Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74950 | Font del Profit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-profit | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La Font del Profit es troba al coll de Santa Helena, envoltada de freixes i castanyers. A l'aparcament de les antenes (repetidors de televisió) surt un caminet senyalitzat que duu, en uns deu minuts, a la Font del Profit. És una font arranjada i amb un petit cabal, emmarcada en un mur fet de carreus de granit d'ull de serp lligats amb morter, i dos petits murs adossats a banda i banda, també de carreus, que delimiten un petit esplai de planta quadrada al mig. | 08081-74 | Coll de Santa Helena | 41.7533500,2.4597500 | 455085 | 4622533 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74950-foto-08081-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74950-foto-08081-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74950-foto-08081-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081214. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74979 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-4 | XX | Aquesta font es troba situada a la Plaça de La Costa, al bell mig del poble de La Costa del Montseny. Es tracta d'una estructura de factura contemporània, de forma ogival, formada per pedres de dimensions variables lligades amb morter. A la part superior hi ha una placa de marbre amb la inscripció gravada: 'FONT DEL RECTOR 10 d'AGOST 1984'. | 08081-103 | La Costa del Montseny | 41.7466400,2.4181300 | 451620 | 4621810 | 1984 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74979-foto-08081-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74980 | Font del Frare o del Pare Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-o-del-pare-miquel | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La font del Frare o del Pare Miquel es troba al peu de la riera de Santa Fe, a uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau i al capdavall del sot del Maldeventre. La font és emmarcada per un mur de pedres lligades amb morter de calç. L'aigua, que raja de forma continua, cau a una petita pica de pedra. A banda i banda del mur s'adossen bancs fets també de pedra i morter. Al costat dret, tocant al banc, hi ha una petita escala feta amb els mateixos materials, i a l'altra banda dos bancs més de pedra, el primer de característiques similars als anteriors, i el segon amb un coronament fet amb petites pedretes. | 08081-104 | A uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau. | A principis del segle XX, Joan Espanyol i Salvat, procurador dels comtes de la vall de Canet, propietaris de gran part de la vall, va dur a terme obres per tal de condicionar la font amb taules i un llarg pedrís. | 41.7748700,2.4603000 | 455146 | 4624922 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081211. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 74991 | Camí de les Roques de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-roques-de-glac | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. | Hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació | Es tracta d'un petit corriol que duu del corral d'en Deumal fins al coll de les Agudes, i que comunica els pous i congestes de neu i de glaç que es troben al vessant nord-oest de les Agudes. S'hi accedeix pel GR 5-2 del Turó de l'Home en direcció a Fontmartina i, aproximadament uns 200 metres abans d'arribar al Corral d'en Deumal, cal seguir pel corriol que mena en direcció nord cap a les Agudes. El seu recorregut està indicat amb algunes marques de pintura i diferents pedres a mode de fites, però hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació. El seu nom prové dels estimballs que voreja quan travessa el Sot del Mal; a l'hivern l'aigua que regalima per la roca queda glaçada i és fa perillós el trànsit per aquest tram del corriol. | 08081-115 | Sot del Mal | El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7825000,2.4237500 | 452114 | 4625788 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74991-foto-08081-115-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 74992 | Camí Marçaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-marcaler | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 100. | Es tracta del camí que uneix el poble del Montseny amb el monestir de Sant Marçal. Era el camí ral que passava per can Cervera, la Traüna, les Vernedes i travessava el Sot de les Lloredes, els esqueis de Bovilar, les Illes, la Font Bona i arribava fins al monestir de Sant Marçal. Es tracta d'un camí amb ferm de terra, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. | 08081-116 | Esqueis del Bovilar | Actualment, el poble del Montseny encara manté la celebració, el dia de la segona Pasqua, de la processó a Sant Marçal per aquest camí, com a prometença al Sant per haver salvat el poble de la pesta al segle XV. | 41.7808400,2.4073900 | 450753 | 4625613 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74993 | Camí ral de can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-can-felip | BRONCANO ATENCIA, MJ. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 88. | Es tracta d'un petit tram de l'antic camí ral que unia els pobles de la plana, Sant Celoni, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, amb els de la muntanya, el Montseny i el Brull. La via creuava la Tordera pel molí de can n'Illa i seguia paral·lel al riu fins a can Felip, on continuava cap a can Salvadoret i can Barrina. Tot i que l'antic camí va ser substituït per la carretera en el decurs de la dècada dels anys 20 del segle XX, encara es conserva un curt tram a l'alçada de can Felip. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. | 08081-117 | Can Felip | El mal estat del camí impedia el trànsit de carros des de can Felip fins el Montseny. Després de diverses dècades de queixes per part dels ajuntaments del Montseny i de Sant Esteve de Palautordera, l'antic camí va ser substituït per l'actual carretera, en el decurs de la dècada dels anys 20 del segle XX. | 41.7522000,2.3997400 | 450095 | 4622438 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74993-foto-08081-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74993-foto-08081-117-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75003 | Aplec de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-fe | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | La festa major de Santa Fe es celebra el primer cap de setmana d'agost. Consisteix en un sopar popular a can Casades, seguit de diverses activitats festives (balls, espectacles, jocs, etc) al voltant d'una temàtica que canvia cada any, entorn la qual giren les diferents activitats. Antigament, la festa consistia en un aplec, que es celebrava el primer diumenge del mes d'agost. Els habitants dels pobles veïns de la vall s'aplegaven al Pla de les Pletes, a tocar de l'ermita de Santa Fe, on es menjaven costelles amb pa, ametlles i avellanes torrades, i es feien balls al so del flabiol i del tamborí. Es va deixar de celebrar durant diverses dècades, degut al progressiu despoblament de les masies de la zona i la incorporació dels diferents veïnatges i nuclis poblacionals a les festes majors dels respectius municipis. L'any 1994 es va reprendre la seva celebració, promoguda per l'Àrea d'Espais Naturals dins el programa 'Viu el parc' i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Fogars de Montclús. L'any 2010 la festa va ser anul·lada. | 08081-127 | Santa Fe | 41.7735900,2.4629000 | 455361 | 4624778 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75003-foto-08081-127-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 22. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75004 | Arrossada popular de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrossada-popular-de-fogars | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | L'últim diumenge de setembre, a migdia, es celebra anualment l'Arrossada Popular a les Feixes de Fogars. Durant la festa s'organitza un concert i ball, i d'altres activitats, com la ballada de gegants. Antigament, el dia 26 de setembre es celebrava la Festa Major de Fogars en honor a Sant Cosme i Sant Damià, venerats a l'església parroquial de Sant Cristòfol. Amb motiu de la important davallada demogràfica que va patir Fogars al segle XX, es va acabar perdent. L'any 1978 la festa es va reconvertir en aplec, i va passar a celebrar-se el quart diumenge de setembre. L'any 1979, un grup de persones, anomenats actualment Col·lectiu d'Arrossaires de Fogars, es van unir per tal de recuperar l'antiga festa i van organitzar una missa, una ballada de sardanes i un dinar popular. Amb el temps, el dinar va passar a ser una paella, que és la que finalment va donar nom a la festa, la qual té un gran èxit d'assistència. | 08081-128 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75004-foto-08081-128-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 21. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75008 | Festa del Roser de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | El primer cap de setmana del mes de maig es celebren anualment les Festes del Roser de Mosqueroles, patrona del poble. S'organitzen diverses activitats de caràcter lúdic i festiu com la representació d'obres de teatre, la popular baixada d'andròmines, on els participants presenten els vehicles creats per ells mateixos, tallers infantils, els campionats de futbolí i de ping-pong, un sopar popular amb ball de nit, la disco mòbil, etc. L'església parroquial de Sant Martí celebra durant aquesta festivitat diversos actes religiosos en honor a la Verge del Roser, venerada a la parròquia des de l'any 1588. Es fa la repicada general de campanes i la celebració de la missa de veneració a la imatge de la Mare de Déu del Roser, on es canten els goigs, amb la participació d'alguna coral, i es beneeixen les roses i espigues repartides entre els feligresos. | 08081-132 | Mosqueroles | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75008-foto-08081-132-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 19. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75009 | Festa Major de La Costa del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-costa-del-montseny | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. - PORTALS CASANOVAS, J. (2001). 'La Costa del Montseny. Cinquanta anys de Festa Major'. La Costa del Montseny, Associació cultural Saüc. | XX-XXI | El segon cap de setmana del mes d'agost, es celebra anualment la Festa Major de La Costa. És organitzada per un grup de veïns del poble i subvencionada per l'ajuntament de Fogars de Montclús. Durant la festa, que dura tres dies, es duen a terme diverses activitats lúdiques i festives com la Nit Golfa amb espectacles i música, ball, activitats infantils, sopar popular i cinema. Antigament, es celebrava el primer diumenge de setembre, però a partir de l'any 1931 va passar al segon diumenge d'agost. Un dels actes més tradicionals de la festa major era la processó en honor del patró de la parròquia de Sant Esteve, que va deixar de celebrar-se a principis dels anys 1970. La festa començava primer amb l'ofici religiós; a la sortida es feia un cercavila solemne i, al arribar a la plaça, es prenia el vermut i començava la Dansa, que constava de cinc balls. Després, el dinar de Festa Major. A la tarda, el rosari i, en acabat, el Ball de tarda, amb vuit balls. A la nit, a la plaça vella, el Sarau, eren setze balls que s'allargaven fins a la matinada. | 08081-133 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75009-foto-08081-133-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 13 (Festa Major) i 254 (processó). | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75010 | Festa Major del Pertegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pertegas | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | La festa major d'El Pertegàs és de creació moderna i es celebra anualment el tercer cap de setmana del mes de juliol. És organitzada per un grup de veïns d'El Pertegàs. Es va celebrar per primer cop l'any 1980; l'any 1995 es va anular fins a l'any 1998, quan es va tornar a reprendre. Durant els primers anys es celebrava a cal Rei, començava el dissabte al matí amb un esmorzar popular, i continuava al vespre amb un ball amb orquestra. El diumenge hi havia esmorzar i dinar popular, seguits d'activitats infantils i cantada d'havaneres al vespre. Temps després es van fer les diverses activitats festives a diferents llocs de la zona. Actualment la festa es celebra a l'espai del Centre d'Informació de Fogars de Montclús, i consisteix en un sopar popular seguit del ball de festa major. | 08081-134 | El Pertegàs | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75010-foto-08081-134-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 92. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75011 | Festa Major de Sant Martí de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | El segon cap de setmana de novembre es celebra, anualment, la Festa Major de Sant Martí de Mosqueroles en honor al patró del poble, Sant Martí. Es celebra en dissabte, pels volts de Sant Martí. És una festivitat religiosa on, a més dels actes litúrgics, s'organitza un sopar popular amb música i ball de nit, i d'altres activitats lúdiques i festives. Comença al matí amb la celebració dels actes litúrgics a l'església parroquial de sant Martí. Al vespre es celebra un sopar popular, amb música i ball de nit, i d'altres activitats. | 08081-135 | Mosqueroles | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75011-foto-08081-135-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 18. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75012 | La Costanyada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costanyada | - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. | XX-XXI | Segons la tradició, al Montseny era costum per les darreries del mes d'octubre, la celebració de la Festa de la Castanya, on es menjava, bebia i ballava a l'entorn d'una foguera. Des de l'any 1996, cada 31 d'octubre, al poble de La Costa del Montseny es celebra la Costanyada. La festa s'inicia amb l'encesa d'un gran foc, a la plaça de l'Església, al voltant del qual es fa el sopar popular, i es fa el sorteig una cassola 'plena del que hi hagi', a més de dos 'castanyots'. La festa finalitza amb un concert. El volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, recull la celebració que es feia a La Costa en aquestes dates. El darrer dia de la collita de castanyes es feia una competició per agafar la castanya més grossa i, a mitja tarda, s'escollia entre aquestes la reina de les castanyes. Es cremava una foguera per torrar les castanyes, i es tirava la reina al foc sense tallar-ne la capça. Per efecte de l'escalfor la castanya esclatava i marcava la fi de la feina. La gent s'asseia al voltant de la foguera i després de menjar i beure ballaven una dansa, pròpia únicament d'aquesta festa, que anomenaven 'la Castanya'. Si el que havia trobat la reina era una dona, hi havia la creença que durant l'any següent manarien les dones, i eren aquestes les que tenien dret d'escollir els balladors, que no podien refusar-les, i a més, els homes havien de pagar el vi de la castanyada. Si el que trobava la reina era un home, es produïa tot el contrari: elles pagaven el beure i ells escollien les balladores. | 08081-136 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75012-foto-08081-136-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75013 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda-1 | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 134. | XX | l'estructura de la font es troba força malmesa | La font de la Roureda es troba al peu de la roureda del Maçaners i és una de les més abundoses de la vall de Santa Fe. Va ser construïda a la dècada dels anys 60 del segle passat per Emili Garolera, propietari de la finca, canalitzant l'aigua de la deu del sot que s'escolava entre els castanyers i reconduint-la cap a la font. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter. | 08081-137 | El Maçaners | 41.7834700,2.4632600 | 455398 | 4625875 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081210. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75014 | A Fogars o tots putes o tots lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres | És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. | 08081-138 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 75015 | Passejada del Senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passejada-del-senglar | Font: Ajuntament de Fogars de Montclús | XXI | És una caminada nocturna que recorre aproximadament 11 quilòmetres en dues hores i mitja, per camins bosquerols. És una activitat recent que es celebra el tercer divendres del mes d'agost. L'itinerari, de dificultat mitjana, és apte per a gairebé totes les edats i, al no estar il·luminat, és necessari l'ús de llanternes. Hi ha diversos punts d'avituallament al llarg del recorregut. S'inicia al vespre i finalitza amb l'entrega d'un petit guardó i una botifarrada popular. | 08081-139 | Per diversos camins que transcorren pel terme municipal | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75015-foto-08081-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75016 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-2 | VILÀ I VIÑAS, S. (2000). 'Els pastorets de La Costa del Montseny'. La Costa del Montseny. | XX-XXI | Antigament a l'església de Sant Esteve s'interpretava una petita obra anomenada El Rabadà i, anys més tard, a l'entrada de l'Hostal de la Costa, Els Pastorets. Temps després, la funció es representava al patronat parroquial de la Costa, però aquest acte es va abandonar fins que es va construir el nou local municipal. Va ser llavors quan es van reprendre les representacions dels Pastorets d'en Josep Maria Folch i Torres i d'en Lluís Millà. Finalment, l'any 2000 Salvador Vilà i Viñas va escriure 'Els Pastorets de La Costa'. Aquesta obra té un toc d'humor planer i senzill, tocant a còmic, i els personatges tenen un caràcter del tot humà, que trenquen amb el valor espiritual quasi diví d'alguns d'ells. Posteriorment va ser revisada i ampliada i es va estrenar definitivament el dia de Nadal de l'any 2001 en el Local Municipal de La Costa del Montseny, per la 'Colla d'Els Pastorets de La Costa'. | 08081-140 | La Costa del Montseny | Els Pastorets són una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. Són un entremès o drama popular en que es representa l'adoració de Jesús pels pastors. Els orígens del gènere es troben en els drames religiosos medievals. Els textos més antics d'aquest tipus de teatre daten del segle XV. A la fi del segle XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d'anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant el segle XIX: Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina, l'any 1887, i El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga de Federic Soler 'Pitarra', l'any 1901. Fou a finals del segle XIX, quan Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d'Assís Picas i Pons i especialment Josep Maria Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l'actualitat. Des d'aleshores un gran nombre d'autors han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets. La majoria de les representacions són a càrrec dels grups de teatre amateur. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75016-foto-08081-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75034 | Cingles de Bovilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-bovilar | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els Cingles de Bovilar tenen un interessant relleu rocós, on destaca la flora i la fauna rupícola. Són un penya-segats espectaculars que separen el massís del Matagalls i el del Turó de l'Home. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Matagalls - Sant Marçal. En aquest punt s'uneix a la conca de la Tordera, el riu Riudeteix, que constitueix el sistema hídric de major interès biogeogràfic del vessant sud del massís del Matagalls. Es documenta la presència de Prunus lusitanica, llorer bord, espècie d'interès comunitari i especialment protegida en l'àmbit del Montseny, a més d'altres comunitats específicament protegides com ara les vernedes o les teixedes. d'altra banda, la cloenda de l'activitat extractiva dels esqueis de Bovilar permet l'aflorament i conservació d'elements d'especial interès geològic. | 08081-158 | cingles de Bovilar | 41.7835300,2.4069000 | 450715 | 4625912 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75036 | Sot de l'Infern, el Rifer o la riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-linfern-el-rifer-o-la-riera-de-ciuret | El Sot de l'Infern és un torrent que neix a 1.440 metres d'altitud, pròxim a Fontmartina, i que va canviant de nom segons els trams: més endavant rep el nom de riera de Ciuret, a les proximitats de Mosqueroles, passa a anomenar-se el Rifer, i finalment es coneix com a riera de Pertegàs, quan abandona el terme de Fogars de Montclús i entra al de Sant Esteve de Palautordera, a uns 200 m d'altitud sobre el nivell del mar. El torrent neix a un sot humit i ombrívol, que reuneix les condicions idònies per al desenvolupament del bosc de ribera, en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea), mentre falgueres i molses encatifen el sòl i les roques. | 08081-160 | Fogars de Montclús | 41.7627800,2.4361700 | 453132 | 4623592 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75037 | Esqueis de Santa Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueis-de-santa-helena | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els esqueis de Santa Helena formen un paisatge condicionat pel fort pendent, on destaquen de les formes del seu relleu, amb nombrosos monòlits, cingles i pedregars. La duresa del rocam intrusiu de gra fi, molt resistent a l'erosió, configura un escenari únic al Montseny. A les roques granítiques es constitueixen plenament diverses comunitats rupícoles, com Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale i Antirrhinum asariana, entre d'altres. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Turó de Morou - Santa Helena. | 08081-161 | Santa Helena | Sobre aquest indret, situat al final de les crestes que per Montllobar, el Turó Gros i Puig Sesolles, podria situar-se l'antic castell de Miravall, que juntament amb el castell de les Agudes, eren el centre històric primitiu dels vessants meridionals del Montseny. No es conserven vestigis visibles d'aquesta històrica fortalesa. | 41.7556100,2.4678800 | 455763 | 4622779 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75038 | La Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | La Tordera és un riu que neix al municipi de Montseny (Vallès Oriental), a la Font Bona, vora el coll de Sant Marçal, i desemboca al mar Mediterrani formant el delta de la Tordera, entre Blanes i Malgrat de Mar. Té una llargada de 61,5 km. És de règim exclusivament pluvial, i el cabal, sense reserves de neu, varia segons les pluges. El curs alt, que s'inicia aproximadament als 1.600 m d'alçada sobre el nivell del mar i es perllonga fins a Sant Celoni, es caracteritza pel seu modest cabal que transcorre per uns pendents bastant pronunciats, la llera estreta i bastant rocosa i unes aigües ràpides, ombrejades per un bosc de ribera en el que domina la verneda. El principal afluent per la dreta és la riera de Trentapasses o de Vilalba, amb les rieres de Vallgorguina i de Fuirosos. Els de l'esquerra són les rieres de Campins o de Pertegàs, de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda. | 08081-162 | La Tordera | El riu Tordera era ja conegut en època romana, tal com ho testifiquen alguns historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolomeu, malgrat que no coincideixen en el nom, essent potser el més emprat el de Flumen Tarnum. Durant l'època medieval es coneix com Tordaria o Torder. | 41.7399300,2.4071500 | 450702 | 4621071 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75038-foto-08081-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75038-foto-08081-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 75040 | Les Agudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-agudes | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La muntanya de les Agudes, a 1.705 metres, es situa entre els municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Aquest àrea, que s'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes, conté un conjunt de paisatges d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on hi habiten diferents espècies de flora i fauna de característiques subalpines. El fort pendent d'aquesta àrea determina un mosaic d'ambients i comunitats amb un predomini de rocam, amb esqueis, cingles o pedregueres, fet pel qual la fageda s'hi desenvolupa amb dificultat i no constitueix un bosc dens ni alt; tan sols uns petits bosquets esclarissats. Dins d'aquest bosc creixen nombrosos exemplars de freixe, trèmol, grèvol, blada i roure de fulla gran. En destaca, la presència de teixos i de moixeres de guilla, espècies amb molt poca presència en el Montseny i de gran valor biogeogràfic. També es troben d'altres espècies rares, com ara la Saxifraga vayredana, la Saxifraga genesiana o l'Antirrhinum asarina. Als sectors obacs creixen les espècies de tendència subalpina, amb nombroses franges de megafòrbia al peu del rocam inclinat. Les característiques orogràfiques d'aquest indret fan de refugi natural de diverses espècies d'ocells nidificants, com l'àguila marcenca i l'aligot vesper. | 08081-164 | Les Agudes | 41.7893100,2.4439300 | 453796 | 4626533 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75041 | Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passavets | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa. | 08081-165 | Passavets | 41.7806300,2.4456200 | 453930 | 4625569 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75042 | Riera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera. | 08081-166 | Santa Fe del Montseny | 41.7740400,2.4657900 | 455602 | 4624827 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75043 | Roc Ramon o Roc d'en Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-ramon-o-roc-den-corbera | Aquest monòlit es troba a peu de la carretera BV-5114, a l'alçada del punt quilomètric 18,7 pocs metres abans del petit túnel, a la zona coneguda com la Costeu. Es tracta d'una espectacular agulla de pedra, que s'ha convertit en una de les icones que dóna la benvinguda al visitant a Santa Fe i marca l'inici del canvi de vegetació amb l'arribada del faig. Aquesta roca ha estat batejada amb diferent noms, però s'ha imposant el de Roc Ramon, en referència a l'impulsor de la construcció de la carretera que duu a Santa Fe. | 08081-167 | Santa Fe | Ramon Montaner i Vila, un ric editor barceloní, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfarràs de Sant Celoni l'any 1906, amb la intenció de construir un hotel de luxe al costat de l'ermita. Degut a la impossibilitat d'accedir a la vall amb mitjans de transport sense passar pel pas tradicional del coll de Santa Helena i, per tant, d'atreure visitants a l'hotel, Montaner va fer construir una carretera. Aquesta es va obrir a la zona de la Costeu, deixant al descobert monòlits com el Roc Ramon. | 41.7599100,2.4714700 | 456064 | 4623255 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75043-foto-08081-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75045 | Font de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ridaura | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 137. | La font de Ridaura es troba pròxima a la masia homònima, a l'ombra d'un castanyer. És una font arranjada i amb un petit cabal, emmarcada en un petit mur fet de pedres lligades amb morter. | 08081-169 | Can Ridaura | 41.7474100,2.4744300 | 456302 | 4621866 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75045-foto-08081-169-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081215. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 75047 | Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lhome | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar. Aquest cim que s'alça entre coll Sesbasses i coll Pregon, culmina una carena que té les Agudes (1.703 m) a un extrem i el turó Gros (1.651 m) a l'altre, i constitueix un submassís que s'uneix al del Matagalls a través del coll de Sant Marçal, on neix la Tordera, principal riu del Montseny i que l'envolta d'oest a est. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. La reserva s'estén pel turó Gros (1651 m), amb el millor estatge subalpí supraforestal del massís, el serrat de les Saleres, amb un bosc mixt de faigs i avets, i Passavets. El vessant superior del turó de l'Home és un paisatge d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on habiten espècies en flora i fauna de característiques subalpina, especialment en els sectors més obacs. En aquesta zona hi ha diversos pous de neu. A l'àrea culminant, de fort pendent, la fageda es desenvolupa amb dificultat, constituint un bosc poc dens on domina el paisatge de roca, esqueis, cingles i pedregars. El turó de l'Home és un dels llocs més emblemàtics del massís i un excepcional mirador que permet observar una panoràmica que abasta bona part de Catalunya, des del cap de Creus fins a les muntanyes de Prades i, fins i tot, si el dia és molt clar, la serra de Tramuntana de la illa de Mallorca. | 08081-171 | Turó de l'Home | El Montseny era anomenat pels romans Monte signus, ja que la seva alçada i la relativa proximitat al mar era utilitzada per orientar les embarcacions. | 41.7765300,2.4348500 | 453032 | 4625119 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75048 | Turó de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-morou | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de Morou és una muntanya que assoleix 1.307 metres d'alçada, situada entre els municipis de Riells i Viabrea, a la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental. El conjunt del seu paisatge es troba condicionat pel fort pendent en gairebé la totalitat de la seva extensió, amb nombrosos monòlits i pedregars amb grans blocs. La seva situació a un indret molt humit propiciat per les boires de convecció de la marinada i per les pluges dels vents de llevant, el converteixen en un refugi biològic d'espècies muntanes de caràcter atlàntic. Es tracta d'una fageda on es combinen espais amb bosc espès, amb d'altres més esclarissats. Dins la fageda creixen plantes com Anemone nemorosa, i d'altres com Oxalis acetosella, Potentilla montana, Luzula sylvatica, Prenanthes purpurea, Helleborus viridis i Daphne mezereum, espècies atlàntiques. El bosc és atapeït on predomina el faig, amb algun peu aïllat de grèvol, avellaners, falguera femella (Athyrium filix-femina) i falguera mascle (Dryopteris filix-mas). Entre els peus de faig viuen plantes de les landes, com la bruguerola, i als fondals on la fageda és esclarissada, creixen plantes característiques d'espais amb gran humitat, com el Vaccinium myrtillus, espècie subalpina. A l'espai de contacte entre la fageda i l'alzinar creix una formació mixta, amb alzines, moixeres, roures de fulla gran, freixes, grèvols, blades, trèmols i faigs, on destaca la presència d'arbusts com la bruguerola, el bruc boal, el ginebre i el ginestell. A les roques viuen les comunitats rupícoles, com la Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale, Antirrhinum asarina, Rubus idaeus i Amelanchier ovalis. | 08081-172 | Turó de Morou | 41.7720800,2.4804400 | 456818 | 4624601 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75049 | Vall de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-santa-fe | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | La vall de Santa Fe ocupa una àrea d'uns tres quilòmetres de llargada on es distingeix tan sols una única unitat paisatgística. Està formada per diferents plans, com el de Santa Fe o el de Mulladius, el dels Ginebrons i el de l'Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, anomenada un tram més avall riera de Gualba. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà. Aquesta unitat paisatgística discorre per una vall amb pendents i desnivells no gaire pronunciats. La superfície forestal és molt densa, i dominada per la fageda. També hi viuen els grèvols, els lliris de neu i els narcisos. Al fons de la vall, on s'origina la riera de Gualba, creixen freixenedes, gatelledes i vernedes, que contrasten amb l'espessor dels faigs dels pendents del terreny. Cap al pla de l'Espinal i, enfilats a les Agudes, hi ha alguns avetars. Des de la presa es pot contemplar un significatiu contrast cromàtic, accentuat durant els mesos de tardor, quan apareixen les tonalitats marronoses de les fulles dels faigs. La bellesa de la vall de Santa Fe la converteixen en un indret de constant atracció turística. | 08081-173 | Santa Fe | 41.7720300,2.4663300 | 455645 | 4624603 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75050 | Font del Cirerer o de Can Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cirerer-o-de-can-ramis | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 2Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs situats a banda i banda de la font. A les seves proximitats hi ha diversos cireres, dels que rep el nom. Es tracta d'una de les fonts més visitades del Montseny gràcies a la seva situació vora la carretera i pròxima a un dels indrets més populars del parc, el pantà de Santa Fe. En realitat és un sobreeixidor de la conducció que porta l'aigua a can Fèlix i a can Ramis. | 08081-174 | Santa Fe | 41.7702300,2.4634400 | 455404 | 4624405 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081220. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75052 | Avet de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-casades | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avet de can Casades, a Santa Fe, es troba situat a prop de les sequoies. A l'ampli jardí de can Casades, a més de l'avet, en destaquen els tres magnífics exemplars de sequoies gegants que es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, com són diferents cedres i l'avet. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran avet del país mesurava en aquells moments aproximadament 4 m de volt de canó i 35 m d'alçada. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-176 | Santa Fe | 41.7734400,2.4629100 | 455362 | 4624761 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75052-foto-08081-176-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75053 | Avetosa de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avetosa-de-passavets | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.81-83. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avetosa de Passavets és una de les dues que hi ha al Montseny, juntament amb la del Matagalls. Són les avetoses més meridionals de la Península Ibèrica, creixen als vessants més obacs dels cims i en contacte amb la fageda. L'avetosa es situa al paratge de Passavets, a l'obac del Turó Gros, a uns 1.500 m d'altitud. S'hi accedeix per l'itinerari senyalitzat de Passavets al Turó de l'Home. Aquest puja per la fageda i al tercer revolt, a mà esquerra, s'enfila un corriol que duu primer a l'Abraçada i, més endavant, a l'avetosa. Està formada per Abies alba, que és una conífera centreeuropea que troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental. Un dels peus més destacats té una alçada d' aproximadament 30 m i més de 3 m de volt de canó. A l'avetosa viuen mamífers com la llebre (Lepus lepus), i espècies d'aus com l'astor (Accipiter gentilis), el bruel (Regulus ignicapillus), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i el reietó (Regulus regulus). | 08081-177 | Passavets | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. L'explotació més intensa sobre l'aveteda, per a l'extracció de fusta, va produir-se en dos períodes diferents. El primer entre els segles XVI i XVII, destinat al sector de la navegació, per a la construcció de pals de l'arboradura dels velers. El segon, a principis del segle XX, quan l'any 1918 els comtes de la vall de Canet instal·laren una gran serradora mecànica, a tocar de l' indret de la font de Passavets, per a l'obtenció de bigues i taulons. Aquesta activitat va durar només uns quinze anys. | 41.7776800,2.4459600 | 453956 | 4625241 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75053-foto-08081-177-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75054 | Boix grèvol de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-de-morou | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 90-92. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És el boix grèvol (Ilex aquifolium L.) més alt mesurat fins ara a Catalunya, i es troba enmig de la fageda de Santa Fe, a 1.190 m d'altitud sobre el nivell del mar. Va ser declarat monumental per l'Ordre del DARP de 19 d'abril de 1991. És un arbre de difícil accés perquè es troba una mica amagat i els camins no es diferencien bé. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), la seva alçada és de 17,4 m, i de la soca, que mesura 3,55 m de perímetre, en surten sis peus d'entre els quals en destaca un amb 1,04 m de volta de canó. El seu diàmetre de capçada és de 9,1 m. El grèvol és una espècie dioica, és a dir presenta peus mascles i peus femelles. Els peus femella produeixen els característics fruits vermells. L'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, prohibeix la recollida de boix grèvol per a assegurar-ne la seva protecció. El boix grèvol juga una destacada funció ecològica. Els seus fruits, a l'hivern, són l'aliment d'un gran nombre de mamífers com la fagina (Martes foina) i la mostela (Mustelanivalis), i d'ocells com el tord comú (Turdus philomenos), el tord ala-roig (Turdus iliacus) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També esdevé refugi per a molts ocells que hi passen la nit, ja que a l'interior de la seva capçada és manté una temperatura entre 3 i 5 graus superior a la de l'exterior, i hi nidifica el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). | 08081-178 | Santa Fe | 41.7730600,2.4731500 | 456213 | 4624714 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75054-foto-08081-178-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75055 | Boix grèvol del Pla del Campament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-del-pla-del-campament | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.105-107. | Es tracta d'un boix grèvol (Ilex aquifolium) masculí, de dimensions notables que creix en una zona de fageda, a uns 1.220 m d'altitud. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 14,40 m d'alçada, un perímetre de 3,2 m i un diàmetre de capçada de 8 m. A la base del seu tronc hi manca l'escorça, degut a l'extracció que durant anys es va fer de la seva escorça per tal d'obtenir-ne el vesc per a la caça i captura d'ocells. El boix grèvol és un important refugi per a la fauna, durant els mesos més freds, ja que dins la seva capçada les temperatures es mantenen entre 3 i 5 graus superiors a l'exterior. Tanmateix, els fruits que produeixen els peus femella a l'hivern, constitueixen un important recurs alimentari per a moltes espècies de fauna vertebrada. El boix grèvol és una espècie protegida per l'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, que prohibeix la seva recollida. | 08081-179 | Pla de l'Espinal | 41.7827300,2.4548800 | 454701 | 4625797 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75055-foto-08081-179-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75056 | Castanyers de la Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-la-trauna | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.84-86. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre | Es tracta de quatre castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen al marge esquerre del camí d'accés a la Traüna, just abans d'arribar a la casa. Són arbres declarats monumentals per la Generalitat de Catalunya en l'ordre DARP del 19 d'abril de 1991. Fa uns anys van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre; fins aquell moment, un d'ells era considerat el més alt del Montseny, amb 26 m d'alçada, i un altre el de la capçada més ampla, amb 25,7 m de diàmetre. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), el més alt arribava tan sols als 15 m d'alçada i el més ample de capçada a 14,8 m. Tot i així, actualment continuen sent quatre impressionants castanyers. | 08081-180 | La Traüna | 41.7740300,2.4033800 | 450415 | 4624860 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75057 | Font del Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-brianco | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La Font del Briançó es troba enlairada a mitja solana, entre els cims del turó de l'Home i les Agudes. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs adossats a banda i banda, amb una petita placeta al mig. La font del Briançó va ser molt concorreguda pels excursionistes per la seva situació en el punt on es separaven els camins cap al turó de l'Home i cap a les Agudes, i a meitat del trajecte. Fa uns quants anys es va obrir una pista de desembosc que va malmetre part de l'estructura de la font i de l'antic camí, fet que va produir el seu abandó. Actualment, tot i que la font va ser restaurada i arranjada, es fa complicat trobar-la davant del laberint de pistes obertes i sense senyalitzar. | 08081-181 | Les Agudes | 41.7809200,2.4391400 | 453392 | 4625604 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081208. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75058 | Fageda de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-de-santa-fe | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 93-95. | La fageda de Santa Fe pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides en diversos indrets, com Passavets, el pla del Campament, el pla de Mulladius o el pla dels Ginebrons. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El nombre d'espècies animals que hi habiten és reduït i especialitzat. Dels mamífers en destaquen el talp (Talpa europaea) i la rata esquirolera (Glis glis); dels ocells, la mallerenga d'aigua (Parus palustris), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i, dels que hi arriben per a passar l'hivern, el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També hi viuen amfibis com la granota roja (Rana temporaria) o la salamandra (Salamandra salamandra). | 08081-182 | Santa Fe | L'explotació forestal de la fageda de Santa Fe va estar condicionada per la disponibilitat de transport a la zona, que tradicionalment es realitzava amb matxos de bast. La llenya de faig, per tal de reduir-ne el pes i facilitar-ne així el seu transport, era principalment convertida en carbó. A principis del segle XX, es va construir la nova carretera, que va permetre el transport amb carros. | 41.7761100,2.4622100 | 455306 | 4625058 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75058-foto-08081-182-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75059 | Faig del Pantà Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-panta-gros | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Exemplar de faig de destacades dimensions, situat molt a prop de la presa del pantà de Santa Fe. Podria tractar-se de dos faigs units pels seus troncs. Segons dades documentades l'any 1996 (vegeu bibliografia), en aquells moments el seu volt de canó era de 3,75 m, la seva alçària és de 23 m i l'amplitud de la capçada de 21,7 m. Caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar les seves característiques actuals. | 08081-183 | Santa Fe | 41.7672200,2.4695800 | 455912 | 4624067 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75059-foto-08081-183-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75060 | Faig del Pla de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-pla-de-lespinal | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.108-110. | Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), situat al pla de l'Espinal, que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot graser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar. Dels seus aglans s'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus aylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor viuen un gran nombre d'invertebrats, dels que se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). | 08081-184 | El Convent | 41.7836000,2.4551600 | 454725 | 4625893 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75060-foto-08081-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75061 | Faig del Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-ramis | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que creix junt a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe, en el punt quilomètric 19,5. Destaca per les impressionants dimensions de la seva capçada. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran faig mesurava en aquells moments 30 m d'alçada, 3,61 m de volt de canó i la capçada presentava un diàmetre màxim de 27 m, fet que la situava com la més ampla del Montseny entre les oficialment mesurades. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat d'aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-185 | Santa Fe | 41.7652000,2.4668000 | 455680 | 4623845 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75062 | Faig Gros del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-macaners | -BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.111-113. -VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc | Exemplar de faig (Fagus deodara) situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada en les seves branques superiors, la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. | 08081-186 | El Convent | 41.7840900,2.4573600 | 454908 | 4625947 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75062-foto-08081-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75063 | L'Abraçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada-0 | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Es tracta d'un avet (Abies alba Miller) i un faig (Fagus sylvatica) que formen una abraçada arbòria helicoïdal. Es troba al bosc de Passavets, a la zona on el bosc és mixt de faigs i avets, amb predomini d'aquests darrers. Els dos arbres, que presenten un creixement harmònic, fusionen en diversos punts les dues escorces. En quant a les mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fan una alçada conjunta de 23,8 m i un diàmetre de capçada conjunta de 16 m, i tots dos mesuren 1,57 m de perímetre a 1,3 m. | 08081-187 | Passavets | 41.7788200,2.4476000 | 454093 | 4625367 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75064 | Lledoner de can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-felip | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.87-89. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Es tracta d'un lledoner (Celtis australis) centenari, situat a tocar de l'era de can Felip, al punt quilomètric 12 de la carretera BV-5301, de Santa Maria de Palautordera a Seva. Destaca per ser el lledoner més alt del Montseny, i un dels més alts de Catalunya. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia), fa 22 m d'alçada, 4,05 m (a 1 m) de perímetre i 12 m de diàmetre de capçada. El seu estat vital és bastant precari ja que ha perdut tres de les branques principals i tant el tronc i les branques presenten cavitació. Al seu tronc hi fan niu ocells com la mallerenga carbonera (Parus major) i la mallerenga blava (Parus caeruleus). | 08081-188 | Can Felip | 41.7523600,2.4000800 | 450124 | 4622456 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75064-foto-08081-188-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75065 | Llorers cirerers de les Lloredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorers-cirerers-de-les-lloredes | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 99-101. | És una de les poblacions de llorer cirerer (Prunus lusitánica L.) més significatives del massís del Montseny i de Catalunya, pel gran nombre d'individus que el formen i per la seva extensió. Aquesta espècie endèmica, que es troba estrictament protegida, a Catalunya tan sols es localitza a la regió del Montseny i les Guilleries. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia) les mides del peu més destacat són 10,8 m d'alçada i 0,61 m de perímetre. Els llorers cirerers es troben en una zona ombrejada i amb un pronunciat pendent, coberta amb vegetació mixta: mediterrània (alzinar) i euro-siberiana (verns i boix grèvols). | 08081-189 | Sot de les Lloredes | 41.7811900,2.4092000 | 450904 | 4625651 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75065-foto-08081-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75066 | Pollancre de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-fogars | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.96-98. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És un pollancre (Populus nigra L.), de grans dimensions, situat al Sot de can Llobet, a peu del punt quilomètric 12,5 de la carretera BV-5114 de Sant Celoni a Santa Fe. Destaca per ser el pollancre més alt i gran mesurat oficialment al Montseny. El seu estat vital és bo ja que es troba en un indret que li aporta les condicions òptimes per al seu creixement: el sot li proporciona una gran disponibilitat d'aigua i, al estar situat a tocar de la carretera, és troba lliure de competència amb altres arbres. Les seves excepcionals mides, preses l'any 2006 (consulteu bibliografia) són: 34,5 m d'alçada, 4,2 m de perímetre i 21,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-190 | Sot de can Llobet | 41.7400200,2.4528000 | 454498 | 4621056 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75066-foto-08081-190-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75067 | Roureda del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-macaners | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 114-116. | Es tracta d'una roureda formada per exemplars de roure de fulla gran (Quercus petraea), considerada com una de les més belles del massís. És una espècie singular al Montseny ja que en aquest àrea presenta un dels límits de distribució meridional a Catalunya, representant la transició entre el paisatge mediterrani cap a la fageda de corologia centreeuropea. Diversos roures presenten mides considerables. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), l'exemplar més destacat fa 22,5 m d'alçada, 2,8 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Presenta un nombre elevat d'agalles a les seves fulles, provocades per dípters que ponen els ous a les fulles provocant com a reacció el creixement dels teixits foliars al seu voltant. Hi ha una gran diversitat florística associada a la roureda, com el marcòlic (Lilium martagon), el segell de Salomó (Poligonatum odoratum) o l'orquídia tancada (Dactylorhiza maculata). | 08081-191 | Maçaners | 41.7835100,2.4642000 | 455476 | 4625879 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 75068 | Font de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-passavets | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La font de Passavets, a l'obaga de la vall de Santa Fe, és una de les més populars i freqüentades del massís del Montseny, i considerada una de les més bones. Es situa a peu de la riera de Santa Fe, a pocs metres de l'inici de l'itinerari senyalitzat de Passavets al turó de l'Home. Es troba molt ben arranjada i brolla arran de terra, en un petit pla envoltat per grans faigs que, a la tardor, cobreixen el terra i bona part de la font amb una gran catifa de fulles. És emmarcada per un mur de pedres lligades amb morter, a mode de banc, i l'aigua, que raja de forma continua, cau a una petita pica de pedra. A banda i banda de la pica hi ha un mur de poca alçada fent de passadís cap al brollador. | 08081-192 | Passavets | El topònim Passavets podria fer referència a 'pas dels avets', tenint en compte que la font es troba a l'antic lloc de pas d'extracció de la fusta d'avet. A principis del segle XX, Joan Espanyol i Salvat, procurador dels comtes de la vall de Canet, propietaris de gran part de la vall, va dur a terme obres per tal de condicionar la font. | 41.7807300,2.4505300 | 454338 | 4625577 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081209. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 75069 | Sequoies de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoies-de-can-casades | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 102-104. | Es tracta de tres magnífics exemplars de sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum (Lindley)) situats al jardí de can Casades. En aquest ampli jardí, les sequoies es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades, com diversos cedres i un gran avet del país. Segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), les mides de les sequoies són uns 40,5 m d'alçada, 6,14 m de perímetre i uns 12,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-193 | Can Casades | Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. Les sequoies de can Casades van ser plantades l'any 1900, per ornamentar el jardí de la primera casa de segona residència a la vall de santa Fe. N'hi havia hagut quatre, però un llamp va destruir un dels exemplars. | 41.7734200,2.4634200 | 455404 | 4624759 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-3.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 75088 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-6 | PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3 | El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. l'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. | 08081-212 | Parc Natural del Montseny | El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona. | 41.7648900,2.4459000 | 453942 | 4623821 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75088-foto-08081-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75088-foto-08081-212-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Fogars de Montclús. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 75089 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-9 | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 133. - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. | XX | Les recents pluges han fet esllavissar les terres del voltant de la font deixant-la gairebé soterrada | La font de la Teula és una de les més populars i concorregudes del Montseny. Es tracta d'un petit forat amb una teula per on raja l'aigua cap a una pedrís, i es troba amagada i una mica soterrada al marge situat sota el camí on neix el torrent de Riells. Antigament es trobava a la part de dalt del camí i, quan es va eixamplar el mateix, la font va haver de ser traslladada a l'altre costat de la pista, ben bé a sota, al seu emplaçament actual. | 08081-213 | Santa Fe | 41.7777000,2.4671200 | 455715 | 4625232 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75089-foto-08081-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081212. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml