Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75050 | Font del Cirerer o de Can Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cirerer-o-de-can-ramis | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 2Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs situats a banda i banda de la font. A les seves proximitats hi ha diversos cireres, dels que rep el nom. Es tracta d'una de les fonts més visitades del Montseny gràcies a la seva situació vora la carretera i pròxima a un dels indrets més populars del parc, el pantà de Santa Fe. En realitat és un sobreeixidor de la conducció que porta l'aigua a can Fèlix i a can Ramis. | 08081-174 | Santa Fe | 41.7702300,2.4634400 | 455404 | 4624405 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081220. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75103 | Font de la Plana del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-plana-del-coll | XX | És una font arranjada amb un petit cabal, emmarcada en un mur de grans pedres i dos petits murs a mode de banc, situats a banda i banda de la font. Es tracta d'una de les fonts més visitades del Montseny, gràcies a la seva situació vora la carretera a un dels indrets més populars del parc, Fontmartina. | 08081-227 | Plana del Coll | 41.7571100,2.4262600 | 452304 | 4622968 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75103-foto-08081-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75103-foto-08081-227-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 75065 | Llorers cirerers de les Lloredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorers-cirerers-de-les-lloredes | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 99-101. | És una de les poblacions de llorer cirerer (Prunus lusitánica L.) més significatives del massís del Montseny i de Catalunya, pel gran nombre d'individus que el formen i per la seva extensió. Aquesta espècie endèmica, que es troba estrictament protegida, a Catalunya tan sols es localitza a la regió del Montseny i les Guilleries. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia) les mides del peu més destacat són 10,8 m d'alçada i 0,61 m de perímetre. Els llorers cirerers es troben en una zona ombrejada i amb un pronunciat pendent, coberta amb vegetació mixta: mediterrània (alzinar) i euro-siberiana (verns i boix grèvols). | 08081-189 | Sot de les Lloredes | 41.7811900,2.4092000 | 450904 | 4625651 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75065-foto-08081-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74966 | Creu de terme de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mosqueroles | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | És una creu de terme situada a l'entrada del poble de Mosqueroles, al camí del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de fulles, coronat per una creu de ferro. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. | 08081-90 | Mosqueroles | 41.7261000,2.4450300 | 453842 | 4619515 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 74965 | Creu de terme de La Costa del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-costa-del-montseny | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | XI | És una creu de terme formada per un pedestal col·locat a sobre de dos graons, un capitell, una columna i la creu. Cronològicament correspon a la tradició estilística de principis del segle XI. En quant a la seva ornamentació, la creu té relleus on apareixen Crist i la Verge coronada per àngels, i al capitell hi ha una rodona formada per àngels. Hi ha una inscripció al basament on hi figura: '4-11-1956', que correspon a la data de la seva restauració. Segons dades de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús) és obra de l'artista Antoni Agraz. | 08081-89 | La Costa del Montseny | 41.7472800,2.4173300 | 451554 | 4621882 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74965-foto-08081-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74965-foto-08081-89-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|85 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75015 | Passejada del Senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passejada-del-senglar | Font: Ajuntament de Fogars de Montclús | XXI | És una caminada nocturna que recorre aproximadament 11 quilòmetres en dues hores i mitja, per camins bosquerols. És una activitat recent que es celebra el tercer divendres del mes d'agost. L'itinerari, de dificultat mitjana, és apte per a gairebé totes les edats i, al no estar il·luminat, és necessari l'ús de llanternes. Hi ha diversos punts d'avituallament al llarg del recorregut. S'inicia al vespre i finalitza amb l'entrega d'un petit guardó i una botifarrada popular. | 08081-139 | Per diversos camins que transcorren pel terme municipal | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75015-foto-08081-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75014 | A Fogars o tots putes o tots lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres | És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. | 08081-138 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 75066 | Pollancre de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-fogars | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.96-98. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És un pollancre (Populus nigra L.), de grans dimensions, situat al Sot de can Llobet, a peu del punt quilomètric 12,5 de la carretera BV-5114 de Sant Celoni a Santa Fe. Destaca per ser el pollancre més alt i gran mesurat oficialment al Montseny. El seu estat vital és bo ja que es troba en un indret que li aporta les condicions òptimes per al seu creixement: el sot li proporciona una gran disponibilitat d'aigua i, al estar situat a tocar de la carretera, és troba lliure de competència amb altres arbres. Les seves excepcionals mides, preses l'any 2006 (consulteu bibliografia) són: 34,5 m d'alçada, 4,2 m de perímetre i 21,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-190 | Sot de can Llobet | 41.7400200,2.4528000 | 454498 | 4621056 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75066-foto-08081-190-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74977 | Molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | El mecanisme hidràulic de fusta es troba malmès | És un molí fariner situat a les proximitats del Molí de Baix, al marge de la riera de Rifer. Es tracta d'un edifici format per la casa del moliner, els coberts pel bestiar, i les dependències del molí pròpiament dit. És un edifici de planta rectangular, de dos pisos, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha un portal amb llinda de pedra i brancals de rajol. L'aigua sortia del molí mitjançant un rec, que uns pocs metres més enllà de la casa, es bifurcava. d'una banda, l'aigua anava a la riera, i de l'altra, anava al rec dels molins, que la conduïa cap al Molí de Baix. Conserva tot el mecanisme hidràulic que activava l'engranatge original: el carcabà, els rodets, les moles i bona part de les peces originals. En quant a la seva adscripció cronològica, per les seves característiques tipològiques podria correspondre al segle XVII. | 08081-101 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7132700,2.4559000 | 454737 | 4618085 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75054 | Boix grèvol de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-de-morou | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 90-92. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És el boix grèvol (Ilex aquifolium L.) més alt mesurat fins ara a Catalunya, i es troba enmig de la fageda de Santa Fe, a 1.190 m d'altitud sobre el nivell del mar. Va ser declarat monumental per l'Ordre del DARP de 19 d'abril de 1991. És un arbre de difícil accés perquè es troba una mica amagat i els camins no es diferencien bé. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), la seva alçada és de 17,4 m, i de la soca, que mesura 3,55 m de perímetre, en surten sis peus d'entre els quals en destaca un amb 1,04 m de volta de canó. El seu diàmetre de capçada és de 9,1 m. El grèvol és una espècie dioica, és a dir presenta peus mascles i peus femelles. Els peus femella produeixen els característics fruits vermells. L'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, prohibeix la recollida de boix grèvol per a assegurar-ne la seva protecció. El boix grèvol juga una destacada funció ecològica. Els seus fruits, a l'hivern, són l'aliment d'un gran nombre de mamífers com la fagina (Martes foina) i la mostela (Mustelanivalis), i d'ocells com el tord comú (Turdus philomenos), el tord ala-roig (Turdus iliacus) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També esdevé refugi per a molts ocells que hi passen la nit, ja que a l'interior de la seva capçada és manté una temperatura entre 3 i 5 graus superior a la de l'exterior, i hi nidifica el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). | 08081-178 | Santa Fe | 41.7730600,2.4731500 | 456213 | 4624714 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75054-foto-08081-178-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74923 | Observatori Meteorològic del Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/observatori-meteorologic-del-turo-de-lhome | - FIGUERES I COSCOLLAS, N; MESEGUER I GARCIA DE CASTRO, M (1996) 'L'Observatori meteorològic del Turó de l'Home'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny, p. 107-114. - OSONA, A. (1879) Excursió a la muntanya del Montseny per un propietari de la vila de Breda. Imprenta Barcelonesa | XX | l'Observatori meteorològic, creat l'any 1932 per Eduard Fontserè, director del primer Servei Meteorològic de Catalunya, es situa al capdemunt del turó de l'Home, a 1.706 m d'altitud. Arrel de la participació del Servei Meteorològic en el Segon Any Polar Internacional (1932-1933), es van crear dos observatoris de mitja muntanya, un a Sant Jeroni (massís de Montserrat), i l'altre al Turó de l'Home, al massís del Montseny. Si bé les observacions a Sant Jeroni només es van dur a terme durant un breu període de temps, les del Turó de l'Home van tenir més continuïtat. El primer intent de construir-lo el va fer l'any 1880, Artur Osona i Formentí. A través de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques va aconseguir la cessió gratuïta del terreny al seu propietari i va engegar una subscripció pública per impulsar el projecte. Però la recollida de diners només va permetre dur a terme les obres per aplanar el terreny. Finalment, l'estiu de l'any 1932 es va inaugurar l'observatori, que havia estat la caseta de fusta del Pavelló de Noruega a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Fontserè hi va estar recollint dades d'una forma constant fins al 1937, moment en que va passar a mans del Servicio Meteorológico Nacional, i temps després al Instituto Nacional de Meteorología. L'any 1950 es va reprendre l'activitat de l'observatori, amb Ferran Garcia de Castro al càrrec de la instal·lació, que va consolidar l'estructura de funcionament. La tardor de l'any 1952 la caseta de fusta va rebre fortíssimes ventades, fet que va motivar la construcció, l'any 1954, d'una nova caseta de fusta, adossada a l'antiga per la banda nord, per tal de reforçar les instal·lacions. A la dècada dels anys 70, es va habilitar la carretera per la nova base militar i es va construir el nou refugi d'obra de l'observatori. Actualment, s'ha iniciat el procés per tal de que el Ministerio de Defensa, propietari de la instal·lació, cedeixi la propietat del terreny on es troba l'observatori a la Generalitat, i es procedeixi al seu enderroc. El Conveni implica la desaparició de qualsevol element no natural al cim més alt del Montseny. d'altra banda, s'ha instal·lat, una estació meteorològica automàtica a escassos 350 metres de la ubicació inicial, per tal de reprendre les observacions sistemàtiques, que es van interrompre l'any 2001. | 08081-47 | Turó de l'Home | Artur Osona i Formentí (1840-1901): Fou excursionista i escriptor, promotor del Centre Excursionista de Catalunya i creador de la primera guia excursionista editada al nostre país. Col·laborà a La Renaixença, al Diario de Cataluña i al Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes. Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l'encontrada (1888), Guia de l'Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres. Eduard Fontserè i Riba (1870-1970): Meteoròleg, astrònom i sismòleg, doctor en ciències fisicomatemàtiques. Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l'hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d'observatori astronòmic al cim del Tibidabo, estigué al front de l'Observatori de la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, i participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l'Estat. Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, creà l'Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya. Fontserè fou director del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg de tots els anys d'existència de la institució (1921-1939). | 41.7763000,2.4350300 | 453047 | 4625094 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75027 | La Creu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-parroquial | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Tradicionalment, quan moria algú, abans de l'enterrament, es col·locava al mort a l'entrada de la casa, i al darrera l'escolanet amb la Creu Parroquial. Segons antigues supersticions, si entraven la creu parroquial dins la casa, o aquesta tocava una de les parets, abans d'un any moria un dels seus habitants o bé una bèstia gran de la casa. | 08081-151 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75020 | Remei per les galteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-les-galteres | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | Tradicionalment, la gent de les masies del massís del Montseny, per curar els malalts que tenien galteres utilitzaven llana de bast sense rentar. L'afectat trobava alleugeriment quan s'aplicava al coll i la sotabarbeta llana d'ovella suada i untada, ben lligada al voltant del coll. | 08081-144 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75032 | Nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nens-trencats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició, per tal de curar un nen 'trencat', és a dir amb una hèrnia, calia anar a la roureda de Figueroles, a les 12 de la nit de Sant Joan. S'obria un roure i dos persones passaven al nen nou cops pel roure tot dient 'trencat te'l dono' i l'altre responia 'trencat te'l prenc'. Després enverinaven el roure i la criatura es curava. | 08081-156 | Figueroles | 41.7681300,2.4755500 | 456409 | 4624165 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75012 | La Costanyada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costanyada | - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. | XX-XXI | Segons la tradició, al Montseny era costum per les darreries del mes d'octubre, la celebració de la Festa de la Castanya, on es menjava, bebia i ballava a l'entorn d'una foguera. Des de l'any 1996, cada 31 d'octubre, al poble de La Costa del Montseny es celebra la Costanyada. La festa s'inicia amb l'encesa d'un gran foc, a la plaça de l'Església, al voltant del qual es fa el sopar popular, i es fa el sorteig una cassola 'plena del que hi hagi', a més de dos 'castanyots'. La festa finalitza amb un concert. El volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, recull la celebració que es feia a La Costa en aquestes dates. El darrer dia de la collita de castanyes es feia una competició per agafar la castanya més grossa i, a mitja tarda, s'escollia entre aquestes la reina de les castanyes. Es cremava una foguera per torrar les castanyes, i es tirava la reina al foc sense tallar-ne la capça. Per efecte de l'escalfor la castanya esclatava i marcava la fi de la feina. La gent s'asseia al voltant de la foguera i després de menjar i beure ballaven una dansa, pròpia únicament d'aquesta festa, que anomenaven 'la Castanya'. Si el que havia trobat la reina era una dona, hi havia la creença que durant l'any següent manarien les dones, i eren aquestes les que tenien dret d'escollir els balladors, que no podien refusar-les, i a més, els homes havien de pagar el vi de la castanyada. Si el que trobava la reina era un home, es produïa tot el contrari: elles pagaven el beure i ells escollien les balladores. | 08081-136 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75012-foto-08081-136-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75030 | La Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-por | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició oral, quan venia la por a una casa on hi havia un malalt, aquest es moria. No se sabia ben bé què era, només que quan apareixia es produïa aquest catastròfic final. A la casa de Fontdecorts van posar una creu a la xemeneia per impedir que hi entrés la Por. | 08081-154 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75021 | Dones d'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dones-daigua | - MESTRES I OÑÓS, APEL·LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.69-71. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, les dones d'aigua són éssers femenins que habiten a indrets d'aigua dolça, que poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són belles donzelles d'ulls clars, i llargues cabelleres daurades, que van nues o amb tuls transparents o túniques molt blanques. Hi ha qui diu que algunes d'elles tenen ales. No envelleixen i, tot i que no són immortals, poden arribar a viure mil anys. A la riba de la riera de Santa Fe se les pot veure els dies de lluna plena, estenent la seva roba. Es diu que si una persona aconsegueix robar una peça de roba, l'abundància entra a casa seva. Segons els boscaters del Montseny, si algú embruta la riba de la riera de Santa Fe, en un moment les Dones d'Aigua la netegen. | 08081-145 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75023 | El Gorg Negre i l'Argemir de Penyacans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-largemir-de-penyacans | BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 88-89. | Segons la llegenda, l'Argemir de Penyacans era un jove i espavilat pastor que va treure a pasturar el ramat un dia d'estiu. Tenia tanta calor que va decidir banyar-se al Gorg Negre, tot i que sabia que era molt perillós. Es va despullar i, tot just a l'entrar a l'aigua, va sentir com una força desconeguda l'enfonsava cap al fons però, amb molts esforços, va poder agafar-se a una forta arrel de vern i va aconseguir salvar-se. Al vestir-se es va adonar que havia perdut al gorg l'anell de compromís que li havia regalat la seva promesa, l'Eulàlia de Ridaura, fent un gran esforç econòmic. Quan va explicar-li a la seva enamorada, aquesta es va disgustar molt però finalment el va perdonar. Temps després, l'Argemir va ser cridat a servir armes pel rei i, en una batalla contra els àrabs, va ser capturat i traslladat com a presoner a l'illa de Mallorca. Al cap de molt de temps de captiveri, el van traslladar a un altre indret de la mateixa illa i, durant el trajecte van parar a una font per veure aigua. L'Argemir, en fer el primer glop s'empassà un objecte que discretament es va treure de la boca i va comprovar, sorprés, que era l'anell de compromís que havia perdut al gorg. Mentrestant, l'illa patí una gran sequera i a l'Argemir se li acudí una brillant idea i va oferir al cabdill dels moros una solució a la sequera a canvi de la seva llibertat i la dels seus companys. El cabdill va acceptar i, com la solució consistia en que el deixés anar al Gorg Negre, a la seva terra, va enviar-lo amb un escamot de moros. A l'arribar, l'Argemir es va lligar a la cintura una gruixuda vidalba que penjava d'una freixa, es va tirar a l'aigua i al desembussar l'entrada del xuclador que estava completament obturada de fulles, immediatament Mallorca va tornar a tenir aigua. | 08081-147 | Penyacans | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75024 | El Mal Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-cacador | - RIBOT, P.; CAMPRUBI (1975) El Montseny. Barcelona: Edicions Destino. - BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 112. | Segons la llegenda, ja fa molt de temps, a l'ermita de Santa Fe del Montseny, s'estava celebrant missa amb gran multitud de feligresos. A peu de l'ermita hi havia un caçador en companyia dels seus gossos de caça escoltant la missa. En el moment solemne de la Consagració va passar una llebre, i el caçador va empaitar-la amb els seus gossos pel bosc. Degut a aquesta irreverència, va ser castigat a caçar eternament per l'espai i, sovint se senten lladrucs misteriosos pels boscos dels entorns. Aquesta història és molt popular gràcies al poema que en va fer Joan Maragall, pel qual li van concedir la Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de Barcelona, l'any 1896. | 08081-148 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75028 | La Dona Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-morta | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de la masia de Vimeners, a Riells i Viabrea, hi vivia una bruixa. Un dia, l'avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d'or. Des d'aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta. | 08081-152 | Santa Fe | 41.7791300,2.4703100 | 455981 | 4625389 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75022 | El boscater i la seva dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscater-i-la-seva-dona | -MESTRES I OÑÓS, APEL•LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.98-99. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de Santa Fe vivia un matrimoni format per un boscater i la seva dona. Un dia la dona estava al llit de mort a punt d'expirar, però el boscater, que era molt brètol, la va deixar sola perquè havia d'anar a fer llenya. Quan va tornar a casa la dona ja era morta i en intentar ficar-la a la caixa, i no poder perquè aquesta era massa curta, va tallar els peus de la dona amb una destral. A Gualba va explicar el que havia passat, tot dient: 'i doncs, cóm havia de fer-ho?'. | 08081-146 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 74963 | Corral d'en Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-riera | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'una estructura de planta rectangular de 5 m de llarg per 3 m d'amplada aproximadament. Els mur són fets de pedres de dimensions irregulars i de diferents tamanys, disposades de forma horitzontal sense relligar. A tocar de l'estructura es conserven les restes d'un pilar de forma quadrangular fet de pedres lligades en sec. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de tipus vegetal o de lloses de pedra. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 08081-87 | Corral d'en Riera | 41.7623300,2.4441200 | 453792 | 4623538 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081196. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74984 | Casa del prior de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-prior-de-santa-magdalena | XVIII | Es troba en estat ruïnós | Restes d'una edificació situada en perpendicular a la façana de l'església de Santa Magdalena, a la seva banda nord-oest. Es tracta dels vestigis d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç i arrebossats. Es conserva la seva façana principal, de la que destaca el portal amb dovelles de pedra. No resten dempeus ni la coberta ni el pis superior. El seu estat de conservació és dolent, atès que es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. Podrien correspondre a les restes de l'antic habitatge del dels donats i ermitans, o del prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal, que hauria estat habitat també amb posterioritat. | 08081-108 | Santa Magdalena | 41.7247900,2.4363600 | 453120 | 4619374 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74984-foto-08081-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74984-foto-08081-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74981 | Trull de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-valls | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII | Les estructures es troben força malmeses | Restes d'un trull d'oli situat al capdamunt del petit turó proper a can Valls. És tracta d'un conjunt format pel trull pròpiament dit, la foganya i la bassa. Es conserva la pedra del trull, la sotamola, els encaixos de ferro i la barra horitzontal de fusta on s'estacava l'animal, per tal de fer rodar la mola superior, aixafant-ne així les olives per obtenir-ne l'oli de la primera premsada. La mola superior, d'1 m de diàmetre i 0,45 m d'amplada, es troba col·locada al damunt de la sotamola, que presenta les vores enlairades, per evitar que l'oli es vessés. La bassa és de planta rectangular i s'omple amb l'aigua provinent de la font-mina. Aquesta aigua era conduïda a la foganya o forn, situada a nivell inferior, a través d'una canalera de terrissa. A la foganya, de la que encara romanen dempeus les restes d'un mur fet de pedres lligades amb morter de calç, s'escalfava l'aigua que sortia ja calenta mitjançant una aixeta, que encara es conserva, per a mullar les espartines plenes de l'oli. L'aigua sobrant anava a parar a una altra bassa a nivell inferior. També es conserven dues basses de pedra, de secció circular recobertes de rajola, sota un cobert de petites dimensions format per un embigat de fusta i teules. Es situen l'una a tocar de l'altre, i una d'elles a un nivell una mica inferior a l'altre, per tal de fer-les servir per a decantar i recollir l'oli de la primera premsada. | 08081-105 | Can Valls | 41.7261000,2.4491400 | 454184 | 4619513 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74975 | Molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'un molí situat al davant de la Farga de Mosqueroles. Es tracta d'una estructura formada per dos cossos, el molí pròpiament dit i una casa adossada. L'edifici del molí és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha dos portals amb llinda i brancals de pedra, una d'elles amb la inscripció '1692'. A tocar d'una de les portes es conserva una mola. Al mig dels portals hi ha un passadís cobert i bastant llarg que duu al carcabà, que és cobert amb arc de rajol de mig punt ultrapassat. A l'interior del passadís hi ha quatre obertures, dos a banda i banda. | 08081-99 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7122600,2.4578400 | 454898 | 4617972 | 1692 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 244. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 75101 | Can Lluís Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-xic | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Només es conserven alguns murs de poca alçada i força coberts de vegetació | Restes d'un edifici de petites dimensions situat a les proximitats de la masia de can Virgili, a tocar de la carretera de Fontmartina. Tot i que l'estructura està molt enrunada, només es conserven alguns murs de poca alçada i es troba força coberta de vegetació, s'insinua un cos de planta rectangular. La tècnica constructiva emprada són petits carreus de pedra local lligats amb morter de calç, de dimensions variables, que es disposen en filades irregulars. | 08081-225 | Can Virgili | 41.7597900,2.4190000 | 451702 | 4623270 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75101-foto-08081-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75101-foto-08081-225-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081055. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74971 | Forn de can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-canyelles | - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, S.L., p. 23-24. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La cambra de cocció no conserva les parets laterals ni frontals | Restes d'un antic forn situat a tocar de la can Canyelles, a un corriol que uneix les cases de can Mirabó i can Canyelles. Està format per dues cambres de foc, que fan aproximadament 1 m d'amplada cadascuna, separades per una columna de secció circular. La cambra de cocció no conserva les parets laterals ni frontals. L'estructura es troba força malmesa ja que la part davantera està ensorrada i la vegetació que creix al seu interior fa perillar la seva integritat. Tradicionalment l'indret ha estat anomenat pels masovers de can Canyelles com a 'Forn Romà', i segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia), aquest forn podria ser ibèric. Tot i així, no s'ha documentat cap tipus de material arqueològic associat a l'estructura, fet pel qual no és possible determinar la seva cronologia, i només una intervenció arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08081-95 | Can Canyelles | Can Canyelles és una antiga masia que apareix mencionada ja en el fogatge de l'any 1515 com lo mas Canyelles. | 41.7381200,2.4200100 | 451770 | 4620863 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081177. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75001 | Resclosa del transformador de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-transformador-de-passavets | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | part de la paret de la resclosa no manté la seva alçada originària | Resclosa situada al torrent de Passavets, uns metres més amunt de la font homònima. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canalització ceràmica, al marge esquerra del torrent, que la condueix al transformador. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de còdols de riu lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada. | 08081-125 | Passavets | 41.7807400,2.4511300 | 454388 | 4625578 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 936. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75000 | Resclosa dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 250 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap al rec dels templers. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç. Les seves mides aproximades són 4 m de llargada, una 0,75 m d'amplada i uns 0,75 m d'alçada. | 08081-124 | Mosqueroles | 41.7344000,2.4355900 | 453063 | 4620442 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 934 | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74998 | Resclosa de Mosqueroles o de la riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-mosqueroles-o-de-la-riera-de-ciuret | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 100 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canonada ceràmica, que la condueix a la població de Mosqueroles. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter i coronada amb lloses de rajol. Les seves mides aproximades són 5 m de llargada, 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. | 08081-122 | Mosqueroles | 41.7334500,2.4354500 | 453051 | 4620336 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 933 | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74999 | Resclosa i rec de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-viladecans | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la llera de la Tordera, a l'alçada de can Viladecans, sota la fàbrica la Metilena. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec propietat de les comunitats de regants de Sant Esteve i de Santa Maria de Palautordera. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada i 4 m d'amplada. Situada a tocar de la resclosa, hi ha la caseta on es pren el Rec Comú de les dues comunitats, i el sobreeixidor. En aquest punt el rec és comunitari per a les dues comunitats de regants, la de Santa Maria i la de Sant Esteve fins al Partidor d'aigües, situat uns dos quilòmetres en direcció a Palautordera. | 08081-123 | Viladecans | La resclosa de Viladecans és propietat de la Comunitat de Regants de Sant Esteve i la de Santa Maria de Palautordera, que pren les aigües de la Tordera per a regar els camps dels dos municipis a parts iguals. La Comunitat de Regants de Sant Esteve i Santa Maria pot disposar de la meitat de l'aigua en el punt on es troba la resclosa. El títol d'aprofitament de l'aigua, de possessió immemorial, fou reconegut per Ramon d'Oms i Santapau, Batlle General d'Aigües del Reial Patrimoni el 20 de març de l'any 1680, i registrat pel Jutjat d'Arenys de Mar l'any 1871. Al juny de l'any 1927 la Comunitat de Regants de Santa Maria i de Sant Esteve efectuà, entre els seus associats, la llista de subscripció d'obligacions per executar les obres de la resclosa de Viladecans, les quals finalitzaren l'any 1928. | 41.7369900,2.4096900 | 450911 | 4620744 | 1928 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74996 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-0 | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Alguns trams del rec es troben colgats pels sediments | Rec situat entre el Molí de Dalt i el Molí de Baix de Mosqueroles; visible sota la casa de colònies de la Farga. És un rec excavat al sòl, amb un revestiment interior fet en pedra seca, construïda amb rierencs de tamany petit. És d'amplada variable tot i que la mida mitjana és de 0,5 m. En algun tram del seu recorregut, la paret serveix de base al camí que uneix el molí de Dalt amb el molí de Baix, i presenta una alçada de 2 m. La resclosa del rec pren l'aigua del Rifer. L'aigua sobrant del molí de Dalt era conduïda, a través del rec, fins a la bassa del molí de Baix. | 08081-120 | La Farga | 41.7126500,2.4564900 | 454786 | 4618016 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74997 | Rec o sèquia dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-o-sequia-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Rec que neix a la resclosa dels Templers, al marge dret de la riera, i rega les terres de la zona del Temple (can Nofre, can Vilatort, can Famella, can Vernedes, etc.). El cap del rec es troba retallat a la roca i cobert per una gran llosa plana de pedra. En cas de necessitat, es pot aturar l'entrada d'aigua col·locant una llosa en la cara exterior (aixarnador). A uns 100 m riera avall hi ha un aixarnador fet d'obra, amb dues comportes de ferro, una que desvia l'aigua cap al rec i l'altra que la desvia de nou a la riera mitjançant un saltant. És un rec excavat al sòl, a cel obert, que pren diverses formes al llarg del seu recorregut. En alguns trams es troba excavat a terra, en altres està retallat a la roca. En alguns punts la seva base ha estat recoberta per llosetes ceràmiques. Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 08081-121 | Mosqueroles | Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 41.7337200,2.4355100 | 453056 | 4620366 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 518. | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74949 | Pou del Comte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-comte | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Pou de neu excavat al pendent de la muntanya, situat a la vessant obaga del Turó Gros. És de planta circular, una mica irregular, revestit amb un mur, construït en sec, fet de pedra local d'esquist, de tamany petit o mitjà, treballada només per una de les cares. Conserva el mur de contenció a la banda nord, ben perfilat. Es troba a uns 1.514 m d'altitud, amb orientació nord-oest. En quant a les seves mides aproximades, fa 10 m de diàmetre i 7 m de fondària màxima aparent. | 08081-73 | Turó Gros | Del pou del Comte tenim notícia des de l'any 1598. En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7743800,2.4444800 | 453831 | 4624875 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-06-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081175.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 251.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 69. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74948 | Pou de neu d'en Deumal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-deumal | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat al turó de l'Home, a uns 500 m de l'inici del camí que duu a Fontmartina. Està situat a més de 1.500 m d'altitud, amb orientació sud-oest. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur que revesteix el seu interior, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. En quant a les seves mides, fa uns 11 m de diàmetre i uns 3,5 m de fondària aproximadament. | 08081-72 | Turó de l'Home | Els segles XVII-XVIII foren el moment de màxima activitat constructora de pous i congestes de neu i de glaç, relacionat amb un període climàtic fred i amb un augment natural de la població. Els pous de neu i congestes són elements propis de l'arquitectura tradicional rural. La comercialització de la neu i del glaç era una font addicional d'ingressos. En aquest sector de les obagues del Turó de l'Home i del Turó Gros es troben els pous que explotava la Companyia de Neu de Sant Celoni. El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7769300,2.4309200 | 452706 | 4625166 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081178.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 252.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 74. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74944 | Pou de neu del Pla dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-pla-dels-pous | -DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. -LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat a poca distància i per sota del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Comte. Es troba a uns 1.530 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 7 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur de revestiment pel seu costat nord-est, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. | 08081-68 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros, encara es conserven diversos dels pous i congestes antigament explotats per la Companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7750300,2.4469400 | 454036 | 4624946 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 40.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 68. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74947 | Pou de neu d'en Cervera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-cervera-ii | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Al seu interior creix un faig, les arrels del qual poden malmetre l'estructura del pou | Pou de neu de planta circular, revestit amb un mur de pedra seca fet de carreuons; al seu interior hi creix un faig. Era un dels pous propietat de can Cervera. Hi ha una filada de pedres a mode de graó, a mitja alçada del pou, que fa augmentar el seu diàmetre. Està situat a uns 1.300 m d'altitud, amb orientació oest. En quant a les seves mides, fa uns 7 m de diàmetre i uns 7 m de fondària aproximadament. | 08081-71 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. Durant el segle XIX una companyia formada per diversos pagesos provinents del veïnat de França (Fogars) i dels veïnats de Montseny d'Amunt i de Vila-seca (Montseny), va explotar els diferents pous i congestes situats als emprius de les Agudes. Era dirigida pel propietari de can Cervera, encarregat de dur els comptes i anotar els jornals de cada soci. | 41.7802600,2.4213900 | 451916 | 4625541 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081180.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 249. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74946 | Pou de neu d'en Cervera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-cervera-i | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Pou de neu de planta circular, revestit amb un mur construït en sec, fet de pedra local d'esquist de mida mitjana o petita, poc treballada. Era un dels pous propietat de la masia de can Cervera Està situat a uns 1.300 m d'altitud, amb orientació oest. En quant a les seves mides, fa uns 7 m de diàmetre i, la seva situació en un indret amb força pendent, provoca que hi hagi una important diferencia de profunditat entre la seva banda nord (6 m) i la sud (4,2 m). | 08081-70 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. Durant el segle XIX una companyia formada per diversos pagesos provinents del veïnat de França (Fogars) i dels veïnats de Montseny d'Amunt i de Vila-seca (Montseny), va explotar els diferents pous i congestes situats als emprius de les Agudes. Era dirigida pel propietari de can Cervera, encarregat de dur els comptes i anotar els jornals de cada soci. | 41.7799900,2.4215100 | 451926 | 4625511 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081179.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 248.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 65. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75093 | Pont de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-roc | XVIII | Pont d'un ull que salva el sot de Ritronyes, al pas del corriol Les Vinyes. Fa aproximadament 4 m d'amplada, 3 m d'alçada i 10 m de llargada. És construït de pedra lligada amb morter de calç, per sobre passa el camí de terra i, a banda i banda, hi ha un petit mur de poca alçada, fet també de pedra lligada amb morter. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. | 08081-217 | El Rieral | 41.7470800,2.4032300 | 450382 | 4621867 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75093-foto-08081-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75093-foto-08081-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 74983 | Carbonera de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-passavets | Només es conserven els vestigis del rotlle i d'un petit mur | Plaça carbonera situada a Passavets, a la zona de bosc mixt d'avets i faigs, molt pròxima a l'avetosa, a pocs metres de l'Abraçada, i a l'esquerra del camí. La plaça ocupa un petit espai al descobert, el rotlle de sitja, que fa aproximadament uns 10 m de llargada i uns 5 m d'amplada, en un petit planell superior al camí. El rotlle de sitja era on es plantava la pila de carboner, on s'apilava la llenya i es tapava amb terra. En aquest espai s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Hi ha un petit mur, fet de pedra local d'esquist sense relligar, d'aproximadament 1 m d'alçada i 7 m de llargada. | 08081-107 | Passavets | l'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. Era un ofici de caire temporal, que servia com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. | 41.7787100,2.4477300 | 454104 | 4625354 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74995 | L'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanyol-0 | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | l'estructura es troba força malmesa i colgada pels materials que arrossega la riera | Petit embassament construït a la riera de Santa Fe, conca del riu Tordera, molt pròxim al pantà. Es troba en procés de curullament. La resclosa s'utilitzava tant per a controlar el pas de l'aigua del torrent a l'embassament, com per a desviar l'aigua, mitjançant un tub circular, fins a la Fabriqueta. Les seves mides aproximades són 25 m de llargada i 3 m d'alçada. Actualment la seva estructura és força malmesa i colgada pels materials que arrossega la riera. | 08081-119 | Santa Fe | A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un ric editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe, les obres del qual van començar l'any 1910. Per tal d'abastir d'electricitat a l'hotel va fer construir una petita presa, l'Estanyol. Aviat va ser insuficient i l'any 1920 es van iniciar les obres de construcció de l'embassament de Santa Fe, sota la direcció de l'arquitecte Pere Domènech i Pou, que van finalitzar l'any 1935. | 41.7729200,2.4666900 | 455676 | 4624702 | 1910 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74995-foto-08081-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74995-foto-08081-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081213.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 255. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 75041 | Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passavets | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa. | 08081-165 | Passavets | 41.7806300,2.4456200 | 453930 | 4625569 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75039 | Empedrat de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/empedrat-de-morou | Paratge extraordinari, pròxim als esqueis de l'empedrat de Morou, que brinda una sensacional panoràmica de la vall de Santa Fe, del Turó de l'Home, de les Agudes, del turó de Morou, de la Serralada de Marina i de la depressió vallesana. d'altra banda, aquest indret permet observar la seqüència de descomposició del granit fins a la formació del sòl, i també les diferents fases vegetals d'aquest procés (líquens, molses, herbassars, landes i bosc). | 08081-163 | Turó de Morou | 41.7690700,2.4803900 | 456812 | 4624267 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75039-foto-08081-163-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 75007 | Monument a la família Patxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-patxot | XX | Monòlit situat a l'inici del Passeig Mariona, davant del Local homònim. Està format per un sol bloc de pedra, i la part del mig presenta una filera amb incisions allargades i profundes. La resta de la pedra no presenta cap més tractament en tota la superfície. A la part inferior hi ha una placa metàl·lica on hi ha escrit: 'Mosqueroles agraeix a la família Carreras-Patxot la donació d'aquests terrenys per l'esplai del poble. Inauguració del Passeig i Plaça Mariona'. | 08081-131 | Mosqueroles | 41.7273100,2.4428300 | 453660 | 4619650 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75007-foto-08081-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 74976 | Molí de ca n'Illa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-nilla-del-pont | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI | Molí fariner situat al marge esquerra de la Tordera, al veïnat del Rieral, i a tocar de la carretera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants. S'hi accedia per un antic camí retallat a la roca que desembocava a la porta principal, que és de pedra adovellada en arc de mig punt. Al vestíbul hi havia les dues moles, que actualment no es conserven. El pis superior era destinat a habitatge del moliner. Des de l'exterior es poden observar les dues boques de sortida d'aigua del carcabà, fetes amb pedres disposades en forma de plec de llibre. A la façana lateral en destaca el rellotge de sol amb la data 1852, que es troba sobreposat al damunt d'un altre més antic. A la riba de la Tordera, i excavat a una de les roques del gorg hi ha el forat de pal d'una antiga resclosa. | 08081-100 | El Rieral | Aquest molí és esmentat en diversos documents antics. Segons l'inventari del mas Illa del Pont era un 'molí fariner ab tots els arreus necessaris per a moldre qualsevol espècie de gra'. Les Contribucions Industrials del Montseny expliquen que el molí Illa, l'any 1875, era un molí fariner de resclosa, que molia més de tres mesos a l'any i menys de 6. Segons la documentació, entre els anys 1875 i 1883, era propietat de Jaume Illa. | 41.7473800,2.4021500 | 450292 | 4621901 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74976-foto-08081-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74976-foto-08081-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081115.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 512. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74990 | Mina de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ridaura | XVIII | Mina d'aigua situada a les proximitats de la casa de Ridaura. És una obertura semi-excavada al terreny natural. Es tracta d'una galeria horitzontal amb revestiment de pedra i sostre de lloses planes, sostingudes per un embigat de fusta. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons i per tant se'n desconeix la seva profunditat i el lloc on es localitza la veta d'aigua. | 08081-114 | Ridaura | 41.7475800,2.4728600 | 456171 | 4621885 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 74908 | Can Virgili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-virgili-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia situada sota les feixes del Vilar, amb accés des de la carretera de Fontmartina. És un edifici de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra. Les finestres són de distribució regular, de mides diverses i amb brancals i dintells de pedra carejada. Va ser objecte d'importants obres de reforma i restauració a principis de la dècada dels anys 70 del segle XX. | 08081-32 | Feixes del Vilar | 41.7589700,2.4188800 | 451692 | 4623179 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74908-foto-08081-32-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del patrimoni construït del Montseny: 08081101. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74879 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia situada al límit del terme, a tocar del municipi de Sant Esteve de Palautordera, a la vessant de la Tordera. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Els murs són de pedra vista. Hi ha dues portes d'entrada amb carreus de pedra a la façana principal, i les finestres són també de pedra carejada. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment. | 08081-3 | Pla de Santa Magdalena | 41.7263200,2.4316000 | 452725 | 4619547 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74879-foto-08081-3-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081011. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75094 | Cal Maginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maginer | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Masia situada a les proximitats del veïnat de França, entre el sot d'Arenys i el sot Xic, a un indret aterrassat amb murs de contenció en sec, fets de pedra llicorella. És un edifici format per diferents cossos de planta rectangular, disposats esglaonadament i orientats al sud, corresponents a les diferents fases constructives. Les cobertes tenen diferents graus de pendent, i les façanes són de pedra llicorella lligada amb morter sense arrebossar. Les portes són petites, amb llinda del mateix material, i les finestres, de disposició regular, són fetes amb llinda de pedra, i lleixa de llosa. | 08081-218 | Veïnat de França | 41.7675500,2.4117800 | 451108 | 4624135 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75094-foto-08081-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75094-foto-08081-218-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081008. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74893 | Can Mirabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirabo-0 | - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia situada a la plana de can Mirabó, a les proximitats de la Tordera. És un edifici de planta rectangular, amb un annex adossat a l'esquerra, i coberta a dues vessants asimètrica. Ha estat restaurada recentment. Els murs són fets de paredat comú, actualment sense arrebossar. A la façana principal es situa la portalada amb llinda i brancals de carreus. Les finestres són de disposició regular, sense emmarcar. Darrera la masia hi ha un forn de planta semicircular. Davant de la casa hi ha l'era, feta de lloses de pissarra i restes de cairons de l'antic paviment. | 08081-17 | Plana de can Mirabó | 41.7335600,2.4149500 | 451346 | 4620360 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74893-foto-08081-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74893-foto-08081-17-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081060. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.