Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48336 | Pollancre de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-guinart | <p>Font: informació oral del sr. Josep Guinart [Consulta: 23-02-2018].</p> | XX | És ple de brots per totes les brancades. | <p>Exemplar de pollancre (del gènere Populus) de grans dimensions, situat al marge del camí, a l'extrem d'uns camps de conreu de la masia. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un tronc central gruixut i robust, amb l'escorça envellida i fisurada. Des de la base del tronc surten diverses branques de grans dimensions, que formen una capçada irregular de molta alçada.</p> | 08075-426 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>El pollancre fou plantat pels avis de l'actual propietari de la masia de can Guinart. L'exemplar actual és fruit d'una rebrotada de l'original, donat que es va haver de tallar entre els anys 80-90 del segle XX, perquè tenia una malura.</p> | 41.6231000,2.4359500 | 453012 | 4608084 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48300 | La Pedra Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-plana | <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | Vegetació excesiva. | <p>Aflorament rocós de granodiorita, situat al marge del camí i sobresortint lleugerament d'entre la vegetació. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs del terme, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. En aquest cas, la roca presenta una forma completament plana que li dóna el nom, a mode de plataforma. La resta de la formació marxa en direcció nord cap a l'interior del bosc, on està coberta de vegetació.</p> | 08075-390 | Bosc de can Rogent - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Tradicionalment, la pedra ha estat identificada com una fita de referència dins de la zona i apareix recollida al mapa del Parc del Montnegre i el Corredor de l'editorial Alpina.</p> | 41.5947100,2.4706800 | 455886 | 4604914 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48300-foto-08075-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48290 | Riera de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-canyamars | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | Vegetació abundant. | <p>Jaciment paleontològic documentat per la troballa de les restes fòssils d'una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid. Aquesta molar es va localitzar a una fondària d'entre 4 i 5 metres. Es tracta de la darrera molar que apareix en la vida de l'elefant. La peça està trencada en dos fragments i el desgast que presenta permet deduir que es tractava d'individu vell. Molt probablement, aquesta molar correspongui a un elefant antic, l'Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847).</p> | 08075-380 | Riera de Canyamars - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Aquestes restes foren trobades durant les obres de construcció d'un pou de captació d'aigües per a l'Ajuntament de Dosrius, l'any 1991. L'autor de la troballa, un pouaire de les Franqueses del Vallès anomenat Manuel Zambrano, cedí aquestes restes fòssils al Museu de Ciències Naturals de Granollers l'any 1994.</p> | 41.5915000,2.4325700 | 452707 | 4604578 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48290-foto-08075-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48290-foto-08075-380-3.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). | 77 | 1792 | 5.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48335 | Marxívol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marxivol | <p>Font: informació oral del sr. Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor [Consulta: 06-06-2018]. MONTSERRAT, Pere (1968). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera. Mataró: Caixa d'Estalvis de Mataró, p. 20, apèndix XXXIV.</p> | Van decreixent en nombre d'exemplars. | <p>El marxívol (Helleborus viridis) és una planta de fageda que creix als terrenys plans de la riera de Canyamars, sota la serra de can Vallalta (cota d'entre 200 i 300 metres). Està formada per rodals molt tupits alternats amb altres espècies. És una planta característica d'aquesta zona, no es documenta a cap més lloc del terme de Dosrius.</p> | 08075-425 | Camí de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | 41.6064500,2.4612700 | 455110 | 4606222 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47925 | La Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-les-aigues | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 117-118. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.03/017. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 16, p. 16; núm. 17, p. 22; núm. 19, p. 25; núm. 28, p. 19; núm. 29, p. 12; núm. 31, p. 9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017, p. 3-4.</p> | XVII/XIX | Una part de la coberta està ensorrada i el portal de tramuntana apuntalat. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum de la banda de tramuntana presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El volum de migdia, en canvi, té una teulada d'un sol vessant i s'organitza en dues plantes. En el punt d'unió de les dues cobertes s'alça una torre de planta quadrada amb la coberta plana, delimitada per una barana bastida amb maons. En tres dels paraments s'hi obren finestres d'arc rebaixat bastides amb maons i amb una motllura superior a mode de timpà. Unes franges horitzontals fetes de maons decoren els paraments, que estan arrebossats i pintats. Pel que fa als volums de l'edifici compten amb obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un passatge cobert amb una volta rebaixada bastida amb maons, obert al carrer mitjançant dos arcs rebaixats. La part superior està coberta amb una teuladeta de dues vessants. A l'interior hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra (i tapiat)que pertany a la façana nord de l'edifici. Al costat d'aquest passatge, a la façana de tramuntana, s'obre un gran portal d'arc rebaixat adovellat, actualment tapiat. Damunt seu hi ha un balcó simple, amb el finestral bastit amb carreus també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-15 | Carrer de la Torre de les Aigües, s/n - Dosrius | <p>L'edifici està bastit damunt les restes d'una antiga masia que probablement fou construïda entre finals del segle XVII o principis del segle XVIII. De fet, les obertures de la façana de tramuntana de l'edifici podrien correspondre a aquesta masia (tot i que no es pot assegurar és probable que aquesta masia fos el mas Pi, el qual havia donat nom al veïnat). La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70. La Torre de les Aigües fou construïda entre els anys 1868 i 1882 per allotjar els enginyers i tècnics que estaven a càrrec de l'obra d'explotació de les aigües de Dosrius. Fou construïda per la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A., que estava a càrrec de la canalització de l'aigua de Dosrius cap a Barcelona. Pel que sembla, aquest edifici estava enganxat a una altra masia coneguda com l'Hostal Vell, topònim que podria indicar que allà s'hi podien haver allotjat homes que treballaven en l'esmentada obra. La construcció apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Abans de la guerra Civil, a l'edifici hi havia masovers, mentre que durant la guerra hi havien viscut refugiats. Després de la guerra no hi va viure ningú més. Es va utilitzar de magatzem i s'hi preparava el clor que es posava a l'aigua. A més a més hi havia hagut un pluviòmetre.</p> | 41.5931600,2.4060000 | 450494 | 4604777 | 08075 | Dosrius | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Destaquen els plataners que hi ha situats a la banda de ponent de l'edifici, ordenats, i una bassa situada als horts de la banda de llevant, rectangular i aixecada del terra. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Torre. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 48131 | Fita del camí de Vallgorguina al Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-de-vallgorguina-al-corredor | XIX-XX | Un dels extrems superiors està lleugerament trencat. | <p>Fita que marca el límit entre els termes de Dosrius, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. Està situada al marge esquerre del camí que comunica el Santuari del Corredor amb el terme de Vallgorguina. Es tracta d'un prisma triangular de pedra granítica, amb un basament rectangular que forma part de la mateixa peça. A la cara nord hi ha gravades les inicials 'VG', a la sud 'EM' i a la de ponent 'VM'.</p> | 08075-221 | Damunt del pla de can Martinàs - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>No es pot descartar que la fita sigui de terme i alhora de propietat, donat que les inicials que hi ha gravades no concorden amb els termes que delimita (exceptuant la cara nord, que probablement faci referència a Vallgorguina).</p> | 41.6309700,2.4850800 | 457110 | 4608933 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48069 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-0 | <p>El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11.</p> | XX | Tant els tancaments com els revestiments exteriors estan en força mal estat. | <p>Edifici de planta rectangular que forma cantonada amb un passatge sense sortida. De fet, l'edifici forma part de la mateixa propietat que l'antiga biblioteca, situada a la plaça de l'Església. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, compta amb obertures rectangulars bastides en maons. De fet, la planta pis està bastida amb maons. La resta està construït amb pedra sense treballar de diverses mides disposada irregularment. La façana principal està arrebossada i coronada amb una tortugada. La casa del costat, adossada a tramuntana, presenta unes característiques similars, tot i que és entremitgera i té una coberta de teula àrab de dues vessants. Connecta amb el carrer de Sant Isidre. Presenta obertures rectangulars, les del pis amb l'ampit motllurat. La façana principal està rematada amb una cornisa motllurada i un petit plafó rectilini que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat.</p> | 08075-159 | Carrer de Lluís Moret, 7-9 - Dosrius | <p>L'edifici del número 7 també es coneix com a cal Borni. Des de l'any 2013 és propietat del Bisbat de Barcelona mitjançant una permuta entre aquest i l'ajuntament. El consistori va cedir en propietat al Bisbat la casa de can Torres i, a canvi, el Bisbat va cedir el Centre Parroquial i el Sindicat.</p> | 41.5944700,2.4070100 | 450579 | 4604922 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48069-foto-08075-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48069-foto-08075-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48317 | Arbreda de plàtans de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-de-sant-llop | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 94. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.63/224.</p> | XX | Sotabosc abundant. | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat als marges de la riera de Canyamars. Els exemplars estan plantats ordenadament i tenen una bona alçada. També presenten diversos brots nascuts de la soca, tot i que la zona està coberta per un abundant sotabosc que els emmascara. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera d'una riera.</p> | 08075-407 | Veïnat de Batlle - Zona de Dosrius | <p>Aquesta arbreda és testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Es va plantar a mitjans dels anys 50 del segle XX i ha estat talada un parell de vegades, tot i que des dels anys 90 no s'ha tornat a fer. A principis dels anys 50 s'hi va organitzar un concurs de bolets. Per la festivitat de Sant Llop (Festa Major de Dosrius) s'hi havien organitzat ballades de sardanes i vermuts populars. També s'hi havien aparcat els cotxes de la gent que anava a l'aplec de Sant Llop.</p> | 41.5995800,2.4195100 | 451625 | 4605482 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48317-foto-08075-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48317-foto-08075-407-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48024 | Can Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.45/125. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVIII | Sense coberta i tapat per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això es conserven determinats murs en alçat i s'observen obertures rectangulars. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i maons, disposat de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-114 | Veïnat de Rimbles, 46 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i això, no es pot descartar que la casa estigués relacionada amb la masia de can Cunit, situada al veïnat de Rupit. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins l'any 1964.</p> | 41.5837000,2.4336700 | 452793 | 4603711 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48024-foto-08075-114-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Cuní de la Brolla. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. La imatge ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005, i les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48177 | La Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-llarga | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/260. BASSOLS FERNÁNDEZ, Imma (2002). Memòria del projecte de recerca arqueològica 'El poblament prehistòric de la Serralada Litoral' (Maresme-Vallès Oriental): Activitats de l'any 2002. Mem. Núm.: 4900. [Inèdit], p. 21-26. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 197-199, 324. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2004). 'La Pedra Llarga. Un menhir a la Serra del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 23-28. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Seccionat i ajagut a terra. | <p>Megàlit situat al marge del camí, a uns 6 metres de distància dins del bosc, actualment ajagut i recolzat en una alzina (en sentit est- oest). És de pedra granítica local i forma antropomorfa, amb una secció rectangular i les dues cares principals planes. L'extrem superior ha estat desbastat, donant-li forma arrodonida. Amida 1,65 metres d'alçada, 0,82 metres d'amplada i 0,35 metres de gruix. Està seccionat per la part inferior, perdent-ne un bon fragment (en origen presentava una alçada total de 2,10 metres).</p> | 08075-267 | Camp del Tabaco - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Les primeres referències documentals d'aquest megàlit són de finals del segle XIX: apareix mencionat en diversos itineraris publicats per Artur Osona al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes dels anys 1887 i 1888, en una guia del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1892 i en el discurs inaugural de Francesc de S. Maspons del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1896. L'any 1983, alguns membres de l'Associació Cultural Vallgorguina intentaren girar la peça i es va trencar, donat que ja hi havia una esquerda prèvia. El fragment trencat va desaparèixer entre els anys 1983 i 1996 aproximadament. Pel que sembla, l'estructura no està situada al seu lloc original, tot i que la seva situació al costat d'una via de comunicació i la seva posició dominant dalt d'una carena són habituals en d'altres estructures similars. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va revisar tota la zona a l'entorn del menhir sense documentar cap més evidència arqueològica.</p> | 41.6239800,2.4930100 | 457766 | 4608153 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, l'element s'adscriu entre els períodes del Neolític Mig i el Calcolític (3500-2500 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48155 | Forn del bosc de can Serra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-1 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XVIII-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn aïllat construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa, a la que s'accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol. Les restes estan molt afectades per l'abundant vegetació que cobreix la zona i l'estructura està força degradada. Tot i això s'observen les restes d'una graella de planta més o menys rectangular, amb una alçada conservada d'uns 50 centímetres aproximadament. Les restes de la graella estan rubefactades per l'acció del foc. És foça probable que sota d'aquesta estructura hi hagi la boca d'entrada a la fogaina.</p> | 08075-245 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no es pot assegurar, és probable que es tracti d'un forn de teuleria o rajoleria. En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928200,2.4145800 | 451209 | 4604735 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48155-foto-08075-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48156 | Forn del bosc de can Serra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-de-can-serra-2 | <p>Informació oral: Pere Rovira [Entrevista: 14-02-2018].</p> | XIX-XX | Restes degradades i completament cobertes de vegetació. | <p>Restes d'un forn de terrissa aïllat de grans dimensions, construït en un terreny aterrassat i situat en una zona boscosa. S'hi accedeix des d'una línia de baixa tensió situada sota l'escola bressol, en direcció sud. L'estructura està situada prop de la riba nord del sot de les Canals i està molt afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Està bastida aprofitant un dels desnivells del terreny i se li intueix una planta rectangular. Està bastida en maons i també s'observen trams rubefactats per l'acció del foc.</p> | 08075-246 | Bosc de can Serra - Zona de Dosrius | <p>En l'actualitat, els terrenys formen part de la masia de can Martorell, tot i que antigament havien format part de les propietats de la casa de can Serra, situada a la Pujada del Castell.</p> | 41.5928600,2.4137200 | 451137 | 4604740 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48156-foto-08075-246-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48178 | Dolmen de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/261. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 95-100, 270, 293-294, 324. DAVÍ, Daniel; BASSOLS, Imma; LOU, Toni; LLEONART, Robert (2009). 'La restauració dels monuments megalítics al segle XIX i a l'actualitat a la serra del Corredor: els dòlmens de Pedra Gentil i de Ca l'Arenes'. I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central-V Trobada d'Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 250-252. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 44. FONT COT, Josep Oriol (2004). Prospecció de sepulcres megalítics (16). Mem. Núm.: 4729. [Inèdit], p. 4-5. FONT I COT, Oriol (2009). 'Les orientacions dels dòlmens catalans'. III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el patrimoni funerari al Maresme. [S.l.]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 24, 25, 36. LLEONART I CASADEVALL, Robert; BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LOU I MARTÍNEZ, Toni; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2008). 'El dolmen de ca l'Arenes I'. Duos Rios, núm. 2, p. 7-14. MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237-238. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Restaurat. | <p>Sepulcre megalític múltiple de galeria catalana, que presenta una planta rectangular i està bastit en pedra granítica de la zona. Està format per una llosa de capçalera (cara nord), dues lloses planes als laterals, dos muntants a l'entrada on es recolzava la porta (cara sud) i dues lloses planes a l'interior a mode de paviment. L'estructura està coberta per dues lloses planes restaurades. L'accés es feia per un petit corredor delimitat amb lloses també. A l'exterior, a la banda de ponent, es conserva part del cròmlec, format per un túmul de terra i pedruscall delimitat amb pedres de mida més gran. La majoria del material arqueològic es documentà a l'interior de la cambra: ceràmica feta a mà, alguns fragments de sílex i metall. El túmul presentava dos anells de contenció, el segon força més degradat.</p> | 08075-268 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El dolmen fou descobert l'any 1997 per Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró i al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La primera intervenció arqueològica es dugué a terme entre els mesos de maig i juny de l'any 2006 i la segona intervenció, juntament amb la campanya de restauració, entre el juny i el juliol del 2007. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica més.</p> | 41.6267500,2.4611000 | 455110 | 4608476 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: Dolmen de ca l'Arenes I, Ca l'Arenes I, Dolmen de les roques del Nyacapà. Cronològicament, l'element s'adscriu al període del Neolític Final (3000-2500 a.C), tot i que el seu ús perdurà fins al Bronze Inicial (1800-1500 a.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i inclòs dins de l'itinerari SL-C 80 del parc. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48209 | Retaule Major de Nostra Senyora del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-nostra-senyora-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 37-45, 52-53. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 89-96. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GARRIGA, Joaquim (2002-2003). 'El retaule Major de Nostra Senyora dels Socors i la formació del santuari cinccentista de la serra del Corredor'. Locus Amoenus, núm. 6, p. 199-203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 12. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999.</p> | XVI | Restaurat. | <p>Retaule de composició mixta amb predomini de la pintura, format per un pedestal de pedra, una predel·la i una composició reticulada de tres cossos per cinc carrers. Està coronat amb un frontó curvilini i volutes d'enllaç, amb guardapols als laterals. Presenta una alçada de 7,20 metres i una amplada de 5,60 metres. El pedestal està format per un mur decorat amb columnes adossades i dues portes laterals pintades amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, que donen accés al cambril i estan emmarcades amb cariàtides esculpides (al·legories de les quatre virtuts: Fe, Esperança, Caritat i Fortalesa). La predel·la està dividida en tres escenes de la Passió de Crist esculpides: el Prendiment, la Flagel·lació i el Camí del Calvari. El primer cos, força més gran que els altres dos, es desenvolupa al voltant del cambril, que alberga la imatge de Nostra Senyora del Socors i s'obre a l'exterior mitjançant un arc rebaixat ornamentat. Emmarcant aquest cambril hi ha dos carrers amb tres escenes esculpides a cada un, amb imatges de la Infància (o misteris de goig) i la Glorificació (o misteris de glòria) de Jesucrist. A la banda esquerra es representen les escenes de l'Anunciació, el Naixement i l'Epifania, mentre que a la dreta trobem la Resurrecció, l'Ascensió i la Pentecosta. Els laterals d'aquest primer cos estan formats per taules pintades amb les imatges de Sant Andreu i Sant Lleonard. Damunt del cambril, i formant part del segon cos, hi ha una escena esculpida que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Als seus voltants hi ha quatre taules pictòriques amb escenes relacionades amb els Set goigs de la Verge Maria: el Naixement de la Verge i la Visitació de Maria a Elisabet a la banda esquerra, i la Presentació de la Verge al temple i Jesús al temple discutint amb els doctors a la dreta. Alhora, les tres taules pictòriques centrals del darrer carrer continuen fent referència als goigs de la Verge: la Família de la Verge, la Coronació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple. Aquest cos està emmarcat amb dos compartiments pictòrics més, rematats amb les volutes anteriors, amb les representacions del rei David i del rei Salomó. Finalment, al frontó que corona l'estructura, hi ha una imatge de Déu Pare. Tant els cossos horitzontals com els carrers verticals estan delimitats amb elements escultòrics i pictòrics. El registres horitzontals que separen els cossos estan decorats amb motius vegetals pintats i diverses testes humanes esculpides. Els verticals, en canvi, presenten columnes amb basaments i capitells, que sostenen uns entaulaments horitzontals profusament decorats (cal exceptuar les sis taules escultòriques que envolten el cambril, les quals no presenten les separacions decorades).</p> | 08075-299 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El retaule fou contractat a Mataró el 19 de maig de 1589, per part de mossèn Lleonard Claus i el pintor de Barcelona establert a la capital maresmenca Anthoni Toreno. Es va pactar la dauradura i la pintura de l'estructura per dues-centes vuitanta lliures i el termini d'un any. De fet, tota la part escultòrica del mateix forma part del retaule antic, que es troba sencer i està format pels 10 compartiments centrals del retaule actual. Probablement, el retaule antic es pugui datar uns 30 anys abans, en època de mossèn Bernat Penitència. El nou contracte integrava un total de 14 taules, de les quals 7 il·lustrarien figures soles i 7 més escenes dels Set goigs de la Verge Maria. Destaca la imatge de Sant Andreu, patró de la parròquia a la que pertanyia el santuari (Sant Andreu del Far ) i la imatge de Sant Lleonard, patró de l'ermità que va encarregar l'obra, el qual es va fer representar en aquesta pintura. L'any 1715 es va transformar el reraltar en un cambril per a la imatge de la Mare de Déu, afectant d'aquesta manera al retaule. Es va elevar uns 30 centímetres del terra per poder pavimentar la part interior del cambril, provocant que el retaule quedés encastat a les superfícies de la volta i dels murs del temple. Les portes laterals del retaule es van transformar en les portes d'entrada i sortida del cambril, donant accés a les seves escales. Finalment s'obrí la finestra central del cambril, que deixa veure la imatge de la Mare de Déu. El retaule fou restaurat entre els anys 1994 i 1997, pel Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1589-90 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48210 | Imatge de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 120-124. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GRAUPERA, Joaquim. 'Mare de Déu del Corredor (Dosrius)'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 16 de novembre de 2012. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4-7.</p> | XX | Restaurada. | <p>Talla policromada d'uns 0,50 metres d'alçada que representa la imatge de la Mare de Déu del Socors amb el nen. La Verge està dempeus i porta una corona al cap damunt d'una llarga cabellera. Porta una túnica de coll rodó decorada amb motius florals i un mantell disposat en bandolera amb ornaments florals també. La Verge sosté el nen amb el braç dret, mentre aquest beneeix amb la mà dreta. Amb l'esquerra intenta agafar un pom que sostenia la Verge amb la seva mà. La imatge està assentada damunt d'un basament octogonal integrat a l'escultura. La imatge està situada dins del cambril del temple, situat darrera de l'altar major i amagat darrera del magnífic retaule renaixentista.</p> | 08075-300 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La imatge original de la Mare de Déu del Socors era de fang cuit, d'uns 50 centímetres d'alçada i policromada. Està datada a principis del segle XVI. L'any 1850, la imatge fou substituïda per una altra imatge vestida que ocupà el seu lloc a l'altar major. L'antiga passà a l'altar lateral de Santa Magdalena. L'any 1920, la imatge original fou traslladada a Llinars del Vallès i restaurada per l'escultor Josep Quixal. Posteriorment, abans d'esclatar la guerra Civil, la imatge s'amagà a la rectoria de Llinars, però durant el conflicte bèl·lic fou cremada juntament amb d'altres objectes litúrgics. Finalment, l'any 1947, un membre de l'Obra de Sant Francesc de Mataró, va fer ofrena al santuari d'una nova imatge de la Mare de Déu copiada de la primitiva. Aquesta imatge fou restaurada entre els anys 1994 i 1997, per un taller de restauració de Barcelona.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1947 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: imatge de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 47985 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.06/086. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Rehabilitació de l'espai interior inacabada. | <p>Masia aïllada reformada i ampliada que presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra a tots els paraments i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra. Les de la planta baixa estan completament restituïdes mentre que dues de les finestres del pis tenen els ampits motllurats. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici també són rectangulars, tot i que només destaquen les finestres de la façana de ponent, que estan emmarcades en carreus de pedra i amb les llindes planes. La construcció presenta els paraments recentment arrebossats. L'interior de la construcció està innacabat, en procés de reforma.</p> | 08075-75 | Veïnat de Batlle, 13 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta la casa 'Coix' dins del veïnat de Dosrius. A mitjans dl segle XX, la propietat de l'edifici pertanyia a la masia de can Terrades de la Nit, que està situada damunt seu. Ambdues finques eren propietat de Palmira Coll. De l'any 1952 fins al 1997, a la masia hi havia una família que feien de masovers i treballaven la terra. Posteriorment, la casa va ser venuda. En els darrers anys, a la masia s'hi va instaurar una eugassada i, en l'actualitat, un club hípic de doma clàssica. Pel que sembla, l'estructura original del sostre era una combinació de bigues i llates de fusta, amb una solera de rajoles. En una d'aquestes rajoles hi havia pintada la data 1870. És probable que aquesta data fes referència a una reforma de l'edifici, tot i que no s'ha pogut corroborar. En els darrers anys, la masia ha estat objecte d'una gran reforma i rehabilitació que l'ha transformat completament. D'entrada, l'edifici ha estat ampliat per la banda de llevant, integrant en la construcció un volum adossat més antic. Alhora, la major part d'obertures han estat transformades. De fet, a principis del segle XXI, el portal d'accés era rectangular i les finestres de la planta baixa tenien les llindes de fusta. A més a més, els paraments deixaven l'obra de paredat vista, en contraposició a l'arrebossat que actualment cobreix les parets.</p> | 41.5993600,2.4307000 | 452557 | 4605452 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47985-foto-08075-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47985-foto-08075-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47985-foto-08075-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48183 | Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-pedros | <p>ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, p.44.</p> | XIII-I a.C | Pot estar afectat per l'acció d'una antiga pedrera. | <p>Jaciment arqueològic situat a la vessant sud-est del turó del Puig Pedrós, en una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca natural, que rebaixada perl'extracció de material d'una antiga pedrera. Fou documentat arran d'una notícia de Josep Estrada, que assegurava que en aquest indret havien aparegut fragments de ceràmica a mà de tradició calcolítica. Tot i això, l'any 1985 els arqueòlegs Roger Marcet i Maria Àngels Petit van atribuir el jaciment a l'edat del Bronze Final. La vessant sud d'aquest turó presenta un elevat grau d'erosió donada l'explotació d'una antiga pedrera que va alterar la zona (es documentaren restes d'estructures contemporànies relacionades amb els treballadors de la pedrera i es van registrar restes de maons i teules corresponents a aquestes construccions).</p> | 08075-273 | Turó del Puig Pedrós - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>L'any 1992, la zona fou prospectada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica. Es documentaren restes de ceràmica ibèrica a la part baixa del turó, prop del camí que puja des de can Busquets fins al cim del turó. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica.</p> | 41.6084200,2.3945500 | 449552 | 4606478 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48183-foto-08075-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48183-foto-08075-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48183-foto-08075-273-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu entre els períodes del Bronze Final i el Ferro-Ibèric (1200-50 a.C.). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48184 | Ca l'Augé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lauge | <p>JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 13.</p> | IIIaC-VdC | Possiblement desaparegut. | <p>Jaciment arqueològic documentat arran de la troballa d'un sepulcre romà bastit amb teules planes. L'estructura es documentà durant unes obres de construcció efectuades a la casa i aparegué a uns 2,5 metres de profunditat. Hi ha constància de la conservació d'una de les teules que formaven part de la sepultura.</p> | 08075-274 | Veïnat de Rimbles, 10 - Zona de Canyamars | <p>La informació fou proporcionada pel propietari de la casa, Josep Augé, i recollida en un article de Mª Àngels Jubany i Neus Alsina publicat a la revista El Comú l'any 1988.</p> | 41.5921000,2.4550500 | 454581 | 4604633 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48184-foto-08075-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48184-foto-08075-274-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48169 | Davant de can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/davant-de-can-figueres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/254. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 14. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 312. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 11. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 23. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 22, 54-57.</p> | XIX-VIIa.C | Possiblement afectat per la construcció i urbanització de la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat a la banda de migdia del nucli urbà de Canyamars, a la riba sud de la riera de Canyamars, en una zona de matolls i vegetació de ribera en gran part urbanitzada. En origen estava situat arran del camí que duïa a la masia de can Gel. Es tracta d'un sepulcre megalític en forma de galeria, que amidava 4,5 metres de llargada per 0,90 metres d'amplada i presentava uns blocs granítics de grans dimensions. La galeria feia uns 2 metres de llargada i estava coberta amb dues roques i tancada en un extrem per una altra. S'hi van documentar ossos humans, una petxina, dos palets i diversos fragments de ceràmica grollera feta a mà.</p> | 08075-259 | Camí de Mataró - Zona de Canyamars | <p>El jaciment fou documentat per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas a mitjans del segle XX. Les dades que se'n coneix formen part de les seves investigacions, les quals també recullen la possible existència d'un menhir de 2,75 metres d'alçada per 0,90 metres d'amplada i 0,35 metres de gruix, situat a uns 10 metres de distància de la sepultura. Malgrat això, l'arqueòleg es degué replantejar la condició d'aquest menhir, donat que en posteriors publicacions no apareix ni mencionat. L'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, no es va poder localitzar ni l'estructura ni cap resta arqueològica, constatant que la zona estava alterada per la urbanització de diversos habitatges. L'any 2008, en la revisió efectuada de la mateixa carta, tampoc es va poder documentar cap dada arqueològica.</p> | 41.5967600,2.4436100 | 453631 | 4605156 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48169-foto-08075-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48169-foto-08075-259-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu al període del Bronze (1800-650 a.C.). | 79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48351 | Forn de pega del pla dels Joncs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-pla-dels-joncs | <p>RANGIL, Dani (2012). 'Els forns de pega'. L'Aulet, núm. 12, p. 14-17.</p> | XVIII-XX | Ple de sediments i mig enderrocat. | <p>Restes d'un forn de pega simple excavat damunt del marge de ponent d'un camí, en el terreny granític que caracteritza la zona. Es conserva la part del pou del forn, que presenta una planta ovalada, lleugerament rectangular. Presenta unes mesures aproximades de 0,70 metres d'alçada per un metre d'amplada, amb l'interior ple de sediments (terra, fulles i pinassa). A la part superior es conserven algunes pedres que delimitaven la boca, en l'actualitat cobertes de molsa. L'estructura està mig enderrocada, amb un forat en una de les parets.</p> | 08075-441 | Pla dels Joncs - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La pega s'obtenia de la resina dels pins. Es tracta d'una substància negra que s'estova amb la calor i era utilitzada per calafatar la fusta dels vaixells, per encolar peces de fusta, per segellar les bótes, per donar resistència a les sabates, etc. Els pegaires tallaven l'arbre i, tant les arrels com la soca, es deixaven podrir uns anys, quedant-ne la teia. Aquesta teia era utilitzada tant per fer llum com per obtenir-ne la pega, mitjançant un procés de doble destil·lació. Les pegueres o forns de pega estaven bastits als marges i formats per tres parts diferenciades: el pou de forma ovalada i amb una petita obertura superior, l'olla o dipòsit on es recollia el quitrà que suava de les teies i la pastera o dipòsit de fusta, on es deixava solidificar la pega. En general, aquesta activitat es desenvolupà sobretot des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Donades les petites dimensions de l'estructura és probable que aquest forn produís pega per a usos domèstics.</p> | 41.6235400,2.4883000 | 457373 | 4608106 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48206 | Monument de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-penya-barcelonista | XXI | Pintades de grafit. | <p>Monument commemoratiu aïllat format per dos grans blocs rectangulars de granit, que sostenen una gran esfera central de granit també. El bloc de ponent està decorat amb una sèrie de línies horitzontals, mentre que el de llevant és llis i presenta una inscripció gravada: 'X ANIVERSARI / PENYA BARCELONISTA / DOSRIUS CANYAMARS / 2003'. Damunt seu hi ha la representació d'una creu llatina damunt d'un pedró bastit amb carreus. L'escultura està situada damunt d'un paviment rectangular de llambordes.</p> | 08075-296 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | 41.5941100,2.4052100 | 450429 | 4604883 | 2003 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48083 | Sant Pancraç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pancrac | XIX-XX | No hi ha tancaments i la vegetació afecta sobretot a la coberta. | <p>Petita ermita d'una sola nau amb l'absis semicircular. Tant la nau com el presbiteri estan coberts per dos sostres de maó pla, damunt d'una solera de bigues i llates de fusta. A l'exterior, aquestes cobertes són de teula àrab i de dues vessants. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un òcul superior amb una creu grega de ferro. Una escala de pedra de vuit graons dóna accés al portal. A les façanes laterals hi ha petites finestres rectangulars i dos forats de ventilació rectangulars decorats amb motius vegetals. Totes les façanes estan rematades amb una gran motllura. Destaca també una espadanya sense campana, amb coberta de dues vessans. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-173 | Costes d'en Terrades - Zona de Dosrius | <p>No s'ha trobat cap referència documental relacionada amb l'ermita. L'única dada que tenim és no fou mai consagrada. La construcció fou condicionada i repintada pels voltants de l'any 2014-2015. Està inclosa dins de les propietats de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 41.5877100,2.3927800 | 449388 | 4604180 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'ermita està flanquejada per dos grans xiprers. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48153 | Rellotge de sol de ca l'Arenes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-larenes-i | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 4914.</p> | XVII-XVIII | Molt degradat. | <p>Rellotge de sol rectangular pintat al bell mig de la façana principal, entre el finestral central de la primera planta i la finestra de les golfes. Està orientat al sud-oest, sense gnòmon ni numeració. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda.</p> | 08075-243 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>És probable que aquest rellotge fos anterior a l'alçat del volum principal de la masia de ca l'Arenes, i que amb la construcció de la finestra de les golfes fos seccionat i transformat. En aquest sentit, l'altre rellotge present al parament és posterior.</p> | 41.6205500,2.4618300 | 455166 | 4607788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48153-foto-08075-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48150 | Rellotge de sol de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-nova | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 5722.</p> | XX | Marques horaries força despintades. | <p>Rellotge de sol ovalat i emmarcat, del tipus vertical declinant i pintat al bell mig de la façana principal. Presenta una orientació sud-oest, amb un gnòmon de vareta i la numeració romana. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles d'11 hores, de les 7 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. L'emmarcament està decorat amb motius vegetals a la part superior. A la part inferior hi ha l'any 'MCMLXX'.</p> | 08075-240 | Veïnat de Gemir, 3 - Zona de Dosrius | 41.5780700,2.3984200 | 449851 | 4603106 | 1970 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48150-foto-08075-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48150-foto-08075-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48150-foto-08075-240-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48128 | Mina de can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-selva | XVIII | Lleugerament ensorrada. | <p>Estructura aïllada situada en un marge situat a l'extrem de migdia dels camps de conreu de la masia de can Selva. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció a migdia. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria de pefil irregular que, actualment, es troba lleugerament ensorrada. Prop de la mina hi ha un dipòsit de planta rectangular cobert.</p> | 08075-218 | Veïnat de Gemir, 31 - Zona de Dosrius | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de can Selva. Tot i que no es pot assegurar, és probable que s'utilitzés per regar els camps de conreu que hi ha situats al sud de la casa. També és probable que la mina s'abastís amb l'aigua del sot dels Albes, situat al sud de l'estructura.</p> | 41.5915900,2.4254400 | 452113 | 4604592 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48128-foto-08075-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48144 | Rellotge de sol de can Galzeran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-galzeran | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 5268.</p> | XVIII | Lleugerament despintat. | <p>Rellotge de sol rectangular que presenta un doble emmarcament. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un sol al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles d'11 hores, de les 9 del matí a les 8 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical i acabada en una punta de fletxa. Al voltant del sol del pol hi ha la següent inscripció: 'AÑO 1740'. La numeració està inclosa als laterals del primer marc, mentre que a la part superior hi ha 'ESTEVE GALSERAN'.</p> | 08075-234 | Veïnat de Pedró, 6 - Zona de Canyamars | 41.6024300,2.4486700 | 454057 | 4605783 | 1740 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48144-foto-08075-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48144-foto-08075-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48144-foto-08075-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48143 | Rellotge de sol de can Pinsana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pinsana | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 5859.</p> | XIX | Lleugerament despintat i esquerdat. | <p>Rellotge de sol circular que presenta un emmarcament rectangular coronat amb un frontó triangular. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-est i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb cercle de distribució al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores, de les 7 del matí a 2/4 de 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Les línies de les mitges hores són més curtes i estan acabades en una punta de fletxa. El marc està decorat amb ornamentacions ondulants a la part inferior. Al timpà hi ha gravat 'AÑO 1849' emmarcat dins d'una cartel·la. El carener del timpà està enllaçat amb una figura ovalada i ratllada fora dels límits del rellotge.</p> | 08075-233 | Veïnat de Batlle, 10 - Zona de Dosrius | 41.5956900,2.4241500 | 452009 | 4605048 | 1849 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48143-foto-08075-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48143-foto-08075-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48143-foto-08075-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48176 | Hipogeu de la Costa de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-costa-de-can-martorell | <p>AGUSTÍ I FARJAS, Bibiana et al. (2003). La Costa de can Martorell: un hipogeu de fa 4000 anys a Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA. 12/259. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 146-164, 268-269, 270-271, 303, 326, 332. DIVERSOS AUTORS (2003). 'La Costa de can Martorell (Dosrius, El Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil·leni aC'. Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró. PEDRO PASCUAL, Mireia (2003). Prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular): comarca del Maresme. Mem. Núm.: 4419. [Inèdit], p. 7-21. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Les parets de la cambra estan lleugerament esllavissades. | <p>Es tracta d'una estructura mixta formada per una cambra funerària amb corredor excavada a la roca granítica de la vessant de migdia del turó, amb un vestíbul o avantcambra d'accés megalític. La cambra presenta una planta semicircular (5m llargada x 3m amplada x 2m alçada) sense sostre, donat que es va esfondrar damunt del nivell arqueològic. El corredor (2,25m llargada x 1,60m amplada x 1,40m alçada), de planta allargassada, comunica el vestíbul amb la cambra. L'avantcambra (1,75m amplada x 1m llargada), de planta trapezoïdal, està formada per tres grans lloses arrenglarades i clavades al subsòl (la llosa-porta es va documentar desplaçada del seu lloc original). La intervenció arqueològica va documentar tres nivells estratigràfics diferents: el nivell superficial, format per terra i restes òssies disperses, un segon nivell format pels blocs de pedra que formaven la volta original que cobria la cambra i el corredor, i un tercer nivell on es documentà abundància de restes òssies humanes (afectades per l'enderroc) i bona part del material arqueològic documentat. En concret es van documentar entre 195 i 205 individus enterrats d'ambdós sexes, majoritàriament entre 20 i 40 anys, tot i que també hi havia infants. Entre aquestes restes es van documentar 68 puntes de fletxa de sílex, diversos fragments de ceràmica campaniforme, dos molins manuals de pedra i diverses restes faunístiques, entre d'altres. La recerca arqueològica va concloure que un fet accidental, probablement un conflicte bèl·lic entre grups, va comportar la mort d'un volum important de població.</p> | 08075-266 | Vinya d'en Tit - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La descoberta del jaciment fou fortuïta. L'any 1995, en el decurs d'una passejada per la zona, Daniel Daví, membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, s'adonà de la presència de les lloses que formen part de l'avantcambra de l'hipogeu. Posteriorment, entre els anys 1995 i 1996, es realitzaren diverses campanyes d'excavació d'urgència dirigides per l'arqueòloga Sara Aliaga. Un cop finalitzades, les puntes de fletxa foren exposades al Museu de Mataró l'any 1996, on es troben custodiades. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme efectuada l'any 2008, es constatà l'abandonament de l'estructura i el fet que s'estaven fent extraccions de sauló en una zona molt propera al jaciment (vessant de migdia del turó de can Martorell). Finalment, l'any 2011, el jaciment fou degudament adequat i senyalitzat.</p> | 41.5941800,2.4139700 | 451159 | 4604886 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: cova sepulcral de la costa de can Martorell-Vinya d'en Tit. Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). | 79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48149 | Rellotge de sol de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-valls | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 3092.</p> | XIX | Les marques horaries pràcticament no es veuen. | <p>Rellotge de sol ovalat i emmarcat, del tipus vertical declinant i pintat al bell mig de la façana principal. Presenta una orientació sud-est, amb un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga pintada dins dels límits del marc. Les marques horàries estan acabades amb puntes de fletxa i indiquen les hores i les mitges hores en cicles d'11 hores, de les 6 del matí a les 5 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior del marc hi ha l'any 1897.</p> | 08075-239 | Veïnat de Batlle, 7 - Carretera BV-5101, km. 3,2 - Zona de Dosrius | 41.6023900,2.4230300 | 451920 | 4605792 | 1897 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48149-foto-08075-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48149-foto-08075-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48149-foto-08075-239-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47999 | Can Pepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.20/100. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Les cobertes estan esfondrades, les obertures de la planta baixa tapiades i l'interior ha perdut els forjats del pis superior. | <p>Masia aïllada i enrunada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. L'edifici principal està format per dos volums rectangulars, amb cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. L'altre cos està adossat a la banda de ponent, és rectangular i està cobert amb teulada d'un sol vessant. Tots tres volums estan distribuïts en planta baixa i pis, amb les cobertes esfondrades. La façana principal, orientada a migdia, presenta tres portals d'accés d'arc rebaixat tapiats amb envans de totxo. Al pis hi ha tres finestres rectangulars, la de la banda de llevant tapiada mentre que les altres dues conserven els ampits motllurats. La façana està rematada amb un ràfec de dents de serra i tortugada de teula àrab. La resta de paraments estan força degradats i l'interior completament esfondrat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal esta de conservació.</p> | 08075-89 | Veïnat de Gemir, 35 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Pepas' dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia formava part de la propietat de can Nogueres de Mayans, situada damunt seu. La masia va tenir masovers fins l'any 1980 i es va veure afectada per un incendi declarat l'any 2004 dins de la finca de can Nogueres (probablement fou en aquest moment que es tapiaren les obertures).</p> | 41.5805300,2.4241000 | 451993 | 4603365 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47999-foto-08075-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48305 | Cova del Pontet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pontet | <p>Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està força emboscada. | <p>Petit túnel de granit que passa per sota del camí, amb dues boques obertes als laterals de la pista. Consta d'una única galeria d'11 metres de longitud, amb un escàs pendent i una alçada mitjana d'uns 2 metres aproximadament, amb una amplada variable. L'interior presenta dipòsits de sauló i sorres producte de la seva meteorització i erosió. A la banda de ponent de la pista, la cavitat continua fins a convertir-se en un torrent. En el cas de pluges més o menys intenses, la cavitat encara canalitza un cert volum d'aigua.</p> | 08075-395 | Camps de la Senyora Comtessa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La cavitat fou descoberta espeleològicament pels membres de l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) l'any 1982. La cavitat fou originada per l'acció d'un torrent superficial. És probable que els aiguats ocasionats l'any 2016 (i els posteriors també) hagin saturat de sediments tot l'interior de la cavitat.</p> | 41.6192400,2.4409200 | 453423 | 4607653 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48305-foto-08075-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48305-foto-08075-395-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48293 | Esquei del Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-campas | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.45/206. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada que forma part del dic de granodiorita que hi ha al vessant solell de la serralada del Corredor. Es tracta d'un aflorament de granodiorita que va emergint en diferents llocs, amb formacions de boles de diverses formes, sensiblement arrodonides, soles o formant conjunts.</p> | 08075-383 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquest esquei ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització. El topònim Campàs fou facilitat per dos caçadors amb un gran coneixement de la zona. El d'Ítaca fou proposat pels membres de l'Escola de Natura del Corredor.</p> | 41.6199700,2.4715300 | 455974 | 4607718 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48293-foto-08075-383-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Esquei d'Ítaca. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48294 | Roques del Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-nyacapa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.46/207. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-384 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització.</p> | 41.6262700,2.4636100 | 455318 | 4608422 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48295 | Roques dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-dels-lladres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.47/208. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. Forma part del dic de granodiorita que marxa en direcció al vessant de la solella de la serralada del Corredor. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-385 | Pla de les Brugues - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa. No hi ha constància del motiu d'aquest topònim.</p> | 41.6232200,2.4717800 | 455997 | 4608079 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48296 | Roques de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-mataro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.49/210. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 134-135. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques de grans dimensions, afectat i erosionat per l'extracció d'una antiga pedrera. Aquesta activitat reduí el volum de l'aflorament i canvià la seva fesonomia original. S'observen una gran quantitat de blocs fragmentats i escairats, i bancals amb arestes agudes i arrodonides. Aquest fet es deu sobretot a l'acció extractora de la pedrera (també hi ha marques d'aquesta activitat).</p> | 08075-386 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Durant els anys 40 i 50 del segle XX, els picapedrers que treballaven a la pedrera anaven a beure aigua a la font del Grèvol, que està situada sota seu. La pedrera era propietat de la masia de ca l'Arenes. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70.</p> | 41.6224100,2.4756300 | 456317 | 4607987 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part de l'itinerari del parc SL-C 80. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48297 | Esqueieres d'en Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueieres-den-rogent | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.50/211. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 25, 64. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Masses rocalloses de superfície clivellada, que formen part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Tota la zona és plena de formacions de boles amb diversitat de formes, sobretot arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. La zona és plena d'abrics i aixoplucs formats per la mateixa formació rocosa, que foren habitats durant el Neolític.</p> | 08075-387 | Serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. A mitjans del segle XX, l'arqueòleg mataroní Marià Ribas documentà fragments superficials de ceràmica neolítica per la zona. Posteriorment s'han documentat a la zona quatre jaciments arqueològics adscrits a aquesta cronologia. La zona va ser explotada per picapedrers fins a la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5934000,2.4739000 | 456153 | 4604767 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48301 | Conjunt de Roques del Solell del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-roques-del-solell-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.53/214.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques que forma part del mateix dic de granodiorita en el que es troben les Roques de Mataró. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas. La zona va ser explotada com a pedrera.</p> | 08075-391 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70. A mitjans del segle XX, tota la zona era explotada per petits grups de picapedrers.</p> | 41.6220400,2.4793300 | 456625 | 4607944 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48301-foto-08075-391-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48302 | La Roca del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-diable | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.54/215. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65. Http://www.llegendesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada a pocs metres del corriol que porta de camí al santuari del Corredor fins a les planes de can Carreras, a can Massuet del Far. Presenta una forma arrodonida i una planta més o menys rectangular. Està fracturada per diverses diàclasis i amb la part superior plana. L'entorn és boscós i la roca està orientada al talús del riba nord de la riera del Far.</p> | 08075-392 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tradicionalment, la roca ha estat relacionada amb el Diable. La llegenda relacionada amb la roca fou recollida pel folklorista Cels Gomis a finals del segle XIX (1889). La zona també és freqüentada per amants de l'escalada.</p> | 41.6256100,2.4204800 | 451725 | 4608372 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades que apareixen són aproximades, donat que en l'actualitat aquesta roca queda dins del terme de Llinars del Vallès. Tot i això, i donada la identificació de la mateixa amb l'imaginari col·lectiu dosriuenc, s'ha optat per incloure l'element. Les seves coordenades reals són: UTM 31 ETRS 89 X:451700, Y: 4608380. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48303 | Captura dels torrents de les Passadores - Cau dels Teixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/captura-dels-torrents-de-les-passadores-cau-dels-teixons | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.81/242.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Interessant fenòmen natural consistent en l'erosió de les terres del camp de les Passadores, per part del torrent del Molinot o de can Móra, que vessa les seves aigües al cap al riu Mogent. La zona erosionada coincideix amb el mateix lloc on abans transcorria el torrent de la Font del Ferro. Aquestes aigües, que abans drenaven els torrents que vessaven l'aigua cap a la riera de Rials, són capturades en la seva totalitat. El torrent del Molinot, que presenta un desnivell considerable respecte al camp de les Passadores, presenta una rica vegetació d'arbres i plantes de ribera que el fa molt atractiu per a la fauna, sobretot ocells.</p> | 08075-393 | Camp de les Passadores - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Aproximadament, aquest fenòmen s'esdevé des de fa uns 10000 anys.</p> | 41.6230800,2.4449100 | 453758 | 4608077 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48303-foto-08075-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48303-foto-08075-393-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48304 | Sot del Fangar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-fangar | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.82/243. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Petita vall natural que s'ha anat formant per l'acció de l'aigua del torrent. Aquest torrent neix a una cota d'uns 550 m.s.n.m, prop de les roques del Pare Jaume, i baixa fins a enllaçar amb el riu Mogent passant per la masia de ca l'Arenes (en aquest punt adopta el nom de la casa). La zona presenta una variada i peculiar vegetació de ribera amb verns, avellaners, àlbers i uns exemplars de boixos grèvols de més d'un metre d'alçada aproximada. Pel que fa a la fauna es documenten hàbitats del rat-buf o rata d'aigua (Arvicola sapidus) o l'escarabat (Hrysotribax rutilans). Quan a la flora destaca un tipus de molsa concret (Thannobryum alopearum), exemplars de falguera femella (Athyrium philix-foemina) i altres espècies típiques d'aquests hàbitats.</p> | 08075-394 | Torrent del Sot del Fangar - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6244600,2.4700400 | 455853 | 4608217 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48304-foto-08075-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48304-foto-08075-394-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48031 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-1 | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 49. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.52/132. BOSCH DE DORIA, Marc; LLORET BLACKBURN, Marta (2011). Estudi històric i arquitectònic de la masia de Cal Rei, Canyamars, Dosrius (el Maresme). Mataró: Antequem [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta i bona part dels lçats dels murs enrunats. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i distribuïda en planta baixa i un nivell. La construcció ha perdut tota la coberta i bona part de l'alçat dels murs, tot i que a la banda de ponent es conserva fins al nivell superior. A la façana principal, que està orientada al sud-oest, es conserven les restes de dos portals i dues finestres. També s'observen restes d'altres obertures i una espitllera als altres paraments. A l'interior es conserven dues fornícules quadrades integrades a un dels murs, un forn de planta circular circular bastit amb maons (amb la boca i la fogaina emmarcats en pedra), una pica de pedra sota una de les finestres de la cuina, restes de paviments empedrats i d'obertures bastides en pedra i maons.En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i petita lligada amb argamassa i fang, i disposada de forma irregular. A les cantonades s'observen pedres desbastades de majors dimensions.</p> | 08075-121 | Veïnat de Rimbles, 47 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en la inscripció al Registe de la propietat de Mataró de l'any 1864, hi consta com a finca número 36 i s'especifica que forma part de les propietats del mas Homs (documentat des del segle XV) 'des de temps immemorials'. En aquest sentit doncs, és força probable que la masia de cal Rei fos una masoveria d'aquest mas. Probablement, la casa fou habitada fins a principis del segle XX i, posteriorment, es va anar enderrocant progressivament. L'any 1939, en uns plànols cadastrals, la masia apareix grafiada i identificada com 'Ruinas del Mas Cal Rey'. Els propietaris actuals van encarregar un estudi històric i arquitectònic de la masia com a pas previ per una possible rehabilitació integral de l'edifici, tot i que encara no s'ha dut a terme. En l'actualitat, els voltants de la masia estan destinats a les activitats pròpies de l'empresa Rucs del Corredor, dedicada a promoure l'espècie anisina.</p> | 41.5867500,2.4325400 | 452701 | 4604051 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat cedides pels propietaris de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48006 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.27/107. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | La coberta està mig esfondrada i els revestiments arrebossats en molt mal estat. | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta coberta té diverses parts esfondrades, sobretot a la banda de tramuntana de l'estructura. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu s'observa un arc de descàrrega bastit en maons. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal rectangular bastit en maons i amb llinda de fusta. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La de la banda de ponent és d'arc conopial rematat amb una creu i lleugerament apuntada, mentre que la de llevant té la llinda sostinguda amb permòdols. Al seu costat hi ha un rellotge de sol pintat al parament, que inclou una creu llatina en una de les cantonades. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Sobresurt, sota l'eix del carener, el cap de la jàssera de fusta que sosté l'estructura. La façana de ponent presenta quatre contraforts adossats i bastits amb paredat, un portal rectangular tapiat i bastit en maons, amb la llinda de fusta, i una finestra al pis feta de maons. A la façana de tramuntana hi ha un altre portal rectangular tapiat i amb llinda de fusta. Pel que fa a la façana de llevant destaca un contrafort adossat a la cantonada amb el parament principal i les restes de dos contraforts més al bell mig de la façana. A l'interior, la masia compta amb portals emmarcats amb carreus de pedra i destaca la gran llar de foc, que integra el forn, i els sostres embigats. La construcció, bastida en pedra i maons, presenta els paraments arrebossats, tot i que en mal estat de conservació.</p> | 08075-96 | Veïnat de Ribot, 4 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, sembla que el rellotge de sol estaria datat l'any 1700. Tot i això, la primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. En aquest document apareix situada dins del veïnat de 'Casa Ribot'. Posteriorment, en un llibre de registre de rotulació de carrers i numeració de cases de Dosrius durant el quinqueni de 1860-1865, hi apareix el 'Vecindario de casa Ribot', que començava a la casa de can Tarau i acabava a la de can Ribot. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Ribot' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi havien hagut masovers, com a mínim des de la primera meitat del segle XX i fins a principis del segle XXI. També s'explica que en aquesta casa s'hi havia fet moneda falsa.</p> | 41.5955400,2.3859600 | 448826 | 4605053 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48071 | Cal Xerrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xerrac | XVIII-XIX | La coberta està esfondrada, en procés de rehabilitació. | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. La part destacable de la construcció està situada a la banda de ponent del conjunt. Està formada per dos cossos adossats, el posterior amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el davanter i principal, en canvi, amb la coberta actualment esfondrada, tot i que era de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Ambdós volums estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal, que està essent rehabilitat, presenta obertures rectangulars majoritàriament reformades. El portal és de llinda plana, amb la clau destacada, i els brancals bastits amb maons. La resta són finestres rectangulars emmarcades en carreus (alguns irregulars), les llindes planes i els ampits motllurats. Sota la finestra central del pis hi ha les restes d'una espitllera. Del volum posterior destaquen unes quants carreus de pedra que basteixen una de les cantoneres. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec doble de maó pla i teula àrab als dos volums. Adossat al costat de ponent destaca un gran safareig de planta rectangular amb el parament arrebossat.</p> | 08075-161 | Veïnat de Rupit, 10 - Zona de Canyamars | 41.6098100,2.4613800 | 455121 | 4606595 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48130 | Fita de la carretera de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-carretera-de-canyamars | XX | La cara de tramuntana està lleugerament trencada. | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situat al marge d'una petita zona de descans de la carretera. Es tracta d'un prisma de planta rectangular i alçat pentagonal de pedra granítica. A la cara frontal, orientada a la carretera, hi ha gravades les següents inicials: 'O.P.'</p> | 08075-220 | Carretera BV-5101, km. 2,7 - Veïnat de Batlle - Zona de Dosrius | 41.5974600,2.4238700 | 451987 | 4605245 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48130-foto-08075-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48130-foto-08075-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48130-foto-08075-220-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48019 | Can Tixés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tixes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.40/120. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | La banda de ponent i la coberta estan esfondrades. Envoltada de vegetació. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, força enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La part de ponent de l'edifici està completament enrunada. Presentava una coberta de teula àrab de dues vessants sobre una solera de bigues i llates de fusta, tot i que en l'actualitat està majoritàriament esfondrada. Resten dempeus els paraments de la banda de llevant, bastits en pedra. Encara s'hi observa alguna obertura de perfil rectangular. Els paraments estaven arrebossats i emblanquinats. En l'actualitat, l'abundant vegetació que cobreix les restes les va malmetent progressivament.</p> | 08075-109 | Veïnat de Pedró, 16 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, datat al segle XVIII i integrat dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars, hi consta la 'Casa Tixes'. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Tixes'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Tuixés' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia va formar part de les propietats de can Galzeran juntament amb les masies veïnes de can Petel i can Cames, posteriorment, també fou propietat del polític mataroní Lluís Moret. A la masia hi van haver masovers fins a finals del segle XX. Al marxar els darrers, l'edifici es va anar degradant ràpidament.</p> | 41.5993800,2.4530900 | 454423 | 4605442 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47979 | Can Piqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pique | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.58/077.</p> | XX | L'interior dels habitatges està en força mal estat. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior i segregat en tres habitatges. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distibuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal destaca el portal del número 8, que dibuixa un arc lleugerament rebaixat i una porta de fusta amb vitralls acolorits i motius florals i geomètrics. També són destacables el portal (i la porta de fusta amb el pany decorat) i la finestra de la planta baixa corresponents al número 10. Presenten tres motllures rectilínies incises al parament, a mode de guardapols. En darrer terme, destaca la porta de fusta del número 6, amb l'argolla, el pany i la bústia de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb el sòcol diferenciat en un altre color.</p> | 08075-69 | Carrer de Sant Josep, 6-10 - Canyamars | <p>L'edifici fou construït l'any 1923 com a habitatge d'estiueig per una família de Mataró que, fins aleshores, havia estiuejat a can Pifanyo. També s'hi feren pisos per llogar. De fet comptava amb dos baixos i dos pisos.</p> | 41.6011900,2.4473700 | 453948 | 4605646 | 1923 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48127 | Mina de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-barraquer | XVIII-XIX | L'interior de la galeria està una mica degradat. | <p>Estructura aïllada situada en un dels marges que aterrassen la zona, que és plena de feixes. Es tracta d'una galeria soterrada de recorregut rectilini que marxa en direcció sud-est. Està excavada al terreny natural de la zona creant una galeria d'arc rodó. El tram inicial presenta la volta bastida en maons plans, amb els murs fets de maons i reforçats amb pilars. La boca d'accés a la mateixa està oberta en un muret bastit amb pedra irregular i està inclosa dins d'una pica rectangular bastida amb maons i amb el coronament fet amb carreus de pedra. Sota la boca de la mina, a escassos metres, hi ha tres dipòsits de planta rectangular de factura més moderna.</p> | 08075-217 | Veïnat de Gemir, 33 - Zona de Dosrius | <p>La mina forma part de les propietats de la masia de cal Barraquer. Tot i que no es pot assegurar, és probable que s'utilitzés per regar les feixes de conreu que hi ha al seu voltant i, fins i tot, podria abastir d'aigua a la masia, que està situada sota seu.</p> | 41.5842800,2.4251400 | 452083 | 4603781 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48127-foto-08075-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47966 | Can Ponarrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponarrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.45/064. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | L'entorn és ple de vegetació i els tancaments estan degradats. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal hi ha un portal d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha un altre portal de les mateixes característiques, tot i que actualment tapiat amb un envà de totxo. Al pis destaquen dues finestres amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La que està situada damunt del portal d'accés presenta una espitllera inferior. De la façana de llevant destaca un portal tapiat emmarcat amb carreus de pedra, amb la llinda plana i el marxapeu monolítics. De la façana posterior cal mencionar la finestra del pis, amb carreus i llinda de pedra, i una petita obertura bastida amb maons i situada al nivell de la planta baixa. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un petit volum rectangular amb coberta d'uralita. Al seu costat hi ha un pou de planta circular bastit en pedra i maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç, amb les cantoneres bastides amb carreus de pedra. Conserva bona part del revestiment original de la façana principal.</p> | 08075-56 | Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. Tot i que no hi ha constància documental directa, la masia de can Pona Rius va estar vinculada a la família Nogueres. Aquest cognom està documentat a Canyamars des de finals del segle XVIII. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, es menciona que l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Pona-Rius' dins del veïnat de Canyamars. Els darrers propietaris de la masia deixaren de viure-hi l'any 1967. Poc després, l'any 1970, la masia fou venuda als promotors de la urbanització. Des de l'any 1988, la masia és propietat de l'ajuntament de Dosrius. En l'actualitat, l'edifici està deshabitat.</p> | 41.6106400,2.4436100 | 453641 | 4606697 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47966-foto-08075-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47966-foto-08075-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47966-foto-08075-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Pona Rius. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47933 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25, 28, 71, 88, 145. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.08/027. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVII-XVIII | L'arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una gran finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1766. L'obertura està situada al nivell del carrer. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana està rematada per una cornisa amb decoració de teula àrab. A les façanes laterals hi ha una senzilla finestra rectangulat per banda. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la cantonada de llevant es conserva una mostra dels carreus de pedra que antigamanet la decoraven.</p> | 08075-23 | Plaça de la República, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Farrer'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en 'Guillem Ferrer'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix mencionat com 'Ferrer' i també com 'Ferrer (Vany F.)'. Posteriorment, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, apareix mencionat en Bartomeu Ferrer Sastre, el qual confessa totes aquelles cases situades a la plaça de Dosrius. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Pel que fa al segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 existia una casa anomenada 'Ferrer' dins del veïnat de Dosrius. Així doncs, és molt probable que la data que hi ha gravada a la finestra de la planta baixa faci referència a una reforma de l'edifici. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici va ser la seu d'un dels ferrers del poble fins a la dècada dels anys 30 del segle XX. Davant seu hi havia un abeurador de grans dimensions pels animals. L'any 1989, la casa va ser objecte de reformes i, l'any següent, s'hi va establir un negoci immobiliari. L'any 1994 es va arranjar la coberta.</p> | 41.5937900,2.4068600 | 450566 | 4604847 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48037 | Ca l'Eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leugasser | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.58/138.</p> | XVIII | Ha perdut tota la coberta i els murs estan força degradats. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això es conserva una de les cantonades en alçat i algun altre mur de la distribució interior. S'observen les restes de l'antic forn, amb una volta malmesa bastida en maons (amb la boca i la fogaina emmarcats en pedra desbastada). En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i disposada de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-127 | Paratge de Can Brugueràs, 39 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citat 'Eugasser'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat en ruïnes. Pel que sembla, havia estat propietat de la família Prats de la masia de can Galzeran de Canyamars.</p> | 41.6131900,2.4796400 | 456645 | 4606961 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48037-foto-08075-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48037-foto-08075-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48037-foto-08075-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml