Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75048 | Turó de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-morou | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de Morou és una muntanya que assoleix 1.307 metres d'alçada, situada entre els municipis de Riells i Viabrea, a la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental. El conjunt del seu paisatge es troba condicionat pel fort pendent en gairebé la totalitat de la seva extensió, amb nombrosos monòlits i pedregars amb grans blocs. La seva situació a un indret molt humit propiciat per les boires de convecció de la marinada i per les pluges dels vents de llevant, el converteixen en un refugi biològic d'espècies muntanes de caràcter atlàntic. Es tracta d'una fageda on es combinen espais amb bosc espès, amb d'altres més esclarissats. Dins la fageda creixen plantes com Anemone nemorosa, i d'altres com Oxalis acetosella, Potentilla montana, Luzula sylvatica, Prenanthes purpurea, Helleborus viridis i Daphne mezereum, espècies atlàntiques. El bosc és atapeït on predomina el faig, amb algun peu aïllat de grèvol, avellaners, falguera femella (Athyrium filix-femina) i falguera mascle (Dryopteris filix-mas). Entre els peus de faig viuen plantes de les landes, com la bruguerola, i als fondals on la fageda és esclarissada, creixen plantes característiques d'espais amb gran humitat, com el Vaccinium myrtillus, espècie subalpina. A l'espai de contacte entre la fageda i l'alzinar creix una formació mixta, amb alzines, moixeres, roures de fulla gran, freixes, grèvols, blades, trèmols i faigs, on destaca la presència d'arbusts com la bruguerola, el bruc boal, el ginebre i el ginestell. A les roques viuen les comunitats rupícoles, com la Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale, Antirrhinum asarina, Rubus idaeus i Amelanchier ovalis. | 08081-172 | Turó de Morou | 41.7720800,2.4804400 | 456818 | 4624601 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75039 | Empedrat de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/empedrat-de-morou | Paratge extraordinari, pròxim als esqueis de l'empedrat de Morou, que brinda una sensacional panoràmica de la vall de Santa Fe, del Turó de l'Home, de les Agudes, del turó de Morou, de la Serralada de Marina i de la depressió vallesana. d'altra banda, aquest indret permet observar la seqüència de descomposició del granit fins a la formació del sòl, i també les diferents fases vegetals d'aquest procés (líquens, molses, herbassars, landes i bosc). | 08081-163 | Turó de Morou | 41.7690700,2.4803900 | 456812 | 4624267 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75039-foto-08081-163-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75032 | Nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nens-trencats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició, per tal de curar un nen 'trencat', és a dir amb una hèrnia, calia anar a la roureda de Figueroles, a les 12 de la nit de Sant Joan. S'obria un roure i dos persones passaven al nen nou cops pel roure tot dient 'trencat te'l dono' i l'altre responia 'trencat te'l prenc'. Després enverinaven el roure i la criatura es curava. | 08081-156 | Figueroles | 41.7681300,2.4755500 | 456409 | 4624165 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75045 | Font de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ridaura | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 137. | La font de Ridaura es troba pròxima a la masia homònima, a l'ombra d'un castanyer. És una font arranjada i amb un petit cabal, emmarcada en un petit mur fet de pedres lligades amb morter. | 08081-169 | Can Ridaura | 41.7474100,2.4744300 | 456302 | 4621866 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75045-foto-08081-169-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081215. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 75091 | Font dels Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-quatre | LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. | XX | l'estructura està coberta per la fullaraca | Font situada sota els plans de Morou, a un sotet pel que s'escola un rierol afluent del torrent de la Teula, curs que aigües avall es conegut com a riera de Breda. El naixement d'aquest rierol és el veritable naixement de la riera. Actualment la font no es troba gaire arranjada, l'aigua raja per un estret broc metàl·lic que cau cap al rierol. A tocar de la font hi ha una petita placeta de terra aplanada, emmarcada a banda i banda per diverses pedres que procedeixen de l'entorn immediat. En aquest punt hi havia una una estela de granit amb una inscripció : 'Font dels Quatre. Any 1904'. Durant la visita a l'indret no es va trobar l'estela, que potser roman coberta per la fullaraca. | 08081-215 | Plans de Morou | Segons López Cortijo (vegeu bibliografia) el seu nom prové de la seva situació, a l'indret on conflueixen els emprius de Riells, la propietat dels Capmany, la finca d'una tal Teresa Jovany i també la d'en Joan Jovany, de cal Trompo. | 41.7760700,2.4732700 | 456225 | 4625048 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75054 | Boix grèvol de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-de-morou | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 90-92. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És el boix grèvol (Ilex aquifolium L.) més alt mesurat fins ara a Catalunya, i es troba enmig de la fageda de Santa Fe, a 1.190 m d'altitud sobre el nivell del mar. Va ser declarat monumental per l'Ordre del DARP de 19 d'abril de 1991. És un arbre de difícil accés perquè es troba una mica amagat i els camins no es diferencien bé. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), la seva alçada és de 17,4 m, i de la soca, que mesura 3,55 m de perímetre, en surten sis peus d'entre els quals en destaca un amb 1,04 m de volta de canó. El seu diàmetre de capçada és de 9,1 m. El grèvol és una espècie dioica, és a dir presenta peus mascles i peus femelles. Els peus femella produeixen els característics fruits vermells. L'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, prohibeix la recollida de boix grèvol per a assegurar-ne la seva protecció. El boix grèvol juga una destacada funció ecològica. Els seus fruits, a l'hivern, són l'aliment d'un gran nombre de mamífers com la fagina (Martes foina) i la mostela (Mustelanivalis), i d'ocells com el tord comú (Turdus philomenos), el tord ala-roig (Turdus iliacus) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També esdevé refugi per a molts ocells que hi passen la nit, ja que a l'interior de la seva capçada és manté una temperatura entre 3 i 5 graus superior a la de l'exterior, i hi nidifica el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). | 08081-178 | Santa Fe | 41.7730600,2.4731500 | 456213 | 4624714 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75054-foto-08081-178-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 74990 | Mina de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ridaura | XVIII | Mina d'aigua situada a les proximitats de la casa de Ridaura. És una obertura semi-excavada al terreny natural. Es tracta d'una galeria horitzontal amb revestiment de pedra i sostre de lloses planes, sostingudes per un embigat de fusta. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons i per tant se'n desconeix la seva profunditat i el lloc on es localitza la veta d'aigua. | 08081-114 | Ridaura | 41.7475800,2.4728600 | 456171 | 4621885 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 74972 | Forn de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ridaura | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Es troba reomplert de sediments | Forn situat al nord-est de Ridaura. És una estructura de planta quadrada, construïda amb pedres de tamany mitjà i petit de procedència local, lligades amb morter de calç. Le seves mides aproximades són 2 m de llargada, 2 m d'amplada i 2 m d'alçada. A la part davantera té dues boques d'enfornar en forma d'arc, fetes amb pedra .El seu interior es troba dividit en dues cambres separades per un petit mur. | 08081-96 | Ridaura | 41.7478000,2.4727800 | 456165 | 4621910 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081183. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75035 | La Penitenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-penitenta | BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor. p-18-19. | XIX | La cova de la Penitenta, situada a la zona de la Costeu, són en realitat uns grans blocs de granit disposats de manera que configuren un aixopluc relativament important. És en aquest espai on es forja un dels mites misteriosos del Montseny: la Penitenta. Segons la llegenda, la Penitenta era una bella i refinada jove, que va viure a la muntanya entre els anys 1834 i 1840 fent penitència. Va llogar una casa a Palautordera i va contractar dues minyones; però no s'hi estava mai, ja que gairebé sempre es trobava a la cova. Es feia anomenar Bernadeta Flores, era molt discreta i parlava català barrejat amb paraules castellanes i franceses. Segons l'ermità de Santa Fe, la jove duia sempre el mateix vestit de seda, i li penjava de la cintura un sarronet amb un petit crani d'infant, que sovint acaronava i besava. Un dia va venir a buscar-la un home d'aspecte aristocràtic i, com no la va trobar, li va deixar un missatge gravat al tronc d'un faig que hi havia al costat de la cova. Quan va arribar la Penitenta i va llegir el missatge, va fet tallar i cremar l'arbre. Temps després, un cop acabada la penitència de set anys, la jove va marxar. Segons la llegenda, la Penitenta podria ser la lady anglesa que cita l'escriptor francès Alphonse de Lamartine a la seva obra Voyage en Orient (1835). També es diu que podria ser una descendent del mariscal Stanhope, alt militar anglès defensor de la caiguda de Barcelona, que havia estat amant del rei d'Anglatera, amb qui havia tingut un fill no reconegut que havia mort. La mare no es va separar del crani del seu fill, fet pel qual sembla que havia fet la dura penitència. | 08081-159 | Portell de la Vella | 41.7612700,2.4726000 | 456159 | 4623405 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 74899 | Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ridaura | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Casa pairal formada per la masia, la masoveria, les pallisses i les corts, situada a les feixes sota el P.K.16,1 de la carretera BV-5114. Es tracta d'un conjunt homogeni d'edificacions que s'adapten al desnivell del terreny. El sistema constructiu es basa en carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa, que es disposen en filades irregulars, amb pedres cantoneres. L'edifici principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat recentment restaurada. Als voltants del conjunt d'edificacions es conserven destacats elements de caire rural com una font, les restes d'un antic forn i d'una antiga mina d'aigua. | 08081-23 | Ridaura | 41.7476400,2.4721700 | 456114 | 4621892 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74899-foto-08081-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74899-foto-08081-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny: 08081083. | 94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75043 | Roc Ramon o Roc d'en Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-ramon-o-roc-den-corbera | Aquest monòlit es troba a peu de la carretera BV-5114, a l'alçada del punt quilomètric 18,7 pocs metres abans del petit túnel, a la zona coneguda com la Costeu. Es tracta d'una espectacular agulla de pedra, que s'ha convertit en una de les icones que dóna la benvinguda al visitant a Santa Fe i marca l'inici del canvi de vegetació amb l'arribada del faig. Aquesta roca ha estat batejada amb diferent noms, però s'ha imposant el de Roc Ramon, en referència a l'impulsor de la construcció de la carretera que duu a Santa Fe. | 08081-167 | Santa Fe | Ramon Montaner i Vila, un ric editor barceloní, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfarràs de Sant Celoni l'any 1906, amb la intenció de construir un hotel de luxe al costat de l'ermita. Degut a la impossibilitat d'accedir a la vall amb mitjans de transport sense passar pel pas tradicional del coll de Santa Helena i, per tant, d'atreure visitants a l'hotel, Montaner va fer construir una carretera. Aquesta es va obrir a la zona de la Costeu, deixant al descobert monòlits com el Roc Ramon. | 41.7599100,2.4714700 | 456064 | 4623255 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75043-foto-08081-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75028 | La Dona Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-morta | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de la masia de Vimeners, a Riells i Viabrea, hi vivia una bruixa. Un dia, l'avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d'or. Des d'aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta. | 08081-152 | Santa Fe | 41.7791300,2.4703100 | 455981 | 4625389 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 74994 | Embassament de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-santa-fe | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Embassament construït a la riera de Santa Fe, conca del riu Tordera. Tot i ser artificial, s'ha integrat al medi, convertint-se en l'hàbitat de molts animals, com la granota roja o la musaranya de muntanya, i també en l'abeurador de molts d'altres. En quant a les seves característiques tècniques, la seva tipologia constructiva és d'arc gravetat, la resclosa fa 24 m d'altura, 14 m de base i 160 m de longitud de coronació. La superfície de conca és de 4,5 km2, la superfície d'embassament és de 6,9 ha, i té una capacitat de 0,8 hm3. | 08081-118 | Santa Fe | A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un ric editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe, les obres del qual van començar l'any 1910. Per tal d'abastir d'electricitat a l'hotel va fer construir una petita presa, l'Estanyol. Aviat va ser insuficient i l'any 1920 es van iniciar les obres de construcció de l'embassament de Santa Fe, sota la direcció de l'arquitecte Pere Domènech i Pou, que van finalitzar l'any 1935. La presa va romandre abandonada durant molts anys fins que va ser adquirida, a principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, per PICSSA (Polígono Industrial Can Sedó, S.A.), i des de llavors s'han portat a terme tot un seguit d'actuacions de reparació i manteniment: impermeabilització de nombroses filtracions, tractant el parament d'aigua amunt; rehabilitació de la coronació de la presa; rehabilitació de les dos centrals; reparació del desguàs de fons i col·locació d'una segona comporta; instal·lació d'un grup electrogen i il·luminació de la galeria. | 41.7687300,2.4697800 | 455930 | 4624235 | 1935 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74994-foto-08081-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74994-foto-08081-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pere Domènech i Pou, arquitecte. | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081200.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 254. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 75059 | Faig del Pantà Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-panta-gros | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Exemplar de faig de destacades dimensions, situat molt a prop de la presa del pantà de Santa Fe. Podria tractar-se de dos faigs units pels seus troncs. Segons dades documentades l'any 1996 (vegeu bibliografia), en aquells moments el seu volt de canó era de 3,75 m, la seva alçària és de 23 m i l'amplitud de la capçada de 21,7 m. Caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar les seves característiques actuals. | 08081-183 | Santa Fe | 41.7672200,2.4695800 | 455912 | 4624067 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75059-foto-08081-183-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 74943 | Congesta del Sot de la Teula II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-ii | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | l'estructura s'està desfent | La congesta del Sot de la Teula II es situa al darrera del turó de la Casa Partida, seguint la pista forestal que voreja el turó, a uns 1.100 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de secció circular i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda de la pendent es troba reforçada per un talús, d'uns 3 m d'amplada, fet amb la terra compactada. Les seves mides aproximades són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. Hi han plantats uns pins al seu interior. | 08081-67 | Santa Fe | 41.7771700,2.4694000 | 455904 | 4625172 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades podrien tenir un marge d'error de diversos metres ja que no hi havia una bona senyal de l'aparell de GPS. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74880 | Can Barceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barcelo | -LLOBET, S. (1990) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Granollers : Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba en estat d'abandó. | Masia de planta rectangular amb retranquejos, i coberta de teula àrab a dues vessants. El parament dels murs és de paredat comú arrebossat. La façana principal, situada al nord, presenta una portalada d'arc rebaixat de totxo. A la façana sud, que és estucada, s'observen diferents fases constructives. La part central, que correspon a la fase més antiga de l'edificació, presenta ràfec a base de cabirons i tauler de fusta, i les ampliacions laterals presenten ràfec amb imbricacions a base de rajol i teula girada. En quant a les finestres, només les del primer pis són emmarcades amb cairons de pedra. A l'annex situat a la façana de la banda occidental hi ha tres obertures amb llinda de granit i brancals de totxo; la finestra central presenta una inscripció amb la data '1789', que correspon probablement a una de les reformes que ha sofert la masia al llarg del temps. A la banda nord-est de la masia, i separat de la mateixa, hi ha un paller de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. L'accés a l'interior es produeix mitjançant una porta d'arc de mig punt de totxo. | 08081-4 | Sot de can Dolça | 41.7459300,2.4685900 | 455815 | 4621704 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74880-foto-08081-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74880-foto-08081-4-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081018. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74917 | La Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | Fou objecte d'obres de reconstrucció i restauració bastant recents. | Edifici format per dos cossos units, que constitueixen una planta en forma de creu, amb les cobertes a dues vessants. Un d'ells té planta baixa i pis i l'altre planta baixa i dos pisos superiors. L'accés, que es situa al cos d'alçada inferior, es produeix mitjançant una porta d'arc de mig punt. Les obertures de la planta baixa són d'arc de mig punt i les dels pisos superiors són de forma rectangular. Durant molts anys va romandre abandonada i en estat ruïnós fins que va ser reconstruïda per a serveis tècnics de l'Hotel de Santa Fe. | 08081-41 | Santa Fe | La Fabriqueta proporcionava electricitat a l'Hotel de Santa Fe i també a la serradora de Passavets. | 41.7705100,2.4680400 | 455786 | 4624433 | 1915 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74917-foto-08081-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74917-foto-08081-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081133.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 225. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 74942 | Congesta del Sot de la Teula I o Poua de la Casa Partida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-i-o-poua-de-la-casa-partida | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XIX | reomplerta de sediments | La congesta del Sot de la Teula, situada en el turonet del darrera de la Casa Partida, a 1.135 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de planta ovoïdal i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda nord, es troba reforçada per un talús, fet amb la terra compactada procedent de l'excavació del seu interior. Les seves mides són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. | 08081-66 | Santa Fe | 41.7764800,2.4677500 | 455766 | 4625096 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081186.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 233.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 75. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75037 | Esqueis de Santa Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueis-de-santa-helena | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els esqueis de Santa Helena formen un paisatge condicionat pel fort pendent, on destaquen de les formes del seu relleu, amb nombrosos monòlits, cingles i pedregars. La duresa del rocam intrusiu de gra fi, molt resistent a l'erosió, configura un escenari únic al Montseny. A les roques granítiques es constitueixen plenament diverses comunitats rupícoles, com Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale i Antirrhinum asariana, entre d'altres. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Turó de Morou - Santa Helena. | 08081-161 | Santa Helena | Sobre aquest indret, situat al final de les crestes que per Montllobar, el Turó Gros i Puig Sesolles, podria situar-se l'antic castell de Miravall, que juntament amb el castell de les Agudes, eren el centre històric primitiu dels vessants meridionals del Montseny. No es conserven vestigis visibles d'aquesta històrica fortalesa. | 41.7556100,2.4678800 | 455763 | 4622779 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75089 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-9 | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 133. - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. | XX | Les recents pluges han fet esllavissar les terres del voltant de la font deixant-la gairebé soterrada | La font de la Teula és una de les més populars i concorregudes del Montseny. Es tracta d'un petit forat amb una teula per on raja l'aigua cap a una pedrís, i es troba amagada i una mica soterrada al marge situat sota el camí on neix el torrent de Riells. Antigament es trobava a la part de dalt del camí i, quan es va eixamplar el mateix, la font va haver de ser traslladada a l'altre costat de la pista, ben bé a sota, al seu emplaçament actual. | 08081-213 | Santa Fe | 41.7777000,2.4671200 | 455715 | 4625232 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75089-foto-08081-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081212. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75061 | Faig del Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-ramis | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que creix junt a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe, en el punt quilomètric 19,5. Destaca per les impressionants dimensions de la seva capçada. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran faig mesurava en aquells moments 30 m d'alçada, 3,61 m de volt de canó i la capçada presentava un diàmetre màxim de 27 m, fet que la situava com la més ampla del Montseny entre les oficialment mesurades. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat d'aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-185 | Santa Fe | 41.7652000,2.4668000 | 455680 | 4623845 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 74995 | L'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanyol-0 | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | l'estructura es troba força malmesa i colgada pels materials que arrossega la riera | Petit embassament construït a la riera de Santa Fe, conca del riu Tordera, molt pròxim al pantà. Es troba en procés de curullament. La resclosa s'utilitzava tant per a controlar el pas de l'aigua del torrent a l'embassament, com per a desviar l'aigua, mitjançant un tub circular, fins a la Fabriqueta. Les seves mides aproximades són 25 m de llargada i 3 m d'alçada. Actualment la seva estructura és força malmesa i colgada pels materials que arrossega la riera. | 08081-119 | Santa Fe | A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un ric editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe, les obres del qual van començar l'any 1910. Per tal d'abastir d'electricitat a l'hotel va fer construir una petita presa, l'Estanyol. Aviat va ser insuficient i l'any 1920 es van iniciar les obres de construcció de l'embassament de Santa Fe, sota la direcció de l'arquitecte Pere Domènech i Pou, que van finalitzar l'any 1935. | 41.7729200,2.4666900 | 455676 | 4624702 | 1910 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74995-foto-08081-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74995-foto-08081-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081213.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 255. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 74916 | La Casa Partida o Torre Morell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-partida-o-torre-morell | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | Edifici de quatre pisos i golfes, amb coberta a una sola vessant, i façanes de mamposteria de pedra granítica acarada. Fou construït entre els anys 1910 i 1920, i el seu curiós aspecte és el resultat del projecte de construcció de dues cases adossades, de les que finalment només s'arribà a aixecar aquesta. Tot i així, sí que es construïren els fonaments i els murs baixos de les dues. | 08081-40 | Santa Fe | 41.7757500,2.4665000 | 455662 | 4625016 | 1910-20 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74916-foto-08081-40-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Sí, Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081105. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75049 | Vall de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-santa-fe | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | La vall de Santa Fe ocupa una àrea d'uns tres quilòmetres de llargada on es distingeix tan sols una única unitat paisatgística. Està formada per diferents plans, com el de Santa Fe o el de Mulladius, el dels Ginebrons i el de l'Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, anomenada un tram més avall riera de Gualba. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà. Aquesta unitat paisatgística discorre per una vall amb pendents i desnivells no gaire pronunciats. La superfície forestal és molt densa, i dominada per la fageda. També hi viuen els grèvols, els lliris de neu i els narcisos. Al fons de la vall, on s'origina la riera de Gualba, creixen freixenedes, gatelledes i vernedes, que contrasten amb l'espessor dels faigs dels pendents del terreny. Cap al pla de l'Espinal i, enfilats a les Agudes, hi ha alguns avetars. Des de la presa es pot contemplar un significatiu contrast cromàtic, accentuat durant els mesos de tardor, quan apareixen les tonalitats marronoses de les fulles dels faigs. La bellesa de la vall de Santa Fe la converteixen en un indret de constant atracció turística. | 08081-173 | Santa Fe | 41.7720300,2.4663300 | 455645 | 4624603 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 74885 | Can Dolça de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dolca-de-fogars | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia formada per un conjunt de diversos cossos situats a diferents nivells, que s'adapten al desnivell del terreny. Els murs de són de paredat comú, amb pedres cantoneres. El cos principal és de planta rectangular, format per planta baixa i pis superior. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb ràfec de fusta. La porta d'accés, a la façana principal, és d'arc rebaixat, i conté una inscripció: '1854'. Les finestres, disposades regularment, són quadrades i emmarcades amb carreus de granit. A l'esquerra del cos principal s'hi adossa un cos annex amb coberta a una sola vessant. En destaquen les finestres quadrades amb llinda de fusta, situada sota arc de descàrrega de pedra, i lleixa de llicorella. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat recentment restaurada. | 08081-9 | Sot de can Dolça | 41.7443600,2.4664700 | 455638 | 4621531 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74885-foto-08081-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74885-foto-08081-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081037. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75051 | Avellaners del sot de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-del-sot-de-la-nuvia | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 77-123. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Els avellaners del sot de la Núvia es troben a tocar de la carretera BV-5114, a l'alçada del Sot de la Núvia, entre el PK 19 i el 20. En destaquen diversos exemplars força desenvolupats de característiques similars. l'avellaner (Corylus avellana) és un arbre caducifoli que viu a l'hemisferi nord en climes temperats. Les seves fulles són arrodonides, simples i serrades. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, Els fruits de 1-2 cm de diàmetre, es troben de forma parcial dins d'un involucre. L'avellaner representa una important font de recursos alimentaris especialment per als mamífers rosegadors, com l'esquirol (Sciurus vulgaris), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i la rata cellarda (Elyomis quercinus). | 08081-175 | Sot de la Núvia | Els aprofitaments dels avellaners al Montseny han estat diversos. Les avellanes sempre han tingut un gran valor com a fruits secs pel seu elevat contingut en olis i eren recomanades a les persones amb la tensió arterial baixa. A partir dels mil metres, on la canya no hi creix, l'avellaner s'ha usat per asprar les mongeteres, tomaqueres, etc. Les seves branques flexibles eren utilitzades en cistelleria i de la seva fusta se'n feien algunes eines de camp de mànecs llargs que no calia que fossin gaire resistents, com les forques, els rampins o els arpiots. També ha estat utilitzat per a la fabricació de bastons. BRONCANO (2006: 123) | 41.7650200,2.4661200 | 455623 | 4623825 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75051-foto-08081-175-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 74891 | Can Lleonart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleonart-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) 'Santa Fe del Montseny'. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XX | Edifici de planta rectangular amb una galeria adossada a la banda sud-est. La coberta és a dues vessants, amb ràfec de mitja volada. Les façanes són arrebossades i estucades, amb sòcol d'obra, i reguixos que simulen pedres cantoneres a les cantonades. Les finestres són rectangulars amb faixes d'obra. La part central de la galeria té una coberta a dues aigües sobre arc apuntat, i coberta a una vessant als costats, sobre quatre arcs de mig punt. Aquest conjunt queda tancat amb balustrada enfondida. Al soterrani hi ha tres finestres d'arc rebaixat. L'edifici és envoltat per un gran jardí tancat amb mur de paredat comú i reixa. | 08081-15 | Santa Fe | 41.7753200,2.4659500 | 455616 | 4624969 | 1900 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74891-foto-08081-15-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081051. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74915 | La Barraca de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-de-santa-fe | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Edifici de planta rectangular, d'un sol pis, que s'adapta al desnivell del terreny. Està format per un cos central, amb coberta a dues vessants, i dos cossos adossats a banda i banda, amb coberta a una aigua. La façana principal presenta una porta amb llinda de fusta i brancals de pedra, i als dos costats hi ha una petita finestra quadrada amb llinda de fusta i brancals de pedra. A l'esquerra, entre el cos central i el lateral destaca un petit contrafort. Davant del cos adossat a la banda nord, hi ha una era de petites dimensions, tancada per un petit muret de pedra. | 08081-39 | Vall de Santa Fe | 41.7676500,2.4659900 | 455614 | 4624117 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74915-foto-08081-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74915-foto-08081-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081130. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75042 | Riera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera. | 08081-166 | Santa Fe del Montseny | 41.7740400,2.4657900 | 455602 | 4624827 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 74914 | Hotel de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-de-santa-fe | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. -PLADEVALL I FONT, A. (1990) “Santa Fe del Montseny”. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XX | Edifici de planta en forma de 'L', format per dos cossos rectangulars units. Per la part posterior es troba adossat a la capella de Santa Fe, però romanen totalment independent entre ells. El parament de les façanes és de paredat concertat, amb carreus de granit de color gris i rosa. La part més antiga, adossada a la capella, és de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, i amb volums afegits que alternen una planta coberta amb terrassa o dues plantes amb coberta a dues vessants. Els primers presenten obertures grans d'arc rebaixat, i a les terrasses, baranes de murs volats sobre mènsules i gàrgoles. Els volums afegits de dues plantes també exhibeixen gàrgoles. Les obertures són petites, amb llinda recolzada sobre mènsules. La part central del frontispici presenta un arc cec de mig punt. L'accés a l'interior de l'edifici es produeix mitjançant una escala graonada i un porxo, que es situa al punt on s'articulen el cos més antic amb el més modern. La part més moderna, corresponent a la segona fase de les obres, és de planta rectangular, pràcticament plana, amb quatre tramades separades per falsos contraforts, tres d'elles amb la mateixa amplada i una d'elles, més llarga que les altres. Les finestres del primer pis són petites, amb llinda recolzada sobre mènsules, i les altres són obertures amb arc rebaixat. L'edificació presenta mansardes a l'alçada de les cobertes. Al tester situat a la banda sud-oest hi ha dues torres adossades de planta quadrada amb coberta a tres aigües, i al tester de la banda sud-est, una torre esvelta de planta circular amb gàrgoles. Pròxim a aquesta torre, hi ha un finestral d'arc apuntat sobre dues finestres amb arcs carpanells. | 08081-38 | Vall de Santa Fe | L'Hotel de Santa Fe fou erigit entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, un ric editor barceloní, a l'arquitecte Pere Domènech i Pou. Per tal d'abastir-lo d'electricitat es va construir una petita presa, l'Estanyol, que poc temps després va resultar insuficient i l'any 1920 es van iniciar les obres de construcció de l'embassament de Santa Fe, que van finalitzar l'any 1935. Tanmateix, es van iniciar les obres de construcció d'una nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena, i es va fer pujar la línia telefònica. d'aquesta forma es va produir la transformació del paisatge i de les formes tradicionals de vida local de la vall de Santa Fe. | 41.7737800,2.4649300 | 455530 | 4624798 | 1912-16 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74914-foto-08081-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74914-foto-08081-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74914-foto-08081-38-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pere Domènech i Pou, arquitecte. | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081127 | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 74926 | Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p.86-87. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) 'Santa Fe del Montseny'. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XVI-XVIII | l'estructura s'està degradant degut a la manca d'un manteniment acurat | Edifici religiós d'una sola nau amb capella lateral i cor, amb campanar d'espadanya d'un sol buit, lleugerament descentrat respecte de la porta. Segons la documentació antiga, és un edifici d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual és fruit de les reformes posteriors: l'any 1577, fou ampliada, l'any 1701, fou restaurada, i l'any 1914, es construí l'hotel de Santa Fe, que s'adossà a l'antiga església. A la façana hi ha un campanar d'espadanya, dues finestres rectangulars, una finestreta d'arc rodó, i la portalada revestida amb una gran llinda plana. Sota el campanar hi ha restes d'un rellotge de sol. Sobre el portal d'entrada hi ha un emblema religiós esculpit a una pedra rodona, on hi figura un animal amb una creu, que podria correspondre a una antiga clau de volta amortitzada en alguna de les reformes posteriors. Sobre la llinda hi ha la data de 1201, que fou gravada entorn l'any 1914 pel picapedrer que va restaurar la façana durant les obres de construcció de l'Hotel i, tot i que es probable que l'any 1201 existís una capella dedicada a Santa Fe, no es correspon amb l'edifici actual. | 08081-50 | Vall de Santa Fe | Es desconeix l'origen de l'ermita de Santa Fe, però les primeres notícies escrites corresponen a l'any 1231, quan Pere de Santaeugènia, castlà del castell de les Agudes, li va llegar un sester de blat. (Arx. Hist. Ciutat de Barcelona - Docs. R. De Vilanova. Rosselló. Família Santa Eugènia-Heures). L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. A la dreta de l'ermita de Santa Fe, entre els anys 1912 i 1914, s'hi va construir l'Hotel, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura (1881-1962). | 41.7738800,2.4648600 | 455524 | 4624809 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74926-foto-08081-50-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081167. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 74912 | El Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ramis | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. -PLADEVALL I FONT, A. (1990) “Santa Fe del Montseny”. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XVII-XX | Edifici de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes, i coberta a quatre aigües amb la zona central aixecada i ràfec format per cabirons de fusta i peces ceràmiques. Les façanes són de paredat comú sense arrebossar, amb pedres cantoneres de granit encintades. La façana principal, que s'orienta cap al nord-est, presenta dues portes amb llinda i brancals de granit, i diverses obertures emmarcades també amb granit. A les golfes hi ha dues finestres geminades d'arc de mig punt, pilar i brancals de totxo. Fou construïda cap a finals del segle XVII, tot i que el seu aspecte actual correspon a una restauració relativament recent que va modificar la disposició i el tamany de les obertures, així com el ràfec del sostre. | 08081-36 | Santa Fe | 41.7707100,2.4647000 | 455509 | 4624457 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74912-foto-08081-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74912-foto-08081-36-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081078. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75067 | Roureda del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-macaners | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 114-116. | Es tracta d'una roureda formada per exemplars de roure de fulla gran (Quercus petraea), considerada com una de les més belles del massís. És una espècie singular al Montseny ja que en aquest àrea presenta un dels límits de distribució meridional a Catalunya, representant la transició entre el paisatge mediterrani cap a la fageda de corologia centreeuropea. Diversos roures presenten mides considerables. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), l'exemplar més destacat fa 22,5 m d'alçada, 2,8 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Presenta un nombre elevat d'agalles a les seves fulles, provocades per dípters que ponen els ous a les fulles provocant com a reacció el creixement dels teixits foliars al seu voltant. Hi ha una gran diversitat florística associada a la roureda, com el marcòlic (Lilium martagon), el segell de Salomó (Poligonatum odoratum) o l'orquídia tancada (Dactylorhiza maculata). | 08081-191 | Maçaners | 41.7835100,2.4642000 | 455476 | 4625879 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75046 | El Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macaners | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven | Es tracta dels vestigis d'una masia, de planta rectangular, amb murs fets de pedra lligada amb morter de calç. l'estructura conservada permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. No roman cap vestigi de la coberta ni del possible pis superior. El seu estat de conservació és dolent, atès que es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. | 08081-170 | Vall de Santa Fe | 41.7848400,2.4639600 | 455457 | 4626027 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081164. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74907 | Mas d'Horta o Can Villena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dhorta-o-can-villena | XV-XVIII | Can Villena és una antiga masia situada a El Pertegàs. És una edificació de planta irregular, amb ampliació lateral, formada per planta i pis, i les cobertes tenen diferents graus de pendent. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i arrebossat a sobre. En destaquen les dos finestres gòtiques de la façana principal. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. | 08081-31 | Pertegàs | 41.7130900,2.4641700 | 455425 | 4618060 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75050 | Font del Cirerer o de Can Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cirerer-o-de-can-ramis | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 2Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs situats a banda i banda de la font. A les seves proximitats hi ha diversos cireres, dels que rep el nom. Es tracta d'una de les fonts més visitades del Montseny gràcies a la seva situació vora la carretera i pròxima a un dels indrets més populars del parc, el pantà de Santa Fe. En realitat és un sobreeixidor de la conducció que porta l'aigua a can Fèlix i a can Ramis. | 08081-174 | Santa Fe | 41.7702300,2.4634400 | 455404 | 4624405 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081220. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75069 | Sequoies de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoies-de-can-casades | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 102-104. | Es tracta de tres magnífics exemplars de sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum (Lindley)) situats al jardí de can Casades. En aquest ampli jardí, les sequoies es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades, com diversos cedres i un gran avet del país. Segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), les mides de les sequoies són uns 40,5 m d'alçada, 6,14 m de perímetre i uns 12,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-193 | Can Casades | Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. Les sequoies de can Casades van ser plantades l'any 1900, per ornamentar el jardí de la primera casa de segona residència a la vall de santa Fe. N'hi havia hagut quatre, però un llamp va destruir un dels exemplars. | 41.7734200,2.4634200 | 455404 | 4624759 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-3.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75013 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda-1 | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 134. | XX | l'estructura de la font es troba força malmesa | La font de la Roureda es troba al peu de la roureda del Maçaners i és una de les més abundoses de la vall de Santa Fe. Va ser construïda a la dècada dels anys 60 del segle passat per Emili Garolera, propietari de la finca, canalitzant l'aigua de la deu del sot que s'escolava entre els castanyers i reconduint-la cap a la font. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter. | 08081-137 | El Maçaners | 41.7834700,2.4632600 | 455398 | 4625875 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081210. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75052 | Avet de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-casades | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avet de can Casades, a Santa Fe, es troba situat a prop de les sequoies. A l'ampli jardí de can Casades, a més de l'avet, en destaquen els tres magnífics exemplars de sequoies gegants que es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, com són diferents cedres i l'avet. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran avet del país mesurava en aquells moments aproximadament 4 m de volt de canó i 35 m d'alçada. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-176 | Santa Fe | 41.7734400,2.4629100 | 455362 | 4624761 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75052-foto-08081-176-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 74882 | Can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casades-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) “Santa Fe del Montseny”. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XX | Edifici de planta rectangular, format per dos pisos, amb coberta a dues vessants i ràfec de petita volada fet amb cabirons de fusta i rajoles. La façana principal presenta una portalada d'arc de mig punt. A tocar de la porta d'accés hi ha un cos annex de planta quadrada i de la mateixa alçada que el cos principal, amb coberta piramidal. Va ser construït l'any 1900 com la primera casa de segona residència de la vall de Santa Fe. L'any 1987 va ser objecte d'una restauració i reforma integral i se li afegí el cos annex per als serveis sanitaris. L'edifici presenta un ampli jardí on destaquen tres magnífics exemplars de sequoies gegants, envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, cóm són diferents cedres i un gran avet del país. | 08081-6 | Vall de Santa Fe | La casa va ser construïda a principis segle XX com a segona residència de la Comtessa de la vall de Canet, i l'any 1987, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, va ser restaurada i reformada completament. La seva construcció es relaciona al desenvolupament que la vall de Santa Fe va tenir en aquests moments. L'any 1906 Ramon Muntaner va comprar la Vall per a poder edificar un hotel a tocar de l'ermita i va haver d'obrir la nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena. La nova carretera va possibilitar la intensificació de l'explotació forestal de la zona amb la instal·lació de la serradora de Passavets. Ramon Muntaner també va haver de construir el pantà per obtenir energia elèctrica i va fer pujar la línia telefònica. d'aquesta forma es va produir la transformació del paisatge i de les formes tradicionals de vida local de la vall de Santa Fe. | 41.7735900,2.4629000 | 455361 | 4624778 | 1900 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74882-foto-08081-6-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081027. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 75003 | Aplec de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-fe | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | La festa major de Santa Fe es celebra el primer cap de setmana d'agost. Consisteix en un sopar popular a can Casades, seguit de diverses activitats festives (balls, espectacles, jocs, etc) al voltant d'una temàtica que canvia cada any, entorn la qual giren les diferents activitats. Antigament, la festa consistia en un aplec, que es celebrava el primer diumenge del mes d'agost. Els habitants dels pobles veïns de la vall s'aplegaven al Pla de les Pletes, a tocar de l'ermita de Santa Fe, on es menjaven costelles amb pa, ametlles i avellanes torrades, i es feien balls al so del flabiol i del tamborí. Es va deixar de celebrar durant diverses dècades, degut al progressiu despoblament de les masies de la zona i la incorporació dels diferents veïnatges i nuclis poblacionals a les festes majors dels respectius municipis. L'any 1994 es va reprendre la seva celebració, promoguda per l'Àrea d'Espais Naturals dins el programa 'Viu el parc' i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Fogars de Montclús. L'any 2010 la festa va ser anul·lada. | 08081-127 | Santa Fe | 41.7735900,2.4629000 | 455361 | 4624778 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75003-foto-08081-127-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 22. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74957 | Barraca d'artigaires o corral d'en Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-o-corral-den-pla | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta originària | Barraca de planta quadrada d'uns 3 m de llarg per 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. La seva alçada oscil·la entre el metre i metre i mig. No conserva la coberta originària, que podia ser de fusta o de lloses; l'actual és d'uralita. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es relacionen amb les tasques de desartigar els camps i fer crema de rostolls i d'altres maleses per tal de crear noves zones de pastura per al bestiar. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-81 | Coll de Santa Helena | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7578700,2.4625300 | 455320 | 4623033 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081163 | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75058 | Fageda de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-de-santa-fe | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 93-95. | La fageda de Santa Fe pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides en diversos indrets, com Passavets, el pla del Campament, el pla de Mulladius o el pla dels Ginebrons. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El nombre d'espècies animals que hi habiten és reduït i especialitzat. Dels mamífers en destaquen el talp (Talpa europaea) i la rata esquirolera (Glis glis); dels ocells, la mallerenga d'aigua (Parus palustris), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i, dels que hi arriben per a passar l'hivern, el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També hi viuen amfibis com la granota roja (Rana temporaria) o la salamandra (Salamandra salamandra). | 08081-182 | Santa Fe | L'explotació forestal de la fageda de Santa Fe va estar condicionada per la disponibilitat de transport a la zona, que tradicionalment es realitzava amb matxos de bast. La llenya de faig, per tal de reduir-ne el pes i facilitar-ne així el seu transport, era principalment convertida en carbó. A principis del segle XX, es va construir la nova carretera, que va permetre el transport amb carros. | 41.7761100,2.4622100 | 455306 | 4625058 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75058-foto-08081-182-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 74980 | Font del Frare o del Pare Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-o-del-pare-miquel | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La font del Frare o del Pare Miquel es troba al peu de la riera de Santa Fe, a uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau i al capdavall del sot del Maldeventre. La font és emmarcada per un mur de pedres lligades amb morter de calç. L'aigua, que raja de forma continua, cau a una petita pica de pedra. A banda i banda del mur s'adossen bancs fets també de pedra i morter. Al costat dret, tocant al banc, hi ha una petita escala feta amb els mateixos materials, i a l'altra banda dos bancs més de pedra, el primer de característiques similars als anteriors, i el segon amb un coronament fet amb petites pedretes. | 08081-104 | A uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau. | A principis del segle XX, Joan Espanyol i Salvat, procurador dels comtes de la vall de Canet, propietaris de gran part de la vall, va dur a terme obres per tal de condicionar la font amb taules i un llarg pedrís. | 41.7748700,2.4603000 | 455146 | 4624922 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081211. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 74931 | El Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camps-0 | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Es troba actualment enrunada i coberta per la vegetació | Conjunt patrimonial format per la masia, els camps de conreu i els elements arquitectònics adjacents de l'economia, com la serradora i el pou de neu. La masia, que es troba actualment enrunada i coberta per la vegetació, és de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç i arrebossats. No resten dempeus ni la coberta ni el pis superior. La serradora petita de Santa Fe o dels Camps, situada a les proximitats de la masia, és actualment un cobert enrunat, de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç que no conserva la coberta. La maquinària de la serradora es troba dipositada a Arbúcies. El seu estat de conservació és dolent, atès que la casa i el cobert es troben enrunats i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. El conjunt gaudeix de la protecció d'element d'alt interès patrimonial del Pla Especial de Protecció del medi natural i del Paisatge del Parc del Montseny, com a exemple d'explotació agrícola tradicional i d'aprofitament de recursos naturals de la vall de Santa Fe. | 08081-55 | Vall de Santa Fe | La serradora va iniciar la seva activitat durant l'any 1915 i va estar en funcionament fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan els republicans es van endur la maquinària, que es troba dipositada actualment a Arbúcies. | 41.7732200,2.4599200 | 455113 | 4624739 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74931-foto-08081-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74931-foto-08081-55-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny: 08081112. | 94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 74950 | Font del Profit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-profit | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La Font del Profit es troba al coll de Santa Helena, envoltada de freixes i castanyers. A l'aparcament de les antenes (repetidors de televisió) surt un caminet senyalitzat que duu, en uns deu minuts, a la Font del Profit. És una font arranjada i amb un petit cabal, emmarcada en un mur fet de carreus de granit d'ull de serp lligats amb morter, i dos petits murs adossats a banda i banda, també de carreus, que delimiten un petit esplai de planta quadrada al mig. | 08081-74 | Coll de Santa Helena | 41.7533500,2.4597500 | 455085 | 4622533 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74950-foto-08081-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74950-foto-08081-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74950-foto-08081-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081214. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 74888 | Can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-1 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú sense arrebossar. En destaca la façana principal, amb el seu portal amb brancals de pedra i arrancament d'arc coronat amb llinda plana de fusta, emmarcada entre dos grans contraforts de pedra. Les finestres són carrades, una d'elles amb brancals de pedra amb arrencament d'arc coronat. Al davant de la façana principal hi ha l'era, de forma circular i feta de rajols. | 08081-12 | El Pertegàs | 41.7132500,2.4596700 | 455051 | 4618081 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74888-foto-08081-12-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 931. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75062 | Faig Gros del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-macaners | -BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.111-113. -VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc | Exemplar de faig (Fagus deodara) situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada en les seves branques superiors, la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. | 08081-186 | El Convent | 41.7840900,2.4573600 | 454908 | 4625947 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75062-foto-08081-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 74975 | Molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'un molí situat al davant de la Farga de Mosqueroles. Es tracta d'una estructura formada per dos cossos, el molí pròpiament dit i una casa adossada. L'edifici del molí és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha dos portals amb llinda i brancals de pedra, una d'elles amb la inscripció '1692'. A tocar d'una de les portes es conserva una mola. Al mig dels portals hi ha un passadís cobert i bastant llarg que duu al carcabà, que és cobert amb arc de rajol de mig punt ultrapassat. A l'interior del passadís hi ha quatre obertures, dos a banda i banda. | 08081-99 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7122600,2.4578400 | 454898 | 4617972 | 1692 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 244. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 74933 | Castell d'en Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-den-mateu | AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XX | Conjunt edificat d'arquitectura eclèctica, situat al Pertegàs, pròxim al Rifer, i envoltat per camps de conreu. Es tracta d'un conjunt fortificat format per diversos cossos afegits, de plantes i tamanys diversos que tanquen un espai destinat al jardí de la casa. En destaquen els merlets, els remats dentellats i les obertures neogòtiques, característiques de l'estil eclèctic. Fou construït l'any 1900 i la finca controlava set masoveries dels entorns. | 08081-57 | El Pertegàs | 41.7135600,2.4577400 | 454890 | 4618116 | 1900 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/