Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48087 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 118. 'L'entrevista'. El Comú, núm. 17, p. 6.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres reformat de planta rectangular, que es troba elevat uns sismetres respecte al nivell del carrer Major. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La construcció té senzilles obertures rectangulars i compta amb un volum rectangular adossat a la façana de ponent. És d'una sola planta i està cobert amb una terrassa plana. Davant de la façana principal hi ha una gran terrassa semicoberta per un porxo reformat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-177 | Carrer de Sant Josep, 14 - Canyamars | <p>L'edifici inicià la seva activitat econòmica l'any 1920 com a botiga de queviures i fonda. L'any 1924, l'avi Miqueló va fer la sala de ball del poble a l'espai on hi havia hagut el celler. Una filla de la família fou la fundadora de l'Hostal Nou. Fins aquell moment, la botiga de can Miqueló era l'única que hi havia a tot el poble de Canyamars.</p> | 41.6010600,2.4471200 | 453927 | 4605632 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48087-foto-08075-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48087-foto-08075-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48087-foto-08075-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48088 | Pou de glaç de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.06/167. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 43-44. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 124. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 11.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de planta circular soterrada que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular. Presenta un diàmetre d'uns 20 metres i una amplada de mur d'un metre aproximadament. El seu perímetre està delimitat amb una tanca metàl·lica per evitar accidents.</p> | 08075-178 | Bosc de la Torre - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental d'aquest pou apareix en un document datat entre els anys 1770 i 1780, on també es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn del gel: 'En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atrás eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera'. El pou de glaç de can Bosc formava part de les propietats de la masia de can Bosc, situada a prop seu. S'alimentava amb l'aigua de la font del Ferro, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6217600,2.4482400 | 454035 | 4607929 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48088-foto-08075-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48088-foto-08075-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48088-foto-08075-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, compta amb un plafó explicatiu de com funcionava i està inclòs dins de tres dels itineraris senyalitzats del parc (SL-C 80, Dosrius 7 i 7A). | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48089 | Pou de glaç de can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-farrerons | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.09/170. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de grans dimensions i planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular. L'estructura està enrunada en el sentit del pendent que marca el terreny.</p> | 08075-179 | Torrent del Molinot o de can Móra - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental relacionada amb els pous de glaç del municipi de Dosrius està datada entre els anys 1770 i 1780. El pou de glaç de can Farrerons és propietat de la masia de can Farrerons, situada al nord de l'estructura. Probablement s'alimentava amb l'aigua del torrent, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6246000,2.4435000 | 453642 | 4608247 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48090 | Pou de glaç de can Gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-gel | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.08/169. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de grans dimensions i planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica), tot i que se'n conserva la seva arrencada. Aquesta era bastida en maons. També es conserva l'obertura per on s'introduïa el gel, d'arc rebaixat i bastida en maons. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular i el forat de desaigüe a la part inferior. Tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel.</p> | 08075-180 | Veïnat de Rimbles, 1 - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. El pou de glaç de can Gel és propietat de la masia de can Gel, situada al sud de l'estructura. La primera referència documental d'aquest pou és de l'any 1751. Es tracta d'un establiment de l'ús d'aigües per a l'explotació d'un pou de glaç que s'havia de construir, on es menciona que es podria utilitzar l'aigua de la riera Rupitera i de la de can Llibre: '......Joseph Gel labrador parroquia S. Estevan de Cañamas y de sus sucesores de la facultad de valerse de las aguas de la riera rupitera i de la que transcurre por la riera de Llibre, no solo para el uso de un molino harinero sino para congelar otras aguas y recoger el hielo, fabricar un pozo, para conducirlo en él con sus balsas para congelar las aguas y demás....'. Posteriorment, en un document datat entre els anys 1770 i 1780, es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn dels pous de glaç: 'En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atras eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera'. Segons les fonts orals de la família Gel, durant bona part del segle XX, el pou s'utilitzà com a abocador de brossa. Segons sembla, a la coberta, que fou desmuntada (i els materials reaprofitats), hi havia una porta per entrar-hi el gel per dalt. Pel que fa a les basses, estaven per sota del pou, a peu de la riera. Aquestes basses es glaçaven de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple). Durant el mes d'abril de l'any 2018 es va dur a terme una campanya de neteja i prospecció de l'estructura per tal de topografiar-la i documentar-la.</p> | 41.5938600,2.4363600 | 453025 | 4604838 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48091 | Pou de glaç de can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-cames | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. L'estructura està enrunada en el sentit del pendent que marca el terreny.</p> | 08075-181 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental relacionada amb els pous de glaç del municipi de Dosrius està datada entre els anys 1770 i 1780. És probable que el pou s'alimentés amb l'aigua de la riera, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6017800,2.4525800 | 454382 | 4605709 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48092 | Pou de glaç de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.07/168. DOMINICH I LORENZO, Meritxell. Aixecament topogràfic i modelat en tres dimensions del Pou del glaç de Canyamars (Maresme). Memòria. [Inèdit]. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 19, p. 13, 19; núm. 24, p. 7; núm. 27, p. 26; núm. 34, p. 11. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVII-XVIII | <p>Pou aïllat de planta circular i estructura cilíndrica, cobert amb una cúpula semiesfèrica de maons plans a l'interior i teula àrab a la part exterior, amb un ràfec perimetral. L'estructura es troba semisoterrada en el terreny, en una zona amb desnivell. En origen, la meitat de l'alçada del pou estava soterrada, però amb la darrera intervenció es van buidar les terres de la banda de ponent. Presenta un diàmetre de 11,55 metres a l'exterior i de 9,86 metres a l'interior. L'alçada total és de 12,59 metres a fora i d'11,29 metres a dins. L'amplada mitjana del mur és de 0,73 metres a la part cilíndrica i d'1,08 metres a la volta. El mur està reforçat amb tres contraforts exteriors situats a la cara nord, fets de paredat comú. L'estructura presenta dos accessos superiors a la banda de migdia, que permetien l'entrada del gel des de la bassa. Ambdues obertures sobresurten del mur del pou i estan enllaçades per una plataforma. Són d'arc rebaixat bastits amb maons, la principal amb els brancals fets amb carreus de pedra i protegida amb una reixa de ferro. Damunt d'aquesta hi ha una finestra rectangular reformada, originàriament bastida en maons. A la banda nord hi ha una altra porta situada a un nivell inferior i que servia per desempouar. És d'arc de mig punt bastit en maons i els brancals de pedra. Va ser modificada quan es va remodelar l'entorn, ja que originàriament formava un passadís. A l'interior del pou es conserven dos plafons expositius amb les eines bàsiques per empouar el glaç: arpiots, ganxos per arrossegar, serra de fulla amb doble mànec, massa, punxons, tascons, etc. La construcció està bastida en pedra irregular de diverses mides lligada amb morter de calç. A l'altre costat del camí, davant de la cara sud, hi ha la bassa on s'estancava l'aigua que es glaçava. És de planta rectangular i poca fondària (0,56 metres), bastida amb maons i amb un revestiment lliscat interior. Ocupa una superfície de 158,19 metres quadrats. Per transportar el gel fins a l'interior del pou, en un dels extrems de la bassa, hi ha una rampa formada per dos arcs rebaixats bastits amb maons disposada en pendent cap al camí.</p> | 08075-182 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. En origen, el pou era propietat de la masia de can Galzeran de Canyamars. La primera referència documental de l'estructura la trobem en un document datat entre els anys 1770 i 1780, tot i que és força probable que la construcció sigui anterior. En aquest text es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn dels pous de glaç: 'En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atrás eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera'. Posteriorment, en un conveni de redempció de censos del mas Galzeran de Canyamars, datat el 8 de juny de 1912, consta l'existència d'un molí, un trull i dos pous de glaç: 'Primo todo aquel manso nombrado Galcerán […] con todos sus dchs y pertinencias junto con las casas en el construidas, corrales, bodega, algibar con agua viva corriente y continua delante las dichas casas, y con su molino, vulgo trull, y demás edificios de hacer azeyte con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca las dichas casas, con dos possos para poner hielo, el uno grande y el otro mas pequeño, con sus balsas, construidos cerca la casa del referido manso, con una casita construida mas arriba del dicho posso grande'. L'anterior propietari del pou explica que el seu avi sempre contava que les darreres carrerades de glaç foren enviades a la Diputació de Barcelona, per a les recepcions oficials, tot i que no hi ha constància de l'any. El pou és propietat de l'ajuntament de Dosrius des de l'any 2007. Ha estat restaurat i l'entorn arranjat, creant una petita àrea de lleure al costat. Podia emmagatzemar 726,6 metres cúbics de glaç i a la bassa s'hi podien embassar 89,69 metres cúbics d'aigua i gel. En l'actualitat s'utilitza com a sala de concerts o com a espai multifuncional (entre d'altres s'hi han fet casaments).</p> | 41.6040300,2.4546500 | 454556 | 4605957 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48092-foto-08075-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48092-foto-08075-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48092-foto-08075-182-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: pou de glaç de can Galzeran, pou de glaç de can Prats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48093 | Safareig de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-barca | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.20/181. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII-XIX | Completament cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida amb maons i presenta un revestiment lliscat a l'interior, tot i que força degradat. A la banda del camí es conserva un tram d'un tub que probablement canalitzava l'aigua per desaigüar l'estructura.</p> | 08075-183 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fons orals, l'estructura presentava unes mides aproximades de 10 m d'amplada x 20 de llargada i uns 2 metres d'alçada. Tot i que popularment és coneguda com a safareig, es tracta d'una bassa d'abastament d'aigua i reg de conreus. L'aigua provenia del canal del Sot del Gall. El topònim amb el que es coneix l'estuctura prové del fet que, a mitjans del segle XX, la família Prats, propietària dels terrenys, hi tenia una barca. Quan plovia i el cabal de la riera s'incrementava utilitzaven la barca per navegar-hi.</p> | 41.6024800,2.4524100 | 454369 | 4605786 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48093-foto-08075-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48093-foto-08075-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48093-foto-08075-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48094 | Safareig de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-quintana | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 57. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.18/179. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XIX-XX | Cobert de vegetació i amb runes a l'interior. | <p>Estructura aïllada de planta circular d'uns 8 metres de diàmetre, que presenta un revestiment arrebossat exterior i un lliscat a la cara interior. Probablement l'estructura és bastida en maons, toti que no s'ha pogut comprovar.</p> | 08075-184 | Carrer de la Quintana - Canyamars | <p>Tot i que popularment és coneguda com a safareig, es tracta d'una bassa d'aigua per al reg de les feixes de la Quintana de ca n'Homs, propietària tant del safareig com d'aquestes terres. S'alimentava de l'aigua del pou de la masia ca n'Homs, situada damunt seu, a l'altra banda del carrer Major, i també de la que sobrava del safareig de n'Homs, relativament proper també.</p> | 41.5993300,2.4459700 | 453830 | 4605440 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48094-foto-08075-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48094-foto-08075-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48094-foto-08075-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: safareig de la Quintana de ca n'Homs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48095 | Safareig de la Resclosa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-resclosa-de-baix | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.16/177. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 19. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta quadrada actualment coberta de vegetació. Està bastida amb maons i reforçada amb pilastres adossats. El mur de la banda de migdia té una alçada superior a la resta i presenta un senzill broc en un dels extrems per on rajava l'aigua. A l'interior hi ha un revestiment lliscat.</p> | 08075-185 | La Resclosa - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'una bassa de reg que s'abastia d'una mina propera. Fins a mitjans de la dècada dels anys 60 del segle XX, les feixes del voltant de l'estructura eren conreades per diverses famílies, que feien torns per poder regar els seus horts amb l'aigua d'aquesta bassa.</p> | 41.5922100,2.4036200 | 450295 | 4604673 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48095-foto-08075-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48095-foto-08075-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48095-foto-08075-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48096 | Safareig de les Diviues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-les-diviues | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 57. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.14/175. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 18.</p> | XIX | Cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. La part inferior dels murs està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i lligada amb morter de calç, mentre que la part superior està feta de maons. Presenta un revestiment lliscat a l'interior, tot i que força degradat. Temps enrera estava delimitada amb una tanca metàl·lica actualment força degradada. Al costat de ponent de l'estructura hi ha una mina de planta rectangular coberta amb una volta d'arc de mig punt bastida amb maons plans, amb els murs bastits amb carreuons de pedra disposats en filades regulars.</p> | 08075-186 | Les Figueretes - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'una bassa de reg pels horts que hi havia situats a la zona i que s'abastia amb l'aigua de la mina que hi ha situada al seu costat. Aquesta mina forma part de l'obra d'explotació de les aigües de Dosrius, construïda entre els anys 1868 i 1882 per la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A., que estava a càrrec de la canalització de l'aigua de Dosrius cap a Barcelona.</p> | 41.5959200,2.4130800 | 451086 | 4605080 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48096-foto-08075-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48096-foto-08075-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48096-foto-08075-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48097 | Safareig del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-comu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 30. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'El Comú: Cent anys d'història. Documents i imatges'. Duos Rios, núm. 3, p. 118-131. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.11/172. JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'El Comú: Història, funcions, sentiments'. El Comú, núm. 1, p. 6. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XX | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, protegida per un porxo reformat amb la coberta de teula àrab de quatre vessants, rematada amb una claraboia superior, i sostinguda amb una estructura de bigues de fusta interior i quatre pilars de fusta. El safareig està format per un mur arrebossat i pintat, amb tres pilars plans a les cantonades i la part superior bastida amb cairons inclinats per facilitar el rentat. En canvi, a la banda de llevant, hi ha una pica rectangular i una font. Aquesta font emana d'un pilar quadrat amb el coronament ondulat mitjançant un broc metàl·lic. L'aigua cau a l'interior d'una pica de pedra de planta quadrada. Ambdues piques presenten un rebaix central que deixa passar l'aigua cap a l'interior del safareig.</p> | 08075-187 | Carrer de Sant Isidre, s/n - Dosrius | <p>Entre els anys 1914-1917 es va construïr la carretera de Dosrius a Canyamars, que en origen passava pel bell mig del nucli urbà (carrer de Lluís Moret). Amb la construcció d'aquesta via es va haver d'enderrocar el safareig públic original, que quedava al mig del traçat, i construïr-ne un de nou uns metres més amunt. El nou safareig es va construïr entre els anys 1915-1916, segons consta en una acta de l'ajuntament de Dosrius relacionada amb les despesses de construcció de l'estructura. L'any 1958 es va construïr la primera coberta que, tot i el projecte arquitectònic inicial, es va acabar fent d'uralita. El safareig va ser clau per a la vida dels dosriuencs fins a mitjans dels anys 70, moment en que es crea la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius (1973-1975). L'estructura fou rehabilitada l'any 1999 i és tal com ha arribat fins als nostres dies. Fins l'any 1973, la majoria de cases del poble anaven a buscar l'aigua als diferents safareigs i fonts escampats pel poble. El safareig del Comú, al marge d'aquestes necessitats, també era un punt de trobada i vida social. No queda clar d'on provenia l'aigua que l'abastava, tot i que certes informacions afirmaven que venia de la mina que alimentava el safareig d'en Mandri, molt pròxim al Comú, o bé d'una mina que hi havia a l'entrada de cal Raio, al carrer de Sant Iscle i Santa Victòria. Tot i això, durant força temps, l'aigua provenia d'una mina que la Companyia de les Aigües té al carrer Barcelona. Actualment, l'aigua prové d'una 'deixa' de la Companyia d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència del conveni signat amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (1882). Donada la significació social, històrica i patrimonial de l'estructura, el safareig del Comú ha estat objecte de diverses iniciatives de caire cultural: va donar nom a la primera revista d'àmbit local del municipi (Revista el Comú, 1988-1991), fou objecte d'un concurs d'idees per a la seva rehabilitació (1998), fou un dels elements destacats d'un llibre infantil dedicat al municipi (2006), fou un dels escenaris més representatius per commemorar el centenari del naixement d'Esteve Albert (Pessebre de l'Esteve Albert, 2014) i de la Fira 'El Dosrius del 1900' (2015) i va ser objecte d'un acte centrat en aquesta estructura, organitzat per l'Arxiu Municipal de Dosrius, en motiu del seu centenari l'any 2016 (xerrada, exposició i representació teatral a càrrec dels dosriuencs).</p> | 41.5948400,2.4071100 | 450588 | 4604963 | 1916 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48097-foto-08075-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48097-foto-08075-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48097-foto-08075-187-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: el Comú. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48098 | Safareig d'en Mandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-den-mandri | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.12/173. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 18.</p> | XVIII-XIX | Completament cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està situat sota un talús del carrer de Lluís Moret, en una antiga zona d'horts. L'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i lligada amb morter de calç, amb una filada de maons a la part superior. A la banda de migdia hi ha la zona destinada a safareig, reformada, i un banc corregut adossat al parament i amb les mateixes característiques constructives que la resta de l'estructura. Destaca una canalització rectangular paral·lela al talús de terreny, que distribuïa l'aigua del safareig per regar els horts. Al costat de ponent de l'estructura, a l'altra banda del carrer, hi ha la boca d'una mina tancada amb una portella metàl·lica.</p> | 08075-188 | Carrer de Lluís Moret - Dosrius | <p>El topònim Mandri apareix documentat per primera vegada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi apareix citat 'Mas Mandri de Dosrius, amb les seves terres confessat per Arnau de Rey'. La masia de can Mandri (o cal Rei) fou derruïda cap a l'any1930, quan la propietat fou adquirida pel propietari de can Serra, situada damunt del safareig. L'aigua de la que s'alimentava provenia de la mina situada a l'altra banda del carrer.</p> | 41.5956800,2.4076100 | 450630 | 4605056 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48098-foto-08075-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48098-foto-08075-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48098-foto-08075-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48099 | Safareig i font d'en Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-font-den-jeroni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.13/174. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII-XIX | Completament cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. El safareig està bastit amb maons, presenta pilars a les cantonades i un revestiment lliscat a l'interior. A la cantonada sud-oest hi ha la font, que emana d'un pilar més alt que els anteriors cobert amb una petita volta de maó pla. A la cara sud d'aquest pilar hi ha una portella metàl·lica rectangular. L'aigua raja a través d'un broc de ferro malmès i cau dins d'una pica de planta quadrada connectada amb el safareig.</p> | 08075-189 | Bosc d'en Gavarra - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'una bassa de reg pels horts que hi havia situats a la zona i que s'abastia amb l'aigua d'una mina que hi havia situada a la brolla superior i també de la vinya del Xicarret. Des d'aquest safareig, l'aigua es feia arribar fins al safareig que hi ha situat just al davant de la casa de can Jeroni, situada a prop seu.</p> | 41.5916800,2.4102100 | 450844 | 4604610 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48099-foto-08075-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48099-foto-08075-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48099-foto-08075-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Serp. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48100 | Safareig-bassa de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-bassa-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.22/183. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35.</p> | XIX | Cobert, en part, de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en pedra, amb els murs arrebossats i presenta un coronament de totxo reformat en dues de les quatre cares. A la cara oest, el coronament està inclinat per facilitar el rentat, tot i que en força mal estat de conservació. En aquesta cara també hi ha una font coberta per la vegetació. L'interior de l'estructura compta amb un revestiment lliscat. Actualment està delimitada amb una tanca metàl·lica.</p> | 08075-190 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>Aquesta bassa servia per regar els camps que envoltaven la masia de ca l'Arenes i, alhora, subministrava aigua a la casa. Pel que sembla, hi ha una mina que abastia l'estructura, situada a poca distància. Aquesta mina presenta una planta en forma d'Y, donat que recull aigües filtrades al sòl de dos llocs diferents. Té dos registres d'accés per poder-la netejar i l'aigua hi transcorre mitjançant una canal de teules ceràmiques. La font que hi ha a la bassa només raja quan a la mina hi ha aigua. També hi havia una altra mina que regava la bassa, però està exhaurida. Fins fa uns 13 anys enrera, a la bassa hi viven granotes.</p> | 41.6194100,2.4610000 | 455096 | 4607661 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48100-foto-08075-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48100-foto-08075-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48100-foto-08075-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48101 | Bassa de can Massuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-massuet | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.21/182.</p> | XIX-XX | Completament cobert de vegetació. | <p>Bassa aïllada de planta irregular formada mitjançant un naixement d'aigua natural. El seu perímetre està situat damunt del canal de can Domingo, que desemboca en la riera de Dosrius. Presenta un diàmetre aproximat d'uns 10 metres i està envoltada de joncs, canyes i falgueres.</p> | 08075-191 | Carrer de can Domingo - Can Massuet del Far | <p>Es tracta d'un element destacable pel que fa a la seva dimensió natural i paisatgística dins d'un entorn urbanitzat. La mínima intervenció humana ha fet que hi hagin sobreviscut diverses espècies de fauna i flora que difícilment podrien viure en un entorn tant transformat.</p> | 41.6185500,2.4222900 | 451871 | 4607587 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48101-foto-08075-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48101-foto-08075-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48102 | Safareig i pou de can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-pou-de-can-terrades-del-moli | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: .S.10/171.</p> | XX | Els revestiments estan degradats. | <p>Conjunt format per un safareig i un pou situats al marge dret de la carretera, en direcció a Dosrius. El safareig és de grans dimensions, presenta una planta circular i està arrebossat. Al seu costat hi ha el pou, que es troba a l'interior d'un edifici de planta quadrada disposat a mode de torre. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants (o pavelló), amb els careners decorats amb ceràmica vidrada i un ràfec sostingut amb barbacana de fusta. Compta amb una porta d'accés rectangular oberta a la façana de ponent i una finestra de les mateixes característiques a la de llevant, protegida amb reixa de ferro. La porta presenta una motllura superior a mode de guardapols. Els paraments estan rematats amb una motllura rectilínia damunt la que s'obren uns petits forats circulars de ventilació de la coberta (sis a cada façana). La construcció està bastida en maons i té els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol inferior. A uns 250 metres a llevant, prop de la ruïnes del molí de can Terrades, hi ha una altra caseta de les mateixes característiques que l'anterior aïllada i envoltada de vegetació. Presenta un sòcol de pedra aplacada delimitat amb una motllura de maó i quatre forats de ventilació rectangulars a cada parament.</p> | 08075-192 | Carretera B-510, km. 2,5 - Zona de Dosrius | <p>Aquestes estructures foren construïdes pel propietari de la masia de can Terrades del Molí pels voltants de l'any 1930, amb la intenció de regar les feixes de conreu que hi havia a la zona. Tot i que en origen aquestes feixes estaven destinades al conreu de secà (els masovers de la masia hi plantaven blat, ordi, civada, etc.), un cop construïdes passaren al conreu de regadiu (mongetes, patates, etc.). En l'actualitat, tant les estructures com les terres estan llogades a una empresa dedicada al viver de plantes. Pel que fa al pou situat al costat del Molí de can Terrades, en l'actualitat està abandonat, tot i que també pot tenir relació amb les obres de canalització de les aigües de Dosrius de finals del segle XIX, per part de la Companyia d'Aigües de Barcelona.</p> | 41.5887900,2.3948000 | 449557 | 4604299 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48102-foto-08075-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48102-foto-08075-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48102-foto-08075-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: safareig d'en Sant Llop, safareig de l'Amadeu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48103 | Safareig i font de n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-font-de-nhoms | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: : I.S.17/178. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 16, 17. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt aïllat i restaurat format per una bassa, amb un safareig i una font integrats. La bassa és de planta irregular i perfil allargassat lleugerament arrodonida. Està formada per un muret semisoterrat amb el parament arrebossat i rematat amb una filada de maons plans. A l'interior presenta un revestiment lliscat i un paviment enrajolat a la mescla. A la cara de migdia s'ubiquen tant el safareig com la font. El safareig és de planta rectangular, està delimitat de la bassa amb un muret d'obra arrebossat i connectat amb la font per una petita obertura circular. Els maons que recorren el seu perímetre estan inclinats per facilitar el rentat. La font presenta una pica rectangular, amb obertura cap a la bassa. L'aigua emanava a través d'un broc metàl·lic, encastat en un pilar d'obra rematat amb una pedra de granit. En l'actualitat, l'aigua brolla d'un pilar bastit amb pedra situat a l'extrem de tramuntana de la bassa, sota del carrer Major.</p> | 08075-193 | Carrer Major - Canyamars | <p>Inicialment, aquest conjunt formava part de les propietats de la masia de ca n'Homs, situada damunt seu. Tenia la finalitat d'emmagatzemar aigua per regar els camps, per a usos domèstics i per rentar la roba. L'aigua de la font provenia del canal de can Vidal mitjançant una mina situada al nord, per sobre del carrer. Les obres de restauració del conjunt es van iniciar a finals de l'any 2015 i van finalitzar el mes d'agost de l'any 2017. L'execució va anar a càrrec de la Brigada Municipal de Manteniment i Serveis de l'Ajuntament de Dosrius, previ conveni amb l'empresa propietària dels terrenys. Es va restaurar el safareig i es van resoldre les filtracions d'aigua que patia la font. Segons les fonts orals, aquest espai també era un lloc de trobada per la gent del poble, un espai social on relacionar-se. Es netejava dues vegades l'any (abans de la Festa de la Germandat de Sant Josep i de la Festa Major d'estiu). Al costat de llevant hi havia dos pollancres bicentenaris que van desaparèixer. A migdia encara es conreen uns horts, a la zona de les feixes del safareig. Antigament havien estat conreades pels masovers de la masia de ca n'Homs.</p> | 41.6006800,2.4467900 | 453899 | 4605589 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48103-foto-08075-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48103-foto-08075-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48103-foto-08075-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El seu entorn està arranjat i el conjunt senyalitzat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48104 | Safareig dels Horts del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-dels-horts-del-rector | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.37/056.</p> | XVII-XVIII | <p>Estructura de planta rectangular situada dins d'un recinte tancat darrera de la Rectoria Vella, i adossada a un edifici auxiliar rectangular amb teulada d'un sol vessant. L'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb carreus de pedra a les cantonades i coronada per una filada bastida amb maons plans. En alguns trams es conserva el revestiment arrebossat que cobria els murs. Està aixecada respecte al terra mitjançant una plataforma sostinguda amb arcs rebaixats bastits en maons. En l'actualitat presenta un safareig de ciment de factura moderna situat a l'extrem sud-est.</p> | 08075-194 | Horts del Rector - Dosrius | <p>El safareig està situat a l'interior dels Horts de la Rectoria Vella i forma part de les propietats del Bisbat de Barcelona. Està envoltat de feixes de la rectoria, que han estat conreades al llarg del temps per diverses persones. El safareig servia per regar aquestes terres, rentar la roba i obtenir aigua. Al seu costat hi ha una destacable era en força bon estat de conservació.</p> | 41.5950500,2.4063500 | 450525 | 4604987 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48104-foto-08075-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48104-foto-08075-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48104-foto-08075-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48105 | Bassa de ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-larenys | XVIII-XIX | Els cairons superiors estan degradats. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en maons, amb els murs exteriors arrebossats i un revestiment lliscat a l'interior força degradat. A la banda de migdia presenta un tram central coronat per cairons a mode de safareig, que servia per rentar la roba. A l'extrem nord-est de la bassa hi ha un surtidor per on s'omplia d'aigua.</p> | 08075-195 | Camps de ca l'Arenys - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | 41.5938600,2.4246600 | 452050 | 4604844 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48106 | Font i safareig de can Miloca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-miloca | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII | <p>Estructura aïllada de planta quadrada, delimitada per una tanca de torsió metàl·lica. Està situada en un talús del terreny, bastida en pedra i coberta amb un revestiment arrebossat exterior. A la part inferior del mur de llevant hi ha una obertura rectangular que desemboca en una pica de planta més o menys rectangular, delimitada amb pedres irregulars. La cantonada nord-oest de l'estructura està coberta per heura.</p> | 08075-196 | Veïnat del Far, 12 - Zona del Far | <p>Segons la documentació consultada, la font té un cabal d'aigua intermitent. Era utilitzada per regar les feixes de conreu que hi ha situades al voltant.</p> | 41.6234700,2.4559100 | 454675 | 4608115 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48107 | Pou de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-martorell | XIX | <p>Estructura aïllada integrada en un dels talussos del terreny que l'envolten. Presenta una planta quadrada i està coberta amb una petita volta d'arc rebaixat bastida amb maons plans. Una obertura d'arc rebaixat dóna accés a l'interior, que connecta amb una mina de planta rectangular que marxa en direcció nord, actualment plena de terra. L'accés conserva una de les frontisses de ferro que en origen tancaven l'obertura.</p> | 08075-197 | Camps de can Martorell - Zona de Dosrius | <p>L'estructura està integrada dins de les propietats de la masia de can Martorell, situada damunt seu. Probablement, el pou fou construït a finals del segle XIX per la Companyia d'Aigües de Barcelona, en relació a les obres de canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona. S'alimentava a través de la mina més important i punt inicial de la galeria de conducció anomenada Galeria Vella, ubicada a la finca de la masia de ca l'Estapé. En aquest punt es recolliria l'aigua provinent de la riera de Canyamars amb la construcció d'un barratge anomenat Batllori.</p> | 41.5934000,2.4175700 | 451459 | 4604797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48108 | Pou de can Tarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-tarau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.27/046.</p> | XIX | En part està cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta irregular situada al bell mig dels camps que hi ha davant de la masia de can Tarau. La banda de llevant és de planta semicircular, mentre que a ponent és rectangular. Presenta dos alts pilars als extrems de tramuntana i migdia que integren una plataforma rectangular amb un bloc rectangular central. L'estructura està bastida amb maons i compta amb un revestiment arrebossat exterior força degradat.</p> | 08075-198 | Camps de can Tarau - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>El pou fou construït a finals del segle XIX per la Companyia d'Aigües de Barcelona, en relació a les obres per a la canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona. De fet, una de les presses subterrànies d'aquest sistema porta el nom de la masia i, alhora, passa pel bell mig de les propietats de la mateixa, des del límit oest de la casa fins a l'edifici de la mina de les aigües (Casilla Courtin). Per aquest motiu, a canvi de la construcció del pou, la Companyia d'Aigües de Barcelona els deixà l'aigua sense càrrec per sempre. En algunes ocasions, si plovia molt i el barratge de la pressa no s'obria, els camps s'inundaven perquè l'aigua aflorava a la superfície.</p> | 41.5931300,2.4045000 | 450369 | 4604775 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48108-foto-08075-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48108-foto-08075-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48108-foto-08075-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48109 | Font del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 69. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 42-43, 68. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.24/185. CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius, p. 134. COMISSIÓ ORGANITZADORA (1990). 'Hem recuperat la Font del Sot'. El Comú, núm. 15, p.36. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 16, 26. 'L'àlbum del Comú. Anys 40'. El Comú, núm. 9, p. 47. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XVIII-XIX | <p>Estructura aïllada i bastida entre dos afloraments rocosos (o talussos) formats pel propi terreny de la zona. L'aigua brolla de manera natural mitjançant un broc metàl·lic encastat en un muret bastit en pedra, adossat al talús de la banda de ponent. L'aigua cau dins d'un petit canal que està connectat amb una bassa de planta rectangular bastida amb maons. Al centre del mur de la bassa hi ha un rebaix que deixa passar l'aigua cap a una petita pica rectangular feta amb quatre maons. Des d'aquesta pica hi ha un canal rectangular, bastit també amb maons, que condueix l'aigua cap un desaigüe de factura moderna. Al talús de la banda de migdia hi ha un plafó de pedra rectangular amb la següent inscripció: 'FONT DEL SOT FERRUGINOSA'. Davant de la font hi ha una petita esplanada coberta amb grava i dos bancs de formigó per seure.</p> | 08075-199 | Torrent de cal Rajoler - Veïnat de Ribot - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'un naixement d'aigua natural amb un alt component de ferro (d'aquí el topònim Ferruginosa). Aquest component fa que l'estructura estigui rovellada i plena d'un llot esponjós de color ocre. A principis del segle XX era un dels llocs més concorreguts i emblemàtics del municipi i, posteriorment, de la comarca. Tot i el seu particular gust (degut a les partícules minerals del ferro), l'aigua es venia a Mataró (pels carrers de la ciutat es pregonava: 'Aigua de la Font del Sot, qui no en beu es mor') i, fins i tot, s'hi construí una envasadora d'aigua cap a l'any 1940, que va plegar donada la impossibilitat de conservació que tenen aquest tipus d'aigües. Uns anys més tard, el propietari va condicionar l'espai de la font i de l'esplanada. Amb el pas del temps, l'espai va quedar abandonat i embassat, sobretot pels abocaments de llot que feia una empresa d'àrids propera, fins que l'any 1990 va sorgir una comissió formada per alguns membres d'entitats municipals amb la intenció de recuperar-la. Després d'un parell d'intents, la font s'abandonà de nou (els abocaments de llot continuaven). L'any 1994, l'ADF la va tornar a netejar. L'any 2000, l'empresa Aigües del Ter Llobregat, canviant una canonada que passava molt a prop de la font, la va malmetre. L'any 2001, l'empresa va arranjar la font i l'espai d'esbarjo a instàncies de l'Ajuntament de Dosrius sota petició popular.</p> | 41.6027500,2.3970200 | 449753 | 4605847 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48109-foto-08075-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48109-foto-08075-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48109-foto-08075-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font Rovellada. L'element està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària que raja tot l'any. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48110 | Font de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-nicolau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.25/186. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 19.</p> | XX | <p>Conjunt aïllat situat a l'encreuament entre els camins que porten a can Rafel i al turó de can Benet, sota el traçat del camí. La font està formada per un volum rectangular amb una obertura d'arc rebaixat i el coronament ondulat, amb el parament arrebossat. Compta amb una porta metàl·lica de color verd tancada, a l'interior de la qual hi ha la font i la mina d'on extreu l'aigua. La font presenta una pica rectangular i un petit broc, mentre que la mina està bastida en pedra i amb la coberta plana de lloses de pedra. Damunt de l'obertura d'accés a la mina hi ha una inscripció: 'J. POL 1964'. En un dels laterals hi ha un plafó de ceràmica vidrada blanca força degradat. A banda i banda hi ha dos bancs amb respatller adossats al marge i amb la superfície lliscada. En un nivell inferior, al que s'accedeix per unes escaletes de pedra, hi ha una altra mina. Presenta una obertura d'arc rebaixat tancada amb una portella metàl·lica i els murs i la coberta bastits en maons. Unes escales de pedra donen accés a aquest espai des del camí.</p> | 08075-200 | Sot de les Canals - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La font s'alimenta amb l'aigua del sot de les Canals (o Canals d'en Rovira). Va ser construïda entre els anys 1945 i 1950 per Nicolau Guanyabens, antic propietari de casa de can Pol, situada a ponent. Anteriorment, en aquest indret ja hi havia una font que s'alimentava amb l'aigua de les Canals d'en Rovira o de can Rovira, topònim provinent de l'antiga masia que fou transformada en la casa noucentista de can Pol. L'indret era un lloc de reunió i gaudi de la natura i l'entorn i, en l'actualitat, és freqüentat sobretot per excursionistes i esportistes. Probablement, la data present a la inscripció que hi ha damunt de la mina faci referència a una reparació de l'estructura. És probable que en el plafó de ceràmica vidrada del lateral de l'estructura hi hagués una imatge de Sant Nicolau, tal i com el seu propietari pretenia.</p> | 41.5880800,2.4170800 | 451414 | 4604207 | 1945-50 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de les canals d'en Rovira, font del Piu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48111 | Font de la Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-moreneta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.30/191. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 17. PUIG I GIRALT, Enric (2008). 'El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps'. Duos Rios, núm. 2, p. 51.</p> | XX | El plafó amb la imatge de la Moreneta està degradat. | <p>Estructura aïllada bastida en un talús del terreny, sota del camí ral que comunica Canyamars amb Mataró per la creu de Planells. Està formada per un mur encastat al talús, que es troba delimitat per dos murets laterals rematats amb maons plans a mode de bancs correguts. Al costat del mur principal hi ha un altre banc corregut amb respatller. Aquestes estructures estan bastides en pedra i tenen un revestiments arrebossat. L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic de factura recent i cau dins d'una pica rectangular de pedra, situada damunt d'un paviment de gres amb un registre de desaigüe. Damunt del broc hi ha una fornícula d'arc rebaixat que integra un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge de la Moreneta. Al seu costat hi ha un plafó metàl·lic amb la Senyera i la següent inscripció: 'FONT DE LA MORENETA / RESTAURADA / A.E. LA SOCA / PIONERS-ROVERS 92-93'. A pocs metres al sud, darrera de la font, hi ha un dipòsit de planta rectangular.</p> | 08075-201 | Sot de les Albes - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>L'any 1949, donada la disminució d'aigua de l'aqüífer i de la mina que abastien a la masia de Can Bruguera dels Planells, situada uns 400m per sobre de la font, es van dur a terme unes prospeccions per buscar aigua emprant explosius. Dos anys més tard, l'any 1951, es va localitzar un aflorament d'aigua al lloc conegut com les Albes. La font va ser construïda en aquest indret l'any 1956 per iniciativa de Pere Puig, amb la col·laboració de l'Agrupació Coral la Walkyria, promotors de l'Aplec de can Bruguera. Posteriorment, entre els anys 1992 i 1993, la font fou restaurada per l'Agrupació Excursionista La Soca. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat ha estat objecte de diverses bretolades al llarg del temps.</p> | 41.5804400,2.4409600 | 453399 | 4603346 | 1956 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48111-foto-08075-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48111-foto-08075-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48111-foto-08075-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària que raja tot l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48112 | Font de n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nhoms | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/192. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 17. PUIG I GIRALT, Enric (2008). 'El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps'. Duos Rios, núm. 2, p. 51.</p> | XIX | <p>Estructura aïllada bastida en un talús del terreny, damunt del camí ral que comunica Canyamars amb Mataró per la creu de Planells. Està formada per dos murs encastats al talús disposats formant cantonada. Ambdues estructures presenten la part inferior bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. La part superior, reformada, està formada amb llambordes disposades en filades. El mur lateral té un perfil esglaonat i, davant seu, hi ha un banc corregut amb la part superior bastida amb maons plans. L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic encastat al mur frontal i cau dins d'una pica quadrada de pedra. Damunt del broc hi ha una placa de ferro amb la següent inscripció: 'FONT D'EN HOMS / REST-1953'. Damunt d'aquesta hi ha un plafó metàl·lic gravat amb el següent text: '1985 / Restaurada per la Secció d'Iniciació a la Muntanya de la U.E.C. de Mataró / Any del Cinquantenari'.</p> | 08075-202 | Les Vinyes d'en Rimbles - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental del topònim amb el que es coneix la font apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La font va ser reformada l'any 1953 per iniciativa de Pere Puig, amb la col·laboració de l'Agrupació Coral la Walkyria, promotors de l'Aplec de can Bruguera, i fou beneïda per mossèn Artur Vicente, rector de la parròquia de Sant Esteve de Canyamars. Posteriorment, l'any 1985 fou restaurada novament, en commemoració del 50è aniversari de la fundació de la Unió Excursionista de Catalunya. Antigament, aquesta font, juntament amb la de la Moreneta (veïna seva), fou molt concorreguda per la gent que visitava els voltants de can Bruguera dels Planells.</p> | 41.5797800,2.4377800 | 453133 | 4603274 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48112-foto-08075-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48112-foto-08075-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48112-foto-08075-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48113 | Font dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/193.</p> | Finals del segle XX | <p>Estructura aïllada bastida en un talús del terreny. Està formada per un mur rectangular encastat al talús, que presenta un coronament ondulat i està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment i amb un revestiment arrebossat. Dos murets laterals emmarquen l'estructura a mode de bancs correguts.</p> <p>L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic de factura moderna encastat al mur i cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra, amb l'interior enrajolat. Damunt del broc hi ha una placa metàl·lica que al·ludeix a la seva restauració: 'Font dels Avellaners / Restaurada pel Grup Els Planells 1995'.</p> <p>Damunt de la mateixa, hi ha una mina oberta en un dels afloraments rocosos de la zona. Presenta una obertura irregular emmarcada en pedra desbastada i tancada amb una reixa de ferro.</p> | 08075-203 | Al costat esquerre del torrent de l’Aiguaviva a la part més alta del Sot d’Aiguadescens. Veïnat de Rimbles, zona de Canyamars, dins de Can Xerrac. | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. L'aigua prové de la mina que hi ha al damunt, la qual recull l'aigua que ve del sot de can Xerrac. Aquesta aigua anava a parar a una bassa, situada a sota la font, amb la qual es regaven els horts de la casa.</p> <p>La font és una construcció que vol recollir l’aigua que surt d’una mina antiga de Can Xerrac situada a la part alta del Sot o Fondo d’Aiguadescens.</p> <p>El topònim dels Avellaners fa referència a la vegetació que caracteritza la zona.</p> | 41.5816200,2.4561200 | 454663 | 4603468 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48113-foto-08075-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48113-foto-08075-203-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2024-07-16 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de l'Avellaner. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat extretes de l'espai web Wikiloc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48114 | Font del mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mal-pas-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 43. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/194. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 17. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 66.</p> | XIX-XX | <p>Estructura aïllada situada al marge del camí i lleugerament ensotada. Està formada per un espai de planta irregular, delimitat amb un mur bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment. Unes escales de pedra li donen accés des del camí. L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic de factura moderna encastat al mur i cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra. Al seu costat hi ha dos bancs de fusta.</p> | 08075-204 | Camí de la serra Polsaruda a Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La font és propietat de l'ajuntament de Dosrius des de l'any 2001. L'any 1988 fou restaurada per l'Associació Excursionista La Soca. És força concorreguda i visitada per esportistes, excursionistes i caminants. Destaquen dos plataners i un pollancre situats al seu costat, que li donen ombra. El topònim de la font prové del fet que, antigament, el camí era de difícil accés.</p> | 41.6054400,2.4868400 | 457240 | 4606097 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48114-foto-08075-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48114-foto-08075-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48114-foto-08075-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48115 | Font de la Salut de can Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-de-can-vallalta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/195. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 125.</p> | XVIII-XIX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Estructura aïllada situada al marge dret del camí que porta a la masia de can Vallalta des del camí de Rupit, entre les masies de can Cuní i can Joan Sabé. Es tracta d'un bassa de planta quadrada bastida en pedra de diverses mides i coronada amb lloses de pedra planes. A l'interior compta amb un revestiment lliscat. A la banda de ponent, damunt del mur de la bassa, hi ha una pica de planta rectangular bastida en pedra que forma part de la font. L'aigua brolla d'un tub de ferro encastat a la roca. A la banda de llevant, un tram del mur està inclinat a mode de safareig per facilitar el rentat. La construcció està adaptada al desnivell del terreny en sentit nord-sud.</p> | 08075-205 | Brolla de can Vallalta - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Aquesta font era utilitzada per regar els camps de conreu que hi havia sota de la masia de can Vallalta, a la que pertanyia. També regava la zona de l'hort (que va estar actiu fins a mitjans dels anys 80 del segle XX), que estava orientat a ponent i anava des del safareig cap avall, baixant en paral·lel al torrent de can Joan Sabé. De fet, sota del torrent, hi havia una gran bassa per regar aquest hort que no ha estat localitzada. Pel que sembla, l'estructura disposava d'uns catúfols que pujaven l'aigua fins a la masia. La font es va construïr en aquest indret per que hi havia un naixement d'aigua natural i és probable que la bassa-safareig se li afegís durant el segle XIX.</p> | 41.6045800,2.4646500 | 455390 | 4606013 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48115-foto-08075-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48115-foto-08075-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48115-foto-08075-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: safareig de reg de can Vallalta. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48116 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/197. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 44. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 124. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 11.</p> | XIX | <p>Estructura aïllada situada al marge del camí i lleugerament ensotada. Està formada per un espai de planta més o menys rectangular, delimitat amb un mur reformat bastit en pedra de diverses mides i disposada irregularment. L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic encastat al mur i cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra. A l'interior de la pica hi ha un graó de pedra on espetega l'aigua al caure. La pica està assentada damunt d'un paviment de pedra que té un registre de desaigüe. A banda i banda de la font hi ha dos troncs disposats a mode de bancs.</p> | 08075-206 | Bosc de la Torre - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. La font formava part de les propietats de la masia de can Bosc, situada a prop seu, i alimentava la bassa del pou de glaç de can Bosc, situat al seu costat. Pel que sembla, uns metres 2,5m a ponent de l'estructura, hi ha les restes d'un mur tapat per la vegetació que podria haver format part d'una bassa.</p> | 41.6211300,2.4506800 | 454238 | 4607858 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48116-foto-08075-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48116-foto-08075-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48116-foto-08075-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Comtessa, font dels Comtes, font del Revolt, font dels Collonuts. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part de tres dels itineraris senyalitzats d'aquest parc (SL-C 80, Dosrius 7 i 7A). | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48117 | Font del Grèvol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-grevol | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/198.</p> | XX | <p>Estructura aïllada situada en un desnivell del terreny, a la que s'arriba per un corriol amb unes escales de fusta adaptades. Està formada per un banc bastit en pedra i maons, delimitat lateralment per dos grans lloses de pedra granítica i amb paviment davanter de planta rectangular bastit amb còdols i carreuons de pedra. El banc presenta una base feta amb carreuons de pedra, amb rajoles de ceràmica a la part superior. Al mig hi ha una pica de planta rectangular amb una petita repisa metàl·lica per sostenir els envasos. El respatller del banc està bastit amb un aplacat de pedra i delimitat amb maons plans, amb decoració central. El broc per on raja l'aigua és metàl·lic, de nova factura. Encastats al respatller hi ha dos plafons rectangulars de ceràmica vidrada acolorida decorats amb sanefes vegetals. En un hi ha el nom de la font, emntre que l'altre apareix l'any d'inauguració, 1998. Al paviment davanter de la font hi ha una rosa dels vents metàl·lica i, en un dels seus extrems, una antiga canalització de pedra que servia per desaiguar-lo.</p> | 08075-207 | Solella del Corredor - Veïnat del - Zona del Far | <p>La font va ser construïda per l'Agrupació Científica Excursionista de Mataró l'any 1998, en un indret on ja hi havia un naixement d'aigua que, en origen, brollava a través d'una teula (d'aquí el topònim antic). Durant els anys 40 i 50 del segle XX, aquest naixement d'aigua havia estat molt freqüentat pels picapedrers que treballaven a les Roques de Mataró, que hi anaven a beure aigua. El topònim amb el que es coneix l'estructura en l'actualitat li ve donat pel tipus de vegetació que creix al seu voltant.</p> | 41.6211700,2.4741500 | 456193 | 4607850 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48117-foto-08075-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48117-foto-08075-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48117-foto-08075-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Teula. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48118 | Font del Pare Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pare-jaume | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/199. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 132-133. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | XIX-XX | <p>Estructura aïllada situada al naixement del sot, en un dels desnivells del terreny. S'hi arriba per un corriol senyalitzat amb rètols de fusta penjats als arbres, des del final de l'aparcament del santuari. Es tracta d'un muret de pedra de planta rectangular, amb un banc corregut en un extrem i unes escaletes de tres graons a l'altre. L'aigua brolla mtjançant un broc metàl·lic de factura recent encastat al mur i cau dins d'una pica rectangular bastida amb carreuons de pedra. L'estructura està formada amb pedra de la zona de diverses mides, disposada de manera més o menys regular.</p> | 08075-208 | Sot dels Castanyers - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. La font fou restaurada pels voltants de l'any 1990 pel sobreguarda del Parc del Corredor, els masovers del Santuari i els pinyataires de la zona.</p> | 41.6291800,2.4801400 | 456697 | 4608736 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48118-foto-08075-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48118-foto-08075-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48118-foto-08075-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Sitja, font del Rossinyol. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48119 | Font de l'Esgarrinxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesgarrinxada | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 51. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada a la riba nord de la riera, que actualment no raja i que està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'un dels afloraments rocosos que caracteritzen la zona, que està disposada amb un gran desnivell.</p> | 08075-209 | Riera de Canyamars - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, al costat de la font hi havia un safareig que permetia pujar l'aigua fins a la masia de can Sarandico, situada a la plana de damunt seu. Mitjançant una altra bassa situada a dalt de tot, salvant el desnivell, l'aigua arribava a la masia. Segons Esteve Albert, a principis del segle XX, la font de l'Esgarrinxada era una de les més conegudes i emblemàtiques de Canyamars.</p> | 41.6060600,2.4547600 | 454567 | 4606183 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48120 | Font d'en Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-cames | <p>JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i tancada. | <p>Estructura aïllada situada dins del recorregut del canal, en una zona enclotada coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'un dels afloraments rocosos de la zona. Està formada per un petit arc rebaixat bastit en maons, a l'interior del qual hi ha una portella metàl·lica. L'aigua queia dins d'una petita basseta delimitada amb pedres i marxava pel canal, que inicialment estava canalitzat. En l'actualitat, la zona està embassada. Unes escales de pedra li donen accés des del camí superior.</p> | 08075-210 | Cremat de la Creu d'Aguilar - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La font forma part de les propietats de la masia de can Prats (o can Galzeran). Segons les fonts orals, antgament hi havia un broc en el lloc on ara hi ha la portella metàl·lica. La zona és coneguda pels caçadors, donat que forma part d'una de les parades de la caça del senglar.</p> | 41.6104200,2.4502300 | 454193 | 4606669 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48120-foto-08075-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48120-foto-08075-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48120-foto-08075-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48121 | Font de la Pedra de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pedra-de-laigua | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/201. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada al marge nord del camí que porta a la zona d'acampada del Solell del Corredor. Actualment no raja i està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'una formació rocosa de perfil rectangular, amb la part central oberta probablement pel pas de l'aigua al llarg del temps.</p> | 08075-211 | Torrent de la Roca de l'Aigua - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Segons les fonts orals, l'aigua que baixa pel torrent era recollida amb una teula en aquesta zona. Aquesta dada no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 41.6241000,2.4844500 | 457053 | 4608170 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48121-foto-08075-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48121-foto-08075-211-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Roca de l'Aigua. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48122 | Font d'en Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-pages | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/202. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 66.</p> | XX | Completament cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada al bell mig del cabal del torrent. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava de la part superior d'un dels ressalts de roca natural del canal. S'observen dos brocs situats damunt d'aquest ressalt coberts amb totxos. El broc original és de ferro, mentre que l'altre és de mida més gran i està lligat amb morter a l'estructura. Actualment, la font no raja i està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Al seu costat hi ha uns bidons abandonats i diversos tubs escampats.</p> | 08075-212 | Canal del Sot Gran - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Actualment, la zona està completament abandonada. Probablement, els bidons i els tubs de PVC responguin a un intent frustat de recollir l'aigua d'aquesta font.</p> | 41.6080500,2.4937000 | 457813 | 4606384 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48122-foto-08075-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48122-foto-08075-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48122-foto-08075-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48123 | Font de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita | <p>JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. Informació oral: Meritxell Dominich i Lorenzo [Entrevista: 07-05-2018].</p> | XVIII-XIX | Està coberta de molsa. | <p>Estructura aïllada situada al costat del cabal d'un torrent, en una zona enclotada coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està formada per un petit muret bastit en pedra que presenta un broc circular de ferro encastat. L'aigua queia dins d'una petita pica de planta rectangular, bastida en pedra i amb un rebaix en un dels extems per desaiguar-la. Davant seu hi ha un destacable exemplar de pollancre cobert d'heura.</p> | 08075-213 | Muntanya d'en Llibre - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>És probable, tot i que no es pot assegurar, que el topònim amb el que es coneix la font faci referència al Santuari de la Mare de Déu de Lorita, situat al sud-oest de l'estructura, dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. La zona és coneguda pels caçadors, donat que forma part d'una de les parades de la caça del senglar.</p> | 41.5883700,2.4618300 | 455144 | 4604215 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48123-foto-08075-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48123-foto-08075-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48123-foto-08075-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48124 | Font de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.71/151. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 17, 18.</p> | XVIII-XIX | <p>Estructura aïllada i completament reformada constituïda per dues grans basses esglaonades. Són de planta rectangular, estan bastides en pedra de diverses mides amb els paraments arrebossats i rematades amb maons plans. La bassa superior presenta dos dipòsits rectangulars situats a la cantonada sud-est i un abeurador rectangular adossat a la cara de llevant. Aquest matexi canal es repeteix a la cara de migdia de la bassa inferior. La font està situada a la cantonada nord-est de la bassa superior. Està formada per un muret amb dos registres metàl·lics des d'on surt el broc, i una pica de planta rectangular on cau l'aigua. Presenta les mateixes característiques constructives que les basses. La pica està connectada amb un abeurador mitjançant un rebaix que deixa passar l'aigua. Al bell mig de la bassa inferior hi ha un parterre amb vegetació autòctona.</p> | 08075-214 | Veïnat del Far, 10 - Zona del Far | <p>La font forma part de les propietats de la masia de can Bosc i, probablement, servia per regar els camps de conreu que hi ha al voltant de la casa.</p> | 41.6193600,2.4457100 | 453822 | 4607664 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48124-foto-08075-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48124-foto-08075-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48124-foto-08075-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. Alhora, també indica que la zona és un punt d'alt interès ecològic i que no s'hi poden abandonar animals (peixos, tortugues, etc.). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48125 | Mina de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-martorell | XIX | <p>Estructura aïllada situada al marge del camí, en un talús d'uns 4 metres d'alçada. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a ponent. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc de mig punt. L'accés a la mateixa està reformat i presenta les parets bastides amb totxo i una volta d'arc de mig punt apuntada bastida amb maons plans. L'obertura està tancada amb una reixa de ferro.</p> | 08075-215 | Camps de can Martorell - Zona de Dosrius | <p>L'estructura està integrada dins de les propietats de la masia de can Martorell, situada damunt seu. És probable que la seva aigua servís per a regar els camps que hi ha sota la masia i que estigui connectada amb el pou que hi ha al bell mig d'aquests.</p> | 41.5934000,2.4173200 | 451438 | 4604797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48125-foto-08075-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48125-foto-08075-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48125-foto-08075-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48126 | Mina de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-bosc | XVIII-XIX | <p>Estructura aïllada situada al marge dret del camí que va en direcció al Santuari del Corredor. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a llevant. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc de mig punt. L'accés a la mateixa està reformat i presenta les parets bastides amb maons i una volta d'arc de mig punt bastida amb maons també. L'obertura d'accés és rectangular i està emmarcada amb dos pedres de granit reformades. Està tancada amb una portella de ferro i presenta un espai davanter de planta allargassada delimitat amb pedres, que possiblement s'embassa quan a la mina hi circula aigua.</p> | 08075-216 | Veïnat del Far, 10 - Zona del Far | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de can Bosc. Tot i que no es pot assegurar, és probable que alimentés la font que hi ha situada davant seu.</p> | 41.6194500,2.4460800 | 453853 | 4607674 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48126-foto-08075-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48126-foto-08075-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48126-foto-08075-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48127 | Mina de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-barraquer | XVIII-XIX | L'interior de la galeria està una mica degradat. | <p>Estructura aïllada situada en un dels marges que aterrassen la zona, que és plena de feixes. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció sud-est. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc rodó. El tram inicial presenta la volta bastida en maons plans, amb els murs fets de maons i reforçats amb pilars. La boca d'accés a la mateixa està oberta en un muret bastit amb pedra irregular i està inclosa dins d'una pica rectangular bastida amb maons i amb el coronament fet amb carreus de pedra. Sota la boca de la mina, a escassos metres, hi ha tres dipòsits de planta rectangular de factura més moderna.</p> | 08075-217 | Veïnat de Gemir, 33 - Zona de Dosrius | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de cal Barraquer. Tot i que no es pot assegurar, és probable que s'utilitzés per regar les feixes de conreu que hi ha al seu voltant i, fins i tot, podria abastir d'aigua a la masia, que està situada sota seu.</p> | 41.5842800,2.4251400 | 452083 | 4603781 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48128 | Mina de can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-selva | XVIII | Lleugerament ensorrada. | <p>Estructura aïllada situada en un marge situat a l'extrem de migdia dels camps de conreu de la masia de can Selva. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a migdia. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria de pefil irregular que, actualment, es troba lleugerament ensorrada. Prop de la mina hi ha un dipòsit de planta rectangular cobert.</p> | 08075-218 | Veïnat de Gemir, 31 - Zona de Dosrius | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de can Selva. Tot i que no es pot assegurar, és probable que s'utilitzés per regar els camps de conreu que hi ha situats al sud de la casa. També és probable que la mina s'abastís amb l'aigua del sot dels Albes, situat al sud de l'estructura.</p> | 41.5915900,2.4254400 | 452113 | 4604592 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48129 | Fita de terme del coll de can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-coll-de-can-bruguera | XIX-XX | <p>Fita de terme que marca el límit entre els termes de Mataró i Dosrius, adossada al mur de paredat que delimita l'antic camí Ral que comunica el veïnat de Rimbles (Canyamars, Dosrius) i el coll de can Bruguera (Mataró). Es tracta d'un prisma rectangular de pedra granítica, situat damunt d'un basament circular a mode de pedró. La fita presenta la lletra 'M' gravada a la cara sud i la lletra 'D' a la cara nord, indicant d'aquesta manera on comencen els termes esmentats. A la cara de llevant hi ha gravat el número '5'.</p> | 08075-219 | Coll de can Bruguera - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5786900,2.4404300 | 453353 | 4603152 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La fita està situada a pocs metres de la Creu dels Planells. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48130 | Fita de la carretera de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-carretera-de-canyamars | XX | La cara de tramuntana està lleugerament trencada. | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situat al marge d'una petita zona de descans de la carretera. Es tracta d'un prisma de planta rectangular i alçat pentagonal de pedra granítica. A la cara frontal, orientada a la carretera, hi ha gravades les següents inicials: 'O.P.'</p> | 08075-220 | Carretera BV-5101, km. 2,7 - Veïnat de Batlle - Zona de Dosrius | 41.5974600,2.4238700 | 451987 | 4605245 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48130-foto-08075-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48130-foto-08075-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48130-foto-08075-220-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48131 | Fita del camí de Vallgorguina al Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-de-vallgorguina-al-corredor | XIX-XX | Un dels extrems superiors està lleugerament trencat. | <p>Fita que marca el límit entre els termes de Dosrius, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. Està situada al marge esquerre del camí que comunica el Santuari del Corredor amb el terme de Vallgorguina. Es tracta d'un prisma triangular de pedra granítica, amb un basament rectangular que forma part de la mateixa peça. A la cara nord hi ha gravades les inicials 'VG', a la sud 'EM' i a la de ponent 'VM'.</p> | 08075-221 | Damunt del pla de can Martinàs - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>No es pot descartar que la fita sigui de terme i alhora de propietat, donat que les inicials que hi ha gravades no concorden amb els termes que delimita (exceptuant la cara nord, que probablement faci referència a Vallgorguina).</p> | 41.6309700,2.4850800 | 457110 | 4608933 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48132 | Fita de la serra Polsaruda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-polsaruda | <p>Informació oral: Robert Lleonart [Entrevista: 03-05-2018].</p> | XIX-XX | <p>Fita que marca el límit entre els termes de Dosrius i Sant Andreu de Llavaneres. Està situada al bell mig d'una zona boscosa i s'hi accedeix per un corriol que s'agafa al coll Pallarès o coll de la cadena de can Tintorer, a uns 25m a l'est d'aquest sender, prop del jaciment arqueològic del Mirador. La fita està formada per dues pedres granítiques clavades al sòl de la zona i disposades en paral·lel.</p> | 08075-222 | Esqueieres d'en Rogent - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5929400,2.4738900 | 456152 | 4604716 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48132-foto-08075-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48132-foto-08075-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48132-foto-08075-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A tocar dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48133 | Rellotge de sol de ca la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-bonamossa | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 3704.</p> | XIX | <p>Rellotge de sol circular del tipus vertical declinant, pintat a l'extrem de ponent de la façana principal. Presenta una orientació sud-oest, amb un gnòmon de vareta amb semicercle al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 7 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior hi ha una cartel·la amb l'any 1873.</p> | 08075-223 | Carrer de Pau Casals, 4 - Dosrius | 41.5938600,2.4066600 | 450550 | 4604855 | 1873 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48133-foto-08075-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48133-foto-08075-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48133-foto-08075-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48134 | Rellotge de sol de ca n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nhoms | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 3702.</p> | XX | <p>Rellotge de sol circular pintat dins d'un marc rectangular, amb el coronament semicircular a mode de timpà. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta una orientació sud-est, amb un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 5 del matí a les 5 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. El timpà està decorat amb uns radis concèntrics de color daurat i el marc rectangular amb una sanefa i doble línia daurada i grana.</p> | 08075-224 | Carrer Major, 35 - Canyamars | 41.6001600,2.4459500 | 453829 | 4605532 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48134-foto-08075-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48134-foto-08075-224-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48135 | Rellotge de sol de cal Guinardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-guinardo | XX | <p>Rellotge de sol rectangular pintat dins d'un marc d'arc rebaixat ornamentat amb decoració vegetal i floral. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un semicercle força gran al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Dins del marc, a la part inferior, hi ha l'any 1931</p> | 08075-225 | Veïnat de Batlle, 15 - Zona de Dosrius | 41.6089500,2.4343600 | 452869 | 4606514 | 1931 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48135-foto-08075-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48135-foto-08075-225-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48136 | Rellotge de sol de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-brunet | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol circular pintat dins d'un plafó rectangular encastat al parament. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 8 hores, de les 8 del matí a les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Damunt del gnòmon hi ha un gall i, per sobre seu, el nom de la masia 'CanBrunet', Els extrems del plafó estan ornamentats amb decoració vegetal i floral (raïm, pinya, flor).</p> | 08075-226 | Veïnat del Far, 4 - Zona del Far | 41.6165400,2.4114700 | 450968 | 4607370 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48136-foto-08075-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48136-foto-08075-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48136-foto-08075-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml