Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
75079 Fons parroquial de Fogars a l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-fogars-a-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental</p> XVII-XIX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>A l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona es conserven un gran nombre de documents solts provinents de les parròquies de Sant Cristòfol de Fogars, Sant Esteve de La Costa i Sant Martí de Mosqueroles. Es tracta de documents de temática diversa, fonamentalment baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual, i testaments. - Sant Cristòfol de Fogars: 48 documents del segle XIX al segle XX, 3 d'ells de datació indeterminada. - Sant Esteve de la Costa: 123 documents dels segle XVII al segle XX, 8 d'ells de datació indeterminada. - Sant Martí de Mosqueroles: 65 documents del segle XVI al segle XX.</p> 08081-203 Arxiu Diocesà del bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75070 Fotografies de Fogars a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> XX <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 50 fotografies de diferents masies del terme de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1926 fins el 1933.</p> 08081-194 Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona <p>l'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. l'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74925 Sant Martí de Mosqueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-mosqueroles <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.</p> <p>- AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús.</p> <p>- CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p. 64-65.</p> <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús).</p> <p>- MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p. 147-153.</p> XII-XVIII <p>El temple parroquial de Sant Martí de Mosqueroles és d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes posteriors, que van modificar totalment la fisonomia originaria del temple. És una edificació de planta en forma de creu grega; la volta és de mig canó, amb absis quadrat. Hi ha capelles a banda i banda del temple amb arcs de mig punt. Es pot distingir la nau primitiva romànica, tot i que el tram de l'oest sembla reconstruït. També podria correspondre a l'antic temple, la base del campanar i la volta. De totes maneres, l'interior de l'edifici està arrebossat i pintat, fet que dificulta la interpretació cronològica dels elements. La primera capella de la dreta, de planta semicircular correspon a una reforma posterior. L'edifici actual es va capgirar probablement a inicis del segle XIX, i el presbiteri es situa a la banda occidental de l'antiga església, mentre que la façana correspon a l'antic emplaçament de l'absis. La façana de la banda oriental és de capçalera, amb un gran finestral rodó. El campanar, situat a prop de la façana de migdia, és de planta quadrada de torre, corresponent a una reparació de finals del segle XIV, amb finestrals de punta d'ametlla, rematat amb una piràmide i amb esferes en els quatre angles. L'any 1985, quan va ser confiada a Sant Celoni, va ser objecte d'una restauració, que va permetre la renovació de la coberta i la independència de l'edifici de la rectoria.</p> 08081-49 Mosqueroles <p>El lloc de Mosqueroles, sota la forma Moscheroles o Muscharoles, és citat per la documentació des dels anys 978 i 984. No se sap des de quan existeix l'església de Sant Martí, però sí que fou renovada i consagrada el 10 d'octubre de 1104 pel bisbe de Barcelona. Segons la documentació del segle XIII, era una petita parròquia i de poc valor econòmic que pagava la taxa per la dècima a Roma més pobre de tota la zona. L'any 1379 el campanar fou reparat. L'església fou totalment modificada l'any 1802.</p> 41.7281900,2.4432000 453691 4619748 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74925-foto-08081-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74925-foto-08081-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74925-foto-08081-49-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 92|94|85 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74928 Santa Maria de l'Illa o Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lilla-o-sant-roc <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.</p> <p>- AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús.</p> <p>- CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p. 66-67.</p> <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús).</p> <p>- MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p. 114-115.</p> <p>- OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.</p> <p>- VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.44.</p> XII-XX <p>Ermita d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes posteriors: al segle XVII i a l'any 1888, en que es va modificar totalment la fisonomia del primitiu temple. És una edificació d'una sola nau amb teulada a dues vessants, sostingudes per quatre arcs disposats al llarg de la nau. De l'antic temple només es conserva la part baixa de l'absis i part dels murs perimetrals, tot i que molt modificats per la construcció de quatre arcs rebaixats sobre pilastres. L'absis és llis, sense finestres ni cap altre tipus d'element, enguixat per l'interior de l'edifici i arrebossat a l'exterior, on s'intueix l'aparell de maçoneria. A la façana principal hi ha un portal d'arc de mig punt i una finestra rectangular, i un petit campanar d'espadanya.</p> 08081-52 El Rieral <p>Aquesta capella, coneguda modernament pels titulars de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Roc, s'intitulà fins al segle XVI únicament Santa Maria d'Illa o de l'Illa. Es desconeix el seu origen però, segons la documentació antiga, des del segle XII pertanyia al domini i la provisió de l'abat de Sant Quirc de Colera, igual que l'església de Sant Esteve de la Costa. Segons el testament del canonge Pere Illa, de l'any 1272, llega un pali a l'ermita valorat en cinquanta sous. Aquesta és la primera notícia referent a la capella. L'any 1873 va caure part de la volta i va romandre abandonada fins l'any 1888, quan es va reparar la coberta, amb diners provinents dels feligresos.</p> 41.7471200,2.4036400 450416 4621872 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74928-foto-08081-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74928-foto-08081-52-2.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081203. 92|94|98|85 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75077 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-cristofol <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> XVIII-XIX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol es troba ubicat a la mateixa església, i està format fonamentalment per llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents compren des de l'any 1738 fins a l'any 1976. d'altra banda, 48 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> 08081-201 Sant Cristòfol 41.7351300,2.4537800 454576 4620513 08081 Fogars de Montclús Restringit Regular Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75078 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Esteve de La Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-la-costa <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> XVII-XX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de la Costa es troba ubicat a la mateixa església, i compren documentació de temàtica diversa, corresponent fonamentalment a llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents pertanys al període comprés entre l'any 1628 i 1979. d'altra banda, 123 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> 08081-202 Sant Esteve de La Costa 41.7458800,2.4183000 451634 4621726 08081 Fogars de Montclús Restringit Regular Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75082 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-marti XVII-XX <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí de Mosqueroles compren documentació de temàtica diversa, corresponent fonamentalment a llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents es situa entre els segles XVII al XX. Una part de la documentació provinent d'aquest arxiu es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, i una altra part s'ubica a la mateixa església.</p> 08081-206 Sant Martí de Mosqueroles 41.7282000,2.4431800 453690 4619749 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74927 Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-mosqueroles-o-sant-marti-de-baix <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey). - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1987) 'Santa Magdalena de Mosqueroles'. Monografies del Montseny, 2. Viladrau: Amics del Montseny, p. 37-44. - PLADEVALL I FONT, A. (1989) 'El monestir de Sant Marçal del Montseny'. Monografies del Montseny, 4. Viladrau: Amics del Montseny, p.19-21. - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.48.</p> XII l'estructura necessita mesures de conservació i restauració per tal d'aturar el procés de degradació que pateix <p>L'església de Santa Magdalena de Mosqueroles, abans anomenada Sant Marçal de Baix, està emplaçada prop del poble de Mosqueroles, en un petit altiplà entre les depressions de la riera de Rifer i de la Tordera. És un edifici de planta basilical, erigit entre finals del segle XI i inici del segle XII, amb tres naus, encapçalat per un absis i dues absidioles de planta semicircular. Cada una acull un altar, dedicats a Santa Magdalena, Sant Gil i Sant Marçal respectivament. El fet que la planta tingui molta amplada en relació amb la seva llargada, podria relacionar-se amb una reforma posterior, corresponent a la construcció d'una nova façana que tanca les naus primitives, atès que l'actual no té relació amb la resta de l'edifici. A l'interior la nau central es cobreix amb volta de canó seguit de perfil apuntat, i les naus laterals i les absidioles són cobertes amb volta de quart d'esfera d'aparell vist. En destaquen l'arc en gradació de l'absis central i les finestres de doble esqueixada centrades a cada absis. L'aparell dels murs és de carreus de pedra llossenca de mida petita, però força regulars, a excepció de la façana principal, que és arrebossada modernament. La teulada és única per a les tres naus, d'una sola tirada; la nau central és apuntada, i les laterals amb arcs torals de mig punt disposats en sentit transversal. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un petit pati tancat, i a la façana de migdia un rudimentari contrafort de pedra. Perpendicular a la façana principal es localitzen els vestigis d'una edificació en estat ruïnós, que podrien correspondre a l'habitatge dels donats i ermitans. L'església fou objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat. És un dels exemplars romànics més notable del Vallès Oriental.</p> 08081-51 Mosqueroles <p>Segons la documentació antiga, l'any 1100, Arnau, prior del monestir de Sant Marçal de Montseny, va endegar la construcció d'una nova església i monestir prop de Mosqueroles, amb la voluntat de traslladar la comunitat de monjos; però l'any 1104, el bisbe de Vic, Arnau de Malla, i el bisbe de Girona, Bernat Umbert, fill dels senyor de les Agudes, patrons de Sant Marçal, els obligaren a regressar a Sant Marçal, i es va frustrar l'intent d'acabar aquesta important església, on manca la tramada a la part de ponent. Almenys des de l'any 1209, l'absis central era dedicat a Santa Magdalena i els absis secundaris a Sant Marçal i Sant Gil. Els senyors del proper Castell de Montclús i senyors també del lloc, foren els principals protectors d'aquesta església. Tot i que a alguns documents se l'anomenava monestir, Santa Magdalena no va acollir mai cap comunitat monàstica. En canvi, des del 1214 l'església va disposar d'una confraria de devots regida per un sacerdot sota la protecció de Sant Marçal. La confraria disposava d'un gran nombre d'afiliats, des de nobles a petits pagesos, i una notable dotació de rendes i masos repartits entre les parròquies de Sant Esteve de Palautordera, Mosqueroles, Fogars del Montseny i el poble del Montseny. El prior d'aquesta confraria vivia a la casa, ara en ruïnes, situada al nord-oest de l'església, i era el president dels deodats i clergues que hi eren acollits. Al segle XV, la decadència del monestir primitiu i el descens de la influència de la confraria pròpia, d'acord amb la despoblació del país, van fer que l'església quedés en estat ruïnós. L'any 1642 es va restaurar la nau central i es va fer una nova façana, però les altres dues naus van esdevenir dependències agrícoles del mas Ferrer. Finalment, l'església va ser objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat, per part del seu propietari, el mateix que el de can Ferrer.</p> 41.7247400,2.4365300 453134 4619369 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-06-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081168. 92|85 45 1.1 1781 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74924 Sant Cristòfol de Fogars https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-fogars <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p.72-73. - GAVÍN I BARCELÓ, J.Mª. (1990). Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. Barcelona: Pòrtic, p. 51-55. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p.79-85. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.46.</p> XV-XVII <p>Sant Cristòfol de Fogars és un edifici d'una sola nau. La coberta és amb volta de canó, l'absis és semicircular orientat al nord, i té dues capelles laterals amb ogives que li donen planta de creu. A sota el cor, cobert també amb nerviacions, hi ha una clau de volta amb un anagrama de Jesús i la data 1639. El temple correspon a la fi del segle XIV o inicis del segle XVII, tot i que és d'origen romànic. L'aparell de l'absis presenta filades de carreus de dimensions irregulars, així com dues espitlleres no originals. El fet que l'arrencada de l'absis no es diferencïi clarament respecte a la nau, permet deduir que l'edifici actual es va capgirar amb una orientació transversal a l'edifici primitiu romànic. De la primitiva església només es conserva part de l'antiga portalada romànica de marbre, amortitzada com a muntants de la finestra de la sagristia. Els murs de l'església són de carreus rejuntat amb morter de calç. El campanar, situat a l'angle sud-oest, és esvelt i de planta quadrada, amb murs de paredat carrejat i pedres cantoneres, amb obertures d'arc de mig punt als quatre costats, doble al costat sud; és coronat amb una coberta amb teulada piramidal.</p> 08081-48 Sant Cristòfol <p>El lloc o terme de Felgars o Falgars, dintre la demarcació del Castell de les Agudes, s'esmenta des dels anys 1066 i 1082, a la primitiva documentació de Sant Marçal de Montseny. Fou l'any 1144 quan es va consagrar una nova església a Sant Cristòfol, que era la parròquia que satisfeia les necessitats religioses a tota una sèrie de masies disperses pel voltant. L'any 1413 la parròquia tenia només 10 famílies i ja a l'any 1421 només 13 famílies, fet pel qual va ser és unida com a filial a l'església de sant Martí de Mosqueroles l'any 1452. L'any 1508 fou ampliada amb dues capelles cobertes amb volta de creueria, l'una avançat el segle XVI i l'altra el 1639, època en què es capgiraria o modificaria també tota l'estructura romànica llevat de l'absis.</p> 41.7351300,2.4537800 454576 4620513 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74924-foto-08081-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74924-foto-08081-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74924-foto-08081-48-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081146. 93|94|85 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75071 Fotografies de Fogars a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> XX <p>l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa d'aproximadament 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 227 imatges de diferents indrets del terme municipal de Fogars de Montclús, realitzades entre l'any 1900 i l'any 1924.</p> 08081-195 Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75002 Aplec de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-roc-0 MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. XIX-XX Desaparegut A l'ermita de sant Roc s'hi celebraven tradicionalment dos aplecs, el del dia del sant, el dia 16 d'agost, i el del tercer cap de setmana de setembre. L'aplec que es celebrava la diada del sant consistia en el rosari, una processó, i finalitzava amb el ball amb l'orquestra. La processó sortia de la capella, creuava pel Pont Vell, passava per un tram de carretera de Montseny, continuava cap a can Quera i tornava a entrar a la capella. Va deixar de celebrar-se l'any 1970 tot i que encara es manté l'acte litúrgic. L'aplec del tercer cap de setmana de setembre, també conegut per festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia, tradicionalment es celebrava en diumenge, però temps després va passar a fer-se el dissabte. Consistia en un sopar de germanor a can Quera el dissabte al vespre, i l'endemà es celebrava a la capella de l'ofici religiós. Els actes més destacats eren la missa, i els balls de tarda i de nit, que combregaven gent dels municipis de l'entorn: Sant Pere de Vilamajor, Montseny, Campins, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, etc. Va deixar de celebra-se poc temps després de la Guerra Civil tot i que es va mantenir l'ofici religiós. 08081-126 El Rieral 41.7471200,2.4036400 450416 4621872 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- números 3 i 15. 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75026 Escampar la boira https://patrimonicultural.diba.cat/element/escampar-la-boira MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Al poble de la Costa hi havia la creença que fent bellugar les eines de tall, es tallava la boira i se la feia escampar. També es creia que si una noia ensenyava les cuixes, la boira s'avergonyia i se n'anava a corre cuita. 08081-150 La Costa del Montseny 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75033 El ball dels collidors de castanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-dels-collidors-de-castanyes - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. Al volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, es troba la transcripció musical del mestre Joan Tomàs i Parés del 'Ball dels collidors de castanyes de la Costa de Montseny', que havia estat recollida pel mossèn Frederic Martí i Albanell, rector de dita parròquia. Es tracta d'una dansa especial i pròpia únicament de la castanyada al poble de La Costa del Montseny. L'any 2007 el mestre de dansa catalana i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana, recuperà dit ball essent ballat en la Festa de la Costanyada. 08081-157 La Costa del Montseny Joan Amades i Gelats (1890-1959): Fou un destacat etnòleg i folklorista, de formació autodidacta, que desplegà una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. Treballà com a conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les cent millors cançons populars (1949), Les diades populars catalanes (1932-49), Les cent millors rondalles populars (1953), Refranyer català comentat (1951) i les voluminoses obres Costumari Català (1950-56) i Folklore de Catalunya, en tres volums: Rondallística, Cançoner i Costums i creences. Joan Tomàs i Parés (1896-1967): Fou músic i folklorista, que treballà com a sots-director de l'Orfeó Català. És autor d'una destacada producció coral i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes. Va dur a terme una important tasca de recerca de cançons i melodies del folklore català, i la seva tasca és tan gran que se'l pot considerar com el més gran recol·lector de melodies populars de Catalunya. Joan Amades i Joan Tomàs van col·laborar molt estretament: el mestre Tomàs va estudiar i revisar la part musical de les obres de Joan Amades Folklore de Catalunya (Volum II, Cançoner), i el Costumari Català. Joan Serra i Vilamitjana És ballarí, coreògraf i investigador d'ampli coneixement en la dansa tradicional. És professor del Departament d'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Ciències de l'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Coreògraf, Mestre de Dansa i Director de l'Escola de Dansa i del Cos de Ball de l'Esbart Sant Cugat, i director de l'Aula de Dansa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut, entre d'altres, el premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya 1991 per la coreografia 'Les XV Cançons i Danses de F.Mompou' i el Premi a la millor Direcció en el Theatre Festival TIATF 1992 a Toyama (Japó). 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75061 Faig del Ramis https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-ramis VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que creix junt a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe, en el punt quilomètric 19,5. Destaca per les impressionants dimensions de la seva capçada. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran faig mesurava en aquells moments 30 m d'alçada, 3,61 m de volt de canó i la capçada presentava un diàmetre màxim de 27 m, fet que la situava com la més ampla del Montseny entre les oficialment mesurades. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat d'aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. 08081-185 Santa Fe 41.7652000,2.4668000 455680 4623845 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75060 Faig del Pla de l'Espinal https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-pla-de-lespinal BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.108-110. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), situat al pla de l'Espinal, que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot graser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar. Dels seus aglans s'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus aylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor viuen un gran nombre d'invertebrats, dels que se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). 08081-184 El Convent 41.7836000,2.4551600 454725 4625893 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75060-foto-08081-184-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74900 Can Rovira de la Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-de-la-costa - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII Antiga masia que forma part d'un conjunt d'edificacions composat per la casa, un cos afegit perpendicularment a la façana del costat esquerra, i pallers i corrals al costat dret. La masia és de planta rectangular, formada per planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb ràfec d'obra. Les façanes són de pedra lligada amb morter, arrebossades i pintades. A la façana principal la portalada d'accés és amb llinda de fusta i graó de llosa de pissarra. Les obertures, distribuïdes regularment, són de diversos tamanys, sense emmarcar i amb lleixa arrodonida. 08081-24 Can Rovira de la Costa 41.7569400,2.4168000 451517 4622954 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74900-foto-08081-24-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny: 08081088. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75016 Els Pastorets https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-2 VILÀ I VIÑAS, S. (2000). 'Els pastorets de La Costa del Montseny'. La Costa del Montseny. XX-XXI Antigament a l'església de Sant Esteve s'interpretava una petita obra anomenada El Rabadà i, anys més tard, a l'entrada de l'Hostal de la Costa, Els Pastorets. Temps després, la funció es representava al patronat parroquial de la Costa, però aquest acte es va abandonar fins que es va construir el nou local municipal. Va ser llavors quan es van reprendre les representacions dels Pastorets d'en Josep Maria Folch i Torres i d'en Lluís Millà. Finalment, l'any 2000 Salvador Vilà i Viñas va escriure 'Els Pastorets de La Costa'. Aquesta obra té un toc d'humor planer i senzill, tocant a còmic, i els personatges tenen un caràcter del tot humà, que trenquen amb el valor espiritual quasi diví d'alguns d'ells. Posteriorment va ser revisada i ampliada i es va estrenar definitivament el dia de Nadal de l'any 2001 en el Local Municipal de La Costa del Montseny, per la 'Colla d'Els Pastorets de La Costa'. 08081-140 La Costa del Montseny Els Pastorets són una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. Són un entremès o drama popular en que es representa l'adoració de Jesús pels pastors. Els orígens del gènere es troben en els drames religiosos medievals. Els textos més antics d'aquest tipus de teatre daten del segle XV. A la fi del segle XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d'anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant el segle XIX: Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina, l'any 1887, i El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga de Federic Soler 'Pitarra', l'any 1901. Fou a finals del segle XIX, quan Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d'Assís Picas i Pons i especialment Josep Maria Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l'actualitat. Des d'aleshores un gran nombre d'autors han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets. La majoria de les representacions són a càrrec dels grups de teatre amateur. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75016-foto-08081-140-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75019 Remei pels refredats https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pels-refredats MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut Antigament, a les masies del massís del Montseny, per curar els refredats s'elaborava un ungüent de segislat amb sucre. S'havia d'untar el pit amb l' ungüent i posar-hi a sobre un paper d'estrassa i un drap amb llana, a mode de pitet, lligat i calent. També es feia servir salsufragi. 08081-143 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75043 Roc Ramon o Roc d'en Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-ramon-o-roc-den-corbera Aquest monòlit es troba a peu de la carretera BV-5114, a l'alçada del punt quilomètric 18,7 pocs metres abans del petit túnel, a la zona coneguda com la Costeu. Es tracta d'una espectacular agulla de pedra, que s'ha convertit en una de les icones que dóna la benvinguda al visitant a Santa Fe i marca l'inici del canvi de vegetació amb l'arribada del faig. Aquesta roca ha estat batejada amb diferent noms, però s'ha imposant el de Roc Ramon, en referència a l'impulsor de la construcció de la carretera que duu a Santa Fe. 08081-167 Santa Fe Ramon Montaner i Vila, un ric editor barceloní, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfarràs de Sant Celoni l'any 1906, amb la intenció de construir un hotel de luxe al costat de l'ermita. Degut a la impossibilitat d'accedir a la vall amb mitjans de transport sense passar pel pas tradicional del coll de Santa Helena i, per tant, d'atreure visitants a l'hotel, Montaner va fer construir una carretera. Aquesta es va obrir a la zona de la Costeu, deixant al descobert monòlits com el Roc Ramon. 41.7599100,2.4714700 456064 4623255 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75043-foto-08081-167-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74979 Font del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-4 XX Aquesta font es troba situada a la Plaça de La Costa, al bell mig del poble de La Costa del Montseny. Es tracta d'una estructura de factura contemporània, de forma ogival, formada per pedres de dimensions variables lligades amb morter. A la part superior hi ha una placa de marbre amb la inscripció gravada: 'FONT DEL RECTOR 10 d'AGOST 1984'. 08081-103 La Costa del Montseny 41.7466400,2.4181300 451620 4621810 1984 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74979-foto-08081-103-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75083 La Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-6 XVII Aquesta petita masia de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant. La factura de les façanes és de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com de finestres, es troben limitades per carreus de dimensions més grans que actuen tant d'element constructiu de reforçament com d'element decoratiu arquitectònic. Les obertures es distribueixen de forma irregular per la façana. Es troba en bon estat de conservació ja que ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment. 08081-207 Vall del Rifer 41.7226700,2.4444000 453787 4619134 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75083-foto-08081-207-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74957 Barraca d'artigaires o corral d'en Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-o-corral-den-pla OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. No conserva la coberta originària Barraca de planta quadrada d'uns 3 m de llarg per 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. La seva alçada oscil·la entre el metre i metre i mig. No conserva la coberta originària, que podia ser de fusta o de lloses; l'actual és d'uralita. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es relacionen amb les tasques de desartigar els camps i fer crema de rostolls i d'altres maleses per tal de crear noves zones de pastura per al bestiar. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. 08081-81 Coll de Santa Helena Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. 41.7578700,2.4625300 455320 4623033 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081163 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74959 Bassa del molí de Dalt de Mosqueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-de-mosqueroles MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. només es conserven els vestigis de la cara interna Bassa de grans dimensions, situada a una terrassa de la riera, al damunt del molí de Dalt. La cara interna de l'antiga bassa era construïda amb pedra lligada amb morter i arrebossada. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada, 8 m d'amplada, i 12 m d'alçada màxima. Fa poc temps fou recuperada com a bassa. L'aigua que sobrava era conduïda fins a la bassa molí Baix. 08081-83 La Farga 41.7132800,2.4555300 454706 4618086 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-12-12 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74958 Bassa del molí de Baix de Mosqueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-baix-de-mosqueroles MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XVII Els vestigis de la bassa resten abandonats i coberts per la vegetació Bassa situada al darrera del molí de Baix, a tocar de la casa anomenada La Farga. És de planta irregular i allargada, feta amb murs fets de pedra lligada amb morter i arrebossats. S'alimentava pel rec de la bassa del molí de Dalt, situat a una distància d'uns 500 m més amunt de la riera. Actualment la bassa resta abandonada i coberta per la vegetació, fet que dificulta la seva descripció. La seva cronologia es pot relacionar amb el moment de construcció del molí, a finals del segle XVII. 08081-82 La Farga 41.7121200,2.4575800 454876 4617956 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74877 Ca l'Albert https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert-0 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XX Ca l'Albert és una masia situada a les proximitats de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular, amb tres alçades per la part posterior, i dos pel camí d'accés. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta a dues vessants. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra, i les finestres són petites i encercades amb pedra carejada. En destaca la configuració de la façana principal, d'aspecte enrevessat, que combina diferents elements de la masia típica -arcades, galeries, torre-. 08081-1 Pla de Santa Magdalena 41.7258900,2.4347900 452990 4619497 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74877-foto-08081-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74877-foto-08081-1-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081002. 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74878 Ca l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla-1 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XVII Ca l'Illa és una masia de dimensions reduïdes i construcció simple, situada a la vall del Rifer, entre can Neula i can Paituví de Baix. És un edifici de planta rectangular, format per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra i les finestres són petites i emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i un arrebossat a sobre. En destaca la configuració de la façana principal i la seva composició simètrica. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV, tot i que el seu aspecte actual és resultat de les reformes posteriors. 08081-2 Riera del Rifer 41.7188400,2.4477800 454066 4618707 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74878-foto-08081-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74878-foto-08081-2-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75095 Cal Satanàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-satanas OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII l'estructura es troba enrunada Cal Satanàs és una masia en ruïnes situada a les proximitats del sot homònim, a tocar del camí que duu a Coloreda. l'estructura conservada permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. El cos central està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos amb diverses estances. La tècnica constructiva es basa en petits carreus de pedra local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars i lligades amb morter de calç. 08081-219 Veïnat de França 41.7721600,2.4102700 450986 4624648 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75095-foto-08081-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75095-foto-08081-219-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081012. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74884 Can Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-1 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). XVII Actualment està abandonada Can Costa és una masia situada a Mosqueroles, a les proximitats de can Patxot. És un edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants. La façana principal és arrebossada i mostra una asimetria amb el portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat, al que s'accedeix mitjançant una escala de pedra de tres graons. Les finestres són fetes amb carreus de pedra, i hi ha un rellotge de sol bastant descolorit sota el carener. La distribució interior es típica d'aquestes construccions, encara que sorprèn el desnivell dels seus pisos, que no són rectes en planta. Actualment es troba en un estat de conservació força precari degut al seu abandó. 08081-8 Mosqueroles 41.7294800,2.4385400 453305 4619894 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74884-foto-08081-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74884-foto-08081-8-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75092 Can Felip https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felip-0 OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII Can Felip és una masia situada al Rieral, a peu de la carretera BV-5301. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, i coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de pedres lligades amb morter de calç, arrebossades i pintades de color groc. Les finestres són petites, de distribució irregular, algunes de les quals es troben emmarcades amb carreus de pedra. En destaca un rellotge de sol pintat a la façana principal, amb la data 1801, recentment restaurat. 08081-216 El Rieral 41.7525200,2.4001800 450132 4622473 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75092-foto-08081-216-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081040. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74886 Can Ferrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). XV-XVIII Can Ferrers és una masia situada a les proximitats de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants i, contràriament a l'arquetipus d'aquestes construccions, els pendents desguassen cap a les façanes llargues en comptes de fer-ho cap a les curtes. Els murs són de paredat comú arrebossat. La porta d'entrada és d'arc de mig punt revestida en pedra i les finestres són revestides amb carreus de pedra desbastada. Destaca un antic rellotge de sol amb una inscripció, situat a la façana principal. És originària del segle XV, tot i que el seu aspecte actual correspon a les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. 08081-10 Mosqueroles 41.7272100,2.4355000 453050 4619643 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74968 Can Garneu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garneu XVII Recentment restaurada. Can Garneu és una masia situada a les proximitats del nucli de Mosqueroles. Està formada per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants, una porta central amb dues finestres disposades de forma geomètrica a la part baixa i tres finestres a la part de dalt. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, actualment sense arrebossat. Ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment . 08081-92 Mosqueroles 41.7235800,2.4458400 453908 4619235 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74968-foto-08081-92-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74890 Can Joan Hosta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-hosta - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII Ha estat objecte d'una restauració recent. Can Joan Hosta és una antiga masia situada en un vessant de la muntanya, vora la carretera. Està formada per un conjunt d'edificis al voltant de l'era. La construcció principal és de planta rectangular, formada per planta baixa, pis i golfes. Presenta un cos adossat utilitzat com a ampliació de la vivenda i com a paller. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç. Les finestres són petites i rectangulars, sense emmarcament, i disposades irregularment. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat recentment restaurada. 08081-14 La Costa de Montseny 41.7562600,2.4147700 451348 4622880 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74890-foto-08081-14-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081050. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75105 Can Paituví de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paituvi-de-baix AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XVI Can Paituví de Baix és una petita masia situada a la vall del Rifer, a les proximitats de can Noguera. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Destaca la configuració de la façana principal, que està arrebossada i pintada, amb l'imponent portal d'entrada de pedra d'arc de mig punt. Les finestres són petites i encercades amb pedra carejada. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. 08081-229 Vall del Rifer 41.7210100,2.4458300 453905 4618949 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75105-foto-08081-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75105-foto-08081-229-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74902 Can Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-2 -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XVII Can Soler és una antiga masia situada a El Pertegàs. És un edifici de planta irregular, que consta de planta baixa i pis, ambcoberta asimètrica, a dues vessants. Està formada per dos cossos units, que comparteixen teulada. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra. Les finestres són de distribució irregular, de mides diverses i amb brancals i dintells de pedra carejada. El seu estat de conservació és bo, atès que fa diversos anys va ser objecte d'obres de reforma i restauració que van conservar la configuració original de la masia i dels elements associats a la mateixa, com l'era i els diversos pous. 08081-26 El Pertegàs 41.7165300,2.4532500 454519 4618448 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74902-foto-08081-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74902-foto-08081-26-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
75096 Can Toni https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-1 OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII Recentment restaurada. Can Toni és una masia situada al veïnat de França. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants, asimètrica, i carener perpendicular a la façana. Els murs són de paredat comú. A la façana principal en destaca el rellotge de sol a tocar de la finestra del pis superior. La portalada i les finestres són reformades i emmarcades amb carreus desbastats. 08081-220 Veïnat de França 41.7704700,2.4090300 450882 4624461 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75096-foto-08081-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75096-foto-08081-220-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081093. 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74907 Mas d'Horta o Can Villena https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dhorta-o-can-villena XV-XVIII Can Villena és una antiga masia situada a El Pertegàs. És una edificació de planta irregular, amb ampliació lateral, formada per planta i pis, i les cobertes tenen diferents graus de pendent. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i arrebossat a sobre. En destaquen les dos finestres gòtiques de la façana principal. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. 08081-31 Pertegàs 41.7130900,2.4641700 455425 4618060 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74899 Ridaura https://patrimonicultural.diba.cat/element/ridaura -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII Casa pairal formada per la masia, la masoveria, les pallisses i les corts, situada a les feixes sota el P.K.16,1 de la carretera BV-5114. Es tracta d'un conjunt homogeni d'edificacions que s'adapten al desnivell del terreny. El sistema constructiu es basa en carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa, que es disposen en filades irregulars, amb pedres cantoneres. L'edifici principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat recentment restaurada. Als voltants del conjunt d'edificacions es conserven destacats elements de caire rural com una font, les restes d'un antic forn i d'una antiga mina d'aigua. 08081-23 Ridaura 41.7476400,2.4721700 456114 4621892 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74899-foto-08081-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74899-foto-08081-23-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny: 08081083. 94 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74940 Congesta del torrent de Passavets https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-torrent-de-passavets - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVI-XIX Reomplerta de sediments Congesta de neu de planta ovalada, excavada al pendent de la muntanya i situada al marge dret del torrent de Passavets, més amunt de la font homònima. Es troba a uns 1.235 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són 15 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima aparent. És una cavitat que aprofita en part l'orografia del terreny i, amb la la terra que es va extreure del seu interior, es va construir el mur de contenció nord, reforçat amb pedra local sense relligar. 08081-64 Passavets 41.7807100,2.4494200 454246 4625576 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2019-12-12 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081187.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 230. 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74936 Congesta del Coll del Vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-coll-del-vent - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p.92. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVI-XX En mal estat Congesta de neu excavada al sòl, de planta circular, situada a la pendent de la muntanya, a uns 50 metres de la carretera que duu al Turó de l'Home, entre el Coll del Vent i la font Fosca. Es troba a 1.435 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són uns 11 m de diàmetre i uns 6 m de fondària màxima aparent. En el sector sud es conserven restes del talús de contenció. A l'interior hi ha la roca natural i restes del revestiment de pedra seca sense treballar. Actualment, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. 08081-60 Coll del Vent Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. 41.7672200,2.4526600 454506 4624076 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74936-foto-08081-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74936-foto-08081-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74936-foto-08081-60-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081172.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 231.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 72. 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74951 Poua del Comte II https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-comte-ii OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVI-XX La seva planta està molt desdibuixada Congesta de neu excavada al sòl, de planta circular, situada a la pendent de la muntanya, situada a poca distància, i per sota, del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Pla dels Pous. Es troba a 1.513 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són uns 7 m de diàmetre i 1 m de fondària màxima aparent. Actualment, està totalment desdibuixada i reomplerta de sediments. 08081-75 Turó Gros 41.7746700,2.4476700 454096 4624906 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081176. 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74939 Congesta del Sot del Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-del-camps - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. XVI-XX Reomplerta de sediments Congesta de neu situada al coll del Vent, a la pendent de la muntanya, a poca distància de la congesta del coll del Vent. Es troba a uns 1.375 m d'altitud, amb orientació nord-est; és de planta circular les seves mides aproximades són uns 7 m de diàmetre i 1 m de fondària màxima aparent. Actualment, està totament desdibuixada i reomplerta de sediments. 08081-63 Coll del Vent En aquest sector es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. 41.7683500,2.4538600 454606 4624201 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74939-foto-08081-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74939-foto-08081-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74939-foto-08081-63-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2019-12-12 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 73. 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74938 Congesta del Sot de l'Aveteda o de la Collada Fonda https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-laveteda-o-de-la-collada-fonda -DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. -LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVI-XX Està reomplerta de sediments i fulles Congesta de neu, de planta ovalada, excavada al pendent de la muntanya, i situada a la vessant obaga del Turó Gros, a molt poca distancia del pou del Comte. Es troba a uns 1.508 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són 9 m de diàmetre i 5 m de fondària màxima aparent. Aprofita la roca natural en el costat est, amb talús de contenció en el costat nord. Actualment està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. 08081-62 Turó Gros En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. 41.7743800,2.4429800 453706 4624876 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2019-12-12 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081174.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 229.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 70. 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74935 Congesta de la Gronxadora https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-de-la-gronxadora Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227. A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. Congesta excavada al sòl, de planta circular, situada al vessant oest de la serra del Sot del Mal. Es troba a 1.365 m d'altitud, amb orientació oest, i les seves mides aproximades són uns 10 m de diàmetre i uns 2 m de fondària màxima aparent. La terra extreta del seu interior durant la seva excavació va quedar amuntegada amb diverses pedres, a la vessant de la pendent de la muntanya, a mode de mur. Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. 08081-59 Sot del Mal Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. 41.7803100,2.4228300 452036 4625546 08081 Fogars de Montclús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74935-foto-08081-59-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74937 Congesta del Pla dels Pous https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-pla-dels-pous - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XVII-XIX Pel traçat del camí ha perdut part de les seves característiques tipològiques Congesta excavada al sòl, situada a la vessant obaga del Turó Gros, per sobre del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, i a prop del pou de neu del Comte. És de planta lleugerament ovalada, excavada al pendent de la muntanya per tal d'acumular la neu de forma natural i, pel traçat del camí, ha perdut part de les seves característiques tipològiques. A la banda oest encara conserva una part del revestiment exterior del mur de contenció, fet de pedra de la zona. Es troba a 1.535 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són uns 8 m d'amplada, 5 m de llargada i uns 2,5 m de fondària màxima aparent. 08081-61 Turó Gros En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros, encara es conserven diversos dels pous i congestes antigament explotats per la Companyia de neu de Sant Celoni. 41.7751000,2.4462100 453975 4624955 08081 Fogars de Montclús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 228.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 67. 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74930 Can Riera de Ciuret https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-de-ciuret -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XV-XVII Conjunt d'edificacions de configuració heterogènia, construïdes al voltant d'una antiga masia, documentada al segle XV. És el resultat de les diverses obres de reformes i ampliacions de les que ha estat objecte la casa i els seus annexos al llarg del temps. l'edifici principal, que té adossat un cos a la banda est i un altre a l'oest, és de planta rectangular. Les façanes són fetes de paredat comú, amb pedra de llicorella lligada amb morter de calç i arrebossades. A la façana sud destaca un mur interior que resta ara al descobert. Les obertures, distribuïdes irregularment, són de tamanys diversos. A l'esquerra de l'edifici original hi ha una altre edificació, de cos estret, amb murs de totxo, del que destaca una gran finestra a planta baixa i una balconera al primer pis. A la dreta hi ha una altra edificació amb grans finestrals. Separat d'aquest conjunt d'edificis, i per l'altra banda, es situa un habitatge de planta moderna. A tocar del camí d'accés hi ha els pallers, amb planta i alineació quebrada, i coberta a dues vessants. Al jardí, davant de l'entrada, hi ha una pedra amb la inscripció: '1612' i un triangle amb un pal, que podrien correspondre a algun tipus de símbol jueu. 08081-54 Can Riera de Ciuret 41.7528200,2.4356200 453079 4622487 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74930-foto-08081-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74930-foto-08081-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74930-foto-08081-54-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del patrimoni construït del Montseny: 08081084. 94|85 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74905 Can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-9 AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XV-XX Conjunt d'edificacions de configuració homogènia, construïdes al voltant d'una antiga masia. És el resultat de les diverses ampliacions de la casa i els seus annexos al llarg dels segles. l'edifici principal, que té adossat un cos a la banda nord-oest i un altre al sud-est, és de planta rectangular. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç i arrebossades. A la façana principal destaca l'imponent portal d'entrada de pedra d'arc de mig punt i la finestra gòtica situada sobre la porta. Les obertures, distribuïdes irregularment, són de tamanys diversos. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. 08081-29 Serra de can Valls 41.7252600,2.4496700 454227 4619419 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74905-foto-08081-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74905-foto-08081-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74905-foto-08081-29-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74932 El Vilar de la Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-la-costa - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII-XX Conjunt d'edificacions format per una antiga masia i diversos cossos annexos de cronologia posterior. La masia és de planta quadrada amb coberta a dues vessants. L'accés es produeix per mitjà d'una gran porta d'arc de mig punt adovellat, amb escut heràldic a la clau. Sobre la porta hi ha dues finestres de factura moderna, que substitueixen la originària, que està centrada sobre la portalada, amb llinda de llosa de pissarra i brancals de carreus poc treballats. Adossat a la masia, hi ha un edifici de menor alçada format dues petites construccions, de les que, abans de la reforma, eren visibles les cantoneres centrals. A la façana en destaquen les dues portes originals amb llinda de fusta, i dues finestres. Darrera de la masia hi ha un edifici de dos pisos, de nova planta, amb cobertes que es combinen a una i a dues vessants. Els dos edificis s'uneixen mitjançant un porxo, també de nova construcció, format per quatre arcs de mig punt, la coberta del qual serveix com a terrassa de l'edifici nou. 08081-56 Fontmartina Es tracta de l'antic mas Vilar que fou adquirit per la Diputació de Barcelona i per la Generalitat, que el van restaurar i ampliar amb noves edificacions per a reconvertir-lo en lloc de reunions i trobades institucionals. 41.7591900,2.4224800 451991 4623201 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74932-foto-08081-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74932-foto-08081-56-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del patrimoni construït del Montseny: 08081119. 98|94 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74933 Castell d'en Mateu https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-den-mateu AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XX Conjunt edificat d'arquitectura eclèctica, situat al Pertegàs, pròxim al Rifer, i envoltat per camps de conreu. Es tracta d'un conjunt fortificat format per diversos cossos afegits, de plantes i tamanys diversos que tanquen un espai destinat al jardí de la casa. En destaquen els merlets, els remats dentellats i les obertures neogòtiques, característiques de l'estil eclèctic. Fou construït l'any 1900 i la finca controlava set masoveries dels entorns. 08081-57 El Pertegàs 41.7135600,2.4577400 454890 4618116 1900 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 102|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74931 El Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camps-0 - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII Es troba actualment enrunada i coberta per la vegetació Conjunt patrimonial format per la masia, els camps de conreu i els elements arquitectònics adjacents de l'economia, com la serradora i el pou de neu. La masia, que es troba actualment enrunada i coberta per la vegetació, és de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç i arrebossats. No resten dempeus ni la coberta ni el pis superior. La serradora petita de Santa Fe o dels Camps, situada a les proximitats de la masia, és actualment un cobert enrunat, de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç que no conserva la coberta. La maquinària de la serradora es troba dipositada a Arbúcies. El seu estat de conservació és dolent, atès que la casa i el cobert es troben enrunats i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. El conjunt gaudeix de la protecció d'element d'alt interès patrimonial del Pla Especial de Protecció del medi natural i del Paisatge del Parc del Montseny, com a exemple d'explotació agrícola tradicional i d'aprofitament de recursos naturals de la vall de Santa Fe. 08081-55 Vall de Santa Fe La serradora va iniciar la seva activitat durant l'any 1915 i va estar en funcionament fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan els republicans es van endur la maquinària, que es troba dipositada actualment a Arbúcies. 41.7732200,2.4599200 455113 4624739 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74931-foto-08081-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74931-foto-08081-55-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny: 08081112. 94 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74964 Corral d'en Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-rovira - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII-XVIII Construcció de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a un sol vessant. El pis, destinat a habitatge, és sostingut per quatre pilars de pedra de pissarra. El portal d'entrada, situat a un dels extrems curts, és amb arc de descàrrega amb les pedres disposades a plec de llibre i llinda de fusta. El corral es situa a la planta baixa, la meitat correspon a un pati amb accés per la part central. 08081-88 Can Rovira de la Costa Can Rovira és la masia mare del corral, es troba situada a La Costa del Montseny, a 780 m d'altitud, i conserva el dret d'empriu en les Agudes. 41.7667100,2.4174100 451575 4624039 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74964-foto-08081-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74964-foto-08081-88-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081109. 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc