Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48061 | Can Casellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casellas | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.18/037.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb un gran jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, acabada amb un ràfec senzill però de força volada a les quatre façanes. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars a tots els paraments. Destaquen les de la planta baixa, amb els emmarcaments en relleu motllurats. El portal d'accés compta amb un voladís superior de ferro decorat. Adossat a la façana de migdia, i orientat al jardí, hi ha un gran porxo rectangular amb teulada de tres vessants i delimitat amb una balaustrada d'obra emblanquinada. A la banda de llevant se li adossa un altre volum de planta rectangular, cobert amb una terrassa al nivell de la planta baixa que està delimitada amb la mateixa balaustrada que el porxo. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la divisòria entre els dos nivells motllurada. La tanca davantera que delimita la finca és d'aplacat de pedra, amb barana de ferro treballada.</p> | 08075-151 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 19 - Dosrius | <p>L'edifici, concebut com a habitatge d'estiueig, fou construït pels voltants de l'any 1945. Fou promogut per la família Casellas, que tenien una fàbrica de gènere de punt a Canet de Mar, i també eren els propietaris de la casa veïna de Can Roca. En origen, la construcció tenia una sola planta. La construcció de les terrasses laterals també és posterior. L'any 1989 fou aixecat el pis superior. Durant aquesta reforma es va poder comprovar que el sostre original era fet d'encanyissat amb guix i teules.</p> | 41.5951300,2.4043100 | 450355 | 4604997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48061-foto-08075-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48061-foto-08075-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48061-foto-08075-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament se'l pot adscriure dins del corrent d'arquitectura noucentista de postguerra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48062 | Villa Mazzara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-mazzara | <p>Http://www.villamazzara.com/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta irregular, envoltat d'una destacable zona enjardinada. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants disposades a diferent nivell i consta de soterrani, planta baixa i pis. La construcció presenta dues grans terrasses adossades a les façanes de ponent i tramuntana (enjardinada), i obertes al nivell del primer pis. La de tramuntana està delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. A la façana de migdia i a bona part de la de llevant hi ha una altra terrassa oberta al primer pis i sostinguda amb pilars que creen un porxo al nivell inferior. La terrassa està delimitada amb una barana de ferro treballada. A la façana de tramuntana, amb sortida a la zona enjardinada, hi ha un cos adossat de planta semicircular, cobert amb una teulada d'un sol vessant amb doble ràfec de teula àrab. A la de migdia, en canvi, el cos adossat té una planta irregular, té sortida a la terrassa del primer pis i es cobreix amb una terrassa plana a la segona planta, delimitada amb una barana de ferro. A les façanes de llevant i ponent hi ha dos porxos amb teulada d'un sol vessant, sostinguts amb pilars. L'edifici presenta, en general, finestres rectangulars i portals d'arc rebaixat, amb els emmarcaments emblanquinats i porticons de color verd. Algunes obertures estan trigeminades i, al nivell inferior, són totes rectangulars. A l'interior hi ha portals d'arc rebaixat bastits amb fusta i vidre, motllures de pedra a diversos accessos, escales a la catalana revestides amb rajoles ceràmiques acolorides i sostre embigat sota coberta. La construcció presenta els paraments arebossats i pintats. En el jardí de la banda de ponent hi ha diversos pins i avets destacables i alguna escultura abstracte en pedra.</p> | 08075-152 | Veïnat de Rimbles, 5 - Zona de Canyamars | <p>En l'actualitat, l'edifici està destinat a casa rural i es troba dins d'una finca destinada a les activitats d'un centre hípic.</p> | 41.5922600,2.4473700 | 453941 | 4604654 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48063 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-1 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 27, 86-87, 117, 122, 124, 226. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9, 10. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 51.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular completament reformat. Presenta una coberta de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. La part destacable de la construcció és el coronament de la façana principal, orientada a la plaça. Es tracta d'un plafó d'obra amb el coronament esglaonat i resseguit amb una motllura continua. Aquest plafó amaga el carener de la coberta i compta amb tres petites obertures rectangulars decorades amb gelosia ceràmica, que es corresponen als forats de ventilació de la coberta. El plafó està arrebossat i pintat.</p> | 08075-153 | Plaça de Catalunya, 4 - Dosrius | <p>Pel que sembla, aquest edifici fou la sala de ball de la gent d'esquerres (en contraposició a la sala de la Palma, que era de la gent de dretes) abans de l'esclat de la guerra Civil. S'hi havia fet ball (entre els anys 1934 i 1960), teatre i cinema (una gent de Badalona projectava les pel·lícules de tant en tant), i també es creà una Societat Recreativa constituïda pel Govern Civil (probablement pels voltants de l'any 1932). L'any 1935, al plafó que corona la façana principal, hi havia la inscripció 'KURSAAL CINE', tot i que a finals de la dècada dels anys 30 ja havia desaparegut. És probable que en els darrers temps de la guerra Civil s'hi instal·lés també el magatzem d'intendència dels rojos, on es guardaven diversos productes per a la tropa. L'edifici també fou utilitzat com a garatge pels camions de ca l'Andreu que feien transports diversos.</p> | 41.5943500,2.4052200 | 450430 | 4604910 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48064 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.41/121; I.RR.44/124. PUIG I GIRALT, Enric (2004). 'Can Bruguera dels Planells. Una aproximació a la història del mas'. Duos Rios, núm. 1, p. 50-63. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta sostinguda amb permòdols. Al pis destaquen els tres finestres, emmarcades amb carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana de llevant compta amb el mateix tipus de finestres al pis. A les façanes de llevant i tramuntana hi ha adossat un volum rectangular amb coberta de teula àrab de tres vessants, organitzat en un sol nivell. A la part posterior de la masia hi ha un edifici més modern de planta rectangular, destinat a menjadors. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha un sèrie de cossos adossats, entre els que destaca una torre de planta rectangular coronada amb merlets esglaonats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-154 | Veïnat de Rimbles, 43 - Zona de Canyamars | <p>En l'actualitat, el límit entre els termes municipals de Dosrius i Mataró passa pel bell mig de la construcció. De fet, la part antiga de la masia està situada dins del terme municipal de Mataró, mentre que els menjadors del restaurant de la banda de tramuntana pertanyen a Canyamars. La primera referència documental directa de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1553, on apareixen el nom 'En Bruguera de les Planes' a les col·lectes de Valldeix (terme de Mataró). Tot i això, en l'anterior fogatge de l'amy 1515, ja constava un Joan Bruguera. Posteriorment, en uns pergamins datats els anys 1568 i 1569, hi consta en 'Jacobi Bruguera i Joanis Galçeran', com a representants de la Universitat de les parròquies de Sant Iscle i Santa Victòria i Sant Esteve de Canyamars. L'any següent, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix en Salvador Bruguera com a propietari del 'Manso Bruguera Planeéis'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi torna a aparèixer en Salvador Bruguera dels Planeéis, de la parròquia de Canyamars. Dins del segle XVII, la casa fou probablement reformada l'any 1626 (data gravada en una llinda).En el cadastre de l'any 1634 ja apareix amb el nom de Bruguera dels Planells. L'any 1663, la casa és ampliada i es construeixen nous annexos a l'edifici destinats al bestiar. Posteriorment, en una relació dels 'Noms dels masos en que es composen les parroquies de Dosrius y Canyamars quan totes estan baix domini directe de la casa de marquès de Castelldosrius', datada al segle XVIII, hi consta el 'Mas Bruguera Planells' i també el 'Mas Bruguera de Manyans'. A finals de segle, en una 'Llibreta per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars' datada l'any 1779, hi consta el topònim de 'Bruguera dels planeéis'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i a les posteriors fins l'any 1792, hi apareix la 'casa Miquel Broguera' (no queda clar que aquesta menció faci referència a la casa, donat que es podria estar referint a la masia de can Brugueràs també). Finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el Veïnat Rimbles núm.17, hi consta en 'Jayme Amat' amb un edifici i tres habitants. Jaume Amat Valldejuli i Bruguera del Planells era l'hereu de can Bruguera dels Planells. Durant el segle XX, les referències de la masia continuen. En l'actualitat, l'edifici és la seu d'un restaurant.</p> | 41.5785000,2.4392200 | 453252 | 4603131 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48064-foto-08075-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48064-foto-08075-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48064-foto-08075-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Bruguera dels Planells. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48065 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 119. 'L'entrevista'. El Comú, núm. 17, p. 6.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El volum situat a la banda de ponent està completament reformat i ampliat, mentre que el volum principal conserva els trets originals de la construcció. Aquest està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i una torre de planta quadrada que s'aixeca al bell mig de la coberta, amb teulada de quatre vessants. El volum està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa. Al pis es conserven els tres finestrals rectangulars amb sortida a tres balcons simples. Els balcons són fets d'obra, amb un arc rebaixat sota les llosanes i baranes de gelosia ceràmica. Tot el volum, inclosa la torre, està rematat per un ràfec múltiple de maó pla i teula àrab. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-155 | Carrer Major, 70 - Canyamars | <p>Inicialment, l'Hostal Nou es va obrir com a botiga de queviures l'any 1947. Aquesta activitat va durar fins l'any 1966, en que fou traslladada al carrer de Sant Josep, on hi havia el forn de pa. La botiga tenia uns 700 productes diferents, pels Reis duien els regals de la canalla i estaven especialitzats en la carn de porc (feien comandes a Barcelona per part dels estiuejants del poble). Simultàniament a l'obertura de la botiga es van començar a servir menjars. L'any 1950 es va ampliar l'edifici, aixecant-lo, i es van fer habitacions (fins a 40 llits i 6 pisos). A l'Hostal s'hi allotjaven viatgers i estiuejants atrets per l'entorn i les característiques del poble, alguns fins i tot de renom. En l'actualitat, l'edifici és la seu de l'únic restaurant situat dins del nucli urbà de Canyamars.</p> | 41.6008400,2.4473500 | 453946 | 4605607 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48066 | Can Fité | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fite | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.49/129.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal rectangular flanquejat per dos finestrals amb el mateix tipus d'obertura. Totes tres obertures presenten un emmarcament en relleu de perfil ondulant, disposat a mode de guardapols. Els finestrals estan protegits amb reixes de ferro treballades i la porta és de doble batent de fusta i està decorada amb dos motius florals a la part superior. Damunt del portal destaca un petit plafó de ceràmica vidrada blava, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La façana està rematada per una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules decorades amb motius florals. La resta de façanes compten amb senzilles obertures rectangulars. Adossats a la façana de llevant, dins del pati, hi ha dos petits volums auxiliars. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-156 | Veïnat de Rimbles, 6 - Zona de Canyamars | <p>L'edifici fou construït cap a la dècada dels anys 50 per la família Fité de Mataró (farmacèutics), amb la intenció d'estiuejar-hi. De fet, a finals del segle XIX, aquesta família ja havia adquirit la masia de can Mateu de les Burres, situada al seu costat, també com a habitatge d'estiueig.</p> | 41.5930200,2.4474100 | 453945 | 4604739 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48067 | Antigues Escoles de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 171, 187. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb una coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en una única planta. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Té un petit volum rectangular adossat a la façana de tramuntana, cobert amb teulada d'un sol vessant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-157 | Camí de la Creueta, 1 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>L'any 1885 es va crear la primer escola elemental mixta al nucli urbà de Canyamars. Poc després, l'any 1889, un nou edifici per a l'escola ja estava construït. Estaria ubicat al veïnat de l'Església i tindria una sola aula mixta per a nens i nenes. Pel que sembla, el local era propietat de la família Prats, propietària de la masia de can Galzeran que estava situada a escassa distància. Varen cedir el local durant anys com a seu de l'escola de Canyamars. Aquesta escola va continuar funcionant com a escola mixta com a mínim fins a la segona república. Finalment, la nova escola unificada de Dosrius, Canyamars i el Far es va inaugurar el curs 1980-1981.</p> | 41.6025000,2.4473900 | 453950 | 4605791 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Casal Josep Prats. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48068 | Can Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valenti | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.01/081.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb una coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A banda i banda hi ha dues finestres d'obertura rectangular, amb els brancals fets de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. En relació a aquests emmarcaments, cal dir que són tots restituïts. Al pis, en canvi, hi ha tres finestres amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La façana està rematada amb una cornisa motllurada. La construcció presenta dos cossos adossats a les façanes de tramuntana i llevant. Són rectangulars, amb les cobertes d'un sol vessant i organitzats en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-158 | Veïnat de Batlle, 2 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici estava relacionat amb les propietats de la masia de can Batlle. De fet, segons les fonts familiars, durant la tercera guerra carlina (1872-1876) el propietari de la masia fou segrestat. Per poder pagar el rescat, la família es va vendre una part de la propietat, concretament, les costes d'en Vergés. Aquest fet provocà un desacord familiar i l'hereu de la casa marxà. La resta de germans reberen l'herència en forma de diners exceptuant-ne un, Pere Jubany Rimbles, que demanà una peça de terreny propera a can Batlle, al lloc on avui s'alça la casa. En l'actualitat, l'edifici s'utilitza com a habitatge de segona residència.</p> | 41.5990600,2.4133600 | 451112 | 4605428 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48068-foto-08075-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48068-foto-08075-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48068-foto-08075-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Peret Batlle. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48069 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-0 | <p>El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11.</p> | XX | Tant els tancaments com els revestiments exteriors estan en força mal estat. | <p>Edifici de planta rectangular que forma cantonada amb un passatge sense sortida. De fet, l'edifici forma part de la mateixa propietat que l'antiga biblioteca, situada a la plaça de l'Església. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, compta amb obertures rectangulars bastides en maons. De fet, la planta pis està bastida amb maons. La resta està construït amb pedra sense treballar de diverses mides disposada irregularment. La façana principal està arrebossada i coronada amb una tortugada. La casa del costat, adossada a tramuntana, presenta unes característiques similars, tot i que és entremitgera i té una coberta de teula àrab de dues vessants. Connecta amb el carrer de Sant Isidre. Presenta obertures rectangulars, les del pis amb l'ampit motllurat. La façana principal està rematada amb una cornisa motllurada i un petit plafó rectilini que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat.</p> | 08075-159 | Carrer de Lluís Moret, 7-9 - Dosrius | <p>L'edifici del número 7 també es coneix com a cal Borni. Des de l'any 2013 és propietat del Bisbat de Barcelona mitjançant una permuta entre aquest i l'ajuntament. El consistori va cedir en propietat al Bisbat la casa de can Torres i, a canvi, el Bisbat va cedir el Centre Parroquial i el Sindicat.</p> | 41.5944700,2.4070100 | 450579 | 4604922 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48069-foto-08075-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48069-foto-08075-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48070 | Casa del carrer de Pau Casals, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-pau-casals-13 | XVIII-XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, compta amb un portal rectangular reformat i una finestra rectangular al pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Damunt del portal hi ha estreta llosana d'una antiga finestra balconera, sostinguda amb mènsules esglaonades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada i una tortugada. La façana principal està arrebossada i pintada.</p> | 08075-160 | Carrer de Pau Casals, 13 - Dosrius | 41.5936400,2.4062600 | 450516 | 4604830 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48071 | Cal Xerrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xerrac | XVIII-XIX | La coberta està esfondrada, en procés de rehabilitació. | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. La part destacable de la construcció està situada a la banda de ponent del conjunt. Està formada per dos cossos adossats, el posterior amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el davanter i principal, en canvi, amb la coberta actualment esfondrada, tot i que era de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Ambdós volums estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal, que està essent rehabilitat, presenta obertures rectangulars majoritàriament reformades. El portal és de llinda plana, amb la clau destacada, i els brancals bastits amb maons. La resta són finestres rectangulars emmarcades en carreus (alguns irregulars), les llindes planes i els ampits motllurats. Sota la finestra central del pis hi ha les restes d'una espitllera. Del volum posterior destaquen unes quants carreus de pedra que basteixen una de les cantoneres. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec doble de maó pla i teula àrab als dos volums. Adossat al costat de ponent destaca un gran safareig de planta rectangular amb el parament arrebossat.</p> | 08075-161 | Veïnat de Rupit, 10 - Zona de Canyamars | 41.6098100,2.4613800 | 455121 | 4606595 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48072 | Cementiri de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-dosrius | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 125-126. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.08/013. 'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Senyors, barons i marquesos. Els llinatges nobiliaris de Dosrius i Canyamars'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-2 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | XIX | <p>Recinte aïllat de planta rectangular delimitat per un mur amb un coronament a dues vessants, que està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment. Aquest mur està arrebossat i emblanquinat, tot i que força malmès. El portal d'accés està emmarcat amb dues pilastres bastides amb maons, amb una creu refosa a cada una. La porta és de ferro, de dues fulles batents i barrots. A l'interior hi ha un passeig central pavimentat i en rampa, que està flanquejat per xiprers i adaptat al pendent del terreny. Els blocs de nínxols, rectangulars i de dues alçades, estan disposats en perpendicular al passeig, orientats a migdia i col·locats a manera d'espina de peix. Estan rematats amb una motllura rectilínia a la part superior de cada bloc. En els laterals de cada un hi ha un plafó identificatiu de cada zona: zona 1 Sts. Iscle i Victòria, zona 2 St. Llop, zona 3 St. Esteve i zona 4 St. Andreu. A la plataforma superior hi ha una creu llatina damunt d'un basament superposat i una única tomba, el panteó dels Marquesos de Castelldosrius, i un petit edifici auxiliar rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants.</p> | 08075-162 | Camí del Cementiri, s/n - Polígon industrial can Ribot - Zona de Dosrius | <p>L'Ajuntament de Dosrius va comprar un terreny l'any 1886 per edificar un nou cementiri, donat que el cementiri vell, situat al costat de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, estava obsolet. De totes maneres, el nou fossar no es va arribar a fer en aquests terrenys donat que no foren aprovats ni pel Bisbe ni per la població en general. Finalment es decidí construir-lo en el lloc anomenat 'Las Tiras d'en Planas', que era propietat de la família Vallmajor. El terreny fou cedit per 500 pessetes, la pedra dels nínxols havia de ser de les pedreres del Sr. Vallmajor i s'hauria de donar un nínxol per la família. La cessió fou signada l'any 1892 i el cementiri fou beneït per la festa major d'hivern de Dosrius l'any 1894. Entre els anys 1935 i 1947 es van construïr més nínxols damunt dels existents. El panteó dels Marquesos de Castelldosrius fou construït l'any 1949. Posteriorment, l'any 1952 es van fer diverses obres de reforma i manteniment. Finalment, l'any 1990 es construïren 44 nínxols més a les zones de Sant Llop i Sant Andreu, damunt dels nínxols ja existents.</p> | 41.5935700,2.3996700 | 449967 | 4604826 | 1894 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48072-foto-08075-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48072-foto-08075-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48072-foto-08075-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior hi ha un grup de plataners força destacable. Als carrers laterals de l'interior també hi ha xiprers. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48073 | Nucli antic de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/246; p. 22-41. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6.</p> | XI-XXI | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic de perímetre irregular que conforma el casc antic de Dosrius. Està situat al bell mig del nucli urbà, entre les zones residencials de can Vallmajor (al nord-oest) i la Bomba (a llevant), l'aiguabarreig de les rieres de Rials i la de Dosrius (a migdia) i els primers contraforts del turó del Castell (a tramuntana). La banda de ponent del nucli està definida pel pas de la carretera B-510 d'Argentona a Llinars del Vallès, mentre que la de llevant es caracteritza per la carretera B-5101 de Dosrius a Canyamars. El nucli es va desenvolupar entorn de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers i places de perfil estret, l'epicentre del quals és la plaça de la República. Les edificacions són en general entremitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis. La majoria es cobreixen amb cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. Presenten trets significatius com obertures emmarcades en pedra i decoracions destacables.</p> | 08075-163 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La primera referència documental del topònim Dosrius apareix en el Cartulari de Sant Cugat l'any 963. Tot i això, les primeres dades de població del municipi de Dosrius són de mitjans del segle XIV. Així doncs, en el fogatge de l'any 1358 hi consten 39 focs per a Dosrius i Canyamars. Posteriorment, en el fogatge dels anys 1365-70 hi ha 53 focs i en el de l'any 1378, 47 focs. A finals del segle XV, en el fogatge de l'any 1497, es comptabilitzen 30 focs per Dosrius i Canyamars. El castell de Dosrius està documentat entre els segles XI-XII i l'església parroquial apareix mencionada a la documentació a principis del segle XIV, tot i que és molt probable que hi hagués un edifici anterior. Pel que fa a les masies, que en aquell moment eren disperses, també es documenten a partir dels segles XIV-XV. Durant el segle XVI, l'església és ampliada i renovada (any 1526) i hi ha constància documental de la formació d'un nucli de cases al voltant del temple (sagrera), entre els segles XVI i XVII. D'aquesta manera, el primer casc antic de Dosrius estava constituït per la sagrera conformada per la plaça de l'Església, carrer de Sant Antoni, carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, carrer de Sant Isidre, plaça d'Espanya (actual plaça de la República) i el Carreró. Pel que fa al segle XVIII, l'antic carrer de Baix es transforma en el carrer de Pau Casals (primer eixample) i es crea el veïnat de Maspí. Entre els segles XIX i XX s'incorporen el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (eixample dels estiuejants), la Glorieta de Catalunya (actual plaça de Catalunya), el carrer del Marquès de Castell Dosrius (tot i que ja estava definit per les construccions de la plaça de la República i la masia de can Gabarra), carrer d'en Lluís Moret, carrer de Rials i carrer de Sant Llop.</p> | 41.5941600,2.4068700 | 450567 | 4604888 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48074 | Nucli antic de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.02/247; p. 22-41. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.</p> | XI-XXI | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic de perímetre irregular que conforma el casc antic de Canyamars. Està situat a l'extrem de llevant del nucli urbà, entre les zones residencials de can Canyamars (al nord-oest) i can Figueres (a ponent), l'inici del veïnat de Rupit (a llevant) i la riera de Canyamars (a migdia). El traçat del nucli urbà està definit pel pas de la carretera B-5101 de Dosrius a Canyamars, que finalitza a l'entrada del casc antic per la banda de ponent. El nucli es va desenvolupar a la banda de migdia de l'església parroquial de Sant Esteve, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers de perfil estret, amb edificacions en general entremitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis. La majoria es cobreixen amb cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. Presenten trets significatius com obertures emmarcades en pedra i decoracions destacables.</p> | 08075-164 | Nucli urbà de Canyamars | <p>Les primeres dades de població del municipi de Dosrius són de mitjans del segle XIV. Així doncs, en el fogatge de l'any 1358 hi consten 39 focs per a Dosrius i Canyamars. Posteriorment, en el fogatge dels anys 1365-70 hi ha 53 focs i en el de l'any 1378, 47 focs. A finals del segle XV, en el fogatge de l'any 1497, es comptabilitzen 30 focs per Dosrius i Canyamars. L'església parroquial està documentada des de l'any 1324 i, pel que fa a les primeres masies, que en aquell moment eren disperses, també es documenten a partir dels segles XIV-XV. Pel fogatge de l'any 1553 tenim notícia de més cases i masies. Entre els segles XVII i XVIII, l'aparició de masies disperses continua, tot i que també es va formant una sagrera a la banda de migdia de l'església parroquial (la Barberia, can Pifanyo, can Llibre del carrer). A mitjans del segle XIX, els carrers del voltant del temple ja estan conformats (carrer de Sant Esteve i carrer de Sant Josep). En un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, dins del veïnat de l'Església de Canyamars, hi consten catorze edificis i setanta quatre habitants. Posteriorment, entre finals del segle XIX i principis del XX, el creixement del nucli urbà de Canyamars es dispara per la construcció de la carretera B-5101 (1914-1917) i l'increment de l'estiueig relacionat amb la salut. A mitjans del XX, la creació de l'empresa Manufactures Canyamars, situada a l'extrem sud-est del casc antic, i el naixement dels habitatges de segona residència incrementen el perímetre (camí de la Creueta, camí del Pou del Glaç i el primer tram del carrer Major, entre les cases de ca la Sèbia i ca la Miguelita i el camí del Pou del Glaç). L'any 1972 s'incorpora la plaça de la Germandat de Sant Josep (a l'extrem de ponent del casc antic).</p> | 41.6011800,2.4476900 | 453974 | 4605645 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48074-foto-08075-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48074-foto-08075-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48074-foto-08075-164-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48075 | Indústria Polinex, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-polinex-sa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/015. 'L'ex-alcalde sr. Antoni Samsó'. El Comú, núm. 8, p. 4.</p> | XX | <p>Edifici industrial aïllat de grans dimensions, que consta de diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. A la banda de llevant de la construcció hi ha una gran nau de planta irregular, coberta amb quatre teulades de dues vessants i distribuïda en soterrani i dues plantes. Presenta grans finestrals rectangulars als pisos superiors i un plafó d'obra que amaga la coberta i on es troba el nom de l'empresa. Aquest volum està enllaçat amb la resta mitjançant un cobert que cobreix la zona de càrrega. A la banda de ponent hi ha dues grans naus de planta rectangular. La que està alineada amb la carretera presenta una coberta esglaonada formada per set volums disposats a mode de dents de serra, amb teulades d'un sol vessant. L'altra nau està coberta amb teulada de dues vessants. A la banda de ponent d'ambdues naus hi ha l'accés principal al recinte i les oficines. Es tracta de dos volums rectangulars disposats en perpendicular a les naus, amb les cobertes planes i distribuïts en dos i tres nivells. Presenten obertures rectangulars disposades en franges horitzontals i amb lamel·les verticals orientables. Unint-los hi ha un volum rectangular a mode de torre, amb la coberta plana i quatre nivells. La seva façana presenta una gran vidriera disposada als pisos superiors i està coronat amb el nom de l'empresa pintat al parament: 'POLINEX, S.A'. En general, la construcció presenta els paraments d'obra vista i d'altres d'arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-165 | Carretera B-510, km. 3,3 - Polígon industrial dels Joncs - Zona de Dosrius | <p>L'any 1967, l'empresa Polinex, S.A. va sol·licitar llicència d'obres a l'Ajuntament de Dosrius per construir una fàbrica destinada a la fabricació de plàstics lleugers emmotllats, del ram de l'envàs alimentari. Es tractava de la nau coberta amb les dents de serra. El dia 6 de juny de 1968 es va concedir l'esmentada llicència. L'any 1969 es va ampliar amb la construcció de dos magatzems situats prop de la riera. Posteriorment, l'any 1974 es va tornar a ampliar amb la construcció de la nau de la banda de llevant. La darrera ampliació es dugué a terme l'any 1977 amb la construcció d'un magatzem adossat a la nau original. Fins a finals dels anys 80 i principis dels 90, era l'única empresa que hi havia a Espanya destinada a la fabricació de safates de poliestirè per a l'alimentació.</p> | 41.5924400,2.4015700 | 450124 | 4604700 | 1968 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48076 | Manufactures Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manufactures-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86, 113-116, 162-163. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.04/018. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 128-131. MORENO, Silvestre (2010). 'Manufactures Canyamars, S.A.'. Revista Argonaut@s [en línia], núm. 1, p. 4. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 102. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XX | Alguns tancaments estan degradats. | <p>Edifici industrial i cantoner de grans dimensions, format per quatre grans cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. Aquests volums són rectangulars, presenten les cobertes de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. En general, la construcció compta amb grans finestrals rectangulars de perfil horitzontal. De la façana principal, orientada a llevant, destaca un cos de planta quadrada disposat a mode de torre, que integra les escales interiors. Està cobert amb teulada plana i decorat amb un pèrgola superior de formigó sostinguda amb pilars. Les façanes vistes d'aquesta torre estan integrades per uns grans paraments de vidre emmotllat que recorren tota la superfície. També destaca, a l'extrem de tramuntana, un plafó de pedra amb la representació d'una gran tortuga (logo de l'empresa) i el rètol amb el nom de l'empresa al centre del parament ('CAÑAMÁS'). La construcció presenta els paraments amb el maó de l'obra vist.</p> | 08075-166 | Carrer Major - Baixada de la Fàbrica de la Tortuga - Canyamars | <p>L'empresa Manufactures Canyamars tingué, tant socialment com econòmica, un gran impacte i importància dins de Canyamars i, per extensió, en el municipi de Dosrius. L'any 1950-1951, la família formada per Antoni Santfeliu i Catalina Vila Picó, estiuejants del veïnat de Rimbles de Canyamars, feren construir un primer edifici en uns terrenys cedits per Francisco Rovira. La nau estava situada al final del carrer Major de Canyamars, al costat de la casa de can Rovira del poble, i fou feta pel mateix Francisco Rovira, que era paleta. L'any 1955 ja hi treballaven entre 30 i 40 persones, gairebé tot dones. L'any 1960 esdevé societat anònima i l'any 1964 es demana permís per ampliar-lo, construïnt un nou edifici enganxat a la nau inicial. Els terrenys foren adquirits a la família Rovira de can Pifanyo. El permís d'obres data de l'any 1965. Amb aquesta ampliació, l'edifici passa a ser una fàbrica tèxtil amb magatzem i garatge per als camions, màquines de teixir (primer pis), confecció (segon pis) i el pis del porter i el despatx (tercer pis). Segons les fonts orals, l'any 1975 hi treballaven unes 100 persones. L'empresa va tancar les seves portes l'any 1980.</p> | 41.6011000,2.4481200 | 454010 | 4605635 | 1950-51 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48076-foto-08075-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48076-foto-08075-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48076-foto-08075-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Tortuga. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48077 | Creu de terme de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 136. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.01/162. 'La creu de Dosrius'. Revista Argonaut@s [en línia], núm. 12, març-maig 2013, p. 13. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103.</p> | XX | <p>Creu de terme aïllada de pedra granítica, situada damunt d'un basament rectangular i esglaonat. El primer graó està format amb petites llambordes mentre que el segon consta de quatre grans blocs. Damunt seu hi ha dos graons més de perfil poligonal. El fust, que també és poligonal està rematat amb una esfera damunt la que s'assenta la creu grega de quatre braços iguals. L'alçada total és d'uns 3 metres i no presenta cap decoració escultòrica.</p> | 08075-167 | Carretera B-510, km. 3,3 - Zona de Dosrius | <p>La creu de terme de Dosrius fou construïda pels voltants de l'any 1950 per part de l'empresa Maynou d'Órrius. De la seva execució se'n van ocupar dos picapedrers de Dosrius, Bernardí Pujol i Jaume Boix. És de granit, pedra molt abundant a les pedreres de Dosrius i d'Órrius d'aquells moments. En unes fotografies datades el mes de novembre de l'any 1950, es pot veure la imatge de la Mare de Déu de Fàtima davant d'aquesta creu. Aquesta processó va ser un esdeveniment molt concorregut i celebrat al poble, amb carrers i cases engalandes. Pel que sembla, inicialment es van plantar dos xiprers emmarcant la creu, tot i que amb el pas del temps i probablement les obres de remodelació de la carretera B-510 van desaparèixer (és probable que la creu fos trasllada uns metres quan es va construïr la darrera rotonda d'accés al poble).</p> | 41.5929000,2.4029200 | 450237 | 4604750 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48078 | Creu de terme de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 126. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.02/163. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27.</p> | XX | <p>Creu de terme aïllada de ferro forjat, situada damunt d'un basament troncopiramidal bastit amb blocs de granit escairats. La creu és llatina i està ornamentada amb reganyols en espiral disposats simètricament al voltant dels braços i en l'encreuament dels mateixos. El fust està decorat amb una estrella de vuit puntes central. L'alçada total és d'uns 2,5 metres.</p> | 08075-168 | Avinguda de Lluís Companys - Carrer Major - Canyamars | <p>La creu de terme de Canyamars fou construïda l'any 1952 a instàncies del rector de la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, mossèn Artur Vicente Ortiz. Fou construïda amb la intenció de tenir una creu de terme a l'entrada del nucli urbà (fins aquell moment, la creu del camí de la Creueta feia aquesta funció) i també en motiu de la Missió extraordinària dedicada a les ànimes, que va tenir lloc a Canyamars durant el mes de novembre del mateix any.</p> | 41.5989800,2.4440800 | 453672 | 4605402 | 1952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48079 | Creu del camí de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cami-de-la-creueta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.03/164. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.</p> | XIX | <p>Creu aïllada de ferro, situada damunt d'un basament rectangular bastit amb blocs de granit (0,80 metres), damunt del que s'assenta una pedra circular de molí amb incisions (1,30 metres de diàmetre). La creu és llatina (0,70 metres d'alçada) i està ornamentada amb reganyols en espiral disposats al voltant de l'encreuament dels braços. Aquests braços tenen inscripcions referents a la seva construcció: 'OBRES JAUME AMAT Y JOSEP FRADERA LLIBRE' (anvers), 'PRESIDENT DE LAS OBRAS JOAQUIM LLETJOS (lateral esquerre), 'A (?) MAIG DE 1868 ECONOMO (?) MIQUEL BALLART' (lateral dret), 'FOU TRASLADADA DEL SEMENTIRI AQUÍ' (revers).</p> | 08075-169 | Camí de la Creueta - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>Pel que indica la inscripció, la creu fou construïda l'any 1868 per en Jaume Amat i en Josep Fradera Llibre, cognoms relacionats amb dues masies del terme, can Bruguera dels Planells i can Llibre de Pagès. En Joaquim Lletjós era el propietari de la masia de can Galzeran, situada a pocs metres de la creu. Tot i que la inscripció ens diu que fou trasllada des del cementiri, segons les fonts orals, la creu sempre havia estat en el mateix lloc i es creia que hi havia alguna persona enterrada. També es creia que tant les pedres de la base com la pedra cilíndrica provenien del Molinot, molí fariner de Canyamars. Fins l'any 1952, la creu feia les funcions d'una creu de terme i s'hi anava en processó per fer la benedicció del terme. En realitat es tracta d'una creu de pedró (aquestes creus delimitaven una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita).</p> | 41.6022700,2.4476400 | 453971 | 4605766 | 1868 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48079-foto-08075-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48079-foto-08075-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48079-foto-08075-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Creueta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48080 | Creu de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.04/165. CASALS, Gaspar; ROSSELL, Jordi (2007). 'Els Tres Turons'. L'Aulet, núm. 7, p. 13. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 26-27.</p> | XX | <p>Creu llatina aïllada i formada per dos tubs circulars de ferro, amb els braços lligats per una creuera central i els extrems tapats amb peces poligonals roscades. Està pintada de color negre i encastada en un fonament de formigó enterrat sota terra.</p> | 08075-170 | Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La creu actual fou construïda pels voltants del anys 80 del segle XX, per encàrrec de la família Sagalés Corrons. La creu original era de fusta de pi i fou cremada per una bretolada. Tot i que no se'n coneix la funcionalitat és probable que servís de senyal d'una cruïlla de camins. En aquest sentit, aquesta creu separa els termes municipals de Dosrius i d'Arenys de Munt, marcant quatre destacables camins: el de Canyamars, el del Corredor, el d'Arenys de Munt i el de Mataró, per la font del Mal Pas. Tot i això no es pot descartar que també tingués un sentit religiós. Segons les fonts orals, en aquest enclavament sempre hi havia hagut una creu, tot i que ningú recorda que s'hi haguessin fet processons, benediccions o actes religiosos.</p> | 41.6126500,2.4956000 | 457974 | 4606894 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48080-foto-08075-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48080-foto-08075-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48080-foto-08075-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48081 | Creu del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.05/166. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 11.</p> | XVII | <p>Creu de ferro forjat de petites dimensions, situada damunt d'un pilar de planta quadrada amb el basament motllurat i un capitell de grans dimensions. Tot el conjunt és de pedra granítica i presenta inscripcions gravades tant a l'anvers com en un dels laterals del pilar. A l'anvers es pot llegir 'IHS M 1627 HOBRES', i al lateral 'MONSERAT ARENAS · IOAN BOSCH'. Les inscripcions fan referència als anagrames de Jesús i Maria i als obrers de la parròquia Montserrat Arenas i Joan Bosch. La creu és grega i el ferro està picat i treballat.</p> | 08075-171 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La creu fou construïda l'any 1627, poc temps després que l'església de Sant Andreu del Far (situada al seu costat) esdevingués parròquia. Els personatges als que al·ludeix la inscripció pertanyien a importants famílies del veïnat del Far (masies de ca l'Arenes i de can Bosc). De fet, dins del temple, hi ha una sepultura datada l'any 1631en la que hi ha gravat el nom 'MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS'. Segons les fonts orals, la creu sempre ha estat en el mateix indret. Es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita.</p> | 41.6235100,2.4368300 | 453086 | 4608129 | 1627 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Creu de Pedró. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48082 | Creu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 83-86. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27.</p> | XX | <p>Creu de ferro situada damunt d'un basament de pedra granítica de planta poligonal, rematat amb una taula poligonal també. La creu és llatina, amb els braços carejats i units amb un clau central, i rematats amb una flor de lis als extrems (una d'elles trencada). El ferro està picat i treballat amb l'any 1957 gravat. Tota l'estructura està assentada damunt d'un paviment de pedra circular. Al seu voltant hi ha cinc petits trams de fust poligonals i set xiprers.</p> | 08075-172 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La creu va ser dissenyada i forjada per Francesc Ximenes per encàrrec els membres de l'Ordre de Sant Francesc de Mataró, que es dedicaven a restaurar temples després de la guerra Civil. La creu es va instal·lar fora del recinte del santuari el dia 1 de desembre de 1957, al mig de la denominada plaça de la creu del Corredor. Els fusts de columna simbolitzen els set Dolors de la Mare de Déu, tot i que actualment només hi ha cinc elements. Tot i que la creu ha estat identificada com una creu de terme, en realitat es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita, en aquest cas el Santuari del Corredor. Tot i això, segons mossèn Abril, el capellà beneïa des de la creu tot el terme de la parròquia i, en el cas del Corredor, tots els pobles de la rodalia.</p> | 41.6260100,2.4801700 | 456698 | 4608384 | 1957 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48083 | Sant Pancraç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pancrac | XIX-XX | No hi ha tancaments i la vegetació afecta sobretot a la coberta. | <p>Petita ermita d'una sola nau amb l'absis semicircular. Tant la nau com el presbiteri estan coberts per dos sostres de maó pla, damunt d'una solera de bigues i llates de fusta. A l'exterior, aquestes cobertes són de teula àrab i de dues vessants. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un òcul superior amb una creu grega de ferro. Una escala de pedra de vuit graons dóna accés al portal. A les façanes laterals hi ha petites finestres rectangulars i dos forats de ventilació rectangulars decorats amb motius vegetals. Totes les façanes estan rematades amb una gran motllura. Destaca també una espadanya sense campana, amb coberta de dues vessans. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-173 | Costes d'en Terrades - Zona de Dosrius | <p>No s'ha trobat cap referència documental relacionada amb l'ermita. L'única dada que tenim és no fou mai consagrada. La construcció fou condicionada i repintada pels voltants de l'any 2014-2015. Està inclosa dins de les propietats de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 41.5877100,2.3927800 | 449388 | 4604180 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'ermita està flanquejada per dos grans xiprers. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48084 | Cal Mosquit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mosquit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: .RU.30/049. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C. CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular, situada davant de la masia de can Vallmajor. De fet, la façana posterior de la construcció està orientada al jardí d'aquesta masia, tancant el recinte per la banda de ponent. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuïda en planta baixa i pis, amb tres crugies. El parament principal, orientat a ponent, presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets. El portal té un voladís superior en força mal estat de conservació, mentre que les finestres del pis superior presenten els ampits de pedra motllurats. Adossat a la façana de migdia hi ha un petit volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-174 | Carrer de can Vallmajor, 13 - Dosrius | <p>Aquest edifici era la masoveria de la masia de can Vallmajor. El topònim prové d'un dels masovers que s'hi havien estat durant el segle XX. Els darrers masovers daten de l'any 1998.</p> | 41.5958400,2.4054100 | 450447 | 4605075 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48084-foto-08075-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48084-foto-08075-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48084-foto-08075-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48085 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-2 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.23/042.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i està adossat a la banda de tramuntana de la casa de cal Músic. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. La finestra de la planta baixa de la façana principal està protegida amb una reixa de ferro. La façana principal està rematada amb un ràfec de teula àrab i una tortugada de ceràmica que baixa per una de les cantoneres. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un petit volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Està bastit amb maons i destinat a corts. Aïllat al costat de tramuntana hi ha un altre volum auxiliar de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i una sola planta. Presenta obertures rectangulars i està bastit en maons, tot i que amb els paraments arrebossats.</p> | 08075-175 | Carrer de la Pujada del Castell, 23 - Dosrius | <p>Antigament, el camí ral per anar a Canyamars i el Far passava per davant de la casa (actual ronda de Francesc Macià) i, a uns 300 metres de distància, hi havia el safareig i la font del Vitxi (actualment desapareguts). Tot i això, la casa s'alimentava amb l'aigua de la Mina del Rector, que estava situada al paratge conegut com la Font d'en Sala. L'any 1942, Esteve Albert va demanar a la propietària de la casa que li fes un dipòsit per abastir d'aigua la seva masia, donat que la mina no passava per les seves terres, tot i que el naixement sí que hi era.</p> | 41.5970800,2.4076700 | 450636 | 4605211 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48085-foto-08075-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48085-foto-08075-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48085-foto-08075-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48086 | Can Jubany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jubany-0 | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per tres grans cossos adossats. Presenten cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Tenen un porxo davanter amb coberta d'uralita. La part més destacable és el volum de llevant. De la façana principal destaca un portal d'arc rebaixat a l'extrem de ponent i les finestres del pis superior, amb els ampits motllurats. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit volum auxiliar reformat. Al seu costat hi ha un pou de planta circular. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Els paraments estan arrebossats i pintats.</p> | 08075-176 | Carrer de la Pujada del Castell, s/n - Dosrius | 41.5968900,2.4065900 | 450546 | 4605191 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48086-foto-08075-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48086-foto-08075-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48086-foto-08075-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48087 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 118. 'L'entrevista'. El Comú, núm. 17, p. 6.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres reformat de planta rectangular, que es troba elevat uns sismetres respecte al nivell del carrer Major. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La construcció té senzilles obertures rectangulars i compta amb un volum rectangular adossat a la façana de ponent. És d'una sola planta i està cobert amb una terrassa plana. Davant de la façana principal hi ha una gran terrassa semicoberta per un porxo reformat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-177 | Carrer de Sant Josep, 14 - Canyamars | <p>L'edifici inicià la seva activitat econòmica l'any 1920 com a botiga de queviures i fonda. L'any 1924, l'avi Miqueló va fer la sala de ball del poble a l'espai on hi havia hagut el celler. Una filla de la família fou la fundadora de l'Hostal Nou. Fins aquell moment, la botiga de can Miqueló era l'única que hi havia a tot el poble de Canyamars.</p> | 41.6010600,2.4471200 | 453927 | 4605632 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48087-foto-08075-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48087-foto-08075-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48087-foto-08075-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48088 | Pou de glaç de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.06/167. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 43-44. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 124. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 11.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de planta circular soterrada que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular. Presenta un diàmetre d'uns 20 metres i una amplada de mur d'un metre aproximadament. El seu perímetre està delimitat amb una tanca metàl·lica per evitar accidents.</p> | 08075-178 | Bosc de la Torre - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental d'aquest pou apareix en un document datat entre els anys 1770 i 1780, on també es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn del gel: 'En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atrás eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera'. El pou de glaç de can Bosc formava part de les propietats de la masia de can Bosc, situada a prop seu. S'alimentava amb l'aigua de la font del Ferro, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6217600,2.4482400 | 454035 | 4607929 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48088-foto-08075-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48088-foto-08075-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48088-foto-08075-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, compta amb un plafó explicatiu de com funcionava i està inclòs dins de tres dels itineraris senyalitzats del parc (SL-C 80, Dosrius 7 i 7A). | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48089 | Pou de glaç de can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-farrerons | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.09/170. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de grans dimensions i planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular. L'estructura està enrunada en el sentit del pendent que marca el terreny.</p> | 08075-179 | Torrent del Molinot o de can Móra - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental relacionada amb els pous de glaç del municipi de Dosrius està datada entre els anys 1770 i 1780. El pou de glaç de can Farrerons és propietat de la masia de can Farrerons, situada al nord de l'estructura. Probablement s'alimentava amb l'aigua del torrent, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6246000,2.4435000 | 453642 | 4608247 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48089-foto-08075-179-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48090 | Pou de glaç de can Gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-gel | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.08/169. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5.</p> | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de grans dimensions i planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica), tot i que se'n conserva la seva arrencada. Aquesta era bastida en maons. També es conserva l'obertura per on s'introduïa el gel, d'arc rebaixat i bastida en maons. A l'interior s'observen diversos forats de bastida d'obertura rectangular i el forat de desaigüe a la part inferior. Tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel.</p> | 08075-180 | Veïnat de Rimbles, 1 - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. El pou de glaç de can Gel és propietat de la masia de can Gel, situada al sud de l'estructura. La primera referència documental d'aquest pou és de l'any 1751. Es tracta d'un establiment de l'ús d'aigües per a l'explotació d'un pou de glaç que s'havia de construir, on es menciona que es podria utilitzar l'aigua de la riera Rupitera i de la de can Llibre: '......Joseph Gel labrador parroquia S. Estevan de Cañamas y de sus sucesores de la facultad de valerse de las aguas de la riera rupitera i de la que transcurre por la riera de Llibre, no solo para el uso de un molino harinero sino para congelar otras aguas y recoger el hielo, fabricar un pozo, para conducirlo en él con sus balsas para congelar las aguas y demás....'. Posteriorment, en un document datat entre els anys 1770 i 1780, es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn dels pous de glaç: 'En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atras eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera'. Segons les fonts orals de la família Gel, durant bona part del segle XX, el pou s'utilitzà com a abocador de brossa. Segons sembla, a la coberta, que fou desmuntada (i els materials reaprofitats), hi havia una porta per entrar-hi el gel per dalt. Pel que fa a les basses, estaven per sota del pou, a peu de la riera. Aquestes basses es glaçaven de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple). Durant el mes d'abril de l'any 2018 es va dur a terme una campanya de neteja i prospecció de l'estructura per tal de topografiar-la i documentar-la.</p> | 41.5938600,2.4363600 | 453025 | 4604838 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48090-foto-08075-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48091 | Pou de glaç de can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-cames | XVIII | Enrunat i cobert per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Restes d'una estructura aïllada de planta circular soterrada, que aprofita el desnivell del terreny. Està bastida en pedres de diverses mides, disposades de manera regular i lligades amb morter de calç. Ha perdut la coberta (probablement una volta semiesfèrica) i tampoc hi ha restes de la bassa de la que n'extreïa el gel. L'estructura està enrunada en el sentit del pendent que marca el terreny.</p> | 08075-181 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. La primera referència documental relacionada amb els pous de glaç del municipi de Dosrius està datada entre els anys 1770 i 1780. És probable que el pou s'alimentés amb l'aigua de la riera, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda. Aquesta bassa es glaçava de manera natural i el gel que es formava era extret i dipositat a l'interior del pou. Els blocs de gel es col·locaven en capes separades amb elements vegetals per evitar que s'enganxessin (fulles de falguera, per exemple).</p> | 41.6017800,2.4525800 | 454382 | 4605709 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48091-foto-08075-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48092 | Pou de glaç de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.07/168. DOMINICH I LORENZO, Meritxell. Aixecament topogràfic i modelat en tres dimensions del Pou del glaç de Canyamars (Maresme). Memòria. [Inèdit]. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 19, p. 13, 19; núm. 24, p. 7; núm. 27, p. 26; núm. 34, p. 11. PRATS I TRIAN, Ricard (1988). 'Els pous de glaç'. El Comú, núm. 2, p. 5. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVII-XVIII | <p>Pou aïllat de planta circular i estructura cilíndrica, cobert amb una cúpula semiesfèrica de maons plans a l'interior i teula àrab a la part exterior, amb un ràfec perimetral. L'estructura es troba semisoterrada en el terreny, en una zona amb desnivell. En origen, la meitat de l'alçada del pou estava soterrada, però amb la darrera intervenció es van buidar les terres de la banda de ponent. Presenta un diàmetre de 11,55 metres a l'exterior i de 9,86 metres a l'interior. L'alçada total és de 12,59 metres a fora i d'11,29 metres a dins. L'amplada mitjana del mur és de 0,73 metres a la part cilíndrica i d'1,08 metres a la volta. El mur està reforçat amb tres contraforts exteriors situats a la cara nord, fets de paredat comú. L'estructura presenta dos accessos superiors a la banda de migdia, que permetien l'entrada del gel des de la bassa. Ambdues obertures sobresurten del mur del pou i estan enllaçades per una plataforma. Són d'arc rebaixat bastits amb maons, la principal amb els brancals fets amb carreus de pedra i protegida amb una reixa de ferro. Damunt d'aquesta hi ha una finestra rectangular reformada, originàriament bastida en maons. A la banda nord hi ha una altra porta situada a un nivell inferior i que servia per desempouar. És d'arc de mig punt bastit en maons i els brancals de pedra. Va ser modificada quan es va remodelar l'entorn, ja que originàriament formava un passadís. A l'interior del pou es conserven dos plafons expositius amb les eines bàsiques per empouar el glaç: arpiots, ganxos per arrossegar, serra de fulla amb doble mànec, massa, punxons, tascons, etc. La construcció està bastida en pedra irregular de diverses mides lligada amb morter de calç. A l'altre costat del camí, davant de la cara sud, hi ha la bassa on s'estancava l'aigua que es glaçava. És de planta rectangular i poca fondària (0,56 metres), bastida amb maons i amb un revestiment lliscat interior. Ocupa una superfície de 158,19 metres quadrats. Per transportar el gel fins a l'interior del pou, en un dels extrems de la bassa, hi ha una rampa formada per dos arcs rebaixats bastits amb maons disposada en pendent cap al camí.</p> | 08075-182 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La indústria del gel es desenvolupà a Catalunya entre els segles XVI i XIX. S'utilitzava el gel per conservar els aliments, tractar cops i refredar begudes, entre d'altres. Era transportat en carros i protegit amb palla i es viatjava de nit per evitar la calor diurna. Aquests pous es deixaren d'utilitzar a principis del segle XX. En origen, el pou era propietat de la masia de can Galzeran de Canyamars. La primera referència documental de l'estructura la trobem en un document datat entre els anys 1770 i 1780, tot i que és força probable que la construcció sigui anterior. En aquest text es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn dels pous de glaç: 'En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atrás eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera'. Posteriorment, en un conveni de redempció de censos del mas Galzeran de Canyamars, datat el 8 de juny de 1912, consta l'existència d'un molí, un trull i dos pous de glaç: 'Primo todo aquel manso nombrado Galcerán […] con todos sus dchs y pertinencias junto con las casas en el construidas, corrales, bodega, algibar con agua viva corriente y continua delante las dichas casas, y con su molino, vulgo trull, y demás edificios de hacer azeyte con un molino arinero, con su balsa, muela y demás arreos y aparatos construhidos cerca las dichas casas, con dos possos para poner hielo, el uno grande y el otro mas pequeño, con sus balsas, construidos cerca la casa del referido manso, con una casita construida mas arriba del dicho posso grande'. L'anterior propietari del pou explica que el seu avi sempre contava que les darreres carrerades de glaç foren enviades a la Diputació de Barcelona, per a les recepcions oficials, tot i que no hi ha constància de l'any. El pou és propietat de l'ajuntament de Dosrius des de l'any 2007. Ha estat restaurat i l'entorn arranjat, creant una petita àrea de lleure al costat. Podia emmagatzemar 726,6 metres cúbics de glaç i a la bassa s'hi podien embassar 89,69 metres cúbics d'aigua i gel. En l'actualitat s'utilitza com a sala de concerts o com a espai multifuncional (entre d'altres s'hi han fet casaments).</p> | 41.6040300,2.4546500 | 454556 | 4605957 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48092-foto-08075-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48092-foto-08075-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48092-foto-08075-182-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: pou de glaç de can Galzeran, pou de glaç de can Prats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48093 | Safareig de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-barca | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.20/181. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII-XIX | Completament cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida amb maons i presenta un revestiment lliscat a l'interior, tot i que força degradat. A la banda del camí es conserva un tram d'un tub que probablement canalitzava l'aigua per desaigüar l'estructura.</p> | 08075-183 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fons orals, l'estructura presentava unes mides aproximades de 10 m d'amplada x 20 de llargada i uns 2 metres d'alçada. Tot i que popularment és coneguda com a safareig, es tracta d'una bassa d'abastament d'aigua i reg de conreus. L'aigua provenia del canal del Sot del Gall. El topònim amb el que es coneix l'estuctura prové del fet que, a mitjans del segle XX, la família Prats, propietària dels terrenys, hi tenia una barca. Quan plovia i el cabal de la riera s'incrementava utilitzaven la barca per navegar-hi.</p> | 41.6024800,2.4524100 | 454369 | 4605786 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48093-foto-08075-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48093-foto-08075-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48093-foto-08075-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48094 | Safareig de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-quintana | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 57. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.18/179. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XIX-XX | Cobert de vegetació i amb runes a l'interior. | <p>Estructura aïllada de planta circular d'uns 8 metres de diàmetre, que presenta un revestiment arrebossat exterior i un lliscat a la cara interior. Probablement l'estructura és bastida en maons, toti que no s'ha pogut comprovar.</p> | 08075-184 | Carrer de la Quintana - Canyamars | <p>Tot i que popularment és coneguda com a safareig, es tracta d'una bassa d'aigua per al reg de les feixes de la Quintana de ca n'Homs, propietària tant del safareig com d'aquestes terres. S'alimentava de l'aigua del pou de la masia ca n'Homs, situada damunt seu, a l'altra banda del carrer Major, i també de la que sobrava del safareig de n'Homs, relativament proper també.</p> | 41.5993300,2.4459700 | 453830 | 4605440 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48094-foto-08075-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48094-foto-08075-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48094-foto-08075-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: safareig de la Quintana de ca n'Homs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48095 | Safareig de la Resclosa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-resclosa-de-baix | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.16/177. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 19. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta quadrada actualment coberta de vegetació. Està bastida amb maons i reforçada amb pilastres adossats. El mur de la banda de migdia té una alçada superior a la resta i presenta un senzill broc en un dels extrems per on rajava l'aigua. A l'interior hi ha un revestiment lliscat.</p> | 08075-185 | La Resclosa - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'una bassa de reg que s'abastia d'una mina propera. Fins a mitjans de la dècada dels anys 60 del segle XX, les feixes del voltant de l'estructura eren conreades per diverses famílies, que feien torns per poder regar els seus horts amb l'aigua d'aquesta bassa.</p> | 41.5922100,2.4036200 | 450295 | 4604673 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48095-foto-08075-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48095-foto-08075-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48095-foto-08075-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48096 | Safareig de les Diviues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-les-diviues | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 57. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.14/175. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 18.</p> | XIX | Cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. La part inferior dels murs està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i lligada amb morter de calç, mentre que la part superior està feta de maons. Presenta un revestiment lliscat a l'interior, tot i que força degradat. Temps enrera estava delimitada amb una tanca metàl·lica actualment força degradada. Al costat de ponent de l'estructura hi ha una mina de planta rectangular coberta amb una volta d'arc de mig punt bastida amb maons plans, amb els murs bastits amb carreuons de pedra disposats en filades regulars.</p> | 08075-186 | Les Figueretes - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'una bassa de reg pels horts que hi havia situats a la zona i que s'abastia amb l'aigua de la mina que hi ha situada al seu costat. Aquesta mina forma part de l'obra d'explotació de les aigües de Dosrius, construïda entre els anys 1868 i 1882 per la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A., que estava a càrrec de la canalització de l'aigua de Dosrius cap a Barcelona.</p> | 41.5959200,2.4130800 | 451086 | 4605080 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48096-foto-08075-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48096-foto-08075-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48096-foto-08075-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48097 | Safareig del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-comu | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 30. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'El Comú: Cent anys d'història. Documents i imatges'. Duos Rios, núm. 3, p. 118-131. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.11/172. JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'El Comú: Història, funcions, sentiments'. El Comú, núm. 1, p. 6. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XX | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, protegida per un porxo reformat amb la coberta de teula àrab de quatre vessants, rematada amb una claraboia superior, i sostinguda amb una estructura de bigues de fusta interior i quatre pilars de fusta. El safareig està format per un mur arrebossat i pintat, amb tres pilars plans a les cantonades i la part superior bastida amb cairons inclinats per facilitar el rentat. En canvi, a la banda de llevant, hi ha una pica rectangular i una font. Aquesta font emana d'un pilar quadrat amb el coronament ondulat mitjançant un broc metàl·lic. L'aigua cau a l'interior d'una pica de pedra de planta quadrada. Ambdues piques presenten un rebaix central que deixa passar l'aigua cap a l'interior del safareig.</p> | 08075-187 | Carrer de Sant Isidre, s/n - Dosrius | <p>Entre els anys 1914-1917 es va construïr la carretera de Dosrius a Canyamars, que en origen passava pel bell mig del nucli urbà (carrer de Lluís Moret). Amb la construcció d'aquesta via es va haver d'enderrocar el safareig públic original, que quedava al mig del traçat, i construïr-ne un de nou uns metres més amunt. El nou safareig es va construïr entre els anys 1915-1916, segons consta en una acta de l'ajuntament de Dosrius relacionada amb les despesses de construcció de l'estructura. L'any 1958 es va construïr la primera coberta que, tot i el projecte arquitectònic inicial, es va acabar fent d'uralita. El safareig va ser clau per a la vida dels dosriuencs fins a mitjans dels anys 70, moment en que es crea la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius (1973-1975). L'estructura fou rehabilitada l'any 1999 i és tal com ha arribat fins als nostres dies. Fins l'any 1973, la majoria de cases del poble anaven a buscar l'aigua als diferents safareigs i fonts escampats pel poble. El safareig del Comú, al marge d'aquestes necessitats, també era un punt de trobada i vida social. No queda clar d'on provenia l'aigua que l'abastava, tot i que certes informacions afirmaven que venia de la mina que alimentava el safareig d'en Mandri, molt pròxim al Comú, o bé d'una mina que hi havia a l'entrada de cal Raio, al carrer de Sant Iscle i Santa Victòria. Tot i això, durant força temps, l'aigua provenia d'una mina que la Companyia de les Aigües té al carrer Barcelona. Actualment, l'aigua prové d'una 'deixa' de la Companyia d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència del conveni signat amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (1882). Donada la significació social, històrica i patrimonial de l'estructura, el safareig del Comú ha estat objecte de diverses iniciatives de caire cultural: va donar nom a la primera revista d'àmbit local del municipi (Revista el Comú, 1988-1991), fou objecte d'un concurs d'idees per a la seva rehabilitació (1998), fou un dels elements destacats d'un llibre infantil dedicat al municipi (2006), fou un dels escenaris més representatius per commemorar el centenari del naixement d'Esteve Albert (Pessebre de l'Esteve Albert, 2014) i de la Fira 'El Dosrius del 1900' (2015) i va ser objecte d'un acte centrat en aquesta estructura, organitzat per l'Arxiu Municipal de Dosrius, en motiu del seu centenari l'any 2016 (xerrada, exposició i representació teatral a càrrec dels dosriuencs).</p> | 41.5948400,2.4071100 | 450588 | 4604963 | 1916 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48097-foto-08075-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48097-foto-08075-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48097-foto-08075-187-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: el Comú. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48098 | Safareig d'en Mandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-den-mandri | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.12/173. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 18.</p> | XVIII-XIX | Completament cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està situat sota un talús del carrer de Lluís Moret, en una antiga zona d'horts. L'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment i lligada amb morter de calç, amb una filada de maons a la part superior. A la banda de migdia hi ha la zona destinada a safareig, reformada, i un banc corregut adossat al parament i amb les mateixes característiques constructives que la resta de l'estructura. Destaca una canalització rectangular paral·lela al talús de terreny, que distribuïa l'aigua del safareig per regar els horts. Al costat de ponent de l'estructura, a l'altra banda del carrer, hi ha la boca d'una mina tancada amb una portella metàl·lica.</p> | 08075-188 | Carrer de Lluís Moret - Dosrius | <p>El topònim Mandri apareix documentat per primera vegada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi apareix citat 'Mas Mandri de Dosrius, amb les seves terres confessat per Arnau de Rey'. La masia de can Mandri (o cal Rei) fou derruïda cap a l'any1930, quan la propietat fou adquirida pel propietari de can Serra, situada damunt del safareig. L'aigua de la que s'alimentava provenia de la mina situada a l'altra banda del carrer.</p> | 41.5956800,2.4076100 | 450630 | 4605056 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48098-foto-08075-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48098-foto-08075-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48098-foto-08075-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48099 | Safareig i font d'en Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-font-den-jeroni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.13/174. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII-XIX | Completament cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. El safareig està bastit amb maons, presenta pilars a les cantonades i un revestiment lliscat a l'interior. A la cantonada sud-oest hi ha la font, que emana d'un pilar més alt que els anteriors cobert amb una petita volta de maó pla. A la cara sud d'aquest pilar hi ha una portella metàl·lica rectangular. L'aigua raja a través d'un broc de ferro malmès i cau dins d'una pica de planta quadrada connectada amb el safareig.</p> | 08075-189 | Bosc d'en Gavarra - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'una bassa de reg pels horts que hi havia situats a la zona i que s'abastia amb l'aigua d'una mina que hi havia situada a la brolla superior i també de la vinya del Xicarret. Des d'aquest safareig, l'aigua es feia arribar fins al safareig que hi ha situat just al davant de la casa de can Jeroni, situada a prop seu.</p> | 41.5916800,2.4102100 | 450844 | 4604610 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48099-foto-08075-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48099-foto-08075-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48099-foto-08075-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Serp. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48100 | Safareig-bassa de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-bassa-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.22/183. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35.</p> | XIX | Cobert, en part, de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en pedra, amb els murs arrebossats i presenta un coronament de totxo reformat en dues de les quatre cares. A la cara oest, el coronament està inclinat per facilitar el rentat, tot i que en força mal estat de conservació. En aquesta cara també hi ha una font coberta per la vegetació. L'interior de l'estructura compta amb un revestiment lliscat. Actualment està delimitada amb una tanca metàl·lica.</p> | 08075-190 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>Aquesta bassa servia per regar els camps que envoltaven la masia de ca l'Arenes i, alhora, subministrava aigua a la casa. Pel que sembla, hi ha una mina que abastia l'estructura, situada a poca distància. Aquesta mina presenta una planta en forma d'Y, donat que recull aigües filtrades al sòl de dos llocs diferents. Té dos registres d'accés per poder-la netejar i l'aigua hi transcorre mitjançant una canal de teules ceràmiques. La font que hi ha a la bassa només raja quan a la mina hi ha aigua. També hi havia una altra mina que regava la bassa, però està exhaurida. Fins fa uns 13 anys enrera, a la bassa hi viven granotes.</p> | 41.6194100,2.4610000 | 455096 | 4607661 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48100-foto-08075-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48100-foto-08075-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48100-foto-08075-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48101 | Bassa de can Massuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-massuet | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.21/182.</p> | XIX-XX | Completament cobert de vegetació. | <p>Bassa aïllada de planta irregular formada mitjançant un naixement d'aigua natural. El seu perímetre està situat damunt del canal de can Domingo, que desemboca en la riera de Dosrius. Presenta un diàmetre aproximat d'uns 10 metres i està envoltada de joncs, canyes i falgueres.</p> | 08075-191 | Carrer de can Domingo - Can Massuet del Far | <p>Es tracta d'un element destacable pel que fa a la seva dimensió natural i paisatgística dins d'un entorn urbanitzat. La mínima intervenció humana ha fet que hi hagin sobreviscut diverses espècies de fauna i flora que difícilment podrien viure en un entorn tant transformat.</p> | 41.6185500,2.4222900 | 451871 | 4607587 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48101-foto-08075-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48101-foto-08075-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48102 | Safareig i pou de can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-pou-de-can-terrades-del-moli | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: .S.10/171.</p> | XX | Els revestiments estan degradats. | <p>Conjunt format per un safareig i un pou situats al marge dret de la carretera, en direcció a Dosrius. El safareig és de grans dimensions, presenta una planta circular i està arrebossat. Al seu costat hi ha el pou, que es troba a l'interior d'un edifici de planta quadrada disposat a mode de torre. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants (o pavelló), amb els careners decorats amb ceràmica vidrada i un ràfec sostingut amb barbacana de fusta. Compta amb una porta d'accés rectangular oberta a la façana de ponent i una finestra de les mateixes característiques a la de llevant, protegida amb reixa de ferro. La porta presenta una motllura superior a mode de guardapols. Els paraments estan rematats amb una motllura rectilínia damunt la que s'obren uns petits forats circulars de ventilació de la coberta (sis a cada façana). La construcció està bastida en maons i té els paraments arrebossats i pintats, amb un sòcol inferior. A uns 250 metres a llevant, prop de la ruïnes del molí de can Terrades, hi ha una altra caseta de les mateixes característiques que l'anterior aïllada i envoltada de vegetació. Presenta un sòcol de pedra aplacada delimitat amb una motllura de maó i quatre forats de ventilació rectangulars a cada parament.</p> | 08075-192 | Carretera B-510, km. 2,5 - Zona de Dosrius | <p>Aquestes estructures foren construïdes pel propietari de la masia de can Terrades del Molí pels voltants de l'any 1930, amb la intenció de regar les feixes de conreu que hi havia a la zona. Tot i que en origen aquestes feixes estaven destinades al conreu de secà (els masovers de la masia hi plantaven blat, ordi, civada, etc.), un cop construïdes passaren al conreu de regadiu (mongetes, patates, etc.). En l'actualitat, tant les estructures com les terres estan llogades a una empresa dedicada al viver de plantes. Pel que fa al pou situat al costat del Molí de can Terrades, en l'actualitat està abandonat, tot i que també pot tenir relació amb les obres de canalització de les aigües de Dosrius de finals del segle XIX, per part de la Companyia d'Aigües de Barcelona.</p> | 41.5887900,2.3948000 | 449557 | 4604299 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48102-foto-08075-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48102-foto-08075-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48102-foto-08075-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: safareig d'en Sant Llop, safareig de l'Amadeu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48103 | Safareig i font de n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-font-de-nhoms | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: : I.S.17/178. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 16, 17. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt aïllat i restaurat format per una bassa, amb un safareig i una font integrats. La bassa és de planta irregular i perfil allargassat lleugerament arrodonida. Està formada per un muret semisoterrat amb el parament arrebossat i rematat amb una filada de maons plans. A l'interior presenta un revestiment lliscat i un paviment enrajolat a la mescla. A la cara de migdia s'ubiquen tant el safareig com la font. El safareig és de planta rectangular, està delimitat de la bassa amb un muret d'obra arrebossat i connectat amb la font per una petita obertura circular. Els maons que recorren el seu perímetre estan inclinats per facilitar el rentat. La font presenta una pica rectangular, amb obertura cap a la bassa. L'aigua emanava a través d'un broc metàl·lic, encastat en un pilar d'obra rematat amb una pedra de granit. En l'actualitat, l'aigua brolla d'un pilar bastit amb pedra situat a l'extrem de tramuntana de la bassa, sota del carrer Major.</p> | 08075-193 | Carrer Major - Canyamars | <p>Inicialment, aquest conjunt formava part de les propietats de la masia de ca n'Homs, situada damunt seu. Tenia la finalitat d'emmagatzemar aigua per regar els camps, per a usos domèstics i per rentar la roba. L'aigua de la font provenia del canal de can Vidal mitjançant una mina situada al nord, per sobre del carrer. Les obres de restauració del conjunt es van iniciar a finals de l'any 2015 i van finalitzar el mes d'agost de l'any 2017. L'execució va anar a càrrec de la Brigada Municipal de Manteniment i Serveis de l'Ajuntament de Dosrius, previ conveni amb l'empresa propietària dels terrenys. Es va restaurar el safareig i es van resoldre les filtracions d'aigua que patia la font. Segons les fonts orals, aquest espai també era un lloc de trobada per la gent del poble, un espai social on relacionar-se. Es netejava dues vegades l'any (abans de la Festa de la Germandat de Sant Josep i de la Festa Major d'estiu). Al costat de llevant hi havia dos pollancres bicentenaris que van desaparèixer. A migdia encara es conreen uns horts, a la zona de les feixes del safareig. Antigament havien estat conreades pels masovers de la masia de ca n'Homs.</p> | 41.6006800,2.4467900 | 453899 | 4605589 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48103-foto-08075-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48103-foto-08075-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48103-foto-08075-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El seu entorn està arranjat i el conjunt senyalitzat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48104 | Safareig dels Horts del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-dels-horts-del-rector | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.37/056.</p> | XVII-XVIII | <p>Estructura de planta rectangular situada dins d'un recinte tancat darrera de la Rectoria Vella, i adossada a un edifici auxiliar rectangular amb teulada d'un sol vessant. L'estructura està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb carreus de pedra a les cantonades i coronada per una filada bastida amb maons plans. En alguns trams es conserva el revestiment arrebossat que cobria els murs. Està aixecada respecte al terra mitjançant una plataforma sostinguda amb arcs rebaixats bastits en maons. En l'actualitat presenta un safareig de ciment de factura moderna situat a l'extrem sud-est.</p> | 08075-194 | Horts del Rector - Dosrius | <p>El safareig està situat a l'interior dels Horts de la Rectoria Vella i forma part de les propietats del Bisbat de Barcelona. Està envoltat de feixes de la rectoria, que han estat conreades al llarg del temps per diverses persones. El safareig servia per regar aquestes terres, rentar la roba i obtenir aigua. Al seu costat hi ha una destacable era en força bon estat de conservació.</p> | 41.5950500,2.4063500 | 450525 | 4604987 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48104-foto-08075-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48104-foto-08075-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48104-foto-08075-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48105 | Bassa de ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-larenys | XVIII-XIX | Els cairons superiors estan degradats. | <p>Estructura aïllada de planta rectangular, coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Està bastida en maons, amb els murs exteriors arrebossats i un revestiment lliscat a l'interior força degradat. A la banda de migdia presenta un tram central coronat per cairons a mode de safareig, que servia per rentar la roba. A l'extrem nord-est de la bassa hi ha un surtidor per on s'omplia d'aigua.</p> | 08075-195 | Camps de ca l'Arenys - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | 41.5938600,2.4246600 | 452050 | 4604844 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48105-foto-08075-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48106 | Font i safareig de can Miloca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-miloca | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XVIII | <p>Estructura aïllada de planta quadrada, delimitada per una tanca de torsió metàl·lica. Està situada en un talús del terreny, bastida en pedra i coberta amb un revestiment arrebossat exterior. A la part inferior del mur de llevant hi ha una obertura rectangular que desemboca en una pica de planta més o menys rectangular, delimitada amb pedres irregulars. La cantonada nord-oest de l'estructura està coberta per heura.</p> | 08075-196 | Veïnat del Far, 12 - Zona del Far | <p>Segons la documentació consultada, la font té un cabal d'aigua intermitent. Era utilitzada per regar les feixes de conreu que hi ha situades al voltant.</p> | 41.6234700,2.4559100 | 454675 | 4608115 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48106-foto-08075-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48107 | Pou de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-martorell | XIX | <p>Estructura aïllada integrada en un dels talussos del terreny que l'envolten. Presenta una planta quadrada i està coberta amb una petita volta d'arc rebaixat bastida amb maons plans. Una obertura d'arc rebaixat dóna accés a l'interior, que connecta amb una mina de planta rectangular que marxa en direcció nord, actualment plena de terra. L'accés conserva una de les frontisses de ferro que en origen tancaven l'obertura.</p> | 08075-197 | Camps de can Martorell - Zona de Dosrius | <p>L'estructura està integrada dins de les propietats de la masia de can Martorell, situada damunt seu. Probablement, el pou fou construït a finals del segle XIX per la Companyia d'Aigües de Barcelona, en relació a les obres de canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona. S'alimentava a través de la mina més important i punt inicial de la galeria de conducció anomenada Galeria Vella, ubicada a la finca de la masia de ca l'Estapé. En aquest punt es recolliria l'aigua provinent de la riera de Canyamars amb la construcció d'un barratge anomenat Batllori.</p> | 41.5934000,2.4175700 | 451459 | 4604797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48107-foto-08075-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48108 | Pou de can Tarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-tarau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.27/046.</p> | XIX | En part està cobert de vegetació. | <p>Estructura aïllada de planta irregular situada al bell mig dels camps que hi ha davant de la masia de can Tarau. La banda de llevant és de planta semicircular, mentre que a ponent és rectangular. Presenta dos alts pilars als extrems de tramuntana i migdia que integren una plataforma rectangular amb un bloc rectangular central. L'estructura està bastida amb maons i compta amb un revestiment arrebossat exterior força degradat.</p> | 08075-198 | Camps de can Tarau - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>El pou fou construït a finals del segle XIX per la Companyia d'Aigües de Barcelona, en relació a les obres per a la canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona. De fet, una de les presses subterrànies d'aquest sistema porta el nom de la masia i, alhora, passa pel bell mig de les propietats de la mateixa, des del límit oest de la casa fins a l'edifici de la mina de les aigües (Casilla Courtin). Per aquest motiu, a canvi de la construcció del pou, la Companyia d'Aigües de Barcelona els deixà l'aigua sense càrrec per sempre. En algunes ocasions, si plovia molt i el barratge de la pressa no s'obria, els camps s'inundaven perquè l'aigua aflorava a la superfície.</p> | 41.5931300,2.4045000 | 450369 | 4604775 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48108-foto-08075-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48108-foto-08075-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48108-foto-08075-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48109 | Font del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 69. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 42-43, 68. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.24/185. CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius, p. 134. COMISSIÓ ORGANITZADORA (1990). 'Hem recuperat la Font del Sot'. El Comú, núm. 15, p.36. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 15, 16, 26. 'L'àlbum del Comú. Anys 40'. El Comú, núm. 9, p. 47. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XVIII-XIX | <p>Estructura aïllada i bastida entre dos afloraments rocosos (o talussos) formats pel propi terreny de la zona. L'aigua brolla de manera natural mitjançant un broc metàl·lic encastat en un muret bastit en pedra, adossat al talús de la banda de ponent. L'aigua cau dins d'un petit canal que està connectat amb una bassa de planta rectangular bastida amb maons. Al centre del mur de la bassa hi ha un rebaix que deixa passar l'aigua cap a una petita pica rectangular feta amb quatre maons. Des d'aquesta pica hi ha un canal rectangular, bastit també amb maons, que condueix l'aigua cap un desaigüe de factura moderna. Al talús de la banda de migdia hi ha un plafó de pedra rectangular amb la següent inscripció: 'FONT DEL SOT FERRUGINOSA'. Davant de la font hi ha una petita esplanada coberta amb grava i dos bancs de formigó per seure.</p> | 08075-199 | Torrent de cal Rajoler - Veïnat de Ribot - Zona de Dosrius | <p>Es tracta d'un naixement d'aigua natural amb un alt component de ferro (d'aquí el topònim Ferruginosa). Aquest component fa que l'estructura estigui rovellada i plena d'un llot esponjós de color ocre. A principis del segle XX era un dels llocs més concorreguts i emblemàtics del municipi i, posteriorment, de la comarca. Tot i el seu particular gust (degut a les partícules minerals del ferro), l'aigua es venia a Mataró (pels carrers de la ciutat es pregonava: 'Aigua de la Font del Sot, qui no en beu es mor') i, fins i tot, s'hi construí una envasadora d'aigua cap a l'any 1940, que va plegar donada la impossibilitat de conservació que tenen aquest tipus d'aigües. Uns anys més tard, el propietari va condicionar l'espai de la font i de l'esplanada. Amb el pas del temps, l'espai va quedar abandonat i embassat, sobretot pels abocaments de llot que feia una empresa d'àrids propera, fins que l'any 1990 va sorgir una comissió formada per alguns membres d'entitats municipals amb la intenció de recuperar-la. Després d'un parell d'intents, la font s'abandonà de nou (els abocaments de llot continuaven). L'any 1994, l'ADF la va tornar a netejar. L'any 2000, l'empresa Aigües del Ter Llobregat, canviant una canonada que passava molt a prop de la font, la va malmetre. L'any 2001, l'empresa va arranjar la font i l'espai d'esbarjo a instàncies de l'Ajuntament de Dosrius sota petició popular.</p> | 41.6027500,2.3970200 | 449753 | 4605847 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48109-foto-08075-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48109-foto-08075-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48109-foto-08075-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font Rovellada. L'element està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària que raja tot l'any. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48110 | Font de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-nicolau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.25/186. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16, 19.</p> | XX | <p>Conjunt aïllat situat a l'encreuament entre els camins que porten a can Rafel i al turó de can Benet, sota el traçat del camí. La font està formada per un volum rectangular amb una obertura d'arc rebaixat i el coronament ondulat, amb el parament arrebossat. Compta amb una porta metàl·lica de color verd tancada, a l'interior de la qual hi ha la font i la mina d'on extreu l'aigua. La font presenta una pica rectangular i un petit broc, mentre que la mina està bastida en pedra i amb la coberta plana de lloses de pedra. Damunt de l'obertura d'accés a la mina hi ha una inscripció: 'J. POL 1964'. En un dels laterals hi ha un plafó de ceràmica vidrada blanca força degradat. A banda i banda hi ha dos bancs amb respatller adossats al marge i amb la superfície lliscada. En un nivell inferior, al que s'accedeix per unes escaletes de pedra, hi ha una altra mina. Presenta una obertura d'arc rebaixat tancada amb una portella metàl·lica i els murs i la coberta bastits en maons. Unes escales de pedra donen accés a aquest espai des del camí.</p> | 08075-200 | Sot de les Canals - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La font s'alimenta amb l'aigua del sot de les Canals (o Canals d'en Rovira). Va ser construïda entre els anys 1945 i 1950 per Nicolau Guanyabens, antic propietari de casa de can Pol, situada a ponent. Anteriorment, en aquest indret ja hi havia una font que s'alimentava amb l'aigua de les Canals d'en Rovira o de can Rovira, topònim provinent de l'antiga masia que fou transformada en la casa noucentista de can Pol. L'indret era un lloc de reunió i gaudi de la natura i l'entorn i, en l'actualitat, és freqüentat sobretot per excursionistes i esportistes. Probablement, la data present a la inscripció que hi ha damunt de la mina faci referència a una reparació de l'estructura. És probable que en el plafó de ceràmica vidrada del lateral de l'estructura hi hagués una imatge de Sant Nicolau, tal i com el seu propietari pretenia.</p> | 41.5880800,2.4170800 | 451414 | 4604207 | 1945-50 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48110-foto-08075-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de les canals d'en Rovira, font del Piu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc