Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74929 | Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladecans-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI | Masia situada a la dreta de la Tordera, a prop del punt quilomètric 9,6 de la carretera BV-5301 de Palautordera a Seva. És un edifici de gran entitat, de planta rectangular, formada per planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a les façanes llargues. Té un cos diferenciat adossat al lateral. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color groc. L'accés es produeix mitjançant un portal d'entrada d'arc de mig punt i dovelles de pedra carejada. La resta d'obertures són de disposició regular, algunes amb motllura de pedra treballada. El seu estat de conservació és bo ja que fa pocs anys va ser objecte d'obres de reforma i restauració. | 08081-53 | Serrat de can Perxacs | 41.7367600,2.4108000 | 451003 | 4620717 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74929-foto-08081-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74929-foto-08081-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081100. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75049 | Vall de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-santa-fe | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | La vall de Santa Fe ocupa una àrea d'uns tres quilòmetres de llargada on es distingeix tan sols una única unitat paisatgística. Està formada per diferents plans, com el de Santa Fe o el de Mulladius, el dels Ginebrons i el de l'Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, anomenada un tram més avall riera de Gualba. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà. Aquesta unitat paisatgística discorre per una vall amb pendents i desnivells no gaire pronunciats. La superfície forestal és molt densa, i dominada per la fageda. També hi viuen els grèvols, els lliris de neu i els narcisos. Al fons de la vall, on s'origina la riera de Gualba, creixen freixenedes, gatelledes i vernedes, que contrasten amb l'espessor dels faigs dels pendents del terreny. Cap al pla de l'Espinal i, enfilats a les Agudes, hi ha alguns avetars. Des de la presa es pot contemplar un significatiu contrast cromàtic, accentuat durant els mesos de tardor, quan apareixen les tonalitats marronoses de les fulles dels faigs. La bellesa de la vall de Santa Fe la converteixen en un indret de constant atracció turística. | 08081-173 | Santa Fe | 41.7720300,2.4663300 | 455645 | 4624603 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75048 | Turó de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-morou | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de Morou és una muntanya que assoleix 1.307 metres d'alçada, situada entre els municipis de Riells i Viabrea, a la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental. El conjunt del seu paisatge es troba condicionat pel fort pendent en gairebé la totalitat de la seva extensió, amb nombrosos monòlits i pedregars amb grans blocs. La seva situació a un indret molt humit propiciat per les boires de convecció de la marinada i per les pluges dels vents de llevant, el converteixen en un refugi biològic d'espècies muntanes de caràcter atlàntic. Es tracta d'una fageda on es combinen espais amb bosc espès, amb d'altres més esclarissats. Dins la fageda creixen plantes com Anemone nemorosa, i d'altres com Oxalis acetosella, Potentilla montana, Luzula sylvatica, Prenanthes purpurea, Helleborus viridis i Daphne mezereum, espècies atlàntiques. El bosc és atapeït on predomina el faig, amb algun peu aïllat de grèvol, avellaners, falguera femella (Athyrium filix-femina) i falguera mascle (Dryopteris filix-mas). Entre els peus de faig viuen plantes de les landes, com la bruguerola, i als fondals on la fageda és esclarissada, creixen plantes característiques d'espais amb gran humitat, com el Vaccinium myrtillus, espècie subalpina. A l'espai de contacte entre la fageda i l'alzinar creix una formació mixta, amb alzines, moixeres, roures de fulla gran, freixes, grèvols, blades, trèmols i faigs, on destaca la presència d'arbusts com la bruguerola, el bruc boal, el ginebre i el ginestell. A les roques viuen les comunitats rupícoles, com la Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale, Antirrhinum asarina, Rubus idaeus i Amelanchier ovalis. | 08081-172 | Turó de Morou | 41.7720800,2.4804400 | 456818 | 4624601 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75047 | Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lhome | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar. Aquest cim que s'alça entre coll Sesbasses i coll Pregon, culmina una carena que té les Agudes (1.703 m) a un extrem i el turó Gros (1.651 m) a l'altre, i constitueix un submassís que s'uneix al del Matagalls a través del coll de Sant Marçal, on neix la Tordera, principal riu del Montseny i que l'envolta d'oest a est. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. La reserva s'estén pel turó Gros (1651 m), amb el millor estatge subalpí supraforestal del massís, el serrat de les Saleres, amb un bosc mixt de faigs i avets, i Passavets. El vessant superior del turó de l'Home és un paisatge d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on habiten espècies en flora i fauna de característiques subalpina, especialment en els sectors més obacs. En aquesta zona hi ha diversos pous de neu. A l'àrea culminant, de fort pendent, la fageda es desenvolupa amb dificultat, constituint un bosc poc dens on domina el paisatge de roca, esqueis, cingles i pedregars. El turó de l'Home és un dels llocs més emblemàtics del massís i un excepcional mirador que permet observar una panoràmica que abasta bona part de Catalunya, des del cap de Creus fins a les muntanyes de Prades i, fins i tot, si el dia és molt clar, la serra de Tramuntana de la illa de Mallorca. | 08081-171 | Turó de l'Home | El Montseny era anomenat pels romans Monte signus, ja que la seva alçada i la relativa proximitat al mar era utilitzada per orientar les embarcacions. | 41.7765300,2.4348500 | 453032 | 4625119 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74981 | Trull de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-valls | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII | Les estructures es troben força malmeses | Restes d'un trull d'oli situat al capdamunt del petit turó proper a can Valls. És tracta d'un conjunt format pel trull pròpiament dit, la foganya i la bassa. Es conserva la pedra del trull, la sotamola, els encaixos de ferro i la barra horitzontal de fusta on s'estacava l'animal, per tal de fer rodar la mola superior, aixafant-ne així les olives per obtenir-ne l'oli de la primera premsada. La mola superior, d'1 m de diàmetre i 0,45 m d'amplada, es troba col·locada al damunt de la sotamola, que presenta les vores enlairades, per evitar que l'oli es vessés. La bassa és de planta rectangular i s'omple amb l'aigua provinent de la font-mina. Aquesta aigua era conduïda a la foganya o forn, situada a nivell inferior, a través d'una canalera de terrissa. A la foganya, de la que encara romanen dempeus les restes d'un mur fet de pedres lligades amb morter de calç, s'escalfava l'aigua que sortia ja calenta mitjançant una aixeta, que encara es conserva, per a mullar les espartines plenes de l'oli. L'aigua sobrant anava a parar a una altra bassa a nivell inferior. També es conserven dues basses de pedra, de secció circular recobertes de rajola, sota un cobert de petites dimensions format per un embigat de fusta i teules. Es situen l'una a tocar de l'altre, i una d'elles a un nivell una mica inferior a l'altre, per tal de fer-les servir per a decantar i recollir l'oli de la primera premsada. | 08081-105 | Can Valls | 41.7261000,2.4491400 | 454184 | 4619513 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75036 | Sot de l'Infern, el Rifer o la riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-linfern-el-rifer-o-la-riera-de-ciuret | El Sot de l'Infern és un torrent que neix a 1.440 metres d'altitud, pròxim a Fontmartina, i que va canviant de nom segons els trams: més endavant rep el nom de riera de Ciuret, a les proximitats de Mosqueroles, passa a anomenar-se el Rifer, i finalment es coneix com a riera de Pertegàs, quan abandona el terme de Fogars de Montclús i entra al de Sant Esteve de Palautordera, a uns 200 m d'altitud sobre el nivell del mar. El torrent neix a un sot humit i ombrívol, que reuneix les condicions idònies per al desenvolupament del bosc de ribera, en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea), mentre falgueres i molses encatifen el sòl i les roques. | 08081-160 | Fogars de Montclús | 41.7627800,2.4361700 | 453132 | 4623592 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75069 | Sequoies de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoies-de-can-casades | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 102-104. | Es tracta de tres magnífics exemplars de sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum (Lindley)) situats al jardí de can Casades. En aquest ampli jardí, les sequoies es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades, com diversos cedres i un gran avet del país. Segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), les mides de les sequoies són uns 40,5 m d'alçada, 6,14 m de perímetre i uns 12,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-193 | Can Casades | Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. Les sequoies de can Casades van ser plantades l'any 1900, per ornamentar el jardí de la primera casa de segona residència a la vall de santa Fe. N'hi havia hagut quatre, però un llamp va destruir un dels exemplars. | 41.7734200,2.4634200 | 455404 | 4624759 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-3.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 74928 | Santa Maria de l'Illa o Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lilla-o-sant-roc | <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.</p> <p>- AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús.</p> <p>- CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p. 66-67.</p> <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús).</p> <p>- MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p. 114-115.</p> <p>- OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.</p> <p>- VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.44.</p> | XII-XX | <p>Ermita d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes posteriors: al segle XVII i a l'any 1888, en que es va modificar totalment la fisonomia del primitiu temple. És una edificació d'una sola nau amb teulada a dues vessants, sostingudes per quatre arcs disposats al llarg de la nau. De l'antic temple només es conserva la part baixa de l'absis i part dels murs perimetrals, tot i que molt modificats per la construcció de quatre arcs rebaixats sobre pilastres. L'absis és llis, sense finestres ni cap altre tipus d'element, enguixat per l'interior de l'edifici i arrebossat a l'exterior, on s'intueix l'aparell de maçoneria. A la façana principal hi ha un portal d'arc de mig punt i una finestra rectangular, i un petit campanar d'espadanya.</p> | 08081-52 | El Rieral | <p>Aquesta capella, coneguda modernament pels titulars de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Roc, s'intitulà fins al segle XVI únicament Santa Maria d'Illa o de l'Illa. Es desconeix el seu origen però, segons la documentació antiga, des del segle XII pertanyia al domini i la provisió de l'abat de Sant Quirc de Colera, igual que l'església de Sant Esteve de la Costa. Segons el testament del canonge Pere Illa, de l'any 1272, llega un pali a l'ermita valorat en cinquanta sous. Aquesta és la primera notícia referent a la capella. L'any 1873 va caure part de la volta i va romandre abandonada fins l'any 1888, quan es va reparar la coberta, amb diners provinents dels feligresos.</p> | 41.7471200,2.4036400 | 450416 | 4621872 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74928-foto-08081-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74928-foto-08081-52-2.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081203. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 74927 | Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-mosqueroles-o-sant-marti-de-baix | <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey). - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1987) 'Santa Magdalena de Mosqueroles'. Monografies del Montseny, 2. Viladrau: Amics del Montseny, p. 37-44. - PLADEVALL I FONT, A. (1989) 'El monestir de Sant Marçal del Montseny'. Monografies del Montseny, 4. Viladrau: Amics del Montseny, p.19-21. - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.48.</p> | XII | l'estructura necessita mesures de conservació i restauració per tal d'aturar el procés de degradació que pateix | <p>L'església de Santa Magdalena de Mosqueroles, abans anomenada Sant Marçal de Baix, està emplaçada prop del poble de Mosqueroles, en un petit altiplà entre les depressions de la riera de Rifer i de la Tordera. És un edifici de planta basilical, erigit entre finals del segle XI i inici del segle XII, amb tres naus, encapçalat per un absis i dues absidioles de planta semicircular. Cada una acull un altar, dedicats a Santa Magdalena, Sant Gil i Sant Marçal respectivament. El fet que la planta tingui molta amplada en relació amb la seva llargada, podria relacionar-se amb una reforma posterior, corresponent a la construcció d'una nova façana que tanca les naus primitives, atès que l'actual no té relació amb la resta de l'edifici. A l'interior la nau central es cobreix amb volta de canó seguit de perfil apuntat, i les naus laterals i les absidioles són cobertes amb volta de quart d'esfera d'aparell vist. En destaquen l'arc en gradació de l'absis central i les finestres de doble esqueixada centrades a cada absis. L'aparell dels murs és de carreus de pedra llossenca de mida petita, però força regulars, a excepció de la façana principal, que és arrebossada modernament. La teulada és única per a les tres naus, d'una sola tirada; la nau central és apuntada, i les laterals amb arcs torals de mig punt disposats en sentit transversal. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un petit pati tancat, i a la façana de migdia un rudimentari contrafort de pedra. Perpendicular a la façana principal es localitzen els vestigis d'una edificació en estat ruïnós, que podrien correspondre a l'habitatge dels donats i ermitans. L'església fou objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat. És un dels exemplars romànics més notable del Vallès Oriental.</p> | 08081-51 | Mosqueroles | <p>Segons la documentació antiga, l'any 1100, Arnau, prior del monestir de Sant Marçal de Montseny, va endegar la construcció d'una nova església i monestir prop de Mosqueroles, amb la voluntat de traslladar la comunitat de monjos; però l'any 1104, el bisbe de Vic, Arnau de Malla, i el bisbe de Girona, Bernat Umbert, fill dels senyor de les Agudes, patrons de Sant Marçal, els obligaren a regressar a Sant Marçal, i es va frustrar l'intent d'acabar aquesta important església, on manca la tramada a la part de ponent. Almenys des de l'any 1209, l'absis central era dedicat a Santa Magdalena i els absis secundaris a Sant Marçal i Sant Gil. Els senyors del proper Castell de Montclús i senyors també del lloc, foren els principals protectors d'aquesta església. Tot i que a alguns documents se l'anomenava monestir, Santa Magdalena no va acollir mai cap comunitat monàstica. En canvi, des del 1214 l'església va disposar d'una confraria de devots regida per un sacerdot sota la protecció de Sant Marçal. La confraria disposava d'un gran nombre d'afiliats, des de nobles a petits pagesos, i una notable dotació de rendes i masos repartits entre les parròquies de Sant Esteve de Palautordera, Mosqueroles, Fogars del Montseny i el poble del Montseny. El prior d'aquesta confraria vivia a la casa, ara en ruïnes, situada al nord-oest de l'església, i era el president dels deodats i clergues que hi eren acollits. Al segle XV, la decadència del monestir primitiu i el descens de la influència de la confraria pròpia, d'acord amb la despoblació del país, van fer que l'església quedés en estat ruïnós. L'any 1642 es va restaurar la nau central i es va fer una nova façana, però les altres dues naus van esdevenir dependències agrícoles del mas Ferrer. Finalment, l'església va ser objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat, per part del seu propietari, el mateix que el de can Ferrer.</p> | 41.7247400,2.4365300 | 453134 | 4619369 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081168. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 74926 | Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p.86-87. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) 'Santa Fe del Montseny'. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XVI-XVIII | l'estructura s'està degradant degut a la manca d'un manteniment acurat | Edifici religiós d'una sola nau amb capella lateral i cor, amb campanar d'espadanya d'un sol buit, lleugerament descentrat respecte de la porta. Segons la documentació antiga, és un edifici d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual és fruit de les reformes posteriors: l'any 1577, fou ampliada, l'any 1701, fou restaurada, i l'any 1914, es construí l'hotel de Santa Fe, que s'adossà a l'antiga església. A la façana hi ha un campanar d'espadanya, dues finestres rectangulars, una finestreta d'arc rodó, i la portalada revestida amb una gran llinda plana. Sota el campanar hi ha restes d'un rellotge de sol. Sobre el portal d'entrada hi ha un emblema religiós esculpit a una pedra rodona, on hi figura un animal amb una creu, que podria correspondre a una antiga clau de volta amortitzada en alguna de les reformes posteriors. Sobre la llinda hi ha la data de 1201, que fou gravada entorn l'any 1914 pel picapedrer que va restaurar la façana durant les obres de construcció de l'Hotel i, tot i que es probable que l'any 1201 existís una capella dedicada a Santa Fe, no es correspon amb l'edifici actual. | 08081-50 | Vall de Santa Fe | Es desconeix l'origen de l'ermita de Santa Fe, però les primeres notícies escrites corresponen a l'any 1231, quan Pere de Santaeugènia, castlà del castell de les Agudes, li va llegar un sester de blat. (Arx. Hist. Ciutat de Barcelona - Docs. R. De Vilanova. Rosselló. Família Santa Eugènia-Heures). L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. A la dreta de l'ermita de Santa Fe, entre els anys 1912 i 1914, s'hi va construir l'Hotel, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura (1881-1962). | 41.7738800,2.4648600 | 455524 | 4624809 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74926-foto-08081-50-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081167. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74925 | Sant Martí de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-mosqueroles | <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.</p> <p>- AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús.</p> <p>- CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p. 64-65.</p> <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús).</p> <p>- MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p. 147-153.</p> | XII-XVIII | <p>El temple parroquial de Sant Martí de Mosqueroles és d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes posteriors, que van modificar totalment la fisonomia originaria del temple. És una edificació de planta en forma de creu grega; la volta és de mig canó, amb absis quadrat. Hi ha capelles a banda i banda del temple amb arcs de mig punt. Es pot distingir la nau primitiva romànica, tot i que el tram de l'oest sembla reconstruït. També podria correspondre a l'antic temple, la base del campanar i la volta. De totes maneres, l'interior de l'edifici està arrebossat i pintat, fet que dificulta la interpretació cronològica dels elements. La primera capella de la dreta, de planta semicircular correspon a una reforma posterior. L'edifici actual es va capgirar probablement a inicis del segle XIX, i el presbiteri es situa a la banda occidental de l'antiga església, mentre que la façana correspon a l'antic emplaçament de l'absis. La façana de la banda oriental és de capçalera, amb un gran finestral rodó. El campanar, situat a prop de la façana de migdia, és de planta quadrada de torre, corresponent a una reparació de finals del segle XIV, amb finestrals de punta d'ametlla, rematat amb una piràmide i amb esferes en els quatre angles. L'any 1985, quan va ser confiada a Sant Celoni, va ser objecte d'una restauració, que va permetre la renovació de la coberta i la independència de l'edifici de la rectoria.</p> | 08081-49 | Mosqueroles | <p>El lloc de Mosqueroles, sota la forma Moscheroles o Muscharoles, és citat per la documentació des dels anys 978 i 984. No se sap des de quan existeix l'església de Sant Martí, però sí que fou renovada i consagrada el 10 d'octubre de 1104 pel bisbe de Barcelona. Segons la documentació del segle XIII, era una petita parròquia i de poc valor econòmic que pagava la taxa per la dècima a Roma més pobre de tota la zona. L'any 1379 el campanar fou reparat. L'església fou totalment modificada l'any 1802.</p> | 41.7281900,2.4432000 | 453691 | 4619748 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74925-foto-08081-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74925-foto-08081-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74925-foto-08081-49-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74934 | Sant Esteve de la Costa i Comunidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-la-costa-i-comunidor | - AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p. 70-71. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p. 109-117. - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.42. | XVI-XVII | Església d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes posteriors, que van modificar totalment la fisonomia del primitiu temple. És d'una sola nau, llarga i sensiblement rectangular, coberta amb volta de canó seguit. Antigament tenia tres absis de forma trilobulada, posteriorment modificats per la construcció de les capelles laterals, dues d'elles cobertes amb arcaria i plementeria gòtiques, i les altres dues cobertes amb volta d'aresta. L'absis lateral de la banda de migdia va quedar escapçat en el moment que es va construir la sagristia, i posteriorment es va modificar per tal de recuperar, en part, la seva originaria forma trilobulada. En quant a les obertures del temple, hi ha una finestra de doble esqueixada a l'absis central i una finestra d'escletxa a l'absidiola lateral esquerra. A la banda de migdia, al final del mur de la nau, hi ha una finestra de doble esqueixada, i a la façana de la banda oest, una finestra d'escletxa. A l'interior de l'edifici l'aparell és arrebossat, a excepció de les parts baixes dels murs de l'absis, l'absidiola nord i part de la paret frontal. A l'exterior, tot i que encara conserva l'arrebossat, s'intueixen els petits carreus irregulars. La coberta és de teula àrab amb un petit ràfec de llosa de pissarra. El campanar, construït l'any 1680 al mateix temps que el comunidor, es situa a la façana de ponent, és de planta quadrada i cos per a les campanes amb set obertures de mig punt, coronat amb merlets, i coberta piramidal. Té accés des de l'exterior per mitjà d'una original escala sobre una arcada . A l'exterior de l'edifici es troba el Comunidor, un petit recinte porxat que consta de quatre pilars que sostenen una teulada on s'aixopluga el pedró en què hi ha la creu. Des del comunidor el sacerdot orava per protegir les collites de les tempestes i per beneir la població en jornades de caràcter solemne. El Comunidor va ser restaurat l'any 1983 per la Diputació de Barcelona en coincidència amb les obres de reforma de l'església de Sant Esteve. | 08081-58 | La Costa del Montseny | La primera referència coneguda de la parròquia de Sant Esteve de la Costa prové d'un diploma reial l'any 862 en què el rei franc Carles el Calb va fer donació d'uns alous al comte Sunyer i on apareix 'et ad alio Sanchto Stephano in Montesigno'. En èpoques més acostades, segles XI i XII, la seva demarcació amb la de Fogars depenien del castell de les Agudes i Miravalls. Des del segle XII pertanyia al domini i la provisió de l'abat de Sant Quirc de Colera. Amb la despoblació iniciada al segle XIV, estigué unida temporalment amb Sant Julià del Montseny el 1503 i amb Santa Susanna el 1566, que passà a ser una església filial de Sant Esteve de la Costa. L'església actual va ser reconstruïda al segle XII i, posteriorment a l'any 1680, es va construir el campanar i el comunidor. A l'església es van afegir dues capelles per banda al segle XVII i una sagristia l'any 1758. | 41.7458800,2.4183000 | 451634 | 4621726 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74934-foto-08081-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74934-foto-08081-58-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74924 | Sant Cristòfol de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-fogars | <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p.72-73. - GAVÍN I BARCELÓ, J.Mª. (1990). Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. Barcelona: Pòrtic, p. 51-55. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p.79-85. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.46.</p> | XV-XVII | <p>Sant Cristòfol de Fogars és un edifici d'una sola nau. La coberta és amb volta de canó, l'absis és semicircular orientat al nord, i té dues capelles laterals amb ogives que li donen planta de creu. A sota el cor, cobert també amb nerviacions, hi ha una clau de volta amb un anagrama de Jesús i la data 1639. El temple correspon a la fi del segle XIV o inicis del segle XVII, tot i que és d'origen romànic. L'aparell de l'absis presenta filades de carreus de dimensions irregulars, així com dues espitlleres no originals. El fet que l'arrencada de l'absis no es diferencïi clarament respecte a la nau, permet deduir que l'edifici actual es va capgirar amb una orientació transversal a l'edifici primitiu romànic. De la primitiva església només es conserva part de l'antiga portalada romànica de marbre, amortitzada com a muntants de la finestra de la sagristia. Els murs de l'església són de carreus rejuntat amb morter de calç. El campanar, situat a l'angle sud-oest, és esvelt i de planta quadrada, amb murs de paredat carrejat i pedres cantoneres, amb obertures d'arc de mig punt als quatre costats, doble al costat sud; és coronat amb una coberta amb teulada piramidal.</p> | 08081-48 | Sant Cristòfol | <p>El lloc o terme de Felgars o Falgars, dintre la demarcació del Castell de les Agudes, s'esmenta des dels anys 1066 i 1082, a la primitiva documentació de Sant Marçal de Montseny. Fou l'any 1144 quan es va consagrar una nova església a Sant Cristòfol, que era la parròquia que satisfeia les necessitats religioses a tota una sèrie de masies disperses pel voltant. L'any 1413 la parròquia tenia només 10 famílies i ja a l'any 1421 només 13 famílies, fet pel qual va ser és unida com a filial a l'església de sant Martí de Mosqueroles l'any 1452. L'any 1508 fou ampliada amb dues capelles cobertes amb volta de creueria, l'una avançat el segle XVI i l'altra el 1639, època en què es capgiraria o modificaria també tota l'estructura romànica llevat de l'absis.</p> | 41.7351300,2.4537800 | 454576 | 4620513 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74924-foto-08081-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74924-foto-08081-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74924-foto-08081-48-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081146. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 75067 | Roureda del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-macaners | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 114-116. | Es tracta d'una roureda formada per exemplars de roure de fulla gran (Quercus petraea), considerada com una de les més belles del massís. És una espècie singular al Montseny ja que en aquest àrea presenta un dels límits de distribució meridional a Catalunya, representant la transició entre el paisatge mediterrani cap a la fageda de corologia centreeuropea. Diversos roures presenten mides considerables. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), l'exemplar més destacat fa 22,5 m d'alçada, 2,8 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Presenta un nombre elevat d'agalles a les seves fulles, provocades per dípters que ponen els ous a les fulles provocant com a reacció el creixement dels teixits foliars al seu voltant. Hi ha una gran diversitat florística associada a la roureda, com el marcòlic (Lilium martagon), el segell de Salomó (Poligonatum odoratum) o l'orquídia tancada (Dactylorhiza maculata). | 08081-191 | Maçaners | 41.7835100,2.4642000 | 455476 | 4625879 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75043 | Roc Ramon o Roc d'en Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-ramon-o-roc-den-corbera | Aquest monòlit es troba a peu de la carretera BV-5114, a l'alçada del punt quilomètric 18,7 pocs metres abans del petit túnel, a la zona coneguda com la Costeu. Es tracta d'una espectacular agulla de pedra, que s'ha convertit en una de les icones que dóna la benvinguda al visitant a Santa Fe i marca l'inici del canvi de vegetació amb l'arribada del faig. Aquesta roca ha estat batejada amb diferent noms, però s'ha imposant el de Roc Ramon, en referència a l'impulsor de la construcció de la carretera que duu a Santa Fe. | 08081-167 | Santa Fe | Ramon Montaner i Vila, un ric editor barceloní, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfarràs de Sant Celoni l'any 1906, amb la intenció de construir un hotel de luxe al costat de l'ermita. Degut a la impossibilitat d'accedir a la vall amb mitjans de transport sense passar pel pas tradicional del coll de Santa Helena i, per tant, d'atreure visitants a l'hotel, Montaner va fer construir una carretera. Aquesta es va obrir a la zona de la Costeu, deixant al descobert monòlits com el Roc Ramon. | 41.7599100,2.4714700 | 456064 | 4623255 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75043-foto-08081-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75042 | Riera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera. | 08081-166 | Santa Fe del Montseny | 41.7740400,2.4657900 | 455602 | 4624827 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74899 | Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ridaura | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Casa pairal formada per la masia, la masoveria, les pallisses i les corts, situada a les feixes sota el P.K.16,1 de la carretera BV-5114. Es tracta d'un conjunt homogeni d'edificacions que s'adapten al desnivell del terreny. El sistema constructiu es basa en carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa, que es disposen en filades irregulars, amb pedres cantoneres. L'edifici principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat recentment restaurada. Als voltants del conjunt d'edificacions es conserven destacats elements de caire rural com una font, les restes d'un antic forn i d'una antiga mina d'aigua. | 08081-23 | Ridaura | 41.7476400,2.4721700 | 456114 | 4621892 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74899-foto-08081-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74899-foto-08081-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny: 08081083. | 94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74999 | Resclosa i rec de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-viladecans | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la llera de la Tordera, a l'alçada de can Viladecans, sota la fàbrica la Metilena. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec propietat de les comunitats de regants de Sant Esteve i de Santa Maria de Palautordera. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada i 4 m d'amplada. Situada a tocar de la resclosa, hi ha la caseta on es pren el Rec Comú de les dues comunitats, i el sobreeixidor. En aquest punt el rec és comunitari per a les dues comunitats de regants, la de Santa Maria i la de Sant Esteve fins al Partidor d'aigües, situat uns dos quilòmetres en direcció a Palautordera. | 08081-123 | Viladecans | La resclosa de Viladecans és propietat de la Comunitat de Regants de Sant Esteve i la de Santa Maria de Palautordera, que pren les aigües de la Tordera per a regar els camps dels dos municipis a parts iguals. La Comunitat de Regants de Sant Esteve i Santa Maria pot disposar de la meitat de l'aigua en el punt on es troba la resclosa. El títol d'aprofitament de l'aigua, de possessió immemorial, fou reconegut per Ramon d'Oms i Santapau, Batlle General d'Aigües del Reial Patrimoni el 20 de març de l'any 1680, i registrat pel Jutjat d'Arenys de Mar l'any 1871. Al juny de l'any 1927 la Comunitat de Regants de Santa Maria i de Sant Esteve efectuà, entre els seus associats, la llista de subscripció d'obligacions per executar les obres de la resclosa de Viladecans, les quals finalitzaren l'any 1928. | 41.7369900,2.4096900 | 450911 | 4620744 | 1928 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75000 | Resclosa dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 250 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap al rec dels templers. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç. Les seves mides aproximades són 4 m de llargada, una 0,75 m d'amplada i uns 0,75 m d'alçada. | 08081-124 | Mosqueroles | 41.7344000,2.4355900 | 453063 | 4620442 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 934 | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75001 | Resclosa del transformador de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-transformador-de-passavets | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | part de la paret de la resclosa no manté la seva alçada originària | Resclosa situada al torrent de Passavets, uns metres més amunt de la font homònima. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canalització ceràmica, al marge esquerra del torrent, que la condueix al transformador. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de còdols de riu lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada. | 08081-125 | Passavets | 41.7807400,2.4511300 | 454388 | 4625578 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 936. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74998 | Resclosa de Mosqueroles o de la riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-mosqueroles-o-de-la-riera-de-ciuret | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 100 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canonada ceràmica, que la condueix a la població de Mosqueroles. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter i coronada amb lloses de rajol. Les seves mides aproximades són 5 m de llargada, 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. | 08081-122 | Mosqueroles | 41.7334500,2.4354500 | 453051 | 4620336 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 933 | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75020 | Remei per les galteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-les-galteres | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | Tradicionalment, la gent de les masies del massís del Montseny, per curar els malalts que tenien galteres utilitzaven llana de bast sense rentar. L'afectat trobava alleugeriment quan s'aplicava al coll i la sotabarbeta llana d'ovella suada i untada, ben lligada al voltant del coll. | 08081-144 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75019 | Remei pels refredats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pels-refredats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | Antigament, a les masies del massís del Montseny, per curar els refredats s'elaborava un ungüent de segislat amb sucre. S'havia d'untar el pit amb l' ungüent i posar-hi a sobre un paper d'estrassa i un drap amb llana, a mode de pitet, lligat i calent. També es feia servir salsufragi. | 08081-143 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74997 | Rec o sèquia dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-o-sequia-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Rec que neix a la resclosa dels Templers, al marge dret de la riera, i rega les terres de la zona del Temple (can Nofre, can Vilatort, can Famella, can Vernedes, etc.). El cap del rec es troba retallat a la roca i cobert per una gran llosa plana de pedra. En cas de necessitat, es pot aturar l'entrada d'aigua col·locant una llosa en la cara exterior (aixarnador). A uns 100 m riera avall hi ha un aixarnador fet d'obra, amb dues comportes de ferro, una que desvia l'aigua cap al rec i l'altra que la desvia de nou a la riera mitjançant un saltant. És un rec excavat al sòl, a cel obert, que pren diverses formes al llarg del seu recorregut. En alguns trams es troba excavat a terra, en altres està retallat a la roca. En alguns punts la seva base ha estat recoberta per llosetes ceràmiques. Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 08081-121 | Mosqueroles | Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 41.7337200,2.4355100 | 453056 | 4620366 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 518. | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74996 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-0 | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Alguns trams del rec es troben colgats pels sediments | Rec situat entre el Molí de Dalt i el Molí de Baix de Mosqueroles; visible sota la casa de colònies de la Farga. És un rec excavat al sòl, amb un revestiment interior fet en pedra seca, construïda amb rierencs de tamany petit. És d'amplada variable tot i que la mida mitjana és de 0,5 m. En algun tram del seu recorregut, la paret serveix de base al camí que uneix el molí de Dalt amb el molí de Baix, i presenta una alçada de 2 m. La resclosa del rec pren l'aigua del Rifer. L'aigua sobrant del molí de Dalt era conduïda, a través del rec, fins a la bassa del molí de Baix. | 08081-120 | La Farga | 41.7126500,2.4564900 | 454786 | 4618016 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74973 | Rajoleria de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-can-riera | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Només es conserven les restes dels quatre murs exteriors | Es tracta dels vestigis d'un forn de planta quadrada, situat al Pla de la Pomera, del que només es conserven les restes dels quatre murs exteriors. La tècnica constructiva emprada és la pedra de mida mitjana de procedència local, lligada amb morter de calç. Les mesures aproximades d'aquesta estructura són uns 2 m d'ample per 2 m de llarg. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. | 08081-97 | Fontmartina | 41.7562400,2.4336700 | 452919 | 4622867 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74973-foto-08081-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74973-foto-08081-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081206. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74986 | Puig d'Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-darques | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de la troballa aïllada d'una destral paleolítica a les feixes de can Nofre, al Puig d'Arques. La notícia fou recollida per Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia), però la localització exacta del jaciment és indeterminada ja que es tracta d'una sola troballa. Tanmateix la toponímia del terreny podria reflectir l'existència de sepulcres megalítics. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de més dades sobre el possible jaciment i la seva localització. | 08081-110 | Feixes de Can Nofre | 41.7427900,2.4296100 | 452572 | 4621376 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74986-foto-08081-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74986-foto-08081-110-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 452666, | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar al Puig d'Arques. Només una prospecció arqueològica permetria determinar la localització exacta del jaciment, si és que encara es conserva. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74951 | Poua del Comte II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-comte-ii | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | La seva planta està molt desdibuixada | Congesta de neu excavada al sòl, de planta circular, situada a la pendent de la muntanya, situada a poca distància, i per sota, del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Pla dels Pous. Es troba a 1.513 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són uns 7 m de diàmetre i 1 m de fondària màxima aparent. Actualment, està totalment desdibuixada i reomplerta de sediments. | 08081-75 | Turó Gros | 41.7746700,2.4476700 | 454096 | 4624906 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081176. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74949 | Pou del Comte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-comte | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Pou de neu excavat al pendent de la muntanya, situat a la vessant obaga del Turó Gros. És de planta circular, una mica irregular, revestit amb un mur, construït en sec, fet de pedra local d'esquist, de tamany petit o mitjà, treballada només per una de les cares. Conserva el mur de contenció a la banda nord, ben perfilat. Es troba a uns 1.514 m d'altitud, amb orientació nord-oest. En quant a les seves mides aproximades, fa 10 m de diàmetre i 7 m de fondària màxima aparent. | 08081-73 | Turó Gros | Del pou del Comte tenim notícia des de l'any 1598. En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7743800,2.4444800 | 453831 | 4624875 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-06-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081175.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 251.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 69. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74948 | Pou de neu d'en Deumal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-deumal | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat al turó de l'Home, a uns 500 m de l'inici del camí que duu a Fontmartina. Està situat a més de 1.500 m d'altitud, amb orientació sud-oest. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur que revesteix el seu interior, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. En quant a les seves mides, fa uns 11 m de diàmetre i uns 3,5 m de fondària aproximadament. | 08081-72 | Turó de l'Home | Els segles XVII-XVIII foren el moment de màxima activitat constructora de pous i congestes de neu i de glaç, relacionat amb un període climàtic fred i amb un augment natural de la població. Els pous de neu i congestes són elements propis de l'arquitectura tradicional rural. La comercialització de la neu i del glaç era una font addicional d'ingressos. En aquest sector de les obagues del Turó de l'Home i del Turó Gros es troben els pous que explotava la Companyia de Neu de Sant Celoni. El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7769300,2.4309200 | 452706 | 4625166 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081178.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 252.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 74. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74947 | Pou de neu d'en Cervera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-cervera-ii | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Al seu interior creix un faig, les arrels del qual poden malmetre l'estructura del pou | Pou de neu de planta circular, revestit amb un mur de pedra seca fet de carreuons; al seu interior hi creix un faig. Era un dels pous propietat de can Cervera. Hi ha una filada de pedres a mode de graó, a mitja alçada del pou, que fa augmentar el seu diàmetre. Està situat a uns 1.300 m d'altitud, amb orientació oest. En quant a les seves mides, fa uns 7 m de diàmetre i uns 7 m de fondària aproximadament. | 08081-71 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. Durant el segle XIX una companyia formada per diversos pagesos provinents del veïnat de França (Fogars) i dels veïnats de Montseny d'Amunt i de Vila-seca (Montseny), va explotar els diferents pous i congestes situats als emprius de les Agudes. Era dirigida pel propietari de can Cervera, encarregat de dur els comptes i anotar els jornals de cada soci. | 41.7802600,2.4213900 | 451916 | 4625541 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081180.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 249. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74946 | Pou de neu d'en Cervera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-cervera-i | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Pou de neu de planta circular, revestit amb un mur construït en sec, fet de pedra local d'esquist de mida mitjana o petita, poc treballada. Era un dels pous propietat de la masia de can Cervera Està situat a uns 1.300 m d'altitud, amb orientació oest. En quant a les seves mides, fa uns 7 m de diàmetre i, la seva situació en un indret amb força pendent, provoca que hi hagi una important diferencia de profunditat entre la seva banda nord (6 m) i la sud (4,2 m). | 08081-70 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. Durant el segle XIX una companyia formada per diversos pagesos provinents del veïnat de França (Fogars) i dels veïnats de Montseny d'Amunt i de Vila-seca (Montseny), va explotar els diferents pous i congestes situats als emprius de les Agudes. Era dirigida pel propietari de can Cervera, encarregat de dur els comptes i anotar els jornals de cada soci. | 41.7799900,2.4215100 | 451926 | 4625511 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081179.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 248.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 65. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74945 | Pou de neu del Sot del Mal o Pou de la Traüna II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-sot-del-mal-o-pou-de-la-trauna-ii | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | El seu interior es troba, gaire bé en la seva totalitat, esllavissat | Es tracta d'una congesta o pou de neu, que es troba pròxima al camí de les Roques de Glaç, entre la zona de les Agudes i la de la Gronxadora, a 1.371 m d'altitud. La seva planta, amb orientació nord-oest, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció d'una petita part, que conserva encara restes del mur interior de pedra seca fet de carreuons. Fa aproximadament 4,5 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. | 08081-69 | Sot del Mal | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7819900,2.4246200 | 452186 | 4625731 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74945-foto-08081-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74945-foto-08081-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081182. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 74944 | Pou de neu del Pla dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-pla-dels-pous | -DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. -LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat a poca distància i per sota del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Comte. Es troba a uns 1.530 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 7 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur de revestiment pel seu costat nord-est, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. | 08081-68 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros, encara es conserven diversos dels pous i congestes antigament explotats per la Companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7750300,2.4469400 | 454036 | 4624946 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 40.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 68. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 75093 | Pont de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-roc | XVIII | Pont d'un ull que salva el sot de Ritronyes, al pas del corriol Les Vinyes. Fa aproximadament 4 m d'amplada, 3 m d'alçada i 10 m de llargada. És construït de pedra lligada amb morter de calç, per sobre passa el camí de terra i, a banda i banda, hi ha un petit mur de poca alçada, fet també de pedra lligada amb morter. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. | 08081-217 | El Rieral | 41.7470800,2.4032300 | 450382 | 4621867 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75093-foto-08081-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75093-foto-08081-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 75066 | Pollancre de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-fogars | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.96-98. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És un pollancre (Populus nigra L.), de grans dimensions, situat al Sot de can Llobet, a peu del punt quilomètric 12,5 de la carretera BV-5114 de Sant Celoni a Santa Fe. Destaca per ser el pollancre més alt i gran mesurat oficialment al Montseny. El seu estat vital és bo ja que es troba en un indret que li aporta les condicions òptimes per al seu creixement: el sot li proporciona una gran disponibilitat d'aigua i, al estar situat a tocar de la carretera, és troba lliure de competència amb altres arbres. Les seves excepcionals mides, preses l'any 2006 (consulteu bibliografia) són: 34,5 m d'alçada, 4,2 m de perímetre i 21,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-190 | Sot de can Llobet | 41.7400200,2.4528000 | 454498 | 4621056 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75066-foto-08081-190-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74989 | Pla del Sauquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-sauquet | - BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 93. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques ni tipològiques | Es tracta de les restes de diverses barraques i de cledes a la zona del Pla del Sauquet, relacionades amb la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. Actualment, tot i que s'observen diversos vestigis, es fa molt difícil la seva identificació. El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques, i impossibilita la determinació de la seva cronologia. Només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de més dades. Entre aquestes restes, segons l'Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny, es conserven 1 barraca, 1 cleda, i 2 barraques amb cleda. -Barraca: Restes de l'estructura d'una barraca de pastor. És de planta ovalada, i fa uns 2,5 m de llargada i 2,2 m d'amplada. Els murs, que són de pedra seca sense treballar, fan 0,75 m d'amplada i es mantenen a una alçada màxima de 1,8 m. L'obertura de la porta, que es situa a l'angle nord, fa 0,6 m d'amplada. No es conserva cap tipus de vestigi de la coberta. -Cleda: Restes d'una cleda de planta ovalada, de 18 m de llargada, construïda amb pedres sense lligar. Al centre de l'estructura, que es troba molt malmesa, hi ha un mur de pedra seca que tanca un espai. -Barraca de pastor i cleda I: La cleda, feta amb pedra seca, és de planta circular i fa aproximadament 18 m de llargada i 38 m d'amplada. En un dels extrems hi ha adossada una construcció, també feta amb pedra seca, de planta circular, que només conserva dues filades. Té una obertura a la cara nord i fa 2,7 m llargada per 1,8 m amplada. -Barraca pastor i cleda II: Restes d'una cleda i d'una barraca de pastor, fetes amb pedra seca. La cleda és de planta rectangular i fa 17 m de llargada i 13 m d'amplada. En un dels seus extrems es conserven els fonaments de la barraca, que és de planta ovalada, amb una obertura orientada al nord, i fa 3 m de llargada i 2,2 m d'amplada. | 08081-113 | Pla del Sauquet | El pla del Sauquet és una zona d'antics emprius comunals i de pastures, on encara es conserven un gran nombre de vestigis d'estructures relacionades a la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. | 41.7791600,2.4272900 | 452406 | 4625416 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74988 | Pla de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-santa-magdalena | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | II-I aC | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic ibèric d'època republicana (segles II i I a. C), als camps de conreu situats al voltant de l'església de Santa Magdalena. Segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia) es van recollir diversos fragments de ceràmica, que foren classificats d'època iberoromana. No s'han localitzat estructures associades a les troballes, tot i que podrien quedar restes al subsòl. Degut a que durant la visita a aquest indret els camps es trobaven sembrats, solament es va poder localitzar un petit fragment aïllat de ceràmica comuna ibèrica. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08081-112 | Santa Magdalena | 41.7241300,2.4377600 | 453236 | 4619300 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar a les proximitat de Santa Magdalena. Només una intervenció arqueològica pot determinar la localització exacta del jaciment, si és que encara es conserva. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75015 | Passejada del Senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passejada-del-senglar | Font: Ajuntament de Fogars de Montclús | XXI | És una caminada nocturna que recorre aproximadament 11 quilòmetres en dues hores i mitja, per camins bosquerols. És una activitat recent que es celebra el tercer divendres del mes d'agost. L'itinerari, de dificultat mitjana, és apte per a gairebé totes les edats i, al no estar il·luminat, és necessari l'ús de llanternes. Hi ha diversos punts d'avituallament al llarg del recorregut. S'inicia al vespre i finalitza amb l'entrega d'un petit guardó i una botifarrada popular. | 08081-139 | Per diversos camins que transcorren pel terme municipal | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75015-foto-08081-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75041 | Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passavets | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa. | 08081-165 | Passavets | 41.7806300,2.4456200 | 453930 | 4625569 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75088 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-6 | PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3 | El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. l'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. | 08081-212 | Parc Natural del Montseny | El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona. | 41.7648900,2.4459000 | 453942 | 4623821 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75088-foto-08081-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75088-foto-08081-212-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Fogars de Montclús. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 75018 | Oli d'escurçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-descurco | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | L'oli d'escurçó era un remei utilitzat antigament pels habitants de les masies del massís del Montseny per curar el tifus. Per elaborar-lo es ficava dins d'una ampolla plena d'oli, un escurçó viu amb molls i es deixava macerar. Per elaborar aquest oli només s'utilitzava l'escurçó de corbatí blanc i no pas l'escurçó comú ni les serps escurçoneres, presents també a la zona. | 08081-142 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 74923 | Observatori Meteorològic del Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/observatori-meteorologic-del-turo-de-lhome | - FIGUERES I COSCOLLAS, N; MESEGUER I GARCIA DE CASTRO, M (1996) 'L'Observatori meteorològic del Turó de l'Home'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny, p. 107-114. - OSONA, A. (1879) Excursió a la muntanya del Montseny per un propietari de la vila de Breda. Imprenta Barcelonesa | XX | l'Observatori meteorològic, creat l'any 1932 per Eduard Fontserè, director del primer Servei Meteorològic de Catalunya, es situa al capdemunt del turó de l'Home, a 1.706 m d'altitud. Arrel de la participació del Servei Meteorològic en el Segon Any Polar Internacional (1932-1933), es van crear dos observatoris de mitja muntanya, un a Sant Jeroni (massís de Montserrat), i l'altre al Turó de l'Home, al massís del Montseny. Si bé les observacions a Sant Jeroni només es van dur a terme durant un breu període de temps, les del Turó de l'Home van tenir més continuïtat. El primer intent de construir-lo el va fer l'any 1880, Artur Osona i Formentí. A través de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques va aconseguir la cessió gratuïta del terreny al seu propietari i va engegar una subscripció pública per impulsar el projecte. Però la recollida de diners només va permetre dur a terme les obres per aplanar el terreny. Finalment, l'estiu de l'any 1932 es va inaugurar l'observatori, que havia estat la caseta de fusta del Pavelló de Noruega a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Fontserè hi va estar recollint dades d'una forma constant fins al 1937, moment en que va passar a mans del Servicio Meteorológico Nacional, i temps després al Instituto Nacional de Meteorología. L'any 1950 es va reprendre l'activitat de l'observatori, amb Ferran Garcia de Castro al càrrec de la instal·lació, que va consolidar l'estructura de funcionament. La tardor de l'any 1952 la caseta de fusta va rebre fortíssimes ventades, fet que va motivar la construcció, l'any 1954, d'una nova caseta de fusta, adossada a l'antiga per la banda nord, per tal de reforçar les instal·lacions. A la dècada dels anys 70, es va habilitar la carretera per la nova base militar i es va construir el nou refugi d'obra de l'observatori. Actualment, s'ha iniciat el procés per tal de que el Ministerio de Defensa, propietari de la instal·lació, cedeixi la propietat del terreny on es troba l'observatori a la Generalitat, i es procedeixi al seu enderroc. El Conveni implica la desaparició de qualsevol element no natural al cim més alt del Montseny. d'altra banda, s'ha instal·lat, una estació meteorològica automàtica a escassos 350 metres de la ubicació inicial, per tal de reprendre les observacions sistemàtiques, que es van interrompre l'any 2001. | 08081-47 | Turó de l'Home | Artur Osona i Formentí (1840-1901): Fou excursionista i escriptor, promotor del Centre Excursionista de Catalunya i creador de la primera guia excursionista editada al nostre país. Col·laborà a La Renaixença, al Diario de Cataluña i al Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes. Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l'encontrada (1888), Guia de l'Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres. Eduard Fontserè i Riba (1870-1970): Meteoròleg, astrònom i sismòleg, doctor en ciències fisicomatemàtiques. Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l'hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d'observatori astronòmic al cim del Tibidabo, estigué al front de l'Observatori de la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, i participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l'Estat. Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, creà l'Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya. Fontserè fou director del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg de tots els anys d'existència de la institució (1921-1939). | 41.7763000,2.4350300 | 453047 | 4625094 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75032 | Nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nens-trencats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició, per tal de curar un nen 'trencat', és a dir amb una hèrnia, calia anar a la roureda de Figueroles, a les 12 de la nit de Sant Joan. S'obria un roure i dos persones passaven al nen nou cops pel roure tot dient 'trencat te'l dono' i l'altre responia 'trencat te'l prenc'. Després enverinaven el roure i la criatura es curava. | 08081-156 | Figueroles | 41.7681300,2.4755500 | 456409 | 4624165 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75007 | Monument a la família Patxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-patxot | XX | Monòlit situat a l'inici del Passeig Mariona, davant del Local homònim. Està format per un sol bloc de pedra, i la part del mig presenta una filera amb incisions allargades i profundes. La resta de la pedra no presenta cap més tractament en tota la superfície. A la part inferior hi ha una placa metàl·lica on hi ha escrit: 'Mosqueroles agraeix a la família Carreras-Patxot la donació d'aquests terrenys per l'esplai del poble. Inauguració del Passeig i Plaça Mariona'. | 08081-131 | Mosqueroles | 41.7273100,2.4428300 | 453660 | 4619650 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75007-foto-08081-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 74978 | Molí de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-viladecans-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | l'estructura es troba enrunada | Edifici de planta rectangular en ruïnes que conserva algun mur dempeus. De les restes conservades s'intueix una planta baixa i un pis. La coberta es troba totalment desapareguda, tot i que aquesta segurament era a doble vessant. La fàbrica de l'estructura està feta amb mur de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter i fang; i amb les cantonades diferenciades. | 08081-102 | Viladecans | 41.7371200,2.4096000 | 450904 | 4620758 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74978-foto-08081-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74978-foto-08081-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081188. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74977 | Molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | El mecanisme hidràulic de fusta es troba malmès | És un molí fariner situat a les proximitats del Molí de Baix, al marge de la riera de Rifer. Es tracta d'un edifici format per la casa del moliner, els coberts pel bestiar, i les dependències del molí pròpiament dit. És un edifici de planta rectangular, de dos pisos, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha un portal amb llinda de pedra i brancals de rajol. L'aigua sortia del molí mitjançant un rec, que uns pocs metres més enllà de la casa, es bifurcava. d'una banda, l'aigua anava a la riera, i de l'altra, anava al rec dels molins, que la conduïa cap al Molí de Baix. Conserva tot el mecanisme hidràulic que activava l'engranatge original: el carcabà, els rodets, les moles i bona part de les peces originals. En quant a la seva adscripció cronològica, per les seves característiques tipològiques podria correspondre al segle XVII. | 08081-101 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7132700,2.4559000 | 454737 | 4618085 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74976 | Molí de ca n'Illa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-nilla-del-pont | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI | Molí fariner situat al marge esquerra de la Tordera, al veïnat del Rieral, i a tocar de la carretera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants. S'hi accedia per un antic camí retallat a la roca que desembocava a la porta principal, que és de pedra adovellada en arc de mig punt. Al vestíbul hi havia les dues moles, que actualment no es conserven. El pis superior era destinat a habitatge del moliner. Des de l'exterior es poden observar les dues boques de sortida d'aigua del carcabà, fetes amb pedres disposades en forma de plec de llibre. A la façana lateral en destaca el rellotge de sol amb la data 1852, que es troba sobreposat al damunt d'un altre més antic. A la riba de la Tordera, i excavat a una de les roques del gorg hi ha el forat de pal d'una antiga resclosa. | 08081-100 | El Rieral | Aquest molí és esmentat en diversos documents antics. Segons l'inventari del mas Illa del Pont era un 'molí fariner ab tots els arreus necessaris per a moldre qualsevol espècie de gra'. Les Contribucions Industrials del Montseny expliquen que el molí Illa, l'any 1875, era un molí fariner de resclosa, que molia més de tres mesos a l'any i menys de 6. Segons la documentació, entre els anys 1875 i 1883, era propietat de Jaume Illa. | 41.7473800,2.4021500 | 450292 | 4621901 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74976-foto-08081-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74976-foto-08081-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081115.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 512. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74975 | Molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'un molí situat al davant de la Farga de Mosqueroles. Es tracta d'una estructura formada per dos cossos, el molí pròpiament dit i una casa adossada. L'edifici del molí és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha dos portals amb llinda i brancals de pedra, una d'elles amb la inscripció '1692'. A tocar d'una de les portes es conserva una mola. Al mig dels portals hi ha un passadís cobert i bastant llarg que duu al carcabà, que és cobert amb arc de rajol de mig punt ultrapassat. A l'interior del passadís hi ha quatre obertures, dos a banda i banda. | 08081-99 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7122600,2.4578400 | 454898 | 4617972 | 1692 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 244. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 74990 | Mina de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ridaura | XVIII | Mina d'aigua situada a les proximitats de la casa de Ridaura. És una obertura semi-excavada al terreny natural. Es tracta d'una galeria horitzontal amb revestiment de pedra i sostre de lloses planes, sostingudes per un embigat de fusta. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons i per tant se'n desconeix la seva profunditat i el lloc on es localitza la veta d'aigua. | 08081-114 | Ridaura | 41.7475800,2.4728600 | 456171 | 4621885 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc