Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47917 | Biblioteca Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-vella | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 18. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.02/007.</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Forma cantonada amb el carrer de Sant Isidre i està organitzat en una sola planta, La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat per dues finestres d'arc de mig punt, amb les reixes de ferro coronades amb frontons semicirculars. El parament està rematat amb una cornisa rectilínia i compta amb un sòcol inferior de pedra aplacada. Tota la construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-7 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 5 - Dosrius | <p>L'edifici és conegut amb aquest nom pel fet que, durant els anys 40 del segle XX, Juan Zamora de las Vacas, alcalde i metge del poble, hi va voler fer una biblioteca pública, tot i que finalment, el projecte no es dugué a terme. La primera referència documental apareix en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70. L'any 1892, l'edifici funcionava com a escola pública de nenes. Posteriorment, i fins a la Guerra Civil espanyola (1936-39), fou la seu de la barberia del poble i la primera sala de ball del municipi (durant el primer terç del segle XX). Durant la dècada dels anys 1964-65 a 1974-75, es convertí en local pels joves. L'any 1981, l'edifici fou reformat interiorment per l'arquitecte Jordi Estrany i Castany. Un cop finalitzada la reforma, i fins l'any 1991, la construcció albergà diferents serveis de l'ajuntament com magatzem de documentació de l'arxiu històric municipal, seu del grup d'esplai, correus, etc. Des del curs 1994-95 i fins al 1996-97 s'utilitzà com a l'aula de parvulari del CEIP del Pi, i posteriorment, s'hi instal·laren les bústies dels apartats de correus (a l'entrada), s'organitzaren algunes exposicions i s'hi instal·là el Punt d'Informació Juvenil l'any 2001. L'edifici passà a ser propietat del Bisbat de Barcelona mitjançant una permuta realitzada a finals del mandat de l'alcalde Josep Jo (1999-2015).</p> | 41.5944400,2.4068900 | 450569 | 4604919 | 1870-80 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47918 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.03/008. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XVII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra granítica i la llinda plana gravada amb l'any de construcció: '16IHS91'. Damunt seu destaca una finestra d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat de ponent del parament destaca una allargassada obertura rectangular completament reformada (que abarca els dos nivells), tapiada amb una planxa de ferro corten amb petites obertures quadrades. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonada bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-8 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'edifici fou la seu de l'Ajuntament de Dosrius fins l'any 1974. Tot i que originàriament es bastí a finals del segle XVII, és força probable que entre els segles XIX i XX, fos reformat mitjançant l'obertura d'un balcó simple al pis superior i una finestra rectangular de grans dimensions a la planta baixa, emmarcada amb carreus de pedra. Posteriorment, la reforma realitzada entre els anys 1989-1992 pels arquitectes Jordi Estrany Castany i Llorenç Campdepadrós, va reconvertir aquestes dues obertures en l'actual buit allargassat cobert amb ferro corten. La primera referència on apareix la construcció és en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70, tot i que anteriorment ja apareixia en uns plànols cadastrals de l'any 1853. Durant el període de la Guerra Civil, l'edifici fou la seu del Comitè Antifeixista de Dosrius i, durant un temps, s'hi traslladà l'arxiu parroquial i alguns retaules de l'església,per evitar la seva desaparició. En l'actualitat, l'edifici està destinat a dependències de l'Arxiu Històric Municipal (primera planta) i de les entitats municipals (planta baixa). Durant un temps, també s'havia destinat a oficina de correus i s'hi havien fet cursos formatius.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 1691 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47919 | El Sindicat i el Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sindicat-i-el-centre-parroquial | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16, 18, 19. ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'Cinema a Dosrius??? I per què no. En tot cas, depèn de tots nosaltres'. El Comú, núm. 12, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 226-229, 233. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.04/009. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 35. RAMIS NIETO, Josep. 'El Sindicat Agrícola Catòlic de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de novembre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | Cal rehabilitar-lo interiorment i arreglar l'arrebossat dels paraments. | <p>Edifici aïllat amb jardí posterior, format per dos cossos adossats en perpendicular que li confereixen una planta en forma d'L. El volum de llevant (nº 11) és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc escarser a la planta baixa i una senzilla finestra rectangular al pis, coronada amb una decoració pictòrica a mode d'arc ogival. La façana està rematada per coronament de perfil trencat, amb una cornisa motllurada de maons i un plafó central apuntat. Les obertures de la façana lateral, en canvi, són rectangulars i estan bastides en maons, amb arcs de descàrrega superiors. La construcció està bastida en pedra i maons, amb el parament principal arrebossat. L'altre volum (nº 13), adossat a ponent, també és rectangular, compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en una sola planta. La façana orientada al carrer presenta quatre grans finestrals d'arc escarser i està coronada per una doble cornisa motllurada i de dents de serra. A la façana lateral, per contra, hi ha un sol portal d'arc escarser. Ambdós paraments es troben arrebossats.</p> | 08075-9 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 11-13 - Dosrius | <p>El solar on es troba construït l'edifici fou cedit al Sindicat Agrícola Catòlic el 9 d'agost de 1921, tot i que amb una clàusula que condicionava la disposició del mateix en favor de l'església, en cas de desaparició del Sindicat. Les obres es dugueren a terme amb els diners dels socis (un 90% de la població). El nº 11 es va correspondre amb la seu del Sindicat . A la planta baixa s'hi podia comprar menjar pel bestiar, sulfats i adobs per la terra, entre d'altres productes. El pis superior va estar destinat, en origen, a ser l'habitatge del responsable de la institució. En el nº 13, en canvi, s'hi va construïr una sala amb escenari i vestidors destinada, sobretot, a representacions teatrals, tot i que també s'hi feren sessions de cinema, balls, xerrades, etc. Als anys 90, aquest edifici fou objecte d'unes petites reformes interiors (escenari, empostissat de fusta i pati de butaques). Pel que fa al Sindicat, l'any 1930 obtingué permís per instal·lar un molí triturador amb motor, segons consta documentalment. Posteriorment, als anys 40 del segle XX, el Sindicat Agrícola Catòlic es va dissoldre, passant a ser la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'. Aquesta va estar en funcionament fins a principis dels anys 50, moment en que s'atura l'activitat, tot i que la Hermandad no queda dissolta. Aquest fet propicia que l'any 1995, l'edifici passi a ser propietat del Bisbat de Barcelona per la clàusula anteriorment mencionada. A finals dels anys 60 principis dels 70, fou la seu del 'Club Ferradura' (punt de trobada dels joves de 14 a 16 anys). Pel fa al Centre Parroquial, cal dir que durant molt de temps fou l'única sala del poble. Amb la dissolució del Sindicat Agrícola Catòlic, aquest volum va passar a ser propietat de l'església i es començà a denominar Centre Parroquial de Dosrius. Durant l'època de mossèn Enric Xicola (1933-1935) s'hi projectaven pel·lícules de cinema mut. Posteriorment, també el NODO i una projecció dominical/dies festius de pel·lícules fins l'any 1976. Pel que fa al teatre, es coneix que entre els anys 1929-30, un grup teatral d'homes del poble hi actuava. L'any 1934 s'hi representà l'obra 'Fabiola', feta per les dones i amb direcció d'Esteve Albert i de mossèn Xicola. Entre els anys 1949 i 1955, essent rector mossèn Jaume Arcarons, es començaren a fer representacions mixtes. L'any 1961 es va fer la primera edició del Festival 'Vol i Pot', que es allargar fins l'any 1968. També s'hi van fer diversos festivals infantils.</p> | 41.5948700,2.4047900 | 450395 | 4604968 | 1921-25 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47922 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit | XVIII-XIX | <p>Masia urbana aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossats a la seva façana de llevant hi ha els altres dos volums El davanter, de mida petita, presenta la teulada d'un sol vessant i està organitzat en una sola planta. El posterior, en canvi, compta amb el mateix tipus de coberta però està distribuït en planta baixa i dos nivells superiors. La façana principal de la construcció presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats,i un altre accés rectangular amb voladís superior. La resta d'obertures es correponen amb finestres rectangulars, les del pis superior amb els ampits motllurats. La resta de buits de l'edifici són rectangulars. La construcció presenta els paraments principals arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-12 | Carrer de Barcelona, 9-13 - Dosrius | 41.5946800,2.4093400 | 450774 | 4604944 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47927 | Ca l'Aiandro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiandro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/020.</p> | XVII/XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, que presenta una coberta plana amb terrat a la part davantera combinada amb una teulada d'un sol vessant a la part posterior. Està reformat i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb un senzill portal d'accés rectangular i una finestra també rectangular al pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda i l'ampit de pedra plans, amb una motllura rectilínia que recorre l'intradós de l'obertura. La façana està coronada per la barana del terrat, que presenta plafons ceràmics de gelosia, i que s'extén cap a la façana lateral. En aquest parament, les obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars majoritàriament reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-17 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 3 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou objecte de reformes menors l'any 1971 (ampliació de la porta) i, posteriorment, l'any 1984 (canvi de bigues, ampliació de les finestres, nous forjats, reforma de la teulada, etc.).</p> | 41.5945800,2.4069200 | 450572 | 4604934 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47929 | Can Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llarg | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.03/022.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, completament reformat i amb la coberta de teula àrab de dues vessants i un altell superior. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a les escales que porten a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Totes les obertures són rectangulars. El parament està rematat amb una cornisa de teula àrab. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-19 | Plaça de la República, 2 - Dosrius | <p>Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou reformat a principis de l'any 2000. Pel que sembla, abans de la reforma, el portal d'accés principal estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.</p> | 41.5942000,2.4066600 | 450550 | 4604892 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47932 | Ca la Marina de Can Pau d'en Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marina-de-can-pau-den-mateu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 33, 54. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.07/026.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està reformat i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, és de tram curt i presenta un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta i brancals bastits amb carreus de pedra. Cal destacar que el brancal de llevant està tapat per la façana lateral de la casa veïna (Can Dama), que se li adossa. Al pis hi ha una única finestra d'arc deprimit convex, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit monolític i la llinda irregular decorada amb un petit arc conopial. La façana lateral, orientada a les escales que porten a l'església, compta amb finestres rectangulars reformades i un petit balcó a l'extrem de tramuntana, també reformat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana lateral.</p> | 08075-22 | Plaça de la República, 10 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, la germana de l'escriptor Esteve Albert hi va establir una perruqueria. Posteriorment, l'any 2004, l'edifici fou reformat.</p> | 41.5942500,2.4068300 | 450564 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47933 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25, 28, 71, 88, 145. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.08/027. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVII-XVIII | L'arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una gran finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1766. L'obertura està situada al nivell del carrer. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana està rematada per una cornisa amb decoració de teula àrab. A les façanes laterals hi ha una senzilla finestra rectangulat per banda. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la cantonada de llevant es conserva una mostra dels carreus de pedra que antigamanet la decoraven.</p> | 08075-23 | Plaça de la República, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Farrer'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en 'Guillem Ferrer'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix mencionat com 'Ferrer' i també com 'Ferrer (Vany F.)'. Posteriorment, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, apareix mencionat en Bartomeu Ferrer Sastre, el qual confessa totes aquelles cases situades a la plaça de Dosrius. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Pel que fa al segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 existia una casa anomenada 'Ferrer' dins del veïnat de Dosrius. Així doncs, és molt probable que la data que hi ha gravada a la finestra de la planta baixa faci referència a una reforma de l'edifici. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici va ser la seu d'un dels ferrers del poble fins a la dècada dels anys 30 del segle XX. Davant seu hi havia un abeurador de grans dimensions pels animals. L'any 1989, la casa va ser objecte de reformes i, l'any següent, s'hi va establir un negoci immobiliari. L'any 1994 es va arranjar la coberta.</p> | 41.5937900,2.4068600 | 450566 | 4604847 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47935 | Ca la Guinardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-guinardona | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.11/030.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Tot i que en l'actualitat sigui un sol habitatge, en origen eren dues cases adossades. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres d'obertura rectangular. Al pis destaquen tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La façana està rematada amb una petita cornisa motllurada (al número 3 també hi ha una tortugada). La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol també pintat.</p> | 08075-25 | Carrer de Lluís Moret, 1-3 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. En aquesta obra, l'edifici apareix representat amb una estructura de masia i amb la façana principal orientada a la plaça (la casa de Can Dama no hi apareix). Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, entre finals del segle XIX i principis del XX, l'edifici va passar a ser propietat d'un comerciant de Dosrius anomenat 'El Ràpid', el qual hi va obrir un estanc. Posteriorment, la casa fou adquirida per la propietaria de la masia de Cal Guinardó (d'aquí el topònim amb el que és coneguda actualment).</p> | 41.5942500,2.4069100 | 450571 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47936 | Ca la Marina de can Gabarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marina-de-can-gabarra | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.12/031.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars, les de la planta baixa (portal i finestra) més senzilles i amb reixes de ferro, mentre que les del pis (finestra i balconera) presenten els emmarcaments en relleu a mode de guardapols, amb la part superior motllurada. La finestra també té l'ampit motllurat i el finestral dóna sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballada i decorada amb motius florals. La llosana del balcó està integrada dins de la motllura rectilínia múltiple que recorre la divisòria entre les dues plantes. La façana està rematada amb una cornisa motllurada situada damunt de les obertures i està coronada per un entaulament motllurat sostingut amb mènsules. S'observen dos forats rectangulars amb gelosia, utilitzats per a la ventilació de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol en relleu.</p> | 08075-26 | Carrer de Lluís Moret, 11 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. És força probable que la construcció fos reformada a principis del segle XX, si tenim en compte la composició de la seva façana. L'any 1973 s'hi feren petites reformes interiors. Inicialment, l'edifici era del mateix propietari que Can Gabarra, heretant-lo posteriorment la seva filla Marina. D'aquí prové el topònim amb el que és conegut.</p> | 41.5945400,2.4070300 | 450581 | 4604930 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47944 | Can Vergés i cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verges-i-cal-music | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.23/042.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i està separat en dos habitatges independents, can Vergés i cal Músic, tot i que formen part de la mateixa construcció. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. A la planta baixa hi ha dos portals reformats i dues finestres protegides amb reixes de ferro treballades. Al pis, en canvi, hi ha cinc senzilles finestres. La construcció, bastida en pedra, presenta tres dels quatre paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un altre edifici conegut com a cal Rei. A l'extrem sud-est de la façana principal, que està orientada a llevant, destaca un safareig de planta rectangular amb dipòsit posterior separats per un mur amb el coronament arrodonit. Aquest conjunt està bastit en maons i amb els paraments arrebossats.</p> | 08075-34 | Carrer de la Pujada del Castell, s/n - Dosrius | <p>Antigament, el camí ral per anar a Canyamars i el Far passava per davant de la casa (actual ronda de Francesc Macià) i, a uns 300 metres de distància, hi havia el safareig i la font del Vitxi (actualment desapareguts). Tot i això, la casa s'alimentava amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada al paratge conegut com la Font d'en Sala. L'edifici fou concebut com a habitatge d'estiueig de la família Vergés, originaria de Badalona. A cal Músic hi havien els masovers que cuidaven de la finca tot l'any i que donaren el nom a la construcció.</p> | 41.5970200,2.4076200 | 450632 | 4605205 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47944-foto-08075-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47944-foto-08075-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47944-foto-08075-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47949 | Cal Raio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raio | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.28/047.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de pati davanter. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un destacable portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana decorada amb dos arcs convexos, i recolzada damunt d'impostes de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, majoritàriament reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha un cos de planta rectangular de factura més recent.</p> | 08075-39 | Carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, 2 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la casa apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'any 1998, l'edifici fou reformat juntament amb la casa de cal Mosso, situada a la banda de ponent i que forma part de la mateixa construcció. Fruit d'aquestes obres es va transformar una antiga finestra en el portal actual d'accés a l'interior.</p> | 41.5947400,2.4068800 | 450569 | 4604952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47949-foto-08075-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47949-foto-08075-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47949-foto-08075-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47950 | Cal Mosso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mosso | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.29/048.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i marxapeu de pedra monolític. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, majoritàriament reformades. Destaca una de les finestres del pis, que conserva tres carreus de pedra que en origen emmarcaven els brancals. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de migdia destaca un cos de planta circular amb coberta de teula àrab.</p> | 08075-40 | Carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la casa apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola, i torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'any 1998, l'edifici fou reformat juntament amb la casa de cal Raio, situada a la banda de llevant i que forma part de la mateixa construcció.</p> | 41.5947500,2.4068000 | 450562 | 4604953 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47950-foto-08075-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47950-foto-08075-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47950-foto-08075-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47951 | Can Vallmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallmajor | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 18. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: .RU.30/049. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 161, 163, 164. CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2017). 'Els Vallmajor davant la proximitat de la mort. Entre la cerca de la redempció divina i la preservació del patrimoni familiar'. Duos Rios, núm. 3, p. 62-72. CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis, amb cinc crugies. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es correponen amb finestres (i un portal) rectangulars, emmarcades en pedra. Destaca, a l'extrem de ponent del parament, una galeria al pis coberta amb un embigat de fusta sota la pròpia teulada, i delimitada amb una barana de gelosia d'obra intercalada amb dues columnes helicoïdals bastides en maons. També destaca la finestra balconera situada damunt del portal, amb el mateix tipus de barana i la llinda gravada amb l'any 1538. La façana està rematada amb un coronament ondulat situat a la crugia principal. Està arrebossada i pintada, amb un gran ràfec combinat amb maons plans i teula àrab. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que bastides amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets. Embellint les cantoneres hi ha carreus de pedra. A l'extrem nord-oest de l'edifici hi ha un espai descobert a mode de pati, que integra un gran portal d'arc de mig punt adovellat actualment tapiat (donava accés a l'exterior, a ponent). A l'interior hi ha un ampli vestíbul amb escala catalana al fons i el sostre decorat amb motllures laterals sostingudes amb mènsules. A l'extrem sud-est del jardí, integrat a la tanca de la finca, hi ha un volum rectangular a mode de porxo, reformat. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, sostinguda amb una encavallada de fusta ornamentada i pilars bastits amb maons. Està delimitat per una barana bastida en maons, que forma part de la mateixa tanca de delimitació del recinte. A l'extrem sud-oest del jardí hi ha l'antiga masoveria de cal Mosquit.</p> | 08075-41 | Carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>La referència més antiga relacionada amb la masia de can Vallmajor data de l'any 1143. Es tracta del testament de Joan Vallmajor, cavaller del Sant Sepulcre, on s'esmenta una propietat situada a la parròquia de Sant Iscle de Dosrius. A finals de segle, en un pergamí datat l'any 1197, apareix la primera referència documental directade la masia. En aquest document, Joan Vallmajor (descendent de l'anterior) fa donació a la seva dona Beatriu Batlle del 'mansum vocatum de Valle Majore, in paroechia de Sancti Aciscli de Duobus rivis' (Capdevila et al., 2018: 21). Les referències a la nissaga Vallmajor i al mas continuen entre els segles XIII i XV (compres de terres, testaments, pagaments). Per un testament datat l'any 1227 es desprèn que el mas estava sota domini directe del castell de Dosrius, tot i que també tenia alous lliures d'impostos. De fet, en un capbreu datat l'any 1356, es fa referència a les terres que els Cartellà (senyors del castell) i els Vallmajor tenien sota domini compartit, demostrant d'aquesta manera la importància dels Vallmajor dins del terme de Dosrius. Pel que fa a les referències documentals del segle XVI, l'edifici apareix mencionat en els fogatges de l'any 1515 i 1553, i tambe en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen, relacionades sobretot amb els registres cadastrals de l'època. L'any 1920, la família Vallmajor deixà de ser la propietaria de la masia. A finals de segle, la masia passà a mans d'una empresa immobiliària, que urbanitzà tots els terrenys del voltant creant una gran àrea residencial urbanitzada en la que es troba integrada.</p> | 41.5959600,2.4056200 | 450465 | 4605088 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47951-foto-08075-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47951-foto-08075-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47951-foto-08075-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47953 | Casa Carmona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmona | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.32/051.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta del tot irregular. Aquests volums estan adaptats al desnivell del terreny. El volum de la banda de migdia presenta una planta pentagonal i una coberta de teula àrab de cinc vessants. Compta amb un gran porxo obert a la planta baixa i una terrassa perimetral al pis amb barana de fusta. El cos de la banda de llevant, en canvi, és de planta més o menys quadrada, amb coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta una gran vidriera orientada a migdia que engloba les dues plantes a mode de tribuna. El volum de tramuntana compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en dos nivells també, amb obertures rectangulars. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-43 | Urbanització de Can Valls, 5 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1965. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964. L'any 1974 es varen fer reformes a l'edifici ampliant la planta baixa i incorporant un altre pentagon a l'existent.</p> | 41.6046100,2.4213300 | 451780 | 4606040 | 1965 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47953-foto-08075-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47957 | Casa Traveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-traveria | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.36/055.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i envoltat de jardí, que està format per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Tota la construcció està organitzada en un sol nivell. El volum principal presenta una planta rectangular, amb coberta de teula àrab de quatre vessants. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre cos, que té una planta rectangular i presenta una coberta de teula àrab de tres vessants. En darrer terme el cos central, de planta hexagonal i coberta de teula àrab poligonal. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments en relleu emblanquinats. La construcció, bastida en maons, deixa veure l'aparell de l'obra a tots els paraments.</p> | 08075-47 | Urbanització de Can Valls, 24 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig i la seva llicència d'obres és de l'any 1969. Fou una de les primeres cases que es va construïr a la urbanització de Can Valls, creada l'any 1964.</p> | 41.6044600,2.4194400 | 451623 | 4606024 | 1969 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47957-foto-08075-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47964 | Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 94. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.43/062. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Força enrunada i coberta de vegetació. | <p>Masia enrunada i coberta d'abundant vegetació que conserva una planta més o rectangular. La coberta està completament esfondrada, així com el forjat del pis superior. Els murs estan força degradats, sobretot de la part superior. Moltes de les obertures s'han perdut, tot i que es conserva una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i una petita obertura rectangular bastida amb carreus també. També s'observa una llinda bastida amb maons disposats a sardinell. Es conserva, tot i que en mal estat, el forn de volta a l'exterior del perímetre. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar i fragments de maons. En alguns trams es conserven restes del revestiment que cobria les parets.</p> | 08075-54 | Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Feliu de la Plana' dins del veïnat de Canyamars. Tot i que no hi ha constància documental directa, sabem que la masia de can Feliu va estar vinculada a la família Nogueres, que en foren els darrers habitants a principis del segle XX. Aquest cognom està documentat a Canyamars des de finals del segle XVIII. A finals del segle XIX, a la masia hi visqué la Maria dels Polls, que estava casada amb un membre de la família Nogueres i que es decicava a la cria i venda de pollastres. L'any 1966, la masia fou venuda als promotors de la urbanització i, des de l'any 1988, és propietat de l'ajuntament de Dosrius.</p> | 41.6092900,2.4428000 | 453573 | 4606548 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47964-foto-08075-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47968 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.47/066. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que consta de dos cossos adossats disposats a diferent nivell que li confereixen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de teula àrab. Estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal compta amb tres portals d'obertura rectangular a la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta i els ampits motllurats. El de la banda de llevant presenta els brancals bastits amb carreus de pedra. Destaca un rellotge de sol de pedra, amb el gnònom de vareta, la numeració romana i decorat amb motius florals i geomètrics. L'altre volum presenta un gran portal rectangular amb llinda de fusta i protegit amb un petit voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha tres petites obertures rectangulars, a mode de forats de ventilació. Damunt del portal hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un petit cos rectangular cobert amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres formades amb carreus de pedra. Al davant de la masia hi ha una bassa de planta rectangular amb els paraments revestits i la part superior bastida amb cairons.</p> | 08075-58 | Avinguda de Can Figueres, 18-20 - Urbanització de Can Figueres - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Figueres'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Gaspar Figueres i, posteriorment, en capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta Esteva Figuera, del 'Manso Figueres'. També apareix en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' com a 'mas Figueres'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareixen dues cases anomenades 'Figueras' dins del veïnat de Canyamars, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una amb el mateix topònim. Posteriorment torna a aparèixer en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. L'edifici torna a estar referenciat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. L'edifici fou objecte de diverses reformes entre els anys 1983-1985 i, finalment, l'any 2002. Aquestes reformes donaren a la masia l'aspecte actual.</p> | 41.5988200,2.4425000 | 453540 | 4605385 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47968-foto-08075-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47973 | Ca la Miguelita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miguelita | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.52/071.</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb jardí a la part lateral. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta quatre grans obertures a la planta baixa que es repeteixen al pis. Són rectangulars i presenten un emmarcament en relleu i arrebossat a mode de guardapols. Destaca, a l'extrem de llevant del pis, un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. També hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge de Santa Teresa de Jesús. La façana està rematada amb una motllura rectilínia i un ràfec de dents de serra. Damunt dels finestrals del pis superior hi ha quatre registres de ventilació de la coberta rectangulars, amb el mateix emmarcament que les obertures. La resta de paraments compten amb senzilles obertures rectangulars. Adossat a la façana posterior hi ha un volum de planta rectangular definit per un porxo a la planta baixa i cobert per una terrassa al pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol reformat a la façana principal.</p> | 08075-63 | Carrer Major, 50 - Canyamars | <p>Pel que sembla, amb anterioritat a la guerra Civil espanyola (1936-1939), era un dels pocs edificis que hi havia al carrer Major de Canyamars, juntament amb les Cases Blaves, can Pelegrí i can Cinto (completament reformat). Pel que sembla, l'edifici fou construït a principis del segle XX com a habitatge d'estiueig. El topònim amb el que es coneix prové de l'esposa del primer propietari de la construcció. Posteriorment, a principis del segle XXI, l'edifici fou la seu d'una entitat bancària.</p> | 41.5997800,2.4465600 | 453879 | 4605490 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47973-foto-08075-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47974 | Ca la Sèbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sebia | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.53/072.</p> | XX | <p>Edifici cantoner amb un petit pati davanter, delimitat del carrer mitjançant una tanca d'obra amb porta de ferro. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta cinc portals i un finestral d'obertura rectangular força reformats. Al pis destaquen quatre finestrals rectangulars que tenen sortida a dos balcons correguts amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Damunt d'aquestes obertures hi ha quatre forats de ventilació de la coberta, Són rectangulars i estan protegits amb gelosia ceràmica. La façana està rematada amb una simple cornisa rectilínia. La resta de paraments compten amb senzilles obertures rectangulars. De la façana posterior destaquen dos llargs balcons correguts amb les llosanes bastides amb revoltons i baranes de ferro. La construcció presenta tant la façana principal com la posterior arrebossades i emblanquinades, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana principal.</p> | 08075-64 | Carrer Major, 52 - Canyamars | <p>L'any 1933, la propietària de ca la Miguelita (casa veïna) va demanar permís a l'ajuntament per construïr una altra casa al costat de la seva, en la zona de servitud. No obstant això, l'edifici no fou construït fins després de la guerra Civil espanyola, probablement vers l'any 1940. Ha tingut diversos usos al llarg del temps: casa d'estiueig, locals comercials o locals destinats a la restauració.</p> | 41.5998300,2.4466800 | 453889 | 4605495 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47974-foto-08075-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47974-foto-08075-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47974-foto-08075-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47976 | Can Pifanyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pifanyo | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.55/074. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner amb pati posterior, format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i estàn distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, presenta quatre obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Del pis destaca el balcó simple situat damunt del portal d'accés, amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballada. Al seu costat hi ha un balcó corregut força més modern que l'anterior. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, amb el mateix tipus d'emmarcament i força més senzilles. De la façana lateral destaquen dues finestres al pis, una d'elles amb l'ampit de pedra motllurat i l'altra emmarcada amb carreus de pedra, amb l'ampit de pedra també. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-66 | Carrer de Sant Esteve, 2 - Canyamars | <p>La primera referència documental de l'edifici apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 existia una casa anomenada 'Epifani' dins del veïnat de Canyamars, tot i que no es pot assegurar que es tracti de la mateixa construcció. Pel que sembla, l'edifici és propietat de la mateixa família des de l'any 1870. Tenien els horts en els mateixos terrenys on, posteriorment, es va construïr la fàbrica de Manufactures Canyamars. A principis del segle XX, a la casa hi havia una botiga de queviures i un bar.</p> | 41.6013500,2.4477900 | 453983 | 4605663 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47976-foto-08075-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47976-foto-08075-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47976-foto-08075-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47977 | Can Llibre del Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibre-del-carrer | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.56/075.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i ràfecs de dents de serra. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb totes les obertures rectangulars, majoritàriament emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Del número 8 destaquen les finestres del pis. La de la banda de tramuntana presenta els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana monolítica i l'ampit de pedra motllurat. La de migdia, en canvi, compta amb l'ampit motllurat, tot i que està arrebossat. Pel que fa al número 10 destaca el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-67 | Carrer de Sant Esteve, 8-10 - Canyamars | <p>Si ens fixem en el topònim amb el que es coneix la casa, sembla clar que l'edifici degué pertànyer als mateixos propietaris de la masia de can Llibre de Pagès, situada a la vall de can Rimbles i originaria del segle XVI. Malgrat això, la primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853.</p> | 41.6014600,2.4475700 | 453965 | 4605676 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47977-foto-08075-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47977-foto-08075-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47977-foto-08075-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47979 | Can Piqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pique | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.58/077.</p> | XX | L'interior dels habitatges està en força mal estat. | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior i segregat en tres habitatges. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distibuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal destaca el portal del número 8, que dibuixa un arc lleugerament rebaixat i una porta de fusta amb vitralls acolorits i motius florals i geomètrics. També són destacables el portal (i la porta de fusta amb el pany decorat) i la finestra de la planta baixa corresponents al número 10. Presenten tres motllures rectilínies incises al parament, a mode de guardapols. En darrer terme, destaca la porta de fusta del número 6, amb l'argolla, el pany i la bústia de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb el sòcol diferenciat en un altre color.</p> | 08075-69 | Carrer de Sant Josep, 6-10 - Canyamars | <p>L'edifici fou construït l'any 1923 com a habitatge d'estiueig per una família de Mataró que, fins aleshores, havia estiuejat a can Pifanyo. També s'hi feren pisos per llogar. De fet comptava amb dos baixos i dos pisos.</p> | 41.6011900,2.4473700 | 453948 | 4605646 | 1923 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47979-foto-08075-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47984 | Can Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigues | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 15. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.05/085. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Ambdós volums tenen les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Presenten tres portals d'accés, un de rectangular i dos d'ac rebaixat. El principal està cobert amb un voladís superior de teula àrab. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis amb els ampits motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la banda de llevant del conjunt hi ha un petit volum auxiliar amb coberta d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un porxo cobert amb uralita i bastit en maons.</p> | 08075-74 | Veïnat de Batlle, 11 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb el topònim de la masia apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Bigas', tot i que les terres que ostenta estan situades al Puig Pedrós. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' dels anys 1784, 1786 i 1787, ja es menciona la masia de 'Can Bigas'. Durant el segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865, l'edifici consta dins del Veïnat Estapé com a propietat de la família Novell. En darrer terme, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta la casa 'Bigas' dins del veïnat de Dosrius. En origen, la masia estava format per un sol edifici de planta baixa i pis, amb coberta de dues vessants i unes corts pel bestiar adossades al volum. Pels voltants de l'any 1900, damunt de les corts es va construïr una habitació, conformant d'aquesta manera l'estructura arquitectònica que té actualment la construcció.</p> | 41.5945500,2.4288600 | 452400 | 4604919 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47984-foto-08075-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47984-foto-08075-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47984-foto-08075-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47985 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.06/086. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Rehabilitació de l'espai interior inacabada. | <p>Masia aïllada reformada i ampliada que presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Presenta un ràfec de dents de serra a tots els paraments i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades en pedra. Les de la planta baixa estan completament restituïdes mentre que dues de les finestres del pis tenen els ampits motllurats. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici també són rectangulars, tot i que només destaquen les finestres de la façana de ponent, que estan emmarcades en carreus de pedra i amb les llindes planes. La construcció presenta els paraments recentment arrebossats. L'interior de la construcció està innacabat, en procés de reforma.</p> | 08075-75 | Veïnat de Batlle, 13 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta la casa 'Coix' dins del veïnat de Dosrius. A mitjans dl segle XX, la propietat de l'edifici pertanyia a la masia de can Terrades de la Nit, que està situada damunt seu. Ambdues finques eren propietat de Palmira Coll. De l'any 1952 fins al 1997, a la masia hi havia una família que feien de masovers i treballaven la terra. Posteriorment, la casa va ser venuda. En els darrers anys, a la masia s'hi va instaurar una eugassada i, en l'actualitat, un club hípic de doma clàssica. Pel que sembla, l'estructura original del sostre era una combinació de bigues i llates de fusta, amb una solera de rajoles. En una d'aquestes rajoles hi havia pintada la data 1870. És probable que aquesta data fes referència a una reforma de l'edifici, tot i que no s'ha pogut corroborar. En els darrers anys, la masia ha estat objecte d'una gran reforma i rehabilitació que l'ha transformat completament. D'entrada, l'edifici ha estat ampliat per la banda de llevant, integrant en la construcció un volum adossat més antic. Alhora, la major part d'obertures han estat transformades. De fet, a principis del segle XXI, el portal d'accés era rectangular i les finestres de la planta baixa tenien les llindes de fusta. A més a més, els paraments deixaven l'obra de paredat vista, en contraposició a l'arrebossat que actualment cobreix les parets.</p> | 41.5993600,2.4307000 | 452557 | 4605452 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47985-foto-08075-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47985-foto-08075-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47985-foto-08075-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47989 | Can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades-del-moli | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.10/090. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. L'edifici, que es troba reformat, està construït damunt d'una plataforma elevada delimitada amb murs de paredat arrebossats. El volum principal està format per dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a migdia. Consten de planta baixa i pis. El de ponent presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Gravat en un plafó a terra, davant de la porat, hi ha la següent inscripció: ' CAN TERRADES DEL MOLÍ/1892/RESTAURANTE'. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa protegides amb reixes de ferro. Destaca la finestra situada damunt del portal, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda monolítica d'arc conopial lleugerament apuntada. El cos de llevant es troba una mica més avançat que l'anterior i resta amagat per la presència d'una gran carpa desmuntable davant seu. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular emmarcat en carreus de pedra i amb la llinda plana. La resta d'obertures són finestres rectangulars fetes també amb carreus de pedra. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars més, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Alhora, adossat a la banda de ponent hi ha un altre volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada de dues aigües i organitzat en un sol nivell. Destaca el portal d'arc rebaixat a la façana de migdia. En darrer terme, i adossat a la banda de llevant de la construcció, hi ha un altre cos rectangular organitzat en una sola planta i amb teulada d'un vessant. Al costat hi ha una bassa de planta rectangular delimitada amb una tanca. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal està rematada amb tortugada ceràmica i amb carreus de pedra a les cantoneres del volum de llevant. A l'est de la construcció hi ha una gran bassa de planta rectangular, reforçada amb contraforts a la banda de migdia. Darrera d'aquesta hi ha un altre edifici de planta rectangular, amb coberta de teula àrab i organitzat en un nivell. Destaca, entre d'altres elements, un gran portal d'arc rebaixat adovellat emmarcat amb carreus de pedra.</p> | 08075-79 | Veïnat de Ribot, 1 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Tarrades'. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en Celoni Terrades. Posteriorment, en el contracte per a la construcció del temple parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, signat l'any 1526, apareix anomenat en Cebrià Tarradas, batlle de Dosrius, tot i que no s'especifica si està relacionat o no amb la masia de can Terrades de la Nit (situada al veïnat de Batlle) o amb la masia que ens ocupa. Poc després, en el fogatge de l'any 1553 hi consta el topònim 'Terrades'. Dins del segle XVIII, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi apareix diverses vegades citada la 'Vinya Tarradas o casa Tarradas', tot i que tampoc queda clar a quina de les dues masies s'està referint. De fet, la primera referència documental directa de la masia apareix en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que l'any 1632 hi havia tres cases anomenades 'Tarradas' i 'Terrades' dins del veïnat de Dosrius, tot i que en la relació de l'any 1897, les dues masies anteriorment mencionades estan perfectament distingides. En aquest llistat hi apareix 'Terrades del Molí'. Encara dins del segle XVII, en l'establiment del 'Molí fariner de Dosrius' a Francesc Saborit, datat l'any 1648, es menciona que el molí afrontava, entre d'altres, amb les propietats d'en Terrades (cal destacar que les restes d'aquest molí encara es conserven sota la masia, a l'altra banda de la carretera). Durant els segles XVIII i XIX,, les referències documentals de la masia continuen. El nom 'Tarradas del Molí' apareix citat en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La finca de can Terrades era una important propietat amb grans vinyes, terrenys boscosos i camps de conreu. Durant el segle XX, la masia va tenir diversos masovers. Des de principis dels anys 70, a la masia s'hi va instaurar un restaurant, activitat que encara segueix.</p> | 41.5904700,2.3961500 | 449671 | 4604484 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47989-foto-08075-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47989-foto-08075-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47989-foto-08075-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47991 | Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenys-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 15. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.12/092. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Destaquen els dos portals de la façana principal, d'arc rebaixat, les finestres del pis, amb els ampits motllurats i un balcó simple amb la llosana motllurada. En l'actualitat, totes les obertures estan protegides amb persianes modernes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant de la façana principal hi ha un cos rectangular amb coberta d'un sol vessant i finestres bastides amb maons.</p> | 08075-81 | Veïnat de Gemir, 30 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que tant l'any 1632 com el 1897 hi havia una casa anomenada 'Arenys' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en una relació de masos de la parròquia de Dosrius i Canyamars feta al segle XVIII, i que forma part del fons del marquesos de Castelldosrius, hi consta 'la caseta de l'Arenys'. Dins del segle XVIII, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', es fa referència a unes vinyes de ca l'Arenys. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el topònim Arenys. Finalment, dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Pel que sembla, la masia és propietat de la mateixa família des de finals del segle XVIII.</p> | 41.5945900,2.4220300 | 451831 | 4604927 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47991-foto-08075-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47991-foto-08075-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47991-foto-08075-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47994 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.15/095. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixatn adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular, emmarcat en carreus i amb la llinda plana de perfil romboïdal. La resta d'obertures de planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars protegides amb baranes de ferro. Al primer pis hi ha quatre finestrals rectangulars amb sortida a quatre balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. En darrer terme, a la segona planta, destaca una galeria d'arcs de mig punt sostinguts amb pilars amb les impostes en relleu, i barana de balaustrada d'obra. Destaca, al bell mig del parament, un rellotge de sol datat l'any 1970. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo cobert amb teulada d'un sol vessant i bigues de fusta, sostingut amb pilars. A la façana de llevant, en canvi, hi ha l'altre volum. És de planta rectangular, organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa plana, delimitada amb balaustrada d'obra. Tant a la façana principal com a la posterior compta amb dues grans obertures d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La façana principal està rematada amb un canaló de tortugada. Davant de la façana principal hi ha una era de planta irregular bastida en cairons, i delimitada per un mur de paredat.</p> | 08075-84 | Veïnat de Gemir, 3 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Casanova' dins del veïnat de Dosrius. És força probable que l'edifici actual respongui a una reforma i ampliació duta a terme a finals del segle XIX o principis del XX, a partir d'un edifici més petit. Alhora, la data del rellotge de sol fa referència a una altra reforma, la qual inclouria la construcció dels balcons de la planta pis. En els darrers temps, a la masia hi havien hagut masovers.</p> | 41.5780700,2.3984200 | 449851 | 4603106 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47994-foto-08075-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47996 | Ca n'Homs de Manyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhoms-de-manyans | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.17/097. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>Masia aïllada constituïda per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, protegit amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars bastits amb maons. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa protegides amb barrots de ferro i les del pis amb porticons de fusta i els ampits en relleu. Destaca, sota el capcer del parament, un rellotge de sol pintat que conserva el gnòmon de vareta. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un altre volum de planta rectangular, organitzat en dos nivells i amb teulada d'un sol vessant. Les finestres presenten les mateixes característiques tipològiques que les del volum principal, tot i que destaca un portal emmarcat en pedra situat a la façana de tramuntana. El darrer volum, més modern, està adossat a la banda de llevant. És rectangular, presenta una coberta de fibrociment d'un sol vessant i s'organitza en un sol nivell. En darrer terme, a la banda de migdia del volum principal, s'adossa un petit cos rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats exceptuant la façana de tramuntana, que deixa l'obra de paredat vista. A l'extrem de migdia de la façana principal destaca un petit volum auxiliar aïllat de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant.</p> | 08075-86 | Veïnat de Gemir, 11 - Zona de Dosrius | <p>L'única referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que l'any 1897 hi havia una propietat anomenada 'Noms de Mayans' dins del veïnat de Dosrius. És força probable que la masia fos construïda al voltant d'aquestes dates.</p> | 41.5809600,2.4098400 | 450805 | 4603421 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47996-foto-08075-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48002 | Can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpare | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.23/103. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. 'L'àlbum del Comú. Anys 40'. El Comú, núm. 9, p. 47. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal, situat a la banda de migdia de la construcció, és de planta rectangular i inclou una ampliació per la banda de ponent, perfectament integrada dins la construcció. Tot i això, la masia està segregada en dos habitatges independents, amb una tanca de separació adossada al bell mig del parament. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. L'habitatge principal, que està reformat, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes sostingudes amb permòdols. L'altre habitatge, que no està reformat, compta amb la mateixa tipologia de portal i una finestra de les mateixes característiques que les anteriors. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Aquest volum presenta l'aparell de l'obra vist a la part corresponent a l'habitatge reformat. És de pedra de diverses mides disposada irregularment. Per contra, la part corresponent a l'altre habitatge té el parament arrebossat. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars amb cobertes de teula àrab de dues vessants, i distribuïts en planta baixa i pis, i una sola planta. Corresponen a habitatges independents. Davant de la façana principal, a la banda de ponent, hi ha un pou cobert de planta circular, bastit en pedra i maons.</p> | 08075-92 | Carrer de Pablo Picasso, 30 - Dosrius | <p>Pel que sembla, la masia sempre ha estat relacionada amb les famílies Martorell i Munné (de fet, la construcció està segregada en quatre habitatges). En aquest sentit hi ha un seguit de referències documentals datades dins l'època moderna que estan relacionades amb aquests cognoms: En primer lloc, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consta en 'Joseph Munné'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix el topònim 'Mone' i 'Casa Gracia Mone'. De fet, la primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1632 ja existia una casa anomenada 'Monner' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i que l'edifici sencer es coneix com a masia de can Santpare, en realitat, aquest topònim correspon a l'habitatge principal que ha estat reformat. L'altre habitatge, situat al seu costat, és conegut com a can Bernat des de l'any 1935, quan s'hi va instal·lar la família procedent de la masia de can Bernat. Aquests habitatges han estat reformats al llarg del temps. L'any 1970 es va reconstruïr la coberta amb bigues de formigó i es va reformar l'interior de l'habitatge de can Santpare. A finals dels anys 70 i principis dels 80, l'interior de can Bernat fou completament reformat. Altres reformes s'han anat executant entre finals del segle XX i principis del segle XXI. El topònim amb el que es coneix la masia és de procedència desconeguda peò, segons les fonts orals, podria venir d'un avantpassat de la família Martorell que era molt religiós.</p> | 41.5966300,2.4102300 | 450849 | 4605160 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48006 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.27/107. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | La coberta està mig esfondrada i els revestiments arrebossats en molt mal estat. | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta coberta té diverses parts esfondrades, sobretot a la banda de tramuntana de l'estructura. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu s'observa un arc de descàrrega bastit en maons. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal rectangular bastit en maons i amb llinda de fusta. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La de la banda de ponent és d'arc conopial rematat amb una creu i lleugerament apuntada, mentre que la de llevant té la llinda sostinguda amb permòdols. Al seu costat hi ha un rellotge de sol pintat al parament, que inclou una creu llatina en una de les cantonades. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Sobresurt, sota l'eix del carener, el cap de la jàssera de fusta que sosté l'estructura. La façana de ponent presenta quatre contraforts adossats i bastits amb paredat, un portal rectangular tapiat i bastit en maons, amb la llinda de fusta, i una finestra al pis feta de maons. A la façana de tramuntana hi ha un altre portal rectangular tapiat i amb llinda de fusta. Pel que fa a la façana de llevant destaca un contrafort adossat a la cantonada amb el parament principal i les restes de dos contraforts més al bell mig de la façana. A l'interior, la masia compta amb portals emmarcats amb carreus de pedra i destaca la gran llar de foc, que integra el forn, i els sostres embigats. La construcció, bastida en pedra i maons, presenta els paraments arrebossats, tot i que en mal estat de conservació.</p> | 08075-96 | Veïnat de Ribot, 4 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, sembla que el rellotge de sol estaria datat l'any 1700. Tot i això, la primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. En aquest document apareix situada dins del veïnat de 'Casa Ribot'. Posteriorment, en un llibre de registre de rotulació de carrers i numeració de cases de Dosrius durant el quinqueni de 1860-1865, hi apareix el 'Vecindario de casa Ribot', que començava a la casa de can Tarau i acabava a la de can Ribot. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Ribot' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi havien hagut masovers, com a mínim des de la primera meitat del segle XX i fins a principis del segle XXI. També s'explica que en aquesta casa s'hi havia fet moneda falsa.</p> | 41.5955400,2.3859600 | 448826 | 4605053 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48007 | Cal Carinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carinyo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.28/108. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal està format per tres cossos adossats, el posterior amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a la carretera, organitzat en dos nivells. El cos davanter, en canvi, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El darrer cos, alineat amb el davanter per la banda de llevant, amb teulada de dues vessants i dues plantes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta obertures rectangulars. Les més destacables presenten un emmarcament en relleu disposat a mode de guardapols (portal d'accés principal, finestra amb reixa de ferro situada al seu costat i finestres del pis superior). A l'extrem de llevant hi ha un portal obert amb llinda de fusta i una obertura semicircular reformada que donava accés a les corts. Al seu costat hi ha un contrafort de reforç. Destaca, a la part superior del parament, un rellotge de sol repintat l'any 1993. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de llevant de la construcció hi ha un altre volum de factura més moderna. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un volum rectangular amb coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal i dues finestres d'arc de mig punt protegides amb reixes de ferro. A la part superior del parament destaca un òcul circular. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant la façana principal destaca un safareig de planta rectangular bastit en maons i un gran lledoner. Prop d'aquest arbre també hi ha una bassa de plantacircular arrebossada.</p> | 08075-97 | Veïnat de Pedró, 2 - Zona de Canyamars | <p>Segon les fonts orals, la masia sempre ha estat relacionada amb la família Cot. En aquest sentit, la primera referència documental relacionada amb aquest cognom apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Cot'. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Padró o Carinyo' dins del veïnat de Canyamars. Si prenem com a base el topònim Padró, cal destacar que en el llistat corresponent a l'any 1632 present en aquest mateix document, ja hi consta una casa anomenada 'Padró' dins del veïnat de Canyamars. Tot i això no es pot assegurar que aquesta casa faci referència a la masia de cal Carinyo, donat que a Canyamars també es documenta una casa anomenada can Padró, la qual estava adossada a la masia de can Cases. Segons els propietaris, la masia és bastida en pedra i terra, i té uns 200 anys aproximadament. La família es va instal·lar a la masia a mitjans del segle XX, procedents de la masoveria de can Galzeran.</p> | 41.5966300,2.4380300 | 453166 | 4605145 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48015 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.36/116. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, exceptuant el finestral de les golfes que és de recent factura. A la façana de migdia hi ha dues finestres més, amb les mateixes característiques tipològiques que les obertures de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada i ràfec de teula àrab a totes les façanes. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum auxiliar destinat a garatge. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en un sol nivell.</p> | 08075-105 | Veïnat de Pedró, s/n - Zona de Canyamars | <p>Tot i que no es pot assegurar que es refereixi a la masia de can Pau, la primera referència documental on apareix aquest topònim la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. Aquest document, datat al segle XVIII, forma part del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi consta en 'Salvador Pau'. De fet, la primera referència documental directa de la masia apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Pau' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, a mitjans del segle XX, a la masia hi havien masovers. La casa fou objecte d'una gran rehabilitació a finals de segle. En l'actualitat, la masia està destinada a habitatge d'estiueig.</p> | 41.6012000,2.4459700 | 453831 | 4605648 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48015-foto-08075-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48015-foto-08075-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48015-foto-08075-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48016 | Can Petel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-petel | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.37/117. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars. Les del pis tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats, mentre que les de la planta baixa són més senzilles. La construcció presenta els paraments arrebossats i rematats amb ràfec de teula àrab. Adossat a l'extrem de llevant de l'edifici hi ha un petit volum rectangular. Al costat de la masia, a la banda de migdia, hi ha un safareig de planta quadrada amb una font i una pica de pedra. Està bastit en pedra, amb els paraments arrebossats i coronats amb rajola comuna.</p> | 08075-106 | Veïnat de Pedró, 17 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, datat al segle XVIII i integrat dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars, hi consta la 'Casa Patel'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Patel' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia va formar part de les propietats de can Galzeran juntament amb les masies veïnes de can Tixés i can Cames i, posteriorment, també fou propietat del polític mataroní Lluís Moret. L'any 1993 es va reformar la teulada i s'arrebossaren els paraments.</p> | 41.5991500,2.4563200 | 454692 | 4605415 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48016-foto-08075-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48016-foto-08075-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48016-foto-08075-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48018 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.39/119. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII/XX | <p>Masia aïllada i molt reformada de planta rectangular, envoltada de pati. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. De la façana principal, orientada a migdia, destaquen les finestres laterals, que conserven els ampits de pedra motllurats. A la planta baixa, damunt d'una finestra, hi ha un plafó quadrat gravat amb l'any 1720. A la part superior, sota l'eix del carener, hi ha un òcul circular tancat a manera de rossassa. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab que també es repeteix a la façana de ponent. Adossats a l'extrem de llevant de la façana hi ha dos cossos auxiliars de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i distribuïts en un i dos nivells. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-108 | Carrer de Can Rovira, 22 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en el fogatge de l'any 1553, en el que apareix el topònim 'Rovira'. Tot i això, la primera menció documental directa la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Rovira' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia fou adquirida a principis del segle XX com a habitatge d'estiueig. Posteriorment hi hagueren masovers, que es dedicaven a les tasques pròpies de la pagesia. Pel que sembla, davant de la façana principal hi havia un safareig amb una font. En l'actualitat, la casa està segregada en diversos habitatges que estan llogats. Les obres de reforma i condicionament que s'hi han fet en els darrers anys li han donat l'aparença actual.</p> | 41.6028000,2.4454500 | 453789 | 4605826 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48018-foto-08075-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48018-foto-08075-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48018-foto-08075-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48019 | Can Tixés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tixes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.40/120. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | La banda de ponent i la coberta estan esfondrades. Envoltada de vegetació. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, força enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La part de ponent de l'edifici està completament enrunada. Presentava una coberta de teula àrab de dues vessants sobre una solera de bigues i llates de fusta, tot i que en l'actualitat està majoritàriament esfondrada. Resten dempeus els paraments de la banda de llevant, bastits en pedra. Encara s'hi observa alguna obertura de perfil rectangular. Els paraments estaven arrebossats i emblanquinats. En l'actualitat, l'abundant vegetació que cobreix les restes les va malmetent progressivament.</p> | 08075-109 | Veïnat de Pedró, 16 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, datat al segle XVIII i integrat dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars, hi consta la 'Casa Tixes'. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Tixes'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Tuixés' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia va formar part de les propietats de can Galzeran juntament amb les masies veïnes de can Petel i can Cames, posteriorment, també fou propietat del polític mataroní Lluís Moret. A la masia hi van haver masovers fins a finals del segle XX. Al marxar els darrers, l'edifici es va anar degradant ràpidament.</p> | 41.5993800,2.4530900 | 454423 | 4605442 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48021 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.42/122.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i envoltada de jardí. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a la banda de llevant hi ha l'altre volum, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. De la façana principal, orientada a migdia, destaca un gran finestral d'arc rebaixat a la planta baixa, protegit amb reixa de ferro, i la galeria de les golfes. Està formada per cinc arcs de mig punt sostinguts per pilars, amb les impostes motllurades. De la façana de ponent destaca una finestra balconera delimitada amb balaustrada d'obra i una finestra rectangular amb la part superior decorada a mode de permòdols. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a totes les façanes. Davant de la façana principal, a l'extrem de sud-oest del jardí, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en planta baixa. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb biga de ferro sostinguda amb impostes esglaonades. Aquest volum està bastit en maons.</p> | 08075-111 | Carrer de Sant Esteve, 11 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, a principis del segle XX, la masia fou adquirida pel darrer propietari de la masia de can Galzeran (o can Prats) com a habitatge d'estiueig per a la família de la seva esposa. Pel que sembla, a l'edifici hi havien dos habitatges, un pels propietaris i l'altre pels masovers. Els darrers masovers que hi habitaren també eren els campaners de l'església de Sant Esteve de Canyamars. L'edifici fou objecte de diverses obres de remodelació els anys 1993, 1996 i 2003.</p> | 41.6018700,2.4459400 | 453829 | 4605722 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48021-foto-08075-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48021-foto-08075-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48021-foto-08075-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48028 | Can Mateu de les Burres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-de-les-burres | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 49. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.49/129. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants de diferent llargada i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i pis. El parament principal presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Està protegit per un porxo davanter bastit en fusta i amb la coberta metàl·lica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de ponent té l'any 1687 gravat a la llinda. Destaca, al mig d'aquestes dues finestres, un rellotge de sol pintat en força mal estat de conservació. És circular, conserva el gnòmon de vareta i la representació d'una cara que simbolitza el sol. A l'extrem de ponent del parament hi ha una escala d'obra adossada i un petit volum auxiliar de planta quadrada, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana posterior de la masia hi ha un gran porxo obert i reformat amb teulada d'un sol vessant. En aquesta banda, a pocs metres de la masia, hi ha un safareig de planta rectangular amb revestiment lliscat interior.</p> | 08075-118 | Veïnat de Rimbles, 9 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Mateu de las burras' dins del veïnat de Canyamars. En la documentació consultada anterior al segle XIX no apareix en cap cas el nom anterior, tot i que hi ha altres topònims que es podrien estar referint al mateix edifici. En aquest sentit, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix un personatge anomenat 'Joan Mateu'. Segons les fonts orals, la masia fou adquirida per la família Fité de Mataró a finals del segle XIX com a habitatge d'estiueig. A la casa hi hagueren masovers des de mitjans del segle XIX i fins a mitjans de la dècada dels anys 60 del segle XX. És dins d'aquest segle que a l'habitatge s'hi han fet diverses obres de reforma i rehabilitació. Pel que sembla, el topònim amb el que es coneix la masia prové del fet que, en origen, els habitants de la casa llogaven burres.</p> | 41.5932600,2.4471800 | 453926 | 4604766 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48028-foto-08075-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48028-foto-08075-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48028-foto-08075-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48032 | Can Rimbles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rimbles | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 102, 108. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.53/133. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 110, 112. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per tres grans cossos adossats, que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal, situat al mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Aquesta façana, que està orientada a migdia, compta majoritàriament amb obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca la finestra de ponent de la planta baixa, amb la llinda gravada amb la següent inscripció: '17 IHS 02'. Les finestres del pis tenen els ampits motllurats. D'aquesta planta destaca la finestra de llevant, amb una llinda d'arc conopial amb els lòbuls força pronunciats. Al mig del parament destaca un senzill rellotge de sol reformat, de perfil rectangular arrebossat i emblanquinat, amb numeració aràbiga i gnòmon de vareta simple. La façana està rematada amb un doble ràfec de dents de serra i teula àrab, i deixa l'aparell de l'obra vist. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment, amb pedres desbastades de mida gran embellint les cantoneres. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre volum de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars, les de la façana principal emmarcades en pedra, tot i que restituïdes. Compta amb un porxo adossat a ponent, amb teulada d'un sol vessant i barana de gelosia, i un altre volum rectangular organitzat en dos nivells i amb teulada d'un vessant que presenta una terrassa superior amb les mateixes baranes de gelosia. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un cos rectangular amb teulada de quatre vessants i tres plantes, més modern que els anteriors. Presenta obertures rectangulars amb els ampits en maó i una galeria d'arcs de mig punt i barana de gelosia adossada a llevant. Aquest edifici està arrebossat i emblanquinat. Davant de la façana principal hi ha una safareig de planta circular amb una pica integrada. Aïllat a ponent de la masia hi ha un petit volum aïllat que en origen estava destinat al bestiar.</p> | 08075-122 | Veïnat de Rimbles, 4 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa d'aquesta masia la trobem en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi apareix 'Salvador Bruguera dels Planells parròquia de Canyamars, com a curador (?) de Thomas Bruguera confessa tot lo mas dit Rimblas'. Dins del segle XVI encara, en una relació dels 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi apareix novament mencionat 'lo mas Rimblas'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix una casa anomenada 'Rimblas' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897, apareix com a 'Rimbles'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Salvador Bruguera de Rimbles per la vinya den Figueras' (no queda clar que aquesta menció faci referència a la masia, donat que dins del veïnat de Rimbles hi ha una altra masia anomenada can Brugueràs). Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix citat en 'Jacinto de Rimblas i Rimblas'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el 'carrer Veïnat Rimbles', hi consta 'Esteban Rimblas' amb 2 edificis, 15 habitants i número de carrer 4 i 7. Des d'aleshores, el topònim d'aquesta masia dóna nom a tot el veïnat. Segons les fonts orals i gràfiques, a principis del segle XX, la masia era un lloc d'acollida per a gent que hi anava a estiuejar. Sempre ha estat vinculada a la família Rimbles i s'ha anat reformant i mantenint progressivament. Des de l'any 1991 és propietat de la família que porta el restaurant, els quals hi feren reformes per adaptar-la al seu nou ús. Tot i això, la masia té una distribució interior típica amb un gran vestíbul, celler, una escala al fons i sala de distribució al pis, amb obertures emmarcades en pedra i paviments de mosaic hidràulic bastits probablement a principis del segle XX. Els volums adossats a llevant foren bastits o remodelats probablement a finals del segle XIX. L'edifici de la banda de llevant, en canvi, es degué construïr pels voltants de l'any 1956 (una inscripció gravada en una taula de ceràmica vidrada acolorida, situada a la galeria annexa, recull aquesta data). En darrer terme, cal mencionar que és força probable que la finestra d'arc conopial situada al pis (datada dins del segle XIV), no sigui originària d'aquesta masia.</p> | 41.5915400,2.4440700 | 453666 | 4604576 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48032-foto-08075-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48032-foto-08075-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48032-foto-08075-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48033 | Can Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rogent | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.54/134. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Masia aïllada i reformada del tipus basilical, envoltada de pati. Presenta cobertes de teula àrab de dues i un sol vessant, disposades en perpendicular a la façana principal. Consta de tres crugies i està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (exceptuant el portal de l'extrem de ponent, que no té llinda de pedra). Al pis hi ha quatre finestres amb carreus a la part inferior disposats a mode d'espitlleres. Dues tenen els ampits motllurats i una altra està completament restituïda. A l'extrem de llevant hi ha una finestra amb la llinda sostinguda amb permòdols i, a sota seu, una altra finestra amb l'emmarcament restituït. Totes aquestes obertures tenen les juntes dels emmarcaments arrebossades i emblanquinades. Al bell mig del parament hi ha un gran rellotge de sol de ceràmica vidrada. La façana de llevant conserva una obertura a mode d'espitllera molt reformada, mentre que la de ponent té obertures rectangulars i un petit portal d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra i un ràfec de teula àrab al parament principal. Davant de la façana principal hi ha una bassa de planta rectangular i a l'exterior, unes metres més endavant i a l'altra banda del camí, n'hi ha una altra de planta circular per regar els camps.</p> | 08075-123 | Veïnat de Rimbles, 13 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Rogent'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Jaume Rogent i, posteriorment, torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com a Rogent. Poc després, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570') es menciona 'Salvador Canyamas, alias Rogent, confessa tot lo mas Rogent de Canyamars'. El cognom Rogent continua apareixent en la documentació de finals del segle XVI i XVII. En aquest sentit, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix una casa anomenada 'Rogent' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 apareix novament. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals al cognom i a la masia continuen. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Francisco Rogent' com a regidor. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix citat el cognom Rogent. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat Rimbles, hi consta 'Juan Rogent' amb 1 edifici, 9 persones i número de carrer 11. La família Rogent fou una de les nissagues més destacades de Canyamars, tant a nivell de propietats com d'activitat econòmica. Al llarg del temps, alguns membres de la família tingueren papers destacats dins la història de Canyamars, com per exemple benefactors de la parròquia de Sant Esteve o regidors de la batllia. Durant el segle XX, a la masia hi va haver masovers. Els darrers marxaren a mitjans dels anys 90. En la darrera intervenció de restauració, feta a finals del segle XX o principis del XXI, es va emmarcar en pedra la finestra de llevant de la planta baixa i una altra del pis. També es va refer el revestiment de les façanes amb morter i pintura i es va restaurar el rellotge de sol.</p> | 41.5968700,2.4657600 | 455477 | 4605157 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48033-foto-08075-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48033-foto-08075-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48033-foto-08075-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48041 | Cal Ranco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ranco | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.62/142. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada d'un zona enjardinada. Presenta la coberta de teula àrab de dues aigües, amb un cos alçat central amb teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda de fusta. Està protegit per un petit voladís de teula àrab sobre estructura de fusta, adossat al parament. Damunt de la llinda hi ha un carreu de pedra encastat al parament amb la data 1726 gravada. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals i els ampits bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. La finestra de les golfes té la part central dels brancals bastida amb maons. A la façana de llevant també hi ha una finestra amb la mateixa tipologia que en els casos anteriors. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb ràfecs de teula àrab als vessants laterals i a la façana de llevant. Davant de la façana principal hi ha un enrajolat bastit amb cairons a mode d'era.</p> | 08075-131 | Veïnat de Rupit, 8 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Ranco' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de cal Ranco, juntament amb la masia de can Pau de la Rosa, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona. Aquest any el Bisbat es va vendre les masies de can Rius i can Pau de la Rosa i en va segregar una finca d'una hectàrea que incloïa la masia de cal Ranco. Aquesta fou donada a la persona que havia estat cuidant d'aquestes propietats durant el temps que varen pertànyer del Bisbat. Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins l'any 1973. En aquest moment va haver de ser reformada i rehabilitada de manera integral, tot i que respectant la seva tipologia arquitectònica. Amb el pas del temps es van anar fent altres intervencions a la finca com la construcció d'un garatge (1993) i d'una bassa per regar que fou reconvertida en piscina (2002). En l'actualitat, la masia està destinada a habitatge de segona residència.</p> | 41.6115700,2.4662500 | 455528 | 4606788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48047 | Can Pruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pruna-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 109, 112. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.68/148. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 79. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que està constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Consten de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana monolítica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars reformades. Destaca l'ampit de la finestra central del pis, de granit motllurat i decorat amb una roseta central i dues testes humanes laterals. Destaca un rellotge de sol repintat. Les façanes laterals presenten finestres rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra embellint les cantoneres de la façana principal. El cos posterior, bastit en pedra i amb carreus a les cantonades, presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra a totes les façanes. Destaca, a la façana de llevant, un gran arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, que està mutilat per un petit volum adossat en perpendicular. Aquest volum és rectangular, d'una sola planta i coberta plana. Hi ha dues obertures d'arc rebaixat obertes a l'exterior. Adossats a la banda de ponent hi ha dos cossos rectangulars més, força més moderns. Adossat a la façana principal, al costat del portal, hi ha un pou de planta rectangular.</p> | 08075-137 | Avinguda de Dosrius, 42Bis - Can Massuet del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on apareix mencionat el mas Pruna. Posteriorment, l'any 1765, la masia apareix mencionada en un inventari força detallat del mas Bosc del Far i les seves propietats. Segons aquest document, la masia de can Pruna havia entrat a formar part del patrimoni d'aquest mas l'any 1760. Més endavant, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, i dins del llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Pruna' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, la masia de can Pruna formava part de les propietats de la família Massuet, que també tenia les masies de can Massuet, can Pau Pastor, la Casa Nova i can Domingo. Els darrers masovers que visqueren a la masia s'hi instal·laren l'any 1930. L'any 1964, la masia fou venuda als promotors de la urbanització La Esmeralda, actual can Massuet del Far. Tot i això, posteriorment, aquests masovers els hi varen comprar l'edifici. Durant un temps, a la masia s'hi va instal·lar un restaurant, que fou tancat l'any 1990. En l'actualitat té un ús residencial. Pel que sembla, el cos posterior que forma part del volum principal és més antic que aquest, i es podria remuntar al segle XV. Quant a les reformes, en una de les primeres reparacions que es va fer a la teulada, es va poder comprobar que, en origen, era feta a base de canyes de jonc i fang.</p> | 41.6172500,2.4231800 | 451944 | 4607442 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48049 | Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernat-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.70/150. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta. Aquesta és bastida amb teula àrab de dues vessants i un cos alçat central, amb el mateix tipus de teulada i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets i protegides amb reixes de ferro. La finestra central del pis té l'ampit motllurat. Entre el pis i les golfes hi ha una placa metàl·lica amb el nom de la casa. La resta de paraments compten amb obertures de la mateixa tipologia que les finestres de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal, a l'extrem de ponent, hi ha un safareig de planta rectangular.</p> | 08075-139 | Veïnat del Far, 2 - Zona del Far | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779. En aquest document hi apareix la 'Casa den Barnat', situada entre les referències situades a la zona del Far. Posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, hi consta en 'Isidro Barnet' com a cap d'una casa amb 7 habitants, situada al Veïnat de Rials. Es podria referir a la masia que ens ocupa perqué, dins del document, l'anotació va precedida de la referència a la masia de can Brunet, que és veïna seva. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Bernat'. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, per la masia hi passaren diversos masovers que treballaven el bosc i el bestiar. En l'actualitat és un edifici residencial.</p> | 41.6202500,2.4158500 | 451335 | 4607779 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48051 | Can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 107. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.72/152. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta i envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de llevant hi ha un portal rectangular que conserva tres carreus de pedra del seu emmarcament original i una petita obertura bastida amb quatre petits carreus. Al costat del portal hi ha un contrafort adossat al parament i bastit en pedra, i al pis, un destacable rellotge de sol. La façana de ponent compta amb dues finestres reformades, mentre que a la façana de llevant no hi ha cap obertura ja que l'alçat de la mateixa és molt curt, degut al terreny natural de la zona. La façana de tramuntana presenta obertures rectangulars emmarcades en carreus de pedra i un petit cos adossat a l'extrem de ponent. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada i un ràfec de teula àrab a totes les façanes.</p> | 08075-141 | Veïnat del Far, 4 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En el llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Brunet' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, els darrers masovers que visqueren a la casa tenine una màquina de batre i també la feien servir en d'altres masies i cases de la població.</p> | 41.6165400,2.4114700 | 450968 | 4607370 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48051-foto-08075-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48051-foto-08075-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48051-foto-08075-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48053 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-7 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.74/154. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Enrunada, sense coberta i amb la part de llevant en força pitjor estat. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i la banda de llevant està força més afectada que la de ponent. Tot i això, els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat i també es conserven trams de les parets que definien la seva distribució interior. Els forjats del pis superior també estan enderrocats. Es conserva el portal d'accés, d'arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell i amb els brancals fets del mateix material. Damunt seu hi ha una finestra rectangular bastida en maons, tot i que emmarcada amb el mateix revstiment que cobria les parets. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. La façana principal, que està orientada a migdia, conserva el revestiment arrebossat original, tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08075-143 | Veïnat del Far, 6 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En el llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Casa nova de Domingo' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Pel que sembla, antigament hi havia una casa anomenada 'can Domingo' que estava situada a la mateixa zona (no se'n coneixen restes). La menció podria tenir relació amb aquesta casa. Segons les fonts orals, la masia va pertànyer a la família de can Domingo del Far i va tenir masovers fins ben entrat el segle XX. La construcció està en estat de ruïna des de principis dels anys 70 del segle XX.</p> | 41.6179000,2.4113200 | 450956 | 4607521 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48053-foto-08075-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48053-foto-08075-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48053-foto-08075-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48057 | Can Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gregori | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.78/158. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva el portal d'accés, rectangular, amb llinda de fusta i els brancals bastits amb carreus de pedra. També hi ha diverses finestres rectangulars i dos accessos més de les mateixes característiques. També es conserva la boca del forn, feta amb carreus de pedra. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. La façana principal, que està orientada a migdia, conserva el revestiment arrebossat original. Altres murs interiors també. Davant de la masia es conserven, tot i que en males condicions, un seguit de petits volums adossats destinats al bestiar. Són bastits en pedra i maons. També s'observa una cisterna i un petit safareig.</p> | 08075-147 | Veïnat del Far, 7 - Zona del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Gregori', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, la casa va pertànyer a la família Gregori fins a mitjans del segle XX. En Gregori havia estat membre col·laborador del Comitè de Salut Pública constituït a Dosrius durant la guerra Civil espanyola. Pels voltants de l'any 1985, a la casa s'hi va amagar el famós deliquent 'el Vaquilla' i, posteriorment, també fou ocupada. Des de principis del segle XXI, la masia està en estat de ruïna.</p> | 41.6140600,2.4062500 | 450531 | 4607097 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48059 | Can Polaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-polaina | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.80/160. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons i alguna altra obertura força malmesa. També es conserva una cisterna rectangular i un banc corregut adossat a un dels murs perimetrals. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Una part de la construcció està directament assentada damunt la roca del terreny. Alguns dels murs conserven part del revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08075-149 | Veïnat del Far, 5 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Polaina', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, durant el segle XX, a la masia hi havia masovers.</p> | 41.6202200,2.4107000 | 450906 | 4607779 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48062 | Villa Mazzara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-mazzara | <p>Http://www.villamazzara.com/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta irregular, envoltat d'una destacable zona enjardinada. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants disposades a diferent nivell i consta de soterrani, planta baixa i pis. La construcció presenta dues grans terrasses adossades a les façanes de ponent i tramuntana (enjardinada), i obertes al nivell del primer pis. La de tramuntana està delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. A la façana de migdia i a bona part de la de llevant hi ha una altra terrassa oberta al primer pis i sostinguda amb pilars que creen un porxo al nivell inferior. La terrassa està delimitada amb una barana de ferro treballada. A la façana de tramuntana, amb sortida a la zona enjardinada, hi ha un cos adossat de planta semicircular, cobert amb una teulada d'un sol vessant amb doble ràfec de teula àrab. A la de migdia, en canvi, el cos adossat té una planta irregular, té sortida a la terrassa del primer pis i es cobreix amb una terrassa plana a la segona planta, delimitada amb una barana de ferro. A les façanes de llevant i ponent hi ha dos porxos amb teulada d'un sol vessant, sostinguts amb pilars. L'edifici presenta, en general, finestres rectangulars i portals d'arc rebaixat, amb els emmarcaments emblanquinats i porticons de color verd. Algunes obertures estan trigeminades i, al nivell inferior, són totes rectangulars. A l'interior hi ha portals d'arc rebaixat bastits amb fusta i vidre, motllures de pedra a diversos accessos, escales a la catalana revestides amb rajoles ceràmiques acolorides i sostre embigat sota coberta. La construcció presenta els paraments arebossats i pintats. En el jardí de la banda de ponent hi ha diversos pins i avets destacables i alguna escultura abstracte en pedra.</p> | 08075-152 | Veïnat de Rimbles, 5 - Zona de Canyamars | <p>En l'actualitat, l'edifici està destinat a casa rural i es troba dins d'una finca destinada a les activitats d'un centre hípic.</p> | 41.5922600,2.4473700 | 453941 | 4604654 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48063 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-1 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 27, 86-87, 117, 122, 124, 226. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9, 10. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 51.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular completament reformat. Presenta una coberta de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. La part destacable de la construcció és el coronament de la façana principal, orientada a la plaça. Es tracta d'un plafó d'obra amb el coronament esglaonat i resseguit amb una motllura continua. Aquest plafó amaga el carener de la coberta i compta amb tres petites obertures rectangulars decorades amb gelosia ceràmica, que es corresponen als forats de ventilació de la coberta. El plafó està arrebossat i pintat.</p> | 08075-153 | Plaça de Catalunya, 4 - Dosrius | <p>Pel que sembla, aquest edifici fou la sala de ball de la gent d'esquerres (en contraposició a la sala de la Palma, que era de la gent de dretes) abans de l'esclat de la guerra Civil. S'hi havia fet ball (entre els anys 1934 i 1960), teatre i cinema (una gent de Badalona projectava les pel·lícules de tant en tant), i també es creà una Societat Recreativa constituïda pel Govern Civil (probablement pels voltants de l'any 1932). L'any 1935, al plafó que corona la façana principal, hi havia la inscripció 'KURSAAL CINE', tot i que a finals de la dècada dels anys 30 ja havia desaparegut. És probable que en els darrers temps de la guerra Civil s'hi instal·lés també el magatzem d'intendència dels rojos, on es guardaven diversos productes per a la tropa. L'edifici també fou utilitzat com a garatge pels camions de ca l'Andreu que feien transports diversos.</p> | 41.5943500,2.4052200 | 450430 | 4604910 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48065 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 119. 'L'entrevista'. El Comú, núm. 17, p. 6.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El volum situat a la banda de ponent està completament reformat i ampliat, mentre que el volum principal conserva els trets originals de la construcció. Aquest està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i una torre de planta quadrada que s'aixeca al bell mig de la coberta, amb teulada de quatre vessants. El volum està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa. Al pis es conserven els tres finestrals rectangulars amb sortida a tres balcons simples. Els balcons són fets d'obra, amb un arc rebaixat sota les llosanes i baranes de gelosia ceràmica. Tot el volum, inclosa la torre, està rematat per un ràfec múltiple de maó pla i teula àrab. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-155 | Carrer Major, 70 - Canyamars | <p>Inicialment, l'Hostal Nou es va obrir com a botiga de queviures l'any 1947. Aquesta activitat va durar fins l'any 1966, en que fou traslladada al carrer de Sant Josep, on hi havia el forn de pa. La botiga tenia uns 700 productes diferents, pels Reis duien els regals de la canalla i estaven especialitzats en la carn de porc (feien comandes a Barcelona per part dels estiuejants del poble). Simultàniament a l'obertura de la botiga es van començar a servir menjars. L'any 1950 es va ampliar l'edifici, aixecant-lo, i es van fer habitacions (fins a 40 llits i 6 pisos). A l'Hostal s'hi allotjaven viatgers i estiuejants atrets per l'entorn i les característiques del poble, alguns fins i tot de renom. En l'actualitat, l'edifici és la seu de l'únic restaurant situat dins del nucli urbà de Canyamars.</p> | 41.6008400,2.4473500 | 453946 | 4605607 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc