Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48119 | Font de l'Esgarrinxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesgarrinxada | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 51. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada a la riba nord de la riera, que actualment no raja i que està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'un dels afloraments rocosos que caracteritzen la zona, que està disposada amb un gran desnivell.</p> | 08075-209 | Riera de Canyamars - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, al costat de la font hi havia un safareig que permetia pujar l'aigua fins a la masia de can Sarandico, situada a la plana de damunt seu. Mitjançant una altra bassa situada a dalt de tot, salvant el desnivell, l'aigua arribava a la masia. Segons Esteve Albert, a principis del segle XX, la font de l'Esgarrinxada era una de les més conegudes i emblemàtiques de Canyamars.</p> | 41.6060600,2.4547600 | 454567 | 4606183 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48121 | Font de la Pedra de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pedra-de-laigua | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/201. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada al marge nord del camí que porta a la zona d'acampada del Solell del Corredor. Actualment no raja i està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'una formació rocosa de perfil rectangular, amb la part central oberta probablement pel pas de l'aigua al llarg del temps.</p> | 08075-211 | Torrent de la Roca de l'Aigua - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Segons les fonts orals, l'aigua que baixa pel torrent era recollida amb una teula en aquesta zona. Aquesta dada no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 41.6241000,2.4844500 | 457053 | 4608170 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48121-foto-08075-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48121-foto-08075-211-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Roca de l'Aigua. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48292 | Castells i boles granítiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castells-i-boles-granitiques | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.44/205. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | <p>Es tracta d'afloraments de roques granítiques riques en quars i amb diversitat de formes, que apareixen per diverses zones elevades del terme municipal, sobretot al Corredor, a la serra de Polsaruda,a la zona disposada entre el castell i la masia de can Brunet i a la vessant nord de la urbanització de Can Canyamars. Es tracta de roques o dics de granodiorita o de leucogranit, la meteorització dels quals dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat també caos de boles. Aquestes formacions són arrodonides per l'erosió i estan disposades en solitari o bé formant conjunts dins el territori.</p> | 08075-382 | Terme municipal de Dosrius | 41.6186900,2.4751400 | 456274 | 4607574 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48292-foto-08075-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48292-foto-08075-382-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En algunes zones, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48293 | Esquei del Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-campas | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.45/206. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada que forma part del dic de granodiorita que hi ha al vessant solell de la serralada del Corredor. Es tracta d'un aflorament de granodiorita que va emergint en diferents llocs, amb formacions de boles de diverses formes, sensiblement arrodonides, soles o formant conjunts.</p> | 08075-383 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquest esquei ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització. El topònim Campàs fou facilitat per dos caçadors amb un gran coneixement de la zona. El d'Ítaca fou proposat pels membres de l'Escola de Natura del Corredor.</p> | 41.6199700,2.4715300 | 455974 | 4607718 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48293-foto-08075-383-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Esquei d'Ítaca. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48294 | Roques del Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-nyacapa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.46/207. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-384 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització.</p> | 41.6262700,2.4636100 | 455318 | 4608422 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48295 | Roques dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-dels-lladres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.47/208. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. Forma part del dic de granodiorita que marxa en direcció al vessant de la solella de la serralada del Corredor. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-385 | Pla de les Brugues - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa. No hi ha constància del motiu d'aquest topònim.</p> | 41.6232200,2.4717800 | 455997 | 4608079 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48296 | Roques de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-mataro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.49/210. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 134-135. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques de grans dimensions, afectat i erosionat per l'extracció d'una antiga pedrera. Aquesta activitat reduí el volum de l'aflorament i canvià la seva fesonomia original. S'observen una gran quantitat de blocs fragmentats i escairats, i bancals amb arestes agudes i arrodonides. Aquest fet es deu sobretot a l'acció extractora de la pedrera (també hi ha marques d'aquesta activitat).</p> | 08075-386 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Durant els anys 40 i 50 del segle XX, els picapedrers que treballaven a la pedrera anaven a beure aigua a la font del Grèvol, que està situada sota seu. La pedrera era propietat de la masia de ca l'Arenes. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70.</p> | 41.6224100,2.4756300 | 456317 | 4607987 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part de l'itinerari del parc SL-C 80. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48297 | Esqueieres d'en Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueieres-den-rogent | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.50/211. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 25, 64. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Masses rocalloses de superfície clivellada, que formen part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Tota la zona és plena de formacions de boles amb diversitat de formes, sobretot arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. La zona és plena d'abrics i aixoplucs formats per la mateixa formació rocosa, que foren habitats durant el Neolític.</p> | 08075-387 | Serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. A mitjans del segle XX, l'arqueòleg mataroní Marià Ribas documentà fragments superficials de ceràmica neolítica per la zona. Posteriorment s'han documentat a la zona quatre jaciments arqueològics adscrits a aquesta cronologia. La zona va ser explotada per picapedrers fins a la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5934000,2.4739000 | 456153 | 4604767 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48298 | Roques de l'Hostal de la Maria Bruta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-lhostal-de-la-maria-bruta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.51/212. Font: documentació inèdita del sr. Robert Lleonart. LLEONART I CASADEVALL, Robert. 'Noves aportacions per a l'estudi dels temps neolítics al Maresme'. Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], 1985, Núm. 2, p. 7. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 49.</p> | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada al marge de llevant del camí, pràcticament penjada del talús del marge. La roca s'endinsa cap a llevant, dins la zona boscosa, on se li observen algunes diàclasis. Presenta una forma arrodonida i una mica d'erosió a la part inferior, possiblement deguda als diversos arranjaments del camí.</p> | 08075-388 | Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Pel que s'explica la Maria Bruta, de Sant Andreu de Llavaneres, era una vella repulsiva que robava criatures per cuinar-les i servir-les als comensals (encantats) del seu hostal, situat al fons de la cova del mateix nom. El nom Maria Bruta era utilitzat en una antiga expressió que res tenia a veure amb cap persona. Es feia servir per anomenar algú que era molt brut i marrano.</p> | 41.5947800,2.4738500 | 456150 | 4604920 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El traçat del camí ral coincideix amb el GR-83. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48300 | La Pedra Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-plana | <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | Vegetació excesiva. | <p>Aflorament rocós de granodiorita, situat al marge del camí i sobresortint lleugerament d'entre la vegetació. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs del terme, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. En aquest cas, la roca presenta una forma completament plana que li dóna el nom, a mode de plataforma. La resta de la formació marxa en direcció nord cap a l'interior del bosc, on està coberta de vegetació.</p> | 08075-390 | Bosc de can Rogent - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Tradicionalment, la pedra ha estat identificada com una fita de referència dins de la zona i apareix recollida al mapa del Parc del Montnegre i el Corredor de l'editorial Alpina.</p> | 41.5947100,2.4706800 | 455886 | 4604914 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48301 | Conjunt de Roques del Solell del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-roques-del-solell-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.53/214.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques que forma part del mateix dic de granodiorita en el que es troben les Roques de Mataró. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas. La zona va ser explotada com a pedrera.</p> | 08075-391 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70. A mitjans del segle XX, tota la zona era explotada per petits grups de picapedrers.</p> | 41.6220400,2.4793300 | 456625 | 4607944 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48301-foto-08075-391-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48302 | La Roca del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-diable | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.54/215. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65. Http://www.llegendesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada a pocs metres del corriol que porta de camí al santuari del Corredor fins a les planes de can Carreras, a can Massuet del Far. Presenta una forma arrodonida i una planta més o menys rectangular. Està fracturada per diverses diàclasis i amb la part superior plana. L'entorn és boscós i la roca està orientada al talús del riba nord de la riera del Far.</p> | 08075-392 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tradicionalment, la roca ha estat relacionada amb el Diable. La llegenda relacionada amb la roca fou recollida pel folklorista Cels Gomis a finals del segle XIX (1889). La zona també és freqüentada per amants de l'escalada.</p> | 41.6256100,2.4204800 | 451725 | 4608372 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades que apareixen són aproximades, donat que en l'actualitat aquesta roca queda dins del terme de Llinars del Vallès. Tot i això, i donada la identificació de la mateixa amb l'imaginari col·lectiu dosriuenc, s'ha optat per incloure l'element. Les seves coordenades reals són: UTM 31 ETRS 89 X:451700, Y: 4608380. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48303 | Captura dels torrents de les Passadores - Cau dels Teixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/captura-dels-torrents-de-les-passadores-cau-dels-teixons | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.81/242.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Interessant fenòmen natural consistent en l'erosió de les terres del camp de les Passadores, per part del torrent del Molinot o de can Móra, que vessa les seves aigües al cap al riu Mogent. La zona erosionada coincideix amb el mateix lloc on abans transcorria el torrent de la Font del Ferro. Aquestes aigües, que abans drenaven els torrents que vessaven l'aigua cap a la riera de Rials, són capturades en la seva totalitat. El torrent del Molinot, que presenta un desnivell considerable respecte al camp de les Passadores, presenta una rica vegetació d'arbres i plantes de ribera que el fa molt atractiu per a la fauna, sobretot ocells.</p> | 08075-393 | Camp de les Passadores - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Aproximadament, aquest fenòmen s'esdevé des de fa uns 10000 anys.</p> | 41.6230800,2.4449100 | 453758 | 4608077 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48303-foto-08075-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48303-foto-08075-393-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48304 | Sot del Fangar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-fangar | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.82/243. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Petita vall natural que s'ha anat formant per l'acció de l'aigua del torrent. Aquest torrent neix a una cota d'uns 550 m.s.n.m, prop de les roques del Pare Jaume, i baixa fins a enllaçar amb el riu Mogent passant per la masia de ca l'Arenes (en aquest punt adopta el nom de la casa). La zona presenta una variada i peculiar vegetació de ribera amb verns, avellaners, àlbers i uns exemplars de boixos grèvols de més d'un metre d'alçada aproximada. Pel que fa a la fauna es documenten hàbitats del rat-buf o rata d'aigua (Arvicola sapidus) o l'escarabat (Hrysotribax rutilans). Quan a la flora destaca un tipus de molsa concret (Thannobryum alopearum), exemplars de falguera femella (Athyrium philix-foemina) i altres espècies típiques d'aquests hàbitats.</p> | 08075-394 | Torrent del Sot del Fangar - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6244600,2.4700400 | 455853 | 4608217 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48304-foto-08075-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48304-foto-08075-394-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48305 | Cova del Pontet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pontet | <p>Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està força emboscada. | <p>Petit túnel de granit que passa per sota del camí, amb dues boques obertes als laterals de la pista. Consta d'una única galeria d'11 metres de longitud, amb un escàs pendent i una alçada mitjana d'uns 2 metres aproximadament, amb una amplada variable. L'interior presenta dipòsits de sauló i sorres producte de la seva meteorització i erosió. A la banda de ponent de la pista, la cavitat continua fins a convertir-se en un torrent. En el cas de pluges més o menys intenses, la cavitat encara canalitza un cert volum d'aigua.</p> | 08075-395 | Camps de la Senyora Comtessa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La cavitat fou descoberta espeleològicament pels membres de l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) l'any 1982. La cavitat fou originada per l'acció d'un torrent superficial. És probable que els aiguats ocasionats l'any 2016 (i els posteriors també) hagin saturat de sediments tot l'interior de la cavitat.</p> | 41.6192400,2.4409200 | 453423 | 4607653 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48305-foto-08075-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48305-foto-08075-395-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48306 | Meandre de la riera de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-dosrius | <p>RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | <p>Corba molt pronunciada que forma la riera de Dosrius, al seu pas per la banda de migdia del nucli urbà, entre l'aiguabarreig amb el sot de les Canals i el que es crea amb la riera de Rials. El meandre està delimitat per les plantacions de plataners i les zones d'horts, a la riba de tramuntana, i per un bosc d'alzinar amb llorers, a la riba de migdia. En aquest punt (de la mateixa manera que a bona part del curs fluvial), la riera està constituïda per una acumulació de sorral o areny que s'inunda amb facilitat. La vegetació de ribera està formada per oms, robínies, herbei, lledoners, saücs i gatells, entre d'altres espècies.</p> | 08075-396 | Al sud del nucli urbà - Zona de Dosrius | 41.5919700,2.4070800 | 450583 | 4604644 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48307 | Riera de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rials | <p>RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | <p>Tram del curs fluvial de la riera de Rials, al seu pas pel pla dels Gitanos, a l'entrada al nucli urbà venint de Llinars del Vallès (al quilòmetre 3,8 de la carretera B-510, aproximadament). Aquesta zona es caracteritza per la formació d'una terrassa al·luvial, en el moment en que el torrent s'anivella. Destaquen els sediments materials que la riera transporta i la vegetació típica de ribera, amb el vern, el gatell o el plataner, entre d'altres espècies.</p> | 08075-397 | Pla dels Gitanos - Zona de Dosrius | <p>El topònim de la zona, pla dels Gitanos, fa referència a l'antiga zona d'acampada habitual d'aquests comerciants ambulants.</p> | 41.5974900,2.4001800 | 450012 | 4605261 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48307-foto-08075-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48307-foto-08075-397-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48309 | El Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lleo | <p>VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 46.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Aflorament rocós de grans dimensions, que forma part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Presenta una forma més o menys rectangular, amb la part superior plana (hi ha cadolles). A la banda nord-est, just damunt de la petita cavitat neolítica que conforma el jaciment arqueològic del Mirador, la roca crea una forma asimilada al cap d'un lleó de perfil. Fins i tot hi ha un petit forat erosionat a la roca, a mode d'ull.</p> | 08075-399 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48310 | La Coveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coveta | <p>BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8. Font: informació oral del sr. Robert Lleonart [Consulta: 04-05-2018]. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 14.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Formació de roques granítiques que formen un petita coveta o abric. Es tracta de dues grans roques superposades que creen aquest espai central cobert. A la banda nord hi ha altres roques que també formen part de l'aflorament.</p> | 08075-400 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. En superfície, al voltant d'aquestes roques, es va recollir un fragment de ceràmica feta a mà. Segons l'arqueòleg Robert Lleonart es tracta més d'una formació de pedres o roques singulars que no pas d'un jaciment arqueològic en sí. Tenint en compte que el fragment de material documentat fou recollit en superfície, pot estar rodat des de qualsevol altre abric habitat de la zona.</p> | 41.5925500,2.4730300 | 456080 | 4604673 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48310-foto-08075-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48310-foto-08075-400-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48311 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona. Https://parcs.diba.cat/web/montnegre [Consulta: 27-05-2018]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | <p>El Parc del Montnegre i el Corredor està format per la unió d'aquests dos massissos, que es disposen alineats en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral catalana. Aquests sectors s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. El Corredor, situat al sud, presenta relleus suaus i està coronat pel santuari que porta el seu nom. El Montnegre, situat al nord, compta amb elevacions més contundents com els cims del turó Gros o d'en Vives. Ambdues serres tenen el seu punt d'unió al coll de Collsacreu. Geològicament, la zona és granítica, generada fa uns tres-cents milions d'anys. Aquest granit es desfà en forma de sauló donada l'acció del clima mediterrani, generant formes arrodonides geomorfològicament parlant. El parc està regulat pel Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), que va ser aprovat per silenci administratiu el 20 de juliol de 1989 (DOGC núm. 1300, de l'1 de juny de 1990). Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993). La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees, de les quals 1220,96 corresponen al PEIN de Dosrius. Altres municipis inclosos són Arenys de Munt, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera (al Maresme); Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra (al Vallès Oriental); i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> | 08075-401 | Banda de llevant del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.</p> | 41.6211600,2.4750600 | 456269 | 4607849 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48311-foto-08075-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48311-foto-08075-401-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | També està protegit per l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014, pel qual es declaren zones especials de conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa europea Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El terme municipal de Dosrius està inclòs en l'extrem septentrional de l'espai natural Xarxa Natura 2000 i és conegut com a Serres del Litoral Septentrional. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres del Montnegre i del Corredor, el qual al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. La major part de la superfície forestal del terme està inclosa a la xarxa (sobretot la part nord-est, est, sud-est i sud), amb un total de 1836, 53 hectàrees. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48315 | Arbreda d'alocs de la riera de can Rimbles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dalocs-de-la-riera-de-can-rimbles | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.61/222.</p> | <p>L'aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust caducifoli de la família de les lamiàcies, que creix associat als marges de les rieres i dels torrents. Presenta una alçada aproximada entre 1-2 metres, amb les fulles palmades i les flors disposades en llargues i estretes espigues. Floreix a l'estiu (juliol-setembre). A la riera de Dosrius, prop de la masia de can Gemir, n'hi ha una altra comunitat.</p> | 08075-405 | Riera de can Rimbles - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Es tracta dels dos únics conjunts d'alocs que hi ha al municipi de Dosrius, com a testimoni de les arbredes de ribera que antigament poblaven les rieres. Les branques dels alocs s'usaven per a fer cistells. També eren utilitzats pels religiosos com a planta remeiera per evitar els somnis o pensaments impurs. Segons les fonts orals, la planta es posava sota el coixí. La presència d'aquesta planta en una riera indica la bona salut de la mateixa.</p> | 41.5917100,2.4576200 | 454795 | 4604588 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48315-foto-08075-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48315-foto-08075-405-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48319 | Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73/234.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.</p> | 08075-409 | Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6252700,2.4431100 | 453610 | 4608322 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48320 | Verneda del torrent de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.74/235. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 136.</p> | <p>Antiga i espectacular verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent de Rupit. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners, algun pollancre, ridoltes monumentals, falgueres, etc.</p> | 08075-410 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6122700,2.4850700 | 457097 | 4606856 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. És la verneda més gran i potent del municipi i està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48321 | Verneda de la riera del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-la-riera-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.75/236.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig de la riera del Far. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. Alguns exemplars presenten voltes de canó d'uns 2,70 metres. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners i altres tipus de vegetació de ribera, entre les que destaca la falguera.</p> | 08075-411 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. L'edat d'alguns exemplars es calcula en uns 60-70 anys.</p> | 41.6167800,2.4068100 | 450580 | 4607399 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48322 | Alzinar Gros de la Serra de Fontanells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gros-de-la-serra-de-fontanells | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.76/237. RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, que ocupa una superfície tupida d'unes tres hectàrees. Els exemplars presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres, donat que s'enfilen per buscar la llum. Per aquest motiu tenen els troncs i les branques primes i esveltes. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull i algun roure, situats en les poques clarianes que hi ha.</p> | 08075-412 | Serra de Fontanells - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Es tracta d'un alzinar excepcional per la seva antiguitat i característiques, fita de referència dins del terme. És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de ca l'Arenes.</p> | 41.6246100,2.4883100 | 457375 | 4608225 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta serra també és coneguda amb el nom de Fontanella. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48323 | Alzinar vell de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-vell-de-ca-larenes | <p>RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, amb uns exemplars que presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres i els troncs i les branques primes i esveltes. Aquests exemplars són nascuts de llavor i d'una gran qualitat. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull, galzeran, heura i arç blanc, i un potent sotabosc.</p> | 08075-413 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de la serra de Fontanells.</p> | 41.6237100,2.4613800 | 455131 | 4608139 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris 7 i 7A i SL-C 80 del parc. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48324 | Pineda de pinassa del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pinassa-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.77/238.</p> | <p>Conjunt de pins (Pynus nigra) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície d'entre 2 i 3 hectàrees. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes petites, amb els troncs rectes i les fulles més grans que les del pi roig. Les seves branques són horitzontals, amb l'escorça grisenca i la capçada allargassada. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> | 08075-414 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Es tracta d'una pineda excepcional, donat que no és corrent trobar un conjunt d'aquestes característiques al Maresme. Aquesta tipologia és més freqüent al nord de la serralada de Montserrat i al Bages.</p> | 41.6291200,2.4778800 | 456509 | 4608731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48328 | Àlber de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-ca-larenes | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat al costat del torrent de ca l'Arenes, al nord-oest de la masia i al costat d'un camí senyalitzat. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular, amb l'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques. En floració, les seves fulles són arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-418 | Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6223200,2.4602400 | 455035 | 4607985 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris Dosrius 7, Dosrius 7A i SL-C 80 del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48330 | Alzina de can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-farrerons | <p>AJUNTAMENT DE DOSRIUS (1997). Normes subsidiàries de planejament municipal de Dosrius. Normes urbanístiques. Text refós 1997. Dosrius: [Inèdit], p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.68/229. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 124. Http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/ [Consulta: 02-06-2018].</p> | <p>Magnífic exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) de grans dimensions, situat a la banda de llevant de la masia, al costat del camí que li dóna accés venint del Far. Presenta un tronc central lleugerament cargolat, amb una inclinació de 45 graus. Del tronc surt un altre peu (segurament es tracti d'un renou o rebrot d'arrel), amb el que formen una sola capçada. Presenta una alçada total de 19,5 metres, amb una volta de canó de 4,15 metres i una capçada mitjana de 26,8 metres (mesurada l'any 1987).</p> | 08075-420 | Veïnat del Far, 11 - Zona del Far | <p>L'exemplar està declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya (Ordre 30-08-1988, DOGC 1042, 12-09-1988), amb el número identificatiu 21.075.01, i Arbre d'interès Comarcal (Ple 22-12-1992).</p> | 41.6284700,2.4445700 | 453734 | 4608676 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part del traçat del GR-92 (Sender del Mediterrani). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48331 | Alzina de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-larenes | Afectada per una heura que cobreix el tronc. | <p>Exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) situat a la banda de llevant de la masia de ca l'Arenes, entre la casa i el camí que porta al sot del Fangar i al dolmen de ca l'Arenes I. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Està afectada per l'acció d'una heura des de la base.</p> | 08075-421 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | 41.6206400,2.4622500 | 455201 | 4607797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i es situa al costat del traçat dels itineraris Dosrius 7 i Dosrius 7A del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48335 | Marxívol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marxivol | <p>Font: informació oral del sr. Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor [Consulta: 06-06-2018]. MONTSERRAT, Pere (1968). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera. Mataró: Caixa d'Estalvis de Mataró, p. 20, apèndix XXXIV.</p> | Van decreixent en nombre d'exemplars. | <p>El marxívol (Helleborus viridis) és una planta de fageda que creix als terrenys plans de la riera de Canyamars, sota la serra de can Vallalta (cota d'entre 200 i 300 metres). Està formada per rodals molt tupits alternats amb altres espècies. És una planta característica d'aquesta zona, no es documenta a cap més lloc del terme de Dosrius.</p> | 08075-425 | Camí de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | 41.6064500,2.4612700 | 455110 | 4606222 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47920 | Ajuntament de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.06/011. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 20, p. 7; núm. 27, p. 14.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb una combinació de coberta plana i teulada d'un i dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la part posterior compta amb una planta més donat el desnivell del terreny. Majoritàriament, les obertures de l'edifici es corresponen amb finestres geminades d'arc de mig punt, amb els ampits motllurats i decorades amb esgrafiats inferiors amb motius florals. Cal exceptuar dos portals i una finestra rectangulars situats a la façana de ponent. La façana principal presenta un porxo format per tres grans arcs de mig punt, que es troba integrat dins la línia de façana, la qual té un perfil còncau i convex. L'arc central, des del qual es fa l'accés a l'interior, compta amb el nom del consistori esgrafiat a la part superior. Damunt seu destaca un doble finestral transformat, amb sortida a un balcó simple amb barana de ferro. La façana està coronada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenten quatre frontons semicirculars, decorats amb esgrafiats florals i l'antic escut de l'ajuntament. L'extrem de llevant del parament, que es correspon amb una ampliació duta a terme als anys 90 del segle XX, manté la mateixa línia compositiva, tot i que presenta un perfil arrodonit i està disposat a mode de torre. Compta amb finestres més petites a la planta baixa i un coronament de perfil curvilini a mode de plafó. Tant la façana de llevant com la de ponent presenten coronaments de perfil esglaonat i compten amb decoració esgrafiada sota els buits (sobretot la façana ponent). La façana posterior, més senzilla, manté la línia compositiva pel que fa a les obertures, tot i que sense decoració. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-10 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Antigament, en el solar que actualment ocupa l'ajuntament, hi havia l'era i els pallers de la masia de can Net, situada al seu costat. L'edifici fou concebut per ser la nova seu de l'ajuntament. El primer projecte fou aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme el 12 de febrer de 1968, redactat per l'arquitecte Josep M. Aragó. L'edifici original era força més petit que l'actual i presentava un característic enrajolat de color blau a la façana principal. Les obres finalitzaren l'any 1974. Posteriorment, entre els anys 1986 i 1988, es dugué a terme una reforma integral tant de la façana com dels espais interiors, redactada per l'arquitecte municipal Jordi Estrany i Castany. És en aquest moment quan l'edifici adquireix el llenguatge noucentista que encara manté, amb els esgrafiats. Durant les obres, la seu del consistori fou traslladada a la Rectoria vella. Finalment, entre els anys 1993 i 1997, l'edifici fou objecte d'una altra reforma (supressió de barreres arquitectòniques) i de l'ampliació de les seves dependències. El projecte fou redactat per l'arquitecte municipal Miquel Àngel Garcia i Valcarce, tot i que amb una petita modificació feta pel nou arquitecte municipal, Jaume Canals i Casabó.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1974 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Ajuntament Nou. Estilísticament, a l'edifici se li atribueix un cert estil noucentista. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47975 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 36, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.54/073.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta tres portals d'obertura rectangular, el de la banda de llevant completament transformat. Al pis destaquen dos finestrals i dues finestres rectangulars, que presenten uns emmarcaments en relleu a mode de guardapols, decorats amb esgrafiats amb motius florals. Els finestrals tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. Les finestres, en canvi, tenen els ampits motllurats. La façana està rematada per dues motllures rectilínies que emmarquen els quatre forats de ventilació de la coberta, que són circulars i estan decorats amb motius florals. El coronament correspon a una cornisa motllurada. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que força més senzilles. De la façana posterior destaquen dues galeries delimitades amb balaustrada d'obra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal estat de conservació. A la façana principal, una motllura rectilínia múltiple recorre la divisòria entre la planta baixa i el pis superior.</p> | 08075-65 | Carrer Major, 72-74 - Canyamars | <p>Tot i que la sol·licitud per la construcció d'aquesta casa és de l'any 1925, no s'edificà fins pels voltants de l'any 1929. La casa fou concebuda per albergar-hi una carnisseria a la planta baixa i habitatges al pis superior. Els propietaris eren la família Homs, els quals fins aquell moment venien carn a la seva masia, situada a escassa distància. La carnisseria va estar operativa fins l'any 1965. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-1939), la casa fou la seu del Comitè de Salut Pública de Canyamars. Finalitzada la guerra també fou la casa dels mestres de l'escola de Canyamars. Pel que fa al pis superior, durant els anys 50 hi va viure el propietari i fundador de la fàbrica Manufactures Canyamars. I, finalment, des de principis del segle XXI, és la seu d'un negoci immobiliari. En origen, la casa estava coronada per un destacable plafó d'obra de perfil ondulant i decorat amb esgrafiats, que va desaparèixer durant un incendi datat pels voltants dels anys 90 del segle XX.</p> | 41.6009200,2.4475300 | 453961 | 4605616 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Casa amb esgrafiats. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48001 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.22/102. GUANYABENS I CALVET, Nicolau (2017). 'El caçador furtiu, una obra d'Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius'. Duos Rios, núm. 3, p. 178-182.</p> | XX | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta a la holandesa de teula àrab, amb dues llucanes obertes als vessants laterals. A la part posterior de la coberta sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta de teula àrab de quatre vessants, que es correspon amb l'escala interior. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i està construït a diferent nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb biguetes de fusta. Damunt del voladís hi ha un plafó de ceràmica vidrada blava amb la imatge de Sant Jordi. La resta d'obertures del parament són rectangulars exceptuant la finestra central de la segona planta, d'obertura semicircular tripartida amb balconera central, i l'obertura oval de les golfes. La façana de migdia també presenta finestres rectangulars i quatre contraforts de formigó i perfil curvat, units per una riostra adossada al parament. Les obertures de la torre es corresponen amb dos grans finestrals d'obertura semicircular bipartits. A l'interior, l'edifici presenta paviments de mosaic hidràulic, destacables elements de fusteria i vidre i una destacable escala a la catalana. També cal mencionar dos portals emmarcats en pedra i amb les llindes planes, situats a la planta baixa. L'altre volum està adossat a la façana de llevant. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. D'aquest volum destaquen els coronaments de les façanes laterals, amb cornises motllurades i petits pilars rematats amb ornaments circulars. Un altre cos més modern s'adossa a aquest volum per la banda de llevant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. De l'exterior de l'edifici destaca la tanca amb barrots d'obra i la porta de ferro forjat treballada que dóna accés al jardí. També cal tenir en compte la pèrgola, situada a pocs metres a ponent de l'edifici i que està delimitada amb la mateixa tanca de barrots. Del jardí destaquen els plàtans de l'entrada principal i els de la banda de llevant.</p> | 08075-91 | Veïnat de Gemir, 20 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no hi ha constància documental, les fonts orals asseguren que l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1929 per en Miquel Llinars, propietari d'una fàbrica de tints de Mataró. L'edifici fou construït en el mateix lloc on hi havia una petita masia anomenada can Rovira (de fet, els dos portals interiors emmarcats en pedra formaven part d'aquesta construcció). Pel que sembla, aquesta masia apareix mencionada en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570 i, posteriorment, apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La família Llinars es va vendre la finca l'any 1946 a la família Guanyabens, que tenien una empresa tèxtil a Mataró i la utilitzaren com a habitatge de segona residència. L'any 1952, l'escriptor i poeta Esteve Albert estrenà una obra teatral als jardins de l'edifici. Era 'El caçador furtiu'. L'any 1954, la finca fou adquirida per la família Pol de Barcelona, amb la intenció de muntar una granja de pollastres. Posteriorment passà a mans de la família Pérez Català i finalment, des dels anys 80, és propietat del CITA (Centre d'Investigació i Tractament d'Adiccions).</p> | 41.5908200,2.4120000 | 450992 | 4604514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Rovira, can Llinars, can Guanyabens, masia Pérez Català. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48024 | Can Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.45/125. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVIII | Sense coberta i tapat per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això es conserven determinats murs en alçat i s'observen obertures rectangulars. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i maons, disposat de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-114 | Veïnat de Rimbles, 46 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i això, no es pot descartar que la casa estigués relacionada amb la masia de can Cunit, situada al veïnat de Rupit. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins l'any 1964.</p> | 41.5837000,2.4336700 | 452793 | 4603711 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48024-foto-08075-114-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Cuní de la Brolla. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. La imatge ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005, i les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48224 | Fons d'Esteve Albert i Corp a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-desteve-albert-i-corp-a-larxiu-comarcal-del-pallars-sobira | <p>MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria (2004). 'El fons personal d'Esteve Albert i Corp dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sort'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 35-37. RENIU I CALVET, Josep (1998). Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic (1914-1995). 81 anys d'una vida. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons personal d'Esteve Albert i Corp (codi de referència CAT 210 13 001) custodiat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. El fons té un volum de 55 m.l. i és força heterogeni. Pel que fa a l'apartat creatiu hi ha poesia, prosa, assaig històric, teatre, així com material molt divers sobre les representacions que va portar a terme (pessebres vivents, obres de caràcter històric, etc.) i també dels actes commemoratius que va organitzar o va participar. També destaca una sèrie de correspondència amb uns 295 corresponsals, als quals va escriure entre els anys 1931 i 1994, i de 928 corresponsals dels que va rebre cartes entre els anys 1921 i 1994. En canvi, el fons conserva poca documentació pel que fa a la seva obra política. En general, aquests documents estan escrits en català i castellà, alguns de manuscrits. El fons es complementa amb la biblioteca de l'autor i algunes imatges.</p> | 08075-314 | Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà - Carrer de Joaquim Sostres, s/n - Sort | <p>El dosriuenc Esteve Albert i Corp va néixer l'any 1914 i va morir a Andorra la Vella el 1995. Fou un activista cultural i polític que desenvolupà una intensa tasca a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord. Aquest fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (antic Arxiu Històric Comarcal de Sort) el 28 de març de 1995. Posteriorment es van anant incorporant altres ingressos finalitzant amb la biblioteca, que fou portada des d'Andorra el 26 de maig de 2015. Pel que sembla, aquesta documentació es trobava situada en diverses ubicacions del Pirineu i del Maresme. El primer inventari del fons finalitzà el setembre del'any 1998, mentre que la biblioteca fou inventariada l'estiu de l'any 2015.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48224-foto-08075-314-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 119 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48243 | Coca escalabornada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coca-escalabornada | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 17. Font: informació oral de Marc Juan i Gemma Güell [Entrevista: 15-11-2017].</p> | XX | En l'actualitat no es produeix. | <p>Recepta recollida per Esteve Albert referent a la seva infantesa a Dosrius. Es tracta d'una coca molt pastada que es posava al forn un cop tret el braser, quan encara era ben calent. La coca s'inflava i feia butllofes. Quan es treia del forn, la coca s'embolicava amb un drap perquè fos més amorosa. Al paladar tenia parts pastoses, d'altres resseques i cruixents i d'altres més cremades.</p> | 08075-333 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 2 - Dosrius | <p>Segons Esteve Albert, aquesta coca era molt habitual a totes les cases del poble de Dosrius a principis del segle XX. L'any 2014, en motiu dels actes organitzats per celebrar el centenari d'Esteve Albert, l'ajuntament encarregà al Forn de pa de Dosrius una reedició d'aquesta coca. Donada la poca informació de la que es disposava es va fer una adaptació de la recepta als temps actuals. La recepta consistí en una pasta de full i pa, amb sucre i anís i ametlles i pinyosn per sobre.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48244 | Panets de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-de-sant-llop | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 71. Font: informació oral de Marc Juan i Gemma Güell [Entrevista: 15-11-2017]. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103-104.</p> | XIX-XX | <p>Tradicionals panets beneïts que es reparteixen després l'ofici solemne de la Festa Major de Dosrius, a l'ermita de Sant Llop. Es tracta d'uns panets de pa d'uns 50 grams de pes, encarregats pel rector de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria al Forn de pa de Dosrius. En l'actualitat se'n fa una tirada d'entre 600 i 800 unitats.</p> | 08075-334 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | <p>El dia de l'aplec es venien els panets beneïts, que segons la creença curaven el mal de coll. De fet, Sant Llop està associat al guariment del mal de coll, l'afonia i les angines. Segons sembla, durant una epidèmia de pesta bubònica es va prometre a aquest sant que cada any es donaria un panet beneït a tothom que anés el dia de l'Aplec de Sant Llop a l'ermita homònima. Aquests panets s'havien d'empassar d'una sola mossegada per així guarir-se (tot i el risc d'escanyar-se). Per aquest motiu, antigament els panets eren més petits que els actuals i se n'havia arribat a fer una tirada d'entre 1200 i 1500 unitats.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Religiós | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48246 | El Nostre Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nostre-aplec | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39.</p> | XX | <p>'Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu./Serà que el pensament d'un hom és lliure/i el ritme sardanenc està més viu. Que ens manca l'al·licient de la tenora/i el compàs de la pell del tamborí;/la típica rotllana sempre honora/l'ambient del ball demà, avui i ahir. Cantamars és paratge de franquesa/i l'aplec sota alzines i verds pins,/ens rep braços oberts i la mà estesa/emplenant-nos de pau tots els camins. És un poble que viu tan noble festa,/acollint-nos amb àmplies atencions,/unitiu com el verd i la ginesta,/com els ocells escampen llurs cançons. La cobla ja refila la sardana:/el poble la punteja amb tot delit,/perquè és la nostra dansa catalana/i sent la vibració dintre del pit. Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu/Canyamars és un poble germà i lliure/del Maresme festívol i joliu'.</p> | 08075-336 | <p>Aquest poema fou escrit l'any 1993 per en Joaquim Puig i Marquès, un sardanista mataroní que durant molts anys fou col·laborador del tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars. Aquest personatge recitava poemes de la seva pròpia collita durant la realització de l'aplec.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1993 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Puig i Marquès | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48248 | Proverbi de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proverbi-de-les-noies-de-canyamars | <p>SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 246.</p> | XIX-XX | <p>'A Cabrera són negretes, a Argentona ja notant; a Dosrius les morenetes, a Canyamars la flor del ram'.</p> | 08075-338 | <p>Aquest proverbi fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48249 | Copla de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copla-de-les-noies-de-canyamars | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 11.</p> | XIX-XX | <p>'Les noies de Canyamars diu que són molt saberudes; quan baixen per l'empedrat fan petar les ferradures'.</p> | 08075-339 | <p>Aquesta copla fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca. Aquest fet els hi suposava un complexe de superioritat davant de les de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48250 | Corranda de la Cobla de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-la-cobla-de-santa-agnes | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 49-50. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 10. MITJANS I BERGA, Rafel; LLOBET I SOLER, Teresa (2000). 'Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II)'. XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 49-50.</p> | XIX-XX | <p>'Els joves de Canyamars diu que no tenen calers. No poden llogar la cobla la cobla de Santa Agnès'.</p> | 08075-340 | <p>Pel que sembla, aquesta corranda era cantada pels de Dosrius per escarnir als de Canyamars. Fa referència a la Cobla de Santa Agnès de Malanyanes, un grup de flabiolaires que amenitzaven diverses festes i aplecs de la contrada. En el cas del municipi de Dosrius, aquest conjunt actuava per l'Aplec de Sant Marc del Corredor i per la Festa Major del Far. Segons Esteve Albert, la corranda fou creada per en Casabella, patró de la cobla. Existeix una variant d'aquesta corranda, probablement creada pel propi Esteve Albert: en lloc de 'llogar' es diu 'tenir'.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48251 | Llegenda de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga | <p>BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 342. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 35. SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 57-58.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una pedra que el dimoni duia volant, per utilitzar-la en la construcció d'un pont probablement a canvi d'alguna ànima. Mentre passava prop del Santuari del Corredor sentí com les campanes del temple tocaven a missa (o a oració) i, automàticament, deixà anar la pedra al lloc on actualment està situada.</p> | 08075-341 | <p>La Pedra Llarga és un menhir prehistòric situat dins del terme municipal de Dosrius, al camí que va del Santuari del Corredor a la Creu de Rupit, prop del límit amb el terme de Vallgorguina.</p> | 41.6239800,2.4930100 | 457766 | 4608153 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48252 | Llegenda del senyor del Montnegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-montnegre | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 67-68. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 42.</p> | XIX-XX | <p>Durant la celebració del ball de la Festa Major de Dosrius a la plaça aparegué el senyor del Montnegre i tota la seva comitiva. Aquest personatge tenia mala fama, donat que es deia que tenia un pacte amb el Diable i que protegia a les bruixes. Un cop a la plaça es va fixar amb l'Euria, la noia més bonica del poble. Aquella nit, el cavaller va raptar a la noia i se l'endugué al galop cap al seu castell. Tot i els crits de l'Euria, el seu marit (Mauri) no hi va poder fer res. Agafà una destral i marxà pel camí del Far en direcció a la fortalesa, que era tancada quan hi va arribar. En aquell moment, un llamp entrà per una de les finestres del castell i calà foc a l'interior. Quan en Mauri entrà dins del recinte s'ho va trobar tot cremat i tothom mort. Es creu que en les nits de tempesta se sent el trotar del cavall del senyor del Montnegre i els crits de la noia. Per aquest motiu, la gent del Far tanca portes i finestres. També es creu que en el lloc del castell destruït s'hi va construïr un monestir.</p> | 08075-342 | <p>Hi ha una variant d'aquesta llegenda que la situa a Òrrius en lloc de a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48253 | Llegenda del monestir del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-monestir-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-23. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 669. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 68-69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23, 40, 43.</p> | XIX-XX | <p>El monestir del Corredor fou construït damunt de les restes de l'antic castell del senyor del Montnegre, en desgreuge per les maldats que aquest cavaller havia comès. Una vegada que el rei havia de marxar a la guerra va deixar el seu fill de 12 anys a càrrec dels monjos que s'encarregaven d'aquest monestir. Donada la incomoditat que aquest príncep els provocava, els monjos l'assassinaren i enterraren al peu d'una de les columnes del temple. Un lladre que estava amagat al monestir ho va veure tot i, quan el rei va tornar a buscar el seu fill, li va explicar el que havia passat, tot i que els monjos li havien dit al rei que el príncep havia mort. El rei va fer empresonar els monjos i va fer destruïr el monestir, del que només va quedar la columna on havia estat enterrat el príncep. La llegenda diu que la nit del 2 de novembre, les pedres de la columna ploraven pel crim comès. Com a senyal de dol per aquest crim, en el lloc del monestir fou aixecada una ermita dedicada a la Mare de Déu del Corredor (origen del posterior Santuari del Corredor).</p> | 08075-343 | <p>En relació a aquesta llegenda cal indicar que, una tradició sense base etnogràfica creu que abans de la construcció del castell del senyor del Montnegre hi havia un temple pagà. En la mateixa línia, tot i que relacionat amb els cavallers templers, es recull el fet que els monjos del monestir eren uns 'frares que guerrejavan ab lo moro' (Coll, 2015: 40).</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48254 | Llegenda de la Mitra del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mitra-del-bisbe | <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 3, 53, 56.</p> | XIX-XX | <p>A Canyamars hi havia un castell en un enclavament privilegiat des d'on es veia tota la contrada. Hi vivia el comte Rodolf amb la seva filla Adelmodis, de gran bellesa. El comte era un apassionat de la música, per aquest motiu al castell hi anaven molts trobadors a cantar-li les seves gestes. Sota del castell hi havia una ermita on vivia un frare benedictí. Una nit, Arnau de la Roca-Blanca, vestit de trobador, li confessà al frare el seu amor per la noia. L'ermità l'advertí que no se'n fiés però, tot i això, Arnau anà al castell. Poc després, el comte morí i Adelmodis va passar a ser la comtessa, oferint-li a Arnau el càrrec de trobador del castell, que ell acceptà de bon grat. Un dia, la comtessa explicà a Arnau que al Montnegre hi creixia una bella flor a la que era molt difícil accedir i molt perillós. Li demanà que l'anés a buscar i ell va acceptar encantat. En realitat, la flor no existia i la comtessa volia que Arnau morís en l'intent. Quan aquest va marxar a buscar la flor va esclatar una forta tempesta que va fer caure un llamp damunt del castell, el qual quedà enrunat. De l'Arnau no se'n va saber mai més res. Temps després, un dia que el frare passava per davant d'aquestes runes veié com una serp xuclava la sang d'un petit ocell. Aquella serp era la comtessa i l'ocell el pobre Arnau. Les runes del castell, amb el temps, formaren una gran roca coneguda com la Mitra del Bisbe.</p> | 08075-344 | <p>La Mitra del Bisbe és una gran roca que recorda la forma d'aquest objecte. Des del seu cim es veuen els Pirineus, el Congost, el Vallès entre d'altres zones. La roca és coneguda per ser el cau de moltes serps verinoses. En l'actualitat, aquesta roca es troba dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48256 | Històries del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/histories-del-castell-de-dosrius | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69-70. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 39-40. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 24, 37.</p> | XIX | <p>Segons la tradició, el castell de Dosrius fou edificat per Cneu Escipió durant la Segona Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Posteriorment fou reconstruït pels àrabs, que s'hi establiren durant uns segles. Aquests obtenien l'aigua a través d'una contramina que s'alimentava de la riera de Rials, en una zona propera al Pi de la Teula. Pel que sembla, el castell es comunicava amb les fortaleses de la rodalia (Burriac, Bell-lloc o can Bordoi) mitjançant miralls. Al segle XIX, els masovers del castell van ser pares d'un nen. L'infant s'anava aprimant ràpidament tot i que la mare l'alimentava com tocava. El masover, preocupat per aquest fet, va escampar cendra per les habitacions, quedant marcada la petja en ziga-zaga d'una serp. Amagat va observar com una serp hipnotitzava la mare i li prenia tota la llet dels pits, mentre amb la seva cua donava de mamar al nadó. En descobrir-ho van matar a la serp.</p> | 08075-346 | <p>La creença que les serps roben la llet a les mares és general. També hi ha la creença que les bruixes podien convertir-se en serps, entre d'altres éssers malignes.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48258 | Llegenda del pi d'en Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-den-gallifa | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta llegenda explica que en Gallifa era un negociant de vaques que va ser atracat i lligat al tronc d'un gran pi. Segons la tradició oral dosriuenca li tallaren les mans, tot i que en una altra versió es defensa que el van assassinar allà mateix. La veu popular veu marcat en el tronc del pi els senyals del seu martiri.</p> | 08075-348 | 41.5782300,2.4173400 | 451428 | 4603113 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48259 | Llegenda de l'amagatall d'en Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lamagatall-den-nyacapa | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 45.</p> | XVIII | <p>Durant el segle XVIII, el bandoler Nyacapà i la seva colla sembraven el pànic per la zona del Corredor. Tota la gent que treballava al bosc i les masies del voltant en patien les conseqüències. El bandoler tenia el seu amagatall a les roques que porten el seu nom, situades a prop del dolmen de ca l'Arenes I. Pel que sembla, en Nyacapà va ser penjat a la forca de Sant Celoni, juntament amb el negre de can Canals i en Pere Rovira.</p> | 08075-349 | 41.6261600,2.4636300 | 455320 | 4608409 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc