Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48323 | Alzinar vell de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-vell-de-ca-larenes | <p>RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, amb uns exemplars que presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres i els troncs i les branques primes i esveltes. Aquests exemplars són nascuts de llavor i d'una gran qualitat. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull, galzeran, heura i arç blanc, i un potent sotabosc.</p> | 08075-413 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de la serra de Fontanells.</p> | 41.6237100,2.4613800 | 455131 | 4608139 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris 7 i 7A i SL-C 80 del parc. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48123 | Font de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita | <p>JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. Informació oral: Meritxell Dominich i Lorenzo [Entrevista: 07-05-2018].</p> | XVIII-XIX | Està coberta de molsa. | <p>Estructura aïllada situada al costat del cabal d'un torrent, en una zona enclotada coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està formada per un petit muret bastit en pedra que presenta un broc circular de ferro encastat. L'aigua queia dins d'una petita pica de planta rectangular, bastida en pedra i amb un rebaix en un dels extems per desaiguar-la. Davant seu hi ha un destacable exemplar de pollancre cobert d'heura.</p> | 08075-213 | Muntanya d'en Llibre - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>És probable, tot i que no es pot assegurar, que el topònim amb el que es coneix la font faci referència al Santuari de la Mare de Déu de Lorita, situat al sud-oest de l'estructura, dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. La zona és coneguda pels caçadors, donat que forma part d'una de les parades de la caça del senglar.</p> | 41.5883700,2.4618300 | 455144 | 4604215 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48123-foto-08075-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48123-foto-08075-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48123-foto-08075-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48158 | Forns de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-batlle | <p>Informació oral: Marc Bosch.</p> | XVIII-XIX | Afectats per la vegetació, amb reformes modernes. | <p>Restes d'uns possibles forns aïllats situats dins d'una zona d'horts al costat de la masia de can Batlle, a la banda de ponent, tocant a la carretera a Canyamars. S'observa una estructura de planta rectangular bastida en terra al costat d'un talús de la zona. Els seus murs estan rubefactats per l'acció del foc i molt afectats per la vegetació present a la zona. També presenta alguna reforma posterior feta amb totxo, relacionada amb l'activitat que es genera als horts. Al costat d'aquestes restes s'intueix una altra estructura, tot i que l'abundant vegetació de la zona fa impossible la seva identificació.</p> | 08075-248 | Veïnat de Batlle - Carretera BV-5101, km. 4,3 - Zona de Dosrius | <p>És probable que aquests forns tinguessin relació amb la masia de can Batlle, situada al seu costat. Es podria tractar de les restes d'uns forns de teuleria o de calç relacionats amb alguna possible reforma o reparació de la casa.</p> | 41.5989600,2.4103500 | 450861 | 4605419 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48158-foto-08075-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48158-foto-08075-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48158-foto-08075-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48204 | Placa del carrer de Lluís Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-de-lluis-moret | <p>RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>Placa aïllada de ceràmica encastada al parament d'un edifici situat davant de la plaça del Comú. Presenta un perfil rectangular, amb les cantonades deprimides, i la següent llegenda: '.PROVINCIA DE BARCELONA. PARTIDO JUDICIAL DE MATARO. PUEBLO DE DOSRRIUS.'.</p> | 08075-294 | Carrer de Lluís Moret - Dosrius | <p>És probable que aquesta placa fos instal·lada durant la segona meitat del segle XIX. L'any 1860, l'Administració estatal va aprovar un reglament per regular els carrers de les poblacions i qui eren els seus habitants. Es tracta de les 'Reglas para efectuar la rotulación de calles y numeración de casas, aprobadas por Real Orden de 24 de febrero de 1860'. En l'article 15 d'aquest reglament es menciona: 'En las puertas, portillos, avenidas ó calles que dan entrada á las poblaciones se colocarán lápidas á la izquierda del que entra, en la que se escribirá el nombre de ellas, designando si es capital de provincia el nombre de la misma; si es cabeza de partido el nombre de la provincia, y si es población menor, el nombre del partido y de la provincia' (Ramis, 2017: 4). Cal mencionar que, antigament, aquesta zona del casc antic era l'entrada principal venint de Canyamars.</p> | 41.5946800,2.4071200 | 450589 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48153 | Rellotge de sol de ca l'Arenes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-larenes-i | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 4914.</p> | XVII-XVIII | Molt degradat. | <p>Rellotge de sol rectangular pintat al bell mig de la façana principal, entre el finestral central de la primera planta i la finestra de les golfes. Està orientat al sud-oest, sense gnòmon ni numeració. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda.</p> | 08075-243 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>És probable que aquest rellotge fos anterior a l'alçat del volum principal de la masia de ca l'Arenes, i que amb la construcció de la finestra de les golfes fos seccionat i transformat. En aquest sentit, l'altre rellotge present al parament és posterior.</p> | 41.6205500,2.4618300 | 455166 | 4607788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48157 | Restes del forn del Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-forn-del-santuari-del-corredor | <p>Informació oral: Gemma Conesa, Joan Manel Riera, Marc Bosch.</p> | XVIII-XIX | Enrunat. | <p>Restes d'un possible forn aïllat i situat davant de la porta de migdia del pati del Santuari del Corredor, damunt del marge sud del camí que va des del coll de can Bordoi al Corredor i prop del camí que puja al cim del Corredor. Es tracta d'una estructura de planta circular, bastida en pedra de diverses mides i amb diàmetre aproximat d'uns 3 metres. Tant la banda de llevant com la de tramuntana estan força afectades per les arrels de les alzines que envolten l'estructura. A la banda de ponent, en canvi, s'observa com aquestes pedres estan desbastades en les seves cares externes. A la zona s'observen alguns fragments de maons de caire residual.</p> | 08075-247 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>És possible que l'estructura fos construïda en relació a alguna de les reformes o reparacions dutes a terme al santuari. A mode d'hipòtesi es podria tractar de les restes d'un petit forn de calç o bé d'una teuleria.</p> | 41.6257700,2.4800000 | 456683 | 4608358 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48012 | Can Lleuger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleuger | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.33/113. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i completament reformada de planta rectangular, bastida damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La coberta i la part superior dels paraments han estat rehabilitats i restituïts, mentre que el volum annex adossat a la banda de llevant de la construcció és completament nou. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés emmarcat en pedra i amb la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres balconeres amb baranes de ferro. De la façana de ponent destaca el finestral del pis superior, amb l'emmarcament inferior bastit en pedra desbastada, i les llindes de fusta del portal i la finestra de la planta baixa. La façana de tramuntana també conserva una llinda de fusta destacable. La part original de la masia deixa l'aparell d'obra vist, tot i que reformat també. És de pedra de diverses mides disposada regularment. En canvi, les parts restituïdes de la construcció estan arrebossades i emblanquinades.</p> | 08075-102 | Carrer de Can Rovira, 24-38 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Una de les primeres referències documentals d'aquesta masia la trobem en el fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. En una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada al segle XVIII, hi apareix 'Casa Llauge'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Llaugé' dins del veïnat de Canyamars. Durant el segle XX, la masia va pertànyer a la família Nogueres, propietaris de la masia del mateix nom situada a Canyamars. Aquesta nissaga és present en la documentació consultada desde mitjans del segle XVII. En els darrers 20 anys, a la casa s'hi han fet diverses obres de reforma tant a l'interior com a l'exterior. Hi ha constància documental d'una reforma de l'habitatge l'any 1996. Recentment ha estat reformada novament.</p> | 41.6038200,2.4463100 | 453861 | 4605938 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48012-foto-08075-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48012-foto-08075-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48012-foto-08075-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Sota la masia, dins de la mateixa finca, hi ha un safareig de planta rectangular bastit en pedra i maons. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48010 | Can Cassi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassi | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.31/111. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula àrab present a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, que estan emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets i tenen els ampits de ceràmica. De la façana principal, orientada a migdia, destaca el portal situat a l'extrem de ponent, que està protegit per un porxo adossat i sostingut per dos pilars. El porxo es cobreix amb una teulada d'un sol vessant amb embigat de fusta, i el mateix ràfec de teula àrab que a la resta de paraments. Al bell mig d'aquesta coberta s'obre una terrassa al nivell del pis, protegida amb barana de ferro. A l'extrem de llevant de la façana, a l'alçada del pis, hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb una imatge religiosa, i al centre del parament, un altre plafó de les mateixes característiques amb la inscripció 'CAN NOGUERES NOU' i l'any 1999. De la façana de ponent destaca un altre plafó de ceràmica vidrada acolorida, amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Adossat a l'extrem de tramuntana d'aquest parament hi ha un petit volum de planta quadrangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. En aquest volum també destaca el mateix tipus de ràfec que a la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-100 | Veïnat de Pedró, 13 - Zona de Canyamars | <p>Una de les primeres referències documentals d'aquesta masia la trobem en el fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. En una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada al segle XVIII, hi apareix 'Can Caci'. Dins la mateixa centúria, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix en 'Vinya Cassi fora'. Dins d'aquest document, la referència apareix a continuació de diverses mencions a membres de la família Nogueres, amb la que probablement estava relacionada si tenim en compte el segon topònim amb el que és coneguda la masia. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Casi'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Cassi' dins del veïnat de Canyamars. Durant el segle XX, la masia fou adquirida per una família nombrosa de Mataró com a habitatge d'estiueig. En aquest moment, l'edifici fou engrandit. Segons les fonts orals, a la masia hi havia dos habitatges, un pels propietaris i l'altre pels masovers. L'any 1999, present en un plafó de la façana principal, fa referència a una de les darreres reformes que es van fer a l'edifici.</p> | 41.5982300,2.4482000 | 454015 | 4605317 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48010-foto-08075-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48010-foto-08075-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48010-foto-08075-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha quatre destacables plataners que foren plantats pels voltants de l'any 1925. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Nogueres Nou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48302 | La Roca del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-diable | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.54/215. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65. Http://www.llegendesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada a pocs metres del corriol que porta de camí al santuari del Corredor fins a les planes de can Carreras, a can Massuet del Far. Presenta una forma arrodonida i una planta més o menys rectangular. Està fracturada per diverses diàclasis i amb la part superior plana. L'entorn és boscós i la roca està orientada al talús del riba nord de la riera del Far.</p> | 08075-392 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tradicionalment, la roca ha estat relacionada amb el Diable. La llegenda relacionada amb la roca fou recollida pel folklorista Cels Gomis a finals del segle XIX (1889). La zona també és freqüentada per amants de l'escalada.</p> | 41.6256100,2.4204800 | 451725 | 4608372 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades que apareixen són aproximades, donat que en l'actualitat aquesta roca queda dins del terme de Llinars del Vallès. Tot i això, i donada la identificació de la mateixa amb l'imaginari col·lectiu dosriuenc, s'ha optat per incloure l'element. Les seves coordenades reals són: UTM 31 ETRS 89 X:451700, Y: 4608380. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48300 | La Pedra Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-plana | <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | Vegetació excesiva. | <p>Aflorament rocós de granodiorita, situat al marge del camí i sobresortint lleugerament d'entre la vegetació. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs del terme, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. En aquest cas, la roca presenta una forma completament plana que li dóna el nom, a mode de plataforma. La resta de la formació marxa en direcció nord cap a l'interior del bosc, on està coberta de vegetació.</p> | 08075-390 | Bosc de can Rogent - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Tradicionalment, la pedra ha estat identificada com una fita de referència dins de la zona i apareix recollida al mapa del Parc del Montnegre i el Corredor de l'editorial Alpina.</p> | 41.5947100,2.4706800 | 455886 | 4604914 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48094 | Safareig de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-quintana | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 57. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.18/179. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XIX-XX | Cobert de vegetació i amb runes a l'interior. | <p>Estructura aïllada de planta circular d'uns 8 metres de diàmetre, que presenta un revestiment arrebossat exterior i un lliscat a la cara interior. Probablement l'estructura és bastida en maons, toti que no s'ha pogut comprovar.</p> | 08075-184 | Carrer de la Quintana - Canyamars | <p>Tot i que popularment és coneguda com a safareig, es tracta d'una bassa d'aigua per al reg de les feixes de la Quintana de ca n'Homs, propietària tant del safareig com d'aquestes terres. S'alimentava de l'aigua del pou de la masia ca n'Homs, situada damunt seu, a l'altra banda del carrer Major, i també de la que sobrava del safareig de n'Homs, relativament proper també.</p> | 41.5993300,2.4459700 | 453830 | 4605440 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48094-foto-08075-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48094-foto-08075-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48094-foto-08075-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: safareig de la Quintana de ca n'Homs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48006 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.27/107. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | La coberta està mig esfondrada i els revestiments arrebossats en molt mal estat. | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta coberta té diverses parts esfondrades, sobretot a la banda de tramuntana de l'estructura. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu s'observa un arc de descàrrega bastit en maons. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal rectangular bastit en maons i amb llinda de fusta. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La de la banda de ponent és d'arc conopial rematat amb una creu i lleugerament apuntada, mentre que la de llevant té la llinda sostinguda amb permòdols. Al seu costat hi ha un rellotge de sol pintat al parament, que inclou una creu llatina en una de les cantonades. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Sobresurt, sota l'eix del carener, el cap de la jàssera de fusta que sosté l'estructura. La façana de ponent presenta quatre contraforts adossats i bastits amb paredat, un portal rectangular tapiat i bastit en maons, amb la llinda de fusta, i una finestra al pis feta de maons. A la façana de tramuntana hi ha un altre portal rectangular tapiat i amb llinda de fusta. Pel que fa a la façana de llevant destaca un contrafort adossat a la cantonada amb el parament principal i les restes de dos contraforts més al bell mig de la façana. A l'interior, la masia compta amb portals emmarcats amb carreus de pedra i destaca la gran llar de foc, que integra el forn, i els sostres embigats. La construcció, bastida en pedra i maons, presenta els paraments arrebossats, tot i que en mal estat de conservació.</p> | 08075-96 | Veïnat de Ribot, 4 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, sembla que el rellotge de sol estaria datat l'any 1700. Tot i això, la primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. En aquest document apareix situada dins del veïnat de 'Casa Ribot'. Posteriorment, en un llibre de registre de rotulació de carrers i numeració de cases de Dosrius durant el quinqueni de 1860-1865, hi apareix el 'Vecindario de casa Ribot', que començava a la casa de can Tarau i acabava a la de can Ribot. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Ribot' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi havien hagut masovers, com a mínim des de la primera meitat del segle XX i fins a principis del segle XXI. També s'explica que en aquesta casa s'hi havia fet moneda falsa.</p> | 41.5955400,2.3859600 | 448826 | 4605053 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48001 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.22/102. GUANYABENS I CALVET, Nicolau (2017). 'El caçador furtiu, una obra d'Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius'. Duos Rios, núm. 3, p. 178-182.</p> | XX | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta a la holandesa de teula àrab, amb dues llucanes obertes als vessants laterals. A la part posterior de la coberta sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta de teula àrab de quatre vessants, que es correspon amb l'escala interior. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i està construït a diferent nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb biguetes de fusta. Damunt del voladís hi ha un plafó de ceràmica vidrada blava amb la imatge de Sant Jordi. La resta d'obertures del parament són rectangulars exceptuant la finestra central de la segona planta, d'obertura semicircular tripartida amb balconera central, i l'obertura oval de les golfes. La façana de migdia també presenta finestres rectangulars i quatre contraforts de formigó i perfil curvat, units per una riostra adossada al parament. Les obertures de la torre es corresponen amb dos grans finestrals d'obertura semicircular bipartits. A l'interior, l'edifici presenta paviments de mosaic hidràulic, destacables elements de fusteria i vidre i una destacable escala a la catalana. També cal mencionar dos portals emmarcats en pedra i amb les llindes planes, situats a la planta baixa. L'altre volum està adossat a la façana de llevant. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. D'aquest volum destaquen els coronaments de les façanes laterals, amb cornises motllurades i petits pilars rematats amb ornaments circulars. Un altre cos més modern s'adossa a aquest volum per la banda de llevant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. De l'exterior de l'edifici destaca la tanca amb barrots d'obra i la porta de ferro forjat treballada que dóna accés al jardí. També cal tenir en compte la pèrgola, situada a pocs metres a ponent de l'edifici i que està delimitada amb la mateixa tanca de barrots. Del jardí destaquen els plàtans de l'entrada principal i els de la banda de llevant.</p> | 08075-91 | Veïnat de Gemir, 20 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no hi ha constància documental, les fonts orals asseguren que l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1929 per en Miquel Llinars, propietari d'una fàbrica de tints de Mataró. L'edifici fou construït en el mateix lloc on hi havia una petita masia anomenada can Rovira (de fet, els dos portals interiors emmarcats en pedra formaven part d'aquesta construcció). Pel que sembla, aquesta masia apareix mencionada en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570 i, posteriorment, apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La família Llinars es va vendre la finca l'any 1946 a la família Guanyabens, que tenien una empresa tèxtil a Mataró i la utilitzaren com a habitatge de segona residència. L'any 1952, l'escriptor i poeta Esteve Albert estrenà una obra teatral als jardins de l'edifici. Era 'El caçador furtiu'. L'any 1954, la finca fou adquirida per la família Pol de Barcelona, amb la intenció de muntar una granja de pollastres. Posteriorment passà a mans de la família Pérez Català i finalment, des dels anys 80, és propietat del CITA (Centre d'Investigació i Tractament d'Adiccions).</p> | 41.5908200,2.4120000 | 450992 | 4604514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Rovira, can Llinars, can Guanyabens, masia Pérez Català. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47967 | Can Sus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sus | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.46/065. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal hi ha un portal d'accés reformat i empetitit respecte a la seva mida original. Al seu costat hi ha un altre portal d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell. Al pis destaquen tres petites finestres amb els ampits motllurats. De la façana de llevant destaquen dues finestres bastides amb carreus de pedra. La del pis presenta la llinda plana i un ampit format per una llosa de pedra calcària. Adossat a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, i un portal d'accés rectangular bastit amb maons. Adossat a la façana de llevant hi ha un darrer volum rectangular amb teulada d'un sol vessant en força mal esta de conservació. La construcció s'assenta damunt la roca natural del terreny i està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. La façana principal compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat. A pocs metres de distància de la masia, a la banda de llevant, hi ha dos volums auxiliars més amb teulades d'un sol vessant i un porxo bastit amb pilars de totxo i bigues de fusta sota teulada. Uns metres al sud de la masia, al bell mig de l'esplanada on està situada, hi ha un pou cobert de planta circular bastit amb pedra, amb una gran obertura rectangular amb llinda plana.</p> | 08075-57 | Avinguda de la Creu d'Aguilar, 71 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Tot i que no està directament relacionada amb l'edifici, la primera referència documental del topònim la trobem en un document del segle XVIII referent a la Germandat del Roser de Canyamars. En aquest document, pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat, es menciona una persona anomenada 'Maria la Sus'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i també en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document es menciona que l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Sus' dins del veïnat de Canyamars. La masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, la qual ja apareix mencionada en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en l'anomenat Veïnat de la Plana de Canyamars. Pel que sembla, a la masia no s'hi han fet mai obres de reforma per expressa voluntat dels seus propietaris.</p> | 41.6093600,2.4446500 | 453727 | 4606554 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47967-foto-08075-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47967-foto-08075-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47967-foto-08075-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la part posterior de l'edifici hi ha un un petit grup d'alzines i un destacable conjunt de pedres granítiques de grans proporcions que defineixen el territori. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48155 | Forn del bosc de can Serra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-1 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XVIII-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn aïllat construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa, a la que s'accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol. Les restes estan molt afectades per l'abundant vegetació que cobreix la zona i l'estructura està força degradada. Tot i això s'observen les restes d'una graella de planta més o menys rectangular, amb una alçada conservada d'uns 50 centímetres aproximadament. Les restes de la graella estan rubefactades per l'acció del foc. És foça probable que sota d'aquesta estructura hi hagi la boca d'entrada a la fogaina.</p> | 08075-245 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no es pot assegurar, és probable que es tracti d'un forn de teuleria o rajoleria. En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928200,2.4145800 | 451209 | 4604735 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48015 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.36/116. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, exceptuant el finestral de les golfes que és de recent factura. A la façana de migdia hi ha dues finestres més, amb les mateixes característiques tipològiques que les obertures de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada i ràfec de teula àrab a totes les façanes. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum auxiliar destinat a garatge. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en un sol nivell.</p> | 08075-105 | Veïnat de Pedró, s/n - Zona de Canyamars | <p>Tot i que no es pot assegurar que es refereixi a la masia de can Pau, la primera referència documental on apareix aquest topònim la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. Aquest document, datat al segle XVIII, forma part del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi consta en 'Salvador Pau'. De fet, la primera referència documental directa de la masia apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Pau' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, a mitjans del segle XX, a la masia hi havien masovers. La casa fou objecte d'una gran rehabilitació a finals de segle. En l'actualitat, la masia està destinada a habitatge d'estiueig.</p> | 41.6012000,2.4459700 | 453831 | 4605648 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48015-foto-08075-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48015-foto-08075-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48015-foto-08075-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47975 | Cal Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carnisser-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 36, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.54/073.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta tres portals d'obertura rectangular, el de la banda de llevant completament transformat. Al pis destaquen dos finestrals i dues finestres rectangulars, que presenten uns emmarcaments en relleu a mode de guardapols, decorats amb esgrafiats amb motius florals. Els finestrals tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. Les finestres, en canvi, tenen els ampits motllurats. La façana està rematada per dues motllures rectilínies que emmarquen els quatre forats de ventilació de la coberta, que són circulars i estan decorats amb motius florals. El coronament correspon a una cornisa motllurada. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que força més senzilles. De la façana posterior destaquen dues galeries delimitades amb balaustrada d'obra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal estat de conservació. A la façana principal, una motllura rectilínia múltiple recorre la divisòria entre la planta baixa i el pis superior.</p> | 08075-65 | Carrer Major, 72-74 - Canyamars | <p>Tot i que la sol·licitud per la construcció d'aquesta casa és de l'any 1925, no s'edificà fins pels voltants de l'any 1929. La casa fou concebuda per albergar-hi una carnisseria a la planta baixa i habitatges al pis superior. Els propietaris eren la família Homs, els quals fins aquell moment venien carn a la seva masia, situada a escassa distància. La carnisseria va estar operativa fins l'any 1965. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-1939), la casa fou la seu del Comitè de Salut Pública de Canyamars. Finalitzada la guerra també fou la casa dels mestres de l'escola de Canyamars. Pel que fa al pis superior, durant els anys 50 hi va viure el propietari i fundador de la fàbrica Manufactures Canyamars. I, finalment, des de principis del segle XXI, és la seu d'un negoci immobiliari. En origen, la casa estava coronada per un destacable plafó d'obra de perfil ondulant i decorat amb esgrafiats, que va desaparèixer durant un incendi datat pels voltants dels anys 90 del segle XX.</p> | 41.6009200,2.4475300 | 453961 | 4605616 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47975-foto-08075-65-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Casa amb esgrafiats. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48263 | Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> | XX | <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> | 08075-353 | <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Pelegrí | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48319 | Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73/234.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.</p> | 08075-409 | Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6252700,2.4431100 | 453610 | 4608322 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47977 | Can Llibre del Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibre-del-carrer | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.56/075.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i ràfecs de dents de serra. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb totes les obertures rectangulars, majoritàriament emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Del número 8 destaquen les finestres del pis. La de la banda de tramuntana presenta els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit de pedra motllurat. La de migdia, en canvi, compta amb l'ampit motllurat, tot i que està arrebossat. Pel que fa al número 10 destaca el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-67 | Carrer de Sant Esteve, 8-10 - Canyamars | <p>Si ens fixem en el topònim amb el que es coneix la casa, sembla clar que l'edifici degué pertànyer als mateixos propietaris de la masia de can Llibre de Pagès, situada a la vall de can Rimbles i originaria del segle XVI. Malgrat això, la primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853.</p> | 41.6014600,2.4475700 | 453965 | 4605676 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47977-foto-08075-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47977-foto-08075-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47977-foto-08075-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47986 | Cal Guinardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guinardo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.07/087. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, inclou un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, majoritàriament amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central del pis presenta la llinda gravada amb l'any 1769. Al seu costat hi ha un destacable rellotge de sol datat l'any 1931. Adossat a la banda de llevant del volum principal hi ha un cos retangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en una única planta. A l'extrem de ponent, en canvi, hi ha un altre volum rectangular amb teulada de dues vessants, tot i que organitzat en dos nivells. D'aquest volum destaca un plafó de ceràmica vidrada de color blau format per 12 rajoles, que expliquen la vida de Sant Vicenç Ferrer. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. De l'interior destaquen els sostres embigats i una porta emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb una creu, entre d'altres. Al costat de llevant de la casa, en un nivell superior, hi ha una era amb paviment de peces ceràmiques i pedra. De la coberta de la masia destaca una gran xemeneia rectangular de dos nivells i emblanquinada.</p> | 08075-76 | Veïnat de Batlle, 15 - Zona de Dosrius | <p>Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897 consta la casa Guinardó, dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta un edifici de nom 'Ginardo'. Durant el segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals es tractava d'una de les masies més importants del municipi, amb mossos i jornalers treballant al camp, a la vinya i al bosc. A la casa hi varen haver masovers fins a principis dels anys 70 del segle XX, quan la finca fou adquirida per un directiu alemany de l'empresa Bayer. Aquest propietari va fer diverses obres de reforma i manteniment de la casa entre els anys 1974 i 1978.</p> | 41.6089500,2.4343600 | 452869 | 4606514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47986-foto-08075-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47986-foto-08075-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47986-foto-08075-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47964 | Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 94. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.43/062. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Força enrunada i coberta de vegetació. | <p>Masia enrunada i coberta d'abundant vegetació que conserva una planta més o rectangular. La coberta està completament esfondrada, així com el forjat del pis superior. Els murs estan força degradats, sobretot de la part superior. Moltes de les obertures s'han perdut, tot i que es conserva una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i una petita obertura rectangular bastida amb carreus també. També s'observa una llinda bastida amb maons disposats a sardinell. Es conserva, tot i que en mal estat, el forn de volta a l'exterior del perímetre. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar i fragments de maons. En alguns trams es conserven restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08075-54 | Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Feliu de la Plana' dins del veïnat de Canyamars. Tot i que no hi ha constància documental directa, sabem que la masia de can Feliu va estar vinculada a la família Nogueres, que en foren els darrers habitants a principis del segle XX. Aquest cognom està documentat a Canyamars des de finals del segle XVIII. A finals del segle XIX, a la masia hi visqué la Maria dels Polls, que estava casada amb un membre de la família Nogueres i que es decicava a la cria i venda de pollastres. L'any 1966, la masia fou venuda als promotors de la urbanització i, des de l'any 1988, és propietat de l'ajuntament de Dosrius.</p> | 41.6092900,2.4428000 | 453573 | 4606548 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48231 | Aplec de Sant Marc del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 72-74. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XVII-XXI | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Dosrius al Santuari del Corredor per la diada de Sant Marc (25 d'abril), tot i que en l'actualitat es celebra el primer diumenge després d'aquesta efemèride. Els actes s'inicien amb una pujada popular a peu fins al santuari, on es realitza una missa i una ofrena floral a la Mare de Déu del Corredor. També es fa una ballada dels Gegants de Dosrius i un dinar popular de germanor. Finalment es fa una altra pregaria o visita espiritual a la Mare de Déu. Els actes són organitzats pels Gegants de Dosrius i pel Centre Excursionista de Dosrius, amb la col·laboració de l'ajuntament.</p> | 08075-321 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les referències documentals aportades per mossèn Josep Mas, diversos pobles de la contrada pujaven en processó al Santuari del Corredor a mitjans del segle XVII. Dosrius ho feia el dia de Sant Marc, juntament amb Vilamajor, Cardedeu, Llavaneres i Arenys de Munt. La diada de Sant Marc era celebrada pels pagesos i la gent del camp fent processons i lletanies cantades. L'objectiu era demanar al sant que protegís els conreus de les tempestes i les plagues. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. A principis del segle XX s'hi pujava a peu, s'esmorzava a la masia del Forn de Vidre i, des d'allà fins al santuari, s'anaven cantant lletanies. La missa era cantada i amb música de flabiols, i després es feia un ball. Després de dinar es resava el rosari al temple i, posteriorment es baixava en grup, fent parada a la masia de can Bosc per berenar.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48264 | Dita del Crispell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-crispell | <p>Http://dosrius.cat/actualitat/noticies/coneixes-lorigen-del-nom-del-rei-carnestoltes-de-dosrius.html [Consulta: 9-2-2018].</p> | XIX | <p>'El Crispell va matar en Budell'.</p> | 08075-354 | <p>Segons les informacions aportades per la Neus Alsina, arxivera de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), aquesta dita fa referència a un fet real ocorregut al municipi a finals del segle XIX. La dona d'en Budell, un veí del poble, tenia un amant. Ambdós varen acordar d'assassinar-lo posant verí als seus crespells (popularment coneguts com a crispells). El crispell és una pasta a base d'aigua, farina, julivert i bacallà que es fregeix. En Budell va morir el dia 6 d'agost de l'any 1893 i els amants foren detinguts i processats. La Rosa, que així es deia la dona, fou condemnada a mort. La repercussió i transcendència d'aquest crim, que fou publicat a 'El Noticiero Mataronés' amb el nom de 'El crim de Dosrius', fou de tal magnitut a tota la comarca que originà aquesta dita tant popular al municipi. Posteriorment, en base a aquesta dita, un grup de veïns de Dosrius va acordar batejar el rei Carnestoltes de Dosrius com el rei Crispell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48320 | Verneda del torrent de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.74/235. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 136.</p> | <p>Antiga i espectacular verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent de Rupit. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners, algun pollancre, ridoltes monumentals, falgueres, etc.</p> | 08075-410 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6122700,2.4850700 | 457097 | 4606856 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. És la verneda més gran i potent del municipi i està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48321 | Verneda de la riera del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-la-riera-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.75/236.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig de la riera del Far. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. Alguns exemplars presenten voltes de canó d'uns 2,70 metres. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners i altres tipus de vegetació de ribera, entre les que destaca la falguera.</p> | 08075-411 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. L'edat d'alguns exemplars es calcula en uns 60-70 anys.</p> | 41.6167800,2.4068100 | 450580 | 4607399 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47959 | Can Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roqueta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.38/057. Http://classic-restaurant.com/index.html [Consulta: 11-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb pati posterior, format per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal és rectangular, està organitzat en un sol nivell i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al carrer. Compta amb un portal i dues finestres rectangulars i tres obertures circulars corresponents als forats de ventilació de la coberta. Una motllura rectilínia decora la part superior de la façana. El volum lateral, adossat a la banda de llevant de la construcció, també té una planta rectangular i s'organitza en un sol nivell, tot i que la coberta és de teula àrab d'un sol vessant. Compta amb una única finestra rectangular i un antic portal tapiat, i també presenta la mateixa motllura a la part superior de la façana principal. Adossat a la banda de migdia hi ha el tercer volum, que presenta les mateixes característiques tipològiques que l'anterior. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-49 | Carrer de Sant Llop, 12 - Dosrius | <p>Segons les fonts orals, l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1930 per un picapedrer d'origen italià que es va establir a Dosrius. L'any 2002 es va concedir llicència per obrir-hi un bar-restaurant i s'hi van fer reformes interiors. En l'actualitat continua essent un restaurant.</p> | 41.5938700,2.4075900 | 450627 | 4604855 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47959-foto-08075-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins de l'espai de pati hi ha un pou de planta circular que presenta dues columnes helicoïdals i una corriola de ferro, bastit amb maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Rossi i la Mati, el Clàssic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48318 | Arbreda d'alzines i roures del camí del Pou del Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dalzines-i-roures-del-cami-del-pou-del-glac | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.65/226. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt de roures (Quercus cerrioides) i alzines (Quercus ilex) ubicat als costats del camí que porta del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, a la zona del safareig de la Barca i de la riera de Canyamars. Hi ha diversos exemplars, entre els que destaquen dos grans roures i sis alzines. Un dels roures presenta una volta de canó d'uns 2,70 metres de diàmetre, mentre que l'alzina més destacable té una volta de canó de 2,05 metres.</p> | 08075-408 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, aquests exemplars tene una antiguitat aproximada d'uns 250 anys.</p> | 41.6025300,2.4523500 | 454364 | 4605792 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 48119 | Font de l'Esgarrinxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesgarrinxada | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 51. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Font aïllada situada a la riba nord de la riera, que actualment no raja i que està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'un dels afloraments rocosos que caracteritzen la zona, que està disposada amb un gran desnivell.</p> | 08075-209 | Riera de Canyamars - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, al costat de la font hi havia un safareig que permetia pujar l'aigua fins a la masia de can Sarandico, situada a la plana de damunt seu. Mitjançant una altra bassa situada a dalt de tot, salvant el desnivell, l'aigua arribava a la masia. Segons Esteve Albert, a principis del segle XX, la font de l'Esgarrinxada era una de les més conegudes i emblemàtiques de Canyamars.</p> | 41.6060600,2.4547600 | 454567 | 4606183 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48119-foto-08075-209-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48338 | Pi dels Jardins de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-dels-jardins-de-la-memoria-historica | <p>Font: informació oral de la sra. Neus Alsina [Consulta: 23-11-2017].</p> | XX | <p>Magnífic exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) situat dins dels Jardins de la Memòria Històrica. Presenta un robust tronc central bifurcat en dos trons secundaris, amb les capçades unides. La copa és tupida i està sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 15 metres. La seva forma és ovalada, tot i que irregular.</p> | 08075-428 | Carrer de can Vallmajor - Dosrius | <p>Segons les fonts orals (gent gran del poble), el pi ja existia pels voltants de l'any 1936, tot i que era petit. Des de l'any 2009 està integrat dins dels jardins de la Memòria Històrica, espai de caire simbòlic dedicat a les víctimes dosriuenques de la guerra Civil (1936-1939).</p> | 41.5950500,2.4055100 | 450455 | 4604987 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48338-foto-08075-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48338-foto-08075-428-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48093 | Safareig de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-barca | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.20/181. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII-XIX | Completament cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida amb maons i presenta un revestiment lliscat a l'interior, tot i que força degradat. A la banda del camí es conserva un tram d'un tub que probablement canalitzava l'aigua per desaigüar l'estructura.</p> | 08075-183 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fons orals, l'estructura presentava unes mides aproximades de 10 m d'amplada x 20 de llargada i uns 2 metres d'alçada. Tot i que popularment és coneguda com a safareig, es tracta d'una bassa d'abastament d'aigua i reg de conreus. L'aigua provenia del canal del Sot del Gall. El topònim amb el que es coneix l'estuctura prové del fet que, a mitjans del segle XX, la família Prats, propietària dels terrenys, hi tenia una barca. Quan plovia i el cabal de la riera s'incrementava utilitzaven la barca per navegar-hi.</p> | 41.6024800,2.4524100 | 454369 | 4605786 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48093-foto-08075-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48093-foto-08075-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48093-foto-08075-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48023 | Can Brugueràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brugueras | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.44/124. PUIG I GIRALT, Enric (2004). 'Can Bruguera dels Planells. Una aproximació a la història del mas'. Duos Rios, núm. 1, p. 51-52. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta tres portals d'arc rebaixat emmarcats amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Les de format més gran tenen els ampits de ceràmica, mentre que les petites estan bastides amb només quatre carreus. El parament està arrebossat i emblanquinat. La façana de llevant, en canvi, deixa l'aparell de l'obra vist i compta amb una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda i l'ampit plans. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, i organitzat en una única planta. Adossats a la façana de ponent hi ha dos volums auxiliars més: un primer porxo reformat i cobert amb teulada d'un sol vessant, sostinguda amb pilars i un petit cos amb el mateix tipus de coberta i distribuït en un nivell.</p> | 08075-113 | Paratge de Can Brugueràs, 122 - Zona de Canyamars | <p>Segons les dades consultades, la masia de can Brugueràs estaria relacionada amb la masia de can Bruguera (o can Bruguera dels Planells), situada en el límit amb el terme municipal de Mataró. En el fogatge de l'any 1515, apareix mencionat en 'Joan Bruguera, àlies Rimbles'. Posteriorment, segons un article publicat a la revista Duos Rios, 'en el fogatge de 1553 apareixen els noms En Bruguera de les Planes i en Bruguera de Ribelles a les col·lectes de Valldeix i Canyamars, respectivament. Valgui observar que del topònim Ribelles deriva en l'actual forma Rimbles, pairalia que dóna origen a la denominació d'un dels veïnats de Canyamars. Amb el pas del temps can Bruguera de Ribelles es transformarà en can Brugueràs o també en can Bruguera de Canyamars. És obvi que l'especificació dels topònims Ribelles i Planes en el fogatge, és emprat per a diferenciar dues branques del mateix tronc genealògic -que habiten a la vall i a la muntanya de Canyamars, respectivament' (Puig, 2004: 52). La primera referència documental directa de la masia apareix en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document, dins del llistat corresponent a l'any 1897, apareix una casa anomenada 'Brugueràs' dins del veïnat de Canyamars. Tot i això hi ha un parell de referències anteriors que es podrien referir a la masia, tot i que no es pot assegurar de cap manera. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Salvador Bruguera de Rimbles per la vinya den Figueras' (no queda clar que aquesta menció faci referència a la casa, donat que es podria estar referint a la masia de can Rimbles també). Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i a les posteriors fins l'any 1792, hi apareix la 'casa Miquel Broguera'. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el Veïnat de Rimbles hi consta en 'Jayme Bruguera'. Segons les fonts orals, can Brugueràs era la finca més gran del municipi de Dosrius, tenia entre 300 i 400 hectàrees d'extensió. A mitjans del segle XX, la finca fou adquirida per uns nous propietaris que iniciaren la urbanització de can Brugueràs (ocupava la meitat de la finca, unes 150 hectàrees de terreny). Aquesta urbanització quedà afectada pel Pla Especial del Montnegre i el Corredor, aprovat definitivament l'any 1999 per la Diputació de Barcelona. A la masia hi ha constància de masovers des de finals del segle XIX i fins a finals del segle XX (uns d'aquests masovers provenien de la masia de can Vador Joanet). Pel que fa a les reformes, durant el segle XX s'hi han fet diverses obres de manteniment i rehabilitació. En l'actualitat s'ha convertit en una casa de segona residència.</p> | 41.6011700,2.4717000 | 455975 | 4605631 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48023-foto-08075-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48023-foto-08075-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48023-foto-08075-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Bruguera de Canyamars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48329 | Pi del pou de glaç de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-pou-de-glac-de-canyamars | <p>Font: informació oral del sr. Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor [Consulta: 29-11-2017].</p> | XIX | <p>Exemplar de grans dimensions situat al costat del pou de glaç de Canyamars, dins del recinte enjardinat. Es tracta d'un exemplar esvelt, de força alçada i amb una copa arrodonida d'uns 9 metres de diàmetre. Els brancatges laterals han estat talats.</p> | 08075-419 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons la informació aportada, aquest exemplar té una antiguitat d'uns 150 anys (segona meitat del segle XIX).</p> | 41.6041000,2.4544500 | 454540 | 4605965 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48329-foto-08075-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48329-foto-08075-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47916 | Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 248. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 84-88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. A.T.R (1984). Aplec del Corredor dilluns de Pasqua, 23 d'abril del 1984. Mataró: Castellà. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 32-33. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim (2001). 'Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental'. XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 74-76. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 92. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 52-54. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 33-37. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Conjunt arquitectònic format per dos volums aïllats delimitats per una tanca de pedra, creant un recinte tancat de planta rectangular, amb el pati pavimentat i els accessos principals a les bandes de llevant i ponent. Aquests accessos es fan mitjançant dos portals rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (a la banda de migdia hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de dimensions més petites). El volum principal està format per l'església i l'hostatgeria, que estan adossades i situades a la banda de tramuntana del recinte. Es tracta d'una església de planta de creu llatina d'una sola nau, amb dues capelles laterals i un absis poligonal capçat a llevant (i reforçat amb contraforts exteriors de pedra). La nau està coberta per una volta de creueria de tres trams, separats per arcs torals apuntats adovellats. Els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides i es recolzen en culs de llàntia esculpits amb imatges figuratives. L'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits amb testes humanes) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. El temple s'ilumina mitjançant un únic òcul circular situat a l'absis i una finestra d'arc de mig punt, tot i que el magnífic retaule renaixentista les amaga. Darrera del retaule, i amb accés des dels laterals del mateix, hi ha un cambril amb la imatge de la Mare de Déu, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams (pujada i baixada). Dins del cambril, el mur de llevant de l'absis està forrat amb un plafó de ceràmica vidrada. L'espai presbiterial està tancat amb una gran reixa de ferro decorat. Als peus del temple hi ha el cor, cobert per volta de canó i obert a la nau mitjançant una balconada amb reixa de ferro i impostes motllurades als laterals. Sota seu, un arc rebaixat adovellat amb els brancals fets en carreus dóna accés a l'hostatgeria. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portada rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana amb un petit arc conopial. Damunt seu hi ha un petita fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Aquesta façana està protegida per un porxo cobert amb volta rebaixada i amb l'arc obert al pati adovellat. Aquesta estructura forma part de l'hostatgeria. Al costat de l'accés principal, al bell mig del mur de migdia de l'església, hi ha el campanar. És de planta quadrada, està dividit en tres registres i bastit amb carreus de pedra granítica completament regulars i disposats en filades. Els registres estan separats mitjançant impostes motllurades. Destaca el segon nivell, amb quatre obertures (una a cada façana) d'arc apuntat on hi ha les campanes. La part superior presenta una coberta plana emmerletada i quatre gàrgoles de pedra situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l'hostatgeria, avui restaurant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. En general presenta obetures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que les de la façana de ponent són fetes amb maons.</p> | 08075-6 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Segons la documentació de la Cúria diocesana de Barcelona datada l'any 1590, la fundació del Santuari del Corredor s'atribueix a Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, pels voltants de l'any 1530. Pel que sembla, aquest personatge havia construït, amb llicència expressa del bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia (ambdós topònims estan relacionats amb dues destacades masies del terme). Es tractava d'una obra petita i senzilla bastida en pedra i morter de fang, i coberta amb una encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d'ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule, una campana i una imatge de Nostra Senyora del Socors. Estava sota la supervisió d'un ermità. Amb l'arribada de mossèn Bernat Penitència (entre 1540-42), el santuari quedà força transformat. La capella fou enderrocada i es bastí un edifici de nova planta més espaiós, amb una fàbrica de pedra i morter de calç d'una sola nau coberta amb una volta de creueria de dos trams. També edificà una casa suficient per allotjar l'ermità i, si convenia, alguns pelegrins. Posteriorment, entre els anys 1563 i 1565, hi hagué un nou ermità, mossèn Lleonard Claus. Aquest religiós fou qui donà al santuari l'entitat i la fesomia definitives, tot transformant la construcció en un conjunt notable, en bona part conservat fins avui. Aquest conjunt ja estava edificat l'any 1590. D'aquesta época data també el magnífic retaule renaixentista present a l'altar major. Posteriorment, l'any 1715 es va construïr el cambril del presbiteri, reformant el reraltar i el retaule. L'any 1991 es creà una junta integrada per l'actual rector i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l'edifici.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem sud-est del pati hi ha un volum aïllat rectangular, amb teulada de dues vessants i un únic nivell, utilitzat com a punt d'informació del Parc del Montnegre i el Corredor. A l'interior del pati, al costat del portal d'accés de la banda de ponent, hi ha un pou de pedra recentment restaurat. Per contra, a la cantonada sud-oest, hi ha un brocal de pou procedent del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, que mai ha estat utilitzat. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Santuari de la Mare de Déu del Corredor, Santuari de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48106 | Font i safareig de can Miloca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-miloca | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII | <p>Estructura aïllada de planta quadrada, delimitada per una tanca de torsió metàl·lica. Està situada en un talús del terreny, bastida en pedra i coberta amb un revestiment arrebossat exterior. A la part inferior del mur de llevant hi ha una obertura rectangular que desemboca en una pica de planta més o menys rectangular, delimitada amb pedres irregulars. La cantonada nord-oest de l'estructura està coberta per heura.</p> | 08075-196 | Veïnat del Far, 12 - Zona del Far | <p>Segons la documentació consultada, la font té un cabal d'aigua intermitent. Era utilitzada per regar les feixes de conreu que hi ha situades al voltant.</p> | 41.6234700,2.4559100 | 454675 | 4608115 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48190 | Camí del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-montseny | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21. PUIG I GIRALT, Enric (2008). 'El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps'. Duos Rios, núm. 2, p. 41-54.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que comunica les poblacions de Mataró i Canyamars. El seu traçat s'inicia al portal de Valldeix de Mataró, passa pel camí Fondo vers el veïnat de Valldeix, seguint el marge de la riera de Sant Simó, fins a can Bruguera, on hi ha l'encreuament amb el camí de la Serra i el tram que marxa en direcció a Canyamars, el qual s'inicia a la creu de Planells. En l'actualitat, des d'aquest punt, el camí descendeix cap a les fonts de la Moreneta i de n'Homs, prossegueix baixant seguint el cabal del sot de can Marc i creua la riera de can Rimbles fins a arribar al veïnat del mateix nom. Des d'allà, per darrera de can Bartrés i creuant la serra d'en Gel, accedeix al carrer del camí de Mataró i al nucli urbà de Canyamars.</p> | 08075-280 | Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Segons la bibliografia consultada, la seva antiguitat es pot remuntar a l'Edat Mitjana, tot i que és força probable que sigui més antic. El camí del Montseny comunicava el Corredor amb el massís del Montseny, passant pel Vallès. El primer tram d'aquest camí es corresponia amb el traçat del camí de Rocafonda (actual carretera de Valldeix, Mataró). El tram corresponent al terme municipal de Dosrius s'iniciava a la creu dels Planells i enllaçava amb el camí de creu de Canyamars. Cal assenyalar que des d'aquest punt, diferents camins i corriols portaven a Canyamars pel fondo de les Brugueres. El camí passava prop de can Guitart i can Marc, creuava la vall de Rimbles i, per darrera de can Bartrés, pujava cap a can Cassi fins al nucli urbà. Des de la Creu de la Creueta i la masia de can Galzeran, el camí del Montseny reprenia el seu traçat aprofitant una carrerada neolítica identificada per l'Esteve Albert, en direcció al Far i el Corredor. Des d'aquestes zones es podia accedir al Vallès (per Vallgorguina o per Collsabadell i Trenta Passes) i arribar a Collformic i el massís del Montseny. Tot i que no es pot assegurar, el topònim de la Balatera fa referència al fet que s'hi havia jugat a botxes o bales, aprofitant la planitud del terreny a la zona de la creu dels Planells, lloc on es documenta el topònim. Fins a començaments del segle XX, aquest camí era la principal via de comunicació entre Mataró i Canyamars.</p> | 41.5847500,2.4389400 | 453233 | 4603825 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: camí de creu de Canyamars, camí de la Balatera. En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48187 | Pedrera del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.48/209. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | XVI-XX | Afectada per la vegetació de la zona. | <p>Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Encara es poden veure talls a les roques i alguns dels efectes que provocaven les eines dels picapedrers. En l'actualitat, la pedrera està inclosa dins d'un parell d'itineraris del parc i, per aquest motiu, s'hi han bastit unes escales de pedra que en faciliten l'accés.</p> | 08075-277 | Plana del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons la bibliografia consultada, la pedrera era coneguda amb el nom de les Roques del Pare Jaume i era explotada des d'antic. Aquest topònim, juntament amb el fet que estigui situada a pocs metres del Santuari del Corredor, fan pensar que les seves pedres podrien haver estat utilitzades per a la construcció d'aquest edifici o d'alguna de les reformes. Posteriorment, al segle XX, la pedrera fou explotada per un empresari picapedrer de Llinars del Vallés de nom Capelo. Hi havien treballat entre 30 i 40 picapedrers. La pedra era extreta i treballada a la pròpia pedrera. Es produïen llambordes i vorades per a la construcció dels paviments i les voreres de l'avinguda del Paral·lel i del passeig de Sant Joan de Barcelona. La roca de la zona tenia una gran qualitat i era molt apreciada per a la construcció. L'extracció es feia buscant la diàclasi on es posaven els tascons, es picava i es trencava com el vidre.</p> | 41.6284400,2.4771400 | 456447 | 4608656 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: roques del Pare Jaume. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i forma part dels itineraris SL-C 72, SL-C 80 i GR-92 del parc. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48147 | Rellotge de sol de can Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rogent | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 5267.</p> | XX | <p>Rellotge de sol semicircular amb un emmarcament rectangular, format per un plafó de rajoles vidrades acolorides i situat al bell mig de la façana principal. És del tipus vertical a migdia, sense gnòmon i amb la numeració romana. Les marques horàries acaben amb una punta de fletxa i indiquen les hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Damunt del rellotge hi ha una cinta ondulada amb el següent lema: 'OMNIA VULNERANT ULTIMA NECAT' (totes fereixen, l'última mata). A la part superior del plafó hi ha una testa femenina a mode de sol, els laterals estan decorats amb motius florals i vegetals i, a la part inferior, un pagès llaurant un camp amb dos bous. També apareix la signatura de l'autor, Lario.</p> | 08075-237 | Veïnat de Rimbles, 13 - Zona de Canyamars | <p>Segons el propietari de la masia, el rellotge fou adquirit fora de Catalunya i traslladat a la seva ubicació actual.</p> | 41.5968700,2.4657600 | 455477 | 4605157 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48147-foto-08075-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48147-foto-08075-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48147-foto-08075-237-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48050 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-0 | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 51-52. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 66, 105. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.71/151. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 137-143. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 442-446. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 16: 18; núm. 23: 35; núm. 27: 14; núm. 34: 11. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 53. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 139-140. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Masia aïllada i reformada de grans dimensions, constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos i s'organitza en tres crugies. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les de la segona planta d'arc conopial coronat amb una creu. Les façanes de tramuntana i migdia també compten amb el mateix tipus de finestres. Adossats a la façana de migdia hi ha dos grans contraforts bastits amb carreus de pedra. De la façana de tramuntana destaquen dues espitlleres, que també es repeteixen a la part superior de la façana de ponent. Davant la façana principal hi ha un pati tancat delimitat per un cos rectangular a la banda de llevant. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells. Tot i estar reformat conserva alguns emmarcaments fets amb carreus de pedra i dues espitlleres de control del portal d'accés. De fet, l'accés al pati es fa per la façana de tramuntana a través d'un portal rectangular de grans dimensions, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb la següent inscripció: '1562·IHS·MAR' (anagrames de Jesús i Maria). Dins del pati hi ha un pou de planta rectangular i un rellotge de sol força simple. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants, organitzat en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés al nivell superior, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra. Al costat hi ha una finestra rectangular feta de carreus, l'ampit motllurat i la llinda d'arc conopial. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i fetes amb carreus. A migdia, el volum té una terrassa i un espai de pati. Finalment, adossats a la banda de ponent del conjunt, hi ha tres cossos rectangulars amb teulades de dues vessants i organitzats en un nivell. Destaca un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons i dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra. Davant del portal d'accés al pati hi ha un volum aïllat amb coberta d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta obertures bastides amb carreus, espitlleres i un portal alpis amb la llinda sostinguda amb permòdols. Tota la construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Hi ha carreus de pedra a les cantoneres i una cornisa motllurada amb ràfec de teula àrab a tot el volum principal.</p> | 08075-140 | Veïnat del Far, 10 - Zona del Far | <p>Segons Esteve Albert, can Bosc era la masia més gran i destacable del territori, i la família Bosch del Far, una de les nissagues més antigues i importants del terme. Gràcies al buidatge del Fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, tenim notícia d'un capbreu de diversos dominis a Sant Celoni fet a favor de Salvi Bosch, del Far (anys 1508, 1527 i 1529). En el fogatge de l'any 1515 hi consta el mas Bosc. Posteriorment, el cognom Bosc apareix documentat pels voltants de l'any 1530 en relació a la fundació d'una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor (juntament amb la família de ca l'Arenes). També tenim notícia que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat de Pere Bosch. En aquest sentit, és probable que la sepultura de Pere Bosch, mort l'any 1578 i situada dins del cementiri de l'església de Sant Andreu del Far, faci referència a la mateixa persona. Posteriorment, l'any 1573, els propietaris del mas Bosch del Far consten com a patrons 'de la fundació del benefici de Nostra Senyora del Àngels de l'església de Sant Sadurní de Collsabadell per Jaume Bosch, prevere' (Plans, 2017: 76). L'any 1591, el mas Bosch del Far torna a aparèixer en un capbreu de cases i terres. Dins del segle XVII, una altra referència a la família Bosc la trobem l'any 1627, en què Joan Arenas i Antoni Bosch van fundar un benefici per a la capella del Santuari del Corredor. Posteriorment, en un capbreu de diversos dominis datat l'any 1650, hi consta en Francesc Bosch com a propietari del mas Bosch del Far. Tenim notícia que entre els anys 1653 i 1677, Francesc Bosch va vendre el mas a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. A finals de l'any 1677, el mas passà a mans de la família Lloreda de Barcelona. Posteriorment, l'any 1765, la masia va entrar a formar part del patrimoni de la família Belloch per un casament entre els descendents de les dues famílies. D'aquest any data un inventari força destacable del mas i les seves propietats. Documentalment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865, hi consta al Veïnat de l'església del Far, núm. 3, en Joaquim Betlloch com a cap de dos edificis amb 15 habitants i, alhora, dins del Veïnat de Rials (Alfar), núm. 4, apareix el mateix nom com a cap d'un edifici amb 9 habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Bosc' dins del veïnat del Far. L'any 1899, el segon comte de Bell-lloc va fer construïr un observatori i una casa de fusta, coneguda com 'Villa Lina' o 'Torre Bell-lloc', destinada a pavelló de caça (fou cremada durant la guerra Civil i estava bastida al turonet que hi ha a tramuntana de la masia). Amb la mort dels comtes, la masia va passar a ser propietat de la 'Fundació Bell-lloch-Pozzali' (cognom del comte i la seva esposa), adscrita al Bisbat de Barcelona. L'any 1977, la fundació atorgà a favor de la Diputació de Barcelona la finca de can Bosc, amb una superfície total d'1.658.214 m2, i formada per terres de regadiu i de secà, vinya i bosc. Des de l'any 1914, a la masia hi hagueren masovers. Pel que fa a les reformes, hi ha constància que l'any 1994 es va desviar el camí per anar al Corredor, que passava pel mig de la construcció. L'any 1995 es va reconstruïr la teulada i es van reparar algunes esquerdes. En l'actualitat, des de l'any 2008, es va reformar i rehabilitar tota la construcció exteriorment, i està a l'espera de finalitzar les reformes interios i de tenir un nou ús com a Centre d'Informació del Parc del Montnegre i el Corredor.</p> | 41.6196300,2.4453800 | 453795 | 4607694 | 1568 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48050-foto-08075-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48050-foto-08075-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48050-foto-08075-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48243 | Coca escalabornada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coca-escalabornada | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 17. Font: informació oral de Marc Juan i Gemma Güell [Entrevista: 15-11-2017].</p> | XX | En l'actualitat no es produeix. | <p>Recepta recollida per Esteve Albert referent a la seva infantesa a Dosrius. Es tracta d'una coca molt pastada que es posava al forn un cop tret el braser, quan encara era ben calent. La coca s'inflava i feia butllofes. Quan es treia del forn, la coca s'embolicava amb un drap perquè fos més amorosa. Al paladar tenia parts pastoses, d'altres resseques i cruixents i d'altres més cremades.</p> | 08075-333 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 2 - Dosrius | <p>Segons Esteve Albert, aquesta coca era molt habitual a totes les cases del poble de Dosrius a principis del segle XX. L'any 2014, en motiu dels actes organitzats per celebrar el centenari d'Esteve Albert, l'ajuntament encarregà al Forn de pa de Dosrius una reedició d'aquesta coca. Donada la poca informació de la que es disposava es va fer una adaptació de la recepta als temps actuals. La recepta consistí en una pasta de full i pa, amb sucre i anís i ametlles i pinyosn per sobre.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48007 | Cal Carinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carinyo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.28/108. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal està format per tres cossos adossats, el posterior amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a la carretera, organitzat en dos nivells. El cos davanter, en canvi, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El darrer cos, alineat amb el davanter per la banda de llevant, amb teulada de dues vessants i dues plantes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta obertures rectangulars. Les més destacables presenten un emmarcament en relleu disposat a mode de guardapols (portal d'accés principal, finestra amb reixa de ferro situada al seu costat i finestres del pis superior). A l'extrem de llevant hi ha un portal obert amb llinda de fusta i una obertura semicircular reformada que donava accés a les corts. Al seu costat hi ha un contrafort de reforç. Destaca, a la part superior del parament, un rellotge de sol repintat l'any 1993. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de llevant de la construcció hi ha un altre volum de factura més moderna. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un volum rectangular amb coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal i dues finestres d'arc de mig punt protegides amb reixes de ferro. A la part superior del parament destaca un òcul circular. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant la façana principal destaca un safareig de planta rectangular bastit en maons i un gran lledoner. Prop d'aquest arbre també hi ha una bassa de plantacircular arrebossada.</p> | 08075-97 | Veïnat de Pedró, 2 - Zona de Canyamars | <p>Segon les fonts orals, la masia sempre ha estat relacionada amb la família Cot. En aquest sentit, la primera referència documental relacionada amb aquest cognom apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Cot'. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Padró o Carinyo' dins del veïnat de Canyamars. Si prenem com a base el topònim Padró, cal destacar que en el llistat corresponent a l'any 1632 present en aquest mateix document, ja hi consta una casa anomenada 'Padró' dins del veïnat de Canyamars. Tot i això no es pot assegurar que aquesta casa faci referència a la masia de cal Carinyo, donat que a Canyamars també es documenta una casa anomenada can Padró, la qual estava adossada a la masia de can Cases. Segons els propietaris, la masia és bastida en pedra i terra, i té uns 200 anys aproximadament. La família es va instal·lar a la masia a mitjans del segle XX, procedents de la masoveria de can Galzeran.</p> | 41.5966300,2.4380300 | 453166 | 4605145 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48334 | Nespler de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nespler-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.72/233.</p> | XX | <p>Exemplar de nespler (Mespilus germanica) situat al marge d'un camí que baixa en direcció a la masia de can Xerrac (al veïnat de Rupit), en un alzinar en recuperació. Es tracta d'un arbre caducifoli de poca alçada, amb diverses branques que arrenquen de la seva soca i la fulla ovalada. Tradicionalment era un arbre molt valorat pel seu fruit, les nesples.</p> | 08075-424 | Carena de la Serra - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Se li calcula una antiguitat d'uns 70 anys.</p> | 41.6181200,2.4629400 | 455257 | 4607517 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48334-foto-08075-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48334-foto-08075-424-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48333 | Pins grossos de can Pere Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-grossos-de-can-pere-lloret | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.71/232.</p> | XX | <p>Conjunt situat al marge del torrent de Rupit, a la banda de ponent de les restes de la masia de ca l'Eugasser. Està format per diversos exemplars d'aquesta espècie, de la família de les pinàcies. Els exemplars presenten unes alçades màximes de 18 metres i un brancatge espès.</p> | 08075-423 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Se li calcula una antiguitat d'uns 100 anys.</p> | 41.6133500,2.4773000 | 456450 | 4606980 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48333-foto-08075-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48333-foto-08075-423-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 48332 | Pi Gros de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-can-bernat | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.70/231.</p> | XIX | <p>Magnífic exemplar de pi (Pinus pinea) de grans dimensions, situat dins del curs d'un torrent que connecta amb la riera del Far. Es tracta d'un exemplar esvelt i robust, amb una copa arrodonida i el tronc central lleugerament inclinat. Presenta una alçada de 19,5 metres, amb una volta de canó de 2,95 metres i un diàmetre de tronc de 0,95 metres a la part inferior. El tronc té diversos forats de pigot (ocell fuster), sense que hi hagi cap niu.</p> | 08075-422 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Se li calcula una antiguitat d'entre 120 i 150 anys (segona meitat del segle XIX).</p> | 41.6208900,2.4174800 | 451472 | 4607849 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48332-foto-08075-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48332-foto-08075-422-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48325 | Pineda de pi roig del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pi-roig-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.78/239. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície aproximada d'una hectàrea. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> | 08075-415 | Plana del Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.</p> | 41.6308500,2.4745300 | 456231 | 4608925 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48325-foto-08075-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48325-foto-08075-415-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 48326 | Pineda de pi roig del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pi-roig-del-montalt | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.79/240.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat en una zona d'alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. Té una superfície aproximada d'una hectàrea i els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida.</p> | 08075-416 | Paratge de can Brugueràs - Zona de Canyamars | <p>Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.</p> | 41.6047000,2.4941300 | 457847 | 4606012 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48326-foto-08075-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48326-foto-08075-416-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 48002 | Can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpare | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.23/103. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. 'L'àlbum del Comú. Anys 40'. El Comú, núm. 9, p. 47. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal, situat a la banda de migdia de la construcció, és de planta rectangular i inclou una ampliació per la banda de ponent, perfectament integrada dins la construcció. Tot i això, la masia està segregada en dos habitatges independents, amb una tanca de separació adossada al bell mig del parament. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. L'habitatge principal, que està reformat, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes sostingudes amb permòdols. L'altre habitatge, que no està reformat, compta amb la mateixa tipologia de portal i una finestra de les mateixes característiques que les anteriors. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Aquest volum presenta l'aparell de l'obra vist a la part corresponent a l'habitatge reformat. És de pedra de diverses mides disposada irregularment. Per contra, la part corresponent a l'altre habitatge té el parament arrebossat. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars amb cobertes de teula àrab de dues vessants, i distribuïts en planta baixa i pis, i una sola planta. Corresponen a habitatges independents. Davant de la façana principal, a la banda de ponent, hi ha un pou cobert de planta circular, bastit en pedra i maons.</p> | 08075-92 | Carrer de Pablo Picasso, 30 - Dosrius | <p>Pel que sembla, la masia sempre ha estat relacionada amb les famílies Martorell i Munné (de fet, la construcció està segregada en quatre habitatges). En aquest sentit hi ha un seguit de referències documentals datades dins l'època moderna que estan relacionades amb aquests cognoms: En primer lloc, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consta en 'Joseph Munné'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix el topònim 'Mone' i 'Casa Gracia Mone'. De fet, la primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1632 ja existia una casa anomenada 'Monner' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i que l'edifici sencer es coneix com a masia de can Santpare, en realitat, aquest topònim correspon a l'habitatge principal que ha estat reformat. L'altre habitatge, situat al seu costat, és conegut com a can Bernat des de l'any 1935, quan s'hi va instal·lar la família procedent de la masia de can Bernat. Aquests habitatges han estat reformats al llarg del temps. L'any 1970 es va reconstruïr la coberta amb bigues de formigó i es va reformar l'interior de l'habitatge de can Santpare. A finals dels anys 70 i principis dels 80, l'interior de can Bernat fou completament reformat. Altres reformes s'han anat executant entre finals del segle XX i principis del segle XXI. El topònim amb el que es coneix la masia és de procedència desconeguda peò, segons les fonts orals, podria venir d'un avantpassat de la família Martorell que era molt religiós.</p> | 41.5966300,2.4102300 | 450849 | 4605160 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48250 | Corranda de la Cobla de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-la-cobla-de-santa-agnes | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 49-50. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 10. MITJANS I BERGA, Rafel; LLOBET I SOLER, Teresa (2000). 'Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II)'. XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 49-50.</p> | XIX-XX | <p>'Els joves de Canyamars diu que no tenen calers. No poden llogar la cobla la cobla de Santa Agnès'.</p> | 08075-340 | <p>Pel que sembla, aquesta corranda era cantada pels de Dosrius per escarnir als de Canyamars. Fa referència a la Cobla de Santa Agnès de Malanyanes, un grup de flabiolaires que amenitzaven diverses festes i aplecs de la contrada. En el cas del municipi de Dosrius, aquest conjunt actuava per l'Aplec de Sant Marc del Corredor i per la Festa Major del Far. Segons Esteve Albert, la corranda fou creada per en Casabella, patró de la cobla. Existeix una variant d'aquesta corranda, probablement creada pel propi Esteve Albert: en lloc de 'llogar' es diu 'tenir'.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48255 | Llegendes de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> | XVII-XX | <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> | 08075-345 | <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48139 | Rellotge de sol de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guinart | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 126.</p> | XX | <p>Rellotge de sol rectangular i reformat, emmarcat i coronat amb un frontó triangular. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest i està pintat al bell mig de la façana principal, sobre una capa de lluït. Presenta un gnòmon de vareta, la numeració aràbiga i no presenta marques horàries. Les hores estan indicades en cicles de 9 hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda. El marc està decorat amb ornamentacions ondulants i, al mig del frontó, hi ha un sol.</p> | 08075-229 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>Pel que sembla, aquest rellotge ocupa el mateix lloc que tres antics rellotges de sol que havien decorat el parament.</p> | 41.6239700,2.4351500 | 452946 | 4608181 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml