Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48241 | Pujada i baixada del pessebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-i-baixada-del-pessebre | <p>Font: informació oral de Rosa Galí, del Centre Excursionista de Dosrius [Entrevista: 22-02-2018].</p> | XXI | <p>Manifestació festiva consistent en pujar i baixar un pessebre al castell de Dosrius. La pujada es fa el cap de setmana anterior a Nadal, coincidint amb la Fira de Nadal de Canyamars. Es puja caminant fins al castell i allà es diposita el pessebre, que ha estat elaborat per la canalla del municipi a les escoles. La baixada es fa per la Candelera, moment de recollida dels ornaments nadalencs. Quan s'arriba es fa una calçotada popular. L'acte està organitzat pel Centre Excursionista de Dosrius amb la col·laboració de l'AMPA de l'escola bressol, l'AMPA de l'Institut de Dosrius, l'AFA de l'Escola Castell Dosrius i l'Ajuntament de Dosrius. Des de fa uns tres anys, el dia de la pujada es recullen i pinten els pals amb els que posteriorment es farà cagar el tió.</p> | 08075-331 | Turó del castell de Dosrius - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La primer edició que es va fer va ser l'any 2010, tot i que en aquesta ocasió el van pujar al cim del Montalt (diversos pobles de la rodalia pugen els seus pessebres a aquest cim). En les següents edicions ja s'ha pujat al castell de Dosrius.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 2010 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta de l'espai web del Centre Excursionista de Dosrius (CED). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
47995 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.16/096. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI/XX | <p>Masia aïllada i completament reformada constituïda per dos grans cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiments que cobreix les parets. La façana principal compta amb un portal i una finestra al seu costat protegits per un porxo adossat amb teulada d'un sol vessant i embigat de fusta, que està sostingut amb pilars. Al costat de ponent hi ha un altre accés protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Les finestres del pis tenen els emmarcaments en relleu. Adossats a la banda de ponent hi ha dos cossos auxiliars de planta rectangular, disposats a un nivell més baix que el volum principal. Tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan distribuïts en un i dos nivells. A l'extrem nord-est del volum principal hi ha un altre cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i una terrassa al pis, delimitada amb barana de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-85 | Veïnat de Gemir, 18 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document hi consta en 'Narciso Cot (Dosrius)'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, consta en Salvador Cot. De fet, la primera referència documental directa de l'edifici apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Malgrat això, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, consta que l'any 1897 hi havia una propietat a nom de 'Pau Cot' dins del veïnat de Dosrius, tot i que no es pot assegurar que es refereixi a la masia. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, tot i que amb branques diferents. L'edifici ha estat objecte de diverses reformes al llarg del temps, tot i que les més importants es poden datar dins del darrer terç del segle XX. L'any 1973, les reformes es van concentrar a l'interior de l'edifici i, entre els anys 1974 i 1987, la masia es va anar reformant tant a l'interior com a l'exterior. Al llarg del temps, la masia ha tingut diversos masovers. En l'actualitat, l'edifici s'utilitza com a segona residència.</p> | 41.5914800,2.4152500 | 451264 | 4604585 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47995-foto-08075-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48212 | Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-dosrius | <p>Dosrius. Dosrius: Arxiu històric municipal de Dosrius, 1993. EL COMÚ (1988). 'Els gegants de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 19. 'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 14-15. 'L'entrevista'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 38, p. 11. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Els gegants de l'Agrupació'. El Comú, núm. 2, p. 28. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 3, p. 30. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1988). 'La colla gegantera de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 18. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1989). 'Trobada de gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 9, p. 40. SOLER, Ignasi (1988). 'Gegants nous… per que?'. El Comú, núm. 1, p. 19. Http://www.dosrius.net/gegants.htm [Consulta: 11-05-2018]. Http://webs.gegants.cat/maresme/03-les-nostres-colles/dosrius/ [Consulta: 11-05-2018]. Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Conjunt de figures format per dues parelles de gegants de grans dimensions, dos gegantons i un capgròs, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegants originals s'anomenen Rovelló (3,90m d'alçada) i Pimpinella (3,85m d'alçada), són una parella de pagesos i estan fets d'espuma i diaris encolats, i recoberts de roba cosida (pel que sembla, en origen estaven fets de paper, cartró o tambors de sabó i fustes). Tenen els cabells fets amb llana i uns braços molt llargs. La gegantona Rabassola (2,80m d'alçada) és la filla dels anteriors i presenta les mateixes característiques constructives. Els gegants nous, coneguts com en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells, estan elaborats amb cartró i llistons de fusta i van vestits amb robes de vellut. En Felip presenta 4 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la Blanqueta fa 3,90 metres d'alçada i pesa 47 quilos. El seu fill, el gegantó Iscle de Dosrius i dels Arquells, és la figura més petita del conjunt (1,75m d'alçada) i porta una túnica de vellut també. En darrer terme, el capgròs Melcior (2,60m d'alçada) ret homenatge a un antic agutzil del poble i va vestit amb uniforme.</p> | 08075-302 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>Els gegants originals foren creats l'any 1978 pel Grup d'esplai El Rovelló, juntament amb un drac o Cuca i 10 capgrossos actualment desapareguts. S'estrenaren per la Festa Major d'Hivern o de Sant Llop l'1 de setembre del mateix any. Posteriorment, l'any 1982 es va construïr la seva filla. Aquestes tres figures porten els noms de diferents bolets que creixen dins del terme de Dosrius en temporada. Tot i que inicialment estaven concebuts per ballar en les diferents festes majors del municipi, de mica en mica, anaren participant en cercaviles i ballades d'altres poblacions, sobretot a partir de l'any 1983, moment en que es va crear oficialment la Colla Gegantera de Dosrius. L'any 1990 es va construïr la nova parella de gegants, els noms dels quals apareixien en un antic document referent a Dosrius, localitzat per l'Esteve Albert. Es van construïr al taller d'en Fajula de Sant Joan de les Abadesses. Foren presentats i batejats per la Festa Major d'Hivern del mateix any, amb els gegants d'Argentona i els de Sant Simó de Mataró com a padrins. L'any 1992 es va fer el capgròs Melcior fou estrenat per la Festa Major del mateix any. L'any 1997, la geganta Blanqueta és escollida Pubilla del Maresme i el municipi de Dosrius, Ciutat Pubilla del Maresme. En Rovelló, la Pimpinella i la Rabassola foren restaurats l'any 2005 per en Pere Morros i la colla. Finalment, l'any 2009 es va construïr l'Iscle en una taller de Mataró. És obra de Sergio Laniado i s'estrenà el 28 d'agost de l'any 2010.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat cedida per la Colla Gegantera de Dosrius. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48311 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona. Https://parcs.diba.cat/web/montnegre [Consulta: 27-05-2018]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | <p>El Parc del Montnegre i el Corredor està format per la unió d'aquests dos massissos, que es disposen alineats en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral catalana. Aquests sectors s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. El Corredor, situat al sud, presenta relleus suaus i està coronat pel santuari que porta el seu nom. El Montnegre, situat al nord, compta amb elevacions més contundents com els cims del turó Gros o d'en Vives. Ambdues serres tenen el seu punt d'unió al coll de Collsacreu. Geològicament, la zona és granítica, generada fa uns tres-cents milions d'anys. Aquest granit es desfà en forma de sauló donada l'acció del clima mediterrani, generant formes arrodonides geomorfològicament parlant. El parc està regulat pel Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), que va ser aprovat per silenci administratiu el 20 de juliol de 1989 (DOGC núm. 1300, de l'1 de juny de 1990). Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993). La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees, de les quals 1220,96 corresponen al PEIN de Dosrius. Altres municipis inclosos són Arenys de Munt, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera (al Maresme); Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra (al Vallès Oriental); i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> | 08075-401 | Banda de llevant del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.</p> | 41.6211600,2.4750600 | 456269 | 4607849 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48311-foto-08075-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48311-foto-08075-401-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | També està protegit per l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014, pel qual es declaren zones especials de conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa europea Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El terme municipal de Dosrius està inclòs en l'extrem septentrional de l'espai natural Xarxa Natura 2000 i és conegut com a Serres del Litoral Septentrional. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres del Montnegre i del Corredor, el qual al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. La major part de la superfície forestal del terme està inclosa a la xarxa (sobretot la part nord-est, est, sud-est i sud), amb un total de 1836, 53 hectàrees. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
48012 | Can Lleuger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleuger | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.33/113. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i completament reformada de planta rectangular, bastida damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La coberta i la part superior dels paraments han estat rehabilitats i restituïts, mentre que el volum annex adossat a la banda de llevant de la construcció és completament nou. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés emmarcat en pedra i amb la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres balconeres amb baranes de ferro. De la façana de ponent destaca el finestral del pis superior, amb l'emmarcament inferior bastit en pedra desbastada, i les llindes de fusta del portal i la finestra de la planta baixa. La façana de tramuntana també conserva una llinda de fusta destacable. La part original de la masia deixa l'aparell d'obra vist, tot i que reformat també. És de pedra de diverses mides disposada regularment. En canvi, les parts restituïdes de la construcció estan arrebossades i emblanquinades.</p> | 08075-102 | Carrer de Can Rovira, 24-38 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Una de les primeres referències documentals d'aquesta masia la trobem en el fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. En una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada al segle XVIII, hi apareix 'Casa Llauge'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Llaugé' dins del veïnat de Canyamars. Durant el segle XX, la masia va pertànyer a la família Nogueres, propietaris de la masia del mateix nom situada a Canyamars. Aquesta nissaga és present en la documentació consultada desde mitjans del segle XVII. En els darrers 20 anys, a la casa s'hi han fet diverses obres de reforma tant a l'interior com a l'exterior. Hi ha constància documental d'una reforma de l'habitatge l'any 1996. Recentment ha estat reformada novament.</p> | 41.6038200,2.4463100 | 453861 | 4605938 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48012-foto-08075-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48012-foto-08075-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48012-foto-08075-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Sota la masia, dins de la mateixa finca, hi ha un safareig de planta rectangular bastit en pedra i maons. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48175 | Muntanya de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-montalt | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/258. ARTIGAS I TORRENT, Marta; BARTOLÓ I ARNÓ, M. Dolors; ROCA I CLOPÉS, Laura; VILARÓ I MAJÓ, Gemma (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Arenys de Munt: Ajuntament d'Arenys de Munt, Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, p. 19, 35. PONS GURI, J.M. (1938). 'Notes per a l'arqueologia del Maresme'. Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, 48, p. 42-43. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 20, 96.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat al cim de la muntanya del Montalt, en una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca natural. Fou documentat arran d'una notícia de J.M. Pons Guri (1938), que assegurava que a la vessant sud-est del Montalt (terme municipal d'Arenys de Munt) hi varen aparèixer unes destrals d'època neolítica. Posteriorment, l'any 1952 l'arqueòleg Marià Ribas va mencionar la troballa de restes ceràmiques romanes escampades a la muntanya del Montalt. Així doncs es va plantejar la possible presència d'un poblat ibèric situat al cim del Montalt. No s'ha trobat cap resta arqueològica relacionada amb aquest possible poblat ni amb les destarls anteriorment mencionades.</p> | 08075-265 | Muntanya de Montalt - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Ni l'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, ni tampoc l'any 2008, en la revisió de la mateixa, es va poder localitzar cap dada ni resta arqueològica relacionada amb les notícies que es tenien.</p> | 41.6040900,2.4958900 | 457993 | 4605943 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48175-foto-08075-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48175-foto-08075-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48175-foto-08075-265-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (CCAA), la cronologia del jaciment en és desconeguda. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 81|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48265 | Poema de l'aplec de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-laplec-de-sant-llop | <p>'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>'L'APLECH DE SANT LLOP Prop de Dosrius hi ha una hermita/Qu'es l'hermita de Sant Llop,/¡Valgam deu si n'hi ha de gent,/De tanta gent n'hi hi ha lloch!/Pobres, richs y mitjanias,/A l'aplech s'en va tothom/Pera demanar al Sant/Cadescú lo seu consól./A cents hi van los carruatjes/De totas las condicións,/Desde lo carret tronat/Que tira un burro magrot/D'una familia pobreta/Y cóntenta de sa sort,/Fisn als brechs més elegants/Arrastrats pels mes lluhent tronchs/De la gran aristocracia/Y señoriu de alt tó./Y qui no pot á caball/Carrega camas á coll,/Y provehit de minestra/Se n'hi va tot poch á poch;/Aixís marchan al aplech/Tots los pobles del contorn./En l'iglesia de Dosrius/S'hi celebra gran funció,/Amenisada ab orquestra,/Vinguda de Mataró;/La vida y virtuts del Sant,/Son l'objecte d'un sermó,/Tan elocuent y tant digne/Qu'á tots los ayents conmoú./Y entremitx de la festa/Després de cantats los goigs/Los romers se reparteixen/Un espay dintre del bosch,/Buscant luego cuatre estelles/Per encendrer un bon foch,/Hont preparar la manduca/Qu'els ha d'alegrar á tots./Y al veurer tantes fumeres/Dels improvisats vapors,/Diriau ser á Manchester/O bé en la gran Liverpool./Mentres que los uns retastan/El desitjat fricandó,/Los altres, fadrins y nenas/Ensejan nova funció,/Per veurer si ab miradetes/Y dolsos accénts d'amor/Poden arribar á entendrers/Aquélls cándits y purs cors,/Qu'e essent la volta primera/De sentirse inclinació,/No saben com expressarse/Al fer sa declaració./Mes sentint que la manduca/Despideix flayres molt bons,/Repeteixen carinyosos/Lo crit de dinar tothóm./Com á la taula y al llit/No's pot fer lo peresós,/Los romers se reuneixen./Cada un en sa secció/Al voltán de la cassola/Qu'es d'impotents dimensions,/Repartinse mutuament/Un bon plat curull d'arrós/Ab pollastres y altres brossas/Del mes exquisit sabor./Las costelles á la brasa/No'ls hi fan falta tampoch,/Ni los pebrots y tomatechs/Voreta del fricandó./De tant en tant per los ayres/Veuréu alsat lo porró/Que regala als que'l visitan/Los mes amples alegroys./Tenen sos representants/En las postres los melons,/Sindries, préssechs y rayms/Que ja tenen lo gra rós./Axis va aumentant la gresa/Y general expansió,/En mitj d'un ordre admirable/Y de la mes franca unió./Després del dinar s'en van/Los que son d'edat major,/A ferne la mitjdiada/Sobre alfombras de verdó./Entre aquell vast campament/Se distinjessen tant sols/Varias parelles de joves/Que no tenen gens de són./En lo brancatge frondós/Comensan á despertar/Als tant tranquils dormidors,/Que s'alssan luego y bellugan/Per tractar de tocà'l dós,/Y assistir al ball de plassa/Tant bonich y encisador/¡Ab quin gust hi van lo joves/Per donar alli uns quants toms./Portant del bras llurs ninetes/Que son presas dels seus cors!/Y d'aquell molt grat bullici/S'en aprofitan los dos/ (continua)</p> | 08075-355 | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 1887 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Protestanse á can d'orelle/Lo seu puríssim amor,/Qu'un dia los juntarà/En perpétua y santa unió,/Dantlos la felicitat/Qu'es possible en eix trist mon./Los pares també disfrutan/Al veurer que'ls seus plansons,/Tot ballant americanas,/Als recordan antichs goigs./Ni los balls de las ciutats/Ab sos espléndits salons/Y'l seu ayre asfixiant/Tindrán may comparació/Ab lo sarau tant campestre/De lo dia de Sant Llop,/En éll dansa tan lo rich/Com el qu'es menesterós,/ Component una barreja/La mes bella en condicions;/Una gran fraternitat/Presideix la diversió/Mes saludable y mes pura,/Que la d'un palau suntuós./Y com lo Sol ja's decanta/Per baixar del horisont,/Va la gent endiumenjada/Plena de satisfaccions,/Que li hi ha proporcionat/Lo romiatge de San Llop,/Quedant tots aconsolats/De las suas afliccions,/Y ab uns plers que no s'explican/D'eix inolvidable jorn,/Prometense, l'any que vé,/Visitar al Sant de nou/Ab la mateixa alegria,/Y sobre tot si Deu vol. B. de C.'. | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
48312 | Ca l'Arenes III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenes-iii | <p>MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237. Http://megalitisme.sigmascorpii.com [Consulta: 10-07-2018].</p> | Aterrat en un marge. | <p>Possible menhir aterrat en un marge en pendent del camí, probablement desplaçat del seu lloc original. Presenta quatre cares definides, una d'elles molt polida, amb els angles arrodonits i una lobulació superior similar a la forma antropomorfa. És de granit, amida 1,90 metres de longitud i, probablement, estigué enterrat a una profunditat de 0,60 metres (possible línia d'enterrament i dos rebaixos per damunt d'aquesta). A la part inferior hi ha una incisió.</p> | 08075-402 | Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Aquest possible menhir fou descobert l'any 2000 per Isabel Vendrell, Lluís Vendrell, Pere Font i Joan Boter. La manca d'una intervenció arqueològica que proporcioni les dades necessàries fa que no es pugui identificar com un menhir clarament.</p> | 41.6236400,2.4634600 | 455304 | 4608130 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48312-foto-08075-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48312-foto-08075-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48312-foto-08075-402-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es pot establir una cronologia relativa, tot i que a grans trets es pot adscriure als períodes del Neolític Mig-Recent i el Bronze (3500-650 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48290 | Riera de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-canyamars | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | Vegetació abundant. | <p>Jaciment paleontològic documentat per la troballa de les restes fòssils d'una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid. Aquesta molar es va localitzar a una fondària d'entre 4 i 5 metres. Es tracta de la darrera molar que apareix en la vida de l'elefant. La peça està trencada en dos fragments i el desgast que presenta permet deduir que es tractava d'individu vell. Molt probablement, aquesta molar correspongui a un elefant antic, l'Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847).</p> | 08075-380 | Riera de Canyamars - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Aquestes restes foren trobades durant les obres de construcció d'un pou de captació d'aigües per a l'Ajuntament de Dosrius, l'any 1991. L'autor de la troballa, un pouaire de les Franqueses del Vallès anomenat Manuel Zambrano, cedí aquestes restes fòssils al Museu de Ciències Naturals de Granollers l'any 1994.</p> | 41.5915000,2.4325700 | 452707 | 4604578 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48290-foto-08075-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48290-foto-08075-380-3.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). | 77 | 1792 | 5.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
47926 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.05/019. BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008). 'El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme'. II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner, p. 21. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 30-32. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2008). 'El molí fariner de can Galzeran a Canyamars'. Duos Rios, núm. 2, p. 38-40. VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume (2012). 'Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial'. VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: masies, urbanisme i poblament al Maresme. [Alella]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 143-152.</p> | XVI | <p>Restes d'un antic molí fariner que presenta una planta més o menys rectangular. Aquestes restes es correponen amb un dels extrems de la bassa, on es troba el cup de planta circular a través del qual l'aigua anava al carcabà, que estava soterrat. Probablement, l'edifici del moliner estaria superposat al mur del cup. A l'espai de bassa s'observa una possible ampliació de la mateixa. La construcció és bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. A les cantoneres del mur de migdia s'observen carreus de pedra. El cup està bastit amb pedra desbastada i carreus a la part superior.</p> | 08075-16 | Baixada de la Fàbrica de la Tortuga, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental del topònim Galzeran apareix l'any 1552 en un establiment del mas Lledó que limita 'a sol ponent ab en Barthomeu Galceran' i el mas i el molí Famades. Tot i que no tenim notícies d'aquestes dues darreres estructures, i tenint en compte que el mas Lledó pot estar fent referència a l'actual rectoria de Canyamars, no es pot descartar que el molí faci referència al molí de can Galzeran. De totes maneres, la primera referència documental directa del molí la trobem en un capbreu datat l'any 1570, en la que es menciona 'Item totum illud molendinum farinarium, cum sua mola, ad triturandum…' relacionat amb el mas 'Galceran'. Tot i això, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars datada al segle XVIII, es menciona '…Mas Galceran, antes Saborit de la (Parròquia) de Canyamars I tot son molí fariner…'. Poc després hi ha constància que els anys 1784 i 1787 pagava el cadastre. Finalment, l'any 1912 hi ha constància que el molí encara estava en funcionament: 'Primo todo aquel manso nombrado Galceràn [..] con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca de las dichas casas…' (Vellvehí, 2008: 38). Probablement, la resclosa d'on es captaria l'aigua estaria situada a l'alçada del Pou del glaç de Canyamars. Pel que fa al topònim del Molinot, cal dir que pot fer referència a un molí més antic, diferenciant-lo d'aquesta manera d'un de més modern construït en les seves immediacions. És probable que el molí deixés de funcionar a finals del segle XIX o principis del segle XX.</p> | 41.6013100,2.4484800 | 454040 | 4605659 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les restes estan situades a l'inici del que es coneix com el pla del Molinot. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí de can Galzeran, Molí de Canyamars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48218 | Fons d'imatges de Dosrius al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-dosrius-al-centre-excursionista-de-catalunya | <p>Http://cec.cat/patrimoni-cultural-del-centre-excursionista-de-catalunya/arxiu-fotografic-cec/ [Consulta: 13-05-2018]</p> | XIX-XX | <p>Fons d'imatges relacionades amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per una norantena de fotografies datades entre finals del segle XIX i finals del segle XX (entre els anys 1890 i 1980 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i alguns Fons personals. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població de Dosrius, sobretot pel que fa als edificis religiosos i les masies, i es troben en suport paper i vidre, en general en blanc i negre.</p> | 08075-308 | Centre Excursionista de Catalunya - Carrer del Paradís, 10 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
48213 | Tinell de can Bosc del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tinell-de-can-bosc-del-far | <p>MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA (2014). Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX). Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, p. 214-219.</p> | XVI | <p>Tinell bastit en fusta d'àlber format per dos cossos superposats situats damunt d'una barana. El cos superior presenta un esglaonat de sis pisos o lleixes, amb un guardapols superior decorat amb dues sanefes i un fris amb elements florals de botó. Als laterals hi ha dues obertures de ventilació bastides amb un arc conopial gòtic. El cos inferior, rectangular, està tancat amb portes decorades amb cassetons, i amb els panys i les frontisses de ferro forjat. A la part superior d'aquest cos hi ha una inscripció amb marqueteria d'incrustació de fusta de ribera, que envolta el volum i fa referència a les condicions de la seva construcció: 'FET FER PER PERA BOSC IHS FET I JAUME ROG AY 1574 / AVE MARIA GRASIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU / IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TIU IHS'.</p> | 08075-303 | Museu del Disseny de Barcelona - Plaça de les Glòries Catalanes, 37 - Barcelona | <p>El tinell fou un encàrrec de Pere Bosc, propietari de la masia de can Bosc del Far, a Jaume Roig l'any 1574. En origen, aquesta peça estava situada a la sala principal del primer pis de la masia de can Bosc del Far, damunt del forat d'escala que comunicava la planta baixa amb el primer pis. Els tinells servien per guardar i alhora mostrar el parament de la taula (a les lleixes es posava el parament més luxós per fer-ne ostentació). Pel que sabem, el tinell de can Bosc estava dipositat al Museu de Mataró pels voltants de l'any 1983. Posteriorment passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i, actualment, està custodiat al Museu del Disseny de Barcelona. Tot i això, el tinell és propietat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 122.088), mitjançant una donació efectuada pels hereus del comte de Bell-lloc l'any 1979.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1574 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig | Les imatges han estat extretes de: quimgraupera.blogspot.com/2015/02/el-tinell-de-can-bosc-del-far-dosrius.html [Consulta: 11-05-2018]. | 94|95|93 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
48231 | Aplec de Sant Marc del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 72-74. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XVII-XXI | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Dosrius al Santuari del Corredor per la diada de Sant Marc (25 d'abril), tot i que en l'actualitat es celebra el primer diumenge després d'aquesta efemèride. Els actes s'inicien amb una pujada popular a peu fins al santuari, on es realitza una missa i una ofrena floral a la Mare de Déu del Corredor. També es fa una ballada dels Gegants de Dosrius i un dinar popular de germanor. Finalment es fa una altra pregaria o visita espiritual a la Mare de Déu. Els actes són organitzats pels Gegants de Dosrius i pel Centre Excursionista de Dosrius, amb la col·laboració de l'ajuntament.</p> | 08075-321 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les referències documentals aportades per mossèn Josep Mas, diversos pobles de la contrada pujaven en processó al Santuari del Corredor a mitjans del segle XVII. Dosrius ho feia el dia de Sant Marc, juntament amb Vilamajor, Cardedeu, Llavaneres i Arenys de Munt. La diada de Sant Marc era celebrada pels pagesos i la gent del camp fent processons i lletanies cantades. L'objectiu era demanar al sant que protegís els conreus de les tempestes i les plagues. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. A principis del segle XX s'hi pujava a peu, s'esmorzava a la masia del Forn de Vidre i, des d'allà fins al santuari, s'anaven cantant lletanies. La missa era cantada i amb música de flabiols, i després es feia un ball. Després de dinar es resava el rosari al temple i, posteriorment es baixava en grup, fent parada a la masia de can Bosc per berenar.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48232 | Aplec del Corredor de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-corredor-de-canyamars | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Canyamars al Santuari del Corredor per la diada de l'1 de maig. Es realitza una missa solemne a l'interior del temple i també es fa una ballada de sardanes amb cobla, amb un dinar popular de germanor.</p> | 08075-322 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Inicialment, el poble de Canyamars pujava al Santuari del Corredor conjuntament amb el de Dosrius. Segons les dades aportades per mossèn Josep Mas però, a la dècada dels anys 20 del segle XX, els dos aplecs ja estaven ben establerts. Es desconeix en quin moment la gent de Canyamars creà el seu propi aplec, sembla que per desavinences organitzatives. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. S'hi pujava a peu i el punt de trobada era la masia del Forn de Vidre (cadascú pujava pel camí que més li convingués). Des d'allà fins al santuari es pujava en grup i s'anava recitant el rosari. Un cop allà es feia missa cantada. També hi ha constància de ballades de sardanes.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48230 | Fira del Bosc - Canyamars medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bosc-canyamars-medieval | <p>El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 34; núm. 26, p. 30; núm. 27, p. 26-27; núm. 28, p. 23; núm. 30, p. 11-13; núm. 31, p. 37; núm. 32, p. 13; núm. 34, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. Http://firadelbosc.cat/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XXI | <p>Fira anual de caràcter popular que transforma el nucli de Canyamars en una vila medieval, durant un cap de setmana del mes d'octubre de cada any. La fira es desenvolupa en diversos espais del casc antic de Canyamars engalanats per a l'ocasió (plaça de l'església de Sant Esteve, Pla del Molinot i carrers adjacents), així com el Pla de Bolets, la plaça de la Germandat i el Pou de glaç de Canyamars. Està organitzada per l'ajuntament i hi col·laboren diverses entitats i empreses locals, associacions comarcals i voluntaris. La fira s'inicia amb la rebuda de Berenguer Bofarull, comte de Vilamajor, per part d'Enric Lanuza, baró de Canyamars. S'organitzen demostracions d'oficis medievals, recreacions històriques, representacions teatrals, música i dansa, jocs infantils, bruixes i fades, espases o el mercat medieval i la gastronomia.</p> | 08075-320 | Casc antic de Canyamars | <p>La primera edició de la fira es dugué a terme l'any 2004 amb el nom 'Fira del Bosc' i, a partir de l'any 2006, la fira ja es va vincular amb el món medieval ('Fira del Bosc Medieval de Canyamars'). Tot i que inicialment els actes eren força reduïts (sopar i mercat medieval), amb el temps la fira es va anar consolidant i arrelant a la població. L'any 2017 es va celebrar la seva 14ena edició consecutiva.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 2004 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://firadelbosc.cat/. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
48348 | Fons documental del mas Vallmajor de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-vallmajor-de-dosrius | <p>CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XVIII | <p>Fons documental procedent del Mas Vallmajor de Dosrius i format per un total de 114 pergamins i sis documents en suport paper, amb un abast cronològic comprès entre mitjans del segle XII i finals del segle XVIII. El fons està constituït per la documentació personal i familiar, patrimonial, administrativa i comptable, judicial i eclesiàstica de la família, relacionada tant amb l'administració i organització del mas com amb la distribució del patrimoni familiar. La documentació està escrita en català, castellà i llatí. Entre els documents del fons destaca un privilegi reial de 1322 de Jaume II, una butlla pontifícia signada pel Papa Urbà VIII (segle XVII), una proclama de don Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada i Salcedo relativa als preus de la fusta i un diploma provincial de l'Orde dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, en reconeixement a un dels membres de la família Vallmajor.</p> | 08075-438 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | <p>Es tracta d'una de les famílies pageses més rellevants del terme de Dosrius durant l'edat mitjana i l'etapa moderna, amb una important acumulació de patrimoni tal i com es dedueix del seu fons documental. Aquest fons estigué instal·lat al Mas Vallmajor fins a principis del segle XX, moment en què la masia fou venuda. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la major part del fons documental en paper desaparegués en aquests moments. La família, que es traslladà a Mataró, només va conservar els pergamins, emportant-se'ls amb ells. Aquesta documentació ingressà en règim de cessió en comodat a l'Arxiu Comarcal del Maresme l'any 2017, per part del sr. Joan Maria Vallmajor.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de la publicació referenciada a l'apartat Bibliografia. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48229 | Cantada d'havaneres de can Massuet del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-dhavaneres-de-can-massuet-del-far | <p>'Havaneres a la Plaça Pla de la Calma (Can Massuet)'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 35.</p> | XX | <p>Tradicional cantada d'havaneres del nucli urbà de can Massuet del Far. Actualment, els actes consisteixen en un sopar popular, cremat de rom per tothom i la cantada d'havaneres pròpiament dita amb un grup convidat. Es celebra a principis de juliol de cada any.</p> | 08075-319 | Plaça del Pla de la Calma - Can Massuet del Far - Zona del Far | <p>Enguany (any 2018), s'organitzarà la 32ena edició de la Cantada d'Havaneres de can Massuet del Far. Anteriorment, aquest acte comptava amb dos grups d'havaneres, no es feia el sopar popular i es celebrava pel mes de juny. Entre els anys 2005 i 2010, la cantada no es dugué a terme i fou recuperada l'any 2011 (aquella edició es celebrà pel mes de setembre).</p> | 41.6226500,2.4287300 | 452410 | 4608038 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web de l'Ajuntament de Dosrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48216 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25.</p> | <p>Col·lecció de restes fòssils procedent del jaciment paleontològic de la riera de Canyamars. En realitat, aquestes restes corresponen a una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid (MDG-CCNN, número d'inventari 9989). Pel que fa a la seva datació, cal tenir en compte que les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). El museu compta amb una reconstrucció d'aquest elefant antic.</p> | 08075-306 | Museu de Ciències Naturals de Granollers - Carrer de Palaudàries, 102 - Granollers | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-3.jpg | Física | Popular|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Geoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 119|77 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
48222 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-comarcal-del-maresme-acm | <p>SERRANO, Alexis (2017). 'Dosrius, Cayamars i el Far, des de les fonts notarials i registrals de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Breu aproximació als fons documentals del Districte Notarial de Mataró (1751-1917) i de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1862)'. Duos Rios, núm. 3, p. 92-97. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XIX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Comarcal del Maresme. La documentació està inventariada dins de les col·leccions documentals que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XII i XIX. Es tracta d'un total de 8 fons documentals: col·lecció de documents de la família Jofre de Mataró (any 1810), col·lecció de pergamins i documents en paper del mas Vallmajor de Dosrius (entre 1143 i 1790), Districte notarial de Mataró (mitjans del segle XIX), Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró (1797-1851), fons del procurador Josep de C. Tuñí i Falguera (1514-1609), fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1840) i un plec de documents de la masia de can Llibre (segle XVIII). Entre d'altres documents hi ha vendes, testaments, dotàlies, àpoques, llibres de registre, etc. L'arxiu també compta amb diverses publicacions de premsa històrica que recullen dades referents al municipi (El Mataronès, Crónica Mataronesa, El Cronista, etc.), així com imatges antigues.</p> | 08075-312 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
48223 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (2008). 'Arxius de la noblesa. El fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc'. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 19, p. 2-11. ILLA COLOMER, Joan (2014). 'El domini de la baronia de Dosrius al Montseny'. Monografies del Montseny, 29. Viladrau: Amics del Montseny, p. 103-114. MALLORQUÍ, Elvis (2015). Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301). Barcelona: Fundació Noguera. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 44 fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia, entre els que destaca el fons del Llinatge Sentmenat-Marquesos de Castelldosrius (Fons ANC1-167), datat a partir del segle XI i fins al XVII. Aquest fons està integrat per una col·lecció de pergamins de grans dimensions, dels quals 1138 exemplars van ser produïts o aplegats pels Sentmenat. Està format per la documentació familiar, judicial i religiosa del llinatge, i la documentació referida als patrimonis i drets de Dosrius i Canyamars (vendes, establiments emfitèutics, àpoques, capbreus, inventaris i llistats, etc.), entre d'altres termes. Els Sentemenat, inicialment castlans dels castell de Dosrius i posteriorment propietaris dels drets alodials del mateix, reuniren diferents arxius familiars a l'entorn del seu llinatge, sobretot pel que fa a la política matrimonial duta a terme. En el cas de Dosrius, el fons compta amb diversos pergamins i documents de la família Cartellà, anterior propietària de la baronia del terme de Dosrius. De la resta de fons que integren la documentació relacionada amb el terme de Dosrius, destaca el fons del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc (Fons 755), on apareixen mencionats els masos Pruna i Bosc dins de les propietats de la família Marís i Lloreda. Aquestes propietats havien passat a formar part de les possessions dels Bell-lloc per herència familiar. També cal destacar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i altres arxius familiars, entre d'altres.</p> | 08075-313 | Arxiu Nacional de Catalunya - Carrer de Jaume I, 33 - Sant Cugat del Vallès | <p>El fons nobiliari del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, fou ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 2007, a títol d'adquisició a càrrec del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48224 | Fons d'Esteve Albert i Corp a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-desteve-albert-i-corp-a-larxiu-comarcal-del-pallars-sobira | <p>MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria (2004). 'El fons personal d'Esteve Albert i Corp dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sort'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 35-37. RENIU I CALVET, Josep (1998). Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic (1914-1995). 81 anys d'una vida. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons personal d'Esteve Albert i Corp (codi de referència CAT 210 13 001) custodiat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. El fons té un volum de 55 m.l. i és força heterogeni. Pel que fa a l'apartat creatiu hi ha poesia, prosa, assaig històric, teatre, així com material molt divers sobre les representacions que va portar a terme (pessebres vivents, obres de caràcter històric, etc.) i també dels actes commemoratius que va organitzar o va participar. També destaca una sèrie de correspondència amb uns 295 corresponsals, als quals va escriure entre els anys 1931 i 1994, i de 928 corresponsals dels que va rebre cartes entre els anys 1921 i 1994. En canvi, el fons conserva poca documentació pel que fa a la seva obra política. En general, aquests documents estan escrits en català i castellà, alguns de manuscrits. El fons es complementa amb la biblioteca de l'autor i algunes imatges.</p> | 08075-314 | Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà - Carrer de Joaquim Sostres, s/n - Sort | <p>El dosriuenc Esteve Albert i Corp va néixer l'any 1914 i va morir a Andorra la Vella el 1995. Fou un activista cultural i polític que desenvolupà una intensa tasca a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord. Aquest fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (antic Arxiu Històric Comarcal de Sort) el 28 de març de 1995. Posteriorment es van anant incorporant altres ingressos finalitzant amb la biblioteca, que fou portada des d'Andorra el 26 de maig de 2015. Pel que sembla, aquesta documentació es trobava situada en diverses ubicacions del Pirineu i del Maresme. El primer inventari del fons finalitzà el setembre del'any 1998, mentre que la biblioteca fou inventariada l'estiu de l'any 2015.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48224-foto-08075-314-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 119 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
47986 | Cal Guinardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guinardo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.07/087. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per tres grans cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, inclou un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus i amb la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, majoritàriament amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central del pis presenta la llinda gravada amb l'any 1769. Al seu costat hi ha un destacable rellotge de sol datat l'any 1931. Adossat a la banda de llevant del volum principal hi ha un cos retangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en una única planta. A l'extrem de ponent, en canvi, hi ha un altre volum rectangular amb teulada de dues vessants, tot i que organitzat en dos nivells. D'aquest volum destaca un plafó de ceràmica vidrada de color blau format per 12 rajoles, que expliquen la vida de Sant Vicenç Ferrer. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. De l'interior destaquen els sostres embigats i una porta emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb una creu, entre d'altres. Al costat de llevant de la casa, en un nivell superior, hi ha una era amb paviment de peces ceràmiques i pedra. De la coberta de la masia destaca una gran xemeneia rectangular de dos nivells i emblanquinada.</p> | 08075-76 | Veïnat de Batlle, 15 - Zona de Dosrius | <p>Segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897 consta la casa Guinardó, dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta un edifici de nom 'Ginardo'. Durant el segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals es tractava d'una de les masies més importants del municipi, amb mossos i jornalers treballant al camp, a la vinya i al bosc. A la casa hi varen haver masovers fins a principis dels anys 70 del segle XX, quan la finca fou adquirida per un directiu alemany de l'empresa Bayer. Aquest propietari va fer diverses obres de reforma i manteniment de la casa entre els anys 1974 i 1978.</p> | 41.6089500,2.4343600 | 452869 | 4606514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47986-foto-08075-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47986-foto-08075-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47986-foto-08075-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
47993 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.14/094. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, format per dos d'aquests cossos, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una terrassa a la vessant posterior. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, inclou dos portals d'accés d'arc rebaixat, un a cada extrem del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis amb els ampits motllurats. Destaca la finestra de la planta baixa, amb barrots de ferro i relleu apuntat a la zona de la llinda. Els emmarcaments de totes aquestes obertures estan formats amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. L'altre volum està adossat a la banda de tramuntana. És rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en dos nivells. Compta amb una finestra rectangular al pis, amb la llinda en relleu. Davant seu se li adossa un petit cobert de planta rectangular, amb coberta d'un sol vessant i obertures rectangulars. Pintat al parament, just a la conjuntura entre el volum principal i el secundari, hi ha un rellotge de sol circular en força mal estat, que conserva el gnòmon de vareta. A la part superior hi ha pintada la següent inscripció: 'AÑO 1857'. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-83 | Veïnat de Gemir, 7 - Zona de Dosrius | <p>Desde que hi ha constància documental, la masia de cal Carreter ha estat relacionada amb la família Anglada. En aquest sentit, la primera referència relacionada amb aquest cognom la trobem en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars'. En aquest document, dins de l'apartat de terratinents, hi consta en Joseph Anglada. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareixen en 'Jph Anglada' i en 'Fco Anglada', ambdós dins l'apartat de terratinents també. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-65, consta en Juan Anglada, establert dins del veïnat Manyans. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Carreté' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, fins a finals del segle XX, els propietaris de la masia van viure de fer de pagès, de pastors i de carreters (d'aquí prové el topònim de la masia).</p> | 41.5827000,2.4053600 | 450433 | 4603616 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47993-foto-08075-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47993-foto-08075-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47993-foto-08075-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48003 | Can Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvi-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.24/104. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII/XX | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per tres cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una planta basilical, amb un cos central elevat i cobert amb teulada a dues aigües, i dues vessants laterals bastides amb teula àrab també. Consta de planta baixa,pis i golfes. A la banda de llevant hi ha adossat un altre cos rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un altre volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa plana. Tota la construcció presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets. Destaca la finestra superior de la façana de tramuntana, que conserva l'ampit motllurat. Sota d'aquest hi ha gravat l'any 1629. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-93 | Veïnat de Gemir, 23 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Salvi' dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia era propietat d'un terratinent de Barcelona que hi tenia masovers. Posteriorment, l'edifici ha estat venut en diverses ocasions.</p> | 41.5865600,2.4189000 | 451564 | 4604037 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48045 | Can Sarandico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarandico | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.66/146.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La finestra de llevant de la planta baixa té una destacable reixo de ferro disposada en quadrícula, mentre que la de ponent és més petita i té l'ampit de pedra. A la part superior del parament, entre les dues finestres, hi ha un rellotge de sol circular pintat damunt del revestiment. Té el gnòmon de vareta i la numeració aràbiga, i està delimitat per un marc rectangular amb timpà. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums. El de la banda de ponent és de nova planta, mentre que l'altre és original de la construcció. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, tot i que no té tanta alçada com el principal. Presenta obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades en pedra. La finestra de la planta baixa situada a façana de llevant està bastida en maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Tant les façanes laterals com la posterior deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que la principal presenta un revestiment lliscat. Tot l'edifici compta amb un ràfec doble de maons i teula àrab. Davant de la façana principal, a l'extrem de llevant, hi ha un destacable lledoner de grans dimensions. A la part posterior, en un nivell més baix que el de la masia, hi ha una alzina força gran també.</p> | 08075-135 | Veïnat de Rupit, 13 - Zona de Canyamars | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Sarandico fou bastida a principis del segle XIX per un membre de la família Arnó, que procedia de la masia de can Sabé. No se sap del cert si l'edifici va ser fet de nova planta, és fruit d'una reforma o bé es van aprofitar les restes d'alguna altra estructura per construïr-la. Era una masoveria que formava part de les propietats de la masia de can Galzeran, una de les cases més importants i antigues de Canyamars. Els Arnó van estar-s'hi de masovers des de principis del segle XIX i fins l'any 1985. A principis dels anys 60 es va refer la teulada i es van canviar algunes bigues. Prèviament s'havia pavimentat el terra amb ciment.</p> | 41.6062600,2.4539700 | 454501 | 4606205 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48098 | Safareig d'en Mandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-den-mandri | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.12/173. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 18.</p> | XVIII-XIX | Completament cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està situat sota un talús del carrer de Lluís Moret, en una antiga zona d'horts. L'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i lligada amb morter de calç, amb una filada de maons a la part superior. A la banda de migdia hi ha la zona destinada a safareig, reformada, i un banc corregut adossat al parament i amb les mateixes característiques constructives que la resta de l'estructura. Destaca una canalització rectangular paral·lela al talús de terreny, que distribuïa l'aigua del safareig per regar els horts. Al costat de ponent de l'estructura, a l'altra banda del carrer, hi ha la boca d'una mina tancada amb una portella metàl·lica.</p> | 08075-188 | Carrer de Lluís Moret - Dosrius | <p>El topònim Mandri apareix documentat per primera vegada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi apareix citat 'Mas Mandri de Dosrius, amb les seves terres confessat per Arnau de Rey'. La masia de can Mandri (o cal Rei) fou derruïda cap a l'any1930, quan la propietat fou adquirida pel propietari de can Serra, situada damunt del safareig. L'aigua de la que s'alimentava provenia de la mina situada a l'altra banda del carrer.</p> | 41.5956800,2.4076100 | 450630 | 4605056 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48098-foto-08075-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48098-foto-08075-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48098-foto-08075-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
48134 | Rellotge de sol de ca n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nhoms | <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 3702.</p> | XX | <p>Rellotge de sol circular pintat dins d'un marc rectangular, amb el coronament semicircular a mode de timpà. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta una orientació sud-est, amb un gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 5 del matí a les 5 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. El timpà està decorat amb uns radis concèntrics de color daurat i el marc rectangular amb una sanefa i doble línia daurada i grana.</p> | 08075-224 | Carrer Major, 35 - Canyamars | 41.6001600,2.4459500 | 453829 | 4605532 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48134-foto-08075-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48134-foto-08075-224-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
48135 | Rellotge de sol de cal Guinardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-guinardo | XX | <p>Rellotge de sol rectangular pintat dins d'un marc d'arc rebaixat ornamentat amb decoració vegetal i floral. És del tipus vertical declinant i està pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un semicercle força gran al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Dins del marc, a la part inferior, hi ha l'any 1931</p> | 08075-225 | Veïnat de Batlle, 15 - Zona de Dosrius | 41.6089500,2.4343600 | 452869 | 4606514 | 1931 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48135-foto-08075-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48135-foto-08075-225-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
48242 | Trobada anual de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-anual-de-puntaires | <p>Font: informació oral de Sión Dominich [Entrevista: 30-04-2018]. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XX | <p>Trobada anual de puntaires de Dosrius que es celebra el tercer diumenge del mes de setembre. Tant les puntaires locals com les vingudes de les rodalies, s'arrengleren a banda i banda d'una taula i, mitjançant un patró que es reparteix, fan les puntes de coixí. En l'actualitat es celebra a la plaça del Comú, tot i que també s'ha fet a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, a la plaça de la República (antiga plaça d'Espanya) i a d'altres carrers adjacents.</p> | 08075-332 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La primera edició de la Trobada de Puntaires de Dosrius es dugué a terme l'any 1994.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48242-foto-08075-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48242-foto-08075-332-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per les sres. Sión i Meritxell Dominich. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48220 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-dosrius-amd | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2008). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 107-116. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-176. Dosrius. Arxiu municipal. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius. 'L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) fa restaurar documentació municipal'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 24, p. 27. PEDROSA I DOMÈNECH, Gràcia (2004). 'L'arxiu de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 97-100. Http://www.dosrius.cat/historic.asp [Consulta: 27-09-2017].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) integra tant la documentació històrica conservada com el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 1602 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 200 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des del segle XIV fins a l'actualitat. La documentació està dipositada en dos edificis diferents, l'arxiu històric a l'Ajuntament Vell (des dels segle XIV i fins a l'any 40 del segle XX) i l'administratiu a l'Ajuntament actual, des d'on es fa també la gestió del mateix. Aquesta informació es troba instal·lada en sales equipades amb prestatgeries metàl·liques i de fusta, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1331-2016), Hisenda (1568-2015), Proveïments (1850-2002), Beneficiència i assistència social (1923-1941), Sanitat (1888-2002), Obres i Urbanisme (1699-2016), Seguretat pública (1835-1994), Serveis Militars (1864-2001), Població (1855-2016), Eleccions (1871-2011), Ensenyament (1851-1972), Cultura (1952-2003) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1857-1998). Alhora, l'AMD també integra el fons del jutjat de pau, el de la Confraria de Sant Antoni, el de la Confraria de Nostra Senyora del Roser i el de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos. També cal afegir el fons documental de la masia de ca n'Homs de Canyamars, el qual resta pendent d'inventari, i tots els números publicats de la revista El Comú, la primera revista d'informació local del terme municipal de Dosrius editada entre el mes d'abril de 1988 i el mes de març de 1991, amb un total de 18 números.</p> | 08075-310 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>L'ordenació, inventari i condicionament dels fons arxivístics de l'AMD s'inicià l'any 2002 amb la signatura d'un conveni amb la Diputació de Barcelona i l'ajuda d'una tècnica arxivera d'aquest organisme. L'arxiu de caire més històric es va instal·lar a l'edifici de l'Ajuntament Vell (de fet ja hi era, tot i que desorganitzat i en males condicions de conservació), mentre que la documentació administrativa es mantigué a l'Ajuntament actual. La informació es va introduïr en una base de dades, facilitant d'aquesta manera la recerca dels documents i la gestió dels mateixos. La intervenció de la Diputació va permetre organitzar tota la documentació municipal fins a principis del segle XXI. Posteriorment, la designació d'una persona responsable de l'arxiu va fer possible que aquesta tasca es continués duent a terme amb totes les garanties. D'entre la documentació inventariada destaquen quatre pergamins datats l'any 1397, que foren restaurats per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Des de l'any 2004, l'AMD i l'Ajuntament de Dosrius editen conjuntament la revista Duos Rios, una magnífica publicació de caire sobretot cultural de la que, fins a la data, s'han editat 3 números (el número 1 l'any 2004, el número 2 el 2008 i el número 3 el 2017).</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48228 | El Dosrius del 1900 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dosrius-del-1900 | <p>Font: informació oral de Ramon Godino [Entrevista: 12-02-2018].</p> | XXI | <p>Festival anual de cultura popular i de caire tradicional, que rememora l'estil de vida dels dosriuencs a principis del segle XX. Es desenvolupa dins del nucli urbà de Dosrius durant un cap de setmana del mes de juliol de cada any i està farcit d'actes de diversa categoria: gimcana familiar pels carrers del poble relacionada amb algun aspecte rellevant del mateix (fonts i aigua, masies i horts, jocs populars), cercaviles, fira de productes artesans, plantada de gegants, balls tradicionals, exposicions (fotografies antigues, eines del camp, cartells i pintures), representacions teatrals, concerts, lliurament de premis del concurs de prosa i poesia 'Esteve Albert', etc. La fira està organitzada pels veïns del municipi, els quals es vesteixen d'època i surten al carrer reivindicant les seves arrels.</p> | 08075-318 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La fira va néixer l'any 2014 en motiu del centenari del naixement de l'escriptor, activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert. En aquella edició, al marge de diversos actes lúdis i culturals, es va fer una recreació del 'Pessebre de l'Esteve Albert', amb representacions d'escenes de l'època al voltant de diversos espais significatius del nucli urbà, sobretot al safareig del Comú. L'any 2016, dins del actes de la fira, també es commemorà el centenari d'aquest safareig tant emblemàtic pel municipi. La fira està organitzada pels veïns i veïnes de Dosrius i hi col·laboren la Colla Gegantera i l'Ajuntament de Dosrius, entre d'altres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2014 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
48237 | Festa Major de can Massuet del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-massuet-del-far | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 194, 205-206. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XX | <p>La Festa Major de Can Massuet del Far es celebra pels voltants del dia 15 d'agost, diada de Santa Maria En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de quatre dies. D'entre els actes més destacats hi ha el pregó de la festa major, el sopar popular, la missa solemne a l'església parroquial de Sant Andreu del Far i la ballada i el vernut popular a l'era de la masia de can Guinart.</p> | 08075-327 | Nucli urbà de can Massuet del Far i voltants | <p>Antigament, la Festa Major del Far s'havia celebrat el dia 30 de novembre, diada de Sant Andreu. Posteriorment, probablement a principis del segle XX, la festa es va passar al dia 24 de setembre, festivitat de la Mercè. S'engalanava l'era de la masia de can Guinart i es ballava amb música de flabiols o bé amb un quintet de músics de Cardedeu. Alhora es conserven imatges de finals dels anys 60 i principis dels 70, amb gent ballant sardanes i capgrossos en aquesta era.</p> | 41.6206700,2.4283200 | 452375 | 4607819 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48237-foto-08075-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48237-foto-08075-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48237-foto-08075-327-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament de Dosrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48238 | Festa de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 198, 218. DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 109-117. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. Http://www.fescat.cat/ [Consulta: 16-05-2018].</p> | XIX-XX | <p>Assemblea General anual de la Germandat de Sant Josep de Canyamars, que es duu a terme tres setmanes després de Pasqua a l'espai davanter de la masia de can Galzeran (can Prats). En aquest acte es passa llista dels socis (altes i baixes), es donen a conèixer els comptes de l'exercici anterior, es fa un record als germans difunts i s'entreguen medalles als germans més grans de 65 anys. També hi ha present una cobla que toca l'himne de la germandat i sardanes. L'acte està presidit pel bagul de fusta que conté el fons documental de l'entitat.</p> | 08075-328 | Masia de can Galzeran (Prats) - Veïnat de Pedró,6 - Zona de Canyamars | <p>La Germandat de Sant Josep de Canyamars fou fundada el 17 de maig de 1879 com a associació de socors mutus sota l'advocació de Sant Josep, patró de l'església universal. L'objectiu era ajudar als germans necessitats, proporcionant-los mitjans econòmics i morals. Els socis o germans pagaven una quota mensual i l'entitat era gestionada per una junta escollida democràticament entre tots els socis.</p> | 41.6023200,2.4484200 | 454036 | 4605771 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48238-foto-08075-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48238-foto-08075-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48238-foto-08075-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel sr. Marc Bosch. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48211 | Retaule Major de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (2017). 'El retaule major cinccentista de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi'. Duos Rios, núm. 3, p. 48-61. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9-10. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 67-68, doc. 42, 44, 93.</p> | XVI | <p>Restes del retaule de l'altar major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, el qual fou destruït durant la guerra Civil. Aquestes restes estan formades per un total de set taules distribuïdes en dos espais diferenciats: 4 custodiades al Museu de Mataró i 3 més a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Les taules dipositades al museu presenten les següents representacions: el Pare Etern (timpà del retaule, núm. inv. 5299), Pentecosta (compartiment del retaule, núm. inv. 5725), Oració a Getsemaní (compartiment del retaule, núm. inv. 5724) i Camí del Calvari (compartiment del retaule, núm. inv. 5723). Aquestes taules formaven part del frontó, l'àtic i la predel·la del retaule. Pel que fa a les del temple, que estaven situades al cor i formaven part de l'àtic del retaule, són la Resurrecció de Crist, l'Àngel de l'Anunciació i la Mare de Déu de l'Anunciació, aquestes dues últimes corresponents a les volutes del retaule. Totes les peces estan pintades a l'oli damunt de taules de fusta i es troben en bon estat de conservació, incloent també les de l'església.</p> | 08075-301 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius foren identificades pel Grup de recerca d'història de l'art modern de la Universitat de Girona (UdG)-grup 'Art del Renaixement i Barroc a catalunya', entre els anys 2005-2006 i 2013. La tasca s'inicià fent un estudi i catalogació dels fons d'època moderna custodiats als espai de reserva del Museu de Mataró. Mitjançant una fotografia del retaule íntegre, custodiada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), es van poder identificar les quatre taules del retaule de Dosrius custodiades al museu. Posteriorment, l'any 2013 s'identificaren les tres taules procedents del temple. La part arquitectònica i la talla del retaule es va contractar el 23 d'agost del 1531 a l'imaginaire Martin Díez de Liatzasolo i als escultors Joan Masiques (de Mataró) i Jean de Tours (de Barcelona). En canvi, la part pictòrica (pintat i daurat) fou contractada al pintor portugués resident a Barcelona Joan Baptista el 8 d'agost del 1565, per part del rector i els síndics del Comú de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. En l'actualitat, a la capella del baptisteri de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, hi ha instal·lada una exposició fotogràfica permanent a tamany real de les taules conservades i de la seva ubicació dins del retaule desaparegut. Aquesta exposició fou coordinada per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), organitzada per l'Ajuntament de Dosrius i la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria, amb el suport de la Fundació Bufí i Planas (Euroquímica) i la producció de l'empresa Intervento.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 1565-67 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Baptista | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
48215 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-mataro | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 81. Font: fons documental del Museu de Mataró. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141. Http://www.museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | <p>Col·lecció heterogènia formada per diversos de materials relacionats amb el terme municipal de Dosrius, que es conserven i custodien al Museu de Mataró. Està formada per les restes del retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Dosrius (amb un total de quatre taules), quatre talles escultòriques hagiogràfiques datades entre els segles XVI-XVIII (procedïen del Santuari del Corredor i representen a Sant Cosme, Sant Damià, Sant Joan Baptista i Santa Magdalena), una caixa de roba interior procedent de l'empresa Manufactures Canyamars (mitjans del segle XX) i diverses obres pictòriques paisatgístiques de Dosrius, Canyamars i el Far atribuïdes al pintor Jordi Arenas i Clavell (datades entre l'any 1942 i 1994). Pel qua fa als materials arqueològics provenen de diferents jaciments, excavacions i prospeccions dutes a terme al municipi. Es tracta dels jaciments del Cau de la Serra Polsaruda (2 caixes de materials correponents a la campanya 2007), l'Avenc, el Mirador i la Balmeta (formen part de l'àrea de la serra Polsaruda, campanya 2000), Necròpolis del Bataller, Hipogeu de la Costa de can Martorell (un total de 28 caixes de material, entre les que destaca la col·lecció de puntes de sageta), Puig Pedrós (campanya 2007) i el Dolmen de ca l'Arenes I (campanya 2006-2007).</p> | 08075-305 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule i les talles hagiogràfiques ingressaren al museu mitjançant un dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional, la caixa de Manufactures Canyamars fou una donació de la Fundació Jaume Vilaseca i les pintures corresponen al llegat de Jordi Arenas i Clavell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Modern|Renaixement|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 79|81|83|94|95|119|78 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
48225 | Fons documental de Dosrius a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.295, Reg. 12709; Perg. 75, Reg. 696; Perg. 393, Reg. 19620; Perg. 166, Reg. 17508; Perg. 229, Reg. 18057; Perg. 310, Reg. 20947; Perg. 94, Reg. 15837). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XIV-XVI | <p>Conjunt de set pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Dosrius. Estan datats en els anys 1305, 1315, 1401, 1576 i 1591 i fan referència a un compromís per un mas, un capbreu del terme de Dosrius, un censal mort de Sant Andreu del Far, dues dots i uns capítols matrimonials de la família Batlle de Dosrius i una reclamació pel castell de Torelló. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08075-315 | Biblioteca de Catalunya - Carrer de l'Hospital, 56 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
48302 | La Roca del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-diable | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.54/215. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65. Http://www.llegendesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada a pocs metres del corriol que porta de camí al santuari del Corredor fins a les planes de can Carreras, a can Massuet del Far. Presenta una forma arrodonida i una planta més o menys rectangular. Està fracturada per diverses diàclasis i amb la part superior plana. L'entorn és boscós i la roca està orientada al talús del riba nord de la riera del Far.</p> | 08075-392 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tradicionalment, la roca ha estat relacionada amb el Diable. La llegenda relacionada amb la roca fou recollida pel folklorista Cels Gomis a finals del segle XIX (1889). La zona també és freqüentada per amants de l'escalada.</p> | 41.6256100,2.4204800 | 451725 | 4608372 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades que apareixen són aproximades, donat que en l'actualitat aquesta roca queda dins del terme de Llinars del Vallès. Tot i això, i donada la identificació de la mateixa amb l'imaginari col·lectiu dosriuenc, s'ha optat per incloure l'element. Les seves coordenades reals són: UTM 31 ETRS 89 X:451700, Y: 4608380. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
47958 | La Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-vella | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.37/056. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. RAMIS NIETO, Josep. 'La nova casa rectoral de l'església de Sant Aciscle i Santa Victòria de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-12 de gener de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XVII | <p>Edifici aïllat format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. Consta de planta baixa i pis, i compta amb una gran zona d'horts darrera seu. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. A la planta baixa hi ha un destacable portal d'accés emmarcat per dues finestres protegides amb reixes de ferro. La de la banda de llevant està completament reformada mentre que la de ponent té l'ampit restituït. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres amb els ampits motllurats i alguna de les peces dels seus emmarcaments restituïdes. Tant el portal com la finestra de damunt seu presenten una motllura rectilínia que recorre l'intradós d'ambdues obertures. L'altre volum, adossat a la banda de llevant, compta amb una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en dos nivells. Compta amb dues petites finestres rectangulars al pis i un destacable pas elevat que connecta l'edifici amb l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Aquest passadís és de planta rectangular, està cobert amb una teulada de dues vessants i s'obre al carrer mitjançant un arc rebaixat bastit amb maons plans. A la banda de ponent presenta una petita finestra circular emmarcada en pedra, mentre que a llevant hi ha una finestra amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana sostinguda amb permòdols. La construcció presenta la façana principal arrebossada mentre que la lateral, orientada a l'hort i amb obertures rectangulars, està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08075-48 | Carrer de Sant Antoni, 9 - Dosrius | <p>La primera referència documental de l'edifici apareix grafiada en un plànol cadastral del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I, finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 apareix una casa anomenada 'Rectoria' dins del veïnat de Dosrius. L'edifici fou utilitzat com a rectoria fins que es va construïr la nova, adossada a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, l'any 1948. Posteriorment, l'edifici ha tingut diversos usos com classes de catequesi, assajos de caramelles, reunions, activitats culturals i socials, etc. Entre els anys 1987-1988 va ser la seu de l'ajuntament mentre es feien obres de reforma a l'edifici consistorial i, entre els anys 2001-2004, s'hi va instal·lar el consultori mèdic de Dosrius. El pas elevat que el connecta amb l'església fou enderrocat durant la guerra Civil i, posteriorment, reconstruït. Durant aquest conflicte bèl·lic, la casa fou habilitada per una família refugiada. A mitjans del segle XX, la casa s'alimentava amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada al paratge conegut com la Font d'en Sala, més amunt de la masia de ca l'Albert. L'edifici fou reformat a finals del segle XX, tant els espais interiors com l'aparença exterior. En aquest sentit, cal dir que l'obertura de llevant de la planta baixa, que en origen era un portal, fou convertida en finestra. En l'actualitat és la residència del rector de la parròquia.</p> | 41.5946800,2.4064600 | 450534 | 4604946 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47958-foto-08075-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47958-foto-08075-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47958-foto-08075-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La zona d'horts de la rectoria, coneguda com els horts del Rector, compta amb una gran era de planta rectangular i bastida amb cairons força ben conservada. Així mateix, també hi ha una gran safareig per regar-los i rentar la roba. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
47972 | Ca n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhoms | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 99-100, 109. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.51/070. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 109-110. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Masia formada per dos grans conjunts d'edificis aïllats, que es troben delimitats per un mur de tanca perimetral amb barri tancat. S'hi accedeix per un gran portal rectangular amb els brancals bastits en carreus de pedra i la llinda plana monolítica sostinguda amb permòdols. El portal està cobert per una teuladeta de dues vessants i compta amb una destacable porta de ferro. La construcció principal, de planta més o menys rectangular, està formada per diversos cossos adossats. El volum principal és rectangular, amb una coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A la dovella central hi ha gravada una creu. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La resta d'obertures de la façana, situades als pisos superiors, tenen les mateixes característiques tipològiques que les de la planta baixa, exceptuant les dues finestres laterals de les golfes, que estan formades simplement amb quatre carreus. La de la banda de ponent presenta una llinda d'arc conopial rematat amb una creu gravada. Al nivell de la planta pis, al costat de la finestra central, hi ha un destacable rellotge de sol pintat al parament. La façana està decorada amb un seguit de franges horitzontals i verticals que emmarquen el parament i marquen les divisòries entre els tres nivells. Aquestes franges estan pintades amb motius geomètrics. Finalment, sota el carener de la façana, hi ha pintada la següent inscripció: 'AÑO 1949'. Adossat a la part inferior del parament, als dos costats del portal, hi ha un banc corregut d'obra amb un revestiment arrebossat. La construcció presenta el parament principal arrebossat i emblanquinat. De l'interior de la casa destaca l'embigat original de sala central de la planta pis, amb l'enrajolat decorat amb dibuixos geomètrics (rombes, triangles i cercles), les obertures emmarcades amb carreus de pedra i altres elements com una fornícula i dos armaris encastats al parament del menjador de la planta baixa. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un altre cos de planta rectangular, cobert amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dos nivells. Presenta un gran portal rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al pis hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A continuació, adossat a la façana de ponent d'aquesta construcció, hi ha un altre volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i pis. Destaca la galeria del pis superior, formada per quatre esvelts arcs de mig punt sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. La galeria està delimitada amb una balaustrada d'obra. Adossat a l'extrem de ponent d'aquest volum hi ha un pou cobert de planta circular, bastit en pedra i amb una portella de ferro. Ambdós volums presenten el parament principal arrebossat i emblanquinat.</p> | 08075-62 | Carrer Major, 35 - Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Homs'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix 'en Hom'. Poc després, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Narcís Homs del 'Manso Homs'. Del mateix moment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi apareix novament el 'Lo Mas Homs ab ses terras'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, tant l'any 1632 com el 1897, apareix una casa anomenada 'Homs' dins del veïnat de Canyamars. La masia torna a aparèixer en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. En ella hi apareix citat 'Can Homs'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. En les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareixen en Salvador Oms i en Jauma Oms. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La construcció ha estat objecte de diverses ampliacions i reformes sobretot durant els segles XIX i XX. L'any 1949 (data pintada al capçer de la façana principal), dins del context d'una d'aquestes reformes, es varen pintar les franges horitzontals i verticals que decoren el parament principal. L'any 1950 es va fer una reforma de la coberta. Entre els anys 1984 i 1999, les reformes es van succeïnt, tant a l'interior de l'edifici com a l'exterior. La masia sempre ha estat propietat de la mateixa família, passant de pares a fills. Havien tingut masovers, jornalers i mossos, donant feina a molta gent de Canyamars conreant camps, portant les vinyes i explotant el bosc.</p> | 41.6001600,2.4459500 | 453829 | 4605532 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47972-foto-08075-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47972-foto-08075-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47972-foto-08075-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La resta de volums que formen part de la construcció principal estan adossats a la banda de tramuntana. Es tracta de dos grans cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en dos nivells. Al mateix temps, a la banda de llevant, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Tots ells estan bastits en pedra i deixen l'aparell de l'obra vist. A l'extrem sud-est del recinte, a la banda de llevant de la façana principal de la masia, hi ha l'altre conjunt d'edificacions que, en origen, estaven destinades a quadres i corrals. El conjunt està format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Majoritàriament, aquests volums són de planta rectangular, estan coberts amb teulades d'un i dos vessants, i consten de planta baixa o bé planta baixa i pis. Destaca el portal de la façana nord del conjunt, amb la llinda de pedra gravada amb l'any 1671, i el pilar central d'una de les corts, de pedra i amb dues mènsules que sostenen les jàsseres de fusta del sostre. Al costat de ponent d'aquest conjunt hi ha un safareig cobert. Fora del barri, al costat del portal d'accés al mateix, hi ha una altra construcció coneguda com a can Parròquia. Presenta una planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, i consta de planta baixa i pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantoneres. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca Noms. Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48129 | Fita de terme del coll de can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-coll-de-can-bruguera | XIX-XX | <p>Fita de terme que marca el límit entre els termes de Mataró i Dosrius, adossada al mur de paredat que delimita l'antic camí Ral que comunica el veïnat de Rimbles (Canyamars, Dosrius) i el coll de can Bruguera (Mataró). Es tracta d'un prisma rectangular de pedra granítica, situat damunt d'un basament circular a mode de pedró. La fita presenta la lletra 'M' gravada a la cara sud i la lletra 'D' a la cara nord, indicant d'aquesta manera on comencen els termes esmentats. A la cara de llevant hi ha gravat el número '5'.</p> | 08075-219 | Coll de can Bruguera - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5786900,2.4404300 | 453353 | 4603152 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48129-foto-08075-219-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La fita està situada a pocs metres de la Creu dels Planells. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
47914 | Sant Esteve de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-canyamars | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 17, 20, 25, 42, 49, 58, 66-67. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34-35, 37, 157. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.03/003. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. 'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 63. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). 'Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d'Alella i Sant Cebrià de Tiana'. Duos Rios, núm. 3, p. 41-43. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54-55. JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'església de Sant Esteve de Canyamars (I)'. El Comú, núm. 8, p. 18-20. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Col. Catalunya Romànica, 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 490. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140-141. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Església de planta basilical d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis poligonal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en dos trams per arcs torals adovellats i recolzats en mènsules. L'absis es cobreix amb una volta per aresta i s'obre a la nau mitjançant un arc adovellat recolzat als murs laterals. Les capelles laterals estan cobertes per voltes de creueria, amb els nervis de pedra, i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, amb les impostes motllurades i els brancals bastits amb carreus de pedra. La capella situada al sud-est està dedicada al Sant Crist i a la Verge dels Dolors i en destaca el frontal d'altar, amb un plafó de ceràmica policromada que representa Jesucrist a la creu, i el retaule superior, de trencadís de mosaic ceràmic. Damunt l'accés a la capella hi ha un escut heràldic amb la inscripció 'VISENS ROGENT 1708'. La capella sud-oest està dedicada a la Verge del Corredor i conté un retaule de pedra granítica i ceràmica. La capella nord-est està dedicada a la Verge de Montserrat i la nord-oest a la Verge del Roser (amb la imatge representada a la clau de volta). Ambdues capelles contenen plafons ceràmics policromats al frontal de l'altar. A la façana de migdia, a tocar de l'absis, hi ha la sagristia que conté una interessant pica de pedra encastada a la paret. Als peus del temple, a l'extrem nord-oest, hi ha el baptisteri, cobert per una volta de canó i obert a la nau mitjançant un arc de mig punt adovellat. El temple s'ilumina mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades, exceptuant el rosetó del baptisteri, amb vitrall policromat emplomat (imatge de Sant Joan Baptista). La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. L'intradós de l'obertura està decorat amb motllures rectilínies. Damunt del portal hi ha un timpà adovellat i rematat amb dues mènsules esculpides amb testes humanes. Damunt de la porta s'obre un òcul, amb vitrall policromat i emplomat que representa la Mare de Déu de Montserrat envoltada d'escolans.La façana està coronada per un campanar d'espadanya de grans dimensions, integrat al parament. Consta de quatre obertures d'arc de mig punt i diferent mesura amb les campanes integrades, i un capcer triangular rematat amb una creu. Presenta un volum adossat posterior a mode de porxo, amb coberta de bigues i teulada a dues aigües sobre pilars de granit, i paviment de cairons. Al pilar central del cantó de llevant hi ha inscrita la data 1722. Al campanar s'hi accedeix per unes escales exteriors de pedra, adossades al mur de tramuntana. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb alguns trams del parament arrebossats (la façana principal inclosa) i carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-4 | Plaça de l'església de Sant Esteve, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental directa de l'església de Sant Esteve de Canyamars és de l'any 1324, i en ella s'esmenta com a filial de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, al Bisbat de Barcelona. Entre finals del segle XIV i principis del XV, les visites pastorals es van succeïnt (anys 1374, 1379, 1413, 1421 i 1425), especificant que l'església ja tenia cementiri i pila baptismal propis, i que s'hi administraven diversos sagraments. A la de l'any 1421 hi consta que el temple era d'una sola nau i tenia un retaule. De fet, el temple romànic es conserva en la seva totalitat tot i que emmascarat per les reformes i afegitons posteriors. Es conserven les dues capelles laterals més properes al presbiteri, que formen una planta de creu llatina juntament amb la nau i actuen a mode de transsepte. De l'absis, que era semicircular, se'n conserven restes visibles des de la sagristia. A la visita pastoral de l'any 1446 s'esmenta una capella inacabada dedicada a Santa Maria i Santa Bàrbara, i situada al mur de tramuntana. El promotor fou en Guillem Canemàs (Guillem de Canyamars del mas Canyamars). Del segle XVI daten les darreres reformes gòtiques al temple: l'absis fou refet amb volta d'aresta, es va afegir una altra capella lateral, es renovà la portalada i es decoraren les claus de volta de les capelles laterals. El retaule major fou elaborat l'any 1617 per l'escultor Claudi Perret, que també faria les imatges, i hi van col·laborar els mestres Gabriel Munt, fuster de Barcelona, i Joan Llobet, fuster de Mataró. El daurat va anar a càrrec de Joan Canet, batifuller de Barcelona. L'any 1628, se signa un contracte amb el pintor Joan Huguet per pintar i daurar el mateix retaule. El 1721 es cobrí el campanar d'espadanya, tot i que es deixà obert a tres vents (posteriorment tapat). L'any 1868, l'església deixa de ser sufragania de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i passa a ser parròquia. Del 1878 i el 1879 daten les primeres referències del cementiri. L'any 1902, l'església s'esquerdà i fou reparada. En aquest moment s'allargà el cementiri cap a migdia. Durant la guerra Civil, el temple fou incendiat i les campanes (beneïdes els anys 1723 i 1731) varen ser retirades per fer armament. L'any 1940, l'església fou objecte de diverses reformes per part de l'arquitecte M. Brullet. L'any 1980 es va reforçar la volta, la qual té un gruix de 60 cm i està bastida amb pedra i lligada amb morter, amb una capa de canyes i les teules superiors.</p> | 41.6014900,2.4472000 | 453934 | 4605679 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'església està delimitada per les bandes de llevant i migdia pel propi desnivell del terreny. A llevant hi ha un mur de pedra reforçat amb contraforts, que delimita el recinte del desnivell existent amb la plaça. A migdia, envoltant el temple, hi ha el cementiri amb alguns dels blocs de nínxols adossats a les façanes i una tomba més monumental. Les portes de ferro exteriors que dónen accés al cementiri i a la porta del temple, situades a la banda de tramuntana, estan gravades amb l'any 1878. L'any 1995 es reformà la plaça que li dóna accés. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48083 | Sant Pancraç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pancrac | XIX-XX | No hi ha tancaments i la vegetació afecta sobretot a la coberta. | <p>Petita ermita d'una sola nau amb l'absis semicircular. Tant la nau com el presbiteri estan coberts per dos sostres de maó pla, damunt d'una solera de bigues i llates de fusta. A l'exterior, aquestes cobertes són de teula àrab i de dues vessants. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un òcul superior amb una creu grega de ferro. Una escala de pedra de vuit graons dóna accés al portal. A les façanes laterals hi ha petites finestres rectangulars i dos forats de ventilació rectangulars decorats amb motius vegetals. Totes les façanes estan rematades amb una gran motllura. Destaca també una espadanya sense campana, amb coberta de dues vessans. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-173 | Costes d'en Terrades - Zona de Dosrius | <p>No s'ha trobat cap referència documental relacionada amb l'ermita. L'única dada que tenim és no fou mai consagrada. La construcció fou condicionada i repintada pels voltants de l'any 2014-2015. Està inclosa dins de les propietats de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 41.5877100,2.3927800 | 449388 | 4604180 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'ermita està flanquejada per dos grans xiprers. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48035 | Can Cunit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.56/136. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats.El volum principal, situat al mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa amb els emmarcaments pintats, mentre que les del pis estan bastides amb carreus de pedra als brancals, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de ponent hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, destinat a garatge. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Està distribuït en una única planta i compta amb senzilles obertures rectangulars, les de la façana principal amb l'emmarcament pintat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec de teula àrab al volum principal i un altre de dents de serra a del costat de llevant.</p> | 08075-125 | Veïnat de Rupit, 12 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citada la 'Casa Coní'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta en 'Jasinto Coní'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Cuni' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de can Cunit havia format part de les propietats de la masia de can Sabé, veïna seva, que alhora estava integrada dins de les propietats de can Galzeran de Canyamars (actualment, can Prats). El propietari actual va adquirir la finca l'any 1968. Hi ha fet diverses obres de reforma, sobretot entre els anys 1974 i 1995, tot i que sense tocar l'estructura arquitectònica (canvi de bigues, reforma de la teulada i obres a l'interior). A la masia hi hagueren masovers fins l'any 1968. El volum principal era pels propietaris i el de llevant pels masovers. Pel que sembla, el topònim Senet prové d'uns antics masovers i el de Solo perquè l'actual propietari es dedicava a la venda de maquinària agrícola d'aquesta marca. Segons la documentació gràfica consultada, a la part superior de la façana principal, hi havia un rellotge de sol circular i les finestres de ponent de la planta baixa són més recents que les anteriors.</p> | 41.6067900,2.4574200 | 454789 | 4606262 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'entrada a la finca es compartida amb la masia de can Sabé, veïna seva. En aquesta entrada hi ha unes grans moles de pedra amb els noms de les dues masies gravats. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Coní, can Senet, can Solo. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48320 | Verneda del torrent de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.74/235. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 136.</p> | <p>Antiga i espectacular verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent de Rupit. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners, algun pollancre, ridoltes monumentals, falgueres, etc.</p> | 08075-410 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6122700,2.4850700 | 457097 | 4606856 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. És la verneda més gran i potent del municipi i està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
48319 | Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73/234.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.</p> | 08075-409 | Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6252700,2.4431100 | 453610 | 4608322 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
48321 | Verneda de la riera del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-la-riera-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.75/236.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig de la riera del Far. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. Alguns exemplars presenten voltes de canó d'uns 2,70 metres. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners i altres tipus de vegetació de ribera, entre les que destaca la falguera.</p> | 08075-411 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. L'edat d'alguns exemplars es calcula en uns 60-70 anys.</p> | 41.6167800,2.4068100 | 450580 | 4607399 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
48031 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-1 | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 49. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.52/132. BOSCH DE DORIA, Marc; LLORET BLACKBURN, Marta (2011). Estudi històric i arquitectònic de la masia de Cal Rei, Canyamars, Dosrius (el Maresme). Mataró: Antequem [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta i bona part dels lçats dels murs enrunats. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i distribuïda en planta baixa i un nivell. La construcció ha perdut tota la coberta i bona part de l'alçat dels murs, tot i que a la banda de ponent es conserva fins al nivell superior. A la façana principal, que està orientada al sud-oest, es conserven les restes de dos portals i dues finestres. També s'observen restes d'altres obertures i una espitllera als altres paraments. A l'interior es conserven dues fornícules quadrades integrades a un dels murs, un forn de planta circular circular bastit amb maons (amb la boca i la fogaina emmarcats en pedra), una pica de pedra sota una de les finestres de la cuina, restes de paviments empedrats i d'obertures bastides en pedra i maons.En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i petita lligada amb argamassa i fang, i disposada de forma irregular. A les cantonades s'observen pedres desbastades de majors dimensions.</p> | 08075-121 | Veïnat de Rimbles, 47 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en la inscripció al Registe de la propietat de Mataró de l'any 1864, hi consta com a finca número 36 i s'especifica que forma part de les propietats del mas Homs (documentat des del segle XV) 'des de temps immemorials'. En aquest sentit doncs, és força probable que la masia de cal Rei fos una masoveria d'aquest mas. Probablement, la casa fou habitada fins a principis del segle XX i, posteriorment, es va anar enderrocant progressivament. L'any 1939, en uns plànols cadastrals, la masia apareix grafiada i identificada com 'Ruinas del Mas Cal Rey'. Els propietaris actuals van encarregar un estudi històric i arquitectònic de la masia com a pas previ per una possible rehabilitació integral de l'edifici, tot i que encara no s'ha dut a terme. En l'actualitat, els voltants de la masia estan destinats a les activitats pròpies de l'empresa Rucs del Corredor, dedicada a promoure l'espècie anisina.</p> | 41.5867500,2.4325400 | 452701 | 4604051 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat cedides pels propietaris de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
48055 | El forn del vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-del-vidre | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988).'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.76/156. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 143-144. RAMIS NIETO, Josep. 'El forn del Vidre de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-22 de maig de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 13-12-2018].</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda gravada amb l'any 1738. La resta d'obertures també són rectangulars, algunes reformades i d'altres que conserven restes dels emmarcaments en carreus de pedra originals. Destaca la finestra central del pis, amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al seu costat hi ha un rellotge de sol pintat i reformat. És rectangular, amb la numeració romana, les marques horàries i el gnòmon de vareta. Presenta la següent inscripció: 'FUNDAT EL 1696-1978 RESTAURAT A. BELLIDO'. La façana de llevant presenta una finestra rectangular emmarcada en pedra i un portal rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda de pedra. A l'extrem de migdia hi ha un porxo adossat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i sostingut amb pilars. Davant de la façana principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular destinat originàriament a corts. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. Compta amb tres portals d'arc rebaixat bastits amb maons a la façana de ponent i un gran portal d'accés rectangular a la façana principal. Al seu costat destaquen dues piques de pedra rectangulars a mode d'abeuradors i un pou cobert i reformat amb la portella de ferro. Tota la construcció, tant la masia com les corts, està bastida en pedra de diverses mides disposada de forma irregular i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08075-145 | Veïnat del Far, 14 - Zona del Far | <p>La masia formava part de les propietats de la família Arenes, una de les més antigues i importants del veïnat del Far. La primera referència documental directa la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb els núms 5, 6 i 7, hi apareix el nom de 'José Arenas', com a cap de tres edificis i un total de 32 habitants. Probablement, un d'aquests edificis era la masia del Forn del Vidre. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Forn del Vidre', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, dins del segle XX, a la masia hi hagueren masovers des de l'any 1904 fins al 1954. Posteriorment s'ha anat llogant i, alhora, s'hi han anat fent petites reformes i reparacions. La masia disposava de diverses mines per tal de regar els horts. Pel que fa al topònim amb el que es coneix la masia, cal dir que fa referència a la hipòtesi que hi havia dos forns de vidre a la zona. Pel que sembla, a la banda oest de la masia, es conserven les restes de dues estructures identificades amb dos possibles forns de vidre (no s'han pogut documentar donada l'abundant vegetació que les cobreix). Documentalment hi ha notícia que al segle XVI hi havia un forn de vidre entre Dosrius i Mataró, que fabricava un vidre molt fi i de gran qualitat. De l'any 1597 hi ha constància que el vidrier Pere Roig i Masarnau tenia arrendat un forn situat a Dosrius. Entre els anys 1611 i 1688, les referències a l'arrendament d'un forn de vidre a Dosrius es van succeïnt, tot i que no es pot especificar si es tracta de més d'un forn o no. És probable que aquest forn encara estigués produïnt al segle XIX, donat que es conserva un passi de radi emès per l'alcade de Dosrius l'any 1852, en el que queda palesa l'existència del mateix.</p> | 41.6200900,2.4640000 | 455347 | 4607735 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48055-foto-08075-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48055-foto-08075-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48055-foto-08075-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat cedides pels propietaris de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
48322 | Alzinar Gros de la Serra de Fontanells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gros-de-la-serra-de-fontanells | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.76/237. RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, que ocupa una superfície tupida d'unes tres hectàrees. Els exemplars presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres, donat que s'enfilen per buscar la llum. Per aquest motiu tenen els troncs i les branques primes i esveltes. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull i algun roure, situats en les poques clarianes que hi ha.</p> | 08075-412 | Serra de Fontanells - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Es tracta d'un alzinar excepcional per la seva antiguitat i característiques, fita de referència dins del terme. És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de ca l'Arenes.</p> | 41.6246100,2.4883100 | 457375 | 4608225 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta serra també és coneguda amb el nom de Fontanella. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
47992 | Cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.13/093. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Els revestiments exteriors, els tancaments i l'interior estan en força mal estat. | <p>Masia aïllada i enrunada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Ambdos volums presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un altre d'arc rebaixat. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, la de la banda de ponent amb l'ampit motllurat. Els emmarcaments de totes aquestes obertures estan formats amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, lligat amb morter de calç. Presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08075-82 | Veïnat de Gemir, 33 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Barraqué' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, tot i que la propietat de l'edifici era d'una família de Mataró, en ella sempre hi havia hagut masovers. Els darrers masovers emigraren a Dosrius per venir a treballar a les serres de la masia de can Valls.</p> | 41.5847700,2.4249100 | 452064 | 4603835 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47992-foto-08075-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47992-foto-08075-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47992-foto-08075-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/