Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47925 | La Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-les-aigues | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 117-118. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.03/017. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 16, p. 16; núm. 17, p. 22; núm. 19, p. 25; núm. 28, p. 19; núm. 29, p. 12; núm. 31, p. 9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017, p. 3-4.</p> | XVII/XIX | Una part de la coberta està ensorrada i el portal de tramuntana apuntalat. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum de la banda de tramuntana presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El volum de migdia, en canvi, té una teulada d'un sol vessant i s'organitza en dues plantes. En el punt d'unió de les dues cobertes s'alça una torre de planta quadrada amb la coberta plana, delimitada per una barana bastida amb maons. En tres dels paraments s'hi obren finestres d'arc rebaixat bastides amb maons i amb una motllura superior a mode de timpà. Unes franges horitzontals fetes de maons decoren els paraments, que estan arrebossats i pintats. Pel que fa als volums de l'edifici compten amb obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un passatge cobert amb una volta rebaixada bastida amb maons, obert al carrer mitjançant dos arcs rebaixats. La part superior està coberta amb una teuladeta de dues vessants. A l'interior hi ha un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra (i tapiat)que pertany a la façana nord de l'edifici. Al costat d'aquest passatge, a la façana de tramuntana, s'obre un gran portal d'arc rebaixat adovellat, actualment tapiat. Damunt seu hi ha un balcó simple, amb el finestral bastit amb carreus també. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-15 | Carrer de la Torre de les Aigües, s/n - Dosrius | <p>L'edifici està bastit damunt les restes d'una antiga masia que probablement fou construïda entre finals del segle XVII o principis del segle XVIII. De fet, les obertures de la façana de tramuntana de l'edifici podrien correspondre a aquesta masia (tot i que no es pot assegurar és probable que aquesta masia fos el mas Pi, el qual havia donat nom al veïnat). La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70. La Torre de les Aigües fou construïda entre els anys 1868 i 1882 per allotjar els enginyers i tècnics que estaven a càrrec de l'obra d'explotació de les aigües de Dosrius. Fou construïda per la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A., que estava a càrrec de la canalització de l'aigua de Dosrius cap a Barcelona. Pel que sembla, aquest edifici estava enganxat a una altra masia coneguda com l'Hostal Vell, topònim que podria indicar que allà s'hi podien haver allotjat homes que treballaven en l'esmentada obra. La construcció apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Abans de la guerra Civil, a l'edifici hi havia masovers, mentre que durant la guerra hi havien viscut refugiats. Després de la guerra no hi va viure ningú més. Es va utilitzar de magatzem i s'hi preparava el clor que es posava a l'aigua. A més a més hi havia hagut un pluviòmetre.</p> | 41.5931600,2.4060000 | 450494 | 4604777 | 08075 | Dosrius | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47925-foto-08075-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Destaquen els plataners que hi ha situats a la banda de ponent de l'edifici, ordenats, i una bassa situada als horts de la banda de llevant, rectangular i aixecada del terra. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Torre. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 48159 | Tomba de la família Santfeliu Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-familia-santfeliu-vila | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.03/003.</p> | XX | <p>Sepultura múltiple aïllada i excavada a terra, coberta per una gran llosa rectangular de pedra granítica. La llosa està decorada amb una gran creu llatina i el nom de la família: 'FAMILIA SANFELIU VILA'. L'estructura està envoltada per un paviment rectangular bastit amb pedra desbastada i està delimitada per una cadena de ferro sostinguda amb quatre pilars a les cantonades de l'empedrat.</p> | 08075-249 | Plaça de l'església de Sant Esteve, s/n - Canyamars | <p>Es tracta de la tomba de la família formada per Antoni Santfeliu i Catalina Vila Picó, estiuejants del veïnat de Rimbles de Canyamars que, entre els anys 1950-1951, fundaren l'empresa Manufactures Canyamars dins del casc antic del poble. Al llarg del seus 30 anys d'existència, aquesta empresa tingué un gran impacte social i econòmic per a la població de Canyamars i, per extensió, en el municipi de Dosrius. El matrimoni estava força implicat en la vida del poble i, fins i tot, feien obres benèfiques per a les esglésies del municipi.</p> | 41.6013900,2.4472200 | 453935 | 4605668 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48159-foto-08075-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48159-foto-08075-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48159-foto-08075-249-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48161 | Tomba dels comtes de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-dels-comtes-de-bell-lloc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XX | <p>Sepultura múltiple aïllada i excavada a terra, coberta per una làpida rectangular de pedra granítica. La làpida està gravada amb una creu grega a la part superior i la següent inscripció al centre: 'ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA / I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI / CONDES DE BELLOCH / RIP'. Sota la inscripció hi ha els escuts d'ambdues famílies entrellaçats. Als extrems de la làpida hi ha quatre poms metàl·lics per obrir-la, decorats amb el símbol de Jesús.</p> | 08075-251 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura del segon comte de Bell-lloc Arnau de Mercader (1852-1932) i de la seva esposa, Paulina Pozzali i Crotti. El comte era metereòleg, diputat provincial i va ser president de la Junta de Museus de Barcelona entre els anys 1924 i 1930 i la seva esposa era escriptora. Foren els propietaris de la masia de can Bosc del Far, una de les finques més destacables del municipi, des de principis del segle XX, tot i que la propietat ja formava part del patrimoni dels Bell-lloc des de mitjans del segle XVIII.</p> | 41.6237900,2.4355000 | 452975 | 4608161 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48162 | Altar sepulcral de Pere Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-sepulcral-de-pere-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XVI/XX | <p>Altar de pedra adossat a la façana de ponent de la capella lateral de migdia del temple. És de planta rectangular i està format per un frontal tripartit en rectangles i una taula motllurada al damunt. Cada rectangle està gravat amb diverses inscripcions. Al lateral esquerre: 'OBIT DEL SENYOR EN PERE BOSCH'. Al central: un escut gravat amb les inicials 'JHS'. Al lateral dret: 'WY A 8 DE DESEMBRE 1578'. Per altra banda, a la cara de migdia de l'altar hi ha una creu de braços patents i iguals en relleu, mentre que a la cara de tramuntana hi ha gravada la inscripció 'XPS' (Crist en grec). Damunt de l'altar hi ha una creu llatina de ferro forjat, decorada amb una corona central i un roser amb rosetes que s'enfila des del peu fins a dalt. Aquest altar està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb una barbacana de fusta i rematat amb un ràfec de teula àrab. En el mur de la capella, damunt d'una capa de revestiment arrebossat, destaca un esgrafiat pentagonal de grans dimensions, amb tonalitats blanques i marronoses. Presenta un marc decorat amb motius geomètrics que emmarca una representació central de Déu en Majestat amb el colom, i dos àngels portant una rosa i una llàntia respectivament. Al fons també hi ha estels.</p> | 08075-252 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura de Pere Bosch, membre d'una de les nissagues més destacables del terme, la família Bosch del Far (can Bosc era la masia més gran i destacable del territori). De fet, hi ha constància documental que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat d'aquest personatge. Tot i que no es pot assegurar, és probable que l'altar de pedra fos traslladat des de l'interior del temple a la seva ubicació actual.</p> | 41.6237700,2.4355200 | 452977 | 4608159 | 1578 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48194 | Aqüeducte de la Societat General d'Aigües de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-societat-general-daigues-de-barcelona | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 114-116. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries i barratges o preses subterrànies que transportaven les aigües de Dosrius cap a les poblacions de Mataró i Barcelona. Les galeries d'absorció i conducció d'aigua estan cobertes amb voltes d'arc de mig punt, amb els murs revestits amb peces ceràmiques. Presenten unes obertures laterals per captar l'aigua que es filtra i estan controlades mitjançant pous i casilles, majoritàriament bastits en maons. Aquest sistema està format per tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori (a la masia de ca l'Estapé), amb 73 contenidors al seu recorregut i l'aigua circulant mitjançant la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau (prop de la masia de can Tarau), amb 17 contenidors a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries estan enllaçades a la Casilla Courtin. Des d'aquest punt, continuen com a dues conduccions independents en paral·lel a la riera de Dosrius, travessant el Molí de can Terrades i la masia de can Gemir, fins a la Casa Nova, moment en que s'uneixen en una sola conducció que marxa en direcció Argentona i Mataró. Destaca la casilla de ca l'Estapé, arquitectònicament molt semblant a la Courtin, i els pous dels camps de la masia de can Pinsana i de can Martorell (amb la seva mina), el de can Tarau i, probablement, un dels pous de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 08075-284 | Terme municipal de Dosrius | <p>Fins a mitjans del segle XIX, l'abundància d'aigua a l'aqüífer de Dosrius formava inundacions i aiguamolls en diverses zones del terme. En aquest sentit, l'any 1857 es va formar la companyia Palau, García y Compañía, una societat mataronina que pretenia captar i conduir les aigües de la conca hidrogràfica de Dosrius fins a Mataró. L'any 1862 van obtenir el dret a l'aprofitament de l'aigua del subsòl dosriuenc, per part del Ministeri de Foment. L'any 1867, aquesta societat va vendre els mateixos drets a la Companyia d'Aigües de Barcelona, una societat belga constituïda per conduir l'aigua de Dosrius fins a Barcelona. Els drets de concessió i la titularitat a la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), sobre la totalitat de l'aigua de les lleres de Dosrius, Canyamars, el Far i Rials, data del 8 d'abril de 1882 i era per temps il·limitat. Els plànols de les obres de construcció són de l'any 1868 i foren fets per l'enginyer Manuel Valera. Els materials emprats foren maons d'argila, probablement fabricats amb argiles del terme. Les obres finalitzaren l'any 1882. A principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, l'aqüífer fou contaminat a conseqüència del llançament de purins prop del barratge Batllori, i també per les aigües residuals que provenien de can Massuet del Far. L'any 1991, la Junta d'Aigües inicià un expedient de caducitat de la concessió que tenia la Societat General d'Aigües de Barcelona, per haver-se complert el termini legal vigent. A principis del segle XXI estava en vies de resolució. Al marge de les galeries i els barratge, les Les principals mines de captació són: Mina Roselló, Mina Juliana de Lentisclà, Mina Larit, Mina Manso Estapé, Mina Mas Pi, Mina Hort d'en Xicoy, Mina Fondo del Xullat, Mina Hort del Xullat, Mina Hort de la Quiteria, Mina Hort del Farré, Mina la Recelosa, Mina Manyans, Mina Hostal de Dos Rius, Mina Creu d'en Martorell.</p> | 41.5928400,2.4051300 | 450421 | 4604742 | 1868-82 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48209 | Retaule Major de Nostra Senyora del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-nostra-senyora-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 37-45, 52-53. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 89-96. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GARRIGA, Joaquim (2002-2003). 'El retaule Major de Nostra Senyora dels Socors i la formació del santuari cinccentista de la serra del Corredor'. Locus Amoenus, núm. 6, p. 199-203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 12. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999.</p> | XVI | Restaurat. | <p>Retaule de composició mixta amb predomini de la pintura, format per un pedestal de pedra, una predel·la i una composició reticulada de tres cossos per cinc carrers. Està coronat amb un frontó curvilini i volutes d'enllaç, amb guardapols als laterals. Presenta una alçada de 7,20 metres i una amplada de 5,60 metres. El pedestal està format per un mur decorat amb columnes adossades i dues portes laterals pintades amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, que donen accés al cambril i estan emmarcades amb cariàtides esculpides (al·legories de les quatre virtuts: Fe, Esperança, Caritat i Fortalesa). La predel·la està dividida en tres escenes de la Passió de Crist esculpides: el Prendiment, la Flagel·lació i el Camí del Calvari. El primer cos, força més gran que els altres dos, es desenvolupa al voltant del cambril, que alberga la imatge de Nostra Senyora del Socors i s'obre a l'exterior mitjançant un arc rebaixat ornamentat. Emmarcant aquest cambril hi ha dos carrers amb tres escenes esculpides a cada un, amb imatges de la Infància (o misteris de goig) i la Glorificació (o misteris de glòria) de Jesucrist. A la banda esquerra es representen les escenes de l'Anunciació, el Naixement i l'Epifania, mentre que a la dreta trobem la Resurrecció, l'Ascensió i la Pentecosta. Els laterals d'aquest primer cos estan formats per taules pintades amb les imatges de Sant Andreu i Sant Lleonard. Damunt del cambril, i formant part del segon cos, hi ha una escena esculpida que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Als seus voltants hi ha quatre taules pictòriques amb escenes relacionades amb els Set goigs de la Verge Maria: el Naixement de la Verge i la Visitació de Maria a Elisabet a la banda esquerra, i la Presentació de la Verge al temple i Jesús al temple discutint amb els doctors a la dreta. Alhora, les tres taules pictòriques centrals del darrer carrer continuen fent referència als goigs de la Verge: la Família de la Verge, la Coronació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple. Aquest cos està emmarcat amb dos compartiments pictòrics més, rematats amb les volutes anteriors, amb les representacions del rei David i del rei Salomó. Finalment, al frontó que corona l'estructura, hi ha una imatge de Déu Pare. Tant els cossos horitzontals com els carrers verticals estan delimitats amb elements escultòrics i pictòrics. El registres horitzontals que separen els cossos estan decorats amb motius vegetals pintats i diverses testes humanes esculpides. Els verticals, en canvi, presenten columnes amb basaments i capitells, que sostenen uns entaulaments horitzontals profusament decorats (cal exceptuar les sis taules escultòriques que envolten el cambril, les quals no presenten les separacions decorades).</p> | 08075-299 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El retaule fou contractat a Mataró el 19 de maig de 1589, per part de mossèn Lleonard Claus i el pintor de Barcelona establert a la capital maresmenca Anthoni Toreno. Es va pactar la dauradura i la pintura de l'estructura per dues-centes vuitanta lliures i el termini d'un any. De fet, tota la part escultòrica del mateix forma part del retaule antic, que es troba sencer i està format pels 10 compartiments centrals del retaule actual. Probablement, el retaule antic es pugui datar uns 30 anys abans, en època de mossèn Bernat Penitència. El nou contracte integrava un total de 14 taules, de les quals 7 il·lustrarien figures soles i 7 més escenes dels Set goigs de la Verge Maria. Destaca la imatge de Sant Andreu, patró de la parròquia a la que pertanyia el santuari (Sant Andreu del Far ) i la imatge de Sant Lleonard, patró de l'ermità que va encarregar l'obra, el qual es va fer representar en aquesta pintura. L'any 1715 es va transformar el reraltar en un cambril per a la imatge de la Mare de Déu, afectant d'aquesta manera al retaule. Es va elevar uns 30 centímetres del terra per poder pavimentar la part interior del cambril, provocant que el retaule quedés encastat a les superfícies de la volta i dels murs del temple. Les portes laterals del retaule es van transformar en les portes d'entrada i sortida del cambril, donant accés a les seves escales. Finalment s'obrí la finestra central del cambril, que deixa veure la imatge de la Mare de Déu. El retaule fou restaurat entre els anys 1994 i 1997, pel Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1589-90 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48210 | Imatge de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 120-124. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GRAUPERA, Joaquim. 'Mare de Déu del Corredor (Dosrius)'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 16 de novembre de 2012. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4-7.</p> | XX | Restaurada. | <p>Talla policromada d'uns 0,50 metres d'alçada que representa la imatge de la Mare de Déu del Socors amb el nen. La Verge està dempeus i porta una corona al cap damunt d'una llarga cabellera. Porta una túnica de coll rodó decorada amb motius florals i un mantell disposat en bandolera amb ornaments florals també. La Verge sosté el nen amb el braç dret, mentre aquest beneeix amb la mà dreta. Amb l'esquerra intenta agafar un pom que sostenia la Verge amb la seva mà. La imatge està assentada damunt d'un basament octogonal integrat a l'escultura. La imatge està situada dins del cambril del temple, situat darrera de l'altar major i amagat darrera del magnífic retaule renaixentista.</p> | 08075-300 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La imatge original de la Mare de Déu del Socors era de fang cuit, d'uns 50 centímetres d'alçada i policromada. Està datada a principis del segle XVI. L'any 1850, la imatge fou substituïda per una altra imatge vestida que ocupà el seu lloc a l'altar major. L'antiga passà a l'altar lateral de Santa Magdalena. L'any 1920, la imatge original fou traslladada a Llinars del Vallès i restaurada per l'escultor Josep Quixal. Posteriorment, abans d'esclatar la guerra Civil, la imatge s'amagà a la rectoria de Llinars, però durant el conflicte bèl·lic fou cremada juntament amb d'altres objectes litúrgics. Finalment, l'any 1947, un membre de l'Obra de Sant Francesc de Mataró, va fer ofrena al santuari d'una nova imatge de la Mare de Déu copiada de la primitiva. Aquesta imatge fou restaurada entre els anys 1994 i 1997, per un taller de restauració de Barcelona.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1947 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: imatge de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48211 | Retaule Major de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (2017). 'El retaule major cinccentista de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi'. Duos Rios, núm. 3, p. 48-61. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9-10. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 67-68, doc. 42, 44, 93.</p> | XVI | <p>Restes del retaule de l'altar major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, el qual fou destruït durant la guerra Civil. Aquestes restes estan formades per un total de set taules distribuïdes en dos espais diferenciats: 4 custodiades al Museu de Mataró i 3 més a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Les taules dipositades al museu presenten les següents representacions: el Pare Etern (timpà del retaule, núm. inv. 5299), Pentecosta (compartiment del retaule, núm. inv. 5725), Oració a Getsemaní (compartiment del retaule, núm. inv. 5724) i Camí del Calvari (compartiment del retaule, núm. inv. 5723). Aquestes taules formaven part del frontó, l'àtic i la predel·la del retaule. Pel que fa a les del temple, que estaven situades al cor i formaven part de l'àtic del retaule, són la Resurrecció de Crist, l'Àngel de l'Anunciació i la Mare de Déu de l'Anunciació, aquestes dues últimes corresponents a les volutes del retaule. Totes les peces estan pintades a l'oli damunt de taules de fusta i es troben en bon estat de conservació, incloent també les de l'església.</p> | 08075-301 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius foren identificades pel Grup de recerca d'història de l'art modern de la Universitat de Girona (UdG)-grup 'Art del Renaixement i Barroc a catalunya', entre els anys 2005-2006 i 2013. La tasca s'inicià fent un estudi i catalogació dels fons d'època moderna custodiats als espai de reserva del Museu de Mataró. Mitjançant una fotografia del retaule íntegre, custodiada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), es van poder identificar les quatre taules del retaule de Dosrius custodiades al museu. Posteriorment, l'any 2013 s'identificaren les tres taules procedents del temple. La part arquitectònica i la talla del retaule es va contractar el 23 d'agost del 1531 a l'imaginaire Martin Díez de Liatzasolo i als escultors Joan Masiques (de Mataró) i Jean de Tours (de Barcelona). En canvi, la part pictòrica (pintat i daurat) fou contractada al pintor portugués resident a Barcelona Joan Baptista el 8 d'agost del 1565, per part del rector i els síndics del Comú de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. En l'actualitat, a la capella del baptisteri de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, hi ha instal·lada una exposició fotogràfica permanent a tamany real de les taules conservades i de la seva ubicació dins del retaule desaparegut. Aquesta exposició fou coordinada per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), organitzada per l'Ajuntament de Dosrius i la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria, amb el suport de la Fundació Bufí i Planas (Euroquímica) i la producció de l'empresa Intervento.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 1565-67 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Baptista | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48212 | Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-dosrius | <p>Dosrius. Dosrius: Arxiu històric municipal de Dosrius, 1993. EL COMÚ (1988). 'Els gegants de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 19. 'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 14-15. 'L'entrevista'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 38, p. 11. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Els gegants de l'Agrupació'. El Comú, núm. 2, p. 28. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 3, p. 30. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1988). 'La colla gegantera de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 18. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1989). 'Trobada de gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 9, p. 40. SOLER, Ignasi (1988). 'Gegants nous… per que?'. El Comú, núm. 1, p. 19. Http://www.dosrius.net/gegants.htm [Consulta: 11-05-2018]. Http://webs.gegants.cat/maresme/03-les-nostres-colles/dosrius/ [Consulta: 11-05-2018]. Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Conjunt de figures format per dues parelles de gegants de grans dimensions, dos gegantons i un capgròs, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegants originals s'anomenen Rovelló (3,90m d'alçada) i Pimpinella (3,85m d'alçada), són una parella de pagesos i estan fets d'espuma i diaris encolats, i recoberts de roba cosida (pel que sembla, en origen estaven fets de paper, cartró o tambors de sabó i fustes). Tenen els cabells fets amb llana i uns braços molt llargs. La gegantona Rabassola (2,80m d'alçada) és la filla dels anteriors i presenta les mateixes característiques constructives. Els gegants nous, coneguts com en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells, estan elaborats amb cartró i llistons de fusta i van vestits amb robes de vellut. En Felip presenta 4 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la Blanqueta fa 3,90 metres d'alçada i pesa 47 quilos. El seu fill, el gegantó Iscle de Dosrius i dels Arquells, és la figura més petita del conjunt (1,75m d'alçada) i porta una túnica de vellut també. En darrer terme, el capgròs Melcior (2,60m d'alçada) ret homenatge a un antic agutzil del poble i va vestit amb uniforme.</p> | 08075-302 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>Els gegants originals foren creats l'any 1978 pel Grup d'esplai El Rovelló, juntament amb un drac o Cuca i 10 capgrossos actualment desapareguts. S'estrenaren per la Festa Major d'Hivern o de Sant Llop l'1 de setembre del mateix any. Posteriorment, l'any 1982 es va construïr la seva filla. Aquestes tres figures porten els noms de diferents bolets que creixen dins del terme de Dosrius en temporada. Tot i que inicialment estaven concebuts per ballar en les diferents festes majors del municipi, de mica en mica, anaren participant en cercaviles i ballades d'altres poblacions, sobretot a partir de l'any 1983, moment en que es va crear oficialment la Colla Gegantera de Dosrius. L'any 1990 es va construïr la nova parella de gegants, els noms dels quals apareixien en un antic document referent a Dosrius, localitzat per l'Esteve Albert. Es van construïr al taller d'en Fajula de Sant Joan de les Abadesses. Foren presentats i batejats per la Festa Major d'Hivern del mateix any, amb els gegants d'Argentona i els de Sant Simó de Mataró com a padrins. L'any 1992 es va fer el capgròs Melcior fou estrenat per la Festa Major del mateix any. L'any 1997, la geganta Blanqueta és escollida Pubilla del Maresme i el municipi de Dosrius, Ciutat Pubilla del Maresme. En Rovelló, la Pimpinella i la Rabassola foren restaurats l'any 2005 per en Pere Morros i la colla. Finalment, l'any 2009 es va construïr l'Iscle en una taller de Mataró. És obra de Sergio Laniado i s'estrenà el 28 d'agost de l'any 2010.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat cedida per la Colla Gegantera de Dosrius. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48213 | Tinell de can Bosc del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tinell-de-can-bosc-del-far | <p>MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA (2014). Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX). Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, p. 214-219.</p> | XVI | <p>Tinell bastit en fusta d'àlber format per dos cossos superposats situats damunt d'una barana. El cos superior presenta un esglaonat de sis pisos o lleixes, amb un guardapols superior decorat amb dues sanefes i un fris amb elements florals de botó. Als laterals hi ha dues obertures de ventilació bastides amb un arc conopial gòtic. El cos inferior, rectangular, està tancat amb portes decorades amb cassetons, i amb els panys i les frontisses de ferro forjat. A la part superior d'aquest cos hi ha una inscripció amb marqueteria d'incrustació de fusta de ribera, que envolta el volum i fa referència a les condicions de la seva construcció: 'FET FER PER PERA BOSC IHS FET I JAUME ROG AY 1574 / AVE MARIA GRASIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU / IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TIU IHS'.</p> | 08075-303 | Museu del Disseny de Barcelona - Plaça de les Glòries Catalanes, 37 - Barcelona | <p>El tinell fou un encàrrec de Pere Bosc, propietari de la masia de can Bosc del Far, a Jaume Roig l'any 1574. En origen, aquesta peça estava situada a la sala principal del primer pis de la masia de can Bosc del Far, damunt del forat d'escala que comunicava la planta baixa amb el primer pis. Els tinells servien per guardar i alhora mostrar el parament de la taula (a les lleixes es posava el parament més luxós per fer-ne ostentació). Pel que sabem, el tinell de can Bosc estava dipositat al Museu de Mataró pels voltants de l'any 1983. Posteriorment passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i, actualment, està custodiat al Museu del Disseny de Barcelona. Tot i això, el tinell és propietat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 122.088), mitjançant una donació efectuada pels hereus del comte de Bell-lloc l'any 1979.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1574 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig | Les imatges han estat extretes de: quimgraupera.blogspot.com/2015/02/el-tinell-de-can-bosc-del-far-dosrius.html [Consulta: 11-05-2018]. | 94|95|93 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48214 | Escut de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Notícia històrica sobre l'escut municipal'. Duos Rios, núm. 1, p. 78-83. ORS COMUNICACIÓ (2017). Manual d'identitat corporativa Ajuntament de Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius [Inèdit].</p> | XXI | <p>Escut oficial del municipi de Dosrius bastit en fusta i situat al bell mig d'una taula rectangular emmarcada del mateix material. L'escut és caironat, amb una perla ondada acompanyada al cap d'un castell obert. Per timbre, una corona de marquès. La perla ondada representa la confluència de les rieres de Canyamars i del Far (o Rials) per formar la de Dosrius. La corona fa referència al fet que Dosrius va ser el centre de la baronia del seu nom i, des de l'any 1690, del marquesat de Castelldosrius.</p> | 08075-304 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Aquest escut és obra dels fusters locals Lluís i Joan Grajera per encàrrec de l'Ajuntament de Dosrius l'any 2017. Fou instal·lat en relació a la renovada imatge corporativa de l'ajuntament, duta a terme durant el mes maig del mateix any. L'escut heràldic municipal de Dosrius és caironat: d'argent, una perla ondada d'atzur acompanyada al cap d'un castell de gules obert. Per timbre, una corona de marquès. Fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 27 de març de 2000, i per resolució de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya, de data 17 de juliol de 2000 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 3201, de data 9 d'agost de 2000. Tot i això, el consistori dosriuenc també va aprovar (en el mateix ple) la utilització de dues palmes laterals envoltant l'escut, donat que aquestes apareixien en els segells i els documents oficials de l'Ajuntament des de mitjans del segle XIX. Amb l'escut de fusta s'ha volgut tornar a instaurar el símbol representatiu del municipi en el seu estat oficial i normatiu.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2017 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48216 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25.</p> | <p>Col·lecció de restes fòssils procedent del jaciment paleontològic de la riera de Canyamars. En realitat, aquestes restes corresponen a una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid (MDG-CCNN, número d'inventari 9989). Pel que fa a la seva datació, cal tenir en compte que les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). El museu compta amb una reconstrucció d'aquest elefant antic.</p> | 08075-306 | Museu de Ciències Naturals de Granollers - Carrer de Palaudàries, 102 - Granollers | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-3.jpg | Física | Popular|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Geoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 119|77 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48218 | Fons d'imatges de Dosrius al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-dosrius-al-centre-excursionista-de-catalunya | <p>Http://cec.cat/patrimoni-cultural-del-centre-excursionista-de-catalunya/arxiu-fotografic-cec/ [Consulta: 13-05-2018]</p> | XIX-XX | <p>Fons d'imatges relacionades amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per una norantena de fotografies datades entre finals del segle XIX i finals del segle XX (entre els anys 1890 i 1980 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i alguns Fons personals. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població de Dosrius, sobretot pel que fa als edificis religiosos i les masies, i es troben en suport paper i vidre, en general en blanc i negre.</p> | 08075-308 | Centre Excursionista de Catalunya - Carrer del Paradís, 10 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48219 | Fons documental de Dosrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm | <p>MALÉ, Jordi (2014). 'Els materials literaris inèdits d'Esteve Albert al Museu Arxiu'. XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 17-18. Http://www.masmm.org/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Està format per una sèrie de documents i materials gràfics consistents en una àmplia col·lecció de goigs de diverses esglésies del municipi, una col·lecció de diversos textos literaris inèdits d'Esteve Albert (tant manuscrits com mecanoscrits, algunes còpies i d'altres documents originals), la majoria ingressats mitjançant una donació de l'Arxiu Viza Boltas, i diversos documents gràfics datats durant la primer meitat del segle XX (entre 1902 i 1960 aproximadament): una trentena de postals del municipi datades entre els anys 40 i 60, 8 imatges de l'Aplec del Corredor dels anys 80 (Foto Quintana, nº 4429-4436), 2 imatges de l'ermita de Sant Llop (Foto Sala, 1976), 6 imatges del Santuari del Corredor (Foto Ramon Manent, gener 1976) i 2 imatges de la instal·lació de la Creu del Corredor sense datar.</p> | 08075-309 | Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró - Carrer Beata Maria, 3 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48220 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-dosrius-amd | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2008). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 107-116. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-176. Dosrius. Arxiu municipal. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius. 'L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) fa restaurar documentació municipal'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 24, p. 27. PEDROSA I DOMÈNECH, Gràcia (2004). 'L'arxiu de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 97-100. Http://www.dosrius.cat/historic.asp [Consulta: 27-09-2017].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) integra tant la documentació històrica conservada com el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 1602 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 200 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des del segle XIV fins a l'actualitat. La documentació està dipositada en dos edificis diferents, l'arxiu històric a l'Ajuntament Vell (des dels segle XIV i fins a l'any 40 del segle XX) i l'administratiu a l'Ajuntament actual, des d'on es fa també la gestió del mateix. Aquesta informació es troba instal·lada en sales equipades amb prestatgeries metàl·liques i de fusta, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1331-2016), Hisenda (1568-2015), Proveïments (1850-2002), Beneficiència i assistència social (1923-1941), Sanitat (1888-2002), Obres i Urbanisme (1699-2016), Seguretat pública (1835-1994), Serveis Militars (1864-2001), Població (1855-2016), Eleccions (1871-2011), Ensenyament (1851-1972), Cultura (1952-2003) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1857-1998). Alhora, l'AMD també integra el fons del jutjat de pau, el de la Confraria de Sant Antoni, el de la Confraria de Nostra Senyora del Roser i el de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos. També cal afegir el fons documental de la masia de ca n'Homs de Canyamars, el qual resta pendent d'inventari, i tots els números publicats de la revista El Comú, la primera revista d'informació local del terme municipal de Dosrius editada entre el mes d'abril de 1988 i el mes de març de 1991, amb un total de 18 números.</p> | 08075-310 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>L'ordenació, inventari i condicionament dels fons arxivístics de l'AMD s'inicià l'any 2002 amb la signatura d'un conveni amb la Diputació de Barcelona i l'ajuda d'una tècnica arxivera d'aquest organisme. L'arxiu de caire més històric es va instal·lar a l'edifici de l'Ajuntament Vell (de fet ja hi era, tot i que desorganitzat i en males condicions de conservació), mentre que la documentació administrativa es mantigué a l'Ajuntament actual. La informació es va introduïr en una base de dades, facilitant d'aquesta manera la recerca dels documents i la gestió dels mateixos. La intervenció de la Diputació va permetre organitzar tota la documentació municipal fins a principis del segle XXI. Posteriorment, la designació d'una persona responsable de l'arxiu va fer possible que aquesta tasca es continués duent a terme amb totes les garanties. D'entre la documentació inventariada destaquen quatre pergamins datats l'any 1397, que foren restaurats per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Des de l'any 2004, l'AMD i l'Ajuntament de Dosrius editen conjuntament la revista Duos Rios, una magnífica publicació de caire sobretot cultural de la que, fins a la data, s'han editat 3 números (el número 1 l'any 2004, el número 2 el 2008 i el número 3 el 2017).</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48221 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-dosrius | <p>GUANYABENS, Nicolau (1996). Inventari de l'Arxiu parroquial de Dosrius. [Inèdit]. GUINART I ALONSO, Agustí (2008). 'Els arxius parroquials de Dosrius i Canyamars'. Duos Rios, núm. 2, p. 15-17. GUINART I ALONSO, Agustí (2008). 'Els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials'. Duos Rios, núm. 2, p. 18-23. RAMIS NIETO, Josep. 'Els arxius parroquials de Dosrius: font per a l'estudi de la demografia local'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 d'octubre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.scgenealogia.org/projectes/enxarxeu-ho/buidatges.html [Consulta: 13-05-2018]. Http://adosrius.files.wordpress.com/2016/03/baptismes_canyamars_dosrius.pdf [Consulta: 13-05-2018].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu parroquial de Dosrius està integrat pels fons documentals de les parròquies de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars. Està dipositat a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i presenta un abast cronològic de l'any 1356 fins a l'actualitat. Està format per pergamins, llibretes i llibres que recullen les diverses activitats de les dues parròquies. Entre d'altres conté llibres de visita (1628-1966), visites pastorals (1867-1941), llibretes de consuetes (1646-1959), llibres de comptes de diverses confraries (del Sant Crist, del Roser, de la Santa Creu), papers del Sindicat Agrícola Catòlic (1932-1950), llibres de misses i fundacions (1533-1874), censals, diversos manuals i els llibres de baptismes, matrimonis i òbits (des del 1559).</p> | 08075-311 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'arxiu està pràcticament sencer des del primer registre documentat l'any 1356. Cal tenir en compte que, fins l'any 1868, Dosrius i Canyamars constituïen la mateixa parròquia. En aquest moment, la sufragània de Sant Esteve de Canyamars s'independitzà de la de Dosrius. Per aquest motiu, amb anterioritat a aquesta data, els actes sacramentals estan enregistrats en un mateix llibre (tot i que en alguns casos estaven separats) i, posteriorment, les referències queden definitivament separades. Pel que sabem, a mitjans dels anys 60 del segle XX, alguns documents foren restaurats a les Benetes de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, donat el seu mal estat de conservació. Pel que fa als llibres sacramentals de la parròquia de Canyamars, sembla que el corresponent als matrimonis de l'any 1891es va extraviar.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48222 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-comarcal-del-maresme-acm | <p>SERRANO, Alexis (2017). 'Dosrius, Cayamars i el Far, des de les fonts notarials i registrals de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Breu aproximació als fons documentals del Districte Notarial de Mataró (1751-1917) i de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1862)'. Duos Rios, núm. 3, p. 92-97. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XIX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Comarcal del Maresme. La documentació està inventariada dins de les col·leccions documentals que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XII i XIX. Es tracta d'un total de 8 fons documentals: col·lecció de documents de la família Jofre de Mataró (any 1810), col·lecció de pergamins i documents en paper del mas Vallmajor de Dosrius (entre 1143 i 1790), Districte notarial de Mataró (mitjans del segle XIX), Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró (1797-1851), fons del procurador Josep de C. Tuñí i Falguera (1514-1609), fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1840) i un plec de documents de la masia de can Llibre (segle XVIII). Entre d'altres documents hi ha vendes, testaments, dotàlies, àpoques, llibres de registre, etc. L'arxiu també compta amb diverses publicacions de premsa històrica que recullen dades referents al municipi (El Mataronès, Crónica Mataronesa, El Cronista, etc.), així com imatges antigues.</p> | 08075-312 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48223 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (2008). 'Arxius de la noblesa. El fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc'. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 19, p. 2-11. ILLA COLOMER, Joan (2014). 'El domini de la baronia de Dosrius al Montseny'. Monografies del Montseny, 29. Viladrau: Amics del Montseny, p. 103-114. MALLORQUÍ, Elvis (2015). Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301). Barcelona: Fundació Noguera. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 44 fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia, entre els que destaca el fons del Llinatge Sentmenat-Marquesos de Castelldosrius (Fons ANC1-167), datat a partir del segle XI i fins al XVII. Aquest fons està integrat per una col·lecció de pergamins de grans dimensions, dels quals 1138 exemplars van ser produïts o aplegats pels Sentmenat. Està format per la documentació familiar, judicial i religiosa del llinatge, i la documentació referida als patrimonis i drets de Dosrius i Canyamars (vendes, establiments emfitèutics, àpoques, capbreus, inventaris i llistats, etc.), entre d'altres termes. Els Sentemenat, inicialment castlans dels castell de Dosrius i posteriorment propietaris dels drets alodials del mateix, reuniren diferents arxius familiars a l'entorn del seu llinatge, sobretot pel que fa a la política matrimonial duta a terme. En el cas de Dosrius, el fons compta amb diversos pergamins i documents de la família Cartellà, anterior propietària de la baronia del terme de Dosrius. De la resta de fons que integren la documentació relacionada amb el terme de Dosrius, destaca el fons del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc (Fons 755), on apareixen mencionats els masos Pruna i Bosc dins de les propietats de la família Marís i Lloreda. Aquestes propietats havien passat a formar part de les possessions dels Bell-lloc per herència familiar. També cal destacar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i altres arxius familiars, entre d'altres.</p> | 08075-313 | Arxiu Nacional de Catalunya - Carrer de Jaume I, 33 - Sant Cugat del Vallès | <p>El fons nobiliari del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, fou ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 2007, a títol d'adquisició a càrrec del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48224 | Fons d'Esteve Albert i Corp a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-desteve-albert-i-corp-a-larxiu-comarcal-del-pallars-sobira | <p>MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria (2004). 'El fons personal d'Esteve Albert i Corp dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sort'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 35-37. RENIU I CALVET, Josep (1998). Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic (1914-1995). 81 anys d'una vida. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons personal d'Esteve Albert i Corp (codi de referència CAT 210 13 001) custodiat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. El fons té un volum de 55 m.l. i és força heterogeni. Pel que fa a l'apartat creatiu hi ha poesia, prosa, assaig històric, teatre, així com material molt divers sobre les representacions que va portar a terme (pessebres vivents, obres de caràcter històric, etc.) i també dels actes commemoratius que va organitzar o va participar. També destaca una sèrie de correspondència amb uns 295 corresponsals, als quals va escriure entre els anys 1931 i 1994, i de 928 corresponsals dels que va rebre cartes entre els anys 1921 i 1994. En canvi, el fons conserva poca documentació pel que fa a la seva obra política. En general, aquests documents estan escrits en català i castellà, alguns de manuscrits. El fons es complementa amb la biblioteca de l'autor i algunes imatges.</p> | 08075-314 | Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà - Carrer de Joaquim Sostres, s/n - Sort | <p>El dosriuenc Esteve Albert i Corp va néixer l'any 1914 i va morir a Andorra la Vella el 1995. Fou un activista cultural i polític que desenvolupà una intensa tasca a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord. Aquest fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (antic Arxiu Històric Comarcal de Sort) el 28 de març de 1995. Posteriorment es van anant incorporant altres ingressos finalitzant amb la biblioteca, que fou portada des d'Andorra el 26 de maig de 2015. Pel que sembla, aquesta documentació es trobava situada en diverses ubicacions del Pirineu i del Maresme. El primer inventari del fons finalitzà el setembre del'any 1998, mentre que la biblioteca fou inventariada l'estiu de l'any 2015.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48224-foto-08075-314-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 119 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48225 | Fons documental de Dosrius a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.295, Reg. 12709; Perg. 75, Reg. 696; Perg. 393, Reg. 19620; Perg. 166, Reg. 17508; Perg. 229, Reg. 18057; Perg. 310, Reg. 20947; Perg. 94, Reg. 15837). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XIV-XVI | <p>Conjunt de set pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Dosrius. Estan datats en els anys 1305, 1315, 1401, 1576 i 1591 i fan referència a un compromís per un mas, un capbreu del terme de Dosrius, un censal mort de Sant Andreu del Far, dues dots i uns capítols matrimonials de la família Batlle de Dosrius i una reclamació pel castell de Torelló. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08075-315 | Biblioteca de Catalunya - Carrer de l'Hospital, 56 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48348 | Fons documental del mas Vallmajor de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-vallmajor-de-dosrius | <p>CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XVIII | <p>Fons documental procedent del Mas Vallmajor de Dosrius i format per un total de 114 pergamins i sis documents en suport paper, amb un abast cronològic comprès entre mitjans del segle XII i finals del segle XVIII. El fons està constituït per la documentació personal i familiar, patrimonial, administrativa i comptable, judicial i eclesiàstica de la família, relacionada tant amb l'administració i organització del mas com amb la distribució del patrimoni familiar. La documentació està escrita en català, castellà i llatí. Entre els documents del fons destaca un privilegi reial de 1322 de Jaume II, una butlla pontifícia signada pel Papa Urbà VIII (segle XVII), una proclama de don Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada i Salcedo relativa als preus de la fusta i un diploma provincial de l'Orde dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, en reconeixement a un dels membres de la família Vallmajor.</p> | 08075-438 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | <p>Es tracta d'una de les famílies pageses més rellevants del terme de Dosrius durant l'edat mitjana i l'etapa moderna, amb una important acumulació de patrimoni tal i com es dedueix del seu fons documental. Aquest fons estigué instal·lat al Mas Vallmajor fins a principis del segle XX, moment en què la masia fou venuda. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la major part del fons documental en paper desaparegués en aquests moments. La família, que es traslladà a Mataró, només va conservar els pergamins, emportant-se'ls amb ells. Aquesta documentació ingressà en règim de cessió en comodat a l'Arxiu Comarcal del Maresme l'any 2017, per part del sr. Joan Maria Vallmajor.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de la publicació referenciada a l'apartat Bibliografia. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47912 | Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 17, 20, 21, 36, 42, 49, 58, 66-67. ALSINA, Neus et al. (1994). L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria. Dosrius: Arxiu Històric Municipal de Dosrius (inèdit). ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 125-127. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 21-23, 26, 27, 30, 33, 59, 134, 149, 155, 156, 219. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.01/001. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 62. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9-10. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1989). 'L'església de Sant Iscle i Victòria (I)'. El Comú, núm. 6, p. 14-17. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1989). 'L'església de Sant Iscle i Victòria (II)'. El Comú, núm. 7, p. 9-11. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 66-67 (doc. 26). RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 19, 26-27. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Església de planta basilical d'una sola nau amb tres capelles laterals per banda i un absis poligonal capçat a ponent. La nau està coberta per una volta de creueria de cinc trams, separats per arcs torals apuntats. Alhora estan sostinguts per una sèrie de capitells adossats al parament i esculpits amb les figures dels evangelistes i altres imatges. Les arestes s'uneixen a la part superior amb claus de volta circulars i esculpides. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. Cal exceptuar la primera capella de la banda de tramuntana, la qual està coberta amb una volta apuntada, s'obre a la nau mitjançant un gran arc apuntat adovellat i dóna accés al campanar. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut amb una volta de creueria rebaixada i delimitat amb una barana de pedra amb rosetons esculpits. Sota el cor hi ha l'accés al baptisteri, situat a la banda de tramuntana, i a la capella del Santíssim (amb absis semicircular), situada a migdia. Ambdues construccions estan cobertes amb voltes d'aresta i tenen rosetons circulars amb vitralls policromats. A la banda de tramuntana, al costat del baptisteri, hi ha el campanar i a continuació la sagristia, connectada amb la rectoria vella mitjançant un passadís alçat damunt del carrer. La nau s'ilumina amb finestres d'arc de mig punt adovellades i decorades amb vitralls policromats emplomats. Estan situades a l'absis i al mur de migdia de la nau. La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. L'intradós està motllurat i decorat amb feixos de columnes, amb els basaments ornamentats i els capitells esculpits amb testes angelicals i éssers fantàstics. Damunt de la llinda hi ha un timpà amb guardapols motllurat i decorat amb una venera d'estries radials esculpida a la pedra. Damunt del portal, tancat amb una porta metàl·lica, hi ha un rosetó adovellat amb vitralls emplomats. A la part superior del parament hi ha un finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, que correspon a un sobrealçat de la coberta efectuat en època contemporania. Emmarcant la façana de la nau hi ha els rosetons corresponents al baptisteri i a la capella del Santíssim. Són circulars, bastits en pedra esculpida i presenten una motllura superior feta amb maons, que integra arcs de descàrrega. Tant la nau com l'absis estan reforçats per l'exterior amb contraforts de pedra, que originàriament incorporaven les canals i gàrgoles de desguàs de la coberta gòtica. A l'extrem sud-oest de l'edifici, envoltant bona part de l'absis i de la façana de migdia, hi ha la rectoria nova (edificada entre els anys 1943-48). Al seu costat, adossat a l'absis, hi ha un petit volum circular de secció cilíndrica i bastida amb maons, que integra les escales d'accés al pis superior de la sagristia.</p> | 08075-2 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>La primera notícia documental directa de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria apareix en una visita pastoral data el 16 de gener de 1304. En aquesta s'indica que tenia un sol altar dedicat a Sant Iscle. Tot i això, i tenint en compte que el terme de Dosrius està documentat des des l'any 936 i el castell des del 1073, cal suposar que hi havia un edifici anterior (de fet, l'any 1171, el temple apareix mencionat en el testament de Bernat de Dosrius) . En posteriors visites pastorals (anys 1308 i 1313) es continua mencionant només l'altar de Sant Iscle, fins que l'any 1374 apareix citat un altre altar dedicat a Santa Victòria (entre d'altres). Les referències documentals als altars del temple continuen durant el segle XV (anys 1406, 1407, 1439 i 1497). L'edifici actual és conseqüència dels següents fets: l'any 1512, el Vicari General concedeix una llicència als obrers de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius per construïr una capella i, damunt d'ella, el campanar (és el naixement de la capella gòtica de la banda de tramuntana i del campanar actual). Posteriorment, l'any 1526 es formalitza la construcció de l'església al mateix lloc de la vella, fet documentat en el contracte signat entre el sr. Thomàs Barça (mestre de cases) i els síndics de Sant Iscle i Santa Victòria (d'aquesta documentació es dedueix que el temple antic era d'una sola nau i estava capçada per un absis). Durant els segles XIX i XX, el temple és objecte de diverses reformes. Probablement a finals del segle XIX s'aixeca la teulada damunt de les voltes de la nau, creant un espai sobrealçat anomenat com el 'quarto de les òlibes'. Aquest espai protegeix la primitiva coberta, en la que s'observen els tremujals i els senyals de l'antiga teulada marcada damunt del morter de calç. Dins d'aquest espai també es conserva el torn manual utilitzat per pujar i baixar la llàntia central del temple. També es va sobrealçar el campanar i s'hi construí una escala de cargol (any 1899). A principis segle XX (any 1902) es va construïr el nou baptisteri i, posteriorment, la capella del Santíssim (1914-16). Entre els anys 1943 i 1948 es va fer la rectoria nova, adossada a l'extrem sud-oest de l'església, i s'obriren les dues finestres de l'altar major de majors dimensions. Posteriorment, entre els anys 1960 i 1965, s'aixecà el pis superior de la sagristia i s'arranjà l'accés al cor i al campanar. L'any 1968 s'inaugurà una nova campana (Victòria, Montserrat, Dolors) i es restaurà la que ja hi havia (Sebastiana, Mercè, Josefina). L'any 1987, la coberta del temple fou refeta novament amb una estructura de jàsseres metàl·liques. Durant la guerra Civil (1936-39), l'església fou saquejada i els seus altars destruïts (es destruí un retaule barroc dedicat al Sant Crist, les imatges barroques de Sant Francesc, la creu processional d'estil imperi i el retaule gòtic de Sant Aciscle i Santa Victòria, que fou trobat a Mataró). Durant tot aquest període, el temple fou apoderat pel 'comitè', destinant-lo a magatzem de gra, llavors i palla. Acabada la guerra, l'altar major fou reconstruït i, posteriorment, als anys 70 un altre cop.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 1526-33 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47912-foto-08075-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47912-foto-08075-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47912-foto-08075-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Thomàs Barça (mestre de cases) | Estilísticament, l'edifici està adscrit a l'arquitectura del gòtic epigonal i renaixentista. El paviment de la nau és de mosaic hidràulic de 20x20 cm i presenta un dibuix geomètric floral. En el passadís central hi ha una làpida sepulcral de pedra datada l'any 1776 pertanyent a la família Vallmajor, un dels llinatges principals de Dosrius. Entre les capelles laterals del costat de migdia hi ha un púlpit de pedra amb l'escala integrada al mur de la capella. Les imatges dels sants patrons de l'altar major foren un regal del notari de Mataró Monfort a la parròquia, un cop acabada la guerra Civil. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 47913 | Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llop | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (2000). Les ermites del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 14, 18, 19, 24, 25, 32, 41. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 16-17, 47. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.02/002. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 62. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVIII | <p>Ermita d'una sola nau amb absis carrat (17x 6 metres), coberta amb una volta de canó amb llunetes recolzada en una motllura rectilinia disposada a la línia d'imposta del murs laterals. La nau s'ilumina mitjançant finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i obertes al mur de ponent. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular, al que s'acedeix mitjançant unes escales, i un òcul superior. Al seu costat hi ha un senzill rellotge de sol pintat. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya, format per un arc de mig punt amb les impostes motllurades i una campana. El parament està arrebossat i pintat, tot i que l'aparell de l'obra es pot veure a la façana de ponent (bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment). Adossada al mur de llevant hi ha una vivenda de planta rectangular i dues plantes, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant. Presenta obertures rectangulars, algunes de les quals amb els ampits motllurats, i un pati tancat delimitat amb una barana d'obra arrebossada, amb obertures d'arc rebaixat.</p> | 08075-3 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental directa del temple és de l'any 1353 i sota l'advocació de Santa Eulàlia. Entre els anys 1508 al 1658 ja es menciona com la capella de Sant Llop i Santa Eulàlia. En una visita pastoral datada l'any 1608, el bisbe mana que a la capella no hi habitesin persones casades sinó només religiosos o ermitans. L'any 1658 es demana llicència al rector de Dosrius per fer d'ermità de Sant Llop i Santa Eulàlia. Segons aquestes dades, entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es degué fer el vot de poble a Sant Llop (contra l'epidèmia que assolava a la població), quedant l'advocació del temple a aquest únic sant. De fet, a partir del 1730, només s'esmenta com a capella de Sant Llop. Les llicències per fer d'ermità continuen entre els anys 1738 i 1739. Posteriorment, l'any 1746 es demana llicència al rector de Dosrius per beneïr la capella nova de Sant Llop. Això implica una reedificació del temple o un edifici de nova planta al mateix lloc que l'anterior. Entre els anys 1758 i 1780, les sol·licituds per fer d'ermità continuen. De fet, el temple continuà essent ermità fins a la primera meitat del segle XX, moment en què diverses famílies del poble s'hi instal·laren en règim de masoveria. En aquest temps, l'ermita passa a dependre de la parròquia de Dosrius. L'any 1997, la teulada fou refeta i l'interior del temple reformat. L'any 2000 s'hi col·locà una nova campana (hi ha constància que durant la guerra Civil, l'ermita fou saquejada i la campana retirada per fer-ne munició). Actualment, l'ermita és de propietat privada.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47913-foto-08075-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47913-foto-08075-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47913-foto-08075-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estructuralment, l'ermita comptava amb tres contraforts de pedra, adossats al parament de ponent. A l'interior tenia un cor de fusta, al que s'accedia per una escala de pedra. Durant una època també tingué un retaule i un cancell, que separava el presbiteri dels fidels. Als voltants de l'edifici es van trobar restes de sepultures humanes, que probablement correspondrien als ermitans que hi havien viscut. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: capella de Sant Llop i Santa Eulàlia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47914 | Sant Esteve de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-canyamars | <p>ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 17, 20, 25, 42, 49, 58, 66-67. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34-35, 37, 157. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.03/003. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. 'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 63. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). 'Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d'Alella i Sant Cebrià de Tiana'. Duos Rios, núm. 3, p. 41-43. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54-55. JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'església de Sant Esteve de Canyamars (I)'. El Comú, núm. 8, p. 18-20. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Col. Catalunya Romànica, 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 490. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140-141. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Església de planta basilical d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis poligonal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en dos trams per arcs torals adovellats i recolzats en mènsules. L'absis es cobreix amb una volta per aresta i s'obre a la nau mitjançant un arc adovellat recolzat als murs laterals. Les capelles laterals estan cobertes per voltes de creueria, amb els nervis de pedra, i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, amb les impostes motllurades i els brancals bastits amb carreus de pedra. La capella situada al sud-est està dedicada al Sant Crist i a la Verge dels Dolors i en destaca el frontal d'altar, amb un plafó de ceràmica policromada que representa Jesucrist a la creu, i el retaule superior, de trencadís de mosaic ceràmic. Damunt l'accés a la capella hi ha un escut heràldic amb la inscripció 'VISENS ROGENT 1708'. La capella sud-oest està dedicada a la Verge del Corredor i conté un retaule de pedra granítica i ceràmica. La capella nord-est està dedicada a la Verge de Montserrat i la nord-oest a la Verge del Roser (amb la imatge representada a la clau de volta). Ambdues capelles contenen plafons ceràmics policromats al frontal de l'altar. A la façana de migdia, a tocar de l'absis, hi ha la sagristia que conté una interessant pica de pedra encastada a la paret. Als peus del temple, a l'extrem nord-oest, hi ha el baptisteri, cobert per una volta de canó i obert a la nau mitjançant un arc de mig punt adovellat. El temple s'ilumina mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades, exceptuant el rosetó del baptisteri, amb vitrall policromat emplomat (imatge de Sant Joan Baptista). La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. L'intradós de l'obertura està decorat amb motllures rectilínies. Damunt del portal hi ha un timpà adovellat i rematat amb dues mènsules esculpides amb testes humanes. Damunt de la porta s'obre un òcul, amb vitrall policromat i emplomat que representa la Mare de Déu de Montserrat envoltada d'escolans.La façana està coronada per un campanar d'espadanya de grans dimensions, integrat al parament. Consta de quatre obertures d'arc de mig punt i diferent mesura amb les campanes integrades, i un capcer triangular rematat amb una creu. Presenta un volum adossat posterior a mode de porxo, amb coberta de bigues i teulada a dues aigües sobre pilars de granit, i paviment de cairons. Al pilar central del cantó de llevant hi ha inscrita la data 1722. Al campanar s'hi accedeix per unes escales exteriors de pedra, adossades al mur de tramuntana. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb alguns trams del parament arrebossats (la façana principal inclosa) i carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-4 | Plaça de l'església de Sant Esteve, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental directa de l'església de Sant Esteve de Canyamars és de l'any 1324, i en ella s'esmenta com a filial de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, al Bisbat de Barcelona. Entre finals del segle XIV i principis del XV, les visites pastorals es van succeïnt (anys 1374, 1379, 1413, 1421 i 1425), especificant que l'església ja tenia cementiri i pila baptismal propis, i que s'hi administraven diversos sagraments. A la de l'any 1421 hi consta que el temple era d'una sola nau i tenia un retaule. De fet, el temple romànic es conserva en la seva totalitat tot i que emmascarat per les reformes i afegitons posteriors. Es conserven les dues capelles laterals més properes al presbiteri, que formen una planta de creu llatina juntament amb la nau i actuen a mode de transsepte. De l'absis, que era semicircular, se'n conserven restes visibles des de la sagristia. A la visita pastoral de l'any 1446 s'esmenta una capella inacabada dedicada a Santa Maria i Santa Bàrbara, i situada al mur de tramuntana. El promotor fou en Guillem Canemàs (Guillem de Canyamars del mas Canyamars). Del segle XVI daten les darreres reformes gòtiques al temple: l'absis fou refet amb volta d'aresta, es va afegir una altra capella lateral, es renovà la portalada i es decoraren les claus de volta de les capelles laterals. El retaule major fou elaborat l'any 1617 per l'escultor Claudi Perret, que també faria les imatges, i hi van col·laborar els mestres Gabriel Munt, fuster de Barcelona, i Joan Llobet, fuster de Mataró. El daurat va anar a càrrec de Joan Canet, batifuller de Barcelona. L'any 1628, se signa un contracte amb el pintor Joan Huguet per pintar i daurar el mateix retaule. El 1721 es cobrí el campanar d'espadanya, tot i que es deixà obert a tres vents (posteriorment tapat). L'any 1868, l'església deixa de ser sufragania de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i passa a ser parròquia. Del 1878 i el 1879 daten les primeres referències del cementiri. L'any 1902, l'església s'esquerdà i fou reparada. En aquest moment s'allargà el cementiri cap a migdia. Durant la guerra Civil, el temple fou incendiat i les campanes (beneïdes els anys 1723 i 1731) varen ser retirades per fer armament. L'any 1940, l'església fou objecte de diverses reformes per part de l'arquitecte M. Brullet. L'any 1980 es va reforçar la volta, la qual té un gruix de 60 cm i està bastida amb pedra i lligada amb morter, amb una capa de canyes i les teules superiors.</p> | 41.6014900,2.4472000 | 453934 | 4605679 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47914-foto-08075-4-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'església està delimitada per les bandes de llevant i migdia pel propi desnivell del terreny. A llevant hi ha un mur de pedra reforçat amb contraforts, que delimita el recinte del desnivell existent amb la plaça. A migdia, envoltant el temple, hi ha el cementiri amb alguns dels blocs de nínxols adossats a les façanes i una tomba més monumental. Les portes de ferro exteriors que dónen accés al cementiri i a la porta del temple, situades a la banda de tramuntana, estan gravades amb l'any 1878. L'any 1995 es reformà la plaça que li dóna accés. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47915 | Sant Andreu del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-far | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 16, 48, 49, 57. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (2000). Les ermites del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 13, 18, 22, 23, 24, 26, 27, 40. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 18-19. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 48-51. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140-141. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVII | <p>Església d'una sola nau amb dues capelles laterals disposades a mode de creuer i un absis poligonal capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de creueria de dos trams, amb els nervis adovellats i sostinguts amb mènsules decorades amb testes humanes recolzades als murs. Aquests nervis s'uneixen a la part superior amb claus de volta circulars i esculpides. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Destaquen les mènsules que sostenen l'arc presbiterial, decorades amb uns éssers fantàstics. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits) i s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats. El temple s'ilumina mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades obertes a les capelles i un òval circular a l'absis. A l'extrem sud-est de l'edifici, adossada al presbiteri, hi ha la sagristia. La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. Presenta un guardapols superior i una motllura rectilínia a l'intradós de l'obertura. Damunt seu hi ha un rosetó adovellat i esculpit. La façana està coronada per un campanar de planta quadrada desplaçat cap a l'extrem sud-oest del parament. Compta amb dues obertures d'arc rebaixat bastides amb maons i situades a les cares llevant i ponent, on hi ha les campanes. El campanar té una coberta plana amb merlets bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, amb els paraments arrebossats. Les cantoneres estan embellides amb carreus. A l'interior del temple, a la zona central del paviment de la nau, hi ha una làpida de pedra de la família Arenes: 'MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS'. A l'exterior, una gran escala de pedra dóna accés al temple des de l'era de la masia de can Guinart. A la banda de migdia hi ha el cementiri, amb un bloc de nínxols i dues tombes monumentals. Aquest recinte està tancat amb una porta de reixa de ferro.</p> | 08075-5 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>La primera notícia documental directa de l'església parroquial de Sant Andreu del Far està datada l'any 1164. En aquest document, Bernat de Faro lliura a l'església (que apareix anomenada com Sant Andreu de Bona Conjuncta) part de l'alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell·lloch. Des dels inicis, el temple depenia de l'església de Santa Maria de Llinars. Posteriorment, en una escriptura de concòrdia de l'església datada l'any 1186, apareix anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta. A principis del segle XIV, mossèn Berenguer Guinart (de la masia de can Guinart, situada al seu costat) va prendre possessió d'aquesta església. Per aquest motiu, el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars i va assignar al religiós algunes obligacions respecte a la mateixa (posteriorment tornaria a ésser sufragània de Llinars). L'any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta. De mitjans del segle XVI hi ha dos documents datats els anys 1535 i 1542, on apareixen citats els dos noms 'Bona Conjuncta' i 'Far'. L'any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris li donà l'autonomia com a parròquia instat pels parroquians del Far. Finalment, l'any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far (segons Esteve Albert, el nom prové d'un far que hi hagué a la zona i que cremava a les nits per orientar els caminants). És probable que la família Arenes fos en part promotora de la construcció de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies, i que fou construït entre els segles XVI-XVII (l'hipogeu de l'interior del temple n'es una mostra). En aquest sentit, al cementiri del temple hi ha enterrats els descendents de les famílies més destacades de la zona (Massuet, Farrerons, Guinart, Bosc). De l'any 1784 data el retaule plateresc del temple, el qual va desaparèixer durant la guerra Civil. L'any 1919, la parròquia de Sant Andreu del Far era a càrrec del rector de Santa Maria de Llinars, que hi celebrava els oficis i administrava els sagraments. Des del segle XX, l'església és parroquial.</p> | 41.6238100,2.4355700 | 452981 | 4608163 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Sant Andreu de Bonaconjunta, Sant Andreu de Malaconjunta. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47916 | Santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 248. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 84-88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. A.T.R (1984). Aplec del Corredor dilluns de Pasqua, 23 d'abril del 1984. Mataró: Castellà. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 32-33. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim (2001). 'Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental'. XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 74-76. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 92. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 52-54. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 33-37. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Conjunt arquitectònic format per dos volums aïllats delimitats per una tanca de pedra, creant un recinte tancat de planta rectangular, amb el pati pavimentat i els accessos principals a les bandes de llevant i ponent. Aquests accessos es fan mitjançant dos portals rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (a la banda de migdia hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de dimensions més petites). El volum principal està format per l'església i l'hostatgeria, que estan adossades i situades a la banda de tramuntana del recinte. Es tracta d'una església de planta de creu llatina d'una sola nau, amb dues capelles laterals i un absis poligonal capçat a llevant (i reforçat amb contraforts exteriors de pedra). La nau està coberta per una volta de creueria de tres trams, separats per arcs torals apuntats adovellats. Els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides i es recolzen en culs de llàntia esculpits amb imatges figuratives. L'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits amb testes humanes) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. El temple s'ilumina mitjançant un únic òcul circular situat a l'absis i una finestra d'arc de mig punt, tot i que el magnífic retaule renaixentista les amaga. Darrera del retaule, i amb accés des dels laterals del mateix, hi ha un cambril amb la imatge de la Mare de Déu, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams (pujada i baixada). Dins del cambril, el mur de llevant de l'absis està forrat amb un plafó de ceràmica vidrada. L'espai presbiterial està tancat amb una gran reixa de ferro decorat. Als peus del temple hi ha el cor, cobert per volta de canó i obert a la nau mitjançant una balconada amb reixa de ferro i impostes motllurades als laterals. Sota seu, un arc rebaixat adovellat amb els brancals fets en carreus dóna accés a l'hostatgeria. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portada rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana amb un petit arc conopial. Damunt seu hi ha un petita fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Aquesta façana està protegida per un porxo cobert amb volta rebaixada i amb l'arc obert al pati adovellat. Aquesta estructura forma part de l'hostatgeria. Al costat de l'accés principal, al bell mig del mur de migdia de l'església, hi ha el campanar. És de planta quadrada, està dividit en tres registres i bastit amb carreus de pedra granítica completament regulars i disposats en filades. Els registres estan separats mitjançant impostes motllurades. Destaca el segon nivell, amb quatre obertures (una a cada façana) d'arc apuntat on hi ha les campanes. La part superior presenta una coberta plana emmerletada i quatre gàrgoles de pedra situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l'hostatgeria, avui restaurant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. En general presenta obetures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que les de la façana de ponent són fetes amb maons.</p> | 08075-6 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Segons la documentació de la Cúria diocesana de Barcelona datada l'any 1590, la fundació del Santuari del Corredor s'atribueix a Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, pels voltants de l'any 1530. Pel que sembla, aquest personatge havia construït, amb llicència expressa del bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia (ambdós topònims estan relacionats amb dues destacades masies del terme). Es tractava d'una obra petita i senzilla bastida en pedra i morter de fang, i coberta amb una encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d'ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule, una campana i una imatge de Nostra Senyora del Socors. Estava sota la supervisió d'un ermità. Amb l'arribada de mossèn Bernat Penitència (entre 1540-42), el santuari quedà força transformat. La capella fou enderrocada i es bastí un edifici de nova planta més espaiós, amb una fàbrica de pedra i morter de calç d'una sola nau coberta amb una volta de creueria de dos trams. També edificà una casa suficient per allotjar l'ermità i, si convenia, alguns pelegrins. Posteriorment, entre els anys 1563 i 1565, hi hagué un nou ermità, mossèn Lleonard Claus. Aquest religiós fou qui donà al santuari l'entitat i la fesomia definitives, tot transformant la construcció en un conjunt notable, en bona part conservat fins avui. Aquest conjunt ja estava edificat l'any 1590. D'aquesta época data també el magnífic retaule renaixentista present a l'altar major. Posteriorment, l'any 1715 es va construïr el cambril del presbiteri, reformant el reraltar i el retaule. L'any 1991 es creà una junta integrada per l'actual rector i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l'edifici.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'extrem sud-est del pati hi ha un volum aïllat rectangular, amb teulada de dues vessants i un únic nivell, utilitzat com a punt d'informació del Parc del Montnegre i el Corredor. A l'interior del pati, al costat del portal d'accés de la banda de ponent, hi ha un pou de pedra recentment restaurat. Per contra, a la cantonada sud-oest, hi ha un brocal de pou procedent del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, que mai ha estat utilitzat. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Santuari de la Mare de Déu del Corredor, Santuari de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47917 | Biblioteca Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-vella | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 18. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.02/007.</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Forma cantonada amb el carrer de Sant Isidre i està organitzat en una sola planta, La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat per dues finestres d'arc de mig punt, amb les reixes de ferro coronades amb frontons semicirculars. El parament està rematat amb una cornisa rectilínia i compta amb un sòcol inferior de pedra aplacada. Tota la construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-7 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 5 - Dosrius | <p>L'edifici és conegut amb aquest nom pel fet que, durant els anys 40 del segle XX, Juan Zamora de las Vacas, alcalde i metge del poble, hi va voler fer una biblioteca pública, tot i que finalment, el projecte no es dugué a terme. La primera referència documental apareix en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70. L'any 1892, l'edifici funcionava com a escola pública de nenes. Posteriorment, i fins a la Guerra Civil espanyola (1936-39), fou la seu de la barberia del poble i la primera sala de ball del municipi (durant el primer terç del segle XX). Durant la dècada dels anys 1964-65 a 1974-75, es convertí en local pels joves. L'any 1981, l'edifici fou reformat interiorment per l'arquitecte Jordi Estrany i Castany. Un cop finalitzada la reforma, i fins l'any 1991, la construcció albergà diferents serveis de l'ajuntament com magatzem de documentació de l'arxiu històric municipal, seu del grup d'esplai, correus, etc. Des del curs 1994-95 i fins al 1996-97 s'utilitzà com a l'aula de parvulari del CEIP del Pi, i posteriorment, s'hi instal·laren les bústies dels apartats de correus (a l'entrada), s'organitzaren algunes exposicions i s'hi instal·là el Punt d'Informació Juvenil l'any 2001. L'edifici passà a ser propietat del Bisbat de Barcelona mitjançant una permuta realitzada a finals del mandat de l'alcalde Josep Jo (1999-2015).</p> | 41.5944400,2.4068900 | 450569 | 4604919 | 1870-80 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47917-foto-08075-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47918 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.03/008. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XVII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra granítica i la llinda plana gravada amb l'any de construcció: '16IHS91'. Damunt seu destaca una finestra d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat de ponent del parament destaca una allargassada obertura rectangular completament reformada (que abarca els dos nivells), tapiada amb una planxa de ferro corten amb petites obertures quadrades. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonada bastida amb carreus de pedra.</p> | 08075-8 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'edifici fou la seu de l'Ajuntament de Dosrius fins l'any 1974. Tot i que originàriament es bastí a finals del segle XVII, és força probable que entre els segles XIX i XX, fos reformat mitjançant l'obertura d'un balcó simple al pis superior i una finestra rectangular de grans dimensions a la planta baixa, emmarcada amb carreus de pedra. Posteriorment, la reforma realitzada entre els anys 1989-1992 pels arquitectes Jordi Estrany Castany i Llorenç Campdepadrós, va reconvertir aquestes dues obertures en l'actual buit allargassat cobert amb ferro corten. La primera referència on apareix la construcció és en una pintura de la família Fàbregas Rigola, comprada a Madrid entre els anys 1867-70, tot i que anteriorment ja apareixia en uns plànols cadastrals de l'any 1853. Durant el període de la Guerra Civil, l'edifici fou la seu del Comitè Antifeixista de Dosrius i, durant un temps, s'hi traslladà l'arxiu parroquial i alguns retaules de l'església,per evitar la seva desaparició. En l'actualitat, l'edifici està destinat a dependències de l'Arxiu Històric Municipal (primera planta) i de les entitats municipals (planta baixa). Durant un temps, també s'havia destinat a oficina de correus i s'hi havien fet cursos formatius.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 1691 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47918-foto-08075-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47919 | El Sindicat i el Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sindicat-i-el-centre-parroquial | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16, 18, 19. ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'Cinema a Dosrius??? I per què no. En tot cas, depèn de tots nosaltres'. El Comú, núm. 12, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 226-229, 233. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.04/009. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 35. RAMIS NIETO, Josep. 'El Sindicat Agrícola Catòlic de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de novembre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | Cal rehabilitar-lo interiorment i arreglar l'arrebossat dels paraments. | <p>Edifici aïllat amb jardí posterior, format per dos cossos adossats en perpendicular que li confereixen una planta en forma d'L. El volum de llevant (nº 11) és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal compta amb un gran portal d'accés d'arc escarser a la planta baixa i una senzilla finestra rectangular al pis, coronada amb una decoració pictòrica a mode d'arc ogival. La façana està rematada per coronament de perfil trencat, amb una cornisa motllurada de maons i un plafó central apuntat. Les obertures de la façana lateral, en canvi, són rectangulars i estan bastides en maons, amb arcs de descàrrega superiors. La construcció està bastida en pedra i maons, amb el parament principal arrebossat. L'altre volum (nº 13), adossat a ponent, també és rectangular, compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en una sola planta. La façana orientada al carrer presenta quatre grans finestrals d'arc escarser i està coronada per una doble cornisa motllurada i de dents de serra. A la façana lateral, per contra, hi ha un sol portal d'arc escarser. Ambdós paraments es troben arrebossats.</p> | 08075-9 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 11-13 - Dosrius | <p>El solar on es troba construït l'edifici fou cedit al Sindicat Agrícola Catòlic el 9 d'agost de 1921, tot i que amb una clàusula que condicionava la disposició del mateix en favor de l'església, en cas de desaparició del Sindicat. Les obres es dugueren a terme amb els diners dels socis (un 90% de la població). El nº 11 es va correspondre amb la seu del Sindicat . A la planta baixa s'hi podia comprar menjar pel bestiar, sulfats i adobs per la terra, entre d'altres productes. El pis superior va estar destinat, en origen, a ser l'habitatge del responsable de la institució. En el nº 13, en canvi, s'hi va construïr una sala amb escenari i vestidors destinada, sobretot, a representacions teatrals, tot i que també s'hi feren sessions de cinema, balls, xerrades, etc. Als anys 90, aquest edifici fou objecte d'unes petites reformes interiors (escenari, empostissat de fusta i pati de butaques). Pel que fa al Sindicat, l'any 1930 obtingué permís per instal·lar un molí triturador amb motor, segons consta documentalment. Posteriorment, als anys 40 del segle XX, el Sindicat Agrícola Catòlic es va dissoldre, passant a ser la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos'. Aquesta va estar en funcionament fins a principis dels anys 50, moment en que s'atura l'activitat, tot i que la Hermandad no queda dissolta. Aquest fet propicia que l'any 1995, l'edifici passi a ser propietat del Bisbat de Barcelona per la clàusula anteriorment mencionada. A finals dels anys 60 principis dels 70, fou la seu del 'Club Ferradura' (punt de trobada dels joves de 14 a 16 anys). Pel fa al Centre Parroquial, cal dir que durant molt de temps fou l'única sala del poble. Amb la dissolució del Sindicat Agrícola Catòlic, aquest volum va passar a ser propietat de l'església i es començà a denominar Centre Parroquial de Dosrius. Durant l'època de mossèn Enric Xicola (1933-1935) s'hi projectaven pel·lícules de cinema mut. Posteriorment, també el NODO i una projecció dominical/dies festius de pel·lícules fins l'any 1976. Pel que fa al teatre, es coneix que entre els anys 1929-30, un grup teatral d'homes del poble hi actuava. L'any 1934 s'hi representà l'obra 'Fabiola', feta per les dones i amb direcció d'Esteve Albert i de mossèn Xicola. Entre els anys 1949 i 1955, essent rector mossèn Jaume Arcarons, es començaren a fer representacions mixtes. L'any 1961 es va fer la primera edició del Festival 'Vol i Pot', que es allargar fins l'any 1968. També s'hi van fer diversos festivals infantils.</p> | 41.5948700,2.4047900 | 450395 | 4604968 | 1921-25 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47919-foto-08075-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47920 | Ajuntament de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.06/011. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 20, p. 7; núm. 27, p. 14.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb una combinació de coberta plana i teulada d'un i dos vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la part posterior compta amb una planta més donat el desnivell del terreny. Majoritàriament, les obertures de l'edifici es corresponen amb finestres geminades d'arc de mig punt, amb els ampits motllurats i decorades amb esgrafiats inferiors amb motius florals. Cal exceptuar dos portals i una finestra rectangulars situats a la façana de ponent. La façana principal presenta un porxo format per tres grans arcs de mig punt, que es troba integrat dins la línia de façana, la qual té un perfil còncau i convex. L'arc central, des del qual es fa l'accés a l'interior, compta amb el nom del consistori esgrafiat a la part superior. Damunt seu destaca un doble finestral transformat, amb sortida a un balcó simple amb barana de ferro. La façana està coronada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenten quatre frontons semicirculars, decorats amb esgrafiats florals i l'antic escut de l'ajuntament. L'extrem de llevant del parament, que es correspon amb una ampliació duta a terme als anys 90 del segle XX, manté la mateixa línia compositiva, tot i que presenta un perfil arrodonit i està disposat a mode de torre. Compta amb finestres més petites a la planta baixa i un coronament de perfil curvilini a mode de plafó. Tant la façana de llevant com la de ponent presenten coronaments de perfil esglaonat i compten amb decoració esgrafiada sota els buits (sobretot la façana ponent). La façana posterior, més senzilla, manté la línia compositiva pel que fa a les obertures, tot i que sense decoració. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-10 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Antigament, en el solar que actualment ocupa l'ajuntament, hi havia l'era i els pallers de la masia de can Net, situada al seu costat. L'edifici fou concebut per ser la nova seu de l'ajuntament. El primer projecte fou aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme el 12 de febrer de 1968, redactat per l'arquitecte Josep M. Aragó. L'edifici original era força més petit que l'actual i presentava un característic enrajolat de color blau a la façana principal. Les obres finalitzaren l'any 1974. Posteriorment, entre els anys 1986 i 1988, es dugué a terme una reforma integral tant de la façana com dels espais interiors, redactada per l'arquitecte municipal Jordi Estrany i Castany. És en aquest moment quan l'edifici adquireix el llenguatge noucentista que encara manté, amb els esgrafiats. Durant les obres, la seu del consistori fou traslladada a la Rectoria vella. Finalment, entre els anys 1993 i 1997, l'edifici fou objecte d'una altra reforma (supressió de barreres arquitectòniques) i de l'ampliació de les seves dependències. El projecte fou redactat per l'arquitecte municipal Miquel Àngel Garcia i Valcarce, tot i que amb una petita modificació feta pel nou arquitecte municipal, Jaume Canals i Casabó.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1974 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47920-foto-08075-10-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Ajuntament Nou. Estilísticament, a l'edifici se li atribueix un cert estil noucentista. | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47921 | Antigues Escoles de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 86, 170, 171, 172, 179, 180-181, 230. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.07/012. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, amb teulada de fibrociment de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta dos portals d'accés i dos finestrals amb baranes de ferro, tots ells d'arc rebaixat. Està rematada per una cornisa rectilínia amb motllura inferior. La façana posterior compta amb 4 finestrals de la mateixa tipologia, tot i que un d'ells està tapiat. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures, organitzades en dues finestres a la planta baixa i una a les golfes. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i el principal compta amb un sòcol d'aplacat de pedra només al número 8.</p> | 08075-11 | Carrer de Sant Llop, 8-10 - Dosrius | <p>La primera referència a l'edifici apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, l'edifici fou construït durant la primera dècada del segle XX com a fàbrica de capses de cartró i era propietat d'Àngel Fàbregues. Pels voltants de la dècada dels anys 20, l'edifici va passar a ser l'escola pública de Dosrius fins als anys 80. L'escola constava de dues aules grans, separades per sexes. Aquesta separació no es dugué a terme fins als anys 70. Al pati posterior de l'escola també s'hi havien celebrat festes majors i activitats culturals i esportives. Des dels anys 80 fins a finals de segle, l'edifici va estar destinat a diferents usos comercials.</p> | 41.5938400,2.4073600 | 450608 | 4604852 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47921-foto-08075-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Escoles Velles. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47922 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit | XVIII-XIX | <p>Masia urbana aïllada formada per tres cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossats a la seva façana de llevant hi ha els altres dos volums El davanter, de mida petita, presenta la teulada d'un sol vessant i està organitzat en una sola planta. El posterior, en canvi, compta amb el mateix tipus de coberta però està distribuït en planta baixa i dos nivells superiors. La façana principal de la construcció presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats,i un altre accés rectangular amb voladís superior. La resta d'obertures es correponen amb finestres rectangulars, les del pis superior amb els ampits motllurats. La resta de buits de l'edifici són rectangulars. La construcció presenta els paraments principals arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-12 | Carrer de Barcelona, 9-13 - Dosrius | 41.5946800,2.4093400 | 450774 | 4604944 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47922-foto-08075-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47923 | Alberg de joventut mas Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-de-joventut-mas-silvestre | <p>Albergs amb història. 30 albergs de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Joventud, 2008, p. 104-109. ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 50. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.09/014. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 124-127. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=3 [Consulta: 27-09-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de grans dimensions, format per dos grans blocs units per una successió de tres porxades i disposats formant una planta en forma d'L. Aquests blocs estan constituïts per diversos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan distribuïts en una i dues plantes. El bloc situat a la banda de tramuntana presenta grans finestrals i alberga la cuina, el menjador, les oficines i la casa del responsable. Compta amb dos grans porxos orientats a un pati pavimentat situat a la banda de migdia, que és per on es fa l'accés. L'altre bloc està destinat als dormitoris i presenta diversos patis coberts sota les construccions, amb obertures rectangulars. Pel que fa a les tres porxades d'unió, compten amb encavallades de fusta damunt de pilars i parets bastides amb ceràmica. La construcció està bastida amb parets d'obra vista a l'interior i formigó a l'exterior, amb bona part dels murs arrebossats i pintats de color maduixa.</p> | 08075-13 | Veïnat de Rimbles, 14 - Zona de Canyamars | <p>La construcció de l'edifici es va iniciar l'any 1962. El topònim prové de l'antic mas Silvestre, del que hi ha constància documental en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 hi consta un edifici de nom 'Silvestre'. De fet, a la masia encara hi havia masovers l'any 1948 (i van continuar fins dos anys després de la construcció). Els propietaris van vendre la finca a la Caixa d'Estalvis de Sabadell l'any 1960, amb la intenció de fer-hi una casa de colònies. L'edifici era propietat de la caixa, però les colònies eren responsabilitat de l'entitat Colònies de Vacances de Sabadell. Tot i que les obres van finalitzar l'any 1964, els primers grups s'hi van instal·lar l'any 1963. Posteriorment, l'any 1969 es va ampliar el terreny de la finca i es va construïr un pou per al subministrament de l'aigua a l'anomenat Pla de la Vinya Vella. L'any 1989, la Caixa d'Estalvis de Sabadell va subhastar la casa, quedant-se-la la Generalitat de Catalunya. L'edifici va continuar com a casa de colònies fins l'any 1992, en què la Generalitat la va destinar a alberg de joventut.</p> | 41.5973400,2.4545500 | 454543 | 4605215 | 1962-64 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47923-foto-08075-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | MBM Arquitectes | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: casa de colònies Mas Silvestre. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 47924 | Molí de can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-terrades | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.02/016. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 32, p. 9; núm. 35, p. 14. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 52. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 21. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 31-34.</p> | XV-XVIII | Força enrunat. | <p>Restes de diverses estructures que formaven part del funcionament de l'antic molí, actualment cobertes per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. S'observen les restes de l'edifici del molí (on probablement hi havien les moles i la vivenda del moliner), bastit en pedra irregular lligada amb abundant morter de calç. També hi ha estructures fetes de maons i s'intueixen antigues obertures actualment enrunades. Al seu costat hi ha la bassa, de grans dimensions i planta rectangular, amb un dels murs reforçat amb contraforts. Es conserva la sortida del carcavà, en forma d'arc rebaixat de maó i pedra, el vessador per on sobreeixia l'aigua sobrant i una mena de cup de planta semicircular en un dels extrems de la bassa, tocant a l'edifici del molí.</p> | 08075-14 | Carretera BV-510, km. 3 - Zona de Dosrius | <p>Aquest antic molí ha estat conegut amb diferents topònims al llarg de la història. La primera referència documental del Molí del Castell la trobem l'any 1453, on es parla d'un únic molí a l'hora de referir els rèdits de la comunitat de Casserres en concepte de la seva explotació (el primer moliner del que hi ha constància és en Martí Terrades l'any 1458). Tot i això és probable que els seus orígens es remuntessin al segle XIII, vinculant-lo a la propietat del castell de Dosrius per part de la comunitat monàstica. Posteriorment, en una àpoca datada l'any 1767, es menciona que el molí està arrendat a un moliner de farina i que cal reparar la resclosa del molí i altres desperfectes ocasionats per un esllavissament de terres durant unes pluges. Pel que fa al Molí de Dosrius o d'en Saborit apareix documentat per primera vegada al segle XVI. En un capbreu d'Enric de Sentmenat datat l'any 1570 hi apareix el molí Saborit en referència als afrontaments del mas Terrades del Molí. Posteriorment, l'any 1648 apareix mencionat com el molí fariner de Dosrius en un establiment a favor de Francesc Saborit, en el que es diu que el molí afronta amb les propietats de Joan Gemmir, d'en Terrades i d'en Llibre i amb el riu. De mica en mica va guanyant força el nom de Molí d'en Saborit (nom del propietari que també tenia un altre molí a Argentona). Així doncs, en el document de la constitució de societat per a explotar les aigües del terme de Dosrius del 1858, en Saborit aporta aquests dos molins. Posteriorment, en el Nomenclator de la Província de Barcelona de l'any 1865, consta amb el nom Molí d'en Saborit, com a molí fariner amb un edifici de dos pisos. Quant al topònim de Molí de can Terrades apareix mencionat per primera vegada en un document de l'any 1549. Apareix novament l'any 1657 en un capbreu relacionat amb l'afrontació d'una propietat. El 1696 torna a aparèixer en l'establiment d'una peça on consta 'Joseph Terrades del molí'. El 1757 consta 'la quintana del mas Terrades del moli' i, novament el 1776 'Miquel Terrades del moli'. És força probable que l'extinció de la vida del molí es dugués a terme a partir de l'any 1858, quan es constituí la societat per a l'explotació de les aigües de Dosrius.</p> | 41.5893400,2.3966300 | 449710 | 4604359 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47924-foto-08075-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí del Castell, Molí de Dosrius, Molí d'en Saborit. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47926 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.AI.05/019. BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008). 'El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme'. II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. Argentona: Coordinadora de Centres de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner, p. 21. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Els molins del terme del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 30-32. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2008). 'El molí fariner de can Galzeran a Canyamars'. Duos Rios, núm. 2, p. 38-40. VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume (2012). 'Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial'. VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: masies, urbanisme i poblament al Maresme. [Alella]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 143-152.</p> | XVI | <p>Restes d'un antic molí fariner que presenta una planta més o menys rectangular. Aquestes restes es correponen amb un dels extrems de la bassa, on es troba el cup de planta circular a través del qual l'aigua anava al carcabà, que estava soterrat. Probablement, l'edifici del moliner estaria superposat al mur del cup. A l'espai de bassa s'observa una possible ampliació de la mateixa. La construcció és bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. A les cantoneres del mur de migdia s'observen carreus de pedra. El cup està bastit amb pedra desbastada i carreus a la part superior.</p> | 08075-16 | Baixada de la Fàbrica de la Tortuga, s/n - Canyamars | <p>La primera referència documental del topònim Galzeran apareix l'any 1552 en un establiment del mas Lledó que limita 'a sol ponent ab en Barthomeu Galceran' i el mas i el molí Famades. Tot i que no tenim notícies d'aquestes dues darreres estructures, i tenint en compte que el mas Lledó pot estar fent referència a l'actual rectoria de Canyamars, no es pot descartar que el molí faci referència al molí de can Galzeran. De totes maneres, la primera referència documental directa del molí la trobem en un capbreu datat l'any 1570, en la que es menciona 'Item totum illud molendinum farinarium, cum sua mola, ad triturandum…' relacionat amb el mas 'Galceran'. Tot i això, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars datada al segle XVIII, es menciona '…Mas Galceran, antes Saborit de la (Parròquia) de Canyamars I tot son molí fariner…'. Poc després hi ha constància que els anys 1784 i 1787 pagava el cadastre. Finalment, l'any 1912 hi ha constància que el molí encara estava en funcionament: 'Primo todo aquel manso nombrado Galceràn [..] con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca de las dichas casas…' (Vellvehí, 2008: 38). Probablement, la resclosa d'on es captaria l'aigua estaria situada a l'alçada del Pou del glaç de Canyamars. Pel que fa al topònim del Molinot, cal dir que pot fer referència a un molí més antic, diferenciant-lo d'aquesta manera d'un de més modern construït en les seves immediacions. És probable que el molí deixés de funcionar a finals del segle XIX o principis del segle XX.</p> | 41.6013100,2.4484800 | 454040 | 4605659 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47926-foto-08075-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les restes estan situades a l'inici del que es coneix com el pla del Molinot. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Molí de can Galzeran, Molí de Canyamars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47927 | Ca l'Aiandro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiandro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/020.</p> | XVII/XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular, que presenta una coberta plana amb terrat a la part davantera combinada amb una teulada d'un sol vessant a la part posterior. Està reformat i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a la plaça, compta amb un senzill portal d'accés rectangular i una finestra també rectangular al pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda i l'ampit de pedra plans, amb una motllura rectilínia que recorre l'intradós de l'obertura. La façana està coronada per la barana del terrat, que presenta plafons ceràmics de gelosia, i que s'extén cap a la façana lateral. En aquest parament, les obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars majoritàriament reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra a les cantoneres.</p> | 08075-17 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, 3 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou objecte de reformes menors l'any 1971 (ampliació de la porta) i, posteriorment, l'any 1984 (canvi de bigues, ampliació de les finestres, nous forjats, reforma de la teulada, etc.).</p> | 41.5945800,2.4069200 | 450572 | 4604934 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47927-foto-08075-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47928 | Ca la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bomba | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 54. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.02/021.</p> | XVI/XX | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb pati posterior. Està completament reformat. El volum original presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a les escales que porten a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, presenta un àngle central que la divideix en dos paraments. L'accés es fa per la banda dreta, mitjançant un portal rectangular. En el parament esquerre destaca un gran finestral rectangular reformat a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una finestra també rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Aquest parament està rematat amb una cornisa de teula àrab. La construcció presenta ambdós paraments arrebossats i emblanquinats, amb una franja de rajoles de ceràmica vidrada de dos colors situada a la divisòria entre les dues plantes. Aquest motiu es repeteix a l'ampit del finestral de la planta baixa. També hi ha un sòcol d'aplacat de pedra.</p> | 08075-18 | Plaça de la República, 1 - Dosrius | <p>Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. El topònim de La Bomba procedeix dels masovers de la casa coneguda amb aquest nom, la qual estava situada al nord del nucli urbà, al costat de l'actual Centre Esportiu de Dosrius. Aquesta família va llogar la casa del poble pels voltants de l'any 1950 com a magatzem i per al bestiar, però amb el temps, s'hi va acabar instal·lant. L'any 1967, l'edifici fou reformat adquirint la fesonomia actual, i una part de la construcció fou utilitzada com a perruqueria. Pel que sembla, fins aquell moment, el finestral de la planta baixa era el portal d'accés principal i estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.</p> | 41.5942600,2.4067000 | 450553 | 4604899 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47928-foto-08075-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Bomba del Poble. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47929 | Can Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llarg | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.03/022.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici entremitgeres de planta irregular, completament reformat i amb la coberta de teula àrab de dues vessants i un altell superior. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a les escales que porten a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Totes les obertures són rectangulars. El parament està rematat amb una cornisa de teula àrab. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-19 | Plaça de la República, 2 - Dosrius | <p>Es tracta d'un dels edificis que formaven part de l'antiga sagrera de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, formada a redós del temple. De fet, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, menciona un seguit de cases situades a la sagrera de Dosrius, les quals comptaven amb una eixida a la banda de ponent i una peça de terra a continuació. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici fou reformat a principis de l'any 2000. Pel que sembla, abans de la reforma, el portal d'accés principal estava emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana, completament emblanquinat.</p> | 41.5942000,2.4066600 | 450550 | 4604892 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47929-foto-08075-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47930 | Ca l'Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhilari | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 87. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.05/024. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures de la façana principal, que està orientada a la plaça, són rectangulars. Les de la planta baixa han estat reformades i adaptades als nous usos de la construcció. Al pis destaquen una finestra i tres finestrals amb sortida a tres balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro treballat. Aquestes obertures presenten els emmarcaments arrebossats i pintats, amb guardapols superiors esgrafiats i decorats amb motius florals. Les obertures del nivell superior, per contra, es corresponen amb quatre petites finestres quadrades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules, que protegeix una sanefa rectilínia decorada amb el mateix tipus d'esgrafiat floral que hi ha a les obertures del pis. Finalment, damunt la cornisa, s'assenta una esplèndida balustrada d'obra. El parament està arrebossat i pintat, amb un sòcol reformat a la planta baixa i una motllura rectilínia múltiple en la divisòria entre els dos pisos superiors.</p> | 08075-20 | Plaça de la República, 7-8 - Dosrius | <p>A principis del segle XX, l'edifici tenia la fesonomia d'una típica casa de cos de poble i era propietat del sr. Mauri, que treballava per la Societat General d'Aigües de Barcelona. Pels voltants de l'any 1925, el seu hereu va reformar i engrandir la casa incorporant un edifici adossat pels masovers (Can Lau). És en aquest moment que se li dóna la distribució de tres nivells actual, amb una zona de jardí, camps i horts que anava fins a la riera. Posteriorment, l'any 1970, s'hi va inaugurar la botiga de 'Ca l'Hilari', especialitzada en carn de xai i botifarres, i que fins aquell moment havia estat situada a l'edifici del costat (Ca la Gràcia, al carrer de Lluís Moret, 2). L'any 1980, l'edifici dels masovers fou transformat i se li donà la mateixa distribució de tres nivells que a la resta. L'establiment comercial fou tancat l'any 1999 i, poc després, s'hi instal·là una entitat bancària.</p> | 41.5940300,2.4070000 | 450578 | 4604873 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47930-foto-08075-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, l'edifici combina la funció residencial amb la comercial. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Mauri. Estilísticament se li pot atribuïr una arquitectura eclèctica d'inspiració clàssica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47931 | Can Dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dama | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 74, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.06/025.</p> | XIX-XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb un pati davanter elevat respecte el nivell del carrer i de la plaça, i amb accés des de les escales que porten a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, protegit amb un petit voladís d'obra. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb els ampits motllurats. La façana està rematada amb una gran cornisa motllurada. Les obertures de les façanes laterals també són retangulars, però més senzilles. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. El pati està delimitat amb una barana d'obra també emblanquinada i decorada amb registres de gelosia. La porta d'accés al pati està emmarcada per dues pilastres d'obra amb un coronament esglaonat de maons.</p> | 08075-21 | Plaça de la República, 9 - Dosrius | <p>A mitjans del segle XIX, en l'espai que actualment ocupa l'edifici, hi havia una construcció tipus masia amb el pati orientat a la plaça. L'edifici apareix registrat per primera vegada en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Fins l'any 1951, a la casa hi havia el servei de correus.</p> | 41.5941800,2.4068700 | 450567 | 4604890 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47931-foto-08075-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47932 | Ca la Marina de Can Pau d'en Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marina-de-can-pau-den-mateu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 33, 54. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.07/026.</p> | XVI/XXI | <p>Edifici cantoner de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està reformat i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, és de tram curt i presenta un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta i brancals bastits amb carreus de pedra. Cal destacar que el brancal de llevant està tapat per la façana lateral de la casa veïna (Can Dama), que se li adossa. Al pis hi ha una única finestra d'arc deprimit convex, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit monolític i la llinda irregular decorada amb un petit arc conopial. La façana lateral, orientada a les escales que porten a l'església, compta amb finestres rectangulars reformades i un petit balcó a l'extrem de tramuntana, també reformat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana lateral.</p> | 08075-22 | Plaça de la República, 10 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, la germana de l'escriptor Esteve Albert hi va establir una perruqueria. Posteriorment, l'any 2004, l'edifici fou reformat.</p> | 41.5942500,2.4068300 | 450564 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47932-foto-08075-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47933 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25, 28, 71, 88, 145. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.08/027. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVII-XVIII | L'arrebossat exterior està força degradat. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una gran finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1766. L'obertura està situada al nivell del carrer. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana està rematada per una cornisa amb decoració de teula àrab. A les façanes laterals hi ha una senzilla finestra rectangulat per banda. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la cantonada de llevant es conserva una mostra dels carreus de pedra que antigamanet la decoraven.</p> | 08075-23 | Plaça de la República, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Farrer'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en 'Guillem Ferrer'. Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix mencionat com 'Ferrer' i també com 'Ferrer (Vany F.)'. Posteriorment, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, apareix mencionat en Bartomeu Ferrer Sastre, el qual confessa totes aquelles cases situades a la plaça de Dosrius. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Pel que fa al segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 existia una casa anomenada 'Ferrer' dins del veïnat de Dosrius. Així doncs, és molt probable que la data que hi ha gravada a la finestra de la planta baixa faci referència a una reforma de l'edifici. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. L'edifici va ser la seu d'un dels ferrers del poble fins a la dècada dels anys 30 del segle XX. Davant seu hi havia un abeurador de grans dimensions pels animals. L'any 1989, la casa va ser objecte de reformes i, l'any següent, s'hi va establir un negoci immobiliari. L'any 1994 es va arranjar la coberta.</p> | 41.5937900,2.4068600 | 450566 | 4604847 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47933-foto-08075-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47934 | Can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jeroni-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 29. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.10/029.</p> | XIX | Els cossos auxiliars tenen les cobertes força deteriorades. | <p>Edifici aïllat format per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments en relleu arrebossats. La façana principal està rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'assenta una barana d'obra, decorada amb un plafó central esglaonat. La façana posterior, en canvi, està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossats a la façana de migdia hi ha dos volums auxiliars amb teulades d'un sol vessant i organitzats en una sola planta. El davanter presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció té els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-24 | Veïnat de Gemir, 15 - Carrer del Doctor Joan Cardona, 39 - Dosrius | <p>L'edifici fou construït a finals del segle XIX i comptava amb una masoveria al costat i un altre habitatge a la part posterior, que era conegut com a Can Pau d'en Mateu. Antigament, la casa de Can Jeroni estava ubicada a les feixes que hi havia sota de l'edifici actual, al costat del camí que va paral·lel al sot de les Canals. Des dels anys 40 del segle XX i fins als anys 70, a l'edifici hi estiuejaren diverses famílies que compartien la casa amb els propietaris.</p> | 41.5931000,2.4094100 | 450778 | 4604769 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47934-foto-08075-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastada a la façana principal hi ha una placa ceràmica antiga que fa referència a l'antic veïnat al que pertanyia ('VECINDARIO DE GERONI.'). Sota seu hi ha un recent rellotge de sol de ceràmica vidrada, acompanyat d'una placa amb la següent llegenda: 'SENSE SOL NO SOC RES / COM TU SENSE FE'. Davant del volum auxiliar alineat amb la façana principal hi ha una bassa-safareig de planta quadrada, bastida en pedra i maons. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Boba, can Marlot, can Feliu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47935 | Ca la Guinardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-guinardona | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.11/030.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Tot i que en l'actualitat sigui un sol habitatge, en origen eren dues cases adossades. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat i diverses finestres d'obertura rectangular. Al pis destaquen tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La façana està rematada amb una petita cornisa motllurada (al número 3 també hi ha una tortugada). La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol també pintat.</p> | 08075-25 | Carrer de Lluís Moret, 1-3 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. En aquesta obra, l'edifici apareix representat amb una estructura de masia i amb la façana principal orientada a la plaça (la casa de Can Dama no hi apareix). Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Pel que sembla, entre finals del segle XIX i principis del XX, l'edifici va passar a ser propietat d'un comerciant de Dosrius anomenat 'El Ràpid', el qual hi va obrir un estanc. Posteriorment, la casa fou adquirida per la propietaria de la masia de Cal Guinardó (d'aquí el topònim amb el que és coneguda actualment).</p> | 41.5942500,2.4069100 | 450571 | 4604898 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47935-foto-08075-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47936 | Ca la Marina de can Gabarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marina-de-can-gabarra | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.12/031.</p> | XIX-XX | <p>Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars, les de la planta baixa (portal i finestra) més senzilles i amb reixes de ferro, mentre que les del pis (finestra i balconera) presenten els emmarcaments en relleu a mode de guardapols, amb la part superior motllurada. La finestra també té l'ampit motllurat i el finestral dóna sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballada i decorada amb motius florals. La llosana del balcó està integrada dins de la motllura rectilínia múltiple que recorre la divisòria entre les dues plantes. La façana està rematada amb una cornisa motllurada situada damunt de les obertures i està coronada per un entaulament motllurat sostingut amb mènsules. S'observen dos forats rectangulars amb gelosia, utilitzats per a la ventilació de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol en relleu.</p> | 08075-26 | Carrer de Lluís Moret, 11 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. És força probable que la construcció fos reformada a principis del segle XX, si tenim en compte la composició de la seva façana. L'any 1973 s'hi feren petites reformes interiors. Inicialment, l'edifici era del mateix propietari que Can Gabarra, heretant-lo posteriorment la seva filla Marina. D'aquí prové el topònim amb el que és conegut.</p> | 41.5945400,2.4070300 | 450581 | 4604930 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47936-foto-08075-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47937 | Cal Senyorito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyorito | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.14/033.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta quadrada i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula plana de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i barbacana volada sostinguda amb bigues de fusta a les quatre façanes. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb senzilles obertures rectangulars. Cal destacar el porxo situat a la cantonada de ponent de l'edifici, i que està obert al jardí mitjançant dos grans arcs de mig punt. Al nivell del pis de la façana principal destaca una fornícula d'arc rodó, amb l'ampit semicircular bastit en maons i una imatge de la Moreneta de terracota. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-27 | Carrer de Maspí, 11 - Dosrius | <p>Anteriorment a la construcció de l'edifici, els terrenys on s'ubica la casa eren coneguts com a Can Pericu i hi havia una petita casa mig enderrocada coneguda com a Can Reguill. La llicència d'obres de l'edifici data del dia 9 de març de 1952 i els seus propietaris, una família benestant de Barcelona, la construïren com a primera residència. El topònim amb el que és coneguda fou popularitzat per la minyona del matrimoni. L'any 1955 s'hi feren un seguit de petites reformes interiors. Posteriorment, pels voltants de l'any 1988, la casa fou adquirida per la família Arteman com a casa de segona residència.</p> | 41.5930700,2.4068900 | 450568 | 4604767 | 1952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47937-foto-08075-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca l'Arteman. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47938 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-2 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.15/034.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal destaca un gran portal d'accés emmarcat per dos finestrals amb reixes de ferro. Aquestes tres obertures presenten guardapols superiors en relleu, amb la part superior curvada i decorats amb garlandes florals. Les obertures del pis es corresponen amb tres petites finestres que també estan emmarcades amb guardapols superiors, tot i que més senzills. La façana està rematada per una motllura rectilínia damunt la que s'assenta un plafó d'obra esglaonat, amb la part central curvada. A la part posterior de l'edifici hi ha un porxo amb escala d'accés al jardí i balaustrada. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la divisòria entre les dues plantes decorada amb una motllura rectilínia múltiple. Cal destacar la tanca que separa la finca del carrer, formada per un sòcol d'obra decorat i coronat amb peces ceràmiques de color verd i groc. Presenta una reixa de ferro disposada entre pilastres, que també engloba les dues portes d'accés al jardí.</p> | 08075-28 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 5 - Dosrius | <p>La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Tot i això, segons la seva fitxa cadastral, l'edifici fou construït l'any 1910. Aquesta data concordaria amb els anys de construcció del edificis veïns (entre 1911 i 1915), els quals presenten característiques similars arquitectònicament parlant. L'edifici fou concebut com a casa d'estiueig fins que l'any 2002, els nous propietaris hi fixaren la seva residència. Anteriorment, l'any 1986 fou objecte d'una sèrie de petites reformes.</p> | 41.5946000,2.4052300 | 450431 | 4604938 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47938-foto-08075-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Cinteta. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge tardomodernista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47939 | Can Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregues | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.16/035.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta quadrada i envoltat de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i barbacana volada sostinguda amb bigues de fusta a les quatre façanes. La part davantera de la teulada compta amb una reforma posterior consistent en dues vessants disposades en perpendicular a la façana principal. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb gran part de les obertures rectangulars. A la façana principal destaca un gran portal d'accés emmarcat per dos finestrals, amb els ampits sostinguts amb mènsules i decorats amb petites rajoles de ceràmica vidrada blanques i blaves. Aquestes tres obertures tenen els emmarcaments en relleu. Al pis destaquen tres petites finestres d'arc de mig punt amb l'ampit corregut. La resta de façanes compta amb obertures rectangulars, algunes d'elles amb els ampits decorats amb el mateix tipus de ceràmica. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Cal destacar la tanca que separa la finca del carrer, formada per un sòcol d'obra revestit amb peces ceràmiques de color blanc i blau, idèntiques a les anteriors. Presenta una reixa de ferro treballada i disposada entre pilastres (el motiu ceràmic es repeteix), que també engloba les dues portes d'accés al jardí.</p> | 08075-29 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 7 - Dosrius | <p>L'any 1906, la finca veïna (Can Casarramona) fou segregada d'aquesta. Segons les fonts orals, la casa fou construïda pels voltants de l'any 1915 com a habitatge d'estiueig. L'any 1935, el propietari de la casa (Josep M. Monfort i Gutiérrez) va reformar la part davantera de la coberta i la façana principal, obrint també les tres finestres d'arc rodó al pis. Després de la guerra, l'edifici passà a mans de la família Reniu-Fàbregues de Mataró.</p> | 41.5946700,2.4050800 | 450419 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47939-foto-08075-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Reniu. Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47940 | Can Casarramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casarramona | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.17/036.</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb un gran jardí posterior, format per tres cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb una torre-mirador central amb coberta de pavelló també a quatre vessants i petites obertures rectangulars a les quatre façanes. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb unes grans i esveltes obertures rectangulars que engloben tant les finestres de la planta baixa com les del pis superior. Els emmarcaments d'aquestes finestres són en relleu i estan unides per una sanefa de ceràmica vidrada de color verd, que també es repeteix a la torre. L'accés a l'interior de la casa es fa pel volum adossat a la façana de llevant, el qual és rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en una sola planta. Destaquen els dos grans portals d'arc de mig punt de la façana principal. Adossat a la façana de migdia del volum principal hi ha el tercer cos, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en dues plantes. Presenta una gran terrassa-galeria de planta rectangular oberta al jardí. A l'interior, l'edifici compta amb sostres formats per voltes d'aresta. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a la façana principal.</p> | 08075-30 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 9 - Dosrius | <p>La casa va ser segregada l'any 1906 de la finca veïna (Can Fàbregues). L'escriptura de declaració d'obra nova és de l'any 1911, on es menciona que l'edifici formava part d'una partida anomenada Vinya de la Quintana. Fou concebuda com a casa d'estiueig. L'any 1933 es va construïr la vorera de davant. Pels voltants de l'any 1943, coincidint amb un canvi de propietat, s'hi van fer reformes tant a l'interior com als paraments exteriors, així com la construcció d'una galeria. Aquesta galeria fou reformada l'any 1986, així com la construcció del pis superior sota coberta donat que els sostres eren força alts.</p> | 41.5947800,2.4049500 | 450408 | 4604958 | 1911 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47940-foto-08075-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament, se li pot atribuïr un cert llenguatge noucentista. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47941 | Ca la Bonamossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bonamossa | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.19/038. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 218-219. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 69. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 21. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Edifici cantoner de planta rectangular amb un petit espai de pati davanter. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, té un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Als costats hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits motllurats, la de la dreta emmarcada en pedra també. Al pis destaquen dues finestres d'arc conopial decorades amb motius florals, amb els ampits motllurats i espitlleres inferiors. A l'extrem del parament hi ha un rellotge de sol circular, datat l'any 1873. Per altra banda, la façana que està orientada a la plaça presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i, al seu costat, una petita finestra quadrada feta amb quatre carreus de pedra també. Al pis destaquen dues finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb la cantonera bastida amb carreus.</p> | 08075-31 | Carrer de Pau Casals, 4 - Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb l'edifici es troba en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786'. En elles, i també en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom Bonamusa. Posteriorment, l'edifici apareix grafiat en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853 i també consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. Al mateix temps, la construcció torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la 'Geografia General de Catalunya'. Més recentment, dins de la Trobada anual de puntaires de Dosrius de l'any 1997, l'edifici albergà una exposició anomenada 'Una masia de Dosrius, la vida a la cuina'. L'any 2002, l'edifici fou reformat i les obertures de la façana orientada a la plaça completament restituïdes. Tant les pedres de la porta com les de les finestres procedien de la masia de can Pons (antigament coneguda com l'Hostal Vell), situada al veïnat Maspí i enderrocada per construïr-hi pisos.</p> | 41.5938600,2.4066600 | 450550 | 4604855 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47941-foto-08075-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal, dins del pati davanter, hi ha una destacable pica de pedra rectangular. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Bona Mossa, can Bonamusa, ca la Genoveva, ca la Veva. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml