Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48131 Fita del camí de Vallgorguina al Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-de-vallgorguina-al-corredor XIX-XX Un dels extrems superiors està lleugerament trencat. <p>Fita que marca el límit entre els termes de Dosrius, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. Està situada al marge esquerre del camí que comunica el Santuari del Corredor amb el terme de Vallgorguina. Es tracta d'un prisma triangular de pedra granítica, amb un basament rectangular que forma part de la mateixa peça. A la cara nord hi ha gravades les inicials 'VG', a la sud 'EM' i a la de ponent 'VM'.</p> 08075-221 Damunt del pla de can Martinàs - Veïnat del Far - Zona del Far <p>No es pot descartar que la fita sigui de terme i alhora de propietat, donat que les inicials que hi ha gravades no concorden amb els termes que delimita (exceptuant la cara nord, que probablement faci referència a Vallgorguina).</p> 41.6309700,2.4850800 457110 4608933 08075 Dosrius Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48131-foto-08075-221-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48325 Pineda de pi roig del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pi-roig-del-corredor <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.78/239. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> XIX-XX <p>Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície aproximada d'una hectàrea. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> 08075-415 Plana del Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far <p>Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.</p> 41.6308500,2.4745300 456231 4608925 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48325-foto-08075-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48325-foto-08075-415-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 98 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48118 Font del Pare Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pare-jaume <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/199. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 132-133. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> XIX-XX <p>Estructura aïllada situada al naixement del sot, en un dels desnivells del terreny. S'hi arriba per un corriol senyalitzat amb rètols de fusta penjats als arbres, des del final de l'aparcament del santuari. Es tracta d'un muret de pedra de planta rectangular, amb un banc corregut en un extrem i unes escaletes de tres graons a l'altre. L'aigua brolla mtjançant un broc metàl·lic de factura recent encastat al mur i cau dins d'una pica rectangular bastida amb carreuons de pedra. L'estructura està formada amb pedra de la zona de diverses mides, disposada de manera més o menys regular.</p> 08075-208 Sot dels Castanyers - Veïnat del Far - Zona del Far <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. La font fou restaurada pels voltants de l'any 1990 pel sobreguarda del Parc del Corredor, els masovers del Santuari i els pinyataires de la zona.</p> 41.6291800,2.4801400 456697 4608736 08075 Dosrius Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48118-foto-08075-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48118-foto-08075-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48118-foto-08075-208-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Sitja, font del Rossinyol. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària. 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48324 Pineda de pinassa del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pinassa-del-corredor <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.77/238.</p> <p>Conjunt de pins (Pynus nigra) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície d'entre 2 i 3 hectàrees. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes petites, amb els troncs rectes i les fulles més grans que les del pi roig. Les seves branques són horitzontals, amb l'escorça grisenca i la capçada allargassada. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> 08075-414 Veïnat del Far - Zona del Far <p>Es tracta d'una pineda excepcional, donat que no és corrent trobar un conjunt d'aquestes característiques al Maresme. Aquesta tipologia és més freqüent al nord de la serralada de Montserrat i al Bages.</p> 41.6291200,2.4778800 456509 4608731 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48330 Alzina de can Farrerons https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-farrerons <p>AJUNTAMENT DE DOSRIUS (1997). Normes subsidiàries de planejament municipal de Dosrius. Normes urbanístiques. Text refós 1997. Dosrius: [Inèdit], p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.68/229. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 124. Http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/ [Consulta: 02-06-2018].</p> <p>Magnífic exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) de grans dimensions, situat a la banda de llevant de la masia, al costat del camí que li dóna accés venint del Far. Presenta un tronc central lleugerament cargolat, amb una inclinació de 45 graus. Del tronc surt un altre peu (segurament es tracti d'un renou o rebrot d'arrel), amb el que formen una sola capçada. Presenta una alçada total de 19,5 metres, amb una volta de canó de 4,15 metres i una capçada mitjana de 26,8 metres (mesurada l'any 1987).</p> 08075-420 Veïnat del Far, 11 - Zona del Far <p>L'exemplar està declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya (Ordre 30-08-1988, DOGC 1042, 12-09-1988), amb el número identificatiu 21.075.01, i Arbre d'interès Comarcal (Ple 22-12-1992).</p> 41.6284700,2.4445700 453734 4608676 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Científic 2021-05-26 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part del traçat del GR-92 (Sender del Mediterrani). 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48054 Can Farrerons https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farrerons <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.75/155. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 142. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> XVI-XVIII <p>Masia aïllada de planta rectangular, adaptada al desnivell del terreny (de nord a sud). Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca la finestra de ponent situada al pis, d'arc conopial trilobulat i amb les impostes decorades amb rosetes. Al bell mig del parament hi ha un rellotge de sol pintat. A la façana de ponent hi ha una finestra d'arc de mig punt, un petit volum auxiliar adossat i un contrafort bastit en pedra. De la façana de tramuntana destaca un òcul situat al pis superior. A llevant, en canvi, hi ha dues finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro i dos contraforts bastits en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A la banda de llevant de la construcció hi ha un pou circular cobert bastit en pedra i una gran alzina. A la banda de ponent, en canvi, hi ha una era empedrada de planta irregular, delimitada amb un muret de pedra i el propi desnivell del terreny.</p> 08075-144 Veïnat del Far, 11 - Zona del Far <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865. Dins del Veïnat de l'església del Far, amb el núm 8, hi apareix el nom de 'Tomàs Farrerons', amb un edifici i set habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Farrerons', situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. En darrer terme, dins del cementiri de la parròquia de Sant Andreu del Far, hi ha la tomba de la família Farrerons, amb una llosa inscrita amb la següent inscripció: 'PROPIEDAT DE TOMAS FARRERONS Y PRAT Y FAMILIA - 1885'. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins a la dècada dels anys 60 del segle XX. A finals del segle XX, la casa fou objecte de diverses reformes per adaptar-la al seu nou ús com a casa de turisme rural.</p> 41.6283300,2.4439600 453683 4608661 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48054-foto-08075-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48054-foto-08075-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48054-foto-08075-144-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Ferrerons. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 94|119|93 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48138 Rellotge de sol de can Farrerons https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farrerons <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 4913.</p> XVIII-XIX <p>Rellotge de sol circular emmarcat del tipus vertical declinant, orientat a llevant i pintat al bell mig de la façana principal. Presenta un gnòmon de vareta amb un semicercle força gran al pol i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 10 hores, de les 6 del matí a les 3 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical i decorada amb una serp. Les mitges hores tenen el traç més curt i acabat en fletxa. La numeració està integrada a l'interior del marc.</p> 08075-228 Veïnat del Far, 11 - Zona del Far 41.6283300,2.4439600 453683 4608661 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48138-foto-08075-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48138-foto-08075-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48138-foto-08075-228-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-21 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 98|119|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48187 Pedrera del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-corredor <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.48/209. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> XVI-XX Afectada per la vegetació de la zona. <p>Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Encara es poden veure talls a les roques i alguns dels efectes que provocaven les eines dels picapedrers. En l'actualitat, la pedrera està inclosa dins d'un parell d'itineraris del parc i, per aquest motiu, s'hi han bastit unes escales de pedra que en faciliten l'accés.</p> 08075-277 Plana del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far <p>Segons la bibliografia consultada, la pedrera era coneguda amb el nom de les Roques del Pare Jaume i era explotada des d'antic. Aquest topònim, juntament amb el fet que estigui situada a pocs metres del Santuari del Corredor, fan pensar que les seves pedres podrien haver estat utilitzades per a la construcció d'aquest edifici o d'alguna de les reformes. Posteriorment, al segle XX, la pedrera fou explotada per un empresari picapedrer de Llinars del Vallés de nom Capelo. Hi havien treballat entre 30 i 40 picapedrers. La pedra era extreta i treballada a la pròpia pedrera. Es produïen llambordes i vorades per a la construcció dels paviments i les voreres de l'avinguda del Paral·lel i del passeig de Sant Joan de Barcelona. La roca de la zona tenia una gran qualitat i era molt apreciada per a la construcció. L'extracció es feia buscant la diàclasi on es posaven els tascons, es picava i es trencava com el vidre.</p> 41.6284400,2.4771400 456447 4608656 08075 Dosrius Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-20 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'estructura: roques del Pare Jaume. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i forma part dels itineraris SL-C 72, SL-C 80 i GR-92 del parc. 98|119|94 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48178 Dolmen de ca l'Arenes https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-ca-larenes <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/261. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 95-100, 270, 293-294, 324. DAVÍ, Daniel; BASSOLS, Imma; LOU, Toni; LLEONART, Robert (2009). 'La restauració dels monuments megalítics al segle XIX i a l'actualitat a la serra del Corredor: els dòlmens de Pedra Gentil i de Ca l'Arenes'. I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central-V Trobada d'Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 250-252. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 44. FONT COT, Josep Oriol (2004). Prospecció de sepulcres megalítics (16). Mem. Núm.: 4729. [Inèdit], p. 4-5. FONT I COT, Oriol (2009). 'Les orientacions dels dòlmens catalans'. III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el patrimoni funerari al Maresme. [S.l.]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 24, 25, 36. LLEONART I CASADEVALL, Robert; BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LOU I MARTÍNEZ, Toni; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2008). 'El dolmen de ca l'Arenes I'. Duos Rios, núm. 2, p. 7-14. MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237-238. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> Restaurat. <p>Sepulcre megalític múltiple de galeria catalana, que presenta una planta rectangular i està bastit en pedra granítica de la zona. Està format per una llosa de capçalera (cara nord), dues lloses planes als laterals, dos muntants a l'entrada on es recolzava la porta (cara sud) i dues lloses planes a l'interior a mode de paviment. L'estructura està coberta per dues lloses planes restaurades. L'accés es feia per un petit corredor delimitat amb lloses també. A l'exterior, a la banda de ponent, es conserva part del cròmlec, format per un túmul de terra i pedruscall delimitat amb pedres de mida més gran. La majoria del material arqueològic es documentà a l'interior de la cambra: ceràmica feta a mà, alguns fragments de sílex i metall. El túmul presentava dos anells de contenció, el segon força més degradat.</p> 08075-268 Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far <p>El dolmen fou descobert l'any 1997 per Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró i al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La primera intervenció arqueològica es dugué a terme entre els mesos de maig i juny de l'any 2006 i la segona intervenció, juntament amb la campanya de restauració, entre el juny i el juliol del 2007. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica més.</p> 41.6267500,2.4611000 455110 4608476 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'estructura: Dolmen de ca l'Arenes I, Ca l'Arenes I, Dolmen de les roques del Nyacapà. Cronològicament, l'element s'adscriu al període del Neolític Final (3000-2500 a.C), tot i que el seu ús perdurà fins al Bronze Inicial (1800-1500 a.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i inclòs dins de l'itinerari SL-C 80 del parc. 79|78 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48209 Retaule Major de Nostra Senyora del Socors https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-nostra-senyora-del-socors <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 37-45, 52-53. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 89-96. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GARRIGA, Joaquim (2002-2003). 'El retaule Major de Nostra Senyora dels Socors i la formació del santuari cinccentista de la serra del Corredor'. Locus Amoenus, núm. 6, p. 199-203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 12. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999.</p> XVI Restaurat. <p>Retaule de composició mixta amb predomini de la pintura, format per un pedestal de pedra, una predel·la i una composició reticulada de tres cossos per cinc carrers. Està coronat amb un frontó curvilini i volutes d'enllaç, amb guardapols als laterals. Presenta una alçada de 7,20 metres i una amplada de 5,60 metres. El pedestal està format per un mur decorat amb columnes adossades i dues portes laterals pintades amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, que donen accés al cambril i estan emmarcades amb cariàtides esculpides (al·legories de les quatre virtuts: Fe, Esperança, Caritat i Fortalesa). La predel·la està dividida en tres escenes de la Passió de Crist esculpides: el Prendiment, la Flagel·lació i el Camí del Calvari. El primer cos, força més gran que els altres dos, es desenvolupa al voltant del cambril, que alberga la imatge de Nostra Senyora del Socors i s'obre a l'exterior mitjançant un arc rebaixat ornamentat. Emmarcant aquest cambril hi ha dos carrers amb tres escenes esculpides a cada un, amb imatges de la Infància (o misteris de goig) i la Glorificació (o misteris de glòria) de Jesucrist. A la banda esquerra es representen les escenes de l'Anunciació, el Naixement i l'Epifania, mentre que a la dreta trobem la Resurrecció, l'Ascensió i la Pentecosta. Els laterals d'aquest primer cos estan formats per taules pintades amb les imatges de Sant Andreu i Sant Lleonard. Damunt del cambril, i formant part del segon cos, hi ha una escena esculpida que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Als seus voltants hi ha quatre taules pictòriques amb escenes relacionades amb els Set goigs de la Verge Maria: el Naixement de la Verge i la Visitació de Maria a Elisabet a la banda esquerra, i la Presentació de la Verge al temple i Jesús al temple discutint amb els doctors a la dreta. Alhora, les tres taules pictòriques centrals del darrer carrer continuen fent referència als goigs de la Verge: la Família de la Verge, la Coronació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple. Aquest cos està emmarcat amb dos compartiments pictòrics més, rematats amb les volutes anteriors, amb les representacions del rei David i del rei Salomó. Finalment, al frontó que corona l'estructura, hi ha una imatge de Déu Pare. Tant els cossos horitzontals com els carrers verticals estan delimitats amb elements escultòrics i pictòrics. El registres horitzontals que separen els cossos estan decorats amb motius vegetals pintats i diverses testes humanes esculpides. Els verticals, en canvi, presenten columnes amb basaments i capitells, que sostenen uns entaulaments horitzontals profusament decorats (cal exceptuar les sis taules escultòriques que envolten el cambril, les quals no presenten les separacions decorades).</p> 08075-299 Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far <p>El retaule fou contractat a Mataró el 19 de maig de 1589, per part de mossèn Lleonard Claus i el pintor de Barcelona establert a la capital maresmenca Anthoni Toreno. Es va pactar la dauradura i la pintura de l'estructura per dues-centes vuitanta lliures i el termini d'un any. De fet, tota la part escultòrica del mateix forma part del retaule antic, que es troba sencer i està format pels 10 compartiments centrals del retaule actual. Probablement, el retaule antic es pugui datar uns 30 anys abans, en època de mossèn Bernat Penitència. El nou contracte integrava un total de 14 taules, de les quals 7 il·lustrarien figures soles i 7 més escenes dels Set goigs de la Verge Maria. Destaca la imatge de Sant Andreu, patró de la parròquia a la que pertanyia el santuari (Sant Andreu del Far ) i la imatge de Sant Lleonard, patró de l'ermità que va encarregar l'obra, el qual es va fer representar en aquesta pintura. L'any 1715 es va transformar el reraltar en un cambril per a la imatge de la Mare de Déu, afectant d'aquesta manera al retaule. Es va elevar uns 30 centímetres del terra per poder pavimentar la part interior del cambril, provocant que el retaule quedés encastat a les superfícies de la volta i dels murs del temple. Les portes laterals del retaule es van transformar en les portes d'entrada i sortida del cambril, donant accés a les seves escales. Finalment s'obrí la finestra central del cambril, que deixa veure la imatge de la Mare de Déu. El retaule fou restaurat entre els anys 1994 i 1997, pel Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya.</p> 41.6264400,2.4801700 456698 4608432 1589-90 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-3.jpg Inexistent Renaixement|Modern Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2020-09-21 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 95|94 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48210 Imatge de la Mare de Déu del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 120-124. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GRAUPERA, Joaquim. 'Mare de Déu del Corredor (Dosrius)'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 16 de novembre de 2012. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4-7.</p> XX Restaurada. <p>Talla policromada d'uns 0,50 metres d'alçada que representa la imatge de la Mare de Déu del Socors amb el nen. La Verge està dempeus i porta una corona al cap damunt d'una llarga cabellera. Porta una túnica de coll rodó decorada amb motius florals i un mantell disposat en bandolera amb ornaments florals també. La Verge sosté el nen amb el braç dret, mentre aquest beneeix amb la mà dreta. Amb l'esquerra intenta agafar un pom que sostenia la Verge amb la seva mà. La imatge està assentada damunt d'un basament octogonal integrat a l'escultura. La imatge està situada dins del cambril del temple, situat darrera de l'altar major i amagat darrera del magnífic retaule renaixentista.</p> 08075-300 Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far <p>La imatge original de la Mare de Déu del Socors era de fang cuit, d'uns 50 centímetres d'alçada i policromada. Està datada a principis del segle XVI. L'any 1850, la imatge fou substituïda per una altra imatge vestida que ocupà el seu lloc a l'altar major. L'antiga passà a l'altar lateral de Santa Magdalena. L'any 1920, la imatge original fou traslladada a Llinars del Vallès i restaurada per l'escultor Josep Quixal. Posteriorment, abans d'esclatar la guerra Civil, la imatge s'amagà a la rectoria de Llinars, però durant el conflicte bèl·lic fou cremada juntament amb d'altres objectes litúrgics. Finalment, l'any 1947, un membre de l'Obra de Sant Francesc de Mataró, va fer ofrena al santuari d'una nova imatge de la Mare de Déu copiada de la primitiva. Aquesta imatge fou restaurada entre els anys 1994 i 1997, per un taller de restauració de Barcelona.</p> 41.6264400,2.4801700 456698 4608432 1947 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2020-09-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'estructura: imatge de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|98 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
47916 Santuari del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 248. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 84-88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. A.T.R (1984). Aplec del Corredor dilluns de Pasqua, 23 d'abril del 1984. Mataró: Castellà. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 32-33. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim (2001). 'Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental'. XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 74-76. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 92. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 52-54. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 33-37. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> XVI <p>Conjunt arquitectònic format per dos volums aïllats delimitats per una tanca de pedra, creant un recinte tancat de planta rectangular, amb el pati pavimentat i els accessos principals a les bandes de llevant i ponent. Aquests accessos es fan mitjançant dos portals rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (a la banda de migdia hi ha un altre portal de les mateixes característiques, però de dimensions més petites). El volum principal està format per l'església i l'hostatgeria, que estan adossades i situades a la banda de tramuntana del recinte. Es tracta d'una església de planta de creu llatina d'una sola nau, amb dues capelles laterals i un absis poligonal capçat a llevant (i reforçat amb contraforts exteriors de pedra). La nau està coberta per una volta de creueria de tres trams, separats per arcs torals apuntats adovellats. Els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides i es recolzen en culs de llàntia esculpits amb imatges figuratives. L'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits amb testes humanes) i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. El temple s'ilumina mitjançant un únic òcul circular situat a l'absis i una finestra d'arc de mig punt, tot i que el magnífic retaule renaixentista les amaga. Darrera del retaule, i amb accés des dels laterals del mateix, hi ha un cambril amb la imatge de la Mare de Déu, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams (pujada i baixada). Dins del cambril, el mur de llevant de l'absis està forrat amb un plafó de ceràmica vidrada. L'espai presbiterial està tancat amb una gran reixa de ferro decorat. Als peus del temple hi ha el cor, cobert per volta de canó i obert a la nau mitjançant una balconada amb reixa de ferro i impostes motllurades als laterals. Sota seu, un arc rebaixat adovellat amb els brancals fets en carreus dóna accés a l'hostatgeria. La façana principal, orientada a migdia, presenta una portada rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana amb un petit arc conopial. Damunt seu hi ha un petita fornícula d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Aquesta façana està protegida per un porxo cobert amb volta rebaixada i amb l'arc obert al pati adovellat. Aquesta estructura forma part de l'hostatgeria. Al costat de l'accés principal, al bell mig del mur de migdia de l'església, hi ha el campanar. És de planta quadrada, està dividit en tres registres i bastit amb carreus de pedra granítica completament regulars i disposats en filades. Els registres estan separats mitjançant impostes motllurades. Destaca el segon nivell, amb quatre obertures (una a cada façana) d'arc apuntat on hi ha les campanes. La part superior presenta una coberta plana emmerletada i quatre gàrgoles de pedra situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l'hostatgeria, avui restaurant. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. En general presenta obetures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que les de la façana de ponent són fetes amb maons.</p> 08075-6 Veïnat del Far, s/n - Zona del Far <p>Segons la documentació de la Cúria diocesana de Barcelona datada l'any 1590, la fundació del Santuari del Corredor s'atribueix a Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, pels voltants de l'any 1530. Pel que sembla, aquest personatge havia construït, amb llicència expressa del bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia (ambdós topònims estan relacionats amb dues destacades masies del terme). Es tractava d'una obra petita i senzilla bastida en pedra i morter de fang, i coberta amb una encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d'ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule, una campana i una imatge de Nostra Senyora del Socors. Estava sota la supervisió d'un ermità. Amb l'arribada de mossèn Bernat Penitència (entre 1540-42), el santuari quedà força transformat. La capella fou enderrocada i es bastí un edifici de nova planta més espaiós, amb una fàbrica de pedra i morter de calç d'una sola nau coberta amb una volta de creueria de dos trams. També edificà una casa suficient per allotjar l'ermità i, si convenia, alguns pelegrins. Posteriorment, entre els anys 1563 i 1565, hi hagué un nou ermità, mossèn Lleonard Claus. Aquest religiós fou qui donà al santuari l'entitat i la fesomia definitives, tot transformant la construcció en un conjunt notable, en bona part conservat fins avui. Aquest conjunt ja estava edificat l'any 1590. D'aquesta época data també el magnífic retaule renaixentista present a l'altar major. Posteriorment, l'any 1715 es va construïr el cambril del presbiteri, reformant el reraltar i el retaule. L'any 1991 es creà una junta integrada per l'actual rector i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l'edifici.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47916-foto-08075-6-3.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-21 00:00:00 Adriana Geladó Prat A l'extrem sud-est del pati hi ha un volum aïllat rectangular, amb teulada de dues vessants i un únic nivell, utilitzat com a punt d'informació del Parc del Montnegre i el Corredor. A l'interior del pati, al costat del portal d'accés de la banda de ponent, hi ha un pou de pedra recentment restaurat. Per contra, a la cantonada sud-oest, hi ha un brocal de pou procedent del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, que mai ha estat utilitzat. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Santuari de la Mare de Déu del Corredor, Santuari de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 94|95|93 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48231 Aplec de Sant Marc del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 72-74. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> XVII-XXI <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Dosrius al Santuari del Corredor per la diada de Sant Marc (25 d'abril), tot i que en l'actualitat es celebra el primer diumenge després d'aquesta efemèride. Els actes s'inicien amb una pujada popular a peu fins al santuari, on es realitza una missa i una ofrena floral a la Mare de Déu del Corredor. També es fa una ballada dels Gegants de Dosrius i un dinar popular de germanor. Finalment es fa una altra pregaria o visita espiritual a la Mare de Déu. Els actes són organitzats pels Gegants de Dosrius i pel Centre Excursionista de Dosrius, amb la col·laboració de l'ajuntament.</p> 08075-321 Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far <p>Segons les referències documentals aportades per mossèn Josep Mas, diversos pobles de la contrada pujaven en processó al Santuari del Corredor a mitjans del segle XVII. Dosrius ho feia el dia de Sant Marc, juntament amb Vilamajor, Cardedeu, Llavaneres i Arenys de Munt. La diada de Sant Marc era celebrada pels pagesos i la gent del camp fent processons i lletanies cantades. L'objectiu era demanar al sant que protegís els conreus de les tempestes i les plagues. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. A principis del segle XX s'hi pujava a peu, s'esmorzava a la masia del Forn de Vidre i, des d'allà fins al santuari, s'anaven cantant lletanies. La missa era cantada i amb música de flabiols, i després es feia un ball. Després de dinar es resava el rosari al temple i, posteriorment es baixava en grup, fent parada a la masia de can Bosc per berenar.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. 98|119|94 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48232 Aplec del Corredor de Canyamars https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-corredor-de-canyamars <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> XIX-XX <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Canyamars al Santuari del Corredor per la diada de l'1 de maig. Es realitza una missa solemne a l'interior del temple i també es fa una ballada de sardanes amb cobla, amb un dinar popular de germanor.</p> 08075-322 Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far <p>Inicialment, el poble de Canyamars pujava al Santuari del Corredor conjuntament amb el de Dosrius. Segons les dades aportades per mossèn Josep Mas però, a la dècada dels anys 20 del segle XX, els dos aplecs ja estaven ben establerts. Es desconeix en quin moment la gent de Canyamars creà el seu propi aplec, sembla que per desavinences organitzatives. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. S'hi pujava a peu i el punt de trobada era la masia del Forn de Vidre (cadascú pujava pel camí que més li convingués). Des d'allà fins al santuari es pujava en grup i s'anava recitant el rosari. Un cop allà es feia missa cantada. També hi ha constància de ballades de sardanes.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. 119|98 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48253 Llegenda del monestir del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-monestir-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-23. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 669. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 68-69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23, 40, 43.</p> XIX-XX <p>El monestir del Corredor fou construït damunt de les restes de l'antic castell del senyor del Montnegre, en desgreuge per les maldats que aquest cavaller havia comès. Una vegada que el rei havia de marxar a la guerra va deixar el seu fill de 12 anys a càrrec dels monjos que s'encarregaven d'aquest monestir. Donada la incomoditat que aquest príncep els provocava, els monjos l'assassinaren i enterraren al peu d'una de les columnes del temple. Un lladre que estava amagat al monestir ho va veure tot i, quan el rei va tornar a buscar el seu fill, li va explicar el que havia passat, tot i que els monjos li havien dit al rei que el príncep havia mort. El rei va fer empresonar els monjos i va fer destruïr el monestir, del que només va quedar la columna on havia estat enterrat el príncep. La llegenda diu que la nit del 2 de novembre, les pedres de la columna ploraven pel crim comès. Com a senyal de dol per aquest crim, en el lloc del monestir fou aixecada una ermita dedicada a la Mare de Déu del Corredor (origen del posterior Santuari del Corredor).</p> 08075-343 <p>En relació a aquesta llegenda cal indicar que, una tradició sense base etnogràfica creu que abans de la construcció del castell del senyor del Montnegre hi havia un temple pagà. En la mateixa línia, tot i que relacionat amb els cavallers templers, es recull el fet que els monjos del monestir eren uns 'frares que guerrejavan ab lo moro' (Coll, 2015: 40).</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48255 Llegendes de la Mare de Déu del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> XVII-XX <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> 08075-345 <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48262 Oració a la Mare de Déu del Socors https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-a-la-mare-de-deu-del-socors <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 137.</p> XIX-XX <p>'Oh Verge Immaculada, Mare de Déu del Corredor, Que en aquesta santa muntanya Acolliu els fills que vénen a Vós, Per implorar vostra clemència. Animat, doncs, amb aquesta confiança A Vós recorro, oh Verge del Socors, Per demanar vostre favor. I, si no sóc mereixedor de vostra benvolença Perquè sóc pecador, Sigui per la vostra bondat de mare del Cel Que vulgueu escoltar la meva oració. No desoïu, mare meva, les súpliques que us faig, Ans recolliu-les com una rosa del vostre jardí, Que, perfumades pel vostre amor, Presenteu al vostre fill. Jesús, Nostre Senyor. AMEN'.</p> 08075-352 <p>Aquesta oració està inspirada en l'oració de Sant Bernat.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48263 Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> XX <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> 08075-353 <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Joan Pelegrí 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48276 Llegenda d'en Caragravada https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-caragravada <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 82.</p> XVI-XIX <p>Joan Elies, nascut a Arenys de Munt a principis del segle XVI, era més conegut com en 'Caragravada'. El sobrenom li venia de les marques que tenia a la cara degut al xarampió que va agafar de petit. De ben jove ja vivia pels boscos del Corredor robant, saquejant i incordiant a les dones. De mica en mica va anar embogint, tornant-se una mena de bèstia que matava les ovelles dels ramats a queixalades. Un dia, després d'una gran tempesta, varen trobar el cos d'en Caragravada carbonitzat per un llamp. El seu cos va ser esquarterat i les seves parts s'enterraren en diferents llocs: el cap al Montseny, les extremitats inferiors a la casa nova de Pibernat, el tronc a la bassa de can Bosch de la Quimera, el braç dret a cal Peraire i l'esquerre prop de l'ermita del Corredor.</p> 08075-366 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48277 Goigs a la Mare de Déu del Socors https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-socors <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 142. Font: Fons documental del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 23-24.</p> XIX-XX <p>'GOIGS A LA MARE DE DÉU DEL SOCORS que es venera al santuari del Corredor/de la parròquia d'Alfar de Dosrius/entre el Vallès/i el Maresme: Que Déu vos salve Maria/Reina i Mare del Senyor/protegiu-nos, Verge pia,/patrona del Corredor. Diu que al cim d'aquesta serra/que s'anomena 'El Corredor'/a sol post, quan ja la terra/s'enfosca, a toc d'oració;/una llum hi apareixia/com un lliri de claror ... I l'aurèola divina/radiant en l'aire-cel/amb la llum diamantina/del més esplendent estel,/l'amagatall descobria/d'un meravellós tresor ... I era cada jorn, que a penes/venia entrada de fosc,/que en les feixes de l'Arenes,/partioneres amb can Bosch,/el Miracle es repetia/de la mateixa faisó ... Pacifies els bous pasturen,/i topen furs esperons,/i a l'indret en que s'aturen/horn troba una imatge al fons,/certament de més valia/que una gerra plena d'or... Car la imatge, petiteta,/rumbejant corona al front,/té Jesos a la ma dreta,/que duu la bola del Mon,/d'aquest Mon que Ell redimia/amb sa Mort i Passio ... Vos esqueia pla, Senyora,/flor de Hum per a senyal/ja que en sou la clara Aurora/del sol d'amor que al portal/de Betlem de Vos naixia,/Jesits, nostre Redemptor... Per co el Far, en sa mirada,/que de tail alta n'es/albira el mar a una banda/i a l'altra tot el Valles, prengué vostre Senyoria/per estel del seu faro... I ella dalt la muntanya/ja t Permita ideal/amb el cloquer d'espadanya/i la murtra vora'l portal/i un foradie que s'obria/Per dir-li l'omció... Pero amb el temps cobra/l'ermita tanta veneració/que s'esdevingué petita/per copsar la gernació/que cada any hi acudia/en aplec de germanor. I això feu que la capella/hagueren d'enderrocar/per bastir la meravella/d'aquest temple amb son altar/des d'on prodiga Maria/tants favors de protecció... I tantost ens ve sa testa/-Pasqua de Resurrecció-/que ja el brue i la ginesta/son en plena floració/els pobles en romeria/hi acuden fent processo.... I els devots, temple i capelles,/omplenen corn un eixam/fet de mistiques abelles/burgonant al vol d'un ram,/d'aquest ram que amb galania/mostra Ella tot l'any en flor ... Car la flor de medicina/sou Vos, Verge dels Socors,/rosa vera sense espina/que esbandiu arreu favors/aquest baume d'alegria/mel rosat per tots dolors… Beneïu la pagesia/del Maresme i del Valles,/que el treball de cada dia/sia el goig del bon pages/i no manqui en cap masia/el bon pa que Déu n'hi/I a l'hora de l'agonia/haguem tots la salvació./Protegiu-nos Verge pia/patrona del Corredor'.</p> 08075-367 Veïnat del Far, s/n - Zona del Far <p>La versió més antiga documentada d'aquest goigs data de finals del segle XIX. Posteriorment s'han anat fent diverses reedicions. Tenim constància de les següents: 1903, 1923, 1956, 1960, 1967, 1969, 2007 i 2013, al marge d'alguna que no està datada. És molt probable que n'hi hagi més. Pel que fa a la composició, cal dir que a mitjans dels anys 60 del segle XX, la lletra presenta una variant important que a arribat fins als nostres dies. És molt probable que aquest canvi es degui al moment en què Ramon Garriga va fer la lletra i la música fou composta per mossèn Amadeu Oller. També cal destacar que les il·lustracions dels anys 60 eren de Josep Noé, tot i que també se'n documenten del pintor Antoni Vila Arrufat. La col·lecció més destacada d'aquests goigs es troba al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.</p> 41.6264300,2.4799700 456681 4608431 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Sense ús 2020-09-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48294 Roques del Nyacapà https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-nyacapa <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.46/207. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> La zona està completament emboscada. <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> 08075-384 Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització.</p> 41.6262700,2.4636100 455318 4608422 08075 Dosrius Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48259 Llegenda de l'amagatall d'en Nyacapà https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lamagatall-den-nyacapa <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 45.</p> XVIII <p>Durant el segle XVIII, el bandoler Nyacapà i la seva colla sembraven el pànic per la zona del Corredor. Tota la gent que treballava al bosc i les masies del voltant en patien les conseqüències. El bandoler tenia el seu amagatall a les roques que porten el seu nom, situades a prop del dolmen de ca l'Arenes I. Pel que sembla, en Nyacapà va ser penjat a la forca de Sant Celoni, juntament amb el negre de can Canals i en Pere Rovira.</p> 08075-349 41.6261600,2.4636300 455320 4608409 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48340 Estela del santuari del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-del-santuari-del-corredor V-XV <p>Possible estela funeraria situada al costat de la creu del Corredor, tocant al mur de migdia del pati del santuari. Es tracta d'un element de pedra granítica i de forma antropomorfa, amb una creu grega gravada a la cara frontal. També s'observen unes impromptes laterals a la zona de la testa, de funcionalitat decorativa. Està esculpida en un sol bloc de pedra.</p> 08075-430 Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far <p>No hi ha cap referència documental relacionada amb aquest element. Tot i que no s'han trobat paral·lels pel que fa a la seva tipologia, la creu gravada s'asimila a les que es troben en les esteles funeràries de cronologia medieval.</p> 41.6261000,2.4801000 456692 4608394 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48340-foto-08075-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48340-foto-08075-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48340-foto-08075-430-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|85 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48082 Creu del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-corredor <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 83-86. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27.</p> XX <p>Creu de ferro situada damunt d'un basament de pedra granítica de planta poligonal, rematat amb una taula poligonal també. La creu és llatina, amb els braços carejats i units amb un clau central, i rematats amb una flor de lis als extrems (una d'elles trencada). El ferro està picat i treballat amb l'any 1957 gravat. Tota l'estructura està assentada damunt d'un paviment de pedra circular. Al seu voltant hi ha cinc petits trams de fust poligonals i set xiprers.</p> 08075-172 Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far <p>La creu va ser dissenyada i forjada per Francesc Ximenes per encàrrec els membres de l'Ordre de Sant Francesc de Mataró, que es dedicaven a restaurar temples després de la guerra Civil. La creu es va instal·lar fora del recinte del santuari el dia 1 de desembre de 1957, al mig de la denominada plaça de la creu del Corredor. Els fusts de columna simbolitzen els set Dolors de la Mare de Déu, tot i que actualment només hi ha cinc elements. Tot i que la creu ha estat identificada com una creu de terme, en realitat es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita, en aquest cas el Santuari del Corredor. Tot i això, segons mossèn Abril, el capellà beneïa des de la creu tot el terme de la parròquia i, en el cas del Corredor, tots els pobles de la rodalia.</p> 41.6260100,2.4801700 456698 4608384 1957 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48273 Llegenda de la roca del diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-del-diable <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 54. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 94. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65, 68-69.</p> XIX <p>Un home que anava a peu de Dosrius cap a Llinars del Vallès es va trobar dos cabrits negres dalt d'una roca. Mentre se'n carregava un a l'esquena per endur-se'l, l'altre cabrit va preguntar: -Dimoni xic, on vas? I l'altre cabrit va respondre: -A cavall d'en Jonàs, cap a Llinars! En aquest moment, l'home va deixar anar el cabrit exclamant: -No em fotràs pas!</p> 08075-363 <p>La llegenda fou recollida per en Cels Gomis entre els anys 1882 i 1883 a Dosrius. Hi ha una variant que anomena a l'home com Jaumàs en lloc de Jonàs. En un altra variant de la mateixa, només hi apareix una cabra en lloc de dues.</p> 41.6256100,2.4204800 451725 4608372 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48302 La Roca del Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-del-diable <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.54/215. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65. Http://www.llegendesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> La zona està completament emboscada. <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada a pocs metres del corriol que porta de camí al santuari del Corredor fins a les planes de can Carreras, a can Massuet del Far. Presenta una forma arrodonida i una planta més o menys rectangular. Està fracturada per diverses diàclasis i amb la part superior plana. L'entorn és boscós i la roca està orientada al talús del riba nord de la riera del Far.</p> 08075-392 Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far <p>Tradicionalment, la roca ha estat relacionada amb el Diable. La llegenda relacionada amb la roca fou recollida pel folklorista Cels Gomis a finals del segle XIX (1889). La zona també és freqüentada per amants de l'escalada.</p> 41.6256100,2.4204800 451725 4608372 08075 Dosrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48302-foto-08075-392-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les coordenades que apareixen són aproximades, donat que en l'actualitat aquesta roca queda dins del terme de Llinars del Vallès. Tot i això, i donada la identificació de la mateixa amb l'imaginari col·lectiu dosriuenc, s'ha optat per incloure l'element. Les seves coordenades reals són: UTM 31 ETRS 89 X:451700, Y: 4608380. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48157 Restes del forn del Santuari del Corredor https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-forn-del-santuari-del-corredor <p>Informació oral: Gemma Conesa, Joan Manel Riera, Marc Bosch.</p> XVIII-XIX Enrunat. <p>Restes d'un possible forn aïllat i situat davant de la porta de migdia del pati del Santuari del Corredor, damunt del marge sud del camí que va des del coll de can Bordoi al Corredor i prop del camí que puja al cim del Corredor. Es tracta d'una estructura de planta circular, bastida en pedra de diverses mides i amb diàmetre aproximat d'uns 3 metres. Tant la banda de llevant com la de tramuntana estan força afectades per les arrels de les alzines que envolten l'estructura. A la banda de ponent, en canvi, s'observa com aquestes pedres estan desbastades en les seves cares externes. A la zona s'observen alguns fragments de maons de caire residual.</p> 08075-247 Veïnat del Far, s/n - Zona del Far <p>És possible que l'estructura fos construïda en relació a alguna de les reformes o reparacions dutes a terme al santuari. A mode d'hipòtesi es podria tractar de les restes d'un petit forn de calç o bé d'una teuleria.</p> 41.6257700,2.4800000 456683 4608358 08075 Dosrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48157-foto-08075-247-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 98|119|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48352 Forn de terrissa de can Guinart https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-guinart <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina.</p> XIX-XX Completament tapat per la vegetació <p>Forn de terrissa de planta irregular bastit en el talús d'un camp sense treballar, al nord del camí que porta al Santuari del Corredor des del coll de can Bordoi. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb morter de calç. Presenta una gran boca d'entrada d'arc rebaixat fet amb maons disposats a sardinell, emmarcada per un mur lateral a mode de contrafort. Aquest està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de la boca s'observa l'accés a la fogaina inferior, amb una obertura quadrada bastida en pedra.</p> 08075-442 Veïnat del Far - Zona del Far <p>En l'actualitat, l'estructura està completament tapada per l'abundant vegetació existent a la zona.</p> 41.6254300,2.4334300 452804 4608345 08075 Dosrius Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48352-foto-08075-442-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'element: el Fornot. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 98|119 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48319 Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73/234.</p> <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.</p> 08075-409 Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far <p>Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> 41.6252700,2.4431100 453610 4608322 08075 Dosrius Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48089 Pou de glaç de can Farrerons https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-farrerons <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.09/170. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5.</p> XVIII Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. <p>Restes d'una estructura aïllada de grans dimensions i planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular. L'estructura està enrunada en el sentit del pendent que marca el terreny.</p> 08075-179 Torrent del Molinot o de can Móra - Veïnat del Far - Zona del Far <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental relacionada amb els pous de glaç del municipi de Dosrius està datada entre els anys 1770 i 1780. El pou de glaç de can Farrerons és propietat de la masia de can Farrerons, situada al nord de l'estructura. Probablement s'alimentava amb l'aigua del torrent, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> 41.6246000,2.4435000 453642 4608247 08075 Dosrius Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-20 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48322 Alzinar Gros de la Serra de Fontanells https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gros-de-la-serra-de-fontanells <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.76/237. RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, que ocupa una superfície tupida d'unes tres hectàrees. Els exemplars presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres, donat que s'enfilen per buscar la llum. Per aquest motiu tenen els troncs i les branques primes i esveltes. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull i algun roure, situats en les poques clarianes que hi ha.</p> 08075-412 Serra de Fontanells - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars <p>Es tracta d'un alzinar excepcional per la seva antiguitat i característiques, fita de referència dins del terme. És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de ca l'Arenes.</p> 41.6246100,2.4883100 457375 4608225 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta serra també és coneguda amb el nom de Fontanella. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48304 Sot del Fangar https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-fangar <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.82/243. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35.</p> La zona està completament emboscada. <p>Petita vall natural que s'ha anat formant per l'acció de l'aigua del torrent. Aquest torrent neix a una cota d'uns 550 m.s.n.m, prop de les roques del Pare Jaume, i baixa fins a enllaçar amb el riu Mogent passant per la masia de ca l'Arenes (en aquest punt adopta el nom de la casa). La zona presenta una variada i peculiar vegetació de ribera amb verns, avellaners, àlbers i uns exemplars de boixos grèvols de més d'un metre d'alçada aproximada. Pel que fa a la fauna es documenten hàbitats del rat-buf o rata d'aigua (Arvicola sapidus) o l'escarabat (Hrysotribax rutilans). Quan a la flora destaca un tipus de molsa concret (Thannobryum alopearum), exemplars de falguera femella (Athyrium philix-foemina) i altres espècies típiques d'aquests hàbitats.</p> 08075-394 Torrent del Sot del Fangar - Veïnat del Far - Zona del Far 41.6244600,2.4700400 455853 4608217 08075 Dosrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48304-foto-08075-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48304-foto-08075-394-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48056 Can Guinart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guinart <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 51-52. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 39, 66. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.77/157. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 138-139. RAMIS NIETO, Josep.'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 30-32. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 13-12-2017].</p> XV-XVI <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Consten de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Als costats hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra i les llindes planes, i estan protegides amb baranes de ferro. La finestra central del pis és d'arc conopial trilobulat, amb les impostes decorades i espitllera inferior. La finestra de la banda de llevant era de la mateixa tipologia que la central, però fou mutilada destruïnt els arquets trilobulats originals. A la banda de ponent, la finestra té la llinda plana i l'ampit motllurat (les altres dues també). A la part superior del parament hi ha un rellotge de sol repintat. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab i té carreus de pedra a les cantoneres. La resta de façanes d'aquesta construcció també tenen obertures emmarcades en pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum més modern de planta rectangular, amb una terrassa davantera delimitada amb balaustrada ceràmica. A la façana de ponent hi ha un altre volum rectangular amb coberta de teula àrab de dues vessants, distribuït en planta baixa i dos pisos. A la façana de migdia presenta obertures d'arc rebaixat a la planta baixa, una galeria tancada d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars i balaustrada d'obra al primer pis i una terrassa descoberta amb el mateix tipus de balaustrada al segon nivell. A la façana de llevant hi ha un portal tallat i una finestra amb l'emmarcament restituït. En general, tota la construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats. Davan la façana principal hi ha un pou de planta circular amb teuladeta d'un sol vessant, que té la boca emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Al seu costat hi ha una destacable pica de pedra i una pedra de molí reconvertida en un sortidor d'aigua. A l'extrem nord-est de la masia es conserva una era de planta irregular bastida en cairons. També destaca un volum rectangular amb la coberta restituïda, en origen destinat a quadres i magatzem.</p> 08075-146 Veïnat del Far, 8 - Zona del Far <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on es menciona el mas Guinart. Pos després, en el fogatge del 1553, hi apareix el topònim 'Guinard de Sossers', tot i que no es pot assegurar que faci referència a la masia. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Benedicto Guinart, del 'Manso Guinart'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals al topònim i a l'edifici continuen. En una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareixen mencionades 'La pessa de Domingo Guinart' i 'Pau Guinart per la Vinya'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consten en 'Cosma Guinart del Far, Pau Guinart i Vinya Josep Guinart'. Dins del segle XIX, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb el número 1, hi apareix el nom de 'Francisco Guinart', com a cap d'un edifici i un total de 9 habitants. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el topònim 'Guinart' dins del veïnat del Far. Tot i que la masia està datada al segle XVI, la família Guinart és força més antiga ja que el seu fons documental es remunta al segle XIII. Segons les notes de mossèn Joseph Mas, un membre de la família Guinart (mossèn Berenguer Guinart) va prendre possessió l'any 1306 de l'església de Sant Andreu del Far, situada al costat de la masia. Fins aquell moment, l'església depenia de la parròquia de Santa Maria de Llinars. El bisbe la va desvincular però, posteriorment, va tornar a ser sufragània de la parròquia de Llinars. Segons les fonts familiars, el volum adossat a la banda de ponent fou construït a finals del segle XIX, tot i que no se sap amb certesa. Pel que fa a les reformes, a mitjans dels anys 70 del segle XX, es va arranjar la teulada, les bigues i algun mur. A mitjans dels anys 80 es va fer una ampliació a la banda de llevant amb la intenció d'ampliar la cuina. Des de finals dels anys 60, la masia combina la funció residencial amb la de restaurant.</p> 41.6239700,2.4351500 452946 4608181 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-3.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Encastat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un petit plafó de ceràmica vidrada amb la següent inscripció: 'EL FAR VEÏNAT DE RIALS'. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 94|95|119|93 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48139 Rellotge de sol de can Guinart https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guinart <p>Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017]. Núm. Referència: 126.</p> XX <p>Rellotge de sol rectangular i reformat, emmarcat i coronat amb un frontó triangular. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest i està pintat al bell mig de la façana principal, sobre una capa de lluït. Presenta un gnòmon de vareta, la numeració aràbiga i no presenta marques horàries. Les hores estan indicades en cicles de 9 hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda. El marc està decorat amb ornamentacions ondulants i, al mig del frontó, hi ha un sol.</p> 08075-229 Veïnat del Far, 8 - Zona del Far <p>Pel que sembla, aquest rellotge ocupa el mateix lloc que tres antics rellotges de sol que havien decorat el parament.</p> 41.6239700,2.4351500 452946 4608181 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48139-foto-08075-229-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-21 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48121 Font de la Pedra de l'Aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pedra-de-laigua <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/201. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. <p>Font aïllada situada al marge nord del camí que porta a la zona d'acampada del Solell del Corredor. Actualment no raja i està coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Es tracta d'un aflorament d'aigua natural que emanava del mig d'una formació rocosa de perfil rectangular, amb la part central oberta probablement pel pas de l'aigua al llarg del temps.</p> 08075-211 Torrent de la Roca de l'Aigua - Veïnat del Far - Zona del Far <p>En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. Segons les fonts orals, l'aigua que baixa pel torrent era recollida amb una teula en aquesta zona. Aquesta dada no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> 41.6241000,2.4844500 457053 4608170 08075 Dosrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48121-foto-08075-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48121-foto-08075-211-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Roca de l'Aigua. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
47915 Sant Andreu del Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-del-far <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 52-54. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (1996). Una història diferent: les parròquies del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 16, 48, 49, 57. ALMERICH I PADRÓ, Paulina (2000). Les ermites del Maresme. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina, p. 13, 18, 22, 23, 24, 26, 27, 40. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 18-19. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 64. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Mn. Joseph Pbre. (1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Volum XIII. Barcelona: Tipografía Catolica Pontificia, p. 48-51. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140-141. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> XVI-XVII <p>Església d'una sola nau amb dues capelles laterals disposades a mode de creuer i un absis poligonal capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de creueria de dos trams, amb els nervis adovellats i sostinguts amb mènsules decorades amb testes humanes recolzades als murs. Aquests nervis s'uneixen a la part superior amb claus de volta circulars i esculpides. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs de llàntia i la clau esculpits. Destaquen les mènsules que sostenen l'arc presbiterial, decorades amb uns éssers fantàstics. Les capelles laterals també estan cobertes amb voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits) i s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats. El temple s'ilumina mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades obertes a les capelles i un òval circular a l'absis. A l'extrem sud-est de l'edifici, adossada al presbiteri, hi ha la sagristia. La façana principal presenta una portalada d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb carreus de pedra. Presenta un guardapols superior i una motllura rectilínia a l'intradós de l'obertura. Damunt seu hi ha un rosetó adovellat i esculpit. La façana està coronada per un campanar de planta quadrada desplaçat cap a l'extrem sud-oest del parament. Compta amb dues obertures d'arc rebaixat bastides amb maons i situades a les cares llevant i ponent, on hi ha les campanes. El campanar té una coberta plana amb merlets bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, amb els paraments arrebossats. Les cantoneres estan embellides amb carreus. A l'interior del temple, a la zona central del paviment de la nau, hi ha una làpida de pedra de la família Arenes: 'MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS'. A l'exterior, una gran escala de pedra dóna accés al temple des de l'era de la masia de can Guinart. A la banda de migdia hi ha el cementiri, amb un bloc de nínxols i dues tombes monumentals. Aquest recinte està tancat amb una porta de reixa de ferro.</p> 08075-5 Veïnat del Far, s/n - Zona del Far <p>La primera notícia documental directa de l'església parroquial de Sant Andreu del Far està datada l'any 1164. En aquest document, Bernat de Faro lliura a l'església (que apareix anomenada com Sant Andreu de Bona Conjuncta) part de l'alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell·lloch. Des dels inicis, el temple depenia de l'església de Santa Maria de Llinars. Posteriorment, en una escriptura de concòrdia de l'església datada l'any 1186, apareix anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta. A principis del segle XIV, mossèn Berenguer Guinart (de la masia de can Guinart, situada al seu costat) va prendre possessió d'aquesta església. Per aquest motiu, el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars i va assignar al religiós algunes obligacions respecte a la mateixa (posteriorment tornaria a ésser sufragània de Llinars). L'any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta. De mitjans del segle XVI hi ha dos documents datats els anys 1535 i 1542, on apareixen citats els dos noms 'Bona Conjuncta' i 'Far'. L'any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris li donà l'autonomia com a parròquia instat pels parroquians del Far. Finalment, l'any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far (segons Esteve Albert, el nom prové d'un far que hi hagué a la zona i que cremava a les nits per orientar els caminants). És probable que la família Arenes fos en part promotora de la construcció de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies, i que fou construït entre els segles XVI-XVII (l'hipogeu de l'interior del temple n'es una mostra). En aquest sentit, al cementiri del temple hi ha enterrats els descendents de les famílies més destacades de la zona (Massuet, Farrerons, Guinart, Bosc). De l'any 1784 data el retaule plateresc del temple, el qual va desaparèixer durant la guerra Civil. L'any 1919, la parròquia de Sant Andreu del Far era a càrrec del rector de Santa Maria de Llinars, que hi celebrava els oficis i administrava els sagraments. Des del segle XX, l'església és parroquial.</p> 41.6238100,2.4355700 452981 4608163 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/47915-foto-08075-5-3.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-21 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Sant Andreu de Bonaconjunta, Sant Andreu de Malaconjunta. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 94|95|93 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48161 Tomba dels comtes de Bell-lloc https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-dels-comtes-de-bell-lloc <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> XX <p>Sepultura múltiple aïllada i excavada a terra, coberta per una làpida rectangular de pedra granítica. La làpida està gravada amb una creu grega a la part superior i la següent inscripció al centre: 'ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA / I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI / CONDES DE BELLOCH / RIP'. Sota la inscripció hi ha els escuts d'ambdues famílies entrellaçats. Als extrems de la làpida hi ha quatre poms metàl·lics per obrir-la, decorats amb el símbol de Jesús.</p> 08075-251 Veïnat del Far, s/n - Zona del Far <p>Es tracta de la sepultura del segon comte de Bell-lloc Arnau de Mercader (1852-1932) i de la seva esposa, Paulina Pozzali i Crotti. El comte era metereòleg, diputat provincial i va ser president de la Junta de Museus de Barcelona entre els anys 1924 i 1930 i la seva esposa era escriptora. Foren els propietaris de la masia de can Bosc del Far, una de les finques més destacables del municipi, des de principis del segle XX, tot i que la propietat ja formava part del patrimoni dels Bell-lloc des de mitjans del segle XVIII.</p> 41.6237900,2.4355000 452975 4608161 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2020-09-21 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48162 Altar sepulcral de Pere Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-sepulcral-de-pere-bosc <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> XVI/XX <p>Altar de pedra adossat a la façana de ponent de la capella lateral de migdia del temple. És de planta rectangular i està format per un frontal tripartit en rectangles i una taula motllurada al damunt. Cada rectangle està gravat amb diverses inscripcions. Al lateral esquerre: 'OBIT DEL SENYOR EN PERE BOSCH'. Al central: un escut gravat amb les inicials 'JHS'. Al lateral dret: 'WY A 8 DE DESEMBRE 1578'. Per altra banda, a la cara de migdia de l'altar hi ha una creu de braços patents i iguals en relleu, mentre que a la cara de tramuntana hi ha gravada la inscripció 'XPS' (Crist en grec). Damunt de l'altar hi ha una creu llatina de ferro forjat, decorada amb una corona central i un roser amb rosetes que s'enfila des del peu fins a dalt. Aquest altar està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb una barbacana de fusta i rematat amb un ràfec de teula àrab. En el mur de la capella, damunt d'una capa de revestiment arrebossat, destaca un esgrafiat pentagonal de grans dimensions, amb tonalitats blanques i marronoses. Presenta un marc decorat amb motius geomètrics que emmarca una representació central de Déu en Majestat amb el colom, i dos àngels portant una rosa i una llàntia respectivament. Al fons també hi ha estels.</p> 08075-252 Veïnat del Far, s/n - Zona del Far <p>Es tracta de la sepultura de Pere Bosch, membre d'una de les nissagues més destacables del terme, la família Bosch del Far (can Bosc era la masia més gran i destacable del territori). De fet, hi ha constància documental que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat d'aquest personatge. Tot i que no es pot assegurar, és probable que l'altar de pedra fos traslladat des de l'interior del temple a la seva ubicació actual.</p> 41.6237700,2.4355200 452977 4608159 1578 08075 Dosrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 98|119|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48060 La Rectoria del Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-del-far <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.81/161. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 107. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.peretarres.org [Consulta: 13-12-2017].</p> XVI <p>Masia de planta més o menys rectangular, que es troba adossada a l'església de Sant Andreu del Far per la banda de ponent. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits en carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca la finestra central del pis, amb una motllura rectilínia que recorre l'intradós de l'obertura. A la planta baixa, al costat del portal, hi ha una petita finestra bastida amb quatre carreus. La façana de llevant també compta amb obertures rectangulars amb els brancals fets de carreus de pedra. La de la planta baixa presenta la llinda plana de pedra, mentre que les del pis tenen llinda de fusta. El portal de l'extrem de tramuntana també té llinda de fusta. A la façana de tramuntana les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Al pis destaquen uns registres horitzontals amb gelosia ceràmica. A l'interior es conserven portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra i les llindes planes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres de la façana principal embellides amb carreus de pedra.</p> 08075-150 Veïnat del Far, 9 - Zona del Far <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Rectoria', situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit, cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836, i alhora, al ser propietat del Bisbat de Barcelona, la documentació relacionada amb l'edifici no consta individualitzada. Tot i ser la rectoria, a la casa no hi va viure mai el rector de la parròquia, però sí tenia masovers que tenien cura de l'església, del cementiri i de les terres que pertanyien a la parròquia. Pel que fa a les reformes, segons un informe de l'Audiència Provincial de Barcelona elaborat l'any 1937, en plena guerra Civil, hi havia un projecte de rehabilitació de l'edifici per transformar-lo en escola. Segons les fonts orals, la teulada fou refeta pels voltants de l'any 1970. Des dels anys 80 aproximadament, l'edifici s'utilitza com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés. Darrerament, grups de joves (menors) amb risc d'exclusió social també hi fan estades.</p> 41.6237500,2.4357800 452998 4608157 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48060-foto-08075-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48060-foto-08075-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48060-foto-08075-150-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-09-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48177 La Pedra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-llarga <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/260. BASSOLS FERNÁNDEZ, Imma (2002). Memòria del projecte de recerca arqueològica 'El poblament prehistòric de la Serralada Litoral' (Maresme-Vallès Oriental): Activitats de l'any 2002. Mem. Núm.: 4900. [Inèdit], p. 21-26. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 197-199, 324. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2004). 'La Pedra Llarga. Un menhir a la Serra del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 23-28. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> Seccionat i ajagut a terra. <p>Megàlit situat al marge del camí, a uns 6 metres de distància dins del bosc, actualment ajagut i recolzat en una alzina (en sentit est- oest). És de pedra granítica local i forma antropomorfa, amb una secció rectangular i les dues cares principals planes. L'extrem superior ha estat desbastat, donant-li forma arrodonida. Amida 1,65 metres d'alçada, 0,82 metres d'amplada i 0,35 metres de gruix. Està seccionat per la part inferior, perdent-ne un bon fragment (en origen presentava una alçada total de 2,10 metres).</p> 08075-267 Camp del Tabaco - Veïnat del Far - Zona del Far <p>Les primeres referències documentals d'aquest megàlit són de finals del segle XIX: apareix mencionat en diversos itineraris publicats per Artur Osona al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes dels anys 1887 i 1888, en una guia del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1892 i en el discurs inaugural de Francesc de S. Maspons del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1896. L'any 1983, alguns membres de l'Associació Cultural Vallgorguina intentaren girar la peça i es va trencar, donat que ja hi havia una esquerda prèvia. El fragment trencat va desaparèixer entre els anys 1983 i 1996 aproximadament. Pel que sembla, l'estructura no està situada al seu lloc original, tot i que la seva situació al costat d'una via de comunicació i la seva posició dominant dalt d'una carena són habituals en d'altres estructures similars. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va revisar tota la zona a l'entorn del menhir sense documentar cap més evidència arqueològica.</p> 41.6239800,2.4930100 457766 4608153 08075 Dosrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Cronològicament, l'element s'adscriu entre els períodes del Neolític Mig i el Calcolític (3500-2500 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 79|78 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48251 Llegenda de la Pedra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga <p>BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 342. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 35. SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 57-58.</p> XIX-XX <p>Es tracta d'una pedra que el dimoni duia volant, per utilitzar-la en la construcció d'un pont probablement a canvi d'alguna ànima. Mentre passava prop del Santuari del Corredor sentí com les campanes del temple tocaven a missa (o a oració) i, automàticament, deixà anar la pedra al lloc on actualment està situada.</p> 08075-341 <p>La Pedra Llarga és un menhir prehistòric situat dins del terme municipal de Dosrius, al camí que va del Santuari del Corredor a la Creu de Rupit, prop del límit amb el terme de Vallgorguina.</p> 41.6239800,2.4930100 457766 4608153 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48345 Pedra termenera del Pi de Buac https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-termenera-del-pi-de-buac <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.80/241.</p> XX <p>Fita de terme que marca el límit entre els termes de Dosrius, Arenys de Munt i Vallgorguina, situada prop del pi de Buac i al costat del camí que marxa en direcció a Vallgorguina, en l'actualitat dins d'aquest terme municipal. Està formada per un prisma triangular de granit, d'uns 0,80 metres d'alçada. A cada cara d'aquesta peça hi ha gravada la inicial del terme que pertoca.</p> 08075-435 Coll del Pi de Buac - Veïnat del Far - Zona del Far <p>L'any 1926, la Dirección General del Instituto Geográfico va elaborar un atermenament a la zona, segons es desprèn de les 'Actas de reconocimiento de la línea límite y señalamiento de los mojones comunes a los términos municipales de Arenys de Munt, Vallgorguina y Dosrius'. Tot i que aquesta fita no apareix mencionada, se'n menciona una altra amb la mateixa funcionalitat i situació, tot i que paral·lelepípeda i no triangular. El nom de la fita prové d'un antic pi que va desaparèixer (en l'actualitat n'hi ha un altre).</p> 41.6239800,2.4962600 458037 4608151 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48345-foto-08075-435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48345-foto-08075-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48345-foto-08075-435-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2020-09-20 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'element: Pi de Boa. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les coordenades són aproximades i les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48058 Can Miloca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miloca <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.79/159. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> XVIII <p>Masia aïllada de planta rectangular construïda en un desnivell del terreny, provocant que l'accés per la façana de ponent es faci per la planta pis. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. Davant seu, tot i que tapat per la vegetació, hi ha un mur de pedra adossat que salva el desnivell del terreny i crea una petita terrassa a l'extrem de ponent de la façana. La resta d'obertures de l'edifici també són rectangulars, les de la façana de llevant reformades. Aquest parament està assegurat amb tres contraforts adossats bastits en pedra. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Els paraments de llevant i tramuntana deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que les façanes de ponent i migdia estan arrebossades i emblanquinades, amb algunes pedres de l'obra vistes també. Adossat a la cantonada nord-est hi ha un petit volum auxiliar amb teulada d'un sol vessant. A la banda de migdia de la casa hi ha una bassa de planta rectangular construïda en un talús del terreny. Està bastida en pedra, amb un revestiment lliscat interior i amb una font que raja mitjançant una teula. Sota la masia, a la banda sud-est, hi ha una destacable bassa de planta irregular, que és l'hàbitat d'un grup d'oques.</p> 08075-148 Veïnat del Far, 12 - Zona del Far <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865. Dins del Veïnat de l'església del Far, amb el núm 3, hi apareix el nom de 'G. de Miquel Miloca', com a cap de casa d'un edifici i sis habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Miloca', situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Pel que sembla, la masia havia format part de les propietats de ca l'Arenes. Segons les fonts orals, durant bona part del segle XX, a la masia hi hagueren masovers. La Diputació de Barcelona la va adquirir a mitjans o finals dels anys 70 i, des de l'any 1982, hi ha uns masovers que s'ocupen de la finca i fan feines dins del Parc del Montnegre i el Corredor. Pel que fa a les reformes, els darrers masovers han fet diverses intervencions per evitar el seu degradament. S'ha refet la teulada, es va arranjar un dels murs que havia caigut durant el temps que la casa va estar deshabitada (entre que van marxar els darrers masovers i la va adquirir la Diputació) i s'han fet reformes interiors.</p> 41.6237300,2.4554500 454637 4608144 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48058-foto-08075-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48058-foto-08075-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48058-foto-08075-148-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48323 Alzinar vell de ca l'Arenes https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-vell-de-ca-larenes <p>RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, amb uns exemplars que presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres i els troncs i les branques primes i esveltes. Aquests exemplars són nascuts de llavor i d'una gran qualitat. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull, galzeran, heura i arç blanc, i un potent sotabosc.</p> 08075-413 Veïnat del Far - Zona del Far <p>És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de la serra de Fontanells.</p> 41.6237100,2.4613800 455131 4608139 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris 7 i 7A i SL-C 80 del parc. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48312 Ca l'Arenes III https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenes-iii <p>MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237. Http://megalitisme.sigmascorpii.com [Consulta: 10-07-2018].</p> Aterrat en un marge. <p>Possible menhir aterrat en un marge en pendent del camí, probablement desplaçat del seu lloc original. Presenta quatre cares definides, una d'elles molt polida, amb els angles arrodonits i una lobulació superior similar a la forma antropomorfa. És de granit, amida 1,90 metres de longitud i, probablement, estigué enterrat a una profunditat de 0,60 metres (possible línia d'enterrament i dos rebaixos per damunt d'aquesta). A la part inferior hi ha una incisió.</p> 08075-402 Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far <p>Aquest possible menhir fou descobert l'any 2000 per Isabel Vendrell, Lluís Vendrell, Pere Font i Joan Boter. La manca d'una intervenció arqueològica que proporcioni les dades necessàries fa que no es pugui identificar com un menhir clarament.</p> 41.6236400,2.4634600 455304 4608130 08075 Dosrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48312-foto-08075-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48312-foto-08075-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48312-foto-08075-402-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat No es pot establir una cronologia relativa, tot i que a grans trets es pot adscriure als períodes del Neolític Mig-Recent i el Bronze (3500-650 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 79|78 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48081 Creu del Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-far <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.05/166. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 11.</p> XVII <p>Creu de ferro forjat de petites dimensions, situada damunt d'un pilar de planta quadrada amb el basament motllurat i un capitell de grans dimensions. Tot el conjunt és de pedra granítica i presenta inscripcions gravades tant a l'anvers com en un dels laterals del pilar. A l'anvers es pot llegir 'IHS M 1627 HOBRES', i al lateral 'MONSERAT ARENAS · IOAN BOSCH'. Les inscripcions fan referència als anagrames de Jesús i Maria i als obrers de la parròquia Montserrat Arenas i Joan Bosch. La creu és grega i el ferro està picat i treballat.</p> 08075-171 Veïnat del Far - Zona del Far <p>La creu fou construïda l'any 1627, poc temps després que l'església de Sant Andreu del Far (situada al seu costat) esdevingués parròquia. Els personatges als que al·ludeix la inscripció pertanyien a importants famílies del veïnat del Far (masies de ca l'Arenes i de can Bosc). De fet, dins del temple, hi ha una sepultura datada l'any 1631en la que hi ha gravat el nom 'MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS'. Segons les fonts orals, la creu sempre ha estat en el mateix indret. Es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita.</p> 41.6235100,2.4368300 453086 4608129 1627 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Adriana Geladó Prat Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Creu de Pedró. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48106 Font i safareig de can Miloca https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-miloca <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> XVIII <p>Estructura aïllada de planta quadrada, delimitada per una tanca de torsió metàl·lica. Està situada en un talús del terreny, bastida en pedra i coberta amb un revestiment arrebossat exterior. A la part inferior del mur de llevant hi ha una obertura rectangular que desemboca en una pica de planta més o menys rectangular, delimitada amb pedres irregulars. La cantonada nord-oest de l'estructura està coberta per heura.</p> 08075-196 Veïnat del Far, 12 - Zona del Far <p>Segons la documentació consultada, la font té un cabal d'aigua intermitent. Era utilitzada per regar les feixes de conreu que hi ha situades al voltant.</p> 41.6234700,2.4559100 454675 4608115 08075 Dosrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2020-09-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 119|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48351 Forn de pega del pla dels Joncs https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-pla-dels-joncs <p>RANGIL, Dani (2012). 'Els forns de pega'. L'Aulet, núm. 12, p. 14-17.</p> XVIII-XX Ple de sediments i mig enderrocat. <p>Restes d'un forn de pega simple excavat damunt del marge de ponent d'un camí, en el terreny granític que caracteritza la zona. Es conserva la part del pou del forn, que presenta una planta ovalada, lleugerament rectangular. Presenta unes mesures aproximades de 0,70 metres d'alçada per un metre d'amplada, amb l'interior ple de sediments (terra, fulles i pinassa). A la part superior es conserven algunes pedres que delimitaven la boca, en l'actualitat cobertes de molsa. L'estructura està mig enderrocada, amb un forat en una de les parets.</p> 08075-441 Pla dels Joncs - Veïnat del Far - Zona del Far <p>La pega s'obtenia de la resina dels pins. Es tracta d'una substància negra que s'estova amb la calor i era utilitzada per calafatar la fusta dels vaixells, per encolar peces de fusta, per segellar les bótes, per donar resistència a les sabates, etc. Els pegaires tallaven l'arbre i, tant les arrels com la soca, es deixaven podrir uns anys, quedant-ne la teia. Aquesta teia era utilitzada tant per fer llum com per obtenir-ne la pega, mitjançant un procés de doble destil·lació. Les pegueres o forns de pega estaven bastits als marges i formats per tres parts diferenciades: el pou de forma ovalada i amb una petita obertura superior, l'olla o dipòsit on es recollia el quitrà que suava de les teies i la pastera o dipòsit de fusta, on es deixava solidificar la pega. En general, aquesta activitat es desenvolupà sobretot des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Donades les petites dimensions de l'estructura és probable que aquest forn produís pega per a usos domèstics.</p> 41.6235400,2.4883000 457373 4608106 08075 Dosrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 98|119|94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48336 Pollancre de can Guinart https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-guinart <p>Font: informació oral del sr. Josep Guinart [Consulta: 23-02-2018].</p> XX És ple de brots per totes les brancades. <p>Exemplar de pollancre (del gènere Populus) de grans dimensions, situat al marge del camí, a l'extrem d'uns camps de conreu de la masia. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un tronc central gruixut i robust, amb l'escorça envellida i fisurada. Des de la base del tronc surten diverses branques de grans dimensions, que formen una capçada irregular de molta alçada.</p> 08075-426 Veïnat del Far, 8 - Zona del Far <p>El pollancre fou plantat pels avis de l'actual propietari de la masia de can Guinart. L'exemplar actual és fruit d'una rebrotada de l'original, donat que es va haver de tallar entre els anys 80-90 del segle XX, perquè tenia una malura.</p> 41.6231000,2.4359500 453012 4608084 08075 Dosrius Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48295 Roques dels Lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-dels-lladres <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.47/208. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> La zona està completament emboscada. <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. Forma part del dic de granodiorita que marxa en direcció al vessant de la solella de la serralada del Corredor. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> 08075-385 Pla de les Brugues - Veïnat del Far - Zona del Far <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa. No hi ha constància del motiu d'aquest topònim.</p> 41.6232200,2.4717800 455997 4608079 08075 Dosrius Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml