Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74882 | Can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casades-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) “Santa Fe del Montseny”. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XX | Edifici de planta rectangular, format per dos pisos, amb coberta a dues vessants i ràfec de petita volada fet amb cabirons de fusta i rajoles. La façana principal presenta una portalada d'arc de mig punt. A tocar de la porta d'accés hi ha un cos annex de planta quadrada i de la mateixa alçada que el cos principal, amb coberta piramidal. Va ser construït l'any 1900 com la primera casa de segona residència de la vall de Santa Fe. L'any 1987 va ser objecte d'una restauració i reforma integral i se li afegí el cos annex per als serveis sanitaris. L'edifici presenta un ampli jardí on destaquen tres magnífics exemplars de sequoies gegants, envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, cóm són diferents cedres i un gran avet del país. | 08081-6 | Vall de Santa Fe | La casa va ser construïda a principis segle XX com a segona residència de la Comtessa de la vall de Canet, i l'any 1987, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, va ser restaurada i reformada completament. La seva construcció es relaciona al desenvolupament que la vall de Santa Fe va tenir en aquests moments. L'any 1906 Ramon Muntaner va comprar la Vall per a poder edificar un hotel a tocar de l'ermita i va haver d'obrir la nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena. La nova carretera va possibilitar la intensificació de l'explotació forestal de la zona amb la instal·lació de la serradora de Passavets. Ramon Muntaner també va haver de construir el pantà per obtenir energia elèctrica i va fer pujar la línia telefònica. d'aquesta forma es va produir la transformació del paisatge i de les formes tradicionals de vida local de la vall de Santa Fe. | 41.7735900,2.4629000 | 455361 | 4624778 | 1900 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74882-foto-08081-6-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081027. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 74891 | Can Lleonart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleonart-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) 'Santa Fe del Montseny'. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XX | Edifici de planta rectangular amb una galeria adossada a la banda sud-est. La coberta és a dues vessants, amb ràfec de mitja volada. Les façanes són arrebossades i estucades, amb sòcol d'obra, i reguixos que simulen pedres cantoneres a les cantonades. Les finestres són rectangulars amb faixes d'obra. La part central de la galeria té una coberta a dues aigües sobre arc apuntat, i coberta a una vessant als costats, sobre quatre arcs de mig punt. Aquest conjunt queda tancat amb balustrada enfondida. Al soterrani hi ha tres finestres d'arc rebaixat. L'edifici és envoltat per un gran jardí tancat amb mur de paredat comú i reixa. | 08081-15 | Santa Fe | 41.7753200,2.4659500 | 455616 | 4624969 | 1900 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74891-foto-08081-15-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081051. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74897 | Can Patxot o Torre Mariona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patxot-o-torre-mariona | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona | XX | Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dos pisos, amb una torre annexa de planta quadrada i solana porticada. El carener de la coberta és a dues vessants. Les finestres són de llinda carrada. En destaca la façana principal, amb el portal d'arc de mig punt adovellat, on hi ha una inscripció: 'Hostes vindran que de casa us trauran - 3 d' agost de 1936 - Adéu-siau'. Hi ha un rellotge de sol a la façana sud, construït l'any 1931, que marca amb exactitud el temps solar i els canvis dels signes zodiacals en relació amb les estacions de l'any. Hi ha un altre rellotge construït l'any 2009 a la façana nord, on no arriba el sol, que recupera una idea del Rafael Patxot, per recordar que el sol és sempre present i si la Terra fos transparent, veuríem el sol sota els nostres peus. És una casa senyorial destacable tant per les seves considerables dimensions, com pels seus singulars elements arquitectònics, és a dir, la torre, els porxos i les galeries. Actualment és un dels equipaments del parc natural del Montseny. A la planta baixa hi ha la zona museïtzada 'Univers Patxot', on s'exposa una visió de l'obra científica i de mecenatge de Rafel Patxot: l'estudi de la masia catalana, la relació amb l'excursionisme, la meteorologia, etc. A la planta segona hi ha una sala polivalent i biblioteca. La seu administrativa del parc es situa a la primera planta i part de la segona. | 08081-21 | Mosqueroles | Fou construïda entre els anys 1927 i 1931 per encàrrec de Rafel Patxot i Jubert a l'arquitecte noucentista Josep Danès i Torras, com a residència d'estiu. L'arquitecte va emprar els principis estètics dels seus estudis sobre arquitectura popular. L'any 1936, en esclatar la Guerra Civil, i abans de fugir a l'exili, Patxot va fer gravar a les dovelles del portal: 'Hostes vindran que de casa us trauran - 3 d' agost de 1936 - Adéu-siau'. La casa va romandre abandonada durant diverses dècades fins que va ser adquirida i restaurada per la Diputació de Barcelona, gràcies a la donació que en va fer Rafael Carreras Patxot, net de Rafel Patxot i Jubert. | 41.7286800,2.4402000 | 453442 | 4619804 | 1931 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74897-foto-08081-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74897-foto-08081-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Danés i Torras, arquitecte. | Inventari del patrimoni construït del Montseny: 08081201Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 412. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 74919 | La Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-trauna | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia de volumetria singular, que s'adapta al pendent del terreny. Està formada per un conjunt de diversos cossos afegits, fruit de les reformes i ampliacions produïdes al llarg del temps. l'edifici principal és de planta rectangular, format per planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de paredat comú, de pedres lligades amb morter de calç, amb pedres cantoneres. L'accés es produeix a través d'una gran porta d'arc de mig punt amb dovelles de granit. Les finestres, disposades regularment, són de tamany mitjà i emmarcades amb carreus i llindes de granit. A un dels extrems de la façana hi ha una edificació adossada, amb coberta de teula àrab a dues vessants. L'accés es produeix mitjançant una escala protegida per un mur de pedra esglaonat que duu a la porta sense emmarcar. Davant de l'edifici principal hi ha l'era pavimentada amb lloses de pissarra a la part baixa i sense paviment a la part alta. | 08081-43 | Les Vernedes | 41.7732000,2.4033800 | 450414 | 4624767 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74919-foto-08081-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74919-foto-08081-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081139. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74923 | Observatori Meteorològic del Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/observatori-meteorologic-del-turo-de-lhome | - FIGUERES I COSCOLLAS, N; MESEGUER I GARCIA DE CASTRO, M (1996) 'L'Observatori meteorològic del Turó de l'Home'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny, p. 107-114. - OSONA, A. (1879) Excursió a la muntanya del Montseny per un propietari de la vila de Breda. Imprenta Barcelonesa | XX | l'Observatori meteorològic, creat l'any 1932 per Eduard Fontserè, director del primer Servei Meteorològic de Catalunya, es situa al capdemunt del turó de l'Home, a 1.706 m d'altitud. Arrel de la participació del Servei Meteorològic en el Segon Any Polar Internacional (1932-1933), es van crear dos observatoris de mitja muntanya, un a Sant Jeroni (massís de Montserrat), i l'altre al Turó de l'Home, al massís del Montseny. Si bé les observacions a Sant Jeroni només es van dur a terme durant un breu període de temps, les del Turó de l'Home van tenir més continuïtat. El primer intent de construir-lo el va fer l'any 1880, Artur Osona i Formentí. A través de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques va aconseguir la cessió gratuïta del terreny al seu propietari i va engegar una subscripció pública per impulsar el projecte. Però la recollida de diners només va permetre dur a terme les obres per aplanar el terreny. Finalment, l'estiu de l'any 1932 es va inaugurar l'observatori, que havia estat la caseta de fusta del Pavelló de Noruega a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Fontserè hi va estar recollint dades d'una forma constant fins al 1937, moment en que va passar a mans del Servicio Meteorológico Nacional, i temps després al Instituto Nacional de Meteorología. L'any 1950 es va reprendre l'activitat de l'observatori, amb Ferran Garcia de Castro al càrrec de la instal·lació, que va consolidar l'estructura de funcionament. La tardor de l'any 1952 la caseta de fusta va rebre fortíssimes ventades, fet que va motivar la construcció, l'any 1954, d'una nova caseta de fusta, adossada a l'antiga per la banda nord, per tal de reforçar les instal·lacions. A la dècada dels anys 70, es va habilitar la carretera per la nova base militar i es va construir el nou refugi d'obra de l'observatori. Actualment, s'ha iniciat el procés per tal de que el Ministerio de Defensa, propietari de la instal·lació, cedeixi la propietat del terreny on es troba l'observatori a la Generalitat, i es procedeixi al seu enderroc. El Conveni implica la desaparició de qualsevol element no natural al cim més alt del Montseny. d'altra banda, s'ha instal·lat, una estació meteorològica automàtica a escassos 350 metres de la ubicació inicial, per tal de reprendre les observacions sistemàtiques, que es van interrompre l'any 2001. | 08081-47 | Turó de l'Home | Artur Osona i Formentí (1840-1901): Fou excursionista i escriptor, promotor del Centre Excursionista de Catalunya i creador de la primera guia excursionista editada al nostre país. Col·laborà a La Renaixença, al Diario de Cataluña i al Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes. Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l'encontrada (1888), Guia de l'Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres. Eduard Fontserè i Riba (1870-1970): Meteoròleg, astrònom i sismòleg, doctor en ciències fisicomatemàtiques. Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l'hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d'observatori astronòmic al cim del Tibidabo, estigué al front de l'Observatori de la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, i participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l'Estat. Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, creà l'Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya. Fontserè fou director del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg de tots els anys d'existència de la institució (1921-1939). | 41.7763000,2.4350300 | 453047 | 4625094 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75021 | Dones d'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dones-daigua | - MESTRES I OÑÓS, APEL·LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.69-71. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, les dones d'aigua són éssers femenins que habiten a indrets d'aigua dolça, que poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són belles donzelles d'ulls clars, i llargues cabelleres daurades, que van nues o amb tuls transparents o túniques molt blanques. Hi ha qui diu que algunes d'elles tenen ales. No envelleixen i, tot i que no són immortals, poden arribar a viure mil anys. A la riba de la riera de Santa Fe se les pot veure els dies de lluna plena, estenent la seva roba. Es diu que si una persona aconsegueix robar una peça de roba, l'abundància entra a casa seva. Segons els boscaters del Montseny, si algú embruta la riba de la riera de Santa Fe, en un moment les Dones d'Aigua la netegen. | 08081-145 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75022 | El boscater i la seva dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscater-i-la-seva-dona | -MESTRES I OÑÓS, APEL•LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.98-99. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de Santa Fe vivia un matrimoni format per un boscater i la seva dona. Un dia la dona estava al llit de mort a punt d'expirar, però el boscater, que era molt brètol, la va deixar sola perquè havia d'anar a fer llenya. Quan va tornar a casa la dona ja era morta i en intentar ficar-la a la caixa, i no poder perquè aquesta era massa curta, va tallar els peus de la dona amb una destral. A Gualba va explicar el que havia passat, tot dient: 'i doncs, cóm havia de fer-ho?'. | 08081-146 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75023 | El Gorg Negre i l'Argemir de Penyacans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-largemir-de-penyacans | BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 88-89. | Segons la llegenda, l'Argemir de Penyacans era un jove i espavilat pastor que va treure a pasturar el ramat un dia d'estiu. Tenia tanta calor que va decidir banyar-se al Gorg Negre, tot i que sabia que era molt perillós. Es va despullar i, tot just a l'entrar a l'aigua, va sentir com una força desconeguda l'enfonsava cap al fons però, amb molts esforços, va poder agafar-se a una forta arrel de vern i va aconseguir salvar-se. Al vestir-se es va adonar que havia perdut al gorg l'anell de compromís que li havia regalat la seva promesa, l'Eulàlia de Ridaura, fent un gran esforç econòmic. Quan va explicar-li a la seva enamorada, aquesta es va disgustar molt però finalment el va perdonar. Temps després, l'Argemir va ser cridat a servir armes pel rei i, en una batalla contra els àrabs, va ser capturat i traslladat com a presoner a l'illa de Mallorca. Al cap de molt de temps de captiveri, el van traslladar a un altre indret de la mateixa illa i, durant el trajecte van parar a una font per veure aigua. L'Argemir, en fer el primer glop s'empassà un objecte que discretament es va treure de la boca i va comprovar, sorprés, que era l'anell de compromís que havia perdut al gorg. Mentrestant, l'illa patí una gran sequera i a l'Argemir se li acudí una brillant idea i va oferir al cabdill dels moros una solució a la sequera a canvi de la seva llibertat i la dels seus companys. El cabdill va acceptar i, com la solució consistia en que el deixés anar al Gorg Negre, a la seva terra, va enviar-lo amb un escamot de moros. A l'arribar, l'Argemir es va lligar a la cintura una gruixuda vidalba que penjava d'una freixa, es va tirar a l'aigua i al desembussar l'entrada del xuclador que estava completament obturada de fulles, immediatament Mallorca va tornar a tenir aigua. | 08081-147 | Penyacans | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75024 | El Mal Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-cacador | - RIBOT, P.; CAMPRUBI (1975) El Montseny. Barcelona: Edicions Destino. - BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 112. | Segons la llegenda, ja fa molt de temps, a l'ermita de Santa Fe del Montseny, s'estava celebrant missa amb gran multitud de feligresos. A peu de l'ermita hi havia un caçador en companyia dels seus gossos de caça escoltant la missa. En el moment solemne de la Consagració va passar una llebre, i el caçador va empaitar-la amb els seus gossos pel bosc. Degut a aquesta irreverència, va ser castigat a caçar eternament per l'espai i, sovint se senten lladrucs misteriosos pels boscos dels entorns. Aquesta història és molt popular gràcies al poema que en va fer Joan Maragall, pel qual li van concedir la Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de Barcelona, l'any 1896. | 08081-148 | Santa Fe | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75025 | En Poreras de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-poreras-de-fogars | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | En Poreras de Fogars de Montclús va trobar el diable, que es dedicava a espantar a la gent i a estirar el cordill dels que volien mesurar la profunditat del Gorg Negre, fent-los caure al gorg i ofegant-se. En Poreras va reunir un grup de veïns del poble, que estaven farts de les malifetes del diable, i van anar a trobar-lo en processó, duent tres creus i clamant: 'sin jam Numina preptia, fugite maleficia'. Van aconseguir fer fugir els dimonis a les Guilleries i a prop de Campins. | 08081-149 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75026 | Escampar la boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escampar-la-boira | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Al poble de la Costa hi havia la creença que fent bellugar les eines de tall, es tallava la boira i se la feia escampar. També es creia que si una noia ensenyava les cuixes, la boira s'avergonyia i se n'anava a corre cuita. | 08081-150 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75027 | La Creu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-parroquial | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Tradicionalment, quan moria algú, abans de l'enterrament, es col·locava al mort a l'entrada de la casa, i al darrera l'escolanet amb la Creu Parroquial. Segons antigues supersticions, si entraven la creu parroquial dins la casa, o aquesta tocava una de les parets, abans d'un any moria un dels seus habitants o bé una bèstia gran de la casa. | 08081-151 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75028 | La Dona Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-morta | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de la masia de Vimeners, a Riells i Viabrea, hi vivia una bruixa. Un dia, l'avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d'or. Des d'aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta. | 08081-152 | Santa Fe | 41.7791300,2.4703100 | 455981 | 4625389 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75030 | La Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-por | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició oral, quan venia la por a una casa on hi havia un malalt, aquest es moria. No se sabia ben bé què era, només que quan apareixia es produïa aquest catastròfic final. A la casa de Fontdecorts van posar una creu a la xemeneia per impedir que hi entrés la Por. | 08081-154 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75031 | L'Abraçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. | XX | L'Abraçada és un fenomen botànic format per un avet i un faig entortolligats, que presenten tots dos un creixement harmònic. Ha estat l'origen d'una recent llegenda, molt popular entre els visitants del Parc del Montseny, creada per la desapareguda naturalista i monitora del parc, Angelina Pacheco. Segons la mateixa, no hi ha cap història d'amor impossible; tot es pot fer realitat, com l'amor d'una parella d'enamorats de Sant Celoni als que els seus pares els havien prohibit veure's i que finalment es van unir, igual que l'avet i el faig. L'Abraçada s'ha convertit en un símbol de l'amor impossible. | 08081-155 | Passavets | 41.7788200,2.4476000 | 454093 | 4625367 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75032 | Nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nens-trencats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició, per tal de curar un nen 'trencat', és a dir amb una hèrnia, calia anar a la roureda de Figueroles, a les 12 de la nit de Sant Joan. S'obria un roure i dos persones passaven al nen nou cops pel roure tot dient 'trencat te'l dono' i l'altre responia 'trencat te'l prenc'. Després enverinaven el roure i la criatura es curava. | 08081-156 | Figueroles | 41.7681300,2.4755500 | 456409 | 4624165 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75033 | El ball dels collidors de castanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-dels-collidors-de-castanyes | - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. | Al volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, es troba la transcripció musical del mestre Joan Tomàs i Parés del 'Ball dels collidors de castanyes de la Costa de Montseny', que havia estat recollida pel mossèn Frederic Martí i Albanell, rector de dita parròquia. Es tracta d'una dansa especial i pròpia únicament de la castanyada al poble de La Costa del Montseny. L'any 2007 el mestre de dansa catalana i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana, recuperà dit ball essent ballat en la Festa de la Costanyada. | 08081-157 | La Costa del Montseny | Joan Amades i Gelats (1890-1959): Fou un destacat etnòleg i folklorista, de formació autodidacta, que desplegà una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. Treballà com a conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les cent millors cançons populars (1949), Les diades populars catalanes (1932-49), Les cent millors rondalles populars (1953), Refranyer català comentat (1951) i les voluminoses obres Costumari Català (1950-56) i Folklore de Catalunya, en tres volums: Rondallística, Cançoner i Costums i creences. Joan Tomàs i Parés (1896-1967): Fou músic i folklorista, que treballà com a sots-director de l'Orfeó Català. És autor d'una destacada producció coral i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes. Va dur a terme una important tasca de recerca de cançons i melodies del folklore català, i la seva tasca és tan gran que se'l pot considerar com el més gran recol·lector de melodies populars de Catalunya. Joan Amades i Joan Tomàs van col·laborar molt estretament: el mestre Tomàs va estudiar i revisar la part musical de les obres de Joan Amades Folklore de Catalunya (Volum II, Cançoner), i el Costumari Català. Joan Serra i Vilamitjana És ballarí, coreògraf i investigador d'ampli coneixement en la dansa tradicional. És professor del Departament d'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Ciències de l'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Coreògraf, Mestre de Dansa i Director de l'Escola de Dansa i del Cos de Ball de l'Esbart Sant Cugat, i director de l'Aula de Dansa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut, entre d'altres, el premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya 1991 per la coreografia 'Les XV Cançons i Danses de F.Mompou' i el Premi a la millor Direcció en el Theatre Festival TIATF 1992 a Toyama (Japó). | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75035 | La Penitenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-penitenta | BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor. p-18-19. | XIX | La cova de la Penitenta, situada a la zona de la Costeu, són en realitat uns grans blocs de granit disposats de manera que configuren un aixopluc relativament important. És en aquest espai on es forja un dels mites misteriosos del Montseny: la Penitenta. Segons la llegenda, la Penitenta era una bella i refinada jove, que va viure a la muntanya entre els anys 1834 i 1840 fent penitència. Va llogar una casa a Palautordera i va contractar dues minyones; però no s'hi estava mai, ja que gairebé sempre es trobava a la cova. Es feia anomenar Bernadeta Flores, era molt discreta i parlava català barrejat amb paraules castellanes i franceses. Segons l'ermità de Santa Fe, la jove duia sempre el mateix vestit de seda, i li penjava de la cintura un sarronet amb un petit crani d'infant, que sovint acaronava i besava. Un dia va venir a buscar-la un home d'aspecte aristocràtic i, com no la va trobar, li va deixar un missatge gravat al tronc d'un faig que hi havia al costat de la cova. Quan va arribar la Penitenta i va llegir el missatge, va fet tallar i cremar l'arbre. Temps després, un cop acabada la penitència de set anys, la jove va marxar. Segons la llegenda, la Penitenta podria ser la lady anglesa que cita l'escriptor francès Alphonse de Lamartine a la seva obra Voyage en Orient (1835). També es diu que podria ser una descendent del mariscal Stanhope, alt militar anglès defensor de la caiguda de Barcelona, que havia estat amant del rei d'Anglatera, amb qui havia tingut un fill no reconegut que havia mort. La mare no es va separar del crani del seu fill, fet pel qual sembla que havia fet la dura penitència. | 08081-159 | Portell de la Vella | 41.7612700,2.4726000 | 456159 | 4623405 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75039 | Empedrat de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/empedrat-de-morou | Paratge extraordinari, pròxim als esqueis de l'empedrat de Morou, que brinda una sensacional panoràmica de la vall de Santa Fe, del Turó de l'Home, de les Agudes, del turó de Morou, de la Serralada de Marina i de la depressió vallesana. d'altra banda, aquest indret permet observar la seqüència de descomposició del granit fins a la formació del sòl, i també les diferents fases vegetals d'aquest procés (líquens, molses, herbassars, landes i bosc). | 08081-163 | Turó de Morou | 41.7690700,2.4803900 | 456812 | 4624267 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75039-foto-08081-163-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75070 | Fotografies de Fogars a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 50 fotografies de diferents masies del terme de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1926 fins el 1933.</p> | 08081-194 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona | <p>l'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. l'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75071 | Fotografies de Fogars a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XX | <p>l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa d'aproximadament 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 227 imatges de diferents indrets del terme municipal de Fogars de Montclús, realitzades entre l'any 1900 i l'any 1924.</p> | 08081-195 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75072 | Fotografies de Fogars al Fons Fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-al-fons-fotografic-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | Fons: ARXIU DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/arxiu/arxiuFotografic.asp | XX | El fons fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona està format per més de 28.000 fotografies catalogades, i en gran part digitalitzades. Es caracteritza per quatre àmbits de procedència: - Fotografies per il·lustrar les revistes San Jorge (1951-1957) i Arrel. - Fotografies de l'activitat corporativa i de les institucions i organismes autònoms. - Fotografies del patrimoni arquitectònic. - Fotografies dels centres culturals dependents de la Diputació de Barcelona. El fons fotogràfic disposa de 46 fotografies de diferents indrets del municipi de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1944 i 1987. | 08081-196 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: C/ Mejia Lequerica, 1. 08028 Barcelona. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75073 | Fotografies de Fogars del Fons Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-cuyas | INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat | XX | El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya al mes de novembre de 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha vint fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. | 08081-197 | Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75074 | Fotografies de Fogars del Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-salvany-biblioteca-de-catalunya | FONS FOTOGRÀFIC SALVANY: www.bnc.cat/digital/salvany/ | XX | El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre. La major part de les fotografies foren realitzades per Josep Salvany i Blanch, però també n'hi ha d'altres captades per alguns membres del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1911 i 1926. També hi pertanyen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites amb la descripció o títol de les imatges així com d'altres informacions. Dins d'aquest fons hi ha quinze fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. | 08081-198 | Biblioteca de Catalunya: C/ de l'Hospital, 56. | Josep Salvany i Blanch (1866-1929): Fou un metge i fotògraf català. Va desenvolupar una activitat destacada en l'excursionisme científic, lligada a la fotografia. L'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya, i les sortides que va realitzar li van permetre donar testimoni sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans durant el primer quart del segle XX. Va viatjar també per la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, fotografiant els monuments i la gent del diferents països. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75076 | Arxiu Municipal de Fogars de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-fogars-de-montclus | XIX-XX | Es tracta d'un arxiu unitari (històric-administratiu), un conjunt documental amb gairebé 40 m/l de documentació en suport paper. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius. La documentació es troba físicament distribuïda en prestatgeries metàl·liques ubicades a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. El fons documental, que pertany als segles XIX i XX, es divideix en: - Fons de l'Administració Municipal. - Fons del Jutjat Municipal (2m/l de documentació). - Documentació de les poblacions veïnes de Campins (pressupost ordinari de 1916) i de Montseny (correspondència 1913-1982). El seu estat de conservació és, en general, bo. | 08081-200 | Ajuntament de Fogars de Montclús: Plça. de les Escoles, 1. Mosqueroles, 08470 Fogars de Montclús. | L'any 2000 l'Ajuntament de Fogars de Montclús i l'Oficina de patrimoni Cultural de la diputació de Barcelona van signar un conveni per tal de dur a terme el Programa de Suport al patrimoni documental, que va permetre la classificació, ordenació, confecció de l'inventari i la posterior automatització de tota la documentació que integra el fons de l'administració municipal. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | , 4619906 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75077 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-cristofol | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XVIII-XIX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol es troba ubicat a la mateixa església, i està format fonamentalment per llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents compren des de l'any 1738 fins a l'any 1976. d'altra banda, 48 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> | 08081-201 | Sant Cristòfol | 41.7351300,2.4537800 | 454576 | 4620513 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75078 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Esteve de La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-la-costa | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XVII-XX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de la Costa es troba ubicat a la mateixa església, i compren documentació de temàtica diversa, corresponent fonamentalment a llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents pertanys al període comprés entre l'any 1628 i 1979. d'altra banda, 123 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> | 08081-202 | Sant Esteve de La Costa | 41.7458800,2.4183000 | 451634 | 4621726 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Regular | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75079 | Fons parroquial de Fogars a l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-fogars-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental</p> | XVII-XIX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>A l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona es conserven un gran nombre de documents solts provinents de les parròquies de Sant Cristòfol de Fogars, Sant Esteve de La Costa i Sant Martí de Mosqueroles. Es tracta de documents de temática diversa, fonamentalment baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual, i testaments. - Sant Cristòfol de Fogars: 48 documents del segle XIX al segle XX, 3 d'ells de datació indeterminada. - Sant Esteve de la Costa: 123 documents dels segle XVII al segle XX, 8 d'ells de datació indeterminada. - Sant Martí de Mosqueroles: 65 documents del segle XVI al segle XX.</p> | 08081-203 | Arxiu Diocesà del bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 75085 | Col·lecció de material arqueològic de Fogars al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-fogars-al-museu-de-granollers | MUSEU DE GRANOLLERS: www.museugranollers.org/index.php | El Museu de Granollers disposa de fragments de material ceràmic ibèric del municipi de Fogars de Montclús. Es tracta de materials inclassificats, procedents del Fons de l'antic Museu, i per tant dipositats amb anterioritat a l'any 1965. Segons informacions facilitades per Josep Muntal, tècnic de patrimoni històric del Museu de Granollers, els fragments ceràmics foren recollits a can Pla probablement per l'arqueòleg Josep Estrada i Garriga. El número d'inventari d'aquest material és el 5651. Els fragments estan retolats amb tinta xinesa i plometa, amb el nom del jaciment. | 08081-209 | Museu de Granollers: C/ Anselm Clavé, 40. Granollers. | El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 75098 | Font de les Nàiades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-naiades | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La font de les Nàiades es troba a l'entrada del càmping de les Illes, a l'espai limítrof entre els municipis de Montseny i de Fogars de Montclús. L'estructura de la font és feta de pedra lligada amb morter, a mode de pilastra, amb tres brocs, i una gran pedra de forma triangular al seu extrem superior. Es situa a una petita plaça amb el ferm de pedres planes lligades amb morter, a la que s'accedeix mitjançant una escala de sis graons, del mateix material. | 08081-222 | Camping Les Illes | 41.7870500,2.4124000 | 451174 | 4626300 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75098-foto-08081-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08137188. Situa l'element al municipi del Montseny, en comptes de Fogars de Montclús. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75099 | Font Ferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferrussa-0 | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | Font situada al sot de can Pairell, a l'espai limítrof entre els municipis de Montseny i de Fogars de Montclús. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un petit mur de pedra seca on hi ha un estret broc metàl·lic, per on surt un fil d'aigua que cau a una llosa de pedra rectangular, a mode de pica. El seu nom prové de l' accentuat gust de ferro de l'aigua. | 08081-223 | Sot de can Pairell | 41.7577700,2.4010100 | 450205 | 4623056 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75099-foto-08081-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75099-foto-08081-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75099-foto-08081-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08137192. Situa l'element al municipi del Montseny, en comptes de Fogars de Montclús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75100 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-1 | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | la vegetació cobreix totalment la seva superfície | Font situada al marge de la pista que uneix el Deumal amb les Casetes, a l'alçada del sot de la Font Fresca, al mateix revolt. Es tracta d'una font gairebé sense arranjar, que recull els escorrentius del sot, i l'aigua va a parar a un petit pedrís. Es troba en un estat de conservació bastant precari i la vegetació cobreix totalment la seva superfície. | 08081-224 | Sot de la Font Fresca | 41.7602000,2.4073200 | 450732 | 4623322 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75100-foto-08081-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75100-foto-08081-224-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08137194. Situa l'element al municipi del Montseny, en comptes de Fogars de Montclús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74917 | La Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | Fou objecte d'obres de reconstrucció i restauració bastant recents. | Edifici format per dos cossos units, que constitueixen una planta en forma de creu, amb les cobertes a dues vessants. Un d'ells té planta baixa i pis i l'altre planta baixa i dos pisos superiors. L'accés, que es situa al cos d'alçada inferior, es produeix mitjançant una porta d'arc de mig punt. Les obertures de la planta baixa són d'arc de mig punt i les dels pisos superiors són de forma rectangular. Durant molts anys va romandre abandonada i en estat ruïnós fins que va ser reconstruïda per a serveis tècnics de l'Hotel de Santa Fe. | 08081-41 | Santa Fe | La Fabriqueta proporcionava electricitat a l'Hotel de Santa Fe i també a la serradora de Passavets. | 41.7705100,2.4680400 | 455786 | 4624433 | 1915 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74917-foto-08081-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74917-foto-08081-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081133.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 225. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 75093 | Pont de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-roc | XVIII | Pont d'un ull que salva el sot de Ritronyes, al pas del corriol Les Vinyes. Fa aproximadament 4 m d'amplada, 3 m d'alçada i 10 m de llargada. És construït de pedra lligada amb morter de calç, per sobre passa el camí de terra i, a banda i banda, hi ha un petit mur de poca alçada, fet també de pedra lligada amb morter. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. | 08081-217 | El Rieral | 41.7470800,2.4032300 | 450382 | 4621867 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75093-foto-08081-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75093-foto-08081-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 74914 | Hotel de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-de-santa-fe | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. -PLADEVALL I FONT, A. (1990) “Santa Fe del Montseny”. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XX | Edifici de planta en forma de 'L', format per dos cossos rectangulars units. Per la part posterior es troba adossat a la capella de Santa Fe, però romanen totalment independent entre ells. El parament de les façanes és de paredat concertat, amb carreus de granit de color gris i rosa. La part més antiga, adossada a la capella, és de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, i amb volums afegits que alternen una planta coberta amb terrassa o dues plantes amb coberta a dues vessants. Els primers presenten obertures grans d'arc rebaixat, i a les terrasses, baranes de murs volats sobre mènsules i gàrgoles. Els volums afegits de dues plantes també exhibeixen gàrgoles. Les obertures són petites, amb llinda recolzada sobre mènsules. La part central del frontispici presenta un arc cec de mig punt. L'accés a l'interior de l'edifici es produeix mitjançant una escala graonada i un porxo, que es situa al punt on s'articulen el cos més antic amb el més modern. La part més moderna, corresponent a la segona fase de les obres, és de planta rectangular, pràcticament plana, amb quatre tramades separades per falsos contraforts, tres d'elles amb la mateixa amplada i una d'elles, més llarga que les altres. Les finestres del primer pis són petites, amb llinda recolzada sobre mènsules, i les altres són obertures amb arc rebaixat. L'edificació presenta mansardes a l'alçada de les cobertes. Al tester situat a la banda sud-oest hi ha dues torres adossades de planta quadrada amb coberta a tres aigües, i al tester de la banda sud-est, una torre esvelta de planta circular amb gàrgoles. Pròxim a aquesta torre, hi ha un finestral d'arc apuntat sobre dues finestres amb arcs carpanells. | 08081-38 | Vall de Santa Fe | L'Hotel de Santa Fe fou erigit entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, un ric editor barceloní, a l'arquitecte Pere Domènech i Pou. Per tal d'abastir-lo d'electricitat es va construir una petita presa, l'Estanyol, que poc temps després va resultar insuficient i l'any 1920 es van iniciar les obres de construcció de l'embassament de Santa Fe, que van finalitzar l'any 1935. Tanmateix, es van iniciar les obres de construcció d'una nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena, i es va fer pujar la línia telefònica. d'aquesta forma es va produir la transformació del paisatge i de les formes tradicionals de vida local de la vall de Santa Fe. | 41.7737800,2.4649300 | 455530 | 4624798 | 1912-16 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74914-foto-08081-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74914-foto-08081-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74914-foto-08081-38-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pere Domènech i Pou, arquitecte. | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081127 | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 74922 | Mas Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-roc | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XIII | Es tracta d'una antiga masia amb barri, al que s'accedeix a través d'un portal. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, pis i golfes. La coberta és asimètrica coberta amb el ràfec amb imbricacions a una filada de teules. A la façana principal, que està arrebossada i pintada, hi ha una porta d'arc de mig punt de pedra, desplaçada respecte al carener. Hi ha diverses finestres amb ampit i brancal de pedra. A l'era es troben les pedres de l'antic molí de ca n'Illa. | 08081-46 | El Rieral | 41.7468300,2.4040800 | 450452 | 4621839 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74922-foto-08081-46-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081150. | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74930 | Can Riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-de-ciuret | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XV-XVII | Conjunt d'edificacions de configuració heterogènia, construïdes al voltant d'una antiga masia, documentada al segle XV. És el resultat de les diverses obres de reformes i ampliacions de les que ha estat objecte la casa i els seus annexos al llarg del temps. l'edifici principal, que té adossat un cos a la banda est i un altre a l'oest, és de planta rectangular. Les façanes són fetes de paredat comú, amb pedra de llicorella lligada amb morter de calç i arrebossades. A la façana sud destaca un mur interior que resta ara al descobert. Les obertures, distribuïdes irregularment, són de tamanys diversos. A l'esquerra de l'edifici original hi ha una altre edificació, de cos estret, amb murs de totxo, del que destaca una gran finestra a planta baixa i una balconera al primer pis. A la dreta hi ha una altra edificació amb grans finestrals. Separat d'aquest conjunt d'edificis, i per l'altra banda, es situa un habitatge de planta moderna. A tocar del camí d'accés hi ha els pallers, amb planta i alineació quebrada, i coberta a dues vessants. Al jardí, davant de l'entrada, hi ha una pedra amb la inscripció: '1612' i un triangle amb un pal, que podrien correspondre a algun tipus de símbol jueu. | 08081-54 | Can Riera de Ciuret | 41.7528200,2.4356200 | 453079 | 4622487 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74930-foto-08081-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74930-foto-08081-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74930-foto-08081-54-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del patrimoni construït del Montseny: 08081084. | 94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74965 | Creu de terme de La Costa del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-costa-del-montseny | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | XI | És una creu de terme formada per un pedestal col·locat a sobre de dos graons, un capitell, una columna i la creu. Cronològicament correspon a la tradició estilística de principis del segle XI. En quant a la seva ornamentació, la creu té relleus on apareixen Crist i la Verge coronada per àngels, i al capitell hi ha una rodona formada per àngels. Hi ha una inscripció al basament on hi figura: '4-11-1956', que correspon a la data de la seva restauració. Segons dades de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús) és obra de l'artista Antoni Agraz. | 08081-89 | La Costa del Montseny | 41.7472800,2.4173300 | 451554 | 4621882 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74965-foto-08081-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74965-foto-08081-89-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|85 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 74966 | Creu de terme de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mosqueroles | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | És una creu de terme situada a l'entrada del poble de Mosqueroles, al camí del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de fulles, coronat per una creu de ferro. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. | 08081-90 | Mosqueroles | 41.7261000,2.4450300 | 453842 | 4619515 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75007 | Monument a la família Patxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-patxot | XX | Monòlit situat a l'inici del Passeig Mariona, davant del Local homònim. Està format per un sol bloc de pedra, i la part del mig presenta una filera amb incisions allargades i profundes. La resta de la pedra no presenta cap més tractament en tota la superfície. A la part inferior hi ha una placa metàl·lica on hi ha escrit: 'Mosqueroles agraeix a la família Carreras-Patxot la donació d'aquests terrenys per l'esplai del poble. Inauguració del Passeig i Plaça Mariona'. | 08081-131 | Mosqueroles | 41.7273100,2.4428300 | 453660 | 4619650 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75007-foto-08081-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 74964 | Corral d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-rovira | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XVIII | Construcció de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a un sol vessant. El pis, destinat a habitatge, és sostingut per quatre pilars de pedra de pissarra. El portal d'entrada, situat a un dels extrems curts, és amb arc de descàrrega amb les pedres disposades a plec de llibre i llinda de fusta. El corral es situa a la planta baixa, la meitat correspon a un pati amb accés per la part central. | 08081-88 | Can Rovira de la Costa | Can Rovira és la masia mare del corral, es troba situada a La Costa del Montseny, a 780 m d'altitud, i conserva el dret d'empriu en les Agudes. | 41.7667100,2.4174100 | 451575 | 4624039 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74964-foto-08081-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74964-foto-08081-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081109. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74994 | Embassament de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-santa-fe | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Embassament construït a la riera de Santa Fe, conca del riu Tordera. Tot i ser artificial, s'ha integrat al medi, convertint-se en l'hàbitat de molts animals, com la granota roja o la musaranya de muntanya, i també en l'abeurador de molts d'altres. En quant a les seves característiques tècniques, la seva tipologia constructiva és d'arc gravetat, la resclosa fa 24 m d'altura, 14 m de base i 160 m de longitud de coronació. La superfície de conca és de 4,5 km2, la superfície d'embassament és de 6,9 ha, i té una capacitat de 0,8 hm3. | 08081-118 | Santa Fe | A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un ric editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe, les obres del qual van començar l'any 1910. Per tal d'abastir d'electricitat a l'hotel va fer construir una petita presa, l'Estanyol. Aviat va ser insuficient i l'any 1920 es van iniciar les obres de construcció de l'embassament de Santa Fe, sota la direcció de l'arquitecte Pere Domènech i Pou, que van finalitzar l'any 1935. La presa va romandre abandonada durant molts anys fins que va ser adquirida, a principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, per PICSSA (Polígono Industrial Can Sedó, S.A.), i des de llavors s'han portat a terme tot un seguit d'actuacions de reparació i manteniment: impermeabilització de nombroses filtracions, tractant el parament d'aigua amunt; rehabilitació de la coronació de la presa; rehabilitació de les dos centrals; reparació del desguàs de fons i col·locació d'una segona comporta; instal·lació d'un grup electrogen i il·luminació de la galeria. | 41.7687300,2.4697800 | 455930 | 4624235 | 1935 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74994-foto-08081-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74994-foto-08081-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pere Domènech i Pou, arquitecte. | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081200.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 254. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 74996 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-0 | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Alguns trams del rec es troben colgats pels sediments | Rec situat entre el Molí de Dalt i el Molí de Baix de Mosqueroles; visible sota la casa de colònies de la Farga. És un rec excavat al sòl, amb un revestiment interior fet en pedra seca, construïda amb rierencs de tamany petit. És d'amplada variable tot i que la mida mitjana és de 0,5 m. En algun tram del seu recorregut, la paret serveix de base al camí que uneix el molí de Dalt amb el molí de Baix, i presenta una alçada de 2 m. La resclosa del rec pren l'aigua del Rifer. L'aigua sobrant del molí de Dalt era conduïda, a través del rec, fins a la bassa del molí de Baix. | 08081-120 | La Farga | 41.7126500,2.4564900 | 454786 | 4618016 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74997 | Rec o sèquia dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-o-sequia-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Rec que neix a la resclosa dels Templers, al marge dret de la riera, i rega les terres de la zona del Temple (can Nofre, can Vilatort, can Famella, can Vernedes, etc.). El cap del rec es troba retallat a la roca i cobert per una gran llosa plana de pedra. En cas de necessitat, es pot aturar l'entrada d'aigua col·locant una llosa en la cara exterior (aixarnador). A uns 100 m riera avall hi ha un aixarnador fet d'obra, amb dues comportes de ferro, una que desvia l'aigua cap al rec i l'altra que la desvia de nou a la riera mitjançant un saltant. És un rec excavat al sòl, a cel obert, que pren diverses formes al llarg del seu recorregut. En alguns trams es troba excavat a terra, en altres està retallat a la roca. En alguns punts la seva base ha estat recoberta per llosetes ceràmiques. Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 08081-121 | Mosqueroles | Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 41.7337200,2.4355100 | 453056 | 4620366 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 518. | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74998 | Resclosa de Mosqueroles o de la riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-mosqueroles-o-de-la-riera-de-ciuret | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 100 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canonada ceràmica, que la condueix a la població de Mosqueroles. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter i coronada amb lloses de rajol. Les seves mides aproximades són 5 m de llargada, 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. | 08081-122 | Mosqueroles | 41.7334500,2.4354500 | 453051 | 4620336 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 933 | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74999 | Resclosa i rec de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-viladecans | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la llera de la Tordera, a l'alçada de can Viladecans, sota la fàbrica la Metilena. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec propietat de les comunitats de regants de Sant Esteve i de Santa Maria de Palautordera. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada i 4 m d'amplada. Situada a tocar de la resclosa, hi ha la caseta on es pren el Rec Comú de les dues comunitats, i el sobreeixidor. En aquest punt el rec és comunitari per a les dues comunitats de regants, la de Santa Maria i la de Sant Esteve fins al Partidor d'aigües, situat uns dos quilòmetres en direcció a Palautordera. | 08081-123 | Viladecans | La resclosa de Viladecans és propietat de la Comunitat de Regants de Sant Esteve i la de Santa Maria de Palautordera, que pren les aigües de la Tordera per a regar els camps dels dos municipis a parts iguals. La Comunitat de Regants de Sant Esteve i Santa Maria pot disposar de la meitat de l'aigua en el punt on es troba la resclosa. El títol d'aprofitament de l'aigua, de possessió immemorial, fou reconegut per Ramon d'Oms i Santapau, Batlle General d'Aigües del Reial Patrimoni el 20 de març de l'any 1680, i registrat pel Jutjat d'Arenys de Mar l'any 1871. Al juny de l'any 1927 la Comunitat de Regants de Santa Maria i de Sant Esteve efectuà, entre els seus associats, la llista de subscripció d'obligacions per executar les obres de la resclosa de Viladecans, les quals finalitzaren l'any 1928. | 41.7369900,2.4096900 | 450911 | 4620744 | 1928 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75000 | Resclosa dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 250 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap al rec dels templers. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç. Les seves mides aproximades són 4 m de llargada, una 0,75 m d'amplada i uns 0,75 m d'alçada. | 08081-124 | Mosqueroles | 41.7344000,2.4355900 | 453063 | 4620442 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 934 | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 75001 | Resclosa del transformador de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-transformador-de-passavets | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | part de la paret de la resclosa no manté la seva alçada originària | Resclosa situada al torrent de Passavets, uns metres més amunt de la font homònima. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canalització ceràmica, al marge esquerra del torrent, que la condueix al transformador. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de còdols de riu lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada. | 08081-125 | Passavets | 41.7807400,2.4511300 | 454388 | 4625578 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 936. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75051 | Avellaners del sot de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-del-sot-de-la-nuvia | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 77-123. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Els avellaners del sot de la Núvia es troben a tocar de la carretera BV-5114, a l'alçada del Sot de la Núvia, entre el PK 19 i el 20. En destaquen diversos exemplars força desenvolupats de característiques similars. l'avellaner (Corylus avellana) és un arbre caducifoli que viu a l'hemisferi nord en climes temperats. Les seves fulles són arrodonides, simples i serrades. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, Els fruits de 1-2 cm de diàmetre, es troben de forma parcial dins d'un involucre. L'avellaner representa una important font de recursos alimentaris especialment per als mamífers rosegadors, com l'esquirol (Sciurus vulgaris), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i la rata cellarda (Elyomis quercinus). | 08081-175 | Sot de la Núvia | Els aprofitaments dels avellaners al Montseny han estat diversos. Les avellanes sempre han tingut un gran valor com a fruits secs pel seu elevat contingut en olis i eren recomanades a les persones amb la tensió arterial baixa. A partir dels mil metres, on la canya no hi creix, l'avellaner s'ha usat per asprar les mongeteres, tomaqueres, etc. Les seves branques flexibles eren utilitzades en cistelleria i de la seva fusta se'n feien algunes eines de camp de mànecs llargs que no calia que fossin gaire resistents, com les forques, els rampins o els arpiots. També ha estat utilitzat per a la fabricació de bastons. BRONCANO (2006: 123) | 41.7650200,2.4661200 | 455623 | 4623825 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75051-foto-08081-175-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 74921 | El Convent o l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent-o-lespinal | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) “Santa Fe del Montseny”. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XX | Edifici d'aires medievalitzants, de planta en forma de 'T', format per planta baixa i dos pisos superiors, amb coberta de pissarra a dues vessants. El parament de les façanes és de paredat concertat, amb carreus de granit rejuntats amb morter. A la façana principal l'accés es produeix mitjançant una escala de sis graons i murets laterals, que duu a la porta d'arc de mig punt adovellada amb carreus de granit, sobre la que hi ha tres finestres d'arc de mig punt, adovellat. La façana és coronada amb una llosa sobre grans carreus disposats esglaonadament, seguint el pendent de la coberta. Hi ha una mènsula a cadascun dels dos extrems de la teulada. Les finestres de la resta de façanes presenten llinda i brancals de carreus treballats. | 08081-45 | Pla de l'Espinal | 41.7839300,2.4558200 | 454780 | 4625930 | 1934 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74921-foto-08081-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74921-foto-08081-45-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny 08081128. | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.