Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75028 | La Dona Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-morta | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Segons la llegenda, a prop de la masia de Vimeners, a Riells i Viabrea, hi vivia una bruixa. Un dia, l'avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d'or. Des d'aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta. | 08081-152 | Santa Fe | 41.7791300,2.4703100 | 455981 | 4625389 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75029 | El Deumal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-deumal | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XIII-XX | Masia formada per diversos cossos annexos, com a resultat de les diferents reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps. El cos principal és de planta rectangular, format per planta baixa pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color groc. Les finestres són senzilles i de disposició bastant regular. Els orígens de la masia es remunten al segle XIII, tot i que l'aspecte actual correspon a les reformes posteriors. | 08081-153 | El Deumal | 41.7599000,2.4037900 | 450438 | 4623291 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75029-foto-08081-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75029-foto-08081-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081113. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75030 | La Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-por | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició oral, quan venia la por a una casa on hi havia un malalt, aquest es moria. No se sabia ben bé què era, només que quan apareixia es produïa aquest catastròfic final. A la casa de Fontdecorts van posar una creu a la xemeneia per impedir que hi entrés la Por. | 08081-154 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75031 | L'Abraçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. | XX | L'Abraçada és un fenomen botànic format per un avet i un faig entortolligats, que presenten tots dos un creixement harmònic. Ha estat l'origen d'una recent llegenda, molt popular entre els visitants del Parc del Montseny, creada per la desapareguda naturalista i monitora del parc, Angelina Pacheco. Segons la mateixa, no hi ha cap història d'amor impossible; tot es pot fer realitat, com l'amor d'una parella d'enamorats de Sant Celoni als que els seus pares els havien prohibit veure's i que finalment es van unir, igual que l'avet i el faig. L'Abraçada s'ha convertit en un símbol de l'amor impossible. | 08081-155 | Passavets | 41.7788200,2.4476000 | 454093 | 4625367 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75032 | Nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nens-trencats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Antiga creença actualment no vigent | Segons la tradició, per tal de curar un nen 'trencat', és a dir amb una hèrnia, calia anar a la roureda de Figueroles, a les 12 de la nit de Sant Joan. S'obria un roure i dos persones passaven al nen nou cops pel roure tot dient 'trencat te'l dono' i l'altre responia 'trencat te'l prenc'. Després enverinaven el roure i la criatura es curava. | 08081-156 | Figueroles | 41.7681300,2.4755500 | 456409 | 4624165 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75033 | El ball dels collidors de castanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-dels-collidors-de-castanyes | - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. | Al volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, es troba la transcripció musical del mestre Joan Tomàs i Parés del 'Ball dels collidors de castanyes de la Costa de Montseny', que havia estat recollida pel mossèn Frederic Martí i Albanell, rector de dita parròquia. Es tracta d'una dansa especial i pròpia únicament de la castanyada al poble de La Costa del Montseny. L'any 2007 el mestre de dansa catalana i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana, recuperà dit ball essent ballat en la Festa de la Costanyada. | 08081-157 | La Costa del Montseny | Joan Amades i Gelats (1890-1959): Fou un destacat etnòleg i folklorista, de formació autodidacta, que desplegà una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. Treballà com a conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc) i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les cent millors cançons populars (1949), Les diades populars catalanes (1932-49), Les cent millors rondalles populars (1953), Refranyer català comentat (1951) i les voluminoses obres Costumari Català (1950-56) i Folklore de Catalunya, en tres volums: Rondallística, Cançoner i Costums i creences. Joan Tomàs i Parés (1896-1967): Fou músic i folklorista, que treballà com a sots-director de l'Orfeó Català. És autor d'una destacada producció coral i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes. Va dur a terme una important tasca de recerca de cançons i melodies del folklore català, i la seva tasca és tan gran que se'l pot considerar com el més gran recol·lector de melodies populars de Catalunya. Joan Amades i Joan Tomàs van col·laborar molt estretament: el mestre Tomàs va estudiar i revisar la part musical de les obres de Joan Amades Folklore de Catalunya (Volum II, Cançoner), i el Costumari Català. Joan Serra i Vilamitjana És ballarí, coreògraf i investigador d'ampli coneixement en la dansa tradicional. És professor del Departament d'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Ciències de l'educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Coreògraf, Mestre de Dansa i Director de l'Escola de Dansa i del Cos de Ball de l'Esbart Sant Cugat, i director de l'Aula de Dansa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut, entre d'altres, el premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya 1991 per la coreografia 'Les XV Cançons i Danses de F.Mompou' i el Premi a la millor Direcció en el Theatre Festival TIATF 1992 a Toyama (Japó). | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75034 | Cingles de Bovilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-bovilar | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els Cingles de Bovilar tenen un interessant relleu rocós, on destaca la flora i la fauna rupícola. Són un penya-segats espectaculars que separen el massís del Matagalls i el del Turó de l'Home. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Matagalls - Sant Marçal. En aquest punt s'uneix a la conca de la Tordera, el riu Riudeteix, que constitueix el sistema hídric de major interès biogeogràfic del vessant sud del massís del Matagalls. Es documenta la presència de Prunus lusitanica, llorer bord, espècie d'interès comunitari i especialment protegida en l'àmbit del Montseny, a més d'altres comunitats específicament protegides com ara les vernedes o les teixedes. d'altra banda, la cloenda de l'activitat extractiva dels esqueis de Bovilar permet l'aflorament i conservació d'elements d'especial interès geològic. | 08081-158 | cingles de Bovilar | 41.7835300,2.4069000 | 450715 | 4625912 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75035 | La Penitenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-penitenta | BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor. p-18-19. | XIX | La cova de la Penitenta, situada a la zona de la Costeu, són en realitat uns grans blocs de granit disposats de manera que configuren un aixopluc relativament important. És en aquest espai on es forja un dels mites misteriosos del Montseny: la Penitenta. Segons la llegenda, la Penitenta era una bella i refinada jove, que va viure a la muntanya entre els anys 1834 i 1840 fent penitència. Va llogar una casa a Palautordera i va contractar dues minyones; però no s'hi estava mai, ja que gairebé sempre es trobava a la cova. Es feia anomenar Bernadeta Flores, era molt discreta i parlava català barrejat amb paraules castellanes i franceses. Segons l'ermità de Santa Fe, la jove duia sempre el mateix vestit de seda, i li penjava de la cintura un sarronet amb un petit crani d'infant, que sovint acaronava i besava. Un dia va venir a buscar-la un home d'aspecte aristocràtic i, com no la va trobar, li va deixar un missatge gravat al tronc d'un faig que hi havia al costat de la cova. Quan va arribar la Penitenta i va llegir el missatge, va fet tallar i cremar l'arbre. Temps després, un cop acabada la penitència de set anys, la jove va marxar. Segons la llegenda, la Penitenta podria ser la lady anglesa que cita l'escriptor francès Alphonse de Lamartine a la seva obra Voyage en Orient (1835). També es diu que podria ser una descendent del mariscal Stanhope, alt militar anglès defensor de la caiguda de Barcelona, que havia estat amant del rei d'Anglatera, amb qui havia tingut un fill no reconegut que havia mort. La mare no es va separar del crani del seu fill, fet pel qual sembla que havia fet la dura penitència. | 08081-159 | Portell de la Vella | 41.7612700,2.4726000 | 456159 | 4623405 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75036 | Sot de l'Infern, el Rifer o la riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-linfern-el-rifer-o-la-riera-de-ciuret | El Sot de l'Infern és un torrent que neix a 1.440 metres d'altitud, pròxim a Fontmartina, i que va canviant de nom segons els trams: més endavant rep el nom de riera de Ciuret, a les proximitats de Mosqueroles, passa a anomenar-se el Rifer, i finalment es coneix com a riera de Pertegàs, quan abandona el terme de Fogars de Montclús i entra al de Sant Esteve de Palautordera, a uns 200 m d'altitud sobre el nivell del mar. El torrent neix a un sot humit i ombrívol, que reuneix les condicions idònies per al desenvolupament del bosc de ribera, en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea), mentre falgueres i molses encatifen el sòl i les roques. | 08081-160 | Fogars de Montclús | 41.7627800,2.4361700 | 453132 | 4623592 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75036-foto-08081-160-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75037 | Esqueis de Santa Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueis-de-santa-helena | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els esqueis de Santa Helena formen un paisatge condicionat pel fort pendent, on destaquen de les formes del seu relleu, amb nombrosos monòlits, cingles i pedregars. La duresa del rocam intrusiu de gra fi, molt resistent a l'erosió, configura un escenari únic al Montseny. A les roques granítiques es constitueixen plenament diverses comunitats rupícoles, com Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale i Antirrhinum asariana, entre d'altres. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Turó de Morou - Santa Helena. | 08081-161 | Santa Helena | Sobre aquest indret, situat al final de les crestes que per Montllobar, el Turó Gros i Puig Sesolles, podria situar-se l'antic castell de Miravall, que juntament amb el castell de les Agudes, eren el centre històric primitiu dels vessants meridionals del Montseny. No es conserven vestigis visibles d'aquesta històrica fortalesa. | 41.7556100,2.4678800 | 455763 | 4622779 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75038 | La Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | La Tordera és un riu que neix al municipi de Montseny (Vallès Oriental), a la Font Bona, vora el coll de Sant Marçal, i desemboca al mar Mediterrani formant el delta de la Tordera, entre Blanes i Malgrat de Mar. Té una llargada de 61,5 km. És de règim exclusivament pluvial, i el cabal, sense reserves de neu, varia segons les pluges. El curs alt, que s'inicia aproximadament als 1.600 m d'alçada sobre el nivell del mar i es perllonga fins a Sant Celoni, es caracteritza pel seu modest cabal que transcorre per uns pendents bastant pronunciats, la llera estreta i bastant rocosa i unes aigües ràpides, ombrejades per un bosc de ribera en el que domina la verneda. El principal afluent per la dreta és la riera de Trentapasses o de Vilalba, amb les rieres de Vallgorguina i de Fuirosos. Els de l'esquerra són les rieres de Campins o de Pertegàs, de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda. | 08081-162 | La Tordera | El riu Tordera era ja conegut en època romana, tal com ho testifiquen alguns historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolomeu, malgrat que no coincideixen en el nom, essent potser el més emprat el de Flumen Tarnum. Durant l'època medieval es coneix com Tordaria o Torder. | 41.7399300,2.4071500 | 450702 | 4621071 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75038-foto-08081-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75038-foto-08081-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75039 | Empedrat de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/empedrat-de-morou | Paratge extraordinari, pròxim als esqueis de l'empedrat de Morou, que brinda una sensacional panoràmica de la vall de Santa Fe, del Turó de l'Home, de les Agudes, del turó de Morou, de la Serralada de Marina i de la depressió vallesana. d'altra banda, aquest indret permet observar la seqüència de descomposició del granit fins a la formació del sòl, i també les diferents fases vegetals d'aquest procés (líquens, molses, herbassars, landes i bosc). | 08081-163 | Turó de Morou | 41.7690700,2.4803900 | 456812 | 4624267 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75039-foto-08081-163-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 75040 | Les Agudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-agudes | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La muntanya de les Agudes, a 1.705 metres, es situa entre els municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Aquest àrea, que s'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes, conté un conjunt de paisatges d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on hi habiten diferents espècies de flora i fauna de característiques subalpines. El fort pendent d'aquesta àrea determina un mosaic d'ambients i comunitats amb un predomini de rocam, amb esqueis, cingles o pedregueres, fet pel qual la fageda s'hi desenvolupa amb dificultat i no constitueix un bosc dens ni alt; tan sols uns petits bosquets esclarissats. Dins d'aquest bosc creixen nombrosos exemplars de freixe, trèmol, grèvol, blada i roure de fulla gran. En destaca, la presència de teixos i de moixeres de guilla, espècies amb molt poca presència en el Montseny i de gran valor biogeogràfic. També es troben d'altres espècies rares, com ara la Saxifraga vayredana, la Saxifraga genesiana o l'Antirrhinum asarina. Als sectors obacs creixen les espècies de tendència subalpina, amb nombroses franges de megafòrbia al peu del rocam inclinat. Les característiques orogràfiques d'aquest indret fan de refugi natural de diverses espècies d'ocells nidificants, com l'àguila marcenca i l'aligot vesper. | 08081-164 | Les Agudes | 41.7893100,2.4439300 | 453796 | 4626533 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75041 | Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passavets | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa. | 08081-165 | Passavets | 41.7806300,2.4456200 | 453930 | 4625569 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75042 | Riera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera. | 08081-166 | Santa Fe del Montseny | 41.7740400,2.4657900 | 455602 | 4624827 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75043 | Roc Ramon o Roc d'en Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-ramon-o-roc-den-corbera | Aquest monòlit es troba a peu de la carretera BV-5114, a l'alçada del punt quilomètric 18,7 pocs metres abans del petit túnel, a la zona coneguda com la Costeu. Es tracta d'una espectacular agulla de pedra, que s'ha convertit en una de les icones que dóna la benvinguda al visitant a Santa Fe i marca l'inici del canvi de vegetació amb l'arribada del faig. Aquesta roca ha estat batejada amb diferent noms, però s'ha imposant el de Roc Ramon, en referència a l'impulsor de la construcció de la carretera que duu a Santa Fe. | 08081-167 | Santa Fe | Ramon Montaner i Vila, un ric editor barceloní, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfarràs de Sant Celoni l'any 1906, amb la intenció de construir un hotel de luxe al costat de l'ermita. Degut a la impossibilitat d'accedir a la vall amb mitjans de transport sense passar pel pas tradicional del coll de Santa Helena i, per tant, d'atreure visitants a l'hotel, Montaner va fer construir una carretera. Aquesta es va obrir a la zona de la Costeu, deixant al descobert monòlits com el Roc Ramon. | 41.7599100,2.4714700 | 456064 | 4623255 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75043-foto-08081-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75044 | Can Costa de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-de-fogars | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI | l'estructura es troba enrunada | Les restes d'aquesta casa es troben ubicades a les proximitats de Sant Cristòfol de Fogars. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, de dos pisos, amb diverses estances. La tècnica constructiva utilitzada es basa en grans carreus de pedra local, ben escairats, lligats amb argamassa i arrebossats. A la part superior del conjunt encara s'hi poden veure restes de l'embigat de fusta. Tot i que l'estructura està força coberta per la vegetació s'insinua un cos principal rectangular i alguna dependència annexa complementada per murs d'aterrassament i feixes de conreu que indicarien una certa pràctica agrícola de la zona. | 08081-168 | Sant Cristòfol de Fogars | 41.7331700,2.4512700 | 454366 | 4620297 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75044-foto-08081-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75044-foto-08081-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081032. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75045 | Font de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ridaura | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 137. | La font de Ridaura es troba pròxima a la masia homònima, a l'ombra d'un castanyer. És una font arranjada i amb un petit cabal, emmarcada en un petit mur fet de pedres lligades amb morter. | 08081-169 | Can Ridaura | 41.7474100,2.4744300 | 456302 | 4621866 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75045-foto-08081-169-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081215. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 75046 | El Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macaners | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven | Es tracta dels vestigis d'una masia, de planta rectangular, amb murs fets de pedra lligada amb morter de calç. l'estructura conservada permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. No roman cap vestigi de la coberta ni del possible pis superior. El seu estat de conservació és dolent, atès que es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. | 08081-170 | Vall de Santa Fe | 41.7848400,2.4639600 | 455457 | 4626027 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081164. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75047 | Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lhome | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar. Aquest cim que s'alça entre coll Sesbasses i coll Pregon, culmina una carena que té les Agudes (1.703 m) a un extrem i el turó Gros (1.651 m) a l'altre, i constitueix un submassís que s'uneix al del Matagalls a través del coll de Sant Marçal, on neix la Tordera, principal riu del Montseny i que l'envolta d'oest a est. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. La reserva s'estén pel turó Gros (1651 m), amb el millor estatge subalpí supraforestal del massís, el serrat de les Saleres, amb un bosc mixt de faigs i avets, i Passavets. El vessant superior del turó de l'Home és un paisatge d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on habiten espècies en flora i fauna de característiques subalpina, especialment en els sectors més obacs. En aquesta zona hi ha diversos pous de neu. A l'àrea culminant, de fort pendent, la fageda es desenvolupa amb dificultat, constituint un bosc poc dens on domina el paisatge de roca, esqueis, cingles i pedregars. El turó de l'Home és un dels llocs més emblemàtics del massís i un excepcional mirador que permet observar una panoràmica que abasta bona part de Catalunya, des del cap de Creus fins a les muntanyes de Prades i, fins i tot, si el dia és molt clar, la serra de Tramuntana de la illa de Mallorca. | 08081-171 | Turó de l'Home | El Montseny era anomenat pels romans Monte signus, ja que la seva alçada i la relativa proximitat al mar era utilitzada per orientar les embarcacions. | 41.7765300,2.4348500 | 453032 | 4625119 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75048 | Turó de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-morou | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de Morou és una muntanya que assoleix 1.307 metres d'alçada, situada entre els municipis de Riells i Viabrea, a la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental. El conjunt del seu paisatge es troba condicionat pel fort pendent en gairebé la totalitat de la seva extensió, amb nombrosos monòlits i pedregars amb grans blocs. La seva situació a un indret molt humit propiciat per les boires de convecció de la marinada i per les pluges dels vents de llevant, el converteixen en un refugi biològic d'espècies muntanes de caràcter atlàntic. Es tracta d'una fageda on es combinen espais amb bosc espès, amb d'altres més esclarissats. Dins la fageda creixen plantes com Anemone nemorosa, i d'altres com Oxalis acetosella, Potentilla montana, Luzula sylvatica, Prenanthes purpurea, Helleborus viridis i Daphne mezereum, espècies atlàntiques. El bosc és atapeït on predomina el faig, amb algun peu aïllat de grèvol, avellaners, falguera femella (Athyrium filix-femina) i falguera mascle (Dryopteris filix-mas). Entre els peus de faig viuen plantes de les landes, com la bruguerola, i als fondals on la fageda és esclarissada, creixen plantes característiques d'espais amb gran humitat, com el Vaccinium myrtillus, espècie subalpina. A l'espai de contacte entre la fageda i l'alzinar creix una formació mixta, amb alzines, moixeres, roures de fulla gran, freixes, grèvols, blades, trèmols i faigs, on destaca la presència d'arbusts com la bruguerola, el bruc boal, el ginebre i el ginestell. A les roques viuen les comunitats rupícoles, com la Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale, Antirrhinum asarina, Rubus idaeus i Amelanchier ovalis. | 08081-172 | Turó de Morou | 41.7720800,2.4804400 | 456818 | 4624601 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75049 | Vall de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-santa-fe | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | La vall de Santa Fe ocupa una àrea d'uns tres quilòmetres de llargada on es distingeix tan sols una única unitat paisatgística. Està formada per diferents plans, com el de Santa Fe o el de Mulladius, el dels Ginebrons i el de l'Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, anomenada un tram més avall riera de Gualba. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà. Aquesta unitat paisatgística discorre per una vall amb pendents i desnivells no gaire pronunciats. La superfície forestal és molt densa, i dominada per la fageda. També hi viuen els grèvols, els lliris de neu i els narcisos. Al fons de la vall, on s'origina la riera de Gualba, creixen freixenedes, gatelledes i vernedes, que contrasten amb l'espessor dels faigs dels pendents del terreny. Cap al pla de l'Espinal i, enfilats a les Agudes, hi ha alguns avetars. Des de la presa es pot contemplar un significatiu contrast cromàtic, accentuat durant els mesos de tardor, quan apareixen les tonalitats marronoses de les fulles dels faigs. La bellesa de la vall de Santa Fe la converteixen en un indret de constant atracció turística. | 08081-173 | Santa Fe | 41.7720300,2.4663300 | 455645 | 4624603 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75050 | Font del Cirerer o de Can Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cirerer-o-de-can-ramis | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 2Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs situats a banda i banda de la font. A les seves proximitats hi ha diversos cireres, dels que rep el nom. Es tracta d'una de les fonts més visitades del Montseny gràcies a la seva situació vora la carretera i pròxima a un dels indrets més populars del parc, el pantà de Santa Fe. En realitat és un sobreeixidor de la conducció que porta l'aigua a can Fèlix i a can Ramis. | 08081-174 | Santa Fe | 41.7702300,2.4634400 | 455404 | 4624405 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081220. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75051 | Avellaners del sot de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-del-sot-de-la-nuvia | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 77-123. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Els avellaners del sot de la Núvia es troben a tocar de la carretera BV-5114, a l'alçada del Sot de la Núvia, entre el PK 19 i el 20. En destaquen diversos exemplars força desenvolupats de característiques similars. l'avellaner (Corylus avellana) és un arbre caducifoli que viu a l'hemisferi nord en climes temperats. Les seves fulles són arrodonides, simples i serrades. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, Els fruits de 1-2 cm de diàmetre, es troben de forma parcial dins d'un involucre. L'avellaner representa una important font de recursos alimentaris especialment per als mamífers rosegadors, com l'esquirol (Sciurus vulgaris), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i la rata cellarda (Elyomis quercinus). | 08081-175 | Sot de la Núvia | Els aprofitaments dels avellaners al Montseny han estat diversos. Les avellanes sempre han tingut un gran valor com a fruits secs pel seu elevat contingut en olis i eren recomanades a les persones amb la tensió arterial baixa. A partir dels mil metres, on la canya no hi creix, l'avellaner s'ha usat per asprar les mongeteres, tomaqueres, etc. Les seves branques flexibles eren utilitzades en cistelleria i de la seva fusta se'n feien algunes eines de camp de mànecs llargs que no calia que fossin gaire resistents, com les forques, els rampins o els arpiots. També ha estat utilitzat per a la fabricació de bastons. BRONCANO (2006: 123) | 41.7650200,2.4661200 | 455623 | 4623825 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75051-foto-08081-175-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75052 | Avet de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-casades | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avet de can Casades, a Santa Fe, es troba situat a prop de les sequoies. A l'ampli jardí de can Casades, a més de l'avet, en destaquen els tres magnífics exemplars de sequoies gegants que es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, com són diferents cedres i l'avet. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran avet del país mesurava en aquells moments aproximadament 4 m de volt de canó i 35 m d'alçada. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-176 | Santa Fe | 41.7734400,2.4629100 | 455362 | 4624761 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75052-foto-08081-176-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75053 | Avetosa de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avetosa-de-passavets | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.81-83. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avetosa de Passavets és una de les dues que hi ha al Montseny, juntament amb la del Matagalls. Són les avetoses més meridionals de la Península Ibèrica, creixen als vessants més obacs dels cims i en contacte amb la fageda. L'avetosa es situa al paratge de Passavets, a l'obac del Turó Gros, a uns 1.500 m d'altitud. S'hi accedeix per l'itinerari senyalitzat de Passavets al Turó de l'Home. Aquest puja per la fageda i al tercer revolt, a mà esquerra, s'enfila un corriol que duu primer a l'Abraçada i, més endavant, a l'avetosa. Està formada per Abies alba, que és una conífera centreeuropea que troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental. Un dels peus més destacats té una alçada d' aproximadament 30 m i més de 3 m de volt de canó. A l'avetosa viuen mamífers com la llebre (Lepus lepus), i espècies d'aus com l'astor (Accipiter gentilis), el bruel (Regulus ignicapillus), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i el reietó (Regulus regulus). | 08081-177 | Passavets | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. L'explotació més intensa sobre l'aveteda, per a l'extracció de fusta, va produir-se en dos períodes diferents. El primer entre els segles XVI i XVII, destinat al sector de la navegació, per a la construcció de pals de l'arboradura dels velers. El segon, a principis del segle XX, quan l'any 1918 els comtes de la vall de Canet instal·laren una gran serradora mecànica, a tocar de l' indret de la font de Passavets, per a l'obtenció de bigues i taulons. Aquesta activitat va durar només uns quinze anys. | 41.7776800,2.4459600 | 453956 | 4625241 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75053-foto-08081-177-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75054 | Boix grèvol de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-de-morou | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 90-92. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És el boix grèvol (Ilex aquifolium L.) més alt mesurat fins ara a Catalunya, i es troba enmig de la fageda de Santa Fe, a 1.190 m d'altitud sobre el nivell del mar. Va ser declarat monumental per l'Ordre del DARP de 19 d'abril de 1991. És un arbre de difícil accés perquè es troba una mica amagat i els camins no es diferencien bé. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), la seva alçada és de 17,4 m, i de la soca, que mesura 3,55 m de perímetre, en surten sis peus d'entre els quals en destaca un amb 1,04 m de volta de canó. El seu diàmetre de capçada és de 9,1 m. El grèvol és una espècie dioica, és a dir presenta peus mascles i peus femelles. Els peus femella produeixen els característics fruits vermells. L'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, prohibeix la recollida de boix grèvol per a assegurar-ne la seva protecció. El boix grèvol juga una destacada funció ecològica. Els seus fruits, a l'hivern, són l'aliment d'un gran nombre de mamífers com la fagina (Martes foina) i la mostela (Mustelanivalis), i d'ocells com el tord comú (Turdus philomenos), el tord ala-roig (Turdus iliacus) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També esdevé refugi per a molts ocells que hi passen la nit, ja que a l'interior de la seva capçada és manté una temperatura entre 3 i 5 graus superior a la de l'exterior, i hi nidifica el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). | 08081-178 | Santa Fe | 41.7730600,2.4731500 | 456213 | 4624714 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75054-foto-08081-178-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75055 | Boix grèvol del Pla del Campament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-del-pla-del-campament | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.105-107. | Es tracta d'un boix grèvol (Ilex aquifolium) masculí, de dimensions notables que creix en una zona de fageda, a uns 1.220 m d'altitud. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 14,40 m d'alçada, un perímetre de 3,2 m i un diàmetre de capçada de 8 m. A la base del seu tronc hi manca l'escorça, degut a l'extracció que durant anys es va fer de la seva escorça per tal d'obtenir-ne el vesc per a la caça i captura d'ocells. El boix grèvol és un important refugi per a la fauna, durant els mesos més freds, ja que dins la seva capçada les temperatures es mantenen entre 3 i 5 graus superiors a l'exterior. Tanmateix, els fruits que produeixen els peus femella a l'hivern, constitueixen un important recurs alimentari per a moltes espècies de fauna vertebrada. El boix grèvol és una espècie protegida per l'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, que prohibeix la seva recollida. | 08081-179 | Pla de l'Espinal | 41.7827300,2.4548800 | 454701 | 4625797 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75055-foto-08081-179-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75056 | Castanyers de la Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-la-trauna | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.84-86. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre | Es tracta de quatre castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen al marge esquerre del camí d'accés a la Traüna, just abans d'arribar a la casa. Són arbres declarats monumentals per la Generalitat de Catalunya en l'ordre DARP del 19 d'abril de 1991. Fa uns anys van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre; fins aquell moment, un d'ells era considerat el més alt del Montseny, amb 26 m d'alçada, i un altre el de la capçada més ampla, amb 25,7 m de diàmetre. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), el més alt arribava tan sols als 15 m d'alçada i el més ample de capçada a 14,8 m. Tot i així, actualment continuen sent quatre impressionants castanyers. | 08081-180 | La Traüna | 41.7740300,2.4033800 | 450415 | 4624860 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75057 | Font del Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-brianco | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La Font del Briançó es troba enlairada a mitja solana, entre els cims del turó de l'Home i les Agudes. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs adossats a banda i banda, amb una petita placeta al mig. La font del Briançó va ser molt concorreguda pels excursionistes per la seva situació en el punt on es separaven els camins cap al turó de l'Home i cap a les Agudes, i a meitat del trajecte. Fa uns quants anys es va obrir una pista de desembosc que va malmetre part de l'estructura de la font i de l'antic camí, fet que va produir el seu abandó. Actualment, tot i que la font va ser restaurada i arranjada, es fa complicat trobar-la davant del laberint de pistes obertes i sense senyalitzar. | 08081-181 | Les Agudes | 41.7809200,2.4391400 | 453392 | 4625604 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081208. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 75058 | Fageda de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-de-santa-fe | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 93-95. | La fageda de Santa Fe pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides en diversos indrets, com Passavets, el pla del Campament, el pla de Mulladius o el pla dels Ginebrons. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El nombre d'espècies animals que hi habiten és reduït i especialitzat. Dels mamífers en destaquen el talp (Talpa europaea) i la rata esquirolera (Glis glis); dels ocells, la mallerenga d'aigua (Parus palustris), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i, dels que hi arriben per a passar l'hivern, el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També hi viuen amfibis com la granota roja (Rana temporaria) o la salamandra (Salamandra salamandra). | 08081-182 | Santa Fe | L'explotació forestal de la fageda de Santa Fe va estar condicionada per la disponibilitat de transport a la zona, que tradicionalment es realitzava amb matxos de bast. La llenya de faig, per tal de reduir-ne el pes i facilitar-ne així el seu transport, era principalment convertida en carbó. A principis del segle XX, es va construir la nova carretera, que va permetre el transport amb carros. | 41.7761100,2.4622100 | 455306 | 4625058 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75058-foto-08081-182-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75059 | Faig del Pantà Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-panta-gros | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Exemplar de faig de destacades dimensions, situat molt a prop de la presa del pantà de Santa Fe. Podria tractar-se de dos faigs units pels seus troncs. Segons dades documentades l'any 1996 (vegeu bibliografia), en aquells moments el seu volt de canó era de 3,75 m, la seva alçària és de 23 m i l'amplitud de la capçada de 21,7 m. Caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar les seves característiques actuals. | 08081-183 | Santa Fe | 41.7672200,2.4695800 | 455912 | 4624067 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75059-foto-08081-183-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75060 | Faig del Pla de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-pla-de-lespinal | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.108-110. | Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), situat al pla de l'Espinal, que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot graser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar. Dels seus aglans s'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus aylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor viuen un gran nombre d'invertebrats, dels que se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). | 08081-184 | El Convent | 41.7836000,2.4551600 | 454725 | 4625893 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75060-foto-08081-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75061 | Faig del Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-ramis | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que creix junt a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe, en el punt quilomètric 19,5. Destaca per les impressionants dimensions de la seva capçada. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran faig mesurava en aquells moments 30 m d'alçada, 3,61 m de volt de canó i la capçada presentava un diàmetre màxim de 27 m, fet que la situava com la més ampla del Montseny entre les oficialment mesurades. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat d'aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-185 | Santa Fe | 41.7652000,2.4668000 | 455680 | 4623845 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75062 | Faig Gros del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-macaners | -BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.111-113. -VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc | Exemplar de faig (Fagus deodara) situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada en les seves branques superiors, la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. | 08081-186 | El Convent | 41.7840900,2.4573600 | 454908 | 4625947 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75062-foto-08081-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75063 | L'Abraçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada-0 | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Es tracta d'un avet (Abies alba Miller) i un faig (Fagus sylvatica) que formen una abraçada arbòria helicoïdal. Es troba al bosc de Passavets, a la zona on el bosc és mixt de faigs i avets, amb predomini d'aquests darrers. Els dos arbres, que presenten un creixement harmònic, fusionen en diversos punts les dues escorces. En quant a les mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fan una alçada conjunta de 23,8 m i un diàmetre de capçada conjunta de 16 m, i tots dos mesuren 1,57 m de perímetre a 1,3 m. | 08081-187 | Passavets | 41.7788200,2.4476000 | 454093 | 4625367 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75064 | Lledoner de can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-felip | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.87-89. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Es tracta d'un lledoner (Celtis australis) centenari, situat a tocar de l'era de can Felip, al punt quilomètric 12 de la carretera BV-5301, de Santa Maria de Palautordera a Seva. Destaca per ser el lledoner més alt del Montseny, i un dels més alts de Catalunya. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia), fa 22 m d'alçada, 4,05 m (a 1 m) de perímetre i 12 m de diàmetre de capçada. El seu estat vital és bastant precari ja que ha perdut tres de les branques principals i tant el tronc i les branques presenten cavitació. Al seu tronc hi fan niu ocells com la mallerenga carbonera (Parus major) i la mallerenga blava (Parus caeruleus). | 08081-188 | Can Felip | 41.7523600,2.4000800 | 450124 | 4622456 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75064-foto-08081-188-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75065 | Llorers cirerers de les Lloredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorers-cirerers-de-les-lloredes | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 99-101. | És una de les poblacions de llorer cirerer (Prunus lusitánica L.) més significatives del massís del Montseny i de Catalunya, pel gran nombre d'individus que el formen i per la seva extensió. Aquesta espècie endèmica, que es troba estrictament protegida, a Catalunya tan sols es localitza a la regió del Montseny i les Guilleries. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia) les mides del peu més destacat són 10,8 m d'alçada i 0,61 m de perímetre. Els llorers cirerers es troben en una zona ombrejada i amb un pronunciat pendent, coberta amb vegetació mixta: mediterrània (alzinar) i euro-siberiana (verns i boix grèvols). | 08081-189 | Sot de les Lloredes | 41.7811900,2.4092000 | 450904 | 4625651 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75065-foto-08081-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75066 | Pollancre de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-fogars | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.96-98. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És un pollancre (Populus nigra L.), de grans dimensions, situat al Sot de can Llobet, a peu del punt quilomètric 12,5 de la carretera BV-5114 de Sant Celoni a Santa Fe. Destaca per ser el pollancre més alt i gran mesurat oficialment al Montseny. El seu estat vital és bo ja que es troba en un indret que li aporta les condicions òptimes per al seu creixement: el sot li proporciona una gran disponibilitat d'aigua i, al estar situat a tocar de la carretera, és troba lliure de competència amb altres arbres. Les seves excepcionals mides, preses l'any 2006 (consulteu bibliografia) són: 34,5 m d'alçada, 4,2 m de perímetre i 21,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-190 | Sot de can Llobet | 41.7400200,2.4528000 | 454498 | 4621056 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75066-foto-08081-190-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75067 | Roureda del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-macaners | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 114-116. | Es tracta d'una roureda formada per exemplars de roure de fulla gran (Quercus petraea), considerada com una de les més belles del massís. És una espècie singular al Montseny ja que en aquest àrea presenta un dels límits de distribució meridional a Catalunya, representant la transició entre el paisatge mediterrani cap a la fageda de corologia centreeuropea. Diversos roures presenten mides considerables. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), l'exemplar més destacat fa 22,5 m d'alçada, 2,8 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Presenta un nombre elevat d'agalles a les seves fulles, provocades per dípters que ponen els ous a les fulles provocant com a reacció el creixement dels teixits foliars al seu voltant. Hi ha una gran diversitat florística associada a la roureda, com el marcòlic (Lilium martagon), el segell de Salomó (Poligonatum odoratum) o l'orquídia tancada (Dactylorhiza maculata). | 08081-191 | Maçaners | 41.7835100,2.4642000 | 455476 | 4625879 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 75068 | Font de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-passavets | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La font de Passavets, a l'obaga de la vall de Santa Fe, és una de les més populars i freqüentades del massís del Montseny, i considerada una de les més bones. Es situa a peu de la riera de Santa Fe, a pocs metres de l'inici de l'itinerari senyalitzat de Passavets al turó de l'Home. Es troba molt ben arranjada i brolla arran de terra, en un petit pla envoltat per grans faigs que, a la tardor, cobreixen el terra i bona part de la font amb una gran catifa de fulles. És emmarcada per un mur de pedres lligades amb morter, a mode de banc, i l'aigua, que raja de forma continua, cau a una petita pica de pedra. A banda i banda de la pica hi ha un mur de poca alçada fent de passadís cap al brollador. | 08081-192 | Passavets | El topònim Passavets podria fer referència a 'pas dels avets', tenint en compte que la font es troba a l'antic lloc de pas d'extracció de la fusta d'avet. A principis del segle XX, Joan Espanyol i Salvat, procurador dels comtes de la vall de Canet, propietaris de gran part de la vall, va dur a terme obres per tal de condicionar la font. | 41.7807300,2.4505300 | 454338 | 4625577 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081209. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75069 | Sequoies de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoies-de-can-casades | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 102-104. | Es tracta de tres magnífics exemplars de sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum (Lindley)) situats al jardí de can Casades. En aquest ampli jardí, les sequoies es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades, com diversos cedres i un gran avet del país. Segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), les mides de les sequoies són uns 40,5 m d'alçada, 6,14 m de perímetre i uns 12,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-193 | Can Casades | Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. Les sequoies de can Casades van ser plantades l'any 1900, per ornamentar el jardí de la primera casa de segona residència a la vall de santa Fe. N'hi havia hagut quatre, però un llamp va destruir un dels exemplars. | 41.7734200,2.4634200 | 455404 | 4624759 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-3.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75070 | Fotografies de Fogars a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 50 fotografies de diferents masies del terme de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1926 fins el 1933.</p> | 08081-194 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona | <p>l'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. l'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75071 | Fotografies de Fogars a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XX | <p>l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa d'aproximadament 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 227 imatges de diferents indrets del terme municipal de Fogars de Montclús, realitzades entre l'any 1900 i l'any 1924.</p> | 08081-195 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75072 | Fotografies de Fogars al Fons Fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-al-fons-fotografic-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | Fons: ARXIU DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/arxiu/arxiuFotografic.asp | XX | El fons fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona està format per més de 28.000 fotografies catalogades, i en gran part digitalitzades. Es caracteritza per quatre àmbits de procedència: - Fotografies per il·lustrar les revistes San Jorge (1951-1957) i Arrel. - Fotografies de l'activitat corporativa i de les institucions i organismes autònoms. - Fotografies del patrimoni arquitectònic. - Fotografies dels centres culturals dependents de la Diputació de Barcelona. El fons fotogràfic disposa de 46 fotografies de diferents indrets del municipi de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1944 i 1987. | 08081-196 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: C/ Mejia Lequerica, 1. 08028 Barcelona. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75073 | Fotografies de Fogars del Fons Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-cuyas | INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat | XX | El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya al mes de novembre de 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha vint fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. | 08081-197 | Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75074 | Fotografies de Fogars del Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-salvany-biblioteca-de-catalunya | FONS FOTOGRÀFIC SALVANY: www.bnc.cat/digital/salvany/ | XX | El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre. La major part de les fotografies foren realitzades per Josep Salvany i Blanch, però també n'hi ha d'altres captades per alguns membres del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1911 i 1926. També hi pertanyen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites amb la descripció o títol de les imatges així com d'altres informacions. Dins d'aquest fons hi ha quinze fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. | 08081-198 | Biblioteca de Catalunya: C/ de l'Hospital, 56. | Josep Salvany i Blanch (1866-1929): Fou un metge i fotògraf català. Va desenvolupar una activitat destacada en l'excursionisme científic, lligada a la fotografia. L'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya, i les sortides que va realitzar li van permetre donar testimoni sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans durant el primer quart del segle XX. Va viatjar també per la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, fotografiant els monuments i la gent del diferents països. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 75076 | Arxiu Municipal de Fogars de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-fogars-de-montclus | XIX-XX | Es tracta d'un arxiu unitari (històric-administratiu), un conjunt documental amb gairebé 40 m/l de documentació en suport paper. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius. La documentació es troba físicament distribuïda en prestatgeries metàl·liques ubicades a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. El fons documental, que pertany als segles XIX i XX, es divideix en: - Fons de l'Administració Municipal. - Fons del Jutjat Municipal (2m/l de documentació). - Documentació de les poblacions veïnes de Campins (pressupost ordinari de 1916) i de Montseny (correspondència 1913-1982). El seu estat de conservació és, en general, bo. | 08081-200 | Ajuntament de Fogars de Montclús: Plça. de les Escoles, 1. Mosqueroles, 08470 Fogars de Montclús. | L'any 2000 l'Ajuntament de Fogars de Montclús i l'Oficina de patrimoni Cultural de la diputació de Barcelona van signar un conveni per tal de dur a terme el Programa de Suport al patrimoni documental, que va permetre la classificació, ordenació, confecció de l'inventari i la posterior automatització de tota la documentació que integra el fons de l'administració municipal. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | , 4619906 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 75077 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-cristofol | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XVIII-XIX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol es troba ubicat a la mateixa església, i està format fonamentalment per llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents compren des de l'any 1738 fins a l'any 1976. d'altra banda, 48 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> | 08081-201 | Sant Cristòfol | 41.7351300,2.4537800 | 454576 | 4620513 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75078 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Esteve de La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-la-costa | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XVII-XX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de la Costa es troba ubicat a la mateixa església, i compren documentació de temàtica diversa, corresponent fonamentalment a llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents pertanys al període comprés entre l'any 1628 i 1979. d'altra banda, 123 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> | 08081-202 | Sant Esteve de La Costa | 41.7458800,2.4183000 | 451634 | 4621726 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Regular | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.