Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48119 | Font de l'Esgarrinxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesgarrinxada | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 51. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada a la riba nord de la riera, que actualment no raja i que està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'un dels afloraments rocosos que caracteritzen la zona, que està disposada amb un gran desnivell.</p> | 08075-209 | Riera de Canyamars - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, al costat de la font hi havia un safareig que permetia pujar l'aigua fins a la masia de can Sarandico, situada a la plana de damunt seu. Mitjançant una altra bassa situada a dalt de tot, salvant el desnivell, l'aigua arribava a la masia. Segons Esteve Albert, a principis del segle XX, la font de l'Esgarrinxada era una de les més conegudes i emblemàtiques de Canyamars.</p> | 41.6060600,2.4547600 | 454567 | 4606183 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48121 | Font de la Pedra de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pedra-de-laigua | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/201. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada al marge nord del camí que porta a la zona d'acampada del Solell del Corredor. Actualment no raja i està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'una formació rocosa de perfil rectangular, amb la part central oberta probablement pel pas de l'aigua al llarg del temps.</p> | 08075-211 | Torrent de la Roca de l'Aigua - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Segons les fonts orals, l'aigua que baixa pel torrent era recollida amb una teula en aquesta zona. Aquesta dada no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 41.6241000,2.4844500 | 457053 | 4608170 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48121-foto-08075-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48121-foto-08075-211-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Roca de l'Aigua. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48292 | Castells i boles granítiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castells-i-boles-granitiques | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.44/205. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | <p>Es tracta d'afloraments de roques granítiques riques en quars i amb diversitat de formes, que apareixen per diverses zones elevades del terme municipal, sobretot al Corredor, a la serra de Polsaruda,a la zona disposada entre el castell i la masia de can Brunet i a la vessant nord de la urbanització de Can Canyamars. Es tracta de roques o dics de granodiorita o de leucogranit, la meteorització dels quals dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat també caos de boles. Aquestes formacions són arrodonides per l'erosió i estan disposades en solitari o bé formant conjunts dins el territori.</p> | 08075-382 | Terme municipal de Dosrius | 41.6186900,2.4751400 | 456274 | 4607574 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48292-foto-08075-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48292-foto-08075-382-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En algunes zones, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48293 | Esquei del Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-campas | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.45/206. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada que forma part del dic de granodiorita que hi ha al vessant solell de la serralada del Corredor. Es tracta d'un aflorament de granodiorita que va emergint en diferents llocs, amb formacions de boles de diverses formes, sensiblement arrodonides, soles o formant conjunts.</p> | 08075-383 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquest esquei ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització. El topònim Campàs fou facilitat per dos caçadors amb un gran coneixement de la zona. El d'Ítaca fou proposat pels membres de l'Escola de Natura del Corredor.</p> | 41.6199700,2.4715300 | 455974 | 4607718 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48293-foto-08075-383-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Esquei d'Ítaca. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48294 | Roques del Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-nyacapa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.46/207. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-384 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització.</p> | 41.6262700,2.4636100 | 455318 | 4608422 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48295 | Roques dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-dels-lladres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.47/208. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. Forma part del dic de granodiorita que marxa en direcció al vessant de la solella de la serralada del Corredor. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-385 | Pla de les Brugues - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa. No hi ha constància del motiu d'aquest topònim.</p> | 41.6232200,2.4717800 | 455997 | 4608079 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48296 | Roques de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-mataro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.49/210. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 134-135. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques de grans dimensions, afectat i erosionat per l'extracció d'una antiga pedrera. Aquesta activitat reduí el volum de l'aflorament i canvià la seva fesonomia original. S'observen una gran quantitat de blocs fragmentats i escairats, i bancals amb arestes agudes i arrodonides. Aquest fet es deu sobretot a l'acció extractora de la pedrera (també hi ha marques d'aquesta activitat).</p> | 08075-386 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Durant els anys 40 i 50 del segle XX, els picapedrers que treballaven a la pedrera anaven a beure aigua a la font del Grèvol, que està situada sota seu. La pedrera era propietat de la masia de ca l'Arenes. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70.</p> | 41.6224100,2.4756300 | 456317 | 4607987 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part de l'itinerari del parc SL-C 80. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48297 | Esqueieres d'en Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueieres-den-rogent | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.50/211. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 25, 64. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Masses rocalloses de superfície clivellada, que formen part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Tota la zona és plena de formacions de boles amb diversitat de formes, sobretot arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. La zona és plena d'abrics i aixoplucs formats per la mateixa formació rocosa, que foren habitats durant el Neolític.</p> | 08075-387 | Serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. A mitjans del segle XX, l'arqueòleg mataroní Marià Ribas documentà fragments superficials de ceràmica neolítica per la zona. Posteriorment s'han documentat a la zona quatre jaciments arqueològics adscrits a aquesta cronologia. La zona va ser explotada per picapedrers fins a la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5934000,2.4739000 | 456153 | 4604767 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48298 | Roques de l'Hostal de la Maria Bruta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-lhostal-de-la-maria-bruta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.51/212. Font: documentació inèdita del sr. Robert Lleonart. LLEONART I CASADEVALL, Robert. 'Noves aportacions per a l'estudi dels temps neolítics al Maresme'. Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], 1985, Núm. 2, p. 7. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 49.</p> | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada al marge de llevant del camí, pràcticament penjada del talús del marge. La roca s'endinsa cap a llevant, dins la zona boscosa, on se li observen algunes diàclasis. Presenta una forma arrodonida i una mica d'erosió a la part inferior, possiblement deguda als diversos arranjaments del camí.</p> | 08075-388 | Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Pel que s'explica la Maria Bruta, de Sant Andreu de Llavaneres, era una vella repulsiva que robava criatures per cuinar-les i servir-les als comensals (encantats) del seu hostal, situat al fons de la cova del mateix nom. El nom Maria Bruta era utilitzat en una antiga expressió que res tenia a veure amb cap persona. Es feia servir per anomenar algú que era molt brut i marrano.</p> | 41.5947800,2.4738500 | 456150 | 4604920 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El traçat del camí ral coincideix amb el GR-83. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48300 | La Pedra Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-plana | <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | Vegetació excesiva. | <p>Aflorament rocós de granodiorita, situat al marge del camí i sobresortint lleugerament d'entre la vegetació. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs del terme, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. En aquest cas, la roca presenta una forma completament plana que li dóna el nom, a mode de plataforma. La resta de la formació marxa en direcció nord cap a l'interior del bosc, on està coberta de vegetació.</p> | 08075-390 | Bosc de can Rogent - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Tradicionalment, la pedra ha estat identificada com una fita de referència dins de la zona i apareix recollida al mapa del Parc del Montnegre i el Corredor de l'editorial Alpina.</p> | 41.5947100,2.4706800 | 455886 | 4604914 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48301 | Conjunt de Roques del Solell del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-roques-del-solell-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.53/214.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques que forma part del mateix dic de granodiorita en el que es troben les Roques de Mataró. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas. La zona va ser explotada com a pedrera.</p> | 08075-391 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70. A mitjans del segle XX, tota la zona era explotada per petits grups de picapedrers.</p> | 41.6220400,2.4793300 | 456625 | 4607944 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48301-foto-08075-391-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48302 | La Roca del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-diable | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.54/215. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65. Http://www.llegendesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada a pocs metres del corriol que porta de camí al santuari del Corredor fins a les planes de can Carreras, a can Massuet del Far. Presenta una forma arrodonida i una planta més o menys rectangular. Està fracturada per diverses diàclasis i amb la part superior plana. L'entorn és boscós i la roca està orientada al talús del riba nord de la riera del Far.</p> | 08075-392 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tradicionalment, la roca ha estat relacionada amb el Diable. La llegenda relacionada amb la roca fou recollida pel folklorista Cels Gomis a finals del segle XIX (1889). La zona també és freqüentada per amants de l'escalada.</p> | 41.6256100,2.4204800 | 451725 | 4608372 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades que apareixen són aproximades, donat que en l'actualitat aquesta roca queda dins del terme de Llinars del Vallès. Tot i això, i donada la identificació de la mateixa amb l'imaginari col·lectiu dosriuenc, s'ha optat per incloure l'element. Les seves coordenades reals són: UTM 31 ETRS 89 X:451700, Y: 4608380. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48303 | Captura dels torrents de les Passadores - Cau dels Teixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/captura-dels-torrents-de-les-passadores-cau-dels-teixons | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.81/242.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Interessant fenòmen natural consistent en l'erosió de les terres del camp de les Passadores, per part del torrent del Molinot o de can Móra, que vessa les seves aigües al cap al riu Mogent. La zona erosionada coincideix amb el mateix lloc on abans transcorria el torrent de la Font del Ferro. Aquestes aigües, que abans drenaven els torrents que vessaven l'aigua cap a la riera de Rials, són capturades en la seva totalitat. El torrent del Molinot, que presenta un desnivell considerable respecte al camp de les Passadores, presenta una rica vegetació d'arbres i plantes de ribera que el fa molt atractiu per a la fauna, sobretot ocells.</p> | 08075-393 | Camp de les Passadores - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Aproximadament, aquest fenòmen s'esdevé des de fa uns 10000 anys.</p> | 41.6230800,2.4449100 | 453758 | 4608077 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48303-foto-08075-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48303-foto-08075-393-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48304 | Sot del Fangar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-fangar | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.82/243. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Petita vall natural que s'ha anat formant per l'acció de l'aigua del torrent. Aquest torrent neix a una cota d'uns 550 m.s.n.m, prop de les roques del Pare Jaume, i baixa fins a enllaçar amb el riu Mogent passant per la masia de ca l'Arenes (en aquest punt adopta el nom de la casa). La zona presenta una variada i peculiar vegetació de ribera amb verns, avellaners, àlbers i uns exemplars de boixos grèvols de més d'un metre d'alçada aproximada. Pel que fa a la fauna es documenten hàbitats del rat-buf o rata d'aigua (Arvicola sapidus) o l'escarabat (Hrysotribax rutilans). Quan a la flora destaca un tipus de molsa concret (Thannobryum alopearum), exemplars de falguera femella (Athyrium philix-foemina) i altres espècies típiques d'aquests hàbitats.</p> | 08075-394 | Torrent del Sot del Fangar - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6244600,2.4700400 | 455853 | 4608217 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48304-foto-08075-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48304-foto-08075-394-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48305 | Cova del Pontet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pontet | <p>Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està força emboscada. | <p>Petit túnel de granit que passa per sota del camí, amb dues boques obertes als laterals de la pista. Consta d'una única galeria d'11 metres de longitud, amb un escàs pendent i una alçada mitjana d'uns 2 metres aproximadament, amb una amplada variable. L'interior presenta dipòsits de sauló i sorres producte de la seva meteorització i erosió. A la banda de ponent de la pista, la cavitat continua fins a convertir-se en un torrent. En el cas de pluges més o menys intenses, la cavitat encara canalitza un cert volum d'aigua.</p> | 08075-395 | Camps de la Senyora Comtessa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La cavitat fou descoberta espeleològicament pels membres de l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) l'any 1982. La cavitat fou originada per l'acció d'un torrent superficial. És probable que els aiguats ocasionats l'any 2016 (i els posteriors també) hagin saturat de sediments tot l'interior de la cavitat.</p> | 41.6192400,2.4409200 | 453423 | 4607653 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48305-foto-08075-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48305-foto-08075-395-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48306 | Meandre de la riera de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-dosrius | <p>RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | <p>Corba molt pronunciada que forma la riera de Dosrius, al seu pas per la banda de migdia del nucli urbà, entre l'aiguabarreig amb el sot de les Canals i el que es crea amb la riera de Rials. El meandre està delimitat per les plantacions de plataners i les zones d'horts, a la riba de tramuntana, i per un bosc d'alzinar amb llorers, a la riba de migdia. En aquest punt (de la mateixa manera que a bona part del curs fluvial), la riera està constituïda per una acumulació de sorral o areny que s'inunda amb facilitat. La vegetació de ribera està formada per oms, robínies, herbei, lledoners, saücs i gatells, entre d'altres espècies.</p> | 08075-396 | Al sud del nucli urbà - Zona de Dosrius | 41.5919700,2.4070800 | 450583 | 4604644 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48307 | Riera de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rials | <p>RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | <p>Tram del curs fluvial de la riera de Rials, al seu pas pel pla dels Gitanos, a l'entrada al nucli urbà venint de Llinars del Vallès (al quilòmetre 3,8 de la carretera B-510, aproximadament). Aquesta zona es caracteritza per la formació d'una terrassa al·luvial, en el moment en que el torrent s'anivella. Destaquen els sediments materials que la riera transporta i la vegetació típica de ribera, amb el vern, el gatell o el plataner, entre d'altres espècies.</p> | 08075-397 | Pla dels Gitanos - Zona de Dosrius | <p>El topònim de la zona, pla dels Gitanos, fa referència a l'antiga zona d'acampada habitual d'aquests comerciants ambulants.</p> | 41.5974900,2.4001800 | 450012 | 4605261 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48307-foto-08075-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48307-foto-08075-397-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48309 | El Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lleo | <p>VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 46.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Aflorament rocós de grans dimensions, que forma part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Presenta una forma més o menys rectangular, amb la part superior plana (hi ha cadolles). A la banda nord-est, just damunt de la petita cavitat neolítica que conforma el jaciment arqueològic del Mirador, la roca crea una forma asimilada al cap d'un lleó de perfil. Fins i tot hi ha un petit forat erosionat a la roca, a mode d'ull.</p> | 08075-399 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48310 | La Coveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coveta | <p>BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8. Font: informació oral del sr. Robert Lleonart [Consulta: 04-05-2018]. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 14.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Formació de roques granítiques que formen un petita coveta o abric. Es tracta de dues grans roques superposades que creen aquest espai central cobert. A la banda nord hi ha altres roques que també formen part de l'aflorament.</p> | 08075-400 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. En superfície, al voltant d'aquestes roques, es va recollir un fragment de ceràmica feta a mà. Segons l'arqueòleg Robert Lleonart es tracta més d'una formació de pedres o roques singulars que no pas d'un jaciment arqueològic en sí. Tenint en compte que el fragment de material documentat fou recollit en superfície, pot estar rodat des de qualsevol altre abric habitat de la zona.</p> | 41.5925500,2.4730300 | 456080 | 4604673 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48310-foto-08075-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48310-foto-08075-400-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48311 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona. Https://parcs.diba.cat/web/montnegre [Consulta: 27-05-2018]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | <p>El Parc del Montnegre i el Corredor està format per la unió d'aquests dos massissos, que es disposen alineats en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral catalana. Aquests sectors s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. El Corredor, situat al sud, presenta relleus suaus i està coronat pel santuari que porta el seu nom. El Montnegre, situat al nord, compta amb elevacions més contundents com els cims del turó Gros o d'en Vives. Ambdues serres tenen el seu punt d'unió al coll de Collsacreu. Geològicament, la zona és granítica, generada fa uns tres-cents milions d'anys. Aquest granit es desfà en forma de sauló donada l'acció del clima mediterrani, generant formes arrodonides geomorfològicament parlant. El parc està regulat pel Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), que va ser aprovat per silenci administratiu el 20 de juliol de 1989 (DOGC núm. 1300, de l'1 de juny de 1990). Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993). La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees, de les quals 1220,96 corresponen al PEIN de Dosrius. Altres municipis inclosos són Arenys de Munt, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera (al Maresme); Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra (al Vallès Oriental); i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> | 08075-401 | Banda de llevant del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.</p> | 41.6211600,2.4750600 | 456269 | 4607849 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48311-foto-08075-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48311-foto-08075-401-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | També està protegit per l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014, pel qual es declaren zones especials de conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa europea Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El terme municipal de Dosrius està inclòs en l'extrem septentrional de l'espai natural Xarxa Natura 2000 i és conegut com a Serres del Litoral Septentrional. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres del Montnegre i del Corredor, el qual al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. La major part de la superfície forestal del terme està inclosa a la xarxa (sobretot la part nord-est, est, sud-est i sud), amb un total de 1836, 53 hectàrees. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48315 | Arbreda d'alocs de la riera de can Rimbles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dalocs-de-la-riera-de-can-rimbles | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.61/222.</p> | <p>L'aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust caducifoli de la família de les lamiàcies, que creix associat als marges de les rieres i dels torrents. Presenta una alçada aproximada entre 1-2 metres, amb les fulles palmades i les flors disposades en llargues i estretes espigues. Floreix a l'estiu (juliol-setembre). A la riera de Dosrius, prop de la masia de can Gemir, n'hi ha una altra comunitat.</p> | 08075-405 | Riera de can Rimbles - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Es tracta dels dos únics conjunts d'alocs que hi ha al municipi de Dosrius, com a testimoni de les arbredes de ribera que antigament poblaven les rieres. Les branques dels alocs s'usaven per a fer cistells. També eren utilitzats pels religiosos com a planta remeiera per evitar els somnis o pensaments impurs. Segons les fonts orals, la planta es posava sota el coixí. La presència d'aquesta planta en una riera indica la bona salut de la mateixa.</p> | 41.5917100,2.4576200 | 454795 | 4604588 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48315-foto-08075-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48315-foto-08075-405-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48319 | Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73/234.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.</p> | 08075-409 | Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6252700,2.4431100 | 453610 | 4608322 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48320 | Verneda del torrent de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.74/235. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 136.</p> | <p>Antiga i espectacular verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent de Rupit. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners, algun pollancre, ridoltes monumentals, falgueres, etc.</p> | 08075-410 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6122700,2.4850700 | 457097 | 4606856 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. És la verneda més gran i potent del municipi i està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48321 | Verneda de la riera del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-la-riera-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.75/236.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig de la riera del Far. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. Alguns exemplars presenten voltes de canó d'uns 2,70 metres. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners i altres tipus de vegetació de ribera, entre les que destaca la falguera.</p> | 08075-411 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. L'edat d'alguns exemplars es calcula en uns 60-70 anys.</p> | 41.6167800,2.4068100 | 450580 | 4607399 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48322 | Alzinar Gros de la Serra de Fontanells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gros-de-la-serra-de-fontanells | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.76/237. RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, que ocupa una superfície tupida d'unes tres hectàrees. Els exemplars presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres, donat que s'enfilen per buscar la llum. Per aquest motiu tenen els troncs i les branques primes i esveltes. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull i algun roure, situats en les poques clarianes que hi ha.</p> | 08075-412 | Serra de Fontanells - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Es tracta d'un alzinar excepcional per la seva antiguitat i característiques, fita de referència dins del terme. És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de ca l'Arenes.</p> | 41.6246100,2.4883100 | 457375 | 4608225 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta serra també és coneguda amb el nom de Fontanella. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48323 | Alzinar vell de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-vell-de-ca-larenes | <p>RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, amb uns exemplars que presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres i els troncs i les branques primes i esveltes. Aquests exemplars són nascuts de llavor i d'una gran qualitat. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull, galzeran, heura i arç blanc, i un potent sotabosc.</p> | 08075-413 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de la serra de Fontanells.</p> | 41.6237100,2.4613800 | 455131 | 4608139 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris 7 i 7A i SL-C 80 del parc. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48324 | Pineda de pinassa del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pinassa-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.77/238.</p> | <p>Conjunt de pins (Pynus nigra) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície d'entre 2 i 3 hectàrees. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes petites, amb els troncs rectes i les fulles més grans que les del pi roig. Les seves branques són horitzontals, amb l'escorça grisenca i la capçada allargassada. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> | 08075-414 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Es tracta d'una pineda excepcional, donat que no és corrent trobar un conjunt d'aquestes característiques al Maresme. Aquesta tipologia és més freqüent al nord de la serralada de Montserrat i al Bages.</p> | 41.6291200,2.4778800 | 456509 | 4608731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48328 | Àlber de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-ca-larenes | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat al costat del torrent de ca l'Arenes, al nord-oest de la masia i al costat d'un camí senyalitzat. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular, amb l'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques. En floració, les seves fulles són arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-418 | Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6223200,2.4602400 | 455035 | 4607985 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris Dosrius 7, Dosrius 7A i SL-C 80 del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48330 | Alzina de can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-farrerons | <p>AJUNTAMENT DE DOSRIUS (1997). Normes subsidiàries de planejament municipal de Dosrius. Normes urbanístiques. Text refós 1997. Dosrius: [Inèdit], p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.68/229. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 124. Http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/ [Consulta: 02-06-2018].</p> | <p>Magnífic exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) de grans dimensions, situat a la banda de llevant de la masia, al costat del camí que li dóna accés venint del Far. Presenta un tronc central lleugerament cargolat, amb una inclinació de 45 graus. Del tronc surt un altre peu (segurament es tracti d'un renou o rebrot d'arrel), amb el que formen una sola capçada. Presenta una alçada total de 19,5 metres, amb una volta de canó de 4,15 metres i una capçada mitjana de 26,8 metres (mesurada l'any 1987).</p> | 08075-420 | Veïnat del Far, 11 - Zona del Far | <p>L'exemplar està declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya (Ordre 30-08-1988, DOGC 1042, 12-09-1988), amb el número identificatiu 21.075.01, i Arbre d'interès Comarcal (Ple 22-12-1992).</p> | 41.6284700,2.4445700 | 453734 | 4608676 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part del traçat del GR-92 (Sender del Mediterrani). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48331 | Alzina de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-larenes | Afectada per una heura que cobreix el tronc. | <p>Exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) situat a la banda de llevant de la masia de ca l'Arenes, entre la casa i el camí que porta al sot del Fangar i al dolmen de ca l'Arenes I. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Està afectada per l'acció d'una heura des de la base.</p> | 08075-421 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | 41.6206400,2.4622500 | 455201 | 4607797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i es situa al costat del traçat dels itineraris Dosrius 7 i Dosrius 7A del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48335 | Marxívol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marxivol | <p>Font: informació oral del sr. Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor [Consulta: 06-06-2018]. MONTSERRAT, Pere (1968). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera. Mataró: Caixa d'Estalvis de Mataró, p. 20, apèndix XXXIV.</p> | Van decreixent en nombre d'exemplars. | <p>El marxívol (Helleborus viridis) és una planta de fageda que creix als terrenys plans de la riera de Canyamars, sota la serra de can Vallalta (cota d'entre 200 i 300 metres). Està formada per rodals molt tupits alternats amb altres espècies. És una planta característica d'aquesta zona, no es documenta a cap més lloc del terme de Dosrius.</p> | 08075-425 | Camí de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | 41.6064500,2.4612700 | 455110 | 4606222 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48101 | Bassa de can Massuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-massuet | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.21/182.</p> | XIX-XX | Completament cobert de vegetació. | <p>Bassa aïllada de planta irregular formada mitjançant un naixement d'aigua natural. El seu perímetre està situat damunt del canal de can Domingo, que desemboca en la riera de Dosrius. Presenta un diàmetre aproximat d'uns 10 metres i està envoltada de joncs, canyes i falgueres.</p> | 08075-191 | Carrer de can Domingo - Can Massuet del Far | <p>Es tracta d'un element destacable pel que fa a la seva dimensió natural i paisatgística dins d'un entorn urbanitzat. La mínima intervenció humana ha fet que hi hagin sobreviscut diverses espècies de fauna i flora que difícilment podrien viure en un entorn tant transformat.</p> | 41.6185500,2.4222900 | 451871 | 4607587 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48101-foto-08075-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48101-foto-08075-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48313 | Arbreda de roures de can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-roures-de-can-jeroni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.57/218.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt format per set exemplars de roure (Quercus cerrioides), disposats a banda i banda del camí que dóna accés a la masia de can Jeroni (cinc a la banda esquerra i dos a la dreta). Els exemplars estan arrenglerats i tenen unes dimensions considerables. Destaca un dels exemplars, que està situat plantat al marge de la finca i té unes dimensions considerables (aproximadament uns 24 metres d'alçada, amb una volta de canó d'1,3 metres i uns 4,35 metres de volta de soca).</p> | 08075-403 | Veïnat de Gemir, 15 - Zona de Dosrius | <p>Es tracta dels únics exemplars de roure que hi ha dins del nucli urbà de Dosrius. Probablement foren plantats per embellir l'accés i donar la benvinguda a la masia de can Jeroni, de la que agafen el nom. Segons les fonts orals, l'edat del roure més monumental es calcula en més de 300 anys.</p> | 41.5929800,2.4087800 | 450726 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48313-foto-08075-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48313-foto-08075-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48314 | Arbreda de plàtans a l'entrada de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-a-lentrada-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.58/219. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6.</p> | XX | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situats al bell mig del nucli urbà. Quatre exemplars estan situats a la plaça de Catalunya, mentre que vuit més es troben alineats a la vorera del carrer de Rials, seguint el traçat del carrer i de la riera. Es tracta d'exemplars esvelts, amb les copes arrodonides. Els del carrer presenten unes dimensions més petites que els de la plaça. Destaca un exemplar situat a l'extrem de la plaça, al costat del pont d'accés al nucli urbà (carretera B-510, km. 3,5). Amida uns 9 metres d'alçada i presenta una volta de canó de 4,80 metres.</p> | 08075-404 | Plaça de Catalunya - Carrer de Rials - Dosrius | <p>Aquest conjunt és testimoni de la configuració del nucli urbà de Dosrius. Anteriorment hi havia altres exemplars a la carretera de Dosrius a Canyamars, al carrer de Sant Llop i al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. En aquests espais estaven disposats a banda i banda dels vials. Aquests exemplars es van anar talant a partir de mitjans dels anys 60 del segle XX.</p> | 41.5943600,2.4055400 | 450457 | 4604911 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48314-foto-08075-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48314-foto-08075-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aproximadament tenen uns 100 anys d'antiguitat. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48316 | Arbreda de plàtans del Mosquit i d'en Rigau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-mosquit-i-den-rigau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.62/223. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XX | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat a la riba nord de la riera i format per uns 100 exemplars de plàtans hispànics, disposats en dos terrenys. Els exemplars estan plantats ordenadament en fileres (50 a cada feixa) i tenen una bona alçada. Els de la banda de tramuntana (els del Mosquit) presenten diversos brots nascuts de la soca, mentre que els de migdia (d'en Rigau) tenen més alçada. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera de la riera.</p> | 08075-406 | Carrer de Salvador Dalí - Riera de Dosrius - Dosrius | <p>Aquestes arbredes són testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Els plàtans del Mosquit foren plantats cap a la dècada dels anys 30 del segle XX, aproximadament. En aquest terreny hi havia hagut un camp de futbol, al costat del pati de les antigues escoles de Dosrius. Segons les fonts orals, els regaven amb l'aigua de l'aberurador que hi havia a la plaça. Foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat fa més de trenta anys que no s'ha tornat a fer. Els plàtans d'en Rigau foren plantats cap als anys 60 del segle XX, aproximadament. En aquesta zona hi havia camps de regadiu. També foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat en fa cap a trenta que no s'ha tornat a fer. Des de mitjans del segle XX i fins als anys 80, les arbredes eren una zona d'esbarjo per grans petits (s'hi havien orgabitzat actes culturals i menjars populars).</p> | 41.5927500,2.4073500 | 450606 | 4604731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48316-foto-08075-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48316-foto-08075-406-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48317 | Arbreda de plàtans de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-de-sant-llop | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 94. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.63/224.</p> | XX | Sotabosc abundant. | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat als marges de la riera de Canyamars. Els exemplars estan plantats ordenadament i tenen una bona alçada. També presenten diversos brots nascuts de la soca, tot i que la zona està coberta per un abundant sotabosc que els emmascara. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera d'una riera.</p> | 08075-407 | Veïnat de Batlle - Zona de Dosrius | <p>Aquesta arbreda és testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Es va plantar a mitjans dels anys 50 del segle XX i ha estat talada un parell de vegades, tot i que des dels anys 90 no s'ha tornat a fer. A principis dels anys 50 s'hi va organitzar un concurs de bolets. Per la festivitat de Sant Llop (Festa Major de Dosrius) s'hi havien organitzat ballades de sardanes i vermuts populars. També s'hi havien aparcat els cotxes de la gent que anava a l'aplec de Sant Llop.</p> | 41.5995800,2.4195100 | 451625 | 4605482 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48317-foto-08075-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48317-foto-08075-407-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48318 | Arbreda d'alzines i roures del camí del Pou del Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dalzines-i-roures-del-cami-del-pou-del-glac | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.65/226. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt de roures (Quercus cerrioides) i alzines (Quercus ilex) ubicat als costats del camí que porta del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, a la zona del safareig de la Barca i de la riera de Canyamars. Hi ha diversos exemplars, entre els que destaquen dos grans roures i sis alzines. Un dels roures presenta una volta de canó d'uns 2,70 metres de diàmetre, mentre que l'alzina més destacable té una volta de canó de 2,05 metres.</p> | 08075-408 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, aquests exemplars tene una antiguitat aproximada d'uns 250 anys.</p> | 41.6025300,2.4523500 | 454364 | 4605792 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 48325 | Pineda de pi roig del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pi-roig-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.78/239. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície aproximada d'una hectàrea. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> | 08075-415 | Plana del Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.</p> | 41.6308500,2.4745300 | 456231 | 4608925 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48325-foto-08075-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48325-foto-08075-415-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 48326 | Pineda de pi roig del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pi-roig-del-montalt | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.79/240.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat en una zona d'alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. Té una superfície aproximada d'una hectàrea i els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida.</p> | 08075-416 | Paratge de can Brugueràs - Zona de Canyamars | <p>Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.</p> | 41.6047000,2.4941300 | 457847 | 4606012 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48326-foto-08075-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48326-foto-08075-416-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 48327 | Àlber de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 93. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.66/227. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XX | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat dins del parc de Molinot, prop del camí que puja al veïnat de Pedró, a l'extrem de llevant del nucli urbà. Està envoltat per una gran plantació de plataners. Presenta una alçada aproximada d'entre 15 i 16 metres, amb un perímetre de tronc de 5,40 metres al nivell de la soca. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular. L'escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques (està afectat per l'acció d'una heura) i les fulles arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-417 | Camí del Pou de Glaç - Zona de Canyamars | <p>Els àlbers són abundants en boscos de ribera i la seva fusta és utilitzada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres. Es desconeix si es tracta d'un exemplar aïllat per naixement natural o bé hi havia hagut altres exemplars antigament. Se li calcula una antiguitat d'entre 60 i 70 anys.</p> | 41.6013100,2.4497200 | 454144 | 4605658 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48329 | Pi del pou de glaç de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-pou-de-glac-de-canyamars | <p>Font: informació oral del sr. Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor [Consulta: 29-11-2017].</p> | XIX | <p>Exemplar de grans dimensions situat al costat del pou de glaç de Canyamars, dins del recinte enjardinat. Es tracta d'un exemplar esvelt, de força alçada i amb una copa arrodonida d'uns 9 metres de diàmetre. Els brancatges laterals han estat talats.</p> | 08075-419 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons la informació aportada, aquest exemplar té una antiguitat d'uns 150 anys (segona meitat del segle XIX).</p> | 41.6041000,2.4544500 | 454540 | 4605965 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48329-foto-08075-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48329-foto-08075-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48332 | Pi Gros de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-can-bernat | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.70/231.</p> | XIX | <p>Magnífic exemplar de pi (Pinus pinea) de grans dimensions, situat dins del curs d'un torrent que connecta amb la riera del Far. Es tracta d'un exemplar esvelt i robust, amb una copa arrodonida i el tronc central lleugerament inclinat. Presenta una alçada de 19,5 metres, amb una volta de canó de 2,95 metres i un diàmetre de tronc de 0,95 metres a la part inferior. El tronc té diversos forats de pigot (ocell fuster), sense que hi hagi cap niu.</p> | 08075-422 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Se li calcula una antiguitat d'entre 120 i 150 anys (segona meitat del segle XIX).</p> | 41.6208900,2.4174800 | 451472 | 4607849 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48332-foto-08075-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48332-foto-08075-422-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48333 | Pins grossos de can Pere Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-grossos-de-can-pere-lloret | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.71/232.</p> | XX | <p>Conjunt situat al marge del torrent de Rupit, a la banda de ponent de les restes de la masia de ca l'Eugasser. Està format per diversos exemplars d'aquesta espècie, de la família de les pinàcies. Els exemplars presenten unes alçades màximes de 18 metres i un brancatge espès.</p> | 08075-423 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Se li calcula una antiguitat d'uns 100 anys.</p> | 41.6133500,2.4773000 | 456450 | 4606980 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48333-foto-08075-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48333-foto-08075-423-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 48334 | Nespler de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nespler-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.72/233.</p> | XX | <p>Exemplar de nespler (Mespilus germanica) situat al marge d'un camí que baixa en direcció a la masia de can Xerrac (al veïnat de Rupit), en un alzinar en recuperació. Es tracta d'un arbre caducifoli de poca alçada, amb diverses branques que arrenquen de la seva soca i la fulla ovalada. Tradicionalment era un arbre molt valorat pel seu fruit, les nesples.</p> | 08075-424 | Carena de la Serra - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Se li calcula una antiguitat d'uns 70 anys.</p> | 41.6181200,2.4629400 | 455257 | 4607517 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48334-foto-08075-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48334-foto-08075-424-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48336 | Pollancre de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-guinart | <p>Font: informació oral del sr. Josep Guinart [Consulta: 23-02-2018].</p> | XX | És ple de brots per totes les brancades. | <p>Exemplar de pollancre (del gènere Populus) de grans dimensions, situat al marge del camí, a l'extrem d'uns camps de conreu de la masia. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un tronc central gruixut i robust, amb l'escorça envellida i fisurada. Des de la base del tronc surten diverses branques de grans dimensions, que formen una capçada irregular de molta alçada.</p> | 08075-426 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>El pollancre fou plantat pels avis de l'actual propietari de la masia de can Guinart. L'exemplar actual és fruit d'una rebrotada de l'original, donat que es va haver de tallar entre els anys 80-90 del segle XX, perquè tenia una malura.</p> | 41.6231000,2.4359500 | 453012 | 4608084 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48338 | Pi dels Jardins de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-dels-jardins-de-la-memoria-historica | <p>Font: informació oral de la sra. Neus Alsina [Consulta: 23-11-2017].</p> | XX | <p>Magnífic exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) situat dins dels Jardins de la Memòria Històrica. Presenta un robust tronc central bifurcat en dos trons secundaris, amb les capçades unides. La copa és tupida i està sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 15 metres. La seva forma és ovalada, tot i que irregular.</p> | 08075-428 | Carrer de can Vallmajor - Dosrius | <p>Segons les fonts orals (gent gran del poble), el pi ja existia pels voltants de l'any 1936, tot i que era petit. Des de l'any 2009 està integrat dins dels jardins de la Memòria Històrica, espai de caire simbòlic dedicat a les víctimes dosriuenques de la guerra Civil (1936-1939).</p> | 41.5950500,2.4055100 | 450455 | 4604987 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48338-foto-08075-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48338-foto-08075-428-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48255 | Llegendes de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> | XVII-XX | <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> | 08075-345 | <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48257 | Llegenda de l'ermita de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lermita-de-sant-llop | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 40. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 70-72. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 112. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29.</p> | XVIII-XIX | <p>Segons la tradició, la població de Dosrius va patir una epidèmia de pesta bubònica en la que morí molta gent. Sant Llop va fer el miracle d'allunyar-la i les morts s'aturaren. En agraïment per aquest fet, el poble va construïr una ermita en el seu honor (pagada pels veïns) i es va establir la celebració d'un aplec anual el dia 1 de setembre. Segons la llegenda, Sant Llop també era pastor i tenia el do d'espantar els llops dels ramats. També hi ha la creença que els llops podien fer perdre la veu a la gent que els veia, evitant així que poguessin demanar ajuda. Per aquest fet, quan algú està afònic se li pregunta si ha vist el llop. És probable que la identificació del sant amb el guariment dels mals a la gola provingui d'aquesta creença. En darrer terme, Sant Llop també s'invocava contra les bruixes i els diables. El dia de l'aplec es feia una coca triangular (símbol de la Santíssima Trinitat) de farina de blat, ordi i civada, amb tres ous i tres cullerades de sal. Aquesta coca es donava al primer pobre que es trobava, restant així immunitzats contra qualsevol malefici o embruixament.</p> | 08075-347 | <p>L'invocació a Sant Llop es feia sobretot contra el mal de coll, l'afonia i les angines. En relació a l'ermita, i tenint en compte que es considerava que Sant Llop fou un sant introduït pels exèrcits francs durant la reconquesta, Esteve Albert manifestava que l'exèrcit franc de Carlemany havia acampat a Dosrius i, per aquest fet, s'havia edificat l'ermita homònima. Pel que fa a la coca no hi ha constància que s'hagués fet mai al municipi de Dosrius.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48276 | Llegenda d'en Caragravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-caragravada | <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 82.</p> | XVI-XIX | <p>Joan Elies, nascut a Arenys de Munt a principis del segle XVI, era més conegut com en 'Caragravada'. El sobrenom li venia de les marques que tenia a la cara degut al xarampió que va agafar de petit. De ben jove ja vivia pels boscos del Corredor robant, saquejant i incordiant a les dones. De mica en mica va anar embogint, tornant-se una mena de bèstia que matava les ovelles dels ramats a queixalades. Un dia, després d'una gran tempesta, varen trobar el cos d'en Caragravada carbonitzat per un llamp. El seu cos va ser esquarterat i les seves parts s'enterraren en diferents llocs: el cap al Montseny, les extremitats inferiors a la casa nova de Pibernat, el tronc a la bassa de can Bosch de la Quimera, el braç dret a cal Peraire i l'esquerre prop de l'ermita del Corredor.</p> | 08075-366 | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48289 | Cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cerimonies-de-presa-de-possessio-del-castell-de-dosrius | <p>'Escenificació de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 34, p. 36-37. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 36-37.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius, i de les altres propietats del marquès de Castelldosrius, que es feien cada vegada que el marquès anterior havia mort. Era un acte públic de demostració de poder carregat d'accions simbòliques, al que normalment el marquès no assistia. Hi enviava un apoderat o procurador acompanyat d'un notari que aixecava l'acta. Hi ha constància d'una d'aquestes cerimònies feta a la plaça del poble, amb la presència del batlle i dels regidors. L'apoderat es va posar i treure els guants, alhora que declarava que en prenia possessió.També hi ha constància d'una altra cerimònia on la comitiva va anar en primer lloc al castell, després al mas Terradetes (lloc on s'emmagatzemaven els delmes i censos en gra i vi que el poble pagava al marquès) i finalment al mas Gemir (propietat del marquès també). Pel que sembla, aquestes cerimònies variaven en funció de la propietat que es reclamava. Si es tractava d'una casa, l'apoderat entrava un cop era desallotjada i obria i tancava les portes principals diverses vegades com a senyal de possessió. Si per contra era una peça de terra, el procurador agafava un grapat de terra i el llançava a l'aire. Amb el temps, les cerimònies van anar perdent intensitat i cada vegada eren més discretes, fins a covertir-se en un tràmit administratiu privat.</p> | 08075-379 | <p>Bona part de l'actual terme municipal de Dosrius formava part del terme del castell de Dosrius, sota la jurisdicció del marquès de Castelldosrius (els Sentmenat), que rebia les rendes i els tributs d'aquesta zona. Les cerimònies documentades estan datades entre els segles XVIII i XIX (anys 1730, 1780, 1796 i 1842) i estan extretes de les actes que els notaris redactaven, donant fe de la presa de possessió en qüestió. L'agost de l'any 2014, dins dels actes de la Festa Major de Dosrius, es va dur a terme una escenificació de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius, a càrrec de veïns i veïnes del municipi.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml