Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99356 | Castell de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-peguera | <p>SOLER I RIBA, Ramon i ORIOLA i CASÒLIVA, Josep, (1997), Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, p.105</p> <p>SERRA VILARÓ, Joan (1930-1950), Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.</p> <p>PLADEVALL I FONT, Antoni, dir (1985), Catalunya romànica. El Berguedà, Barcelona</p> <p>CATALÀ i ROCA, Pere (1967-1979), Els castells catalans, vol.II, Dalmau edicions, Barcelona</p> | s.XI | No queden restes visibles de les dependències originals del castell. | <p>La seva estructura arquitectònica, tot fa pensar que el castell de Peguera era una fortalesa de dimensions reduïdes, probablement amb funcions de torre de vigilància o torre forta, més que no pas de castell residencial o militar de grans proporcions. Restes de murs, actualment molt erosionats, semblen indicar la presència d’un recinte simple, potser de planta rectangular, adaptat al relleu rocós del turó. És possible que disposés d’un petit recinte emmurallat i d’un espai d’habitació o magatzem annex. El seu paper estratègic s’explica per la seva situació dominant sobre l’antiga via que connectava el Berguedà amb les zones de muntanya i les terres de l’Urgell. És probable que actués com a posició defensiva avançada del proper castell de Fígols, de més entitat. Amb la pèrdua de funció militar i l’abandonament progressiu de l’indret, la fortalesa entrà en decadència. Les seves pedres foren probablement reutilitzades pels habitants del poble de Peguera, que s’establiren a l’entorn de l’antic castell. Aquest nucli, que es transformà en poble miner durant el segle XX, fou finalment abandonat cap a l’any 1970. Tot i la pràctica desaparició de l’edificació, el castell de Peguera manté un gran interès històric com a testimoni de la xarxa castral del Berguedà i com a punt de referència en la configuració del paisatge feudal de muntanya.</p> | 08080-1 | Peguera | <p>El castell de Peguera, situat al terme de Fígols, a la comarca del Berguedà, fou una fortificació medieval d’origen feudal que tingué un paper destacat en l’organització territorial i política de la zona durant l’edat mitjana. La primera referència documental coneguda data de la segona meitat del segle XI. Entre els anys 1068 i 1095, un personatge anomenat Pere Ramon, que exercia com a castlà, jurà fidelitat al comte Guillem de Cerdanya pels castells i possessions de Peguera, Fígols, Vallmanyana i Berga, entre d’altres, citant explícitament «ipsum castellum de Pegera». Aquest document confirma l’existència i rellevància del castell en el context feudal del Berguedà. L’any 1095, el comte Guillem de Cerdanya inclogué el castell de Peguera en el seu testament, llegant-lo al seu fill Bernat juntament amb la resta de possessions del Berguedà i de la seva marca. No obstant això, a causa de l’incompliment dels pactes per part de Pere Ramon, el nou comte retirà les possessions al castlà i les concedí l’any 1098 a Berenguer Ecard. Amb la integració del comtat de Cerdanya al de Barcelona l’any 1117, el control del territori passà a la casa comtal barcelonina. En aquest nou context, Guillem Ramon de Berga, hereu d’Ecard, prestà homenatge al comte Ramon Berenguer III pel castell de Peguera, entre altres béns. Posteriorment, l’any 1171, el seu fill, Pere de Berga, feu donació del castell al monestir de Santa Maria de Poblet, tot mantenint-hi la feudalitat en mans de Ramon de Peguera. Al llarg dels segles següents, el castell continuà sent objecte de vinculació senyorial. L’any 1305, Bernat de Peguera encara es titulava senyor del castell. Més endavant, el 1390, el rei Joan I vengué la jurisdicció del castell a Ramon de Peguera per 34.000 sous, el qual en feu donació a Galceran Galceran de Pinós, integrant així el castell dins la baronia dels Pinós, una de les famílies nobles més influents del territori. Ja al segle XVII, un memorial adreçat al rei feia constar que el castell de Peguera era en mans de Francesc d’Agulló, membre d’una família que descendia dels Pinós, confirmant la continuïtat nobiliària de la possessió. Avui en dia, del castell només en resten vestigis molt escassos, però la seva història és un testimoni valuós de la complexa xarxa feudal del Berguedà i de la seva vinculació amb les grans cases nobiliàries i monàstiques de Catalunya.</p> <p>Té la protecció de BCIN per decret del 22/04/1949 i la seva publicació va ser el 5/05/1949. Registrat amb el núm. 843-MH al Catàleg de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> | 42.1605722,1.7724134 | 398589 | 4668334 | 1095 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99356-img7544.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Civil | 2025-10-21 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 85 | 1754 | 1.4 | 1768 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||
| 99357 | Església de Sant Mateu de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-mateu-de-fumanya | <p>VIGUÉ, Jordi, BASTARDES, Albert (1978), El Berguedà. Monuments de la Catalunya romànica. Artestudi edicions, Barcelona</p> <p>BURON, Vicenç (1977), Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi edicions, Barcelona</p> | s.XI | Es troba en ruïna. | <p>L’església de Sant Mateu de Fumanya és un petit edifici religiós d’origen romànic situat a l’antic nucli de Fumanya, dins del municipi de Fígols, a la comarca del Berguedà. Emplaçada en un entorn solitari i de gran valor paisatgístic, a prop de les antigues explotacions mineres i de les famoses petjades de dinosaures, l’església forma part del ric patrimoni històric i natural de la zona. L’edifici, avui en estat parcialment enrunat, conserva encara part de l’estructura original, datable entre els segles XI i XII. Es tractava d’una construcció típica del romànic rural, d’una sola nau, amb absis semicircular a llevant i coberta amb volta de canó, feta amb pedra local. L’aparell constructiu, senzill però sòlid, utilitza blocs de mida irregular, lligats amb morter de calç, i presenta restes d’arcuacions llombardes, característiques d’aquest estil. La situació aïllada de l’església i l’abandonament progressiu del poble de Fumanya durant el segle XX, arran de l’activitat minera i l’èxode rural, han provocat el seu deteriorament.</p> | 08080-2 | <p>L’església de Sant Mateu de Fumanya és un antic temple romànic situat al despoblat de Fumanya, dins del terme municipal de Fígols, al Berguedà. La seva existència s’inscriu dins el context de formació de les parròquies rurals catalanes durant els segles XI i XII, en un territori de muntanya progressivament organitzat al voltant de petits nuclis i masies disperses. Documentada des de l’edat mitjana, l’església de Sant Mateu fou probablement construïda com a centre religiós i social d’una petita comunitat pagesa establerta a la zona de Fumanya, en un moment en què l’Església tenia un paper fonamental en l’articulació del territori. Dedicada a sant Mateu, apòstol i evangelista, l’edifici responia al model del romànic rural: una nau única, absis semicircular i construcció austera en pedra, adaptada a les condicions i recursos locals. Amb el pas dels segles, la zona de Fumanya va experimentar un progressiu despoblament, agreujat especialment durant el segle XX per l’activitat minera de carbó que es va intensificar al voltant de Fígols. Aquesta activitat, que inicialment va revitalitzar la zona amb l’arribada de treballadors, va acabar provocant l’abandonament definitiu de molts dels masos i del mateix nucli de Fumanya. L’església, sense comunitat estable que en garantís l’ús i el manteniment, va quedar en desús i entrà en un procés de degradació progressiva. Actualment, Sant Mateu de Fumanya es troba en estat de ruïna parcial, però conserva restes significatives del seu període fundacional, com fragments de murs, l’absis i part de l’estructura de la nau. Tot i el seu estat, representa un important testimoni de la història religiosa, social i arquitectònica del Berguedà, i forma part del conjunt patrimonial del municipi de Fígols, al costat de les petjades fòssils de dinosaures i altres elements d’interès natural i històric de la zona.</p> | 42.1770963,1.8038608 | 401213 | 4670132 | 08080 | Fígols | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99357-img7660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99357-img7662.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | Inexistent | 2025-11-25 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | Desconegut | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||
| 99358 | Església de Santa Cecília de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cecilia-de-figols | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>VIGUÉ, Jordi, BASTARDAS, Albert (1978), El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica, Artestudi, Barcelona</span></span></span></span></span></span></p> | s.XI-XII | <p>L’església de Santa Cecília és el temple parroquial del nucli de Fígols, al terme municipal de Fígols, a la comarca del Berguedà. Originàriament d’estil romànic, l’església ha sofert diverses reformes al llarg dels segles, especialment entre els segles XVII i XIX, que n’han modificat substancialment l’estructura i l’aparença. Malgrat això, encara conserva elements que permeten intuir la seva fundació medieval, com l’orientació tradicional de la nau i alguns paraments de pedra antiga visibles a l’exterior. L’edifici consta d’una sola nau amb capçalera recta i coberta a dues aigües. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d’accés senzilla i un petit òcul a la part superior, mentre que el campanar s’alça com una torre de planta quadrada adossada al mur lateral. L’interior és sobri, amb altars laterals i una decoració discreta, però manté un ambient recollit i espiritual. En destaca el campanar amb una torre on es poden entreveure antigues obertures i arcs que actualment es troben emparedades. També s'entreveu la campana actual. Dedicada a Santa Cecília, patrona de la música, l’església ha estat durant segles un punt de trobada fonamental per a la vida religiosa i social dels habitants de Fígols i les masies properes. Encara avui acull celebracions litúrgiques i festives, especialment per la diada de la santa, el 22 de novembre.</p> | 08080-3 | <p>Documentada ja en època medieval, la seva existència està estretament vinculada al desenvolupament del petit nucli de Fígols i de les masies que el rodegen, en un entorn tradicionalment dedicat a l’explotació minera i ramadera. Tot i que no es conserva gairebé cap element visible de l’edifici original romànic, es té constància de l’existència d’un temple dedicat a Santa Cecília des de, com a mínim, el segle XI. La seva fundació podria estar relacionada amb l’organització del territori després de la repoblació altmedieval i amb la consolidació de les parròquies rurals del Berguedà. Com moltes altres esglésies de la zona, Santa Cecília devia ser un edifici senzill, probablement amb nau única, absis semicircular i construcció en pedra local. Al llarg dels segles, l’església ha experimentat diverses modificacions i ampliacions que han alterat l’estructura original. Durant els segles XVII i XVIII, en un moment de revitalització religiosa i creixement demogràfic, es van dur a terme reformes importants, com l’ampliació de la nau, la construcció del campanar i la renovació de l’espai interior. Aquestes intervencions van donar a l’edifici l’aspecte actual, de línies més modernes però conservant una senzillesa que respon al seu entorn rural. Un altre moment significatiu va ser el segle XX, especialment durant la postguerra, quan es van fer tasques de manteniment i petites restauracions. Malgrat que Fígols no ha estat mai un municipi de grans dimensions, l’església ha mantingut viu el seu paper com a centre de culte i reunió per a la comunitat local, especialment en celebracions com la festivitat de Santa Cecília, el 22 de novembre. Actualment, l’edifici es conserva en bon estat i forma part del llegat patrimonial del Berguedà.</p> | 42.1810449,1.8364434 | 403910 | 4670532 | 08080 | Fígols | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99358-img7648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99358-img7649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99358-img7650.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-10-16 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99359 | Castell de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-figols | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya</span></span></span></span></p> | s.XI | Mal estat dels murs i no queden restes visibles de la resta de dependències del castell original. | <p>El castell de Fígols, avui pràcticament desaparegut, s’alçava en un punt elevat i estratègic a la vall del riu Saldes, dominant el territori del terme actual de Fígols, a la comarca del Berguedà. L’emplaçament, a l’extrem d’un esperó rocallós proper al nucli antic de Fígols, permetia controlar visualment les rutes de comunicació entre la muntanya i la plana, així com els accessos a les valls de Vallcebre i Peguera. Les restes visibles són escasses i poc definides, però permeten intuir part de la seva estructura original. El castell devia constar d’una torre de defensa o torre de l’homenatge, de planta probablement quadrada o rectangular, i un recinte murallat que es desenvolupava adaptant-se a la morfologia rocosa del turó. L’aparell constructiu que es conserva és fet amb pedra local poc treballada, lligada amb morter de calç, pròpia de les construccions romàniques militars dels segles XI i XII. Tenint en compte el seu context històric i el paral·lelisme amb altres castells del Berguedà, tot indica que no era una gran fortalesa residencial, sinó una construcció de dimensions modestes, pensada per exercir el control territorial, la vigilància i la defensa de la senyoria. És molt probable que, com altres castells de muntanya de la zona, inclogués un petit espai d’habitació per al castlà, alguna cisterna o aljub per recollir l’aigua, i un espai emmurallat per refugi temporal de la població o dels béns en cas de perill. Amb el pas del temps, i especialment a partir del segle XV, el castell perdé la seva funció militar i caigué en desús. Les seves pedres devien ser reutilitzades en la construcció de masies i edificacions properes, fet que ha dificultat la conservació de les seves estructures. Actualment és un mas i té una utilitat residencial i ha perdut gran part de l'estructura original de fortificació. La seva adeqüació als usos habitacionals han esborrat part de les característiques del castell.</p> | 08080-4 | <p>El castell de Fígols fou una fortificació medieval situada en un punt elevat i estratègic del municipi actual de Fígols, al Berguedà. Documentat per primer cop a mitjan segle XI, va tenir un paper destacat en l’organització territorial i senyorial de la zona durant l’edat mitjana, en un context de consolidació del poder feudal als contraforts del Prepirineu català. La primera referència coneguda és del 7 de juny de 1062, quan l’arxiprest Ramon féu donació d’un alou situat al terme de Vallcebre al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. El document indica que aquest alou es trobava “dins les adjacències del castell de Fígols”, fet que certifica l’existència del castell en aquell moment i la seva influència sobre el territori immediat. El testament del comte Guillem Ramon, dictat l’octubre de 1094, confirma la rellevància de la fortalesa dins l’estructura feudal de la comarca. En aquest document, el comte llegava al seu fill Bernat diverses possessions, entre les quals hi figuraven el castell de Fígols, juntament amb els de Torroella, Vallmanya, Madrona, Casserres i Pinós. Al llarg dels segles següents, el castell continuà vinculat a diverses famílies nobles i a les grans línies de poder comtal i reial. L’any 1162, Pere de Berga, fill de Guillem Ramon, jurà fidelitat al rei Alfons I 'el Cast' pels castells de Fígols i de Peguera, evidenciant la seva importància dins l’òrbita reial. A mitjan segle XIII, el 1258, s’esmenta el castell en relació amb el cavaller Ponç de Fígols, senyal que aquest ja havia esdevingut centre d’una petita senyoria. En aquest període, el castell s’inscrivia dins la xarxa de dominis menors que articulaven el control local del territori mitjançant lligams feudals. A finals del segle XIII, el 1290, la senyoria del castell apareix vinculada a Berenguera de Fígols, que actuava com a feudatària de Berenguera de Saus, menor d’edat i sota tutela. Berenguera de Fígols es casà amb el cavaller Ramon de Vilar, amb qui tingué un fill, Berenguer de Fígols, documentat com a donzell l’any 1311. La documentació fiscal també aporta dades sobre l’evolució del lloc. Segons el fogatjament de 1365-1370, el castell i el terme de Fígols comptaven amb vuit focs (unitats fiscals equivalents a llars), i els seus posseïdors eren Jacme Vilar i Maria de Marçella. El fogatjament de 1381 manté la mateixa xifra de focs, però la senyoria havia passat a Johan Salou de Berga. </p> | 42.1820097,1.8372474 | 403978 | 4670639 | 1062 | 08080 | Fígols | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99359-img8126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99359-img8129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99359-img8131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99359-img8132.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-10-14 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconeguda | 94|85 | 49 | 1.5 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||
| 99360 | Antiga església de Sant Miquel de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-miquel-de-peguera | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SERRA VILARÓ, Joan (1930-1950), Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, Centre d’Estudis Baganesos, Bagà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>CATALÀ i ROCA, Pere (1967-1979, Els Castells Catalans, Dalmau edicions, Barcelona</span></span></span></span></p> | s.XI | L'edifici es troba en estat ruinós | <p>L’església de Sant Miquel de Peguera és una construcció romànica situada en un indret solitari i elevat del terme municipal de Fígols, enmig d’un paisatge de muntanya que conserva intacta la seva força natural. L’edifici, avui en ruïnes, fou durant segles el centre religiós i espiritual del petit nucli de Peguera i de les masies del seu entorn. De planta senzilla i una sola nau, l’església havia estat construïda amb pedra local, murs de càrrega i una coberta a dues aigües. L’absis, orientat a llevant segons el costum litúrgic, s’ha conservat parcialment, així com fragments dels murs laterals que permeten intuir la seva alçada original. Tot i la degradació física, el conjunt manté una lectura clara de la seva tipologia arquitectònica, pròpia de les esglésies rurals de muntanya. L'entorn immediat de l’església mostra restes de l’antic cementiri, delimitat amb murs baixos de pedra seca, i diversos indicis del traçat dels antics camins que connectaven el temple amb el nucli de Peguera i altres masies disseminades. Aquesta vinculació directa amb el territori reforça la seva importància històrica com a centre de reunió, culte i referència per a una comunitat petita però activa. Amb el despoblament progressiu de la zona i la desaparició del nucli habitat de Peguera, l’església quedà abandonada i sotmesa a la degradació del temps i la climatologia. Malgrat això, la seva situació elevada i la solidesa dels materials han permès que part de la seva estructura es mantingui dempeus.</p> | 08080-5 | Peguera | <p>L’església de Sant Miquel de Peguera és una de les construccions religioses més antigues i emblemàtiques del terme de Fígols, situada en una zona de muntanya que durant l’edat mitjana i moderna acollí un petit nucli de població rural. La seva història està íntimament lligada a l’origen i desenvolupament del llogaret de Peguera, i reflecteix l’evolució de la vida religiosa i social en un context d’alta muntanya. Probablement construïda entre els segles XI i XIII, en plena època romànica, l’església respon a les necessitats espirituals d’una comunitat pagesa i ramadera escampada per un territori agrest i dispers. Es tenen dades històriques dels anys 1068-1095 del castell de Peguera i d'anys posteriors. Amb una estructura senzilla, de nau única i absis semicircular, fou bastida amb pedra local i una arquitectura funcional, austera i sòlida, adaptada a les condicions del medi. Tot i la seva petitesa, esdevingué el centre religiós del nucli de Peguera, que va créixer al seu voltant i depenia del temple per a les celebracions litúrgiques, bateigs, enterraments i trobades comunitàries. Durant segles, Sant Miquel de Peguera mantingué una activitat regular, probablement vinculada a una vicaría o benefici depenent d’una parròquia major. El seu paper transcendia el culte religiós, ja que l’espai de l’església actuava com a punt de reunió i identitat per a la petita comunitat que habitava les masies i construccions properes. El cementiri situat a tocar del temple reforça aquesta funció com a lloc de memòria col·lectiva i de continuïtat familiar. Amb el pas del temps i especialment a partir del segle XIX, el despoblament progressiu de Peguera —afavorit per les dures condicions de vida, l’aïllament geogràfic i la transformació del model econòmic rural— comportà la pèrdua d’activitat de l’església. El temple deixà de ser utilitzat de manera regular i, en el decurs del segle XX, entrà en estat de ruïna. Tot i la degradació de la seva estructura, encara avui és possible identificar els seus murs, l’absis i alguns vestigis de la seva planta original.</p> <p><span><span><span><span>Amb l’inici de les explotacions mineres a principis del segle XX la vall de Peguera va tenir una revifalla demogràfica. L’explotació del subsol de dues mines properes a l’església van provocar desperfectes a la rectoria i l’església de Peguera el 1913, sobre tot les galeries de la mina <em>Micaela</em> explotada per l’empresa minera Moreta, i el vicari va haver d’abandonar-la. L’alcalde va posar a disposició del bisbat i la parròquia una casa a tocar de l’església de Fumanya, es van fer les obres necessàries per facilitar l’habitatge del vicari, però Mn. Ramon Riu va intentar que fessin obres a la rectoria de Peguera i que fessin arranjaments a l’església que també havia quedat afectada, però no ho va aconseguir. L’octubre de 1915, Francesc Vidal i Barraquer, administrador apostòlic de Solsona, va prendre la iniciativa i va escriure a José Enrique de Olano, comte de Fígols, explicant la situació i demanant si tenia informació sobre la situació econòmica de l’empresa minera del Sr. Moreta per tal de saber si el bisbat iniciava el procés de denuncia judicial, podria arribar a obtenir una indemnització segura o no, en el cas de que l’empresa fos insolvent. Olano va respondre que la situació econòmica era dolenta i va oferir els serveis dels seus enginyers per avaluar els desperfectes, però un any més tard les instal·lacions estaven abandonades. Per aquest motiu van quedar l’església i la rectoria abandonades i el seu estat de ruïna va avançar ràpidament (Serra, 2021). El temple deixà de ser utilitzat de manera regular i, en el decurs del segle XX entrà en estat de ruïna.</span></span></span></span></p> | 42.1592401,1.7720120 | 398554 | 4668186 | 1068 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2025-12-22 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | Desconeguda | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||||
| 99361 | Molí de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-peguera | Es troba en estat ruinós i no queden restes de la seva edificació | <p>Mur del molí fariner existent entre la vegetació. S'intueixen alguns elements de la construcció i dels seus usos com a molí fariner.</p> | 08080-6 | Peguera | <p>Enmig dels boscos solitaris del terme de Fígols, al Berguedà, es conserven les restes del molí de Peguera, un element humil però significatiu d’un paisatge que, durant bona part del segle XX, bategava al ritme del carbó. Situat a prop de l’antic nucli miner de Peguera, avui abandonat, aquest molí formava part de l’ecosistema vital que envoltava les mines de lignit i les colònies que les servien. El molí aprofitava l’aigua del torrent dels Graus i probablement tenia una funció mixta: moldre el gra necessari per a l’alimentació dels habitants de la colònia i, potser, donar suport a petites tasques industrials relacionades amb la vida quotidiana dels miners. Estava vinculat a la petita comunitat que habitava el veïnat, la qual comptava amb habitatges, una cantina, edificis de servei i una escola.</p> | 42.1592799,1.7765466 | 398929 | 4668185 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99361-img8052.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-28 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | Desconeguda | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99723 | Icnites de Fumanya o Jaciment Fumanya Sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-fumanya-o-jaciment-fumanya-sud | <p>VILA, B. et al., (2005). Informe de la intervenció paleontològica. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC</p> <p>Memòries i informes</p> <p>POZA, B. & VILA, B. (2007) Memòria intervenció paleontològica al Jaciment de Fumanya sud. 2004. Arxiu del Area de Coneixement i Recerca. Mem num.: 5822</p> <p>Memòries i informes</p> <p>VILA, B. & POZA, B. (2008) 'Memòria de les intervencions paleontològiques al jaciment de Fumanya sud (Fígols, Berguedà). Campanyes de 2005 i 2006)'. Mem. 13136.</p> <p>Memòries i informes</p> <p>GALOBART, A., OMS, O. & VILA, B. (2004) 'Informe i Memòria intervenció de l'actuació de documentació gràfica de les restes paleontològiques de Fumanya (Fígols i Vallcebre, Berguedà). Setembre i novembre 2002'. Mem. núm.: 6509.</p> <p>Memòries i informes</p> <p>VILA, B., MARMÍ J. & POZA, B. (2011) 'Memòria de les intervencions paleontològiques a Fumanya Sud i Cingles de Boixader (Fígols, Berguedà). 2008'. PINTER 2761. Mem. núm. 10031.</p> <p>Memòries i informes</p> <p>GALOBART, A., VILA, B. & MARMÍ, J. (2010) 'Memòria dels Treballs Paleonrològics als jaciments de Fumanya (Cretaci superior, Berguedà). Desembre de 2009'. PINTER 4469. Mem. núm. 8621.</p> <p>Memòries i informes</p> <p>BADIA CORTADA, M. (2019) 'Informe d'intervenció: Documentació gràfica al Jaciment de Fumanya Sud i Mina Esquirol (Municipis de Fígols i Vallcebre). PINTER 26235</p> <p>Memòries i informes</p> <p>BADIA CORTADA, M. (2022) 'Memòeria de la intervenció: Documentació gràfica al Jaciment de Fumanya Sud i Mina Esquirol (Municipis de Fígols i Vallcebre). PINTER 26235, memòria acceptada l'1/06/2022.</p> | Maastrichtià | <p>Conjunt paleontològic format per icnites de dinosaures sauròpodes i també restes d'ossos i ous. A part hi ha una sèrie de restes de fauna fossilitzada del període Cretaci superior. Les icnites de Fumanya formen un dels jaciments de petjades de dinosaures més importants de Catalunya i de tot Europa. Es troben al municipi de Fígols, a la comarca del Berguedà, i corresponen al període del Cretaci superior, fa uns 70 milions d’anys. Aquestes petjades fòssils, anomenades <em>icnites</em>, es van formar quan els dinosaures caminaven sobre superfícies fangoses que, amb el pas del temps, es van endurir i van quedar fossilitzades. A Fumanya s’han identificat més de 3.500 icnites, principalment de dinosaures sauròpodes, que eren gegants herbívors de coll llarg, però també se n’han trobat de teròpodes, dinosaures carnívors. El jaciment destaca per la seva gran extensió i per la qualitat de conservació de les petjades, que es distribueixen al llarg de parets rocoses inclinades, antigues superfícies sedimentàries que van emergir arran de la formació dels Pirineus. A més de les petjades, a Fumanya també s’hi han descobert restes d’ossos i ous fòssils, fet que subratlla la seva rellevància científica. Actualment, el jaciment forma part de la Xarxa de Parcs Geològics i Miner del Berguedà i compta amb un centre d’interpretació que ofereix als visitants una immersió fascinant en el món dels dinosaures i en el procés de fossilització que ha permès conservar-ne el rastre fins als nostres dies.</p> | 08080-7 | Fumanya | <p>El jaciment de Fumanya, situat entre els municipis de Fígols i Vallcebre, és un dels indrets paleontològics més importants de Catalunya i un dels més destacats d’Europa pel que fa a petjades de dinosaures. Aquestes petjades fòssils, conegudes com a icnites, van ser formades fa aproximadament 66 milions d’anys, durant el Cretaci superior, en un ambient costaner i pantanós on hi transitaven grans dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures. Les seves empremtes van quedar marcades sobre el fang, que amb el pas del temps es va consolidar i fossilitzar. El descobriment del jaciment tingué lloc l’any 1985, quan membres del Col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals van detectar una sèrie de marques en un antic front de mineria a cel obert. Poc després, paleontòlegs de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont van confirmar que es tractava de petjades de dinosaures. Des de llavors, el jaciment ha estat objecte de nombroses campanyes d’estudi i conservació, i ha esdevingut un referent per a la recerca paleontològica. El conjunt de Fumanya inclou més de 3.000 icnites repartides en diversos plafons de roca inclinats, que mostren rastres de locomoció i aporten dades sobre la mida, el comportament i fins i tot la possible organització social d’aquests animals. Les petjades són de gran format —algunes arriben als 60 cm de llargada— i es poden veure tant les empremtes posteriors com les anteriors, cosa que indica que els animals caminaven amb les quatre potes. A més de les icnites, al jaciment també s’han localitzat restes fòssils d’ossos, ous de dinosaure i vegetació fòssil, fet que enriqueix encara més el valor científic del lloc. Tot i el seu interès, el jaciment ha patit problemes de conservació a causa de l’erosió natural, els despreniments i la inclinació de les parets rocoses. Per aquest motiu, des de fa anys s’hi duen a terme treballs de documentació amb tecnologia avançada, com l’escaneig làser 3D i la fotogrametria digital, amb l’objectiu de preservar i estudiar aquest patrimoni de manera no invasiva. Des de 2005, les icnites de Fumanya estan protegides com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i actualment es poden visitar gràcies a la tasca del Museu de les Mines de Cercs, que gestiona el Centre d’Interpretació dels Dinosaures de Fumanya. El centre ofereix activitats educatives, tallers, visites guiades i exposicions que permeten al públic general endinsar-se en un dels períodes més fascinants de la història de la Terra.</p> | 42.1804291,1.7947085 | 400462 | 4670513 | 08080 | Fígols | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99723-img7516.jpg | Legal i física | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2025-10-16 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 122 | 1792 | 5.3 | 1782 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||
| 99724 | Jaciment de la Font del Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-del-bullidor | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>VILA GINESTÍ, Bernat et altri (2005), Informe de la intervenció paleontològica. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural.</span></span></span></span></span></span></p> <p>VILA, B., POZA, B., SANTOS, A. & BRAVO, A.M. (2007) 'Memòria de les intervencions al jaciment de Font del Bullidor, juny 2004-juliol 2005'. Mem. núm. 5821.</p> | Cretaci superior | <p>En un entorn de muntanya a prop del nucli de Fígols, al Berguedà, s’hi troba el jaciment paleontològic de la Font del Bullidor, un indret de gran valor científic per a l’estudi dels dinosaures del Cretaci superior. Situat a uns 1.400 metres d’altitud, aquest jaciment forma part del conjunt paleontològic de la zona de Fumanya-Vallcebre, un dels més importants de Catalunya. El jaciment de la Font del Bullidor no només té una gran importància científica, sinó que també representa un exemple excepcional de la interacció entre el patrimoni geològic, la història minera de la zona i la conservació paleontològica. Forma part del conjunt de jaciments reconeguts com a Bé Cultural d’Interès Nacional, juntament amb altres punts pròxims com Fumanya Sud o Mina Esquirol. La Font del Bullidor continua sent objecte d’estudi i valorització, i contribueix a posar en relleu la importància del patrimoni natural i científic del Berguedà. És un espai on el passat remot emergeix entre les capes de roca, recordant-nos que, molt abans dels humans, aquestes muntanyes van ser testimoni de la vida dels últims dinosaures d’Europa.</p> <p> </p> | 08080-8 | Fumanya | <p>El jaciment va ser descobert en el marc d’un projecte de recerca impulsat per l’Institut Català de Paleontologia, i destaca especialment per la presència de diverses niuades de dinosaures fòssils. S’hi han identificat acumulacions d’ous fossilitzats, alguns dels quals es troben pràcticament sencers i disposats en la seva posició original de posta. Les closques presenten una estructura porosa, adaptada a l’intercanvi gasós dels embrions, i es conserven en dipòsits sedimentaris formats fa més de 65 milions d’anys, poc abans de l’extinció dels dinosaures. Les excavacions han permès documentar la disposició dels nius, sovint amb estructures semiesfèriques i amb restes de fins a set ous per agrupació. Aquestes troballes ofereixen informació molt valuosa sobre els hàbits reproductius dels dinosaures, com ara la forma de fer els nius, el nombre d’ous per posta o el possible comportament parental.</p> <p> </p> | 42.1787500,1.8015218 | 401022 | 4670318 | 08080 | Fígols | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-10-16 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||||||||
| 99725 | Icnites dels Cingles del Boixader o jaciment Fumanya Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-dels-cingles-del-boixader-o-jaciment-fumanya-nord | <p>VILA, B., MARMI, J. & POZA, B. (2011) 'memòria de les actuacions paleontològiques a fumanya Sud i cingles de Boixader (Fígols, Berguedà). 2008'. PINTER 2761. Mem. núm. 10031</p> | Cretaci Superior | <p>Les icnites dels Cingles del Boixader, situades al terme municipal de Fígols, constitueixen un dels testimonis més rellevants de l'activitat dels dinosaures al Berguedà durant el Cretaci superior, fa aproximadament 70 milions d'anys. Aquestes petjades fòssils es troben impreses sobre superfícies rocoses inclinades, formades per antics sediments que en aquell temps conformaven una plana costanera humida, prop del mar. El conjunt d’icnites inclou empremtes de diferents tipus de dinosaures. Es poden observar rastres de sauròpodes —els grans herbívors de coll llarg—, caracteritzats per petjades amples i arrodonides, que indiquen el pas d’animals de proporcions colossals. També s’han identificat petjades d’ornitòpodes, dinosaures bípedes herbívors de mida mitjana, amb formes més allargades i marcadament tridactilades. Aquest jaciment destaca no només per la seva varietat d’icnites, sinó també per la seva situació en un entorn natural de gran bellesa i interès geològic. Els cingles, formats per estrats de roca sedimentària, permeten llegir com si fos un llibre obert la història del paisatge prehistòric que un dia van trepitjar aquests animals. Tot i que el jaciment no és gaire extens, la qualitat de les petjades i el seu bon estat de conservació el converteixen en un punt clau per entendre la presència de dinosaures al Prepirineu català.</p> | 08080-9 | <p>A les altures solitàries del terme de Fígols, al Berguedà, els Cingles del Boixader amaguen un petit tresor geològic: un conjunt de petjades de dinosaure fossilitzades que ens transporten fins al final del període Cretaci, fa aproximadament 66 milions d’anys. Aquestes empremtes fòssils, conegudes com a icnites, foren deixades sobre sediments tous per dinosaures que travessaven antics ambients fluvials i deltaïcs, avui transformats en formacions rocoses modelades pel temps.</p> <p>Tot i que es tracta d’un jaciment de dimensions reduïdes, les petjades conservades mostren formes tridàctiles clarament atribuïbles a dinosaures bípedes, probablement teròpodes de mida mitjana. Les impressions conserven detalls del contorn dels dits, alguns lleugerament arrodonits, fet que suggereix que els animals caminaven sobre substrats humits, deixant marques profundes que posteriorment es van fossilitzar. Les icnites es troben a la base d’una capa de gresos i conglomerats, inclinada i penjada als cingles, fet que en dificulta tant l’accés com la visibilitat.</p> <p>Aquest petit jaciment forma part d’un conjunt paleontològic molt més ampli conegut com la zona de Fumanya, un espai de gran valor científic i patrimonial on s’han documentat milers de petjades de sauròpodes i altres tipus de dinosaures. Tot i que el jaciment dels Cingles del Boixader no destaca per la seva espectacularitat visual, és una peça clau dins del trencaclosques geològic i paleontològic que ajuda a reconstruir els ecosistemes del darrer període dels dinosaures a Europa.</p> <p>L’indret es troba a prop dels 1.500 metres d’altitud i només s’hi pot arribar a peu per camins rurals. El seu aïllament ha contribuït a la bona conservació del jaciment, que es manté relativament intacte dins un entorn natural de gran bellesa. Des de l’alt dels cingles, on el silenci només és trencat pel vent i els ocells, resulta fàcil imaginar els antics animals desplaçant-se per aquells paisatges fa milions d’anys.</p> | 42.1808331,1.7957926 | 400552 | 4670556 | 08080 | Fígols | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2025-10-16 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||||||||
| 99726 | Jaciment paleontològic de Can Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-petit | <p>BATALLER, J.R. (1943) Memòria Acadèmica, Barcelona</p> <p>CALZADA, S. (1984) Acta Geológica Hispánica, Barcelona</p> <p>SOLÉ SUGRAÑES, L. (1970) Estudio geológico del Prepirineo entre los ríos Segre y Llobregat, Barcelona.</p> | Cretaci superior | El jaciment es troba desprotegit i no té cap indicació | <p>Jaciment que es troba al municipi de Fígols a la propietat de la masia existent de can Petit. Es tracta d'un jaciment paleontològic important al Berguedà amb diversos estrats amb una potència de 20 metres de profunditat.</p> | 08080-10 | Fígols | <p>Aquest jaciment de fauna invertebrada marina va ser descobert l’any 1974 pel Dr. Sebastià Calzada. L’estudi d’aquest indret va permetre la descripció d’un nou gènere i espècie de braquiòpode: <em>Almerarhynchia virgiliana</em>. El nivell estratigràfic que defineix el jaciment pertany a la Formació Bona, datada al Maastrichtià (Cretaci superior). Correspon a una fàcies marina de plataforma continental somera, amb fondàries inferiors als 50 metres. Segons la cartografia geològica de l’IGC, aquests materials s'inclouen dins la unitat cronostratigràfica KMc. Aquest nivell es troba molt pròxim —i lleugerament per sota— del contacte amb els sediments continentals de la Formació Tremp, també d’edat Maastrichtià, coneguts com a fàcies garumnianes. A la base d’aquesta formació hi ha els nivells de lignit que van ser explotats durant dècades a la conca minera de Fígols i Cercs, i on es troben alguns dels jaciments paleontològics més importants de la zona, tant de restes fòssils directes com indirectes. En la cartografia de l’IGC, aquests materials es classifiquen dins la unitat cronostratigràfica Kgp. Està constituït per limolites calcàries poc compactades, intercalades amb filades de nòduls més durs. Per sota, hi ha una capa gruixuda de gresos amb ciment calcari, que formen els cingles característics de la zona i que també contenen una fauna marina fòssil abundant, principalment bivalves i equínids. Per damunt del nivell del jaciment s’observa un estrat de 4 metres de limolites fines amb concrecions d’òxids de ferro, coralls limonititzats i bivalves. Aquest és seguit per un altre nivell de 4 metres de calcàries margoses amb presència d’algues caròfites. A sobre d’aquests materials s’hi troben els coneguts nivells de lignit de la base de la Formació Tremp.</p> | 42.1816996,1.8290734 | 403302 | 4670614 | 08080 | Fígols | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic/Cultural | 2025-10-15 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||||||
| 99727 | Jaciment Paleontològic Peguera-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-peguera-1 | <p>Galobart, À. [et al]. Informe intervenció paleontològica al jaciment Peguera-1 (2005). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC.</p> <p>Galobart, À. [et al]. Informe intervenció paleontològica al jaciment Peguera-1 (2006). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC.</p> <p>VILA, B. & POZA, B. (2007) Memòria intervenció paleontològica al jaciment Peguera-1 (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC. Mem. num.: 5823</p> <p>Galobart, À. [et al]. Informe intervenció paleontològica al jaciment Peguera-1 (2007). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca. DGPC.</p> | Cretaci superior | El jaciment es troba desprotegit i no hi ha senyalització | <p>El jaciment presenta un notable interès paleoecològic, ja que permet interpretar l’ambient del passat, així com paleobiogeogràfic, aportant dades valuoses sobre la presència de sauròpodes a la zona durant el Campanià-Maastrichtià. Des del punt de vista geològic, el jaciment s’inscriu dins dels materials de la Formació Tremp (Garumnià), que afloren al nucli del sinclinal de Vallcebre, situat a la làmina encavalcant inferior del Pedraforca. La sèrie garumniana inclou un tram basal d’origen lacustre, que conté els lignits característics de la Conca de Saldes, seguit per un tram detrític compost per argiles roges i gresos fluvials, amb presència de calcàries lacustres, i finalment un darrer tram d’argiles roges coronat per la transgressió ilerdiana. Aquests materials, d’origen continental, es daten entre el Cretaci superior (Campanià-Maastrichtià) i el Paleocè inferior (Danià). Estratigràficament, el jaciment es pot situar dins del tram superior de la unitat coneguda com a Lutites amb oncòlits del Garumnià vermell, i s’hi atribueix una edat del Maastrichtià. A la zona afloren principalment lutites roges i ocres, amb gresos a la part superior que presenten cabussaments d’uns 40º. El paleoambient ha estat interpretat com una plana d’inundació amb un antic canal fluvial.</p> <p> </p> | 08080-11 | Peguera | <p>Les primeres intervencions arqueopaleontològiques al jaciment es remunten a l’any 2004, amb l’inici de la primera campanya d’excavació. Aquesta va continuar el 2005 amb tasques de neteja, protecció, excavació i documentació de les restes fòssils. Durant aquesta segona campanya es van recuperar un total de 33 restes, atribuïdes a diversos tipus de dinosaures, entre les quals destaca un húmer de sauròpode. Pel que fa a l’associació fossilífera, s’han identificat restes de dinosaures —entre ells un sauròpode indeterminat, un titanosàurid indeterminat i un teròpode indeterminat— així com restes de cocodrílids també indeterminats.</p> | 42.1633140,1.7666241 | 398115 | 4668645 | 08080 | Fígols | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||||||
| 99728 | Jaciment del Torrent del Pla de la Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-torrent-del-pla-de-la-closa | <p>MARMI, J., VILA, B. & POZA, B. (2009) 'Memòria dels treballs paleontològics a l'àrea de Fumanya (Cretaci superior, Berguedà). Període 2009'. PINTER 3796. Mem. núm. 10116.</p> <p>Bravo, A.M., et al. (2005), Restos de huevos de dinosaurio en el sinclinal de Vallcebre (Berguedà, Provincia de Barcelona).</p> | Cretaci superior | El jaciment es troba desprotegit i el seu accés és difícil. Amenaçat per la vegetació | <p>El jaciment se situa a l’oest de l’antic nucli de Peguera, al sud de la Serra d’Ensija. Per accedir-hi, cal seguir la pista forestal que parteix de l’antic poble fins arribar a la Serra de Camp de Vidre, i des d’allà endinsar-se pel Torrent del Pla de la Closa. El jaciment es localitza en petits afloraments formats per lutites grises, dins dels quals s’han trobat restes fòssils corresponents a closques d’ous de dinosaure.</p> | 08080-12 | Peguera | <p>El 2009 es van realitzar una sèrie de tasques de prospecció sense anar més enllà en l'estudi del jaciment. Es troba en un estat precari i no hi hagut continuïtat en la seva recerca i documentació.</p> | 42.1671122,1.7537220 | 397056 | 4669082 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||||||
| 99729 | Placa commemorativa Ramon Vila, Caracremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-ramon-vila-caracremada | <p>ROCA, Jordi (2011), <em>Caracremada. El darrer maqui</em>. Barcelona: Editorial Base</p> <p>ROCA, Jordi (2005)<em>, Caracremada. Ramon Vila, el darrer maqui</em>. Manresa: Zenobita Edicions</p> <p>PUIGVENTÓS, Miquel (2000)<em>, Caracremada: crònica de la guerrilla antifranquista</em>. Berga: L’Albí</p> <p>MARCO, Jorge (2012), <em>Guerra y violencia en la España del siglo XX: los maquis</em>. Madrid: Sílex</p> | s.XX | <p>A la masia de La Plana de Peguera, dins el terme municipal de Fígols, es troba una placa commemorativa i dedicada a Ramon Vila Capdevila, especificant que hi va nèixer l'any 1908. Ramon Vila, també era conegut amb els noms de Caracremada o 'Pasos Largos' va ser l'últim maqui documentat a Catalunya. La placa d'uns 30cms de llarg per 20cms d'amplada es troba en una de les parets existents de la masia. És de llautó i hi ha la inscripció: 'En aquesta casa va néixer el 2-4-1908 Ramon Vila Capdevila 'Pasos Largos' guerriller llibertari caigut en combat el 6-8-1963. Marxa homenatge als maqui 1998'. Una placa commemorativa al personatge dut a terme per una marxa l'any 1998.</p> | 08080-13 | Peguera, La Plana | <p>Ramon Vila Capdevila (1908-1963), conegut com a “Caracremada”, fou un dels darrers maquis actius a Catalunya i una figura emblemàtica de la resistència armada contra la dictadura franquista. Nascut a Peguera, al Berguedà, en el si d’una família obrera vinculada al treball miner, des de molt jove s’integrà en el moviment anarquista i en el sindicalisme revolucionari de la CNT. Durant els anys trenta participà en vagues i conflictes socials, i amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola s’allistà primer a les milícies llibertàries i després a l’Exèrcit Popular de la República, combatent fins a la derrota de 1939. Forçat a l’exili, fou internat en camps de concentració francesos i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, participà activament a la Resistència contra l’ocupació nazi, adquirint una notable experiència guerrillera i reforçant els seus contactes dins les xarxes clandestines transfrontereres. A finals dels anys quaranta decidí retornar a Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat de guerrilla al Berguedà, el Solsonès i el Bages. Les seves accions consistiren sobretot en sabotatges contra línies elèctriques i de comunicació, i en incursions per proveir-se de recursos, amb la voluntat de mantenir viva l’oposició armada al franquisme en un context de creixent aïllament i repressió. Amb el pas dels anys, la major part dels grups organitzats del maquis foren desarticulats, però Vila continuà actuant en solitari, fet que el convertí en un personatge singular i llegendari. El 7 d’agost de 1963 fou abatut per la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages, en un enfrontament que simbolitza la fi de la guerrilla antifranquista a Catalunya. La seva memòria ha estat interpretada de manera diversa: per alguns, és l’expressió última de la fidelitat als ideals llibertaris i de la resistència al feixisme; per altres, la mostra d’una lluita aïllada i condemnada a la derrota. En qualsevol cas, la trajectòria de Ramon Vila constitueix un testimoni històric valuós d’una generació que, malgrat la desfeta, es negà a renunciar a la lluita contra la dictadura.</p> | 42.1740371,1.7381411 | 395780 | 4669871 | 1998 | 08080 | Fígols | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2025-10-21 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | Marxa homenatge als maquis | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||||||
| 99730 | Cal Calderer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calderer-vell | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVII | <p>Cal Calderer Vell és una antiga masia del terme municipal de Fígols, al Berguedà. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, orientada a migdia, que conserva encara l’estructura bàsica pròpia de les masies tradicionals de muntanya. A la seva façana de llevant, s’hi adossa un volum secundari, de planta baixa i coberta a dues aigües parcialment ensorrada, que mostra un estat avançat de deteriorament. En un nivell inferior respecte al volum principal, s’hi troba un petit volum, també de planta baixa, de planta quadrada i amb coberta a una aigua, adherit a la façana sud del cos principal. Dins del mateix conjunt, hi ha un annex aïllat, de dues plantes i coberta a dues aigües, que originàriament es destinava a ús de pallissa o magatzem agrícola. La resta de construccions que completen el conjunt són volums auxiliars de construcció més recent, destinats principalment a magatzem i a activitats d’explotació ramadera. El conjunt s’ubica en uns terrenys amb pendent suau cap al sud, dins una parcel·la de caràcter rural. Els cossos principals es concentren a la part nord de la finca, envoltats per un espai enjardinat. Les edificacions vinculades a l’explotació ramadera es troben situades a un nivell inferior, adaptant-se al relleu natural. La resta de la parcel·la està destinada a camps de conreu, configurant un paisatge agrícola tradicional del municipi.</p> | 08080-14 | Fígols, Cal Calderer Vell | <p>Cal Calderer Vell és una de les masies més antigues i representatives del terme de Fígols, al Berguedà. La seva història es remunta probablement als segles XVII o XVIII, quan moltes masies aïllades foren construïdes com a unitats d’explotació agrícola i ramadera autònoma, en estreta relació amb el medi natural. La masia apareix documentada a l'amillarament de 1862 amb un total de sis peces de riquesa de tipus rústic i ramader. </p> | 42.1838803,1.8423794 | 404405 | 4670841 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99730-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99730-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99730-3.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99731 | Retaule barroc de l'Església de Santa Cecília de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-barroc-de-lesglesia-de-santa-cecilia-de-figols | s.XVII | <p>El retaule es troba a l'interior de l'església de Santa Cecília de Fígols. Ocupa l’altar major i es troba integrat a la nau de l’antiga església romànica, la qual va ser modificada al segle XVII per tal d’acollir aquesta nova peça artística. Concretament, es va rebaixar el mur de l’absis original per fer-hi cabuda, fet que reflecteix la importància que es donava a l’embelliment litúrgic en aquell moment. L’estructura del retaule, d’estil barroc, presenta una rica ornamentació daurada i una composició vertical presidida per la figura de Santa Cecília, representada amb els atributs propis de la seva iconografia tradicional: instruments musicals com l’orgue o la lira, símbols del seu patronatge sobre la música. La presència d’aquesta obra en un entorn tan recollit com Fígols evidencia la voluntat de les comunitats rurals d’enllaçar devoció i bellesa, i de dotar els seus espais de culte d’una dimensió espiritual i artística que transcendís la simplicitat de les formes romàniques originals. </p> | 08080-15 | Fígols, Església de Santa Cecília de Fígols | <p>L’església de Santa Cecília, situada al nucli històric de Fígols Vell, al Berguedà, conserva un magnífic retaule barroc dedicat a la seva patrona. Aquesta obra, probablement realitzada el selgle XVII és un exemple destacat de l’art religiós d’època moderna en l’àmbit rural català, i esdevé un dels elements patrimonials més significatius del municipi. El retaule barroc de Santa Cecília forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i és un testimoni viu de la continuïtat entre l’art medieval i modern en el context religiós dels pobles de muntanya. </p> | 42.1810159,1.8364547 | 403910 | 4670530 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||||||||
| 99732 | Telefèric de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teleferic-de-peguera | <p><span><span><span>SERRA i ROTES, Rosa (2020). <em>Mines, miners i ferrocarril al Berguedà</em>. Llibres de l’Índex, Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span>SERRA i ROTES, Rosa (2020). <em>Mines i miners. Una història industrial al Berguedà</em>. Llibres de l’Índex, Diputació de Barcelona, Barcelona</span></span></p> | s.XX | Només queden restes dels pilars del telefèric i es troben enmig de la vegetació | <p><span><span>El telefèric estava format per un cable carril i un cable motor suportat per torres de fusta per on passaven les vagonetes. A la zona de Bonner i Peguera es van construir dues torres de metall. Pel que fa les vagonetes eren metàl·liques, amb quatre rodes i un eix. Per salvar els pendents en alguns trams es van construir estructures de fusta sobre pilars de pedra. Al llarg del camí dels Pisos a Peguera es troba una de les bases</span></span><span lang='CA'><span> de pedra del telefèric existents al costat del camí. Una d'aquestes encara manté els anclatges per subjectar l’estructura de metàl·lica del telefèric. Al costat hi ha una feixa amb un mur segurament com a complement i espai per la col·locació dels elements a transportar.</span></span></p> | 08080-16 | Peguera | <p><span><span><span>El 1910 es va construir el primer telefèric que unia Peguera amb el ferrocarril de Cercs i passa pel sector de la baga de les Nou Comes. Era de tipus senzill per transportar fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1918 es construïr el segon telefèric que unia la mina la Realidad o Graell amb el ferrocarril i era pel transport de fusta i de carbó.Tenia una longitud total de 2,5kms amb dos cables i les torres que aguanteven l’estructura eren metàl·liques. Disposava de tres estacions en tot el recorregut una de càrrega a la mina Realidad, estació d’angle al davant dels pisos de Peguera i l’estació de descàrrega al tram del ferrocarril de Cercs a Peguera. El 1942 l’empresa Serchs S.A. va desmantellar tota l’estructura viària, juntament amb la del ferrocarril.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1922 es va construir el tercer telefèric de Peguera al molí d’en Güell pel transport de fusta i connextava amb el ferrocarril moner de Cerca a Peguera, amb el disseny de l’empresa alemanya Adolf Bleichert an Co. Una empresa amb llarga experiènica en la construcció d’aquest tipus d’infraestructures a les zones mineres del Ruhr. Model aplicat a Peguera, també es desenvolupà a diversos espais de la zona. El seu inici era al molí d’en Güell o creuava l’Aigua de Valls fins la masia de Bonner, anava fins la serra de Prats fins el coll de Ferrús on es dirigia fins el poble de Peguera, després de fer un recorregut total de 8,8kms.</span></span></span></p> | 42.1568104,1.7900089 | 400037 | 4667895 | 1910 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99732-img8080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99732-img8081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99732-img8082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99732-img8083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99732-img8085.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||
| 99733 | Les Pletes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pletes-velles | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XIX | Es troba en estat ruinós i afectat per a la vegetació | <p>Es conserven les restes d’una edificació aïllada de planta rectangular, amb unes dimensions aproximades de 11 x 8 metres i dues plantes d’alçària. A la façana de ponent s’hi adossa un volum afegit de 5 x 7,8 metres, també en estat ruïnós. Del conjunt es conserva un pilar central i diversos trams de paret, alguns dels quals formen angle i arriben a una alçària superior als 2 metres. L’edificació s’ubica sobre un terreny amb pendent suau orientada de nord a sud, fet que provoca que la planta baixa quedi parcialment soterrada pel desnivell natural del terreny. L’entorn immediat està dominat per prats i herbassars, configurant un paisatge obert i de caràcter rural.</p> | 08080-17 | Fígols, Les Pletes | <p>La casa de les Pletes Velles, situada en un altiplà del terme municipal de Fígols, és un testimoni rellevant de l’estructura agrària i ramadera tradicional de l’alta muntanya berguedana. Tot i que les seves estructures actuals es troben en estat ruïnós, la documentació històrica en confirma l’existència des del segle XIX. La casa apareix citada per primera vegada l’any 1862 en el llibre d’Amillaraments de Fígols, amb el nom de Pletas, i es registra com una finca que incloïa “una peça de riquesa rústica”, és a dir, terres de conreu o pastura que contribuïen a l’economia agrícola de la zona. Aquesta menció evidencia que la casa formava part del cens de béns immobles útils per al treball del camp i la subsistència de les famílies que hi vivien o la gestionaven. L’any 1914, el nom de la finca evoluciona i és enregistrada com Can Pletas Velles, la qual cosa indica una continuïtat en l’ús del lloc però també una possible transformació, ja fos per canvi de propietat, reestructuració dels volums o diferenciació respecte d’altres edificis més nous propers. L’ús de l’adjectiu “velles” suggereix que l’edificació ja era considerada antiga en relació amb altres construccions de la mateixa època. Les Pletes Velles ocupen una posició estratègica a tocar de zones de pastura i antics camins ramaders, fet que reforça la hipòtesi que, més enllà de l’activitat agrícola, la casa també acollia usos ramaders estacionals, especialment en els mesos d’estiu, dins el model de transhumància de l’època.</p> | 42.1795570,1.8392363 | 404139 | 4670365 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99733-2.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||
| 99734 | Camí al Coll de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-al-coll-de-fumanya | <p><span lang='CA'><span><span><span>A.A.V.V., (2012), Catàleg de camins municipals de Fígols, Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></span></p> | s.XVIII-XX | <p>Aquest camí s’inicia a la carretera BV-4205, donant accés al Refugi de Sant Mateu de Fumanya, i s’endinsa en direcció nord passant pel Coll de Fumanya fins arribar al jaciment paleontològic de Fumanya, un dels espais més singulars del patrimoni natural del Berguedà, conegut per la presència de petjades fòssils de dinosaures sobre parets de roca calcària. El traçat transcorre per un entorn d’alta muntanya, amb un paisatge imponent modelat per l’activitat minera i les formacions geològiques pròpies de la zona, entre prats, boscos de pi negre i cingleres que ofereixen vistes espectaculars. Pel que fa a l’estat de conservació, el camí presenta diferents trams amb condicions molt contrastades. Des del PK 0 fins al PK 180, el ferm és de terres i graves, amb afloraments rocosos visibles i un estat molt deficient, que dificulta la circulació, especialment en condicions humides. En aquest punt, hi ha una bifurcació que es dirigeix cap al refugi de Sant Mateu i que torna a connectar amb la carretera BV-4205; aquest ramal es troba en estat acceptable i és accessible amb vehicle, tot i que no està pavimentat. Del PK 180 al PK 940, el camí continua sent de terra i presenta mal estat de conservació, amb trams erosionats, escorrenties i sots que en fan difícil l’accés, requerint vehicle tot terreny. Finalment, del PK 940 al PK 1611, el traçat ha estat recentment condicionat: disposa d’un ferm d’aglomerat asfàltic en molt bon estat, amb senyalització vertical i elements de protecció com baranes de seguretat, cosa que facilita l’arribada al jaciment de Fumanya tant per a vehicles com per a visitants. Aquest camí combina la funció d’accés local amb un elevat interès paisatgístic, científic i turístic, ja que condueix a un dels principals punts d’atracció geològica del municipi i travessa una zona de gran valor ambiental i patrimonial.</p> | 08080-18 | Fumanya | 42.1817394,1.7980336 | 400739 | 4670654 | 08080 | Fígols | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99734-cami-coll-de-fumanya-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99734-cami-coll-de-fumanya-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99734-cami-coll-de-fumanya-3.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||||
| 99735 | Ca l'Uró Nou i Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-luro-nou-i-vell | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | s.XVII | <p>El conjunt està integrat per diverses edificacions disposades al voltant d’un edifici principal, de planta quadrada, amb dues plantes i golfes, i coberta a dues aigües. A les façanes sud i llevant d’aquest volum principal s’hi han afegit posteriorment dos cossos annexos que alteren lleugerament la composició original. A la banda de ponent, es troba un volum annex, també de planta quadrada, amb dues alçades i coberta a dues aigües, que manté una coherència formal amb l’edifici principal. Aquest volum té adherit un cos auxiliar, de planta baixa i coberta a una aigua, que complementa el conjunt edificat. En un nivell inferior, separat dels volums principals, es localitza un edifici auxiliar, de planta baixa i coberta a una aigua, que queda parcialment soterrat pel costat del camí d’accés, a causa del fort pendent del terreny. El conjunt s’organitza de manera lineal sobre un terreny planer, situat en un nivell inferior respecte al camí que condueix a Fígols. El desnivell natural del terreny fa que la planta baixa d’algunes edificacions quedi parcialment soterrada pel costat de la carretera, adaptant-se a la topografia i creant una implantació discreta dins el paisatge rural.</p> | 08080-19 | Fígols, Ca l'Uró | <p>La seva construcció es remunta probablement als segles XVIII o XIX, tot i que podria tenir orígens anteriors vincular a explotacions agrícoles més primitives. Com moltes altres masies de zona, va funcionar com una unitat familiar autosuficient a la seva vora s'hi conseven restes de feixes de cultiu, marges de pedra seca i camins antics que la connectaven amb altres masies i amb els senders que travessaven les muntanyes.</p> | 42.1817918,1.8386990 | 404097 | 4670613 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99735-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99735-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99735-3.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99736 | Camí de Cal Petit a Cal Gorra de dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-petit-a-cal-gorra-de-dalt | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A.A.V.V. (2012), Catàleg de camins municipals de Fígols, Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | s.XVIII | Trams que es troben en mal estat amb forats importants que no permeten l'accés amb vehicle amb facilitat | <p>Es tracta d’un camí rural de connexió que s’inicia a la carretera BV-4025, al punt d’accés a Cal Petit, i finalitza novament a la mateixa carretera, concretament a l’accés de Cal Gorra de Dalt. El traçat ressegueix un entorn natural de mitja muntanya, amb trams de clarianes i bosc, i ofereix una alternativa de pas entre diversos masos de la zona. Al punt quilomètric 420 del camí, es troba una bifurcació cap a Capblanc, que alhora connecta també amb la BV-4025, configurant així un petit eix de comunicació entre diferents punts d’interès local. Pel que fa al seu estat de conservació, el camí presenta unes condicions generals acceptables, amb la traça relativament ben definida i sense grans afectacions estructurals. El ferm, però, és compost per graves i materials de la pròpia excavació, sense cap tipus de pavimentació, i hi són freqüents la presència de rocs i pedres de mida considerable. Aquest fet dificulta la circulació amb vehicles turisme, especialment en els trams amb major pendent o després de pluges. Tot i això, el camí és plenament funcional per a vehicles tot terreny i conserva la seva utilitat com a via d’accés rural a les masies del sector.</p> | 08080-20 | Fígols | 42.1842105,1.8348793 | 403786 | 4670886 | 08080 | Fígols | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99736-cami-gorra-de-dalt-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99736-cami-gorra-de-dalt-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99736-cami-gorra-de-dalt-3.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99737 | Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-1 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | s.XIX | <p>El conjunt està format per diverses edificacions, entre les quals destaca l’edifici principal, de planta quadrada, amb dues plantes i golfes, i coberta a dues aigües. A la seva façana de llevant s’hi adossa un cos secundari de dues plantes d’alçària, integrat formalment en el volum original. La resta de construccions, disposades de manera aïllada, corresponen a coberts i magatzems auxiliars de caràcter funcional. Entre aquests volums, cal remarcar un annex situat en un nivell superior del terreny, de planta quadrada, una sola alçada i coberta a una aigua, que destaca per la seva implantació elevada. A la façana sud d’aquest annex s’hi ha adherit un cos menor actualment destinat a galliner, de tipologia senzilla i ús complementari. El conjunt s’ubica dins l’entorn urbà de Fígols, just davant de l’església romànica de Santa Cecília, en un espai de gran valor històric i paisatgístic. L’àrea presenta la presència de hàbitats d’interès comunitari, fet que reforça el valor ambiental i patrimonial de l’entorn immediat.</p> | 08080-21 | Fígols, Cal Massana | <p>La masia de la Massana, situada dins el terme municipal de Fígols, és una de les antigues explotacions rurals que formen part del paisatge històric i agrari del Berguedà. Documentada ja al segle XIX, la casa apareix registrada amb el nom de Masana l’any 1862 al llibre d’Amillaraments de Fígols, una font fiscal que recollia les propietats rústiques i urbanes del municipi. Segons aquesta documentació, la finca comptava amb dues peces de riquesa rústica i estava associada a l’activitat ramadera, fet que confirma la seva funció com a mas productiu, destinat tant al conreu com a l’aprofitament de pastures i la cria de bestiar. Aquest doble ús –agrícola i ramader– era característic de moltes masies del territori, especialment en zones de muntanya com Fígols, on l’economia es basava en l’equilibri entre el treball de la terra i l’explotació del medi natural. Tot i que no es disposa de documentació anterior, el topònim i l’estructura tradicional de la casa fan pensar en uns orígens anteriors al segle XIX, amb reformes o transformacions al llarg del temps. Com moltes altres masies de la zona, la Massana probablement va tenir un paper central en la gestió del territori immediat, articulant camps de conreu, zones de bosc i espais de pastura comunal.</p> | 42.1812027,1.8367207 | 403933 | 4670550 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99737-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99737-c1.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99738 | Camí de la Pleta dels Porquers i camí del Coll de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-pleta-dels-porquers-i-cami-del-coll-de-sant-ramon | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A.A.V.V. (2012), Catàleg de camins municipals de Fígols, Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | s.XVIII-XIX | Trams en estat dolent per a la circulació en vehicle i amb forats importants al ferm. | <p>Es tracta d’un camí rural de muntanya que s’inicia a la carretera BV-4025, a l’alçada del paratge conegut com la Casa Cremada, i que s’endinsa cap al sector del Coll de Sant Ramon. El recorregut segueix el camí tradicional del Coll de Sant Ramon, passant per la Pleta dels Porquers, una antiga zona de pastura encara avui visible, i tot seguit creua el barranc del Coll de Sant Ramon, un curs d’aigua intermitent que talla transversalment el relleu i aporta caràcter al paisatge. Finalment, el camí enllaça amb el camí núm. 6 d’aquest catàleg, que engloba tant el camí de la Carrerada com el camí de la Creu de Fumanya, conformant una xarxa històrica de comunicacions locals en un entorn de gran valor natural i patrimonial. Pel que fa a l’estat de conservació, el camí presenta dues realitats diferenciades. Del punt quilomètric 0 al 1.300, el traçat mostra un estat acceptable, amb una traça relativament neta i compactada, ja que és el tram més transitat per vehicles, principalment per usos agrícoles o de gestió forestal. A partir del PK 1.300 i fins al final del camí, la conservació empitjora notablement: el ferm esdevé irregular, amb presència de sots, pedres soltes i trams erosionats que dificulten l’accés amb vehicle, excepte si es tracta de tot terreny. En el mateix PK 1.300, es troba una bifurcació a l’esquerra que dóna accés a un ramal secundari de 625 metres de longitud, el qual comunica amb el camí núm. 1 d’aquest catàleg, que condueix fins al nucli de Fígols i l’edifici de l’ajuntament. Aquest ramal ofereix una connexió funcional entre diferents camins rurals i pot tenir interès logístic i patrimonial, especialment per a activitats relacionades amb el manteniment forestal, el turisme actiu o la ramaderia. El conjunt del traçat transcorre per un paisatge de muntanya prepirinenca, amb vistes obertes en alguns trams, zones ombrívoles de bosc i àrees antigament aprofitades per a la ramaderia extensiva, fet que reforça l’interès històric i cultural del recorregut.</p> | 08080-22 | Fígols | 42.1799994,1.8275761 | 403176 | 4670427 | 08080 | Fígols | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99738-cami-coll-sant-ramon-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99738-cami-sant-ramon-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99738-cami-sant-ramon-3.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99739 | Cal David | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-david | <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | Edifici en construcció, però amb deficiències estructurals | <p>La masia de Cal David és un edifici de dimensions modestes, construïda segons els criteris de l’arquitectura vernacular, amb una clara funcionalitat i una integració natural amb l’entorn. L’edificació principal presenta una planta rectangular i consta de dues plantes. Els murs són de pedra irregular de la zona, lligada amb morter de calç, i mostren una aparença sòbria, sense elements ornamentals. El camí d’accés és estret i boscós, reforçant la sensació d’aïllament i tranquil·litat que envolta Cal David. Tot i el seu estat de semiabandó, Cal David és una construcció que manté l’essència del món rural i és un exemple viu de l’arquitectura funcional de muntanya, feta amb els materials propis i adaptada a una economia domèstica basada en el conreu, la ramaderia i l’aprofitament del bosc.</p> | 08080-23 | Fígols, Cal David | <p>Els orígens de Cal David es podrien situar entre els segles XVIII i XIX, moment en què moltes famílies pageses van establir habitatges estables en indrets solitaris però estratègics, aprofitant terres conreables, fonts i espais de pastura. Cal David va viure la seva etapa de màxima activitat entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, sobretot en alguns períodes, especialment durant el creixement de les colònies mineres de Fígols i Peguera. Durant la segona meitat del segle XX, com tantes altres masies de muntanya, quedà abandonada o amb usos molt esporàdics. Tot i això, la seva estructura es manté encara en peu, i al seu voltant perduren els vestigis físics d’una manera de viure que ha deixat empremta en el territori: feixes de conreu, marges, corrals i camins.</p> | 42.1847855,1.8351789 | 403811 | 4670950 | 08080 | Fígols | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99739-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99739-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||
| 99740 | Cal Gorra de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gorra-de-dalt | <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> <p>Mapa planimètric de Fígols de les Mines. Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Any original: 1914. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya</p> | s.XVIII | <p>Es tracta d’un conjunt format per diverses edificacions, entre les quals destaca l’edifici principal, de planta quadrada, amb dues alçades i golfes, i coberta a dues aigües. Aquest edifici s’ha construït en continuïtat amb l’antiga masia original, actualment totalment transformada i desfigurada respecte a la seva configuració primitiva. A poca distància es troba la pallissa, també de dues plantes i coberta a dues aigües, que manté un caràcter secundari dins el conjunt. Les altres edificacions són annexos adossats a l’edifici principal i corresponen a intervencions de construcció recent. Entre aquests elements destaca una torre de planta quadrada, amb tres nivells d’alçada i coberta a quatre aigües, així com un cos de planta baixa amb coberta plana, destinat a ús de garatge. El seu accés és a través del desviament que es troba a la masia de Cal David i es pren un camí de terra fins a l'edificacions.</p> | 08080-24 | Fígols, Cal Gorra de Dalt | <p>La casa apareix documentada l’any 1862 al llibre Amillaramiento de Figols sota el nom de Cal Gorra, amb una altra casa que es diu La Solana, amb tres peces de riquesa rústica i ramaderia. L’any 1914 és anomenada Cal Gorra. Els seus orígens probablement es remunten als segles XVIII o XIX, en un moment en què el creixement demogràfic i la necessitat d’explotar noves terres van portar a la fundació o ampliació de moltes explotacions a les zones de muntanya. Durant bona part del segle XIX i fins entrat el segle XX, Cal Gorra de Dalt va ser habitada de manera continuada. Cal Gorra de Dalt va patir, a partir de mitjan segle XX, el despoblament rural i la crisi de l’agricultura tradicional. La duresa de les condicions de vida, la dificultat d’accés i la manca de serveis van portar a l’abandonament progressiu de la casa, que acabà deshabitada. Amb el pas dels anys, l’edifici i el seu entorn van anar quedant engolits pel bosc.</p> | 42.1834749,1.8349873 | 403794 | 4670804 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99740-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99740-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99740-3.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99741 | Cal Capblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capblanc | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | <p>El conjunt està format per un edifici principal de planta rectangular, amb dues plantes i golfes, i coberta a dues aigües. Aquest volum principal es compon de dos cossos diferenciats: d’una banda, la casa principal pròpiament dita; de l’altra, un cos adossat que originalment podria haver estat una pallissa, i que ha estat modificat i ampliat en alçada. Completen el conjunt dos annexos aïllats, amb dues plantes i coberta a una sola aigua, destinats a pallissa i estable per a animals. Aquests edificis complementaris mantenen una disposició funcional dins el conjunt rural. L’edificació es distribueix de manera lineal sobre un terreny pla situat per damunt de la cota de la carretera BV-4025. La forta pendent del terreny situat a la part posterior fa que la planta baixa de l’edifici principal quedi parcialment semisoterrada, fet que condiciona tant la percepció volumètrica com l’accés.</p> | 08080-25 | Fígols, Can Capblanc | <p>Es documenta la casa l'any 1862 a llibre Amillaramiento de Figols amb el nom de Capblanch i la seva descripció patrimonial és de tres peces de riquesa rústica. Cal Capblanc és una masia del terme de Fígols que resumeix, en la seva trajectòria, la història rural d’un territori de muntanya marcat pel treball constant, l’aïllament i l’adaptació al medi. Emplaçada a mitja alçada, entre cingleres i boscos espessos, Cal Capblanc aprofita una clariana natural per assentar-se al terreny, en un indret que combina la protecció del relleu amb la proximitat a fonts i terres de conreu. La masia probablement té el seu origen entre els segles XVIII i XIX, tot i que no es pot descartar una ocupació anterior del lloc per a usos temporals com la ramaderia o l’aprofitament forestal. Durant el segle XIX, Cal Capblanc va formar part del conjunt de masos que vertebraven el poblament dispers del municipi. La família que l’habitava vivia de la terra i del bosc, i mantenia un estil de vida autosuficient, amb intercanvis puntuals amb altres cases properes i amb els nuclis miners de Fígols i Peguera, que en alguns moments van dinamitzar econòmicament el territori. Amb l’arribada del segle XX, i especialment a partir dels anys cinquanta i seixanta, la masia va començar a patir els efectes del despoblament rural. El progressiu abandó de l’activitat agrícola, la dificultat d’accés i la manca de serveis van provocar la marxa de les darreres famílies residents i l’entrada de l’edifici en un estat de desús.</p> | 42.1819036,1.8332976 | 403652 | 4670631 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99741-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99741-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99741-3.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99742 | Cal Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonic-1 | <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | <p>El conjunt està integrat per diversos volums edificats, entre els quals destaca la casa principal, de planta rectangular, amb dues plantes i golfes, i coberta a tres aigües. Aquest cos principal presenta adossat, a una de les seves façanes, un porxo a la planta baixa, situat en el lateral de l’edifici. A aquest volum s’hi afegeix un cos adossat de planta baixa, amb coberta a dues aigües, i dos annexos aïllats de planta baixa i coberta a una aigua, construïts recentment però seguint la tipologia tradicional pròpia de la zona, tant pel que fa als materials com a la morfologia. El conjunt s’assenta en un terreny amb pendent est-oest, la qual cosa fa que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada en el punt de contacte amb el terreny més elevat. Aquesta configuració topogràfica condiciona tant la implantació volumètrica com la relació de l’edificació amb l’entorn immediat. El seu accés és en el desviament del camí que va de l'Ajuntament fins a Cal Gorra de Baix, i es troba asfaltat.</p> | 08080-26 | Fígols, Cal Bonic | <p>Cal Bonic representa l’arquetip de les masies de muntanya del Berguedà: construccions modestes però sòlides, pensades per resistir el pas del temps i adaptar-se al ritme de la natura. Els orígens de la masia probablement es remunten als segles XVIII o XIX, en un moment d’expansió del poblament rural en zones altes, on cada clariana i cada pendent eren aprofitats per a la subsistència. Aïllada però integrada dins la xarxa de masos i camins tradicionals del municipi, la casa mantenia una economia domèstica autosuficient, basada en el treball familiar i en la relació amb altres masies properes. En èpoques de més activitat econòmica al territori, com durant el desenvolupament de la mineria al voltant de Fígols i Peguera, Cal Bonic podia haver actuat com a punt de subministrament de productes agrícoles o com a recer ocasional per a treballadors o visitants. La segona meitat del segle XX, com en tants altres casos, va suposar un declivi per a la masia. L’èxode rural, la mecanització agrícola i l’envelliment de la població pagesa van fer que moltes cases com Cal Bonic quedessin progressivament deshabitades. L’activitat es va aturar i la natura va començar a recuperar espais abans domesticats, tot envoltant la casa de silenci i verdor. Casa que apareix a l'amillarment de Fígols de l'any 1862 amb el nom de can Bunich amb un patrimoni adjunt d'una peça de riquesa rústica. </p> | 42.1769611,1.8348240 | 403770 | 4670081 | 08080 | Fígols | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99742-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99742-2.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99743 | Ca l'Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labat | <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> <p>Mapa planimètric de Fígols de les Mines. Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. Any original: 1914. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.</p> | s.XVIII | <p>Casa que té un accés directe des del camí de l'ajuntament fins a Cal Gorra de Baix, a través d'una via asfaltada. En el trencall el camí és de grava i es troba en mal estat de conservació. Edifici aïllat destinat a ús residencial, de planta rectangular, amb dues plantes d’alçada i coberta a dues aigües. El volum ha estat totalment reformat, i no conserva cap element constructiu original aparent, fet que dificulta la identificació del seu estat o configuració primitiva. L’edifici s’ubica en un terreny amb fort pendent en direcció est-oest, la qual cosa provoca que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada a la façana orientada al vessant ascendent. Aquesta condició topogràfica incideix directament en la implantació i lectura volumètrica de l’edificació.</p> | 08080-27 | Fígols, Ca l'Abat | <p>La construcció original de Ca l’Abat probablement es remunta al segle XVIII, en un moment d’estabilització i creixement del nombre de masos a les zones mitjanes i altes del terme de Fígols. L’edifici inicial constava d’una planta rectangular, amb una sola crugia i dues plantes d’alçat: planta baixa dedicada a usos agrícoles i ramaders (estables, celler, rebost) i planta pis destinada a habitatge. Els murs estructurals es van bastir amb pedra local disposada irregularment i unida amb morter de calç, amb coberta a dues aigües i encavallades de fusta. Durant el segle XIX, coincidint amb l’etapa de màxima ocupació agrícola i ramadera de la finca, l’edificació principal fou ampliada amb annexos destinats a corrals, pallisses i emmagatzematge d’eines. També s’hi van establir noves feixes de conreu, amb sistemes de contenció mitjançant marges de pedra seca. En aquest període, la masia assoleix la seva màxima funcionalitat com a explotació agrícola autosuficient. La dada més reculada que es té és de l'any 1914, la qual anomena la masia com a Ca l'Abad.</p> | 42.1768498,1.8369383 | 403945 | 4670067 | 08080 | Fígols | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99743-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99743-2.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99744 | Cal Det | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-det | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | <p>El conjunt arquitectònic està format per dues edificacions diferenciades. L’edifici principal és un volum de planta rectangular amb tres plantes d’alçada i golfes, cobert amb una teulada a dues aigües. Presenta una morfologia vertical i una composició que s’adapta a la configuració del terreny, possiblement amb espais de servei a la planta baixa, zona d’estar a la planta primera i dormitoris a les plantes superiors, tot i que la distribució interior pot variar segons reformes posteriors. El segon element és una edificació auxiliar aïllada, també de planta rectangular però de només una planta, amb coberta a una aigua, destinada a garatge o magatzem. Aquesta construcció secundària manté una imatge senzilla i funcional, d’acord amb l’estètica general del conjunt. El conjunt se situa en un terreny amb un fort pendent orientat d’est a oest, fet que condiciona la implantació dels volums i provoca que la planta baixa de l’edifici principal quedi parcialment semisoterrada en el punt de contacte amb el desnivell. Aquesta disposició respon a criteris d’adaptació al medi físic propis de l’arquitectura tradicional de muntanya, encara que no es descarta que es tracti d’un conjunt de nova planta o fortament transformat, donada la manca d’elements constructius originals visibles.</p> | 08080-28 | Fígols, Cal Det | <p>Cal Det és una masia del terme municipal de Fígols que resumeix, en la seva trajectòria vital, el model tradicional de vida rural de muntanya al Berguedà. La masia probablement fou construïda entre finals del segle XVIII i el primer terç del segle XIX, en un moment d’ampliació de l’ocupació agrària a les zones mitjanes i altes del terme. Durant el segle XIX i fins ben entrat el XX, la masia fou habitada de manera continuada per famílies pageses que hi desenvolupaven una activitat econòmica modesta però estable. L’aprofitament de la fusta i de la llenya del bosc era una activitat complementària important, així com la fabricació de carbó vegetal en alguns períodes. La seva situació, relativament propera a les zones d’explotació minera de Fígols, podria haver facilitat una certa interacció amb el món industrial, tot i que Cal Det va mantenir sempre un perfil clarament rural i autosuficient. Amb el pas dels anys, però, i especialment a partir de la dècada de 1950, la masia va començar a perdre activitat. L’abandonament del camp, la manca de relleu generacional i la centralització dels serveis van conduir al despoblament i a la progressiva degradació de l’edifici. La casa apareix documentada al llibre d'amillarament de Fígols de l'any 1862 com a Cal Det. També el 1914 com a Cal Det n'hi una referència. Per altra banda es té constància d'una imatge ortofoto de l'any 1956.</p> | 42.1760070,1.8368307 | 403934 | 4669973 | 08080 | Fígols | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99744-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99744-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99744-3.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99745 | Cal Clenxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clenxa | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | <p>El conjunt arquitectònic està constituït per dues edificacions adossades de planta quadrada, amb dues plantes d’alçada i golfes, i cobertes a dues aigües. A aquests volums principals s’hi afegeix un porxo aïllat, situat en una terrassa inferior, destinat a garatge, que presenta una implantació esglaonada adaptada al desnivell del terreny. L’edifici ubicat al sector de ponent es troba actualment en fase de reforma, amb l’accés resolt mitjançant una escala exterior provisional i inacabada. El conjunt s’emplaça en un terreny amb pendent pronunciat en direcció nord-sud, la qual cosa provoca que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada. Aquesta condició topogràfica determina no només la configuració volumètrica i l’accessibilitat de les edificacions, sinó també la relació amb l’espai exterior immediat, en forma de plataformes o terrasses adaptades al relleu natural. El conjunt mostra una certa integració en el paisatge, si bé la presència d’obres inacabades i intervencions recents n’altera la lectura formal i pot desvirtuar la percepció de l’estructura original. El seu accés és des del camí que va a l'ajuntament fins a Cal Gorra de Baix. El trencall és un camí de difícil accés i en mal estat de conservació.</p> | 08080-29 | Fígols, Cal Clenxa | <p>Cal Clenxa es troba ubicada en un indret força elevat i envoltat de bosc, amb accés a través de camins antics de bast, la seva història reflecteix la progressiva adaptació de la vida rural a les condicions ambientals, socials i econòmiques d’un territori exigent però ric en recursos. Els orígens de la masia es podrien situar entre els segles XVII i XVIII, moment d’expansió del poblament dispers en zones de mitja i alta muntanya. En aquest context, Cal Clenxa neix com una casa de pagès orientada a la subsistència, amb una estructura senzilla però funcional, aprofitant un espai clar per al conreu i un accés directe al bosc per al pasturatge i la fusta. Durant el segle XIX, la masia experimenta una etapa de consolidació i creixement. En aquest moment, Cal Clenxa arriba a la seva màxima activitat econòmica, amb una família resident que gestiona terres, bestiar i boscos. La casa forma part activa de la xarxa de masos del municipi, amb intercanvis i col·laboracions puntuals amb altres explotacions i nuclis miners propers, especialment a partir del creixement de les activitats extractives de Fígols i Peguera. A partir del segle XX, i especialment a la segona meitat, Cal Clenxa entra en una etapa de regressió. La mecanització agrícola, la pèrdua de rendibilitat del petit conreu i el despoblament rural afecten profundament la vida a la masia. L’activitat s’hi redueix de manera progressiva, i els joves abandonen la casa per establir-se en zones més accessibles. La masia apareix documentada en l'amillarament de 1862 sota el nom de Cal Serdà, amb dues peces de riquesa rústica i ramadera. El 1914 encara apareix denominada com a cal Sardà. Serà més endavant la casa passarà a tenir la denominació actual de cal Clenxa.</p> | 42.1758480,1.8358226 | 403851 | 4669957 | 08080 | Fígols | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99745-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99745-2.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99746 | Cal Cónomo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conomo | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | <p>El conjunt està integrat per dues edificacions aïllades que s’emplacen en un terreny planer enjardinat, situat en una cota superior respecte al camí d’accés. La primera edificació presenta una planta quadrada, amb dues plantes d’alçada i coberta a dues aigües. A la seva façana de llevant s’hi adossa un cos auxiliar de dues plantes, cobert a una sola aigua, que es distingeix formalment del volum principal i n'amplia l’estructura. La segona construcció, de planta rectangular, compta amb dues plantes i golfes, i també amb coberta a dues aigües. A la façana posterior, s’hi annexen dos volums addicionals: un primer cos de planta rectangular, integrat al volum principal, i un segon de planta semicircular, que allotja l’escala interior de l’habitatge, constituint un element singular tant pel seu ús com per la seva geometria. L’organització dels volums i la relació amb l’entorn immediat reflecteixen una implantació acurada, coherent amb la topografia suau i l’ordenació del jardí que envolta el conjunt. El seu accés es fa a través d'una carretera asfaltada que prové del camí que va de l'ajuntament a Cal Gorra de Baix. Es troba en bones condicions i és apte per a vehicles.</p> | 08080-30 | Fígols, Cal Cónomo | <p>Cal Cónomo és una masia del terme municipal de Fígols que durant dècades va desenvolupar un paper destacat en l’activitat agrícola d’aquest sector del Berguedà. Situada en una zona accessible, amb bones terres i aprofitament forestal, Cal Cónomo representa un exemple clar d’explotació rural orientada a l’economia de subsistència i, posteriorment, a la producció vinculada al desenvolupament econòmic local. El seu origen es pot situar a finals del segle XVIII o inicis del XIX, en un moment d’expansió de la xarxa de masies al municipi, moltes de les quals aprofitaven clarianes naturals o planes fèrtils per a l’activitat agrícola. Cal Cónomo es dedicà principalment al conreu de cereals, a la patata i al manteniment d’un hort de producció domèstica. A més, gestionava petits ramats de bestiar oví i cabrum, complementats amb aviram i alguna vaca o mula per a treball agrícola. Les feixes que envoltaven la casa, sostingudes per marges de pedra seca, mostraven una organització clara de l’espai productiu i una adaptació eficient al relleu. Amb l’arribada del segle XX, i el creixement de les activitats mineres a Fígols i rodalia generà una demanda puntual de productes agrícoles i derivats que masies com aquesta podien cobrir. Sense abandonar el model d’explotació familiar, la masia s’obrí lleugerament al mercat local, aportant aliments, llenya o fusta a canvi d’eines o serveis. Aquest equilibri es mantingué fins a mitjans del segle XX, quan, com la majoria de masies de muntanya, Cal Cónomo començà a patir les conseqüències del despoblament rural. La dada històrica més reculada és de l'any 1914 on apareix com a Cal Conmò.</p> | 42.1765854,1.8335665 | 403666 | 4670042 | 08080 | Fígols | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99746-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99746-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99746-4.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99747 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-4 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVII | Edifici que es troba en mal estat de conservació i amenaça ruïna. Manté el teulat i l'estructura bàsica, però perilla la seva estbilitat. | <p>El conjunt arquitectònic està format per dues edificacions adossades. El volum principal presenta una planta rectangular, amb dues plantes d’alçada i golfes, i una coberta a dues aigües. L’annex, també de planta rectangular, compta amb dues plantes i una coberta a dues aigües, seguint la mateixa línia formal i constructiva del cos principal. El conjunt s’implanta sobre un terreny de topografia lleugerament variable: als sectors sud i est, se situa al mateix nivell que el camí d’accés, mentre que als sectors nord i oest, l’augment del nivell del sòl fa que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada, adaptant-se al desnivell natural del terreny. El seu accés és a través de la carretera de l'ajuntament a Cal Gorra de Baix amb un trencall de carretera asfaltada i en bon estat de conservació.</p> | 08080-31 | Fígols, Cal Sant | <p>Cal Sant és emplaçada en un petit replà entre boscos i feixes, Cal Sant ha estat, des de la seva fundació, una masia vinculada a l’agricultura de subsistència, la ramaderia i l’aprofitament forestal, com la majoria d’habitatges dispersos del municipi. Els orígens de Cal Sant es poden situar entre els segles XVII i XVIII, en un moment en què el creixement de la població rural i la pressió sobre les terres de conreu van portar a ocupar espais de mitja i alta muntanya. La construcció inicial era molt probablement una edificació de planta rectangular amb dues crugies, coberta a dues aigües i murs de pedra irregular units amb morter de calç. Aquesta primera fase constructiva, senzilla però funcional, es destinava a acollir una família pagesa i els espais necessaris per a la vida agrícola: estables, magatzem, menjador i cambres. Amb el pas del temps, especialment durant el segle XIX, la masia va experimentar una ampliació progressiva per adaptar-se a les necessitats creixents de producció i habitatge. S’hi van afegir annexos agrícoles com pallisses, corrals, cups o espais per guardar eines i gra. La planta superior es consolidà com a zona d’habitatge, amb una millor compartimentació dels espais i elements com la llar de foc central, finestres més grans i l’ús puntual de cairons i fusta treballada, que indiquen una certa millora en les condicions de vida. Ja entrat el segle XX, i especialment després de la Guerra Civil, Cal Sant començà un procés de regressió. L’abandonament del camp, la pèrdua de relleu familiar i la modernització del sector agrari van afectar greument l’activitat de la masia. En algunes èpoques, es mantingué com a residència temporal o com a espai per al bestiar, però la major part dels espais quedaren en desús i l’edifici inicià una fase de degradació parcial. A nivell documental la masia que apareix documentada a l'amillarament de l'any 1862 com a Cal Sant i es trobava ajuntada amb una altra casa anomenada Cal Martí amb dues peces de riquesa rústica. Hi ha una ortofoto de l'any 1956 i actualment es troba en abandonament i estat de ruïna.</p> | 42.1764523,1.8323938 | 403568 | 4670027 | 08080 | Fígols | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99747-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99747-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99747-4.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-16 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||
| 99748 | Cal Moixó o Cal Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moixo-o-cal-vicens | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | s.XVIII | Actualment l'edifici es troba desaperagut i no hi ha rastre visible | <p>Amb les ortofotos s'ha pogut veure que el conjunt estava format per un edifici principal i un annexe. Actualment es troba totalment desaperagut i el seu accés és impossible per a la vegetació. Queden restes i es troba degradat. El seu accés és a través de la carretera que va de l'ajuntament a Cal Gorra de Baix, via carretera asfaltada. El trencall que es dirigeix a les estructures existents de la casa és asfaltat però en mal estat. Fins arribar a la casa, la vegetació no permet el seu accés.</p> | 08080-32 | Fígols, Cal Moixó | <p>Cal Moixó, també coneguda com Cal Vicens, és una masia situada al terme municipal de Fígols que exemplifica el desenvolupament típic de l’arquitectura rural de muntanya al llarg dels darrers segles. La seva trajectòria combina l’estabilitat d’un nucli de vida pagesa amb una evolució constructiva progressiva i adaptada a les necessitats de cada moment. La masia probablement fou construïda entre els segles XVIII i XIX, sobre una petita plataforma natural entre boscos i feixes. L’edifici original constava d’un volum compacte de planta rectangular, amb murs de pedra irregular units amb morter de calç i coberta a dues aigües amb teula àrab. La planta baixa s’usava per a estables, celler i espais d’emmagatzematge, mentre que la planta superior es destinava a l’habitatge familiar. Aquesta estructura responia a les pautes constructives pròpies de les masies de muntanya, prioritzant la funcionalitat, la solidesa i la integració al medi. Durant el segle XIX, coincidint amb un període de relativa estabilitat econòmica, la masia es va ampliar amb annexos agrícoles adossats al cos principal. Es documenta a l'amillarament de 1862 com a Muxoné amb unes nou peces de riquesa rústica. De totes maneres el dit amillarament també s'uneix amb cal Vicens i semblaria que seria la mateixa finca. El 1914 apareix documentada com a cal Muxó. </p> | 42.1758531,1.8357913 | 403848 | 4669957 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||||||
| 99749 | El Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-terrer | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | s.XVIII | Actualment es troba desaperagut i no hi ha rastre visible de l'estructura de l'edifici. | <p>Les restes de l'edifici actualment no existeixen i es troben unes parets aixecades en forma de cel obert. El seu accés és a través de la carretera de l'ajuntament fins a Cal Sant i en el trencall el seu accés és dificultós amb la vegetació existent. Actualment no es troba habitada ni construïda i en ruïnes.</p> | 08080-33 | Fígols, El Terrer | <p>Cal Terrer és una masia de muntanya situada al terme municipal de Fígols, que al llarg dels segles ha format part activa del teixit econòmic i humà del territori. La seva història reflecteix l’evolució típica de les explotacions rurals familiars del Berguedà: des dels orígens com a casa de treball agrícola i ramader fins al progressiu declivi en temps recents, en paral·lel als canvis socials i econòmics del món rural. Els primers indicis de la masia apunten a una fundació entre els segles XVIII i XIX, moment en què el municipi de Fígols viu una expansió del poblament dispers en zones de mitja muntanya. Durant el segle XIX i la primera meitat del XX, Cal Terrer va jugar un paper important en l’economia local. La seva situació dins el terme de Fígols facilitava la relació amb altres masos i, en determinats períodes, amb els nuclis miners i industrials de la zona, especialment Peguera i la vall del Llobregat, que podien rebre productes de la masia o serveis associats. Amb l’arribada del segle XX i els canvis en el model econòmic i social del país, Cal Terrer va començar un lent procés de despoblament i pèrdua d’activitat. L’envelliment dels habitants, la manca de relleu generacional i l’atracció dels nuclis urbans van portar a l’abandonament progressiu de la casa i dels seus entorns agrícoles. Es documenta l'any 1914 com a Cal Terré i no es tenen més dades.</p> | 42.1757299,1.8316491 | 403506 | 4669948 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||||||
| 99750 | Cal Xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xot | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | s.XVIII | Actualment l'edifici es troba en estat ruinós i no és accessible. | <p>Cal Xot és una masia que sembla que tenia un volum principal de planta rectangular, amb murs de pedra irregular lligats amb morter de calç i una coberta a dues aigües. A l’entorn de la masia s’hi identifiquen diversos annexos en ruïna, com corrals, una antiga pallissa i estructures auxiliars de pedra, a més de feixes esglaonades sostingudes per marges de pedra seca, avui parcialment envaïdes per la vegetació. L’accés a la masia es feia a través d’un camí tradicional que connectava Cal Xot amb altres masos i amb el nucli de Fígols. Tot el conjunt mostra una arquitectura funcional, adaptada a les condicions del medi i construïda amb materials del territori. La seva integració al paisatge, la tipologia constructiva i la distribució dels espais fan de Cal Xot una masia d’alt valor patrimonial, que reflecteix el passat agrícola i ramader del municipi i la manera de viure d’una comunitat arrelada al ritme de la natura. Edificació que no consta cap construcció existent a l'actualitat. El seu accés és impossible per part de la vegetació que hi ha en abundància. Només es conserven algunes estructures que no tenen cap entitat.</p> | 08080-34 | Fígols, Cal Xot | <p>L’origen de la masia pot situar-se entre els segles XVIII i XIX, en el marc de l’expansió del poblament dispers en zones de mitja muntanya. Cal Xot va funcionar com una unitat econòmica domèstica, dedicada al conreu de subsistència, a la ramaderia i a l’explotació forestal. Arquitectònicament, l’edifici original presentava l’estructura típica de les masies de muntanya. Amb el pas del temps, i especialment durant el segle XIX, Cal Xot es va adaptar a les necessitats creixents de la unitat familiar. Es van afegir annexos agrícoles com corrals, coberts i pallisses, alguns adossats al cos principal i d’altres separats, però vinculats funcionalment a les tasques del camp. Aquesta etapa d’activitat intensa es va mantenir fins ben entrat el segle XX, coincidint amb els darrers moments de plenitud del món rural tradicional. A partir de mitjan segle, la masia va començar a experimentar una davallada de l’activitat, afectada pel despoblament progressiu, la mecanització agrícola i la pèrdua de relleu familiar. Els espais destinats a conreu van quedar abandonats, els annexos van començar a degradar-se i, finalment, la casa va quedar deshabitada. Es documenta l'any 1914 i es denomina com a Cal Chot i no es tenen més dades. </p> | 42.1780822,1.8270340 | 403128 | 4670214 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||||||||
| 99751 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-2 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | Edifici que cal reformar, però les estructures es mantenen fermes i sòlides. | <p>El conjunt està integrat per dues edificacions aïllades implantades sobre un terreny planer, situat a la mateixa cota que el camí d’accés. L’edifici principal, de planta quadrada, es desenvolupa en tres plantes d’alçada més golfes, i es cobreix amb una teulada a dues aigües. Presenta una volumetria compacta i una configuració vertical dominant dins del conjunt. L’edificació annexa, també de planta quadrada, compta amb dues plantes i coberta a dues aigües, seguint la mateixa línia formal i constructiva, tot i tenir una escala menor. Tant l’edifici principal com l’annex presenten un bon estat estructural i de manteniment general. Els paraments exteriors es troben en condicions estables, sense patologies greus visibles, i les cobertes es conserven completes i aparentment operatives. Els tancaments i acabats mostren intervencions recents o rehabilitacions parcials, que asseguren la funcionalitat i l’ús de les edificacions. No obstant això, caldria una revisió puntual de les zones d’unió entre els volums per garantir-ne la durabilitat i l’estanquitat, així com un seguiment del comportament de les estructures en contacte amb el terreny. El seu accés és a través del camí que uneix Cal Petit amb Capblanc, accessible sense problemes.</p> | 08080-35 | Fígols, Cal Petit | <p>El Mas Petit és una antiga masia del terme municipal de Fígols que es pot situar entre els segles XVIII i XIX, moment en què moltes famílies s’establiren en terres marginals, sovint comunals o forestals, per construir-hi un habitatge i conrear petites parcel·les. El Mas Petit s’erigí com una unitat autosuficient: una casa senzilla, envoltada de feixes esglaonades, amb conreus de secà, hort i espais per al bestiar menor i els animals de corral. El bosc proper completava la base econòmica amb llenya, fusta i pastura. Tot i la seva mida, el mas va tenir un paper actiu en l’economia local. Integrat en la xarxa de camins i relacions entre masies, mantenia intercanvis amb altres famílies del terme. Durant l’època d’activitat minera a Fígols i Peguera, no és improbable que hi participés indirectament com a proveïdor de productes agrícoles o recursos forestals. El Mas Petit va romandre actiu fins a mitjan segle XX, mantenint una activitat agrícola i ramadera modesta però constant. Es documenta la casa el 1914 com a Cal Petit i apareix en una ortofoto de 1956.</p> | 42.1816305,1.8290033 | 403296 | 4670606 | 08080 | Fígols | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99751-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99751-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99752 | La Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-cremada | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | s.XVIII | La casa es troba en una zona boscosa amb accés complicat per la vegetació. El seu estat és ruinós. | <p>Es conserven les restes d’un edifici aïllat de planta rectangular, amb unes dimensions aproximades de 11 × 8 metres i una alçària original de dues plantes. Actualment, es mantenen dretes diverses parets, algunes en angle, amb una alçada conservada superior als 2 metres, fet que permet llegir amb facilitat l’estructura original de l’edificació. Un dels elements més destacables és la presència de l’escala d’accés a la planta superior, pràcticament íntegra, que constitueix un testimoni rellevant del sistema distributiu interior. A pocs metres de distància, i situat en un nivell inferior, es poden observar les restes d’un petit annex de planta quadrada (2 × 2 metres), probablement vinculat a usos auxiliars de la construcció principal. L’emplaçament presenta un pendent acusat en direcció est-oest, que provoca que la planta baixa restés parcialment semisoterrada en origen, adaptant-se a la topografia natural del terreny. Malgrat l’estat de ruïna parcial, el conjunt conserva elements estructurals significatius que permeten identificar amb claredat la planta i volumetria de l’edificació. La bona preservació d’alguns paraments i l’escala original li confereixen un alt valor testimonial, especialment en el context d’edificacions rurals de la zona. La seva estabilitat aparent i la lectura clara dels volums el converteixen en un candidat viable per a la consolidació arqueològica o rehabilitació patrimonial.</p> | 08080-36 | Fígols, la Casa Cremada | <p>La Casa Cremada és una construcció situada al terme municipal de Fígols. Tot i que es tracta d’una edificació modesta dins el conjunt de masies de muntanya del Berguedà, el seu relat forma part del teixit històric i emocional del territori. Els orígens de la casa es podrien situar entre els segles XVIII i XIX, com moltes altres masies i habitatges secundaris que es construïren a la zona per donar suport a l’explotació agrícola i ramadera de l’entorn. La Casa Cremada s’hauria erigit probablement com una petita residència rural, vinculada a una explotació menor o a una activitat de suport (ramadera, carbonera o forestal), en un entorn de boscos densos i feixes de muntanya. L’edifici, avui en estat ruïnós, conserva encara alguns elements que permeten intuir la seva forma original: murs de pedra parcialment dempeus, restes de coberta esfondrada i vestigis d’espais interiors. El seu entorn conserva marges de pedra seca, trams de camins antics i indicis de conreu, que parlen d’una activitat humana que en el seu moment va ser constant i necessària. Es documenta la casa l'any 1914 amb el nom de Can La Roca. Hi ha una imatge de l'ortofoto de l'any 1956. No es tenen més dades al respecte fins a la degradació actual en què es troba. </p> | 42.1801931,1.8269012 | 403121 | 4670449 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99752-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99752-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99753 | La Matella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-matella | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | <p>El conjunt està integrat per diverses edificacions organitzades en un esquema funcional vinculat a l’activitat agropecuària. L’edifici principal, de planta rectangular, es desenvolupa en tres plantes d’alçada i està cobert amb una teulada a dues aigües. A la façana posterior, s’hi adossa un cos auxiliar de tres plantes, amb coberta a una aigua, que amplia el volum original i n’adapta la funcionalitat. El conjunt es completa amb diverses construccions aïllades destinades a usos agraris i ramaders, que s’organitzen al voltant del volum principal i responen a les necessitats d’una explotació rural tradicional. L’emplaçament es distribueix de manera lineal sobre un terreny planer, situat en una cota inferior respecte a la carretera propera. A causa del desnivell existent, la planta baixa de l’edifici principal queda parcialment semisoterrada pel costat que confronta amb la carretera, adaptant-se així a la morfologia del terreny. El seu accés és a través de la carretera BV-4025 amb un petit accés de terra per arribar a la casa principal.</p> | 08080-37 | Fígols, la Matella | <p>La seva fundació es pot situar entre els segles XVIII i XIX, quan moltes famílies obrien clarianes als vessants per construir-hi habitatges i conrear feixes, sovint amb un esforç col·lectiu i amb tècniques transmeses de generació en generació. La Matella va néixer així, com una explotació modesta però funcional, que aprofitava al màxim els recursos disponibles: el sòl per sembrar, el bosc per a llenya i pastura, i l’aigua d’algun torrent o font propera. Durant dècades, La Matella va mantenir una activitat constant. La vida girava al voltant del cicle de les estacions, amb una economia d’autosuficiència i una connexió intensa amb la natura. Els habitants d’aquesta casa, com tants altres al Berguedà, vivien amb pocs recursos però amb un gran coneixement del medi que els envoltava. Amb l’arribada del segle XX, la masia va començar a ressentir-se dels canvis del món rural. L’activitat s’hi va anar reduint fins quedar pràcticament aturada, i l’edifici començà un procés de degradació silenciosa. La masia apareix a l'amillarament de l'any 1862 com a can Matella. El 1914 és anomenada com a Cal Matella. No es tenen més dades històriques referents a la masia. Apareix a l'ortofoto de l'any 1956.</p> | 42.1819326,1.8224179 | 402753 | 4670647 | 08080 | Fígols | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99753-2.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99754 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-9 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | Al seu costat hi ha les ruïnes d'una altra edificació | <p>El conjunt es compon de dues edificacions diferenciades. La primera és una construcció de planta rectangular, amb dues plantes d’alçada i coberta a dues aigües, que es troba en ús i presenta una configuració senzilla i funcional. La segona correspon a les restes d’una antiga edificació, també de planta rectangular, amb unes dimensions aproximades de 10 × 6 metres i una alçada original de dues plantes. Es conserven diversos paraments en angle, amb una alçada superior als 2 metres, així com l’escala d’accés a la planta superior, un element destacable que permet intuir l’estructura interna original. El conjunt s’ubica en un terreny planer, situat en una cota superior al camí d’accés, cosa que condiciona l’organització volumètrica i facilita la integració de les edificacions en el relleu natural. El seu accés és al camí que es dirigeix Cal Petit que no es troba asfaltat i en molt mal estat.</p> | 08080-38 | Fígols, la Casa Nova | <p>La seva fundació es pot situar entre finals del segle XVIII i inicis del XIX, en un context d’expansió de les explotacions agrícoles familiars. Ubicada en un replà assolellat, envoltada de bosc i terres conreables, la Casa Nova es va aixecar seguint els models constructius propis de la zona: murs de pedra irregular, obertures petites i funcionals i una distribució interior senzilla, pensada per a combinar l’ús residencial amb l’activitat productiva. Al seu entorn immediat es van habilitar feixes de conreu sostingudes per marges de pedra seca, espais per a bestiar i elements auxiliars com pallisses, corrals i camins empedrats. Durant el segle XIX i bona part del XX, la masia va mantenir una activitat agrícola i ramadera continuada. Com moltes altres masies de Fígols, aprofitava també els recursos forestals, especialment la llenya i la pastura. Amb la transformació del món rural a partir de mitjan segle XX, la Casa Nova va començar a patir els efectes del despoblament i de la mecanització. L’activitat es va anar reduint fins a desaparèixer, i la casa quedà progressivament deshabitada. Tot i això, l’edificació principal i molts elements de l’entorn encara conserven l’estructura original i són llegibles com a testimoni viu del passat. La masia es documenta a l'amillarament de 1862 com a Casanova amb peces rústiques i ramaderes. L'any 1914 apareix denominada com a la Casa Nova. Es té ortofoto de l'any 1956.</p> | 42.1787341,1.8212360 | 402651 | 4670293 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99754-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99754-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||
| 99755 | Cal Barbut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbut-0 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | <p>El conjunt edificat, actualment destinat a ús de turisme rural, està format per tres volums principals disposats de manera articulada. L’edifici principal, de planta quadrada, consta de planta baixa i golfes, i està cobert amb una teulada a dues aigües. A poca distància, s’hi troba un petit annex, també de planta quadrada, amb planta baixa i coberta a tres aigües, físicament separat del volum principal però connectat per la part posterior a un tercer cos, de planta baixa i un pis, amb coberta a quatre aigües. Aquest darrer volum està alhora unit al cos principal, de manera que tanquen formalment el conjunt i configuren un espai interior cohesionat. A banda, s’hi conserven les restes d’una edificació de planta rectangular, de la qual es mantenen diversos paraments formant angle, amb una alçada conservada superior als 2 metres, fet que permet intuir la volumetria original de l’estructura. El conjunt s’emplaça en un terreny amb pendent en direcció nord-sud, la qual cosa fa que la planta baixa quedi parcialment semisoterrada pel costat més elevat, condicionant-ne tant l’accessibilitat com la relació amb el paisatge immediat. El seu accés és a partir de la carretera BV-4025 i un trencall de camí sense asfaltar.</p> | 08080-39 | Fígols, Cal Barbut | <p>La masia de Cal Barbut és una de les moltes explotacions rurals que, al llarg dels segles, han estructurat el paisatge i la vida quotidiana del municipi de Fígols. Situada en un entorn de bosc i feixes conreables, Cal Barbut forma part del model de poblament dispers característic de les zones de mitja i alta muntanya del Berguedà. Els orígens de la masia es poden situar entre finals del segle XVIII i inicis del XIX, en un moment d’expansió agrària en què moltes famílies establiren noves cases en zones fins aleshores poc aprofitades. Durant el segle XIX, la masia es consolidà com a nucli domèstic estable, amb una arquitectura senzilla i funcional: edifici de planta rectangular, murs de pedra seca amb morter de calç, coberta a dues aigües amb teula àrab, i distribució interior adaptada a la doble funció d’habitatge i espai de producció. Amb l’arribada del segle XX, Cal Barbut va seguir actiu, tot i que amb dificultats creixents. L’evolució del sector agrari, la migració cap a les ciutats i la pèrdua del relleu generacional van afectar directament les masies de muntanya. A partir de la dècada dels cinquanta, l’activitat es va reduir progressivament i, en dècades posteriors, la casa quedà parcialment o totalment deshabitada. Actualment és un habitatge rural relacionat amb el turisme local, ofereix allotjament. El 1862 apareix documentada la casa amb dues peces de caràcter rústic i ramader. El 1914 és anomenada com a Cal Barbut i el 1967 Cal Barbet. Hi ha una ortofoto de l'any 1956.</p> | 42.1802765,1.8141764 | 402070 | 4670473 | 08080 | Fígols | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99755-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99755-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99756 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-15 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | Edifici que es troba en estat ruinós i només hi apareixen entre la vegetació algunes parets de l'estructura principal. | <p>Es conserven les restes d’un edifici aïllat de planta rectangular, amb unes dimensions aproximades de 5 × 4 metres i una alçada original de dues plantes. A la façana de ponent s’hi adossa un cos annex, del qual encara són visibles diversos paraments. L’edifici està construït amb murs de càrrega de pedra local lligada amb morter de calç, amb restes d’arrebossat parcial en alguns trams protegits. Es conserva la porta principal, resolta amb llinda plana de fusta i brancals de pedra treballada, així com un tram de la façana principal i diverses parets formant angle, amb una alçada conservada superior als 2 metres. A la banda de llevant es documenten les restes d’un annex aïllat, construït també amb pedra seca o morter pobre, probablement vinculat a usos auxiliars agrícoles. El conjunt s’ubica a l’extrem oriental de les terres de conreu, en una posició marginal dins la parcel·la, fet que reforça la hipòtesi d’un ús complementari dins l’estructura productiva de l’explotació rural original. El seu accés és a través d'una pista forestal i que arrenca des de Cal Petit. </p> | 08080-40 | Fígols, Cal Sastre | <p>Cal Sastre és una masia de muntanya situada al municipi de Fígols, que fou edificada entre els segles XVIII i XIX, en un moment en què l’ocupació del territori es va estendre cap a les zones de mitja muntanya, tot aprofitant petits replans fèrtils i amb accés a l’aigua. La seva fundació s’emmarca dins la lògica d’una explotació familiar basada en el conreu de feixes esglaonades, l’hort, la ramaderia de subsistència i l’aprofitament forestal. Al llarg del segle XIX i bona part del XX, Cal Sastre va mantenir una activitat agrícola i ramadera modesta però constant, amb una economia basada en l’autosuficiència i el treball familiar. Possiblement mantenia relacions de veïnatge i d’intercanvi amb altres masies del terme i amb espais industrials propers, com les colònies mineres de Fígols o Peguera. Amb els grans canvis del segle XX, especialment a partir de la postguerra, la masia va anar perdent protagonisme. El 1862 el llibre d'amillarament de Fígols apareix amb el nom de Cal Sastre i on descriuen les propietats de sis peces rústiques i de ramaderia. El 1914 s'anomena Cal Sastre. Hi apareix una ortofoto de l'any 1956.</p> | 42.1840111,1.8322179 | 403566 | 4670867 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99756-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99756-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99757 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-6 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | Element que es troba desaparegut i només en resten algunes estructures de l'edifici original que havia de ser petites dimensions. | <p>Bauma de pedra que era utilitzada com a refugi, majoritàriament per a pastors de la zona. Es troba a la finca de Cal Sastre i la seves restes es troben encastades a la paret. Només queden alguns elements constructius que proporcionen una informació relativa a la seva autèntica funcionalitat. Un petit espai de resguard d'animals, que en algun moment també podia haver estat un petit habitatge en forma de borda auxiliar de la masia major que era cal Sastre. </p> | 08080-41 | Fígols, La Bauma | <p>La masia de la Bauma deu el seu nom de la paraula “bauma”, que designa una balma o cavitat natural en la roca, i fa referència directa a la seva ubicació: encastada sota un cingle, aprofitant l’abric natural de la muntanya com a part estructural de l’edifici. Aquest tipus d’assentament troba els seus orígens en una llarga tradició d’ocupació d’espais rocosos al Berguedà i altres zones muntanyoses de Catalunya. Tot i que no es pot precisar amb exactitud la data de fundació de la Bauma, la seva configuració fa pensar en una ocupació molt antiga, possiblement d’origen medieval o fins i tot anterior, adaptada posteriorment a l’arquitectura rural moderna. Durant els segles XVIII i XIX, és probable que es transformés en una masia pròpiament dita, amb un ús permanent o estacional vinculat a l’activitat agrícola i ramadera. La Bauma combinava les funcions pròpies d’una casa de pagès —conreu d’hortalisses, patates, cereals, cria de bestiar menor— amb l’explotació del bosc i l’ús protector de la cinglera, que proporcionava ombra, seguretat i estabilitat climàtica. L’arquitectura s’integrava perfectament en la roca: la balma feia de sostre o paret natural, mentre que la resta de l’edificació es construïa amb pedra local i coberta a una o dues aigües, segons el cas. Aquest tipus de construcció presentava avantatges notables en zones de clima extrem i pendents pronunciats. A més, la discreció i protecció del lloc permetien mantenir una certa autonomia i seguretat en períodes difícils, com guerres, revoltes o crisis agrícoles. A l'amillarament de 1862 apareix com a Balma amb cinc peces de rústica.</p> | 42.1857540,1.8313338 | 403495 | 4671061 | 08080 | Fígols | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99757-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99757-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||
| 99759 | Cantina i Xalet de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantina-i-xalet-de-peguera | <p><span><span><span>A.A.V.V. Museu de les Mines de Cercs. Exposició permanent sobre mineria del carbó al Berguedà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER i RIBA, Ramon i ORIOLA i CASÒLIVA, Josep (1997), Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA i ROTES, Rosa (2020). <em>Mines, miners i ferrocarril al Berguedà</em>. Llibres de l’Índex, Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p> </p> | s.XX | Conjunt arquitectònic que es troba en ruïnes, on només resten les parets laterals i algunes obertures. | <p><span><span>Conjunt d’edificis que actualment es troben en estat ruinós. Es manté l’estructura perimetral dels murs i el sostre esfondrat en la seva quasi totalitat. Consta d’un cos principal de forma rectangular on s’intueixen diverses obertures en forma de portes i finestres. Davant el cos principal hi ha una era amb uns magatzems a la part inferior que donen peu a un segon terraplè del conjunt amb una bassa d’aigua o cisterna al costat. Segurament era un punt d’abastament d’aigua per la comunitat que hi residia. </span></span></p> | 08080-43 | Peguera | <p>Durant el desenvolupament de l’explotació minera a Peguera, l’empresa Germans Arumí S.L. va impulsar la creació d’una autèntica colònia industrial adaptada a les dures condicions de vida i treball a muntanya. Entre les edificacions més destacades d’aquesta colònia hi havia el xalet i la cantina, dues construccions que van jugar un paper clau en l’organització del dia a dia dels treballadors. La cantina era molt més que un menjador col·lectiu. Actuava com a centre social, espai de trobada i lloc d’intendència. S’hi podien fer àpats, comprar productes bàsics i participar en activitats comunitàries. Era un punt de reunió indispensable per als miners, que hi trobaven un moment de repòs i convivència després de les llargues jornades a la mina. A poca distància, s’aixecava el xalet, una construcció singular pel seu estil més refinat i la seva situació dominant. Aquest edifici estava destinat a allotjar personal tècnic o administratiu de l’empresa, i simbolitzava l’estructura jeràrquica pròpia de les colònies industrials. El contrast entre el xalet i les edificacions més humils dels treballadors era evident, tant pel seu disseny com pel seu ús. Amb el pas del temps i la progressiva davallada de l’activitat minera, tant el xalet com la cantina van anar perdent la seva funció original. Entre 1956 i 1978 es va utilitzar com a casa de colònies. En l'actualitat es troba en ruïnes. </p> | 42.1590135,1.7804287 | 399249 | 4668151 | 1917 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99759-img8048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99759-img8036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99759-img8037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99759-img8038.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-12-22 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||
| 99760 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-5 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | s.XIX | Edifici desaparegut i no té cap via d'accés per la vegetació | <p>Es poden entreveure unes estructures que formen un cos principal i un annexe. El seu accés és des del camí de l'ajuntament fins a Cal Gorra de Baix i el trencall és camí de pista amb difícil accés per l'abundant vegetació.</p> | 08080-44 | Fígols, Cal Frare | <p>Cal Frare és un antic mas avui en ruïnes, situat dins el terme municipal de Fígols, que conserva encara part de la seva estructura original i testimonia la presència humana en zones de muntanya que actualment es mostren deshabitades. Encara que el seu estat actual és de degradació avançada, les restes de Cal Frare mantenen un valor patrimonial. La construcció original devia seguir l’esquema típic d’una casa de pagès de mitjanes dimensions, encara es poden identificar trams de parets dempeus, restes de l’accés principal, fragments d’obertures i alguna llinda de pedra. Al voltant de la casa, la vegetació cobreix feixes antigues i marges de pedra seca que indiquen un passat agrícola actiu. L’abandonament de Cal Frare s’emmarca dins el fenomen general del despoblament rural de les zones de muntanya, especialment a partir de la segona meitat del segle XX. La pèrdua de rendibilitat de les petites explotacions, la migració cap als nuclis urbans i la manca de relleu generacional van condemnar moltes masies, com aquesta, a un progressiu oblit. No obstant això, les seves restes ens parlen encara avui d’un passat actiu i d’una arquitectura popular plenament adaptada al territori. La documentació apareix com a Cal Frare juntament amb les cases de Cal Fondà i Cal Tornella, amb un total de deu peces de riquesa rústica i ramadera. EL 1914 s'anomena Cal Frare. </p> | 42.1854878,1.8361578 | 403893 | 4671027 | 1862 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||||||
| 99761 | Camí vell de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-peguera | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A.A.V.V. (2012), Catàleg de camins municipals de Fígols, Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | s.XVIII | El camí té trams que cal manteniment | <p>Es tracta d’un camí rural de muntanya que s’inicia a la carretera BV-4025, a l’alçada del paratge conegut com els Campassos, a prop del mas de Cal Xacó, i que finalitza novament a la mateixa carretera BV-4025, en aquest cas a l’alçada de Cal Petit, traçant una mena de bucle paral·lel al vial principal. El traçat del camí discorre per un entorn forestal amb pendents moderades, dominat per vegetació natural, principalment bosc de pi roig i matollar, i travessa diverses fondalades i talussos de notable desnivell. Es tracta d’una antiga via secundària d’ús agrícola i ramader que també podria haver tingut funcions de pas local entre propietats o com a variant de la carretera en moments puntuals. Pel que fa al seu estat de conservació, el camí presenta un deteriorament molt avançat. Al llarg del traçat s’hi han produït esllavissades en diversos punts, especialment en zones de talús, on la inestabilitat del terreny i la manca de manteniment han provocat despreniments i enfonsaments que afecten greument la seguretat del pas. Per aquest motiu, l’accés amb vehicles ha estat completament tallat mitjançant la instal·lació de tanques físiques i senyals de perill d’esllavissada als dos extrems del camí. Actualment, el camí no és transitable amb cap tipus de vehicle, i fins i tot el pas a peu pot resultar perillós en alguns trams si no es disposa d’experiència en terreny inestable. Malgrat el seu potencial interès com a itinerari rural, les condicions de seguretat no permeten cap ús actiu sense una intervenció prèvia de consolidació del terreny i reparació dels trams afectats.</p> | 08080-45 | Fígols-Peguera | 42.1782384,1.8196927 | 402522 | 4670241 | 08080 | Fígols | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99761-cami-vell-peguera-2.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99762 | La Canalija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canalija | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | s.XIX | Només queden restes de l'edifici. Afectat per la vegetació abundant de l'entorn. | <p>Es conserven les restes molt fragmentàries d’una edificació de planta rectangular, de la qual es desconeix la volumetria original a causa del seu avançat estat de degradació. Només es mantenen les bases dels murs de tancament, amb una alçada residual molt limitada. No es conserven parets formant angle amb una alçada superior als 2 metres, fet que impedeix identificar-ne l’alçat original o la possible distribució interior. Les restes s’ubiquen en un terreny amb pendent en direcció est-oest, molt pròxim a l’edificació coneguda com Cal Xacó, en una zona que probablement formava part d’una antiga explotació rural o de suport agrícola. El seu accés és a partir de la carretera BV-4025 i a l'altura de Can Xacó hi ha una pista foresta innaccessible fins a les restes. </p> | 08080-46 | Fígols, la Canalija | <p>La Canalija és un indret singular del municipi de Fígols que, més enllà del seu relleu abrupte i encaixonat, conserva una forta càrrega històrica vinculada a l’aprofitament de l’aigua, la comunicació entre masies i l’esforç quotidià de la vida rural de muntanya. Per una banda, actuava com a pas de connexió entre diverses masies disperses, facilitant l’accés entre feixes, zones de pastura i nuclis d’activitat agrícola. Era, doncs, un camí de pas freqüent, especialment útil per als habitants de les explotacions aïllades. És probable que, en èpoques de més activitat, s’hi construïssin trams de camí empedrat, murs de contenció o petits ponts de fusta per facilitar-hi el pas. A l'amillarament de 1862 apareux com a Cal Alija amb una peça de caràcter rústic. El 1914 apareix denominat com a Cal Canalija.</p> | 42.1769850,1.8144611 | 402088 | 4670107 | 1862 | 08080 | Fígols | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99762-2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||
| 99763 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-3 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | <p>Actualment can Xacó és una masia reconstruida i sembla que no manté l'estructura original. Ara és un edifici amb tres pisos d'altura i amb teulada a doble vessant. Es poden veure diverses obertures tan a la façana principal, com en els laterals en forma de finestres. L'entrada principal es fa a través d'una escala que condueix directament al segon pis de l'habitatge. Hi ha una construcció auxiliar que es troba enganxada a l'edifici principal.</p> | 08080-47 | Fumanya, Cal Xacó | <p>Cal Xacó es troba situada en un entorn de bosc i clarianes de conreu, la seva ubicació respon a la lògica del poblament dispers de muntanya, característic del Berguedà, on cada casa esdevé un centre de producció i de vida connectat al paisatge que l’envolta. Els orígens de Cal Xacó es poden situar entre finals del segle XVIII i inicis del XIX, en un context concret d’expansió agrícola i aprofitament de terres forestals. Al llarg del segle XIX i bona part del XX, Cal Xacó va desenvolupar una activitat agrícola i ramadera orientada a l’autoavastament familiar. Amb els canvis socials i econòmics del segle XX, especialment a partir de la postguerra, Cal Xacó va viure un procés de transformació i posterior declivi. La concentració de serveis als nuclis urbans i la falta de relleu generacional van contribuir a la pèrdua d’activitat i, amb el temps, a l’abandonament parcial o total de la casa.</p> | 42.1778735,1.8128783 | 401959 | 4670207 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99763-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99763-3.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99764 | Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-2 | s.XX | <p>Cal Jaume és una masia que es troba a Fumanya. Consta de dos cossos un de principal i un d'auxiliar. El seu accés és a través de la carretera amb un trencall anomenta cal Jaume. L'edifici principal té una teulada a doble vessant amb una façana amb unes quantes obertures com finestres i la porta principal. Pel que fa a la construcció auxiliar sembla que antigament podia haver tingut la funció de paller i magatzem de material agrícola. Actualment sembla reformat i podria tenir funció habitacional.</p> | 08080-48 | Fumanya, Cal Jaume | <p>No es tenen dades de cal Jaume i no apareix al document d'amillarament del segle XIX.</p> | 42.1775773,1.8050045 | 401308 | 4670184 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99764-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99764-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | ||||||||
| 99765 | Cal Puixic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puixic | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | s.XX | <p>Cal Puixic és una masia que es troba a Fumanya, just al costat de l'església de Sant Mateu de Fumanya. Forma part del nucli de cases que no constitueixen un nucli conjunt, però que la seva proximitat dona entendre una certa sensació de cases pròximes entre elles. La tipologia de casa actual sembla que sigui de construcció recent, ja que no apareix registre documental i tampoc s'observen parts antigues de l'edifici. Consta de dos cossos, un de principal amb dos pisos i teulada a doble vessant. Semblaria que és el cos dedicat a l'habitatge principal. El segon conjunt formaria part dels annexes auxiliars de finca amb funcionalitats orientades al complement habitacional o a tasques d'emmaguetzamatge i ús divers.</p> | 08080-49 | Fumanya, Cal Puixic | <p>Cal Puixic no es tenen dades històriques i no apareix al llibre d'amillarament del segle XIX.</p> | 42.1780951,1.8042751 | 401249 | 4670243 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99765-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99765-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99766 | Can Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguet-1 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | s.XX | <p>Can Minguet consta d'un edifici actual, just al costat de les antigues ruïnes de l'antiga masia. És un edifici de petites dimensions amb una teulada a doble vessant. Les parets estan fetes de pedres locals i el seu entorn hi ha un mur que envolta la finca. Les obertures de la façana principal es poden veure com a finestres i l'entrada a l'edifici.</p> | 08080-50 | Fumanya, Can Minguet | <p>No s'ha obtingut dades històriques de can Minguet a l'amillarament del segle XIX.</p> | 42.1786805,1.8031150 | 401153 | 4670308 | 08080 | Fígols | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99766-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99766-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | JOEL COLOMER CASAMITJANA | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 | |||||||
| 99767 | Cal Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catolic | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). <em>De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà</em>. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Col·lectiu (1983). <em>La masia: casa i economia rural a Catalunya</em>. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.</span></span></p> <p><span><span>GIRALT, Sebastià (2004). <em>La masia. Una història sobre la casa i la família</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></p> <p><span><span>NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). <em>La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi</em>. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.</span></span></p> <p><span><span>NAVARRO, Maria (2003). <em>La masia catalana: arquitectura i vida rural</em>. Barcelona: Lunwerg Editores.</span></span></p> <p><span><span>PLADEVALL, Antoni (2000). <em>Les masies catalanes. Arrels d’un país</em>. Barcelona: Edicions Destino.</span></span></p> <p><span><span>SERRA i VILARÓ, Josep (1932). <em>La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></p> <p><span><span>VILANOVA, Francesc (2007). <em>Masies: entre la història i el mite</em>. Vic: Eumo Editorial.</span></span></p> | s.XVIII | <p>L’edificació principal presenta una planta rectangular i es desenvolupa en tres nivells d’alçada, amb unes golfes sota coberta. La coberta és de teula a dues aigües. A la façana de ponent, la planta baixa s’amplia amb un cos annex destinat a garatge. La seva coberta plana fa funció de terrassa per al primer pis, a la qual s’hi accedeix mitjançant una escala exterior que es troba en fase de construcció. A la part de la finca no edificada es conserven restes d’un antic mur de pedra que podria correspondre a una edificació anterior, possiblement de caràcter perimetral o de tancament. El seu accés és a través del camí de Fumanya i al trencall amb una pista forestal en mal estat.</p> | 08080-51 | Fumanya, Cal Catòlic | <p>Cal Catòlic és una masia del terme de Fígols que destaca pel seu nom poc habitual i pel seu paper dins l’estructura tradicional del poblament rural del municipi. Els orígens de la masia es poden situar entre finals del segle XVIII i inicis del XIX. La seva fundació s’emmarca en un context d’expansió agrícola, quan famílies pageses establiren noves explotacions en punts estratègics del territori. Durant el segle XIX, la masia es consolidà com una explotació activa dins el paisatge rural de Fígols, en connexió amb altres cases del terme. Aquesta activitat es mantingué durant bona part del segle XX, tot i que amb dificultats creixents a mesura que canviava el context social i econòmic. La pèrdua de població rural, la mecanització i la manca de relleu familiar provocaren una lenta reducció de l’activitat productiva i, finalment, l’abandonament progressiu de la masia. Es documenta la casa a l'amillarament de 1862 amb el nom de Cal Catolich amb unes dotze peces de terra de caràcter rústic i ramader.</p> | 42.1781060,1.8040137 | 401227 | 4670244 | 08080 | Fígols | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99767-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/99767-3.jpeg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-17 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml