138100,1.9034300 | 408355 | 4585276 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47838-foto-08072-104-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 47861 | Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-agulles-0 | <p>SERVEI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC (2005). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | Parcialment enfonsada | <p>Cavitat càrstica que forma una cambra funerària de reduïdes dimensions. L'excavació arqueològica de l'interior de la cova va posar al descobert un espai amb evidències d'un ús antròpic reiteratiu durant la prehistòria, probablement com a espai d'activitat funerària. També ha permès recuperar diversos nivells arqueològics en els quals s'han trobat nombrosos fragments ossis pertanyents a cinc individus humans, així com un útil lític tallat en sílex i dues denes circulars de caràcter funerari.</p> | 08072-127 | Prop de la Urbanització de Ca n'Armengol-2a fase, sobre el torrent de Planes | <p>Les troballes de restes òssies han estat realitzades a l'agost de 2004 per membres de la Secció d'Espeleologia del SAC de Corbera de Llobregat, els quals van notificar-lo al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Al setembre de 2004, s'hi va realitzar una inspecció a càrrec de l'arqueòleg territorial de la zona; entre finals de setembre i principis d'octubre de 2004 s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica d'urgència.</p> | 41.4181100,1.8914000 | 407356 | 4585766 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47861-foto-08072-127-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat i SpeleoCorb. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 47766 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Conjunt harmònic d'edificacions compost per la masia dels amos, la casa dels masovers i altres edificis auxiliars, pati i annexos. La construcció principal, edificada en diferents èpoques, presenta dues plantes i golfes en la seva part central i està orientada al sud-est; és obrada en pedra i calç, amb bigues de fusta restaurades i coberta de dos aiguavessos. Perpendicularment a aquest edifici, a l'esquerra, es conserva un cobert amb trull de verema, i a la dreta i en front hi ha galeries addicionades a començaments del segle XX. Altrament, a la planta baixa conserva molta part dels cairons de terrissa ditejats de bòbila.</p> | 08072-32 | Prop de la Urbanització La Servera | <p>La finca de can Planas era una de les més antigues i extenses del terme. Segons algunes afrontacions dels masos veïns, aquesta masia era coneguda antigament com 'lo mas Palomera' i 'lo mas Modolells'. Hi ha notícies de l'existència de la masia en diversos documents: en la concòrdia entre el rector i el senyor de Corbera (el 1576) i en la trobada de jurats de Corbera per a l'elecció de síndics (el 1665), per exemple. Una part de les terres de la propietat eren conreades per parcers (per exemple, el 1728, Josep Planas cedia a Francesc Pelegrí una peça de terra a rabassa morta). El 1753, el llinatge dels Planas va emparentar amb els Romagosa per casament, de manera que el cognom que es transmet des d'aleshores és aquest últim. El 1798 Joan Romagosa va realitzar reformes a la masia. El 1961 Josep Romagosa va vendre la masia a Víctor i Margarita Rehsteiner, els quals hi ha realitzat algunes reformes.</p> | 41.4104100,1.9134500 | 409188 | 4584888 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47766-foto-08072-32-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98|119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 47873 | Font i escultura de la plaça del Rabadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-escultura-de-la-placa-del-rabada | XX | L'estat de la plaça és bo en general, però hi ha pintades a la font i a un rètol que hi ha al costat, i a la placa de l'escultura li han caigut lletres i està rovellada. | <p>Placeta ajardinada de forma triangular, a la qual s'accedeix per escales des de dos dels costats. A un angle hi ha la font amb l'antic escut de Corbera; a un altre l'escultura en ferro d'un rabadà sobre un pedestal de pedra molera. Hi ha la inscripció 'EL RABADÀ', en ferro, damunt la pedra i, a un lateral, una placa també de ferro amb la inscripció '1ER PESSEBRE VIVENT DE CATALUNYA, XXV EDICIÓ 1962-1986'.</p> | 08072-139 | Plaça del Rabadà | <p>L'escultura va col·locar-se per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la primera edició del Pessebre Vivent, en una plaça on ja hi havia la font.</p> | 41.4181400,1.9249000 | 410156 | 4585734 | 1986 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De l'escultura, Josep Rodrigo | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 47872 | Disfressada de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/disfressada-de-corbera | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. SOLÉ I MIRALLES, Ramon (2004). Estudi sobre la Disfressada de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat.</p> | XX | No és vigent | <p>Ball típic que es feia per Carnaval, abans de començar la Quaresma (diumenge, dilluns i dimarts abans de Dimecres de Cendra), organitzat per una entitat avui desapareguda, el Partit de Baix. Hi participaven nois, noies i nens; els nois portaven un vestit semblant al dels bastoners, però amb barrets amb flors i plomes. Volien representar soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, ent trobar-se de pas per Corbera, exhibien les seves habilitats. El cap, anomenat 'volant' no ballava i pronunciava un discurs de presentació en castellà, saludant als pobles veïns, tot seguit feien un recital explicant les seves gestes i batalles. El diumenge el ball es feia per les cases del poble, dilluns per les masies i dimarts a l'era de can Roig. Aquest darrer dia era el més important: es vestien a cal Felip i en arribar a l'era el 'volant' amenaçava el 'batlle' dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l'espasa. Tot seguit es feia la ballada i, al vespre, un gran sopar de comiat amb el que s'havia recollit durant els tres dies. Com a fi de festa, des del terrat de can Roig es llegia una mena d'auca, escrita en un pergamí, que feia referència a alguna de les masies o cases de la vila, de forma satírica, i s'acabava cremant el ninot del Carnestoltes. Els orígens del ball són desconeguts i sembla que es va deixar de fer durant alguns anys, fins que es va reprendre el 1913 i va desaparèixer de forma definitiva el 1922.</p> | 08072-138 | Plaça del Mil·lenari | 41.4127800,1.9279400 | 410402 | 4585136 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 47876 | BAall de tortells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baall-de-tortells | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat</p> | XIX | no és vigent | <p>Ball que es celebrava el dia de la Festa Major de Santa Magdalena (22 de juliol), a la sortida de l'ofici religiós. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d'agafar-se de les mans; constituïa una prova d'enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora.</p> | 08072-142 | Plaça de l'Església | 41.4180100,1.9230200 | 409998 | 4585721 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'única referència que hi ha és al Costumari català de Joan Amades (no s'ha localitzat cap més testimoni escrit ni cap persona que ho recordi). | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 47795 | Plaça del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-castell-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Plaça rectangular situada al davant de l'entrada principal del casal de Santa Magdalena (façana de llevant), elevada uns tres metres sobre el carrer Major, i amb un petit desnivell en arribar a l'entrada del casal, que se salva mitjançant una rampa. De la plaça surten unes escales que l'uneixen amb la plaça de l'Església i unes altres que van cap al carrer de l'Església. Per la banda nord es recolza contra la penya i els contraforts de Can Quim dels Duros; per la banda de llevant ve limitada per les parets de Cal Sastre Titit. L'espai és de dimensions reduïdes, i una part està habilitat pels jocs infantils; la resta està ben enllosat amb pedra vermella. La plaça és ajardinada i preparada per al descans amb pèrgola (que també té els pilars de pedra esmoladora), bancs i gronxadors infantils. La barana que dóna sobre el carrer Major té pilons de fundició i rodons de ferro horitzontal.</p> | 08072-61 | Pl. del Castell | <p>La plaça situada davant de la porta principal del Casal de Santa Magdalena fou preparada com a tal arran la restauració del casal a finals del segle XIX. A mitjans del segle XX va ser rehabilitada amb la fesomia actual.</p> | 41.4178100,1.9229600 | 409993 | 4585699 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47795-foto-08072-61-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Joan Pujol i Pasquet | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 47846 | Banc de pedra molera a la plaça del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-a-la-placa-del-castell | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | El peu està reconstruït parcialment utilitzant ciment, fet que trenca amb l'estètica del banc. | <p>Un banc de pedra vermella molera adossat a la façana lateral est del Casal de Santa Magdalena. La seva superfícies és força baixa, tot i que salva un desnivell.</p> | 08072-112 | Pl. del Castell | 41.4177900,1.9229000 | 409988 | 4585697 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 47867 | Font de la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pubilla | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Font pública amb la figura esculpida d'una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l'antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d'abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció 'Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d'arreu de Catalunya'</p> | 08072-133 | Pl. de la Pubilla | <p>Fou inaugurada el 16 d'abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l'elecció de «la Pubilla</p> | 41.4151200,1.9318900 | 410736 | 4585391 | 1979 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 47735 | Església Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J. GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII-XX | <p>Església de forma rectangular formada per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada.</p> | 08072-1 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'evolució de l'església de Santa Maria de Corbera està vinculada a la senyoria i castell de Corbera i a la devoció de Santa Magdalena. La consagració de l'església (indatada) és anterior a 1295, data de la seva primera referència documental a càrrec del senyor de Corbera, Bernat Marimon de Plegamans, que l'esmenta com a element dins del recinte del seu castell. Les parets més antigues de l'actual església corresponen a l'edifici originari del segle XIII (un atri i una sola nau, amb els altars de Sant Joan i Santa Magdalena al seu interior), el qual ha estat objecte de successives ampliacions: sagristia (1492), capella de Santa Magdalena al costat de l'atri (1487), campanar (1508), capella de Sant Joan (1522), capella del Rosari (1589), sengles capelles de Santa Bàrbara i Sant Roc (1594), cor sobre l'atri (1600), incorporació de l'atri a la nau central (1611), modificació de la façana principal (1711-1777), nova capella de Santa Magdalena (1825), presbiteri i cambril (1858), capella del Santíssim (1885), baptisteri (1940), ampliació de la capella del Santíssim (1964) i restauració de l'exterior del campanar (1988).</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 47737 | Rectoria de la parròquia de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera.</p> | XX | <p>Edifici compacte adossat perpendicularment a la façana principal de l'església parroquial. A la façana principal, orientada al migdia, hi ha porxo d'entrada d'arqueria rodona, i al segon pis, arcades a la catalana. Bastit amb pedra molera, els brancals, llindes, ampits, dovelles i pilars són de pedra vermella tallada. La coberta és de teulada àrab de dos aiguavessos i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns.</p> | 08072-3 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La nova rectoria fou edificada entre 1947 i 1950 en l'espai adjacent a l'església de Santa Maria, ocupat antigament per part de l'antic castell de Corbera, en un terreny cedit el 1948 per Jacinta Sastrada Morelló, vídua del darrer baró de Corbera, Pau Joan de Ramon i Jaubet. En executar-se les obres es va procedir a enderrocar el mur que quedava de les restes del castell (els anomenats «castellots»), aprofitant els carreus en el nou edifici. Actualment es conserven les restes d'una de les parets del castell de Corbera, situada al costat esquerre de l'edifici de la rectoria, i el portal gòtic de l'antiga capella de Santa Magdalena, a la qual s'accedeix per l'interior de la rectoria.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Jeroni Martorell i Terrats | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 47805 | Portal d'entrada i arc de la capella de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-dentrada-i-arc-de-la-capella-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XV | Un dels envans de la rectoria està a aproximadament mig metre de l'arc, fet que dificulta la seva visió. D'altra banda, s'han posat cables elèctrics. | <p>Portal, arc i sala de pas interiors amb accés des de la sala rectoral a la capella de Santa Magdalena. El portal, d'estil gòtic, va ser construït en pedra esmoladora vermella, així com la resta de pedres de l'arc i de les parets de la sala interior. Els brancals de l'arc són força erosionats, especialment a la seva part inferior.</p> | 08072-71 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La capella de Santa Magdalena ja estava construïda al segle XV, formant part del recinte del castell. El mes de setembre de 1823 l'antiga capella va passar a convertir-se en el Cor de l'església de Santa Maria. Des de començaments del segle XVIII, quan es va enderrocar definitivament el Castell de Corbera per ordre de Felip V, fins a 1950, quan es va bastir la nova rectoria de la parròquia de Santa Maria, van restar a l'intempèrie un seguit d'elements, com el portal gòtic que comunicava el castell amb la capella de Santa Magdalena, l'arc que comunicava la capella amb l'església i, també, l'espai intermig que primitivament havia constituït la mateixa capella annexa a l'església. Quan es va construir la nova casa rectoral el 1950, el portal, l'arc i la sala es van mantenir en el seu lloc, i des d'aleshores constitueixen el pas o connexió entre la rectoria i l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.4180700,1.9231100 | 410006 | 4585728 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47805-foto-08072-71-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A la fotografia 1 es pot observar l'estat de les restes del castell a principis del segle XX, i la situació de l'arc de la capella de Santa Magdalena (la fotografia ha estat extreta del llibre RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat). | 93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||
| 47843 | Banc de pedra molera a la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pedra-molera-a-la-placa-de-lesglesia | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX-XX | <p>Dos bancs de pedra vermella molera adossats a banda i banda de la porta de la façana principal de l'església de Santa Maria. El de l'esquerra és de dimensions molt reduïdes, ben bé la meitat del de la dreta. Els peus dels dos són fets amb pedres de tamany irregular amorterades, i a la part superior hi ha pedres més grans i ben tallades.</p> | 08072-109 | Pl. de l'Església, 1 | 41.4181100,1.9230900 | 410004 | 4585732 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47843-foto-08072-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47843-foto-08072-109-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 47853 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-0 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XVI | <p>Retaule de fusta situat com a fons d'altar. El retaule es divideix en diferents compartiments, distribuïts en dos registres, on hi ha cinc relleus esculpits amb talla de fusta policromada, i coronats per una Crucifixió. Es representen diferents escenes bíbliques: l'Adoració de l'infant Jesús, la Circumcisió, l'Anunciació, i la Visitació, emmarcats amb columnetes i frisos d'estil renaixentista. Al nínxol central hi havia la imatge barroca de la Verge del Roser, actualment dipositada a la rectoria.</p> | 08072-119 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El 1589 el bisbe dóna «licentia edificanti capellam sub invocatione beate mariae de rosario, ad latus ecclessia parrochialis sta maria de corbera» (entre la capella de Sant Joan i la sacristia). El 1590 la imatge de la Mare de Déu del Roser era encara a l'altar major; tanmateix, el 1592 es va constituir la Confraria de Ntra. Sra. Del Rosari i és, doncs, lògic suposar que en aquelles dates es construís el retaule. El retaule va ser pintant per Joan Bassi, amb qui es va establir un contracte per a daurar i pintar els retaules del Roser i de Sant Roc per 250 lliures, l'any 1626. En la dècada de 1940 es va traslladar l'altar al lloc actual.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47853-foto-08072-119-1.jpg | Legal | Renaixement|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | De l'escultura, desconegut. De la pintura, Joan Bassi. | 95|96 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 47854 | Imatge de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XV | <p>Imatge religiosa de talla policromada (amb túnica vermella i mantell blau) que representa a Santa Magdalena, que porta com atributs un llibre a la mà dreta i un pot d'ungüents de plata a l'esquerra. La figura és lleugerament inclinada, i presenta un avançament a la zona del ventre. En un robatori se li va mutilar la mà esquerra, que va haver de ser reconstruïda.</p> | 08072-120 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La primera referència documental a la devoció local a Santa Magdalena correspon a un document, datat el 1295, en el qual el senyor de Corbera, Marimon de Plegamans, esmenta l'església de Santa Maria de Corbera i l'altar de Santa Magdalena que va fer construir dins de la capella de Santa Magdalena. Posteriorment, la visita pastoral de 1498 descriu, per primer cop, la imatge de Santa Magdalena, de la qual diu que porta a les mans un pot d'ungüents daurat amb les armes dels Cardona. Segons tradició llegendària, la imatge va ser trobada al segle XVIII dins la cisterna del castell de Corbera, després de ser-hi amagada per protegir-la de l'exèrcit reial de Joan II al segle XV. El 1825 la imatge va ser traslladada de la capella a l'església. A Santa Magdalena se la considera intercessora contra el càncer; hi ha constància de guariments miraculosos i d'exvots que havien estat dipositats a la capella de Santa Magdalena (a un inventari del 30 d'abril de 1602 es parla de 'uns pits de plata grans', 'unes mamelles de plata grans', 'unes mamelles de plata miganeres').</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47854-foto-08072-120-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Pere Sanglada | No hi ha cap document que permeti assegurar que la talla és obra de Pere Sanglada, però per les seves característiques, Joan Valero Molina li atribueix l'obra. | 93 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 47855 | Imatge de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII | <p>Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu (coronada) donant el pit a l'infant Jesús. Té una alçada de 73 cm.</p> | 08072-121 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Atès que es tracta d'una talla d'estil romànic i procedeix del monestir de Sant Ponç, hom pot deduir que la data de la seva elaboració correspon a l'època de construcció del monestir. Tanmateix, no existeix cap referència documental fins força anys més tard i amb una precisió un xic ambigua. D'aquesta manera, no serà fins a la visita pastoral de 1592 que hi hagi una referència com aquesta: «en lo altar de Ntra. Senyora fassen una imatge nova». En la visita del 1628 s'esmentava «un retaule amb la imatge de la Mare de Déu al mig»; en la de 1887 se'n diu «los santos que se veneran en ella son imágenes antiquísimas», però en cap cas podem aclarir de manera documentalment fidedigna l'antiguitat de la imatge. Durant la guerra civil la talla va desaparèixer i no es va localitzar fins 1952; havia patit desperfectes, i va ser restaurada a cura de Joan Ainaud de Lasarte.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47855-foto-08072-121-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir del segle XIII es va generalitzar aquest tipus d'iconografia, que evoluciona des de la rigidesa d'anteriors imatges de la Mare de Déu, en els quals és tractada com a tro de l'Infant. A partir d'aquesta època, a més a més, el culte a Maria va tenir una gran expansió al món occidental. | 92 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 47856 | Arxiu Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>GUAL I REMÍREZ, F. Xavier; MILLÀS I CASTELLVÍ, Carles (1999). «Els arxius parroquials de l'Edat Moderna al Baix Llobregat». FERNÁNDEZ TRABAL, Joan; VICENTE MERCADER, Pilar (coords.). 1res. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat MARTÍ I BONET, Josep M.; FIGUEROLA I ROTGER, Pere J.; JOVEN I LÒPEZ, Isabel; MUÑOZ I PRADAS, Francesc; SASTRE I TUTUSAUS, Jacint (1985). «Els Arxius Històrics Parroquials del Baix Llobregat». DD.AA. XXV Assemblea intercomarcal d'estudiosos (El Prat, 25-26 octubre 1980). Barcelona: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Amics del Prat, pàg. 9-151 RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIV-XX | <p>Arxiu integrat per un seguit de documents recollits a la casa rectoral des de l'Edat Mitjana fins avui, període en el qual el rector ha actuat com a notari de la vila de Corbera, i després com a administrador de la parròquia. L'arxiu està compost pels fons següents: llibres sacramentals (baptismes, matrimonis i defuncions), notarials (testaments, manuals parroquials-actes, capítols matrimonials, inventaris, capbreus i processos), vida parroquial i administració (aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, consell de l'obra, culte, organització, visites pastorals, correspondència, llevadors de rendes, factures, funerària i «diversorum»), confraries (Santa Magdalena i Ntra. Sra. del Roser), i pergamins.</p> | 08072-122 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Els primers documents conservats daten de 1302. Entre 1950 i 1960 Ramon Bastardes, Max Canher, Agustí Contijoch, Eulàlia Duran i Enric Lluch van catalogar i ordenar els documents de l'arxiu; amb el temps es van desordenar, i en l'actualitat s'estan digitalitzant els fons i inventariant-los de forma exhaustiva. A diferència del que va passar en altres parròquies, amb l'arribada de la guerra civil pràcticament no es van destruir fons.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A partir de 1728, el monestir de Sant Ponç va passar a dependre eclesiàsticament de la parròquia de santa Maria de Corbera. | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 47884 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-1 | <p>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). 'Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>Talla policromada d'execució popular. Està dreta, i emmarcada per un rosari, amb el Nen Jesus a coll, nu. És cofada amb una corona abombada acabada amb una boleta. Amb la mà dreta es recull el mantell i amb l'esquerra aguanta el Nen.</p> | 08072-150 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Vinculada al retaule del Roser i a l'antiga capella del Roser. La data d'execució sembla que seria el 1758 (per una inscripció a la peanya), posterior en més d'un segle al retaule, fet que fa pensar que pugui ser una rèplica o còpia de l'original.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 1758 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47884-foto-08072-150-1.jpg | Inexistent | Barroc|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96|119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 47903 | Presentalla d'Esperança Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presentalla-desperanca-rossa | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XVII | <p>Presentalla de plata de dimensions reduïdes (aproximadament 20 x 30 cms), oferta amb motiu del guariment d'Esperança Rossa d'un càncer de pit per intercessió de Santa Magdalena. Es tracta d'un relleu amb el tors i la cara de la persona que ofereix la presentella, amb la següent inscripció: 'ESPERANÇA ROSSA VIUDA PAGESA DE ST VISENS DELLS HORS ESTANT MALA DE UNA MAMELA DE UN CRANCH EN GRAN PERIL DELA VIDA NO TROBANT NINGUN METGE Q LA PUGUES CURAR RECLAMA A DEU I A STA MAGDALENA VULGE ES A DEU PREGAR EN ESTA NECESISTAT QUE ESTAVA. FOU SERVIT NE SR G CURA A 5 DE IULIOL 1617'. Només està representat un dels pits, al lloc de l'altre hi penja un medalló.</p> | 08072-169 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El guariment miraculós d'Esperança Rossa i la presentalla es relacionen amb la construcció de la Creu Nova -la tradició diu que es va erigir el monument commemorant el mateix guariment-, segons un escrit del bisbe que va fer la visita pastoral del 20 de novembre de 1887. La tradició oral indica que el tumor li va caure en l'indret on va construir-se la creu, i que és el que hi ha al medalló que hi ha a la presentalla en el lloc del pit dret.</p> | 41.4181000,1.9230100 | 409998 | 4585731 | 1617 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 47750 | Can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baro | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | Hi ha humitats a l'interior, nius d'aus a les finestres i la teulada... | <p>Finca integrada per una casa pairal de caràcter urbà i un terreny enjardinat a l'entorn. La casa és una edificació aïllada de tres cossos amb planta, pis, golfes i coberta de dos aiguavessos, amb estructura de coberta de fusta i teula àrab. Disposa d'acabats exteriors amb dibuixos i motllures de caràcter modernista, bàsicament a la planta baixa i ulls de bou a les golfes. Les obertures tenen una disposició simètrica, que es complementa amb altres finestres i ulls de bou pintats com a motiu ornamental.</p> | 08072-16 | Pl. de Sant Salvador, 2 | <p>La finca fou construïda per la família de Dolors Pich i Ros a començaments del segle XX. Des d'aleshores a romàs com a casa pairal a nom d'Enric Ros i Codina i, a partir de 1985, de Pere Ros i Pich. L'any 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Corbera; després de la rehabilitació realitzada el 1989, esdevingué biblioteca municipal i casal de joves.</p> | 41.4148200,1.9312900 | 410685 | 4585359 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47750-foto-08072-16-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Degut al seu estat de conservació hi ha un projecte de reforma que respectaria l'aspecte exterior de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 47794 | Plaça i carrer de l'església i carrer dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-i-carrer-de-lesglesia-i-carrer-dels-pins | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>L'espai és delimitat per l'església parroquial de Santa Maria de Corbera, que hi dóna front, la rectoria, els jardins de la rectoria i del castell, el casal de Santa Magdalena («Castell de Corbera»), Cal Tet, Can Quim dels Duros, el mirador i el cementiri vell. Les dimensions de la plaça són d'aproximadament 15x15 m, amb una urbanització dura, pavimentada amb llosa, i amb alguns arbres d'ombra; des de la plaça surt el carrer de l'Església, estret, i que arriba fins la placeta dels Pins, sense pavimentar.</p> | 08072-60 | Pl. de Església; c/ Església; c/ Pins | <p>Entre els segles XIII i XIX l'actual plaça de l'Església constituïa una petita explanada davant, d'una banda, de l'entrada del castell (després davant de les runes del castell enderrocat) i, d'altra banda, del cementiri primitiu i l'entrada de l'església parroquial de Santa Maria. Un cop enderrocat el castell, s'hi va construir una tanca en l'accés a la plaça. El 1950 s'acabaren d'enderrocar les ruïnes del castell, es va construir la rectoria, es van treure les parets de tanca de la plaça i es va executar l'arranjament de l'actual plaça segons el projecte de l'arquitecte municipal, el 1955.</p> | 41.4179900,1.9230200 | 409998 | 4585719 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Joan Pujol i Pasquet | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.