Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48164 | Can Sus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sus-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/249. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2017). 'Entorn d'algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 11-14. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 7, 14, 16-18, 20, 31-40, 50-51.</p> | XXVI-I a.C | Afectat per la construcció de la urbanització. | <p>Jaciment arqueològic situat als voltants de la masia de can Sus i al bosc situat a la banda nord-est de la casa. Es tracta d'una zona amb grans afloraments de roca granítica, actualment transformada per l'execució de la urbanització. El jaciment fou inicialment documentat als voltants de la masia, a partir de troballes soltes de materials en superfície. S'hi identificaren una sèrie de construccions rocoses naturals aprofitades per l'home, amb materials associats. En general es documentaren estructures prehistòriques amb aparença de dolmen i petites coves, algunes manipulades per l'acció humana (reaprofitament d'aquestes roques per a la construcció). En l'actualitat, aquestes construccions es donen per desaparegudes. Quant als materials hi ha constància de fragments de ceràmica feta a mà (decorades amb línies ondulants, grolleres), restes de sílex i fragments d'ossos humans. També es va documentar alguna peça destacable com una destral polimentada de bassalt localitzada a prop d'un aixopluc format per dues roques, una punta de sageta o restes de dos ganivets de sílex. Aquestes restes foren adscrites al període del Bronze. A la banda de llevant de la masia, en el camí de can Prats (o can Galzeran) a cal Pegaire, es localitzaren restes de ceràmica ibèrica (destaca una amforeta sencera) i, entre les masies de can Cases i can Sus, restes de parets ibèriques molt degradades i altres restes ceràmiques entre les que destaquen dos fragments d'àmfora itàlica (període romano-republicà).</p> | 08075-254 | Avinguda de la Creu d'Aguilar - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>El jaciment fou documentat a partir de les troballes realitzades per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas, entre els dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, pels voltants de la masia de can Sus. L'any 1952, el mateix Ribas parlava de restes al turó del Parany i l'any 1964 assenyalava l'existència de restes constructives d'època indeterminada en una zona anomenada El Rocar. Ambdues zones foren identificades amb les restes de can Sus, en motiu de l'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, la qual també va proporcionar restes ceràmiques en superfície. L'any 1998, durant una visita efectuada a la zona, es recolliren més materials arqueològics en superfície (actualment dipositats al Museu de l'Estampació de Premià de Mar), els quals foren datats dins de les produccions preibèriques. Finalment, durant la prospecció efectuada l'any 2008 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta de material arqueològic.</p> | 41.6089700,2.4448000 | 453739 | 4606511 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48164-foto-08075-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48164-foto-08075-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48164-foto-08075-254-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: turó del Parany, el Rocar. Cronològicament, el jaciment de can Sus es pot adscriure entre els períodes del Calcolític-Bronze i Ibèric Final (2500-50 a.C.). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
48196 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.27/188. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XXI | <p>Font aïllada situada al bell mig del carrer, en el mur de contenció d'una terrassa que forma cantonada amb la plaça d'Espanya. La font està col·locada a l'interior d'una fornícula d'arc rebaixat oberta en aquest mur i bastida amb un aplacat de pedra. La font és de ferro colat i presenta una forma de pinacle, amb la pica circular a la base i un fust cilíndric estriat on hi ha l'aixeta de llautó per on raja. El coronament és esfèric i estriat, amb un collarí d'òvuls i una petita agulla superior.</p> | 08075-286 | Carrer de Pau Casals - Dosrius | <p>En origen, la font estava encastada al mateix mur del carrer i estava formada per una fornícula d'arc rebaixat i un ampit rectangular que sostenia la pica de pedra. L'aixeta, encastada al mur, era de bronze. Envers l'any 1980, la font fou pintada de color verd i gris pel sr. Borge, estiuejant de la casa de can Munné, que estava situada al seu davant i actualment està enderrocada. L'any 2001, en motiu de la construcció de dos habitatges i un local al carrer de Pau Casals, 10, la font fou enderrocada. L'any 2002, un cop finalitzades aquestes obres, es va instal·lar l'actual font, que és d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. Es tracta d'una reproducció de les que es feien en època alfonsina, a finals del segle XIX. Aquesta font havia proveït d'aigua a moltes cases del poble, abans de la instal·lació de la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius entre els anys 1973 i 1975. Tot i que l'aigua que raja actualment prové d'aquesta xarxa, en origen l'aigua era una 'deixa' de la Societat General d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris distribuïtes entre les font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià). Segons les fonts orals, el nom de Sant Sebastià fa referència al vot de poble en honor d'aquest sant, que la població de Dosrius va fer després d'una epidèmia de pesta.</p> | 41.5937600,2.4065000 | 450536 | 4604844 | 2002 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font del carrer de Baix, font del carrer de Pau Casals. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
48199 | Font de la plaça de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-can-torres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.29/190.</p> | XXI | <p>Font aïllada situada a la cantonada sud-est de la plaça, al davant de l'accés principal. Està formada per un cilindre de ferro d'aproximadament un metre d'alçada, que incorpora una aixeta metàl·lica de botó. L'estructura està disposada damunt d'un paviment circular de llambordes de pedra, que incorpora el registre de desaigüe.</p> | 08075-289 | Plaça de can Torres - Dosrius | <p>La plaça fou construïda l'any 1994. Inicialment no s'havia projectat la construcció de cap font, però un grup de veïns de la zona varen fer la petició a l'ajuntament. En origen, la font era bastida en maons, amb una pica semicircular i el coronament arrodonit. Tenia una placa amb el nom de la plaça. Posteriorment, se n'instal·là una altra de ferro colat, d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. La font actual fou instal·lada pels voltants de l'any 2001, ja que les dues anteriors havien causat molts problemes de filtracions d'aigua. Es tracta d'un disseny contemporani fabricat a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. L'aigua que proveeix la font és subministrada per la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius.</p> | 41.5951400,2.4084400 | 450699 | 4604996 | 2001 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
48201 | Monument Mil anys fent camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-mil-anys-fent-cami | <p>'Inauguració del monument 'Catalunya, mil anys fent camí'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 17, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018</p> | XXI | <p>Monument urbà encastat al talús de rocalla de granit que sosté el carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un conjunt format per dues planxes i dos blocs de ferro corten, que commemoren els mil anys del naixement de Catalunya. La planxa principal, adossada al talús de pedra, presenta un buit amb el contorn geogràfic de Catalunya. Davant seu, disposada damunt del terra de la plaça, hi ha la planxa corresponent al buit anterior, amb dues línies vermelles disposades en el sentit dels pols (N-S, E-W) i unides per un punt central groc. Emmarcant la planxa principal hi ha dos blocs rectangulars amb la part superior bisellada, gravats amb les inscripcions 'MIL ANYS' i 'FENT CAMÍ'. A l'extrem de llevant de la plaça hi ha quatre xiprers i una placa de ceràmica sostinguda amb peu de ferro, gravada amb el següent poema: 'PAÍS / Inacabats indefinits / indecisos / però tanmateix vius / des del cor del nostre poema', obra del poeta Àlex Susanna.</p> | 08075-291 | Plaça de davant de l'Ajuntament - Dosrius | <p>La simbologia d'aquest monument està basada en els elements que, segons el propi autor, defineixen el territori català: la gent, la terra i la història. Conceptualment, el territori el proporciona el mur de pedra que sosté el carrer de Sant Antoni. La planxa de Catalunya es desprèn de la principal com la porta abatible d'un castell, els blocs laterals funcionen a mode de torres i les inscripcions fan referència a la història mil·lenària de Catalunya. Les línies vermelles simbolitzen que Catalunya camina en totes direccions, amb el punt de trobada groc, ambdós colors presents a la Senyera. En darrer terme, els xiprers i el poema gravat a la placa de pedra fan referència a la gent (un poema curt que defineix les dues vessants de la nostra gent). Popularment, l'obra és coneguda com 'La Catalunya per terra'.</p> | 41.5945000,2.4061300 | 450506 | 4604926 | 2006 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs i Berta Julivert | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
48202 | Jardins de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-memoria-historica | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-172. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 29; núm. 27, p. 8; núm. 28, p. 37.</p> | XXI | <p>Espai enjardinat que presenta una planta en forma d'L i està dividit en dues zones disposades en dos nivells diferents. A la part inferior, delimitada de la superior mitjançant un talús forrat amb blocs de pedra granítica, hi ha un destacable pi. Alhora, en un d'aquests blocs de pedra, hi ha encastades unes peces de ferro corten que imiten l'Estelada, amb l'escut de Dosrius a l'estrella i el nom de l'espai a les quatre barres. A la part superior de l'espai, a la que s'accedeix mitjançant una rampa amb graons adaptats, hi ha un faristol de ferro en forma de llibre en homenatge a les víctimes de la guerra Civil. Hi ha gravat l'escut del municipi, la data d'instal·lació (novembre de 2009) i un poema de l'any 1938 en mal estat de conservació. Al seu costat hi ha l'escultura 'La veu de tots', dedicada als 23 morts locals en aquest conflicte. Davant seu, i sota d'un lledoner, hi ha un altre faristol de les mateixes característiques amb els noms d'aquests homes.</p> | 08075-292 | Carrer de can Vallmajor - Dosrius | <p>Aquest espai fou inaugurat el mes de novembre de l'any 2009, juntament amb l'escultura 'La veu de tots', obra de l'escultora dosriuenca Luz del Mar García. Hi participaren els familiars de les víctimes del conflicte i s'emmarcà dins dels 'Actes de commemoració del 70è aniversari de la Guerra Civil', organitzats des de l'Arxiu Municipal de Dorius. Posteriorment, pel mes de març de l'any 2011, s'instal·là el faristol on apareixen els noms de les víctimes, elaborat també per la mateixa escultora.</p> | 41.5951200,2.4056800 | 450469 | 4604995 | 2009 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
48206 | Monument de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-penya-barcelonista | XXI | Pintades de grafit. | <p>Monument commemoratiu aïllat format per dos grans blocs rectangulars de granit, que sostenen una gran esfera central de granit també. El bloc de ponent està decorat amb una sèrie de línies horitzontals, mentre que el de llevant és llis i presenta una inscripció gravada: 'X ANIVERSARI / PENYA BARCELONISTA / DOSRIUS CANYAMARS / 2003'. Damunt seu hi ha la representació d'una creu llatina damunt d'un pedró bastit amb carreus. L'escultura està situada damunt d'un paviment rectangular de llambordes.</p> | 08075-296 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | 41.5941100,2.4052100 | 450429 | 4604883 | 2003 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
48214 | Escut de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Notícia històrica sobre l'escut municipal'. Duos Rios, núm. 1, p. 78-83. ORS COMUNICACIÓ (2017). Manual d'identitat corporativa Ajuntament de Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius [Inèdit].</p> | XXI | <p>Escut oficial del municipi de Dosrius bastit en fusta i situat al bell mig d'una taula rectangular emmarcada del mateix material. L'escut és caironat, amb una perla ondada acompanyada al cap d'un castell obert. Per timbre, una corona de marquès. La perla ondada representa la confluència de les rieres de Canyamars i del Far (o Rials) per formar la de Dosrius. La corona fa referència al fet que Dosrius va ser el centre de la baronia del seu nom i, des de l'any 1690, del marquesat de Castelldosrius.</p> | 08075-304 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Aquest escut és obra dels fusters locals Lluís i Joan Grajera per encàrrec de l'Ajuntament de Dosrius l'any 2017. Fou instal·lat en relació a la renovada imatge corporativa de l'ajuntament, duta a terme durant el mes maig del mateix any. L'escut heràldic municipal de Dosrius és caironat: d'argent, una perla ondada d'atzur acompanyada al cap d'un castell de gules obert. Per timbre, una corona de marquès. Fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 27 de març de 2000, i per resolució de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya, de data 17 de juliol de 2000 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 3201, de data 9 d'agost de 2000. Tot i això, el consistori dosriuenc també va aprovar (en el mateix ple) la utilització de dues palmes laterals envoltant l'escut, donat que aquestes apareixien en els segells i els documents oficials de l'Ajuntament des de mitjans del segle XIX. Amb l'escut de fusta s'ha volgut tornar a instaurar el símbol representatiu del municipi en el seu estat oficial i normatiu.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2017 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
48228 | El Dosrius del 1900 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dosrius-del-1900 | <p>Font: informació oral de Ramon Godino [Entrevista: 12-02-2018].</p> | XXI | <p>Festival anual de cultura popular i de caire tradicional, que rememora l'estil de vida dels dosriuencs a principis del segle XX. Es desenvolupa dins del nucli urbà de Dosrius durant un cap de setmana del mes de juliol de cada any i està farcit d'actes de diversa categoria: gimcana familiar pels carrers del poble relacionada amb algun aspecte rellevant del mateix (fonts i aigua, masies i horts, jocs populars), cercaviles, fira de productes artesans, plantada de gegants, balls tradicionals, exposicions (fotografies antigues, eines del camp, cartells i pintures), representacions teatrals, concerts, lliurament de premis del concurs de prosa i poesia 'Esteve Albert', etc. La fira està organitzada pels veïns del municipi, els quals es vesteixen d'època i surten al carrer reivindicant les seves arrels.</p> | 08075-318 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La fira va néixer l'any 2014 en motiu del centenari del naixement de l'escriptor, activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert. En aquella edició, al marge de diversos actes lúdis i culturals, es va fer una recreació del 'Pessebre de l'Esteve Albert', amb representacions d'escenes de l'època al voltant de diversos espais significatius del nucli urbà, sobretot al safareig del Comú. L'any 2016, dins del actes de la fira, també es commemorà el centenari d'aquest safareig tant emblemàtic pel municipi. La fira està organitzada pels veïns i veïnes de Dosrius i hi col·laboren la Colla Gegantera i l'Ajuntament de Dosrius, entre d'altres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2014 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
48230 | Fira del Bosc - Canyamars medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bosc-canyamars-medieval | <p>El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 34; núm. 26, p. 30; núm. 27, p. 26-27; núm. 28, p. 23; núm. 30, p. 11-13; núm. 31, p. 37; núm. 32, p. 13; núm. 34, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. Http://firadelbosc.cat/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XXI | <p>Fira anual de caràcter popular que transforma el nucli de Canyamars en una vila medieval, durant un cap de setmana del mes d'octubre de cada any. La fira es desenvolupa en diversos espais del casc antic de Canyamars engalanats per a l'ocasió (plaça de l'església de Sant Esteve, Pla del Molinot i carrers adjacents), així com el Pla de Bolets, la plaça de la Germandat i el Pou de glaç de Canyamars. Està organitzada per l'ajuntament i hi col·laboren diverses entitats i empreses locals, associacions comarcals i voluntaris. La fira s'inicia amb la rebuda de Berenguer Bofarull, comte de Vilamajor, per part d'Enric Lanuza, baró de Canyamars. S'organitzen demostracions d'oficis medievals, recreacions històriques, representacions teatrals, música i dansa, jocs infantils, bruixes i fades, espases o el mercat medieval i la gastronomia.</p> | 08075-320 | Casc antic de Canyamars | <p>La primera edició de la fira es dugué a terme l'any 2004 amb el nom 'Fira del Bosc' i, a partir de l'any 2006, la fira ja es va vincular amb el món medieval ('Fira del Bosc Medieval de Canyamars'). Tot i que inicialment els actes eren força reduïts (sopar i mercat medieval), amb el temps la fira es va anar consolidant i arrelant a la població. L'any 2017 es va celebrar la seva 14ena edició consecutiva.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 2004 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://firadelbosc.cat/. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
48241 | Pujada i baixada del pessebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-i-baixada-del-pessebre | <p>Font: informació oral de Rosa Galí, del Centre Excursionista de Dosrius [Entrevista: 22-02-2018].</p> | XXI | <p>Manifestació festiva consistent en pujar i baixar un pessebre al castell de Dosrius. La pujada es fa el cap de setmana anterior a Nadal, coincidint amb la Fira de Nadal de Canyamars. Es puja caminant fins al castell i allà es diposita el pessebre, que ha estat elaborat per la canalla del municipi a les escoles. La baixada es fa per la Candelera, moment de recollida dels ornaments nadalencs. Quan s'arriba es fa una calçotada popular. L'acte està organitzat pel Centre Excursionista de Dosrius amb la col·laboració de l'AMPA de l'escola bressol, l'AMPA de l'Institut de Dosrius, l'AFA de l'Escola Castell Dosrius i l'Ajuntament de Dosrius. Des de fa uns tres anys, el dia de la pujada es recullen i pinten els pals amb els que posteriorment es farà cagar el tió.</p> | 08075-331 | Turó del castell de Dosrius - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La primer edició que es va fer va ser l'any 2010, tot i que en aquesta ocasió el van pujar al cim del Montalt (diversos pobles de la rodalia pugen els seus pessebres a aquest cim). En les següents edicions ja s'ha pujat al castell de Dosrius.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 2010 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta de l'espai web del Centre Excursionista de Dosrius (CED). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
48247 | Auca dels Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-dels-gegants-de-dosrius | <p>'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 16-17.</p> | XXI | <p>'Entre boscos i un castell/hi havia un poble petit i vell conegut pels seus bolets/i un jovent molt poc distret. Com que mancava quelcom gran/somiaren en fer uns gegants. Però no vivien d'il·lusions/ i l'Esplai prengué decisions. Amb draps, fustes, claus i setí/la idea es portà a bon fi. 1978 I s'estrenaren els gegants/acompanyats amb dracs i nans. Quina parella més bella/en Rovelló i la Pimpinella! El mil nou-cents vuitanta-dos/altre cop draps, agulla i arboç. Va néixer la Rabassola/perquè la parella no es quedés sola. Portant el nom de Dosrius per davant/per tot Catalunya ballaven els gegants. I perquè no en faltés res/formaren la Colla de Grallers. Però els gegants es fan malbé/i preguntem pel carrer si arreglar-los, o nous han de ser. La resposta ho esclarí prou:/s'han de fer gegants de nou! Un dia l'Albert ens explicà/que en un temps molt llunyà en Felip de Dosrius vivia al Castell/i es casà amb la Blanqueta de l'Arquells. L'u de setembre de mil nou-cents noranta/s'estrenaren el gegant i la geganta, amb música, alegria, convidats/i gran presència d'autoritats. Ja tenim nous gegants/i el petit poble es fa gran Però el Rovelló, la Rabassola i la Pimpinella/sempre seran la nostra Colla Vella!'.</p> | 08075-337 | <p>L'auca fou elaborada l'any 2015 en motiu del 25è aniversari de la creació dels gegants nous, en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2015 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
48291 | Bosc d'escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-descultures | XX-XXI | <p>Conjunt d'escultures situat a l'interior de la finca de can Salvi, dins l'espai CasaViva, i al marge del camí que va de Dosrius a les planes de can Nogueres, a la zona de Manyans. Les escultures estan integrades dins del bosc, formant part del paisatge. Es tracta d'obres de diverses tipologies amb una forta càrrega simbòlica, fetes amb materials reciclats i d'altres amb ferro, pedra, fusta i ceràmica, principalment. Destaca l'ús de llambordes de pedra granítica, una constant en l'obra artística del seu autor, Ernest Borràs. També destaca la sèrie de retaules disposats a banda i banda del camí, entre el trencant de la font de Sant Nicolau i l'accés superior a la finca. S'anomena Camí dels Retaules i està elaborat conjuntament amb la ceramista Berta Julibert. D'entre aquestes obres hi ha el Retaule del Sol, el Gregorià, de Sant Jordi, de l'Absent, etc.</p> | 08075-381 | Veïnat de Gemir, 23 - Zona de Dosrius | 41.5874100,2.4207500 | 451719 | 4604130 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
47919 | El Sindicat i el Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sindicat-i-el-centre-parroquial | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16, 18, 19. ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'Cinema a Dosrius??? I per què no. En tot cas, depèn de tots nosaltres'. El Comú, núm. 12, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 226-229, 233. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.04/009. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 35. RAMIS NIETO, Josep. 'El Sindicat Agrícola Catòlic de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de novembre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | Cal rehabilitar-lo interiorment i arreglar l'arrebossat dels paraments. | <p>Edifici aïllat amb jardí posterior, format per dos cossos adossats en perpendicular que li confereixen una planta en forma d'L. El volum de llevant (nº 11) és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc escarser a la planta baixa i una senzilla finestra rectangular al pis, coronada amb una decoració pictòrica a mode d'arc ogival. La façana està rematada per coronament de perfil trencat, amb una cornisa motllurada de maons i un plafó central apuntat. Les obertures de la façana lateral, en canvi, són rectangulars i estan bastides en maons, amb arcs de descàrrega superiors. La construcció està bastida en pedra i maons, amb el parament principal arrebossat. L'altre volum (nº 13), adossat a ponent, també és rectangular, compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en una sola planta. La façana orientada al carrer presenta quatre grans finestrals d'arc escarser i està coronada per una doble cornisa motllurada i de dents de serra. A la façana lateral, per contra, hi ha un sol portal d'arc escarser. Ambdós paraments es troben arrebossats.</p> | 08075-9 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 11-13 - Dosrius | <p>El solar on es troba construït l'edifici fou cedit al Sindicat Agrícola Catòlic el 9 d'agost de 1921, tot i que amb una clàusula que condicionava la disposició del mateix en favor de l'església, en cas de desaparició del Sindicat. Les obres es dugueren a terme amb els diners dels socis (un 90% de la població). El nº 11 es va correspondre amb la seu del Sindicat . A la planta baixa s'hi podia comprar menjar pel bestiar, sulfats i adobs per la terra, entre d'altres productes. El pis superior va estar destinat, en origen, a ser l'habitatge del responsable de la institució. En el nº 13, en canvi, s'hi va construïr una sala amb escenari i vestidors destinada, sobretot, a representacions teatrals, tot i que també s'hi feren sessions de cinema, balls, xerrades, etc. Als anys 90, aquest edifici fou objecte d'unes petites reformes interiors (escenari, empostissat de fusta i pati de butaques). Pel que fa al Sindicat, l'any 1930 obtingué permís per instal·lar un molí triturador amb motor, segons consta documentalment. Posteriorment, als anys 40 del segle XX, el Sindicat Agrícola Catòlic es va dissoldre, passant a ser la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'. Aquesta va estar en funcionament fins a principis dels anys 50, moment en que s'atura l'activitat, tot i que la Hermandad no queda dissolta. Aquest fet propicia que l'any 1995, l'edifici passi a ser propietat del Bisbat de Barcelona per la clàusula anteriorment mencionada. A finals dels anys 60 principis dels 70, fou la seu del 'Club Ferradura' (punt de trobada dels joves de 14 a 16 anys). Pel fa al Centre Parroquial, cal dir que durant molt de temps fou l'única sala del poble. Amb la dissolució del Sindicat Agrícola Catòlic, aquest volum va passar a ser propietat de l'església i es començà a denominar Centre Parroquial de Dosrius. Durant l'època de mossèn Enric Xicola (1933-1935) s'hi projectaven pel·lícules de cinema mut. Posteriorment, també el NODO i una projecció dominical/dies festius de pel·lícules fins l'any 1976. Pel que fa al teatre, es coneix que entre els anys 1929-30, un grup teatral d'homes del poble hi actuava. L'any 1934 s'hi representà l'obra 'Fabiola', feta per les dones i amb direcció d'Esteve Albert i de mossèn Xicola. Entre els anys 1949 i 1955, essent rector mossèn Jaume Arcarons, es començaren a fer representacions mixtes. L'any 1961 es va fer la primera edició del Festival 'Vol i Pot', que es allargar fins l'any 1968. També s'hi van fer diversos festivals infantils.</p> | 41.5948700,2.4047900 | 450395 | 4604968 | 1921-25 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47920 | Ajuntament de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.06/011. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 20, p. 7; núm. 27, p. 14.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb una combinació de coberta plana i teulada d'un i dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la part posterior compta amb una planta més donat el desnivell del terreny. Majoritàriament, les obertures de l'edifici es corresponen amb finestres geminades d'arc de mig punt, amb els ampits motllurats i decorades amb esgrafiats inferiors amb motius florals. Cal exceptuar dos portals i una finestra rectangulars situats a la façana de ponent. La façana principal presenta un porxo format per tres grans arcs de mig punt, que es troba integrat dins la línia de façana, la qual té un perfil còncau i convex. L'arc central, des del qual es fa l'accés a l'interior, compta amb el nom del consistori esgrafiat a la part superior. Damunt seu destaca un doble finestral transformat, amb sortida a un balcó simple amb barana de ferro. La façana està coronada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenten quatre frontons semicirculars, decorats amb esgrafiats florals i l'antic escut de l'ajuntament. L'extrem de llevant del parament, que es correspon amb una ampliació duta a terme als anys 90 del segle XX, manté la mateixa línia compositiva, tot i que presenta un perfil arrodonit i està disposat a mode de torre. Compta amb finestres més petites a la planta baixa i un coronament de perfil curvilini a mode de plafó. Tant la façana de llevant com la de ponent presenten coronaments de perfil esglaonat i compten amb decoració esgrafiada sota els buits (sobretot la façana ponent). La façana posterior, més senzilla, manté la línia compositiva pel que fa a les obertures, tot i que sense decoració. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-10 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Antigament, en el solar que actualment ocupa l'ajuntament, hi havia l'era i els pallers de la masia de can Net, situada al seu costat. L'edifici fou concebut per ser la nova seu de l'ajuntament. El primer projecte fou aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme el 12 de febrer de 1968, redactat per l'arquitecte Josep M. Aragó. L'edifici original era força més petit que l'actual i presentava un característic enrajolat de color blau a la façana principal. Les obres finalitzaren l'any 1974. Posteriorment, entre els anys 1986 i 1988, es dugué a terme una reforma integral tant de la façana com dels espais interiors, redactada per l'arquitecte municipal Jordi Estrany i Castany. És en aquest moment quan l'edifici adquireix el llenguatge noucentista que encara manté, amb els esgrafiats. Durant les obres, la seu del consistori fou traslladada a la Rectoria vella. Finalment, entre els anys 1993 i 1997, l'edifici fou objecte d'una altra reforma (supressió de barreres arquitectòniques) i de l'ampliació de les seves dependències. El projecte fou redactat per l'arquitecte municipal Miquel Àngel Garcia i Valcarce, tot i que amb una petita modificació feta pel nou arquitecte municipal, Jaume Canals i Casabó.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1974 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Ajuntament Nou. Estilísticament, a l'edifici se li atribueix un cert estil noucentista. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47921 | Antigues Escoles de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 86, 170, 171, 172, 179, 180-181, 230. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.07/012. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb teulada de fibrociment de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta dos portals d'accés i dos finestrals amb baranes de ferro, tots ells d'arc rebaixat. Està rematada per una cornisa rectilínia amb motllura inferior. La façana posterior compta amb 4 finestrals de la mateixa tipologia, tot i que un d'ells està tapiat. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures, organitzades en dues finestres a la planta baixa i una a les golfes. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i el principal compta amb un sòcol d'aplacat de pedra només al número 8.</p> | 08075-11 | Carrer de Sant Llop, 8-10 - Dosrius | <p>La primera referència a l'edifici apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, l'edifici fou construït durant la primera dècada del segle XX com a fàbrica de capses de cartró i era propietat d'Àngel Fàbregues. Pels voltants de la dècada dels anys 20, l'edifici va passar a ser l'escola pública de Dosrius fins als anys 80. L'escola constava de dues aules grans, separades per sexes. Aquesta separació no es dugué a terme fins als anys 70. Al pati posterior de l'escola també s'hi havien celebrat festes majors i activitats culturals i esportives. Des dels anys 80 fins a finals de segle, l'edifici va estar destinat a diferents usos comercials.</p> | 41.5938400,2.4073600 | 450608 | 4604852 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Escoles Velles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47923 | Alberg de joventut mas Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-de-joventut-mas-silvestre | <p>Albergs amb història. 30 albergs de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventud, 2008, p. 104-109. ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 50. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.09/014. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 124-127. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=3 [Consulta: 27-09-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions, format per dos grans blocs units per una successió de tres porxades i disposats formant una planta en forma d'L. Aquests blocs estan constituïts per diversos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. El bloc situat a la banda de tramuntana presenta grans finestrals i alberga la cuina, el menjador, les oficines i la casa del responsable. Compta amb dos grans porxos orientats a un pati pavimentat situat a la banda de migdia, que és per on es fa l'accés. L'altre bloc està destinat als dormitoris i presenta diversos patis coberts sota les construccions, amb obertures rectangulars. Pel que fa a les tres porxades d'unió, compten amb encavallades de fusta damunt de pilars i parets bastides amb ceràmica. La construcció està bastida amb parets d'obra vista a l'interior i formigó a l'exterior, amb bona part dels murs arrebossats i pintats de color maduixa.</p> | 08075-13 | Veïnat de Rimbles, 14 - Zona de Canyamars | <p>La construcció de l'edifici es va iniciar l'any 1962. El topònim prové de l'antic mas Silvestre, del que hi ha constància documental en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi consta un edifici de nom 'Silvestre'. De fet, a la masia encara hi havia masovers l'any 1948 (i van continuar fins dos anys després de la construcció). Els propietaris van vendre la finca a la Caixa d'Estalvis de Sabadell l'any 1960, amb la intenció de fer-hi una casa de colònies. L'edifici era propietat de la caixa, però les colònies eren responsabilitat de l'entitat Colònies de Vacances de Sabadell. Tot i que les obres van finalitzar l'any 1964, els primers grups s'hi van instal·lar l'any 1963. Posteriorment, l'any 1969 es va ampliar el terreny de la finca i es va construïr un pou per al subministrament de l'aigua a l'anomenat Pla de la Vinya Vella. L'any 1989, la Caixa d'Estalvis de Sabadell va subhastar la casa, quedant-se-la la Generalitat de Catalunya. L'edifici va continuar com a casa de colònies fins l'any 1992, en què la Generalitat la va destinar a alberg de joventut.</p> | 41.5973400,2.4545500 | 454543 | 4605215 | 1962-64 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | MBM Arquitectes | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa de colònies Mas Silvestre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
47930 | Ca l'Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhilari | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 87. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.05/024. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada a la plaça, són rectangulars. Les de la planta baixa han estat reformades i adaptades als nous usos de la construcció. Al pis destaquen una finestra i tres finestrals amb sortida a tres balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. Aquestes obertures presenten els emmarcaments arrebossats i pintats, amb guardapols superiors esgrafiats i decorats amb motius florals. Les obertures del nivell superior, per contra, es corresponen amb quatre petites finestres quadrades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules, que protegeix una sanefa rectilínia decorada amb el mateix tipus d'esgrafiat floral que hi ha a les obertures del pis. Finalment, damunt la cornisa, s'assenta una esplèndida balustrada d'obra. El parament està arrebossat i pintat, amb un sòcol reformat a la planta baixa i una motllura rectilínia múltiple en la divisòria entre els dos pisos superiors.</p> | 08075-20 | Plaça de la República, 7-8 - Dosrius | <p>A principis del segle XX, l'edifici tenia la fesonomia d'una típica casa de cos de poble i era propietat del sr. Mauri, que treballava per la Societat General d'Aigües de Barcelona. Pels voltants de l'any 1925, el seu hereu va reformar i engrandir la casa incorporant un edifici adossat pels masovers (Can Lau). És en aquest moment que se li dóna la distribució de tres nivells actual, amb una zona de jardí, camps i horts que anava fins a la riera. Posteriorment, l'any 1970, s'hi va inaugurar la botiga de 'Ca l'Hilari', especialitzada en carn de xai i botifarres, i que fins aquell moment havia estat situada a l'edifici del costat (Ca la Gràcia, al carrer de Lluís Moret, 2). L'any 1980, l'edifici dels masovers fou transformat i se li donà la mateixa distribució de tres nivells que a la resta. L'establiment comercial fou tancat l'any 1999 i, poc després, s'hi instal·là una entitat bancària.</p> | 41.5940300,2.4070000 | 450578 | 4604873 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici combina la funció residencial amb la comercial. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Mauri. Estilísticament se li pot atribuïr una arquitectura eclèctica d'inspiració clàssica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47937 | Cal Senyorito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyorito | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.14/033.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta quadrada i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula plana de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i barbacana volada sostinguda amb bigues de fusta a les quatre façanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb senzilles obertures rectangulars. Cal destacar el porxo situat a la cantonada de ponent de l'edifici, i que està obert al jardí mitjançant dos grans arcs de mig punt. Al nivell del pis de la façana principal destaca una fornícula d'arc rodó, amb l'ampit semicircular bastit en maons i una imatge de la Moreneta de terracota. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-27 | Carrer de Maspí, 11 - Dosrius | <p>Anteriorment a la construcció de l'edifici, els terrenys on s'ubica la casa eren coneguts com a Can Pericu i hi havia una petita casa mig enderrocada coneguda com a Can Reguill. La llicència d'obres de l'edifici data del dia 9 de març de 1952 i els seus propietaris, una família benestant de Barcelona, la construïren com a primera residència. El topònim amb el que és coneguda fou popularitzat per la minyona del matrimoni. L'any 1955 s'hi feren un seguit de petites reformes interiors. Posteriorment, pels voltants de l'any 1988, la casa fou adquirida per la família Arteman com a casa de segona residència.</p> | 41.5930700,2.4068900 | 450568 | 4604767 | 1952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47938 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-2 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.15/034.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal destaca un gran portal d'accés emmarcat per dos finestrals amb reixes de ferro. Aquestes tres obertures presenten guardapols superiors en relleu, amb la part superior curvada i decorats amb garlandes florals. Les obertures del pis es corresponen amb tres petites finestres que també estan emmarcades amb guardapols superiors, tot i que més senzills. La façana està rematada per una motllura rectilínia damunt la que s'assenta un plafó d'obra esglaonat, amb la part central curvada. A la part posterior de l'edifici hi ha un porxo amb escala d'accés al jardí i balaustrada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la divisòria entre les dues plantes decorada amb una motllura rectilínia múltiple. Cal destacar la tanca que separa la finca del carrer, formada per un sòcol d'obra decorat i coronat amb peces ceràmiques de color verd i groc. Presenta una reixa de ferro disposada entre pilastres, que també engloba les dues portes d'accés al jardí.</p> | 08075-28 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 5 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Tot i això, segons la seva fitxa cadastral, l'edifici fou construït l'any 1910. Aquesta data concordaria amb els anys de construcció del edificis veïns (entre 1911 i 1915), els quals presenten característiques similars arquitectònicament parlant. L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig fins que l'any 2002, els nous propietaris hi fixaren la seva residència. Anteriorment, l'any 1986 fou objecte d'una sèrie de petites reformes.</p> | 41.5946000,2.4052300 | 450431 | 4604938 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Cinteta. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge tardomodernista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47939 | Can Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregues | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.16/035.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta quadrada i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i barbacana volada sostinguda amb bigues de fusta a les quatre façanes. La part davantera de la teulada compta amb una reforma posterior consistent en dues vessants disposades en perpendicular a la façana principal. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb gran part de les obertures rectangulars. A la façana principal destaca un gran portal d'accés emmarcat per dos finestrals, amb els ampits sostinguts amb mènsules i decorats amb petites rajoles de ceràmica vidrada blanques i blaves. Aquestes tres obertures tenen els emmarcaments en relleu. Al pis destaquen tres petites finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut. La resta de façanes compta amb obertures rectangulars, algunes d'elles amb els ampits decorats amb el mateix tipus de ceràmica. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar la tanca que separa la finca del carrer, formada per un sòcol d'obra revestit amb peces ceràmiques de color blanc i blau, idèntiques a les anteriors. Presenta una reixa de ferro treballada i disposada entre pilastres (el motiu ceràmic es repeteix), que també engloba les dues portes d'accés al jardí.</p> | 08075-29 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 7 - Dosrius | <p>L'any 1906, la finca veïna (Can Casarramona) fou segregada d'aquesta. Segons les fonts orals, la casa fou construïda pels voltants de l'any 1915 com a habitatge d'estiueig. L'any 1935, el propietari de la casa (Josep M. Monfort i Gutiérrez) va reformar la part davantera de la coberta i la façana principal, obrint també les tres finestres d'arc rodó al pis. Després de la guerra, l'edifici passà a mans de la família Reniu-Fàbregues de Mataró.</p> | 41.5946700,2.4050800 | 450419 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Reniu. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47940 | Can Casarramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casarramona | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.17/036.</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb un gran jardí posterior, format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb una torre-mirador central amb coberta de pavelló també a quatre vessants i petites obertures rectangulars a les quatre façanes. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb unes grans i esveltes obertures rectangulars que engloben tant les finestres de la planta baixa com les del pis superior. Els emmarcaments d'aquestes finestres són en relleu i estan unides per una sanefa de ceràmica vidrada de color verd, que també es repeteix a la torre. L'accés a l'interior de la casa es fa pel volum adossat a la façana de llevant, el qual és rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en una sola planta. Destaquen els dos grans portals d'arc de mig punt de la façana principal. Adossat a la façana de migdia del volum principal hi ha el tercer cos, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta una gran terrassa-galeria de planta rectangular oberta al jardí. A l'interior, l'edifici compta amb sostres formats per voltes d'aresta. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana principal.</p> | 08075-30 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 9 - Dosrius | <p>La casa va ser segregada l'any 1906 de la finca veïna (Can Fàbregues). L'escriptura de declaració d'obra nova és de l'any 1911, on es menciona que l'edifici formava part d'una partida anomenada Vinya de la Quintana. Fou concebuda com a casa d'estiueig. L'any 1933 es va construïr la vorera de davant. Pels voltants de l'any 1943, coincidint amb un canvi de propietat, s'hi van fer reformes tant a l'interior com als paraments exteriors, així com la construcció d'una galeria. Aquesta galeria fou reformada l'any 1986, així com la construcció del pis superior sota coberta donat que els sostres eren força alts.</p> | 41.5947800,2.4049500 | 450408 | 4604958 | 1911 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47942 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-5 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.21/040.</p> | XX | <p>Edific aïllat format per dos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys quadrada. Consta de soterrani (on hi ha el garatge), planta baixa i pis. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i les vessants acabades amb imbricació. El volum lateral, en canvi, compta amb una teulada de teula àrab de tres vessants també amb imbricació. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, les del pis superior i les de la façana de llevant amb els emmarcaments bastits amb maons. Davant de la façana principal hi ha un porxo adossat al nivell de la planta baixa i cobert amb una terrassa oberta al pis. El porxo està delimitat per una barana de ferro treballada, mentre que la terrassa compta amb una barana d'obra. El portal d'accés, situat al costat del porxo, és rectangular i presenta un fi voladís superior. Damunt seu hi ha pintat el nom de 'Villa Lola'. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, tot i que el pis inferior està revestit amb un aplacat de pedra. Una imposta bastida amb maons recorre la divisòria entre els pisos superiors.</p> | 08075-32 | Carrer de la Pujada del Castell, 3 - Dosrius | <p>La sol·licitud per a la llicència d'obra i els plànols respectius daten del 4 de desembre de 1934. L'edifici fou concebut com la casa d'estiueig de la família Serra, originaris de Mataró. El nom de 'Villa Lola', que està pintat a la façana principal, fa referència a l'esposa del sr. Miquel Serra. En origen, la finca agafa l'aigua del safareig d'en Mandri, que està situat a sota seu.</p> | 41.5956900,2.4071000 | 450588 | 4605057 | 1934-35 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47942-foto-08075-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47942-foto-08075-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47942-foto-08075-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Villa Lola. | 119|120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47953 | Casa Carmona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmona | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.32/051.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta del tot irregular. Aquests volums estan adaptats al desnivell del terreny. El volum de la banda de migdia presenta una planta pentagonal i una coberta de teula àrab de cinc vessants. Compta amb un gran porxo obert a la planta baixa i una terrassa perimetral al pis amb barana de fusta. El cos de la banda de llevant, en canvi, és de planta més o menys quadrada, amb coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta una gran vidriera orientada a migdia que engloba les dues plantes a mode de tribuna. El volum de tramuntana compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en dos nivells també, amb obertures rectangulars. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-43 | Urbanització de Can Valls, 5 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1965. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1974 es varen fer reformes a l'edifici ampliant la planta baixa i incorporant un altre pentagon a l'existent.</p> | 41.6046100,2.4213300 | 451780 | 4606040 | 1965 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47954 | Casa Estaun | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estaun | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.33/052.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta del tot irregular. Aquests volums estan adaptats al desnivell del terreny. El volum principal presenta una planta rectangular, amb coberta composta de xapa metàl·lica i distribuït en planta baixa i pis. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre cos de planta quadrada, amb coberta de xapa metàl·lica de quatre vessants i distribuït en un sol nivell. En darrer volum està situat a l'extrem de ponent de la construcció. És de planta poligonal, amb el mateix tipus de coberta que en els casos anteriors, i distribuït en soterrani i planta baixa. Presenta una terrassa perimetral delimitada amb baranes de fusta. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i estan protegides amb lameles de color blanc. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-44 | Urbanització de Can Valls, 6 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1966. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1975 es varen fer reformes a l'edifici ampliant l'espai habitable i canviant la coberta.</p> | 41.6048500,2.4217200 | 451813 | 4606066 | 1966 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47954-foto-08075-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa Iniesta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47955 | Casa Herrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-herrera | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.34/053.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta allargassada. El volum principal presenta una planta irregular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en un sol nivell. Les façanes de tramuntana i migdia estan esglaonades, amb finestres rectangulars amb els ampits revestits amb ceràmica vidrada de color groc. Adossat a la banda de ponent hi ha l'altre cos, que té una planta en forma d'L, consta d'un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb un acroteri superior d'obra que l'amaga. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-45 | Urbanització de Can Valls, 16 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1979.</p> | 41.6056700,2.4211000 | 451762 | 4606158 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47955-foto-08075-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47955-foto-08075-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47955-foto-08075-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47956 | Casa Sagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sague | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.35/054.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Els dos volums situats a la banda de llevant de la construcció presenten una planta rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants i distribuïts en un i dos nivells. Adossat a la banda de ponent hi ha l'altre cos, que té una planta irregular, consta d'un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab de tres vessants. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els ampits revestits amb ceràmica vidrada de color verd i protegides amb porticons de lameles. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-46 | Urbanització de Can Valls, 9 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1968. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1984 es va construïr un garatge.</p> | 41.6048300,2.4209900 | 451752 | 4606064 | 1968 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47956-foto-08075-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47956-foto-08075-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47956-foto-08075-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa Pujol. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47957 | Casa Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-traveria | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.36/055.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Tota la construcció està organitzada en un sol nivell. El volum principal presenta una planta rectangular, amb coberta de teula àrab de quatre vessants. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre cos, que té una planta rectangular i presenta una coberta de teula àrab de tres vessants. En darrer terme el cos central, de planta hexagonal i coberta de teula àrab poligonal. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments en relleu emblanquinats. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-47 | Urbanització de Can Valls, 24 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1969. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964.</p> | 41.6044600,2.4194400 | 451623 | 4606024 | 1969 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47959 | Can Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roqueta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.38/057. Http://classic-restaurant.com/index.html [Consulta: 11-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb pati posterior, format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal és rectangular, està organitzat en un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al carrer. Compta amb un portal i dues finestres rectangulars i tres obertures circulars corresponents als forats de ventilació de la coberta. Una motllura rectilínia decora la part superior de la façana. El volum lateral, adossat a la banda de llevant de la construcció, també té una planta rectangular i s'organitza en un sol nivell, tot i que la coberta és de teula àrab d'un sol vessant. Compta amb una única finestra rectangular i un antic portal tapiat, i també presenta la mateixa motllura a la part superior de la façana principal. Adossat a la banda de migdia hi ha el tercer volum, que presenta les mateixes característiques tipològiques que l'anterior. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-49 | Carrer de Sant Llop, 12 - Dosrius | <p>Segons les fonts orals, l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1930 per un picapedrer d'origen italià que es va establir a Dosrius. L'any 2002 es va concedir llicència per obrir-hi un bar-restaurant i s'hi van fer reformes interiors. En l'actualitat continua essent un restaurant.</p> | 41.5938700,2.4075900 | 450627 | 4604855 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins de l'espai de pati hi ha un pou de planta circular que presenta dues columnes helicoïdals i una corriola de ferro, bastit amb maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Rossi i la Mati, el Clàssic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47960 | Casa Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-flo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.39/058.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un porxo davanter cobert per una terrassa al pis i una galeria tancada a l'extrem de llevant. El porxo s'obre al jardí mitjançant pilars decorats amb impostes motllurades i presenta un escut de terracota central amb la imatge d'una cara femenina. La terrassa està delimitada amb barana de ferro treballada intercalada entre pilars d'obra i la galeria compta amb una finestra oberta al porxo de perfil esglaonat i llinda de maó a plec de llibre. També hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb el mateix tipus de llinda, situat a la façana principal. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. De l'interior destaca l'escala a la catalana de perfil rectangular i els paviments de mosaic hidràulic acolorits amb motius florals i geomètrics. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb una motllura de maons que recorre la divisòria entre els dos nivells i les cantonades superiors bastides amb maons també. A l'extrem sud-oest de la finca, destaca un volum rectangular corresponent a la zona de garatge, que presenta una coberta plana al nivell del jardí.</p> | 08075-50 | Camí de la Creueta, 3 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família Flo. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Recoder i casa Raventós), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'. Pel que fa als paviments de mosaic hidràulic presents a la construcció, cal dir que foren fabricats per l'empresa familiar 'Mosaicos hidráulicos ORSOLA SOLA Y CIA' de Barcelona.</p> | 41.6024600,2.4477300 | 453979 | 4605787 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47960-foto-08075-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47961 | Casa Recoder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-recoder | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.40/059.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb un gran pati davanter enrajolat amb cairons. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un porxo davanter cobert per una terrassa al pis. El porxo s'obre al jardí mitjançant pilars completament coberts d'heura. La terrassa està delimitada amb barana de ferro intercalada entre pilars d'obra, els quals també estan recoberts d'heura. Adossat a la façana posterior hi ha un altre volum rectangular cobert amb una terrassa al nivell del pis. En general, totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A l'extrem sud-est de la finca, davant de la façana principal, destaca un volum rectangular corresponent a la zona de garatges, que està cobert per una terrassa plana al nivell del pati. Aquest espai està delimitat amb una destacable barana de gelosia ceràmica.</p> | 08075-51 | Camí de la Creueta, 5 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Flo i casa Raventós), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'. L'any 1954 es va otorgar la llicència d'obres per a la construcció del porxo davanter adossat a la façana principal. El porxo posterior, en canvi, fou edificat l'any 1956 juntament amb d'altres reformes i ampliacions (construcció d'una sala d'estar).</p> | 41.6024600,2.4479100 | 453994 | 4605787 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47961-foto-08075-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47961-foto-08075-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47961-foto-08075-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47962 | Casa Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raventos | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.41/060.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec sostingut amb barbacana de fusta a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb dos porxos davanters laterals que deixen el portal d'accés central descobert. Aquests porxos estan coberts amb teulades d'un sol vessant amb el mateix tipus de ràfec que el volum principal. Alhora s'obren al jardí mitjançant grans obertures rectangulars i d'arc rebaixat, delimitades amb baranes d'obra de gelosia entre pilars. En general, totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Damunt del portal d'accés hi ha un destacable plafó de ceràmica vidrada blava, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest plafó està protegit amb un voladís de teula àrab ancorat al parament. També destaca el forat de ventilació de la coberta, d'obertura romboïdal, decorat amb gelosia d'obra de color gris i situat a la part superior de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-52 | Camí de la Creueta, 7 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La casa fou concebuda com a habitatge d'estiueig per una família de l'alta societat barcelonina. De fet, el terreny fou un regal del propietari de la masia de can Galzeran (actualment can Prats), que està situada a pocs metres de distància i que era amic de la família. La casa fou construïda entre els anys 1910 i 1915. El terreny on es troba, juntament amb els solars de les cases veïnes (casa Flo i casa Recoder), era conegut antigament com a 'Parc Galzeran'.</p> | 41.6026100,2.4481600 | 454015 | 4605803 | 1910-15 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47962-foto-08075-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47962-foto-08075-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47962-foto-08075-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
47970 | Les Cases Blaves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-blaves | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34, 37. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.49/068.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular segregat en dos habitatges independents. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un petit espai de pati davanter per cada habitatge. El del número 12 està delimitat per una tanca d'obra amb gelosia ceràmica, mentre que el número 10 compta amb una barana de ferro restituïda. La façana presenta dos portals d'accés i dues finestres d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. La resta d'obertures són rectangulars i presenten el mateix tipus d'emmarcament. Damunt del portal destaquen dos finestrals rectangulars que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Totes les obertures compten amb porticons de llibret i portes pintades de color blau. La façana està rematada amb una cornisa motllurada. A l'interior dels habitages es conserven els paviments de mosaic hidràulic originals. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-60 | Carrer Major, 10-12 - Canyamars | <p>Pel que sembla, amb anterioritat a la guerra Civil espanyola (1936-1939), era un dels pocs edificis que hi havia al carrer Major de Canyamars, juntament amb les cases de can Pelegrí, ca la Miguelita i can Cinto (completament reformat). L'edifici fou construït pels voltants de l'any 1915 pel mestre d'obres de Canyamars Vicenç Pelegrí. Durant un temps fou propietat de la família Fradera, que també era la propietària de diverses cases i masies situades a Canyamars, juntament amb diverses hectàrees de terreny rústic. El topònim amb el que es coneix l'edifici prové del fet que els porticons i les portes són de color blau.</p> | 41.5991500,2.4449900 | 453748 | 4605421 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47970-foto-08075-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47970-foto-08075-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47970-foto-08075-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Fradera. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47971 | Can Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelegri | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 37. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.50/069.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un petit espai de pati davanter delimitat per una tanca d'obra amb barana de ferro. La major part d'obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments i pintats de color blanc. De la façana principal destaca el balcó, amb la llosana sostinguda amb mènsules, i el coronament del parament, amb un ràfec sostingut també amb el mateix tipus de mènsules. Adossat a la façana de migdia hi ha l'altre volum. És de planta rectangular, està organitzat en dos nivells i es cobreix amb una terrassa plana delimitada amb balaustrada d'obra emblanquinada. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-61 | Carrer Major, 16 - Canyamars | <p>Pel que sembla, amb anterioritat a la guerra Civil espanyola (1936-1939), era un dels pocs edificis que hi havia al carrer Major de Canyamars, juntament amb les Cases Blaves, ca la Miguelita i can Cinto (completament reformat). L'edifici fou construït pels voltants dels anys 1925-1930 pel mestre d'obres de Canyamars Vicenç Pelegrí per la seva família. En origen, l'edifici estava segregat en dos habitatges, la planta baixa per la família Pelegrí i el pis per llogar. L'any 1999 es va construïr un apartament a la part posterior de la casa, amb accés pel carrer de la Quintana.</p> | 41.5993500,2.4455800 | 453797 | 4605442 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47971-foto-08075-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47971-foto-08075-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47971-foto-08075-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47973 | Ca la Miguelita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miguelita | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.52/071.</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí a la part lateral. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta quatre grans obertures a la planta baixa que es repeteixen al pis. Són rectangulars i presenten un emmarcament en relleu i arrebossat a mode de guardapols. Destaca, a l'extrem de llevant del pis, un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. També hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge de Santa Teresa de Jesús. La façana està rematada amb una motllura rectilínia i un ràfec de dents de serra. Damunt dels finestrals del pis superior hi ha quatre registres de ventilació de la coberta rectangulars, amb el mateix emmarcament que les obertures. La resta de paraments compten amb senzilles obertures rectangulars. Adossat a la façana posterior hi ha un volum de planta rectangular definit per un porxo a la planta baixa i cobert per una terrassa al pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol reformat a la façana principal.</p> | 08075-63 | Carrer Major, 50 - Canyamars | <p>Pel que sembla, amb anterioritat a la guerra Civil espanyola (1936-1939), era un dels pocs edificis que hi havia al carrer Major de Canyamars, juntament amb les Cases Blaves, can Pelegrí i can Cinto (completament reformat). Pel que sembla, l'edifici fou construït a principis del segle XX com a habitatge d'estiueig. El topònim amb el que es coneix prové de l'esposa del primer propietari de la construcció. Posteriorment, a principis del segle XXI, l'edifici fou la seu d'una entitat bancària.</p> | 41.5997800,2.4465600 | 453879 | 4605490 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
47974 | Ca la Sèbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sebia | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.53/072.</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb un petit pati davanter, delimitat del carrer mitjançant una tanca d'obra amb porta de ferro. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta cinc portals i un finestral d'obertura rectangular força reformats. Al pis destaquen quatre finestrals rectangulars que tenen sortida a dos balcons correguts amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Damunt d'aquestes obertures hi ha quatre forats de ventilació de la coberta, Són rectangulars i estan protegits amb gelosia ceràmica. La façana està rematada amb una simple cornisa rectilínia. La resta de paraments compten amb senzilles obertures rectangulars. De la façana posterior destaquen dos llargs balcons correguts amb les llosanes bastides amb revoltons i baranes de ferro. La construcció presenta tant la façana principal com la posterior arrebossades i emblanquinades, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana principal.</p> | 08075-64 | Carrer Major, 52 - Canyamars | <p>L'any 1933, la propietària de ca la Miguelita (casa veïna) va demanar permís a l'ajuntament per construïr una altra casa al costat de la seva, en la zona de servitud. No obstant això, l'edifici no fou construït fins després de la guerra Civil espanyola, probablement vers l'any 1940. Ha tingut diversos usos al llarg del temps: casa d'estiueig, locals comercials o locals destinats a la restauració.</p> | 41.5998300,2.4466800 | 453889 | 4605495 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47974-foto-08075-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47974-foto-08075-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47974-foto-08075-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
47975 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 36, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.54/073.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta tres portals d'obertura rectangular, el de la banda de llevant completament transformat. Al pis destaquen dos finestrals i dues finestres rectangulars, que presenten uns emmarcaments en relleu a mode de guardapols, decorats amb esgrafiats amb motius florals. Els finestrals tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. Les finestres, en canvi, tenen els ampits motllurats. La façana està rematada per dues motllures rectilínies que emmarquen els quatre forats de ventilació de la coberta, que són circulars i estan decorats amb motius florals. El coronament correspon a una cornisa motllurada. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que força més senzilles. De la façana posterior destaquen dues galeries delimitades amb balaustrada d'obra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal estat de conservació. A la façana principal, una motllura rectilínia múltiple recorre la divisòria entre la planta baixa i el pis superior.</p> | 08075-65 | Carrer Major, 72-74 - Canyamars | <p>Tot i que la sol·licitud per la construcció d'aquesta casa és de l'any 1925, no s'edificà fins pels voltants de l'any 1929. La casa fou concebuda per albergar-hi una carnisseria a la planta baixa i habitatges al pis superior. Els propietaris eren la família Homs, els quals fins aquell moment venien carn a la seva masia, situada a escassa distància. La carnisseria va estar operativa fins l'any 1965. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-1939), la casa fou la seu del Comitè de Salut Pública de Canyamars. Finalitzada la guerra també fou la casa dels mestres de l'escola de Canyamars. Pel que fa al pis superior, durant els anys 50 hi va viure el propietari i fundador de la fàbrica Manufactures Canyamars. I, finalment, des de principis del segle XXI, és la seu d'un negoci immobiliari. En origen, la casa estava coronada per un destacable plafó d'obra de perfil ondulant i decorat amb esgrafiats, que va desaparèixer durant un incendi datat pels voltants dels anys 90 del segle XX.</p> | 41.6009200,2.4475300 | 453961 | 4605616 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Casa amb esgrafiats. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
47979 | Can Piqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pique | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.58/077.</p> | XX | L'interior dels habitatges està en força mal estat. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior i segregat en tres habitatges. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distibuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal destaca el portal del número 8, que dibuixa un arc lleugerament rebaixat i una porta de fusta amb vitralls acolorits i motius florals i geomètrics. També són destacables el portal (i la porta de fusta amb el pany decorat) i la finestra de la planta baixa corresponents al número 10. Presenten tres motllures rectilínies incises al parament, a mode de guardapols. En darrer terme, destaca la porta de fusta del número 6, amb l'argolla, el pany i la bústia de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb el sòcol diferenciat en un altre color.</p> | 08075-69 | Carrer de Sant Josep, 6-10 - Canyamars | <p>L'edifici fou construït l'any 1923 com a habitatge d'estiueig per una família de Mataró que, fins aleshores, havia estiuejat a can Pifanyo. També s'hi feren pisos per llogar. De fet comptava amb dos baixos i dos pisos.</p> | 41.6011900,2.4473700 | 453948 | 4605646 | 1923 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
48001 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.22/102. GUANYABENS I CALVET, Nicolau (2017). 'El caçador furtiu, una obra d'Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius'. Duos Rios, núm. 3, p. 178-182.</p> | XX | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta a la holandesa de teula àrab, amb dues llucanes obertes als vessants laterals. A la part posterior de la coberta sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta de teula àrab de quatre vessants, que es correspon amb l'escala interior. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i està construït a diferent nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb biguetes de fusta. Damunt del voladís hi ha un plafó de ceràmica vidrada blava amb la imatge de Sant Jordi. La resta d'obertures del parament són rectangulars exceptuant la finestra central de la segona planta, d'obertura semicircular tripartida amb balconera central, i l'obertura oval de les golfes. La façana de migdia també presenta finestres rectangulars i quatre contraforts de formigó i perfil curvat, units per una riostra adossada al parament. Les obertures de la torre es corresponen amb dos grans finestrals d'obertura semicircular bipartits. A l'interior, l'edifici presenta paviments de mosaic hidràulic, destacables elements de fusteria i vidre i una destacable escala a la catalana. També cal mencionar dos portals emmarcats en pedra i amb les llindes planes, situats a la planta baixa. L'altre volum està adossat a la façana de llevant. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. D'aquest volum destaquen els coronaments de les façanes laterals, amb cornises motllurades i petits pilars rematats amb ornaments circulars. Un altre cos més modern s'adossa a aquest volum per la banda de llevant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. De l'exterior de l'edifici destaca la tanca amb barrots d'obra i la porta de ferro forjat treballada que dóna accés al jardí. També cal tenir en compte la pèrgola, situada a pocs metres a ponent de l'edifici i que està delimitada amb la mateixa tanca de barrots. Del jardí destaquen els plàtans de l'entrada principal i els de la banda de llevant.</p> | 08075-91 | Veïnat de Gemir, 20 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no hi ha constància documental, les fonts orals asseguren que l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1929 per en Miquel Llinars, propietari d'una fàbrica de tints de Mataró. L'edifici fou construït en el mateix lloc on hi havia una petita masia anomenada can Rovira (de fet, els dos portals interiors emmarcats en pedra formaven part d'aquesta construcció). Pel que sembla, aquesta masia apareix mencionada en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570 i, posteriorment, apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La família Llinars es va vendre la finca l'any 1946 a la família Guanyabens, que tenien una empresa tèxtil a Mataró i la utilitzaren com a habitatge de segona residència. L'any 1952, l'escriptor i poeta Esteve Albert estrenà una obra teatral als jardins de l'edifici. Era 'El caçador furtiu'. L'any 1954, la finca fou adquirida per la família Pol de Barcelona, amb la intenció de muntar una granja de pollastres. Posteriorment passà a mans de la família Pérez Català i finalment, des dels anys 80, és propietat del CITA (Centre d'Investigació i Tractament d'Adiccions).</p> | 41.5908200,2.4120000 | 450992 | 4604514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Rovira, can Llinars, can Guanyabens, masia Pérez Català. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
48061 | Can Casellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casellas | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.18/037.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb un gran jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, acabada amb un ràfec senzill però de força volada a les quatre façanes. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars a tots els paraments. Destaquen les de la planta baixa, amb els emmarcaments en relleu motllurats. El portal d'accés compta amb un voladís superior de ferro decorat. Adossat a la façana de migdia, i orientat al jardí, hi ha un gran porxo rectangular amb teulada de tres vessants i delimitat amb una balaustrada d'obra emblanquinada. A la banda de llevant se li adossa un altre volum de planta rectangular, cobert amb una terrassa al nivell de la planta baixa que està delimitada amb la mateixa balaustrada que el porxo. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la divisòria entre els dos nivells motllurada. La tanca davantera que delimita la finca és d'aplacat de pedra, amb barana de ferro treballada.</p> | 08075-151 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 19 - Dosrius | <p>L'edifici, concebut com a habitatge d'estiueig, fou construït pels voltants de l'any 1945. Fou promogut per la família Casellas, que tenien una fàbrica de gènere de punt a Canet de Mar, i també eren els propietaris de la casa veïna de Can Roca. En origen, la construcció tenia una sola planta. La construcció de les terrasses laterals també és posterior. L'any 1989 fou aixecat el pis superior. Durant aquesta reforma es va poder comprovar que el sostre original era fet d'encanyissat amb guix i teules.</p> | 41.5951300,2.4043100 | 450355 | 4604997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48061-foto-08075-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48061-foto-08075-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48061-foto-08075-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament se'l pot adscriure dins del corrent d'arquitectura noucentista de postguerra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
48062 | Villa Mazzara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-mazzara | <p>Http://www.villamazzara.com/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta irregular, envoltat d'una destacable zona enjardinada. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants disposades a diferent nivell i consta de soterrani, planta baixa i pis. La construcció presenta dues grans terrasses adossades a les façanes de ponent i tramuntana (enjardinada), i obertes al nivell del primer pis. La de tramuntana està delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. A la façana de migdia i a bona part de la de llevant hi ha una altra terrassa oberta al primer pis i sostinguda amb pilars que creen un porxo al nivell inferior. La terrassa està delimitada amb una barana de ferro treballada. A la façana de tramuntana, amb sortida a la zona enjardinada, hi ha un cos adossat de planta semicircular, cobert amb una teulada d'un sol vessant amb doble ràfec de teula àrab. A la de migdia, en canvi, el cos adossat té una planta irregular, té sortida a la terrassa del primer pis i es cobreix amb una terrassa plana a la segona planta, delimitada amb una barana de ferro. A les façanes de llevant i ponent hi ha dos porxos amb teulada d'un sol vessant, sostinguts amb pilars. L'edifici presenta, en general, finestres rectangulars i portals d'arc rebaixat, amb els emmarcaments emblanquinats i porticons de color verd. Algunes obertures estan trigeminades i, al nivell inferior, són totes rectangulars. A l'interior hi ha portals d'arc rebaixat bastits amb fusta i vidre, motllures de pedra a diversos accessos, escales a la catalana revestides amb rajoles ceràmiques acolorides i sostre embigat sota coberta. La construcció presenta els paraments arebossats i pintats. En el jardí de la banda de ponent hi ha diversos pins i avets destacables i alguna escultura abstracte en pedra.</p> | 08075-152 | Veïnat de Rimbles, 5 - Zona de Canyamars | <p>En l'actualitat, l'edifici està destinat a casa rural i es troba dins d'una finca destinada a les activitats d'un centre hípic.</p> | 41.5922600,2.4473700 | 453941 | 4604654 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
48063 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-1 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 27, 86-87, 117, 122, 124, 226. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9, 10. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 51.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular completament reformat. Presenta una coberta de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. La part destacable de la construcció és el coronament de la façana principal, orientada a la plaça. Es tracta d'un plafó d'obra amb el coronament esglaonat i resseguit amb una motllura continua. Aquest plafó amaga el carener de la coberta i compta amb tres petites obertures rectangulars decorades amb gelosia ceràmica, que es corresponen als forats de ventilació de la coberta. El plafó està arrebossat i pintat.</p> | 08075-153 | Plaça de Catalunya, 4 - Dosrius | <p>Pel que sembla, aquest edifici fou la sala de ball de la gent d'esquerres (en contraposició a la sala de la Palma, que era de la gent de dretes) abans de l'esclat de la guerra Civil. S'hi havia fet ball (entre els anys 1934 i 1960), teatre i cinema (una gent de Badalona projectava les pel·lícules de tant en tant), i també es creà una Societat Recreativa constituïda pel Govern Civil (probablement pels voltants de l'any 1932). L'any 1935, al plafó que corona la façana principal, hi havia la inscripció 'KURSAAL CINE', tot i que a finals de la dècada dels anys 30 ja havia desaparegut. És probable que en els darrers temps de la guerra Civil s'hi instal·lés també el magatzem d'intendència dels rojos, on es guardaven diversos productes per a la tropa. L'edifici també fou utilitzat com a garatge pels camions de ca l'Andreu que feien transports diversos.</p> | 41.5943500,2.4052200 | 450430 | 4604910 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
48065 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 119. 'L'entrevista'. El Comú, núm. 17, p. 6.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El volum situat a la banda de ponent està completament reformat i ampliat, mentre que el volum principal conserva els trets originals de la construcció. Aquest està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i una torre de planta quadrada que s'aixeca al bell mig de la coberta, amb teulada de quatre vessants. El volum està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa. Al pis es conserven els tres finestrals rectangulars amb sortida a tres balcons simples. Els balcons són fets d'obra, amb un arc rebaixat sota les llosanes i baranes de gelosia ceràmica. Tot el volum, inclosa la torre, està rematat per un ràfec múltiple de maó pla i teula àrab. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-155 | Carrer Major, 70 - Canyamars | <p>Inicialment, l'Hostal Nou es va obrir com a botiga de queviures l'any 1947. Aquesta activitat va durar fins l'any 1966, en que fou traslladada al carrer de Sant Josep, on hi havia el forn de pa. La botiga tenia uns 700 productes diferents, pels Reis duien els regals de la canalla i estaven especialitzats en la carn de porc (feien comandes a Barcelona per part dels estiuejants del poble). Simultàniament a l'obertura de la botiga es van començar a servir menjars. L'any 1950 es va ampliar l'edifici, aixecant-lo, i es van fer habitacions (fins a 40 llits i 6 pisos). A l'Hostal s'hi allotjaven viatgers i estiuejants atrets per l'entorn i les característiques del poble, alguns fins i tot de renom. En l'actualitat, l'edifici és la seu de l'únic restaurant situat dins del nucli urbà de Canyamars.</p> | 41.6008400,2.4473500 | 453946 | 4605607 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
48066 | Can Fité | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fite | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.49/129.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal rectangular flanquejat per dos finestrals amb el mateix tipus d'obertura. Totes tres obertures presenten un emmarcament en relleu de perfil ondulant, disposat a mode de guardapols. Els finestrals estan protegits amb reixes de ferro treballades i la porta és de doble batent de fusta i està decorada amb dos motius florals a la part superior. Damunt del portal destaca un petit plafó de ceràmica vidrada blava, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La façana està rematada per una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules decorades amb motius florals. La resta de façanes compten amb senzilles obertures rectangulars. Adossats a la façana de llevant, dins del pati, hi ha dos petits volums auxiliars. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-156 | Veïnat de Rimbles, 6 - Zona de Canyamars | <p>L'edifici fou construït cap a la dècada dels anys 50 per la família Fité de Mataró (farmacèutics), amb la intenció d'estiuejar-hi. De fet, a finals del segle XIX, aquesta família ja havia adquirit la masia de can Mateu de les Burres, situada al seu costat, també com a habitatge d'estiueig.</p> | 41.5930200,2.4474100 | 453945 | 4604739 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
48067 | Antigues Escoles de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 171, 187. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb una coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en una única planta. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Té un petit volum rectangular adossat a la façana de tramuntana, cobert amb teulada d'un sol vessant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-157 | Camí de la Creueta, 1 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>L'any 1885 es va crear la primer escola elemental mixta al nucli urbà de Canyamars. Poc després, l'any 1889, un nou edifici per a l'escola ja estava construït. Estaria ubicat al veïnat de l'Església i tindria una sola aula mixta per a nens i nenes. Pel que sembla, el local era propietat de la família Prats, propietària de la masia de can Galzeran que estava situada a escassa distància. Varen cedir el local durant anys com a seu de l'escola de Canyamars. Aquesta escola va continuar funcionant com a escola mixta com a mínim fins a la segona república. Finalment, la nova escola unificada de Dosrius, Canyamars i el Far es va inaugurar el curs 1980-1981.</p> | 41.6025000,2.4473900 | 453950 | 4605791 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Casal Josep Prats. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
48069 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-0 | <p>El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11.</p> | XX | Tant els tancaments com els revestiments exteriors estan en força mal estat. | <p>Edifici de planta rectangular que forma cantonada amb un passatge sense sortida. De fet, l'edifici forma part de la mateixa propietat que l'antiga biblioteca, situada a la plaça de l'Església. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, compta amb obertures rectangulars bastides en maons. De fet, la planta pis està bastida amb maons. La resta està construït amb pedra sense treballar de diverses mides disposada irregularment. La façana principal està arrebossada i coronada amb una tortugada. La casa del costat, adossada a tramuntana, presenta unes característiques similars, tot i que és entremitgera i té una coberta de teula àrab de dues vessants. Connecta amb el carrer de Sant Isidre. Presenta obertures rectangulars, les del pis amb l'ampit motllurat. La façana principal està rematada amb una cornisa motllurada i un petit plafó rectilini que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat.</p> | 08075-159 | Carrer de Lluís Moret, 7-9 - Dosrius | <p>L'edifici del número 7 també es coneix com a cal Borni. Des de l'any 2013 és propietat del Bisbat de Barcelona mitjançant una permuta entre aquest i l'ajuntament. El consistori va cedir en propietat al Bisbat la casa de can Torres i, a canvi, el Bisbat va cedir el Centre Parroquial i el Sindicat.</p> | 41.5944700,2.4070100 | 450579 | 4604922 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48069-foto-08075-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48069-foto-08075-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
48075 | Indústria Polinex, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-polinex-sa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/015. 'L'ex-alcalde sr. Antoni Samsó'. El Comú, núm. 8, p. 4.</p> | XX | <p>Edifici industrial aïllat de grans dimensions, que consta de diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. A la banda de llevant de la construcció hi ha una gran nau de planta irregular, coberta amb quatre teulades de dues vessants i distribuïda en soterrani i dues plantes. Presenta grans finestrals rectangulars als pisos superiors i un plafó d'obra que amaga la coberta i on es troba el nom de l'empresa. Aquest volum està enllaçat amb la resta mitjançant un cobert que cobreix la zona de càrrega. A la banda de ponent hi ha dues grans naus de planta rectangular. La que està alineada amb la carretera presenta una coberta esglaonada formada per set volums disposats a mode de dents de serra, amb teulades d'un sol vessant. L'altra nau està coberta amb teulada de dues vessants. A la banda de ponent d'ambdues naus hi ha l'accés principal al recinte i les oficines. Es tracta de dos volums rectangulars disposats en perpendicular a les naus, amb les cobertes planes i distribuïts en dos i tres nivells. Presenten obertures rectangulars disposades en franges horitzontals i amb lamel·les verticals orientables. Unint-los hi ha un volum rectangular a mode de torre, amb la coberta plana i quatre nivells. La seva façana presenta una gran vidriera disposada als pisos superiors i està coronat amb el nom de l'empresa pintat al parament: 'POLINEX, S.A'. En general, la construcció presenta els paraments d'obra vista i d'altres d'arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-165 | Carretera B-510, km. 3,3 - Polígon industrial dels Joncs - Zona de Dosrius | <p>L'any 1967, l'empresa Polinex, S.A. va sol·licitar llicència d'obres a l'Ajuntament de Dosrius per construir una fàbrica destinada a la fabricació de plàstics lleugers emmotllats, del ram de l'envàs alimentari. Es tractava de la nau coberta amb les dents de serra. El dia 6 de juny de 1968 es va concedir l'esmentada llicència. L'any 1969 es va ampliar amb la construcció de dos magatzems situats prop de la riera. Posteriorment, l'any 1974 es va tornar a ampliar amb la construcció de la nau de la banda de llevant. La darrera ampliació es dugué a terme l'any 1977 amb la construcció d'un magatzem adossat a la nau original. Fins a finals dels anys 80 i principis dels 90, era l'única empresa que hi havia a Espanya destinada a la fabricació de safates de poliestirè per a l'alimentació.</p> | 41.5924400,2.4015700 | 450124 | 4604700 | 1968 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
48076 | Manufactures Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manufactures-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86, 113-116, 162-163. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.04/018. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 128-131. MORENO, Silvestre (2010). 'Manufactures Canyamars, S.A.'. Revista Argonaut@s [en línia], núm. 1, p. 4. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 102. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XX | Alguns tancaments estan degradats. | <p>Edifici industrial i cantoner de grans dimensions, format per quatre grans cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. Aquests volums són rectangulars, presenten les cobertes de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. En general, la construcció compta amb grans finestrals rectangulars de perfil horitzontal. De la façana principal, orientada a llevant, destaca un cos de planta quadrada disposat a mode de torre, que integra les escales interiors. Està cobert amb teulada plana i decorat amb un pèrgola superior de formigó sostinguda amb pilars. Les façanes vistes d'aquesta torre estan integrades per uns grans paraments de vidre emmotllat que recorren tota la superfície. També destaca, a l'extrem de tramuntana, un plafó de pedra amb la representació d'una gran tortuga (logo de l'empresa) i el rètol amb el nom de l'empresa al centre del parament ('CAÑAMÁS'). La construcció presenta els paraments amb el maó de l'obra vist.</p> | 08075-166 | Carrer Major - Baixada de la Fàbrica de la Tortuga - Canyamars | <p>L'empresa Manufactures Canyamars tingué, tant socialment com econòmica, un gran impacte i importància dins de Canyamars i, per extensió, en el municipi de Dosrius. L'any 1950-1951, la família formada per Antoni Santfeliu i Catalina Vila Picó, estiuejants del veïnat de Rimbles de Canyamars, feren construir un primer edifici en uns terrenys cedits per Francisco Rovira. La nau estava situada al final del carrer Major de Canyamars, al costat de la casa de can Rovira del poble, i fou feta pel mateix Francisco Rovira, que era paleta. L'any 1955 ja hi treballaven entre 30 i 40 persones, gairebé tot dones. L'any 1960 esdevé societat anònima i l'any 1964 es demana permís per ampliar-lo, construïnt un nou edifici enganxat a la nau inicial. Els terrenys foren adquirits a la família Rovira de can Pifanyo. El permís d'obres data de l'any 1965. Amb aquesta ampliació, l'edifici passa a ser una fàbrica tèxtil amb magatzem i garatge per als camions, màquines de teixir (primer pis), confecció (segon pis) i el pis del porter i el despatx (tercer pis). Segons les fonts orals, l'any 1975 hi treballaven unes 100 persones. L'empresa va tancar les seves portes l'any 1980.</p> | 41.6011000,2.4481200 | 454010 | 4605635 | 1950-51 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48076-foto-08075-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48076-foto-08075-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48076-foto-08075-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Tortuga. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
48077 | Creu de terme de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 136. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.01/162. 'La creu de Dosrius'. Revista Argonaut@s [en línia], núm. 12, març-maig 2013, p. 13. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103.</p> | XX | <p>Creu de terme aïllada de pedra granítica, situada damunt d'un basament rectangular i esglaonat. El primer graó està format amb petites llambordes mentre que el segon consta de quatre grans blocs. Damunt seu hi ha dos graons més de perfil poligonal. El fust, que també és poligonal està rematat amb una esfera damunt la que s'assenta la creu grega de quatre braços iguals. L'alçada total és d'uns 3 metres i no presenta cap decoració escultòrica.</p> | 08075-167 | Carretera B-510, km. 3,3 - Zona de Dosrius | <p>La creu de terme de Dosrius fou construïda pels voltants de l'any 1950 per part de l'empresa Maynou d'Órrius. De la seva execució se'n van ocupar dos picapedrers de Dosrius, Bernardí Pujol i Jaume Boix. És de granit, pedra molt abundant a les pedreres de Dosrius i d'Órrius d'aquells moments. En unes fotografies datades el mes de novembre de l'any 1950, es pot veure la imatge de la Mare de Déu de Fàtima davant d'aquesta creu. Aquesta processó va ser un esdeveniment molt concorregut i celebrat al poble, amb carrers i cases engalandes. Pel que sembla, inicialment es van plantar dos xiprers emmarcant la creu, tot i que amb el pas del temps i probablement les obres de remodelació de la carretera B-510 van desaparèixer (és probable que la creu fos trasllada uns metres quan es va construïr la darrera rotonda d'accés al poble).</p> | 41.5929000,2.4029200 | 450237 | 4604750 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
48078 | Creu de terme de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 126. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.02/163. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27.</p> | XX | <p>Creu de terme aïllada de ferro forjat, situada damunt d'un basament troncopiramidal bastit amb blocs de granit escairats. La creu és llatina i està ornamentada amb reganyols en espiral disposats simètricament al voltant dels braços i en l'encreuament dels mateixos. El fust està decorat amb una estrella de vuit puntes central. L'alçada total és d'uns 2,5 metres.</p> | 08075-168 | Avinguda de Lluís Companys - Carrer Major - Canyamars | <p>La creu de terme de Canyamars fou construïda l'any 1952 a instàncies del rector de la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, mossèn Artur Vicente Ortiz. Fou construïda amb la intenció de tenir una creu de terme a l'entrada del nucli urbà (fins aquell moment, la creu del camí de la Creueta feia aquesta funció) i també en motiu de la Missió extraordinària dedicada a les ànimes, que va tenir lloc a Canyamars durant el mes de novembre del mateix any.</p> | 41.5989800,2.4440800 | 453672 | 4605402 | 1952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
48080 | Creu de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.04/165. CASALS, Gaspar; ROSSELL, Jordi (2007). 'Els Tres Turons'. L'Aulet, núm. 7, p. 13. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 26-27.</p> | XX | <p>Creu llatina aïllada i formada per dos tubs circulars de ferro, amb els braços lligats per una creuera central i els extrems tapats amb peces poligonals roscades. Està pintada de color negre i encastada en un fonament de formigó enterrat sota terra.</p> | 08075-170 | Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La creu actual fou construïda pels voltants del anys 80 del segle XX, per encàrrec de la família Sagalés Corrons. La creu original era de fusta de pi i fou cremada per una bretolada. Tot i que no se'n coneix la funcionalitat és probable que servís de senyal d'una cruïlla de camins. En aquest sentit, aquesta creu separa els termes municipals de Dosrius i d'Arenys de Munt, marcant quatre destacables camins: el de Canyamars, el del Corredor, el d'Arenys de Munt i el de Mataró, per la font del Mal Pas. Tot i això no es pot descartar que també tingués un sentit religiós. Segons les fonts orals, en aquest enclavament sempre hi havia hagut una creu, tot i que ningú recorda que s'hi haguessin fet processons, benediccions o actes religiosos.</p> | 41.6126500,2.4956000 | 457974 | 4606894 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48080-foto-08075-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48080-foto-08075-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48080-foto-08075-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc