Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74958 | Bassa del molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Els vestigis de la bassa resten abandonats i coberts per la vegetació | Bassa situada al darrera del molí de Baix, a tocar de la casa anomenada La Farga. És de planta irregular i allargada, feta amb murs fets de pedra lligada amb morter i arrebossats. S'alimentava pel rec de la bassa del molí de Dalt, situat a una distància d'uns 500 m més amunt de la riera. Actualment la bassa resta abandonada i coberta per la vegetació, fet que dificulta la seva descripció. La seva cronologia es pot relacionar amb el moment de construcció del molí, a finals del segle XVII. | 08081-82 | La Farga | 41.7121200,2.4575800 | 454876 | 4617956 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74975 | Molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'un molí situat al davant de la Farga de Mosqueroles. Es tracta d'una estructura formada per dos cossos, el molí pròpiament dit i una casa adossada. L'edifici del molí és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha dos portals amb llinda i brancals de pedra, una d'elles amb la inscripció '1692'. A tocar d'una de les portes es conserva una mola. Al mig dels portals hi ha un passadís cobert i bastant llarg que duu al carcabà, que és cobert amb arc de rajol de mig punt ultrapassat. A l'interior del passadís hi ha quatre obertures, dos a banda i banda. | 08081-99 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7122600,2.4578400 | 454898 | 4617972 | 1692 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 244. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 74918 | La Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farga | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i coberta a dues vessants. Les dues façanes són diferents degut a les diverses remodelacions que ha sofert l'edifici al llarg del temps. La façana septentrional presenta elements estilístics barrocs i la façana de migjorn elements estilístics neoclàssics, amb la seva composició simètrica i la disposició de vuits i plens típica d'aquest estil. A la façana de migdia hi ha una inscripció: 'casa fundada per Antoni Marra el 1723. Restaurada per Isidre Marra el 1870, dirigida pel mestre d'obres Agustí Quero i Torras'. | 08081-42 | El Pertegàs | 41.7125200,2.4576700 | 454884 | 4618001 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74918-foto-08081-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74918-foto-08081-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74918-foto-08081-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Agustí Quero i Torras, mestre d'obres. | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 241. | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74996 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-0 | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Alguns trams del rec es troben colgats pels sediments | Rec situat entre el Molí de Dalt i el Molí de Baix de Mosqueroles; visible sota la casa de colònies de la Farga. És un rec excavat al sòl, amb un revestiment interior fet en pedra seca, construïda amb rierencs de tamany petit. És d'amplada variable tot i que la mida mitjana és de 0,5 m. En algun tram del seu recorregut, la paret serveix de base al camí que uneix el molí de Dalt amb el molí de Baix, i presenta una alçada de 2 m. La resclosa del rec pren l'aigua del Rifer. L'aigua sobrant del molí de Dalt era conduïda, a través del rec, fins a la bassa del molí de Baix. | 08081-120 | La Farga | 41.7126500,2.4564900 | 454786 | 4618016 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74907 | Mas d'Horta o Can Villena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dhorta-o-can-villena | XV-XVIII | Can Villena és una antiga masia situada a El Pertegàs. És una edificació de planta irregular, amb ampliació lateral, formada per planta i pis, i les cobertes tenen diferents graus de pendent. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i arrebossat a sobre. En destaquen les dos finestres gòtiques de la façana principal. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. | 08081-31 | Pertegàs | 41.7130900,2.4641700 | 455425 | 4618060 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 74888 | Can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-1 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú sense arrebossar. En destaca la façana principal, amb el seu portal amb brancals de pedra i arrancament d'arc coronat amb llinda plana de fusta, emmarcada entre dos grans contraforts de pedra. Les finestres són carrades, una d'elles amb brancals de pedra amb arrencament d'arc coronat. Al davant de la façana principal hi ha l'era, de forma circular i feta de rajols. | 08081-12 | El Pertegàs | 41.7132500,2.4596700 | 455051 | 4618081 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74888-foto-08081-12-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 931. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74977 | Molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | El mecanisme hidràulic de fusta es troba malmès | És un molí fariner situat a les proximitats del Molí de Baix, al marge de la riera de Rifer. Es tracta d'un edifici format per la casa del moliner, els coberts pel bestiar, i les dependències del molí pròpiament dit. És un edifici de planta rectangular, de dos pisos, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha un portal amb llinda de pedra i brancals de rajol. L'aigua sortia del molí mitjançant un rec, que uns pocs metres més enllà de la casa, es bifurcava. d'una banda, l'aigua anava a la riera, i de l'altra, anava al rec dels molins, que la conduïa cap al Molí de Baix. Conserva tot el mecanisme hidràulic que activava l'engranatge original: el carcabà, els rodets, les moles i bona part de les peces originals. En quant a la seva adscripció cronològica, per les seves característiques tipològiques podria correspondre al segle XVII. | 08081-101 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7132700,2.4559000 | 454737 | 4618085 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74959 | Bassa del molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | només es conserven els vestigis de la cara interna | Bassa de grans dimensions, situada a una terrassa de la riera, al damunt del molí de Dalt. La cara interna de l'antiga bassa era construïda amb pedra lligada amb morter i arrebossada. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada, 8 m d'amplada, i 12 m d'alçada màxima. Fa poc temps fou recuperada com a bassa. L'aigua que sobrava era conduïda fins a la bassa molí Baix. | 08081-83 | La Farga | 41.7132800,2.4555300 | 454706 | 4618086 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 74933 | Castell d'en Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-den-mateu | AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XX | Conjunt edificat d'arquitectura eclèctica, situat al Pertegàs, pròxim al Rifer, i envoltat per camps de conreu. Es tracta d'un conjunt fortificat format per diversos cossos afegits, de plantes i tamanys diversos que tanquen un espai destinat al jardí de la casa. En destaquen els merlets, els remats dentellats i les obertures neogòtiques, característiques de l'estil eclèctic. Fou construït l'any 1900 i la finca controlava set masoveries dels entorns. | 08081-57 | El Pertegàs | 41.7135600,2.4577400 | 454890 | 4618116 | 1900 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74909 | Casa Nova del Rifer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-rifer | AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XX | Edificació de planta irregular formada per diversos cossos annexos, situada a l'interior del recinte del castell d'en Mateu. L'edifici principal és de planta rectangular, de tres pisos, i coberta de teula àrab a dues vessants, de la que sobresurt una torre annexa de planta quadrada. Combina la maçoneria i la fàbrica de totxo, amb arcs, dintells en sardinell, i brancals i cantonades de fàbrica. Va ser construït l'any 1930 com a masoveria del Mas Rifer, sobre les quadres d'aquest. | 08081-33 | El Pertegàs | 41.7138500,2.4570500 | 454833 | 4618149 | 1930 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74909-foto-08081-33-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74902 | Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-2 | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XVII | Can Soler és una antiga masia situada a El Pertegàs. És un edifici de planta irregular, que consta de planta baixa i pis, ambcoberta asimètrica, a dues vessants. Està formada per dos cossos units, que comparteixen teulada. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra. Les finestres són de distribució irregular, de mides diverses i amb brancals i dintells de pedra carejada. El seu estat de conservació és bo, atès que fa diversos anys va ser objecte d'obres de reforma i restauració que van conservar la configuració original de la masia i dels elements associats a la mateixa, com l'era i els diversos pous. | 08081-26 | El Pertegàs | 41.7165300,2.4532500 | 454519 | 4618448 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74902-foto-08081-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74902-foto-08081-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 74878 | Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla-1 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XVII | Ca l'Illa és una masia de dimensions reduïdes i construcció simple, situada a la vall del Rifer, entre can Neula i can Paituví de Baix. És un edifici de planta rectangular, format per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra i les finestres són petites i emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i un arrebossat a sobre. En destaca la configuració de la façana principal i la seva composició simètrica. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV, tot i que el seu aspecte actual és resultat de les reformes posteriors. | 08081-2 | Riera del Rifer | 41.7188400,2.4477800 | 454066 | 4618707 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74878-foto-08081-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74878-foto-08081-2-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 75105 | Can Paituví de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paituvi-de-baix | AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XVI | Can Paituví de Baix és una petita masia situada a la vall del Rifer, a les proximitats de can Noguera. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Destaca la configuració de la façana principal, que està arrebossada i pintada, amb l'imponent portal d'entrada de pedra d'arc de mig punt. Les finestres són petites i encercades amb pedra carejada. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. | 08081-229 | Vall del Rifer | 41.7210100,2.4458300 | 453905 | 4618949 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75105-foto-08081-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75105-foto-08081-229-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 74895 | Can Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-1 | AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XV | Masia de grans dimensions situada al pla de Mosqueroles, a prop de la riera del Rifer. És una construcció formada per diversos cossos, corresponents a les ampliacions de la casa al llarg del temps. És de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. Les façanes són de pedra lligada amb morter amb pedres cantoneres desbastades. Va ser objecte d'unes obres de reforma, que van permetre conservar l'estructura i els elements arquitectònics originals, tot afegint d'altres elements com la pedra treballada, les reixes de seguretat, els porxos amb llata, contrallata i rajola decorada. | 08081-19 | Vall del Rifer | 41.7213600,2.4448800 | 453826 | 4618989 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74895-foto-08081-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74895-foto-08081-19-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 75083 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-6 | XVII | Aquesta petita masia de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant. La factura de les façanes és de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com de finestres, es troben limitades per carreus de dimensions més grans que actuen tant d'element constructiu de reforçament com d'element decoratiu arquitectònic. Les obertures es distribueixen de forma irregular per la façana. Es troba en bon estat de conservació ja que ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment. | 08081-207 | Vall del Rifer | 41.7226700,2.4444000 | 453787 | 4619134 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75083-foto-08081-207-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 74968 | Can Garneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garneu | XVII | Recentment restaurada. | Can Garneu és una masia situada a les proximitats del nucli de Mosqueroles. Està formada per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants, una porta central amb dues finestres disposades de forma geomètrica a la part baixa i tres finestres a la part de dalt. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, actualment sense arrebossat. Ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment . | 08081-92 | Mosqueroles | 41.7235800,2.4458400 | 453908 | 4619235 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74968-foto-08081-92-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 74901 | Can Salvanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvanya | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XVIII | Masia d'aspecte singular situada al pla de Mosqueroles, a la vessant de Santa Magdalena. Es tracta d'un edifici de planta irregular format per una antiga masia i diversos cossos adossats, cadascun d'ells amb cobertes independents. La tècnica constructiva emprada són els murs de paredat comú, arrebossats i pintats. El curiós aspecte actual és el resultat de les diverses obres de reformes i ampliacions de les que ha estat objecte la masia al llarg del temps. En destaca la façana sobresortint, a la que s'hi accedeix a través d'un baluard. La façana principal amaga els pendents de coberta. Les diferents ampliacions, com la galeria porxada i els diversos annexos, han modificat la fisonomia primitiva de l'antiga masia. | 08081-25 | Pla de Santa Magdalena | 41.7237100,2.4412000 | 453522 | 4619252 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74901-foto-08081-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74901-foto-08081-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 74988 | Pla de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-santa-magdalena | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | II-I aC | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic ibèric d'època republicana (segles II i I a. C), als camps de conreu situats al voltant de l'església de Santa Magdalena. Segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia) es van recollir diversos fragments de ceràmica, que foren classificats d'època iberoromana. No s'han localitzat estructures associades a les troballes, tot i que podrien quedar restes al subsòl. Degut a que durant la visita a aquest indret els camps es trobaven sembrats, solament es va poder localitzar un petit fragment aïllat de ceràmica comuna ibèrica. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08081-112 | Santa Magdalena | 41.7241300,2.4377600 | 453236 | 4619300 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar a les proximitat de Santa Magdalena. Només una intervenció arqueològica pot determinar la localització exacta del jaciment, si és que encara es conserva. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74974 | Forn de rajols de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-de-can-valls | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | La vegetació que creix al seu interior malmet els vestigis que encara es conserven | Forn de rajols situat a la serra de can Valls, pròxim a la masia. L'estructura és de planta rectangular i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Les seves mides aproximades són 6 m de llargada i 3,5 m d'amplada. Els murs són fets de pedres lligades amb morter de calç, amb un revestiment interior de rajols, a mode de doble mur. Conserva les dues boques d'enfornar a la part frontal, amb unes mides aproximades d'1 m d'amplada i 1,5 m de llargada, amb la part superior feta de pedra disposada en forma de plec de llibre. Són separades per una pilastra d'uns 0,5 m de gruix, i s'estrenyen cap a l'interior del forn, on fan uns 0,35 m d'amplada. | 08081-98 | Can Valls | 41.7245800,2.4505900 | 454303 | 4619343 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74974-foto-08081-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74974-foto-08081-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74974-foto-08081-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 454398, 454398, 4619547 | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 930. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 74927 | Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-mosqueroles-o-sant-marti-de-baix | <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey). - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1987) 'Santa Magdalena de Mosqueroles'. Monografies del Montseny, 2. Viladrau: Amics del Montseny, p. 37-44. - PLADEVALL I FONT, A. (1989) 'El monestir de Sant Marçal del Montseny'. Monografies del Montseny, 4. Viladrau: Amics del Montseny, p.19-21. - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.48.</p> | XII | l'estructura necessita mesures de conservació i restauració per tal d'aturar el procés de degradació que pateix | <p>L'església de Santa Magdalena de Mosqueroles, abans anomenada Sant Marçal de Baix, està emplaçada prop del poble de Mosqueroles, en un petit altiplà entre les depressions de la riera de Rifer i de la Tordera. És un edifici de planta basilical, erigit entre finals del segle XI i inici del segle XII, amb tres naus, encapçalat per un absis i dues absidioles de planta semicircular. Cada una acull un altar, dedicats a Santa Magdalena, Sant Gil i Sant Marçal respectivament. El fet que la planta tingui molta amplada en relació amb la seva llargada, podria relacionar-se amb una reforma posterior, corresponent a la construcció d'una nova façana que tanca les naus primitives, atès que l'actual no té relació amb la resta de l'edifici. A l'interior la nau central es cobreix amb volta de canó seguit de perfil apuntat, i les naus laterals i les absidioles són cobertes amb volta de quart d'esfera d'aparell vist. En destaquen l'arc en gradació de l'absis central i les finestres de doble esqueixada centrades a cada absis. L'aparell dels murs és de carreus de pedra llossenca de mida petita, però força regulars, a excepció de la façana principal, que és arrebossada modernament. La teulada és única per a les tres naus, d'una sola tirada; la nau central és apuntada, i les laterals amb arcs torals de mig punt disposats en sentit transversal. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un petit pati tancat, i a la façana de migdia un rudimentari contrafort de pedra. Perpendicular a la façana principal es localitzen els vestigis d'una edificació en estat ruïnós, que podrien correspondre a l'habitatge dels donats i ermitans. L'església fou objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat. És un dels exemplars romànics més notable del Vallès Oriental.</p> | 08081-51 | Mosqueroles | <p>Segons la documentació antiga, l'any 1100, Arnau, prior del monestir de Sant Marçal de Montseny, va endegar la construcció d'una nova església i monestir prop de Mosqueroles, amb la voluntat de traslladar la comunitat de monjos; però l'any 1104, el bisbe de Vic, Arnau de Malla, i el bisbe de Girona, Bernat Umbert, fill dels senyor de les Agudes, patrons de Sant Marçal, els obligaren a regressar a Sant Marçal, i es va frustrar l'intent d'acabar aquesta important església, on manca la tramada a la part de ponent. Almenys des de l'any 1209, l'absis central era dedicat a Santa Magdalena i els absis secundaris a Sant Marçal i Sant Gil. Els senyors del proper Castell de Montclús i senyors també del lloc, foren els principals protectors d'aquesta església. Tot i que a alguns documents se l'anomenava monestir, Santa Magdalena no va acollir mai cap comunitat monàstica. En canvi, des del 1214 l'església va disposar d'una confraria de devots regida per un sacerdot sota la protecció de Sant Marçal. La confraria disposava d'un gran nombre d'afiliats, des de nobles a petits pagesos, i una notable dotació de rendes i masos repartits entre les parròquies de Sant Esteve de Palautordera, Mosqueroles, Fogars del Montseny i el poble del Montseny. El prior d'aquesta confraria vivia a la casa, ara en ruïnes, situada al nord-oest de l'església, i era el president dels deodats i clergues que hi eren acollits. Al segle XV, la decadència del monestir primitiu i el descens de la influència de la confraria pròpia, d'acord amb la despoblació del país, van fer que l'església quedés en estat ruïnós. L'any 1642 es va restaurar la nau central i es va fer una nova façana, però les altres dues naus van esdevenir dependències agrícoles del mas Ferrer. Finalment, l'església va ser objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat, per part del seu propietari, el mateix que el de can Ferrer.</p> | 41.7247400,2.4365300 | 453134 | 4619369 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081168. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 74984 | Casa del prior de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-prior-de-santa-magdalena | XVIII | Es troba en estat ruïnós | Restes d'una edificació situada en perpendicular a la façana de l'església de Santa Magdalena, a la seva banda nord-oest. Es tracta dels vestigis d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç i arrebossats. Es conserva la seva façana principal, de la que destaca el portal amb dovelles de pedra. No resten dempeus ni la coberta ni el pis superior. El seu estat de conservació és dolent, atès que es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. Podrien correspondre a les restes de l'antic habitatge del dels donats i ermitans, o del prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal, que hauria estat habitat també amb posterioritat. | 08081-108 | Santa Magdalena | 41.7247900,2.4363600 | 453120 | 4619374 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74984-foto-08081-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74984-foto-08081-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 74905 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-9 | AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XV-XX | Conjunt d'edificacions de configuració homogènia, construïdes al voltant d'una antiga masia. És el resultat de les diverses ampliacions de la casa i els seus annexos al llarg dels segles. l'edifici principal, que té adossat un cos a la banda nord-oest i un altre al sud-est, és de planta rectangular. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç i arrebossades. A la façana principal destaca l'imponent portal d'entrada de pedra d'arc de mig punt i la finestra gòtica situada sobre la porta. Les obertures, distribuïdes irregularment, són de tamanys diversos. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. | 08081-29 | Serra de can Valls | 41.7252600,2.4496700 | 454227 | 4619419 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74905-foto-08081-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74905-foto-08081-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74905-foto-08081-29-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 74877 | Ca l'Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | Ca l'Albert és una masia situada a les proximitats de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular, amb tres alçades per la part posterior, i dos pel camí d'accés. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta a dues vessants. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra, i les finestres són petites i encercades amb pedra carejada. En destaca la configuració de la façana principal, d'aspecte enrevessat, que combina diferents elements de la masia típica -arcades, galeries, torre-. | 08081-1 | Pla de Santa Magdalena | 41.7258900,2.4347900 | 452990 | 4619497 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74877-foto-08081-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74877-foto-08081-1-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081002. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74970 | Forn de calç de can Valls o Forn Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-valls-o-forn-gran | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | Es troba abandonat i parcialment destruït | Forn de calç, parcialment destruït, de planta circular i ovalada i secció troncocònica invertida, excavada al sòl natural. Es troba situat al sot del Còdol, a prop de la masia de can Valls. Està format per una estructura construïda amb pedres de la zona lligades amb morter de calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila utilitzada com element aïllant. També en forma part una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions, i unes mesures aproximades de 3 m d'alçada, 3,2 m de diàmetre intern de base, i 2 m d'obertura superior de l'ull. Actualment es troba abandonat, a un indret embardissat i difícil d'accedir, fet que dificulta la seva descripció. La vegetació que creix al seu interior malmet els vestigis de l'estructura. La seva adscripció cronològica és força difícil ja que ja que aquest tipus de construccions s'utilitzaven des d'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de calç. | 08081-94 | Can Valls | El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7259500,2.4503600 | 454285 | 4619495 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A les fotografies no es pot apreciar amb claredat l'estructura perquè l'indret on es situa es trobava completament embardissat en el moment de la visita. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 74966 | Creu de terme de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mosqueroles | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | És una creu de terme situada a l'entrada del poble de Mosqueroles, al camí del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de fulles, coronat per una creu de ferro. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. | 08081-90 | Mosqueroles | 41.7261000,2.4450300 | 453842 | 4619515 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 74981 | Trull de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-valls | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII | Les estructures es troben força malmeses | Restes d'un trull d'oli situat al capdamunt del petit turó proper a can Valls. És tracta d'un conjunt format pel trull pròpiament dit, la foganya i la bassa. Es conserva la pedra del trull, la sotamola, els encaixos de ferro i la barra horitzontal de fusta on s'estacava l'animal, per tal de fer rodar la mola superior, aixafant-ne així les olives per obtenir-ne l'oli de la primera premsada. La mola superior, d'1 m de diàmetre i 0,45 m d'amplada, es troba col·locada al damunt de la sotamola, que presenta les vores enlairades, per evitar que l'oli es vessés. La bassa és de planta rectangular i s'omple amb l'aigua provinent de la font-mina. Aquesta aigua era conduïda a la foganya o forn, situada a nivell inferior, a través d'una canalera de terrissa. A la foganya, de la que encara romanen dempeus les restes d'un mur fet de pedres lligades amb morter de calç, s'escalfava l'aigua que sortia ja calenta mitjançant una aixeta, que encara es conserva, per a mullar les espartines plenes de l'oli. L'aigua sobrant anava a parar a una altra bassa a nivell inferior. També es conserven dues basses de pedra, de secció circular recobertes de rajola, sota un cobert de petites dimensions format per un embigat de fusta i teules. Es situen l'una a tocar de l'altre, i una d'elles a un nivell una mica inferior a l'altre, per tal de fer-les servir per a decantar i recollir l'oli de la primera premsada. | 08081-105 | Can Valls | 41.7261000,2.4491400 | 454184 | 4619513 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74879 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia situada al límit del terme, a tocar del municipi de Sant Esteve de Palautordera, a la vessant de la Tordera. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Els murs són de pedra vista. Hi ha dues portes d'entrada amb carreus de pedra a la façana principal, i les finestres són també de pedra carejada. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment. | 08081-3 | Pla de Santa Magdalena | 41.7263200,2.4316000 | 452725 | 4619547 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74879-foto-08081-3-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081011. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74886 | Can Ferrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | XV-XVIII | Can Ferrers és una masia situada a les proximitats de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants i, contràriament a l'arquetipus d'aquestes construccions, els pendents desguassen cap a les façanes llargues en comptes de fer-ho cap a les curtes. Els murs són de paredat comú arrebossat. La porta d'entrada és d'arc de mig punt revestida en pedra i les finestres són revestides amb carreus de pedra desbastada. Destaca un antic rellotge de sol amb una inscripció, situat a la façana principal. És originària del segle XV, tot i que el seu aspecte actual correspon a les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. | 08081-10 | Mosqueroles | 41.7272100,2.4355000 | 453050 | 4619643 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 75007 | Monument a la família Patxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-patxot | XX | Monòlit situat a l'inici del Passeig Mariona, davant del Local homònim. Està format per un sol bloc de pedra, i la part del mig presenta una filera amb incisions allargades i profundes. La resta de la pedra no presenta cap més tractament en tota la superfície. A la part inferior hi ha una placa metàl·lica on hi ha escrit: 'Mosqueroles agraeix a la família Carreras-Patxot la donació d'aquests terrenys per l'esplai del poble. Inauguració del Passeig i Plaça Mariona'. | 08081-131 | Mosqueroles | 41.7273100,2.4428300 | 453660 | 4619650 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75007-foto-08081-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75004 | Arrossada popular de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrossada-popular-de-fogars | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | L'últim diumenge de setembre, a migdia, es celebra anualment l'Arrossada Popular a les Feixes de Fogars. Durant la festa s'organitza un concert i ball, i d'altres activitats, com la ballada de gegants. Antigament, el dia 26 de setembre es celebrava la Festa Major de Fogars en honor a Sant Cosme i Sant Damià, venerats a l'església parroquial de Sant Cristòfol. Amb motiu de la important davallada demogràfica que va patir Fogars al segle XX, es va acabar perdent. L'any 1978 la festa es va reconvertir en aplec, i va passar a celebrar-se el quart diumenge de setembre. L'any 1979, un grup de persones, anomenats actualment Col·lectiu d'Arrossaires de Fogars, es van unir per tal de recuperar l'antiga festa i van organitzar una missa, una ballada de sardanes i un dinar popular. Amb el temps, el dinar va passar a ser una paella, que és la que finalment va donar nom a la festa, la qual té un gran èxit d'assistència. | 08081-128 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75004-foto-08081-128-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 21. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75006 | Festa de la Mare de Déu dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-dels-angels | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | El primer diumenge del mes d'agost es celebra anualment la festa de la Mare de Déu dels Àngels. La parròquia de Sant Esteve de la Costa organitza els actes religiosos i un grup de veïns del poble organitza el sopar de germanor. Hi participen al voltant d'un centenar de persones. L'acte festiu comença al vespre, amb una missa, a la que segueix una processó amb torxes pel poble de La Costa, i finalitza amb el sopar de germanor a la plaça de l'església, amenitzat amb música en viu. La processó és un dels actes més destacats de la festa. Surt de l'església parroquial un cop acabada la missa del vespre, i està encapçalada per la imatge de la Mare de Deu dels Àngels, i acompanyada per un gran nombre de persones que duen les torxes enceses. El recorregut de la processó pel poble acaba, novament, a l'església parroquial. La festa es va començar a celebrar l'any 1950, quan mossèn Ramon Viver, rector de la parròquia en aquells moments, va localitzar la imatge de la Mare de Déu dels Àngels a Barcelona, la qual havia desaparegut durant la Guerra Civil. Un cop recuperada, es va dur primer a l'ermita de Sant Roc i des d'allà, en processó, fins a l'església de Sant Esteve de la Costa. La festa commemora aquest fet. | 08081-130 | Sant Esteve de la Costa | Durant Guerra Civil va desaparèixer de l'església de Sant Esteve de la Costa, la imatge gòtica de la Mare de Déu dels Àngels. Fou localitzada a Barcelona anys després pel rector de la parròquia, que la recuperà i la portà primer a l'ermita de Sant Roc i des d'allà, es va dur en processó fins a l'església de Sant Esteve de la Costa. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 6 (processó torxes) i 14 (Festa de la Mare de Déu dels Àngels). | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75008 | Festa del Roser de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | El primer cap de setmana del mes de maig es celebren anualment les Festes del Roser de Mosqueroles, patrona del poble. S'organitzen diverses activitats de caràcter lúdic i festiu com la representació d'obres de teatre, la popular baixada d'andròmines, on els participants presenten els vehicles creats per ells mateixos, tallers infantils, els campionats de futbolí i de ping-pong, un sopar popular amb ball de nit, la disco mòbil, etc. L'església parroquial de Sant Martí celebra durant aquesta festivitat diversos actes religiosos en honor a la Verge del Roser, venerada a la parròquia des de l'any 1588. Es fa la repicada general de campanes i la celebració de la missa de veneració a la imatge de la Mare de Déu del Roser, on es canten els goigs, amb la participació d'alguna coral, i es beneeixen les roses i espigues repartides entre els feligresos. | 08081-132 | Mosqueroles | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75008-foto-08081-132-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 19. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75009 | Festa Major de La Costa del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-costa-del-montseny | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. - PORTALS CASANOVAS, J. (2001). 'La Costa del Montseny. Cinquanta anys de Festa Major'. La Costa del Montseny, Associació cultural Saüc. | XX-XXI | El segon cap de setmana del mes d'agost, es celebra anualment la Festa Major de La Costa. És organitzada per un grup de veïns del poble i subvencionada per l'ajuntament de Fogars de Montclús. Durant la festa, que dura tres dies, es duen a terme diverses activitats lúdiques i festives com la Nit Golfa amb espectacles i música, ball, activitats infantils, sopar popular i cinema. Antigament, es celebrava el primer diumenge de setembre, però a partir de l'any 1931 va passar al segon diumenge d'agost. Un dels actes més tradicionals de la festa major era la processó en honor del patró de la parròquia de Sant Esteve, que va deixar de celebrar-se a principis dels anys 1970. La festa començava primer amb l'ofici religiós; a la sortida es feia un cercavila solemne i, al arribar a la plaça, es prenia el vermut i començava la Dansa, que constava de cinc balls. Després, el dinar de Festa Major. A la tarda, el rosari i, en acabat, el Ball de tarda, amb vuit balls. A la nit, a la plaça vella, el Sarau, eren setze balls que s'allargaven fins a la matinada. | 08081-133 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75009-foto-08081-133-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 13 (Festa Major) i 254 (processó). | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75010 | Festa Major del Pertegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pertegas | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | La festa major d'El Pertegàs és de creació moderna i es celebra anualment el tercer cap de setmana del mes de juliol. És organitzada per un grup de veïns d'El Pertegàs. Es va celebrar per primer cop l'any 1980; l'any 1995 es va anular fins a l'any 1998, quan es va tornar a reprendre. Durant els primers anys es celebrava a cal Rei, començava el dissabte al matí amb un esmorzar popular, i continuava al vespre amb un ball amb orquestra. El diumenge hi havia esmorzar i dinar popular, seguits d'activitats infantils i cantada d'havaneres al vespre. Temps després es van fer les diverses activitats festives a diferents llocs de la zona. Actualment la festa es celebra a l'espai del Centre d'Informació de Fogars de Montclús, i consisteix en un sopar popular seguit del ball de festa major. | 08081-134 | El Pertegàs | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75010-foto-08081-134-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 92. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75011 | Festa Major de Sant Martí de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | El segon cap de setmana de novembre es celebra, anualment, la Festa Major de Sant Martí de Mosqueroles en honor al patró del poble, Sant Martí. Es celebra en dissabte, pels volts de Sant Martí. És una festivitat religiosa on, a més dels actes litúrgics, s'organitza un sopar popular amb música i ball de nit, i d'altres activitats lúdiques i festives. Comença al matí amb la celebració dels actes litúrgics a l'església parroquial de sant Martí. Al vespre es celebra un sopar popular, amb música i ball de nit, i d'altres activitats. | 08081-135 | Mosqueroles | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75011-foto-08081-135-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 18. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75012 | La Costanyada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costanyada | - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. | XX-XXI | Segons la tradició, al Montseny era costum per les darreries del mes d'octubre, la celebració de la Festa de la Castanya, on es menjava, bebia i ballava a l'entorn d'una foguera. Des de l'any 1996, cada 31 d'octubre, al poble de La Costa del Montseny es celebra la Costanyada. La festa s'inicia amb l'encesa d'un gran foc, a la plaça de l'Església, al voltant del qual es fa el sopar popular, i es fa el sorteig una cassola 'plena del que hi hagi', a més de dos 'castanyots'. La festa finalitza amb un concert. El volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, recull la celebració que es feia a La Costa en aquestes dates. El darrer dia de la collita de castanyes es feia una competició per agafar la castanya més grossa i, a mitja tarda, s'escollia entre aquestes la reina de les castanyes. Es cremava una foguera per torrar les castanyes, i es tirava la reina al foc sense tallar-ne la capça. Per efecte de l'escalfor la castanya esclatava i marcava la fi de la feina. La gent s'asseia al voltant de la foguera i després de menjar i beure ballaven una dansa, pròpia únicament d'aquesta festa, que anomenaven 'la Castanya'. Si el que havia trobat la reina era una dona, hi havia la creença que durant l'any següent manarien les dones, i eren aquestes les que tenien dret d'escollir els balladors, que no podien refusar-les, i a més, els homes havien de pagar el vi de la castanyada. Si el que trobava la reina era un home, es produïa tot el contrari: elles pagaven el beure i ells escollien les balladores. | 08081-136 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75012-foto-08081-136-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 75014 | A Fogars o tots putes o tots lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres | És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. | 08081-138 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 75015 | Passejada del Senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passejada-del-senglar | Font: Ajuntament de Fogars de Montclús | XXI | És una caminada nocturna que recorre aproximadament 11 quilòmetres en dues hores i mitja, per camins bosquerols. És una activitat recent que es celebra el tercer divendres del mes d'agost. L'itinerari, de dificultat mitjana, és apte per a gairebé totes les edats i, al no estar il·luminat, és necessari l'ús de llanternes. Hi ha diversos punts d'avituallament al llarg del recorregut. S'inicia al vespre i finalitza amb l'entrega d'un petit guardó i una botifarrada popular. | 08081-139 | Per diversos camins que transcorren pel terme municipal | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75015-foto-08081-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 75016 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-2 | VILÀ I VIÑAS, S. (2000). 'Els pastorets de La Costa del Montseny'. La Costa del Montseny. | XX-XXI | Antigament a l'església de Sant Esteve s'interpretava una petita obra anomenada El Rabadà i, anys més tard, a l'entrada de l'Hostal de la Costa, Els Pastorets. Temps després, la funció es representava al patronat parroquial de la Costa, però aquest acte es va abandonar fins que es va construir el nou local municipal. Va ser llavors quan es van reprendre les representacions dels Pastorets d'en Josep Maria Folch i Torres i d'en Lluís Millà. Finalment, l'any 2000 Salvador Vilà i Viñas va escriure 'Els Pastorets de La Costa'. Aquesta obra té un toc d'humor planer i senzill, tocant a còmic, i els personatges tenen un caràcter del tot humà, que trenquen amb el valor espiritual quasi diví d'alguns d'ells. Posteriorment va ser revisada i ampliada i es va estrenar definitivament el dia de Nadal de l'any 2001 en el Local Municipal de La Costa del Montseny, per la 'Colla d'Els Pastorets de La Costa'. | 08081-140 | La Costa del Montseny | Els Pastorets són una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. Són un entremès o drama popular en que es representa l'adoració de Jesús pels pastors. Els orígens del gènere es troben en els drames religiosos medievals. Els textos més antics d'aquest tipus de teatre daten del segle XV. A la fi del segle XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d'anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant el segle XIX: Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina, l'any 1887, i El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga de Federic Soler 'Pitarra', l'any 1901. Fou a finals del segle XIX, quan Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d'Assís Picas i Pons i especialment Josep Maria Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l'actualitat. Des d'aleshores un gran nombre d'autors han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets. La majoria de les representacions són a càrrec dels grups de teatre amateur. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75016-foto-08081-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75018 | Oli d'escurçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-descurco | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | L'oli d'escurçó era un remei utilitzat antigament pels habitants de les masies del massís del Montseny per curar el tifus. Per elaborar-lo es ficava dins d'una ampolla plena d'oli, un escurçó viu amb molls i es deixava macerar. Per elaborar aquest oli només s'utilitzava l'escurçó de corbatí blanc i no pas l'escurçó comú ni les serps escurçoneres, presents també a la zona. | 08081-142 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75019 | Remei pels refredats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pels-refredats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | Antigament, a les masies del massís del Montseny, per curar els refredats s'elaborava un ungüent de segislat amb sucre. S'havia d'untar el pit amb l' ungüent i posar-hi a sobre un paper d'estrassa i un drap amb llana, a mode de pitet, lligat i calent. També es feia servir salsufragi. | 08081-143 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75020 | Remei per les galteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-les-galteres | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | Tradicionalment, la gent de les masies del massís del Montseny, per curar els malalts que tenien galteres utilitzaven llana de bast sense rentar. L'afectat trobava alleugeriment quan s'aplicava al coll i la sotabarbeta llana d'ovella suada i untada, ben lligada al voltant del coll. | 08081-144 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75021 | Dones d'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dones-daigua | - MESTRES I OÑÓS, APEL·LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.69-71. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, les dones d'aigua són éssers femenins que habiten a indrets d'aigua dolça, que poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són belles donzelles d'ulls clars, i llargues cabelleres daurades, que van nues o amb tuls transparents o túniques molt blanques. Hi ha qui diu que algunes d'elles tenen ales. No envelleixen i, tot i que no són immortals, poden arribar a viure mil anys. A la riba de la riera de Santa Fe se les pot veure els dies de lluna plena, estenent la seva roba. Es diu que si una persona aconsegueix robar una peça de roba, l'abundància entra a casa seva. Segons els boscaters del Montseny, si algú embruta la riba de la riera de Santa Fe, en un moment les Dones d'Aigua la netegen. | 08081-145 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75022 | El boscater i la seva dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscater-i-la-seva-dona | -MESTRES I OÑÓS, APEL•LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.98-99. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de Santa Fe vivia un matrimoni format per un boscater i la seva dona. Un dia la dona estava al llit de mort a punt d'expirar, però el boscater, que era molt brètol, la va deixar sola perquè havia d'anar a fer llenya. Quan va tornar a casa la dona ja era morta i en intentar ficar-la a la caixa, i no poder perquè aquesta era massa curta, va tallar els peus de la dona amb una destral. A Gualba va explicar el que havia passat, tot dient: 'i doncs, cóm havia de fer-ho?'. | 08081-146 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75023 | El Gorg Negre i l'Argemir de Penyacans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-largemir-de-penyacans | BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 88-89. | Segons la llegenda, l'Argemir de Penyacans era un jove i espavilat pastor que va treure a pasturar el ramat un dia d'estiu. Tenia tanta calor que va decidir banyar-se al Gorg Negre, tot i que sabia que era molt perillós. Es va despullar i, tot just a l'entrar a l'aigua, va sentir com una força desconeguda l'enfonsava cap al fons però, amb molts esforços, va poder agafar-se a una forta arrel de vern i va aconseguir salvar-se. Al vestir-se es va adonar que havia perdut al gorg l'anell de compromís que li havia regalat la seva promesa, l'Eulàlia de Ridaura, fent un gran esforç econòmic. Quan va explicar-li a la seva enamorada, aquesta es va disgustar molt però finalment el va perdonar. Temps després, l'Argemir va ser cridat a servir armes pel rei i, en una batalla contra els àrabs, va ser capturat i traslladat com a presoner a l'illa de Mallorca. Al cap de molt de temps de captiveri, el van traslladar a un altre indret de la mateixa illa i, durant el trajecte van parar a una font per veure aigua. L'Argemir, en fer el primer glop s'empassà un objecte que discretament es va treure de la boca i va comprovar, sorprés, que era l'anell de compromís que havia perdut al gorg. Mentrestant, l'illa patí una gran sequera i a l'Argemir se li acudí una brillant idea i va oferir al cabdill dels moros una solució a la sequera a canvi de la seva llibertat i la dels seus companys. El cabdill va acceptar i, com la solució consistia en que el deixés anar al Gorg Negre, a la seva terra, va enviar-lo amb un escamot de moros. A l'arribar, l'Argemir es va lligar a la cintura una gruixuda vidalba que penjava d'una freixa, es va tirar a l'aigua i al desembussar l'entrada del xuclador que estava completament obturada de fulles, immediatament Mallorca va tornar a tenir aigua. | 08081-147 | Penyacans | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75024 | El Mal Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-cacador | - RIBOT, P.; CAMPRUBI (1975) El Montseny. Barcelona: Edicions Destino. - BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 112. | Segons la llegenda, ja fa molt de temps, a l'ermita de Santa Fe del Montseny, s'estava celebrant missa amb gran multitud de feligresos. A peu de l'ermita hi havia un caçador en companyia dels seus gossos de caça escoltant la missa. En el moment solemne de la Consagració va passar una llebre, i el caçador va empaitar-la amb els seus gossos pel bosc. Degut a aquesta irreverència, va ser castigat a caçar eternament per l'espai i, sovint se senten lladrucs misteriosos pels boscos dels entorns. Aquesta història és molt popular gràcies al poema que en va fer Joan Maragall, pel qual li van concedir la Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de Barcelona, l'any 1896. | 08081-148 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75025 | En Poreras de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-poreras-de-fogars | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | En Poreras de Fogars de Montclús va trobar el diable, que es dedicava a espantar a la gent i a estirar el cordill dels que volien mesurar la profunditat del Gorg Negre, fent-los caure al gorg i ofegant-se. En Poreras va reunir un grup de veïns del poble, que estaven farts de les malifetes del diable, i van anar a trobar-lo en processó, duent tres creus i clamant: 'sin jam Numina preptia, fugite maleficia'. Van aconseguir fer fugir els dimonis a les Guilleries i a prop de Campins. | 08081-149 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75026 | Escampar la boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escampar-la-boira | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Al poble de la Costa hi havia la creença que fent bellugar les eines de tall, es tallava la boira i se la feia escampar. També es creia que si una noia ensenyava les cuixes, la boira s'avergonyia i se n'anava a corre cuita. | 08081-150 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75027 | La Creu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-parroquial | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Tradicionalment, quan moria algú, abans de l'enterrament, es col·locava al mort a l'entrada de la casa, i al darrera l'escolanet amb la Creu Parroquial. Segons antigues supersticions, si entraven la creu parroquial dins la casa, o aquesta tocava una de les parets, abans d'un any moria un dels seus habitants o bé una bèstia gran de la casa. | 08081-151 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75030 | La Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-por | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició oral, quan venia la por a una casa on hi havia un malalt, aquest es moria. No se sabia ben bé què era, només que quan apareixia es produïa aquest catastròfic final. A la casa de Fontdecorts van posar una creu a la xemeneia per impedir que hi entrés la Por. | 08081-154 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml