Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48260 | Refrany de l'amanida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lamanida | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 478.</p> | XIX-XX | <p>'A Argentona venen oli a Cabrera venen sal a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l'enciam'.</p> | 08075-350 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 48248 | Proverbi de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proverbi-de-les-noies-de-canyamars | <p>SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 246.</p> | XIX-XX | <p>'A Cabrera són negretes, a Argentona ja notant; a Dosrius les morenetes, a Canyamars la flor del ram'.</p> | 08075-338 | <p>Aquest proverbi fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48284 | Sardana Amics de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-amics-de-canyamars | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 24-25, 32-33, 38-39, 50. Https://portalsardanista.cat [Consulta: 24-10-2017].</p> | XX | <p>'A resguard de l'oratge de marina/en la pau del silenci compassat/et recordo ballant una sardana/fent rotllana amb la gent de Canyamars. Com la canya fent aplec/no és mai sola al canyamar,/així et penso trobar,/sempre acompanyat pels teus germans. Sota el pi que verdeja la muntanya,/en la lleu sintonia natural,/per tu canta aquest cor una sardana/en record d'aliança personal. Com la canya venç el riu/arrelant-se sempre en grup,/així cerco jo aixopluc/entre el bon caliu de vells amics. I quan, tot de cop, amb la ventada/la canya s'ajeu al seu passar,/com si fossin mans que fan sardana,/les altres la recolzen sens dubtar. Voldria jo com tu trobar-me,/voldria jo també sentir-me/envoltat de tots aquests germans/agafats de les mans, fent sempre el cercle gran. L'alè del teu amic has de sentir-lo,/el foc del teu germà has d'avisar,/que junts es fa la vida més sentida/perquè és molt buida la mancança d'un company. I si lluny d'aquí estàs tot sol,/si se t'esborra la memòria que a tu et troben a faltar,/l'alè del teu amic has de sentir-lo,/el foc del teu germà has d'avivar,/i canta amb tots nosaltres la sardana/que sigui ja per sempre dels amics de Canyamars'.</p> | 08075-374 | <p>La música d'aquesta sardana fou composada l'any 1984 per Josep Masó i Quer, i està decicada a l'entita Amics de Canyamars. La lletra és obra de Pere Tort Bertran l'any 1987, per incorporar-la al repertori del grup de Caramelles. L'any 1989, la Cobla Montgrins va enregistrar un disc on s'apleguen 10 sardanes referents a l'Aplec de Muntanya de Canyamars i a d'altres aspectes del poble. El disc s'anomena 'Records de Canyamars' i la direcció musical anà a càrrec de Martí Camós Segura. Posteriorment es va editar una continuació d'aquest disc, obra de l'entitat Amics de Canyamars i amb la col·laboració de la mateixa cobla. S'edità en format disc compacte i s'anomena 'Per tu, Canyamars'.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 1984-87 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Masó i Quer i Pere Tort Bertran | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48263 | Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> | XX | <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> | 08075-353 | <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Pelegrí | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48264 | Dita del Crispell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-crispell | <p>Http://dosrius.cat/actualitat/noticies/coneixes-lorigen-del-nom-del-rei-carnestoltes-de-dosrius.html [Consulta: 9-2-2018].</p> | XIX | <p>'El Crispell va matar en Budell'.</p> | 08075-354 | <p>Segons les informacions aportades per la Neus Alsina, arxivera de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), aquesta dita fa referència a un fet real ocorregut al municipi a finals del segle XIX. La dona d'en Budell, un veí del poble, tenia un amant. Ambdós varen acordar d'assassinar-lo posant verí als seus crespells (popularment coneguts com a crispells). El crispell és una pasta a base d'aigua, farina, julivert i bacallà que es fregeix. En Budell va morir el dia 6 d'agost de l'any 1893 i els amants foren detinguts i processats. La Rosa, que així es deia la dona, fou condemnada a mort. La repercussió i transcendència d'aquest crim, que fou publicat a 'El Noticiero Mataronés' amb el nom de 'El crim de Dosrius', fou de tal magnitut a tota la comarca que originà aquesta dita tant popular al municipi. Posteriorment, en base a aquesta dita, un grup de veïns de Dosrius va acordar batejar el rei Carnestoltes de Dosrius com el rei Crispell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48250 | Corranda de la Cobla de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-la-cobla-de-santa-agnes | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 49-50. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 10. MITJANS I BERGA, Rafel; LLOBET I SOLER, Teresa (2000). 'Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II)'. XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 49-50.</p> | XIX-XX | <p>'Els joves de Canyamars diu que no tenen calers. No poden llogar la cobla la cobla de Santa Agnès'.</p> | 08075-340 | <p>Pel que sembla, aquesta corranda era cantada pels de Dosrius per escarnir als de Canyamars. Fa referència a la Cobla de Santa Agnès de Malanyanes, un grup de flabiolaires que amenitzaven diverses festes i aplecs de la contrada. En el cas del municipi de Dosrius, aquest conjunt actuava per l'Aplec de Sant Marc del Corredor i per la Festa Major del Far. Segons Esteve Albert, la corranda fou creada per en Casabella, patró de la cobla. Existeix una variant d'aquesta corranda, probablement creada pel propi Esteve Albert: en lloc de 'llogar' es diu 'tenir'.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48246 | El Nostre Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nostre-aplec | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39.</p> | XX | <p>'Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu./Serà que el pensament d'un hom és lliure/i el ritme sardanenc està més viu. Que ens manca l'al·licient de la tenora/i el compàs de la pell del tamborí;/la típica rotllana sempre honora/l'ambient del ball demà, avui i ahir. Cantamars és paratge de franquesa/i l'aplec sota alzines i verds pins,/ens rep braços oberts i la mà estesa/emplenant-nos de pau tots els camins. És un poble que viu tan noble festa,/acollint-nos amb àmplies atencions,/unitiu com el verd i la ginesta,/com els ocells escampen llurs cançons. La cobla ja refila la sardana:/el poble la punteja amb tot delit,/perquè és la nostra dansa catalana/i sent la vibració dintre del pit. Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu/Canyamars és un poble germà i lliure/del Maresme festívol i joliu'.</p> | 08075-336 | <p>Aquest poema fou escrit l'any 1993 per en Joaquim Puig i Marquès, un sardanista mataroní que durant molts anys fou col·laborador del tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars. Aquest personatge recitava poemes de la seva pròpia collita durant la realització de l'aplec.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1993 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Puig i Marquès | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48247 | Auca dels Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-dels-gegants-de-dosrius | <p>'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 16-17.</p> | XXI | <p>'Entre boscos i un castell/hi havia un poble petit i vell conegut pels seus bolets/i un jovent molt poc distret. Com que mancava quelcom gran/somiaren en fer uns gegants. Però no vivien d'il·lusions/ i l'Esplai prengué decisions. Amb draps, fustes, claus i setí/la idea es portà a bon fi. 1978 I s'estrenaren els gegants/acompanyats amb dracs i nans. Quina parella més bella/en Rovelló i la Pimpinella! El mil nou-cents vuitanta-dos/altre cop draps, agulla i arboç. Va néixer la Rabassola/perquè la parella no es quedés sola. Portant el nom de Dosrius per davant/per tot Catalunya ballaven els gegants. I perquè no en faltés res/formaren la Colla de Grallers. Però els gegants es fan malbé/i preguntem pel carrer si arreglar-los, o nous han de ser. La resposta ho esclarí prou:/s'han de fer gegants de nou! Un dia l'Albert ens explicà/que en un temps molt llunyà en Felip de Dosrius vivia al Castell/i es casà amb la Blanqueta de l'Arquells. L'u de setembre de mil nou-cents noranta/s'estrenaren el gegant i la geganta, amb música, alegria, convidats/i gran presència d'autoritats. Ja tenim nous gegants/i el petit poble es fa gran Però el Rovelló, la Rabassola i la Pimpinella/sempre seran la nostra Colla Vella!'.</p> | 08075-337 | <p>L'auca fou elaborada l'any 2015 en motiu del 25è aniversari de la creació dels gegants nous, en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2015 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48277 | Goigs a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 142. Font: Fons documental del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 23-24.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS A LA MARE DE DÉU DEL SOCORS que es venera al santuari del Corredor/de la parròquia d'Alfar de Dosrius/entre el Vallès/i el Maresme: Que Déu vos salve Maria/Reina i Mare del Senyor/protegiu-nos, Verge pia,/patrona del Corredor. Diu que al cim d'aquesta serra/que s'anomena 'El Corredor'/a sol post, quan ja la terra/s'enfosca, a toc d'oració;/una llum hi apareixia/com un lliri de claror ... I l'aurèola divina/radiant en l'aire-cel/amb la llum diamantina/del més esplendent estel,/l'amagatall descobria/d'un meravellós tresor ... I era cada jorn, que a penes/venia entrada de fosc,/que en les feixes de l'Arenes,/partioneres amb can Bosch,/el Miracle es repetia/de la mateixa faisó ... Pacifies els bous pasturen,/i topen furs esperons,/i a l'indret en que s'aturen/horn troba una imatge al fons,/certament de més valia/que una gerra plena d'or... Car la imatge, petiteta,/rumbejant corona al front,/té Jesos a la ma dreta,/que duu la bola del Mon,/d'aquest Mon que Ell redimia/amb sa Mort i Passio ... Vos esqueia pla, Senyora,/flor de Hum per a senyal/ja que en sou la clara Aurora/del sol d'amor que al portal/de Betlem de Vos naixia,/Jesits, nostre Redemptor... Per co el Far, en sa mirada,/que de tail alta n'es/albira el mar a una banda/i a l'altra tot el Valles, prengué vostre Senyoria/per estel del seu faro... I ella dalt la muntanya/ja t Permita ideal/amb el cloquer d'espadanya/i la murtra vora'l portal/i un foradie que s'obria/Per dir-li l'omció... Pero amb el temps cobra/l'ermita tanta veneració/que s'esdevingué petita/per copsar la gernació/que cada any hi acudia/en aplec de germanor. I això feu que la capella/hagueren d'enderrocar/per bastir la meravella/d'aquest temple amb son altar/des d'on prodiga Maria/tants favors de protecció... I tantost ens ve sa testa/-Pasqua de Resurrecció-/que ja el brue i la ginesta/son en plena floració/els pobles en romeria/hi acuden fent processo.... I els devots, temple i capelles,/omplenen corn un eixam/fet de mistiques abelles/burgonant al vol d'un ram,/d'aquest ram que amb galania/mostra Ella tot l'any en flor ... Car la flor de medicina/sou Vos, Verge dels Socors,/rosa vera sense espina/que esbandiu arreu favors/aquest baume d'alegria/mel rosat per tots dolors… Beneïu la pagesia/del Maresme i del Valles,/que el treball de cada dia/sia el goig del bon pages/i no manqui en cap masia/el bon pa que Déu n'hi/I a l'hora de l'agonia/haguem tots la salvació./Protegiu-nos Verge pia/patrona del Corredor'.</p> | 08075-367 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>La versió més antiga documentada d'aquest goigs data de finals del segle XIX. Posteriorment s'han anat fent diverses reedicions. Tenim constància de les següents: 1903, 1923, 1956, 1960, 1967, 1969, 2007 i 2013, al marge d'alguna que no està datada. És molt probable que n'hi hagi més. Pel que fa a la composició, cal dir que a mitjans dels anys 60 del segle XX, la lletra presenta una variant important que a arribat fins als nostres dies. És molt probable que aquest canvi es degui al moment en què Ramon Garriga va fer la lletra i la música fou composta per mossèn Amadeu Oller. També cal destacar que les il·lustracions dels anys 60 eren de Josep Noé, tot i que també se'n documenten del pintor Antoni Vila Arrufat. La col·lecció més destacada d'aquests goigs es troba al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48281 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>Font: Fons documental del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.</p> | XX | <p>'GOIGS DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA MÀRTIRS PATRONS DE LA PARRÒQUIA DE DOSRIUS: Martirs de Crist estimats/Que goseu d'eterna glòria./Gloriós Aciscle i Victòria/Sieu nostres advocats. D'Espanya sou naturals/I en Córdoba us criàreu/La fe santa professàreu/Fugint la secta dels mals./Puig en els béns eternals/Estàveu solament posats./Gloriós, etc. Creixent en la perfecció/Cercàveu amb eficàcia/De l'ànima augments de gràcia/I exercicis d'oració/Causant gran admiració/A molts que us han imitat./Gloriós, etc. Passàreu diferents torments/D'espines, càrcels i foc;/Però tots eren molt pocs/Per a vostres pits ardents/Perquè sols estàveu contents/Sent per Crist atormentats./Gloriós, etc. Als devots que en fe i fervor/us reclamen, socorreu/i els alcanceu de Déu/de la pluja el favor/i al oir nostre clamor/feu fugir les tempestats./Gloriós, etc. Els fills de Dosrius us tenen/En el Cel protector;/I del Rei Etern Seguidors/A vostra presència vénen;/I en llurs ànimes s'encenen/Ardideses de rceuats./Gloriós Aciscle i Vistòria/Sigueu nostres advocats. Lliris amb sang esmaltats/Flors del verger de la glòria./Gloriós Aciscle i Victòria/Sigueu nostres advocats'.</p> | 08075-371 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>Els goigs en honor de Sant Iscle i Santa Victòria, patrons de la parròquia de Dosrius, es canten (algunes estrofes) per la Festa Major d'Hivern a l'església parroquial, pels voltants del dia 17 de novembre, diada dels sants patrons. Al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró se'n conserva un altre exemplar força més antic. Actualment se'n canten només unes estrofes.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48281-foto-08075-371-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48280 | Goigs de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-llop | <p>Font: Fons documental del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS DE SANT LLOP, BISBE, ADVOCAT DE MAL DEL COLL, I ESQUINÈNCIA, QUE ES CANTEN EN LA SEVA ERMITA DE DOS-RIUS, BISBAT DE BARCELONA SA FESTA EL DIA 1 DE SETEMBRE: Puix la reial descendència/us obligà a ser pietós,/guardeu-nos Sant llop gloriós,/de mal de coll i esquinencia. Fill sou de pares molt nobles,/en Orleans procreat,/glòria d'aquella ciutat,/lustre de molts pobles:/gran en virtut i ciència,/i sobre tot candorós; etc. Bisbe foreu de Senona,/ordenant-ho així Déu/per a bé del poble seu,/i vostra major corona,/prelat de suma prudència,/del zel sant i fervorós; etc. Les rendes grans, que teníau,/empleavau en los pobres,/i en altres molt pies obres/gastaveu tot quan teníau:/oh gran Sant per excel·lència!/i tant misericordiós; etc. Per vos los empresonats,/que en París tancats estaven,/per quan a Vos reclamaven,/foren ben prest deslliurats:/puix en Vos trobà clemencia,/fins l'home facinerós; etc. Quan en Senona i Orleans/los bestiars se'ls morien/de malt de llobes, venien/a Vos aquells ciutadans:/cessava al punt la dolència/beneint les aigües Vos; etc. Aquella pedra preciosa/que en lo càlzer celebrant,/us caigué del Cel Baixant,/fou cosa misteriosa:/era molt clara evidència/quant a Déu ne sou preciós; etc. Amb lo só d'una campana/un exèrcit espantareu,/vostra ciutat desllirareu/de la pretenció tirana,/sens fer altra resistència/Vos quedàreu victoriós, etc. Manà lo Rei es portés/vostra campana a París,/com de set milles s'oís,/quisvulla que la toqués:/però perdé en sa presència/tot lo só meravellós, etc. Per permissió Divina/foreu, oh Sant desterrat,/llevant-vos vostre Bisbat/lo Rey per certa moïna:/Vos amb suma paciència/sofrireu cas tant atróç; etc. Amb fervorosos sermons/grans pecadors convertireu,/los temples tancats obríreu/amb les vostres oracions:/Angels amb gran diligència/us portaren vi preciós; etc. Los miracles que haveu fet,/són molt més dels que se diuen/en los llibres, que s'escriuen/de vostres notables fets:/no pot pas d'ells eloqüència/donar compte minuciós; etc. La Marina i lo Vallès,/a Dos-Rius, en vostra ermita/amb gran fervor us visita/agraint-ne les mercès/que dispensau piadós/al qui us clama amb reverència:/guardau-nos, Sant Llop gloriós/de mal de coll i esquinència. TORNADA Puix curau tota dolència,/i tots esperem en Vos;/guardau-nos, Sant Llop gloriós,/de mal de coll i esquinència'.</p> | 08075-370 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | <p>Els goigs en honor del gloriós Sant Llop es canten a l'ermita de Sant Llop de Dosrius el dia 1 de setembre, per la Festa Major del municipi. Al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró se'n conserven uns quants exemplars datats entre els anys 1877 i 1928.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48280-foto-08075-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48280-foto-08075-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48280-foto-08075-370-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48265 | Poema de l'aplec de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-laplec-de-sant-llop | <p>'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>'L'APLECH DE SANT LLOP Prop de Dosrius hi ha una hermita/Qu'es l'hermita de Sant Llop,/¡Valgam deu si n'hi ha de gent,/De tanta gent n'hi hi ha lloch!/Pobres, richs y mitjanias,/A l'aplech s'en va tothom/Pera demanar al Sant/Cadescú lo seu consól./A cents hi van los carruatjes/De totas las condicións,/Desde lo carret tronat/Que tira un burro magrot/D'una familia pobreta/Y cóntenta de sa sort,/Fisn als brechs més elegants/Arrastrats pels mes lluhent tronchs/De la gran aristocracia/Y señoriu de alt tó./Y qui no pot á caball/Carrega camas á coll,/Y provehit de minestra/Se n'hi va tot poch á poch;/Aixís marchan al aplech/Tots los pobles del contorn./En l'iglesia de Dosrius/S'hi celebra gran funció,/Amenisada ab orquestra,/Vinguda de Mataró;/La vida y virtuts del Sant,/Son l'objecte d'un sermó,/Tan elocuent y tant digne/Qu'á tots los ayents conmoú./Y entremitx de la festa/Després de cantats los goigs/Los romers se reparteixen/Un espay dintre del bosch,/Buscant luego cuatre estelles/Per encendrer un bon foch,/Hont preparar la manduca/Qu'els ha d'alegrar á tots./Y al veurer tantes fumeres/Dels improvisats vapors,/Diriau ser á Manchester/O bé en la gran Liverpool./Mentres que los uns retastan/El desitjat fricandó,/Los altres, fadrins y nenas/Ensejan nova funció,/Per veurer si ab miradetes/Y dolsos accénts d'amor/Poden arribar á entendrers/Aquélls cándits y purs cors,/Qu'e essent la volta primera/De sentirse inclinació,/No saben com expressarse/Al fer sa declaració./Mes sentint que la manduca/Despideix flayres molt bons,/Repeteixen carinyosos/Lo crit de dinar tothóm./Com á la taula y al llit/No's pot fer lo peresós,/Los romers se reuneixen./Cada un en sa secció/Al voltán de la cassola/Qu'es d'impotents dimensions,/Repartinse mutuament/Un bon plat curull d'arrós/Ab pollastres y altres brossas/Del mes exquisit sabor./Las costelles á la brasa/No'ls hi fan falta tampoch,/Ni los pebrots y tomatechs/Voreta del fricandó./De tant en tant per los ayres/Veuréu alsat lo porró/Que regala als que'l visitan/Los mes amples alegroys./Tenen sos representants/En las postres los melons,/Sindries, préssechs y rayms/Que ja tenen lo gra rós./Axis va aumentant la gresa/Y general expansió,/En mitj d'un ordre admirable/Y de la mes franca unió./Després del dinar s'en van/Los que son d'edat major,/A ferne la mitjdiada/Sobre alfombras de verdó./Entre aquell vast campament/Se distinjessen tant sols/Varias parelles de joves/Que no tenen gens de són./En lo brancatge frondós/Comensan á despertar/Als tant tranquils dormidors,/Que s'alssan luego y bellugan/Per tractar de tocà'l dós,/Y assistir al ball de plassa/Tant bonich y encisador/¡Ab quin gust hi van lo joves/Per donar alli uns quants toms./Portant del bras llurs ninetes/Que son presas dels seus cors!/Y d'aquell molt grat bullici/S'en aprofitan los dos/ (continua)</p> | 08075-355 | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 1887 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Protestanse á can d'orelle/Lo seu puríssim amor,/Qu'un dia los juntarà/En perpétua y santa unió,/Dantlos la felicitat/Qu'es possible en eix trist mon./Los pares també disfrutan/Al veurer que'ls seus plansons,/Tot ballant americanas,/Als recordan antichs goigs./Ni los balls de las ciutats/Ab sos espléndits salons/Y'l seu ayre asfixiant/Tindrán may comparació/Ab lo sarau tant campestre/De lo dia de Sant Llop,/En éll dansa tan lo rich/Com el qu'es menesterós,/ Component una barreja/La mes bella en condicions;/Una gran fraternitat/Presideix la diversió/Mes saludable y mes pura,/Que la d'un palau suntuós./Y com lo Sol ja's decanta/Per baixar del horisont,/Va la gent endiumenjada/Plena de satisfaccions,/Que li hi ha proporcionat/Lo romiatge de San Llop,/Quedant tots aconsolats/De las suas afliccions,/Y ab uns plers que no s'explican/D'eix inolvidable jorn,/Prometense, l'any que vé,/Visitar al Sant de nou/Ab la mateixa alegria,/Y sobre tot si Deu vol. B. de C.'. | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48249 | Copla de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copla-de-les-noies-de-canyamars | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 11.</p> | XIX-XX | <p>'Les noies de Canyamars diu que són molt saberudes; quan baixen per l'empedrat fan petar les ferradures'.</p> | 08075-339 | <p>Aquesta copla fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca. Aquest fet els hi suposava un complexe de superioritat davant de les de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48262 | Oració a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 137.</p> | XIX-XX | <p>'Oh Verge Immaculada, Mare de Déu del Corredor, Que en aquesta santa muntanya Acolliu els fills que vénen a Vós, Per implorar vostra clemència. Animat, doncs, amb aquesta confiança A Vós recorro, oh Verge del Socors, Per demanar vostre favor. I, si no sóc mereixedor de vostra benvolença Perquè sóc pecador, Sigui per la vostra bondat de mare del Cel Que vulgueu escoltar la meva oració. No desoïu, mare meva, les súpliques que us faig, Ans recolliu-les com una rosa del vostre jardí, Que, perfumades pel vostre amor, Presenteu al vostre fill. Jesús, Nostre Senyor. AMEN'.</p> | 08075-352 | <p>Aquesta oració està inspirada en l'oració de Sant Bernat.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48283 | Himne de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 115.</p> | XX | <p>'Quan han passat les gebrades i sentir es deix la puput a l'oreig plaent s'enlaira el nostre cant de joventut. Passar la llarga hivernada ja la vida es deixondeix si amb algú ha estat dura nostre braç el protegeix. Quant a l'hivern cru del viure hi arribi la malvestat un consol hi dura sempre nostra aimada Germandat. Nostre orgull nostre afany Germandat de Canyamars'.</p> | 08075-373 | <p>L'himne es va estrenar en motiu del centenari de la fundació de la Germandat de Sant Josep de Canyamars. La lletra és del poeta Manel Piera Flo i fou acabada pels srs. Pere Sugrañes i Albert Prats Trian, que també va compondre la música.</p> | 41.6024300,2.4486700 | 454057 | 4605783 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Social | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48282 | Cançó de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-dosrius | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 109.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius terra regalada, mengen pa i pinyons tota la setmana. El porc del rector menja cansalada i a can Vallmajor el que els don la gana'.</p> | 08075-372 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 48261 | Refrany de la terra de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-terra-de-dosrius | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 522.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius, terra regalada; amb pinyons i pa passen la setmana'.</p> | 08075-351 | <p>Aquest refrany forma part d'una cançó recollida per Esteve Albert i referida a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48254 | Llegenda de la Mitra del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mitra-del-bisbe | <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 3, 53, 56.</p> | XIX-XX | <p>A Canyamars hi havia un castell en un enclavament privilegiat des d'on es veia tota la contrada. Hi vivia el comte Rodolf amb la seva filla Adelmodis, de gran bellesa. El comte era un apassionat de la música, per aquest motiu al castell hi anaven molts trobadors a cantar-li les seves gestes. Sota del castell hi havia una ermita on vivia un frare benedictí. Una nit, Arnau de la Roca-Blanca, vestit de trobador, li confessà al frare el seu amor per la noia. L'ermità l'advertí que no se'n fiés però, tot i això, Arnau anà al castell. Poc després, el comte morí i Adelmodis va passar a ser la comtessa, oferint-li a Arnau el càrrec de trobador del castell, que ell acceptà de bon grat. Un dia, la comtessa explicà a Arnau que al Montnegre hi creixia una bella flor a la que era molt difícil accedir i molt perillós. Li demanà que l'anés a buscar i ell va acceptar encantat. En realitat, la flor no existia i la comtessa volia que Arnau morís en l'intent. Quan aquest va marxar a buscar la flor va esclatar una forta tempesta que va fer caure un llamp damunt del castell, el qual quedà enrunat. De l'Arnau no se'n va saber mai més res. Temps després, un dia que el frare passava per davant d'aquestes runes veié com una serp xuclava la sang d'un petit ocell. Aquella serp era la comtessa i l'ocell el pobre Arnau. Les runes del castell, amb el temps, formaren una gran roca coneguda com la Mitra del Bisbe.</p> | 08075-344 | <p>La Mitra del Bisbe és una gran roca que recorda la forma d'aquest objecte. Des del seu cim es veuen els Pirineus, el Congost, el Vallès entre d'altres zones. La roca és coneguda per ser el cau de moltes serps verinoses. En l'actualitat, aquesta roca es troba dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48269 | Llegenda del batall de la campana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-batall-de-la-campana | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83, 174. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 47. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 66.</p> | XIX | <p>A finals del segle XIX, durant el funeral d'una de les bruixes més famoses de Dosrius, el batall de la campana de l'església va caure tres vegades mentre la feien sonar. Aquella tarda hi hagué un fort temporal amb pedregada inclosa, que fou la única que es va registrar a tot el terme durant aquell any.</p> | 08075-359 | <p>Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis a finals del segle XIX a Dosrius. Les campanes beneïdes de gran tamany eren repudiades per la comunitat de bruixes i bruixots. A Dosrius, la campana Juliana (instal·lada al campanar l'any 1883) era molt apreciada per la població, donat que feia desistir a les bruixes de les seves males intencions i salvava un gran nombre de collites quan aquestes invocaven una tempesta. El mateix Cels Gomis va recollir diversos testimonis de dosriuencs que manifestaven que la campana Juliana havia evitat que moltes tempestes entressin al municipi.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48294 | Roques del Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-nyacapa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.46/207. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-384 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització.</p> | 41.6262700,2.4636100 | 455318 | 4608422 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48295 | Roques dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-dels-lladres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.47/208. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. Forma part del dic de granodiorita que marxa en direcció al vessant de la solella de la serralada del Corredor. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-385 | Pla de les Brugues - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa. No hi ha constància del motiu d'aquest topònim.</p> | 41.6232200,2.4717800 | 455997 | 4608079 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48300 | La Pedra Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-plana | <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | Vegetació excesiva. | <p>Aflorament rocós de granodiorita, situat al marge del camí i sobresortint lleugerament d'entre la vegetació. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs del terme, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. En aquest cas, la roca presenta una forma completament plana que li dóna el nom, a mode de plataforma. La resta de la formació marxa en direcció nord cap a l'interior del bosc, on està coberta de vegetació.</p> | 08075-390 | Bosc de can Rogent - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Tradicionalment, la pedra ha estat identificada com una fita de referència dins de la zona i apareix recollida al mapa del Parc del Montnegre i el Corredor de l'editorial Alpina.</p> | 41.5947100,2.4706800 | 455886 | 4604914 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48309 | El Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lleo | <p>VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 46.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Aflorament rocós de grans dimensions, que forma part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Presenta una forma més o menys rectangular, amb la part superior plana (hi ha cadolles). A la banda nord-est, just damunt de la petita cavitat neolítica que conforma el jaciment arqueològic del Mirador, la roca crea una forma asimilada al cap d'un lleó de perfil. Fins i tot hi ha un petit forat erosionat a la roca, a mode d'ull.</p> | 08075-399 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48266 | Llegendes de la transformació de les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-transformacio-de-les-bruixes | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 73. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 46, 49-50. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 68. RANGIL BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades: Romanyà Valls, p. 116.</p> | XIX | <p>Al bosc, una bruixa es va treure la roba i es va transformar en un gat negre. Un boletaire ho va veure i li amagà la roba. En seguir-la va veure com el gat entrava a una casa de pagès i clavava un clau al cap d'un nadó, que es va posar a plorar. Quan la bruixa va sortir de la casa i tornà a ser persona, el boletaire s'hi adreçà i li digué que si no li explicava el remei per guarir a la criatura, no li tornaria la roba. Després d'explicar-li, el boletaire va curar la criatura posant-li una mica de sají de truja al forat del clau. Una altra variant d'aquesta llegenda explica que dues bruixes es van transformar en dues guilles per la zona de les vinyes velles de can Vallmajor. El pagès que les treballava els hi va pendre la roba i els va demanar que li expliquessin on havien anat a fer mal. Ells digueren que havien anat a clavar agulles al cap d'un nadó, en una masia de Santa Agnès. El pagès les obligà a reparar el seu mal si volien recuperar la roba que els havia pres. Existeixen diverses variants d'aquesta llegenda</p> | 08075-356 | <p>L'any 1915, Josep Maria Batista i Roca va recollir una variant molt semblant d'aquesta llegenda a Dosrius. Anteriorment, l'any 1882, Cels Gomis ja havia recollit a Dosrius la creença que si una bruixa (o bruixot) era morta mentre estava transformada en algun animal, la bruixa apareixia morta al llit de l'assassí. També va recollir la creença, explicada per un mosso de la masia de can Gemir, que quan algú volia ser bruixa o bruixot ho havia de fer per un temps determinat, i durant aquest període, havia de fer patir la gent o, pel contrari, patiria ell. Les transformacions més habituals eren en gat, rata, guineu i cabra, tots ells de color negre.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48162 | Altar sepulcral de Pere Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-sepulcral-de-pere-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XVI/XX | <p>Altar de pedra adossat a la façana de ponent de la capella lateral de migdia del temple. És de planta rectangular i està format per un frontal tripartit en rectangles i una taula motllurada al damunt. Cada rectangle està gravat amb diverses inscripcions. Al lateral esquerre: 'OBIT DEL SENYOR EN PERE BOSCH'. Al central: un escut gravat amb les inicials 'JHS'. Al lateral dret: 'WY A 8 DE DESEMBRE 1578'. Per altra banda, a la cara de migdia de l'altar hi ha una creu de braços patents i iguals en relleu, mentre que a la cara de tramuntana hi ha gravada la inscripció 'XPS' (Crist en grec). Damunt de l'altar hi ha una creu llatina de ferro forjat, decorada amb una corona central i un roser amb rosetes que s'enfila des del peu fins a dalt. Aquest altar està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb una barbacana de fusta i rematat amb un ràfec de teula àrab. En el mur de la capella, damunt d'una capa de revestiment arrebossat, destaca un esgrafiat pentagonal de grans dimensions, amb tonalitats blanques i marronoses. Presenta un marc decorat amb motius geomètrics que emmarca una representació central de Déu en Majestat amb el colom, i dos àngels portant una rosa i una llàntia respectivament. Al fons també hi ha estels.</p> | 08075-252 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura de Pere Bosch, membre d'una de les nissagues més destacables del terme, la família Bosch del Far (can Bosc era la masia més gran i destacable del territori). De fet, hi ha constància documental que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat d'aquest personatge. Tot i que no es pot assegurar, és probable que l'altar de pedra fos traslladat des de l'interior del temple a la seva ubicació actual.</p> | 41.6237700,2.4355200 | 452977 | 4608159 | 1578 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48190 | Camí del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-montseny | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21. PUIG I GIRALT, Enric (2008). 'El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps'. Duos Rios, núm. 2, p. 41-54.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que comunica les poblacions de Mataró i Canyamars. El seu traçat s'inicia al portal de Valldeix de Mataró, passa pel camí Fondo vers el veïnat de Valldeix, seguint el marge de la riera de Sant Simó, fins a can Bruguera, on hi ha l'encreuament amb el camí de la Serra i el tram que marxa en direcció a Canyamars, el qual s'inicia a la creu de Planells. En l'actualitat, des d'aquest punt, el camí descendeix cap a les fonts de la Moreneta i de n'Homs, prossegueix baixant seguint el cabal del sot de can Marc i creua la riera de can Rimbles fins a arribar al veïnat del mateix nom. Des d'allà, per darrera de can Bartrés i creuant la serra d'en Gel, accedeix al carrer del camí de Mataró i al nucli urbà de Canyamars.</p> | 08075-280 | Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Segons la bibliografia consultada, la seva antiguitat es pot remuntar a l'Edat Mitjana, tot i que és força probable que sigui més antic. El camí del Montseny comunicava el Corredor amb el massís del Montseny, passant pel Vallès. El primer tram d'aquest camí es corresponia amb el traçat del camí de Rocafonda (actual carretera de Valldeix, Mataró). El tram corresponent al terme municipal de Dosrius s'iniciava a la creu dels Planells i enllaçava amb el camí de creu de Canyamars. Cal assenyalar que des d'aquest punt, diferents camins i corriols portaven a Canyamars pel fondo de les Brugueres. El camí passava prop de can Guitart i can Marc, creuava la vall de Rimbles i, per darrera de can Bartrés, pujava cap a can Cassi fins al nucli urbà. Des de la Creu de la Creueta i la masia de can Galzeran, el camí del Montseny reprenia el seu traçat aprofitant una carrerada neolítica identificada per l'Esteve Albert, en direcció al Far i el Corredor. Des d'aquestes zones es podia accedir al Vallès (per Vallgorguina o per Collsabadell i Trenta Passes) i arribar a Collformic i el massís del Montseny. Tot i que no es pot assegurar, el topònim de la Balatera fa referència al fet que s'hi havia jugat a botxes o bales, aprofitant la planitud del terreny a la zona de la creu dels Planells, lloc on es documenta el topònim. Fins a començaments del segle XX, aquest camí era la principal via de comunicació entre Mataró i Canyamars.</p> | 41.5847500,2.4389400 | 453233 | 4603825 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: camí de creu de Canyamars, camí de la Balatera. En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48341 | Camí de les Carenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-carenes | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21.</p> | XVI-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal de Dosrius per la banda sud-est, entre el coll de Lorita i la creu de Rupit. El camí parteix del camí dels Contrabandistes, al seu pas per l'alçada del veïnat de Vall, i segueix el curs de la riera de Sant Simó passant per Sant Martí de Mata. La via entra dins del terme dosriuenc pel coll de Lorita, resseguint la serra Polsaruda fins a la font del Mal Pas (aquest tram és conegut com el Camí Ral). Posteriorment continua vers el nord fins a empalmar amb el camí de Rupit, en el paratge de la creu de Rupit. En aquest punt, el traçat surt del terme municipal. En l'actualitat, aquest camí coincideix amb el traçat del GR-83. A uns 150 metres al sud del coll de la cadena de can Tintorer, a la serra Polsaruda i en paral·lel al traçat actual de la via, es conserven les restes d'un curt tram de via empedrada.</p> | 08075-431 | Veïnats de Rimbles i Rupit - Zona de Canyamars | <p>El tram de camí corresponent a la serra Polsaruda fou reformat a principis del anys 90 del segle XX, aproximadament.</p> | 41.5908800,2.4711300 | 455921 | 4604489 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: camí del Gironès. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48189 | Camí de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 14, 21.</p> | XI-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal en sentit nord-est cap al sud-oest. El seu recorregut originari va des de la serra del Montnegre, passant per Collsacreu i el Montalt, fins a la Creu de Rupit (que era una cruïlla de camins), moment en que entra dins del terme municipal de Dosrius. Des d'aquest punt, el camí baixa pel veïnat de Rupit fins a Canyamars i d'aquí fins a Dosrius, per acabar arribant fins a Argentona. El tram del veïnat de Rupit és el més ben conservat i segueix el curs del torrent de Rupit i de la riera de Canyamars fins al nucli urbà, enllaçant amb el carrer Major. El tram de Canyamars a Dosrius està força desdibuixat, tot i que en origen, en molts punts es feia per dins del cabal de la riera.</p> | 08075-279 | Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental d'aquesta via la trobem l'any 1017 i apareix identificada com 'strada Sancti Julia' (Clariana, 1988: 14). Tot i això, aquest camí formava part de la xarxa de vies secundàries establertes durant la romanització de la zona, datada al Maresme en el moment tardo-republicà, aproximadament, entre finals del segle II a.C. i començament del segle I a. C.</p> | 41.6096400,2.4718300 | 455992 | 4606571 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48189-foto-08075-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48189-foto-08075-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48189-foto-08075-279-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48350 | Tram empedrat del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-cami-ral | <p>RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 75.</p> | IIIaC-VdC | <p>Antic tram empedrat disposat en paral·lel al traçat actual del camí de la serra Polsaruda, al marge nord d'aquest camí i a uns 15 metres dins del bosc. Es tracta de les restes conservades d'un curt tram de via empedrada d'uns 100 metres de longitud, emmarcat per un conjunt d'afloraments o boles granítiques característics de la zona. La via està formada per un paviment de lloses de pedra planes encaixades amb altres pedres de mida més petita que regularitzen el nivell. També s'observen trams formats pels afloraments de la mateixa roca natural de la zona. Destaca, en un lateral, una de les antigues cunetes d'obra que delimitaven aquest paviment empedrat, la qual conserva les impromptes deixades pel pas dels vehicles.</p> | 08075-440 | Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>L'arqueòleg mataroní Marià Ribas documentà aquestes restes a mitjans dels anys 50 del segle XX. L'identificà com un possible tram de via romana.</p> | 41.5899200,2.4698800 | 455816 | 4604383 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48350-foto-08075-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48350-foto-08075-440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48350-foto-08075-440-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, aquest tram s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|83 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48320 | Verneda del torrent de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.74/235. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 136.</p> | <p>Antiga i espectacular verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent de Rupit. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners, algun pollancre, ridoltes monumentals, falgueres, etc.</p> | 08075-410 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6122700,2.4850700 | 457097 | 4606856 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. És la verneda més gran i potent del municipi i està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48288 | Guariment de les cataractes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariment-de-les-cataractes | <p>GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 179-180. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 70-71.</p> | XIX | <p>Antigament, les cataractes eren conegudes com a 'perles' o 'desfetes'. Amb aquests noms es referien a les taques o tels que es formaven damunt de les ninetes. El remei dosriuenc per guarir aquest mal consistia en recitar una oració, mentre se senyava tres o nou vegades amb un gra de xeixa (varietat antiga de blat). Cada vegada que se senyaven, tiraven un gra de xeixa dins d'un cubell d'aigua. Amb aquest acte, les cataractes s'anaven fonent. L'oració és la següent: 'Mare de Sant Simeon vós que ne sou tan perfecta, si és perla quedi desfeta; si és blanca al mar s'escàmpia; si és negra al mar s'ogèguia. Clara és la lluna, clar sia el sol, clara sia la vista si Déu vol'.</p> | 08075-378 | <p>Aquesta oració fou recollida per en Cels Gomis l'any 1882 a Dosrius. Existeixen diverses variants que també es repetien a d'altres poblacions de la contrada.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48258 | Llegenda del pi d'en Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-den-gallifa | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta llegenda explica que en Gallifa era un negociant de vaques que va ser atracat i lligat al tronc d'un gran pi. Segons la tradició oral dosriuenca li tallaren les mans, tot i que en una altra versió es defensa que el van assassinar allà mateix. La veu popular veu marcat en el tronc del pi els senyals del seu martiri.</p> | 08075-348 | 41.5782300,2.4173400 | 451428 | 4603113 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 48238 | Festa de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 198, 218. DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 109-117. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. Http://www.fescat.cat/ [Consulta: 16-05-2018].</p> | XIX-XX | <p>Assemblea General anual de la Germandat de Sant Josep de Canyamars, que es duu a terme tres setmanes després de Pasqua a l'espai davanter de la masia de can Galzeran (can Prats). En aquest acte es passa llista dels socis (altes i baixes), es donen a conèixer els comptes de l'exercici anterior, es fa un record als germans difunts i s'entreguen medalles als germans més grans de 65 anys. També hi ha present una cobla que toca l'himne de la germandat i sardanes. L'acte està presidit pel bagul de fusta que conté el fons documental de l'entitat.</p> | 08075-328 | Masia de can Galzeran (Prats) - Veïnat de Pedró,6 - Zona de Canyamars | <p>La Germandat de Sant Josep de Canyamars fou fundada el 17 de maig de 1879 com a associació de socors mutus sota l'advocació de Sant Josep, patró de l'església universal. L'objectiu era ajudar als germans necessitats, proporcionant-los mitjans econòmics i morals. Els socis o germans pagaven una quota mensual i l'entitat era gestionada per una junta escollida democràticament entre tots els socis.</p> | 41.6023200,2.4484200 | 454036 | 4605771 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48238-foto-08075-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48238-foto-08075-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48238-foto-08075-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel sr. Marc Bosch. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48182 | El Mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mirador | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/265. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8-9. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Balma coberta formada per una gran massa granítica, que protegeix una àrea útil de 8,04 m². El costat de migdia està format per blocs del mateix conjunt rocós i el de la banda de tramuntana per un mur de pedra seca actualment enrunat. L'obertura de l'abric està orientada a l'oest on, després d'un petit replà, el terreny baixa en un fort pendent. A la cambra interior es van documentar diversos materials arqueològics disposats en tres registres diferents: en el primer estrat es registrà una moneda de Constanci II, en el segon hi havia ceràmica feta a mà amb decoracions en ziga-zaga i en el tercer, ceràmica a mà de parets gruixudes i pasta argilosa. En general es documentaren fragments formes i informes, amb decoracions també de cordons, línies incises i acanalats. La moneda, que respòn a una ocupació esporàdica del lloc, està datada entre el 348 i el 360 d.C. Cal destacar l'existència de diferents bassetes excavades a la roca per recollir aigua.</p> | 08075-272 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. El jaciment fou excavat entre els mesos de gener i març de l'any 1966, documentant tres registres arqueològics diferents (sense comptar el nivell superficial), tot i que els materials que es recolliren foren barrejats. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a tres períodes diferents: Neolític (5500-2200 a.C), Bronze Final-Bronze Final III (1200-650 a.C.) i Romà Baiximperial (300-400 d.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|83|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48101 | Bassa de can Massuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-massuet | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.21/182.</p> | XIX-XX | Completament cobert de vegetació. | <p>Bassa aïllada de planta irregular formada mitjançant un naixement d'aigua natural. El seu perímetre està situat damunt del canal de can Domingo, que desemboca en la riera de Dosrius. Presenta un diàmetre aproximat d'uns 10 metres i està envoltada de joncs, canyes i falgueres.</p> | 08075-191 | Carrer de can Domingo - Can Massuet del Far | <p>Es tracta d'un element destacable pel que fa a la seva dimensió natural i paisatgística dins d'un entorn urbanitzat. La mínima intervenció humana ha fet que hi hagin sobreviscut diverses espècies de fauna i flora que difícilment podrien viure en un entorn tant transformat.</p> | 41.6185500,2.4222900 | 451871 | 4607587 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48101-foto-08075-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48101-foto-08075-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48216 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25.</p> | <p>Col·lecció de restes fòssils procedent del jaciment paleontològic de la riera de Canyamars. En realitat, aquestes restes corresponen a una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid (MDG-CCNN, número d'inventari 9989). Pel que fa a la seva datació, cal tenir en compte que les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). El museu compta amb una reconstrucció d'aquest elefant antic.</p> | 08075-306 | Museu de Ciències Naturals de Granollers - Carrer de Palaudàries, 102 - Granollers | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-3.jpg | Física | Popular|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Geoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 119|77 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48215 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-mataro | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 81. Font: fons documental del Museu de Mataró. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141. Http://www.museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | <p>Col·lecció heterogènia formada per diversos de materials relacionats amb el terme municipal de Dosrius, que es conserven i custodien al Museu de Mataró. Està formada per les restes del retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Dosrius (amb un total de quatre taules), quatre talles escultòriques hagiogràfiques datades entre els segles XVI-XVIII (procedïen del Santuari del Corredor i representen a Sant Cosme, Sant Damià, Sant Joan Baptista i Santa Magdalena), una caixa de roba interior procedent de l'empresa Manufactures Canyamars (mitjans del segle XX) i diverses obres pictòriques paisatgístiques de Dosrius, Canyamars i el Far atribuïdes al pintor Jordi Arenas i Clavell (datades entre l'any 1942 i 1994). Pel qua fa als materials arqueològics provenen de diferents jaciments, excavacions i prospeccions dutes a terme al municipi. Es tracta dels jaciments del Cau de la Serra Polsaruda (2 caixes de materials correponents a la campanya 2007), l'Avenc, el Mirador i la Balmeta (formen part de l'àrea de la serra Polsaruda, campanya 2000), Necròpolis del Bataller, Hipogeu de la Costa de can Martorell (un total de 28 caixes de material, entre les que destaca la col·lecció de puntes de sageta), Puig Pedrós (campanya 2007) i el Dolmen de ca l'Arenes I (campanya 2006-2007).</p> | 08075-305 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule i les talles hagiogràfiques ingressaren al museu mitjançant un dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional, la caixa de Manufactures Canyamars fou una donació de la Fundació Jaume Vilaseca i les pintures corresponen al llegat de Jordi Arenas i Clavell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Modern|Renaixement|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 79|81|83|94|95|119|78 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47916 | Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 248. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 84-88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. A.T.R (1984). Aplec del Corredor dilluns de Pasqua, 23 d'abril del 1984. Mataró: Castellà. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 32-33. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim (2001). 'Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental'. XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 74-76. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 92. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 52-54. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 33-37. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Conjunt arquitectònic format per dos volums aïllats delimitats per una tanca de pedra, creant un recinte tancat de planta rectangular, amb el pati pavimentat i els accessos principals a les bandes de llevant i ponent. Aquests accessos es fan mitjançant dos portals rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (a la banda de migdia hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de dimensions més petites). El volum principal està format per l'església i l'hostatgeria, que estan adossades i situades a la banda de tramuntana del recinte. Es tracta d'una església de planta de creu llatina d'una sola nau, amb dues capelles laterals i un absis poligonal capçat a llevant (i reforçat amb contraforts exteriors de pedra). La nau està coberta per una volta de creueria de tres trams, separats per arcs torals apuntats adovellats. Els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides i es recolzen en culs de llàntia esculpits amb imatges figuratives. L'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits amb testes humanes) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. El temple s'ilumina mitjançant un únic òcul circular situat a l'absis i una finestra d'arc de mig punt, tot i que el magnífic retaule renaixentista les amaga. Darrera del retaule, i amb accés des dels laterals del mateix, hi ha un cambril amb la imatge de la Mare de Déu, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams (pujada i baixada). Dins del cambril, el mur de llevant de l'absis està forrat amb un plafó de ceràmica vidrada. L'espai presbiterial està tancat amb una gran reixa de ferro decorat. Als peus del temple hi ha el cor, cobert per volta de canó i obert a la nau mitjançant una balconada amb reixa de ferro i impostes motllurades als laterals. Sota seu, un arc rebaixat adovellat amb els brancals fets en carreus dóna accés a l'hostatgeria. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portada rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana amb un petit arc conopial. Damunt seu hi ha un petita fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Aquesta façana està protegida per un porxo cobert amb volta rebaixada i amb l'arc obert al pati adovellat. Aquesta estructura forma part de l'hostatgeria. Al costat de l'accés principal, al bell mig del mur de migdia de l'església, hi ha el campanar. És de planta quadrada, està dividit en tres registres i bastit amb carreus de pedra granítica completament regulars i disposats en filades. Els registres estan separats mitjançant impostes motllurades. Destaca el segon nivell, amb quatre obertures (una a cada façana) d'arc apuntat on hi ha les campanes. La part superior presenta una coberta plana emmerletada i quatre gàrgoles de pedra situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l'hostatgeria, avui restaurant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. En general presenta obetures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que les de la façana de ponent són fetes amb maons.</p> | 08075-6 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Segons la documentació de la Cúria diocesana de Barcelona datada l'any 1590, la fundació del Santuari del Corredor s'atribueix a Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, pels voltants de l'any 1530. Pel que sembla, aquest personatge havia construït, amb llicència expressa del bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia (ambdós topònims estan relacionats amb dues destacades masies del terme). Es tractava d'una obra petita i senzilla bastida en pedra i morter de fang, i coberta amb una encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d'ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule, una campana i una imatge de Nostra Senyora del Socors. Estava sota la supervisió d'un ermità. Amb l'arribada de mossèn Bernat Penitència (entre 1540-42), el santuari quedà força transformat. La capella fou enderrocada i es bastí un edifici de nova planta més espaiós, amb una fàbrica de pedra i morter de calç d'una sola nau coberta amb una volta de creueria de dos trams. També edificà una casa suficient per allotjar l'ermità i, si convenia, alguns pelegrins. Posteriorment, entre els anys 1563 i 1565, hi hagué un nou ermità, mossèn Lleonard Claus. Aquest religiós fou qui donà al santuari l'entitat i la fesomia definitives, tot transformant la construcció en un conjunt notable, en bona part conservat fins avui. Aquest conjunt ja estava edificat l'any 1590. D'aquesta época data també el magnífic retaule renaixentista present a l'altar major. Posteriorment, l'any 1715 es va construïr el cambril del presbiteri, reformant el reraltar i el retaule. L'any 1991 es creà una junta integrada per l'actual rector i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l'edifici.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem sud-est del pati hi ha un volum aïllat rectangular, amb teulada de dues vessants i un únic nivell, utilitzat com a punt d'informació del Parc del Montnegre i el Corredor. A l'interior del pati, al costat del portal d'accés de la banda de ponent, hi ha un pou de pedra recentment restaurat. Per contra, a la cantonada sud-oest, hi ha un brocal de pou procedent del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, que mai ha estat utilitzat. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Santuari de la Mare de Déu del Corredor, Santuari de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48074 | Nucli antic de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.02/247; p. 22-41. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.</p> | XI-XXI | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic de perímetre irregular que conforma el casc antic de Canyamars. Està situat a l'extrem de llevant del nucli urbà, entre les zones residencials de can Canyamars (al nord-oest) i can Figueres (a ponent), l'inici del veïnat de Rupit (a llevant) i la riera de Canyamars (a migdia). El traçat del nucli urbà està definit pel pas de la carretera B-5101 de Dosrius a Canyamars, que finalitza a l'entrada del casc antic per la banda de ponent. El nucli es va desenvolupar a la banda de migdia de l'església parroquial de Sant Esteve, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers de perfil estret, amb edificacions en general entremitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis. La majoria es cobreixen amb cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. Presenten trets significatius com obertures emmarcades en pedra i decoracions destacables.</p> | 08075-164 | Nucli urbà de Canyamars | <p>Les primeres dades de població del municipi de Dosrius són de mitjans del segle XIV. Així doncs, en el fogatge de l'any 1358 hi consten 39 focs per a Dosrius i Canyamars. Posteriorment, en el fogatge dels anys 1365-70 hi ha 53 focs i en el de l'any 1378, 47 focs. A finals del segle XV, en el fogatge de l'any 1497, es comptabilitzen 30 focs per Dosrius i Canyamars. L'església parroquial està documentada des de l'any 1324 i, pel que fa a les primeres masies, que en aquell moment eren disperses, també es documenten a partir dels segles XIV-XV. Pel fogatge de l'any 1553 tenim notícia de més cases i masies. Entre els segles XVII i XVIII, l'aparició de masies disperses continua, tot i que també es va formant una sagrera a la banda de migdia de l'església parroquial (la Barberia, can Pifanyo, can Llibre del carrer). A mitjans del segle XIX, els carrers del voltant del temple ja estan conformats (carrer de Sant Esteve i carrer de Sant Josep). En un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, dins del veïnat de l'Església de Canyamars, hi consten catorze edificis i setanta quatre habitants. Posteriorment, entre finals del segle XIX i principis del XX, el creixement del nucli urbà de Canyamars es dispara per la construcció de la carretera B-5101 (1914-1917) i l'increment de l'estiueig relacionat amb la salut. A mitjans del XX, la creació de l'empresa Manufactures Canyamars, situada a l'extrem sud-est del casc antic, i el naixement dels habitatges de segona residència incrementen el perímetre (camí de la Creueta, camí del Pou del Glaç i el primer tram del carrer Major, entre les cases de ca la Sèbia i ca la Miguelita i el camí del Pou del Glaç). L'any 1972 s'incorpora la plaça de la Germandat de Sant Josep (a l'extrem de ponent del casc antic).</p> | 41.6011800,2.4476900 | 453974 | 4605645 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48074-foto-08075-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48074-foto-08075-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48074-foto-08075-164-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48073 | Nucli antic de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/246; p. 22-41. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6.</p> | XI-XXI | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic de perímetre irregular que conforma el casc antic de Dosrius. Està situat al bell mig del nucli urbà, entre les zones residencials de can Vallmajor (al nord-oest) i la Bomba (a llevant), l'aiguabarreig de les rieres de Rials i la de Dosrius (a migdia) i els primers contraforts del turó del Castell (a tramuntana). La banda de ponent del nucli està definida pel pas de la carretera B-510 d'Argentona a Llinars del Vallès, mentre que la de llevant es caracteritza per la carretera B-5101 de Dosrius a Canyamars. El nucli es va desenvolupar entorn de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers i places de perfil estret, l'epicentre del quals és la plaça de la República. Les edificacions són en general entremitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis. La majoria es cobreixen amb cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. Presenten trets significatius com obertures emmarcades en pedra i decoracions destacables.</p> | 08075-163 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La primera referència documental del topònim Dosrius apareix en el Cartulari de Sant Cugat l'any 963. Tot i això, les primeres dades de població del municipi de Dosrius són de mitjans del segle XIV. Així doncs, en el fogatge de l'any 1358 hi consten 39 focs per a Dosrius i Canyamars. Posteriorment, en el fogatge dels anys 1365-70 hi ha 53 focs i en el de l'any 1378, 47 focs. A finals del segle XV, en el fogatge de l'any 1497, es comptabilitzen 30 focs per Dosrius i Canyamars. El castell de Dosrius està documentat entre els segles XI-XII i l'església parroquial apareix mencionada a la documentació a principis del segle XIV, tot i que és molt probable que hi hagués un edifici anterior. Pel que fa a les masies, que en aquell moment eren disperses, també es documenten a partir dels segles XIV-XV. Durant el segle XVI, l'església és ampliada i renovada (any 1526) i hi ha constància documental de la formació d'un nucli de cases al voltant del temple (sagrera), entre els segles XVI i XVII. D'aquesta manera, el primer casc antic de Dosrius estava constituït per la sagrera conformada per la plaça de l'Església, carrer de Sant Antoni, carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, carrer de Sant Isidre, plaça d'Espanya (actual plaça de la República) i el Carreró. Pel que fa al segle XVIII, l'antic carrer de Baix es transforma en el carrer de Pau Casals (primer eixample) i es crea el veïnat de Maspí. Entre els segles XIX i XX s'incorporen el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (eixample dels estiuejants), la Glorieta de Catalunya (actual plaça de Catalunya), el carrer del Marquès de Castell Dosrius (tot i que ja estava definit per les construccions de la plaça de la República i la masia de can Gabarra), carrer d'en Lluís Moret, carrer de Rials i carrer de Sant Llop.</p> | 41.5941600,2.4068700 | 450567 | 4604888 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48103 | Safareig i font de n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-font-de-nhoms | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: : I.S.17/178. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 16, 17. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt aïllat i restaurat format per una bassa, amb un safareig i una font integrats. La bassa és de planta irregular i perfil allargassat lleugerament arrodonida. Està formada per un muret semisoterrat amb el parament arrebossat i rematat amb una filada de maons plans. A l'interior presenta un revestiment lliscat i un paviment enrajolat a la mescla. A la cara de migdia s'ubiquen tant el safareig com la font. El safareig és de planta rectangular, està delimitat de la bassa amb un muret d'obra arrebossat i connectat amb la font per una petita obertura circular. Els maons que recorren el seu perímetre estan inclinats per facilitar el rentat. La font presenta una pica rectangular, amb obertura cap a la bassa. L'aigua emanava a través d'un broc metàl·lic, encastat en un pilar d'obra rematat amb una pedra de granit. En l'actualitat, l'aigua brolla d'un pilar bastit amb pedra situat a l'extrem de tramuntana de la bassa, sota del carrer Major.</p> | 08075-193 | Carrer Major - Canyamars | <p>Inicialment, aquest conjunt formava part de les propietats de la masia de ca n'Homs, situada damunt seu. Tenia la finalitat d'emmagatzemar aigua per regar els camps, per a usos domèstics i per rentar la roba. L'aigua de la font provenia del canal de can Vidal mitjançant una mina situada al nord, per sobre del carrer. Les obres de restauració del conjunt es van iniciar a finals de l'any 2015 i van finalitzar el mes d'agost de l'any 2017. L'execució va anar a càrrec de la Brigada Municipal de Manteniment i Serveis de l'Ajuntament de Dosrius, previ conveni amb l'empresa propietària dels terrenys. Es va restaurar el safareig i es van resoldre les filtracions d'aigua que patia la font. Segons les fonts orals, aquest espai també era un lloc de trobada per la gent del poble, un espai social on relacionar-se. Es netejava dues vegades l'any (abans de la Festa de la Germandat de Sant Josep i de la Festa Major d'estiu). Al costat de llevant hi havia dos pollancres bicentenaris que van desaparèixer. A migdia encara es conreen uns horts, a la zona de les feixes del safareig. Antigament havien estat conreades pels masovers de la masia de ca n'Homs.</p> | 41.6006800,2.4467900 | 453899 | 4605589 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48103-foto-08075-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48103-foto-08075-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48103-foto-08075-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El seu entorn està arranjat i el conjunt senyalitzat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48110 | Font de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-nicolau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.25/186. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 19.</p> | XX | <p>Conjunt aïllat situat a l'encreuament entre els camins que porten a can Rafel i al turó de can Benet, sota el traçat del camí. La font està formada per un volum rectangular amb una obertura d'arc rebaixat i el coronament ondulat, amb el parament arrebossat. Compta amb una porta metàl·lica de color verd tancada, a l'interior de la qual hi ha la font i la mina d'on extreu l'aigua. La font presenta una pica rectangular i un petit broc, mentre que la mina està bastida en pedra i amb la coberta plana de lloses de pedra. Damunt de l'obertura d'accés a la mina hi ha una inscripció: 'J. POL 1964'. En un dels laterals hi ha un plafó de ceràmica vidrada blanca força degradat. A banda i banda hi ha dos bancs amb respatller adossats al marge i amb la superfície lliscada. En un nivell inferior, al que s'accedeix per unes escaletes de pedra, hi ha una altra mina. Presenta una obertura d'arc rebaixat tancada amb una portella metàl·lica i els murs i la coberta bastits en maons. Unes escales de pedra donen accés a aquest espai des del camí.</p> | 08075-200 | Sot de les Canals - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La font s'alimenta amb l'aigua del sot de les Canals (o Canals d'en Rovira). Va ser construïda entre els anys 1945 i 1950 per Nicolau Guanyabens, antic propietari de casa de can Pol, situada a ponent. Anteriorment, en aquest indret ja hi havia una font que s'alimentava amb l'aigua de les Canals d'en Rovira o de can Rovira, topònim provinent de l'antiga masia que fou transformada en la casa noucentista de can Pol. L'indret era un lloc de reunió i gaudi de la natura i l'entorn i, en l'actualitat, és freqüentat sobretot per excursionistes i esportistes. Probablement, la data present a la inscripció que hi ha damunt de la mina faci referència a una reparació de l'estructura. És probable que en el plafó de ceràmica vidrada del lateral de l'estructura hi hagués una imatge de Sant Nicolau, tal i com el seu propietari pretenia.</p> | 41.5880800,2.4170800 | 451414 | 4604207 | 1945-50 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de les canals d'en Rovira, font del Piu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48323 | Alzinar vell de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-vell-de-ca-larenes | <p>RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, amb uns exemplars que presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres i els troncs i les branques primes i esveltes. Aquests exemplars són nascuts de llavor i d'una gran qualitat. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull, galzeran, heura i arç blanc, i un potent sotabosc.</p> | 08075-413 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de la serra de Fontanells.</p> | 41.6237100,2.4613800 | 455131 | 4608139 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris 7 i 7A i SL-C 80 del parc. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48322 | Alzinar Gros de la Serra de Fontanells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gros-de-la-serra-de-fontanells | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.76/237. RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, que ocupa una superfície tupida d'unes tres hectàrees. Els exemplars presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres, donat que s'enfilen per buscar la llum. Per aquest motiu tenen els troncs i les branques primes i esveltes. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull i algun roure, situats en les poques clarianes que hi ha.</p> | 08075-412 | Serra de Fontanells - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Es tracta d'un alzinar excepcional per la seva antiguitat i característiques, fita de referència dins del terme. És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de ca l'Arenes.</p> | 41.6246100,2.4883100 | 457375 | 4608225 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta serra també és coneguda amb el nom de Fontanella. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48291 | Bosc d'escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-descultures | XX-XXI | <p>Conjunt d'escultures situat a l'interior de la finca de can Salvi, dins l'espai CasaViva, i al marge del camí que va de Dosrius a les planes de can Nogueres, a la zona de Manyans. Les escultures estan integrades dins del bosc, formant part del paisatge. Es tracta d'obres de diverses tipologies amb una forta càrrega simbòlica, fetes amb materials reciclats i d'altres amb ferro, pedra, fusta i ceràmica, principalment. Destaca l'ús de llambordes de pedra granítica, una constant en l'obra artística del seu autor, Ernest Borràs. També destaca la sèrie de retaules disposats a banda i banda del camí, entre el trencant de la font de Sant Nicolau i l'accés superior a la finca. S'anomena Camí dels Retaules i està elaborat conjuntament amb la ceramista Berta Julibert. D'entre aquestes obres hi ha el Retaule del Sol, el Gregorià, de Sant Jordi, de l'Absent, etc.</p> | 08075-381 | Veïnat de Gemir, 23 - Zona de Dosrius | 41.5874100,2.4207500 | 451719 | 4604130 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48291-foto-08075-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48191 | Rescloses de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.23/184. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 34-39.</p> | XVIII | Filtracions d'aigua a les estructures. | <p>Conjunt de 8 rescloses situades dins del cabal del Sot del Fangar, entre les cotes 471 i 524, en un tram de 694 metres de longitud. Estan formades per un mur transversal al torrent, amb la part superior plana. Estan bastides en pedra de diverses mides sense lligar (la mida de les peces és més grossa quan més avall està la resclosa). Aprofiten afloraments naturals de roca per als fonaments laterals dels murs. La distància entre aquestes estructures és decreixent a mida que baixa el torrent. En l'actualitat, majoritàriament estan reblertes de terra. Les dues primeres i la vuitena tenen més capacitat d'acumulació d'aigua i les dues inferiors presenten un sobreeixidor, pel qual vessava l'aigua sobrera quan l'embassament era ple. La resclosa més propera a ca l'Arenes presenta una planta semicircular o convexa en el sentit del flux de l'aigua. Té una alçada de 4 metres i un gruix d'1,5 metres. Entre aquesta resclosa i la masia de ca l'Arenes hi ha un canal excavat al sól de 0,70 metres d'amplada i 0,50 metres de fondària, força degradat.</p> | 08075-281 | Sot del Fangar - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El Sot del Fangar s'origina en un torrent que solca la serra del Corredor a l'entorn de les Roques del Pare Jaume, en sentit nord-est sud-oest. Està caracteritzat per una vegetació de verneda amb avellaners i flora eurosiberiana. El darrer tram, d'uns 694 metres, ha estat força alterat per la mà de l'home (plantació d'espècies botàniques, explotació d'afloraments granítics i regulació hídrica del torrent). La gent de la zona no recorda quin ús tenien aquestes rescloses, al marge que a principis del segle XX hi anaven a beure les vaques i que la segona resclosa fou reblerta i reconvertida en un hort d'estiu. És probable que servissin per aprofitar l'aigua de les torrentades, emmagatzemar-la en una bassa (situada prop de ca l'Arenes mitjançant un canal) i utilitzar-la per regar les feixes de conreu o pel bestiar.</p> | 41.6216500,2.4637500 | 455327 | 4607909 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48191-foto-08075-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48191-foto-08075-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48191-foto-08075-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: rescloses del sot del Fangar. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48212 | Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-dosrius | <p>Dosrius. Dosrius: Arxiu històric municipal de Dosrius, 1993. EL COMÚ (1988). 'Els gegants de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 19. 'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 14-15. 'L'entrevista'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 38, p. 11. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Els gegants de l'Agrupació'. El Comú, núm. 2, p. 28. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 3, p. 30. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1988). 'La colla gegantera de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 18. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1989). 'Trobada de gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 9, p. 40. SOLER, Ignasi (1988). 'Gegants nous… per que?'. El Comú, núm. 1, p. 19. Http://www.dosrius.net/gegants.htm [Consulta: 11-05-2018]. Http://webs.gegants.cat/maresme/03-les-nostres-colles/dosrius/ [Consulta: 11-05-2018]. Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Conjunt de figures format per dues parelles de gegants de grans dimensions, dos gegantons i un capgròs, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegants originals s'anomenen Rovelló (3,90m d'alçada) i Pimpinella (3,85m d'alçada), són una parella de pagesos i estan fets d'espuma i diaris encolats, i recoberts de roba cosida (pel que sembla, en origen estaven fets de paper, cartró o tambors de sabó i fustes). Tenen els cabells fets amb llana i uns braços molt llargs. La gegantona Rabassola (2,80m d'alçada) és la filla dels anteriors i presenta les mateixes característiques constructives. Els gegants nous, coneguts com en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells, estan elaborats amb cartró i llistons de fusta i van vestits amb robes de vellut. En Felip presenta 4 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la Blanqueta fa 3,90 metres d'alçada i pesa 47 quilos. El seu fill, el gegantó Iscle de Dosrius i dels Arquells, és la figura més petita del conjunt (1,75m d'alçada) i porta una túnica de vellut també. En darrer terme, el capgròs Melcior (2,60m d'alçada) ret homenatge a un antic agutzil del poble i va vestit amb uniforme.</p> | 08075-302 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>Els gegants originals foren creats l'any 1978 pel Grup d'esplai El Rovelló, juntament amb un drac o Cuca i 10 capgrossos actualment desapareguts. S'estrenaren per la Festa Major d'Hivern o de Sant Llop l'1 de setembre del mateix any. Posteriorment, l'any 1982 es va construïr la seva filla. Aquestes tres figures porten els noms de diferents bolets que creixen dins del terme de Dosrius en temporada. Tot i que inicialment estaven concebuts per ballar en les diferents festes majors del municipi, de mica en mica, anaren participant en cercaviles i ballades d'altres poblacions, sobretot a partir de l'any 1983, moment en que es va crear oficialment la Colla Gegantera de Dosrius. L'any 1990 es va construïr la nova parella de gegants, els noms dels quals apareixien en un antic document referent a Dosrius, localitzat per l'Esteve Albert. Es van construïr al taller d'en Fajula de Sant Joan de les Abadesses. Foren presentats i batejats per la Festa Major d'Hivern del mateix any, amb els gegants d'Argentona i els de Sant Simó de Mataró com a padrins. L'any 1992 es va fer el capgròs Melcior fou estrenat per la Festa Major del mateix any. L'any 1997, la geganta Blanqueta és escollida Pubilla del Maresme i el municipi de Dosrius, Ciutat Pubilla del Maresme. En Rovelló, la Pimpinella i la Rabassola foren restaurats l'any 2005 per en Pere Morros i la colla. Finalment, l'any 2009 es va construïr l'Iscle en una taller de Mataró. És obra de Sergio Laniado i s'estrenà el 28 d'agost de l'any 2010.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat cedida per la Colla Gegantera de Dosrius. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48194 | Aqüeducte de la Societat General d'Aigües de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-societat-general-daigues-de-barcelona | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 114-116. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries i barratges o preses subterrànies que transportaven les aigües de Dosrius cap a les poblacions de Mataró i Barcelona. Les galeries d'absorció i conducció d'aigua estan cobertes amb voltes d'arc de mig punt, amb els murs revestits amb peces ceràmiques. Presenten unes obertures laterals per captar l'aigua que es filtra i estan controlades mitjançant pous i casilles, majoritàriament bastits en maons. Aquest sistema està format per tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori (a la masia de ca l'Estapé), amb 73 contenidors al seu recorregut i l'aigua circulant mitjançant la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau (prop de la masia de can Tarau), amb 17 contenidors a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries estan enllaçades a la Casilla Courtin. Des d'aquest punt, continuen com a dues conduccions independents en paral·lel a la riera de Dosrius, travessant el Molí de can Terrades i la masia de can Gemir, fins a la Casa Nova, moment en que s'uneixen en una sola conducció que marxa en direcció Argentona i Mataró. Destaca la casilla de ca l'Estapé, arquitectònicament molt semblant a la Courtin, i els pous dels camps de la masia de can Pinsana i de can Martorell (amb la seva mina), el de can Tarau i, probablement, un dels pous de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 08075-284 | Terme municipal de Dosrius | <p>Fins a mitjans del segle XIX, l'abundància d'aigua a l'aqüífer de Dosrius formava inundacions i aiguamolls en diverses zones del terme. En aquest sentit, l'any 1857 es va formar la companyia Palau, García y Compañía, una societat mataronina que pretenia captar i conduir les aigües de la conca hidrogràfica de Dosrius fins a Mataró. L'any 1862 van obtenir el dret a l'aprofitament de l'aigua del subsòl dosriuenc, per part del Ministeri de Foment. L'any 1867, aquesta societat va vendre els mateixos drets a la Companyia d'Aigües de Barcelona, una societat belga constituïda per conduir l'aigua de Dosrius fins a Barcelona. Els drets de concessió i la titularitat a la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), sobre la totalitat de l'aigua de les lleres de Dosrius, Canyamars, el Far i Rials, data del 8 d'abril de 1882 i era per temps il·limitat. Els plànols de les obres de construcció són de l'any 1868 i foren fets per l'enginyer Manuel Valera. Els materials emprats foren maons d'argila, probablement fabricats amb argiles del terme. Les obres finalitzaren l'any 1882. A principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, l'aqüífer fou contaminat a conseqüència del llançament de purins prop del barratge Batllori, i també per les aigües residuals que provenien de can Massuet del Far. L'any 1991, la Junta d'Aigües inicià un expedient de caducitat de la concessió que tenia la Societat General d'Aigües de Barcelona, per haver-se complert el termini legal vigent. A principis del segle XXI estava en vies de resolució. Al marge de les galeries i els barratge, les Les principals mines de captació són: Mina Roselló, Mina Juliana de Lentisclà, Mina Larit, Mina Manso Estapé, Mina Mas Pi, Mina Hort d'en Xicoy, Mina Fondo del Xullat, Mina Hort del Xullat, Mina Hort de la Quiteria, Mina Hort del Farré, Mina la Recelosa, Mina Manyans, Mina Hostal de Dos Rius, Mina Creu d'en Martorell.</p> | 41.5928400,2.4051300 | 450421 | 4604742 | 1868-82 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48324 | Pineda de pinassa del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pinassa-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.77/238.</p> | <p>Conjunt de pins (Pynus nigra) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície d'entre 2 i 3 hectàrees. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes petites, amb els troncs rectes i les fulles més grans que les del pi roig. Les seves branques són horitzontals, amb l'escorça grisenca i la capçada allargassada. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> | 08075-414 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Es tracta d'una pineda excepcional, donat que no és corrent trobar un conjunt d'aquestes característiques al Maresme. Aquesta tipologia és més freqüent al nord de la serralada de Montserrat i al Bages.</p> | 41.6291200,2.4778800 | 456509 | 4608731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml