Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48211 | Retaule Major de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (2017). 'El retaule major cinccentista de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi'. Duos Rios, núm. 3, p. 48-61. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9-10. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 67-68, doc. 42, 44, 93.</p> | XVI | <p>Restes del retaule de l'altar major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, el qual fou destruït durant la guerra Civil. Aquestes restes estan formades per un total de set taules distribuïdes en dos espais diferenciats: 4 custodiades al Museu de Mataró i 3 més a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Les taules dipositades al museu presenten les següents representacions: el Pare Etern (timpà del retaule, núm. inv. 5299), Pentecosta (compartiment del retaule, núm. inv. 5725), Oració a Getsemaní (compartiment del retaule, núm. inv. 5724) i Camí del Calvari (compartiment del retaule, núm. inv. 5723). Aquestes taules formaven part del frontó, l'àtic i la predel·la del retaule. Pel que fa a les del temple, que estaven situades al cor i formaven part de l'àtic del retaule, són la Resurrecció de Crist, l'Àngel de l'Anunciació i la Mare de Déu de l'Anunciació, aquestes dues últimes corresponents a les volutes del retaule. Totes les peces estan pintades a l'oli damunt de taules de fusta i es troben en bon estat de conservació, incloent també les de l'església.</p> | 08075-301 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius foren identificades pel Grup de recerca d'història de l'art modern de la Universitat de Girona (UdG)-grup 'Art del Renaixement i Barroc a catalunya', entre els anys 2005-2006 i 2013. La tasca s'inicià fent un estudi i catalogació dels fons d'època moderna custodiats als espai de reserva del Museu de Mataró. Mitjançant una fotografia del retaule íntegre, custodiada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), es van poder identificar les quatre taules del retaule de Dosrius custodiades al museu. Posteriorment, l'any 2013 s'identificaren les tres taules procedents del temple. La part arquitectònica i la talla del retaule es va contractar el 23 d'agost del 1531 a l'imaginaire Martin Díez de Liatzasolo i als escultors Joan Masiques (de Mataró) i Jean de Tours (de Barcelona). En canvi, la part pictòrica (pintat i daurat) fou contractada al pintor portugués resident a Barcelona Joan Baptista el 8 d'agost del 1565, per part del rector i els síndics del Comú de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. En l'actualitat, a la capella del baptisteri de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, hi ha instal·lada una exposició fotogràfica permanent a tamany real de les taules conservades i de la seva ubicació dins del retaule desaparegut. Aquesta exposició fou coordinada per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), organitzada per l'Ajuntament de Dosrius i la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria, amb el suport de la Fundació Bufí i Planas (Euroquímica) i la producció de l'empresa Intervento.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 1565-67 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Baptista | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48212 | Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-dosrius | <p>Dosrius. Dosrius: Arxiu històric municipal de Dosrius, 1993. EL COMÚ (1988). 'Els gegants de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 19. 'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 14-15. 'L'entrevista'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 38, p. 11. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Els gegants de l'Agrupació'. El Comú, núm. 2, p. 28. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 3, p. 30. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1988). 'La colla gegantera de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 18. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1989). 'Trobada de gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 9, p. 40. SOLER, Ignasi (1988). 'Gegants nous… per que?'. El Comú, núm. 1, p. 19. Http://www.dosrius.net/gegants.htm [Consulta: 11-05-2018]. Http://webs.gegants.cat/maresme/03-les-nostres-colles/dosrius/ [Consulta: 11-05-2018]. Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Conjunt de figures format per dues parelles de gegants de grans dimensions, dos gegantons i un capgròs, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegants originals s'anomenen Rovelló (3,90m d'alçada) i Pimpinella (3,85m d'alçada), són una parella de pagesos i estan fets d'espuma i diaris encolats, i recoberts de roba cosida (pel que sembla, en origen estaven fets de paper, cartró o tambors de sabó i fustes). Tenen els cabells fets amb llana i uns braços molt llargs. La gegantona Rabassola (2,80m d'alçada) és la filla dels anteriors i presenta les mateixes característiques constructives. Els gegants nous, coneguts com en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells, estan elaborats amb cartró i llistons de fusta i van vestits amb robes de vellut. En Felip presenta 4 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la Blanqueta fa 3,90 metres d'alçada i pesa 47 quilos. El seu fill, el gegantó Iscle de Dosrius i dels Arquells, és la figura més petita del conjunt (1,75m d'alçada) i porta una túnica de vellut també. En darrer terme, el capgròs Melcior (2,60m d'alçada) ret homenatge a un antic agutzil del poble i va vestit amb uniforme.</p> | 08075-302 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>Els gegants originals foren creats l'any 1978 pel Grup d'esplai El Rovelló, juntament amb un drac o Cuca i 10 capgrossos actualment desapareguts. S'estrenaren per la Festa Major d'Hivern o de Sant Llop l'1 de setembre del mateix any. Posteriorment, l'any 1982 es va construïr la seva filla. Aquestes tres figures porten els noms de diferents bolets que creixen dins del terme de Dosrius en temporada. Tot i que inicialment estaven concebuts per ballar en les diferents festes majors del municipi, de mica en mica, anaren participant en cercaviles i ballades d'altres poblacions, sobretot a partir de l'any 1983, moment en que es va crear oficialment la Colla Gegantera de Dosrius. L'any 1990 es va construïr la nova parella de gegants, els noms dels quals apareixien en un antic document referent a Dosrius, localitzat per l'Esteve Albert. Es van construïr al taller d'en Fajula de Sant Joan de les Abadesses. Foren presentats i batejats per la Festa Major d'Hivern del mateix any, amb els gegants d'Argentona i els de Sant Simó de Mataró com a padrins. L'any 1992 es va fer el capgròs Melcior fou estrenat per la Festa Major del mateix any. L'any 1997, la geganta Blanqueta és escollida Pubilla del Maresme i el municipi de Dosrius, Ciutat Pubilla del Maresme. En Rovelló, la Pimpinella i la Rabassola foren restaurats l'any 2005 per en Pere Morros i la colla. Finalment, l'any 2009 es va construïr l'Iscle en una taller de Mataró. És obra de Sergio Laniado i s'estrenà el 28 d'agost de l'any 2010.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat cedida per la Colla Gegantera de Dosrius. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48213 | Tinell de can Bosc del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tinell-de-can-bosc-del-far | <p>MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA (2014). Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX). Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, p. 214-219.</p> | XVI | <p>Tinell bastit en fusta d'àlber format per dos cossos superposats situats damunt d'una barana. El cos superior presenta un esglaonat de sis pisos o lleixes, amb un guardapols superior decorat amb dues sanefes i un fris amb elements florals de botó. Als laterals hi ha dues obertures de ventilació bastides amb un arc conopial gòtic. El cos inferior, rectangular, està tancat amb portes decorades amb cassetons, i amb els panys i les frontisses de ferro forjat. A la part superior d'aquest cos hi ha una inscripció amb marqueteria d'incrustació de fusta de ribera, que envolta el volum i fa referència a les condicions de la seva construcció: 'FET FER PER PERA BOSC IHS FET I JAUME ROG AY 1574 / AVE MARIA GRASIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU / IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TIU IHS'.</p> | 08075-303 | Museu del Disseny de Barcelona - Plaça de les Glòries Catalanes, 37 - Barcelona | <p>El tinell fou un encàrrec de Pere Bosc, propietari de la masia de can Bosc del Far, a Jaume Roig l'any 1574. En origen, aquesta peça estava situada a la sala principal del primer pis de la masia de can Bosc del Far, damunt del forat d'escala que comunicava la planta baixa amb el primer pis. Els tinells servien per guardar i alhora mostrar el parament de la taula (a les lleixes es posava el parament més luxós per fer-ne ostentació). Pel que sabem, el tinell de can Bosc estava dipositat al Museu de Mataró pels voltants de l'any 1983. Posteriorment passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i, actualment, està custodiat al Museu del Disseny de Barcelona. Tot i això, el tinell és propietat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 122.088), mitjançant una donació efectuada pels hereus del comte de Bell-lloc l'any 1979.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1574 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig | Les imatges han estat extretes de: quimgraupera.blogspot.com/2015/02/el-tinell-de-can-bosc-del-far-dosrius.html [Consulta: 11-05-2018]. | 94|95|93 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 48214 | Escut de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Notícia històrica sobre l'escut municipal'. Duos Rios, núm. 1, p. 78-83. ORS COMUNICACIÓ (2017). Manual d'identitat corporativa Ajuntament de Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius [Inèdit].</p> | XXI | <p>Escut oficial del municipi de Dosrius bastit en fusta i situat al bell mig d'una taula rectangular emmarcada del mateix material. L'escut és caironat, amb una perla ondada acompanyada al cap d'un castell obert. Per timbre, una corona de marquès. La perla ondada representa la confluència de les rieres de Canyamars i del Far (o Rials) per formar la de Dosrius. La corona fa referència al fet que Dosrius va ser el centre de la baronia del seu nom i, des de l'any 1690, del marquesat de Castelldosrius.</p> | 08075-304 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Aquest escut és obra dels fusters locals Lluís i Joan Grajera per encàrrec de l'Ajuntament de Dosrius l'any 2017. Fou instal·lat en relació a la renovada imatge corporativa de l'ajuntament, duta a terme durant el mes maig del mateix any. L'escut heràldic municipal de Dosrius és caironat: d'argent, una perla ondada d'atzur acompanyada al cap d'un castell de gules obert. Per timbre, una corona de marquès. Fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 27 de març de 2000, i per resolució de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya, de data 17 de juliol de 2000 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 3201, de data 9 d'agost de 2000. Tot i això, el consistori dosriuenc també va aprovar (en el mateix ple) la utilització de dues palmes laterals envoltant l'escut, donat que aquestes apareixien en els segells i els documents oficials de l'Ajuntament des de mitjans del segle XIX. Amb l'escut de fusta s'ha volgut tornar a instaurar el símbol representatiu del municipi en el seu estat oficial i normatiu.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2017 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48215 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-mataro | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 81. Font: fons documental del Museu de Mataró. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141. Http://www.museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | <p>Col·lecció heterogènia formada per diversos de materials relacionats amb el terme municipal de Dosrius, que es conserven i custodien al Museu de Mataró. Està formada per les restes del retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Dosrius (amb un total de quatre taules), quatre talles escultòriques hagiogràfiques datades entre els segles XVI-XVIII (procedïen del Santuari del Corredor i representen a Sant Cosme, Sant Damià, Sant Joan Baptista i Santa Magdalena), una caixa de roba interior procedent de l'empresa Manufactures Canyamars (mitjans del segle XX) i diverses obres pictòriques paisatgístiques de Dosrius, Canyamars i el Far atribuïdes al pintor Jordi Arenas i Clavell (datades entre l'any 1942 i 1994). Pel qua fa als materials arqueològics provenen de diferents jaciments, excavacions i prospeccions dutes a terme al municipi. Es tracta dels jaciments del Cau de la Serra Polsaruda (2 caixes de materials correponents a la campanya 2007), l'Avenc, el Mirador i la Balmeta (formen part de l'àrea de la serra Polsaruda, campanya 2000), Necròpolis del Bataller, Hipogeu de la Costa de can Martorell (un total de 28 caixes de material, entre les que destaca la col·lecció de puntes de sageta), Puig Pedrós (campanya 2007) i el Dolmen de ca l'Arenes I (campanya 2006-2007).</p> | 08075-305 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule i les talles hagiogràfiques ingressaren al museu mitjançant un dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional, la caixa de Manufactures Canyamars fou una donació de la Fundació Jaume Vilaseca i les pintures corresponen al llegat de Jordi Arenas i Clavell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Modern|Renaixement|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 79|81|83|94|95|119|78 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48216 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25.</p> | <p>Col·lecció de restes fòssils procedent del jaciment paleontològic de la riera de Canyamars. En realitat, aquestes restes corresponen a una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid (MDG-CCNN, número d'inventari 9989). Pel que fa a la seva datació, cal tenir en compte que les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). El museu compta amb una reconstrucció d'aquest elefant antic.</p> | 08075-306 | Museu de Ciències Naturals de Granollers - Carrer de Palaudàries, 102 - Granollers | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-3.jpg | Física | Popular|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Geoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 119|77 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48218 | Fons d'imatges de Dosrius al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-dosrius-al-centre-excursionista-de-catalunya | <p>Http://cec.cat/patrimoni-cultural-del-centre-excursionista-de-catalunya/arxiu-fotografic-cec/ [Consulta: 13-05-2018]</p> | XIX-XX | <p>Fons d'imatges relacionades amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per una norantena de fotografies datades entre finals del segle XIX i finals del segle XX (entre els anys 1890 i 1980 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i alguns Fons personals. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població de Dosrius, sobretot pel que fa als edificis religiosos i les masies, i es troben en suport paper i vidre, en general en blanc i negre.</p> | 08075-308 | Centre Excursionista de Catalunya - Carrer del Paradís, 10 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48219 | Fons documental de Dosrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm | <p>MALÉ, Jordi (2014). 'Els materials literaris inèdits d'Esteve Albert al Museu Arxiu'. XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 17-18. Http://www.masmm.org/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Està format per una sèrie de documents i materials gràfics consistents en una àmplia col·lecció de goigs de diverses esglésies del municipi, una col·lecció de diversos textos literaris inèdits d'Esteve Albert (tant manuscrits com mecanoscrits, algunes còpies i d'altres documents originals), la majoria ingressats mitjançant una donació de l'Arxiu Viza Boltas, i diversos documents gràfics datats durant la primer meitat del segle XX (entre 1902 i 1960 aproximadament): una trentena de postals del municipi datades entre els anys 40 i 60, 8 imatges de l'Aplec del Corredor dels anys 80 (Foto Quintana, nº 4429-4436), 2 imatges de l'ermita de Sant Llop (Foto Sala, 1976), 6 imatges del Santuari del Corredor (Foto Ramon Manent, gener 1976) i 2 imatges de la instal·lació de la Creu del Corredor sense datar.</p> | 08075-309 | Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró - Carrer Beata Maria, 3 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48220 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-dosrius-amd | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2008). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 107-116. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-176. Dosrius. Arxiu municipal. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius. 'L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) fa restaurar documentació municipal'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 24, p. 27. PEDROSA I DOMÈNECH, Gràcia (2004). 'L'arxiu de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 97-100. Http://www.dosrius.cat/historic.asp [Consulta: 27-09-2017].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) integra tant la documentació històrica conservada com el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 1602 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 200 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des del segle XIV fins a l'actualitat. La documentació està dipositada en dos edificis diferents, l'arxiu històric a l'Ajuntament Vell (des dels segle XIV i fins a l'any 40 del segle XX) i l'administratiu a l'Ajuntament actual, des d'on es fa també la gestió del mateix. Aquesta informació es troba instal·lada en sales equipades amb prestatgeries metàl·liques i de fusta, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1331-2016), Hisenda (1568-2015), Proveïments (1850-2002), Beneficiència i assistència social (1923-1941), Sanitat (1888-2002), Obres i Urbanisme (1699-2016), Seguretat pública (1835-1994), Serveis Militars (1864-2001), Població (1855-2016), Eleccions (1871-2011), Ensenyament (1851-1972), Cultura (1952-2003) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1857-1998). Alhora, l'AMD també integra el fons del jutjat de pau, el de la Confraria de Sant Antoni, el de la Confraria de Nostra Senyora del Roser i el de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos. També cal afegir el fons documental de la masia de ca n'Homs de Canyamars, el qual resta pendent d'inventari, i tots els números publicats de la revista El Comú, la primera revista d'informació local del terme municipal de Dosrius editada entre el mes d'abril de 1988 i el mes de març de 1991, amb un total de 18 números.</p> | 08075-310 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>L'ordenació, inventari i condicionament dels fons arxivístics de l'AMD s'inicià l'any 2002 amb la signatura d'un conveni amb la Diputació de Barcelona i l'ajuda d'una tècnica arxivera d'aquest organisme. L'arxiu de caire més històric es va instal·lar a l'edifici de l'Ajuntament Vell (de fet ja hi era, tot i que desorganitzat i en males condicions de conservació), mentre que la documentació administrativa es mantigué a l'Ajuntament actual. La informació es va introduïr en una base de dades, facilitant d'aquesta manera la recerca dels documents i la gestió dels mateixos. La intervenció de la Diputació va permetre organitzar tota la documentació municipal fins a principis del segle XXI. Posteriorment, la designació d'una persona responsable de l'arxiu va fer possible que aquesta tasca es continués duent a terme amb totes les garanties. D'entre la documentació inventariada destaquen quatre pergamins datats l'any 1397, que foren restaurats per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Des de l'any 2004, l'AMD i l'Ajuntament de Dosrius editen conjuntament la revista Duos Rios, una magnífica publicació de caire sobretot cultural de la que, fins a la data, s'han editat 3 números (el número 1 l'any 2004, el número 2 el 2008 i el número 3 el 2017).</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48221 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-dosrius | <p>GUANYABENS, Nicolau (1996). Inventari de l'Arxiu parroquial de Dosrius. [Inèdit]. GUINART I ALONSO, Agustí (2008). 'Els arxius parroquials de Dosrius i Canyamars'. Duos Rios, núm. 2, p. 15-17. GUINART I ALONSO, Agustí (2008). 'Els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials'. Duos Rios, núm. 2, p. 18-23. RAMIS NIETO, Josep. 'Els arxius parroquials de Dosrius: font per a l'estudi de la demografia local'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 d'octubre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.scgenealogia.org/projectes/enxarxeu-ho/buidatges.html [Consulta: 13-05-2018]. Http://adosrius.files.wordpress.com/2016/03/baptismes_canyamars_dosrius.pdf [Consulta: 13-05-2018].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu parroquial de Dosrius està integrat pels fons documentals de les parròquies de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars. Està dipositat a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i presenta un abast cronològic de l'any 1356 fins a l'actualitat. Està format per pergamins, llibretes i llibres que recullen les diverses activitats de les dues parròquies. Entre d'altres conté llibres de visita (1628-1966), visites pastorals (1867-1941), llibretes de consuetes (1646-1959), llibres de comptes de diverses confraries (del Sant Crist, del Roser, de la Santa Creu), papers del Sindicat Agrícola Catòlic (1932-1950), llibres de misses i fundacions (1533-1874), censals, diversos manuals i els llibres de baptismes, matrimonis i òbits (des del 1559).</p> | 08075-311 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'arxiu està pràcticament sencer des del primer registre documentat l'any 1356. Cal tenir en compte que, fins l'any 1868, Dosrius i Canyamars constituïen la mateixa parròquia. En aquest moment, la sufragània de Sant Esteve de Canyamars s'independitzà de la de Dosrius. Per aquest motiu, amb anterioritat a aquesta data, els actes sacramentals estan enregistrats en un mateix llibre (tot i que en alguns casos estaven separats) i, posteriorment, les referències queden definitivament separades. Pel que sabem, a mitjans dels anys 60 del segle XX, alguns documents foren restaurats a les Benetes de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, donat el seu mal estat de conservació. Pel que fa als llibres sacramentals de la parròquia de Canyamars, sembla que el corresponent als matrimonis de l'any 1891es va extraviar.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48222 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-comarcal-del-maresme-acm | <p>SERRANO, Alexis (2017). 'Dosrius, Cayamars i el Far, des de les fonts notarials i registrals de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Breu aproximació als fons documentals del Districte Notarial de Mataró (1751-1917) i de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1862)'. Duos Rios, núm. 3, p. 92-97. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XIX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Comarcal del Maresme. La documentació està inventariada dins de les col·leccions documentals que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XII i XIX. Es tracta d'un total de 8 fons documentals: col·lecció de documents de la família Jofre de Mataró (any 1810), col·lecció de pergamins i documents en paper del mas Vallmajor de Dosrius (entre 1143 i 1790), Districte notarial de Mataró (mitjans del segle XIX), Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró (1797-1851), fons del procurador Josep de C. Tuñí i Falguera (1514-1609), fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1840) i un plec de documents de la masia de can Llibre (segle XVIII). Entre d'altres documents hi ha vendes, testaments, dotàlies, àpoques, llibres de registre, etc. L'arxiu també compta amb diverses publicacions de premsa històrica que recullen dades referents al municipi (El Mataronès, Crónica Mataronesa, El Cronista, etc.), així com imatges antigues.</p> | 08075-312 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48223 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (2008). 'Arxius de la noblesa. El fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc'. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 19, p. 2-11. ILLA COLOMER, Joan (2014). 'El domini de la baronia de Dosrius al Montseny'. Monografies del Montseny, 29. Viladrau: Amics del Montseny, p. 103-114. MALLORQUÍ, Elvis (2015). Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301). Barcelona: Fundació Noguera. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 44 fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia, entre els que destaca el fons del Llinatge Sentmenat-Marquesos de Castelldosrius (Fons ANC1-167), datat a partir del segle XI i fins al XVII. Aquest fons està integrat per una col·lecció de pergamins de grans dimensions, dels quals 1138 exemplars van ser produïts o aplegats pels Sentmenat. Està format per la documentació familiar, judicial i religiosa del llinatge, i la documentació referida als patrimonis i drets de Dosrius i Canyamars (vendes, establiments emfitèutics, àpoques, capbreus, inventaris i llistats, etc.), entre d'altres termes. Els Sentemenat, inicialment castlans dels castell de Dosrius i posteriorment propietaris dels drets alodials del mateix, reuniren diferents arxius familiars a l'entorn del seu llinatge, sobretot pel que fa a la política matrimonial duta a terme. En el cas de Dosrius, el fons compta amb diversos pergamins i documents de la família Cartellà, anterior propietària de la baronia del terme de Dosrius. De la resta de fons que integren la documentació relacionada amb el terme de Dosrius, destaca el fons del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc (Fons 755), on apareixen mencionats els masos Pruna i Bosc dins de les propietats de la família Marís i Lloreda. Aquestes propietats havien passat a formar part de les possessions dels Bell-lloc per herència familiar. També cal destacar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i altres arxius familiars, entre d'altres.</p> | 08075-313 | Arxiu Nacional de Catalunya - Carrer de Jaume I, 33 - Sant Cugat del Vallès | <p>El fons nobiliari del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, fou ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 2007, a títol d'adquisició a càrrec del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48224 | Fons d'Esteve Albert i Corp a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-desteve-albert-i-corp-a-larxiu-comarcal-del-pallars-sobira | <p>MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria (2004). 'El fons personal d'Esteve Albert i Corp dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sort'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 35-37. RENIU I CALVET, Josep (1998). Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic (1914-1995). 81 anys d'una vida. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons personal d'Esteve Albert i Corp (codi de referència CAT 210 13 001) custodiat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. El fons té un volum de 55 m.l. i és força heterogeni. Pel que fa a l'apartat creatiu hi ha poesia, prosa, assaig històric, teatre, així com material molt divers sobre les representacions que va portar a terme (pessebres vivents, obres de caràcter històric, etc.) i també dels actes commemoratius que va organitzar o va participar. També destaca una sèrie de correspondència amb uns 295 corresponsals, als quals va escriure entre els anys 1931 i 1994, i de 928 corresponsals dels que va rebre cartes entre els anys 1921 i 1994. En canvi, el fons conserva poca documentació pel que fa a la seva obra política. En general, aquests documents estan escrits en català i castellà, alguns de manuscrits. El fons es complementa amb la biblioteca de l'autor i algunes imatges.</p> | 08075-314 | Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà - Carrer de Joaquim Sostres, s/n - Sort | <p>El dosriuenc Esteve Albert i Corp va néixer l'any 1914 i va morir a Andorra la Vella el 1995. Fou un activista cultural i polític que desenvolupà una intensa tasca a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord. Aquest fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (antic Arxiu Històric Comarcal de Sort) el 28 de març de 1995. Posteriorment es van anant incorporant altres ingressos finalitzant amb la biblioteca, que fou portada des d'Andorra el 26 de maig de 2015. Pel que sembla, aquesta documentació es trobava situada en diverses ubicacions del Pirineu i del Maresme. El primer inventari del fons finalitzà el setembre del'any 1998, mentre que la biblioteca fou inventariada l'estiu de l'any 2015.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48224-foto-08075-314-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 119 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48225 | Fons documental de Dosrius a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.295, Reg. 12709; Perg. 75, Reg. 696; Perg. 393, Reg. 19620; Perg. 166, Reg. 17508; Perg. 229, Reg. 18057; Perg. 310, Reg. 20947; Perg. 94, Reg. 15837). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XIV-XVI | <p>Conjunt de set pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Dosrius. Estan datats en els anys 1305, 1315, 1401, 1576 i 1591 i fan referència a un compromís per un mas, un capbreu del terme de Dosrius, un censal mort de Sant Andreu del Far, dues dots i uns capítols matrimonials de la família Batlle de Dosrius i una reclamació pel castell de Torelló. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08075-315 | Biblioteca de Catalunya - Carrer de l'Hospital, 56 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48228 | El Dosrius del 1900 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dosrius-del-1900 | <p>Font: informació oral de Ramon Godino [Entrevista: 12-02-2018].</p> | XXI | <p>Festival anual de cultura popular i de caire tradicional, que rememora l'estil de vida dels dosriuencs a principis del segle XX. Es desenvolupa dins del nucli urbà de Dosrius durant un cap de setmana del mes de juliol de cada any i està farcit d'actes de diversa categoria: gimcana familiar pels carrers del poble relacionada amb algun aspecte rellevant del mateix (fonts i aigua, masies i horts, jocs populars), cercaviles, fira de productes artesans, plantada de gegants, balls tradicionals, exposicions (fotografies antigues, eines del camp, cartells i pintures), representacions teatrals, concerts, lliurament de premis del concurs de prosa i poesia 'Esteve Albert', etc. La fira està organitzada pels veïns del municipi, els quals es vesteixen d'època i surten al carrer reivindicant les seves arrels.</p> | 08075-318 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La fira va néixer l'any 2014 en motiu del centenari del naixement de l'escriptor, activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert. En aquella edició, al marge de diversos actes lúdis i culturals, es va fer una recreació del 'Pessebre de l'Esteve Albert', amb representacions d'escenes de l'època al voltant de diversos espais significatius del nucli urbà, sobretot al safareig del Comú. L'any 2016, dins del actes de la fira, també es commemorà el centenari d'aquest safareig tant emblemàtic pel municipi. La fira està organitzada pels veïns i veïnes de Dosrius i hi col·laboren la Colla Gegantera i l'Ajuntament de Dosrius, entre d'altres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2014 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48229 | Cantada d'havaneres de can Massuet del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-dhavaneres-de-can-massuet-del-far | <p>'Havaneres a la Plaça Pla de la Calma (Can Massuet)'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 35.</p> | XX | <p>Tradicional cantada d'havaneres del nucli urbà de can Massuet del Far. Actualment, els actes consisteixen en un sopar popular, cremat de rom per tothom i la cantada d'havaneres pròpiament dita amb un grup convidat. Es celebra a principis de juliol de cada any.</p> | 08075-319 | Plaça del Pla de la Calma - Can Massuet del Far - Zona del Far | <p>Enguany (any 2018), s'organitzarà la 32ena edició de la Cantada d'Havaneres de can Massuet del Far. Anteriorment, aquest acte comptava amb dos grups d'havaneres, no es feia el sopar popular i es celebrava pel mes de juny. Entre els anys 2005 i 2010, la cantada no es dugué a terme i fou recuperada l'any 2011 (aquella edició es celebrà pel mes de setembre).</p> | 41.6226500,2.4287300 | 452410 | 4608038 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web de l'Ajuntament de Dosrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48230 | Fira del Bosc - Canyamars medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bosc-canyamars-medieval | <p>El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 34; núm. 26, p. 30; núm. 27, p. 26-27; núm. 28, p. 23; núm. 30, p. 11-13; núm. 31, p. 37; núm. 32, p. 13; núm. 34, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. Http://firadelbosc.cat/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XXI | <p>Fira anual de caràcter popular que transforma el nucli de Canyamars en una vila medieval, durant un cap de setmana del mes d'octubre de cada any. La fira es desenvolupa en diversos espais del casc antic de Canyamars engalanats per a l'ocasió (plaça de l'església de Sant Esteve, Pla del Molinot i carrers adjacents), així com el Pla de Bolets, la plaça de la Germandat i el Pou de glaç de Canyamars. Està organitzada per l'ajuntament i hi col·laboren diverses entitats i empreses locals, associacions comarcals i voluntaris. La fira s'inicia amb la rebuda de Berenguer Bofarull, comte de Vilamajor, per part d'Enric Lanuza, baró de Canyamars. S'organitzen demostracions d'oficis medievals, recreacions històriques, representacions teatrals, música i dansa, jocs infantils, bruixes i fades, espases o el mercat medieval i la gastronomia.</p> | 08075-320 | Casc antic de Canyamars | <p>La primera edició de la fira es dugué a terme l'any 2004 amb el nom 'Fira del Bosc' i, a partir de l'any 2006, la fira ja es va vincular amb el món medieval ('Fira del Bosc Medieval de Canyamars'). Tot i que inicialment els actes eren força reduïts (sopar i mercat medieval), amb el temps la fira es va anar consolidant i arrelant a la població. L'any 2017 es va celebrar la seva 14ena edició consecutiva.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 2004 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://firadelbosc.cat/. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48231 | Aplec de Sant Marc del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 72-74. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XVII-XXI | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Dosrius al Santuari del Corredor per la diada de Sant Marc (25 d'abril), tot i que en l'actualitat es celebra el primer diumenge després d'aquesta efemèride. Els actes s'inicien amb una pujada popular a peu fins al santuari, on es realitza una missa i una ofrena floral a la Mare de Déu del Corredor. També es fa una ballada dels Gegants de Dosrius i un dinar popular de germanor. Finalment es fa una altra pregaria o visita espiritual a la Mare de Déu. Els actes són organitzats pels Gegants de Dosrius i pel Centre Excursionista de Dosrius, amb la col·laboració de l'ajuntament.</p> | 08075-321 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les referències documentals aportades per mossèn Josep Mas, diversos pobles de la contrada pujaven en processó al Santuari del Corredor a mitjans del segle XVII. Dosrius ho feia el dia de Sant Marc, juntament amb Vilamajor, Cardedeu, Llavaneres i Arenys de Munt. La diada de Sant Marc era celebrada pels pagesos i la gent del camp fent processons i lletanies cantades. L'objectiu era demanar al sant que protegís els conreus de les tempestes i les plagues. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. A principis del segle XX s'hi pujava a peu, s'esmorzava a la masia del Forn de Vidre i, des d'allà fins al santuari, s'anaven cantant lletanies. La missa era cantada i amb música de flabiols, i després es feia un ball. Després de dinar es resava el rosari al temple i, posteriorment es baixava en grup, fent parada a la masia de can Bosc per berenar.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48232 | Aplec del Corredor de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-corredor-de-canyamars | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Canyamars al Santuari del Corredor per la diada de l'1 de maig. Es realitza una missa solemne a l'interior del temple i també es fa una ballada de sardanes amb cobla, amb un dinar popular de germanor.</p> | 08075-322 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Inicialment, el poble de Canyamars pujava al Santuari del Corredor conjuntament amb el de Dosrius. Segons les dades aportades per mossèn Josep Mas però, a la dècada dels anys 20 del segle XX, els dos aplecs ja estaven ben establerts. Es desconeix en quin moment la gent de Canyamars creà el seu propi aplec, sembla que per desavinences organitzatives. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. S'hi pujava a peu i el punt de trobada era la masia del Forn de Vidre (cadascú pujava pel camí que més li convingués). Des d'allà fins al santuari es pujava en grup i s'anava recitant el rosari. Un cop allà es feia missa cantada. També hi ha constància de ballades de sardanes.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48233 | Aplec de muntanya de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-muntanya-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 197, 211. AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius. Dosrius. Dosrius: Arxiu històric municipal de Dosrius, 1993. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 16.</p> | XX | <p>Tradicional aplec sardanístic que celebra el poble de Canyamars el segon cap de setmana del mes de setembre. Els actes consisteixen en una gran ballada de sardanes al pla del Molinot, amb un parell de cobles convidades, ball i el tradicional sopar de germanor, la Mongetada popular, a la plaça de la Germandat de Canyamars. En l'actualitat està organitzat per l'ajuntament, en col·laboració amb l'associació cultural Sot del Gall.</p> | 08075-323 | Pla del Molinot - Canyamars | <p>Canyamars és un poble de tradició sardanística. L'any 1957, el jovent de poble, incentivat sobretot per la mestra Encarnació Fonoll, va organitzar i dissenyar el que seria el primer aplec amb l'ajuda de diversos sardanistes de Mataró. De fet, el mataroní Esteve Basas va tenir la idea d'anomenar-lo Aplec de Muntanya de Canyamars. El primer aplec es celebrà el dia 14 de setembre de 1958 al pla dels Bolets. Aquest espai serà l'escenari principal dels actes fins a l'any 2008, en que es va passar al pla del Molinot. Tot i això, altres enclavaments on s'havia realitzat l'aplec són la piscina de la Roda, l'olivar de n'Homs o la plaça de les Alzines. Durant molt temps, el cap de setmana anterior el jovent netejava el pla de Bolets per poder-hi ballar, i hi feien una arrossada. Inicialment, l'aplec es feia el segon diumenge de setembre, tot i que actualment es fa el dissabte per la tarda-nit. A principis dels anys 80 es va començar a celebrar el sopar la nit abans de l'aplec, originant-se la tradicional mongetada. Cal destacar que l'any 1989, la Cobla Montgrins va enregistrar un disc on s'apleguen 10 sardanes referents a l'aplec i altres aspectes del poble de Canyamars.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48233-foto-08075-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48233-foto-08075-323-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: aplec de sardanes de Canyamars. Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48234 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-5 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 18. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 194. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major d'Hivern es celebra pels voltants del dia 17 de novembre, diada de dels sants patrons de Dosrius Sant Iscle i Santa Victòria. En l'actualitat, la festa presenta actes de tot tipus adreçats a tots els públics i té una durada de dos dies. D'entre els actes més destacats hi ha la marxa de Santa Victòria i la caminada familiar de Santa Victorieta, la missa solemne en honor als sants patrons, amb la presència dels gegants a l'interior del temple i la cantada dels goigs, el ball protocol·lari dels gegants a la mateixa plaça de l'església, amb cercavila inclòs, i el ball de plaça a la plaça del Comú.</p> | 08075-324 | Nucli urbà de Dosrius | <p>A principis del segle XX, aquesta festa durava dos dies i ja era coneguda com la Festa Major d'Hivern. Els actes consistien en un ofici de diversos capellans amb orquestra, una processó amb les reliquies dels sants i un ball que es feia en una de les dues sales de ball del poble (s'alternaven).</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48234-foto-08075-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48234-foto-08075-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48234-foto-08075-324-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48235 | Festa Major de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17-18. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 16-19. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 131, 194-196, 201-203. ARXIU MUNICIPAL DE DOSRIUS (2008). 'Pregó Festa Major Sant Llop 2007'. Duos Rios, núm. 2, p. 82-93. CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius, p. 134. EL COMÚ (1988). 'Festa Major d'Estiu 1988'. El Comú, núm. 4, p. 9. PUJOL TERRA, A. (1988). 'Parlem de Sant Llop, Festa Major del poble de Dosrius. Tradicions perdudes pels costums d'ara'. El Comú, núm. 2, p. 24. RAMIS NIETO, Josep. 'La Festa Major a Dosrius a principis del segle XX'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-27 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XVIII-XIX | <p>La Festa Major de Dosrius es celebra pels voltants del dia 1 de setembre, diada de Sant Llop, un dels patrons del poble. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de tres dies. D'entre els actes més destacats hi ha el pregó des del balcó de l'ajuntament, el correfoc, la plantada i cercavila dels gegants, les sardanes, el vermut de festa major i la missa solemne amb la benedicció i venda dels panets de Sant Llop, que s'organitza a l'ermita homònima.</p> | 08075-325 | Nucli urbà de Dosrius | <p>Antigament, per la Festa Major, es feia l'Aplec de Sant Llop, documentat entre el segle XVIII i principis del segle XIX. Es sortia en processó des de la plaça de l'església de Sant Iscle i Sant Victòria i s'anava fins a l'ermita de Sant Llop passant per can Martorell. Allà es feia una missa solemne i, seguidament, es feia la benedicció i venda de panets i ciris. Quan tornaven cap al poble, una orquestra anava encapçalant la comitiva i tocant. Era molt popular a nivell comarcal. A principis del segle XX, el ball es feia a l'actual plaça de la República (antiga plaça d'Espanya). Posteriorment, l'envelat es feia al pati de les antigues escoles. També es feia un ofici solemne a l'església parroquial, amb les autoritats i antics capellans del poble i dels pobles veïns, el dia després de l'aplec.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48235-foto-08075-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48235-foto-08075-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48235-foto-08075-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Festa Major de Sant Llop. Les imatges han estat extretes de l'espai web de l'Ajuntament de Dosrius. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48236 | Festa Major de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 157-159, 194, 199-200. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major de Canyamars es celebra pels voltants del dia 3 d'agost, data de trobament del cos de Sant Esteve, patró de la parròquia. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de quatre dies. D'entre els actes més destacats hi ha la batucada i el cercavila, el sopar de germanor, les sardanes, el cercavila dels gegants i la missa solemne.</p> | 08075-326 | Nucli urbà de Canyamars | <p>A principis del segle XX, els carrers i les places s'engalanaven per l'ocasió i el ball es feia a la plaça de l'església. Després de la guerra Civil, es va començar a muntar l'envelat, el qual s'havia instal·lat a la mateixa plaça de l'església i també a la plaça de les Alzines. Els actes consistien en un ofici solemne, el ball de tarda-nit i el concert, que durant un temps s'havia fet al davant de la masia de can Galzeran i també en algun bar del poble.</p> | 41.6012900,2.4479400 | 453995 | 4605657 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48236-foto-08075-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48236-foto-08075-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48236-foto-08075-326-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Festa Major de Sant Esteve. Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament de Dosrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48237 | Festa Major de can Massuet del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-massuet-del-far | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 194, 205-206. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XX | <p>La Festa Major de Can Massuet del Far es celebra pels voltants del dia 15 d'agost, diada de Santa Maria En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de quatre dies. D'entre els actes més destacats hi ha el pregó de la festa major, el sopar popular, la missa solemne a l'església parroquial de Sant Andreu del Far i la ballada i el vernut popular a l'era de la masia de can Guinart.</p> | 08075-327 | Nucli urbà de can Massuet del Far i voltants | <p>Antigament, la Festa Major del Far s'havia celebrat el dia 30 de novembre, diada de Sant Andreu. Posteriorment, probablement a principis del segle XX, la festa es va passar al dia 24 de setembre, festivitat de la Mercè. S'engalanava l'era de la masia de can Guinart i es ballava amb música de flabiols o bé amb un quintet de músics de Cardedeu. Alhora es conserven imatges de finals dels anys 60 i principis dels 70, amb gent ballant sardanes i capgrossos en aquesta era.</p> | 41.6206700,2.4283200 | 452375 | 4607819 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48237-foto-08075-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48237-foto-08075-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48237-foto-08075-327-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament de Dosrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48238 | Festa de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 198, 218. DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 109-117. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. Http://www.fescat.cat/ [Consulta: 16-05-2018].</p> | XIX-XX | <p>Assemblea General anual de la Germandat de Sant Josep de Canyamars, que es duu a terme tres setmanes després de Pasqua a l'espai davanter de la masia de can Galzeran (can Prats). En aquest acte es passa llista dels socis (altes i baixes), es donen a conèixer els comptes de l'exercici anterior, es fa un record als germans difunts i s'entreguen medalles als germans més grans de 65 anys. També hi ha present una cobla que toca l'himne de la germandat i sardanes. L'acte està presidit pel bagul de fusta que conté el fons documental de l'entitat.</p> | 08075-328 | Masia de can Galzeran (Prats) - Veïnat de Pedró,6 - Zona de Canyamars | <p>La Germandat de Sant Josep de Canyamars fou fundada el 17 de maig de 1879 com a associació de socors mutus sota l'advocació de Sant Josep, patró de l'església universal. L'objectiu era ajudar als germans necessitats, proporcionant-los mitjans econòmics i morals. Els socis o germans pagaven una quota mensual i l'entitat era gestionada per una junta escollida democràticament entre tots els socis.</p> | 41.6023200,2.4484200 | 454036 | 4605771 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48238-foto-08075-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48238-foto-08075-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48238-foto-08075-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel sr. Marc Bosch. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48239 | Plantada del Maig de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-maig-de-canyamars | <p>AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta, vol. 3. Costums i creences, p. 1098-1100. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 369-370. RAMIS NIETO, Josep. 'Dosrius a través dels ulls del jove Esteve Albert'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-23 de novembre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. ROCA ESCODA, Mireia; CERVETO VIDAL, Eva (2015). Tallar-lo per després plantar-lo. Aproximació etnogràfica de la Plantada de l'Arbre Maig a Òrrius. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, p. 20-22. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 104.</p> | XIX-XX | <p>La Plantada del Maig o festa del Maig es celebra a Canyamars el dia 30 d'abril per la nit. Es tracta d'un ritual de caràcter dendrològic que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra. L'organització és completament popular i lliure. Al vespre del darrer dia del mes d'abril es va a buscar un arbre al bosc (normalment un pollancre que s'ha localitzat durant la tarda prèvia), es talla amb ajuda mecànica i es porta arrosegant-lo amb un tractor fins a la pujada del carrer de Sant Esteve. Des d'allà s'agafa a pes per un grup de gent i es puja fins a la plaça, on es planta manualment. En aquesta plaça hi ha un forat que l'Ajuntament ha fet especialment per plantar-lo, i que durant l'any està tapat amb sorra i una tapa. Un cop a la plaça es pela l'escorça de l'arbre amb destrals, fins pràcticament al capdamunt, i amb l'ajuda d'un calçador, diverses cordes i algunes forques es va redreçant fins a inserir-lo dins del forat i posar-lo dret. En acabar es fa un sopar popular a la mateixa plaça. L'arbre, que per anar bé ha de fer uns 35 centímetres de diàmetre i uns 20 metres d'alçada, es deixa plantat durant tot el mes de maig.</p> | 08075-329 | Plaça de l'església de Sant Esteve - Canyamars | <p>Antigament, l'arbre es duia a pes des del lloc on es tallava, sense arrosegar-lo i sense cap ajuda mecànica o animal, i es deixava plantat tot l'any.</p> | 41.6018700,2.4472500 | 453938 | 4605721 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48239-foto-08075-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48239-foto-08075-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48239-foto-08075-329-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48240 | Plantada del Maig de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-maig-de-dosrius | <p>AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta, vol. 3. Costums i creences, p. 1098-1100. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 369-370. RAMIS NIETO, Josep. 'Dosrius a través dels ulls del jove Esteve Albert'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-23 de novembre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. ROCA ESCODA, Mireia; CERVETO VIDAL, Eva (2015). Tallar-lo per després plantar-lo. Aproximació etnogràfica de la Plantada de l'Arbre Maig a Òrrius. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, p. 20-22. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 104.</p> | XIX-XX | <p>La Plantada del Maig o festa del Maig es celebra a Dosrius el dia 30 d'abril al vespre. Es tracta d'un ritual de caràcter dendrològic que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra. L'organització és completament popular i lliure. A la tarda del darrer dia del mes d'abril es va a buscar un arbre al bosc (normalment un pollancre que s'ha localitzat prèviament), es talla amb ajuda mecànica i es porta arrosegant-lo amb un tractor fins a l'entrada del carrer de Lluís Moret. Des d'allà s'agafa a pes per un grup de gent i es porta fins a plaça de Catalunya, just davant de l'ajuntament, on es planta manualment. En aquest espai hi ha un forat que l'Ajuntament ha fet especialment per plantar-lo, i que durant l'any està tapat amb sorra i una tapa. Un cop a lloc es pela l'escorça de l'arbre amb destrals, fins pràcticament al capdamunt, i amb l'ajuda d'un calçador, diverses cordes i algunes forques es va redreçant fins a inserir-lo dins del forat i posar-lo dret. L'arbre, que per anar bé ha de fer uns 35 centímetres de diàmetre i uns 20 metres d'alçada, es deixa plantat durant tot el mes de maig.</p> | 08075-330 | Plaça de Catalunya - Dosrius | <p>Antigament, l'arbre es duia a pes des del lloc on es tallava, sense arrosegar-lo i sense cap ajuda mecànica o animal. Es guarnia amb botifarres i d'altres menges, que els joves intentaven abastar. L'arbre restava plantat tot l'any, fent festes i balls al seu voltant, i es substituïa pel nou l'any següent. L'arbre vell era arrencat i introduït a l'interior de l'església, davant de l'altar major, on s'hi estava durant un any més. Posteriorment, quan l'arbre restava un mes plantat, es portava al cementiri. Des de l'any 2016 aproximadament, la tradició manual s'ha recuperat a Dosrius (en els darrers temps es feia mecànicament amb l'ajuda d'una grua). La gent amb experiència de Canyamars baixen a ajudar als de Dosrius.</p> | 41.5945700,2.4057500 | 450474 | 4604934 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48240-foto-08075-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48240-foto-08075-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48240-foto-08075-330-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48241 | Pujada i baixada del pessebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-i-baixada-del-pessebre | <p>Font: informació oral de Rosa Galí, del Centre Excursionista de Dosrius [Entrevista: 22-02-2018].</p> | XXI | <p>Manifestació festiva consistent en pujar i baixar un pessebre al castell de Dosrius. La pujada es fa el cap de setmana anterior a Nadal, coincidint amb la Fira de Nadal de Canyamars. Es puja caminant fins al castell i allà es diposita el pessebre, que ha estat elaborat per la canalla del municipi a les escoles. La baixada es fa per la Candelera, moment de recollida dels ornaments nadalencs. Quan s'arriba es fa una calçotada popular. L'acte està organitzat pel Centre Excursionista de Dosrius amb la col·laboració de l'AMPA de l'escola bressol, l'AMPA de l'Institut de Dosrius, l'AFA de l'Escola Castell Dosrius i l'Ajuntament de Dosrius. Des de fa uns tres anys, el dia de la pujada es recullen i pinten els pals amb els que posteriorment es farà cagar el tió.</p> | 08075-331 | Turó del castell de Dosrius - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La primer edició que es va fer va ser l'any 2010, tot i que en aquesta ocasió el van pujar al cim del Montalt (diversos pobles de la rodalia pugen els seus pessebres a aquest cim). En les següents edicions ja s'ha pujat al castell de Dosrius.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 2010 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta de l'espai web del Centre Excursionista de Dosrius (CED). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48242 | Trobada anual de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-anual-de-puntaires | <p>Font: informació oral de Sión Dominich [Entrevista: 30-04-2018]. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XX | <p>Trobada anual de puntaires de Dosrius que es celebra el tercer diumenge del mes de setembre. Tant les puntaires locals com les vingudes de les rodalies, s'arrengleren a banda i banda d'una taula i, mitjançant un patró que es reparteix, fan les puntes de coixí. En l'actualitat es celebra a la plaça del Comú, tot i que també s'ha fet a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, a la plaça de la República (antiga plaça d'Espanya) i a d'altres carrers adjacents.</p> | 08075-332 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La primera edició de la Trobada de Puntaires de Dosrius es dugué a terme l'any 1994.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48242-foto-08075-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48242-foto-08075-332-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per les sres. Sión i Meritxell Dominich. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48243 | Coca escalabornada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coca-escalabornada | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 17. Font: informació oral de Marc Juan i Gemma Güell [Entrevista: 15-11-2017].</p> | XX | En l'actualitat no es produeix. | <p>Recepta recollida per Esteve Albert referent a la seva infantesa a Dosrius. Es tracta d'una coca molt pastada que es posava al forn un cop tret el braser, quan encara era ben calent. La coca s'inflava i feia butllofes. Quan es treia del forn, la coca s'embolicava amb un drap perquè fos més amorosa. Al paladar tenia parts pastoses, d'altres resseques i cruixents i d'altres més cremades.</p> | 08075-333 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 2 - Dosrius | <p>Segons Esteve Albert, aquesta coca era molt habitual a totes les cases del poble de Dosrius a principis del segle XX. L'any 2014, en motiu dels actes organitzats per celebrar el centenari d'Esteve Albert, l'ajuntament encarregà al Forn de pa de Dosrius una reedició d'aquesta coca. Donada la poca informació de la que es disposava es va fer una adaptació de la recepta als temps actuals. La recepta consistí en una pasta de full i pa, amb sucre i anís i ametlles i pinyosn per sobre.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48244 | Panets de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-de-sant-llop | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 71. Font: informació oral de Marc Juan i Gemma Güell [Entrevista: 15-11-2017]. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103-104.</p> | XIX-XX | <p>Tradicionals panets beneïts que es reparteixen després l'ofici solemne de la Festa Major de Dosrius, a l'ermita de Sant Llop. Es tracta d'uns panets de pa d'uns 50 grams de pes, encarregats pel rector de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria al Forn de pa de Dosrius. En l'actualitat se'n fa una tirada d'entre 600 i 800 unitats.</p> | 08075-334 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | <p>El dia de l'aplec es venien els panets beneïts, que segons la creença curaven el mal de coll. De fet, Sant Llop està associat al guariment del mal de coll, l'afonia i les angines. Segons sembla, durant una epidèmia de pesta bubònica es va prometre a aquest sant que cada any es donaria un panet beneït a tothom que anés el dia de l'Aplec de Sant Llop a l'ermita homònima. Aquests panets s'havien d'empassar d'una sola mossegada per així guarir-se (tot i el risc d'escanyar-se). Per aquest motiu, antigament els panets eren més petits que els actuals i se n'havia arribat a fer una tirada d'entre 1200 i 1500 unitats.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Religiós | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48246 | El Nostre Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nostre-aplec | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39.</p> | XX | <p>'Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu./Serà que el pensament d'un hom és lliure/i el ritme sardanenc està més viu. Que ens manca l'al·licient de la tenora/i el compàs de la pell del tamborí;/la típica rotllana sempre honora/l'ambient del ball demà, avui i ahir. Cantamars és paratge de franquesa/i l'aplec sota alzines i verds pins,/ens rep braços oberts i la mà estesa/emplenant-nos de pau tots els camins. És un poble que viu tan noble festa,/acollint-nos amb àmplies atencions,/unitiu com el verd i la ginesta,/com els ocells escampen llurs cançons. La cobla ja refila la sardana:/el poble la punteja amb tot delit,/perquè és la nostra dansa catalana/i sent la vibració dintre del pit. Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu/Canyamars és un poble germà i lliure/del Maresme festívol i joliu'.</p> | 08075-336 | <p>Aquest poema fou escrit l'any 1993 per en Joaquim Puig i Marquès, un sardanista mataroní que durant molts anys fou col·laborador del tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars. Aquest personatge recitava poemes de la seva pròpia collita durant la realització de l'aplec.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1993 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Puig i Marquès | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48247 | Auca dels Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-dels-gegants-de-dosrius | <p>'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 16-17.</p> | XXI | <p>'Entre boscos i un castell/hi havia un poble petit i vell conegut pels seus bolets/i un jovent molt poc distret. Com que mancava quelcom gran/somiaren en fer uns gegants. Però no vivien d'il·lusions/ i l'Esplai prengué decisions. Amb draps, fustes, claus i setí/la idea es portà a bon fi. 1978 I s'estrenaren els gegants/acompanyats amb dracs i nans. Quina parella més bella/en Rovelló i la Pimpinella! El mil nou-cents vuitanta-dos/altre cop draps, agulla i arboç. Va néixer la Rabassola/perquè la parella no es quedés sola. Portant el nom de Dosrius per davant/per tot Catalunya ballaven els gegants. I perquè no en faltés res/formaren la Colla de Grallers. Però els gegants es fan malbé/i preguntem pel carrer si arreglar-los, o nous han de ser. La resposta ho esclarí prou:/s'han de fer gegants de nou! Un dia l'Albert ens explicà/que en un temps molt llunyà en Felip de Dosrius vivia al Castell/i es casà amb la Blanqueta de l'Arquells. L'u de setembre de mil nou-cents noranta/s'estrenaren el gegant i la geganta, amb música, alegria, convidats/i gran presència d'autoritats. Ja tenim nous gegants/i el petit poble es fa gran Però el Rovelló, la Rabassola i la Pimpinella/sempre seran la nostra Colla Vella!'.</p> | 08075-337 | <p>L'auca fou elaborada l'any 2015 en motiu del 25è aniversari de la creació dels gegants nous, en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2015 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48248 | Proverbi de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proverbi-de-les-noies-de-canyamars | <p>SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 246.</p> | XIX-XX | <p>'A Cabrera són negretes, a Argentona ja notant; a Dosrius les morenetes, a Canyamars la flor del ram'.</p> | 08075-338 | <p>Aquest proverbi fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48249 | Copla de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copla-de-les-noies-de-canyamars | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 11.</p> | XIX-XX | <p>'Les noies de Canyamars diu que són molt saberudes; quan baixen per l'empedrat fan petar les ferradures'.</p> | 08075-339 | <p>Aquesta copla fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca. Aquest fet els hi suposava un complexe de superioritat davant de les de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48250 | Corranda de la Cobla de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-la-cobla-de-santa-agnes | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 49-50. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 10. MITJANS I BERGA, Rafel; LLOBET I SOLER, Teresa (2000). 'Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II)'. XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 49-50.</p> | XIX-XX | <p>'Els joves de Canyamars diu que no tenen calers. No poden llogar la cobla la cobla de Santa Agnès'.</p> | 08075-340 | <p>Pel que sembla, aquesta corranda era cantada pels de Dosrius per escarnir als de Canyamars. Fa referència a la Cobla de Santa Agnès de Malanyanes, un grup de flabiolaires que amenitzaven diverses festes i aplecs de la contrada. En el cas del municipi de Dosrius, aquest conjunt actuava per l'Aplec de Sant Marc del Corredor i per la Festa Major del Far. Segons Esteve Albert, la corranda fou creada per en Casabella, patró de la cobla. Existeix una variant d'aquesta corranda, probablement creada pel propi Esteve Albert: en lloc de 'llogar' es diu 'tenir'.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48251 | Llegenda de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga | <p>BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 342. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 35. SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 57-58.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una pedra que el dimoni duia volant, per utilitzar-la en la construcció d'un pont probablement a canvi d'alguna ànima. Mentre passava prop del Santuari del Corredor sentí com les campanes del temple tocaven a missa (o a oració) i, automàticament, deixà anar la pedra al lloc on actualment està situada.</p> | 08075-341 | <p>La Pedra Llarga és un menhir prehistòric situat dins del terme municipal de Dosrius, al camí que va del Santuari del Corredor a la Creu de Rupit, prop del límit amb el terme de Vallgorguina.</p> | 41.6239800,2.4930100 | 457766 | 4608153 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48252 | Llegenda del senyor del Montnegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-montnegre | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 67-68. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 42.</p> | XIX-XX | <p>Durant la celebració del ball de la Festa Major de Dosrius a la plaça aparegué el senyor del Montnegre i tota la seva comitiva. Aquest personatge tenia mala fama, donat que es deia que tenia un pacte amb el Diable i que protegia a les bruixes. Un cop a la plaça es va fixar amb l'Euria, la noia més bonica del poble. Aquella nit, el cavaller va raptar a la noia i se l'endugué al galop cap al seu castell. Tot i els crits de l'Euria, el seu marit (Mauri) no hi va poder fer res. Agafà una destral i marxà pel camí del Far en direcció a la fortalesa, que era tancada quan hi va arribar. En aquell moment, un llamp entrà per una de les finestres del castell i calà foc a l'interior. Quan en Mauri entrà dins del recinte s'ho va trobar tot cremat i tothom mort. Es creu que en les nits de tempesta se sent el trotar del cavall del senyor del Montnegre i els crits de la noia. Per aquest motiu, la gent del Far tanca portes i finestres. També es creu que en el lloc del castell destruït s'hi va construïr un monestir.</p> | 08075-342 | <p>Hi ha una variant d'aquesta llegenda que la situa a Òrrius en lloc de a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48253 | Llegenda del monestir del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-monestir-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-23. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 669. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 68-69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23, 40, 43.</p> | XIX-XX | <p>El monestir del Corredor fou construït damunt de les restes de l'antic castell del senyor del Montnegre, en desgreuge per les maldats que aquest cavaller havia comès. Una vegada que el rei havia de marxar a la guerra va deixar el seu fill de 12 anys a càrrec dels monjos que s'encarregaven d'aquest monestir. Donada la incomoditat que aquest príncep els provocava, els monjos l'assassinaren i enterraren al peu d'una de les columnes del temple. Un lladre que estava amagat al monestir ho va veure tot i, quan el rei va tornar a buscar el seu fill, li va explicar el que havia passat, tot i que els monjos li havien dit al rei que el príncep havia mort. El rei va fer empresonar els monjos i va fer destruïr el monestir, del que només va quedar la columna on havia estat enterrat el príncep. La llegenda diu que la nit del 2 de novembre, les pedres de la columna ploraven pel crim comès. Com a senyal de dol per aquest crim, en el lloc del monestir fou aixecada una ermita dedicada a la Mare de Déu del Corredor (origen del posterior Santuari del Corredor).</p> | 08075-343 | <p>En relació a aquesta llegenda cal indicar que, una tradició sense base etnogràfica creu que abans de la construcció del castell del senyor del Montnegre hi havia un temple pagà. En la mateixa línia, tot i que relacionat amb els cavallers templers, es recull el fet que els monjos del monestir eren uns 'frares que guerrejavan ab lo moro' (Coll, 2015: 40).</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48254 | Llegenda de la Mitra del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mitra-del-bisbe | <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 3, 53, 56.</p> | XIX-XX | <p>A Canyamars hi havia un castell en un enclavament privilegiat des d'on es veia tota la contrada. Hi vivia el comte Rodolf amb la seva filla Adelmodis, de gran bellesa. El comte era un apassionat de la música, per aquest motiu al castell hi anaven molts trobadors a cantar-li les seves gestes. Sota del castell hi havia una ermita on vivia un frare benedictí. Una nit, Arnau de la Roca-Blanca, vestit de trobador, li confessà al frare el seu amor per la noia. L'ermità l'advertí que no se'n fiés però, tot i això, Arnau anà al castell. Poc després, el comte morí i Adelmodis va passar a ser la comtessa, oferint-li a Arnau el càrrec de trobador del castell, que ell acceptà de bon grat. Un dia, la comtessa explicà a Arnau que al Montnegre hi creixia una bella flor a la que era molt difícil accedir i molt perillós. Li demanà que l'anés a buscar i ell va acceptar encantat. En realitat, la flor no existia i la comtessa volia que Arnau morís en l'intent. Quan aquest va marxar a buscar la flor va esclatar una forta tempesta que va fer caure un llamp damunt del castell, el qual quedà enrunat. De l'Arnau no se'n va saber mai més res. Temps després, un dia que el frare passava per davant d'aquestes runes veié com una serp xuclava la sang d'un petit ocell. Aquella serp era la comtessa i l'ocell el pobre Arnau. Les runes del castell, amb el temps, formaren una gran roca coneguda com la Mitra del Bisbe.</p> | 08075-344 | <p>La Mitra del Bisbe és una gran roca que recorda la forma d'aquest objecte. Des del seu cim es veuen els Pirineus, el Congost, el Vallès entre d'altres zones. La roca és coneguda per ser el cau de moltes serps verinoses. En l'actualitat, aquesta roca es troba dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48255 | Llegendes de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> | XVII-XX | <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> | 08075-345 | <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48256 | Històries del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/histories-del-castell-de-dosrius | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69-70. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 39-40. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 24, 37.</p> | XIX | <p>Segons la tradició, el castell de Dosrius fou edificat per Cneu Escipió durant la Segona Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Posteriorment fou reconstruït pels àrabs, que s'hi establiren durant uns segles. Aquests obtenien l'aigua a través d'una contramina que s'alimentava de la riera de Rials, en una zona propera al Pi de la Teula. Pel que sembla, el castell es comunicava amb les fortaleses de la rodalia (Burriac, Bell-lloc o can Bordoi) mitjançant miralls. Al segle XIX, els masovers del castell van ser pares d'un nen. L'infant s'anava aprimant ràpidament tot i que la mare l'alimentava com tocava. El masover, preocupat per aquest fet, va escampar cendra per les habitacions, quedant marcada la petja en ziga-zaga d'una serp. Amagat va observar com una serp hipnotitzava la mare i li prenia tota la llet dels pits, mentre amb la seva cua donava de mamar al nadó. En descobrir-ho van matar a la serp.</p> | 08075-346 | <p>La creença que les serps roben la llet a les mares és general. També hi ha la creença que les bruixes podien convertir-se en serps, entre d'altres éssers malignes.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48257 | Llegenda de l'ermita de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lermita-de-sant-llop | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 40. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 70-72. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 112. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29.</p> | XVIII-XIX | <p>Segons la tradició, la població de Dosrius va patir una epidèmia de pesta bubònica en la que morí molta gent. Sant Llop va fer el miracle d'allunyar-la i les morts s'aturaren. En agraïment per aquest fet, el poble va construïr una ermita en el seu honor (pagada pels veïns) i es va establir la celebració d'un aplec anual el dia 1 de setembre. Segons la llegenda, Sant Llop també era pastor i tenia el do d'espantar els llops dels ramats. També hi ha la creença que els llops podien fer perdre la veu a la gent que els veia, evitant així que poguessin demanar ajuda. Per aquest fet, quan algú està afònic se li pregunta si ha vist el llop. És probable que la identificació del sant amb el guariment dels mals a la gola provingui d'aquesta creença. En darrer terme, Sant Llop també s'invocava contra les bruixes i els diables. El dia de l'aplec es feia una coca triangular (símbol de la Santíssima Trinitat) de farina de blat, ordi i civada, amb tres ous i tres cullerades de sal. Aquesta coca es donava al primer pobre que es trobava, restant així immunitzats contra qualsevol malefici o embruixament.</p> | 08075-347 | <p>L'invocació a Sant Llop es feia sobretot contra el mal de coll, l'afonia i les angines. En relació a l'ermita, i tenint en compte que es considerava que Sant Llop fou un sant introduït pels exèrcits francs durant la reconquesta, Esteve Albert manifestava que l'exèrcit franc de Carlemany havia acampat a Dosrius i, per aquest fet, s'havia edificat l'ermita homònima. Pel que fa a la coca no hi ha constància que s'hagués fet mai al municipi de Dosrius.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48258 | Llegenda del pi d'en Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-den-gallifa | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta llegenda explica que en Gallifa era un negociant de vaques que va ser atracat i lligat al tronc d'un gran pi. Segons la tradició oral dosriuenca li tallaren les mans, tot i que en una altra versió es defensa que el van assassinar allà mateix. La veu popular veu marcat en el tronc del pi els senyals del seu martiri.</p> | 08075-348 | 41.5782300,2.4173400 | 451428 | 4603113 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48259 | Llegenda de l'amagatall d'en Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lamagatall-den-nyacapa | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 45.</p> | XVIII | <p>Durant el segle XVIII, el bandoler Nyacapà i la seva colla sembraven el pànic per la zona del Corredor. Tota la gent que treballava al bosc i les masies del voltant en patien les conseqüències. El bandoler tenia el seu amagatall a les roques que porten el seu nom, situades a prop del dolmen de ca l'Arenes I. Pel que sembla, en Nyacapà va ser penjat a la forca de Sant Celoni, juntament amb el negre de can Canals i en Pere Rovira.</p> | 08075-349 | 41.6261600,2.4636300 | 455320 | 4608409 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48260 | Refrany de l'amanida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lamanida | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 478.</p> | XIX-XX | <p>'A Argentona venen oli a Cabrera venen sal a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l'enciam'.</p> | 08075-350 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48261 | Refrany de la terra de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-terra-de-dosrius | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 522.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius, terra regalada; amb pinyons i pa passen la setmana'.</p> | 08075-351 | <p>Aquest refrany forma part d'una cançó recollida per Esteve Albert i referida a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48262 | Oració a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 137.</p> | XIX-XX | <p>'Oh Verge Immaculada, Mare de Déu del Corredor, Que en aquesta santa muntanya Acolliu els fills que vénen a Vós, Per implorar vostra clemència. Animat, doncs, amb aquesta confiança A Vós recorro, oh Verge del Socors, Per demanar vostre favor. I, si no sóc mereixedor de vostra benvolença Perquè sóc pecador, Sigui per la vostra bondat de mare del Cel Que vulgueu escoltar la meva oració. No desoïu, mare meva, les súpliques que us faig, Ans recolliu-les com una rosa del vostre jardí, Que, perfumades pel vostre amor, Presenteu al vostre fill. Jesús, Nostre Senyor. AMEN'.</p> | 08075-352 | <p>Aquesta oració està inspirada en l'oració de Sant Bernat.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48263 | Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> | XX | <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> | 08075-353 | <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Pelegrí | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/