Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74884 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-1 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | XVII | Actualment està abandonada | Can Costa és una masia situada a Mosqueroles, a les proximitats de can Patxot. És un edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants. La façana principal és arrebossada i mostra una asimetria amb el portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat, al que s'accedeix mitjançant una escala de pedra de tres graons. Les finestres són fetes amb carreus de pedra, i hi ha un rellotge de sol bastant descolorit sota el carener. La distribució interior es típica d'aquestes construccions, encara que sorprèn el desnivell dels seus pisos, que no són rectes en planta. Actualment es troba en un estat de conservació força precari degut al seu abandó. | 08081-8 | Mosqueroles | 41.7294800,2.4385400 | 453305 | 4619894 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74884-foto-08081-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74884-foto-08081-8-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74926 | Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p.86-87. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) 'Santa Fe del Montseny'. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XVI-XVIII | l'estructura s'està degradant degut a la manca d'un manteniment acurat | Edifici religiós d'una sola nau amb capella lateral i cor, amb campanar d'espadanya d'un sol buit, lleugerament descentrat respecte de la porta. Segons la documentació antiga, és un edifici d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual és fruit de les reformes posteriors: l'any 1577, fou ampliada, l'any 1701, fou restaurada, i l'any 1914, es construí l'hotel de Santa Fe, que s'adossà a l'antiga església. A la façana hi ha un campanar d'espadanya, dues finestres rectangulars, una finestreta d'arc rodó, i la portalada revestida amb una gran llinda plana. Sota el campanar hi ha restes d'un rellotge de sol. Sobre el portal d'entrada hi ha un emblema religiós esculpit a una pedra rodona, on hi figura un animal amb una creu, que podria correspondre a una antiga clau de volta amortitzada en alguna de les reformes posteriors. Sobre la llinda hi ha la data de 1201, que fou gravada entorn l'any 1914 pel picapedrer que va restaurar la façana durant les obres de construcció de l'Hotel i, tot i que es probable que l'any 1201 existís una capella dedicada a Santa Fe, no es correspon amb l'edifici actual. | 08081-50 | Vall de Santa Fe | Es desconeix l'origen de l'ermita de Santa Fe, però les primeres notícies escrites corresponen a l'any 1231, quan Pere de Santaeugènia, castlà del castell de les Agudes, li va llegar un sester de blat. (Arx. Hist. Ciutat de Barcelona - Docs. R. De Vilanova. Rosselló. Família Santa Eugènia-Heures). L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. A la dreta de l'ermita de Santa Fe, entre els anys 1912 i 1914, s'hi va construir l'Hotel, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura (1881-1962). | 41.7738800,2.4648600 | 455524 | 4624809 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74926-foto-08081-50-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081167. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74927 | Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-mosqueroles-o-sant-marti-de-baix | <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey). - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1987) 'Santa Magdalena de Mosqueroles'. Monografies del Montseny, 2. Viladrau: Amics del Montseny, p. 37-44. - PLADEVALL I FONT, A. (1989) 'El monestir de Sant Marçal del Montseny'. Monografies del Montseny, 4. Viladrau: Amics del Montseny, p.19-21. - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.48.</p> | XII | l'estructura necessita mesures de conservació i restauració per tal d'aturar el procés de degradació que pateix | <p>L'església de Santa Magdalena de Mosqueroles, abans anomenada Sant Marçal de Baix, està emplaçada prop del poble de Mosqueroles, en un petit altiplà entre les depressions de la riera de Rifer i de la Tordera. És un edifici de planta basilical, erigit entre finals del segle XI i inici del segle XII, amb tres naus, encapçalat per un absis i dues absidioles de planta semicircular. Cada una acull un altar, dedicats a Santa Magdalena, Sant Gil i Sant Marçal respectivament. El fet que la planta tingui molta amplada en relació amb la seva llargada, podria relacionar-se amb una reforma posterior, corresponent a la construcció d'una nova façana que tanca les naus primitives, atès que l'actual no té relació amb la resta de l'edifici. A l'interior la nau central es cobreix amb volta de canó seguit de perfil apuntat, i les naus laterals i les absidioles són cobertes amb volta de quart d'esfera d'aparell vist. En destaquen l'arc en gradació de l'absis central i les finestres de doble esqueixada centrades a cada absis. L'aparell dels murs és de carreus de pedra llossenca de mida petita, però força regulars, a excepció de la façana principal, que és arrebossada modernament. La teulada és única per a les tres naus, d'una sola tirada; la nau central és apuntada, i les laterals amb arcs torals de mig punt disposats en sentit transversal. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un petit pati tancat, i a la façana de migdia un rudimentari contrafort de pedra. Perpendicular a la façana principal es localitzen els vestigis d'una edificació en estat ruïnós, que podrien correspondre a l'habitatge dels donats i ermitans. L'església fou objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat. És un dels exemplars romànics més notable del Vallès Oriental.</p> | 08081-51 | Mosqueroles | <p>Segons la documentació antiga, l'any 1100, Arnau, prior del monestir de Sant Marçal de Montseny, va endegar la construcció d'una nova església i monestir prop de Mosqueroles, amb la voluntat de traslladar la comunitat de monjos; però l'any 1104, el bisbe de Vic, Arnau de Malla, i el bisbe de Girona, Bernat Umbert, fill dels senyor de les Agudes, patrons de Sant Marçal, els obligaren a regressar a Sant Marçal, i es va frustrar l'intent d'acabar aquesta important església, on manca la tramada a la part de ponent. Almenys des de l'any 1209, l'absis central era dedicat a Santa Magdalena i els absis secundaris a Sant Marçal i Sant Gil. Els senyors del proper Castell de Montclús i senyors també del lloc, foren els principals protectors d'aquesta església. Tot i que a alguns documents se l'anomenava monestir, Santa Magdalena no va acollir mai cap comunitat monàstica. En canvi, des del 1214 l'església va disposar d'una confraria de devots regida per un sacerdot sota la protecció de Sant Marçal. La confraria disposava d'un gran nombre d'afiliats, des de nobles a petits pagesos, i una notable dotació de rendes i masos repartits entre les parròquies de Sant Esteve de Palautordera, Mosqueroles, Fogars del Montseny i el poble del Montseny. El prior d'aquesta confraria vivia a la casa, ara en ruïnes, situada al nord-oest de l'església, i era el president dels deodats i clergues que hi eren acollits. Al segle XV, la decadència del monestir primitiu i el descens de la influència de la confraria pròpia, d'acord amb la despoblació del país, van fer que l'església quedés en estat ruïnós. L'any 1642 es va restaurar la nau central i es va fer una nova façana, però les altres dues naus van esdevenir dependències agrícoles del mas Ferrer. Finalment, l'església va ser objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat, per part del seu propietari, el mateix que el de can Ferrer.</p> | 41.7247400,2.4365300 | 453134 | 4619369 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081168. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 74937 | Congesta del Pla dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-pla-dels-pous | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII-XIX | Pel traçat del camí ha perdut part de les seves característiques tipològiques | Congesta excavada al sòl, situada a la vessant obaga del Turó Gros, per sobre del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, i a prop del pou de neu del Comte. És de planta lleugerament ovalada, excavada al pendent de la muntanya per tal d'acumular la neu de forma natural i, pel traçat del camí, ha perdut part de les seves característiques tipològiques. A la banda oest encara conserva una part del revestiment exterior del mur de contenció, fet de pedra de la zona. Es troba a 1.535 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són uns 8 m d'amplada, 5 m de llargada i uns 2,5 m de fondària màxima aparent. | 08081-61 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros, encara es conserven diversos dels pous i congestes antigament explotats per la Companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7751000,2.4462100 | 453975 | 4624955 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 228.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 67. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74938 | Congesta del Sot de l'Aveteda o de la Collada Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-laveteda-o-de-la-collada-fonda | -DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. -LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | Està reomplerta de sediments i fulles | Congesta de neu, de planta ovalada, excavada al pendent de la muntanya, i situada a la vessant obaga del Turó Gros, a molt poca distancia del pou del Comte. Es troba a uns 1.508 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són 9 m de diàmetre i 5 m de fondària màxima aparent. Aprofita la roca natural en el costat est, amb talús de contenció en el costat nord. Actualment està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. | 08081-62 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7743800,2.4429800 | 453706 | 4624876 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081174.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 229.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 70. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74940 | Congesta del torrent de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-torrent-de-passavets | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Reomplerta de sediments | Congesta de neu de planta ovalada, excavada al pendent de la muntanya i situada al marge dret del torrent de Passavets, més amunt de la font homònima. Es troba a uns 1.235 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són 15 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima aparent. És una cavitat que aprofita en part l'orografia del terreny i, amb la la terra que es va extreure del seu interior, es va construir el mur de contenció nord, reforçat amb pedra local sense relligar. | 08081-64 | Passavets | 41.7807100,2.4494200 | 454246 | 4625576 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081187.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 230. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74942 | Congesta del Sot de la Teula I o Poua de la Casa Partida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-i-o-poua-de-la-casa-partida | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XIX | reomplerta de sediments | La congesta del Sot de la Teula, situada en el turonet del darrera de la Casa Partida, a 1.135 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de planta ovoïdal i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda nord, es troba reforçada per un talús, fet amb la terra compactada procedent de l'excavació del seu interior. Les seves mides són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. | 08081-66 | Santa Fe | 41.7764800,2.4677500 | 455766 | 4625096 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081186.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 233.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 75. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74943 | Congesta del Sot de la Teula II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-ii | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | l'estructura s'està desfent | La congesta del Sot de la Teula II es situa al darrera del turó de la Casa Partida, seguint la pista forestal que voreja el turó, a uns 1.100 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de secció circular i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda de la pendent es troba reforçada per un talús, d'uns 3 m d'amplada, fet amb la terra compactada. Les seves mides aproximades són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. Hi han plantats uns pins al seu interior. | 08081-67 | Santa Fe | 41.7771700,2.4694000 | 455904 | 4625172 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades podrien tenir un marge d'error de diversos metres ja que no hi havia una bona senyal de l'aparell de GPS. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74947 | Pou de neu d'en Cervera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-cervera-ii | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Al seu interior creix un faig, les arrels del qual poden malmetre l'estructura del pou | Pou de neu de planta circular, revestit amb un mur de pedra seca fet de carreuons; al seu interior hi creix un faig. Era un dels pous propietat de can Cervera. Hi ha una filada de pedres a mode de graó, a mitja alçada del pou, que fa augmentar el seu diàmetre. Està situat a uns 1.300 m d'altitud, amb orientació oest. En quant a les seves mides, fa uns 7 m de diàmetre i uns 7 m de fondària aproximadament. | 08081-71 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. Durant el segle XIX una companyia formada per diversos pagesos provinents del veïnat de França (Fogars) i dels veïnats de Montseny d'Amunt i de Vila-seca (Montseny), va explotar els diferents pous i congestes situats als emprius de les Agudes. Era dirigida pel propietari de can Cervera, encarregat de dur els comptes i anotar els jornals de cada soci. | 41.7802600,2.4213900 | 451916 | 4625541 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081180.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 249. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74959 | Bassa del molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | només es conserven els vestigis de la cara interna | Bassa de grans dimensions, situada a una terrassa de la riera, al damunt del molí de Dalt. La cara interna de l'antiga bassa era construïda amb pedra lligada amb morter i arrebossada. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada, 8 m d'amplada, i 12 m d'alçada màxima. Fa poc temps fou recuperada com a bassa. L'aigua que sobrava era conduïda fins a la bassa molí Baix. | 08081-83 | La Farga | 41.7132800,2.4555300 | 454706 | 4618086 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74972 | Forn de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ridaura | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Es troba reomplert de sediments | Forn situat al nord-est de Ridaura. És una estructura de planta quadrada, construïda amb pedres de tamany mitjà i petit de procedència local, lligades amb morter de calç. Le seves mides aproximades són 2 m de llargada, 2 m d'amplada i 2 m d'alçada. A la part davantera té dues boques d'enfornar en forma d'arc, fetes amb pedra .El seu interior es troba dividit en dues cambres separades per un petit mur. | 08081-96 | Ridaura | 41.7478000,2.4727800 | 456165 | 4621910 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081183. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74991 | Camí de les Roques de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-roques-de-glac | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. | Hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació | Es tracta d'un petit corriol que duu del corral d'en Deumal fins al coll de les Agudes, i que comunica els pous i congestes de neu i de glaç que es troben al vessant nord-oest de les Agudes. S'hi accedeix pel GR 5-2 del Turó de l'Home en direcció a Fontmartina i, aproximadament uns 200 metres abans d'arribar al Corral d'en Deumal, cal seguir pel corriol que mena en direcció nord cap a les Agudes. El seu recorregut està indicat amb algunes marques de pintura i diferents pedres a mode de fites, però hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació. El seu nom prové dels estimballs que voreja quan travessa el Sot del Mal; a l'hivern l'aigua que regalima per la roca queda glaçada i és fa perillós el trànsit per aquest tram del corriol. | 08081-115 | Sot del Mal | El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7825000,2.4237500 | 452114 | 4625788 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74991-foto-08081-115-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74996 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-0 | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Alguns trams del rec es troben colgats pels sediments | Rec situat entre el Molí de Dalt i el Molí de Baix de Mosqueroles; visible sota la casa de colònies de la Farga. És un rec excavat al sòl, amb un revestiment interior fet en pedra seca, construïda amb rierencs de tamany petit. És d'amplada variable tot i que la mida mitjana és de 0,5 m. En algun tram del seu recorregut, la paret serveix de base al camí que uneix el molí de Dalt amb el molí de Baix, i presenta una alçada de 2 m. La resclosa del rec pren l'aigua del Rifer. L'aigua sobrant del molí de Dalt era conduïda, a través del rec, fins a la bassa del molí de Baix. | 08081-120 | La Farga | 41.7126500,2.4564900 | 454786 | 4618016 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75005 | Barraca Sabedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sabedra | XVII-XIX | La cobert vegetal es troba molt malmesa | Es tracta d'una estructura construïda amb paret de pedra seca i coberta vegetal a dues vessants. Les mesures d'aquesta barraca són uns 3'5 m d'amplada per uns 7 m de llargada, presentant una planta rectangular. La pedra utilitzada és de petites i mitjanes dimensions de procedència local. Conserva la seva alçada original, uns 3,1 m d'alcada en el seu punt més alt. l'accés es produeix mitjançant una porta d'1 m d'amplada i 1,6 m d'alçada. No s'observen reformes significatives a la barraca, indicant un sol moment constructiu. La seva adscripció cronològica no és precisa, atès que aquest tipus d'estructures d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 08081-129 | Pla Pedrers | Aquesta barraca és una estructura senzilla construïda per a respondre a les funcions d'oferir aixopluc, la de magatzem per guardar els diversos utensilis, i per resguard del temps. La seva construcció ve condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per les pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió ja que aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 41.7588500,2.4556900 | 454752 | 4623145 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75005-foto-08081-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75005-foto-08081-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75005-foto-08081-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75056 | Castanyers de la Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-la-trauna | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.84-86. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre | Es tracta de quatre castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen al marge esquerre del camí d'accés a la Traüna, just abans d'arribar a la casa. Són arbres declarats monumentals per la Generalitat de Catalunya en l'ordre DARP del 19 d'abril de 1991. Fa uns anys van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre; fins aquell moment, un d'ells era considerat el més alt del Montseny, amb 26 m d'alçada, i un altre el de la capçada més ampla, amb 25,7 m de diàmetre. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), el més alt arribava tan sols als 15 m d'alçada i el més ample de capçada a 14,8 m. Tot i així, actualment continuen sent quatre impressionants castanyers. | 08081-180 | La Traüna | 41.7740300,2.4033800 | 450415 | 4624860 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75060 | Faig del Pla de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-pla-de-lespinal | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.108-110. | Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), situat al pla de l'Espinal, que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot graser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar. Dels seus aglans s'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus aylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor viuen un gran nombre d'invertebrats, dels que se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). | 08081-184 | El Convent | 41.7836000,2.4551600 | 454725 | 4625893 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75060-foto-08081-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75062 | Faig Gros del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-macaners | -BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.111-113. -VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc | Exemplar de faig (Fagus deodara) situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada en les seves branques superiors, la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. | 08081-186 | El Convent | 41.7840900,2.4573600 | 454908 | 4625947 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75062-foto-08081-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75077 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-cristofol | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XVIII-XIX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol es troba ubicat a la mateixa església, i està format fonamentalment per llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents compren des de l'any 1738 fins a l'any 1976. d'altra banda, 48 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> | 08081-201 | Sant Cristòfol | 41.7351300,2.4537800 | 454576 | 4620513 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75078 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Esteve de La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-la-costa | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XVII-XX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de la Costa es troba ubicat a la mateixa església, i compren documentació de temàtica diversa, corresponent fonamentalment a llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents pertanys al període comprés entre l'any 1628 i 1979. d'altra banda, 123 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> | 08081-202 | Sant Esteve de La Costa | 41.7458800,2.4183000 | 451634 | 4621726 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Regular | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75079 | Fons parroquial de Fogars a l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-fogars-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental</p> | XVII-XIX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>A l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona es conserven un gran nombre de documents solts provinents de les parròquies de Sant Cristòfol de Fogars, Sant Esteve de La Costa i Sant Martí de Mosqueroles. Es tracta de documents de temática diversa, fonamentalment baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual, i testaments. - Sant Cristòfol de Fogars: 48 documents del segle XIX al segle XX, 3 d'ells de datació indeterminada. - Sant Esteve de la Costa: 123 documents dels segle XVII al segle XX, 8 d'ells de datació indeterminada. - Sant Martí de Mosqueroles: 65 documents del segle XVI al segle XX.</p> | 08081-203 | Arxiu Diocesà del bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 75091 | Font dels Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-quatre | LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. | XX | l'estructura està coberta per la fullaraca | Font situada sota els plans de Morou, a un sotet pel que s'escola un rierol afluent del torrent de la Teula, curs que aigües avall es conegut com a riera de Breda. El naixement d'aquest rierol és el veritable naixement de la riera. Actualment la font no es troba gaire arranjada, l'aigua raja per un estret broc metàl·lic que cau cap al rierol. A tocar de la font hi ha una petita placeta de terra aplanada, emmarcada a banda i banda per diverses pedres que procedeixen de l'entorn immediat. En aquest punt hi havia una una estela de granit amb una inscripció : 'Font dels Quatre. Any 1904'. Durant la visita a l'indret no es va trobar l'estela, que potser roman coberta per la fullaraca. | 08081-215 | Plans de Morou | Segons López Cortijo (vegeu bibliografia) el seu nom prové de la seva situació, a l'indret on conflueixen els emprius de Riells, la propietat dels Capmany, la finca d'una tal Teresa Jovany i també la d'en Joan Jovany, de cal Trompo. | 41.7760700,2.4732700 | 456225 | 4625048 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75102 | Castanyers Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-vells | Diverses espècies de la fauna forestal buiden els seus troncs per a nidificar i fer-hi caus | Es tracta de tres castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen al marge del camí de l'itinerari senyalitzat del Sot de l'Infern. Són imponents exemplars amb els troncs, escapçats i empeltats anys enrere, curts i gruixuts. Tenen l'escorça viva, però l'ànima buida, ja que diverses espècies de la fauna forestal buiden els seus troncs per a nidificar i fer-hi caus. | 08081-226 | Fontmartina | 41.7591600,2.4319300 | 452777 | 4623193 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75102-foto-08081-226-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74880 | Can Barceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barcelo | -LLOBET, S. (1990) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Granollers : Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba en estat d'abandó. | Masia de planta rectangular amb retranquejos, i coberta de teula àrab a dues vessants. El parament dels murs és de paredat comú arrebossat. La façana principal, situada al nord, presenta una portalada d'arc rebaixat de totxo. A la façana sud, que és estucada, s'observen diferents fases constructives. La part central, que correspon a la fase més antiga de l'edificació, presenta ràfec a base de cabirons i tauler de fusta, i les ampliacions laterals presenten ràfec amb imbricacions a base de rajol i teula girada. En quant a les finestres, només les del primer pis són emmarcades amb cairons de pedra. A l'annex situat a la façana de la banda occidental hi ha tres obertures amb llinda de granit i brancals de totxo; la finestra central presenta una inscripció amb la data '1789', que correspon probablement a una de les reformes que ha sofert la masia al llarg del temps. A la banda nord-est de la masia, i separat de la mateixa, hi ha un paller de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. L'accés a l'interior es produeix mitjançant una porta d'arc de mig punt de totxo. | 08081-4 | Sot de can Dolça | 41.7459300,2.4685900 | 455815 | 4621704 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74880-foto-08081-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74880-foto-08081-4-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081018. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74931 | El Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camps-0 | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Es troba actualment enrunada i coberta per la vegetació | Conjunt patrimonial format per la masia, els camps de conreu i els elements arquitectònics adjacents de l'economia, com la serradora i el pou de neu. La masia, que es troba actualment enrunada i coberta per la vegetació, és de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç i arrebossats. No resten dempeus ni la coberta ni el pis superior. La serradora petita de Santa Fe o dels Camps, situada a les proximitats de la masia, és actualment un cobert enrunat, de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç que no conserva la coberta. La maquinària de la serradora es troba dipositada a Arbúcies. El seu estat de conservació és dolent, atès que la casa i el cobert es troben enrunats i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. El conjunt gaudeix de la protecció d'element d'alt interès patrimonial del Pla Especial de Protecció del medi natural i del Paisatge del Parc del Montseny, com a exemple d'explotació agrícola tradicional i d'aprofitament de recursos naturals de la vall de Santa Fe. | 08081-55 | Vall de Santa Fe | La serradora va iniciar la seva activitat durant l'any 1915 i va estar en funcionament fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan els republicans es van endur la maquinària, que es troba dipositada actualment a Arbúcies. | 41.7732200,2.4599200 | 455113 | 4624739 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74931-foto-08081-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74931-foto-08081-55-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny: 08081112. | 94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74935 | Congesta de la Gronxadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-de-la-gronxadora | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227. A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. | Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | Congesta excavada al sòl, de planta circular, situada al vessant oest de la serra del Sot del Mal. Es troba a 1.365 m d'altitud, amb orientació oest, i les seves mides aproximades són uns 10 m de diàmetre i uns 2 m de fondària màxima aparent. La terra extreta del seu interior durant la seva excavació va quedar amuntegada amb diverses pedres, a la vessant de la pendent de la muntanya, a mode de mur. Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. | 08081-59 | Sot del Mal | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7803100,2.4228300 | 452036 | 4625546 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74935-foto-08081-59-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74936 | Congesta del Coll del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-coll-del-vent | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p.92. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | En mal estat | Congesta de neu excavada al sòl, de planta circular, situada a la pendent de la muntanya, a uns 50 metres de la carretera que duu al Turó de l'Home, entre el Coll del Vent i la font Fosca. Es troba a 1.435 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són uns 11 m de diàmetre i uns 6 m de fondària màxima aparent. En el sector sud es conserven restes del talús de contenció. A l'interior hi ha la roca natural i restes del revestiment de pedra seca sense treballar. Actualment, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | 08081-60 | Coll del Vent | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7672200,2.4526600 | 454506 | 4624076 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74936-foto-08081-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74936-foto-08081-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74936-foto-08081-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081172.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 231.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 72. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74939 | Congesta del Sot del Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-del-camps | - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XVI-XX | Reomplerta de sediments | Congesta de neu situada al coll del Vent, a la pendent de la muntanya, a poca distància de la congesta del coll del Vent. Es troba a uns 1.375 m d'altitud, amb orientació nord-est; és de planta circular les seves mides aproximades són uns 7 m de diàmetre i 1 m de fondària màxima aparent. Actualment, està totament desdibuixada i reomplerta de sediments. | 08081-63 | Coll del Vent | En aquest sector es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7683500,2.4538600 | 454606 | 4624201 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74939-foto-08081-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74939-foto-08081-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74939-foto-08081-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 73. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74941 | Congesta del Sot del Mal o Poua de la Traüna I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-del-mal-o-poua-de-la-trauna-i | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | l'estructura s'està desfent | Excavació al sòl, de forma circular i de poca profunditat, situada pròxima, i sota, del camí de les Roques de Glaç, entre la zona de les Agudes i la zona de la Gronxadora, a 1.370 m d'alçada. Tot i que conserva l'estructura tipològica, està bastant desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres del voltant, fet que impedeix acotar amb exactitud les seves característiques. | 08081-65 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7818500,2.4240800 | 452141 | 4625716 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74941-foto-08081-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74941-foto-08081-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081181. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74944 | Pou de neu del Pla dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-pla-dels-pous | -DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. -LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat a poca distància i per sota del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Comte. Es troba a uns 1.530 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 7 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur de revestiment pel seu costat nord-est, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. | 08081-68 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros, encara es conserven diversos dels pous i congestes antigament explotats per la Companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7750300,2.4469400 | 454036 | 4624946 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 40.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 68. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74945 | Pou de neu del Sot del Mal o Pou de la Traüna II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-sot-del-mal-o-pou-de-la-trauna-ii | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | El seu interior es troba, gaire bé en la seva totalitat, esllavissat | Es tracta d'una congesta o pou de neu, que es troba pròxima al camí de les Roques de Glaç, entre la zona de les Agudes i la de la Gronxadora, a 1.371 m d'altitud. La seva planta, amb orientació nord-oest, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció d'una petita part, que conserva encara restes del mur interior de pedra seca fet de carreuons. Fa aproximadament 4,5 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. | 08081-69 | Sot del Mal | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7819900,2.4246200 | 452186 | 4625731 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74945-foto-08081-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74945-foto-08081-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081182. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74948 | Pou de neu d'en Deumal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-deumal | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat al turó de l'Home, a uns 500 m de l'inici del camí que duu a Fontmartina. Està situat a més de 1.500 m d'altitud, amb orientació sud-oest. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur que revesteix el seu interior, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. En quant a les seves mides, fa uns 11 m de diàmetre i uns 3,5 m de fondària aproximadament. | 08081-72 | Turó de l'Home | Els segles XVII-XVIII foren el moment de màxima activitat constructora de pous i congestes de neu i de glaç, relacionat amb un període climàtic fred i amb un augment natural de la població. Els pous de neu i congestes són elements propis de l'arquitectura tradicional rural. La comercialització de la neu i del glaç era una font addicional d'ingressos. En aquest sector de les obagues del Turó de l'Home i del Turó Gros es troben els pous que explotava la Companyia de Neu de Sant Celoni. El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7769300,2.4309200 | 452706 | 4625166 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081178.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 252.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 74. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74951 | Poua del Comte II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-comte-ii | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | La seva planta està molt desdibuixada | Congesta de neu excavada al sòl, de planta circular, situada a la pendent de la muntanya, situada a poca distància, i per sota, del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Pla dels Pous. Es troba a 1.513 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són uns 7 m de diàmetre i 1 m de fondària màxima aparent. Actualment, està totalment desdibuixada i reomplerta de sediments. | 08081-75 | Turó Gros | 41.7746700,2.4476700 | 454096 | 4624906 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081176. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74952 | Barraca d'artigaires de can Rubí I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-can-rubi-i | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | l'estructura només conserva alguns murs a poca alçada | Es tracta de les restes d'una construcció de planta quadrada, que fa uns 4 m de llargària per uns 4,5 m d'amplada aproximadament. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. Pel mal estat de conservació en el que es troba i al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. | 08081-76 | Can Rubí | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. | 41.7590200,2.4477800 | 454094 | 4623168 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74952-foto-08081-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74952-foto-08081-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74952-foto-08081-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Sí, Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081192. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74953 | Barraca d'artigaires de can Rubí II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-can-rubi-ii | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Només es conserven restes dels 4 murs de la façana | Es tracta de les restes d'una barraca de planta quadrada, construïda amb pedra seca. Les mesures aproximades d'aquesta estructura són uns 4 m d'ample per 4 m de llarg. La pedra utilitzada és de tamany mitjà i de procedència local. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-77 | Can Rubí | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 41.7592000,2.4476100 | 454080 | 4623188 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74953-foto-08081-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74953-foto-08081-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74953-foto-08081-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081193. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74954 | Barraca d'artigaires de la Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-la-trauna | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La teulada de lloses planes s'ha esfondrat recentment | Es tracta d'una barraca de planta quadrada, construïda amb pedra seca, amb coberta de lloses planes a dues vessants. Les mesures d'aquesta estructura són uns 3,5 m d'ample per 2'5 m de llarg. La pedra utilitzada és de tamany mitjà de procedència local. Els murs són de pedres disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites, i la teulada, recentment esfondrada, és de lloses planes falcades amb pedres de dimensions variables. Es conserva en la seva alçada original, tot i les possibles reparacions de les que hagi estat objecte al llarg del temps. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-78 | La Traüna | Les barraques d'artigaire són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7720600,2.4065800 | 450679 | 4624639 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74954-foto-08081-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74954-foto-08081-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081184. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74955 | Barraca d'artigaires del Termenal I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-del-termenal-i | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona | Només conserva part dels murs a una aláda que oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m | Es tracta de les restes d'una barraca enrunada i coberta per la vegetació. És de planta quadrada d'uns 3 m de llarg i uns 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-79 | Corral d'en Riera | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7599700,2.4505800 | 454328 | 4623272 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081194. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74956 | Barraca d'artigaires del Termenal II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-del-termenal-ii | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Només es conserven restes minses dels murs de façana | Es tracta de les restes d'una barraca enrunada i coberta per la vegetació. És de planta quadrada d'uns 3 m de llarg i uns 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. | 08081-80 | Corral d'en Riera | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7615400,2.4488400 | 454184 | 4623448 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081195. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74957 | Barraca d'artigaires o corral d'en Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-o-corral-den-pla | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta originària | Barraca de planta quadrada d'uns 3 m de llarg per 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. La seva alçada oscil·la entre el metre i metre i mig. No conserva la coberta originària, que podia ser de fusta o de lloses; l'actual és d'uralita. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es relacionen amb les tasques de desartigar els camps i fer crema de rostolls i d'altres maleses per tal de crear noves zones de pastura per al bestiar. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-81 | Coll de Santa Helena | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7578700,2.4625300 | 455320 | 4623033 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081163 | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74958 | Bassa del molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Els vestigis de la bassa resten abandonats i coberts per la vegetació | Bassa situada al darrera del molí de Baix, a tocar de la casa anomenada La Farga. És de planta irregular i allargada, feta amb murs fets de pedra lligada amb morter i arrebossats. S'alimentava pel rec de la bassa del molí de Dalt, situat a una distància d'uns 500 m més amunt de la riera. Actualment la bassa resta abandonada i coberta per la vegetació, fet que dificulta la seva descripció. La seva cronologia es pot relacionar amb el moment de construcció del molí, a finals del segle XVII. | 08081-82 | La Farga | 41.7121200,2.4575800 | 454876 | 4617956 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74960 | Campament militar del Pla de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-militar-del-pla-de-lespinal | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La major part de les estructures es troben en estat ruïnós | Es tracta dels vestigis del campament militar situat al Pla de l'Espinal, a la zona coneguda com a Pla del Campament. Fou establert durant la Guerra Civil i estigué en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle passat, per tal de controlar les milícies anarquistes que s'oposaven al règim franquista, els maquis. Es conserven restes de diverses construccions fetes de totxanes lligades amb morter i 12 bases de les tendes de campanya. Les bases són de planta circular, d'uns 6 m de diàmetre, fetes amb una primera capa de pedres sobre les que hi ha rajol, amb un mur d'uns 0,4 m d'amplada. | 08081-84 | Pla de l'Espinal | El campament militar fou establert durant la Guerra Civil i estigué en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle passat, per tal de controlar les milícies anarquistes que s'oposaven al règim franquista, els maquis. | 41.7799900,2.4561200 | 454802 | 4625492 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74960-foto-08081-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74960-foto-08081-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081016.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 932. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74961 | Corral de can Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-planas | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081221. | Es troba en estat ruïnós | Edificació en ruïnes situada a prop del sot de Garralps. És un estructura de planta rectangular, que conserva part dels murs de façana, fets de pedres de dimensions variables disposades en filades irregulars. No s'observen restes de la coberta. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 08081-85 | Corral de can Planas | Aquest corral construït en un moment cronològic indeterminat, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Són estructures senzilles amb les funcions d'aixopluc, magatzem, i resguard durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible i pedra local. En quant a la seva adscripció cronològica, es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 41.7638100,2.4270200 | 452372 | 4623711 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74961-foto-08081-85-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74961-foto-08081-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74961-foto-08081-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081221. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74962 | Corral d'en Deumal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-deumal | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XVIII | Part de les cobertes s'han esfondrat i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures que es conserven | Edificació formada per diversos cossos annexos disposats linealment que s'adapten al desnivell del terreny. El cos situat més a l'oest, probablement el més antic, podria haver estat destinat a habitatge; no conserva la coberta, i en destaca un portal d'arc de mig punt de pedra. Els altres cossos probablement eren destinats al bestiar. A la part del davant hi ha una petita era enllosada. Actualment es troba en un estat de conservació precari, ja que una part de la coberta s'ha ensorrat i la vegetació que creix al seu interior malmet les estructures. | 08081-86 | Les Fonts | Els corrals al segle XVIII servien com a desdoblaments de les grans masies, les quals van ampliar els seus conreus amb la incorporació de nous terrenys agrícoles a més alçada, i posteriorment es van reconvertir en simples corrals pel bestiar. El corral d'en Deumal es troba vinculat a l'empriu del turó de l'Home. La masia mare, el Deumal es troba ubicada a les afores del poble de Montseny i conserva el dret d'empriu en les Agudes. Va estar habitat permanentment fins a la dècada dels anys 30 del nostre segle. | 41.7730000,2.4223200 | 451988 | 4624734 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74962-foto-08081-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74962-foto-08081-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74962-foto-08081-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081110. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74963 | Corral d'en Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-riera | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'una estructura de planta rectangular de 5 m de llarg per 3 m d'amplada aproximadament. Els mur són fets de pedres de dimensions irregulars i de diferents tamanys, disposades de forma horitzontal sense relligar. A tocar de l'estructura es conserven les restes d'un pilar de forma quadrangular fet de pedres lligades en sec. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de tipus vegetal o de lloses de pedra. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 08081-87 | Corral d'en Riera | 41.7623300,2.4441200 | 453792 | 4623538 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081196. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74967 | Farga de les Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-les-pipes | - LLOBET, S. (1990) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Granollers : Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers, p. 310. - MATEU I SUBIRÀ, J (1995) 'Les fargues d'aram en el Montseny'. Monografies del Montseny, 10. Viladrau: Amics del Montseny, p. 163. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XIX | Actualment no són visibles les restes de l'estructura ni de cap tipus de material associat amb l'activitat de la farga | Es tracta de les restes de la farga de coure coneguda com la 'Farga de les Pipes'. Actualment no són visibles les restes de l'estructura ni de cap tipus de material associat amb l'activitat de la farga. Només una intervenció arqueològica, com un sondeig, possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08081-91 | La Tordera | La Farga de les Pipes figurava en el Nomenclàtor de 1860 com a foneria de coure. Segons la tradició oral de la zona, es fabricaven monedes de coure falsificades, i el seu propietari va haver de fugir de la justícia, abandonant la farga. Temps després, l'edificació es va reconvertir en una fàbrica de pipes de boïs. Posteriorment, a inicis del segle XX, la finca on es situa la farga va ser adquirida per l'industrial D. Sert, interessat pels drets sobre les aigües del Tordera. | 41.7420800,2.4064800 | 450648 | 4621310 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74967-foto-08081-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081135.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 242. | 98 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74969 | Forn de calç de can Ferrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ferrers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | Parcialment destruït. Només conserva la part interna | Forn de calç, parcialment destruït, situat a les proximitats de la riera i de la font de can Ferrers. És de planta circular, excavat al sòl natural, i només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions. Les seves mesures aproximades són 2,5 m de diàmetre i 3 m de profunditat. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de calç, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 08081-93 | Can Ferrers | El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7281200,2.4356200 | 453061 | 4619744 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74969-foto-08081-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74969-foto-08081-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 411. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74970 | Forn de calç de can Valls o Forn Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-valls-o-forn-gran | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | Es troba abandonat i parcialment destruït | Forn de calç, parcialment destruït, de planta circular i ovalada i secció troncocònica invertida, excavada al sòl natural. Es troba situat al sot del Còdol, a prop de la masia de can Valls. Està format per una estructura construïda amb pedres de la zona lligades amb morter de calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila utilitzada com element aïllant. També en forma part una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions, i unes mesures aproximades de 3 m d'alçada, 3,2 m de diàmetre intern de base, i 2 m d'obertura superior de l'ull. Actualment es troba abandonat, a un indret embardissat i difícil d'accedir, fet que dificulta la seva descripció. La vegetació que creix al seu interior malmet els vestigis de l'estructura. La seva adscripció cronològica és força difícil ja que ja que aquest tipus de construccions s'utilitzaven des d'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de calç. | 08081-94 | Can Valls | El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7259500,2.4503600 | 454285 | 4619495 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A les fotografies no es pot apreciar amb claredat l'estructura perquè l'indret on es situa es trobava completament embardissat en el moment de la visita. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74971 | Forn de can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-canyelles | - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, S.L., p. 23-24. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La cambra de cocció no conserva les parets laterals ni frontals | Restes d'un antic forn situat a tocar de la can Canyelles, a un corriol que uneix les cases de can Mirabó i can Canyelles. Està format per dues cambres de foc, que fan aproximadament 1 m d'amplada cadascuna, separades per una columna de secció circular. La cambra de cocció no conserva les parets laterals ni frontals. L'estructura es troba força malmesa ja que la part davantera està ensorrada i la vegetació que creix al seu interior fa perillar la seva integritat. Tradicionalment l'indret ha estat anomenat pels masovers de can Canyelles com a 'Forn Romà', i segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia), aquest forn podria ser ibèric. Tot i així, no s'ha documentat cap tipus de material arqueològic associat a l'estructura, fet pel qual no és possible determinar la seva cronologia, i només una intervenció arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08081-95 | Can Canyelles | Can Canyelles és una antiga masia que apareix mencionada ja en el fogatge de l'any 1515 com lo mas Canyelles. | 41.7381200,2.4200100 | 451770 | 4620863 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081177. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74973 | Rajoleria de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-can-riera | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Només es conserven les restes dels quatre murs exteriors | Es tracta dels vestigis d'un forn de planta quadrada, situat al Pla de la Pomera, del que només es conserven les restes dels quatre murs exteriors. La tècnica constructiva emprada és la pedra de mida mitjana de procedència local, lligada amb morter de calç. Les mesures aproximades d'aquesta estructura són uns 2 m d'ample per 2 m de llarg. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. | 08081-97 | Fontmartina | 41.7562400,2.4336700 | 452919 | 4622867 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74973-foto-08081-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74973-foto-08081-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081206. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74974 | Forn de rajols de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-de-can-valls | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | La vegetació que creix al seu interior malmet els vestigis que encara es conserven | Forn de rajols situat a la serra de can Valls, pròxim a la masia. L'estructura és de planta rectangular i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Les seves mides aproximades són 6 m de llargada i 3,5 m d'amplada. Els murs són fets de pedres lligades amb morter de calç, amb un revestiment interior de rajols, a mode de doble mur. Conserva les dues boques d'enfornar a la part frontal, amb unes mides aproximades d'1 m d'amplada i 1,5 m de llargada, amb la part superior feta de pedra disposada en forma de plec de llibre. Són separades per una pilastra d'uns 0,5 m de gruix, i s'estrenyen cap a l'interior del forn, on fan uns 0,35 m d'amplada. | 08081-98 | Can Valls | 41.7245800,2.4505900 | 454303 | 4619343 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74974-foto-08081-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74974-foto-08081-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74974-foto-08081-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 454398, 454398, 4619547 | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 930. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74975 | Molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'un molí situat al davant de la Farga de Mosqueroles. Es tracta d'una estructura formada per dos cossos, el molí pròpiament dit i una casa adossada. L'edifici del molí és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha dos portals amb llinda i brancals de pedra, una d'elles amb la inscripció '1692'. A tocar d'una de les portes es conserva una mola. Al mig dels portals hi ha un passadís cobert i bastant llarg que duu al carcabà, que és cobert amb arc de rajol de mig punt ultrapassat. A l'interior del passadís hi ha quatre obertures, dos a banda i banda. | 08081-99 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7122600,2.4578400 | 454898 | 4617972 | 1692 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 244. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc