Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48319 | Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73/234.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.</p> | 08075-409 | Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6252700,2.4431100 | 453610 | 4608322 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48321 | Verneda de la riera del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-la-riera-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.75/236.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig de la riera del Far. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. Alguns exemplars presenten voltes de canó d'uns 2,70 metres. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners i altres tipus de vegetació de ribera, entre les que destaca la falguera.</p> | 08075-411 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. L'edat d'alguns exemplars es calcula en uns 60-70 anys.</p> | 41.6167800,2.4068100 | 450580 | 4607399 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48255 | Llegendes de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> | XVII-XX | <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> | 08075-345 | <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48273 | Llegenda de la roca del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-del-diable | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 54. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 94. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65, 68-69.</p> | XIX | <p>Un home que anava a peu de Dosrius cap a Llinars del Vallès es va trobar dos cabrits negres dalt d'una roca. Mentre se'n carregava un a l'esquena per endur-se'l, l'altre cabrit va preguntar: -Dimoni xic, on vas? I l'altre cabrit va respondre: -A cavall d'en Jonàs, cap a Llinars! En aquest moment, l'home va deixar anar el cabrit exclamant: -No em fotràs pas!</p> | 08075-363 | <p>La llegenda fou recollida per en Cels Gomis entre els anys 1882 i 1883 a Dosrius. Hi ha una variant que anomena a l'home com Jaumàs en lloc de Jonàs. En un altra variant de la mateixa, només hi apareix una cabra en lloc de dues.</p> | 41.6256100,2.4204800 | 451725 | 4608372 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48275 | Història del fantasma de les Diviues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-fantasma-de-les-diviues | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65.</p> | XIX | <p>Un fantasma s'apareixia als carros que passaven per la zona de les Diviues. Un dia, l'avi de ca l'Estapé va anar a veure què passava i, quan aparegué el fantasma, l'avi se li tirà a sobre. El fantasma va resultar ser una soca, que confessà que feia allò perquè el capellà volia que la gent fes dir misses.</p> | 08075-365 | <p>Aquesta anècdota fa referència al fet que l'església atiava els fenòmens malignes per aconseguir beneficis i per por a perdre fidels.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48270 | Llegenda del temporal dels quinze dies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-temporal-dels-quinze-dies | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 89-90. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 77. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 69-70. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 67.</p> | XIX | <p>Un dia, les bruixes i bruixots del terme van formar una gran tempesta que va durar quinze dies. Durant tot aquest temps van estar ballant dalt del turó d'en Gabarra, ja que no podien entrar dins de Dosrius perquè la campana Juliana no parava de tocar. Passat aquest temps, la corda de la campanar es va embolicar i no va poder continuar tocant. Amb això, les bruixes i els bruixots van entrar al terme provocant una forta pedregada que va pelar els pins i tot. El bruixot Ramon Polayna va explicar que aquell temporal l'havien format a París i que, en menys de quatre minuts, ja havia arribat al Far.</p> | 08075-360 | <p>Pel que sembla, a finals del segle XIX, la gent gran de Dosrius encara recordava aquella tempesta. Alhora hi ha la creença que quan una pedregada ha estat formada per les bruixes, apareix un pèl seu a dins de cada pedra, mentre que si es tracta d'un fenòmen natural no hi ha res. Pel que sembla, en Ramon Polayna era especialista en convocar temporals.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48242 | Trobada anual de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-anual-de-puntaires | <p>Font: informació oral de Sión Dominich [Entrevista: 30-04-2018]. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XX | <p>Trobada anual de puntaires de Dosrius que es celebra el tercer diumenge del mes de setembre. Tant les puntaires locals com les vingudes de les rodalies, s'arrengleren a banda i banda d'una taula i, mitjançant un patró que es reparteix, fan les puntes de coixí. En l'actualitat es celebra a la plaça del Comú, tot i que també s'ha fet a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, a la plaça de la República (antiga plaça d'Espanya) i a d'altres carrers adjacents.</p> | 08075-332 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La primera edició de la Trobada de Puntaires de Dosrius es dugué a terme l'any 1994.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48242-foto-08075-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48242-foto-08075-332-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per les sres. Sión i Meritxell Dominich. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48307 | Riera de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rials | <p>RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | <p>Tram del curs fluvial de la riera de Rials, al seu pas pel pla dels Gitanos, a l'entrada al nucli urbà venint de Llinars del Vallès (al quilòmetre 3,8 de la carretera B-510, aproximadament). Aquesta zona es caracteritza per la formació d'una terrassa al·luvial, en el moment en que el torrent s'anivella. Destaquen els sediments materials que la riera transporta i la vegetació típica de ribera, amb el vern, el gatell o el plataner, entre d'altres espècies.</p> | 08075-397 | Pla dels Gitanos - Zona de Dosrius | <p>El topònim de la zona, pla dels Gitanos, fa referència a l'antiga zona d'acampada habitual d'aquests comerciants ambulants.</p> | 41.5974900,2.4001800 | 450012 | 4605261 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48307-foto-08075-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48307-foto-08075-397-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 48244 | Panets de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-de-sant-llop | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 71. Font: informació oral de Marc Juan i Gemma Güell [Entrevista: 15-11-2017]. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103-104.</p> | XIX-XX | <p>Tradicionals panets beneïts que es reparteixen després l'ofici solemne de la Festa Major de Dosrius, a l'ermita de Sant Llop. Es tracta d'uns panets de pa d'uns 50 grams de pes, encarregats pel rector de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria al Forn de pa de Dosrius. En l'actualitat se'n fa una tirada d'entre 600 i 800 unitats.</p> | 08075-334 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | <p>El dia de l'aplec es venien els panets beneïts, que segons la creença curaven el mal de coll. De fet, Sant Llop està associat al guariment del mal de coll, l'afonia i les angines. Segons sembla, durant una epidèmia de pesta bubònica es va prometre a aquest sant que cada any es donaria un panet beneït a tothom que anés el dia de l'Aplec de Sant Llop a l'ermita homònima. Aquests panets s'havien d'empassar d'una sola mossegada per així guarir-se (tot i el risc d'escanyar-se). Per aquest motiu, antigament els panets eren més petits que els actuals i se n'havia arribat a fer una tirada d'entre 1200 i 1500 unitats.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Religiós | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48229 | Cantada d'havaneres de can Massuet del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-dhavaneres-de-can-massuet-del-far | <p>'Havaneres a la Plaça Pla de la Calma (Can Massuet)'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 35.</p> | XX | <p>Tradicional cantada d'havaneres del nucli urbà de can Massuet del Far. Actualment, els actes consisteixen en un sopar popular, cremat de rom per tothom i la cantada d'havaneres pròpiament dita amb un grup convidat. Es celebra a principis de juliol de cada any.</p> | 08075-319 | Plaça del Pla de la Calma - Can Massuet del Far - Zona del Far | <p>Enguany (any 2018), s'organitzarà la 32ena edició de la Cantada d'Havaneres de can Massuet del Far. Anteriorment, aquest acte comptava amb dos grups d'havaneres, no es feia el sopar popular i es celebrava pel mes de juny. Entre els anys 2005 i 2010, la cantada no es dugué a terme i fou recuperada l'any 2011 (aquella edició es celebrà pel mes de setembre).</p> | 41.6226500,2.4287300 | 452410 | 4608038 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web de l'Ajuntament de Dosrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48233 | Aplec de muntanya de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-muntanya-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 197, 211. AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius. Dosrius. Dosrius: Arxiu històric municipal de Dosrius, 1993. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 16.</p> | XX | <p>Tradicional aplec sardanístic que celebra el poble de Canyamars el segon cap de setmana del mes de setembre. Els actes consisteixen en una gran ballada de sardanes al pla del Molinot, amb un parell de cobles convidades, ball i el tradicional sopar de germanor, la Mongetada popular, a la plaça de la Germandat de Canyamars. En l'actualitat està organitzat per l'ajuntament, en col·laboració amb l'associació cultural Sot del Gall.</p> | 08075-323 | Pla del Molinot - Canyamars | <p>Canyamars és un poble de tradició sardanística. L'any 1957, el jovent de poble, incentivat sobretot per la mestra Encarnació Fonoll, va organitzar i dissenyar el que seria el primer aplec amb l'ajuda de diversos sardanistes de Mataró. De fet, el mataroní Esteve Basas va tenir la idea d'anomenar-lo Aplec de Muntanya de Canyamars. El primer aplec es celebrà el dia 14 de setembre de 1958 al pla dels Bolets. Aquest espai serà l'escenari principal dels actes fins a l'any 2008, en que es va passar al pla del Molinot. Tot i això, altres enclavaments on s'havia realitzat l'aplec són la piscina de la Roda, l'olivar de n'Homs o la plaça de les Alzines. Durant molt temps, el cap de setmana anterior el jovent netejava el pla de Bolets per poder-hi ballar, i hi feien una arrossada. Inicialment, l'aplec es feia el segon diumenge de setembre, tot i que actualment es fa el dissabte per la tarda-nit. A principis dels anys 80 es va començar a celebrar el sopar la nit abans de l'aplec, originant-se la tradicional mongetada. Cal destacar que l'any 1989, la Cobla Montgrins va enregistrar un disc on s'apleguen 10 sardanes referents a l'aplec i altres aspectes del poble de Canyamars.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48233-foto-08075-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48233-foto-08075-323-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: aplec de sardanes de Canyamars. Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48231 | Aplec de Sant Marc del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 72-74. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XVII-XXI | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Dosrius al Santuari del Corredor per la diada de Sant Marc (25 d'abril), tot i que en l'actualitat es celebra el primer diumenge després d'aquesta efemèride. Els actes s'inicien amb una pujada popular a peu fins al santuari, on es realitza una missa i una ofrena floral a la Mare de Déu del Corredor. També es fa una ballada dels Gegants de Dosrius i un dinar popular de germanor. Finalment es fa una altra pregaria o visita espiritual a la Mare de Déu. Els actes són organitzats pels Gegants de Dosrius i pel Centre Excursionista de Dosrius, amb la col·laboració de l'ajuntament.</p> | 08075-321 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les referències documentals aportades per mossèn Josep Mas, diversos pobles de la contrada pujaven en processó al Santuari del Corredor a mitjans del segle XVII. Dosrius ho feia el dia de Sant Marc, juntament amb Vilamajor, Cardedeu, Llavaneres i Arenys de Munt. La diada de Sant Marc era celebrada pels pagesos i la gent del camp fent processons i lletanies cantades. L'objectiu era demanar al sant que protegís els conreus de les tempestes i les plagues. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. A principis del segle XX s'hi pujava a peu, s'esmorzava a la masia del Forn de Vidre i, des d'allà fins al santuari, s'anaven cantant lletanies. La missa era cantada i amb música de flabiols, i després es feia un ball. Després de dinar es resava el rosari al temple i, posteriorment es baixava en grup, fent parada a la masia de can Bosc per berenar.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48232 | Aplec del Corredor de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-corredor-de-canyamars | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Canyamars al Santuari del Corredor per la diada de l'1 de maig. Es realitza una missa solemne a l'interior del temple i també es fa una ballada de sardanes amb cobla, amb un dinar popular de germanor.</p> | 08075-322 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Inicialment, el poble de Canyamars pujava al Santuari del Corredor conjuntament amb el de Dosrius. Segons les dades aportades per mossèn Josep Mas però, a la dècada dels anys 20 del segle XX, els dos aplecs ja estaven ben establerts. Es desconeix en quin moment la gent de Canyamars creà el seu propi aplec, sembla que per desavinences organitzatives. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. S'hi pujava a peu i el punt de trobada era la masia del Forn de Vidre (cadascú pujava pel camí que més li convingués). Des d'allà fins al santuari es pujava en grup i s'anava recitant el rosari. Un cop allà es feia missa cantada. També hi ha constància de ballades de sardanes.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48213 | Tinell de can Bosc del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tinell-de-can-bosc-del-far | <p>MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA (2014). Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX). Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, p. 214-219.</p> | XVI | <p>Tinell bastit en fusta d'àlber format per dos cossos superposats situats damunt d'una barana. El cos superior presenta un esglaonat de sis pisos o lleixes, amb un guardapols superior decorat amb dues sanefes i un fris amb elements florals de botó. Als laterals hi ha dues obertures de ventilació bastides amb un arc conopial gòtic. El cos inferior, rectangular, està tancat amb portes decorades amb cassetons, i amb els panys i les frontisses de ferro forjat. A la part superior d'aquest cos hi ha una inscripció amb marqueteria d'incrustació de fusta de ribera, que envolta el volum i fa referència a les condicions de la seva construcció: 'FET FER PER PERA BOSC IHS FET I JAUME ROG AY 1574 / AVE MARIA GRASIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU / IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TIU IHS'.</p> | 08075-303 | Museu del Disseny de Barcelona - Plaça de les Glòries Catalanes, 37 - Barcelona | <p>El tinell fou un encàrrec de Pere Bosc, propietari de la masia de can Bosc del Far, a Jaume Roig l'any 1574. En origen, aquesta peça estava situada a la sala principal del primer pis de la masia de can Bosc del Far, damunt del forat d'escala que comunicava la planta baixa amb el primer pis. Els tinells servien per guardar i alhora mostrar el parament de la taula (a les lleixes es posava el parament més luxós per fer-ne ostentació). Pel que sabem, el tinell de can Bosc estava dipositat al Museu de Mataró pels voltants de l'any 1983. Posteriorment passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i, actualment, està custodiat al Museu del Disseny de Barcelona. Tot i això, el tinell és propietat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 122.088), mitjançant una donació efectuada pels hereus del comte de Bell-lloc l'any 1979.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1574 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig | Les imatges han estat extretes de: quimgraupera.blogspot.com/2015/02/el-tinell-de-can-bosc-del-far-dosrius.html [Consulta: 11-05-2018]. | 94|95|93 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48210 | Imatge de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 120-124. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GRAUPERA, Joaquim. 'Mare de Déu del Corredor (Dosrius)'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 16 de novembre de 2012. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4-7.</p> | XX | Restaurada. | <p>Talla policromada d'uns 0,50 metres d'alçada que representa la imatge de la Mare de Déu del Socors amb el nen. La Verge està dempeus i porta una corona al cap damunt d'una llarga cabellera. Porta una túnica de coll rodó decorada amb motius florals i un mantell disposat en bandolera amb ornaments florals també. La Verge sosté el nen amb el braç dret, mentre aquest beneeix amb la mà dreta. Amb l'esquerra intenta agafar un pom que sostenia la Verge amb la seva mà. La imatge està assentada damunt d'un basament octogonal integrat a l'escultura. La imatge està situada dins del cambril del temple, situat darrera de l'altar major i amagat darrera del magnífic retaule renaixentista.</p> | 08075-300 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La imatge original de la Mare de Déu del Socors era de fang cuit, d'uns 50 centímetres d'alçada i policromada. Està datada a principis del segle XVI. L'any 1850, la imatge fou substituïda per una altra imatge vestida que ocupà el seu lloc a l'altar major. L'antiga passà a l'altar lateral de Santa Magdalena. L'any 1920, la imatge original fou traslladada a Llinars del Vallès i restaurada per l'escultor Josep Quixal. Posteriorment, abans d'esclatar la guerra Civil, la imatge s'amagà a la rectoria de Llinars, però durant el conflicte bèl·lic fou cremada juntament amb d'altres objectes litúrgics. Finalment, l'any 1947, un membre de l'Obra de Sant Francesc de Mataró, va fer ofrena al santuari d'una nova imatge de la Mare de Déu copiada de la primitiva. Aquesta imatge fou restaurada entre els anys 1994 i 1997, per un taller de restauració de Barcelona.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1947 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: imatge de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48299 | La Pedra de la Ferradura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-de-la-ferradura | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.52/213. ARTIGAS I TORRENT, Marta; BARTOLÓ I ARNÓ, M. Dolors; ROCA I CLOPÉS, Laura; VILARÓ I MAJÓ, Gemma (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Arenys de Munt: Ajuntament d'Arenys de Munt, Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, p. 23. CASALS, Gaspar; ROSSELL, Jordi (2007). 'Els Tres Turons'. L'Aulet, núm. 7, p. 13. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2017). 'La Pedra de la Ferradura'. Duos Rios, núm. 3, p. 85-91. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 22.</p> | XVIII | <p>Situada al centre d'un petit aflorament rocós format per dues roques de grans dimensions envoltades de pedres més petites. Es tracta d'una bola de granit de forma esferoïdal, amb unes mides de 1,30 metres d'alçada, per 2 metres de llargada i 1,50 metres d'amplada, que presenta dos gravats incisos. El primer gravat es situa al costat nord-oest de la roca (orientat a Arenys de Munt), té unes mides de 0,34 metres per 0,21 metres i forma una figura ovalada amb la base plana. A l'extrem superior, un petit traç rectilini entra cap a l'interior de l'oval, mentre que a la base hi ha dos traços més als extrems cap a l'exterior. El segon gravat (orientat a Dosrius) es troba a l'extrem oest, amida 0,34 metres per 0,13 metres i té una forma ramiforme (semblant a una branca).</p> | 08075-389 | Coll de la Ferradura - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Des de finals del segle XIX, aquesta pedra s'indentifica com a fita divisòria entre els termes municipal de Dosrius, Arenys de Munt i Sant Vicenç de Montalt. La primera acta d'atermenament on apareix mencionada és de l'any 1889 (identificada com el seté molló entre Dosrius i Arenys de Munt i el primer entre Dosrius i Sant Vicenç de Montalt) i, posteriorment, torna a aparèixer l'any 1918 en un nou reconeixement dels límits. En ambdues actes, el propietari de la zona és el marquès d'Aigüesvives i es fa referència als gravats. Diversos autors atribueixen a la roca una cronologia neolítica, reutilitzada com a fita de terme d'un castell en època medieval. Tradicionalment, el gravat orientat cap a Arenys de Munt s'ha identificat amb una ferradura, tot i que també com una peülla de senglar i una campana. L'any 1918, el segon gravat s'identificà com una palma. En realitat, els dos gravats són marques de terme, el de la ferradura identificat amb Sant Martí com a patró d'Arenys de Munt (la ferradura és un dels seus símbols) i el de la branca en referència a Dosrius (les palmes corresponen als dos patrons Sant Iscle i Santa Victòria i han estat presents als escuts municipals des del segle XIX). D'aquest darrer gravat tampoc es pot descartar que simbolitzi la confluència de dues rieres (rieres de Canyamars i de Rials formant la de Dosrius). La cronologia proposada està relacionada amb el moment àlgid d'aquesta mena de gravats.</p> | 41.6059400,2.4975000 | 458128 | 4606148 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48299-foto-08075-389-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48299-foto-08075-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48299-foto-08075-389-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 48161 | Tomba dels comtes de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-dels-comtes-de-bell-lloc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XX | <p>Sepultura múltiple aïllada i excavada a terra, coberta per una làpida rectangular de pedra granítica. La làpida està gravada amb una creu grega a la part superior i la següent inscripció al centre: 'ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA / I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI / CONDES DE BELLOCH / RIP'. Sota la inscripció hi ha els escuts d'ambdues famílies entrellaçats. Als extrems de la làpida hi ha quatre poms metàl·lics per obrir-la, decorats amb el símbol de Jesús.</p> | 08075-251 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura del segon comte de Bell-lloc Arnau de Mercader (1852-1932) i de la seva esposa, Paulina Pozzali i Crotti. El comte era metereòleg, diputat provincial i va ser president de la Junta de Museus de Barcelona entre els anys 1924 i 1930 i la seva esposa era escriptora. Foren els propietaris de la masia de can Bosc del Far, una de les finques més destacables del municipi, des de principis del segle XX, tot i que la propietat ja formava part del patrimoni dels Bell-lloc des de mitjans del segle XVIII.</p> | 41.6237900,2.4355000 | 452975 | 4608161 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48159 | Tomba de la família Santfeliu Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-familia-santfeliu-vila | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.03/003.</p> | XX | <p>Sepultura múltiple aïllada i excavada a terra, coberta per una gran llosa rectangular de pedra granítica. La llosa està decorada amb una gran creu llatina i el nom de la família: 'FAMILIA SANFELIU VILA'. L'estructura està envoltada per un paviment rectangular bastit amb pedra desbastada i està delimitada per una cadena de ferro sostinguda amb quatre pilars a les cantonades de l'empedrat.</p> | 08075-249 | Plaça de l'església de Sant Esteve, s/n - Canyamars | <p>Es tracta de la tomba de la família formada per Antoni Santfeliu i Catalina Vila Picó, estiuejants del veïnat de Rimbles de Canyamars que, entre els anys 1950-1951, fundaren l'empresa Manufactures Canyamars dins del casc antic del poble. Al llarg del seus 30 anys d'existència, aquesta empresa tingué un gran impacte social i econòmic per a la població de Canyamars i, per extensió, en el municipi de Dosrius. El matrimoni estava força implicat en la vida del poble i, fins i tot, feien obres benèfiques per a les esglésies del municipi.</p> | 41.6013900,2.4472200 | 453935 | 4605668 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48159-foto-08075-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48159-foto-08075-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48159-foto-08075-249-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48160 | Tomba dels marquesos de Castelldosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-dels-marquesos-de-castelldosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.08/013.</p> | XX | <p>Sepultura múltiple aïllada i excavada a terra, coberta per una gran llosa rectangular de pedra granítica, assentada damunt d'una filada de blocs de granit disposada en pendent. La llosa presenta una creu llatina a la part superior i una trapa central de perfil rectangular, amb l'escut de la família i el nom: 'MARQUESES DE CASTELLDOSRIUS'. Als extrems hi ha quatre argolles de ferro per poder-la obrir.</p> | 08075-250 | Camí del Cementiri, s/n - Polígon industrial can Ribot - Zona de Dosrius | <p>El projecte per a la construcció d'un panteó soterrat per 'Don Félix de Sentmenat, Marquès de Castelldosrius, en el Cementerio Municipal de Dosrius' data del 22 de desembre de l'any 1948 i fou presentat a l'Ajuntament de Dosrius. En aquest document hi constava com havia de ser la seva construcció: un solar en forma de trapezi amb una superfície de 8,5 m d'amplada x 7 m de llargada, amb un total de 59,50 m2. Tindria una capacitat per 8-10 departaments. Segons el projecte, en la secció a-b hi anaven 9 nínxols, mentre que en la c-d, 6 nínxols més. A l'exterior, una trapa de pedra o marbre amb una creu, amb el perímetre tancat amb uns pilastres de pedra o marbre i una cadena de pilar a pilar. Finalment, el panteó fou construït l'any 1949 amb algunes modificacions sobre el projecte original: a l'exterior, damunt de la trapa, també s'hi col·locà l'escut de la família Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius, sense la cadena.</p> | 41.5936800,2.3996900 | 449969 | 4604839 | 1949 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48160-foto-08075-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48160-foto-08075-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48160-foto-08075-250-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48178 | Dolmen de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/261. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 95-100, 270, 293-294, 324. DAVÍ, Daniel; BASSOLS, Imma; LOU, Toni; LLEONART, Robert (2009). 'La restauració dels monuments megalítics al segle XIX i a l'actualitat a la serra del Corredor: els dòlmens de Pedra Gentil i de Ca l'Arenes'. I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central-V Trobada d'Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 250-252. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 44. FONT COT, Josep Oriol (2004). Prospecció de sepulcres megalítics (16). Mem. Núm.: 4729. [Inèdit], p. 4-5. FONT I COT, Oriol (2009). 'Les orientacions dels dòlmens catalans'. III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el patrimoni funerari al Maresme. [S.l.]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 24, 25, 36. LLEONART I CASADEVALL, Robert; BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LOU I MARTÍNEZ, Toni; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2008). 'El dolmen de ca l'Arenes I'. Duos Rios, núm. 2, p. 7-14. MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237-238. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Restaurat. | <p>Sepulcre megalític múltiple de galeria catalana, que presenta una planta rectangular i està bastit en pedra granítica de la zona. Està format per una llosa de capçalera (cara nord), dues lloses planes als laterals, dos muntants a l'entrada on es recolzava la porta (cara sud) i dues lloses planes a l'interior a mode de paviment. L'estructura està coberta per dues lloses planes restaurades. L'accés es feia per un petit corredor delimitat amb lloses també. A l'exterior, a la banda de ponent, es conserva part del cròmlec, format per un túmul de terra i pedruscall delimitat amb pedres de mida més gran. La majoria del material arqueològic es documentà a l'interior de la cambra: ceràmica feta a mà, alguns fragments de sílex i metall. El túmul presentava dos anells de contenció, el segon força més degradat.</p> | 08075-268 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El dolmen fou descobert l'any 1997 per Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró i al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La primera intervenció arqueològica es dugué a terme entre els mesos de maig i juny de l'any 2006 i la segona intervenció, juntament amb la campanya de restauració, entre el juny i el juliol del 2007. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica més.</p> | 41.6267500,2.4611000 | 455110 | 4608476 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: Dolmen de ca l'Arenes I, Ca l'Arenes I, Dolmen de les roques del Nyacapà. Cronològicament, l'element s'adscriu al període del Neolític Final (3000-2500 a.C), tot i que el seu ús perdurà fins al Bronze Inicial (1800-1500 a.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i inclòs dins de l'itinerari SL-C 80 del parc. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48257 | Llegenda de l'ermita de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lermita-de-sant-llop | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 40. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 70-72. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 112. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29.</p> | XVIII-XIX | <p>Segons la tradició, la població de Dosrius va patir una epidèmia de pesta bubònica en la que morí molta gent. Sant Llop va fer el miracle d'allunyar-la i les morts s'aturaren. En agraïment per aquest fet, el poble va construïr una ermita en el seu honor (pagada pels veïns) i es va establir la celebració d'un aplec anual el dia 1 de setembre. Segons la llegenda, Sant Llop també era pastor i tenia el do d'espantar els llops dels ramats. També hi ha la creença que els llops podien fer perdre la veu a la gent que els veia, evitant així que poguessin demanar ajuda. Per aquest fet, quan algú està afònic se li pregunta si ha vist el llop. És probable que la identificació del sant amb el guariment dels mals a la gola provingui d'aquesta creença. En darrer terme, Sant Llop també s'invocava contra les bruixes i els diables. El dia de l'aplec es feia una coca triangular (símbol de la Santíssima Trinitat) de farina de blat, ordi i civada, amb tres ous i tres cullerades de sal. Aquesta coca es donava al primer pobre que es trobava, restant així immunitzats contra qualsevol malefici o embruixament.</p> | 08075-347 | <p>L'invocació a Sant Llop es feia sobretot contra el mal de coll, l'afonia i les angines. En relació a l'ermita, i tenint en compte que es considerava que Sant Llop fou un sant introduït pels exèrcits francs durant la reconquesta, Esteve Albert manifestava que l'exèrcit franc de Carlemany havia acampat a Dosrius i, per aquest fet, s'havia edificat l'ermita homònima. Pel que fa a la coca no hi ha constància que s'hagués fet mai al municipi de Dosrius.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48256 | Històries del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/histories-del-castell-de-dosrius | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69-70. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 39-40. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 24, 37.</p> | XIX | <p>Segons la tradició, el castell de Dosrius fou edificat per Cneu Escipió durant la Segona Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Posteriorment fou reconstruït pels àrabs, que s'hi establiren durant uns segles. Aquests obtenien l'aigua a través d'una contramina que s'alimentava de la riera de Rials, en una zona propera al Pi de la Teula. Pel que sembla, el castell es comunicava amb les fortaleses de la rodalia (Burriac, Bell-lloc o can Bordoi) mitjançant miralls. Al segle XIX, els masovers del castell van ser pares d'un nen. L'infant s'anava aprimant ràpidament tot i que la mare l'alimentava com tocava. El masover, preocupat per aquest fet, va escampar cendra per les habitacions, quedant marcada la petja en ziga-zaga d'una serp. Amagat va observar com una serp hipnotitzava la mare i li prenia tota la llet dels pits, mentre amb la seva cua donava de mamar al nadó. En descobrir-ho van matar a la serp.</p> | 08075-346 | <p>La creença que les serps roben la llet a les mares és general. També hi ha la creença que les bruixes podien convertir-se en serps, entre d'altres éssers malignes.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48298 | Roques de l'Hostal de la Maria Bruta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-lhostal-de-la-maria-bruta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.51/212. Font: documentació inèdita del sr. Robert Lleonart. LLEONART I CASADEVALL, Robert. 'Noves aportacions per a l'estudi dels temps neolítics al Maresme'. Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], 1985, Núm. 2, p. 7. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 49.</p> | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada al marge de llevant del camí, pràcticament penjada del talús del marge. La roca s'endinsa cap a llevant, dins la zona boscosa, on se li observen algunes diàclasis. Presenta una forma arrodonida i una mica d'erosió a la part inferior, possiblement deguda als diversos arranjaments del camí.</p> | 08075-388 | Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Pel que s'explica la Maria Bruta, de Sant Andreu de Llavaneres, era una vella repulsiva que robava criatures per cuinar-les i servir-les als comensals (encantats) del seu hostal, situat al fons de la cova del mateix nom. El nom Maria Bruta era utilitzat en una antiga expressió que res tenia a veure amb cap persona. Es feia servir per anomenar algú que era molt brut i marrano.</p> | 41.5947800,2.4738500 | 456150 | 4604920 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El traçat del camí ral coincideix amb el GR-83. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48302 | La Roca del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-diable | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.54/215. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65. Http://www.llegendesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada a pocs metres del corriol que porta de camí al santuari del Corredor fins a les planes de can Carreras, a can Massuet del Far. Presenta una forma arrodonida i una planta més o menys rectangular. Està fracturada per diverses diàclasis i amb la part superior plana. L'entorn és boscós i la roca està orientada al talús del riba nord de la riera del Far.</p> | 08075-392 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tradicionalment, la roca ha estat relacionada amb el Diable. La llegenda relacionada amb la roca fou recollida pel folklorista Cels Gomis a finals del segle XIX (1889). La zona també és freqüentada per amants de l'escalada.</p> | 41.6256100,2.4204800 | 451725 | 4608372 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades que apareixen són aproximades, donat que en l'actualitat aquesta roca queda dins del terme de Llinars del Vallès. Tot i això, i donada la identificació de la mateixa amb l'imaginari col·lectiu dosriuenc, s'ha optat per incloure l'element. Les seves coordenades reals són: UTM 31 ETRS 89 X:451700, Y: 4608380. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48209 | Retaule Major de Nostra Senyora del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-nostra-senyora-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 37-45, 52-53. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 89-96. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GARRIGA, Joaquim (2002-2003). 'El retaule Major de Nostra Senyora dels Socors i la formació del santuari cinccentista de la serra del Corredor'. Locus Amoenus, núm. 6, p. 199-203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 12. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999.</p> | XVI | Restaurat. | <p>Retaule de composició mixta amb predomini de la pintura, format per un pedestal de pedra, una predel·la i una composició reticulada de tres cossos per cinc carrers. Està coronat amb un frontó curvilini i volutes d'enllaç, amb guardapols als laterals. Presenta una alçada de 7,20 metres i una amplada de 5,60 metres. El pedestal està format per un mur decorat amb columnes adossades i dues portes laterals pintades amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, que donen accés al cambril i estan emmarcades amb cariàtides esculpides (al·legories de les quatre virtuts: Fe, Esperança, Caritat i Fortalesa). La predel·la està dividida en tres escenes de la Passió de Crist esculpides: el Prendiment, la Flagel·lació i el Camí del Calvari. El primer cos, força més gran que els altres dos, es desenvolupa al voltant del cambril, que alberga la imatge de Nostra Senyora del Socors i s'obre a l'exterior mitjançant un arc rebaixat ornamentat. Emmarcant aquest cambril hi ha dos carrers amb tres escenes esculpides a cada un, amb imatges de la Infància (o misteris de goig) i la Glorificació (o misteris de glòria) de Jesucrist. A la banda esquerra es representen les escenes de l'Anunciació, el Naixement i l'Epifania, mentre que a la dreta trobem la Resurrecció, l'Ascensió i la Pentecosta. Els laterals d'aquest primer cos estan formats per taules pintades amb les imatges de Sant Andreu i Sant Lleonard. Damunt del cambril, i formant part del segon cos, hi ha una escena esculpida que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Als seus voltants hi ha quatre taules pictòriques amb escenes relacionades amb els Set goigs de la Verge Maria: el Naixement de la Verge i la Visitació de Maria a Elisabet a la banda esquerra, i la Presentació de la Verge al temple i Jesús al temple discutint amb els doctors a la dreta. Alhora, les tres taules pictòriques centrals del darrer carrer continuen fent referència als goigs de la Verge: la Família de la Verge, la Coronació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple. Aquest cos està emmarcat amb dos compartiments pictòrics més, rematats amb les volutes anteriors, amb les representacions del rei David i del rei Salomó. Finalment, al frontó que corona l'estructura, hi ha una imatge de Déu Pare. Tant els cossos horitzontals com els carrers verticals estan delimitats amb elements escultòrics i pictòrics. El registres horitzontals que separen els cossos estan decorats amb motius vegetals pintats i diverses testes humanes esculpides. Els verticals, en canvi, presenten columnes amb basaments i capitells, que sostenen uns entaulaments horitzontals profusament decorats (cal exceptuar les sis taules escultòriques que envolten el cambril, les quals no presenten les separacions decorades).</p> | 08075-299 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El retaule fou contractat a Mataró el 19 de maig de 1589, per part de mossèn Lleonard Claus i el pintor de Barcelona establert a la capital maresmenca Anthoni Toreno. Es va pactar la dauradura i la pintura de l'estructura per dues-centes vuitanta lliures i el termini d'un any. De fet, tota la part escultòrica del mateix forma part del retaule antic, que es troba sencer i està format pels 10 compartiments centrals del retaule actual. Probablement, el retaule antic es pugui datar uns 30 anys abans, en època de mossèn Bernat Penitència. El nou contracte integrava un total de 14 taules, de les quals 7 il·lustrarien figures soles i 7 més escenes dels Set goigs de la Verge Maria. Destaca la imatge de Sant Andreu, patró de la parròquia a la que pertanyia el santuari (Sant Andreu del Far ) i la imatge de Sant Lleonard, patró de l'ermità que va encarregar l'obra, el qual es va fer representar en aquesta pintura. L'any 1715 es va transformar el reraltar en un cambril per a la imatge de la Mare de Déu, afectant d'aquesta manera al retaule. Es va elevar uns 30 centímetres del terra per poder pavimentar la part interior del cambril, provocant que el retaule quedés encastat a les superfícies de la volta i dels murs del temple. Les portes laterals del retaule es van transformar en les portes d'entrada i sortida del cambril, donant accés a les seves escales. Finalment s'obrí la finestra central del cambril, que deixa veure la imatge de la Mare de Déu. El retaule fou restaurat entre els anys 1994 i 1997, pel Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1589-90 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48211 | Retaule Major de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (2017). 'El retaule major cinccentista de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi'. Duos Rios, núm. 3, p. 48-61. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9-10. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 67-68, doc. 42, 44, 93.</p> | XVI | <p>Restes del retaule de l'altar major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, el qual fou destruït durant la guerra Civil. Aquestes restes estan formades per un total de set taules distribuïdes en dos espais diferenciats: 4 custodiades al Museu de Mataró i 3 més a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Les taules dipositades al museu presenten les següents representacions: el Pare Etern (timpà del retaule, núm. inv. 5299), Pentecosta (compartiment del retaule, núm. inv. 5725), Oració a Getsemaní (compartiment del retaule, núm. inv. 5724) i Camí del Calvari (compartiment del retaule, núm. inv. 5723). Aquestes taules formaven part del frontó, l'àtic i la predel·la del retaule. Pel que fa a les del temple, que estaven situades al cor i formaven part de l'àtic del retaule, són la Resurrecció de Crist, l'Àngel de l'Anunciació i la Mare de Déu de l'Anunciació, aquestes dues últimes corresponents a les volutes del retaule. Totes les peces estan pintades a l'oli damunt de taules de fusta i es troben en bon estat de conservació, incloent també les de l'església.</p> | 08075-301 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius foren identificades pel Grup de recerca d'història de l'art modern de la Universitat de Girona (UdG)-grup 'Art del Renaixement i Barroc a catalunya', entre els anys 2005-2006 i 2013. La tasca s'inicià fent un estudi i catalogació dels fons d'època moderna custodiats als espai de reserva del Museu de Mataró. Mitjançant una fotografia del retaule íntegre, custodiada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), es van poder identificar les quatre taules del retaule de Dosrius custodiades al museu. Posteriorment, l'any 2013 s'identificaren les tres taules procedents del temple. La part arquitectònica i la talla del retaule es va contractar el 23 d'agost del 1531 a l'imaginaire Martin Díez de Liatzasolo i als escultors Joan Masiques (de Mataró) i Jean de Tours (de Barcelona). En canvi, la part pictòrica (pintat i daurat) fou contractada al pintor portugués resident a Barcelona Joan Baptista el 8 d'agost del 1565, per part del rector i els síndics del Comú de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. En l'actualitat, a la capella del baptisteri de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, hi ha instal·lada una exposició fotogràfica permanent a tamany real de les taules conservades i de la seva ubicació dins del retaule desaparegut. Aquesta exposició fou coordinada per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), organitzada per l'Ajuntament de Dosrius i la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria, amb el suport de la Fundació Bufí i Planas (Euroquímica) i la producció de l'empresa Intervento.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 1565-67 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Baptista | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 47911 | Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-dosrius | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 18. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 134. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638-645. DEL CAMPO I JORDÀ, Ferran (1998). Castells Medievals. 20 castells i 68 torres de guaita del Maresme. [Figueres]: Brau, p. 38-41. GEL I ARNÓ, Rosa (1989). 'Històries del Dosrius d'aquell temps'. El Comú, núm. 6, p. 37. GRAUPERA, Joaquim (2012). L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art, p. 57-59. GRAUPERA, Joaquim. 'El castell de Dosrius a la Baixa Edat Mitjana'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 11 de gener de 2014. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. MALLORQUÍ GARCIA, Elvis (2004). 'El Castell de Dosrius a partir de l'inventari de 1315'. Duos Rios, núm. 3, p. 29-40. PÉREZ GONZÁLEZ, J. M.; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, M. A.; CAMPS I SORIA, J. (2014). Enciclopèdia del Romànic a Catalunya. Barcelona, volum III. Aguilar de Campoo, Palencia: Fundación Santa María la Real; [Barcelona]: Museu Nacional d'Art de Catalunya, p. 1684. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Col. Catalunya Romànica, 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 488-490. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 66-69. SANTOS HERMOSA, M. Gemma (2000). 'El castell de Dosrius a l'Edat Mitjana: del senyoriu eclesiàstic a la baronia'. L'arquitectura militar medieval. Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 103-112. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 19-21. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 36-37. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XI-XII | Força enrunat. Només resta dempeus un dels seus murs. | <p>Restes del castell situades dalt d'un turó damunt del nucli urbà de Dosrius, dominant tota la plana i la resta de cims que envolten el terme municipal. Es conserva un tram del mur que tancava el recinte per la banda de tramuntana. Està bastit en pedra de granit de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. Amida, aproximadament, uns 16 metres d'alçada per uns 10 metres de llargada i una amplada d'un metre. A la cara de migdia s'observen diversos forats de bastida d'obertura quadrada, mentre que a la banda de tramuntana es conserven un total de vuit espitlleres disposades a dos nivells. Són d'obertura rectangular i estan emmarcades en pedra desbastada i algun carreu de pedra. Aquestes restes fan pensar en un possible recinte de planta rectangular i mides petites, que probablement tenia més d'un pis superior. Per la banda de migdia s'observen algunes reparacions efectuades al parament de factura recent. L'abundant vegetació que cobreix el cim del turó no permet observar cap més resta d'aquest edifici.</p> | 08075-1 | Turó del castell de Dosrius - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La primera referència documental directa del castell de Dosrius és de l'any 1073, quan Azaladardis i Berenguer Ató el van vendre a Gerbert Miró, que poc després el va donar al monestir benedictí de Sant Pere de Casserres (Osona): 'Cum castro que vocatur duorum rivorum' (Subiñà, 2017: 27). Dins del segle XII, en un document datat l'any 1114, apareix mencionat com el castell de 'Duos Rivos'. Posteriorment, l'any 1128 es torna a mencionar el terme del castell amb el nom 'Duorum Rivium'. Malgrat aquestes referències, el terme de Dosrius ja apareixia documentat l'any 936 i l'any 1017, en aquest cas inclòs dins del terme del castell de Montalt (aquesta és la darrera referència on apareix mencionat aquest castell). L'any 1018, en un testament fet pel diaca Guillem de Dosrius, es menciona que aquest personatge tenia una torre o casa forta a Dosrius, amb masos, molins, terres, vinyes, etc. Tot i això, no es pot assegurar que estigui relacionat amb la fortalesa dosriuenca. Entre el segle XII i la primera meitat del segle XV, el castell depenia del priorat de Sant Pere de Caserres (Osona) com a senyor propietari del terme, i dels llinatges dels Dosrius i els Cartellà com a feudataris encarregats del domini útil de les propietats. Hi ha constància documental dels Dosrius des de l'any 1143. Bernat de Dosrius és el primer castlà documentat d'aquesta nissaga, el qual l'any 1171 testa en favor del seu fill tant el castell com els seus termes. Posteriorment, el 1177 es signa una concòrdia sobre el castell entre el prior de Casserres i Bernat de Dosrius. L'any 1214, el castell passa a mans dels Cartellà pel matrimoni de Saura de Dosrius amb el senyor de Maçanet de la Selva, Vidreres i Tordera, Bernat de Cartellà. Aquesta possessió passà de pares a fills fins que, finalment, l'any 1453 Elisabet de Cartellà comprà el monestir de Sant Pere de Casserres, amb el domini directe i al·lodial del castell amb els seus termes (Canyamars inclòs), convertint-lo en la Baronia de Dosrius. D'aquesta manera, els antics castlans passaren a ser els propietaris del castell i del domini del territori. Elisabet fou l'última Cartellà senyora de la castlania de Dosrius, donat que l'any 1437 s'havia casat amb Galceran Montserrat de Sentmenat, senyor del castell de Santa Fe de Sagarra. A finals del segle XV (1480), el domini del castell de Dosrius estava ja en mans dels descendents de la família Sentmenat (durant dues generacions, les hereves es casaren amb membres de la seva pròpia família). A partir del segle XVI i bona part del XVII, els barons es van succeïnt fins que l'any 1690, el rei Carles II otorga el títol de primer marquès de Castelldosrius a Manuel de Sentmenat-Oms de Santpau i de Lanuza. La propietat del castell ha seguit en línia familiar dels Sentmenat fins a l'actualitat, essent l'actual marquesa Ágata Ruiz de la Prada i Sentmenat. Segons un document del fons del Marquès de Castelldosrius datat a principis del segle XVII, en aquesta època, el castell estava destruït (Capdevila et al., 2018: 29). Fins a mitjans del segle XX, sota de les restes del castell hi havia una masia masoveria.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47911-foto-08075-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47911-foto-08075-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47911-foto-08075-1-3.jpg | Legal | Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El darrer tram d'accés al castell és difícil i cal grimpar alguns metres fins arribar a l'estructura. | 85|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 47924 | Molí de can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-terrades | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.02/016. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 32, p. 9; núm. 35, p. 14. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 52. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 21. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 31-34.</p> | XV-XVIII | Força enrunat. | <p>Restes de diverses estructures que formaven part del funcionament de l'antic molí, actualment cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. S'observen les restes de l'edifici del molí (on probablement hi havien les moles i la vivenda del moliner), bastit en pedra irregular lligada amb abundant morter de calç. També hi ha estructures fetes de maons i s'intueixen antigues obertures actualment enrunades. Al seu costat hi ha la bassa, de grans dimensions i planta rectangular, amb un dels murs reforçat amb contraforts. Es conserva la sortida del carcavà, en forma d'arc rebaixat de maó i pedra, el vessador per on sobreeixia l'aigua sobrant i una mena de cup de planta semicircular en un dels extrems de la bassa, tocant a l'edifici del molí.</p> | 08075-14 | Carretera BV-510, km. 3 - Zona de Dosrius | <p>Aquest antic molí ha estat conegut amb diferents topònims al llarg de la història. La primera referència documental del Molí del Castell la trobem l'any 1453, on es parla d'un únic molí a l'hora de referir els rèdits de la comunitat de Casserres en concepte de la seva explotació (el primer moliner del que hi ha constància és en Martí Terrades l'any 1458). Tot i això és probable que els seus orígens es remuntessin al segle XIII, vinculant-lo a la propietat del castell de Dosrius per part de la comunitat monàstica. Posteriorment, en una àpoca datada l'any 1767, es menciona que el molí està arrendat a un moliner de farina i que cal reparar la resclosa del molí i altres desperfectes ocasionats per un esllavissament de terres durant unes pluges. Pel que fa al Molí de Dosrius o d'en Saborit apareix documentat per primera vegada al segle XVI. En un capbreu d'Enric de Sentmenat datat l'any 1570 hi apareix el molí Saborit en referència als afrontaments del mas Terrades del Molí. Posteriorment, l'any 1648 apareix mencionat com el molí fariner de Dosrius en un establiment a favor de Francesc Saborit, en el que es diu que el molí afronta amb les propietats de Joan Gemmir, d'en Terrades i d'en Llibre i amb el riu. De mica en mica va guanyant força el nom de Molí d'en Saborit (nom del propietari que també tenia un altre molí a Argentona). Així doncs, en el document de la constitució de societat per a explotar les aigües del terme de Dosrius del 1858, en Saborit aporta aquests dos molins. Posteriorment, en el Nomenclator de la Província de Barcelona de l'any 1865, consta amb el nom Molí d'en Saborit, com a molí fariner amb un edifici de dos pisos. Quant al topònim de Molí de can Terrades apareix mencionat per primera vegada en un document de l'any 1549. Apareix novament l'any 1657 en un capbreu relacionat amb l'afrontació d'una propietat. El 1696 torna a aparèixer en l'establiment d'una peça on consta 'Joseph Terrades del molí'. El 1757 consta 'la quintana del mas Terrades del moli' i, novament el 1776 'Miquel Terrades del moli'. És força probable que l'extinció de la vida del molí es dugués a terme a partir de l'any 1858, quan es constituí la societat per a l'explotació de les aigües de Dosrius.</p> | 41.5893400,2.3966300 | 449710 | 4604359 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí del Castell, Molí de Dosrius, Molí d'en Saborit. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48158 | Forns de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-batlle | <p>Informació oral: Marc Bosch.</p> | XVIII-XIX | Afectats per la vegetació, amb reformes modernes. | <p>Restes d'uns possibles forns aïllats situats dins d'una zona d'horts al costat de la masia de can Batlle, a la banda de ponent, tocant a la carretera a Canyamars. S'observa una estructura de planta rectangular bastida en terra al costat d'un talús de la zona. Els seus murs estan rubefactats per l'acció del foc i molt afectats per la vegetació present a la zona. També presenta alguna reforma posterior feta amb totxo, relacionada amb l'activitat que es genera als horts. Al costat d'aquestes restes s'intueix una altra estructura, tot i que l'abundant vegetació de la zona fa impossible la seva identificació.</p> | 08075-248 | Veïnat de Batlle - Carretera BV-5101, km. 4,3 - Zona de Dosrius | <p>És probable que aquests forns tinguessin relació amb la masia de can Batlle, situada al seu costat. Es podria tractar de les restes d'uns forns de teuleria o de calç relacionats amb alguna possible reforma o reparació de la casa.</p> | 41.5989600,2.4103500 | 450861 | 4605419 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48158-foto-08075-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48158-foto-08075-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48158-foto-08075-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48091 | Pou de glaç de can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-cames | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. L'estructura està enrunada en el sentit del pendent que marca el terreny.</p> | 08075-181 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental relacionada amb els pous de glaç del municipi de Dosrius està datada entre els anys 1770 i 1780. És probable que el pou s'alimentés amb l'aigua de la riera, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6017800,2.4525800 | 454382 | 4605709 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48088 | Pou de glaç de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.06/167. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 43-44. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 124. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 11.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de planta circular soterrada que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular. Presenta un diàmetre d'uns 20 metres i una amplada de mur d'un metre aproximadament. El seu perímetre està delimitat amb una tanca metàl·lica per evitar accidents.</p> | 08075-178 | Bosc de la Torre - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental d'aquest pou apareix en un document datat entre els anys 1770 i 1780, on també es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn del gel: 'En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atrás eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera'. El pou de glaç de can Bosc formava part de les propietats de la masia de can Bosc, situada a prop seu. S'alimentava amb l'aigua de la font del Ferro, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6217600,2.4482400 | 454035 | 4607929 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48088-foto-08075-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48088-foto-08075-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48088-foto-08075-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, compta amb un plafó explicatiu de com funcionava i està inclòs dins de tres dels itineraris senyalitzats del parc (SL-C 80, Dosrius 7 i 7A). | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48090 | Pou de glaç de can Gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-gel | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.08/169. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de grans dimensions i planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica), tot i que se'n conserva la seva arrencada. Aquesta era bastida en maons. També es conserva l'obertura per on s'introduïa el gel, d'arc rebaixat i bastida en maons. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular i el forat de desaigüe a la part inferior. Tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel.</p> | 08075-180 | Veïnat de Rimbles, 1 - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. El pou de glaç de can Gel és propietat de la masia de can Gel, situada al sud de l'estructura. La primera referència documental d'aquest pou és de l'any 1751. Es tracta d'un establiment de l'ús d'aigües per a l'explotació d'un pou de glaç que s'havia de construir, on es menciona que es podria utilitzar l'aigua de la riera Rupitera i de la de can Llibre: '......Joseph Gel labrador parroquia S. Estevan de Cañamas y de sus sucesores de la facultad de valerse de las aguas de la riera rupitera i de la que transcurre por la riera de Llibre, no solo para el uso de un molino harinero sino para congelar otras aguas y recoger el hielo, fabricar un pozo, para conducirlo en él con sus balsas para congelar las aguas y demás....'. Posteriorment, en un document datat entre els anys 1770 i 1780, es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn dels pous de glaç: 'En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atras eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera'. Segons les fonts orals de la família Gel, durant bona part del segle XX, el pou s'utilitzà com a abocador de brossa. Segons sembla, a la coberta, que fou desmuntada (i els materials reaprofitats), hi havia una porta per entrar-hi el gel per dalt. Pel que fa a les basses, estaven per sota del pou, a peu de la riera. Aquestes basses es glaçaven de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple). Durant el mes d'abril de l'any 2018 es va dur a terme una campanya de neteja i prospecció de l'estructura per tal de topografiar-la i documentar-la.</p> | 41.5938600,2.4363600 | 453025 | 4604838 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48089 | Pou de glaç de can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-farrerons | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.09/170. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de grans dimensions i planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular. L'estructura està enrunada en el sentit del pendent que marca el terreny.</p> | 08075-179 | Torrent del Molinot o de can Móra - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental relacionada amb els pous de glaç del municipi de Dosrius està datada entre els anys 1770 i 1780. El pou de glaç de can Farrerons és propietat de la masia de can Farrerons, situada al nord de l'estructura. Probablement s'alimentava amb l'aigua del torrent, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6246000,2.4435000 | 453642 | 4608247 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48179 | Lloses del coll de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloses-del-coll-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/262. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit]. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 250-252, 289, 294, 324. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2003). 'Sepulcres megalítics i sepultures alternatives a la serralada litoral (Maresme i Vallès Oriental)'. Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró, p. 33. MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237.</p> | Ajagut a terra i fragmentat. | <p>Restes d'un possible sepulcre megalític destruït, del que es conserven quatre elements aterrats (tres lloses agrupades, una altra llosa més allunyada i fragments de llosa), disposats en un radi d'acció de 10 metres i amb les cares treballades. La llosa més gran amida 3,75 metres de longitud per 1,88 metres d'amplada i té dues lloses més petites al costat, una d'elles trencada. Aquest trencament podria correspondre a l'acció dels picapedrers que havien treballat a la zona, tot i que no es pot assegurar.</p> | 08075-269 | Coll de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El megàlit fou documentat l'any 1998 per Gemma Conesa, monitora de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L'any 2000, l'equip de recerca del Museu de Mataró va fer l'aixecament topogràfic, el dibuix de les lloses i diverses fotografies de l'estructura. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica més. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un menhir de pedra granítica en forma d'estela aterrat, amb les cares ben treballades i una longitud de 3,40 metres. Està partit en dos fragments i presenta una inscultura en forma de mig jou molt desgastada per l'erosió a la part superior. Val a dir, però, que aquesta interpretació només té en compte una de les lloses que formarien part de l'estructura.</p> | 41.6179100,2.4613800 | 455127 | 4607495 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48179-foto-08075-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48179-foto-08075-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48179-foto-08075-269-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: Dolmen de ca l'Arenes II, Ca l'Arenes II. No es pot establir una cronologia relativa al megàlit, tot i que a grans trets es pot adscriure als períodes del Neolític Mig-Recent i el Bronze (3500-650 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48157 | Restes del forn del Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-forn-del-santuari-del-corredor | <p>Informació oral: Gemma Conesa, Joan Manel Riera, Marc Bosch.</p> | XVIII-XIX | Enrunat. | <p>Restes d'un possible forn aïllat i situat davant de la porta de migdia del pati del Santuari del Corredor, damunt del marge sud del camí que va des del coll de can Bordoi al Corredor i prop del camí que puja al cim del Corredor. Es tracta d'una estructura de planta circular, bastida en pedra de diverses mides i amb diàmetre aproximat d'uns 3 metres. Tant la banda de llevant com la de tramuntana estan força afectades per les arrels de les alzines que envolten l'estructura. A la banda de ponent, en canvi, s'observa com aquestes pedres estan desbastades en les seves cares externes. A la zona s'observen alguns fragments de maons de caire residual.</p> | 08075-247 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>És possible que l'estructura fos construïda en relació a alguna de les reformes o reparacions dutes a terme al santuari. A mode d'hipòtesi es podria tractar de les restes d'un petit forn de calç o bé d'una teuleria.</p> | 41.6257700,2.4800000 | 456683 | 4608358 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48156 | Forn del bosc de can Serra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-2 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XIX-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn de terrissa aïllat de grans dimensions, construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa. S'hi accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol, en direcció sud. L'estructura està situada prop de la riba nord del sot de les Canals i està molt afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està bastida aprofitant un dels desnivells del terreny i se li intueix una planta rectangular. Està bastida en maons i també s'observen trams rubefactats per l'acció del foc.</p> | 08075-246 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928600,2.4137200 | 451137 | 4604740 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48351 | Forn de pega del pla dels Joncs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-pla-dels-joncs | <p>RANGIL, Dani (2012). 'Els forns de pega'. L'Aulet, núm. 12, p. 14-17.</p> | XVIII-XX | Ple de sediments i mig enderrocat. | <p>Restes d'un forn de pega simple excavat damunt del marge de ponent d'un camí, en el terreny granític que caracteritza la zona. Es conserva la part del pou del forn, que presenta una planta ovalada, lleugerament rectangular. Presenta unes mesures aproximades de 0,70 metres d'alçada per un metre d'amplada, amb l'interior ple de sediments (terra, fulles i pinassa). A la part superior es conserven algunes pedres que delimitaven la boca, en l'actualitat cobertes de molsa. L'estructura està mig enderrocada, amb un forat en una de les parets.</p> | 08075-441 | Pla dels Joncs - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La pega s'obtenia de la resina dels pins. Es tracta d'una substància negra que s'estova amb la calor i era utilitzada per calafatar la fusta dels vaixells, per encolar peces de fusta, per segellar les bótes, per donar resistència a les sabates, etc. Els pegaires tallaven l'arbre i, tant les arrels com la soca, es deixaven podrir uns anys, quedant-ne la teia. Aquesta teia era utilitzada tant per fer llum com per obtenir-ne la pega, mitjançant un procés de doble destil·lació. Les pegueres o forns de pega estaven bastits als marges i formats per tres parts diferenciades: el pou de forma ovalada i amb una petita obertura superior, l'olla o dipòsit on es recollia el quitrà que suava de les teies i la pastera o dipòsit de fusta, on es deixava solidificar la pega. En general, aquesta activitat es desenvolupà sobretot des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Donades les petites dimensions de l'estructura és probable que aquest forn produís pega per a usos domèstics.</p> | 41.6235400,2.4883000 | 457373 | 4608106 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48349 | Forn de pega del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-cami-ral | <p>RANGIL, Dani (2012). 'Els forns de pega'. L'Aulet, núm. 12, p. 14-17.</p> | XVIII-XX | Estructura seccionada. | <p>Restes d'un forn de pega simple excavat al marge de llevant del camí, en el terreny granític que caracteritza la zona. Es conserva la part del pou del forn, que presenta una planta ovalada, tot i que en l'actualitat està seccionat (probablement pels diversos arranjaments del camí). Té unes mesures aproximades d'un metre d'alçada per uns 0,70 metres d'amplada, amb l'interior ple de sediments (terra, fulles i pinassa). S'observen les parets rubefactades per l'acció del foc.</p> | 08075-439 | Camí de la serra Polsaruda - Paratge de can Brugueràs - Zona de Canyamars | <p>La pega s'obtenia de la resina dels pins. Es tracta d'una substància negra que s'estova amb la calor i era utilitzada per calafatar la fusta dels vaixells, per encolar peces de fusta, per segellar les bótes, per donar resistència a les sabates, etc. Els pegaires tallaven l'arbre i, tant les arrels com la soca, es deixaven podrir uns anys, quedant-ne la teia. Aquesta teia era utilitzada tant per fer llum com per obtenir-ne la pega, mitjançant un procés de doble destil·lació. Les pegueres o forns de pega estaven bastits als marges i formats per tres parts diferenciades: el pou de forma ovalada i amb una petita obertura superior, l'olla o dipòsit on es recollia el quitrà que suava de les teies i la pastera o dipòsit de fusta, on es deixava solidificar la pega. En general, aquesta activitat es desenvolupà sobretot des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Donades les petites dimensions de l'estructura és probable que aquest forn produís pega per a usos domèstics.</p> | 41.6031900,2.4809800 | 456750 | 4605850 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48349-foto-08075-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48349-foto-08075-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48349-foto-08075-439-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48155 | Forn del bosc de can Serra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-1 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XVIII-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn aïllat construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa, a la que s'accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol. Les restes estan molt afectades per l'abundant vegetació que cobreix la zona i l'estructura està força degradada. Tot i això s'observen les restes d'una graella de planta més o menys rectangular, amb una alçada conservada d'uns 50 centímetres aproximadament. Les restes de la graella estan rubefactades per l'acció del foc. És foça probable que sota d'aquesta estructura hi hagi la boca d'entrada a la fogaina.</p> | 08075-245 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no es pot assegurar, és probable que es tracti d'un forn de teuleria o rajoleria. En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928200,2.4145800 | 451209 | 4604735 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47926 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.05/019. BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008). 'El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme'. II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner, p. 21. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 30-32. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2008). 'El molí fariner de can Galzeran a Canyamars'. Duos Rios, núm. 2, p. 38-40. VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume (2012). 'Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial'. VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: masies, urbanisme i poblament al Maresme. [Alella]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 143-152.</p> | XVI | <p>Restes d'un antic molí fariner que presenta una planta més o menys rectangular. Aquestes restes es correponen amb un dels extrems de la bassa, on es troba el cup de planta circular a través del qual l'aigua anava al carcabà, que estava soterrat. Probablement, l'edifici del moliner estaria superposat al mur del cup. A l'espai de bassa s'observa una possible ampliació de la mateixa. La construcció és bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. A les cantoneres del mur de migdia s'observen carreus de pedra. El cup està bastit amb pedra desbastada i carreus a la part superior.</p> | 08075-16 | Baixada de la Fàbrica de la Tortuga, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental del topònim Galzeran apareix l'any 1552 en un establiment del mas Lledó que limita 'a sol ponent ab en Barthomeu Galceran' i el mas i el molí Famades. Tot i que no tenim notícies d'aquestes dues darreres estructures, i tenint en compte que el mas Lledó pot estar fent referència a l'actual rectoria de Canyamars, no es pot descartar que el molí faci referència al molí de can Galzeran. De totes maneres, la primera referència documental directa del molí la trobem en un capbreu datat l'any 1570, en la que es menciona 'Item totum illud molendinum farinarium, cum sua mola, ad triturandum…' relacionat amb el mas 'Galceran'. Tot i això, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars datada al segle XVIII, es menciona '…Mas Galceran, antes Saborit de la (Parròquia) de Canyamars I tot son molí fariner…'. Poc després hi ha constància que els anys 1784 i 1787 pagava el cadastre. Finalment, l'any 1912 hi ha constància que el molí encara estava en funcionament: 'Primo todo aquel manso nombrado Galceràn [..] con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca de las dichas casas…' (Vellvehí, 2008: 38). Probablement, la resclosa d'on es captaria l'aigua estaria situada a l'alçada del Pou del glaç de Canyamars. Pel que fa al topònim del Molinot, cal dir que pot fer referència a un molí més antic, diferenciant-lo d'aquesta manera d'un de més modern construït en les seves immediacions. És probable que el molí deixés de funcionar a finals del segle XIX o principis del segle XX.</p> | 41.6013100,2.4484800 | 454040 | 4605659 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les restes estan situades a l'inici del que es coneix com el pla del Molinot. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí de can Galzeran, Molí de Canyamars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48147 | Rellotge de sol de can Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rogent | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 5267.</p> | XX | <p>Rellotge de sol semicircular amb un emmarcament rectangular, format per un plafó de rajoles vidrades acolorides i situat al bell mig de la façana principal. És del tipus vertical a migdia, sense gnòmon i amb la numeració romana. Les marques horàries acaben amb una punta de fletxa i indiquen les hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Damunt del rellotge hi ha una cinta ondulada amb el següent lema: 'OMNIA VULNERANT ULTIMA NECAT' (totes fereixen, l'última mata). A la part superior del plafó hi ha una testa femenina a mode de sol, els laterals estan decorats amb motius florals i vegetals i, a la part inferior, un pagès llaurant un camp amb dos bous. També apareix la signatura de l'autor, Lario.</p> | 08075-237 | Veïnat de Rimbles, 13 - Zona de Canyamars | <p>Segons el propietari de la masia, el rellotge fou adquirit fora de Catalunya i traslladat a la seva ubicació actual.</p> | 41.5968700,2.4657600 | 455477 | 4605157 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48147-foto-08075-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48147-foto-08075-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48147-foto-08075-237-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48141 | Rellotge de sol de can Nogueres de Manyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nogueres-de-manyans | XIX | <p>Rellotge de sol reformat, de perfil rectangular i emmarcat. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 10 hores, de les 7 del matí a les 5 de la tarda. El marc inclou la numeració als laterals i l'any 1878 a la part superior.</p> | 08075-231 | Veïnat de Gemir, 34 - Zona de Dosrius | 41.5817700,2.4227400 | 451881 | 4603503 | 1878 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48141-foto-08075-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48141-foto-08075-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48141-foto-08075-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48145 | Rellotge de sol de can Pruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pruna | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 5863.</p> | XIX-XX | <p>Rellotge de sol reformat, de perfil rectangular amb emmarcament. És del tipus vertical a migdia, amb una orientació sud i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un rombe al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part inferior hi ha el següent lema: 'TU SENSE SOL JO SENSE FE CAP DELS DOS SOM RES'. A la part superior hi ha una franja pintada de color blau i el marc és de color grana.</p> | 08075-235 | Avinguda de Dosrius, 42Bis - Can Massuet del Far | 41.6172500,2.4231800 | 451944 | 4607442 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48145-foto-08075-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48145-foto-08075-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48145-foto-08075-235-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48151 | Rellotge de sol de l'ermita de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lermita-de-sant-llop | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 290.</p> | XVIII | <p>Rellotge de sol reformat, de perfil quadrat i emmarcat. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Està orientat al sud-oest i presenta un gnòmon de vareta amb un cercle al pol i sense numeració. Les marques horàries indiquen les hores en cicles d'11 hores, de les 9 del matí a les 8 de la tarda. Tant el marc com el pol i les marque horaries estan pintades amb una tonalitat marronosa.</p> | 08075-241 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48151-foto-08075-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48151-foto-08075-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48151-foto-08075-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48137 | Rellotge de sol de can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cot | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 1203.</p> | XX | Està una mica despintat. | <p>Rellotge de sol rectangular que presenta un emmarcament coronat amb un timpà semicircular. És del tipus vertical declinant, orientat a ponent i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores en cicles de 9 hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior hi ha la següent inscripció: 'ANY 1962 S. COT'. El timpà està decorat amb uns radis concèntrics i el marc amb una sanefa ondulada.</p> | 08075-227 | Veïnat de Rupit, 4 - Zona de Canyamars | 41.6093100,2.4681600 | 455686 | 4606536 | 1962 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48137-foto-08075-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48137-foto-08075-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48137-foto-08075-227-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48144 | Rellotge de sol de can Galzeran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-galzeran | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 5268.</p> | XVIII | Lleugerament despintat. | <p>Rellotge de sol rectangular que presenta un doble emmarcament. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un sol al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles d'11 hores, de les 9 del matí a les 8 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical i acabada en una punta de fletxa. Al voltant del sol del pol hi ha la següent inscripció: 'AÑO 1740'. La numeració està inclosa als laterals del primer marc, mentre que a la part superior hi ha 'ESTEVE GALSERAN'.</p> | 08075-234 | Veïnat de Pedró, 6 - Zona de Canyamars | 41.6024300,2.4486700 | 454057 | 4605783 | 1740 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48144-foto-08075-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48144-foto-08075-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48144-foto-08075-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48135 | Rellotge de sol de cal Guinardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-guinardo | XX | <p>Rellotge de sol rectangular pintat dins d'un marc d'arc rebaixat ornamentat amb decoració vegetal i floral. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un semicercle força gran al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Dins del marc, a la part inferior, hi ha l'any 1931</p> | 08075-225 | Veïnat de Batlle, 15 - Zona de Dosrius | 41.6089500,2.4343600 | 452869 | 4606514 | 1931 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48135-foto-08075-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48135-foto-08075-225-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48153 | Rellotge de sol de ca l'Arenes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-larenes-i | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 4914.</p> | XVII-XVIII | Molt degradat. | <p>Rellotge de sol rectangular pintat al bell mig de la façana principal, entre el finestral central de la primera planta i la finestra de les golfes. Està orientat al sud-oest, sense gnòmon ni numeració. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda.</p> | 08075-243 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>És probable que aquest rellotge fos anterior a l'alçat del volum principal de la masia de ca l'Arenes, i que amb la construcció de la finestra de les golfes fos seccionat i transformat. En aquest sentit, l'altre rellotge present al parament és posterior.</p> | 41.6205500,2.4618300 | 455166 | 4607788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48139 | Rellotge de sol de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guinart | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 126.</p> | XX | <p>Rellotge de sol rectangular i reformat, emmarcat i coronat amb un frontó triangular. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest i està pintat al bell mig de la façana principal, sobre una capa de lluït. Presenta un gnòmon de vareta, la numeració aràbiga i no presenta marques horàries. Les hores estan indicades en cicles de 9 hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda. El marc està decorat amb ornamentacions ondulants i, al mig del frontó, hi ha un sol.</p> | 08075-229 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>Pel que sembla, aquest rellotge ocupa el mateix lloc que tres antics rellotges de sol que havien decorat el parament.</p> | 41.6239700,2.4351500 | 452946 | 4608181 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48146 | Rellotge de sol de can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ribot | XVIII-XIX | Força despintat i esquerdat. | <p>Rellotge de sol rectangular i emmarcat, del tipus vertical declinant i pintat al bell mig de la façana principal, damunt d'una capa d'enlluït. Presenta un gnòmon de vareta amb un cercle concèntric al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 9 hores, de les 6 del matí a les 3 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. El marc inclou els números, que estan en força mal estat de conservació. A la cantonada nord-oest, fora dels límits de l'element, hi ha una creu grega.</p> | 08075-236 | Veïnat de Ribot, 4 - Zona de Dosrius | 41.5955400,2.3859600 | 448826 | 4605053 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48146-foto-08075-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48146-foto-08075-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48146-foto-08075-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml