Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48161 | Tomba dels comtes de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-dels-comtes-de-bell-lloc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XX | <p>Sepultura múltiple aïllada i excavada a terra, coberta per una làpida rectangular de pedra granítica. La làpida està gravada amb una creu grega a la part superior i la següent inscripció al centre: 'ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA / I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI / CONDES DE BELLOCH / RIP'. Sota la inscripció hi ha els escuts d'ambdues famílies entrellaçats. Als extrems de la làpida hi ha quatre poms metàl·lics per obrir-la, decorats amb el símbol de Jesús.</p> | 08075-251 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura del segon comte de Bell-lloc Arnau de Mercader (1852-1932) i de la seva esposa, Paulina Pozzali i Crotti. El comte era metereòleg, diputat provincial i va ser president de la Junta de Museus de Barcelona entre els anys 1924 i 1930 i la seva esposa era escriptora. Foren els propietaris de la masia de can Bosc del Far, una de les finques més destacables del municipi, des de principis del segle XX, tot i que la propietat ja formava part del patrimoni dels Bell-lloc des de mitjans del segle XVIII.</p> | 41.6237900,2.4355000 | 452975 | 4608161 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48161-foto-08075-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48162 | Altar sepulcral de Pere Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-sepulcral-de-pere-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.04/004, I.RR.71/151. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84.</p> | XVI/XX | <p>Altar de pedra adossat a la façana de ponent de la capella lateral de migdia del temple. És de planta rectangular i està format per un frontal tripartit en rectangles i una taula motllurada al damunt. Cada rectangle està gravat amb diverses inscripcions. Al lateral esquerre: 'OBIT DEL SENYOR EN PERE BOSCH'. Al central: un escut gravat amb les inicials 'JHS'. Al lateral dret: 'WY A 8 DE DESEMBRE 1578'. Per altra banda, a la cara de migdia de l'altar hi ha una creu de braços patents i iguals en relleu, mentre que a la cara de tramuntana hi ha gravada la inscripció 'XPS' (Crist en grec). Damunt de l'altar hi ha una creu llatina de ferro forjat, decorada amb una corona central i un roser amb rosetes que s'enfila des del peu fins a dalt. Aquest altar està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb una barbacana de fusta i rematat amb un ràfec de teula àrab. En el mur de la capella, damunt d'una capa de revestiment arrebossat, destaca un esgrafiat pentagonal de grans dimensions, amb tonalitats blanques i marronoses. Presenta un marc decorat amb motius geomètrics que emmarca una representació central de Déu en Majestat amb el colom, i dos àngels portant una rosa i una llàntia respectivament. Al fons també hi ha estels.</p> | 08075-252 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>Es tracta de la sepultura de Pere Bosch, membre d'una de les nissagues més destacables del terme, la família Bosch del Far (can Bosc era la masia més gran i destacable del territori). De fet, hi ha constància documental que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat d'aquest personatge. Tot i que no es pot assegurar, és probable que l'altar de pedra fos traslladat des de l'interior del temple a la seva ubicació actual.</p> | 41.6237700,2.4355200 | 452977 | 4608159 | 1578 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48162-foto-08075-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48163 | Cau de la serra Polsaruda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-serra-polsaruda | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.01/248. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 5-70. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LLEONART I CASADEVALL, Robert (1990). 'Informe preliminar sobre l'excavació del Cau de la Serra Polsaruda (Dosrius. El Maresme)'. VII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 7-20. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Petita cova o abric situat dins d'una zona boscosa, caracteritzada per l'aflorament d'enormes boles granítiques recolzades les unes en les altres, formant molts racons d'aixopluc. Està format per una gran roca que fa de coberta, disposada en diagonal, i recolzada damunt d'altres roques per la part nord-est, i sobre del terreny per la part sud-oest, creant un espai irregular interior. L'alçada màxima és de 2 metres a l'entrada i 1,20 metres la mínima, a l'interior (espai originari d'uns 5,5 metres quadrats aproximadament). La coberta està partida i s'hi observen tot un seguit de marques deixades per les falques dels picapedrers, mentre la zona era un punt d'extracció de pedra. Davant de l'espai cobert hi ha una plataforma rocosa que va ajudar a retenir les terres. Es va documentar un estrat amb nombrós material arqueològic (gran quantitat de fragments de ceràmica, elements lítics i carbons, aquests darrers en menor nombre) i diversos tipus de ceràmica feta a mà, repartits homogèniament per tota l'àrea excavada (vores, bases, nanses i fragments informes, amb decoració incisa o plàstica com acanalats, incisions, cordons, etc.). El jaciment fou ocupat en dos moments diferenciats: una primera ocupació durant el Neolític Antic (fàcies epicardial i postcardial) i una segona ocupació durant el període del Bronze Final.</p> | 08075-253 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza l'abric fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. A principis de l'any 1989, en motiu d'una neteja dels terrenys efectuada pel propietari (can Rogent de Canyamars), el jaciment fou descobert a partir de la troballa superficial de material ceràmic, feta pels membres del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres i de l'Arxiu Municipal de Dosrius. La intervenció arqueològica s'inicià el mes de novembre del mateix any i finalitzà el mes de març de l'any 1990. Els materials documentats es troben dipositats al Museu de Mataró. L'any 2008, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, la zona fou prospectada de nou documentant material arqueològic en superfície a tota la zona. Fins a la segona meitat del segle XX, la zona era explotada per picapedrers que n'extreïen la pedra com a material de construcció.</p> | 41.5931100,2.4733700 | 456109 | 4604735 | 08075 | Dosrius | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment es pot adscriure entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Final. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48164 | Can Sus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sus-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/249. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2017). 'Entorn d'algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 11-14. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 7, 14, 16-18, 20, 31-40, 50-51.</p> | XXVI-I a.C | Afectat per la construcció de la urbanització. | <p>Jaciment arqueològic situat als voltants de la masia de can Sus i al bosc situat a la banda nord-est de la casa. Es tracta d'una zona amb grans afloraments de roca granítica, actualment transformada per l'execució de la urbanització. El jaciment fou inicialment documentat als voltants de la masia, a partir de troballes soltes de materials en superfície. S'hi identificaren una sèrie de construccions rocoses naturals aprofitades per l'home, amb materials associats. En general es documentaren estructures prehistòriques amb aparença de dolmen i petites coves, algunes manipulades per l'acció humana (reaprofitament d'aquestes roques per a la construcció). En l'actualitat, aquestes construccions es donen per desaparegudes. Quant als materials hi ha constància de fragments de ceràmica feta a mà (decorades amb línies ondulants, grolleres), restes de sílex i fragments d'ossos humans. També es va documentar alguna peça destacable com una destral polimentada de bassalt localitzada a prop d'un aixopluc format per dues roques, una punta de sageta o restes de dos ganivets de sílex. Aquestes restes foren adscrites al període del Bronze. A la banda de llevant de la masia, en el camí de can Prats (o can Galzeran) a cal Pegaire, es localitzaren restes de ceràmica ibèrica (destaca una amforeta sencera) i, entre les masies de can Cases i can Sus, restes de parets ibèriques molt degradades i altres restes ceràmiques entre les que destaquen dos fragments d'àmfora itàlica (període romano-republicà).</p> | 08075-254 | Avinguda de la Creu d'Aguilar - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>El jaciment fou documentat a partir de les troballes realitzades per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas, entre els dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, pels voltants de la masia de can Sus. L'any 1952, el mateix Ribas parlava de restes al turó del Parany i l'any 1964 assenyalava l'existència de restes constructives d'època indeterminada en una zona anomenada El Rocar. Ambdues zones foren identificades amb les restes de can Sus, en motiu de l'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, la qual també va proporcionar restes ceràmiques en superfície. L'any 1998, durant una visita efectuada a la zona, es recolliren més materials arqueològics en superfície (actualment dipositats al Museu de l'Estampació de Premià de Mar), els quals foren datats dins de les produccions preibèriques. Finalment, durant la prospecció efectuada l'any 2008 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta de material arqueològic.</p> | 41.6089700,2.4448000 | 453739 | 4606511 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48164-foto-08075-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48164-foto-08075-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48164-foto-08075-254-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: turó del Parany, el Rocar. Cronològicament, el jaciment de can Sus es pot adscriure entre els períodes del Calcolític-Bronze i Ibèric Final (2500-50 a.C.). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48165 | Les Pedreres d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pedreres-den-bosc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/250. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13.</p> | Afectat per l'explotació d'una antiga pedrera. | <p>Jaciment arqueològic situat al camí que va dels camps de la Senyora Comtessa a la urbanització de can Canyamars. Pel que sembla, es tracta d'una vivenda neolítica. No hi ha cap més notícia de la troballa ni cap més detall al respecte, al marge de que és molt probable que el jaciment fos destruït per l'explotació de la pedrera que hi havia a la zona. Cal puntualitzar que la roca de la zona era explotada en diversos punts, donant lloc a petites pedreres o llocs d'extracció diferents que s'anaven succeïnt.</p> | 08075-255 | Vessant oest del coll de la Creu d'Aguilar - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El jaciment fou documentat l'any 1964 per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas. Ni durant l'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, ni tampoc durant la seva revisió de l'any 2008, es va documentar cap estructura ni resta que es pogués identificar amb aquest jaciment. L'any 1987 ja s'havia constatat que l'acció de la pedrera podria haver afectat les restes arqueològiques. L'única referència arqueològica relacionada amb la zona de can Bosc del Far fou documentada per Marià Ribas l'any 1964. Es tracta de la troballa en superfície i fora de context d'un ganivet de sílex i un fragment de pissarra polimentada amb dos forats, sense especificar el lloc concret de la troballa. Amb les dades actuals, en cap cas es pot atribuïr al jaciment que ens ocupa, tot i que tampoc es pot descartar. L'antic masover de la masia de can Bosc anomenava la roca de la zona com a pedra nregra o negreta.</p> | 41.6168900,2.4431500 | 453607 | 4607391 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48165-foto-08075-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48165-foto-08075-255-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu al període Neolític (5500-2200 a.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48166 | Necròpolis del Bataller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-bataller | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/251. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 14. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 323-324. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 21-22, 49. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 23-26, 28-29, 58-63.</p> | Estructures documentades destruïdes. | <p>Jaciment arqueològic situat a la vessant de migdia del turó del Castellar, dins del traçat de l'antic camí que comunicava la masia de can Rogent amb el cim del turó. Es tracta d'una possible necròpolis en la que es documentaren quatre cistes neolítiques excavades al terreny. Presentaven una planta ovalada, tot i que una tenia forma quadrada i estava folrrada amb lloses de pedra, amb unes mides aproximades d'1,45 metres de llargada per 0,80-0,95 metres d'amplada. Les sepultures tenien una disposició arrenglarada i estaven separades entre 2,50 i 3,70 metres de distància (no conservades). Juntament amb les cistes es van documentar fragments de ceràmica, ullals de senglar i dues destrals de basalt. També hi ha notícies, a la mateixa zona (prop de la masia, al nord), d'una gran fossa oberta en un terreny rocós amb restes de diversos individus (probablement desapareguda). Anteriorment, en una zona propera a la part alta de la masia de can Llibre, ja s'havien documentat dues sepultures neolítiques en fossa més, de característiques semblants a les anteriors (no conservades). Finalment, a la meitat de la vessant de migdia del turó del Castellar, es va documentar una cista excavada en un terreny en fort pendent. Estava formada amb lloses de pedra, de forma quadrangular i unes mesures d'1,65 metres de llargada per 0,75 metres d'amplada. A l'interior es conservaven les restes d'un individu inhumat, fragments de ceràmica, restes de fauna i un petit fragment de sílex (probablement desapareguda).</p> | 08075-256 | Costa de les Vinyes - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Les quatre sepultures inicials es van localitzar l'any 1922, durant les obres d'ampliació d'un camí de la finca can Rogent. El propietari d'aquesta masia i el seu masover comunicaren la notícia a l'arqueòleg mataroní Marià Ribas. Malgrat aquestes dades, el masover de la masia de can Brugueràs, afirmava l'any 1987 que les restes no aparegueren en el camí arranjat l'any 1922, si no que aparegueren a l'antic camí que duia de can Rogent al turó de Castellar, en un lloc on ja hi havia constància d'enterraments des del segle XIX i que era conegut com 'el cementiri'. Al mateix temps, la troballa de la fossa comuna també s'atribueix al mateix any 1922. Tot i això, l'any 1918 ja s'havien localitzat les dues sepultures situades prop de la masia de can Llibre. Ni durant l'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, ni tampoc durant la seva revisió de l'any 2008, es va documentar cap estructura ni resta que es pogués identificar amb aquest jaciment.</p> | 41.5991900,2.4652600 | 455437 | 4605414 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48166-foto-08075-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48166-foto-08075-256-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu al període Neolític (5500-2200 a.C.). Una part de l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48167 | Menhir de la Costa de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-la-costa-de-can-martorell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/252. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 201-203, 326. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | <p>Menhir situat a la porta d'entrada a una finca, a mode decoratiu, fora de context. Es tracta d'una pedra de granit enclavada al terreny de la zona i en forma d'estela. La seva superfície és totalment llisa i no presenta cap mena d'element insculturat. Ha estat alterat antròpicament i durant un temps hi havia posat un cartell amb el nom de la finca.</p> | 08075-257 | Costa de can Martorell - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Fou localitzat l'any 1995 per Oriol Mercadal, durant la intervenció arqueològica que s'estava duent a terme a l'hipogeu paradolmènic de la costa de Can Martorell, situat damunt seu. Pel que sembla, el propietari de la finca on es troba actualment el menhir el va trobar al costat del transformador elèctric del poble i el va traslladar al seu emplaçament actual (segons aquesta informació, el menhir estaria situat a 350 metres al sud-oest de l'hipogeu de la costa de Can Martorell, amb una clara funció senyalitzadora d'aquest sepulcre). Durant la revisió de la Carta Arqueòlogica del Maresme l'any 2008, els propietaris de la finca dels Olivers van assegurar que el menhir procedia del turó de la Gola, en una zona on s'havien fet explanacions en antigues terrasses de vinya. Pel que sembla, el propietari d'aquells terrenys l'hi havia donat a un membre de la família (sr. Feliu Rovira), propietari dels Olivers a l'any 1973. La posterior prospecció en aquest turó no va proporcionar cap dada ni resta arqueològica relacionada amb el menhir, tot i que s'hi observaren blocs de pedra i afloraments de quars i cristall de roca sobretot al cim.</p> | 41.5939000,2.4152800 | 451268 | 4604854 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48167-foto-08075-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48167-foto-08075-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48167-foto-08075-257-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu entre els períodes del Neolític Mig-Recent i del Bronze (3500-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48168 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-3 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/253. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 42, 49, 96.</p> | VIIaC-VdC | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat al nord del nucli urbà de Dosrius, a llevant de la carretera B-510 a l'alçada del km. 6, prop del camí que va des de can Soliva a la masia de can Brunet. El jaciment es documentà per les troballes esporàdiques de materials arqueològics efectuades en diversos punts de la zona: fragments de ceràmica ibèrica i restes constructives prop de la casa de can Margenat (actualment can Soliva) i fragments de ceràmica romana a un quilòmetre al nord de les restes del castell de Dosrius (ambdós documentats per l'arqueòleg Marià Ribas), així com una possible zona arqueològica a la masia de can Brunet (documentat per l'arqueòleg Josep Estrada).</p> | 08075-258 | Les Planes - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>L'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, es van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica feta a torn i a mà, d'àmfora itàlica i també cartaginesa, disposats en superfície (la tala forestal que s'havia dut a terme a la zona hi va contribuïr). Tot i això, no es documentà cap resta ni a la zona de can Brunet ni prop de can Soliva. Posteriorment, en la revisió d'aquesta mateixa carta l'any 2008, es varen documentar restes de ceràmica comuna africana, comuna ibèrica i comuna romana oxidada, en un dels rebaixos que s'havien efectuat en motiu de l'obertura de camins i tala de vegetació que s'hi havia dut a terme a la zona.</p> | 41.6107200,2.4076300 | 450643 | 4606726 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48168-foto-08075-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48168-foto-08075-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48168-foto-08075-258-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu entre els períodes del Ferro-Ibèric i el període Romà (650 a.C.-476 d.C.). | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48169 | Davant de can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/davant-de-can-figueres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/254. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 14. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 312. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 11. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 23. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 22, 54-57.</p> | XIX-VIIa.C | Possiblement afectat per la construcció i urbanització de la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat a la banda de migdia del nucli urbà de Canyamars, a la riba sud de la riera de Canyamars, en una zona de matolls i vegetació de ribera en gran part urbanitzada. En origen estava situat arran del camí que duïa a la masia de can Gel. Es tracta d'un sepulcre megalític en forma de galeria, que amidava 4,5 metres de llargada per 0,90 metres d'amplada i presentava uns blocs granítics de grans dimensions. La galeria feia uns 2 metres de llargada i estava coberta amb dues roques i tancada en un extrem per una altra. S'hi van documentar ossos humans, una petxina, dos palets i diversos fragments de ceràmica grollera feta a mà.</p> | 08075-259 | Camí de Mataró - Zona de Canyamars | <p>El jaciment fou documentat per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas a mitjans del segle XX. Les dades que se'n coneix formen part de les seves investigacions, les quals també recullen la possible existència d'un menhir de 2,75 metres d'alçada per 0,90 metres d'amplada i 0,35 metres de gruix, situat a uns 10 metres de distància de la sepultura. Malgrat això, l'arqueòleg es degué replantejar la condició d'aquest menhir, donat que en posteriors publicacions no apareix ni mencionat. L'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, no es va poder localitzar ni l'estructura ni cap resta arqueològica, constatant que la zona estava alterada per la urbanització de diversos habitatges. L'any 2008, en la revisió efectuada de la mateixa carta, tampoc es va poder documentar cap dada arqueològica.</p> | 41.5967600,2.4436100 | 453631 | 4605156 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48169-foto-08075-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48169-foto-08075-259-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu al període del Bronze (1800-650 a.C.). | 79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48170 | La Torre del Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-bell-lloc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/255. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, p.32.</p> | VII-I a.C | <p>Jaciment arqueològic documentat per l'arqueòleg granollerí Josep Estrada, consistent en un petit hàbitat ibèric al lloc on hi havia hagut l'antiga Torre de Bell-lloc, que formava part de les propietats de la masia de can Bosc, situada sota seu. A la zona s'hi observen les restes d'uns murs i d'una rampa bastits en pedra de diverses mides, que dibuixen una planta més o menys rectangular. Probablement es tracti dels fonaments de la Torre de Bell-lloc, una construcció de finals del segle XIX. No hi ha cap estructura arqueològica ni consta cap material arqueològic relacionat amb el període ibèric.</p> | 08075-260 | Turó de Bell-lloc - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El jaciment fou documentat per l'arqueòleg Josep Estrada a mitjans del segle XX. Cap als anys 80, Joan Sanmartí va dur a terme una prospecció de la zona, tot i que amb resultats negatius. Ni l'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, ni tampoc l'any 2008, en la revisió de la mateixa, es va poder localitzar cap dada ni resta arqueològica corresponent al període ibèric. Pel que fa a la torre, tenim notícia que l'any 1899 el segon comte de Bell-lloc (propietari de la masia de can Bosc) va fer construïr un observatori i una casa de fusta, coneguda com 'Villa Lina' o 'Torre Bell-lloc' i destinada a pavelló de caça. Aquesta construcció, popularment coneguda com la 'Torre de Fusta', fou cremada durant la guerra Civil.</p> | 41.6206900,2.4455000 | 453806 | 4607812 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48170-foto-08075-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48170-foto-08075-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48170-foto-08075-260-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins dels períodes Ferro- Ibèric (650-50 a.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48171 | Can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades-del-moli-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga'. El Comú, núm. 4, p. 11. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/256. BONAMUSA, Joan (1972). 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, 11, p. 8-9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 13.</p> | IIIa.C-V | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat a la vessant sud-est del turó de can Ribot i al nord-oest de la masia de can Terrades del Molí, en una antiga zona de feixes i vinyes actualment coberta per l'abundant vegetació de la zona. Fou documentat per la troballa de restes d'època romana consistents en una paret de tàpia de 0,53 metres d'amplada per uns 3 metres de llargada, amb diversos materials dispersos al seu voltant: tegulae, fragments d'opus testaceum i àmfora. A mode d'hipòtesi es podria tractar d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus vilae.</p> | 08075-261 | Turó de can Ribot - Veïnat de Ribot - Zona de Dosrius | <p>El jaciment fou descobert per J. Nonell l'any 1972. Ni l'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, ni tampoc l'any 2008, en la revisió de la mateixa, es va poder localitzar cap dada ni resta arqueològica.</p> | 41.5928000,2.3917500 | 449306 | 4604746 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48171-foto-08075-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48171-foto-08075-261-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48172 | Can Terrades de la Nit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades-de-la-nit-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga'. El Comú, núm. 4, p. 11. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 13. PREVOSTI I MONCLÚS, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, Rafael Dalmau ed, vol I i II. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | I a.C.-II | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic documentat per la troballa de les restes d'una possible vil·la romana. Es documentaren les restes de dos murs amb uns fragments de paviment associats i diversos fragments de ceràmica romana. Es va identificar com un cup de vi o oli de forma rectangular, amb unes mides d'1,30 metres d'amplada per 1,75 metres de llargada. Al seu costat hi havia un altre dipòsit de la mateixa amplada i d'1 metre de llargada, pavimentat. Les estructures estaven bastides en pedra lligada amb morter de calç, amb els paraments arrebossats, i foren interpretades com la pars rústica d'una vil·la romana alt imperial (Prevosti, 1981). Pel que fa als materials arqueològics documentats: fragments de ceràmica comuna romana i comuna africana, restes d'un morter, un fragment de vora d'àmfora Dressel-Pascual 1 i un fragment de vora d'àmfora Dressel 2 a 5.</p> | 08075-262 | Torrent de can Terrades - Veïnat de Batlle - Zona de Dosrius | <p>Les dades foren aportades per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas l'any 1964. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arquelògica del Maresme, es va documentar material arqueològic en superfície (ceràmica d'època ibèrica i comuna romana), tot i que no es va localitzar cap estructura relacionada amb aquesta possible vil·la.</p> | 41.5977200,2.4326600 | 452719 | 4605269 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48172-foto-08075-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48172-foto-08075-262-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Romà (27 a.C.-100 d.C.). | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48173 | Muntanya del castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-del-castell-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga'. El Comú, núm. 4, p. 10, 11. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/257. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 12. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 42, 49, 96.</p> | IIIa.C-V | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic documentat per la troballa de restes de ceràmica romana escampada a la vessant de la muntanya del castell de Dosrius. Per aquest motiu, les coordenades que es faciliten en aquest treball són aproximades. De les restes d'una possible vil·la romana. Es documentaren les restes de dos murs amb uns fragments de paviment associats i diversos fragments de ceràmica romana. Es va identificar com un cup de vi o oli de forma rectangular, amb unes mides d'1,30 metres d'amplada per 1,75 metres de llargada. Al seu costat hi havia un altre dipòsit de la mateixa amplada i d'1 metre de llargada, pavimentat. Les estructures estaven bastides en pedra lligada amb morter de calç, amb els paraments arrebossats, i foren interpretades com la pars rústica d'una vil·la romana alt imperial (Prevosti, 1981). Pel que fa als materials arqueològics documentats: fragments de ceràmica comuna romana i comuna africana, restes d'un morter, un fragment de vora d'àmfora Dressel-Pascual 1 i un fragment de vora d'àmfora Dressel 2 a 5.</p> | 08075-263 | Costes d'en Vergés - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Les dades foren aportades per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas l'any 1952. L'any 1987, durant les tasques d'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica a l'àrea prospectada. En quell moment, la zona estava ocupada per camps de conreu. Posteriorment, durant la revisió de la Carta Arquelògica del Maresme de l'any 2008, tampoc es va documentar cap tipus de resta, tot i que es va constatar l'alt grau de construcció que havia patit la zona en els darrers anys (urbanització del Castell).</p> | 41.5990400,2.4069800 | 450580 | 4605429 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48173-foto-08075-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48173-foto-08075-263-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48174 | Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-dosrius-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga'. El Comú, núm. 4, p. 10, 11. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 49. SERRA RÀFOLS, Josep de C. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias, 4, p. 97.</p> | XI-XII | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic documentat per l'existència de les restes del castell medieval de Dosrius. Tot i això, l'arqueòleg Serra Ràfols recollia la notícia que havien estat assenyalades restes de construccions ibèriques, sense més concrecions (Serra Ràfols, 1942: 97). Posteriorment, l'arqueòleg Marià Ribas feia referència a un extens poblat ibèric prop del castell, on hi abundava la ceràmica 'i alguna cova semblant a les de Burriac' (Ribas, 1952: 49).</p> | 08075-264 | Turó del castell de Dosrius - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Ni l'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, ni tampoc l'any 2008, en la revisió de la mateixa, es va poder localitzar cap dada ni resta arqueològica relacionada amb el període ibèric. No obstant, es van documentar les restes del castell i altres estructures associades, que serien del mateix període cronològic. Tots aquests elements estan dispersats per la vessant meridional del turó.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48174-foto-08075-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48174-foto-08075-264-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Medieval, entre els segles XI-XII. | 85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48175 | Muntanya de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-montalt | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/258. ARTIGAS I TORRENT, Marta; BARTOLÓ I ARNÓ, M. Dolors; ROCA I CLOPÉS, Laura; VILARÓ I MAJÓ, Gemma (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Arenys de Munt: Ajuntament d'Arenys de Munt, Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, p. 19, 35. PONS GURI, J.M. (1938). 'Notes per a l'arqueologia del Maresme'. Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, 48, p. 42-43. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 20, 96.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat al cim de la muntanya del Montalt, en una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca natural. Fou documentat arran d'una notícia de J.M. Pons Guri (1938), que assegurava que a la vessant sud-est del Montalt (terme municipal d'Arenys de Munt) hi varen aparèixer unes destrals d'època neolítica. Posteriorment, l'any 1952 l'arqueòleg Marià Ribas va mencionar la troballa de restes ceràmiques romanes escampades a la muntanya del Montalt. Així doncs es va plantejar la possible presència d'un poblat ibèric situat al cim del Montalt. No s'ha trobat cap resta arqueològica relacionada amb aquest possible poblat ni amb les destarls anteriorment mencionades.</p> | 08075-265 | Muntanya de Montalt - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Ni l'any 1987, durant l'elaboració de la Carta Arquelògica del Maresme, ni tampoc l'any 2008, en la revisió de la mateixa, es va poder localitzar cap dada ni resta arqueològica relacionada amb les notícies que es tenien.</p> | 41.6040900,2.4958900 | 457993 | 4605943 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48175-foto-08075-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48175-foto-08075-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48175-foto-08075-265-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (CCAA), la cronologia del jaciment en és desconeguda. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 81|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48176 | Hipogeu de la Costa de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-costa-de-can-martorell | <p>AGUSTÍ I FARJAS, Bibiana et al. (2003). La Costa de can Martorell: un hipogeu de fa 4000 anys a Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA. 12/259. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 146-164, 268-269, 270-271, 303, 326, 332. DIVERSOS AUTORS (2003). 'La Costa de can Martorell (Dosrius, El Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil·leni aC'. Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró. PEDRO PASCUAL, Mireia (2003). Prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular): comarca del Maresme. Mem. Núm.: 4419. [Inèdit], p. 7-21. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Les parets de la cambra estan lleugerament esllavissades. | <p>Es tracta d'una estructura mixta formada per una cambra funerària amb corredor excavada a la roca granítica de la vessant de migdia del turó, amb un vestíbul o avantcambra d'accés megalític. La cambra presenta una planta semicircular (5m llargada x 3m amplada x 2m alçada) sense sostre, donat que es va esfondrar damunt del nivell arqueològic. El corredor (2,25m llargada x 1,60m amplada x 1,40m alçada), de planta allargassada, comunica el vestíbul amb la cambra. L'avantcambra (1,75m amplada x 1m llargada), de planta trapezoïdal, està formada per tres grans lloses arrenglarades i clavades al subsòl (la llosa-porta es va documentar desplaçada del seu lloc original). La intervenció arqueològica va documentar tres nivells estratigràfics diferents: el nivell superficial, format per terra i restes òssies disperses, un segon nivell format pels blocs de pedra que formaven la volta original que cobria la cambra i el corredor, i un tercer nivell on es documentà abundància de restes òssies humanes (afectades per l'enderroc) i bona part del material arqueològic documentat. En concret es van documentar entre 195 i 205 individus enterrats d'ambdós sexes, majoritàriament entre 20 i 40 anys, tot i que també hi havia infants. Entre aquestes restes es van documentar 68 puntes de fletxa de sílex, diversos fragments de ceràmica campaniforme, dos molins manuals de pedra i diverses restes faunístiques, entre d'altres. La recerca arqueològica va concloure que un fet accidental, probablement un conflicte bèl·lic entre grups, va comportar la mort d'un volum important de població.</p> | 08075-266 | Vinya d'en Tit - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La descoberta del jaciment fou fortuïta. L'any 1995, en el decurs d'una passejada per la zona, Daniel Daví, membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, s'adonà de la presència de les lloses que formen part de l'avantcambra de l'hipogeu. Posteriorment, entre els anys 1995 i 1996, es realitzaren diverses campanyes d'excavació d'urgència dirigides per l'arqueòloga Sara Aliaga. Un cop finalitzades, les puntes de fletxa foren exposades al Museu de Mataró l'any 1996, on es troben custodiades. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme efectuada l'any 2008, es constatà l'abandonament de l'estructura i el fet que s'estaven fent extraccions de sauló en una zona molt propera al jaciment (vessant de migdia del turó de can Martorell). Finalment, l'any 2011, el jaciment fou degudament adequat i senyalitzat.</p> | 41.5941800,2.4139700 | 451159 | 4604886 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: cova sepulcral de la costa de can Martorell-Vinya d'en Tit. Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). | 79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48177 | La Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-llarga | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/260. BASSOLS FERNÁNDEZ, Imma (2002). Memòria del projecte de recerca arqueològica 'El poblament prehistòric de la Serralada Litoral' (Maresme-Vallès Oriental): Activitats de l'any 2002. Mem. Núm.: 4900. [Inèdit], p. 21-26. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 197-199, 324. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2004). 'La Pedra Llarga. Un menhir a la Serra del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 23-28. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Seccionat i ajagut a terra. | <p>Megàlit situat al marge del camí, a uns 6 metres de distància dins del bosc, actualment ajagut i recolzat en una alzina (en sentit est- oest). És de pedra granítica local i forma antropomorfa, amb una secció rectangular i les dues cares principals planes. L'extrem superior ha estat desbastat, donant-li forma arrodonida. Amida 1,65 metres d'alçada, 0,82 metres d'amplada i 0,35 metres de gruix. Està seccionat per la part inferior, perdent-ne un bon fragment (en origen presentava una alçada total de 2,10 metres).</p> | 08075-267 | Camp del Tabaco - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Les primeres referències documentals d'aquest megàlit són de finals del segle XIX: apareix mencionat en diversos itineraris publicats per Artur Osona al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes dels anys 1887 i 1888, en una guia del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1892 i en el discurs inaugural de Francesc de S. Maspons del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1896. L'any 1983, alguns membres de l'Associació Cultural Vallgorguina intentaren girar la peça i es va trencar, donat que ja hi havia una esquerda prèvia. El fragment trencat va desaparèixer entre els anys 1983 i 1996 aproximadament. Pel que sembla, l'estructura no està situada al seu lloc original, tot i que la seva situació al costat d'una via de comunicació i la seva posició dominant dalt d'una carena són habituals en d'altres estructures similars. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va revisar tota la zona a l'entorn del menhir sense documentar cap més evidència arqueològica.</p> | 41.6239800,2.4930100 | 457766 | 4608153 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, l'element s'adscriu entre els períodes del Neolític Mig i el Calcolític (3500-2500 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48178 | Dolmen de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/261. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 95-100, 270, 293-294, 324. DAVÍ, Daniel; BASSOLS, Imma; LOU, Toni; LLEONART, Robert (2009). 'La restauració dels monuments megalítics al segle XIX i a l'actualitat a la serra del Corredor: els dòlmens de Pedra Gentil i de Ca l'Arenes'. I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central-V Trobada d'Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 250-252. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 44. FONT COT, Josep Oriol (2004). Prospecció de sepulcres megalítics (16). Mem. Núm.: 4729. [Inèdit], p. 4-5. FONT I COT, Oriol (2009). 'Les orientacions dels dòlmens catalans'. III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el patrimoni funerari al Maresme. [S.l.]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 24, 25, 36. LLEONART I CASADEVALL, Robert; BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LOU I MARTÍNEZ, Toni; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2008). 'El dolmen de ca l'Arenes I'. Duos Rios, núm. 2, p. 7-14. MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237-238. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Restaurat. | <p>Sepulcre megalític múltiple de galeria catalana, que presenta una planta rectangular i està bastit en pedra granítica de la zona. Està format per una llosa de capçalera (cara nord), dues lloses planes als laterals, dos muntants a l'entrada on es recolzava la porta (cara sud) i dues lloses planes a l'interior a mode de paviment. L'estructura està coberta per dues lloses planes restaurades. L'accés es feia per un petit corredor delimitat amb lloses també. A l'exterior, a la banda de ponent, es conserva part del cròmlec, format per un túmul de terra i pedruscall delimitat amb pedres de mida més gran. La majoria del material arqueològic es documentà a l'interior de la cambra: ceràmica feta a mà, alguns fragments de sílex i metall. El túmul presentava dos anells de contenció, el segon força més degradat.</p> | 08075-268 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El dolmen fou descobert l'any 1997 per Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró i al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La primera intervenció arqueològica es dugué a terme entre els mesos de maig i juny de l'any 2006 i la segona intervenció, juntament amb la campanya de restauració, entre el juny i el juliol del 2007. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica més.</p> | 41.6267500,2.4611000 | 455110 | 4608476 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: Dolmen de ca l'Arenes I, Ca l'Arenes I, Dolmen de les roques del Nyacapà. Cronològicament, l'element s'adscriu al període del Neolític Final (3000-2500 a.C), tot i que el seu ús perdurà fins al Bronze Inicial (1800-1500 a.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i inclòs dins de l'itinerari SL-C 80 del parc. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48179 | Lloses del coll de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloses-del-coll-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/262. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit]. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 250-252, 289, 294, 324. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2003). 'Sepulcres megalítics i sepultures alternatives a la serralada litoral (Maresme i Vallès Oriental)'. Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró, p. 33. MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237.</p> | Ajagut a terra i fragmentat. | <p>Restes d'un possible sepulcre megalític destruït, del que es conserven quatre elements aterrats (tres lloses agrupades, una altra llosa més allunyada i fragments de llosa), disposats en un radi d'acció de 10 metres i amb les cares treballades. La llosa més gran amida 3,75 metres de longitud per 1,88 metres d'amplada i té dues lloses més petites al costat, una d'elles trencada. Aquest trencament podria correspondre a l'acció dels picapedrers que havien treballat a la zona, tot i que no es pot assegurar.</p> | 08075-269 | Coll de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El megàlit fou documentat l'any 1998 per Gemma Conesa, monitora de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L'any 2000, l'equip de recerca del Museu de Mataró va fer l'aixecament topogràfic, el dibuix de les lloses i diverses fotografies de l'estructura. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica més. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un menhir de pedra granítica en forma d'estela aterrat, amb les cares ben treballades i una longitud de 3,40 metres. Està partit en dos fragments i presenta una inscultura en forma de mig jou molt desgastada per l'erosió a la part superior. Val a dir, però, que aquesta interpretació només té en compte una de les lloses que formarien part de l'estructura.</p> | 41.6179100,2.4613800 | 455127 | 4607495 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48179-foto-08075-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48179-foto-08075-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48179-foto-08075-269-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: Dolmen de ca l'Arenes II, Ca l'Arenes II. No es pot establir una cronologia relativa al megàlit, tot i que a grans trets es pot adscriure als períodes del Neolític Mig-Recent i el Bronze (3500-650 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48180 | La Balmeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balmeta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/263. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 11-12. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | X-VII a.C | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic situat a a l'entorn d'una petita paret rocosa allargada i de poca alçada, delimitat per una petita plataforma estreta i allargada davant seu. Fou documentat per la troballa de restes de ceràmica superficials, tot i que no es pot descartar que aquestes restes fossin arrossegades des d'un lloc més alt. Es documentaren fragments de ceràmica feta a mà amb decoracions acanalades, cordons i impressions incises.</p> | 08075-270 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment, que no es pot considerar un abric pròpiament dit, fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5931700,2.4732900 | 456102 | 4604742 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48180-foto-08075-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48180-foto-08075-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48180-foto-08075-270-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: la Coveta. Cronològicament, l'element s'adscriu als períodes del Bronze Final III i el Ferro-Ibèric Antic (900-600 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48181 | L'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/264. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 9-11. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic format per unes roques de grans dimensions i perfil vertical, que originen sota seu una mena de corredor de 4 metres de llargada per 0,8 metres d'amplada, orientat en direcció nord-sud. L'espai és descobert, exceptuant un petit racó protegit a l'extrem de tramuntana. Tot i la gran quantitat de materials arqueòlogics documentats es fa difícil pensar que fos un lloc d'hàbitat. Es documentaren fragments de ceràmica feta a mà, la majoria amb decoracions de cordons llisos: nanses, vores (una d'un petit vas ceràmic a mà exvasat i una altra exvasada), tres fragments de lític (una làmina i dos esclats) i 314 fragments de ceràmica informe sense decoració, molt petits i rodats (aquesta darrera dada reforçaria la hipòtesi que aquest materials haguessin estat arrossegats per l'acció de l'aigua des d'un lloc més elevat).</p> | 08075-271 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. El jaciment fou excavat entre els mesos de maig i juny de l'any 1966, documentant quatre registres arqueològics diferents (sorres acumulades, humus, carbons i cendres i argiles que contenien tot el material arqueològic). L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5935200,2.4735500 | 456124 | 4604781 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a dos períodes diferents: entre el Neolític Antic i el Neolític Postcardial (5500-3500 a.C) i entre el Bronze Final III i el Ferro-Ibèric Antic (900-600 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48182 | El Mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mirador | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/265. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8-9. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Balma coberta formada per una gran massa granítica, que protegeix una àrea útil de 8,04 m². El costat de migdia està format per blocs del mateix conjunt rocós i el de la banda de tramuntana per un mur de pedra seca actualment enrunat. L'obertura de l'abric està orientada a l'oest on, després d'un petit replà, el terreny baixa en un fort pendent. A la cambra interior es van documentar diversos materials arqueològics disposats en tres registres diferents: en el primer estrat es registrà una moneda de Constanci II, en el segon hi havia ceràmica feta a mà amb decoracions en ziga-zaga i en el tercer, ceràmica a mà de parets gruixudes i pasta argilosa. En general es documentaren fragments formes i informes, amb decoracions també de cordons, línies incises i acanalats. La moneda, que respòn a una ocupació esporàdica del lloc, està datada entre el 348 i el 360 d.C. Cal destacar l'existència de diferents bassetes excavades a la roca per recollir aigua.</p> | 08075-272 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. El jaciment fou excavat entre els mesos de gener i març de l'any 1966, documentant tres registres arqueològics diferents (sense comptar el nivell superficial), tot i que els materials que es recolliren foren barrejats. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a tres períodes diferents: Neolític (5500-2200 a.C), Bronze Final-Bronze Final III (1200-650 a.C.) i Romà Baiximperial (300-400 d.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|83|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48183 | Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-pedros | <p>ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, p.44.</p> | XIII-I a.C | Pot estar afectat per l'acció d'una antiga pedrera. | <p>Jaciment arqueològic situat a la vessant sud-est del turó del Puig Pedrós, en una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca natural, que rebaixada perl'extracció de material d'una antiga pedrera. Fou documentat arran d'una notícia de Josep Estrada, que assegurava que en aquest indret havien aparegut fragments de ceràmica a mà de tradició calcolítica. Tot i això, l'any 1985 els arqueòlegs Roger Marcet i Maria Àngels Petit van atribuir el jaciment a l'edat del Bronze Final. La vessant sud d'aquest turó presenta un elevat grau d'erosió donada l'explotació d'una antiga pedrera que va alterar la zona (es documentaren restes d'estructures contemporànies relacionades amb els treballadors de la pedrera i es van registrar restes de maons i teules corresponents a aquestes construccions).</p> | 08075-273 | Turó del Puig Pedrós - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>L'any 1992, la zona fou prospectada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica. Es documentaren restes de ceràmica ibèrica a la part baixa del turó, prop del camí que puja des de can Busquets fins al cim del turó. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica.</p> | 41.6084200,2.3945500 | 449552 | 4606478 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48183-foto-08075-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48183-foto-08075-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48183-foto-08075-273-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu entre els períodes del Bronze Final i el Ferro-Ibèric (1200-50 a.C.). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48184 | Ca l'Augé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lauge | <p>JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 13.</p> | IIIaC-VdC | Possiblement desaparegut. | <p>Jaciment arqueològic documentat arran de la troballa d'un sepulcre romà bastit amb teules planes. L'estructura es documentà durant unes obres de construcció efectuades a la casa i aparegué a uns 2,5 metres de profunditat. Hi ha constància de la conservació d'una de les teules que formaven part de la sepultura.</p> | 08075-274 | Veïnat de Rimbles, 10 - Zona de Canyamars | <p>La informació fou proporcionada pel propietari de la casa, Josep Augé, i recollida en un article de Mª Àngels Jubany i Neus Alsina publicat a la revista El Comú l'any 1988.</p> | 41.5921000,2.4550500 | 454581 | 4604633 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48184-foto-08075-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48184-foto-08075-274-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48185 | Pont a l'entrada de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-a-lentrada-de-dosrius | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 118-124. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 22. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.01/078. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El pont de Dosrius i la carretera a Argentona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-8 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El pont de Dosrius i les carreteres a Llinars i Argentona'. A Dosrius. Una visita al passat. 5-7 de febrer de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XIX | <p>Pont aïllat damunt la riera de Rials, format per tres trams diferenciats separats amb murs de pedra aplacada. Cada tram integra dos grans arcs rebaixats adovellats i bastits en maons, amb els brancals fets de maons també i reforçats amb pilars semicirculars bastits amb carreus de pedra. El tauler està pavimentat, donat que és el propi ferm de la carretera, i delimitat amb baranes de ferro (biondes). Actualment, dos dels tres trams estan tapats per massissos de terra sobreposada.</p> | 08075-275 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | <p>La construcció del pont està inclosa dins de les obres de construcció de la carretera que uniria Mataró (el Maresme) amb Llinars del Vallès (Vallès Oriental), iniciada a partir de l'any 1844. Les obres de construcció del tram que comunicaria Argentona amb Dosrius s'iniciaren l'any 1883, sota la direcció tècnica de l'enginyer Pedro Garcia Faria i amb el concessionari de l'obra Frederic Gomis. La part més destacable del projecte era la construcció del pont damunt de la riera de Rials, que donaria pas al nucli urbà: 'Tendrá dos arcos de ocho metros de luz, cuatro de siete metros y medio y muros intermedios de mampostería hasta la rasante de la carretera. Los materiales que se emplean nada dejan que desear: el cemento procede de Figueras y de Gerona, la cal de los hornos de Villarana, el ladrillo de Badalona y de Mongat y la piedra para sillería de las canteras de caliza más dura de Figueras' (Ramis, 2017: 4). Les obres de construcció finalitzaren l'any 1884. L'any 1995, durant una intervenció duta a terme pel Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, les baranes originals del pont foren retirades (eren bastides en totxo i estaven coronades amb un passamà de pedra tallada) i substituïdes per les baranes de ferro que hi ha en l'actualitat. Tot i la queixa formal que va presentar l'Ajuntament de Dosrius a la Generalitat per aquest motiu, les baranes no foren restituïdes.</p> | 41.5941600,2.4054600 | 450450 | 4604889 | 1883-84 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48185-foto-08075-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48185-foto-08075-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48185-foto-08075-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: el Pont, el Pont de la riera de Rials. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48186 | Pont de la Vaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vaca | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.43/204.</p> | XX | Afectat per la vegetació del torrent i pels grafits pintats. | <p>Petit pont aïllat que salva el desnivell d'un torrent que baixa del Castell i va a parar a la riera de Dosrius. Està format per un sol arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, sostingut pe dos brancals fets de maons també. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb morter. La part superior o tauler presenta uns encaixos rectangulars per conduïr les aigües, donada la seva funció original.</p> | 08075-276 | Carrer de la Pujada del Castell - Dosrius | <p>Aquest petit aqueducte fou construït per fer arribar l'aigua de la Mina del Rector a algunes cases del poble. Aquesta mina fou construïda a la Font d'en Sala, on hi havia un naixement d'aigua propietat de la masia de ca l'Albert (estava situada damunt seu). Mitjançant una conducció de fang juntament amb un sistema de tubs i pericons, l'aigua es feia arribar a cal Rei, can Vergès, cal Xino, ca la Planxadora i el Pont de Vaca, on hi havia un repartidor. Desprès anava cap a can Pinós i la Rectoria, on hi havia dues bifurcacions, una cap a les Escoles velles (carrer de Sant Llop) i una altra cap a can Bellonch, amb un repartidor cap a ca l'Andreu i el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. L'any 1943 es va canviar el tub de tota la conducció d'aigua per un altre de fibrociment més modern. És probable que l'estructura es deixés d'utilitzar pels voltants dels anys 70, donat que el 1972 es va instal·lar la xarxa pública d'abastiment d'aigua a Dosrius.</p> | 41.5961200,2.4065800 | 450545 | 4605106 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48186-foto-08075-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48186-foto-08075-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48186-foto-08075-276-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48187 | Pedrera del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.48/209. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | XVI-XX | Afectada per la vegetació de la zona. | <p>Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Encara es poden veure talls a les roques i alguns dels efectes que provocaven les eines dels picapedrers. En l'actualitat, la pedrera està inclosa dins d'un parell d'itineraris del parc i, per aquest motiu, s'hi han bastit unes escales de pedra que en faciliten l'accés.</p> | 08075-277 | Plana del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons la bibliografia consultada, la pedrera era coneguda amb el nom de les Roques del Pare Jaume i era explotada des d'antic. Aquest topònim, juntament amb el fet que estigui situada a pocs metres del Santuari del Corredor, fan pensar que les seves pedres podrien haver estat utilitzades per a la construcció d'aquest edifici o d'alguna de les reformes. Posteriorment, al segle XX, la pedrera fou explotada per un empresari picapedrer de Llinars del Vallés de nom Capelo. Hi havien treballat entre 30 i 40 picapedrers. La pedra era extreta i treballada a la pròpia pedrera. Es produïen llambordes i vorades per a la construcció dels paviments i les voreres de l'avinguda del Paral·lel i del passeig de Sant Joan de Barcelona. La roca de la zona tenia una gran qualitat i era molt apreciada per a la construcció. L'extracció es feia buscant la diàclasi on es posaven els tascons, es picava i es trencava com el vidre.</p> | 41.6284400,2.4771400 | 456447 | 4608656 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: roques del Pare Jaume. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i forma part dels itineraris SL-C 72, SL-C 80 i GR-92 del parc. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48188 | Pedrera de ca n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-ca-nhoms | XX | Afectada per la vegetació de la zona. | <p>Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Presenta un accés delimitat amb dos grans blocs de pedra i una esplanada de planta allargassada al davant. A l'extrem de migdia d'aquesta plataforma plana s'observa un mur de pedra disposat en forma d'L i les restes d'una altra estructura de planta més o menys circular. En el camí d'accés hi ha un rètol que avisa de l'ús d'explosius i identifica l'explotació com 'Pedrera Silxav nº 2475'.</p> | 08075-278 | Esquei de ca n'Homs - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | 41.5815200,2.4110200 | 450904 | 4603482 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 48189 | Camí de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 14, 21.</p> | XI-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal en sentit nord-est cap al sud-oest. El seu recorregut originari va des de la serra del Montnegre, passant per Collsacreu i el Montalt, fins a la Creu de Rupit (que era una cruïlla de camins), moment en que entra dins del terme municipal de Dosrius. Des d'aquest punt, el camí baixa pel veïnat de Rupit fins a Canyamars i d'aquí fins a Dosrius, per acabar arribant fins a Argentona. El tram del veïnat de Rupit és el més ben conservat i segueix el curs del torrent de Rupit i de la riera de Canyamars fins al nucli urbà, enllaçant amb el carrer Major. El tram de Canyamars a Dosrius està força desdibuixat, tot i que en origen, en molts punts es feia per dins del cabal de la riera.</p> | 08075-279 | Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental d'aquesta via la trobem l'any 1017 i apareix identificada com 'strada Sancti Julia' (Clariana, 1988: 14). Tot i això, aquest camí formava part de la xarxa de vies secundàries establertes durant la romanització de la zona, datada al Maresme en el moment tardo-republicà, aproximadament, entre finals del segle II a.C. i començament del segle I a. C.</p> | 41.6096400,2.4718300 | 455992 | 4606571 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48189-foto-08075-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48189-foto-08075-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48189-foto-08075-279-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48190 | Camí del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-montseny | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21. PUIG I GIRALT, Enric (2008). 'El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps'. Duos Rios, núm. 2, p. 41-54.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que comunica les poblacions de Mataró i Canyamars. El seu traçat s'inicia al portal de Valldeix de Mataró, passa pel camí Fondo vers el veïnat de Valldeix, seguint el marge de la riera de Sant Simó, fins a can Bruguera, on hi ha l'encreuament amb el camí de la Serra i el tram que marxa en direcció a Canyamars, el qual s'inicia a la creu de Planells. En l'actualitat, des d'aquest punt, el camí descendeix cap a les fonts de la Moreneta i de n'Homs, prossegueix baixant seguint el cabal del sot de can Marc i creua la riera de can Rimbles fins a arribar al veïnat del mateix nom. Des d'allà, per darrera de can Bartrés i creuant la serra d'en Gel, accedeix al carrer del camí de Mataró i al nucli urbà de Canyamars.</p> | 08075-280 | Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Segons la bibliografia consultada, la seva antiguitat es pot remuntar a l'Edat Mitjana, tot i que és força probable que sigui més antic. El camí del Montseny comunicava el Corredor amb el massís del Montseny, passant pel Vallès. El primer tram d'aquest camí es corresponia amb el traçat del camí de Rocafonda (actual carretera de Valldeix, Mataró). El tram corresponent al terme municipal de Dosrius s'iniciava a la creu dels Planells i enllaçava amb el camí de creu de Canyamars. Cal assenyalar que des d'aquest punt, diferents camins i corriols portaven a Canyamars pel fondo de les Brugueres. El camí passava prop de can Guitart i can Marc, creuava la vall de Rimbles i, per darrera de can Bartrés, pujava cap a can Cassi fins al nucli urbà. Des de la Creu de la Creueta i la masia de can Galzeran, el camí del Montseny reprenia el seu traçat aprofitant una carrerada neolítica identificada per l'Esteve Albert, en direcció al Far i el Corredor. Des d'aquestes zones es podia accedir al Vallès (per Vallgorguina o per Collsabadell i Trenta Passes) i arribar a Collformic i el massís del Montseny. Tot i que no es pot assegurar, el topònim de la Balatera fa referència al fet que s'hi havia jugat a botxes o bales, aprofitant la planitud del terreny a la zona de la creu dels Planells, lloc on es documenta el topònim. Fins a començaments del segle XX, aquest camí era la principal via de comunicació entre Mataró i Canyamars.</p> | 41.5847500,2.4389400 | 453233 | 4603825 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: camí de creu de Canyamars, camí de la Balatera. En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48191 | Rescloses de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.23/184. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 34-39.</p> | XVIII | Filtracions d'aigua a les estructures. | <p>Conjunt de 8 rescloses situades dins del cabal del Sot del Fangar, entre les cotes 471 i 524, en un tram de 694 metres de longitud. Estan formades per un mur transversal al torrent, amb la part superior plana. Estan bastides en pedra de diverses mides sense lligar (la mida de les peces és més grossa quan més avall està la resclosa). Aprofiten afloraments naturals de roca per als fonaments laterals dels murs. La distància entre aquestes estructures és decreixent a mida que baixa el torrent. En l'actualitat, majoritàriament estan reblertes de terra. Les dues primeres i la vuitena tenen més capacitat d'acumulació d'aigua i les dues inferiors presenten un sobreeixidor, pel qual vessava l'aigua sobrera quan l'embassament era ple. La resclosa més propera a ca l'Arenes presenta una planta semicircular o convexa en el sentit del flux de l'aigua. Té una alçada de 4 metres i un gruix d'1,5 metres. Entre aquesta resclosa i la masia de ca l'Arenes hi ha un canal excavat al sól de 0,70 metres d'amplada i 0,50 metres de fondària, força degradat.</p> | 08075-281 | Sot del Fangar - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El Sot del Fangar s'origina en un torrent que solca la serra del Corredor a l'entorn de les Roques del Pare Jaume, en sentit nord-est sud-oest. Està caracteritzat per una vegetació de verneda amb avellaners i flora eurosiberiana. El darrer tram, d'uns 694 metres, ha estat força alterat per la mà de l'home (plantació d'espècies botàniques, explotació d'afloraments granítics i regulació hídrica del torrent). La gent de la zona no recorda quin ús tenien aquestes rescloses, al marge que a principis del segle XX hi anaven a beure les vaques i que la segona resclosa fou reblerta i reconvertida en un hort d'estiu. És probable que servissin per aprofitar l'aigua de les torrentades, emmagatzemar-la en una bassa (situada prop de ca l'Arenes mitjançant un canal) i utilitzar-la per regar les feixes de conreu o pel bestiar.</p> | 41.6216500,2.4637500 | 455327 | 4607909 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48191-foto-08075-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48191-foto-08075-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48191-foto-08075-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: rescloses del sot del Fangar. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48192 | Arcades de la riera de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-de-la-riera-de-rials | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.42/203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017, p. 4.</p> | XIX | Afectades per la vegetació del marge de la riera. | <p>Estructura situada dins del cabal de la riera de Rials, a la riba sud-est de la mateixa. Es tracta d'un mur format per una successió d'arcs rebaixats, coronat per un canal que conduïa les aigües. El mur està bastit en pedra de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. Els arcs, situats al centre del mur, estan bastits amb maons disposats a sardinell i recolzats en brancals fets amb la mateixa obra que el mur.</p> | 08075-282 | Riera de Rials - Zona de Dosrius | <p>L'estructura forma part del sistema de canalització de l'aigua de Dosrius cap a Barcelona, per part de la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. (l'aqueducte de Dosrius a Barcelona), bastit entre els anys 1868 i 1882. La seva funció era 'per una banda protegir els camps contigus de les avingudes de les rierades i per l'altra deixar sortir l'aigua que aflorava quan el barratge Xullat estava ple i l'aigua no podia marxar per les galeries' (Ramis, 2017: 4).</p> | 41.5929900,2.4054100 | 450445 | 4604759 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48192-foto-08075-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48192-foto-08075-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48192-foto-08075-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48193 | La Mina de les Aigües - Casilla Courtin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-les-aigues-casilla-courtin | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 116-117. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.02/079, I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta octogonal, que presenta una coberta piramidal de rajola ceràmica i està organitzat en una sola planta. Compta amb un basament motllurat i té els àngles dels paraments reforçats amb pilastres que, alhora, creen plafons rectangulars decorats amb uns rombes centrals en relleu. Els paraments estan rematats amb un fris decorat amb obertures romboïdals i coronat per un ràfec de dentellons. Una cornisa motllurada, a base de filades de maó pla, fa de suport de la coberta. La construcció està bastida amb maons, amb l'aparell de l'obra vist. A l'interior, mitjançant unes escales, s'accedeix a dues galeries d'arc de mig punt bastides en maons, que formen part del sistema de canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona.</p> | 08075-283 | Aiguabarreig rieres de Dosrius i Rials - Zona de Dosrius | <p>L'estructura forma part del sistema de canalització de l'aigua de Dosrius cap a Mataró i Barcelona, per part de la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. (conegut també com l'aqueducte de Dosrius a Barcelona), bastit entre els anys 1868 i 1882. L'edifici constitueix el principal punt de control de tota l'extracció i conducció d'aigües de l'aqüífer de Dosrius. La conducció d'aquesta aigua es feia mitjançant tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori, l'aigua del qual circula a través de la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries conflueixen a la Casilla Courtin i continuen, com a dues conduccions independents, fins a la Casa Nova (veïnat de Gemir). L'any 1939 es van construïr els dos volums adossats per fer la clorinació de les aigües mitjançant la instal·lació de dos dipòsits al seu interior. Pel que al topònim Courtin és probable que provingui de Josep i Inés Courtin, els propietaris de la finca La Resclosa, una peça de terreny molt propera a la casella. Aquests propietaris van cedir a la companyia el dret a construir i mantenir una mina subterrània d'absorció i conducció de l'aigua.</p> | 41.5927000,2.4048400 | 450397 | 4604727 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici compta amb dos volums adossats de factura més moderna que el desvirtuen. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48194 | Aqüeducte de la Societat General d'Aigües de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-societat-general-daigues-de-barcelona | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 114-116. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries i barratges o preses subterrànies que transportaven les aigües de Dosrius cap a les poblacions de Mataró i Barcelona. Les galeries d'absorció i conducció d'aigua estan cobertes amb voltes d'arc de mig punt, amb els murs revestits amb peces ceràmiques. Presenten unes obertures laterals per captar l'aigua que es filtra i estan controlades mitjançant pous i casilles, majoritàriament bastits en maons. Aquest sistema està format per tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori (a la masia de ca l'Estapé), amb 73 contenidors al seu recorregut i l'aigua circulant mitjançant la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau (prop de la masia de can Tarau), amb 17 contenidors a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries estan enllaçades a la Casilla Courtin. Des d'aquest punt, continuen com a dues conduccions independents en paral·lel a la riera de Dosrius, travessant el Molí de can Terrades i la masia de can Gemir, fins a la Casa Nova, moment en que s'uneixen en una sola conducció que marxa en direcció Argentona i Mataró. Destaca la casilla de ca l'Estapé, arquitectònicament molt semblant a la Courtin, i els pous dels camps de la masia de can Pinsana i de can Martorell (amb la seva mina), el de can Tarau i, probablement, un dels pous de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 08075-284 | Terme municipal de Dosrius | <p>Fins a mitjans del segle XIX, l'abundància d'aigua a l'aqüífer de Dosrius formava inundacions i aiguamolls en diverses zones del terme. En aquest sentit, l'any 1857 es va formar la companyia Palau, García y Compañía, una societat mataronina que pretenia captar i conduir les aigües de la conca hidrogràfica de Dosrius fins a Mataró. L'any 1862 van obtenir el dret a l'aprofitament de l'aigua del subsòl dosriuenc, per part del Ministeri de Foment. L'any 1867, aquesta societat va vendre els mateixos drets a la Companyia d'Aigües de Barcelona, una societat belga constituïda per conduir l'aigua de Dosrius fins a Barcelona. Els drets de concessió i la titularitat a la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), sobre la totalitat de l'aigua de les lleres de Dosrius, Canyamars, el Far i Rials, data del 8 d'abril de 1882 i era per temps il·limitat. Els plànols de les obres de construcció són de l'any 1868 i foren fets per l'enginyer Manuel Valera. Els materials emprats foren maons d'argila, probablement fabricats amb argiles del terme. Les obres finalitzaren l'any 1882. A principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, l'aqüífer fou contaminat a conseqüència del llançament de purins prop del barratge Batllori, i també per les aigües residuals que provenien de can Massuet del Far. L'any 1991, la Junta d'Aigües inicià un expedient de caducitat de la concessió que tenia la Societat General d'Aigües de Barcelona, per haver-se complert el termini legal vigent. A principis del segle XXI estava en vies de resolució. Al marge de les galeries i els barratge, les Les principals mines de captació són: Mina Roselló, Mina Juliana de Lentisclà, Mina Larit, Mina Manso Estapé, Mina Mas Pi, Mina Hort d'en Xicoy, Mina Fondo del Xullat, Mina Hort del Xullat, Mina Hort de la Quiteria, Mina Hort del Farré, Mina la Recelosa, Mina Manyans, Mina Hostal de Dos Rius, Mina Creu d'en Martorell.</p> | 41.5928400,2.4051300 | 450421 | 4604742 | 1868-82 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48195 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-2 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 74. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.26/187. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. 'L'àlbum del Comú'. El Comú, núm. 8, 1989, p. 43. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XX | <p>Font aïllada situada al començament i al centre de les escales que donen accés a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Es tracta d'una estructura de planta rectangular formada per una plataforma d'accés, una pica i un frontal amb jardinera integrada. La plataforma és rectangular i està bastida amb lloses de pedra. La pica és circular, està bastida en pedra i es troba integrada dins d'un petit volum rectangular amb portella metàl·lica inferior. El frontal, rectangular i amb una jardinera a la part superior, integra el broc de ferro decorat pel que raja l'aigua. Aquest volum està enrajolat i presenta dues filades laterals de ceràmica vidradada acolorida, decorada amb motius florals.</p> | 08075-285 | Plaça de la República - Dosrius | <p>En origen, aquesta font estava adossada al mur davanter de la casa de can Dama, situada al seu costat i orientada a la plaça. L'any 1974, arran d'unes fortes pluges que van malmetre considerablement l'antic empedrat que hi havia en el mateix lloc on trobem les escales actuals, l'ajuntament va decidir remodelar tota la plaça. L'empedrat i la font original foren retirats i es construiren les escales i una nova font al començament de les mateixes. El projecte fou polèmic donada l'estima de la població envers les dues estructures. En el cas de la font, havia proveït d'aigua a moltes cases del poble abans de la instal·lació de la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius entre els anys 1973 i 1975. Tot i que l'aigua que raja actualment prové d'aquesta xarxa, en origen l'aigua era una 'deixa' de la Societat General d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris distribuïtes entre les font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià).</p> | 41.5941200,2.4067800 | 450560 | 4604883 | 1974 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48195-foto-08075-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48195-foto-08075-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48195-foto-08075-285-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la plaça d'Espanya. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48196 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.27/188. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XXI | <p>Font aïllada situada al bell mig del carrer, en el mur de contenció d'una terrassa que forma cantonada amb la plaça d'Espanya. La font està col·locada a l'interior d'una fornícula d'arc rebaixat oberta en aquest mur i bastida amb un aplacat de pedra. La font és de ferro colat i presenta una forma de pinacle, amb la pica circular a la base i un fust cilíndric estriat on hi ha l'aixeta de llautó per on raja. El coronament és esfèric i estriat, amb un collarí d'òvuls i una petita agulla superior.</p> | 08075-286 | Carrer de Pau Casals - Dosrius | <p>En origen, la font estava encastada al mateix mur del carrer i estava formada per una fornícula d'arc rebaixat i un ampit rectangular que sostenia la pica de pedra. L'aixeta, encastada al mur, era de bronze. Envers l'any 1980, la font fou pintada de color verd i gris pel sr. Borge, estiuejant de la casa de can Munné, que estava situada al seu davant i actualment està enderrocada. L'any 2001, en motiu de la construcció de dos habitatges i un local al carrer de Pau Casals, 10, la font fou enderrocada. L'any 2002, un cop finalitzades aquestes obres, es va instal·lar l'actual font, que és d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. Es tracta d'una reproducció de les que es feien en època alfonsina, a finals del segle XIX. Aquesta font havia proveït d'aigua a moltes cases del poble, abans de la instal·lació de la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius entre els anys 1973 i 1975. Tot i que l'aigua que raja actualment prové d'aquesta xarxa, en origen l'aigua era una 'deixa' de la Societat General d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris distribuïtes entre les font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià). Segons les fonts orals, el nom de Sant Sebastià fa referència al vot de poble en honor d'aquest sant, que la població de Dosrius va fer després d'una epidèmia de pesta.</p> | 41.5937600,2.4065000 | 450536 | 4604844 | 2002 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font del carrer de Baix, font del carrer de Pau Casals. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48197 | Font de la plaça d'Esteve Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-desteve-albert | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.28/189. BORRÀS, Ernest (2004). 'Esteve Albert. El seu ressó'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 62-64.</p> | XX | <p>Font aïllada situada en un extrem de la plaça, al costat de les escales que donen accés a la part superior de l'espai. Presenta una forma de copa, amb un suport de bronze que reprodueix el tronc d'una alzina i una pica circular d'obra arrebossada, amb una rosassa a la part superior. L'aigua brolla en vertical a través d'un petit broc metàl·lic central, que s'acciona mitjançant un mecanisme de peu situat en un paviment circular bastit amb llambordins de pedra.</p> | 08075-287 | Plaça d'Esteve Albert - Dosrius | <p>La plaça fou inaugurada el 14 de desembre de l'any 1997 dins dels actes d'homenatge a la figura del dosriuenc Esteve Albert, en un cicle anomenat 'Un any amb l'Esteve Albert i la seva obra'. La font és obra de la ceramista de Dosrius Berta Julivert i fou un encàrrec de la corporació municipal, com a part del projecte de construcció de la plaça, el qual fou redactat per Jaume Canals i Casabó (arquitecte municipal) i dissenyat per Ernest Borràs, escultor del municipi. La base de la font imita el tronc d'una alzina, arbre autòcton de Dosrius molt apreciat per l'Esteve Albert.</p> | 41.5951900,2.4094600 | 450784 | 4605001 | 1997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48197-foto-08075-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48197-foto-08075-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48197-foto-08075-287-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Berta Julivert | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48198 | Plaça d'Esteve Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-desteve-albert | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.28/189. BORRÀS, Ernest (2004). 'Esteve Albert. El seu ressó'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 62-64.</p> | XX | <p>Plaça de planta rectangular dividida en dos espais disposats a diferent nivell i units per una rampa i unes escales de pedra. L'accés principal es fa pel carrer d'Esteve Albert, on hi ha un paviment de pedres en forma de porta i arquivolta de reminiscències romàniques. Al costat de l'accés hi ha una pedra de granit amb una placa de marbre encastada, on apareix el nom d'Esteve Albert i una quarteta de l'any 1946 del mateix autor. Des d'aquest accés hi ha dues fileres de xiprers intercalats amb bancs per seure, que marquen el camí a seguir fins al nivell superior. Al costat de les escales hi ha una font bastida per la ceramista local Berta Julivert. Al bell mig del nivell superior hi ha una escultura cilíndrica d'acer inoxidale, amb un bisell superior d'un metre i unes mides de 5,40m d'alçada per 0,35m de diàmetre. A la part inferior hi ha tres grans blocs de granit decorats amb herbes aròmatiques de la zona, situats damunt d'un paviment circular de 6m de diàmetre, format per tres cercles concèntrics de llambordes. Al cercle exterior hi ha tres pedres gravades amb la lletra H. Al costat d'aquesta escultura hi ha un llibre obert de bronze damunt d'un peu estriat, amb el nom d'Esteve Albert gravat.</p> | 08075-288 | Plaça d'Esteve Albert - Dosrius | <p>La plaça fou inaugurada el 14 de desembre de l'any 1997 dins dels actes d'homenatge a la figura del dosriuenc Esteve Albert, en un cicle anomenat 'Un any amb l'Esteve Albert i la seva obra'. El projecte de construcció de la plaça fou redactat per Jaume Canals i Casabó (arquitecte municipal) i el conjunt escultòric i l'ajardinament foren dissenyats i creats per Ernest Borràs, escultor del municipi. Conceptualment, el llibre fa referència a l'home com a matèria i l'escultura de la part superior a l'esperit com a memòria. El cilindre és símbol de la memòria històrica del temps, el basament simbolitza el camí cíclic sense principi ni fi i les H gravades fan referència a l'home, la història i la humanitat.</p> | 41.5951800,2.4094200 | 450781 | 4605000 | 1997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48198-foto-08075-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48198-foto-08075-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48198-foto-08075-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48199 | Font de la plaça de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-can-torres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.29/190.</p> | XXI | <p>Font aïllada situada a la cantonada sud-est de la plaça, al davant de l'accés principal. Està formada per un cilindre de ferro d'aproximadament un metre d'alçada, que incorpora una aixeta metàl·lica de botó. L'estructura està disposada damunt d'un paviment circular de llambordes de pedra, que incorpora el registre de desaigüe.</p> | 08075-289 | Plaça de can Torres - Dosrius | <p>La plaça fou construïda l'any 1994. Inicialment no s'havia projectat la construcció de cap font, però un grup de veïns de la zona varen fer la petició a l'ajuntament. En origen, la font era bastida en maons, amb una pica semicircular i el coronament arrodonit. Tenia una placa amb el nom de la plaça. Posteriorment, se n'instal·là una altra de ferro colat, d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. La font actual fou instal·lada pels voltants de l'any 2001, ja que les dues anteriors havien causat molts problemes de filtracions d'aigua. Es tracta d'un disseny contemporani fabricat a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. L'aigua que proveeix la font és subministrada per la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius.</p> | 41.5951400,2.4084400 | 450699 | 4604996 | 2001 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48200 | Font pública de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.35/196.</p> | XX | <p>Font aïllada protegida per un volum de planta més o menys rectangular, disposat a mode de porxo i obert per la cara nord. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, sostinguda amb bigues de fusta, i els paraments exteriors arrebossats i pintats. A l'interior, en canvi, el parament està revestit amb un aplacat de pedra. La font està formada per un volum rectangular de pedra que integra la pica rectangular i, superposat damunt seu, un altre volum més petit d'on surt el broc, consistent en una aixeta metàl·lica de botó. Destaquen dos graons que salven el desnivell entre el carrer i la font, i un petit banc de pedra per seure a la banda de ponent.</p> | 08075-290 | Carrer de Sant Esteve - Canyamars | <p>La font es va construïr l'any 1976 donat que el nucli de Canyamars no disposava de cap font pública que reunís les condicions de cloració i potabilitat. L'aigua d'aquesta font procedia de la xarxa que abastava la urbanització de can Canyamars. Era coneguda com la font de la Cabina, pel que fet que hi havia una cabina telefònica al seu costat. Aquesta cabina era hi era pels voltants dels anys 2003 i 2004.</p> | 41.6011900,2.4477900 | 453983 | 4605646 | 1976 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48200-foto-08075-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48200-foto-08075-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48200-foto-08075-290-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Cabina. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48201 | Monument Mil anys fent camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-mil-anys-fent-cami | <p>'Inauguració del monument 'Catalunya, mil anys fent camí'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 17, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018</p> | XXI | <p>Monument urbà encastat al talús de rocalla de granit que sosté el carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un conjunt format per dues planxes i dos blocs de ferro corten, que commemoren els mil anys del naixement de Catalunya. La planxa principal, adossada al talús de pedra, presenta un buit amb el contorn geogràfic de Catalunya. Davant seu, disposada damunt del terra de la plaça, hi ha la planxa corresponent al buit anterior, amb dues línies vermelles disposades en el sentit dels pols (N-S, E-W) i unides per un punt central groc. Emmarcant la planxa principal hi ha dos blocs rectangulars amb la part superior bisellada, gravats amb les inscripcions 'MIL ANYS' i 'FENT CAMÍ'. A l'extrem de llevant de la plaça hi ha quatre xiprers i una placa de ceràmica sostinguda amb peu de ferro, gravada amb el següent poema: 'PAÍS / Inacabats indefinits / indecisos / però tanmateix vius / des del cor del nostre poema', obra del poeta Àlex Susanna.</p> | 08075-291 | Plaça de davant de l'Ajuntament - Dosrius | <p>La simbologia d'aquest monument està basada en els elements que, segons el propi autor, defineixen el territori català: la gent, la terra i la història. Conceptualment, el territori el proporciona el mur de pedra que sosté el carrer de Sant Antoni. La planxa de Catalunya es desprèn de la principal com la porta abatible d'un castell, els blocs laterals funcionen a mode de torres i les inscripcions fan referència a la història mil·lenària de Catalunya. Les línies vermelles simbolitzen que Catalunya camina en totes direccions, amb el punt de trobada groc, ambdós colors presents a la Senyera. En darrer terme, els xiprers i el poema gravat a la placa de pedra fan referència a la gent (un poema curt que defineix les dues vessants de la nostra gent). Popularment, l'obra és coneguda com 'La Catalunya per terra'.</p> | 41.5945000,2.4061300 | 450506 | 4604926 | 2006 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs i Berta Julivert | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 48202 | Jardins de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-memoria-historica | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-172. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 29; núm. 27, p. 8; núm. 28, p. 37.</p> | XXI | <p>Espai enjardinat que presenta una planta en forma d'L i està dividit en dues zones disposades en dos nivells diferents. A la part inferior, delimitada de la superior mitjançant un talús forrat amb blocs de pedra granítica, hi ha un destacable pi. Alhora, en un d'aquests blocs de pedra, hi ha encastades unes peces de ferro corten que imiten l'Estelada, amb l'escut de Dosrius a l'estrella i el nom de l'espai a les quatre barres. A la part superior de l'espai, a la que s'accedeix mitjançant una rampa amb graons adaptats, hi ha un faristol de ferro en forma de llibre en homenatge a les víctimes de la guerra Civil. Hi ha gravat l'escut del municipi, la data d'instal·lació (novembre de 2009) i un poema de l'any 1938 en mal estat de conservació. Al seu costat hi ha l'escultura 'La veu de tots', dedicada als 23 morts locals en aquest conflicte. Davant seu, i sota d'un lledoner, hi ha un altre faristol de les mateixes característiques amb els noms d'aquests homes.</p> | 08075-292 | Carrer de can Vallmajor - Dosrius | <p>Aquest espai fou inaugurat el mes de novembre de l'any 2009, juntament amb l'escultura 'La veu de tots', obra de l'escultora dosriuenca Luz del Mar García. Hi participaren els familiars de les víctimes del conflicte i s'emmarcà dins dels 'Actes de commemoració del 70è aniversari de la Guerra Civil', organitzats des de l'Arxiu Municipal de Dorius. Posteriorment, pel mes de març de l'any 2011, s'instal·là el faristol on apareixen els noms de les víctimes, elaborat també per la mateixa escultora.</p> | 41.5951200,2.4056800 | 450469 | 4604995 | 2009 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48203 | Placa de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 31. DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 109-117. SUGRAÑES, Pere (1988). 'La Germandat de Canyamars'. El Comú, núm. 2, p. 35.</p> | XX | <p>Placa commemorativa instal·lada al mur que delimita la plaça per la banda de ponent. Es tracta d'una placa de marbre negre gravada amb lletres daurades, en memòria dels fundadors de la Germandat de Sant Josep en el primer aniversari de la seva fundació. Porta la data del 6 de maig de 1979.</p> | 08075-293 | Plaça de la Germandat de Sant Josep - Canyamars | <p>La Germandat de Sant Josep de Canyamars fou fundada l'any 1879 per part dels veïns i veïnes de Canyamars. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre, en la quals unes persones s'uneixen voluntàriament per a tenir accés a uns determinats serveis o ajudes.</p> | 41.6010300,2.4465900 | 453883 | 4605628 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48203-foto-08075-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48203-foto-08075-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48203-foto-08075-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48204 | Placa del carrer de Lluís Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-de-lluis-moret | <p>RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>Placa aïllada de ceràmica encastada al parament d'un edifici situat davant de la plaça del Comú. Presenta un perfil rectangular, amb les cantonades deprimides, i la següent llegenda: '.PROVINCIA DE BARCELONA. PARTIDO JUDICIAL DE MATARO. PUEBLO DE DOSRRIUS.'.</p> | 08075-294 | Carrer de Lluís Moret - Dosrius | <p>És probable que aquesta placa fos instal·lada durant la segona meitat del segle XIX. L'any 1860, l'Administració estatal va aprovar un reglament per regular els carrers de les poblacions i qui eren els seus habitants. Es tracta de les 'Reglas para efectuar la rotulación de calles y numeración de casas, aprobadas por Real Orden de 24 de febrero de 1860'. En l'article 15 d'aquest reglament es menciona: 'En las puertas, portillos, avenidas ó calles que dan entrada á las poblaciones se colocarán lápidas á la izquierda del que entra, en la que se escribirá el nombre de ellas, designando si es capital de provincia el nombre de la misma; si es cabeza de partido el nombre de la provincia, y si es población menor, el nombre del partido y de la provincia' (Ramis, 2017: 4). Cal mencionar que, antigament, aquesta zona del casc antic era l'entrada principal venint de Canyamars.</p> | 41.5946800,2.4071200 | 450589 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48205 | Monument del carrer de mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-carrer-de-mossen-jacint-verdaguer | XX | <p>Monument aïllat situat dins del jardí d'una de les cases del carrer, davant de la façana principal. Es tracta d'una de les parts més importants d'un trull per elaborar oli, que utilitzava el sistema de rodes de pedra tradicional per premsar les olives. Està format per dues grans moles o pedres circulars de granit, unides mitjançant un mecanisme de ferro que les subjecta en paral·lel, permetent el seu moviment dins del trull propiament dit. Les pedres presenten unes impromptes disposades en diagonal. Dins del trull, les moles es posaven en vertical i, probablement accionades per un motor, premsaven i aixafaven les olives.</p> | 08075-295 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 33 - Dosrius | 41.5964400,2.4023800 | 450195 | 4605143 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 48206 | Monument de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-penya-barcelonista | XXI | Pintades de grafit. | <p>Monument commemoratiu aïllat format per dos grans blocs rectangulars de granit, que sostenen una gran esfera central de granit també. El bloc de ponent està decorat amb una sèrie de línies horitzontals, mentre que el de llevant és llis i presenta una inscripció gravada: 'X ANIVERSARI / PENYA BARCELONISTA / DOSRIUS CANYAMARS / 2003'. Damunt seu hi ha la representació d'una creu llatina damunt d'un pedró bastit amb carreus. L'escultura està situada damunt d'un paviment rectangular de llambordes.</p> | 08075-296 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | 41.5941100,2.4052100 | 450429 | 4604883 | 2003 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48207 | Monument als Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-gegants-de-dosrius | <p>Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Monument aïllat situat damunt de la vorera del carrer, al costat de la riera de Rials i del pont d'entrada al nucli urbà. Està format per una basament de planta quadrada de granit polit, situat damunt d'un sòcol de ferro. Damunt del basament hi ha una estructura de ferro corten de planta circular i estructura troncopiramidal, rematada amb cinc puntes planes disposades a diferent alçada. Presenta una llegenda incisa a la cara orientada al carrer: 'ALS NOSTRES GEGANTS / DOSRIUS 27-09-97'.</p> | 08075-297 | Carrer dels Rials - Dosrius | <p>El monument fou erigit l'any 1997 en commemoració de l'organització de la Ciutat Pubilla del Maresme a Dosrius, amb la participació desinteressada dels habitants i de les entitats del poble. Aquell mateix any la geganta Blanqueta fou proclamada Pubilla del Maresme.</p> | 41.5941300,2.4056700 | 450467 | 4604885 | 1997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 48208 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana | XX | <p>Monument aïllat situat a l'extrem nord-oest de la plaça. Està format per una gran pedra de granit de la zona, decorada amb tres figures de ferro encastades a la part superior, que simbolitzen uns balladors de sardanes. A la part inferior de la pedra hi ha un plafó rectangular en baixrelleu, gravat amb la següent inscripció: 'CANYAMARS A LA SARDANA / 1958-1982'.</p> | 08075-298 | Plaça de la Germandat de Sant Josep - Canyamars | <p>Aquest monument és un homenatge al tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars, que es celebra al nucli de població des de l'any 1958.</p> | 41.6010300,2.4465900 | 453883 | 4605628 | 1982 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 48209 | Retaule Major de Nostra Senyora del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-nostra-senyora-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 37-45, 52-53. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 89-96. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GARRIGA, Joaquim (2002-2003). 'El retaule Major de Nostra Senyora dels Socors i la formació del santuari cinccentista de la serra del Corredor'. Locus Amoenus, núm. 6, p. 199-203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 12. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999.</p> | XVI | Restaurat. | <p>Retaule de composició mixta amb predomini de la pintura, format per un pedestal de pedra, una predel·la i una composició reticulada de tres cossos per cinc carrers. Està coronat amb un frontó curvilini i volutes d'enllaç, amb guardapols als laterals. Presenta una alçada de 7,20 metres i una amplada de 5,60 metres. El pedestal està format per un mur decorat amb columnes adossades i dues portes laterals pintades amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, que donen accés al cambril i estan emmarcades amb cariàtides esculpides (al·legories de les quatre virtuts: Fe, Esperança, Caritat i Fortalesa). La predel·la està dividida en tres escenes de la Passió de Crist esculpides: el Prendiment, la Flagel·lació i el Camí del Calvari. El primer cos, força més gran que els altres dos, es desenvolupa al voltant del cambril, que alberga la imatge de Nostra Senyora del Socors i s'obre a l'exterior mitjançant un arc rebaixat ornamentat. Emmarcant aquest cambril hi ha dos carrers amb tres escenes esculpides a cada un, amb imatges de la Infància (o misteris de goig) i la Glorificació (o misteris de glòria) de Jesucrist. A la banda esquerra es representen les escenes de l'Anunciació, el Naixement i l'Epifania, mentre que a la dreta trobem la Resurrecció, l'Ascensió i la Pentecosta. Els laterals d'aquest primer cos estan formats per taules pintades amb les imatges de Sant Andreu i Sant Lleonard. Damunt del cambril, i formant part del segon cos, hi ha una escena esculpida que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Als seus voltants hi ha quatre taules pictòriques amb escenes relacionades amb els Set goigs de la Verge Maria: el Naixement de la Verge i la Visitació de Maria a Elisabet a la banda esquerra, i la Presentació de la Verge al temple i Jesús al temple discutint amb els doctors a la dreta. Alhora, les tres taules pictòriques centrals del darrer carrer continuen fent referència als goigs de la Verge: la Família de la Verge, la Coronació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple. Aquest cos està emmarcat amb dos compartiments pictòrics més, rematats amb les volutes anteriors, amb les representacions del rei David i del rei Salomó. Finalment, al frontó que corona l'estructura, hi ha una imatge de Déu Pare. Tant els cossos horitzontals com els carrers verticals estan delimitats amb elements escultòrics i pictòrics. El registres horitzontals que separen els cossos estan decorats amb motius vegetals pintats i diverses testes humanes esculpides. Els verticals, en canvi, presenten columnes amb basaments i capitells, que sostenen uns entaulaments horitzontals profusament decorats (cal exceptuar les sis taules escultòriques que envolten el cambril, les quals no presenten les separacions decorades).</p> | 08075-299 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El retaule fou contractat a Mataró el 19 de maig de 1589, per part de mossèn Lleonard Claus i el pintor de Barcelona establert a la capital maresmenca Anthoni Toreno. Es va pactar la dauradura i la pintura de l'estructura per dues-centes vuitanta lliures i el termini d'un any. De fet, tota la part escultòrica del mateix forma part del retaule antic, que es troba sencer i està format pels 10 compartiments centrals del retaule actual. Probablement, el retaule antic es pugui datar uns 30 anys abans, en època de mossèn Bernat Penitència. El nou contracte integrava un total de 14 taules, de les quals 7 il·lustrarien figures soles i 7 més escenes dels Set goigs de la Verge Maria. Destaca la imatge de Sant Andreu, patró de la parròquia a la que pertanyia el santuari (Sant Andreu del Far ) i la imatge de Sant Lleonard, patró de l'ermità que va encarregar l'obra, el qual es va fer representar en aquesta pintura. L'any 1715 es va transformar el reraltar en un cambril per a la imatge de la Mare de Déu, afectant d'aquesta manera al retaule. Es va elevar uns 30 centímetres del terra per poder pavimentar la part interior del cambril, provocant que el retaule quedés encastat a les superfícies de la volta i dels murs del temple. Les portes laterals del retaule es van transformar en les portes d'entrada i sortida del cambril, donant accés a les seves escales. Finalment s'obrí la finestra central del cambril, que deixa veure la imatge de la Mare de Déu. El retaule fou restaurat entre els anys 1994 i 1997, pel Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1589-90 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 48210 | Imatge de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 120-124. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GRAUPERA, Joaquim. 'Mare de Déu del Corredor (Dosrius)'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 16 de novembre de 2012. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4-7.</p> | XX | Restaurada. | <p>Talla policromada d'uns 0,50 metres d'alçada que representa la imatge de la Mare de Déu del Socors amb el nen. La Verge està dempeus i porta una corona al cap damunt d'una llarga cabellera. Porta una túnica de coll rodó decorada amb motius florals i un mantell disposat en bandolera amb ornaments florals també. La Verge sosté el nen amb el braç dret, mentre aquest beneeix amb la mà dreta. Amb l'esquerra intenta agafar un pom que sostenia la Verge amb la seva mà. La imatge està assentada damunt d'un basament octogonal integrat a l'escultura. La imatge està situada dins del cambril del temple, situat darrera de l'altar major i amagat darrera del magnífic retaule renaixentista.</p> | 08075-300 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La imatge original de la Mare de Déu del Socors era de fang cuit, d'uns 50 centímetres d'alçada i policromada. Està datada a principis del segle XVI. L'any 1850, la imatge fou substituïda per una altra imatge vestida que ocupà el seu lloc a l'altar major. L'antiga passà a l'altar lateral de Santa Magdalena. L'any 1920, la imatge original fou traslladada a Llinars del Vallès i restaurada per l'escultor Josep Quixal. Posteriorment, abans d'esclatar la guerra Civil, la imatge s'amagà a la rectoria de Llinars, però durant el conflicte bèl·lic fou cremada juntament amb d'altres objectes litúrgics. Finalment, l'any 1947, un membre de l'Obra de Sant Francesc de Mataró, va fer ofrena al santuari d'una nova imatge de la Mare de Déu copiada de la primitiva. Aquesta imatge fou restaurada entre els anys 1994 i 1997, per un taller de restauració de Barcelona.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1947 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: imatge de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.