Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74935 | Congesta de la Gronxadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-de-la-gronxadora | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227. A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. | Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | Congesta excavada al sòl, de planta circular, situada al vessant oest de la serra del Sot del Mal. Es troba a 1.365 m d'altitud, amb orientació oest, i les seves mides aproximades són uns 10 m de diàmetre i uns 2 m de fondària màxima aparent. La terra extreta del seu interior durant la seva excavació va quedar amuntegada amb diverses pedres, a la vessant de la pendent de la muntanya, a mode de mur. Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. | 08081-59 | Sot del Mal | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7803100,2.4228300 | 452036 | 4625546 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74935-foto-08081-59-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74952 | Barraca d'artigaires de can Rubí I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-can-rubi-i | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | l'estructura només conserva alguns murs a poca alçada | Es tracta de les restes d'una construcció de planta quadrada, que fa uns 4 m de llargària per uns 4,5 m d'amplada aproximadament. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. Pel mal estat de conservació en el que es troba i al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. | 08081-76 | Can Rubí | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. | 41.7590200,2.4477800 | 454094 | 4623168 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74952-foto-08081-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74952-foto-08081-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74952-foto-08081-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Sí, Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081192. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74953 | Barraca d'artigaires de can Rubí II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-can-rubi-ii | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Només es conserven restes dels 4 murs de la façana | Es tracta de les restes d'una barraca de planta quadrada, construïda amb pedra seca. Les mesures aproximades d'aquesta estructura són uns 4 m d'ample per 4 m de llarg. La pedra utilitzada és de tamany mitjà i de procedència local. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-77 | Can Rubí | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 41.7592000,2.4476100 | 454080 | 4623188 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74953-foto-08081-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74953-foto-08081-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74953-foto-08081-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081193. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74954 | Barraca d'artigaires de la Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-la-trauna | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La teulada de lloses planes s'ha esfondrat recentment | Es tracta d'una barraca de planta quadrada, construïda amb pedra seca, amb coberta de lloses planes a dues vessants. Les mesures d'aquesta estructura són uns 3,5 m d'ample per 2'5 m de llarg. La pedra utilitzada és de tamany mitjà de procedència local. Els murs són de pedres disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites, i la teulada, recentment esfondrada, és de lloses planes falcades amb pedres de dimensions variables. Es conserva en la seva alçada original, tot i les possibles reparacions de les que hagi estat objecte al llarg del temps. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-78 | La Traüna | Les barraques d'artigaire són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7720600,2.4065800 | 450679 | 4624639 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74954-foto-08081-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74954-foto-08081-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081184. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74955 | Barraca d'artigaires del Termenal I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-del-termenal-i | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona | Només conserva part dels murs a una aláda que oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m | Es tracta de les restes d'una barraca enrunada i coberta per la vegetació. És de planta quadrada d'uns 3 m de llarg i uns 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-79 | Corral d'en Riera | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7599700,2.4505800 | 454328 | 4623272 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081194. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74956 | Barraca d'artigaires del Termenal II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-del-termenal-ii | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Només es conserven restes minses dels murs de façana | Es tracta de les restes d'una barraca enrunada i coberta per la vegetació. És de planta quadrada d'uns 3 m de llarg i uns 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. | 08081-80 | Corral d'en Riera | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7615400,2.4488400 | 454184 | 4623448 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081195. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74957 | Barraca d'artigaires o corral d'en Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-o-corral-den-pla | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta originària | Barraca de planta quadrada d'uns 3 m de llarg per 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. La seva alçada oscil·la entre el metre i metre i mig. No conserva la coberta originària, que podia ser de fusta o de lloses; l'actual és d'uralita. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es relacionen amb les tasques de desartigar els camps i fer crema de rostolls i d'altres maleses per tal de crear noves zones de pastura per al bestiar. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-81 | Coll de Santa Helena | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7578700,2.4625300 | 455320 | 4623033 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081163 | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74959 | Bassa del molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | només es conserven els vestigis de la cara interna | Bassa de grans dimensions, situada a una terrassa de la riera, al damunt del molí de Dalt. La cara interna de l'antiga bassa era construïda amb pedra lligada amb morter i arrebossada. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada, 8 m d'amplada, i 12 m d'alçada màxima. Fa poc temps fou recuperada com a bassa. L'aigua que sobrava era conduïda fins a la bassa molí Baix. | 08081-83 | La Farga | 41.7132800,2.4555300 | 454706 | 4618086 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74961 | Corral de can Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-planas | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081221. | Es troba en estat ruïnós | Edificació en ruïnes situada a prop del sot de Garralps. És un estructura de planta rectangular, que conserva part dels murs de façana, fets de pedres de dimensions variables disposades en filades irregulars. No s'observen restes de la coberta. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 08081-85 | Corral de can Planas | Aquest corral construït en un moment cronològic indeterminat, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Són estructures senzilles amb les funcions d'aixopluc, magatzem, i resguard durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible i pedra local. En quant a la seva adscripció cronològica, es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 41.7638100,2.4270200 | 452372 | 4623711 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74961-foto-08081-85-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74961-foto-08081-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74961-foto-08081-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081221. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74963 | Corral d'en Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-riera | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'una estructura de planta rectangular de 5 m de llarg per 3 m d'amplada aproximadament. Els mur són fets de pedres de dimensions irregulars i de diferents tamanys, disposades de forma horitzontal sense relligar. A tocar de l'estructura es conserven les restes d'un pilar de forma quadrangular fet de pedres lligades en sec. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de tipus vegetal o de lloses de pedra. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 08081-87 | Corral d'en Riera | 41.7623300,2.4441200 | 453792 | 4623538 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081196. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74966 | Creu de terme de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mosqueroles | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | És una creu de terme situada a l'entrada del poble de Mosqueroles, al camí del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de fulles, coronat per una creu de ferro. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. | 08081-90 | Mosqueroles | 41.7261000,2.4450300 | 453842 | 4619515 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 74971 | Forn de can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-canyelles | - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, S.L., p. 23-24. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La cambra de cocció no conserva les parets laterals ni frontals | Restes d'un antic forn situat a tocar de la can Canyelles, a un corriol que uneix les cases de can Mirabó i can Canyelles. Està format per dues cambres de foc, que fan aproximadament 1 m d'amplada cadascuna, separades per una columna de secció circular. La cambra de cocció no conserva les parets laterals ni frontals. L'estructura es troba força malmesa ja que la part davantera està ensorrada i la vegetació que creix al seu interior fa perillar la seva integritat. Tradicionalment l'indret ha estat anomenat pels masovers de can Canyelles com a 'Forn Romà', i segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia), aquest forn podria ser ibèric. Tot i així, no s'ha documentat cap tipus de material arqueològic associat a l'estructura, fet pel qual no és possible determinar la seva cronologia, i només una intervenció arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08081-95 | Can Canyelles | Can Canyelles és una antiga masia que apareix mencionada ja en el fogatge de l'any 1515 com lo mas Canyelles. | 41.7381200,2.4200100 | 451770 | 4620863 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081177. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74972 | Forn de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ridaura | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Es troba reomplert de sediments | Forn situat al nord-est de Ridaura. És una estructura de planta quadrada, construïda amb pedres de tamany mitjà i petit de procedència local, lligades amb morter de calç. Le seves mides aproximades són 2 m de llargada, 2 m d'amplada i 2 m d'alçada. A la part davantera té dues boques d'enfornar en forma d'arc, fetes amb pedra .El seu interior es troba dividit en dues cambres separades per un petit mur. | 08081-96 | Ridaura | 41.7478000,2.4727800 | 456165 | 4621910 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081183. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74983 | Carbonera de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-passavets | Només es conserven els vestigis del rotlle i d'un petit mur | Plaça carbonera situada a Passavets, a la zona de bosc mixt d'avets i faigs, molt pròxima a l'avetosa, a pocs metres de l'Abraçada, i a l'esquerra del camí. La plaça ocupa un petit espai al descobert, el rotlle de sitja, que fa aproximadament uns 10 m de llargada i uns 5 m d'amplada, en un petit planell superior al camí. El rotlle de sitja era on es plantava la pila de carboner, on s'apilava la llenya i es tapava amb terra. En aquest espai s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Hi ha un petit mur, fet de pedra local d'esquist sense relligar, d'aproximadament 1 m d'alçada i 7 m de llargada. | 08081-107 | Passavets | l'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. Era un ofici de caire temporal, que servia com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. | 41.7787100,2.4477300 | 454104 | 4625354 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74986 | Puig d'Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-darques | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de la troballa aïllada d'una destral paleolítica a les feixes de can Nofre, al Puig d'Arques. La notícia fou recollida per Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia), però la localització exacta del jaciment és indeterminada ja que es tracta d'una sola troballa. Tanmateix la toponímia del terreny podria reflectir l'existència de sepulcres megalítics. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de més dades sobre el possible jaciment i la seva localització. | 08081-110 | Feixes de Can Nofre | 41.7427900,2.4296100 | 452572 | 4621376 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74986-foto-08081-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74986-foto-08081-110-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 452666, | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar al Puig d'Arques. Només una prospecció arqueològica permetria determinar la localització exacta del jaciment, si és que encara es conserva. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74987 | Jaciment de can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pla | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic de cronologia ibèrica als camps de conreu situats a les proximitats de can Pla. L'arqueòleg Josep Estrada i Garriga, al voltant de la dècada dels anys 50 del segle passat, va recollir en aquest indret ceràmica ibèrica, actualment dipositada al fons de l'antic Museu de Granollers. Tot i que no es van localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl, o fins i tot integrades a la pròpia masia. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08081-111 | Can Pla | 41.7427500,2.4543600 | 454630 | 4621359 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74987-foto-08081-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74987-foto-08081-111-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar als camps de can Pla. Només una prospecció arqueològica permetria determinar la localització exacta del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74989 | Pla del Sauquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-sauquet | - BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 93. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques ni tipològiques | Es tracta de les restes de diverses barraques i de cledes a la zona del Pla del Sauquet, relacionades amb la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. Actualment, tot i que s'observen diversos vestigis, es fa molt difícil la seva identificació. El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques, i impossibilita la determinació de la seva cronologia. Només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de més dades. Entre aquestes restes, segons l'Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny, es conserven 1 barraca, 1 cleda, i 2 barraques amb cleda. -Barraca: Restes de l'estructura d'una barraca de pastor. És de planta ovalada, i fa uns 2,5 m de llargada i 2,2 m d'amplada. Els murs, que són de pedra seca sense treballar, fan 0,75 m d'amplada i es mantenen a una alçada màxima de 1,8 m. L'obertura de la porta, que es situa a l'angle nord, fa 0,6 m d'amplada. No es conserva cap tipus de vestigi de la coberta. -Cleda: Restes d'una cleda de planta ovalada, de 18 m de llargada, construïda amb pedres sense lligar. Al centre de l'estructura, que es troba molt malmesa, hi ha un mur de pedra seca que tanca un espai. -Barraca de pastor i cleda I: La cleda, feta amb pedra seca, és de planta circular i fa aproximadament 18 m de llargada i 38 m d'amplada. En un dels extrems hi ha adossada una construcció, també feta amb pedra seca, de planta circular, que només conserva dues filades. Té una obertura a la cara nord i fa 2,7 m llargada per 1,8 m amplada. -Barraca pastor i cleda II: Restes d'una cleda i d'una barraca de pastor, fetes amb pedra seca. La cleda és de planta rectangular i fa 17 m de llargada i 13 m d'amplada. En un dels seus extrems es conserven els fonaments de la barraca, que és de planta ovalada, amb una obertura orientada al nord, i fa 3 m de llargada i 2,2 m d'amplada. | 08081-113 | Pla del Sauquet | El pla del Sauquet és una zona d'antics emprius comunals i de pastures, on encara es conserven un gran nombre de vestigis d'estructures relacionades a la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. | 41.7791600,2.4272900 | 452406 | 4625416 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74991 | Camí de les Roques de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-roques-de-glac | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. | Hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació | Es tracta d'un petit corriol que duu del corral d'en Deumal fins al coll de les Agudes, i que comunica els pous i congestes de neu i de glaç que es troben al vessant nord-oest de les Agudes. S'hi accedeix pel GR 5-2 del Turó de l'Home en direcció a Fontmartina i, aproximadament uns 200 metres abans d'arribar al Corral d'en Deumal, cal seguir pel corriol que mena en direcció nord cap a les Agudes. El seu recorregut està indicat amb algunes marques de pintura i diferents pedres a mode de fites, però hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació. El seu nom prové dels estimballs que voreja quan travessa el Sot del Mal; a l'hivern l'aigua que regalima per la roca queda glaçada i és fa perillós el trànsit per aquest tram del corriol. | 08081-115 | Sot del Mal | El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7825000,2.4237500 | 452114 | 4625788 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74991-foto-08081-115-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74992 | Camí Marçaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-marcaler | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 100. | Es tracta del camí que uneix el poble del Montseny amb el monestir de Sant Marçal. Era el camí ral que passava per can Cervera, la Traüna, les Vernedes i travessava el Sot de les Lloredes, els esqueis de Bovilar, les Illes, la Font Bona i arribava fins al monestir de Sant Marçal. Es tracta d'un camí amb ferm de terra, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. | 08081-116 | Esqueis del Bovilar | Actualment, el poble del Montseny encara manté la celebració, el dia de la segona Pasqua, de la processó a Sant Marçal per aquest camí, com a prometença al Sant per haver salvat el poble de la pesta al segle XV. | 41.7808400,2.4073900 | 450753 | 4625613 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74993 | Camí ral de can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-can-felip | BRONCANO ATENCIA, MJ. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 88. | Es tracta d'un petit tram de l'antic camí ral que unia els pobles de la plana, Sant Celoni, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, amb els de la muntanya, el Montseny i el Brull. La via creuava la Tordera pel molí de can n'Illa i seguia paral·lel al riu fins a can Felip, on continuava cap a can Salvadoret i can Barrina. Tot i que l'antic camí va ser substituït per la carretera en el decurs de la dècada dels anys 20 del segle XX, encara es conserva un curt tram a l'alçada de can Felip. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. | 08081-117 | Can Felip | El mal estat del camí impedia el trànsit de carros des de can Felip fins el Montseny. Després de diverses dècades de queixes per part dels ajuntaments del Montseny i de Sant Esteve de Palautordera, l'antic camí va ser substituït per l'actual carretera, en el decurs de la dècada dels anys 20 del segle XX. | 41.7522000,2.3997400 | 450095 | 4622438 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74993-foto-08081-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74993-foto-08081-117-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74997 | Rec o sèquia dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-o-sequia-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Rec que neix a la resclosa dels Templers, al marge dret de la riera, i rega les terres de la zona del Temple (can Nofre, can Vilatort, can Famella, can Vernedes, etc.). El cap del rec es troba retallat a la roca i cobert per una gran llosa plana de pedra. En cas de necessitat, es pot aturar l'entrada d'aigua col·locant una llosa en la cara exterior (aixarnador). A uns 100 m riera avall hi ha un aixarnador fet d'obra, amb dues comportes de ferro, una que desvia l'aigua cap al rec i l'altra que la desvia de nou a la riera mitjançant un saltant. És un rec excavat al sòl, a cel obert, que pren diverses formes al llarg del seu recorregut. En alguns trams es troba excavat a terra, en altres està retallat a la roca. En alguns punts la seva base ha estat recoberta per llosetes ceràmiques. Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 08081-121 | Mosqueroles | Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 41.7337200,2.4355100 | 453056 | 4620366 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 518. | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75000 | Resclosa dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 250 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap al rec dels templers. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç. Les seves mides aproximades són 4 m de llargada, una 0,75 m d'amplada i uns 0,75 m d'alçada. | 08081-124 | Mosqueroles | 41.7344000,2.4355900 | 453063 | 4620442 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 934 | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75014 | A Fogars o tots putes o tots lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres | És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. | 08081-138 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 75018 | Oli d'escurçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-descurco | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | L'oli d'escurçó era un remei utilitzat antigament pels habitants de les masies del massís del Montseny per curar el tifus. Per elaborar-lo es ficava dins d'una ampolla plena d'oli, un escurçó viu amb molls i es deixava macerar. Per elaborar aquest oli només s'utilitzava l'escurçó de corbatí blanc i no pas l'escurçó comú ni les serps escurçoneres, presents també a la zona. | 08081-142 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75019 | Remei pels refredats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pels-refredats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | Antigament, a les masies del massís del Montseny, per curar els refredats s'elaborava un ungüent de segislat amb sucre. S'havia d'untar el pit amb l' ungüent i posar-hi a sobre un paper d'estrassa i un drap amb llana, a mode de pitet, lligat i calent. També es feia servir salsufragi. | 08081-143 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75020 | Remei per les galteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-les-galteres | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | Tradicionalment, la gent de les masies del massís del Montseny, per curar els malalts que tenien galteres utilitzaven llana de bast sense rentar. L'afectat trobava alleugeriment quan s'aplicava al coll i la sotabarbeta llana d'ovella suada i untada, ben lligada al voltant del coll. | 08081-144 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75021 | Dones d'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dones-daigua | - MESTRES I OÑÓS, APEL·LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.69-71. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, les dones d'aigua són éssers femenins que habiten a indrets d'aigua dolça, que poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són belles donzelles d'ulls clars, i llargues cabelleres daurades, que van nues o amb tuls transparents o túniques molt blanques. Hi ha qui diu que algunes d'elles tenen ales. No envelleixen i, tot i que no són immortals, poden arribar a viure mil anys. A la riba de la riera de Santa Fe se les pot veure els dies de lluna plena, estenent la seva roba. Es diu que si una persona aconsegueix robar una peça de roba, l'abundància entra a casa seva. Segons els boscaters del Montseny, si algú embruta la riba de la riera de Santa Fe, en un moment les Dones d'Aigua la netegen. | 08081-145 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75022 | El boscater i la seva dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscater-i-la-seva-dona | -MESTRES I OÑÓS, APEL•LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.98-99. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de Santa Fe vivia un matrimoni format per un boscater i la seva dona. Un dia la dona estava al llit de mort a punt d'expirar, però el boscater, que era molt brètol, la va deixar sola perquè havia d'anar a fer llenya. Quan va tornar a casa la dona ja era morta i en intentar ficar-la a la caixa, i no poder perquè aquesta era massa curta, va tallar els peus de la dona amb una destral. A Gualba va explicar el que havia passat, tot dient: 'i doncs, cóm havia de fer-ho?'. | 08081-146 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75023 | El Gorg Negre i l'Argemir de Penyacans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-largemir-de-penyacans | BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 88-89. | Segons la llegenda, l'Argemir de Penyacans era un jove i espavilat pastor que va treure a pasturar el ramat un dia d'estiu. Tenia tanta calor que va decidir banyar-se al Gorg Negre, tot i que sabia que era molt perillós. Es va despullar i, tot just a l'entrar a l'aigua, va sentir com una força desconeguda l'enfonsava cap al fons però, amb molts esforços, va poder agafar-se a una forta arrel de vern i va aconseguir salvar-se. Al vestir-se es va adonar que havia perdut al gorg l'anell de compromís que li havia regalat la seva promesa, l'Eulàlia de Ridaura, fent un gran esforç econòmic. Quan va explicar-li a la seva enamorada, aquesta es va disgustar molt però finalment el va perdonar. Temps després, l'Argemir va ser cridat a servir armes pel rei i, en una batalla contra els àrabs, va ser capturat i traslladat com a presoner a l'illa de Mallorca. Al cap de molt de temps de captiveri, el van traslladar a un altre indret de la mateixa illa i, durant el trajecte van parar a una font per veure aigua. L'Argemir, en fer el primer glop s'empassà un objecte que discretament es va treure de la boca i va comprovar, sorprés, que era l'anell de compromís que havia perdut al gorg. Mentrestant, l'illa patí una gran sequera i a l'Argemir se li acudí una brillant idea i va oferir al cabdill dels moros una solució a la sequera a canvi de la seva llibertat i la dels seus companys. El cabdill va acceptar i, com la solució consistia en que el deixés anar al Gorg Negre, a la seva terra, va enviar-lo amb un escamot de moros. A l'arribar, l'Argemir es va lligar a la cintura una gruixuda vidalba que penjava d'una freixa, es va tirar a l'aigua i al desembussar l'entrada del xuclador que estava completament obturada de fulles, immediatament Mallorca va tornar a tenir aigua. | 08081-147 | Penyacans | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75024 | El Mal Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-cacador | - RIBOT, P.; CAMPRUBI (1975) El Montseny. Barcelona: Edicions Destino. - BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 112. | Segons la llegenda, ja fa molt de temps, a l'ermita de Santa Fe del Montseny, s'estava celebrant missa amb gran multitud de feligresos. A peu de l'ermita hi havia un caçador en companyia dels seus gossos de caça escoltant la missa. En el moment solemne de la Consagració va passar una llebre, i el caçador va empaitar-la amb els seus gossos pel bosc. Degut a aquesta irreverència, va ser castigat a caçar eternament per l'espai i, sovint se senten lladrucs misteriosos pels boscos dels entorns. Aquesta història és molt popular gràcies al poema que en va fer Joan Maragall, pel qual li van concedir la Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de Barcelona, l'any 1896. | 08081-148 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75025 | En Poreras de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-poreras-de-fogars | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | En Poreras de Fogars de Montclús va trobar el diable, que es dedicava a espantar a la gent i a estirar el cordill dels que volien mesurar la profunditat del Gorg Negre, fent-los caure al gorg i ofegant-se. En Poreras va reunir un grup de veïns del poble, que estaven farts de les malifetes del diable, i van anar a trobar-lo en processó, duent tres creus i clamant: 'sin jam Numina preptia, fugite maleficia'. Van aconseguir fer fugir els dimonis a les Guilleries i a prop de Campins. | 08081-149 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75026 | Escampar la boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escampar-la-boira | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Al poble de la Costa hi havia la creença que fent bellugar les eines de tall, es tallava la boira i se la feia escampar. També es creia que si una noia ensenyava les cuixes, la boira s'avergonyia i se n'anava a corre cuita. | 08081-150 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75027 | La Creu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-parroquial | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Tradicionalment, quan moria algú, abans de l'enterrament, es col·locava al mort a l'entrada de la casa, i al darrera l'escolanet amb la Creu Parroquial. Segons antigues supersticions, si entraven la creu parroquial dins la casa, o aquesta tocava una de les parets, abans d'un any moria un dels seus habitants o bé una bèstia gran de la casa. | 08081-151 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75028 | La Dona Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-morta | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de la masia de Vimeners, a Riells i Viabrea, hi vivia una bruixa. Un dia, l'avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d'or. Des d'aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta. | 08081-152 | Santa Fe | 41.7791300,2.4703100 | 455981 | 4625389 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75030 | La Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-por | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició oral, quan venia la por a una casa on hi havia un malalt, aquest es moria. No se sabia ben bé què era, només que quan apareixia es produïa aquest catastròfic final. A la casa de Fontdecorts van posar una creu a la xemeneia per impedir que hi entrés la Por. | 08081-154 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75032 | Nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nens-trencats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició, per tal de curar un nen 'trencat', és a dir amb una hèrnia, calia anar a la roureda de Figueroles, a les 12 de la nit de Sant Joan. S'obria un roure i dos persones passaven al nen nou cops pel roure tot dient 'trencat te'l dono' i l'altre responia 'trencat te'l prenc'. Després enverinaven el roure i la criatura es curava. | 08081-156 | Figueroles | 41.7681300,2.4755500 | 456409 | 4624165 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75033 | El ball dels collidors de castanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-dels-collidors-de-castanyes | - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. | Al volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, es troba la transcripció musical del mestre Joan Tomàs i Parés del 'Ball dels collidors de castanyes de la Costa de Montseny', que havia estat recollida pel mossèn Frederic Martí i Albanell, rector de dita parròquia. Es tracta d'una dansa especial i pròpia únicament de la castanyada al poble de La Costa del Montseny. L'any 2007 el mestre de dansa catalana i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana, recuperà dit ball essent ballat en la Festa de la Costanyada. | 08081-157 | La Costa del Montseny | Joan Amades i Gelats (1890-1959): Fou un destacat etnòleg i folklorista, de formació autodidacta, que desplegà una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. Treballà com a conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les cent millors cançons populars (1949), Les diades populars catalanes (1932-49), Les cent millors rondalles populars (1953), Refranyer català comentat (1951) i les voluminoses obres Costumari Català (1950-56) i Folklore de Catalunya, en tres volums: Rondallística, Cançoner i Costums i creences. Joan Tomàs i Parés (1896-1967): Fou músic i folklorista, que treballà com a sots-director de l'Orfeó Català. És autor d'una destacada producció coral i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes. Va dur a terme una important tasca de recerca de cançons i melodies del folklore català, i la seva tasca és tan gran que se'l pot considerar com el més gran recol·lector de melodies populars de Catalunya. Joan Amades i Joan Tomàs van col·laborar molt estretament: el mestre Tomàs va estudiar i revisar la part musical de les obres de Joan Amades Folklore de Catalunya (Volum II, Cançoner), i el Costumari Català. Joan Serra i Vilamitjana És ballarí, coreògraf i investigador d'ampli coneixement en la dansa tradicional. És professor del Departament d'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Ciències de l'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Coreògraf, Mestre de Dansa i Director de l'Escola de Dansa i del Cos de Ball de l'Esbart Sant Cugat, i director de l'Aula de Dansa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut, entre d'altres, el premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya 1991 per la coreografia 'Les XV Cançons i Danses de F.Mompou' i el Premi a la millor Direcció en el Theatre Festival TIATF 1992 a Toyama (Japó). | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75034 | Cingles de Bovilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-bovilar | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els Cingles de Bovilar tenen un interessant relleu rocós, on destaca la flora i la fauna rupícola. Són un penya-segats espectaculars que separen el massís del Matagalls i el del Turó de l'Home. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Matagalls - Sant Marçal. En aquest punt s'uneix a la conca de la Tordera, el riu Riudeteix, que constitueix el sistema hídric de major interès biogeogràfic del vessant sud del massís del Matagalls. Es documenta la presència de Prunus lusitanica, llorer bord, espècie d'interès comunitari i especialment protegida en l'àmbit del Montseny, a més d'altres comunitats específicament protegides com ara les vernedes o les teixedes. d'altra banda, la cloenda de l'activitat extractiva dels esqueis de Bovilar permet l'aflorament i conservació d'elements d'especial interès geològic. | 08081-158 | cingles de Bovilar | 41.7835300,2.4069000 | 450715 | 4625912 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75036 | Sot de l'Infern, el Rifer o la riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-linfern-el-rifer-o-la-riera-de-ciuret | El Sot de l'Infern és un torrent que neix a 1.440 metres d'altitud, pròxim a Fontmartina, i que va canviant de nom segons els trams: més endavant rep el nom de riera de Ciuret, a les proximitats de Mosqueroles, passa a anomenar-se el Rifer, i finalment es coneix com a riera de Pertegàs, quan abandona el terme de Fogars de Montclús i entra al de Sant Esteve de Palautordera, a uns 200 m d'altitud sobre el nivell del mar. El torrent neix a un sot humit i ombrívol, que reuneix les condicions idònies per al desenvolupament del bosc de ribera, en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea), mentre falgueres i molses encatifen el sòl i les roques. | 08081-160 | Fogars de Montclús | 41.7627800,2.4361700 | 453132 | 4623592 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75037 | Esqueis de Santa Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueis-de-santa-helena | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els esqueis de Santa Helena formen un paisatge condicionat pel fort pendent, on destaquen de les formes del seu relleu, amb nombrosos monòlits, cingles i pedregars. La duresa del rocam intrusiu de gra fi, molt resistent a l'erosió, configura un escenari únic al Montseny. A les roques granítiques es constitueixen plenament diverses comunitats rupícoles, com Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale i Antirrhinum asariana, entre d'altres. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Turó de Morou - Santa Helena. | 08081-161 | Santa Helena | Sobre aquest indret, situat al final de les crestes que per Montllobar, el Turó Gros i Puig Sesolles, podria situar-se l'antic castell de Miravall, que juntament amb el castell de les Agudes, eren el centre històric primitiu dels vessants meridionals del Montseny. No es conserven vestigis visibles d'aquesta històrica fortalesa. | 41.7556100,2.4678800 | 455763 | 4622779 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75038 | La Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | La Tordera és un riu que neix al municipi de Montseny (Vallès Oriental), a la Font Bona, vora el coll de Sant Marçal, i desemboca al mar Mediterrani formant el delta de la Tordera, entre Blanes i Malgrat de Mar. Té una llargada de 61,5 km. És de règim exclusivament pluvial, i el cabal, sense reserves de neu, varia segons les pluges. El curs alt, que s'inicia aproximadament als 1.600 m d'alçada sobre el nivell del mar i es perllonga fins a Sant Celoni, es caracteritza pel seu modest cabal que transcorre per uns pendents bastant pronunciats, la llera estreta i bastant rocosa i unes aigües ràpides, ombrejades per un bosc de ribera en el que domina la verneda. El principal afluent per la dreta és la riera de Trentapasses o de Vilalba, amb les rieres de Vallgorguina i de Fuirosos. Els de l'esquerra són les rieres de Campins o de Pertegàs, de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda. | 08081-162 | La Tordera | El riu Tordera era ja conegut en època romana, tal com ho testifiquen alguns historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolomeu, malgrat que no coincideixen en el nom, essent potser el més emprat el de Flumen Tarnum. Durant l'època medieval es coneix com Tordaria o Torder. | 41.7399300,2.4071500 | 450702 | 4621071 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75038-foto-08081-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75038-foto-08081-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 75039 | Empedrat de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/empedrat-de-morou | Paratge extraordinari, pròxim als esqueis de l'empedrat de Morou, que brinda una sensacional panoràmica de la vall de Santa Fe, del Turó de l'Home, de les Agudes, del turó de Morou, de la Serralada de Marina i de la depressió vallesana. d'altra banda, aquest indret permet observar la seqüència de descomposició del granit fins a la formació del sòl, i també les diferents fases vegetals d'aquest procés (líquens, molses, herbassars, landes i bosc). | 08081-163 | Turó de Morou | 41.7690700,2.4803900 | 456812 | 4624267 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75039-foto-08081-163-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75040 | Les Agudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-agudes | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La muntanya de les Agudes, a 1.705 metres, es situa entre els municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Aquest àrea, que s'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes, conté un conjunt de paisatges d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on hi habiten diferents espècies de flora i fauna de característiques subalpines. El fort pendent d'aquesta àrea determina un mosaic d'ambients i comunitats amb un predomini de rocam, amb esqueis, cingles o pedregueres, fet pel qual la fageda s'hi desenvolupa amb dificultat i no constitueix un bosc dens ni alt; tan sols uns petits bosquets esclarissats. Dins d'aquest bosc creixen nombrosos exemplars de freixe, trèmol, grèvol, blada i roure de fulla gran. En destaca, la presència de teixos i de moixeres de guilla, espècies amb molt poca presència en el Montseny i de gran valor biogeogràfic. També es troben d'altres espècies rares, com ara la Saxifraga vayredana, la Saxifraga genesiana o l'Antirrhinum asarina. Als sectors obacs creixen les espècies de tendència subalpina, amb nombroses franges de megafòrbia al peu del rocam inclinat. Les característiques orogràfiques d'aquest indret fan de refugi natural de diverses espècies d'ocells nidificants, com l'àguila marcenca i l'aligot vesper. | 08081-164 | Les Agudes | 41.7893100,2.4439300 | 453796 | 4626533 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75041 | Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passavets | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa. | 08081-165 | Passavets | 41.7806300,2.4456200 | 453930 | 4625569 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75042 | Riera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera. | 08081-166 | Santa Fe del Montseny | 41.7740400,2.4657900 | 455602 | 4624827 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75043 | Roc Ramon o Roc d'en Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-ramon-o-roc-den-corbera | Aquest monòlit es troba a peu de la carretera BV-5114, a l'alçada del punt quilomètric 18,7 pocs metres abans del petit túnel, a la zona coneguda com la Costeu. Es tracta d'una espectacular agulla de pedra, que s'ha convertit en una de les icones que dóna la benvinguda al visitant a Santa Fe i marca l'inici del canvi de vegetació amb l'arribada del faig. Aquesta roca ha estat batejada amb diferent noms, però s'ha imposant el de Roc Ramon, en referència a l'impulsor de la construcció de la carretera que duu a Santa Fe. | 08081-167 | Santa Fe | Ramon Montaner i Vila, un ric editor barceloní, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfarràs de Sant Celoni l'any 1906, amb la intenció de construir un hotel de luxe al costat de l'ermita. Degut a la impossibilitat d'accedir a la vall amb mitjans de transport sense passar pel pas tradicional del coll de Santa Helena i, per tant, d'atreure visitants a l'hotel, Montaner va fer construir una carretera. Aquesta es va obrir a la zona de la Costeu, deixant al descobert monòlits com el Roc Ramon. | 41.7599100,2.4714700 | 456064 | 4623255 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75043-foto-08081-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75045 | Font de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ridaura | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 137. | La font de Ridaura es troba pròxima a la masia homònima, a l'ombra d'un castanyer. És una font arranjada i amb un petit cabal, emmarcada en un petit mur fet de pedres lligades amb morter. | 08081-169 | Can Ridaura | 41.7474100,2.4744300 | 456302 | 4621866 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75045-foto-08081-169-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081215. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75047 | Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lhome | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar. Aquest cim que s'alça entre coll Sesbasses i coll Pregon, culmina una carena que té les Agudes (1.703 m) a un extrem i el turó Gros (1.651 m) a l'altre, i constitueix un submassís que s'uneix al del Matagalls a través del coll de Sant Marçal, on neix la Tordera, principal riu del Montseny i que l'envolta d'oest a est. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. La reserva s'estén pel turó Gros (1651 m), amb el millor estatge subalpí supraforestal del massís, el serrat de les Saleres, amb un bosc mixt de faigs i avets, i Passavets. El vessant superior del turó de l'Home és un paisatge d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on habiten espècies en flora i fauna de característiques subalpina, especialment en els sectors més obacs. En aquesta zona hi ha diversos pous de neu. A l'àrea culminant, de fort pendent, la fageda es desenvolupa amb dificultat, constituint un bosc poc dens on domina el paisatge de roca, esqueis, cingles i pedregars. El turó de l'Home és un dels llocs més emblemàtics del massís i un excepcional mirador que permet observar una panoràmica que abasta bona part de Catalunya, des del cap de Creus fins a les muntanyes de Prades i, fins i tot, si el dia és molt clar, la serra de Tramuntana de la illa de Mallorca. | 08081-171 | Turó de l'Home | El Montseny era anomenat pels romans Monte signus, ja que la seva alçada i la relativa proximitat al mar era utilitzada per orientar les embarcacions. | 41.7765300,2.4348500 | 453032 | 4625119 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75048 | Turó de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-morou | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de Morou és una muntanya que assoleix 1.307 metres d'alçada, situada entre els municipis de Riells i Viabrea, a la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental. El conjunt del seu paisatge es troba condicionat pel fort pendent en gairebé la totalitat de la seva extensió, amb nombrosos monòlits i pedregars amb grans blocs. La seva situació a un indret molt humit propiciat per les boires de convecció de la marinada i per les pluges dels vents de llevant, el converteixen en un refugi biològic d'espècies muntanes de caràcter atlàntic. Es tracta d'una fageda on es combinen espais amb bosc espès, amb d'altres més esclarissats. Dins la fageda creixen plantes com Anemone nemorosa, i d'altres com Oxalis acetosella, Potentilla montana, Luzula sylvatica, Prenanthes purpurea, Helleborus viridis i Daphne mezereum, espècies atlàntiques. El bosc és atapeït on predomina el faig, amb algun peu aïllat de grèvol, avellaners, falguera femella (Athyrium filix-femina) i falguera mascle (Dryopteris filix-mas). Entre els peus de faig viuen plantes de les landes, com la bruguerola, i als fondals on la fageda és esclarissada, creixen plantes característiques d'espais amb gran humitat, com el Vaccinium myrtillus, espècie subalpina. A l'espai de contacte entre la fageda i l'alzinar creix una formació mixta, amb alzines, moixeres, roures de fulla gran, freixes, grèvols, blades, trèmols i faigs, on destaca la presència d'arbusts com la bruguerola, el bruc boal, el ginebre i el ginestell. A les roques viuen les comunitats rupícoles, com la Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale, Antirrhinum asarina, Rubus idaeus i Amelanchier ovalis. | 08081-172 | Turó de Morou | 41.7720800,2.4804400 | 456818 | 4624601 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75049 | Vall de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-santa-fe | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | La vall de Santa Fe ocupa una àrea d'uns tres quilòmetres de llargada on es distingeix tan sols una única unitat paisatgística. Està formada per diferents plans, com el de Santa Fe o el de Mulladius, el dels Ginebrons i el de l'Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, anomenada un tram més avall riera de Gualba. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà. Aquesta unitat paisatgística discorre per una vall amb pendents i desnivells no gaire pronunciats. La superfície forestal és molt densa, i dominada per la fageda. També hi viuen els grèvols, els lliris de neu i els narcisos. Al fons de la vall, on s'origina la riera de Gualba, creixen freixenedes, gatelledes i vernedes, que contrasten amb l'espessor dels faigs dels pendents del terreny. Cap al pla de l'Espinal i, enfilats a les Agudes, hi ha alguns avetars. Des de la presa es pot contemplar un significatiu contrast cromàtic, accentuat durant els mesos de tardor, quan apareixen les tonalitats marronoses de les fulles dels faigs. La bellesa de la vall de Santa Fe la converteixen en un indret de constant atracció turística. | 08081-173 | Santa Fe | 41.7720300,2.4663300 | 455645 | 4624603 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/