Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74881 Can Canyelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles-0 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVII Masia de planta basilical, formada per planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants, una d'elles més llarga que l'altra, i carener perpendicular a la façana. Els murs són de paredat comú i arrebossats. A la façana principal en destaca el portal d'arc rebaixat de pedra i el rellotge de sol amb la data '1852'. En quant a les obertures, hi ha finestres a banda i banda de la portalada, la de l'esquerra és reformada i la de la dreta és emmarcada amb carreus desbastats amb motius ornamentals a la llinda. De les obertures dels pisos superiors, que es troben distribuïdes regularment, en destaca el balcó amb barana de gelosia sobre la porta, la finestra situada a la dreta amb lleixa emmotllurada, i per últim, la finestra de les golfes amb la inscripció 'MLCSJ78 IJ' a la llinda. A banda i banda de la porta d'accés hi ha sengles bancs de pedra. A tocar de la finestra situada a la dreta de la portalada hi ha una porta d'accés per a carros. A pocs metres de la masia es troba el corral. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, amb planta baixa i pis superior, a la part de baix es situa el corral, i al pis superior la pallissa, a la que s'accedeix per una escala de fusta des de l'exterior de l'edifici. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Es sostinguda per una encavallada de fusta aguantada per dos pilars de rajol. 08081-5 La Costa del Montseny 41.7378000,2.4203600 451799 4620827 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081143. 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75014 A Fogars o tots putes o tots lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. 08081-138 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75018 Oli d'escurçó https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-descurco MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut L'oli d'escurçó era un remei utilitzat antigament pels habitants de les masies del massís del Montseny per curar el tifus. Per elaborar-lo es ficava dins d'una ampolla plena d'oli, un escurçó viu amb molls i es deixava macerar. Per elaborar aquest oli només s'utilitzava l'escurçó de corbatí blanc i no pas l'escurçó comú ni les serps escurçoneres, presents també a la zona. 08081-142 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75019 Remei pels refredats https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pels-refredats MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut Antigament, a les masies del massís del Montseny, per curar els refredats s'elaborava un ungüent de segislat amb sucre. S'havia d'untar el pit amb l' ungüent i posar-hi a sobre un paper d'estrassa i un drap amb llana, a mode de pitet, lligat i calent. També es feia servir salsufragi. 08081-143 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75020 Remei per les galteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-les-galteres MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut Tradicionalment, la gent de les masies del massís del Montseny, per curar els malalts que tenien galteres utilitzaven llana de bast sense rentar. L'afectat trobava alleugeriment quan s'aplicava al coll i la sotabarbeta llana d'ovella suada i untada, ben lligada al voltant del coll. 08081-144 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75021 Dones d'Aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/dones-daigua - MESTRES I OÑÓS, APEL·LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.69-71. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Segons la llegenda, les dones d'aigua són éssers femenins que habiten a indrets d'aigua dolça, que poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són belles donzelles d'ulls clars, i llargues cabelleres daurades, que van nues o amb tuls transparents o túniques molt blanques. Hi ha qui diu que algunes d'elles tenen ales. No envelleixen i, tot i que no són immortals, poden arribar a viure mil anys. A la riba de la riera de Santa Fe se les pot veure els dies de lluna plena, estenent la seva roba. Es diu que si una persona aconsegueix robar una peça de roba, l'abundància entra a casa seva. Segons els boscaters del Montseny, si algú embruta la riba de la riera de Santa Fe, en un moment les Dones d'Aigua la netegen. 08081-145 Santa Fe 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75022 El boscater i la seva dona https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscater-i-la-seva-dona -MESTRES I OÑÓS, APEL•LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.98-99. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Segons la llegenda, a prop de Santa Fe vivia un matrimoni format per un boscater i la seva dona. Un dia la dona estava al llit de mort a punt d'expirar, però el boscater, que era molt brètol, la va deixar sola perquè havia d'anar a fer llenya. Quan va tornar a casa la dona ja era morta i en intentar ficar-la a la caixa, i no poder perquè aquesta era massa curta, va tallar els peus de la dona amb una destral. A Gualba va explicar el que havia passat, tot dient: 'i doncs, cóm havia de fer-ho?'. 08081-146 Santa Fe 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75023 El Gorg Negre i l'Argemir de Penyacans https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-largemir-de-penyacans BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 88-89. Segons la llegenda, l'Argemir de Penyacans era un jove i espavilat pastor que va treure a pasturar el ramat un dia d'estiu. Tenia tanta calor que va decidir banyar-se al Gorg Negre, tot i que sabia que era molt perillós. Es va despullar i, tot just a l'entrar a l'aigua, va sentir com una força desconeguda l'enfonsava cap al fons però, amb molts esforços, va poder agafar-se a una forta arrel de vern i va aconseguir salvar-se. Al vestir-se es va adonar que havia perdut al gorg l'anell de compromís que li havia regalat la seva promesa, l'Eulàlia de Ridaura, fent un gran esforç econòmic. Quan va explicar-li a la seva enamorada, aquesta es va disgustar molt però finalment el va perdonar. Temps després, l'Argemir va ser cridat a servir armes pel rei i, en una batalla contra els àrabs, va ser capturat i traslladat com a presoner a l'illa de Mallorca. Al cap de molt de temps de captiveri, el van traslladar a un altre indret de la mateixa illa i, durant el trajecte van parar a una font per veure aigua. L'Argemir, en fer el primer glop s'empassà un objecte que discretament es va treure de la boca i va comprovar, sorprés, que era l'anell de compromís que havia perdut al gorg. Mentrestant, l'illa patí una gran sequera i a l'Argemir se li acudí una brillant idea i va oferir al cabdill dels moros una solució a la sequera a canvi de la seva llibertat i la dels seus companys. El cabdill va acceptar i, com la solució consistia en que el deixés anar al Gorg Negre, a la seva terra, va enviar-lo amb un escamot de moros. A l'arribar, l'Argemir es va lligar a la cintura una gruixuda vidalba que penjava d'una freixa, es va tirar a l'aigua i al desembussar l'entrada del xuclador que estava completament obturada de fulles, immediatament Mallorca va tornar a tenir aigua. 08081-147 Penyacans 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75024 El Mal Caçador https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-cacador - RIBOT, P.; CAMPRUBI (1975) El Montseny. Barcelona: Edicions Destino. - BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 112. Segons la llegenda, ja fa molt de temps, a l'ermita de Santa Fe del Montseny, s'estava celebrant missa amb gran multitud de feligresos. A peu de l'ermita hi havia un caçador en companyia dels seus gossos de caça escoltant la missa. En el moment solemne de la Consagració va passar una llebre, i el caçador va empaitar-la amb els seus gossos pel bosc. Degut a aquesta irreverència, va ser castigat a caçar eternament per l'espai i, sovint se senten lladrucs misteriosos pels boscos dels entorns. Aquesta història és molt popular gràcies al poema que en va fer Joan Maragall, pel qual li van concedir la Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de Barcelona, l'any 1896. 08081-148 Santa Fe 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75025 En Poreras de Fogars https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-poreras-de-fogars MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. En Poreras de Fogars de Montclús va trobar el diable, que es dedicava a espantar a la gent i a estirar el cordill dels que volien mesurar la profunditat del Gorg Negre, fent-los caure al gorg i ofegant-se. En Poreras va reunir un grup de veïns del poble, que estaven farts de les malifetes del diable, i van anar a trobar-lo en processó, duent tres creus i clamant: 'sin jam Numina preptia, fugite maleficia'. Van aconseguir fer fugir els dimonis a les Guilleries i a prop de Campins. 08081-149 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75026 Escampar la boira https://patrimonicultural.diba.cat/element/escampar-la-boira MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Al poble de la Costa hi havia la creença que fent bellugar les eines de tall, es tallava la boira i se la feia escampar. També es creia que si una noia ensenyava les cuixes, la boira s'avergonyia i se n'anava a corre cuita. 08081-150 La Costa del Montseny 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75027 La Creu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-parroquial MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Tradicionalment, quan moria algú, abans de l'enterrament, es col·locava al mort a l'entrada de la casa, i al darrera l'escolanet amb la Creu Parroquial. Segons antigues supersticions, si entraven la creu parroquial dins la casa, o aquesta tocava una de les parets, abans d'un any moria un dels seus habitants o bé una bèstia gran de la casa. 08081-151 La Costa del Montseny 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75028 La Dona Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-morta MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Segons la llegenda, a prop de la masia de Vimeners, a Riells i Viabrea, hi vivia una bruixa. Un dia, l'avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d'or. Des d'aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta. 08081-152 Santa Fe 41.7791300,2.4703100 455981 4625389 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75030 La Por https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-por MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Segons la tradició oral, quan venia la por a una casa on hi havia un malalt, aquest es moria. No se sabia ben bé què era, només que quan apareixia es produïa aquest catastròfic final. A la casa de Fontdecorts van posar una creu a la xemeneia per impedir que hi entrés la Por. 08081-154 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75032 Nens trencats https://patrimonicultural.diba.cat/element/nens-trencats MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Segons la tradició, per tal de curar un nen 'trencat', és a dir amb una hèrnia, calia anar a la roureda de Figueroles, a les 12 de la nit de Sant Joan. S'obria un roure i dos persones passaven al nen nou cops pel roure tot dient 'trencat te'l dono' i l'altre responia 'trencat te'l prenc'. Després enverinaven el roure i la criatura es curava. 08081-156 Figueroles 41.7681300,2.4755500 456409 4624165 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75033 El ball dels collidors de castanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-dels-collidors-de-castanyes - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. Al volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, es troba la transcripció musical del mestre Joan Tomàs i Parés del 'Ball dels collidors de castanyes de la Costa de Montseny', que havia estat recollida pel mossèn Frederic Martí i Albanell, rector de dita parròquia. Es tracta d'una dansa especial i pròpia únicament de la castanyada al poble de La Costa del Montseny. L'any 2007 el mestre de dansa catalana i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana, recuperà dit ball essent ballat en la Festa de la Costanyada. 08081-157 La Costa del Montseny Joan Amades i Gelats (1890-1959): Fou un destacat etnòleg i folklorista, de formació autodidacta, que desplegà una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. Treballà com a conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les cent millors cançons populars (1949), Les diades populars catalanes (1932-49), Les cent millors rondalles populars (1953), Refranyer català comentat (1951) i les voluminoses obres Costumari Català (1950-56) i Folklore de Catalunya, en tres volums: Rondallística, Cançoner i Costums i creences. Joan Tomàs i Parés (1896-1967): Fou músic i folklorista, que treballà com a sots-director de l'Orfeó Català. És autor d'una destacada producció coral i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes. Va dur a terme una important tasca de recerca de cançons i melodies del folklore català, i la seva tasca és tan gran que se'l pot considerar com el més gran recol·lector de melodies populars de Catalunya. Joan Amades i Joan Tomàs van col·laborar molt estretament: el mestre Tomàs va estudiar i revisar la part musical de les obres de Joan Amades Folklore de Catalunya (Volum II, Cançoner), i el Costumari Català. Joan Serra i Vilamitjana És ballarí, coreògraf i investigador d'ampli coneixement en la dansa tradicional. És professor del Departament d'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Ciències de l'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Coreògraf, Mestre de Dansa i Director de l'Escola de Dansa i del Cos de Ball de l'Esbart Sant Cugat, i director de l'Aula de Dansa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut, entre d'altres, el premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya 1991 per la coreografia 'Les XV Cançons i Danses de F.Mompou' i el Premi a la millor Direcció en el Theatre Festival TIATF 1992 a Toyama (Japó). 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75034 Cingles de Bovilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-bovilar OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. Els Cingles de Bovilar tenen un interessant relleu rocós, on destaca la flora i la fauna rupícola. Són un penya-segats espectaculars que separen el massís del Matagalls i el del Turó de l'Home. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Matagalls - Sant Marçal. En aquest punt s'uneix a la conca de la Tordera, el riu Riudeteix, que constitueix el sistema hídric de major interès biogeogràfic del vessant sud del massís del Matagalls. Es documenta la presència de Prunus lusitanica, llorer bord, espècie d'interès comunitari i especialment protegida en l'àmbit del Montseny, a més d'altres comunitats específicament protegides com ara les vernedes o les teixedes. d'altra banda, la cloenda de l'activitat extractiva dels esqueis de Bovilar permet l'aflorament i conservació d'elements d'especial interès geològic. 08081-158 cingles de Bovilar 41.7835300,2.4069000 450715 4625912 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75036 Sot de l'Infern, el Rifer o la riera de Ciuret https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-linfern-el-rifer-o-la-riera-de-ciuret El Sot de l'Infern és un torrent que neix a 1.440 metres d'altitud, pròxim a Fontmartina, i que va canviant de nom segons els trams: més endavant rep el nom de riera de Ciuret, a les proximitats de Mosqueroles, passa a anomenar-se el Rifer, i finalment es coneix com a riera de Pertegàs, quan abandona el terme de Fogars de Montclús i entra al de Sant Esteve de Palautordera, a uns 200 m d'altitud sobre el nivell del mar. El torrent neix a un sot humit i ombrívol, que reuneix les condicions idònies per al desenvolupament del bosc de ribera, en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea), mentre falgueres i molses encatifen el sòl i les roques. 08081-160 Fogars de Montclús 41.7627800,2.4361700 453132 4623592 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75037 Esqueis de Santa Helena https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueis-de-santa-helena OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. Els esqueis de Santa Helena formen un paisatge condicionat pel fort pendent, on destaquen de les formes del seu relleu, amb nombrosos monòlits, cingles i pedregars. La duresa del rocam intrusiu de gra fi, molt resistent a l'erosió, configura un escenari únic al Montseny. A les roques granítiques es constitueixen plenament diverses comunitats rupícoles, com Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale i Antirrhinum asariana, entre d'altres. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Turó de Morou - Santa Helena. 08081-161 Santa Helena Sobre aquest indret, situat al final de les crestes que per Montllobar, el Turó Gros i Puig Sesolles, podria situar-se l'antic castell de Miravall, que juntament amb el castell de les Agudes, eren el centre històric primitiu dels vessants meridionals del Montseny. No es conserven vestigis visibles d'aquesta històrica fortalesa. 41.7556100,2.4678800 455763 4622779 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75038 La Tordera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat La Tordera és un riu que neix al municipi de Montseny (Vallès Oriental), a la Font Bona, vora el coll de Sant Marçal, i desemboca al mar Mediterrani formant el delta de la Tordera, entre Blanes i Malgrat de Mar. Té una llargada de 61,5 km. És de règim exclusivament pluvial, i el cabal, sense reserves de neu, varia segons les pluges. El curs alt, que s'inicia aproximadament als 1.600 m d'alçada sobre el nivell del mar i es perllonga fins a Sant Celoni, es caracteritza pel seu modest cabal que transcorre per uns pendents bastant pronunciats, la llera estreta i bastant rocosa i unes aigües ràpides, ombrejades per un bosc de ribera en el que domina la verneda. El principal afluent per la dreta és la riera de Trentapasses o de Vilalba, amb les rieres de Vallgorguina i de Fuirosos. Els de l'esquerra són les rieres de Campins o de Pertegàs, de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda. 08081-162 La Tordera El riu Tordera era ja conegut en època romana, tal com ho testifiquen alguns historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolomeu, malgrat que no coincideixen en el nom, essent potser el més emprat el de Flumen Tarnum. Durant l'època medieval es coneix com Tordaria o Torder. 41.7399300,2.4071500 450702 4621071 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75038-foto-08081-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75038-foto-08081-162-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades corresponen a un punt central. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75039 Empedrat de Morou https://patrimonicultural.diba.cat/element/empedrat-de-morou Paratge extraordinari, pròxim als esqueis de l'empedrat de Morou, que brinda una sensacional panoràmica de la vall de Santa Fe, del Turó de l'Home, de les Agudes, del turó de Morou, de la Serralada de Marina i de la depressió vallesana. d'altra banda, aquest indret permet observar la seqüència de descomposició del granit fins a la formació del sòl, i també les diferents fases vegetals d'aquest procés (líquens, molses, herbassars, landes i bosc). 08081-163 Turó de Morou 41.7690700,2.4803900 456812 4624267 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75039-foto-08081-163-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75040 Les Agudes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-agudes OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. La muntanya de les Agudes, a 1.705 metres, es situa entre els municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Aquest àrea, que s'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes, conté un conjunt de paisatges d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on hi habiten diferents espècies de flora i fauna de característiques subalpines. El fort pendent d'aquesta àrea determina un mosaic d'ambients i comunitats amb un predomini de rocam, amb esqueis, cingles o pedregueres, fet pel qual la fageda s'hi desenvolupa amb dificultat i no constitueix un bosc dens ni alt; tan sols uns petits bosquets esclarissats. Dins d'aquest bosc creixen nombrosos exemplars de freixe, trèmol, grèvol, blada i roure de fulla gran. En destaca, la presència de teixos i de moixeres de guilla, espècies amb molt poca presència en el Montseny i de gran valor biogeogràfic. També es troben d'altres espècies rares, com ara la Saxifraga vayredana, la Saxifraga genesiana o l'Antirrhinum asarina. Als sectors obacs creixen les espècies de tendència subalpina, amb nombroses franges de megafòrbia al peu del rocam inclinat. Les característiques orogràfiques d'aquest indret fan de refugi natural de diverses espècies d'ocells nidificants, com l'àguila marcenca i l'aligot vesper. 08081-164 Les Agudes 41.7893100,2.4439300 453796 4626533 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75041 Passavets https://patrimonicultural.diba.cat/element/passavets OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa. 08081-165 Passavets 41.7806300,2.4456200 453930 4625569 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75042 Riera de Santa Fe https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe-0 OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera. 08081-166 Santa Fe del Montseny 41.7740400,2.4657900 455602 4624827 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75043 Roc Ramon o Roc d'en Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-ramon-o-roc-den-corbera Aquest monòlit es troba a peu de la carretera BV-5114, a l'alçada del punt quilomètric 18,7 pocs metres abans del petit túnel, a la zona coneguda com la Costeu. Es tracta d'una espectacular agulla de pedra, que s'ha convertit en una de les icones que dóna la benvinguda al visitant a Santa Fe i marca l'inici del canvi de vegetació amb l'arribada del faig. Aquesta roca ha estat batejada amb diferent noms, però s'ha imposant el de Roc Ramon, en referència a l'impulsor de la construcció de la carretera que duu a Santa Fe. 08081-167 Santa Fe Ramon Montaner i Vila, un ric editor barceloní, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfarràs de Sant Celoni l'any 1906, amb la intenció de construir un hotel de luxe al costat de l'ermita. Degut a la impossibilitat d'accedir a la vall amb mitjans de transport sense passar pel pas tradicional del coll de Santa Helena i, per tant, d'atreure visitants a l'hotel, Montaner va fer construir una carretera. Aquesta es va obrir a la zona de la Costeu, deixant al descobert monòlits com el Roc Ramon. 41.7599100,2.4714700 456064 4623255 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75043-foto-08081-167-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75047 Turó de l'Home https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lhome OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar. Aquest cim que s'alça entre coll Sesbasses i coll Pregon, culmina una carena que té les Agudes (1.703 m) a un extrem i el turó Gros (1.651 m) a l'altre, i constitueix un submassís que s'uneix al del Matagalls a través del coll de Sant Marçal, on neix la Tordera, principal riu del Montseny i que l'envolta d'oest a est. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. La reserva s'estén pel turó Gros (1651 m), amb el millor estatge subalpí supraforestal del massís, el serrat de les Saleres, amb un bosc mixt de faigs i avets, i Passavets. El vessant superior del turó de l'Home és un paisatge d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on habiten espècies en flora i fauna de característiques subalpina, especialment en els sectors més obacs. En aquesta zona hi ha diversos pous de neu. A l'àrea culminant, de fort pendent, la fageda es desenvolupa amb dificultat, constituint un bosc poc dens on domina el paisatge de roca, esqueis, cingles i pedregars. El turó de l'Home és un dels llocs més emblemàtics del massís i un excepcional mirador que permet observar una panoràmica que abasta bona part de Catalunya, des del cap de Creus fins a les muntanyes de Prades i, fins i tot, si el dia és molt clar, la serra de Tramuntana de la illa de Mallorca. 08081-171 Turó de l'Home El Montseny era anomenat pels romans Monte signus, ja que la seva alçada i la relativa proximitat al mar era utilitzada per orientar les embarcacions. 41.7765300,2.4348500 453032 4625119 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75048 Turó de Morou https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-morou OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. El Turó de Morou és una muntanya que assoleix 1.307 metres d'alçada, situada entre els municipis de Riells i Viabrea, a la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental. El conjunt del seu paisatge es troba condicionat pel fort pendent en gairebé la totalitat de la seva extensió, amb nombrosos monòlits i pedregars amb grans blocs. La seva situació a un indret molt humit propiciat per les boires de convecció de la marinada i per les pluges dels vents de llevant, el converteixen en un refugi biològic d'espècies muntanes de caràcter atlàntic. Es tracta d'una fageda on es combinen espais amb bosc espès, amb d'altres més esclarissats. Dins la fageda creixen plantes com Anemone nemorosa, i d'altres com Oxalis acetosella, Potentilla montana, Luzula sylvatica, Prenanthes purpurea, Helleborus viridis i Daphne mezereum, espècies atlàntiques. El bosc és atapeït on predomina el faig, amb algun peu aïllat de grèvol, avellaners, falguera femella (Athyrium filix-femina) i falguera mascle (Dryopteris filix-mas). Entre els peus de faig viuen plantes de les landes, com la bruguerola, i als fondals on la fageda és esclarissada, creixen plantes característiques d'espais amb gran humitat, com el Vaccinium myrtillus, espècie subalpina. A l'espai de contacte entre la fageda i l'alzinar creix una formació mixta, amb alzines, moixeres, roures de fulla gran, freixes, grèvols, blades, trèmols i faigs, on destaca la presència d'arbusts com la bruguerola, el bruc boal, el ginebre i el ginestell. A les roques viuen les comunitats rupícoles, com la Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale, Antirrhinum asarina, Rubus idaeus i Amelanchier ovalis. 08081-172 Turó de Morou 41.7720800,2.4804400 456818 4624601 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75049 Vall de Santa Fe https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-santa-fe ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat La vall de Santa Fe ocupa una àrea d'uns tres quilòmetres de llargada on es distingeix tan sols una única unitat paisatgística. Està formada per diferents plans, com el de Santa Fe o el de Mulladius, el dels Ginebrons i el de l'Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, anomenada un tram més avall riera de Gualba. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà. Aquesta unitat paisatgística discorre per una vall amb pendents i desnivells no gaire pronunciats. La superfície forestal és molt densa, i dominada per la fageda. També hi viuen els grèvols, els lliris de neu i els narcisos. Al fons de la vall, on s'origina la riera de Gualba, creixen freixenedes, gatelledes i vernedes, que contrasten amb l'espessor dels faigs dels pendents del terreny. Cap al pla de l'Espinal i, enfilats a les Agudes, hi ha alguns avetars. Des de la presa es pot contemplar un significatiu contrast cromàtic, accentuat durant els mesos de tardor, quan apareixen les tonalitats marronoses de les fulles dels faigs. La bellesa de la vall de Santa Fe la converteixen en un indret de constant atracció turística. 08081-173 Santa Fe 41.7720300,2.4663300 455645 4624603 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75051 Avellaners del sot de la Núvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-del-sot-de-la-nuvia - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 77-123. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. Els avellaners del sot de la Núvia es troben a tocar de la carretera BV-5114, a l'alçada del Sot de la Núvia, entre el PK 19 i el 20. En destaquen diversos exemplars força desenvolupats de característiques similars. l'avellaner (Corylus avellana) és un arbre caducifoli que viu a l'hemisferi nord en climes temperats. Les seves fulles són arrodonides, simples i serrades. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, Els fruits de 1-2 cm de diàmetre, es troben de forma parcial dins d'un involucre. L'avellaner representa una important font de recursos alimentaris especialment per als mamífers rosegadors, com l'esquirol (Sciurus vulgaris), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i la rata cellarda (Elyomis quercinus). 08081-175 Sot de la Núvia Els aprofitaments dels avellaners al Montseny han estat diversos. Les avellanes sempre han tingut un gran valor com a fruits secs pel seu elevat contingut en olis i eren recomanades a les persones amb la tensió arterial baixa. A partir dels mil metres, on la canya no hi creix, l'avellaner s'ha usat per asprar les mongeteres, tomaqueres, etc. Les seves branques flexibles eren utilitzades en cistelleria i de la seva fusta se'n feien algunes eines de camp de mànecs llargs que no calia que fossin gaire resistents, com les forques, els rampins o els arpiots. També ha estat utilitzat per a la fabricació de bastons. BRONCANO (2006: 123) 41.7650200,2.4661200 455623 4623825 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75051-foto-08081-175-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75052 Avet de can Casades https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-casades VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. L'avet de can Casades, a Santa Fe, es troba situat a prop de les sequoies. A l'ampli jardí de can Casades, a més de l'avet, en destaquen els tres magnífics exemplars de sequoies gegants que es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, com són diferents cedres i l'avet. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran avet del país mesurava en aquells moments aproximadament 4 m de volt de canó i 35 m d'alçada. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. 08081-176 Santa Fe 41.7734400,2.4629100 455362 4624761 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75052-foto-08081-176-2.jpg Física Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75053 Avetosa de Passavets https://patrimonicultural.diba.cat/element/avetosa-de-passavets - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.81-83. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. L'avetosa de Passavets és una de les dues que hi ha al Montseny, juntament amb la del Matagalls. Són les avetoses més meridionals de la Península Ibèrica, creixen als vessants més obacs dels cims i en contacte amb la fageda. L'avetosa es situa al paratge de Passavets, a l'obac del Turó Gros, a uns 1.500 m d'altitud. S'hi accedeix per l'itinerari senyalitzat de Passavets al Turó de l'Home. Aquest puja per la fageda i al tercer revolt, a mà esquerra, s'enfila un corriol que duu primer a l'Abraçada i, més endavant, a l'avetosa. Està formada per Abies alba, que és una conífera centreeuropea que troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental. Un dels peus més destacats té una alçada d' aproximadament 30 m i més de 3 m de volt de canó. A l'avetosa viuen mamífers com la llebre (Lepus lepus), i espècies d'aus com l'astor (Accipiter gentilis), el bruel (Regulus ignicapillus), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i el reietó (Regulus regulus). 08081-177 Passavets Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. L'explotació més intensa sobre l'aveteda, per a l'extracció de fusta, va produir-se en dos períodes diferents. El primer entre els segles XVI i XVII, destinat al sector de la navegació, per a la construcció de pals de l'arboradura dels velers. El segon, a principis del segle XX, quan l'any 1918 els comtes de la vall de Canet instal·laren una gran serradora mecànica, a tocar de l' indret de la font de Passavets, per a l'obtenció de bigues i taulons. Aquesta activitat va durar només uns quinze anys. 41.7776800,2.4459600 453956 4625241 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75053-foto-08081-177-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75054 Boix grèvol de Morou https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-de-morou - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 90-92. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. És el boix grèvol (Ilex aquifolium L.) més alt mesurat fins ara a Catalunya, i es troba enmig de la fageda de Santa Fe, a 1.190 m d'altitud sobre el nivell del mar. Va ser declarat monumental per l'Ordre del DARP de 19 d'abril de 1991. És un arbre de difícil accés perquè es troba una mica amagat i els camins no es diferencien bé. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), la seva alçada és de 17,4 m, i de la soca, que mesura 3,55 m de perímetre, en surten sis peus d'entre els quals en destaca un amb 1,04 m de volta de canó. El seu diàmetre de capçada és de 9,1 m. El grèvol és una espècie dioica, és a dir presenta peus mascles i peus femelles. Els peus femella produeixen els característics fruits vermells. L'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, prohibeix la recollida de boix grèvol per a assegurar-ne la seva protecció. El boix grèvol juga una destacada funció ecològica. Els seus fruits, a l'hivern, són l'aliment d'un gran nombre de mamífers com la fagina (Martes foina) i la mostela (Mustelanivalis), i d'ocells com el tord comú (Turdus philomenos), el tord ala-roig (Turdus iliacus) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També esdevé refugi per a molts ocells que hi passen la nit, ja que a l'interior de la seva capçada és manté una temperatura entre 3 i 5 graus superior a la de l'exterior, i hi nidifica el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). 08081-178 Santa Fe 41.7730600,2.4731500 456213 4624714 08081 Fogars de Montclús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75054-foto-08081-178-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75055 Boix grèvol del Pla del Campament https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-del-pla-del-campament BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.105-107. Es tracta d'un boix grèvol (Ilex aquifolium) masculí, de dimensions notables que creix en una zona de fageda, a uns 1.220 m d'altitud. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 14,40 m d'alçada, un perímetre de 3,2 m i un diàmetre de capçada de 8 m. A la base del seu tronc hi manca l'escorça, degut a l'extracció que durant anys es va fer de la seva escorça per tal d'obtenir-ne el vesc per a la caça i captura d'ocells. El boix grèvol és un important refugi per a la fauna, durant els mesos més freds, ja que dins la seva capçada les temperatures es mantenen entre 3 i 5 graus superiors a l'exterior. Tanmateix, els fruits que produeixen els peus femella a l'hivern, constitueixen un important recurs alimentari per a moltes espècies de fauna vertebrada. El boix grèvol és una espècie protegida per l'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, que prohibeix la seva recollida. 08081-179 Pla de l'Espinal 41.7827300,2.4548800 454701 4625797 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75055-foto-08081-179-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75056 Castanyers de la Traüna https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-la-trauna - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.84-86. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. Van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre Es tracta de quatre castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen al marge esquerre del camí d'accés a la Traüna, just abans d'arribar a la casa. Són arbres declarats monumentals per la Generalitat de Catalunya en l'ordre DARP del 19 d'abril de 1991. Fa uns anys van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre; fins aquell moment, un d'ells era considerat el més alt del Montseny, amb 26 m d'alçada, i un altre el de la capçada més ampla, amb 25,7 m de diàmetre. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), el més alt arribava tan sols als 15 m d'alçada i el més ample de capçada a 14,8 m. Tot i així, actualment continuen sent quatre impressionants castanyers. 08081-180 La Traüna 41.7740300,2.4033800 450415 4624860 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75058 Fageda de Santa Fe https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-de-santa-fe BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 93-95. La fageda de Santa Fe pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides en diversos indrets, com Passavets, el pla del Campament, el pla de Mulladius o el pla dels Ginebrons. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El nombre d'espècies animals que hi habiten és reduït i especialitzat. Dels mamífers en destaquen el talp (Talpa europaea) i la rata esquirolera (Glis glis); dels ocells, la mallerenga d'aigua (Parus palustris), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i, dels que hi arriben per a passar l'hivern, el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També hi viuen amfibis com la granota roja (Rana temporaria) o la salamandra (Salamandra salamandra). 08081-182 Santa Fe L'explotació forestal de la fageda de Santa Fe va estar condicionada per la disponibilitat de transport a la zona, que tradicionalment es realitzava amb matxos de bast. La llenya de faig, per tal de reduir-ne el pes i facilitar-ne així el seu transport, era principalment convertida en carbó. A principis del segle XX, es va construir la nova carretera, que va permetre el transport amb carros. 41.7761100,2.4622100 455306 4625058 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75058-foto-08081-182-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75059 Faig del Pantà Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-panta-gros VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. Exemplar de faig de destacades dimensions, situat molt a prop de la presa del pantà de Santa Fe. Podria tractar-se de dos faigs units pels seus troncs. Segons dades documentades l'any 1996 (vegeu bibliografia), en aquells moments el seu volt de canó era de 3,75 m, la seva alçària és de 23 m i l'amplitud de la capçada de 21,7 m. Caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar les seves característiques actuals. 08081-183 Santa Fe 41.7672200,2.4695800 455912 4624067 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75059-foto-08081-183-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75060 Faig del Pla de l'Espinal https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-pla-de-lespinal BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.108-110. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), situat al pla de l'Espinal, que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot graser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar. Dels seus aglans s'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus aylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor viuen un gran nombre d'invertebrats, dels que se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). 08081-184 El Convent 41.7836000,2.4551600 454725 4625893 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75060-foto-08081-184-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75061 Faig del Ramis https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-ramis VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que creix junt a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe, en el punt quilomètric 19,5. Destaca per les impressionants dimensions de la seva capçada. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran faig mesurava en aquells moments 30 m d'alçada, 3,61 m de volt de canó i la capçada presentava un diàmetre màxim de 27 m, fet que la situava com la més ampla del Montseny entre les oficialment mesurades. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat d'aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. 08081-185 Santa Fe 41.7652000,2.4668000 455680 4623845 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75062 Faig Gros del Maçaners https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-macaners -BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.111-113. -VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc Exemplar de faig (Fagus deodara) situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada en les seves branques superiors, la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. 08081-186 El Convent 41.7840900,2.4573600 454908 4625947 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75062-foto-08081-186-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75063 L'Abraçada https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada-0 - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. Es tracta d'un avet (Abies alba Miller) i un faig (Fagus sylvatica) que formen una abraçada arbòria helicoïdal. Es troba al bosc de Passavets, a la zona on el bosc és mixt de faigs i avets, amb predomini d'aquests darrers. Els dos arbres, que presenten un creixement harmònic, fusionen en diversos punts les dues escorces. En quant a les mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fan una alçada conjunta de 23,8 m i un diàmetre de capçada conjunta de 16 m, i tots dos mesuren 1,57 m de perímetre a 1,3 m. 08081-187 Passavets 41.7788200,2.4476000 454093 4625367 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75064 Lledoner de can Felip https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-felip - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.87-89. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. Es tracta d'un lledoner (Celtis australis) centenari, situat a tocar de l'era de can Felip, al punt quilomètric 12 de la carretera BV-5301, de Santa Maria de Palautordera a Seva. Destaca per ser el lledoner més alt del Montseny, i un dels més alts de Catalunya. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia), fa 22 m d'alçada, 4,05 m (a 1 m) de perímetre i 12 m de diàmetre de capçada. El seu estat vital és bastant precari ja que ha perdut tres de les branques principals i tant el tronc i les branques presenten cavitació. Al seu tronc hi fan niu ocells com la mallerenga carbonera (Parus major) i la mallerenga blava (Parus caeruleus). 08081-188 Can Felip 41.7523600,2.4000800 450124 4622456 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75064-foto-08081-188-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75065 Llorers cirerers de les Lloredes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorers-cirerers-de-les-lloredes BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 99-101. És una de les poblacions de llorer cirerer (Prunus lusitánica L.) més significatives del massís del Montseny i de Catalunya, pel gran nombre d'individus que el formen i per la seva extensió. Aquesta espècie endèmica, que es troba estrictament protegida, a Catalunya tan sols es localitza a la regió del Montseny i les Guilleries. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia) les mides del peu més destacat són 10,8 m d'alçada i 0,61 m de perímetre. Els llorers cirerers es troben en una zona ombrejada i amb un pronunciat pendent, coberta amb vegetació mixta: mediterrània (alzinar) i euro-siberiana (verns i boix grèvols). 08081-189 Sot de les Lloredes 41.7811900,2.4092000 450904 4625651 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75065-foto-08081-189-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75066 Pollancre de Fogars https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-fogars - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.96-98. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. És un pollancre (Populus nigra L.), de grans dimensions, situat al Sot de can Llobet, a peu del punt quilomètric 12,5 de la carretera BV-5114 de Sant Celoni a Santa Fe. Destaca per ser el pollancre més alt i gran mesurat oficialment al Montseny. El seu estat vital és bo ja que es troba en un indret que li aporta les condicions òptimes per al seu creixement: el sot li proporciona una gran disponibilitat d'aigua i, al estar situat a tocar de la carretera, és troba lliure de competència amb altres arbres. Les seves excepcionals mides, preses l'any 2006 (consulteu bibliografia) són: 34,5 m d'alçada, 4,2 m de perímetre i 21,6 m de diàmetre de capçada. 08081-190 Sot de can Llobet 41.7400200,2.4528000 454498 4621056 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75066-foto-08081-190-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75067 Roureda del Maçaners https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-macaners BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 114-116. Es tracta d'una roureda formada per exemplars de roure de fulla gran (Quercus petraea), considerada com una de les més belles del massís. És una espècie singular al Montseny ja que en aquest àrea presenta un dels límits de distribució meridional a Catalunya, representant la transició entre el paisatge mediterrani cap a la fageda de corologia centreeuropea. Diversos roures presenten mides considerables. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), l'exemplar més destacat fa 22,5 m d'alçada, 2,8 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Presenta un nombre elevat d'agalles a les seves fulles, provocades per dípters que ponen els ous a les fulles provocant com a reacció el creixement dels teixits foliars al seu voltant. Hi ha una gran diversitat florística associada a la roureda, com el marcòlic (Lilium martagon), el segell de Salomó (Poligonatum odoratum) o l'orquídia tancada (Dactylorhiza maculata). 08081-191 Maçaners 41.7835100,2.4642000 455476 4625879 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75069 Sequoies de can Casades https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoies-de-can-casades BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 102-104. Es tracta de tres magnífics exemplars de sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum (Lindley)) situats al jardí de can Casades. En aquest ampli jardí, les sequoies es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades, com diversos cedres i un gran avet del país. Segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), les mides de les sequoies són uns 40,5 m d'alçada, 6,14 m de perímetre i uns 12,6 m de diàmetre de capçada. 08081-193 Can Casades Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. Les sequoies de can Casades van ser plantades l'any 1900, per ornamentar el jardí de la primera casa de segona residència a la vall de santa Fe. N'hi havia hagut quatre, però un llamp va destruir un dels exemplars. 41.7734200,2.4634200 455404 4624759 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-3.jpg Física Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75070 Fotografies de Fogars a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> XX <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 50 fotografies de diferents masies del terme de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1926 fins el 1933.</p> 08081-194 Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona <p>l'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. l'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75071 Fotografies de Fogars a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> XX <p>l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa d'aproximadament 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 227 imatges de diferents indrets del terme municipal de Fogars de Montclús, realitzades entre l'any 1900 i l'any 1924.</p> 08081-195 Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75072 Fotografies de Fogars al Fons Fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-al-fons-fotografic-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona Fons: ARXIU DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/arxiu/arxiuFotografic.asp XX El fons fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona està format per més de 28.000 fotografies catalogades, i en gran part digitalitzades. Es caracteritza per quatre àmbits de procedència: - Fotografies per il·lustrar les revistes San Jorge (1951-1957) i Arrel. - Fotografies de l'activitat corporativa i de les institucions i organismes autònoms. - Fotografies del patrimoni arquitectònic. - Fotografies dels centres culturals dependents de la Diputació de Barcelona. El fons fotogràfic disposa de 46 fotografies de diferents indrets del municipi de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1944 i 1987. 08081-196 Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: C/ Mejia Lequerica, 1. 08028 Barcelona. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75073 Fotografies de Fogars del Fons Cuyàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-cuyas INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat XX El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya al mes de novembre de 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha vint fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. 08081-197 Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
75074 Fotografies de Fogars del Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-salvany-biblioteca-de-catalunya FONS FOTOGRÀFIC SALVANY: www.bnc.cat/digital/salvany/ XX El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre. La major part de les fotografies foren realitzades per Josep Salvany i Blanch, però també n'hi ha d'altres captades per alguns membres del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1911 i 1926. També hi pertanyen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites amb la descripció o títol de les imatges així com d'altres informacions. Dins d'aquest fons hi ha quinze fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. 08081-198 Biblioteca de Catalunya: C/ de l'Hospital, 56. Josep Salvany i Blanch (1866-1929): Fou un metge i fotògraf català. Va desenvolupar una activitat destacada en l'excursionisme científic, lligada a la fotografia. L'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya, i les sortides que va realitzar li van permetre donar testimoni sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans durant el primer quart del segle XX. Va viatjar també per la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, fotografiant els monuments i la gent del diferents països. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml