Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47922 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit | XVIII-XIX | <p>Masia urbana aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossats a la seva façana de llevant hi ha els altres dos volums El davanter, de mida petita, presenta la teulada d'un sol vessant i està organitzat en una sola planta. El posterior, en canvi, compta amb el mateix tipus de coberta però està distribuït en planta baixa i dos nivells superiors. La façana principal de la construcció presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats,i un altre accés rectangular amb voladís superior. La resta d'obertures es correponen amb finestres rectangulars, les del pis superior amb els ampits motllurats. La resta de buits de l'edifici són rectangulars. La construcció presenta els paraments principals arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-12 | Carrer de Barcelona, 9-13 - Dosrius | 41.5946800,2.4093400 | 450774 | 4604944 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48070 | Casa del carrer de Pau Casals, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-pau-casals-13 | XVIII-XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, compta amb un portal rectangular reformat i una finestra rectangular al pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Damunt del portal hi ha estreta llosana d'una antiga finestra balconera, sostinguda amb mènsules esglaonades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada i una tortugada. La façana principal està arrebossada i pintada.</p> | 08075-160 | Carrer de Pau Casals, 13 - Dosrius | 41.5936400,2.4062600 | 450516 | 4604830 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48071 | Cal Xerrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xerrac | XVIII-XIX | La coberta està esfondrada, en procés de rehabilitació. | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. La part destacable de la construcció està situada a la banda de ponent del conjunt. Està formada per dos cossos adossats, el posterior amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el davanter i principal, en canvi, amb la coberta actualment esfondrada, tot i que era de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Ambdós volums estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal, que està essent rehabilitat, presenta obertures rectangulars majoritàriament reformades. El portal és de llinda plana, amb la clau destacada, i els brancals bastits amb maons. La resta són finestres rectangulars emmarcades en carreus (alguns irregulars), les llindes planes i els ampits motllurats. Sota la finestra central del pis hi ha les restes d'una espitllera. Del volum posterior destaquen unes quants carreus de pedra que basteixen una de les cantoneres. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec doble de maó pla i teula àrab als dos volums. Adossat al costat de ponent destaca un gran safareig de planta rectangular amb el parament arrebossat.</p> | 08075-161 | Veïnat de Rupit, 10 - Zona de Canyamars | 41.6098100,2.4613800 | 455121 | 4606595 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48083 | Sant Pancraç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pancrac | XIX-XX | No hi ha tancaments i la vegetació afecta sobretot a la coberta. | <p>Petita ermita d'una sola nau amb l'absis semicircular. Tant la nau com el presbiteri estan coberts per dos sostres de maó pla, damunt d'una solera de bigues i llates de fusta. A l'exterior, aquestes cobertes són de teula àrab i de dues vessants. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un òcul superior amb una creu grega de ferro. Una escala de pedra de vuit graons dóna accés al portal. A les façanes laterals hi ha petites finestres rectangulars i dos forats de ventilació rectangulars decorats amb motius vegetals. Totes les façanes estan rematades amb una gran motllura. Destaca també una espadanya sense campana, amb coberta de dues vessans. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-173 | Costes d'en Terrades - Zona de Dosrius | <p>No s'ha trobat cap referència documental relacionada amb l'ermita. L'única dada que tenim és no fou mai consagrada. La construcció fou condicionada i repintada pels voltants de l'any 2014-2015. Està inclosa dins de les propietats de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 41.5877100,2.3927800 | 449388 | 4604180 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'ermita està flanquejada per dos grans xiprers. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48086 | Can Jubany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jubany-0 | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per tres grans cossos adossats. Presenten cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Tenen un porxo davanter amb coberta d'uralita. La part més destacable és el volum de llevant. De la façana principal destaca un portal d'arc rebaixat a l'extrem de ponent i les finestres del pis superior, amb els ampits motllurats. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit volum auxiliar reformat. Al seu costat hi ha un pou de planta circular. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Els paraments estan arrebossats i pintats.</p> | 08075-176 | Carrer de la Pujada del Castell, s/n - Dosrius | 41.5968900,2.4065900 | 450546 | 4605191 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48086-foto-08075-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48086-foto-08075-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48086-foto-08075-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48091 | Pou de glaç de can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-cames | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. L'estructura està enrunada en el sentit del pendent que marca el terreny.</p> | 08075-181 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental relacionada amb els pous de glaç del municipi de Dosrius està datada entre els anys 1770 i 1780. És probable que el pou s'alimentés amb l'aigua de la riera, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6017800,2.4525800 | 454382 | 4605709 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48105 | Bassa de ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-larenys | XVIII-XIX | Els cairons superiors estan degradats. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en maons, amb els murs exteriors arrebossats i un revestiment lliscat a l'interior força degradat. A la banda de migdia presenta un tram central coronat per cairons a mode de safareig, que servia per rentar la roba. A l'extrem nord-est de la bassa hi ha un surtidor per on s'omplia d'aigua.</p> | 08075-195 | Camps de ca l'Arenys - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | 41.5938600,2.4246600 | 452050 | 4604844 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48107 | Pou de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-martorell | XIX | <p>Estructura aïllada integrada en un dels talussos del terreny que l'envolten. Presenta una planta quadrada i està coberta amb una petita volta d'arc rebaixat bastida amb maons plans. Una obertura d'arc rebaixat dóna accés a l'interior, que connecta amb una mina de planta rectangular que marxa en direcció nord, actualment plena de terra. L'accés conserva una de les frontisses de ferro que en origen tancaven l'obertura.</p> | 08075-197 | Camps de can Martorell - Zona de Dosrius | <p>L'estructura està integrada dins de les propietats de la masia de can Martorell, situada damunt seu. Probablement, el pou fou construït a finals del segle XIX per la Companyia d'Aigües de Barcelona, en relació a les obres de canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona. S'alimentava a través de la mina més important i punt inicial de la galeria de conducció anomenada Galeria Vella, ubicada a la finca de la masia de ca l'Estapé. En aquest punt es recolliria l'aigua provinent de la riera de Canyamars amb la construcció d'un barratge anomenat Batllori.</p> | 41.5934000,2.4175700 | 451459 | 4604797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48125 | Mina de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-martorell | XIX | <p>Estructura aïllada situada al marge del camí, en un talús d'uns 4 metres d'alçada. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a ponent. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc de mig punt. L'accés a la mateixa està reformat i presenta les parets bastides amb totxo i una volta d'arc de mig punt apuntada bastida amb maons plans. L'obertura està tancada amb una reixa de ferro.</p> | 08075-215 | Camps de can Martorell - Zona de Dosrius | <p>L'estructura està integrada dins de les propietats de la masia de can Martorell, situada damunt seu. És probable que la seva aigua servís per a regar els camps que hi ha sota la masia i que estigui connectada amb el pou que hi ha al bell mig d'aquests.</p> | 41.5934000,2.4173200 | 451438 | 4604797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48125-foto-08075-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48125-foto-08075-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48125-foto-08075-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48126 | Mina de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-bosc | XVIII-XIX | <p>Estructura aïllada situada al marge dret del camí que va en direcció al Santuari del Corredor. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a llevant. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc de mig punt. L'accés a la mateixa està reformat i presenta les parets bastides amb maons i una volta d'arc de mig punt bastida amb maons també. L'obertura d'accés és rectangular i està emmarcada amb dos pedres de granit reformades. Està tancada amb una portella de ferro i presenta un espai davanter de planta allargassada delimitat amb pedres, que possiblement s'embassa quan a la mina hi circula aigua.</p> | 08075-216 | Veïnat del Far, 10 - Zona del Far | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de can Bosc. Tot i que no es pot assegurar, és probable que alimentés la font que hi ha situada davant seu.</p> | 41.6194500,2.4460800 | 453853 | 4607674 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48126-foto-08075-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48126-foto-08075-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48126-foto-08075-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48127 | Mina de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-barraquer | XVIII-XIX | L'interior de la galeria està una mica degradat. | <p>Estructura aïllada situada en un dels marges que aterrassen la zona, que és plena de feixes. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció sud-est. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc rodó. El tram inicial presenta la volta bastida en maons plans, amb els murs fets de maons i reforçats amb pilars. La boca d'accés a la mateixa està oberta en un muret bastit amb pedra irregular i està inclosa dins d'una pica rectangular bastida amb maons i amb el coronament fet amb carreus de pedra. Sota la boca de la mina, a escassos metres, hi ha tres dipòsits de planta rectangular de factura més moderna.</p> | 08075-217 | Veïnat de Gemir, 33 - Zona de Dosrius | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de cal Barraquer. Tot i que no es pot assegurar, és probable que s'utilitzés per regar les feixes de conreu que hi ha al seu voltant i, fins i tot, podria abastir d'aigua a la masia, que està situada sota seu.</p> | 41.5842800,2.4251400 | 452083 | 4603781 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48128 | Mina de can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-selva | XVIII | Lleugerament ensorrada. | <p>Estructura aïllada situada en un marge situat a l'extrem de migdia dels camps de conreu de la masia de can Selva. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a migdia. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria de pefil irregular que, actualment, es troba lleugerament ensorrada. Prop de la mina hi ha un dipòsit de planta rectangular cobert.</p> | 08075-218 | Veïnat de Gemir, 31 - Zona de Dosrius | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de can Selva. Tot i que no es pot assegurar, és probable que s'utilitzés per regar els camps de conreu que hi ha situats al sud de la casa. També és probable que la mina s'abastís amb l'aigua del sot dels Albes, situat al sud de l'estructura.</p> | 41.5915900,2.4254400 | 452113 | 4604592 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48129 | Fita de terme del coll de can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-coll-de-can-bruguera | XIX-XX | <p>Fita de terme que marca el límit entre els termes de Mataró i Dosrius, adossada al mur de paredat que delimita l'antic camí Ral que comunica el veïnat de Rimbles (Canyamars, Dosrius) i el coll de can Bruguera (Mataró). Es tracta d'un prisma rectangular de pedra granítica, situat damunt d'un basament circular a mode de pedró. La fita presenta la lletra 'M' gravada a la cara sud i la lletra 'D' a la cara nord, indicant d'aquesta manera on comencen els termes esmentats. A la cara de llevant hi ha gravat el número '5'.</p> | 08075-219 | Coll de can Bruguera - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5786900,2.4404300 | 453353 | 4603152 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La fita està situada a pocs metres de la Creu dels Planells. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48130 | Fita de la carretera de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-carretera-de-canyamars | XX | La cara de tramuntana està lleugerament trencada. | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situat al marge d'una petita zona de descans de la carretera. Es tracta d'un prisma de planta rectangular i alçat pentagonal de pedra granítica. A la cara frontal, orientada a la carretera, hi ha gravades les següents inicials: 'O.P.'</p> | 08075-220 | Carretera BV-5101, km. 2,7 - Veïnat de Batlle - Zona de Dosrius | 41.5974600,2.4238700 | 451987 | 4605245 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48130-foto-08075-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48130-foto-08075-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48130-foto-08075-220-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48131 | Fita del camí de Vallgorguina al Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-de-vallgorguina-al-corredor | XIX-XX | Un dels extrems superiors està lleugerament trencat. | <p>Fita que marca el límit entre els termes de Dosrius, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. Està situada al marge esquerre del camí que comunica el Santuari del Corredor amb el terme de Vallgorguina. Es tracta d'un prisma triangular de pedra granítica, amb un basament rectangular que forma part de la mateixa peça. A la cara nord hi ha gravades les inicials 'VG', a la sud 'EM' i a la de ponent 'VM'.</p> | 08075-221 | Damunt del pla de can Martinàs - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>No es pot descartar que la fita sigui de terme i alhora de propietat, donat que les inicials que hi ha gravades no concorden amb els termes que delimita (exceptuant la cara nord, que probablement faci referència a Vallgorguina).</p> | 41.6309700,2.4850800 | 457110 | 4608933 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48135 | Rellotge de sol de cal Guinardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-guinardo | XX | <p>Rellotge de sol rectangular pintat dins d'un marc d'arc rebaixat ornamentat amb decoració vegetal i floral. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un semicercle força gran al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Dins del marc, a la part inferior, hi ha l'any 1931</p> | 08075-225 | Veïnat de Batlle, 15 - Zona de Dosrius | 41.6089500,2.4343600 | 452869 | 4606514 | 1931 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48135-foto-08075-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48135-foto-08075-225-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48136 | Rellotge de sol de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-brunet | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol circular pintat dins d'un plafó rectangular encastat al parament. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 8 hores, de les 8 del matí a les 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Damunt del gnòmon hi ha un gall i, per sobre seu, el nom de la masia 'CanBrunet', Els extrems del plafó estan ornamentats amb decoració vegetal i floral (raïm, pinya, flor).</p> | 08075-226 | Veïnat del Far, 4 - Zona del Far | 41.6165400,2.4114700 | 450968 | 4607370 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48136-foto-08075-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48136-foto-08075-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48136-foto-08075-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48140 | Rellotge de sol de can Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nogueres | XVIII-XIX | Força despintat. | <p>Rellotge de sol ovalat i emmarcat, del tipus vertical declinant i pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga pintada fora dels límits de l'element. Les marques horàries indiquen les hores en cicles de 9 hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. El marc presenta dos motius florals a la part superior i inferior.</p> | 08075-230 | Veïnat de Pedró, 14 - Zona de Canyamars | 41.5999600,2.4501000 | 454174 | 4605508 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48140-foto-08075-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48140-foto-08075-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48140-foto-08075-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48141 | Rellotge de sol de can Nogueres de Manyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nogueres-de-manyans | XIX | <p>Rellotge de sol reformat, de perfil rectangular i emmarcat. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 10 hores, de les 7 del matí a les 5 de la tarda. El marc inclou la numeració als laterals i l'any 1878 a la part superior.</p> | 08075-231 | Veïnat de Gemir, 34 - Zona de Dosrius | 41.5817700,2.4227400 | 451881 | 4603503 | 1878 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48141-foto-08075-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48141-foto-08075-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48141-foto-08075-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48146 | Rellotge de sol de can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ribot | XVIII-XIX | Força despintat i esquerdat. | <p>Rellotge de sol rectangular i emmarcat, del tipus vertical declinant i pintat al bell mig de la façana principal, damunt d'una capa d'enlluït. Presenta un gnòmon de vareta amb un cercle concèntric al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 9 hores, de les 6 del matí a les 3 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. El marc inclou els números, que estan en força mal estat de conservació. A la cantonada nord-oest, fora dels límits de l'element, hi ha una creu grega.</p> | 08075-236 | Veïnat de Ribot, 4 - Zona de Dosrius | 41.5955400,2.3859600 | 448826 | 4605053 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48146-foto-08075-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48146-foto-08075-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48146-foto-08075-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48152 | Rellotge de sol de can Mateu Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mateu-pages | XVIII-XIX | <p>Rellotge de sol rectangular amb un emmarcament coronat per un arc rebaixat. Està pintat al bell mig de la façana principal, damunt del revestiment antic que cobria el parament. Està orientat al sud-est i presenta un gnòmon de vareta amb un cercle al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries estan força degradades i la numeració també. Pel que sembla indiquen les hores de les 8 del matí a les 3 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Damunt del pol hi ha un colom i el marc està pintat de color grana.</p> | 08075-242 | Veïnat de Rupit, 7 - Zona de Canyamars | 41.6133000,2.4730400 | 456095 | 4606977 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48152-foto-08075-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48152-foto-08075-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48152-foto-08075-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48188 | Pedrera de ca n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-ca-nhoms | XX | Afectada per la vegetació de la zona. | <p>Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Presenta un accés delimitat amb dos grans blocs de pedra i una esplanada de planta allargassada al davant. A l'extrem de migdia d'aquesta plataforma plana s'observa un mur de pedra disposat en forma d'L i les restes d'una altra estructura de planta més o menys circular. En el camí d'accés hi ha un rètol que avisa de l'ús d'explosius i identifica l'explotació com 'Pedrera Silxav nº 2475'.</p> | 08075-278 | Esquei de ca n'Homs - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | 41.5815200,2.4110200 | 450904 | 4603482 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48205 | Monument del carrer de mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-carrer-de-mossen-jacint-verdaguer | XX | <p>Monument aïllat situat dins del jardí d'una de les cases del carrer, davant de la façana principal. Es tracta d'una de les parts més importants d'un trull per elaborar oli, que utilitzava el sistema de rodes de pedra tradicional per premsar les olives. Està format per dues grans moles o pedres circulars de granit, unides mitjançant un mecanisme de ferro que les subjecta en paral·lel, permetent el seu moviment dins del trull propiament dit. Les pedres presenten unes impromptes disposades en diagonal. Dins del trull, les moles es posaven en vertical i, probablement accionades per un motor, premsaven i aixafaven les olives.</p> | 08075-295 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 33 - Dosrius | 41.5964400,2.4023800 | 450195 | 4605143 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48206 | Monument de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-penya-barcelonista | XXI | Pintades de grafit. | <p>Monument commemoratiu aïllat format per dos grans blocs rectangulars de granit, que sostenen una gran esfera central de granit també. El bloc de ponent està decorat amb una sèrie de línies horitzontals, mentre que el de llevant és llis i presenta una inscripció gravada: 'X ANIVERSARI / PENYA BARCELONISTA / DOSRIUS CANYAMARS / 2003'. Damunt seu hi ha la representació d'una creu llatina damunt d'un pedró bastit amb carreus. L'escultura està situada damunt d'un paviment rectangular de llambordes.</p> | 08075-296 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | 41.5941100,2.4052100 | 450429 | 4604883 | 2003 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48208 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana | XX | <p>Monument aïllat situat a l'extrem nord-oest de la plaça. Està format per una gran pedra de granit de la zona, decorada amb tres figures de ferro encastades a la part superior, que simbolitzen uns balladors de sardanes. A la part inferior de la pedra hi ha un plafó rectangular en baixrelleu, gravat amb la següent inscripció: 'CANYAMARS A LA SARDANA / 1958-1982'.</p> | 08075-298 | Plaça de la Germandat de Sant Josep - Canyamars | <p>Aquest monument és un homenatge al tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars, que es celebra al nucli de població des de l'any 1958.</p> | 41.6010300,2.4465900 | 453883 | 4605628 | 1982 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48291 | Bosc d'escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-descultures | XX-XXI | <p>Conjunt d'escultures situat a l'interior de la finca de can Salvi, dins l'espai CasaViva, i al marge del camí que va de Dosrius a les planes de can Nogueres, a la zona de Manyans. Les escultures estan integrades dins del bosc, formant part del paisatge. Es tracta d'obres de diverses tipologies amb una forta càrrega simbòlica, fetes amb materials reciclats i d'altres amb ferro, pedra, fusta i ceràmica, principalment. Destaca l'ús de llambordes de pedra granítica, una constant en l'obra artística del seu autor, Ernest Borràs. També destaca la sèrie de retaules disposats a banda i banda del camí, entre el trencant de la font de Sant Nicolau i l'accés superior a la finca. S'anomena Camí dels Retaules i està elaborat conjuntament amb la ceramista Berta Julibert. D'entre aquestes obres hi ha el Retaule del Sol, el Gregorià, de Sant Jordi, de l'Absent, etc.</p> | 08075-381 | Veïnat de Gemir, 23 - Zona de Dosrius | 41.5874100,2.4207500 | 451719 | 4604130 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48328 | Àlber de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-ca-larenes | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat al costat del torrent de ca l'Arenes, al nord-oest de la masia i al costat d'un camí senyalitzat. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular, amb l'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques. En floració, les seves fulles són arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-418 | Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6223200,2.4602400 | 455035 | 4607985 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris Dosrius 7, Dosrius 7A i SL-C 80 del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 48331 | Alzina de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-larenes | Afectada per una heura que cobreix el tronc. | <p>Exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) situat a la banda de llevant de la masia de ca l'Arenes, entre la casa i el camí que porta al sot del Fangar i al dolmen de ca l'Arenes I. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Està afectada per l'acció d'una heura des de la base.</p> | 08075-421 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | 41.6206400,2.4622500 | 455201 | 4607797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i es situa al costat del traçat dels itineraris Dosrius 7 i Dosrius 7A del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 48339 | Capella de cal Roy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-cal-roy | XX | <p>Petita capella aïllada situada a l'extrem de migdia d'un gran jardí privat, prop de la riera de Rials. És d'una sola nau amb l'absis carrat i coberta amb teulada de dues vessants. La façana principal presenta un gran portal d'accés recantagular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Damunt seu hi ha un rosetó emmarcat amb dovelles de pedra també. La façana està rematada per un campanar d'espadanya, cobert amb una teulada de dues vessants i una campana metàl·lica. A la façana de llevant hi ha una finestra d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-429 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 23 - Dosrius | 41.5950500,2.4036200 | 450297 | 4604988 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48339-foto-08075-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48339-foto-08075-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48339-foto-08075-429-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48340 | Estela del santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-del-santuari-del-corredor | V-XV | <p>Possible estela funeraria situada al costat de la creu del Corredor, tocant al mur de migdia del pati del santuari. Es tracta d'un element de pedra granítica i de forma antropomorfa, amb una creu grega gravada a la cara frontal. També s'observen unes impromptes laterals a la zona de la testa, de funcionalitat decorativa. Està esculpida en un sol bloc de pedra.</p> | 08075-430 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>No hi ha cap referència documental relacionada amb aquest element. Tot i que no s'han trobat paral·lels pel que fa a la seva tipologia, la creu gravada s'asimila a les que es troben en les esteles funeràries de cronologia medieval.</p> | 41.6261000,2.4801000 | 456692 | 4608394 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48340-foto-08075-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48340-foto-08075-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48340-foto-08075-430-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48342 | Can Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domingo-0 | XIX-XX | Enrunat i cobert de vegetació. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats. La part original de la construcció està situada a la banda de ponent. És de planta rectangular i ha perdut completament la coberta, que estava bastida amb teula àrab i probablement era de dues vessants. Tampoc es conserva el forjat del pis superior. De fet, aquest volum està força enrunat per la banda de llevant. A la banda de migdia es conserva una obertura rectangular bastida en maons i amb la llinda de fusta, mentre que a ponent hi ha una bassa de planta rectangular, amb un revestiment lliscat interior. La construcció era bastida en pedra i amb els paraments arrebossats i emblanquinats. Comptava amb un ràfec de teula àrab a la façana de migdia. Els volums de la banda de llevant, de recent factura, són bastits amb totxo.</p> | 08075-432 | Carrer de can Domingo - Can Massuet del Far - Zona del Far | 41.6176300,2.4202600 | 451701 | 4607486 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48342-foto-08075-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48342-foto-08075-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48342-foto-08075-432-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48343 | Monument de la plaça d'en Joan Silué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-den-joan-silue | XX | <p>Monument aïllat situat a l'extrem nord-est de la plaça, tocant a l'avinguda de Lluís Companys. Està format per una pedra de granit escairada i amb la superior disposada en bisell. Presenta una placa de ferro encastada amb la següent inscripció en lletres daurades: 'PLACA D'EN JOAN SILLUÉ I ARNÓ / REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE DOSRIUS. / DES DE 1979 FINS A 1991. / 17 D'ABRIL DE 1999'. La zona del voltant de la roca està enjardinada.</p> | 08075-433 | Plaça d'en Joan Silué - Canyamars | 41.5974900,2.4401100 | 453340 | 4605239 | 1999 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48343-foto-08075-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48343-foto-08075-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48343-foto-08075-433-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48265 | Poema de l'aplec de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-laplec-de-sant-llop | <p>'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>'L'APLECH DE SANT LLOP Prop de Dosrius hi ha una hermita/Qu'es l'hermita de Sant Llop,/¡Valgam deu si n'hi ha de gent,/De tanta gent n'hi hi ha lloch!/Pobres, richs y mitjanias,/A l'aplech s'en va tothom/Pera demanar al Sant/Cadescú lo seu consól./A cents hi van los carruatjes/De totas las condicións,/Desde lo carret tronat/Que tira un burro magrot/D'una familia pobreta/Y cóntenta de sa sort,/Fisn als brechs més elegants/Arrastrats pels mes lluhent tronchs/De la gran aristocracia/Y señoriu de alt tó./Y qui no pot á caball/Carrega camas á coll,/Y provehit de minestra/Se n'hi va tot poch á poch;/Aixís marchan al aplech/Tots los pobles del contorn./En l'iglesia de Dosrius/S'hi celebra gran funció,/Amenisada ab orquestra,/Vinguda de Mataró;/La vida y virtuts del Sant,/Son l'objecte d'un sermó,/Tan elocuent y tant digne/Qu'á tots los ayents conmoú./Y entremitx de la festa/Després de cantats los goigs/Los romers se reparteixen/Un espay dintre del bosch,/Buscant luego cuatre estelles/Per encendrer un bon foch,/Hont preparar la manduca/Qu'els ha d'alegrar á tots./Y al veurer tantes fumeres/Dels improvisats vapors,/Diriau ser á Manchester/O bé en la gran Liverpool./Mentres que los uns retastan/El desitjat fricandó,/Los altres, fadrins y nenas/Ensejan nova funció,/Per veurer si ab miradetes/Y dolsos accénts d'amor/Poden arribar á entendrers/Aquélls cándits y purs cors,/Qu'e essent la volta primera/De sentirse inclinació,/No saben com expressarse/Al fer sa declaració./Mes sentint que la manduca/Despideix flayres molt bons,/Repeteixen carinyosos/Lo crit de dinar tothóm./Com á la taula y al llit/No's pot fer lo peresós,/Los romers se reuneixen./Cada un en sa secció/Al voltán de la cassola/Qu'es d'impotents dimensions,/Repartinse mutuament/Un bon plat curull d'arrós/Ab pollastres y altres brossas/Del mes exquisit sabor./Las costelles á la brasa/No'ls hi fan falta tampoch,/Ni los pebrots y tomatechs/Voreta del fricandó./De tant en tant per los ayres/Veuréu alsat lo porró/Que regala als que'l visitan/Los mes amples alegroys./Tenen sos representants/En las postres los melons,/Sindries, préssechs y rayms/Que ja tenen lo gra rós./Axis va aumentant la gresa/Y general expansió,/En mitj d'un ordre admirable/Y de la mes franca unió./Després del dinar s'en van/Los que son d'edat major,/A ferne la mitjdiada/Sobre alfombras de verdó./Entre aquell vast campament/Se distinjessen tant sols/Varias parelles de joves/Que no tenen gens de són./En lo brancatge frondós/Comensan á despertar/Als tant tranquils dormidors,/Que s'alssan luego y bellugan/Per tractar de tocà'l dós,/Y assistir al ball de plassa/Tant bonich y encisador/¡Ab quin gust hi van lo joves/Per donar alli uns quants toms./Portant del bras llurs ninetes/Que son presas dels seus cors!/Y d'aquell molt grat bullici/S'en aprofitan los dos/ (continua)</p> | 08075-355 | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 1887 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Protestanse á can d'orelle/Lo seu puríssim amor,/Qu'un dia los juntarà/En perpétua y santa unió,/Dantlos la felicitat/Qu'es possible en eix trist mon./Los pares també disfrutan/Al veurer que'ls seus plansons,/Tot ballant americanas,/Als recordan antichs goigs./Ni los balls de las ciutats/Ab sos espléndits salons/Y'l seu ayre asfixiant/Tindrán may comparació/Ab lo sarau tant campestre/De lo dia de Sant Llop,/En éll dansa tan lo rich/Com el qu'es menesterós,/ Component una barreja/La mes bella en condicions;/Una gran fraternitat/Presideix la diversió/Mes saludable y mes pura,/Que la d'un palau suntuós./Y com lo Sol ja's decanta/Per baixar del horisont,/Va la gent endiumenjada/Plena de satisfaccions,/Que li hi ha proporcionat/Lo romiatge de San Llop,/Quedant tots aconsolats/De las suas afliccions,/Y ab uns plers que no s'explican/D'eix inolvidable jorn,/Prometense, l'any que vé,/Visitar al Sant de nou/Ab la mateixa alegria,/Y sobre tot si Deu vol. B. de C.'. | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48289 | Cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cerimonies-de-presa-de-possessio-del-castell-de-dosrius | <p>'Escenificació de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 34, p. 36-37. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 36-37.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius, i de les altres propietats del marquès de Castelldosrius, que es feien cada vegada que el marquès anterior havia mort. Era un acte públic de demostració de poder carregat d'accions simbòliques, al que normalment el marquès no assistia. Hi enviava un apoderat o procurador acompanyat d'un notari que aixecava l'acta. Hi ha constància d'una d'aquestes cerimònies feta a la plaça del poble, amb la presència del batlle i dels regidors. L'apoderat es va posar i treure els guants, alhora que declarava que en prenia possessió.També hi ha constància d'una altra cerimònia on la comitiva va anar en primer lloc al castell, després al mas Terradetes (lloc on s'emmagatzemaven els delmes i censos en gra i vi que el poble pagava al marquès) i finalment al mas Gemir (propietat del marquès també). Pel que sembla, aquestes cerimònies variaven en funció de la propietat que es reclamava. Si es tractava d'una casa, l'apoderat entrava un cop era desallotjada i obria i tancava les portes principals diverses vegades com a senyal de possessió. Si per contra era una peça de terra, el procurador agafava un grapat de terra i el llançava a l'aire. Amb el temps, les cerimònies van anar perdent intensitat i cada vegada eren més discretes, fins a covertir-se en un tràmit administratiu privat.</p> | 08075-379 | <p>Bona part de l'actual terme municipal de Dosrius formava part del terme del castell de Dosrius, sota la jurisdicció del marquès de Castelldosrius (els Sentmenat), que rebia les rendes i els tributs d'aquesta zona. Les cerimònies documentades estan datades entre els segles XVIII i XIX (anys 1730, 1780, 1796 i 1842) i estan extretes de les actes que els notaris redactaven, donant fe de la presa de possessió en qüestió. L'agost de l'any 2014, dins dels actes de la Festa Major de Dosrius, es va dur a terme una escenificació de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius, a càrrec de veïns i veïnes del municipi.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48247 | Auca dels Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-dels-gegants-de-dosrius | <p>'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 16-17.</p> | XXI | <p>'Entre boscos i un castell/hi havia un poble petit i vell conegut pels seus bolets/i un jovent molt poc distret. Com que mancava quelcom gran/somiaren en fer uns gegants. Però no vivien d'il·lusions/ i l'Esplai prengué decisions. Amb draps, fustes, claus i setí/la idea es portà a bon fi. 1978 I s'estrenaren els gegants/acompanyats amb dracs i nans. Quina parella més bella/en Rovelló i la Pimpinella! El mil nou-cents vuitanta-dos/altre cop draps, agulla i arboç. Va néixer la Rabassola/perquè la parella no es quedés sola. Portant el nom de Dosrius per davant/per tot Catalunya ballaven els gegants. I perquè no en faltés res/formaren la Colla de Grallers. Però els gegants es fan malbé/i preguntem pel carrer si arreglar-los, o nous han de ser. La resposta ho esclarí prou:/s'han de fer gegants de nou! Un dia l'Albert ens explicà/que en un temps molt llunyà en Felip de Dosrius vivia al Castell/i es casà amb la Blanqueta de l'Arquells. L'u de setembre de mil nou-cents noranta/s'estrenaren el gegant i la geganta, amb música, alegria, convidats/i gran presència d'autoritats. Ja tenim nous gegants/i el petit poble es fa gran Però el Rovelló, la Rabassola i la Pimpinella/sempre seran la nostra Colla Vella!'.</p> | 08075-337 | <p>L'auca fou elaborada l'any 2015 en motiu del 25è aniversari de la creació dels gegants nous, en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2015 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48229 | Cantada d'havaneres de can Massuet del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-dhavaneres-de-can-massuet-del-far | <p>'Havaneres a la Plaça Pla de la Calma (Can Massuet)'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 35.</p> | XX | <p>Tradicional cantada d'havaneres del nucli urbà de can Massuet del Far. Actualment, els actes consisteixen en un sopar popular, cremat de rom per tothom i la cantada d'havaneres pròpiament dita amb un grup convidat. Es celebra a principis de juliol de cada any.</p> | 08075-319 | Plaça del Pla de la Calma - Can Massuet del Far - Zona del Far | <p>Enguany (any 2018), s'organitzarà la 32ena edició de la Cantada d'Havaneres de can Massuet del Far. Anteriorment, aquest acte comptava amb dos grups d'havaneres, no es feia el sopar popular i es celebrava pel mes de juny. Entre els anys 2005 i 2010, la cantada no es dugué a terme i fou recuperada l'any 2011 (aquella edició es celebrà pel mes de setembre).</p> | 41.6226500,2.4287300 | 452410 | 4608038 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web de l'Ajuntament de Dosrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48201 | Monument Mil anys fent camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-mil-anys-fent-cami | <p>'Inauguració del monument 'Catalunya, mil anys fent camí'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 17, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018</p> | XXI | <p>Monument urbà encastat al talús de rocalla de granit que sosté el carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un conjunt format per dues planxes i dos blocs de ferro corten, que commemoren els mil anys del naixement de Catalunya. La planxa principal, adossada al talús de pedra, presenta un buit amb el contorn geogràfic de Catalunya. Davant seu, disposada damunt del terra de la plaça, hi ha la planxa corresponent al buit anterior, amb dues línies vermelles disposades en el sentit dels pols (N-S, E-W) i unides per un punt central groc. Emmarcant la planxa principal hi ha dos blocs rectangulars amb la part superior bisellada, gravats amb les inscripcions 'MIL ANYS' i 'FENT CAMÍ'. A l'extrem de llevant de la plaça hi ha quatre xiprers i una placa de ceràmica sostinguda amb peu de ferro, gravada amb el següent poema: 'PAÍS / Inacabats indefinits / indecisos / però tanmateix vius / des del cor del nostre poema', obra del poeta Àlex Susanna.</p> | 08075-291 | Plaça de davant de l'Ajuntament - Dosrius | <p>La simbologia d'aquest monument està basada en els elements que, segons el propi autor, defineixen el territori català: la gent, la terra i la història. Conceptualment, el territori el proporciona el mur de pedra que sosté el carrer de Sant Antoni. La planxa de Catalunya es desprèn de la principal com la porta abatible d'un castell, els blocs laterals funcionen a mode de torres i les inscripcions fan referència a la història mil·lenària de Catalunya. Les línies vermelles simbolitzen que Catalunya camina en totes direccions, amb el punt de trobada groc, ambdós colors presents a la Senyera. En darrer terme, els xiprers i el poema gravat a la placa de pedra fan referència a la gent (un poema curt que defineix les dues vessants de la nostra gent). Popularment, l'obra és coneguda com 'La Catalunya per terra'.</p> | 41.5945000,2.4061300 | 450506 | 4604926 | 2006 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs i Berta Julivert | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48210 | Imatge de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 120-124. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GRAUPERA, Joaquim. 'Mare de Déu del Corredor (Dosrius)'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 16 de novembre de 2012. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4-7.</p> | XX | Restaurada. | <p>Talla policromada d'uns 0,50 metres d'alçada que representa la imatge de la Mare de Déu del Socors amb el nen. La Verge està dempeus i porta una corona al cap damunt d'una llarga cabellera. Porta una túnica de coll rodó decorada amb motius florals i un mantell disposat en bandolera amb ornaments florals també. La Verge sosté el nen amb el braç dret, mentre aquest beneeix amb la mà dreta. Amb l'esquerra intenta agafar un pom que sostenia la Verge amb la seva mà. La imatge està assentada damunt d'un basament octogonal integrat a l'escultura. La imatge està situada dins del cambril del temple, situat darrera de l'altar major i amagat darrera del magnífic retaule renaixentista.</p> | 08075-300 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La imatge original de la Mare de Déu del Socors era de fang cuit, d'uns 50 centímetres d'alçada i policromada. Està datada a principis del segle XVI. L'any 1850, la imatge fou substituïda per una altra imatge vestida que ocupà el seu lloc a l'altar major. L'antiga passà a l'altar lateral de Santa Magdalena. L'any 1920, la imatge original fou traslladada a Llinars del Vallès i restaurada per l'escultor Josep Quixal. Posteriorment, abans d'esclatar la guerra Civil, la imatge s'amagà a la rectoria de Llinars, però durant el conflicte bèl·lic fou cremada juntament amb d'altres objectes litúrgics. Finalment, l'any 1947, un membre de l'Obra de Sant Francesc de Mataró, va fer ofrena al santuari d'una nova imatge de la Mare de Déu copiada de la primitiva. Aquesta imatge fou restaurada entre els anys 1994 i 1997, per un taller de restauració de Barcelona.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1947 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: imatge de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48262 | Oració a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 137.</p> | XIX-XX | <p>'Oh Verge Immaculada, Mare de Déu del Corredor, Que en aquesta santa muntanya Acolliu els fills que vénen a Vós, Per implorar vostra clemència. Animat, doncs, amb aquesta confiança A Vós recorro, oh Verge del Socors, Per demanar vostre favor. I, si no sóc mereixedor de vostra benvolença Perquè sóc pecador, Sigui per la vostra bondat de mare del Cel Que vulgueu escoltar la meva oració. No desoïu, mare meva, les súpliques que us faig, Ans recolliu-les com una rosa del vostre jardí, Que, perfumades pel vostre amor, Presenteu al vostre fill. Jesús, Nostre Senyor. AMEN'.</p> | 08075-352 | <p>Aquesta oració està inspirada en l'oració de Sant Bernat.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48263 | Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> | XX | <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> | 08075-353 | <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Pelegrí | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48277 | Goigs a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 142. Font: Fons documental del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 23-24.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS A LA MARE DE DÉU DEL SOCORS que es venera al santuari del Corredor/de la parròquia d'Alfar de Dosrius/entre el Vallès/i el Maresme: Que Déu vos salve Maria/Reina i Mare del Senyor/protegiu-nos, Verge pia,/patrona del Corredor. Diu que al cim d'aquesta serra/que s'anomena 'El Corredor'/a sol post, quan ja la terra/s'enfosca, a toc d'oració;/una llum hi apareixia/com un lliri de claror ... I l'aurèola divina/radiant en l'aire-cel/amb la llum diamantina/del més esplendent estel,/l'amagatall descobria/d'un meravellós tresor ... I era cada jorn, que a penes/venia entrada de fosc,/que en les feixes de l'Arenes,/partioneres amb can Bosch,/el Miracle es repetia/de la mateixa faisó ... Pacifies els bous pasturen,/i topen furs esperons,/i a l'indret en que s'aturen/horn troba una imatge al fons,/certament de més valia/que una gerra plena d'or... Car la imatge, petiteta,/rumbejant corona al front,/té Jesos a la ma dreta,/que duu la bola del Mon,/d'aquest Mon que Ell redimia/amb sa Mort i Passio ... Vos esqueia pla, Senyora,/flor de Hum per a senyal/ja que en sou la clara Aurora/del sol d'amor que al portal/de Betlem de Vos naixia,/Jesits, nostre Redemptor... Per co el Far, en sa mirada,/que de tail alta n'es/albira el mar a una banda/i a l'altra tot el Valles, prengué vostre Senyoria/per estel del seu faro... I ella dalt la muntanya/ja t Permita ideal/amb el cloquer d'espadanya/i la murtra vora'l portal/i un foradie que s'obria/Per dir-li l'omció... Pero amb el temps cobra/l'ermita tanta veneració/que s'esdevingué petita/per copsar la gernació/que cada any hi acudia/en aplec de germanor. I això feu que la capella/hagueren d'enderrocar/per bastir la meravella/d'aquest temple amb son altar/des d'on prodiga Maria/tants favors de protecció... I tantost ens ve sa testa/-Pasqua de Resurrecció-/que ja el brue i la ginesta/son en plena floració/els pobles en romeria/hi acuden fent processo.... I els devots, temple i capelles,/omplenen corn un eixam/fet de mistiques abelles/burgonant al vol d'un ram,/d'aquest ram que amb galania/mostra Ella tot l'any en flor ... Car la flor de medicina/sou Vos, Verge dels Socors,/rosa vera sense espina/que esbandiu arreu favors/aquest baume d'alegria/mel rosat per tots dolors… Beneïu la pagesia/del Maresme i del Valles,/que el treball de cada dia/sia el goig del bon pages/i no manqui en cap masia/el bon pa que Déu n'hi/I a l'hora de l'agonia/haguem tots la salvació./Protegiu-nos Verge pia/patrona del Corredor'.</p> | 08075-367 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>La versió més antiga documentada d'aquest goigs data de finals del segle XIX. Posteriorment s'han anat fent diverses reedicions. Tenim constància de les següents: 1903, 1923, 1956, 1960, 1967, 1969, 2007 i 2013, al marge d'alguna que no està datada. És molt probable que n'hi hagi més. Pel que fa a la composició, cal dir que a mitjans dels anys 60 del segle XX, la lletra presenta una variant important que a arribat fins als nostres dies. És molt probable que aquest canvi es degui al moment en què Ramon Garriga va fer la lletra i la música fou composta per mossèn Amadeu Oller. També cal destacar que les il·lustracions dels anys 60 eren de Josep Noé, tot i que també se'n documenten del pintor Antoni Vila Arrufat. La col·lecció més destacada d'aquests goigs es troba al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48253 | Llegenda del monestir del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-monestir-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-23. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 669. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 68-69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23, 40, 43.</p> | XIX-XX | <p>El monestir del Corredor fou construït damunt de les restes de l'antic castell del senyor del Montnegre, en desgreuge per les maldats que aquest cavaller havia comès. Una vegada que el rei havia de marxar a la guerra va deixar el seu fill de 12 anys a càrrec dels monjos que s'encarregaven d'aquest monestir. Donada la incomoditat que aquest príncep els provocava, els monjos l'assassinaren i enterraren al peu d'una de les columnes del temple. Un lladre que estava amagat al monestir ho va veure tot i, quan el rei va tornar a buscar el seu fill, li va explicar el que havia passat, tot i que els monjos li havien dit al rei que el príncep havia mort. El rei va fer empresonar els monjos i va fer destruïr el monestir, del que només va quedar la columna on havia estat enterrat el príncep. La llegenda diu que la nit del 2 de novembre, les pedres de la columna ploraven pel crim comès. Com a senyal de dol per aquest crim, en el lloc del monestir fou aixecada una ermita dedicada a la Mare de Déu del Corredor (origen del posterior Santuari del Corredor).</p> | 08075-343 | <p>En relació a aquesta llegenda cal indicar que, una tradició sense base etnogràfica creu que abans de la construcció del castell del senyor del Montnegre hi havia un temple pagà. En la mateixa línia, tot i que relacionat amb els cavallers templers, es recull el fet que els monjos del monestir eren uns 'frares que guerrejavan ab lo moro' (Coll, 2015: 40).</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48255 | Llegendes de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> | XVII-XX | <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> | 08075-345 | <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48209 | Retaule Major de Nostra Senyora del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-nostra-senyora-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 37-45, 52-53. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 89-96. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GARRIGA, Joaquim (2002-2003). 'El retaule Major de Nostra Senyora dels Socors i la formació del santuari cinccentista de la serra del Corredor'. Locus Amoenus, núm. 6, p. 199-203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 12. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999.</p> | XVI | Restaurat. | <p>Retaule de composició mixta amb predomini de la pintura, format per un pedestal de pedra, una predel·la i una composició reticulada de tres cossos per cinc carrers. Està coronat amb un frontó curvilini i volutes d'enllaç, amb guardapols als laterals. Presenta una alçada de 7,20 metres i una amplada de 5,60 metres. El pedestal està format per un mur decorat amb columnes adossades i dues portes laterals pintades amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, que donen accés al cambril i estan emmarcades amb cariàtides esculpides (al·legories de les quatre virtuts: Fe, Esperança, Caritat i Fortalesa). La predel·la està dividida en tres escenes de la Passió de Crist esculpides: el Prendiment, la Flagel·lació i el Camí del Calvari. El primer cos, força més gran que els altres dos, es desenvolupa al voltant del cambril, que alberga la imatge de Nostra Senyora del Socors i s'obre a l'exterior mitjançant un arc rebaixat ornamentat. Emmarcant aquest cambril hi ha dos carrers amb tres escenes esculpides a cada un, amb imatges de la Infància (o misteris de goig) i la Glorificació (o misteris de glòria) de Jesucrist. A la banda esquerra es representen les escenes de l'Anunciació, el Naixement i l'Epifania, mentre que a la dreta trobem la Resurrecció, l'Ascensió i la Pentecosta. Els laterals d'aquest primer cos estan formats per taules pintades amb les imatges de Sant Andreu i Sant Lleonard. Damunt del cambril, i formant part del segon cos, hi ha una escena esculpida que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Als seus voltants hi ha quatre taules pictòriques amb escenes relacionades amb els Set goigs de la Verge Maria: el Naixement de la Verge i la Visitació de Maria a Elisabet a la banda esquerra, i la Presentació de la Verge al temple i Jesús al temple discutint amb els doctors a la dreta. Alhora, les tres taules pictòriques centrals del darrer carrer continuen fent referència als goigs de la Verge: la Família de la Verge, la Coronació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple. Aquest cos està emmarcat amb dos compartiments pictòrics més, rematats amb les volutes anteriors, amb les representacions del rei David i del rei Salomó. Finalment, al frontó que corona l'estructura, hi ha una imatge de Déu Pare. Tant els cossos horitzontals com els carrers verticals estan delimitats amb elements escultòrics i pictòrics. El registres horitzontals que separen els cossos estan decorats amb motius vegetals pintats i diverses testes humanes esculpides. Els verticals, en canvi, presenten columnes amb basaments i capitells, que sostenen uns entaulaments horitzontals profusament decorats (cal exceptuar les sis taules escultòriques que envolten el cambril, les quals no presenten les separacions decorades).</p> | 08075-299 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El retaule fou contractat a Mataró el 19 de maig de 1589, per part de mossèn Lleonard Claus i el pintor de Barcelona establert a la capital maresmenca Anthoni Toreno. Es va pactar la dauradura i la pintura de l'estructura per dues-centes vuitanta lliures i el termini d'un any. De fet, tota la part escultòrica del mateix forma part del retaule antic, que es troba sencer i està format pels 10 compartiments centrals del retaule actual. Probablement, el retaule antic es pugui datar uns 30 anys abans, en època de mossèn Bernat Penitència. El nou contracte integrava un total de 14 taules, de les quals 7 il·lustrarien figures soles i 7 més escenes dels Set goigs de la Verge Maria. Destaca la imatge de Sant Andreu, patró de la parròquia a la que pertanyia el santuari (Sant Andreu del Far ) i la imatge de Sant Lleonard, patró de l'ermità que va encarregar l'obra, el qual es va fer representar en aquesta pintura. L'any 1715 es va transformar el reraltar en un cambril per a la imatge de la Mare de Déu, afectant d'aquesta manera al retaule. Es va elevar uns 30 centímetres del terra per poder pavimentar la part interior del cambril, provocant que el retaule quedés encastat a les superfícies de la volta i dels murs del temple. Les portes laterals del retaule es van transformar en les portes d'entrada i sortida del cambril, donant accés a les seves escales. Finalment s'obrí la finestra central del cambril, que deixa veure la imatge de la Mare de Déu. El retaule fou restaurat entre els anys 1994 i 1997, pel Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1589-90 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48231 | Aplec de Sant Marc del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 72-74. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XVII-XXI | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Dosrius al Santuari del Corredor per la diada de Sant Marc (25 d'abril), tot i que en l'actualitat es celebra el primer diumenge després d'aquesta efemèride. Els actes s'inicien amb una pujada popular a peu fins al santuari, on es realitza una missa i una ofrena floral a la Mare de Déu del Corredor. També es fa una ballada dels Gegants de Dosrius i un dinar popular de germanor. Finalment es fa una altra pregaria o visita espiritual a la Mare de Déu. Els actes són organitzats pels Gegants de Dosrius i pel Centre Excursionista de Dosrius, amb la col·laboració de l'ajuntament.</p> | 08075-321 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les referències documentals aportades per mossèn Josep Mas, diversos pobles de la contrada pujaven en processó al Santuari del Corredor a mitjans del segle XVII. Dosrius ho feia el dia de Sant Marc, juntament amb Vilamajor, Cardedeu, Llavaneres i Arenys de Munt. La diada de Sant Marc era celebrada pels pagesos i la gent del camp fent processons i lletanies cantades. L'objectiu era demanar al sant que protegís els conreus de les tempestes i les plagues. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. A principis del segle XX s'hi pujava a peu, s'esmorzava a la masia del Forn de Vidre i, des d'allà fins al santuari, s'anaven cantant lletanies. La missa era cantada i amb música de flabiols, i després es feia un ball. Després de dinar es resava el rosari al temple i, posteriorment es baixava en grup, fent parada a la masia de can Bosc per berenar.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48232 | Aplec del Corredor de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-corredor-de-canyamars | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Canyamars al Santuari del Corredor per la diada de l'1 de maig. Es realitza una missa solemne a l'interior del temple i també es fa una ballada de sardanes amb cobla, amb un dinar popular de germanor.</p> | 08075-322 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Inicialment, el poble de Canyamars pujava al Santuari del Corredor conjuntament amb el de Dosrius. Segons les dades aportades per mossèn Josep Mas però, a la dècada dels anys 20 del segle XX, els dos aplecs ja estaven ben establerts. Es desconeix en quin moment la gent de Canyamars creà el seu propi aplec, sembla que per desavinences organitzatives. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. S'hi pujava a peu i el punt de trobada era la masia del Forn de Vidre (cadascú pujava pel camí que més li convingués). Des d'allà fins al santuari es pujava en grup i s'anava recitant el rosari. Un cop allà es feia missa cantada. També hi ha constància de ballades de sardanes.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48215 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-mataro | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 81. Font: fons documental del Museu de Mataró. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141. Http://www.museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | <p>Col·lecció heterogènia formada per diversos de materials relacionats amb el terme municipal de Dosrius, que es conserven i custodien al Museu de Mataró. Està formada per les restes del retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Dosrius (amb un total de quatre taules), quatre talles escultòriques hagiogràfiques datades entre els segles XVI-XVIII (procedïen del Santuari del Corredor i representen a Sant Cosme, Sant Damià, Sant Joan Baptista i Santa Magdalena), una caixa de roba interior procedent de l'empresa Manufactures Canyamars (mitjans del segle XX) i diverses obres pictòriques paisatgístiques de Dosrius, Canyamars i el Far atribuïdes al pintor Jordi Arenas i Clavell (datades entre l'any 1942 i 1994). Pel qua fa als materials arqueològics provenen de diferents jaciments, excavacions i prospeccions dutes a terme al municipi. Es tracta dels jaciments del Cau de la Serra Polsaruda (2 caixes de materials correponents a la campanya 2007), l'Avenc, el Mirador i la Balmeta (formen part de l'àrea de la serra Polsaruda, campanya 2000), Necròpolis del Bataller, Hipogeu de la Costa de can Martorell (un total de 28 caixes de material, entre les que destaca la col·lecció de puntes de sageta), Puig Pedrós (campanya 2007) i el Dolmen de ca l'Arenes I (campanya 2006-2007).</p> | 08075-305 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule i les talles hagiogràfiques ingressaren al museu mitjançant un dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional, la caixa de Manufactures Canyamars fou una donació de la Fundació Jaume Vilaseca i les pintures corresponen al llegat de Jordi Arenas i Clavell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Modern|Renaixement|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 79|81|83|94|95|119|78 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48082 | Creu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 83-86. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27.</p> | XX | <p>Creu de ferro situada damunt d'un basament de pedra granítica de planta poligonal, rematat amb una taula poligonal també. La creu és llatina, amb els braços carejats i units amb un clau central, i rematats amb una flor de lis als extrems (una d'elles trencada). El ferro està picat i treballat amb l'any 1957 gravat. Tota l'estructura està assentada damunt d'un paviment de pedra circular. Al seu voltant hi ha cinc petits trams de fust poligonals i set xiprers.</p> | 08075-172 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La creu va ser dissenyada i forjada per Francesc Ximenes per encàrrec els membres de l'Ordre de Sant Francesc de Mataró, que es dedicaven a restaurar temples després de la guerra Civil. La creu es va instal·lar fora del recinte del santuari el dia 1 de desembre de 1957, al mig de la denominada plaça de la creu del Corredor. Els fusts de columna simbolitzen els set Dolors de la Mare de Déu, tot i que actualment només hi ha cinc elements. Tot i que la creu ha estat identificada com una creu de terme, en realitat es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita, en aquest cas el Santuari del Corredor. Tot i això, segons mossèn Abril, el capellà beneïa des de la creu tot el terme de la parròquia i, en el cas del Corredor, tots els pobles de la rodalia.</p> | 41.6260100,2.4801700 | 456698 | 4608384 | 1957 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47916 | Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 248. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 84-88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. A.T.R (1984). Aplec del Corredor dilluns de Pasqua, 23 d'abril del 1984. Mataró: Castellà. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 32-33. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim (2001). 'Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental'. XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 74-76. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 92. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 52-54. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 33-37. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Conjunt arquitectònic format per dos volums aïllats delimitats per una tanca de pedra, creant un recinte tancat de planta rectangular, amb el pati pavimentat i els accessos principals a les bandes de llevant i ponent. Aquests accessos es fan mitjançant dos portals rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (a la banda de migdia hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de dimensions més petites). El volum principal està format per l'església i l'hostatgeria, que estan adossades i situades a la banda de tramuntana del recinte. Es tracta d'una església de planta de creu llatina d'una sola nau, amb dues capelles laterals i un absis poligonal capçat a llevant (i reforçat amb contraforts exteriors de pedra). La nau està coberta per una volta de creueria de tres trams, separats per arcs torals apuntats adovellats. Els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides i es recolzen en culs de llàntia esculpits amb imatges figuratives. L'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits amb testes humanes) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. El temple s'ilumina mitjançant un únic òcul circular situat a l'absis i una finestra d'arc de mig punt, tot i que el magnífic retaule renaixentista les amaga. Darrera del retaule, i amb accés des dels laterals del mateix, hi ha un cambril amb la imatge de la Mare de Déu, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams (pujada i baixada). Dins del cambril, el mur de llevant de l'absis està forrat amb un plafó de ceràmica vidrada. L'espai presbiterial està tancat amb una gran reixa de ferro decorat. Als peus del temple hi ha el cor, cobert per volta de canó i obert a la nau mitjançant una balconada amb reixa de ferro i impostes motllurades als laterals. Sota seu, un arc rebaixat adovellat amb els brancals fets en carreus dóna accés a l'hostatgeria. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portada rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana amb un petit arc conopial. Damunt seu hi ha un petita fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Aquesta façana està protegida per un porxo cobert amb volta rebaixada i amb l'arc obert al pati adovellat. Aquesta estructura forma part de l'hostatgeria. Al costat de l'accés principal, al bell mig del mur de migdia de l'església, hi ha el campanar. És de planta quadrada, està dividit en tres registres i bastit amb carreus de pedra granítica completament regulars i disposats en filades. Els registres estan separats mitjançant impostes motllurades. Destaca el segon nivell, amb quatre obertures (una a cada façana) d'arc apuntat on hi ha les campanes. La part superior presenta una coberta plana emmerletada i quatre gàrgoles de pedra situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l'hostatgeria, avui restaurant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. En general presenta obetures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que les de la façana de ponent són fetes amb maons.</p> | 08075-6 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Segons la documentació de la Cúria diocesana de Barcelona datada l'any 1590, la fundació del Santuari del Corredor s'atribueix a Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, pels voltants de l'any 1530. Pel que sembla, aquest personatge havia construït, amb llicència expressa del bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia (ambdós topònims estan relacionats amb dues destacades masies del terme). Es tractava d'una obra petita i senzilla bastida en pedra i morter de fang, i coberta amb una encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d'ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule, una campana i una imatge de Nostra Senyora del Socors. Estava sota la supervisió d'un ermità. Amb l'arribada de mossèn Bernat Penitència (entre 1540-42), el santuari quedà força transformat. La capella fou enderrocada i es bastí un edifici de nova planta més espaiós, amb una fàbrica de pedra i morter de calç d'una sola nau coberta amb una volta de creueria de dos trams. També edificà una casa suficient per allotjar l'ermità i, si convenia, alguns pelegrins. Posteriorment, entre els anys 1563 i 1565, hi hagué un nou ermità, mossèn Lleonard Claus. Aquest religiós fou qui donà al santuari l'entitat i la fesomia definitives, tot transformant la construcció en un conjunt notable, en bona part conservat fins avui. Aquest conjunt ja estava edificat l'any 1590. D'aquesta época data també el magnífic retaule renaixentista present a l'altar major. Posteriorment, l'any 1715 es va construïr el cambril del presbiteri, reformant el reraltar i el retaule. L'any 1991 es creà una junta integrada per l'actual rector i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l'edifici.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem sud-est del pati hi ha un volum aïllat rectangular, amb teulada de dues vessants i un únic nivell, utilitzat com a punt d'informació del Parc del Montnegre i el Corredor. A l'interior del pati, al costat del portal d'accés de la banda de ponent, hi ha un pou de pedra recentment restaurat. Per contra, a la cantonada sud-oest, hi ha un brocal de pou procedent del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, que mai ha estat utilitzat. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Santuari de la Mare de Déu del Corredor, Santuari de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48176 | Hipogeu de la Costa de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-costa-de-can-martorell | <p>AGUSTÍ I FARJAS, Bibiana et al. (2003). La Costa de can Martorell: un hipogeu de fa 4000 anys a Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA. 12/259. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 146-164, 268-269, 270-271, 303, 326, 332. DIVERSOS AUTORS (2003). 'La Costa de can Martorell (Dosrius, El Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil·leni aC'. Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró. PEDRO PASCUAL, Mireia (2003). Prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular): comarca del Maresme. Mem. Núm.: 4419. [Inèdit], p. 7-21. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Les parets de la cambra estan lleugerament esllavissades. | <p>Es tracta d'una estructura mixta formada per una cambra funerària amb corredor excavada a la roca granítica de la vessant de migdia del turó, amb un vestíbul o avantcambra d'accés megalític. La cambra presenta una planta semicircular (5m llargada x 3m amplada x 2m alçada) sense sostre, donat que es va esfondrar damunt del nivell arqueològic. El corredor (2,25m llargada x 1,60m amplada x 1,40m alçada), de planta allargassada, comunica el vestíbul amb la cambra. L'avantcambra (1,75m amplada x 1m llargada), de planta trapezoïdal, està formada per tres grans lloses arrenglarades i clavades al subsòl (la llosa-porta es va documentar desplaçada del seu lloc original). La intervenció arqueològica va documentar tres nivells estratigràfics diferents: el nivell superficial, format per terra i restes òssies disperses, un segon nivell format pels blocs de pedra que formaven la volta original que cobria la cambra i el corredor, i un tercer nivell on es documentà abundància de restes òssies humanes (afectades per l'enderroc) i bona part del material arqueològic documentat. En concret es van documentar entre 195 i 205 individus enterrats d'ambdós sexes, majoritàriament entre 20 i 40 anys, tot i que també hi havia infants. Entre aquestes restes es van documentar 68 puntes de fletxa de sílex, diversos fragments de ceràmica campaniforme, dos molins manuals de pedra i diverses restes faunístiques, entre d'altres. La recerca arqueològica va concloure que un fet accidental, probablement un conflicte bèl·lic entre grups, va comportar la mort d'un volum important de població.</p> | 08075-266 | Vinya d'en Tit - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La descoberta del jaciment fou fortuïta. L'any 1995, en el decurs d'una passejada per la zona, Daniel Daví, membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, s'adonà de la presència de les lloses que formen part de l'avantcambra de l'hipogeu. Posteriorment, entre els anys 1995 i 1996, es realitzaren diverses campanyes d'excavació d'urgència dirigides per l'arqueòloga Sara Aliaga. Un cop finalitzades, les puntes de fletxa foren exposades al Museu de Mataró l'any 1996, on es troben custodiades. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme efectuada l'any 2008, es constatà l'abandonament de l'estructura i el fet que s'estaven fent extraccions de sauló en una zona molt propera al jaciment (vessant de migdia del turó de can Martorell). Finalment, l'any 2011, el jaciment fou degudament adequat i senyalitzat.</p> | 41.5941800,2.4139700 | 451159 | 4604886 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: cova sepulcral de la costa de can Martorell-Vinya d'en Tit. Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). | 79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc