Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75040 | Les Agudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-agudes | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La muntanya de les Agudes, a 1.705 metres, es situa entre els municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Aquest àrea, que s'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes, conté un conjunt de paisatges d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on hi habiten diferents espècies de flora i fauna de característiques subalpines. El fort pendent d'aquesta àrea determina un mosaic d'ambients i comunitats amb un predomini de rocam, amb esqueis, cingles o pedregueres, fet pel qual la fageda s'hi desenvolupa amb dificultat i no constitueix un bosc dens ni alt; tan sols uns petits bosquets esclarissats. Dins d'aquest bosc creixen nombrosos exemplars de freixe, trèmol, grèvol, blada i roure de fulla gran. En destaca, la presència de teixos i de moixeres de guilla, espècies amb molt poca presència en el Montseny i de gran valor biogeogràfic. També es troben d'altres espècies rares, com ara la Saxifraga vayredana, la Saxifraga genesiana o l'Antirrhinum asarina. Als sectors obacs creixen les espècies de tendència subalpina, amb nombroses franges de megafòrbia al peu del rocam inclinat. Les característiques orogràfiques d'aquest indret fan de refugi natural de diverses espècies d'ocells nidificants, com l'àguila marcenca i l'aligot vesper. | 08081-164 | Les Agudes | 41.7893100,2.4439300 | 453796 | 4626533 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75098 | Font de les Nàiades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-naiades | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La font de les Nàiades es troba a l'entrada del càmping de les Illes, a l'espai limítrof entre els municipis de Montseny i de Fogars de Montclús. L'estructura de la font és feta de pedra lligada amb morter, a mode de pilastra, amb tres brocs, i una gran pedra de forma triangular al seu extrem superior. Es situa a una petita plaça amb el ferm de pedres planes lligades amb morter, a la que s'accedeix mitjançant una escala de sis graons, del mateix material. | 08081-222 | Camping Les Illes | 41.7870500,2.4124000 | 451174 | 4626300 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75098-foto-08081-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08137188. Situa l'element al municipi del Montseny, en comptes de Fogars de Montclús. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75046 | El Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macaners | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven | Es tracta dels vestigis d'una masia, de planta rectangular, amb murs fets de pedra lligada amb morter de calç. l'estructura conservada permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. No roman cap vestigi de la coberta ni del possible pis superior. El seu estat de conservació és dolent, atès que es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. | 08081-170 | Vall de Santa Fe | 41.7848400,2.4639600 | 455457 | 4626027 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081164. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75062 | Faig Gros del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-macaners | -BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.111-113. -VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc | Exemplar de faig (Fagus deodara) situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada en les seves branques superiors, la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. | 08081-186 | El Convent | 41.7840900,2.4573600 | 454908 | 4625947 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75062-foto-08081-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 74921 | El Convent o l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent-o-lespinal | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) “Santa Fe del Montseny”. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XX | Edifici d'aires medievalitzants, de planta en forma de 'T', format per planta baixa i dos pisos superiors, amb coberta de pissarra a dues vessants. El parament de les façanes és de paredat concertat, amb carreus de granit rejuntats amb morter. A la façana principal l'accés es produeix mitjançant una escala de sis graons i murets laterals, que duu a la porta d'arc de mig punt adovellada amb carreus de granit, sobre la que hi ha tres finestres d'arc de mig punt, adovellat. La façana és coronada amb una llosa sobre grans carreus disposats esglaonadament, seguint el pendent de la coberta. Hi ha una mènsula a cadascun dels dos extrems de la teulada. Les finestres de la resta de façanes presenten llinda i brancals de carreus treballats. | 08081-45 | Pla de l'Espinal | 41.7839300,2.4558200 | 454780 | 4625930 | 1934 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74921-foto-08081-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74921-foto-08081-45-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny 08081128. | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75060 | Faig del Pla de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-pla-de-lespinal | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.108-110. | Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), situat al pla de l'Espinal, que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot graser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar. Dels seus aglans s'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus aylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor viuen un gran nombre d'invertebrats, dels que se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). | 08081-184 | El Convent | 41.7836000,2.4551600 | 454725 | 4625893 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75060-foto-08081-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75034 | Cingles de Bovilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-bovilar | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els Cingles de Bovilar tenen un interessant relleu rocós, on destaca la flora i la fauna rupícola. Són un penya-segats espectaculars que separen el massís del Matagalls i el del Turó de l'Home. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Matagalls - Sant Marçal. En aquest punt s'uneix a la conca de la Tordera, el riu Riudeteix, que constitueix el sistema hídric de major interès biogeogràfic del vessant sud del massís del Matagalls. Es documenta la presència de Prunus lusitanica, llorer bord, espècie d'interès comunitari i especialment protegida en l'àmbit del Montseny, a més d'altres comunitats específicament protegides com ara les vernedes o les teixedes. d'altra banda, la cloenda de l'activitat extractiva dels esqueis de Bovilar permet l'aflorament i conservació d'elements d'especial interès geològic. | 08081-158 | cingles de Bovilar | 41.7835300,2.4069000 | 450715 | 4625912 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75067 | Roureda del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-macaners | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 114-116. | Es tracta d'una roureda formada per exemplars de roure de fulla gran (Quercus petraea), considerada com una de les més belles del massís. És una espècie singular al Montseny ja que en aquest àrea presenta un dels límits de distribució meridional a Catalunya, representant la transició entre el paisatge mediterrani cap a la fageda de corologia centreeuropea. Diversos roures presenten mides considerables. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), l'exemplar més destacat fa 22,5 m d'alçada, 2,8 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Presenta un nombre elevat d'agalles a les seves fulles, provocades per dípters que ponen els ous a les fulles provocant com a reacció el creixement dels teixits foliars al seu voltant. Hi ha una gran diversitat florística associada a la roureda, com el marcòlic (Lilium martagon), el segell de Salomó (Poligonatum odoratum) o l'orquídia tancada (Dactylorhiza maculata). | 08081-191 | Maçaners | 41.7835100,2.4642000 | 455476 | 4625879 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75013 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda-1 | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 134. | XX | l'estructura de la font es troba força malmesa | La font de la Roureda es troba al peu de la roureda del Maçaners i és una de les més abundoses de la vall de Santa Fe. Va ser construïda a la dècada dels anys 60 del segle passat per Emili Garolera, propietari de la finca, canalitzant l'aigua de la deu del sot que s'escolava entre els castanyers i reconduint-la cap a la font. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter. | 08081-137 | El Maçaners | 41.7834700,2.4632600 | 455398 | 4625875 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081210. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75055 | Boix grèvol del Pla del Campament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-del-pla-del-campament | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.105-107. | Es tracta d'un boix grèvol (Ilex aquifolium) masculí, de dimensions notables que creix en una zona de fageda, a uns 1.220 m d'altitud. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 14,40 m d'alçada, un perímetre de 3,2 m i un diàmetre de capçada de 8 m. A la base del seu tronc hi manca l'escorça, degut a l'extracció que durant anys es va fer de la seva escorça per tal d'obtenir-ne el vesc per a la caça i captura d'ocells. El boix grèvol és un important refugi per a la fauna, durant els mesos més freds, ja que dins la seva capçada les temperatures es mantenen entre 3 i 5 graus superiors a l'exterior. Tanmateix, els fruits que produeixen els peus femella a l'hivern, constitueixen un important recurs alimentari per a moltes espècies de fauna vertebrada. El boix grèvol és una espècie protegida per l'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, que prohibeix la seva recollida. | 08081-179 | Pla de l'Espinal | 41.7827300,2.4548800 | 454701 | 4625797 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75055-foto-08081-179-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74991 | Camí de les Roques de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-roques-de-glac | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. | Hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació | Es tracta d'un petit corriol que duu del corral d'en Deumal fins al coll de les Agudes, i que comunica els pous i congestes de neu i de glaç que es troben al vessant nord-oest de les Agudes. S'hi accedeix pel GR 5-2 del Turó de l'Home en direcció a Fontmartina i, aproximadament uns 200 metres abans d'arribar al Corral d'en Deumal, cal seguir pel corriol que mena en direcció nord cap a les Agudes. El seu recorregut està indicat amb algunes marques de pintura i diferents pedres a mode de fites, però hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació. El seu nom prové dels estimballs que voreja quan travessa el Sot del Mal; a l'hivern l'aigua que regalima per la roca queda glaçada i és fa perillós el trànsit per aquest tram del corriol. | 08081-115 | Sot del Mal | El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7825000,2.4237500 | 452114 | 4625788 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74991-foto-08081-115-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74945 | Pou de neu del Sot del Mal o Pou de la Traüna II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-sot-del-mal-o-pou-de-la-trauna-ii | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | El seu interior es troba, gaire bé en la seva totalitat, esllavissat | Es tracta d'una congesta o pou de neu, que es troba pròxima al camí de les Roques de Glaç, entre la zona de les Agudes i la de la Gronxadora, a 1.371 m d'altitud. La seva planta, amb orientació nord-oest, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció d'una petita part, que conserva encara restes del mur interior de pedra seca fet de carreuons. Fa aproximadament 4,5 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. | 08081-69 | Sot del Mal | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7819900,2.4246200 | 452186 | 4625731 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74945-foto-08081-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74945-foto-08081-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081182. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74941 | Congesta del Sot del Mal o Poua de la Traüna I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-del-mal-o-poua-de-la-trauna-i | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | l'estructura s'està desfent | Excavació al sòl, de forma circular i de poca profunditat, situada pròxima, i sota, del camí de les Roques de Glaç, entre la zona de les Agudes i la zona de la Gronxadora, a 1.370 m d'alçada. Tot i que conserva l'estructura tipològica, està bastant desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres del voltant, fet que impedeix acotar amb exactitud les seves característiques. | 08081-65 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7818500,2.4240800 | 452141 | 4625716 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74941-foto-08081-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74941-foto-08081-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081181. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 75065 | Llorers cirerers de les Lloredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorers-cirerers-de-les-lloredes | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 99-101. | És una de les poblacions de llorer cirerer (Prunus lusitánica L.) més significatives del massís del Montseny i de Catalunya, pel gran nombre d'individus que el formen i per la seva extensió. Aquesta espècie endèmica, que es troba estrictament protegida, a Catalunya tan sols es localitza a la regió del Montseny i les Guilleries. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia) les mides del peu més destacat són 10,8 m d'alçada i 0,61 m de perímetre. Els llorers cirerers es troben en una zona ombrejada i amb un pronunciat pendent, coberta amb vegetació mixta: mediterrània (alzinar) i euro-siberiana (verns i boix grèvols). | 08081-189 | Sot de les Lloredes | 41.7811900,2.4092000 | 450904 | 4625651 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75065-foto-08081-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75057 | Font del Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-brianco | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La Font del Briançó es troba enlairada a mitja solana, entre els cims del turó de l'Home i les Agudes. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs adossats a banda i banda, amb una petita placeta al mig. La font del Briançó va ser molt concorreguda pels excursionistes per la seva situació en el punt on es separaven els camins cap al turó de l'Home i cap a les Agudes, i a meitat del trajecte. Fa uns quants anys es va obrir una pista de desembosc que va malmetre part de l'estructura de la font i de l'antic camí, fet que va produir el seu abandó. Actualment, tot i que la font va ser restaurada i arranjada, es fa complicat trobar-la davant del laberint de pistes obertes i sense senyalitzar. | 08081-181 | Les Agudes | 41.7809200,2.4391400 | 453392 | 4625604 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081208. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74992 | Camí Marçaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-marcaler | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 100. | Es tracta del camí que uneix el poble del Montseny amb el monestir de Sant Marçal. Era el camí ral que passava per can Cervera, la Traüna, les Vernedes i travessava el Sot de les Lloredes, els esqueis de Bovilar, les Illes, la Font Bona i arribava fins al monestir de Sant Marçal. Es tracta d'un camí amb ferm de terra, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. | 08081-116 | Esqueis del Bovilar | Actualment, el poble del Montseny encara manté la celebració, el dia de la segona Pasqua, de la processó a Sant Marçal per aquest camí, com a prometença al Sant per haver salvat el poble de la pesta al segle XV. | 41.7808400,2.4073900 | 450753 | 4625613 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75001 | Resclosa del transformador de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-transformador-de-passavets | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | part de la paret de la resclosa no manté la seva alçada originària | Resclosa situada al torrent de Passavets, uns metres més amunt de la font homònima. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canalització ceràmica, al marge esquerra del torrent, que la condueix al transformador. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de còdols de riu lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada. | 08081-125 | Passavets | 41.7807400,2.4511300 | 454388 | 4625578 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 936. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75068 | Font de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-passavets | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La font de Passavets, a l'obaga de la vall de Santa Fe, és una de les més populars i freqüentades del massís del Montseny, i considerada una de les més bones. Es situa a peu de la riera de Santa Fe, a pocs metres de l'inici de l'itinerari senyalitzat de Passavets al turó de l'Home. Es troba molt ben arranjada i brolla arran de terra, en un petit pla envoltat per grans faigs que, a la tardor, cobreixen el terra i bona part de la font amb una gran catifa de fulles. És emmarcada per un mur de pedres lligades amb morter, a mode de banc, i l'aigua, que raja de forma continua, cau a una petita pica de pedra. A banda i banda de la pica hi ha un mur de poca alçada fent de passadís cap al brollador. | 08081-192 | Passavets | El topònim Passavets podria fer referència a 'pas dels avets', tenint en compte que la font es troba a l'antic lloc de pas d'extracció de la fusta d'avet. A principis del segle XX, Joan Espanyol i Salvat, procurador dels comtes de la vall de Canet, propietaris de gran part de la vall, va dur a terme obres per tal de condicionar la font. | 41.7807300,2.4505300 | 454338 | 4625577 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081209. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74940 | Congesta del torrent de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-torrent-de-passavets | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Reomplerta de sediments | Congesta de neu de planta ovalada, excavada al pendent de la muntanya i situada al marge dret del torrent de Passavets, més amunt de la font homònima. Es troba a uns 1.235 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són 15 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima aparent. És una cavitat que aprofita en part l'orografia del terreny i, amb la la terra que es va extreure del seu interior, es va construir el mur de contenció nord, reforçat amb pedra local sense relligar. | 08081-64 | Passavets | 41.7807100,2.4494200 | 454246 | 4625576 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081187.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 230. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75041 | Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passavets | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa. | 08081-165 | Passavets | 41.7806300,2.4456200 | 453930 | 4625569 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74935 | Congesta de la Gronxadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-de-la-gronxadora | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227. A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. | Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | Congesta excavada al sòl, de planta circular, situada al vessant oest de la serra del Sot del Mal. Es troba a 1.365 m d'altitud, amb orientació oest, i les seves mides aproximades són uns 10 m de diàmetre i uns 2 m de fondària màxima aparent. La terra extreta del seu interior durant la seva excavació va quedar amuntegada amb diverses pedres, a la vessant de la pendent de la muntanya, a mode de mur. Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. | 08081-59 | Sot del Mal | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7803100,2.4228300 | 452036 | 4625546 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74935-foto-08081-59-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74947 | Pou de neu d'en Cervera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-cervera-ii | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Al seu interior creix un faig, les arrels del qual poden malmetre l'estructura del pou | Pou de neu de planta circular, revestit amb un mur de pedra seca fet de carreuons; al seu interior hi creix un faig. Era un dels pous propietat de can Cervera. Hi ha una filada de pedres a mode de graó, a mitja alçada del pou, que fa augmentar el seu diàmetre. Està situat a uns 1.300 m d'altitud, amb orientació oest. En quant a les seves mides, fa uns 7 m de diàmetre i uns 7 m de fondària aproximadament. | 08081-71 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. Durant el segle XIX una companyia formada per diversos pagesos provinents del veïnat de França (Fogars) i dels veïnats de Montseny d'Amunt i de Vila-seca (Montseny), va explotar els diferents pous i congestes situats als emprius de les Agudes. Era dirigida pel propietari de can Cervera, encarregat de dur els comptes i anotar els jornals de cada soci. | 41.7802600,2.4213900 | 451916 | 4625541 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081180.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 249. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74960 | Campament militar del Pla de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-militar-del-pla-de-lespinal | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La major part de les estructures es troben en estat ruïnós | Es tracta dels vestigis del campament militar situat al Pla de l'Espinal, a la zona coneguda com a Pla del Campament. Fou establert durant la Guerra Civil i estigué en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle passat, per tal de controlar les milícies anarquistes que s'oposaven al règim franquista, els maquis. Es conserven restes de diverses construccions fetes de totxanes lligades amb morter i 12 bases de les tendes de campanya. Les bases són de planta circular, d'uns 6 m de diàmetre, fetes amb una primera capa de pedres sobre les que hi ha rajol, amb un mur d'uns 0,4 m d'amplada. | 08081-84 | Pla de l'Espinal | El campament militar fou establert durant la Guerra Civil i estigué en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle passat, per tal de controlar les milícies anarquistes que s'oposaven al règim franquista, els maquis. | 41.7799900,2.4561200 | 454802 | 4625492 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74960-foto-08081-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74960-foto-08081-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081016.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 932. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74946 | Pou de neu d'en Cervera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-cervera-i | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Pou de neu de planta circular, revestit amb un mur construït en sec, fet de pedra local d'esquist de mida mitjana o petita, poc treballada. Era un dels pous propietat de la masia de can Cervera Està situat a uns 1.300 m d'altitud, amb orientació oest. En quant a les seves mides, fa uns 7 m de diàmetre i, la seva situació en un indret amb força pendent, provoca que hi hagi una important diferencia de profunditat entre la seva banda nord (6 m) i la sud (4,2 m). | 08081-70 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. Durant el segle XIX una companyia formada per diversos pagesos provinents del veïnat de França (Fogars) i dels veïnats de Montseny d'Amunt i de Vila-seca (Montseny), va explotar els diferents pous i congestes situats als emprius de les Agudes. Era dirigida pel propietari de can Cervera, encarregat de dur els comptes i anotar els jornals de cada soci. | 41.7799900,2.4215100 | 451926 | 4625511 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081179.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 248.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 65. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74989 | Pla del Sauquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-sauquet | - BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 93. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques ni tipològiques | Es tracta de les restes de diverses barraques i de cledes a la zona del Pla del Sauquet, relacionades amb la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. Actualment, tot i que s'observen diversos vestigis, es fa molt difícil la seva identificació. El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques, i impossibilita la determinació de la seva cronologia. Només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de més dades. Entre aquestes restes, segons l'Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny, es conserven 1 barraca, 1 cleda, i 2 barraques amb cleda. -Barraca: Restes de l'estructura d'una barraca de pastor. És de planta ovalada, i fa uns 2,5 m de llargada i 2,2 m d'amplada. Els murs, que són de pedra seca sense treballar, fan 0,75 m d'amplada i es mantenen a una alçada màxima de 1,8 m. L'obertura de la porta, que es situa a l'angle nord, fa 0,6 m d'amplada. No es conserva cap tipus de vestigi de la coberta. -Cleda: Restes d'una cleda de planta ovalada, de 18 m de llargada, construïda amb pedres sense lligar. Al centre de l'estructura, que es troba molt malmesa, hi ha un mur de pedra seca que tanca un espai. -Barraca de pastor i cleda I: La cleda, feta amb pedra seca, és de planta circular i fa aproximadament 18 m de llargada i 38 m d'amplada. En un dels extrems hi ha adossada una construcció, també feta amb pedra seca, de planta circular, que només conserva dues filades. Té una obertura a la cara nord i fa 2,7 m llargada per 1,8 m amplada. -Barraca pastor i cleda II: Restes d'una cleda i d'una barraca de pastor, fetes amb pedra seca. La cleda és de planta rectangular i fa 17 m de llargada i 13 m d'amplada. En un dels seus extrems es conserven els fonaments de la barraca, que és de planta ovalada, amb una obertura orientada al nord, i fa 3 m de llargada i 2,2 m d'amplada. | 08081-113 | Pla del Sauquet | El pla del Sauquet és una zona d'antics emprius comunals i de pastures, on encara es conserven un gran nombre de vestigis d'estructures relacionades a la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. | 41.7791600,2.4272900 | 452406 | 4625416 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75028 | La Dona Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-morta | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de la masia de Vimeners, a Riells i Viabrea, hi vivia una bruixa. Un dia, l'avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d'or. Des d'aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta. | 08081-152 | Santa Fe | 41.7791300,2.4703100 | 455981 | 4625389 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75031 | L'Abraçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. | XX | L'Abraçada és un fenomen botànic format per un avet i un faig entortolligats, que presenten tots dos un creixement harmònic. Ha estat l'origen d'una recent llegenda, molt popular entre els visitants del Parc del Montseny, creada per la desapareguda naturalista i monitora del parc, Angelina Pacheco. Segons la mateixa, no hi ha cap història d'amor impossible; tot es pot fer realitat, com l'amor d'una parella d'enamorats de Sant Celoni als que els seus pares els havien prohibit veure's i que finalment es van unir, igual que l'avet i el faig. L'Abraçada s'ha convertit en un símbol de l'amor impossible. | 08081-155 | Passavets | 41.7788200,2.4476000 | 454093 | 4625367 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 75063 | L'Abraçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada-0 | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Es tracta d'un avet (Abies alba Miller) i un faig (Fagus sylvatica) que formen una abraçada arbòria helicoïdal. Es troba al bosc de Passavets, a la zona on el bosc és mixt de faigs i avets, amb predomini d'aquests darrers. Els dos arbres, que presenten un creixement harmònic, fusionen en diversos punts les dues escorces. En quant a les mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fan una alçada conjunta de 23,8 m i un diàmetre de capçada conjunta de 16 m, i tots dos mesuren 1,57 m de perímetre a 1,3 m. | 08081-187 | Passavets | 41.7788200,2.4476000 | 454093 | 4625367 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74983 | Carbonera de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-passavets | Només es conserven els vestigis del rotlle i d'un petit mur | Plaça carbonera situada a Passavets, a la zona de bosc mixt d'avets i faigs, molt pròxima a l'avetosa, a pocs metres de l'Abraçada, i a l'esquerra del camí. La plaça ocupa un petit espai al descobert, el rotlle de sitja, que fa aproximadament uns 10 m de llargada i uns 5 m d'amplada, en un petit planell superior al camí. El rotlle de sitja era on es plantava la pila de carboner, on s'apilava la llenya i es tapava amb terra. En aquest espai s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Hi ha un petit mur, fet de pedra local d'esquist sense relligar, d'aproximadament 1 m d'alçada i 7 m de llargada. | 08081-107 | Passavets | l'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. Era un ofici de caire temporal, que servia com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. | 41.7787100,2.4477300 | 454104 | 4625354 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75089 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-9 | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 133. - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. | XX | Les recents pluges han fet esllavissar les terres del voltant de la font deixant-la gairebé soterrada | La font de la Teula és una de les més populars i concorregudes del Montseny. Es tracta d'un petit forat amb una teula per on raja l'aigua cap a una pedrís, i es troba amagada i una mica soterrada al marge situat sota el camí on neix el torrent de Riells. Antigament es trobava a la part de dalt del camí i, quan es va eixamplar el mateix, la font va haver de ser traslladada a l'altre costat de la pista, ben bé a sota, al seu emplaçament actual. | 08081-213 | Santa Fe | 41.7777000,2.4671200 | 455715 | 4625232 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75089-foto-08081-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081212. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75053 | Avetosa de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avetosa-de-passavets | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.81-83. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avetosa de Passavets és una de les dues que hi ha al Montseny, juntament amb la del Matagalls. Són les avetoses més meridionals de la Península Ibèrica, creixen als vessants més obacs dels cims i en contacte amb la fageda. L'avetosa es situa al paratge de Passavets, a l'obac del Turó Gros, a uns 1.500 m d'altitud. S'hi accedeix per l'itinerari senyalitzat de Passavets al Turó de l'Home. Aquest puja per la fageda i al tercer revolt, a mà esquerra, s'enfila un corriol que duu primer a l'Abraçada i, més endavant, a l'avetosa. Està formada per Abies alba, que és una conífera centreeuropea que troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental. Un dels peus més destacats té una alçada d' aproximadament 30 m i més de 3 m de volt de canó. A l'avetosa viuen mamífers com la llebre (Lepus lepus), i espècies d'aus com l'astor (Accipiter gentilis), el bruel (Regulus ignicapillus), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i el reietó (Regulus regulus). | 08081-177 | Passavets | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. L'explotació més intensa sobre l'aveteda, per a l'extracció de fusta, va produir-se en dos períodes diferents. El primer entre els segles XVI i XVII, destinat al sector de la navegació, per a la construcció de pals de l'arboradura dels velers. El segon, a principis del segle XX, quan l'any 1918 els comtes de la vall de Canet instal·laren una gran serradora mecànica, a tocar de l' indret de la font de Passavets, per a l'obtenció de bigues i taulons. Aquesta activitat va durar només uns quinze anys. | 41.7776800,2.4459600 | 453956 | 4625241 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75053-foto-08081-177-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 74943 | Congesta del Sot de la Teula II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-ii | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | l'estructura s'està desfent | La congesta del Sot de la Teula II es situa al darrera del turó de la Casa Partida, seguint la pista forestal que voreja el turó, a uns 1.100 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de secció circular i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda de la pendent es troba reforçada per un talús, d'uns 3 m d'amplada, fet amb la terra compactada. Les seves mides aproximades són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. Hi han plantats uns pins al seu interior. | 08081-67 | Santa Fe | 41.7771700,2.4694000 | 455904 | 4625172 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades podrien tenir un marge d'error de diversos metres ja que no hi havia una bona senyal de l'aparell de GPS. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74948 | Pou de neu d'en Deumal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-deumal | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat al turó de l'Home, a uns 500 m de l'inici del camí que duu a Fontmartina. Està situat a més de 1.500 m d'altitud, amb orientació sud-oest. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur que revesteix el seu interior, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. En quant a les seves mides, fa uns 11 m de diàmetre i uns 3,5 m de fondària aproximadament. | 08081-72 | Turó de l'Home | Els segles XVII-XVIII foren el moment de màxima activitat constructora de pous i congestes de neu i de glaç, relacionat amb un període climàtic fred i amb un augment natural de la població. Els pous de neu i congestes són elements propis de l'arquitectura tradicional rural. La comercialització de la neu i del glaç era una font addicional d'ingressos. En aquest sector de les obagues del Turó de l'Home i del Turó Gros es troben els pous que explotava la Companyia de Neu de Sant Celoni. El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7769300,2.4309200 | 452706 | 4625166 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081178.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 252.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 74. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74920 | Les Vernedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vernedes | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia de planta irregular, formada per planta baixa i pis, amb coberta asimètrica a dues aigües. Les façanes són de paredat comú, de pedra llicorella relligada amb morter portland. L'accés es fa a través d'una portalada situada al costat esquerra, d'arc rebaixat i emmarcada amb pedra. En quant a les finestres, de distribució irregular, són de diferents tamanys; en destaca una petita obertura situada vora la porta d'entrada, amb llinda de llosa, brancals de carreus treballats i lleixa de pissarra, i dues espitlleres amb marc de pedra al costat dret. A la façana principal sobresurt un forn adossat, de planta semicircular. Al davant de la casa hi ha l'antiga era, actualment reconvertida en un gran terrassa pavimentada amb lloses de pissarra. | 08081-44 | La Traüna | 41.7767600,2.4052700 | 450574 | 4625162 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74920-foto-08081-44-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081142. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75047 | Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lhome | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar. Aquest cim que s'alça entre coll Sesbasses i coll Pregon, culmina una carena que té les Agudes (1.703 m) a un extrem i el turó Gros (1.651 m) a l'altre, i constitueix un submassís que s'uneix al del Matagalls a través del coll de Sant Marçal, on neix la Tordera, principal riu del Montseny i que l'envolta d'oest a est. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. La reserva s'estén pel turó Gros (1651 m), amb el millor estatge subalpí supraforestal del massís, el serrat de les Saleres, amb un bosc mixt de faigs i avets, i Passavets. El vessant superior del turó de l'Home és un paisatge d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on habiten espècies en flora i fauna de característiques subalpina, especialment en els sectors més obacs. En aquesta zona hi ha diversos pous de neu. A l'àrea culminant, de fort pendent, la fageda es desenvolupa amb dificultat, constituint un bosc poc dens on domina el paisatge de roca, esqueis, cingles i pedregars. El turó de l'Home és un dels llocs més emblemàtics del massís i un excepcional mirador que permet observar una panoràmica que abasta bona part de Catalunya, des del cap de Creus fins a les muntanyes de Prades i, fins i tot, si el dia és molt clar, la serra de Tramuntana de la illa de Mallorca. | 08081-171 | Turó de l'Home | El Montseny era anomenat pels romans Monte signus, ja que la seva alçada i la relativa proximitat al mar era utilitzada per orientar les embarcacions. | 41.7765300,2.4348500 | 453032 | 4625119 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74942 | Congesta del Sot de la Teula I o Poua de la Casa Partida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-i-o-poua-de-la-casa-partida | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XIX | reomplerta de sediments | La congesta del Sot de la Teula, situada en el turonet del darrera de la Casa Partida, a 1.135 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de planta ovoïdal i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda nord, es troba reforçada per un talús, fet amb la terra compactada procedent de l'excavació del seu interior. Les seves mides són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. | 08081-66 | Santa Fe | 41.7764800,2.4677500 | 455766 | 4625096 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081186.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 233.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 75. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74923 | Observatori Meteorològic del Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/observatori-meteorologic-del-turo-de-lhome | - FIGUERES I COSCOLLAS, N; MESEGUER I GARCIA DE CASTRO, M (1996) 'L'Observatori meteorològic del Turó de l'Home'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny, p. 107-114. - OSONA, A. (1879) Excursió a la muntanya del Montseny per un propietari de la vila de Breda. Imprenta Barcelonesa | XX | l'Observatori meteorològic, creat l'any 1932 per Eduard Fontserè, director del primer Servei Meteorològic de Catalunya, es situa al capdemunt del turó de l'Home, a 1.706 m d'altitud. Arrel de la participació del Servei Meteorològic en el Segon Any Polar Internacional (1932-1933), es van crear dos observatoris de mitja muntanya, un a Sant Jeroni (massís de Montserrat), i l'altre al Turó de l'Home, al massís del Montseny. Si bé les observacions a Sant Jeroni només es van dur a terme durant un breu període de temps, les del Turó de l'Home van tenir més continuïtat. El primer intent de construir-lo el va fer l'any 1880, Artur Osona i Formentí. A través de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques va aconseguir la cessió gratuïta del terreny al seu propietari i va engegar una subscripció pública per impulsar el projecte. Però la recollida de diners només va permetre dur a terme les obres per aplanar el terreny. Finalment, l'estiu de l'any 1932 es va inaugurar l'observatori, que havia estat la caseta de fusta del Pavelló de Noruega a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Fontserè hi va estar recollint dades d'una forma constant fins al 1937, moment en que va passar a mans del Servicio Meteorológico Nacional, i temps després al Instituto Nacional de Meteorología. L'any 1950 es va reprendre l'activitat de l'observatori, amb Ferran Garcia de Castro al càrrec de la instal·lació, que va consolidar l'estructura de funcionament. La tardor de l'any 1952 la caseta de fusta va rebre fortíssimes ventades, fet que va motivar la construcció, l'any 1954, d'una nova caseta de fusta, adossada a l'antiga per la banda nord, per tal de reforçar les instal·lacions. A la dècada dels anys 70, es va habilitar la carretera per la nova base militar i es va construir el nou refugi d'obra de l'observatori. Actualment, s'ha iniciat el procés per tal de que el Ministerio de Defensa, propietari de la instal·lació, cedeixi la propietat del terreny on es troba l'observatori a la Generalitat, i es procedeixi al seu enderroc. El Conveni implica la desaparició de qualsevol element no natural al cim més alt del Montseny. d'altra banda, s'ha instal·lat, una estació meteorològica automàtica a escassos 350 metres de la ubicació inicial, per tal de reprendre les observacions sistemàtiques, que es van interrompre l'any 2001. | 08081-47 | Turó de l'Home | Artur Osona i Formentí (1840-1901): Fou excursionista i escriptor, promotor del Centre Excursionista de Catalunya i creador de la primera guia excursionista editada al nostre país. Col·laborà a La Renaixença, al Diario de Cataluña i al Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes. Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l'encontrada (1888), Guia de l'Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres. Eduard Fontserè i Riba (1870-1970): Meteoròleg, astrònom i sismòleg, doctor en ciències fisicomatemàtiques. Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l'hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d'observatori astronòmic al cim del Tibidabo, estigué al front de l'Observatori de la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, i participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l'Estat. Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, creà l'Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya. Fontserè fou director del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg de tots els anys d'existència de la institució (1921-1939). | 41.7763000,2.4350300 | 453047 | 4625094 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75058 | Fageda de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-de-santa-fe | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 93-95. | La fageda de Santa Fe pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides en diversos indrets, com Passavets, el pla del Campament, el pla de Mulladius o el pla dels Ginebrons. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El nombre d'espècies animals que hi habiten és reduït i especialitzat. Dels mamífers en destaquen el talp (Talpa europaea) i la rata esquirolera (Glis glis); dels ocells, la mallerenga d'aigua (Parus palustris), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i, dels que hi arriben per a passar l'hivern, el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També hi viuen amfibis com la granota roja (Rana temporaria) o la salamandra (Salamandra salamandra). | 08081-182 | Santa Fe | L'explotació forestal de la fageda de Santa Fe va estar condicionada per la disponibilitat de transport a la zona, que tradicionalment es realitzava amb matxos de bast. La llenya de faig, per tal de reduir-ne el pes i facilitar-ne així el seu transport, era principalment convertida en carbó. A principis del segle XX, es va construir la nova carretera, que va permetre el transport amb carros. | 41.7761100,2.4622100 | 455306 | 4625058 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75058-foto-08081-182-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75091 | Font dels Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-quatre | LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. | XX | l'estructura està coberta per la fullaraca | Font situada sota els plans de Morou, a un sotet pel que s'escola un rierol afluent del torrent de la Teula, curs que aigües avall es conegut com a riera de Breda. El naixement d'aquest rierol és el veritable naixement de la riera. Actualment la font no es troba gaire arranjada, l'aigua raja per un estret broc metàl·lic que cau cap al rierol. A tocar de la font hi ha una petita placeta de terra aplanada, emmarcada a banda i banda per diverses pedres que procedeixen de l'entorn immediat. En aquest punt hi havia una una estela de granit amb una inscripció : 'Font dels Quatre. Any 1904'. Durant la visita a l'indret no es va trobar l'estela, que potser roman coberta per la fullaraca. | 08081-215 | Plans de Morou | Segons López Cortijo (vegeu bibliografia) el seu nom prové de la seva situació, a l'indret on conflueixen els emprius de Riells, la propietat dels Capmany, la finca d'una tal Teresa Jovany i també la d'en Joan Jovany, de cal Trompo. | 41.7760700,2.4732700 | 456225 | 4625048 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74916 | La Casa Partida o Torre Morell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-partida-o-torre-morell | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | Edifici de quatre pisos i golfes, amb coberta a una sola vessant, i façanes de mamposteria de pedra granítica acarada. Fou construït entre els anys 1910 i 1920, i el seu curiós aspecte és el resultat del projecte de construcció de dues cases adossades, de les que finalment només s'arribà a aixecar aquesta. Tot i així, sí que es construïren els fonaments i els murs baixos de les dues. | 08081-40 | Santa Fe | 41.7757500,2.4665000 | 455662 | 4625016 | 1910-20 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74916-foto-08081-40-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Sí, Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081105. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74891 | Can Lleonart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleonart-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) 'Santa Fe del Montseny'. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XX | Edifici de planta rectangular amb una galeria adossada a la banda sud-est. La coberta és a dues vessants, amb ràfec de mitja volada. Les façanes són arrebossades i estucades, amb sòcol d'obra, i reguixos que simulen pedres cantoneres a les cantonades. Les finestres són rectangulars amb faixes d'obra. La part central de la galeria té una coberta a dues aigües sobre arc apuntat, i coberta a una vessant als costats, sobre quatre arcs de mig punt. Aquest conjunt queda tancat amb balustrada enfondida. Al soterrani hi ha tres finestres d'arc rebaixat. L'edifici és envoltat per un gran jardí tancat amb mur de paredat comú i reixa. | 08081-15 | Santa Fe | 41.7753200,2.4659500 | 455616 | 4624969 | 1900 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74891-foto-08081-15-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081051. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74937 | Congesta del Pla dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-pla-dels-pous | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII-XIX | Pel traçat del camí ha perdut part de les seves característiques tipològiques | Congesta excavada al sòl, situada a la vessant obaga del Turó Gros, per sobre del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, i a prop del pou de neu del Comte. És de planta lleugerament ovalada, excavada al pendent de la muntanya per tal d'acumular la neu de forma natural i, pel traçat del camí, ha perdut part de les seves característiques tipològiques. A la banda oest encara conserva una part del revestiment exterior del mur de contenció, fet de pedra de la zona. Es troba a 1.535 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són uns 8 m d'amplada, 5 m de llargada i uns 2,5 m de fondària màxima aparent. | 08081-61 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros, encara es conserven diversos dels pous i congestes antigament explotats per la Companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7751000,2.4462100 | 453975 | 4624955 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 228.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 67. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74944 | Pou de neu del Pla dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-pla-dels-pous | -DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. -LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat a poca distància i per sota del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Comte. Es troba a uns 1.530 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 7 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur de revestiment pel seu costat nord-est, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. | 08081-68 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros, encara es conserven diversos dels pous i congestes antigament explotats per la Companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7750300,2.4469400 | 454036 | 4624946 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 40.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 68. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74980 | Font del Frare o del Pare Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-o-del-pare-miquel | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La font del Frare o del Pare Miquel es troba al peu de la riera de Santa Fe, a uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau i al capdavall del sot del Maldeventre. La font és emmarcada per un mur de pedres lligades amb morter de calç. L'aigua, que raja de forma continua, cau a una petita pica de pedra. A banda i banda del mur s'adossen bancs fets també de pedra i morter. Al costat dret, tocant al banc, hi ha una petita escala feta amb els mateixos materials, i a l'altra banda dos bancs més de pedra, el primer de característiques similars als anteriors, i el segon amb un coronament fet amb petites pedretes. | 08081-104 | A uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau. | A principis del segle XX, Joan Espanyol i Salvat, procurador dels comtes de la vall de Canet, propietaris de gran part de la vall, va dur a terme obres per tal de condicionar la font amb taules i un llarg pedrís. | 41.7748700,2.4603000 | 455146 | 4624922 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081211. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74951 | Poua del Comte II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-comte-ii | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | La seva planta està molt desdibuixada | Congesta de neu excavada al sòl, de planta circular, situada a la pendent de la muntanya, situada a poca distància, i per sota, del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Pla dels Pous. Es troba a 1.513 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són uns 7 m de diàmetre i 1 m de fondària màxima aparent. Actualment, està totalment desdibuixada i reomplerta de sediments. | 08081-75 | Turó Gros | 41.7746700,2.4476700 | 454096 | 4624906 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081176. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74949 | Pou del Comte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-comte | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Pou de neu excavat al pendent de la muntanya, situat a la vessant obaga del Turó Gros. És de planta circular, una mica irregular, revestit amb un mur, construït en sec, fet de pedra local d'esquist, de tamany petit o mitjà, treballada només per una de les cares. Conserva el mur de contenció a la banda nord, ben perfilat. Es troba a uns 1.514 m d'altitud, amb orientació nord-oest. En quant a les seves mides aproximades, fa 10 m de diàmetre i 7 m de fondària màxima aparent. | 08081-73 | Turó Gros | Del pou del Comte tenim notícia des de l'any 1598. En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7743800,2.4444800 | 453831 | 4624875 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-06-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081175.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 251.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 69. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74938 | Congesta del Sot de l'Aveteda o de la Collada Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-laveteda-o-de-la-collada-fonda | -DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. -LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | Està reomplerta de sediments i fulles | Congesta de neu, de planta ovalada, excavada al pendent de la muntanya, i situada a la vessant obaga del Turó Gros, a molt poca distancia del pou del Comte. Es troba a uns 1.508 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són 9 m de diàmetre i 5 m de fondària màxima aparent. Aprofita la roca natural en el costat est, amb talús de contenció en el costat nord. Actualment està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. | 08081-62 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7743800,2.4429800 | 453706 | 4624876 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081174.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 229.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 70. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 75042 | Riera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera. | 08081-166 | Santa Fe del Montseny | 41.7740400,2.4657900 | 455602 | 4624827 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75056 | Castanyers de la Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-la-trauna | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.84-86. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre | Es tracta de quatre castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen al marge esquerre del camí d'accés a la Traüna, just abans d'arribar a la casa. Són arbres declarats monumentals per la Generalitat de Catalunya en l'ordre DARP del 19 d'abril de 1991. Fa uns anys van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre; fins aquell moment, un d'ells era considerat el més alt del Montseny, amb 26 m d'alçada, i un altre el de la capçada més ampla, amb 25,7 m de diàmetre. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), el més alt arribava tan sols als 15 m d'alçada i el més ample de capçada a 14,8 m. Tot i així, actualment continuen sent quatre impressionants castanyers. | 08081-180 | La Traüna | 41.7740300,2.4033800 | 450415 | 4624860 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 74926 | Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p.86-87. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) 'Santa Fe del Montseny'. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XVI-XVIII | l'estructura s'està degradant degut a la manca d'un manteniment acurat | Edifici religiós d'una sola nau amb capella lateral i cor, amb campanar d'espadanya d'un sol buit, lleugerament descentrat respecte de la porta. Segons la documentació antiga, és un edifici d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual és fruit de les reformes posteriors: l'any 1577, fou ampliada, l'any 1701, fou restaurada, i l'any 1914, es construí l'hotel de Santa Fe, que s'adossà a l'antiga església. A la façana hi ha un campanar d'espadanya, dues finestres rectangulars, una finestreta d'arc rodó, i la portalada revestida amb una gran llinda plana. Sota el campanar hi ha restes d'un rellotge de sol. Sobre el portal d'entrada hi ha un emblema religiós esculpit a una pedra rodona, on hi figura un animal amb una creu, que podria correspondre a una antiga clau de volta amortitzada en alguna de les reformes posteriors. Sobre la llinda hi ha la data de 1201, que fou gravada entorn l'any 1914 pel picapedrer que va restaurar la façana durant les obres de construcció de l'Hotel i, tot i que es probable que l'any 1201 existís una capella dedicada a Santa Fe, no es correspon amb l'edifici actual. | 08081-50 | Vall de Santa Fe | Es desconeix l'origen de l'ermita de Santa Fe, però les primeres notícies escrites corresponen a l'any 1231, quan Pere de Santaeugènia, castlà del castell de les Agudes, li va llegar un sester de blat. (Arx. Hist. Ciutat de Barcelona - Docs. R. De Vilanova. Rosselló. Família Santa Eugènia-Heures). L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. A la dreta de l'ermita de Santa Fe, entre els anys 1912 i 1914, s'hi va construir l'Hotel, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura (1881-1962). | 41.7738800,2.4648600 | 455524 | 4624809 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74926-foto-08081-50-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081167. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml