API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
90752	La Tordera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Tordera és un curs d’aigua de règim torrencial, que neix al massís del Montseny, entre el Turó de l’Home (1.712 m) i el Matagalls (1.696m). Popularment se li atribueix la font Bona, a la vall de Sant Marçal, com a lloc de naixement. Té un recorregut de 61’5 quilòmetres i desemboca a la Mediterrània, entre els municipis de Blanes i Malgrat de Mar, on forma un delta amb una superfície aproximada de vuit quilòmetres quadrats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els seus afluents principals pel marge esquerre són la riera de Pertegàs (de 3 km de longitud); la riera de Gualba (de 12 km de longitud); la riera de Breda (de 8,2 km de longitud); la riera d’Arbúcies (de 31,6 km de longitud) i la riera de Santa Coloma (de 30,2 km de longitud). Pel marge dret, rep les aigües de la riera de Vallgorguina (de 6,7 km de longitud); la riera d’Olzinelles (de 7, km de longitud) i finalment la riera de Fuirosos (de 7 km de longitud).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un riu d’origen pluvial, influenciat per la pluviometria, la hidrologia i l’estructura geològica. Els aqüífers protegits a la conca de la Tordera són els de la riera de Santa Coloma, l’aqüífer al·luvial de la mitja Tordera i els de la Baixa Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu caràcter mediterrani condiciona una marcada estacionalitat de les pluges i un període de sequera estival. Tant a la primavera com a la tardor, poden presentar-se episodis de fortes tempestes i precipitacions que produeixen crescudes sobtades, el que es coneix amb el nom de <em>torderades</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La localització geogràfica del seu naixement i la transició des del massís del Montseny i Montnegre amb les zones de cota més baixa, que se situen a la depressió Prelitoral i fins la franja litoral, conforma un mosaic especialment particular, representat per tres regions biogeogràfiques, que són la mediterrània, la boreoalpina i l’eurosiberiana. Aquest fet contribueix al seu alt valor natural i de biodiversitat en el context de la conca. Aquesta inclou, en el seu àmbit geogràfic, diversos espais naturals protegits. En el curs alt, el parc natural i reserva de la biosfera del Montseny afavoreix la conservació del seu entorn i la preservació de la biodiversitat que s’hi desenvolupa. En el curs mitjà, el riu travessa un territori amb infraestructures viàries i ferroviàries, a més d’un eix industrial molt ampli. Aquest tram es veu greument afectat per brutícia, abocaments de tota mena i creixement de vegetació al·lòctona i invasiva. Més avall, a nivell de la desembocadura, hi conviuen activitats agrícoles i zones turístiques associades al litoral. A més, ens aquestes zones, s’ha produït una modificació antròpica de la llera, afectant el desenvolupament de la dinàmica fluvial (extraccions d’àrids, infraestructures viàries, industrials...). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El riu, en el seu pas amb el municipi de Fogars de la Selva, fa de partió natural amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Maçanet de la Selva, on entra en direcció sud, formant un gran meandre i travessant el municipi, entra al de Tordera, que pren el nom del curs d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu pas per Fogars de la Selva, presenta un mosaic d’habitats ben diferents, amb abundants illetes sorrenques, amb poca vegetació i codolars importants. També destaquen els marges, alguns d’ells de més de quatre metres d’alçada, amb talls rectilinis, al damunt dels quals predominen les plantacions de pollancres. La vegetació d’hàbitat sec alterna amb zones més humides i vegetació arbòria en determinats marges d’alzinar que després es converteix en un canyissar. En altres trams, com el que va de l’estació d’aforament fins a l’església de Sant Cebrià, es caracteritza per una amplada important del llit, bàsicament sorrenc i pedregós, amb un bosc de ribera important i el curs d’aigua serpentiforme que el fa tant característic, amb multitud de braços secundaris i tolls d’aigua dins del mateix llit ben visibles, quan el cabal del riu disminueix. També són molt característics els talussos sorrencs de les ribes i més al nord algun gorg format per l’estretor, coincidint amb l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada del Pla de Can Simó, hi ha una estació d’aforament, la construcció de la qual no sembla haver incidit amb l’estat de conservació del bosc de ribera es conserva força bé. La barreja d’aiguamolls, sorres, còdols, talussos i herbassars propicien l’hàbitat per a moltes de les espècies que habiten i es reprodueixen en el riu Tordera, com la granota verda, el tòtil, la tortuga de rierol, la salamandra, la serp d’aigua i la verda, i un gran ventall d’ocells (verdum, cadernera, passerell, mallerengues, pardals, pit-roig, picots, rapinyaires, polla d’aigua, ànec collverd, bernat pescaire, etc.).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes de les espècies detectades en la zona compresa de Can Gelmà i Can Simó són diversos tipus de tortugues de rierol, el blauet, corriols petits, becadells comuns, l’esparver vulgar i l’aligot, l’oreneta vulgar i la cuablanca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I envoltant el curs fluvial, hi trobem diferents planes de cultiu, riques en sediments, plantacions lineals de pollancres, herbassars, brolles amb alzinar i roure, pinedes i suredes a mes de plàtan, vern, acàcia, om, i freixe. La zona més malmesa del riu correspon al tram que coincideix amb el polígon industrial del municipi.</span></span></span></span></span></p>	08082-9	Riu La Tordera	<p><span><span><span><span><span>Plini el Vell (Como – Itàlia 23 o 24 dC / Estàbia, 25 d’agost 79), escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà, esmenta l’existència d’aquest riu. Tot i que a nivell històric l’aprofitament hidràulic del riu es documenta en època alt-medieval, degut a l’aparició dels primers documents escrits, és lògic pensar que l’aigua de la Tordera ha estat emprada per l’home des de temps remots i canalitzada per a usos agrícoles, sobretot al pla al·luvial, que forma una vall natural i per tant un corredor natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de la Tordera es documenta al segle IX amb la forma “Tordaria”, derivat del llatí <em>turdaria. </em>Es tracta d’un precepte del rei franc Carles el Calb, datat de l’any 862, en el qual es concedeixen al comte Sunyer uns béns de propietat reial al <em>pagus</em> de Barcelona i una porció de la muntanya del Montseny: “(...) <em>in pago Barchinonense in villa Bitamenia, nunc autem appellatur Pallatium, super fluvium Tordaria...”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona mitjana de la Tordera, ja a finals del segle X, hi ha constància de l’existència de recs a Sant Celoni, documentats en un pergamí de l’any 984 del Cartulari de Sant Cugat. Per tant, cal pensar que la Tordera s’omplí de rescloses de fusta tant per al regadiu com per dotar de força hidràulica els diferents molins fariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XII, l’aigua de la Tordera es considera encara potestat pública del comte. El 26 de maig de 1151 Guillem Umbert de les Agudes dóna, en nom del rei a la vila de Sant Celoni, l’aigua de la riera Rifer-Partegàs i de la Tordera, a més de tots els dominis del Montseny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1322, el vescomte de Cabrera concedeix l’ús de l’aigua de la Tordera pel funcionament de catorze molins. I és també en aquest moment quan apareixen en el tram mitjà del riu els primers molins drapers, com és per exemple el dels Franquesà de Sant Celoni o La Farga a Hostalric. Aquest darrer s’estableix l’any 1442 i funcionarà fins la primera meitat del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1600, el jesuïta Pere Gil, deixa escrit: “és una de les fonts y rieres mes principals, nays de les faldes de la Montanya del Mont Seny... Camina casi quinze llegues de part de Tramontana enves migdia. Passa cerca de Mora, Sant Esteve, Palau, St. Celoni, la Velloria, Ostalrich, Massanes, Martorell, Tordera, y amboca en lo mar de Cathalunya junt a Blanes... Es un riu molt util per raho de las sequias que dell trauen (de aquest riu se trau or en forma de fulletes petites, rodones ó triangulars ó quadrades, com unes lentilles, y mes petites però molt primes...”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tradicionalment, el riu Tordera ha estat productor de matèries primeres per a la societat camperola d’autoabastament; els ha proporcionat fusta, plantes amb propietats medicinals (lliri blanc, ortigues, cua de cavall, heura, herba sabonera, falguera, lligabosc, herba berruguera, etc.), d’altres per a consum com els créixens però també peix. I també canyars i vimeteres que servien per asprar o per fer cistells, coves; boga i joncs. </span></span></span></span></span></p>	41.7313700,2.6906300	474271	4619997		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-02p1500158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-03p1490675.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-04p1500156.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La desembocadura de la Tordera està inclosa en la Xarxa Natura 2000 amb l’apel·lació de “Riu i Estanys de Tordera” i per tant, considerada un espai d’interès natural pel seu alt valor ecològic. A més, com a corredor, constitueix un espai d’elevat interès per a la fauna migratòria, ja que els ocells l’utilitzen com a zona de repòs i refugi.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90764	Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. </span></span></span></span></span></p>	08082-18	En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva.	<p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. </span></span></span></span></span></p>	41.7415000,2.6758700	473048	4621127		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-02p1490614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-03dsc0746.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90770	Can Casals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-3	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Masia situada al nord-oest de la Serra de Can Merla, entre el Centre d’Avis i Can Borràs, no massa lluny dels límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i un cos adossat al costat. El cos central consta de planta baixa i pis, amb la coberta, refeta modernament, de teules àrabs a dues aigües i el carener, perpendicular a la façana principal, tot i que lleugerament desplaçat, orientat a sud-oest i amb ràfec senzill. El cos adossat a ponent és d’una sola planta, i la coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de quatre eixos de verticalitat, gairebé simètrics. S’observa però, que en algun moment de l’evolució constructiva de la casa, per la façana de llevant, s’hi va afegir un cos de planta baixa i pis, allargant el teulat. Les obertures no tenen cap decoració rellevant, però destaca del conjunt, la portalada dovellada i el marxapeus de pedra. El parament és mixt, de pedra i maó amb argamassa de morter de calç arrebossat, sense policromia. Modernament s’hi ha afegit un rellotge de sol del tipus vertical declinant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gairebé al davant del cobert annex s’hi localitza l’era, perfectament conservada, pavimentada amb cairons.</span></span></span></span></span></p>	08082-24	Polígon 10. Parcel·la 19	<p><span><span><span><span><span>L’any 1862, consta com a propietari Joan Martí. Declara tenir una quartera de terres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a finals de segle XIX, l’any 1889, consta com a propietari Josep Martí i Perelló, que hi viu amb la seva esposa, Anna Serra i Sobiranes, i els seus fills, Ramon, narcís, Joaquima i Joan. Aquest darrer, casat, amb Rosa Soler i el seu fill, Josep també viuen a la casa pairal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1890, Joan, vidu es casa en segones núpcies, amb Mercè Jacinta. En Josep Martí i Perelló mor l’any 1894. La seva esposa ho farà l’any 1901 amb setanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1909, consten com habitants de la casa, Joan Martí, vidu de Rosa Soler, casat amb segones núpcies amb Mercè Jacinta. També hi consten els fills de la primera dona, en Joan i la Maria, i la Joaquima, de la segona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1918, Joan Martí i Mercè Jacinta són els grans de la casa. Els joves que la tiren endavant són en Josep Martí Soler i la seva esposa Josepa Coma i Brunsó, que tindran cinc fills segons el cens de 1927: Joan, Pere, Àngela, Joaquim, Rosa i Ramir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1968 mor en Josep amb vuitanta-un anys, i l’any 1972 ho fa la seva segona esposa, Josepa, amb setanta-set anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7216500,2.6764200	473085	4618923		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Està envoltada d’una tanca. La fotografia del llibre de Josep Vilà i Jaume Fugarolas (2007) ens ha servit per acabar de fer la descripció de la façana principal.		45	1.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90792	Freixeneda de Can Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixeneda-de-can-roca	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume.</span></span></span></p>		Els darrers temporals han causat la caiguda d’algunes de les branques.	<p><span><span><span><span><span>Al davant de Can Roca, en direcció sud transcorre el torrent homònim de la casa. En aquesta zona, planera i humida, s’hi localitza una freixeneda adulta de fulla gran (Fraxinus excelsior). És un arbre de la família de les oleàcies, que supera els vint-i-cinc mestres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc, generalment és recte, tot i que en alguns dels exemplars amb el pas dels anys s’han hagut de tallar branques. En el cas de l’escorça dels exemplars joves, és llisa i grisenca, però en els arbres adults és tota clivellada. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, de nou a tretze folíols. El marge és dentat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p>	08082-46	Polígon 9. Parcel·la 14	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.7351300,2.6727500	472786	4620420		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-02p1500114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-03p1500111.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-04p1500115.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Per la seva elasticitat i duresa, la seva fusta, pot ser emprada en ebenisteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90882	Roure de Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-roure	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASCLANS GIRVÈS, Francesc (1958). Guia per a conèixer els arbres. Barcelona: Montblanc-Martín. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>		Malgrat el seu bon estat de conservació, és important netejar tot el perímetre de l’heura que l’envolta.	<p><span><span><span><span><span>Arbre del gènere <em>Quercus</em> de dimensions monumentals de més de 300 anys, ubicat en el marge, dessota el cobert de Can Roure. Mesura: 4,50 metres de volt de canó, per 18 metres d’alçada aproximada per 22 metres d’amplada de capçada. El tronc és recte, envoltat d’heura, amb l’escorça clavellada i fosca; mesura 4 metres fins arribar a la creu; a partir d’aquí es bifurca en diverses branques de grans dimensions, molt ben proporcionades, que van conformant la capçada. Les fulles fan entre 4 i 5 cm de llargada i presenten un color verd fosc per l’anvers, mentre que pel revers tenen un color verd grisenc. </span></span></span></span></span></p>	08082-71	Polígon 11 Parcel·la 88	<p><span><span><span><span><span>L’antropòleg, Sir James George Frazer (1854-1941) en la seva obra monumental “The Golden Bough” publicada per primer cop l’any 1890 feia un estudi comparatiu de diversos mites i ritus en varies zones del món, i evidentment ja parlava de la importància del roure en les diferents cultures. Grecs com romans, associaren el roure amb Zeus o Júpiter, divinitats del cel, la pluja i el tro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juli Cèsar, tornant de la campanya de Britània, ordenà tallar les rouredes dels morins, una tribu gala que s’hi amagava: “Finalment, en dies successius, Cèsar va decidir tallar el bosc, i a fi que els nostres soldats, desarmats i desprevinguts, no poguessin ésser atacats per sorpresa, tots els arbres tallats eren col·locats de cara a l’enemic i se’ls amuntegava a ambdós costats a manera de clos” (Juli Cèsar, la Guerra de les Gàl·lies, III, 29).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>D’altres autores com l’escriptora Colleen McCullough, pensa que Cèsar va voler acabar amb l’arbre sagrat dels morins <em>“kilómetro tres kilómetro a través del bosque de robles, César y sus Hombres fueron empujando a los morinos hacia atrás hasta sus pantanos; a medida que avanzaban talaban robles en una ringlera de trescientos metros de anchura y amontonaban los troncos y las ramas podadas formando una gran muralla a cada flanco mientras elevaban la cuenta cada vez que un viejo árbol gemía para caer en tierra. Casi desquiciados de horror y de pena, los morinos no se atrevieron a pelear contra ellos. Se retiraron lamentándose hasta que fueron engullidos por los pantanós, donde se agruparon y lloraron desconsoladamente”</em> (McCullough, César, pàg. 64).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre motiu pel qual l’arbre ha estat considerat sagrat és la presència del vesc, un paràsit que resta viu fins i tot a l’hivern, quan cauen les fulles. Frazer considerava que el vesc era la branca daurada esmentada a L’Eneida, de Virgili, quan la Sibil·la Cumas explica a Enees la manera d’entrar a l’infern: “ en el fullatge espès d’un arbre s’amaga una branca amb les seves fulles i la flexible tija, consagrada a la Juno del fons de la terra. Tot està protegit per un bosc, l’envolta l’obaga d’una vall tenebrosa. A ningú li està permès baixar a les profundes regions de les ombres, si abans no aconsegueix arrancar de l’arbre la branca d’oscil·lants fulles d’or” (Virgili, l’Eneida, VI, 140).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix autor, en el seu llibre, la Rama dorada (cap. XVI, 202), diu: “Segons Virgili, Enees arrancà la branca daurada d’una alzina. Ara bé, el roure era l’arbre sagrat de Júpiter, el deu màxim dels llatins”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el déu Balder, prototip de la bellesa masculina, mor víctima d’una malifeta de Loki, que fa que Höor, germà cec del propi Balder, el mati sense fer-ho expressament, amb un arc i una fletxa fetes amb el vesc, l’únic ésser que no havia promès respectar Balder.</span></span></span></span></span></p>	41.7279100,2.6665400	472266	4619621		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-02p1500372.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-03p1500382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-04dsc1439.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Una de les branques però s’esberlà fa uns anys i es va haver de tallar, fet que actualment fa que no acabi de tenir una forma totalment arrodonida.A la muntanya substitueix a l’alzina en climes de transició. Dins l’estatge montà es troba per sobre l’alzina muntanyenca. La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90894	Fons documental de l’Arxiu Municipal de Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-fogars-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span>L’arxiu municipal de Fogars de la Selva conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Fogars de la Selva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>01 Administració general</span></span></span></p> <p><span><span><span>02 Hisenda</span></span></span></p> <p><span><span><span>03 Proveïments</span></span></span></p> <p><span><span><span>04 Serveis Socials</span></span></span></p> <p><span><span><span>05 Sanitat</span></span></span></p> <p><span><span><span>06 Obres i urbanisme</span></span></span></p> <p><span><span><span>07 Seguretat pública</span></span></span></p> <p><span><span><span>08 Serveis militars</span></span></span></p> <p><span><span><span>09 Població</span></span></span></p> <p><span><span><span>10 Eleccions</span></span></span></p> <p><span><span><span>11 Ensenyament</span></span></span></p> <p><span><span><span>12 Cultura</span></span></span></p> <p><span><span><span>13 Serveis agropecuaris i medi ambient</span></span></span></p> <p><span><span><span>14 Col·leccions factícies</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Actualment s'està acabant de treballar en l'aplicació d'un nou quadre de classificació segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	08082-83	Plaça de la Vila s/n	<p><span><span><span>Servei d’Arxiu Municipal de Fogars de la Selva és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Fogars de la Selva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. En els anys 2006-2007 es va realitzar una primera actuació arxivística a través de l’Arxiu Comarcal de la Selva, per part de Neus Puig Amat. L’any 2016 es va fer una segona fase d’actualització, per part de David Molet Guitart, també a través de l'Arxiu Comarcal de la Selva. El 2017 l’ajuntament s’adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.Els serveis que ofereix són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Consulta de fons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Reprografia</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Assessorament a arxius d'entitats i associacions</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Suport a la investigació</span></span></span></span></span></li> </ul>	41.7351000,2.6714100	472674	4620418		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Horaris de consulta: de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h.Consultes i informació: 972 864973 o fds.ajuntament@diba.cat		56	3.2		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90902	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-44	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Fogars de La Selva se celebra per la festivitat de Sant Cebrià i Sant Corneli, patrons de la parròquia, fixada el 16 de setembre; però que s’adapta al tercer cap de setmana de setembre perquè gran part de la població treballa fora del municipi. La festa comença el divendres, amb el pregó de Festa Major i acaba el diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les principals activitats d’aquests tres dies de festa són esportives, lúdiques i culturals. Una part està pensada per la mainada, amb espectacles infantils. També es fa un sopar popular i una cantada d’havaneres. A més de l’Ofici que se celebra a l’església de Sant Cebrià i on es canten els goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de Fogars tenia la particularitat de ser l’última de la contrada i la gent dels pobles veïns hi acostumaven a venir en bloc per a rematar les festes majors de la temporada, fos a peu o amb carruatges.</span></span></span></span></span></p>	08082-84	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Antigament el diumenge començava la festa amb la Missa d’Ofici, a la qual hi assistia la corporació municipal en ple. Era acompanyada i cantada per la cobla orquestra i es cantaven els Goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, després de l’Ofici, es feia una processó que anava de l’església de Sant Cebrià a l’ermita de Sant Corneli. Es va fer fins l’any 1734.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1934, a petició escrita dels veïns, adduint el benefici general i per a facilitar-ne l’assistència, l’Ajuntament acordà traslladar la festa al tercer cap de setmana de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dècada dels setanta es llogava un envelat amb llotges a cada banda, que eren llogades a les famílies del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'organització anava a càrrec d’una comissió de festes, nomenada per la Societat de festes de Fogars en representació seva. Societat composta pels caps de família de les principals cases i registrada al Govern Civil de Barcelona. Els socis eren responsables de pagar les despeses derivades de la festa i la comissió delegada s’encarregava d’administrar l’economia, de llogar l’envelat i l’orquestra i tenia cura de totes les activitats de la festa. Una part dels masos que no eren socis, eren abonats, pagant una quota fixa anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, els músics menjaven a les cases particulars. Però després feren els àpats a l’hostal de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans, la primera manifestació de la festa era el dinar de dissabte, on es menjava escudella de festa major. A les 6 començava el ball de la tarda. L’orquestra tocava vuit peces. A les onze començava el ball de nit. Constava de 16 peces de ball amb una mitja part. Després de la mitja part es feia el sorteig de la toia. La toia consistia en un xai, un parell de pollastres, una caixa de cava, una panera o un rellotge. Els beneficis eren per ajudar a pagar les despeses de la festa. També es feia el ball de rams, on els balladors compraven un ram que regalaven a la noia que treien a ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge començava la festa amb l’Ofici de Festa Major, amb la presència de les autoritats civils municipals. Era acompanyada i cantada per la cobla que al final cantaven els goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació es feia el ball de dansa a l’envelat amb quatre balls. Tothom a casa amb els parents i convidats feia un gran dinar d’arròs amb colom, carns rostides de pollastre, ànec o oca. A les cinc de la tarda hi havia una audició de sardanes al Prat de Can Roca. Tot seguit començava el ball de tarda. A la nit es feia el sarau de comiat. A la segona part es feia el ball de casats, el ball robat i el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p>	41.7350300,2.6716200	472692	4620410		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91190	Font de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La font de can Saboia està situada a mà dreta del camí que mena a la casa, gairebé a tocar del mur de tancament del barri de la casa. A l’alçada d’un ullastre, es pot veure un regueró antigament excavat en el marge, que baixa del bosc i fineix en una mena de pica feta de pedra i maó que serveix per retenir l’aigua d’escorrentia provinent de la pluja. Al capdamunt hi ha un broc de ferro collat amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p>	08082-90	Polígon 11 Parcel·la 103		41.7169800,2.6697100	472525	4618406		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-02dsc2166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-03dsc2168.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Tot i que té força anys, i és propietat de can Saboia, aquesta font és posterior a la construcció del biot, situat un centenar de metres més amunt en el mateix marge del camí. Tot i que raja quan plou força, el regueró i la pica estan replenes d’herbassar.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91194	Aplec de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p>	08082-94	Ermita de la Marededéu de La Serra		41.7246700,2.6283400	469088	4619274		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91199	Festa de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-5	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra	<p><span><span><span><span><span>El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, el rector de Fogars convidava un altre sacerdot per celebrar la Missa Major, cantada a l’altar dedicat al sant. A més de ser patró de la pagesia, era considerada la festa petita del poble i se celebrava sempre el dia que s’esqueia el sant, sense traspassar-la mai al diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a mitjans del segle XX, a la vigília, a cada casa feien el foc de Sant Isidre, en un lloc ben visible. Al matí tothom anava a l’Ofici, amb orquestra d’acompanyament. Una de les orquestres més recordades encara actualment pels més grans és la Sibonei. En acabar es cantaven els goigs del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot seguit es feia ball al porxo de Can Roca, a càrrec de la mateixa orquestra. Després de fer un bon dinar, la gent de cada casa havia de munyir les vaques i arranjar el bestiar i cap el tard es feia un altre ball al mateix espai. Es ballaven els típics balls robats i de l’escombra. L’era de Can Roca s’envoltava de ramasses, serpentines i banderoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Darrerament els actes eren organitzats pel promotor de Massanes Josep Duran i eren amenitzats per l’orquestra Sibonei, de la que n’era el director.</span></span></span></span></span></p>	08082-99	Església de Sant Cebrià i Can Roca		41.7391700,2.6800700	473396	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	S’ha substituït per una festa d’homenatge a la vellesa. Festa que comença amb la Missa seguida d’un dinar i ball, en Homenatge a la Gent Gran empadronada al poble.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91201	Turó de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>ALMERA, Jaume (1914). Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BENAIGES, Núria; VALLS, Immaculada (2014). Què en queda de l’aflorament volcànic de Sant Corneli? L’Atzavara, 23, pàg. 89-93. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MATA-PERELLÓ, Josep Maria (2014). Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. L’Atzavara, 23, pàg. 95-104. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RUBIÓ-GODOY, Àngel (1987). Vulcanisme a la serralada litoral: els afloraments de Sant Corneli, dins Atzavara, núm. 5, pàg. 59 -62. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TEIXIDOR i COS, Joan. (1879). Indicación de algunos terrenos volcánicos. Memorias de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1, pàg. 258-318. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El turó de Sant Corneli o de Sant Corneli de Montells està situat a la Serra de Godall, a la Serralada Litoral Catalana. Pertany administrativament al municipi de Fogars de la Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per les seves característiques orogràfiques forma part del paisatge d’origen volcànic originat per un doble aflorament situat en dos turons consecutius: el turó de Can Saboia, de 209 metres d’alçada, i el turó de Sant Corneli de 185 metres. Entre aquests dos hi transcorre una pista que mena al coll de Rossella i ressegueix la Serra de Godall. Al capdamunt del camí hi trobem un pla, sense vegetació, que es coneix amb el nom del Prat de Sant Corneli. La creença popular hi situa la boca del volcà extint en aquest indret, però també que en aquest prat no hi creixen els arbres degut a l’alt contingut en sofre del sòl (FULGAROLES, Jaume / VILÀ, Josep: 2007). Des d’aquest indret s’accedeix a la part més alta del turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com en el cas del turó de Can Saboia, explotat com a pedrera d’extracció de material basàltic per a la seva transformació en àrids i grava, el turó de Sant Corneli forma part del triangle volcànic, que els especialistes situen els seus vèrtex localitzats a Massanet, Basella (l’Empordà), Olot (Garrotxa) i Hostalric i Sant Corneli (Comarques de La Selva i el Maresme). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part més alta del turó, a més d’una plataforma basàltica s’hi localitzen diversos murs de pedra que ressegueixen antigues feixes i el camí de pujada, i les restes enderrocades per una màquina, a inicis de la segona meitat del segle XX de l’antiga ermita de Sant Corneli. La roca que forma la serralada travessada per les roques eruptives és de tipus granític, que es troba en contacte directa amb el basalt de color negre blavenc, en el qual s’hi observen abundants cristal·litzacions de zeolites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació principal que s’hi desenvolupa és la sureda (Quercus súber L.) amb una representació important d’alzina (Quecus ilex). En algun indret es pot trobar barrejada amb algun pi, però probablement l’explotació humana la va afavorir. Com arbust destaca la presència del cirerer d’arboç o cirera de pastor i la mata o llentiscle. En les zones on l’aflorament basàltic és més visible, només hi creix herbassar amb fenals i alguna estepa. Degut també a la mà de l’home, s’hi localitzen nombrosos ullastres, que són el darrer testimoni de l’antic cultiu de l’olivera. En el vessant més assolellat destaca una zona amb nombrosos ruscs d’abelles amb els quals s’obté una mel de romaní d’excel·lent qualitat.</span></span></span></span></span></p>	08082-101	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>Mata-Perelló (2013) situa la formació d’aquest turó en el mateix període que el volcà o pedrera de can Saboia, abans de la formació volcànica de la comarca de la Garrotxa; durant el miopliocè, les fractures que afectaren a la serralada litoral van facilitar la pujada eruptiva del magma a la superfície, formant-se així un aflorament de colada basàltica olivínica que talla els afloraments de leucogranits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns anys, hi va haver un intent d’ampliació del permís d’explotació de la pedrera cap el turó de Sant Corneli, però l’administració ho va denegar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La presència de les restes d’una antiga ermita amb les diferents dependències i murs també formen part d’aquest paisatge que a inicis del segle XIII l’home decidí transformar construint-hi un lloc de culte. Es tracta de l’ermita dedicada a Sant Corneli de Montells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Sant Corneli fou fundada l’any 1200 mitjançant una donació de Pere Gros a Guerau del Puig de Montells a fi de construir una església dedicada a Sant Corneli. L’any 1201, el prevere Pere de Canadell, s’afegeix als iniciadors. L’ermita depenia del monestir de Roca-Rossa, que els vescomtes de Cabrera feren donació l’any 1218. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església surt esmentada en un testament de 1204 (Delmes, número 10).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre document datat de l’any 1391, es parla d’un incendi ocorregut quaranta anys abans, és a dir, pels volts de 1351, i que el prior de Roca-grossa té la intenció de vendre i que finalment fou venuda per un import de quatre-cents florins d’or. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1397 s’hi instal·la un ermità, segons consta en un contracte aprovat entre el monestir de Roca-rossa i l’ermità de Sant Corneli, fra Andreu Torranella, segons el qual aquest haurà de satisfer cent sous anuals al monestir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1403 es documenta l’existència d’una llicència per demanar caritat per l’ermita de Sant Corneli, amb els altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 31 d’agost de 1563 té lloc a la notaria de Tordera, (segons una nota inscrita en el llibre de censals de la parròquia de Fogars), una venda de la casa, terres i altres drets de Sant Corneli. A posteriori, en aquest mateix document s’hi deixa anotat que el 13 de juliol de 1593, en el manual vint de la <em>Cúria Eclesiàstica Gerundencis </em>es produí la concòrdia feta per dita venda. A més dels drets de primícies, també deixen constància de les terres, la casa de l’anacoreta i la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1679 es produeix una discòrdia sobre les primícies que s’havien de pagar, entre el rector de Fogars contra Josep Rosés, ermità de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 Pere Rossell, de Can Saboia, és administrador de la confraria de Sant Corneli. Manlleva quaranta rals que promet tornar en un any. A canvi deixa coma penyora en un calaix de dita església un anell d’or. Un any després deixa el seu càrrec com administrador i ha tornat l’import, recuperant així la penyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713 es mariden a la capella Josep Llunell (originari de Tordera) amb Maria Rossell, donzella i filla de Pere i de Teresa, de Can Saboia, casa situada al dessota de l’ermita de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els segles XVII i XVIII els administradors de la caixa de la confraria de Sant Corneli donen compte anualment de les despeses per consums i manteniment de l’ermita. En destaquen les ocasionades per l’aplec del seu patró, el dia setze de setembre. Paguen les despeses dels músics, del parament de l’ermita i per l’assistència de dos preveres a l’ofici i a la processó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1808 fou batejat Joan Rossell i Calva pel reverend Joan Serratosa. </span></span></span></span></span></p>	41.7203800,2.6672700	472324	4618785		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91201-02p1500576.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91201-03p1500586.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Es tracta d’una zona geològica volcànica, caracteritzada per les columnes basàltiques, les quals presenten una perfecció que les fa realment singulars a nivell de Catalunya.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91226	Festa Major de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra.	<p><span><span><span><span><span>La festa grossa de Ramió era per Sant Andreu, el 30 de novembre, patró de la parròquia. Però per les dates en què s’esqueia, a finals de tardor, era una festa molt íntima, que se celebrava ben endins per la pròpia gent del poble i sense gaires visitants forans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Potser per aquest motiu, les festes del Roser han pres protagonisme a Sant Andreu. Les dates en què se celebra, primers de juny, on el dia és més llarg, conviden més a la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte principal de la festa de Sant Andreu era l’Ofici i la cantada dels goigs. Es muntava l’altar amb la creu de plata, canelobres de metall i els millors mantells. Es posava el dosser vermell, amb un reliquiari amb les relíquies d’uns quants sants i al costat s’hi col·locava el reliquiari de plata de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es col·locaven les imatges amb les corones de plata. En els altres altars, cremaven quatre ciris i, durant l’Ofici, estaven enceses les aranyes.</span></span></span></span></span></p>	08082-125	Sant Andreu de Ramió		41.7122300,2.6097600	467536	4617900		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91227	Goigs de Nostra Senyora del Roser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-roser	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Gois que es canten a l’església de Ramió en alabança a Nostra Senyora del Roser el dia de la seva festivitat, i que diuen així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer / cantarem Verge Maria. / Puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Déu planà dins Vós Senyora / un Roser molt excel·lent, / quan vos féu mereixedora / de concebre’l purament; / donant fe al Missatger, / que del Cel vos trasmetia. / el Déu Pare qui volia, / fóssiu Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del Sant Ventre produïda / la planta del Roser verd / fou dels Angels circuïda, / i servida amb gran concert, / i restà pur i sencer / vostre cos amb alegria, / quan parí en l’Establia / el Celestial Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan els Reis devots sentiré / del Roser la gran olor/ amb l’estel ensems partiren, / per adornar el Senyor,</span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I trobaren ésser ver/ de Balaam la profecia / quan vostra mercè tenia / en els braços el Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gran delit vos presentava / vostre Fill ressuscitat / amb cinc llagues que portava / en les Mans, Peus i Costat; / per les quals fou Llucifer, / qui amb els Sants l’Infern omplia / expoliat en aquell dia, / que florí el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reparada la gran erra / de Adam per mort crudel, / trasplantat fou de la terra, / el Roser alt en el Cel; / i pujant amb gran poder / el partir no us entristia / contemplant Déu com rebia / amb gran goig el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>No fou de menor estima /el Goig de l’Esperit Sant / quan baixà de l’alta cima / a vostre col·legi Sant/</span></span></span></p> <p><span><span><span>(tercera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I regà aquell planter / que nostre Déu elegia / per estar en companyia / del celestial Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>La vostra vida acabada / fou el major Goig sentit / l’ésser a Déu presentada / triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer / del Tresor que posseïa / col·locant-vos com devia / sota l’ombra del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manà vostra Senyoria / als Frares Predicadors / que de vostra Confraria / fossin instituïdors; / i així ells la han fundada / obeïnt vostre voler / dignament intitulada / Verge i Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORNADA//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puig mostrau vostre poder / fent miracles cada dia / protegiu Verge Maria / els Confrares del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. <em>Regina Sacrantissimi Rosari, ora pro nobis. </em>//</span></span></span></p> <p><span><span><span>R. <em>Ut digni efficiamur promissionibus Christi</em>.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS//</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Deus, cuyus, Unigenitus per vitam, mortem, et ressurrectionem suam nobis salutis aeternae praemia compa-/ ravit: concedí quaesumus; ut haec mysteria Sanctissimo Rosario Beatae Mariae Virginis recolentes, et imi- / temmur quot continent, et quot promittunt asseouamur. Per Christum Dominum Nostrum. R. Amen. //</em></span></span></span></p>	08082-126	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs en alabança a la Mare de Déu del Roser són un dels més cantats i antics. Les versions més antigues conegudes són d’inicis del segle XVI i la seva màxima difusió és deguda a les Confraries del Roser, nascudes l’any 1475. Fins i tot n’hi havia una versió que només es cantava per la Quaresma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva estructura es descabdella en un llenguatge senzill i planer, amb un alt contingut evangèlic, representat per la teologia dels set goigs de la Mare de Déu que s’expressen de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Encarnació (Llc-34-35)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Naixement (Llc-2-15,8)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Adoració dels Mags (Mt-2-1,12)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resurrecció (Llc-24-1,9)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ascensió (Llc-24-46,52)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Vinguda de l’Esperit Sant (Fets Ap.)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Glorificació de Maria al Cel (Ap. 11-19,55)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cas de l’església de Ramió, la festa del Roser s’esqueia sempre el primer diumenge de juny. La bonança estacional havia convertit el Roser en la festivitat més important i popular, no només per les famílies de Fogars sinó per la gran assistència de gent dels pobles veïns. Popularment també se la coneixia com la Festa Petita. L’organització anava a càrrec d’una comissió formada per la gent de les principals cases. S’organitzava la construcció de l’envelat, el lloguer d’orquestra o orquestrina, la programació i l’administració econòmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El principal acte religiós començava a les deu del matí, a l’església parroquial de Ramió amb la celebració de l’Ofici, que era presidit pels rectors de Ramió, de Gaserans i d’Hortsavinyà. L’interior de la nau es vestia de garlandes de flors amb esparreguera trenada que es penjaven del sostre. L’altar major, dedicat a Sant Andreu era guarnit de la millor manera possible amb flors, la creu processional de plata, canelobres i un dosser que cobria la imatge de la Mare de Déu que traslladada de la seva capella, presidia l’altar major. En els altars, tant de la Mare de Déu del Roser com en el dedicat a Sant Isidre, s’hi encenien quatre ciris a cadascun d’ells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de l’Ofici es deixa enllestit el tabernacle per a la processó solemne en honor a la Mare de Déu del Roser, que es feia a la tarda. Aquest el portaven les noies del poble. Amb el seguici al darrera, es voltava l’església, se seguia pel passeig del cementiri i es tornava cap a l’interior del temple. En el transcurs de la processó, davant de l’era de la Rectoria es cantava una nadala. Més endavant l <em>”Ave Maria Stella”</em> i en arribar al cementiri el <em>“Tedeum</em>”. Un cop dins de l’església es cantaven els goigs i finalment el rector donava la benedicció. </span></span></span></span></span></p>	41.7122900,2.6098200	467541	4617906		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta de Manuel Llach, i distribuïts per la Llibreria de A. Franquet, de Girona, que es canten per la seva festa, el 30 de novembre.Quadre delimitat per una orla geomètrica i floral. Al dessota, centrat, A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Andre, amb barba. Amb la mà dreta, recolzat en una creu en forma d’aspa (crux decussata) sense claus, on fou amarrat fins a la seva mort, dos dies després. A la mà esquerra, sosté un llibre obert. A l’horitzó, el mar amb un vaixell de vela.A ambdós costats de la imatge, un text decorat amb unes flors.El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical.		62	4.4		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91259	Lledoner de Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-riereta	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El lledoner de Can Riereta està situat en el pla de conreu, a mà esquerra del camí d’accés a la casa, després que el torrent de Can Massó aboqui les seves aigües a la riera de Ramió. L’arbre, de grans dimensions, es troba al bell mig del pla, separant dues grans planes de conreu, una pertanyent a Can Riereta, l’altra a Can Molera. Mesura 4’35 m de volta de canó, per 19 m d’alçada, per 18 m de capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El <em>Celtis autralis</em> és un arbre originari de la Mediterrània oriental, molt ben adaptat als terrenys humits on hi creix de forma subespontània. El tronc d’aquest espècimen té una escorça llisa i grisenca, ben ramificat, amb el tronc buit degut a la seva longevitat. La capçada és perfectament rodona; les fulles caduques tenen forma ovada o lanceolada, amb el marge dentat, afuada en una punta terminal corbada.</span></span></span></span></span></p>	08082-138	Pla de Can Riereta	<p><span><span><span><span><span>A més del seu valor natural, aquest exemplar, que ja és un rebrot d’un altre de més antic, fa funció de fita entre dues propietats: Can Riereta i Can Molera. Les delimitacions de propietats descrites en el documents antics, acostumen a emprar elements naturals que amb el pas del temps, poden haver desaparegut. Els que més bé es poden conservar són els rocs o marques i gravats fets a la roca, però sovintegen arbres de vida longeva com el lledoner, l’alzina, el roure, i de vegades també es pot esmentar un arbre mort, o fins i tot un espècimen que té un seguit de branques, un riu, una riera o torrent, que entre d’altres, són indicadors dels límits d’una propietat o la direcció del termenat que segueix la descripció del document.</span></span></span></span></span></p>	41.7148200,2.6104200	467592	4618187		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-02dsc2602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-03p1500987.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-04p1500988.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La seva fusta, molt flexible, és molt apreciada per a fer-ne eines agrícoles, especialment les forques. Els lledons, que és la fruita que s’hi pot veure en forma de boletes, quan és de color negre, és dolça i comestible i a més les fulles i branques serveixen com a farratge pel bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91582	Font de Ca n'Oller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-noller	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Només raja quan plou, si ho fa. No conserva el broc i no se'n fa manteniment.	<p><span><span><span><span><span>La font de Ca n’Oller està situada en el Parc del Montnegre i el Corredor, concretament en la confluència del torrent del Vicari i del Sot de l’Avellaner. La seva ubicació queda senyalada per la presència de dos cedres i un plataner de dues branques que contrasten amb la vegetació pròpia d’un bosc de ribera. En aquesta zona, predominen els avellaners, els roures i una gran quantitat de molses i falgueres que creixen ufanosos degut a la combinació de tres elements essencials: l’aigua, la humitat i la matèria orgànica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop localitzats els arbres, en el marge situat al costat del plataner i un dels cedres, entre la gran quantitat de fullaraca, s’observen diversos elements, dos d’ells corresponen a dues deus d’aigua. La primera, surt d’una raconada, directament del marge, sense broc, però que l’aigua ha anat formant una cassoleta al terra que a més, està parcialment envoltada per pedra. Un parell de metres en direcció al cedre, en el mateix marge s’endevina una pica feta d’obra i arrebossada, que mesura 0’80 m x 0’60 m x 0’20 m. El seu interior està reblert de fullaraca i terra.<br /> Enfront de la font, hi ha un bardissar amb falgueres que cobreixen una taula de granit que sembla feta aprofitant una mola. Està sostinguda per una columna o un pilar, sense poder-ne precisar res més. Al seu voltant hi ha uns bancs fets amb blocs de pedra ben escairats.</span></span></span></p>	08082-155	Polígon 15 Parcel·la 2	<p><span><span><span><span><span>La font està relacionada amb el mas Oller.</span></span></span></span></span></p>	41.7165800,2.6057100	467201	4618384		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91582-02p1510248.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91582-03p1510249.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91582-04p1510251.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91582-05p1510256.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La font, en els darrers temps, era molt freqüentada.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91588	Lledoner del Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>		Com tot arbre d’edat madura, actualment té l’interior buit i la saba circula per les parts més externes del tronc.	<p><span><span><span><span><span>El lledoner (Celtis australis) del Mas de la Serra o de Can Serra, està situat al davant de la bassa, a mà esquerra del marge, entre la casa i la pallissa. És un arbre caducifoli d’uns dotze metres d’alçada, molt vell, de més de tres cents anys, que es distingeix ràpidament degut a que l’interior del tronc és buit i al seu interior s'hi poden entrar dues persones. Tot i que el tronc és molt vell conserva les característiques essencials d’aquesta tipologia d’arbres, amb el tronc rectilini, i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida i ampla. Les branques més antigues han anat morint o han estat tallades, i de la part visible és on van naixent els nous rebrots que donen a la capçada una forma ben arrodonida. Les seves fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span><br /> </p>	08082-161	Mas de la Serra, al costat de la bassa	<p><span><span><span><span><span>Arbre naturalitzat a la nostra terra, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis, tal vegada pels grecs i romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més d’ésser un arbre ornamental, degut a la seva flexibilitat i durada ha estat i és una fusta molt apreciada per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar en altres temps. A ses illes, els pastors tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llocs i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p>	41.7235300,2.6287400	469120	4619147		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-02dsc2436.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-dsc2435.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Simbòlic		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91596	Roure de can Masó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maso	<p><span><span><span><span><span>FRAZER, Sir James George (2009). La rama dorada. Magia y religión. Fondo de Cultura Econòmica: México. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MCCULLOUGH, Colleen (1998). Cèsar. Planeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) del Collet del Molinot creix en el vessant de llevant del Puig Castellar, al peu d’una canal que desguassa al Sot de l’Home Mort. Malgrat tenir un parell de protuberàncies a nivell de la part inferior del tronc, s’alça recte i altiu, amb una alçada aproximada d’entre vint-i-dos i vint-i-cinc metres. L’escorça és marronosa, fosca i clivellada. A una desena de metres del sòl es ramifica amb diverses branques potents,que alhora també es van ramificant per donar una capçada imponent. Les fulles mesuren entre cinc i deu centímetres de llargada i quan són tendres, ambdues cares són peludes. Quan són adultes només ho són per la part inferior, que és per on absorbeixen la humitat. Les fulles tenen els marges perfectament lobulats. Floreix durant el mes d’abril, quan les fulles noves acaben de sortir i són tendres. Les flors d’ambdós sexes surten al mateix arbre, però mentre que les masculines estan disposades en aments pèndul, les femenines estan envoltades per un involucre d’on només sobresurten els estils i és d’elles que surt la gla. La gla, és allargada, sense peduncle. Té una cúpula protectora a la base amb pilositats evidents.</span></span></span></span></span></p>	08082-169	Polígon 13, parcel·la 13	<p><span><span><span><span><span>L’antropòleg, Sir James George Frazer (1854-1941) en la seva obra monumental “The Golden Bough” publicada per primer cop l’any 1890 feia un estudi comparatiu de diversos mites i ritus en varies zones del món, i evidentment ja parlava de la importància del roure en les diferents cultures. Grecs com romans, associaren el roure amb Zeus o Júpiter, divinitats del cel, la pluja i el tro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juli Cèsar, tornant de la campanya de Britània, ordenà tallar les rouredes dels morins, una tribu gala que s’hi amagava: “Finalment, en dies successius, Cèsar va decidir tallar el bosc, i a fi que els nostres soldats, desarmats i desprevinguts, no poguessin ésser atacats per sorpresa, tots els arbres tallats eren col·locats de cara a l’enemic i se’ls amuntegava a ambdós costats a manera de clos” (Juli Cèsar, la Guerra de les Gàl·lies, III, 29).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>D’altres autores com l’escriptora Colleen McCullough, pensa que Cèsar va voler acabar amb l’arbre sagrat dels morins <em>“kilómetro tres kilómetro a través del bosque de robles, César y sus Hombres fueron empujando a los morinos hacia atrás hasta sus pantanos; a medida que avanzaban talaban robles en una ringlera de trescientos metros de anchura y amontonaban los troncos y las ramas podadas formando una gran muralla a cada flanco mientras elevaban la cuenta cada vez que un viejo árbol gemía para caer en tierra. Casi desquiciados de horror y de pena, los morinos no se atrevieron a pelear contra ellos. Se retiraron lamentándose hasta que fueron engullidos por los pantanós, donde se agruparon y lloraron desconsoladamente”</em> (McCullough, César, pàg. 64).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre motiu pel qual l’arbre ha estat considerat sagrat és la presència del vesc, un paràsit que resta viu fins i tot a l’hivern, quan cauen les fulles. Frazer considerava que el vesc era la branca daurada esmentada a L’Eneida, de Virgili, quan la Sibil·la Cumas explica a Enees la manera d’entrar a l’infern: “ en el fullatge espès d’un arbre s’amaga una branca amb les seves fulles i la flexible tija, consagrada a la Juno del fons de la terra. Tot està protegit per un bosc, l’envolta l’obaga d’una vall tenebrosa. A ningú li està permès baixar a les profundes regions de les ombres, si abans no aconsegueix arrancar de l’arbre la branca d’oscil·lants fulles d’or” (Virgili, l’Eneida, VI, 140).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix autor, en el seu llibre, la Rama dorada (cap. XVI, 202), diu: “Segons Virgili, Enees arrancà la branca daurada d’una alzina. Ara bé, el roure era l’arbre sagrat de Júpiter, el deu màxim dels llatins”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el déu Balder, prototip de la bellesa masculina, mor víctima d’una malifeta de Loki, que fa que Höor, germà cec del propi Balder, el mati sense fer-ho expressament, amb un arc i una fletxa fetes amb el vesc, l’únic ésser que no havia promès respectar Balder.</span></span></span></span></span></p>	41.6974400,2.6100900	467556	4616258		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-02dsc2890.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-03dsc2889.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-04p1510410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-05p1510409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-06p1510417.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Científic		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A la muntanya substitueix a l’alzina en climes de transició. Dins l’estatge montà es troba per sobre l’alzina muntanyenca. La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Les glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91601	Parc del Montnegre i el Corredor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor-2	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LUNA, Gonçal (2005). Guia del parc del Montenegre i el Corredor; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Fogars de la Selva, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Pineda de Mar, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni. Està integrat pels massissos del Montnegre i el Corredor, dues unitats de relleu ben definides que se situen en paral·lel a la costa, constituint una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. A més, les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la partió entre els dos massissos, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, amb 657 m. d’altitud, al Turó Gros, de 773 m i al Turó d’en Vives, de 759 m. La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinalment, mentre que la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos massissos estan bàsicament formats per un cos granític travessat per roques subvolcàniques o filonianes, que són un tipus de roca magmàtica que s’ha refredat a l’interior de la roca terrestre. A la part alta del massís del Montnegre, hi destaca una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió que donen un caràcter més abrupte. Una part del terme de Fogars de la Selva presenta les característiques geològiques que fan d’aquest parc un indret d’especial interès. Es tracta concretament de la zona més oriental del municipi, que amb un caràcter més abrupte, comprèn el vessant de llevant de la Serra del Solà d’en Forn, amb el turó del Vicari de 223 m, el coll de Can Rodon, el Puig Castellar, de 254 m, el turó dels castanyers, de 377 m, el puig de l’Estrell, de 456 m, Collet de la Mina d’Or, Pi de les onze, Puig Pelat de 267 m, Montgròs, de 391 metres amb part de la Serra de l’Esquirol. Destaca la vall de Ramió regada per la riera que porta el mateix nom i que desemboca a la Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima mediterrani subhumit presenta variacions rellevants, que en el cas d’aquesta zona protegida, orientada majoritàriament cap el Vallès, és més freda i humida, amb un caràcter lleugerament continental. La xarxa de drenatge pertany al sistema de la conca de la Tordera, on les rieres, com la de Ramió tot i que acostumen a portar aigua, són de règim majoritàriament estacional. Els torrents que hi conflueixen, tot i que són molt humits, acostumen a portar aigua en superfície en temps de pluges. El curs principal d’aigua en el municipi de Fogars de la Selva és la Tordera, que recull les aigües de rieres importants situades al vessant hidrogràfic vallesà del Montnegre, com són les de Vallgorgina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. A la part més baixa de la Riera de Ramió, a banda i banda, hi ha varies zones situades topogràficament més baix que el riu Tordera, de manera, que en èpoques de cabal abundant i de rierades, el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i camps sembrats prop de la ribera s’inundin. Aquestes àrees inundades es drenen a través de canals artificials de desguàs per tal de minimitzar els efectes de les inundacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest context geològic i hidrològic allí on l’elevat estat de meteorització dels granitoides ha originat el sauló, els sòls són profunds i joves; s’hi desenvolupen per tant els boscos de pi i alzina i surera, aquestes dues espècies afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro i de la llenya. A les obagues i fons de les valls, barrancs, torrents, amb o sense circulació d’aigua, predominen petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes o avellanoses i rouredes. En les cotes baixes de la vall de Ramió per exemple, l’avellanosa pot presentar una certa alteració per espècies exòtiques, bardissa, plantacions. I en alguns indrets de la vall de Ramió es detecta la presència del roure de fulla gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molts d’aquests boscos estan abandonats però amaguen la presència d’antigues feixes de cultiu de vinya, olivera i avellaners. El sauló es concentra en els arenys, zones més muntanyenques, valls i planes. Per sobre s’hi localitza una capa de matèria orgànica, sovint fina. I en algunes de les àrees de geomorfologia més estables com en la zona de Can Mainou, Can Molera, es donen processos d’il·luviació d’argiles. En canvi, en les desembocadures de les rieres com la de Ramió, s’hi observen materials transportats, molt sorrencs, amb un baix contingut en matèria orgànica, que correspon a la major part de les superfícies de conreu, sovint aprofitat per a l’explotació silvícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest paisatge ha modelat la presència de l’home des de temps antics. N’és un bon exemple la vall de Ramió amb l’establiment de l’església de Sant Andreu de Ramió i de diversos masos importants situats a recer de les inundacions provocades per la riera, però alhora amb punts d’aigua importants per la supervivència, que durant segles han sabut explotar tots els recursos que la Natura els oferia: aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de llenya i també de carbó o carbonet, castanyer per a botes que ha desaparegut, suro, glans, pinyes, terres on plantar arbres per a l’obtenció de fusta i paper, terres de secà per a les lleguminoses i prats on obtenir l’aliment necessari per a criar uns quants caps de ramaderia. Això no obstant, s’hi ha observat un procés de recessió importantíssim que està fent desaparèixer l’activitat agrícola que sembla aguantar amb les plantacions de ribera com els pollancres i plàtans i les reforestacions de pi insignis i pinastre, que semblen mantenir-se i fins i tot en algun indret, en expansió. Els masos ja no actuen com a centre agrícola. La funció per a la qual foren construïts ha canviat; alguns es reconverteixen i es destinen a d’altres activitats i d’altres es recuperen com a primeres o segones residències, desvinculant-se de l’activitat agrària, o han estat reconvertits per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics i de lleure, cases de colònies i restaurants. Una activitat complementària a l’activitat agrícola és l’apicultura que des de fa uns anys es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica, de la qual s’han localitzat diversos ruscs ens els cursos de rieres i torrents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La combinació de tots aquests elements i ha afavorit la prosperitat de la fauna forestal i de zones humides. Destaca el senglar, perfectament adaptat. En aquest sector del municipi prospera sense massa entrebancs, però l’augment desmesurat fa que baixi cap els conreus, malmetent tot el que troba al davant. El seu depredador natural, el llop, ja fa molts anys que fou exterminat, i per tant, només es factible la seva caça en èpoques molt determinades; la presència de l’autopista i les creixents les urbanitzacions han reduït els passos naturals. El segueix el cabirol introduït novament fa més de vint anys. Altres espècies presents són la geneta, la rata cellarda, el gorjablanc, el gat mesquer, la fagina, el toixó i la mostela a més de ratpenats, ocells com, el picot verd, el gaig, mallerengues, rossinyol, amb rapinyaries com l’aligot i l’àliga marcenca. A més, aquest espai se situa, dins del parc, en una de les principals rutes migratòries d’ocells de la Mediterrània occidental. Els ambients humits de la riera de Ramió i els diferents torrents són un hàbitat especialment pròsper, amb una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Precisament en l’estudi efectuat entre el 2015 i 2020, es va localitzar una zona de vegetació amfíbia de pradells d’Isoetes (Isoeto-Nanojuncetea), situada en sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa com és a la zona del Montgrós, a la vall de Ramió, que es considerava extingida al Parc pocs anys enrere i considerada d’interès prioritari. Una altra comunitat escadussera al Parc cartografiada a la mateixa vall de Ramió es la de les landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa. S’acostuma a trobar en plantacions abandonades, marges de camins, boscos tallats i sobretot barrejada amb bardissa i vegetació herbàcia. Destaca també els falgars principalment localitzada a les vores de fondals i cursos d’aigua com per exemple el torrent de Can Masó. Les condicions prou humides permeten que arribi a formar colònies relativament grans. La recessió dels usos tradicionals com l’aprofitament per a jaç pel bestiar n’ha afavorit probablement la seva expansió. La bardissa d’esbarzer (Rubus ulmifolius) és una de les que recobreix més superfície; se la troba en forma de rodals, sobretot present en marges de camins i en els fons de la vall on s’ha eliminat l’estrat arbori. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt de la Rectoria i de Can Forn, en una antiga pedrera de la Vall de Ramió s’ha localitzat un hàbitat de <em>Populus sp.pl.</em> Són arbres relativament joves, procedents de rebrot o de colonització.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el curs mitjà del torrent de Can Masó, es localitza una bosquina dominada per l’aladern de fulla ampla <em>(Phyllirea media), </em>mentre que a les vores de la Riera de Ramió i afluents, s’han pogut detectar algunes pollades degut a la presència de planes fluvials <em>(Populus spp.).</em> Però també, degut a l’alteració de l’home en el bosc de ribera, hi ha sectors de la riera de Ramió, sobretot cap a la zona baixa de la riera, on el bosc autòcton ha estat substituït per formacions naturalitzades de <em>Robinia pseudoacacia</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les pedredres, tot i que estan abandonades, es troben parcialment naturalitzades però són presents al municipi a la riera de Ramió, amb l’aiguabarreig amb el torrent de l’Home Mort, encara que una de les més importants i singulars des del punt de vista geològic és la pedrera extractiva de basalt, que continua activa, situada al turó de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p>	08082-174	Plaça de l’Església, 13, 2on - 08471 Vallgorguina	<p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006). Des de 2017, Fogars de la Selva és un dels municipis interessats en ampliar i/o modificar l’àmbit de l’espai d’interès natural (EIN).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d’interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d’aquests 17, tres són prioritaris. </span></span></span></span></span></p>	41.6961300,2.5902400	465904	4616120		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-02p1510041.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-03p1510377.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-04p1510370.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-05p1500991.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-06p1510405.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Des de principis del segle XX el bosc no para de créixer en detriment de les terres de conreu i els masos que progressivament s’han anat abandonant o han minvat considerablement l’activitat agrícola. Només a la vall es manté una reduïda proporció d’espais oberts com els camps, erms, pastures i prats naturals, que a més, tenen un gran valor ecològic.L’espai protegit coincideix amb l’espai protegit per la Xarxa europea Natura 2000, l’objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. A Catalunya, la llei 12/2006 d’espais naturals determina que tots els espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s’inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració.El municipi de Fogars de la Selva disposa d’un punt d’informació del parc ubicat a septentrió del Parc del Montnegre i el Corredor, al Museu de la Pagesia. Ofereix informació del parc, itineraris senyalitzats i activitats diverses.		2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91603	Vall de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>A.V. (2003). Montnegre Corredor. Parc Natural. Mapa i guia excursionista. 1/25.000. Editorial Alpina-Geo Estel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Vall de Ramió està situada al nord-est del massís del Montnegre, en el vessant més occidental del terme municipal de Fogars de la Selva. És també la més solitària i la més tranquil·la de totes les valls que conformen el Parc del Montnegre i el Corredor, al costat de l’altre gran vall del parc situada a Furiosos (Tordera). El seu accés natural tant pel nord com pel sud es veu obstaculitzat per l’orografia del terreny. Per una banda, hi ha la Tordera, a la qual s’hi afegeix un obstacle d’origen antròpic, com és l’autopista AP7, i per l’altra pels contraforts muntanyencs que l’envolten: la Serra del Solà d’en Forn, el Serrat de les Llobateres, la Serra de Fesol, les obagues del turó de Can Grau i del Serrat de les Creus, el Puig Castellar i les obagues del turó dels Castanyers i del turó del Montgròs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La travessa, de sud a nord la riera de Ramió, un curs d’aigua important que, com la riera de Fuirosos, desemboquen a la Tordera pel seu vessant hidrològic dret. Neix a l’obaga del cor del Montnegre, en els contraforts dels turons dels Castanyers, de 377 m d’alçada, de Can Grau, de 289’9 m d’alçada, el Serrat de les Creus, de 391’6 m d’alçada i de les canals orientades al sud-oest que s’originen al Puig Castellar, de 254’5 m i el Serrat de Can Pasqual de 225 m d’alçada respectivament. La riera, en aquest sector alterna zones planeres com tota la que transcorre per la zona del Molinot on als anys vuitanta s’hi construí el que es coneix popularment com a pantà del Molinot, amb alguns trams més abruptes i estrets. La vegetació és exuberant, amb un bosc de ribera humit, que fa de recer a nombroses especies faunístiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La riera de Ramió, que en èpoques estivals, acostuma a quedar seca, rep l’aigua de varis torrents tributaris importants, amb els seus respectius afluents i canals. Fan d’aquesta vall un espai d’un veritable interès paisatgístic, biològic i cultural. Alguns d’aquests, procedents de la zona de les Cabanyes conserven el nom d’antigues cases actualment mig enfonsades, com són Can Romeguera i Can Grau de Dalt o Cal Vicari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu recorregut, just abans de Can Bruguera, fa l’aiguabarreig amb el torrent del Sot de l’Home Mort, procedent de l’altre costat del Puig Castellar. Aquest torrent es nodreix d’altres afluents més petits però no menys importants, situats a les capçaleres de la Serra Pelada, el turó de Castanyers, el Puig Pelat i en part del vessant de tramuntana del Puig Castellar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mica més endavant, procedent de la Serra del Solà d’en Forn, baixa escarpat el torrent del Solà que s’uneix a la riera de Ramió per sobre de Can Forn. I entre aquesta casa i Can Riereta, procedents de la Serra de Fesol s’hi aniran incorporant torrenteres que tot i ser molt humides, només porten aigua superficial en èpoques de pluges. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada de Sant Andreu de Ramió, pel marge dret de la riera, tornem a trobar un nou afluent important; el torrent del Mas Masó o Can Masó. Aquest baixa, des del Puig de l’Estrell i el Puig Masó i en part del Montgròs amb els seus diferents braços afluents, passant per la Telleda fins desaiguar a la riera de Ramió on conflueixen al darrera mateix de l’ermita de Sant Andreu, Can Riereta i Ca l’Agutzil. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu recorregut més planer, està situat a l’alçada del Pla de Can Molera, la Plana i la Perxada de Ca l’Hivern. És en aquest indret que rep pel vessant esquerra, les aigües procedents del torrent del Vicari. S’origina en el Sot de l’Avellaner i travessa l’aulet de la Serra, regant al seu pas, el pla de Ca l’Oller. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer tram ve dibuixat per un important meandre que transcorre entre el turó de Can l’Oller i el turó de Ca l’Hivern, regant les terres de Mas Roure on un pas artificial realitzat als anys seixanta amb motiu de la construcció de l’autopista AP7 l’engoleix fins a desaiguar uns metres més al nord a la Tordera on el terme de Fogars termena amb Sant Feliu de Buixalleu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima de la vall és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic i en la tipologia de cultiu que s’hi ha desenvolupat des de temps antics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capçalera de la vall forma part integrant del massís del Montnegre, format per una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió que donen un caràcter més abrupte. Per aquest motiu les capçaleres fan d’aquest indret un espai d’alt interès. Es tracta concretament de la zona més oriental del municipi, que amb un caràcter més abrupte, comprèn els turons més amunt esmentats, amb una vall excepcional que poc ha canviat en segles. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima mediterrani subhumit presenta variacions rellevants, que en el cas d’aquesta zona protegida, orientada majoritàriament cap el Vallès, és més freda i humida, amb un caràcter lleugerament continental. La xarxa de drenatge pertany al sistema de la conca de la Tordera, on les rieres, com la de Ramió tot i que acostumen a portar aigua, són de règim majoritàriament estacional. Els torrents que hi conflueixen, tot i que són molt humits, acostumen a portar aigua en superfície en temps de pluges. El curs principal d’aigua en el municipi de Fogars de la Selva és la Tordera, que recull les aigües de rieres importants situades al vessant hidrogràfic vallesà del Montnegre, com són les de Vallgorguina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. A la part més baixa de la Riera de Ramió, a banda i banda, hi ha varies zones situades topogràficament més baix que el riu Tordera, de manera, que en èpoques de cabal abundant i de rierades, el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i camps sembrats prop de la ribera s’inundin. Aquestes àrees inundades es drenen a través de canals artificials de desguàs per tal de minimitzar els efectes de les inundacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest context geològic i hidrològic allí on l’elevat estat de meteorització dels granitoides ha originat el sauló, els sòls són profunds i joves; s’hi desenvolupen per tant els boscos de pi i alzina i surera, aquestes dues espècies afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro i de la llenya. A les obagues i fons de les valls, barrancs, torrents, amb o sense circulació d’aigua, predominen petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes o avellanoses i rouredes. En les cotes baixes de la vall de Ramió per exemple, l’avellanosa pot presentar una certa alteració per espècies exòtiques, bardissa, plantacions. I en alguns indrets de la vall de Ramió es detecta la presència del roure de fulla gran i també s’ha detectat el roure martinenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molts d’aquests boscos estan abandonats però amaguen la presència d’antigues feixes de cultiu de vinya, olivera i avellaners. El sauló es concentra en els arenys, zones més muntanyenques, valls i planes. Per sobre s’hi localitza una capa de matèria orgànica, sovint fina. I en algunes de les àrees de geomorfologia més estables com en la zona de Can Mainou, Can Molera, es donen processos d’il·luviació d’argiles. En canvi, en les desembocadures de les rieres com la de Ramió, s’hi observen materials transportats, molt sorrencs, amb un baix contingut en matèria orgànica, que correspon a la major part de les superfícies de conreu, sovint aprofitat per a l’explotació silvícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest paisatge ha modelat la presència de l’home des de temps antics. N’és un bon exemple la vall de Ramió amb l’establiment de l’església de Sant Andreu de Ramió i de diversos masos importants situats a recer de les inundacions provocades per la riera, però alhora amb punts d’aigua importants per la supervivència, que durant segles han sabut explotar tots els recursos que la Natura els oferia: aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de llenya i també de carbó o carbonet, castanyer per a botes que ha desaparegut, suro, glans, pinyes, terres on plantar arbres per a l’obtenció de fusta i paper, terres de secà per a les lleguminoses i prats on obtenir l’aliment necessari per a criar uns quants caps de ramaderia. Això no obstant, s’hi ha observat un procés de recessió importantíssim que està fent desaparèixer l’activitat agrícola que sembla aguantar amb les plantacions de ribera com els pollancres i plàtans i les reforestacions de pi insignis i pinastre, que semblen mantenir-se i fins i tot en algun indret, en expansió. Els masos ja no actuen com a centre agrícola. La funció per a la qual foren construïts ha canviat; algunes es reconverteixen i es destinen a d’altres activitats i d’altres es recuperen com a primeres o segones residències, desvinculant-se de l’activitat agrària, o han estat reconvertits per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics i de lleure, cases de colònies i restaurants. Una activitat complementària a l’activitat agrícola és l’apicultura que des de fa uns anys es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica, de la qual s’han localitzat diversos ruscs ens els cursos de rieres i torrents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La combinació de tots aquests elements ha afavorit la prosperitat de la fauna forestal i de zones humides. Destaca el senglar, perfectament adaptat. En aquest sector del municipi prospera sense massa entrebancs, però l’augment desmesurat fa que baixi cap els conreus, malmetent tot el que troba al davant. El seu depredador natural, el llop, ja fa molts anys que fou exterminat, i per tant, només es factible la seva caça en èpoques molt determinades; la presència de l’autopista i les creixents les urbanitzacions han reduït els passos naturals. El segueix el cabirol introduït novament fa més de vint anys. Altres espècies presents són la geneta, la rata cellarda, el gorjablanc, el gat mesquer, la fagina, el toixó i la mostela a més de ratpenats, ocells com, el picot verd, el gaig, mallerengues, rossinyol, amb rapinyaries com l’aligot i l’àliga marcenca. A més, aquest espai se situa, dins del parc, en una de les principals rutes migratòries d’ocells de la Mediterrània occidental. Els ambients humits de la riera de Ramió i els diferents torrents són un hàbitat especialment pròsper, amb una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Precisament en l’estudi efectuat entre el 2015 i 2020, es va localitzar una zona de vegetació amfíbia de pradells d’Isoetes (Isoeto-Nanojuncetea), situada en sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa com és a la zona del Montgrós, a la vall de Ramió, que es considerava extingida al Parc pocs anys enrere i considerada d’interès prioritari. Una altra comunitat escadussera al Parc cartografiada a la mateixa vall de Ramió es la de les landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa. S’acostuma a trobar en plantacions abandonades, marges de camins, boscos tallats i sobretot barrejada amb bardissa i vegetació herbàcia. Destaca també els falgars principalment localitzada a les vores de fondals i cursos d’aigua com per exemple el torrent de Can Masó. Les condicions prou humides permeten que arribi a formar colònies relativament grans. La recessió dels usos tradicionals com l’aprofitament per a jaç pel bestiar n’ha afavorit probablement la seva expansió. La bardissa d’esbarzer (Rubus ulmifolius) és una de les que recobreix més superfície; se la troba en forma de rodals, sobretot present en marges de camins i en els fons de la vall on s’ha eliminat l’estrat arbori. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt de la Rectoria i de Can Forn, en una antiga pedrera de la Vall de Ramió s’ha localitzat un hàbitat de <em>Populus sp.pl.</em> Són arbres relativament joves, procedents de rebrot o de colonització.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el curs mitjà del torrent de Can Masó, es localitza una bosquina dominada per l’aladern de fulla ampla <em>(Phyllirea media), </em>mentre que a les vores de la Riera de Ramió i afluents, s’han pogut detectar algunes pollades degut a la presència de planes fluvials <em>(Populus spp.).</em> Però també, degut a l’alteració de l’home en el bosc de ribera, hi ha sectors de la riera de Ramió, sobretot cap a la zona baixa de la riera, on el bosc autòcton ha estat substituït per formacions naturalitzades de <em>Robinia pseudoacacia</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les pedredes, tot i que estan abandonades, es troben parcialment naturalitzades però són presents al municipi a la riera de Ramió, amb l’aiguabarreig amb el torrent de l’Home Mort, encara que una de les més importants i singulars des del punt de vista geològic és la pedrera extractiva de basalt, que continua activa, situada al turó de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p>	08082-176	Vall de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La vall de Ramió <strong> </strong>està envoltada per masos, alguns d’ells molt antics. La unitat de producció tradicional estava integrada per la casa pairal amb els diferents annexos, els camps, les pastures i el bosc que normalment les envoltava i les envolta encara. Una part molt important de l’economia estava basada en les feines bosqueroles, com el carbó els rodells, la fusta, la llenya i el suro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des fa uns anys, especialment a partir de mitjan del segle XX, el bosc ha colonitzat moltes de les terres que encara fa uns anys es conreaven. Moltes de les cases han passat a ser segones residències o s’han llogat i l’activitat agrícola ha quedat reduïda a un tros d’hort per la majoria d’elles. Només a la vall es manté una reduïda proporció d’espais oberts com els camps, erms, pastures i prats naturals, que a més, tenen un gran valor ecològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dels grans masos, s’hi troben, sobretot dins del bosc, abandonades, cases senzilles de muntanya, on durant segles els seus habitants, visqueren en harmonia amb la natura, molt modestament. Eren famílies de bosqueters, masovers que treballaven al bosc tallant arbres, preparant les feixos per fer anar els forns d’obra. També feien carbó i carbonet i extreien el suro; collien cireres, castanyes, bolets, cireres de pastor, caçaven i tenien una mica de bestiar per a l’ús familiar, el més sovint un porc i quatre gallines. L’excedent el baixaven cap a Hostalric, a vendre o intercanviar. Els masos també tenien ramats, que implicava tenir pastor i mosso. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aigua, un bé preuat, està relacionat amb l’establiment de totes aquestes cases, ja siguin grans masos o establiments modests. Sempre al costat de torrents i rieres, on poder tenir una font, construir un pou, un biot o una bassa. L’aigua no només era de boca o per cuinar sinó també per al bestiar i per rentar la roba si no es podia anar a algun bassal de roca ferma en el llit del torrent. Actualment les cases establertes a la vall continuen depenent de l’aigua dels pous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al voltant de la riera de Ramió hi ha constància, al menys, de dos molins fariners; el primer d’ells situats a la part alta de la vall, a la zona del Molinot, més amunt de l’embassament. El segon, desaparegué durant les obres de construcció de l’autopista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1962 els temporals de pluja amb 1.300 lm2 foren devastadors per a gran part de la comarca, però especialment a la zona de la Tordera i la vall de Ramió. La riera es desbordà emportant-se tot el que va trobar per davant i inundant la vall i els camins d’accés a les cases. Aquestes avingudes d’aigua són cícliques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor treballa des de fa anys en una base de dades relacionades amb la fauna i la flora, no només de la Vall de Ramió sinó també de la totalitat del parc. En ella s’hi referencien les localitats de flora d’interès de conservació especial, que s’actualitza periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d’aquests 17, tres són prioritaris i comprenen també la vall de Ramió. </span></span></span></span></span></p>	41.7110300,2.6081300	467400	4617767		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-02p1510269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-03p1510691.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-04p1510043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-05p1510266.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-06p1510060.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic/Lúdic/Cultural		Xarxa natura 2000	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La vall és un espai protegit inclòs en el Parc del Montnegre i el corredor, que coincideix amb l’espai protegit per la Xarxa europea Natura 2000, l’objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. A Catalunya, la llei 12/2006 d’espais naturals determina que tots els espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s’inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91605	Cal Borni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borni	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	L’estat general de l’edifici és d’abandonament. Les teulades, tant de l’edifici principal com dels annexos, estan parcialment enfonsades.	<p><span><span><span><span><span>Cal Borni és una casa situada per sobre del Pla de Can Planes, un cop travessada la riera de Terra Negra, en direcció de la urbanització Regent Parc, pel carrer del Montnegre, a mà dreta en el revolt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a un sol vessant i la façana principal orientada al sud. És de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La disposició del paredat sembla indicar que la cantonera del costat esquerra de la façana principal estava preparada per eixamplar la casa, cosa que no es va arribar a fer mai. La teulada es va refer en algun moment, aixecant-la lleugerament. Les obertures són senzilles. A la planta baixa, la porta d’entrada principal amb emmarcament de maó massís conserva una porta de fusta realitzada amb taulons i clavetejada. A mà esquerra una finestra de porticons, senzilla sense pedres cantoneres; a mà dreta una de més petita refeta als anys seixanta o setanta amb morter ràpid. A la planta pis, seguint aproximadament la simetria de la porta hi ha una finestra amb els muntants de maó, ampit motllurat de maó i cairons i la llinda de fusta. A l’esquerra destaca una obertura minúscula que sembla esbiaixada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de tramuntana s’hi conserva tota l’estructura externa del forn de pa i per la façana de llevant, hi ha varis annexos que corresponen a la pallissa, corts del bestiar, pallissa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pou antic està situat just a l’esquerra del marge de la façana principal. El paredat és de pedra irregular, collat amb morter de calç, molt apedaçat amb trossos de maó i rajols de mides diverses. El cobert és de teula àrab posades a mà damunt de dues travesses de fusta. De la portella de fusta només se’n conserven les fues frontisses collades al muntant esquerra. A l’interior hi creix una figuera.</span></span></span></span></span></p>	08082-178	Polígon 11 Parcel·la 48	<p><span><span><span><span><span>Aquesta caseta de construcció molt modesta està referenciada en el cadastre de 1862. El seu propietari era Joan Negre. Tenia mitja quartera de secà i mitja de vinya, una quartera de bosc i una d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, Pere Roig i Serrat, casat en segones núpcies amb Rosa Camps Fullà (†1892), és el nou propietari. Del matrimoni neix la Gràcia. L’any següent de la mort de l’esposa amb trenta-quatre anys, Pere Roig es casa en terceres núpcies amb Petronella Vidal (†1907). Amb aquesta esposa no tindran descendència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Gràcia es casa amb Feli Gelmar que continuaran vivint a la casa amb el pare d’ella i amb els dos fills, Josep i Narcís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1913 marxen de la casa i l’any següent la trobem habitada per Josep Dalmau i Socors Collell, potser masovers. Dos anys després, l’any 1915 i fins almenys 1923 hi viuran un nou matrimoni, Jaume Estiu i Filomena Vilà amb el seu fill Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 novament hi apareix una altra família composta per Salvador Quintana i Mercè Pons amb els seus fills, Rosa i Llorenç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1933 l’habiten Medir Roure Massaguer (†1958) i la seva esposa Joaquima Puigjermanal Pi amb els seus tres fills, Enric, Francesc i Salvador. Després de la mort del pare, l’any 1960 deixen la casa per instal·lar-se a Massanes. Anys després un dels fills, Francesc, tornarà a la casa. </span></span></span></span></span></p>	41.7366300,2.6616800	471866	4620591		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-02p1510549.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-03p1510546.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-04p1510545.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-05p1510541.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-06p1510542.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Abans d’arribar al pou antic, a terra, sembla que hi ha alguna mena de cisterna o pou que deixa entreveure una obertura enfonsada. Si fos el cas seria bo protegir tots aquests forats per evitar que alguna bèstia o persona pugui caure al seu interior.		45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91620	Roure de penjar el blat de moro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-penjar-el-blat-de-moro	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Es coneix a través de la memòria de la gent més gran, i gràcies a la recopilació dels autors del llibre 'Fogars de la Selva, temps ha' (Furarolas/Vila: 2007). Actualment està en desús.	<p><span><span><span><span><span>El roure de penjar el blat de moro està situat al costat de Can Grau de Baix, una casa situada en el veïnat de la vall de Ramió i construïda a recer del turó de la Bandera. Des de fa molts anys que està abandonada. L’accés es fa des de la façana de migdia de de la Rectoria de Ramió. Darrera la piscina, hi ha un camí que ressegueix la llera esquerra del torrent del Mas Masó, afluent de la Riera de Ramió. El que sembla un camí ben aviat es converteix en un estret corriol que transcorre entremig de la vegetació. No massa lluny, des de l’inici del camí, tot just una vuitantena de metres el corriol es perd i ens trobem al bell mig d’una feixa ben planera que topa amb un amuntegament de pedra. Només cal enfilar-se pel marge a mà dreta i passant pel davant de la façana de la casa, en direcció est, destaca entre la resta de vegetació, malgrat pugui ésser els mesos d’hivern. El roure, ara fa més de vuitanta anys era més petit que no pas ara. Les branques més properes al terra, però suficientment altes per evitar que el bestiar salvatge s’hi enfilés permetien als propietaris de la casa penjar les panotxes lligades entre elles com els forcs d’alls i assecar-les sense que es malmetessin per la humitat. Un cop ben seques s’entraven a casa per desgranar i conservar-les en sacs per al bestiar domèstic, ja que si les condicions ambientals i de conservació no són les correctes es pot arnar fàcilment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interès de senyalar l’arbre des d’un punt de vista costumista rau en les diferents estratègies que els pagesos han hagut d’idear per tal de sobreviure en circumstàncies poc favorables. Probablement, sense poder disposar d’un assecador fet amb posts de fusta i filat o un espai assolellat i alhora airejat les branques de l’arbre oferien un recurs natural a l’abast i de fàcil manteniment. Un cop recol·lectades les panotxes entre els mesos de setembre i octubre, es lligaven entre elles i es penjaven a les branques horitzontals del roure que avui tot i que seques, encara es poden veure alçant la mirada. Potser al damunt hi posaven algun tipus de xarxa per protegir-les dels ocells.</span></span></span><br /> </p>	08082-192	Polígon 12 Parcel·la 70	<p><span><span><span><span><span>La única informació disponible sobre aquesta casa és la proporcionada en els censos parroquials de principis de segle XX. Entre 1905 i 1914 hi visqueren el matrimoni format per Pau Vilà i Bota i Maria Mustarós. Vivien amb ells la seva filla Antònia casada amb Joan Pimàs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1918 fins a 1934 hi hauria viscut uns masovers, Josep Gamisans i Massaguer amb la seva esposa Àngela Bagot i Casellas que tenien cinc fills: Maria, Salvador, Josep, Joaquim i Lluís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1945 i 1946 només hi viu la vídua i tres dels seus fills: Salvador, Josep i Lluís. Aquest darrer any potser comparteixen l’habitatge o part d’aquest amb una altra família formada per Josep Riera i Canaletas i Carme Bayés i Surós.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ells els descendents de la primera família en conserven la propietat però la casa quedà a l’abandó i amb el pas del temps s'ha anat enfonsant.</span></span></span></span></span></p>	41.7104600,2.6115400	467683	4617703		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91620-02dsc3004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91620-03p1510689.jpg	Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Cultural		Inexistent	2024-01-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El blat de moro és una de les llavors més apreciades de la fauna salvatge, sobretot del porc senglar, del toixó i les garses.		63	4.5	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91622	Zona de nidificació de l’oreneta de l’espècie Hirundo rustica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>		Cal fomentar les mesures de conservació del nius sense perjudici dels interessos particulars. La seva presència és un bioindicador de l'estat de salut del municipi.	<p><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. En el cas de Fogars de la Selva, s'han detectat diversos nius, </span></span></span></span></span><span><span><span><span>a Can Oller, <span>Can Mainou, Ca l’Hivern, Can Molera, Can Forn o la Rectoria, veritables paradisos per aquest ocell. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p>	08082-194	Veïnat de la Vall de Ramió	<p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa.<br /> Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.7123100,2.6099200	467549	4617909		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91622-02p1500937.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Cultural		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei, i això ho pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91624	Fons referent a Fogars de La Selva de l'Arxiu Comarcal de la Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva, en el Fons de l’Arxiu de Complement aplega documentació de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, bàsicament relacionada amb el funcionament de l’administració, entre els anys 1879 i 2014 (referència ACSE161-53). Consisteix en:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament a partir de l’any 1879 pel més antic (referències ACSE161-53-T2-1 Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament entre 1879-1881, correlativament fins la unitat documental ACSE161-53-T2-50.</span></span></span></span></span></p>	08082-195	Carrer de Sant Dalmau, 60 – 17430 Santa Coloma de Farners	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) fou creat el 16 de juny de l’any 1982, i inaugurat oficialment el 29 d’abril de 1983. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicialment la seu estava situada a la planta baixa de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, a Santa Coloma de Farners. Entre els mesos d’hivern de l’any 2005 i inicis de l’any 2015, es trasllada provisionalment al carrer de Francesc Camprodon. Finalment, el dia 21 de març de l’any 2015 s’inaugurava l’edifici actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació que s’hi hostatja comprèn més de 2.100 metres lineals de documentació datada entre els segles XIII i XXI. Comprèn documents de diversos fons municipals, com l’administratiu de Fogars de la Selva, dels segles XIX a XXI (1879-2014), fons privats i de diversa naturalesa, el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals; una col·lecció amb més de 8.300 impresos d’entre 1829 i 2015 i diversos fons fotogràfics del segle XIX i XX. A més, disposa d’una biblioteca especialitzada en l’àmbit comarcal amb més de 5.000 llibres registrats i una hemeroteca auxiliar.</span></span></span></span></span></p>	41.7352000,2.6713800	472672	4620429		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El fons està digitalitzat i és consultable en línia.		56	3.2		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91694	La Creu d'en Tomaset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-den-tomaset	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Segons la tradició oral, durant la darrera carlinada, un escamot de soldats buscaven en Tomaset. En adreçar-se a casa seva, coneguda amb el motiu de Can Tomaset, ell coneixedor del terreny, arrencà a córrer cap el bosc, fins que li va semblar que ja no corria cap perill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els soldats però, malgrat era perseguit a cavall i haver-ne perdut el rastre, s’endinsaren cap el bosc. Els cavalls s’aturaren llavors en el lloc on estava amagat, delatant així la seva presència. Fou capturat i mort. En l’indret on fou assassinat pels soldats, s’hi col·locà una creu en recordança.</span></span></span><br /> </p>	08082-200	Fogars de la Selva	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en la partida de defunció de Tomaset Giralt, l’any 1872 morí de mort violenta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tomaset era fill de Tomaset Giralt originari de Verges i d’Antònia Cantal, natural d’Hostalric. Vivia a la casa on encara actualment porta el seu nom amb la seva esposa Rosa Domènec, amb qui tingué dos fills, Jaume i Maria. En morir la seva esposa Rosa, es tornà a casar en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p>	41.7312900,2.6786300	473273	4619992		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			61	4.3		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91695	La tornada del mercat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tornada-del-mercat	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La història conta com a principis de segle XX, un oncle d’en Miquel del Molinot va portar el dimecres d’una setmana un vedell a vendre al mercat de Sant Celoni, a la plaça del bestiar. Va anar des de Can Ginestà de Montnegre, d’on era masover, fins al mercat estirant la corda lligada al cap i al morro de la bèstia, per corriols bosquetans i accedint finalment per un camí ral de muntanya. Va tardar més de dues hores a arribar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a la plaça va parlar amb els negociants coneguts de sempre que s’avingué a pagar-li el que demanava. Després del tracte, el negociant li va lliurar els diners i ell es va quedar amb el vedell. Algun badoc que observava discretament l’operació va creure que la quantitat pagava la pena i va decidir assaltar l’oncle pel camí de tornada cap a Can Ginestà i robar-li el fruit de la seva venda. O, tal vegada era un lladre professional que ja estava d’acord amb el comprador. Mai no es pogué saber.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle tornava cap a casa seva pel mateix camí per on havia vingut, com tantes altres vegades havia fet, i sempre sense cap contratemps. Però com que havia sentit explicar tantes coses sobre la incertesa d’anar un home sol amb diners al damunt, portava un ganivet gros plegat a la butxaca, més que res per augmentar la seva pròpia confiança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja havia enfilat el camí del bosc, va sentir un soroll com de trepig que aixafava la fullaraca, el qual l’alarmà molt; i previngut, va mirar per tot arreu però no va veure ningú. Va pensar que la responsabilitat de portat aquells diners que havien costat tant de guanyar li alterava la imaginació i li suscitava un temor sense fonament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De nou, camí endavant, li va semblar tornar a sentir aquella trepitjada enmig del bosc, sense saber ja si mirar endavant o enrere. Hauria dit que el trepig existia. Ja no estava segur de res. Va agafar el ganivet de la butxaca, l’obrí i va ficar la llarga fulla en un plec de la faixa, deixant sortir el mànec. Va continuar caminant sense cap novetat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant hi havia un pont que travessava un torrent. Quan va començar a passar pel pont, de sobte li va sortir al davant un home abrigat amb una capa negra, la gorra abaixada i amb una grossa daga a la mà. Amb veu engallada li digué: “Els diners o la vida”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle només va tenir temps de pensar que perdria l’esforç de mots dies de treball. Va veure que no podia tornar enrere perquè l’altre l’atraparia. Tampoc no podia escapar-se pels costats perquè el barranc era molt fondo. Al davant hi tenia l’atracador. Li va contestar: “Els diners me’ls vull i la vida me la jugo”, mentre estirava el ganivet de la faixa i s’abalançava sobre l’assaltador pensant que efectivament s’hi jugava la vida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El delinqüent sorprès per la fúria inesperada del pagès, va dubtar un instant, moment que va ésser suficient perquè l’altre li guanyés la posició. Sorprès i espantat, va recular sense mirament, relliscant pel terraplè. Va fugir torrent avall corrent tant com podia. L’oncle del Molinot va tenir un esglai tan gran que les cames li tremolaven, però va continuar caminant cap a casa seva vigilant de no tenir cap altre ensurt.</span></span></span></span></span></p>	08082-201	Fogars de la Selva		41.6950600,2.6046000	467098	4615996		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural			2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Miquel Ventura i Clopés la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment.		61	4.3		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91696	Bruc vermell (Erica cinerea)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruc-vermell-erica-cinerea	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 611. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Espècie sensible a la gestió forestal i als manteniments de les pistes forestals. Necessita zones més aviat obertes.	<p><span><span><span><span><span>El bruc vermell <em>(Erica cinerea), </em>és una mata ramificada, de branquillons joves pubescents amb fulles estretament linears de 4 a 8 mm arranjades en grups de tres. Les flors són acampanades i de color porpra, rarament blanques, que mesuren entre 4 i 7 mm de llargada amb inflorescències paniculiformes o dit d’altre manera, en forma de grapes. La seva alçada no depassa els 60 centímetres. El seu hàbitat es limita a les brolles silicícoles de les contrades mediterrànies humides. És una espècie considerada molt rara (rrr) bàsicament de distribució atlàntica. </span></span></span></span></span></p>	08082-202	Parc Natural del Montnegre i el Corredor			472675	462042		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91696-tafel004small.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir del mes de juny on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91697	Esquamària (Lathraea squamaria)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquamaria-lathraea-squamaria	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 773. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Espècie paràsita estretament lligada a l’avellaner	<p><span><span><span>L’Esquamària és una planta erecta, blanquinosa, groguenca o rosada, glabrescent a la part inferior, pubescent glandulosa a la summitat, amb fulles esquamiformes i forma un raïm unilateral dens. La corol·la de la flor és bilabiada, rosada o blanquinosa. Floreix de març a maig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Paràsit a les arrels de l’avellaner <em>(Corylus avellana)</em> en boscos caducifolis humits. Espècie considerada molt rara (rrr). Distribució euro-siberiana.</span></span></span><br /> </p>	08082-203	Parc Natural del Montnegre i el Corredor		41.7351300,2.6713100	472666	4620421		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91697-illustrationlathraeasquamaria-del-llibre-otto-wilhelm-thome.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals al mes de març quan és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància i protecció les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91698	Isoet (Isoetes durieui)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/isoet-isoetes-durieui	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 61. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Afectada per la sequera i la presència del senglar.	<p><span><span><span><span><span>L’isoet és una petita planta formada per una roseta de fulles linears aplicades al sòl de fins a 15 cm d’alçada. Les fulles son rígides i una mica corbades, en forma d’hèlix. Les fulles estan situades sobre d’una tija molt curta que roman sota de terra. A la base de les fulles s’hi troben els esporangis. Es reprodueix de febrer a maig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Viu en prats terofítics silícoles entollats. Espècie considerada força rara (rr). Distribuïda per la zona mediterrània. </span></span></span></span></span></p>	08082-204	Parc Natural del Montnegre i el Corredor		41.7350700,2.6714700	472679	4620414		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-isoet-2-autor-xpn.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-tafel020small.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir març i abril on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència anual. Els anys més secs no es desenvolupa. Per la seva importància i protecció, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91699	Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Bruguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-bruguera	<p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Bruguera és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels exemplars adults és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p>	08082-205	Parc Natural del Montnegre i el Corredor	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.7008700,2.6040000	467051	4616641		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-freixa-can-bruguera-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-p1500116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-04p1500115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-tafel073small.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor. A uns cinquanta metres de distància del referenciat en la present fitxa hi ha un freixe més petit que mesura actualment 1’65 m de circumferència per 28 m d’alçada.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91700	Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Masó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-maso	<p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Masó és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p>	08082-206	Parc Natural del Montnegre i el Corredor	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.6961200,2.6175100	468173	4616108		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-04p1500115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-p1500116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-tafel073small-1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91702	Can Corpet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corpet	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Reformada	<p><span><span><span><span><span>Can Corpet és una casa situada a l’extrem oriental del municipi, a tocar del Pla de Can Miró Vell i la Tordera. L’edifici, tot i conserva la seva estructura original ha sofert nombroses reformes, tan pel que fa a l’interior com a l’exterior. Està situada als quatre vents, amb ampliacions dutes a terme en llarg del temps. La façana principal està orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És de planta baixa i pis, amb golfes o sotacobert emprat més com a cambra de regulació tèrmica que com a lloc d’habitació. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Les façanes estan arrebossades amb morter i pintades. Totes les obertures perfectament simètriques han estat refetes modernament i emmarcades amb maó decoratiu. </span></span></span></span></span></p>	08082-208	Camí de Fogars a Tordera, s/n. Polígon 10 Parcel·la 55	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en el cadastre municipal de 1862, el propietari de la casa és Vicenç Oller (†1869), que declara estar en possessió de dues peces de terra, una al voltant de la casa, que consta de dues quarteres de vinya i gairebé tres quarteres d’erm. També té una peça situada al Pla de Fogars amb dues quarteres i mitja de secà i prop d’una quartera d’erm. Per a les tasques agrícoles disposa d’un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Vicenç mor, als noranta anys, la propietat passa a la seva filla, Dolors Oller i Ruscalleda, que així també queda reflectit en el padró de 1889. Des de l’any 1888 la finca també disposarà de masovers, inscrits en el padró des de 1888. Es tracta del matrimoni format per Isidre Duch i Riquer i Julita Coromines i Mir, i les seves filles, Maria i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que canvien de masovers, ja que s’hi troben inscrits el matrimoni, Josep Rovira i Gràcia, amb els dos fills, la Isabel i en Quirze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1904, sembla que la propietat canvia de mans i ho adquireix Joaquim Mercader i la seva esposa, Joaquima Lloreda (†1912), que hi viuran amb els seus fills, Pau, Francesca, Josep i Joan. Quan els germans marxen de casa, s’hi quedarà l’hereu, en Pau Mercader, que es marida amb Trinitat Jalmar (o Gelmar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1920, el pare, Joaquim Mercader (†1933) continua vivint amb els joves, en Pau i la Trinitat i els seus néts (Joaquim, Andreu, Maria, Francesca i l’Emili). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960, el matrimoni, Pau Mercader i la Trinitat Jalmar (o Gelmar) continuen vivint a la casa, com a avis i amb l’hereu, en Joaquim Mercader Jalmar (o Gelmar), la seva esposa, Carme Cuní i Masferrer i les seves dues filles, la Josepa (1948) i la Maria (1950).</span></span></span></span></span></p>	41.7264200,2.6886400	474104	4619449		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Descripció de l’edifici feta a partir de fotografies cedides.		45	1.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90745	Can Marc de l’Estany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-de-lestany	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Marc de l’Estany és una antiga masoveria de les terres de Can Gelmà situada sobre una petita elevació a l’Estany de Mas Mateu, entre Can Puiques i Cal Xebro. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Adossat al cos de ponent, hi trobem la comuna, amb accés directe a la mesquita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra arrebossat i pintat de blanc. Destaca davant la casa l’antiga era, que ha estat cimentada. No sabem si a sota conserva els rajols originaris o els van treure. A la feixa inferior hi trobem el pou d’aigua. La casa està envoltada de vinya però no fan vi.</span></span></span></span></span></p>	08082-3	Estany de Mas Mateu, a l’est del terme municipal	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta que Marc Agustí és el propietari d’una peça de vuit quartans de secà, una vinya de tres quartans, una vinya de sis quartans, una quartera i onze quartans de bosc i un ruc per treballar. També tenien vaques de treball i una carreta i les terres que menaven arrendades del Mas Mateu de Tordera, les regaven amb una sínia accionada per una vaca (Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ, 2007, 339).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889 consta Jaume Agustí i Plaja com a propietari; casat en segones núpcies amb Antònia Vidal i Comas, l’any 1860. També hi consten Francesc Agustí i Maria Romà, fill i jove respectivament, i la seva filla Francesca. Un altre document que ens confirma aquesta informació és el cens de l’any 1896.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Marc Agustí del cadastre de 1862 és el pare del Jaume i qui dona nom al mas. La seva esposa i mare del Jaume era Julita Plaja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1903, als 74 anys d’edat, mor en Jaume Agustí. Sabem que la primera esposa es deia Mariana Muner, amb qui havia tingut una filla de nom Carme. Ja hem vist que la segona esposa i ara vídua és Antònia Vidal, amb qui va tenir la Francesca de filla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1904 hi trobem Antònia Vidal, la vídua, Francesc Agustí i Maria Romà, amb els seus fills Francesca, Joaquim i Jaume, bessons. L’Antònia mor amb vuitanta-un anys el 1915.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1923 consta Francesc Agustí i Maria Romà i Joaquim, fill solter. En Francesc mor amb seixanta-un anys el 1926. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1927 figura la Maria Romà com a vídua, amb Jaume Agustí casat amb Gràcia Camps, el seu fill Francesc; i Joaquim Agustí, germà del Jaume, solter. L’any 1943 mor Maria Romà de setanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1935 a 1943 hi viuen el matrimoni format per Jaume Agustí i Gràcia Camps, amb el fill Francesc i en Joaquim, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi resideixen Jaume Agustí Romà i Gràcia Camps Dalmau amb el seu fill Francesc i en Joaquim, solter. En Jaume l’any 1974 a l’edat de setanta-vuit anys; i Gràcia Camps mor el mateix any amb setanta-set anys d’edat.</span></span></span></span></span></p>	41.7331300,2.7020500	475222	4620190		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-01p1490856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-02dsc0845.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-03p1490835.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-04p1490838.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-05p1490851.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els camps del davant eren un antic estany estacional que segons informació oral s’hi havia sembrat arròs.	119\|98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90747	Cal Xebro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xebro	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Antiga masoveria de Can Gelmà adaptada a les necessitats actuals i modificada diverses vegades amb el pas del temps. S’ubica en una petita feixa elevada per sobre l’antic Estany de Mas Mateu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos més antic és de planta irregular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant, amb la part més alta a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes estan arrebossades i pintades. S’adossen cossos de planta baixa i s’aixequen al seu voltant set nous cossos destinats a estables i serveis de l’hípica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però destaca una petita era circular, tancada i amb accés per unes escales situades a ponent de la façana.</span></span></span></span></span></p>	08082-5	Polígon 2 Parcel·la 26, a l’est del terme municipal.	<p><span><span><span><span><span>Joan Jalmar consta com a propietari segons el cadastre de l’any 1862. Declara dues quarteres i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya, una de sureda, una quartera i tres quartans de bosc i una d’erm. Declaren tenir una euga pels treballs del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 hi consta el mateix Joan Jalmar i Matas, casat l’any 1876, en segones núpcies, amb Maria Vinyoles i Serra. Està empadronat un fill, Joaquim Jalmar Perich, del primer matrimoni amb Teresa Perich.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de l’any 1896 hi consten Maria Vinyoles, vídua en primeres núpcies de Francesc Serra, amb qui havia tingut tres fills: Manuel, Filomena i Montserrat. En Joan Jalmar, segon marit de la Maria, mor l’any 1890, a cinquanta-vuit anys d’edat, amb qui havia tingut dos fills: Joaquim i Rosa, amb Teresa Perich. En el cens hi consten Joaquim Jalmar i Perich amb la seva dona Teresa Dalmau i els fills Salvador, Conxita i Josep. Maria Vinyoles mor l’any 1898 als setanta-vuit anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1906, hi trobem una nova família formada pel matrimoni entre Josep Roca i Escolàstica Taverner i la Carme, filla d’ambdós. Al cens de l’any 1912, cal afegir-hi dos nous fills del matrimoni: Baldiri i Salvador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el cens de l’any 1923 hi ha un nou canvi familiar a al finca. Hi figuren el matrimoni format per Narcís Ros i Teresa Pujol. L’any 1928 cal afegir-hi els fills: Clàudia, Josep, Miquel, Rosa, Guillem, Assumpció i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys quaranta hi trobem censats el matrimoni format per Joaquim Carles i Font i Dolors Barrera i Nonell, juntament amb les seves tres filles: Maria, nascuda l’any 1941; Carme, nascuda el 1943; i Glòria. el 1947.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1962 hi figuren els avis, Joaquim Carles i Font i Dolors Barrera Nonell; la filla Maria Carles i Barrera, amb el seu marit, Martí Llavina i Manresa, casats l’any 1958; i la filla d'aquests, Maria dels Àngels, nascuda l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació hi vivien el matrimoni format per Salvador Jalmar i Dalmau i Maria Palmada i Casals, amb el seu fill Llorenç. En Salvador mor l’any 1964.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 2010 és una hípica.</span></span></span></span></span></p>	41.7340800,2.7031400	475313	4620295		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-01p1490862.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-02dsc0849.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-03dsc0855.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-04dsc0853.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els camps del davant eren un antic estany estacional on, segons informació oral, s’hi havia sembrat arròs.	119\|98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90757	Porxo del Pla de Can Gelmà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-del-pla-de-can-gelma		XIX-XX	No conserva la coberta ni els tancaments i es troba deteriorat per la manca d’ús, cobert en gran part per la vegetació i grafits en els murs.	<p><span><span><span><span><span>Cobert de planta quadrangular situada en el camí d’accés a Can Gelmà del Navàs. Consta d’una única planta amb un altell que no es conserva. Tenia la coberta a un aiguavés que desaigua a la façana posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal està orientada al nord per on passa el camí i és on hi ha l’únic accés, amb una porta d’arc escarser. Els paraments són de pedres irregulars amb maons i argamassa de morter de calç sense arrebossar a l’exterior i arrebossats a l’interior.</span></span></span></span></span></p>	08082-14	Pla de Can Gelmà (Polígon 3 Parcel·la 21)		41.7308900,2.6992100	474985	4619942		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-01dsc0763.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-02p1490642.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-03dsc0768.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-04p1490640.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Construcció destinada a les feines relacionades amb els camps annexos.	119\|98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90758	Pou de Cal Negret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-negret	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen a les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. Està adossat a un dels costats de l’era de Can Puicus, construïda al damunt de les restes de l’antiga casa de Cal Negret, de la qual només es conserva el pou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre exterior és d’1’95 m i el gruix de murs exterior de 0’38 m. A nivell superficial, està envoltat per un brocal o barana, del qual a mitja alçada sobresurten unes llates de fusta. Està arrebossat amb morter de calç i cobert amb teulat de rajol pla. La boca finida amb volta d’arc escarser, està protegida per una portella amb balda, feta amb llistons de fusta i filat de galliner. Al damunt mateix, esgrafiat en el morter, es pot llegir: “Dia 6 de Mayo de 1927”, resultat d’una obra de consolidació. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos ampits per posar-hi la galleda o el càntir, i a mà dreta es conserven les restes, malmeses, d’una pica moderna, feta grollerament amb totxo. A l’interior, conserva la travessera de fusta amb la corriola.</span></span></span></span></span></p>	08082-15	Can Puicus - Carretera GI-512 – PK 4,050	<p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. Són les úniques restes conservades de l’antiga casa de Cal Negret. Segons explica el propietari de Can Puicus, els murs de Cal Negret es desmuntaren i la pedra serví per a la propietat de Cal Gavatx. </span></span></span></span></span></p>	41.7330800,2.7010400	475138	4620184		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-01dsc0840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-02p1490808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-03p1490815.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		119\|98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90759	Pou de Can Puicus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-puicus	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Malgrat estar en bon estat de conservació, actualment no té aigua.	<p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen en una de les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pou està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre interior és d’1’80 m de diàmetre i el gruix de murs exterior de 0’40 m. A nivell superficial està envoltat per un brocal o barana, a mena d’ampit o parapet construït amb pedra lligada amb morter de calç. La boca actual entre pilars és de 0’75 m, tapiada amb maó. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos pilars fets també de maó, al damunt dels quals s’hi recolza una travessa de fusta amb una barra de ferro collada per la part inferior, per penjar-hi la corriola (absent). </span></span></span></span></span></p>	08082-16	Carretera GI-512 – PK 4,050	<p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. D’ençà que ja no treu aigua, fa uns anys, els propietaris en van fer construir un segon més a prop de la torrentera, que funciona amb una bomba, protegida per una caseta d’obra.</span></span></span></span></span></p>	41.7335900,2.7011700	475149	4620241		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-01p1490823.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-02p1490817.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-03p1490818.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El propietari hi ha posat al damunt unes branques que sostenen un filat de galliner per evitar un possible accident o la caiguda d’alguna bèstia.	119\|98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91602	Puig Castellar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-1	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BURGUEÑO, Eugeni.; VILÀ, Maria del Vilar. (1996). El poblat ibèric de Montbarbat. <em>Aproximació a l’estudi del territori al curs inferior de la Tordera en època ibèrica.</em> Quaderns de la Selva, 9, pàgs.55-78. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRADA GARRIGA, Josep. (1969). Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo, 65.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA-RÀFOLS, Josep de. (1942). El poblamiento de la Maresme o Costa de Levante en la época anterromana. Empuries: Revista de món clàssic i antiguitat tardana, 4, pàgs. 69-110.</span></span></span></span></span></p>	VI - I aC	No es coneix el veritable estat de conservació perquè no hi ha cap estructura visible i no s’hi ha fet cap intervenció arqueològica.	<p><span><span><span><span><span>Puig Castellar és un turó de 253 metres d’alçada. Està ubicat a l’extrem occidental del terme, al capdamunt de la Vall de Ramió. L’accés és el mateix que per anar al Molinot, casa que està enclavada en vessant sud del turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons informació publicada a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “en aquest puig s’ha citat nombroses vegades la presència d’un possible assentament d’època ibèrica degut a la troballa en superfície de ceràmica de la mateixa època, tot i que mai ha estat possible precisar el lloc on va ser recollida”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ni l’any 1985, per la redacció de la referenciada Carta Arqueològica, ni l’any 2003, amb motiu de la seva revisió, es van poder confirmar aquestes notícies.</span></span></span></span></span></p>	08082-175	Polígon 13 Parcel·la 8	<p><span><span><span><span><span>El topònim de “Castellar” és indicatiu d’un establiment en un lloc enlairat i estratègic. A Catalunya n'hi ha diversos exemples. Dos dels més coneguts són, Puig Castellar (a Santa Coloma de Gramenet), Puig Castellet (a Lloret de Mar), ambdós assentaments ibers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1985, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de La Selva, A. Martín i A. Riego el catalogaren amb la fitxa número 1.238, tot i que no es va localitzar cap resta en superfície indicadora de la presència d’algun tipus d’assentament. Aquesta fitxa fou revisada per D. Ortega i G. del Prado l’any 2003 sense cap més informació.</span></span></span></span></span></p>	41.6981600,2.6066500	467270	4616339		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91602-02p1510421.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91602-03p1510423.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Malgrat la manca d’evidències materials recents, es manté com a jaciment arqueològic a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Potser recerques futures podran acabar de confirmar o desmentir aquestes notícies antigues de troballes.	81	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90765	Torre de Can Gelmà o de Can Jalmar; Can Gelmar; Can Jaumar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-gelma-o-de-can-jalmar-can-gelmar-can-jaumar	<p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XII-XIII	La fragilitat de les restes conservades per les tècniques constructives utilitzades de l’època, l’erosió per motius naturals i antròpics i actuacions il·legals i furtives malmeten cada dia que passa aquest bé patrimonial.	<p><span><span><span><span>La Torre d’en Gelmà s’alça damunt un turonet de 55 metres sobre el nivell del mar situat a la riba esquerra de La Tordera, en els límits amb el terme municipal de Tordera. Malgrat la poca alçada del turó, sobresurt de les terres del voltant, planes destinades durant molts segles al conreu. També és un punt de clar control pel pas de La Tordera. També es controla el pas natural del riu conegut des de l’edat mitjana amb el nom de Pas de la Fontanella (Passum de Fontanelle, el 1276) que comunicava el Pla d’Anyells o de la Júlia amb Riutort i cap a Massanet, en el lloc de La Rocassa, que està ben a prop. Connecta visualment amb el Castell de Palafolls i el de Blanes i controla la plana que va cap a Hostalric i, cap al nord, la zona baixa, l’antic estany dessecat de Riutort. Tota aquesta zona, als segles XIII-XIV, era coneguda com a Vilar Llobet, una àrea de poblament dispers que pertanyia a la canongia agustina de Santa Maria de Roca Rossa (Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span>,2015).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el turó es troba seccionat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Maçanet, però abans hi havia continuïtat entre la torre i la masia homònimes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció fortificada de planta quadrada (19 x 19’5 metres), que conserva tot el perímetre en els costats nord i est fins a 8 metres d’alçada), parcialment en el sud, i només part dels angles en l’oest; si més no visibles. Els murs tenen una amplada d’1’20 m. Tot el conjunt està envoltat per un fossat que en ocasions aprofita el relleu natural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El principal estudi sobre aquest element correspon a Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span> (2015, 111-123), que identifiquen dos nivells constructius. El primer nivell constructiu correspon “al primer nivell del mur fet amb un aparell de pedres irregulars i de mida variable, desbastades i disposades en filades que intenten ser horitzontals i lligades amb morter de calç. Des de l’interior, on l’amuntegament de runa és menor, el mur té una alçària de 2,30 m i és constant en tot el perímetre, excepte en els angles on només se’n conserven les primeres filades. En aquest nivell, els murs presenten espitlleres, visibles des de l’interior i també des de l’exterior en els costats nord i sud”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon nivell constructiu “Damunt del mur de pedra de 2,30 m s’aixeca una paret de tàpia, que només s’ha conservat, força erosionada, en el costat de llevant i arriba fins a una alçada aproximada d’uns 6 m. Immediatament després de començar la paret de tàpia, apareixen en la part interior del recinte encaixos per a bastides o potser per a bigues. Aproximadament un metre i mig per damunt del mur de pedra, observem quatre obertures, probablement espitlleres, distribuïdes regularment i, com les del primer nivell, estan orientades cap a un costat o l’altre. És probable que es repetissin en els altres llenços”. També s’hi localitza un pou circular d’1’4 metres de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els autors de l’estudi daten la construcció, a manca de documentació més enllà del segle XVI, per la tipologia de les espitlleres entre els segles XII-XIII i citen paral·lels a Castellterçol o la Torre de l’Esparra a La Selva o la Torre de Grions, també a la Selva. </span><span>L’aparell constructiu emprat en els murs, malgrat que podria atribuir-se a qualsevol època, també coincideix amb l’emprat en moltes construccions medievals.</span></span></span></span></p>	08082-19	Polígon 3, parcel·la 1 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span>Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span> (2015) ens diuen que és difícil saber-ne l’origen donada la manca de documentació que s’hi refereix i apunten seguir-ne la vinculació amb la masia de Can Gelmà; que d’altra banda apareix vinculada als cognoms Barceló i Jalmar. I diuen que tant com l’altre es documenten en terme de Tordera de ben antic: consta el cognom Jalmar en un document del segle XIII conservat a l’arxiu Can Serra del Massans i, amb més freqüència, al segle XIV indistintament amb les formes Gelmar i Jalmar. També trobem el cognom l’any 1371 a la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet, on Ramon Jalmar actuava com a oficial executor de la cort, executant els embargaments i les penes a què eren condemnats els reus. Per la seva banda, el cognom Barceló, en aquest cas Barceló de Riutort, consta el 1257 en l’establiment de diverses propietats al Pla d’Anyells prop de l’estany, atorgat per Arnau, prior de Roca Rossa, i novament als segles XIV i XV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Però, afirmen que la vinculació de la torre amb aquests cognoms no es pot fer fins a principis del segle XVI, quan l’any 1514 consta Miquel Barceló de la Torre en el bateig de la seva filla Elisabeth. Poc després, Francí Jalmar es casarà amb la pubilla del mas Barceló i constarà en el fogatge de 1553 com a Francí Jalmar alias Barçelo. El 1613, el propietari del mas Barceló de la Torre era Antoni Jalmar que era casat amb Magdalena. I al segle XVIII ja consta un mas Jalmar Barceló al mateix veïnat.</span></span></span></span></p>	41.7283800,2.7003300	475077	4619663		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-02p1490776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-03p1490790.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-04p1490787.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-05p1490775.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-06p1490785.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		BCIN	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin. Algun testimoni oral recorda nomenar-la Torre dels moros.	85	1754	1.4	1760	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90811	Jaciment del Pla del Reclam	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-pla-del-reclam	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV	Queden molt poques restes constructives.	<p><span><span><span><span><span>Aquest jaciment arqueològic es coneix amb diversos noms, fet que pot comportar alguna confusió. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat es coneix com a “Antiga església de Sant Cebrià”. En canvi, en el catàleg de Béns Protegits del POUM de Fogars, s’identifica com a “Jaciment arqueològic Pla del Reclam”. La confusió es pot accentuar si tenim en compte que en el mateix catàleg hi figura un altre jaciment arqueològic identificat amb el nom de “Església de Sant Cebrià i entorn”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el lloc conegut com Pla del Reclam, la tradició oral hi situava l’antiga església i rectoria, com podeu llegir en l’apartat d’història. Amb motiu d’una troballa efectuada per estudiosos del municipi, el juliol de 2004 es va realitzar una primera intervenció arqueològica en aquest lloc destinada bàsicament a confirmar si les restes descobertes pertanyien a l'antiga església de Sant Cebrià. Aquests treballs arqueològics no van poder confirmar o desmentir l'existència de la suposada església, però posaren al descobert un conjunt d'estructures i restes de material ceràmic dels segles XIV i XV.</span></span><br /> <br /> <span><span>Les estructures documentades pertanyen a un edifici de planta rectangular, construït amb murs de tàpia assentats sobre un sòcol de pedres o, en algun cas, directament sobre l'estrat geològic. Aquest edifici, que podria haver sostingut un altre pis, va estar cobert per un sostre de teula àrab i tenia com a mínim un cos adossat. Pel material arqueològic recuperat, sembla que aquest hauria estat abandonat durant la segona meitat del segle XV.<br /> <br /> També es documentà una fase anterior que sobrepassa els límits de la intervenció arqueològica i de la qual no hi ha dades de la seva planta. Aquesta fase sembla correspondre cronològicament al segle XIV i es caracteritza per la documentació d'estrats formats per carbons i cendres, que podrien estar indicant un nivell d'incendi. Sembla que la única estructura conservada d'aquesta fase és un mur que va ser reaprofitat en una fase posterior.<br /> <br /> Les funcions de l'edifici en la seva última fase encara són desconegudes. Sembla clar que es tracta d'un edifici d'hàbitat, ja sigui un mas o l'antiga rectoria.<br /> <br /> Quant al material ceràmic recuperat, aquest es pot classificar entre ceràmiques comunes (fragments d'olles, plats, gerres, poals i llibrells) i vaixella de taula (escudelles i plats). La majoria són produccions catalanes, encara que també hi ha alguna ceràmica de producció valenciana. Altres materials arqueològics recuperats són alguns claus de ferro i petits fragments de vidre blanc i verd.<br /> <br /> El gener de 2005, es va realitzar una prospecció geofísica per tal de definir i delimitar el jaciment. </span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span>Durant la campanya del 2007, es va documentar la totalitat del jaciment. Es tracta d'un espai de 1084 metres quadrats. En aquesta intervenció, es van documentar tres àmbits diferents. El primer és el més gran i no s'ha pogut atribuir-li una funcionalitat concreta més enllà de que no es tracta d'un edifici religiós. Pel què fa al segon àmbit, es tractaria d'un lloc d'emmagatzematge de cereal. La tercera estructura, ja havia estat excavada anteriorment i només es va netejar. Els materials associats corresponen sobretot al moment d'abandonament d'aquest indret, que correspondria al segle XV. Pel que fa a l'estudi documental, ha descartat que aquest conjunt d'habitacions siguin la rectoria de l'església. Les fonts documentals fan pensar que es tractaria de l'antic hostal que hi havia a la zona.</span></span></span></span></span></p>	08082-60	Pla del Reclam	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7383000,2.6845500	473768	4620769		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90811-02p1500214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90811-03dsc1331.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Entre el 2004 i el 2007 s’hi ha realitzat diverses intervencions arqueològiques:Entre el 5 i el 14 de juliol de 2004, excavació arqueològica sota la direcció d’Adriana Geladó i Prats, de l’empresa Estrats.El 12 de gener de 2005, prospecció geofísica sota la direcció de Roger Sala, de l’empresa SOT.Del 29 d’agost al 30 de setembre de 2005, excavació sota la direcció d’Adriana Geladó i Prats, de l’empresa Estrats.Entre el 12 de febrer i el 7 de març, intervenció arqueològica sota la direcció de Lourdes Moret Pujol, de l’empresa Arqueociència, SCSL-Els materials fruit de les excavacions arqueològics estan dipositats al Servei d’Atenció als Museus de Pedret.	85	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91198	Fons arqueològic procedent del Pla del Reclam dipositat al Servei d’Atenció als Museus de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-procedent-del-pla-del-reclam-dipositat-al-servei-datencio-als-museus-de	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV		<p><span><span><span><span><span>Material arqueològic procedent de les excavacions de l’antiga església de Sant Cebrià, de les campanyes del 2004-2005; sota la direcció d’Adriana Geladó Prat (Estrats, sl). Es tracta de dues caixes de materials:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa de materials ceràmics fragmentats (informes, bases, vores i nanses): bicolor en verd i manganès, ceràmica decorada en manganès, medieval grisa, medieval oxidada, medieval reduïda, blava, blava de Barcelona, blava amb reflex metàl·lic, blava de Paterna, blava de València, daurada, daurada de València, vidriada medieval, moderna reduïda, blava medieval, vidriada moderna. També hi ha restes faunístiques i pedres de molí.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa amb fragments de claus, copa, ampolla, desconegut i una punta de fletxa.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08082-98	Carrer Pedret, 95 – 17007 – Girona	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simon, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simn dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simon. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7382700,2.6845700	473770	4620765		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490888.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490889.jpg	Legal i física	Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	En el Museu de la pagesia de Fogars es pot veure una vitrina amb materials procedents del mateix jaciment.En el Centre de Pedret, es troba el SAM, el Servei d'Atenció als Museus. És una unitat inscrita en el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona que custodia part del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona, i exerceix de suport logístic i tècnic, oferint serveis com el préstec de materials i personals als museus de les comarques gironines.	85	53	2.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90743	Can Gelmà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XV-XX	Deteriorament important en façanes, coberta i entorn per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps.L'espai que avui en dia ocupa el finestral gòtic amb arquets de l'extrem esquerre, el presidia una obertura rectangular projectada com a balconada i equipada amb un petit ampit de ferro forjat. Això indica que la factura d'aquesta finestra és relativament moderna.	<p><span><span><span><span><span>Masia situada en una petita elevació, al peu del turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera, en els límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. Antigament estava adscrita a la parròquia de Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i dos cossos adossats als costats. El cos central és de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest i cornisa catalana. El cos adossat a ponent també és de planta baixa i pis, però la coberta és a un únic aiguavés. El cos adossat a llevant ha perdut la coberta, que era a dues aigües i la vegetació l’ha tapat gairebé completament. Són cossos afegits en etapes posteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de tres eixos de verticalitat, gairebé simètrics si no fos per l’eix dret. A l’eix central, destaca el portal rodó dovellat a la planta baixa, amb grans dovelles ben escairades i una finestra d’arc conopial gòtic dentat amb arquets. A la imposta de l’arc, hi trobem dues rostes. L’ampit té una triple motllura. A l’eix esquerre, hi trobem un portal en planta baixa d’arc rebaixat. Destaca un fragment de pedra de molí adossada al llindar. A la planta pis, hi trobem una finestra d’arc conopial gòtic trilobulat. En els brancals laterals sota mateix de l’arc s’observen dues rosetes, en el brancal esquerre, i una figura zoomorfa, en el brancal dret. L’ampit també és motllurat. L’eix dret no és simètric perquè la finestra de la planta baixa està lleugerament desplaçada a ponent. És de llinda plana i està protegida per una reixa de ferro forjat. La finestra de la planta pis és d’arc conopial gòtic tardà amb dentat amb arquets. Hi tornem a trobar dues rosetes gravades en el brancal esquerre i una figura zoomorfa al brancal dret. L’ampit també és motllurat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana posterior està parcialment coberta per la vegetació, però encara són visibles algunes finestres amb brancals, ampits i arcs de pedra. Destaca una finestar de la planta pis d’arc conopial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és mixt de pedra i maons amb argamassa de morter de calç arrebossat i en un moment es deuria esgrafiar. Es veuen restes d’aquest esgrafiat a la part superior. En aquest moment es deuria fer el rellotge de sol del que se’n conserven algunes traces.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant mateix hi trobem l’era, delimitada per un petit mur de pedra de separació i a la que s’hi accedeix per tres graons. Adossat a l’era, hi trobem el porxo o pallissa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del portal d’entrada hi ha un pou amb brocal de pedra, que conserva la politxa. Són visibles algunes piques de pedra granítica.</span></span></span></span></span></p>	08082-1	Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span><span>Antigament adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p>	41.7282500,2.7024600	475254	4619648		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-01dsc0782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-02dsc0784.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-03p1490722.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-04dsc0796.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-05p1490695.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-06p1490708.jpg	Legal	Medieval\|Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		BPU	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	També es coneix com Can Jalmar; Can Gelmar; Can Jaumar. S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.També cal indicar que a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya figura dins el municipi de Tordera.	85\|93\|94\|98\|119	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90801	Comunidor de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLUSSI, Ludovica (2010). Comunidors, creus de terme, campanars, metereologia popular i bruixes; dins l’Erol, 103, pp. 32-35</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DALMAU, Joan (2008). El rastre dels comunidors, la litúrgia de la meteorologia; dins Revista de Girona, 246, gener-febrer de 2008, pp. 50-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XVII	Restaurat fa uns anys, però amb presència de pintades.	<p><span><span><span><span><span>Construcció exempta ubicada al costat dret de l’església. És de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'interior de la coberta està composta a base d'un entramat, bastant deteriorat, de rajoles i llates de fusta alternant-se en posició paral·lela i transversal. Per accedir-hi cal pujar cinc esglaons. Un cop dins, s'hi observen uns pedrissos per seure fets d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'edificiació actual s'endevinen canvis estructurals importants. Entre els més significatius, cal destacar el repujat substancial del terra ja que a part de l'entrada que trobem avui en dia, també disposava d'una porta secundària que permetia entrar per sota.<br /> <br /> Finalment a prop del comunidor, trobem el cementiri de l'església. Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat tant en la part frontal per una tanca metàl·lica de ferro forjat com als laterals, a la dreta un mur i a l'esquerra el comunidor, el qual actua paral·lelament com a mur de tancament lateral. L'accés al cementiri és a través d'una gran porta quadrangular coronada amb un imponent arc apuntat, i complementat als dos extrems per dos petits pinacles, un per banda. Tot plegat, tant l'arc com els pinacles són fets de rajola.</span></span></span><br /> </p>	08082-52	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391000,2.6798500	473378	4620859		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-02dsc1286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-03dsc1292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-04dsc1291.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural		BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els comunidors són construccions fetes perquè el capellà pugui “comunir” o conjurar les tempestes amb oracions o fórmules exorcitzadores, per tal de preservar les collites, base fonamental de l’economia. Tenien coberta per aixoplugar-se però estaven oberts als quatre punts cardinals perquè el ritual tingués efecte en tot el territori.Una consueta escrita l’any 1731 informa que s’hi anava tots els diumenges entre el dia de la Santa Creu (3 de maig) i el 14 de setembre, dia de l'Exaltació de Santa Creu. S’hi anava en seguici cantant lletanies acompanyant al sacerdot que portava la veracreu. La desfilada es feia donant la volta a l’església fins arribar al comunidor. El rector cantava un dels quatre evangelis i després es girava als quatre punts cardinals beneint el terme.	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90804	Església de sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI		<p><span><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Cebrià de Fogars s'aixeca a la riba dreta de la Tordera, enfront mateix de la confluència d’aquest riu amb la Riera de Santa Coloma, on la Tordera fa de límit municipal amb Maçanet de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'església és un dels quatre elements que conformen un conjunt format també pel cementiri, utilitzat fins fa 50 anys, el comunidor i la rectoria, unida a l’església per darrera l’absis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: 'JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l'arrencada de la llinda trobem un frontis gòtic en forma de petxina, compost per un petit ampit i amb l'interior acanalat. Per sobre del frontis hi ha un petit òcul. La façana principal queda rematada per un campanar de torre quadrada. Cal dir que dels quatre costats que formen el quadrat, tan sols la part frontal presenta dues obertures parellades, ja que les tres cares restants presenten tan sols una obertura respectivament. Corona el campanar una barana emmerletada.<br /> <br /> El portal es tanca per una reixa doble de ferro forjat. Els muntants laterals estan motllurats i trobem dues llargues incisions, una per banda, on segurament s'inseria una petita comporta metàl·lica per tal d'evitar que l'aigua entrés a l'interior del temple a causa de les riuades.<br /> <br /> A l façana sud, que dona al cementiri, s’observa una sepultura en honor al reverend Rafel Massot que diu així: 'D O M S E P V L T U R A D E L R B T R A F E L M A S S O T P B R E Y R K D E L A I G L E S I A D E F O G A S N A T V R A L D E L L L O C H D E J V I A I D E S P V E S D E 4 0 A N Y X DE P A R R O C O Y 7 9 D E E D A T M O R I E N 2 7 D E D E S E M B R E D E 1 7 9 8. A N I M A E J V S R E Q V I E S C A T I N P A C E A M E N'.<br /> <br /> Per tal d'apuntalar l'estructura, evitant així el sorgiment de possibles malformacions o deterioraments amb el pas progressiu del temps, l'edifici rep el recolzament directe de tota una sèrie de robustos i poderosos contraforts. Així al costat nord trobem sis contraforts, dos dels quals estan parcialment emmascarats a causa de les dues capelles laterals que afloren en aquest costat. Per la seva banda, al costat sud en trobem tan sols tres.<br /> <br /> Pel que fa a la resolució dels espais exteriors podem dir que comparant fotografies actuals amb antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.734 elaborada per Pere Mon el 1984, podem adonar-nos que a finals del segle passat es va procedir a repicar tot l'arrebossat de la façana principal, deixant a la vista la composició interna a base de blocs de pedres desbastats, disposats en filades regulars i units a base de morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’interior, el primer que ens trobem és el cancell, definit per una estructura moderna de fusta i vidre. La nau té quatre capelles laterals, dues per banda. En una hi ha la pila baptismal. La volta és de creueria. Per sobre del cancell hi trobem el cor, al qual s’hi accedeix per una escala lateral situada a l’entrada i per on també s’accedeix al campanar. Al costat dret del presbiteri hi trobem la sagristia. Darrera l’altar i tapat per un petit retaule modern dedicat a Sant Cebrià com a figura central, Sant Antoni i Sant Isidre als laterals, hi ha el pas que comunica l’església amb la rectoria, on hi ha un pou.</span></span></span></p>	08082-55	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391700,2.6800000	473390	4620867	1590	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-02dsc1314.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-03dsc1287.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-04dsc1305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-05dsc1310.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-06p1500167.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Tot i que el patró principal de l’església és Sant Cebrià, també esta dedicada a Sant Corneli. Pel que sembla, s’atribueix aquest co-patronatge al trasllat del sant i de la campana de l’antiga capella de Sant Corneli, després de la destrucció que patí la seva ermita a mans de les tropes franceses a principis del segle XIX (1810).	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91257	Base de premsa de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-sant-andreu-de-ramio		XVIII		<p><span><span><span><span><span>Base rectangular d’una premsa de vi, de pedra granítica, situada al costat del pou de l’antic mas Ramió i rectoria, a una quarantena de metres en direcció sud-est, partint del darrera de l’absis de l’església de Sant Andreu de Ramió. Contràriament a la seva ubicació natural, plana, està col·locada dreta. No s’hi observa un desgast especial i si hi ha alguna data gravada, només seria visible a la part que toca amb el terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Correspon a la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia, que suportava la pressió que feia el cargol. Fa 148 cm de llargada per 96 cm d’amplada i 38 cm d’alçada. El most resultant de la premsada sortia pel broc rebaixat a la pedra, que anava a parar a un dipòsit o cup. Es conserven perfectament els encaixos verticals dels braços.</span></span></span></span></span></p>	08082-136	Sant Andreu de Ramió		41.7119400,2.6101600	467569	4617867		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91257-02p1500899.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91257-03p1500903.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Ornamental		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquesta base de premsa podria procedir del celler del mas Ramió o rectoria, que en realitzar les obres com a casa de colònies l’any 1986 s’hagués desplaçat del seu lloc original.	94	52	2.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91584	Pallissa i era de Can Molera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-era-de-can-molera	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span>La pallissa i l’era de Can Molera estan situades a una cinquantena de metres, a tramuntana de la casa pairal. De l’edifici originari, se'n conserven els murs estructurals sobretot el de llevant, que està arranat al camí. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, de fibrociment. No es conserven les arcades originals de la façana principal ja que aquesta es va tapiar i eixamplar pel mur de ponent, de manera que, actualment al centre, es conserva un pilar de carreus de granit amb la data gravada de 1794. A cada costat del pilar, hi ha dues portes de ferro que trenquen amb l’essència original de l’edifici. Els paraments més antics estan fets amb pedra i argamassa, mentre que el ciment és el predominant en les reformes modernes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant mateix, hi ha una era murada, d’uns 22 metres de diàmetre força ben conservada en la seva estructura, però amb els cairons recoberts per una xapa malmesa de ciment. Els murs estan construïts amb pedra i argamassa i conserven bona part de l’arrebossat de morter de calç.</span></span></span></span></span></p>	08082-157	Polígon 12 Parcel·la 11	<p><span><span><span><span><span>Aquest espai rodonenc present a gairebé totes les masies i masos del municipi de Fogars de la Selva, està relacionat amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, les eres localitzades actualment estan recobertes per cairons i envoltades, la majoria per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i la part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet asseure’s.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, coincidint en què els dies són els més llargs i assolellats. Tot i que en anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i, en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons, els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla. </span></span></span></span></span></p>	41.7178800,2.6144500	467929	4618525	1794	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-02p1510304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-03p1510303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-04dsc2833.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-05dsc2832.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres		Inexistent	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”.	94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91210	Ermita de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XVIII		<p><span><span><span><span><span>L’ermita de la Serra està situada en el vessant septentrional del turó de Montgròs a Fogars de la Selva, molt a prop del Mas de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’una única nau i absis. La coberta és a doble vessant amb el carner perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. En aquesta façana destaca un magnífic porxo de planta quadrada, amb tres arcades de mig punt per costat.</span></span> <span><span>Aquesta porxada està sustentada per un seguit de contraforts. La coberta és de teules àrabs a doble vessant sostinguda per 25 grans bigues de fusta. La seva amplitud fa necessària una gran columna central. Hi ha, a més, altres columnes de granit de menor mesura que sostenen les arcades que són monolítiques i de blocs (tambors).<br /> <br /> La façana principal es defineix per les obertures situades sobre tres eixos de verticalitat. L’eix central definit per la porta d’accés, de mig punt i dovellat. Als eixos laterals, sengles finestres de llinda recta i reixades. Una de les llindes porta l’any 1381 gravat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està arrebossada i pintada de blanc a excepció els marcs de les obertures. Al costat de l'església hi ha la casa de l’ermità adossada a la part nord. Als extrems nord-est i sud-est hi ha contraforts que sostenen l'edifici contra el desnivell del turonet on està situat.<br /> <br /> Els ràfecs de les teulades laterals estan formats per una filera de rajola plana i pintada amb motius triangulars. A la façana lateral de migdia hi ha un rellotge de sol pintat de color daurat i blanc, de formes ondulades.</span></span></span></span></span></p>	08082-109	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>L’origen de l’ermita de La Serra es remunta al segle XIII, tot i que la construcció actual és posterior, amb reformes del segle XIV i també del segle XVII, quan s’hi afegeix la porxada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les <em>Rationes Decimarun</em> de l’any 1280 fan referència a l’ermita, i la relacionen amb el monestir de Santa Maria de Roca-Grossa, de Tordera. A la llinda de la finestra situada a mà dreta de la portalada d’accés s’hi pot llegir la inscripció : “AP ? 1381”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1331 es documenta el testament de Ramon de Molera, que deixa un llegat de sis diners a favor de la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652 s’inscriu com a batejada a l’ermita, a Maria Duran, filla de Miquel i de Petronella, ambdós d’Hostalric, que en aquests anys viuen al mas de la Serra a causa del perill de contagi de la pesta bubònica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1710, molta gent es refugia al veïnat de La Serra, fugint de l’exèrcit francès (Guerra de Successió). És el cas de Joan Pasqual d’Hostalric i la seva esposa Maria, que pareix a l’interior de l’ermita. El rector d’Hostalric inscriu el naixement i bateig en el llibre de bateigs de la parròquia de Sant Andreu de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola la nau fou emprada com a escola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 8 de setembre, dia de les marededéus trobades, el veïnat celebra l’Aplec de La Serra, amb l’Ofici i el cant dels goigs en alabança de la Marededéu de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al seu interior s’hi conservava una talla de la Marededéu amb el Nen, datada del segle XIII.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.7246400,2.6281600	469073	4619271		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-01dsc2400.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-02dsc2406.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-03dsc2396.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-04p1500662.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-05dsc2394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-06dsc2408.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural		BCIL	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Cada primer diumenge de setembre s’hi celebra un aplec.	94\|85	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91235	Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALBERCH, Ramon; CLARA, Josep; CASAS, Gabriel. (1981).<em> </em>El Gironès, la Selva, la Garrotxa<em>, dins Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 3, pàg. 249.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COROMINAS, Joan (1997). <em>Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana</em>. Vol. VI. Barcelona: Curial / La Caix; pp. 336 </span></span><a href='https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34130'><span><span>https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34130</span></span></a><span><span> [consulta del 17 de gener de 2022].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XII-XVIII		<p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Andreu de Ramió encapçala la vall homònima en el punt on es troben la Riera del mateix nom i el torrent del Mas Massó, en el lloc més planer de tota la vall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està dedicada a Sant Andreu, patró de Ramió; la seva festa se celebra el dia 30 de novembre, on durant molts anys s’hi va celebrar la Festa Gran o Festa Major diferenciant-se així de la Festa Petita, celebrada cada primer diumenge de juny, diada del Roser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant hi ha el cementiri i, a la part posterior, l’edifici de l’antiga rectoria. Els masos que té més propers són Can Riereta, Can Marc i Ca l’Agutzil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És d'origen romànic, però ha estat molt modificada posteriorment. De l’edifici originari només en queda l’absis, llis i en gran part, ocult per una construcció posterior. La sagristia i d’altres elements es van afegir al segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular d’una única nau amb cor i capelles laterals i amb l’absis, en part ocult. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Ressegueix tot l’edifici un ràfec format per quatre fileres. La primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està orientada al sud-oest. La seva composició és austera. Destaca el portal d’entrada amb arc de mig punt rebaixat, format per grans dovelles de pedra granítica treballades i marxapeu. A sobre seu, hi ha un òcul el·líptic amb reixat de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El campanar, de planta quadrada, es troba adossat a la façana sud-est. Està estructurat en tres trams, l’últim dels quals presenta una obertura amb arc de mig punt en cadascun dels respectius costats. La coberta és piramidal, de maó, protegida per uns merlets de granit i rajol pla. Queda coronada per un penell de ferro en forma de sageta fixa. Al dessota destaquen quatre cloquers amb volta de maó pla disposat a plec de sardinell, dels quals dos estan parcialment tapiats. El sostre interior és de volta catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, només entrar hi ha una làpida de pedra i a mà dreta, collada a la paret una pica de pedra per a l’aigua beneïda. Té un annex amb la sagristia construït al segle XVIII, que per l’exterior en una obertura feta a la façana de tramuntana hi ha gravada una data molt erosionada que no permet la seva lectura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’exterior hi trobem dues tombes, pertanyents a dos rectors que van viure el segle XIX, i un petit pedestal antigament ocupat per una escultura avui desapareguda, en el qual es pot llegir la següent inscripció incisa:<br /> 'C O N L A P A Z T O D O F L O R E C E 1 9 D E A B R I L D E 1 8 7 3 A N T O N I O R Y'</span></span></span><br /> </p>	08082-134	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La primera notícia de l'església és una butlla papal de Lluci III del 1185 on consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió. També apareix anomenada en la butlla del 1246 atorgada pel papa Inocenci IV a favor del mateix monestir i en el Llibre Verd del capítol de Girona el 1362 on se l'anomena 'Ecclesia Parrochialis Sancti Andree de Rimanyono'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els llibres d’òbits de la parròquia, denoten un augment de les morts entre els anys 1651 i 1655, probablement degut a la pesta bubònica, però enterrats no a la sagrera sinó prop d’allí on morien, per por de contagi:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes de juny de 1652 mor de mal contagiós Pere Torrent, fadrí, habitant i treballador del mas Alies de Ramió. Fou enterrat en un bosc del mateix mas. També el mateix any fou enterrada en el fossar de Ramió, Emerentiana, infant, filla de Miquel Vila Llop i margarida, habitants de l’ermita de la Serra. No es digué missa per por al contagi. També morí de mal contagiós, Elisabet Alies, habitant del Mas Croses de Ramió, enterrada prop de la pedrera de la mateixa casa. I durant el mateix mes moriren Maria Anna (filla de Miquel Durant Boter i Petronella d’Hostalric, refugiats a la caseta de l’ermita de la Serra) i, finalment, a l’hort de l’ermita de la Serra fou enterrada Maria, muller de Paulí Cardona, teixidor de la vila d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 fou enterrada en el cementiri de Ramió, Teresa filla d’Antoni Orta i d’Elena, habitants de Ramió. El mes de gener de l’any següent mor el seu germanet, de quatre anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1654 mor de contagi Joan Casanoves, pagès de Breda que vivia en una barraca de Ramió i fou enterrat en el cementiri. El mateix any mor Miquel, fill de Josep Lloreta, apotecari d’Hostalric i de Maria, que s’havien refugiat a l’ermita de la Serra per por de contagi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1655 mor Bernat Casanoves, carreter d’Hostalric i habitant del mas Molera. El mateix any mor Ramió Gaspar Reixac, treballador francès casat a Hostalric i habitant del mas Toia de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Just abans de la Guerra Civil espanyola, el campanar conservava dues campanes que varen desaparèixer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels llibres parroquials, es pot seguir l’estada dels diferents capellans, com a mínim a partir de 1594 quan el rector de Sant Andreu de Ramió, Antich Moragues, funda els primers llibres parroquials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ell fins a 1632 ocupà el càrrec, Joan Pareta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Vila ho fou fins l’any 1644.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1644 fins 1665 fou rector mossèn Miquel Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1665 fins 1671 fou rector Batista Rigort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1672 arriba mossèn Joan Soler.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 mor el rector Josep Vernet que sembla ho havia estat durant trenta anys. Fou enterrat a la capella dedicada a Nostra Senyora del Roser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins l’any 1738 hi ha constància del rector Prim Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1738 fins l’any 1741 hi haurà mossèn Tomàs Fàbregas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos anys següents hi ha dos rectors, mossèn Francesc Puig i mossèn Francesc Baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1781 fins 1789, Josep Gener.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1789 fins a tombar del segle XIX, concretament l’any 1804, el rector mossèn Francesc Castellar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1804 fins l’any 1814, ho fa mossèn Domingo Vinyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segueix mossèn Narcís Morell, que hi restarà fins l’any 1840.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1841 fins l’any 1846, el prevere i ecònom Ramon Soteras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1846 fins l’any 1873, mossèn Antoni Pagès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1873 fins l’any 1878 el prevere, Francesc Gimbernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1879 fins l’any 1890, el rector Francesc Xifreda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1890 fins a 1892, mossèn Narcís Palau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1892 fins 1894, mossèn Antonino Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins el 1904, Josep Riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 i fins 1912, mossèn Joan Font i Arola (viurà a la rectoria amb Sebastià Font i Caterina Font)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1912 fins a 1936, Esteve Campassol Subiràs (viurà a la rectoria amb Núria Ferrés Ferré i Elionor Ferrés i Ferré; a partir de 1920 amb Adela Campassol i Joaquima Vidal i de 1928 fins a 1934 amb la vídua Carme Costa i el seu fill, Pere Martorell Costa)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de 1939 fins l’any 1944, mossèn Darius Pastells, rector d’Hostalric, que consta en el llibre de Baptismes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1946 hi ha mossèn Joan Escapa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1947 i fins 1966 torna a aparèixer mossèn Darius Pastells d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p>	41.7122100,2.6097500	467535	4617898		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-01dsc2513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-02p1500960.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-03dsc2516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-04dsc2533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-05p1500923.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-06dsc2524.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		BCIL	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Corominas suposa que les denominacions vilar i lloc que apareixen en la documentació relacionades amb Ramió, es refereixen a l’església i a un mas molt proper, el Mas Ramió, que servia de rectoria que no es documenta fins l’any 1597 en un llibre parroquial.	94\|85	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90903	Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Girona referent a Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-fogars-de-la-selva		XIII-XX		<p><span><span><span><span><span>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s’estén per la muntanya fins a Puigcerdà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Diocesà del Bisbat de Girona custodia i conserva la documentació de l’arxiu parroquial de Sant Cebrià, segons el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació custodiada consta de llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis, consuetes i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI. També es preserven lligalls de testaments de vàries èpoques, llibres d’obra i comptes, el llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser, i notícies vàries de la Rectoria de Fogars, que desglossem de la següent manera:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T1</strong> Llibre de Testaments I de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1574 - 1805)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B5</strong> Llibre de Baptismes de la Iglésia parroquial de Sant Ciprià de Fogàs, Bisbat de Gerona (1825 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B6</strong> amb C Libro de Bautismos de Fogàs (1851 - 1890)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Sant Cebrià de Flaçà (1890 - 1974)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T2</strong> Libre de Testaments, codicils i aprissia de Fogàs (1606 - 1815)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T3</strong> Liber Testamentorum (1805 - 1953)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B1</strong> Libre del bateix de la parroquia de Folgàs (1553 - 1652)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B2</strong> Libre de bateix de la present Isglesia de Fogàs comensat vuy a 29 de janer del any 1653 essent rector de la present isglesia lo P. Antic Esteve (1653 - 1712)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B3</strong> En est llibre se continuaran totas las partidas de baptismes, començant de temps del Reverent Gaspar Oller, Prevere i Rector de Fogàs, als 22 de agost de 1712... I en altre part de llibre començant al revés se traban continuats los noms de aquells que foren Confirmats... així mateix se coantinuaran totas las partidas de desposoris... (1712 - 1763)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B4</strong> Llibre de Baptismes IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1763 - 1825)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 T Llig. Lligall de Testaments de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1849 - 1943)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la Isglésia Parochial de Sant Esteva de Tordera del Present Bisbat de Gerona (1700 - 1847)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 1 2 Rectoria, Notícies Notas de la Rectoria de Fogás (1912 - 1971)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas del Culto y Obra de la Iglesia parroquial de Fogás de Tordera (1880 - 1947)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C5 Llibre de Confirmacions V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1867 - 1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 2 1 Cens Parroq. Libreta del Censo desde el año 1896. Parroquia de San Ciprián de Fogás (1896 - 1941)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 1 Misses i Aniv., Celebrac. Llibre de totas las missas ques troban celebradoras en la Iglesias parroquial de Sant Cebriá de Fogás, ahont constará de la celebració de ellas... (1732 - 1764)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser instituida en la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogás... (1724-1771, 1818-1827, 1850-1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C2 Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1720 - 1803)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C3 Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1829 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C4 Llibre de Confirmacions IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1857 - 1864)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C1 Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1610 - 1671)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i notícies Llibre ahont estaran calendats los Censals que per rahó de Missas y aniversaris celebradoras en la Iglesia parroquial de Sant Cebriá de Fogás percebeix annualment lo Rector... (1731 - 1754)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Reducció Fundadors de Missas de Fogás en primera Reducció de ellas a la caritat de 7 sous, 6 lliures per lo Illustríssim Lorenzana (1798 - 1799)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i altres Censals de Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1647 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. Llibre de totas las Missas celebradoras, que se celebraran en la Iglesia parroquial de Sant Ciprià de Fogars... (1762 - 1798)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. i altres Llevadors, Censals i altres de les Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (s. XVIII-XIX)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Reducció 1834. Codex Missarum et Anniversarionum fundatorum un hac Ecclesia Parochiali Sancti Cipriani de Fogás... (1828 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M1 amb C Llibre de Matrimonis I amb Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1631 - 1730)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M2 amb C Llibre dels Desposoris que se celebraran en la present parròquia de Fogàs (1730 - 1827)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M3 amb C Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Ciprià de Fogàs, bisbat de Girona i Llibre de Matrimonis de la parroquia de San Ciprià de Fogàs, Bisbat de Girona (1829-1851, C 1828-1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M4 Libro de Matrimonios de Fogàs dende noviembre de 1851 (1852 - 1900)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 1 Adm. Parroq. Div., Comptes Llibre del Obré de la present Iglesia de Sant Cebrià de Fogars en lo qual está cotinuats los canalars dels actes dels censals rep dit Obré y las demés administracions... (1662 - 1726)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 3 1 Confr. Santíssim Confrares/ses Llibre en el qual están assentats los Confrares del Santíssim Sagrament en Sant Cypriá de Fogás. 1792 (1792 - 1936)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se notaran tots los reddits percebeix la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogars...advertint que en aquest llibre no sols constaran los reddits percebeix la dita Obra, si també los reddits de las Administracions... (1829 - 1880)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se continuaran los Comptes que donaran los Obrers ho Administradors de la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cebriá de Fogás...comm y los demés Administradors de Confrarias de dita Iglesia (1731 - 1834)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. Parroq. Div., Comptes Libro de Cuentas de la Obra de la Iglesia y demás Administraciones de la parroquia de San Ciprián de Fogás (1890 - 1905)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Comptes del bací de les Ànimes de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1613 - 1628)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 9 M Tramit. Documents de tramitació matrimonial de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1847 - 1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O3 Llibre de Òbits de la Iglésia de Sant Ciprià de Fogàs (1791 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O4 Libro de Óbitos de Fogàs (1851 - 1893)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O5 Llibre d'Òbits V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1893 - 1973)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 1 Libro de registro de los Ninchos del Cementerio de la Iglesia parroquial de San Ciprián de Fogás de Tordera. 1886 (1886 - 1933)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 2 Libro de registro de los títulos de Nichos del Cementerio de la parroquia de Fogás de Tordera (1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O1 Ací seran continuats los Òbits dels qui moriran en la parròquia de Sant Cirpirà de Fogàs, del bisbat de Gerona y lo quès farà i aquellas ànimas, comensat per mi, Bernat Pou, prevere i Rector de dita parròquia, als 8 de octubre 1589 (1589 - 1715)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O2 Llibre d'Òbits II de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1715 - 1791)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2220</strong> Bernat Pou, domer de Fogars de Tordera, contra Narcís Durban, prevere de Sant Feliu de Guíxols, pel Benefici de la Pietat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1600)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7604</strong> El fiscal contra en Torrent, comissari reial i Miquel Cànoves, pagès de Pineda, per trencar el segrest de Maria Simon, donzella de Fogars de Tordera (1622)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8291</strong> Antoni Tarascó, rector de Fogars de Tordera contra Josep Poses, pagès i ermità de Sant Corneli de Montells, del lloc, sobre cobrar primícia de certes terres del Puig de Sant Corneli de la parròquia (1679)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CAT ADG 3/115 4 3 8 <strong>Ànimes</strong> Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9229</strong> Salvador Horta i Bach, de Fogars de la Selva, contra Ignasi Riera, prevere de Girona, sobre lloguer (1915)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-85	Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l’activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S’enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d’un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l’Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l’Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d’una gran autonomia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els dos darrers segles l’Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D’una banda, hi foren traslladats fons d’institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D’altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l’Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1980, es va considerar que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s’han transcrit 3.190 escriptures medievals, s’han resumit prop de 17.000 pergamins, i s’han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d’interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s’incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d’índexs, elaborats informàticament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d’impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l’anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d’amonestació); en la petició s’indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n’anaren en fum el 1936, aquest és l’únic mitjà de documentar la celebració d’uns matrimonis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicià la confecció d’un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L’interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l’arxiu estimulà l’arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d’Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l’ADG posa avui a disposició del públic.</span></span></span></span></span></p>	41.7390600,2.6800900	473398	4620854		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.orgDirector: Dr. Josep Maria MarquèsOficial: Sr Albert Serrat	94\|98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90799	Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simon-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XV-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Simon és un dels masos més importants de Fogars. La masia està situada a l’est del municipi, a tocar del meandre de la Tordera i a llevant del turó homònim. Dominant una gran plana al·luvial a la llera dreta del riu i molt a prop de l’església de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt format per diversos cossos adossats o no a l’edifici principal, que configuren una construcció closa per dos barris on l’era queda fora del tancat, a l’altre costat del camí i en una feixa més elevada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos principal, reformat recentment, consta de planta baixa i pis. La coberta té dos nivells és a dues vessants però l’aiguavés que desaigua a la façana de ponent és més alt i llarg que l’aiguavés que desaigua a llevant. En tot cas, el carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana és asimètrica en els tres eixos de verticalitat. L’eix central també està desplaçat i ve definit pel portal rodó dovellat d’accés, a la planta baixa, i una finestra a la planta pis. D’aquesta finestra destaca l’espitllera que té per sota l’ampit, que juntament amb els brancals i la llinda són de pedra treballada. L’eix dret ve definit per una finestra amb reixa de ferro forjat en planta baixa i una finestra, també amb espitllera a la planta pis, però a un nivell més baix que la planta del cos central. Totes dues tenen els ampits, els brancals i les llindes de pedra treballada. Una única finestra trobem en l’eix de ponent, però també amb ampit, brancals i llinda de pedra. En aquesta finestra no hi ha espitllera. Un pedrís sobresurt a la façana. El parament de la façana principal és arrebossat i pintat de color vi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una sèrie de dependències i cossos envolten el cos principal amb un tancament d’obra i un accés lateral amb petita coberta de teules àrabs a dues aigües i barri de barrots de ferro, de doble fulla.</span></span></span></span></span></p>	08082-50	Polígon 7 Parcel·la 7	<p><span><span><span><span><span>Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ (2007) creuen que la denominació té l’origen en els antics fundadors del mas i situa l’establiment abans de l’any mil. En el fogatge de 1497 consta el nom de “Simon Johan”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el llibre d’òbits més antic que es conserva, de l’any 1576, es troba la primera referència familiar, per la mort de Rosa Blanca Simon. Aquesta ordena en el seu testament una fundació de misses per a la seva ànima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja a l’any 1580, neix Jerònima, filla de Jeroni Simon i de Felipa Simona. En Jeroni era del mas Planasdevall, però adquireix el cognom per casament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1614, Montserrat Simon, fill de Jeroni i Felipa està casat amb Joana Anna i neix la seva filla Maria Simon. Paula Simona, germana de Joana Anna, es casa l’any 1636 amb Feliu Gotarra de Llagostera. A l’acta de casament consta el celebrant, mossèn Marià Sella i Gener, amb la presència dels sacerdots Joan Pareta, rector de Fogars, i Pere Vilar, resident del priorat de Roca-Rossa i gran assistència de gent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Figura que a l’any 1658 mor Jaume Serra, casat amb Maria Simon, filla de Montserrat i Joana. L’any 1671, el seu fill Josep Simon es casa amb Maria Pujades. L’any 1672, tenen un fill de nom Pau. La Maria Simon mor el 1697.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Maria Pujades mor el mateix any de naixement del seu fill desconeixent si és durant el part. En Josep es casa amb segones núpcies amb una altra Maria. En el llibre de Jaume Fulgaroles i Josep Vilà (2007,169) no queda clar si en Pau és fill del primer matrimoni o del segon, ja que serà l’hereu. Sembla que tindrà dos fills amb el mateix nom i l’hereu serà el segon. Possiblement es degué a la mort del primer. Potser per aquest motiu li van posar el mateix nom. Però es casa amb una Maria i tenen sis fills: Francesc, Pau, Joan, Maria i un altre Pau (?). L’hereu és en Francesc, nascut l’any 1706. Es casa amb Teresa Xurrich i l’any 1738 neix el seu fill Francesc Simon Xurrich. Coneixem el serviment del mas que consta com a bouer en Francesc Vendrell, com a vaquert en Genís Mitjar, l’Elisabet com a minyona, en Salvador Algars és el mosso i l’Antoni Pallicer, el criat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1758, en Francesc es casa en segones núpcies amb Teresa Jalmar. Però mor el 1767.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pau Simon institueix un censal per misses per les ànimes del seu pare Josep i de la seva madrastra Maria, en poder del notari d’Hostalric Pere Gualsa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1717 consta que el Reverend Francesc Puig era vicari de Fogars i feia de mestre de minyons a Can Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, segons consta en un llibre de comptes parroquial, el mas Simon paga per tradició primícia de totes les seves terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1753 mor Josep Simon, prevere i reverend a l’edat de cinquanta anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francesc Simon Xurrich es casa amb Teresa Ametller, amb qui tindrà una filla: Teresa Simon Ametller. En segones núpcies es casa amb Maria Matas i Pasqual, l’any 1797. Mor l’any 1819 a l’edat de vuitanta-un anys. La filla es casa el 1797 amb Pau Matas i Pasquals, de Tordera. Tindran un fill: Francesc Matas i Simon. Aquest es casa amb Antònia Crous d’Arbúcies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1750 també hi trobem la família Roca com a masovers. L’any 1756 neix la filla dels masovers: Casilda Roca. Poc temps després, en Rafel Roca compra el mas Garriga que passarà a ser el mas Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1775 hi trobem nous masovers: Francesc Pivingut i Serafina Rossell, amb els seus fills Josep, Joan, Margarida, Maria i Josep. També hi consten les minyones, Mariana Cahun i Serafina Anglès, i el mosso, Francesc Anglès. En una altra masoveria hi vivien en Josep i en Joan Tusell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els masovers que consten l’any 1819 són el matrimoni format per Joan Matas i Pasqual i Cecília Puig i Jordà. El primer és el germà de Pau, el marit de la Teresa Simon. Tenen quatre fills: Pau, Llorenç, Maria i Justa. A més dels masovers figura el servei: Josep Morell, Pau Batlle, Joan Pagès, Isidre Sant Vicenç i Anton Guilló són els mossos; Margarida Ruhí i Sagués és la minyona. Joan Matas mor el 1846 als setanta-un anys i el 1856 ho fa Cecília Puig, als vuitanta anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Francesc Matas i Crous, casat amb Engràcia Rodés. Declaren vint-i-nou quarteres de secà; onze quarteres de sureda; vint-i-quatre quarteres de pollancres, cent tres quarteres de bosc; noranta-dues quarteres de terres ermes i onze quarteres d’arenal. Per extensió seria el segon mas més important de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bestiar de treball constava de vuit bous, una mula, dues eugues i dos rucs. El mas Roure era del mateix propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el mateix cadastre s’hi troba ubicada una resclosa, de la que en deriva una sèquia que desemboca a una altra resclosa situada més avall, a l’altura de la Rocassa. En un llibre d’actes municipals es parla d’aquesta resclosa construïda en un lloc anomenat les Farreres, l’any 1884.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 el propietari és Ramon Matas i Rodés, conegut com “don Ramon”. Neix el 8 de març de 1859 i mor el 1932 a l’edat de setanta-tres anys. En morir, era vidu de Pilar Cuitó i Barril. El mas estava habitat per masovers: Pau Mercader i Pons, vidu, i Joaquim Mercader i Oller i Joaquima Lloreda, joves; Miquel Mercader Pons, solter i germà de l’avi i Isabel Marceder i Oller, filla de l’avi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 hi trobem la mateixa família. La parella formada pel Joaquim i la Joaquima tenen 4 fills: Pau, Josep, Joan i Francesca. En Joan Alsina figura com a mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1912, el mas passa a mans d’Àngela Guifré i Boada, vídua de Josep Rabassa i propietaris del mas Planasdevall. </span></span></span></span></span></p>	41.7389780,2.6896861	474196	4620843		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-01p1500236.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-02p1500269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-03p1500239.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-04p1500248.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-05dsc1349.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-p1500253.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Una era de considerables dimensions s’aixeca a pocs metres del conjunt, en una feixa més elevada a ponent del camí d’accés a la casa. Està completament coberta de vegetació.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90816	Can Planes d'Avall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-davall	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes s’ubica en una petita plana formada per una vall que transcorre de nord a sud entre el turó Petit i el turó de Sant Corneli. Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig formen un mateix conjunt separats per un petit barri clos. En realitat es tracta de la masia principal i una masoveria. Cap a migdia, separada però estructuralment, hi ha Can Planes d’Amunt que històricament formen part del mateix conjunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En definitiva, Can Planes d’Avall és la masia principal de la finca i ha sofert diverses ampliacions i modificacions fins arribar a l’actual configuració. El resultat és una edificació amb diferents cossos de volums diferents. El cos originari és una masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D’aquesta façana en destaca el portal rodó dovellat. Per un costat se li ha afegit una coberta de terrat pla, amb accés des de la part del darrera i per l’altre un cos adossat de planta baixa i pis que uneix Can Planes d’Avall amb Can Planes del mig. Entre ambdós hi ha un pati empedrat i clos per un barri amb porta doble de fusta. Dins el pati hi ha un pou. Un altre barri comunica amb l’antiga era, ben conservada, que s’alça a llevant. La façana també disposava d’un rellotge de sol, del que només es conserva el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la part posterior, s’aixeca un altre cos que s’adapta al desnivell i guanya una alçada, amb façana orientada al nord i que és l’actual accés a la casa. Es tracta d’un accés elevat que s’hi accedeix per una escalinata, protegit per una marquesina de teules. En aquesta façana s’hi ha afegit una galeria porticada oberta, amb set arcs de mig punt en la part frontal i dos a cada costat. La coberta també és a dues aigües, però la part dreta de la façana te una alçada lleugerament superior i amb una coberta pròpia, també a dues aigües.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tota la planta baixa està destinada a espais de magatzematge, garatge o treball, reservant la planta pis per les àrees residencials.</span></span></span></span></span></p>	08082-65	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>La documentació més antiga conservada de la nissaga Planas és del 29 de gener de 1297, on Raimon Plana i la seva esposa Margarida testen a favor de llur fill hereu, Arnau Plana del mas Plana i totes les seves terres i propietats que tenen pel comte i la comtessa de Cabrera a la parròquia de Fogars. En aquest document també es fa constar una reserva de 1.400 sous barcelonesos per la dot dels seus fills, Guillem Ramon, Bernat i Pere. El document està signat per Pere de Sant Antoni, notari d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1324 Pere i Guillem de Mata de Tordera reconeixen Raimon Plana de Fogars conforme els ha pagat els cinquanta sous i tots els vestits que els devia, en concepte de dot matrimonial per casament de la seva germana amb Pere de Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre pergamí datat posteriorment (1409) consten per primera vegada els cognoms compostos de Planasdevall i Planasdemunt, cosa que fa suposar que ja en aquell moment ja existeixen les dues cases i que per tant, els habitants, de la mateixa família s’instal·len en ambdues cases originant els motius d’avall i de munt. En aquest document Pre Planademunt ven a Pere Planadevall, per un import de deu sous en moneda barcelonesa, una barquera de terra seva que posseeix a la parròquia de Fogars, en el lloc conegut amb el nom de Camp Alemany, de superfície d’una jornada de bous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1437, Joan Torra de Fogars permuta al seu gendre, Ramon Planadevall una feixa de terra ubicada al lloc Camps Insans del Pla de Fogars, per una situada a la part superior de la descrita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1438 Ramon Planasdevall permuta, amb el seu gendre Joan Torra i la seva esposa Margarida (propietaris del mas Torra) d’uns terrenys situats a Ça Ortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1473, es documenta una venda entre Blas Bruguera (propietari del mas Bruguera) amb Jaume Planasdevall, d’una peça que mesura un jornal de terra i una altra de dos jornals de terra bona, amb tot el que hi ha en elles, per dotze lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de 1497 consta el nom de Planadevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1509 Antoni Planasdevall, pagès i propietari útil de Fogars, amb motiu del casament del seu fill també Antoni, amb Astàsia, rebi en herència legítima, el mas Planasdavall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1565 Antoni Planasdevall funda un censal perquè siguin dites les misses per l’ànima de son pare; signat pel notari d’Hostalric, Rafel Jamar Bosom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1570, la família Planasdevall rep el domini útil del seu mas, establert pel monestir de Breda, mentre que en els documents anteriors, el domini directe era dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A través del llibre d’òbits de la parròquia de Fogars, se sap que Antoni Planasdevall estava casat amb Eulària; que aquesta mor l’any 1595. I l’any 1578, el marit, crea una fundació de deu misses anuals, celebradores per l’ànima dels seus pares, per la seva muller i per quan ell mori. El seu fill i hereu s’anomena també Antoni. A partir d’aquí, tenim un seguit de generacions que aniran residint en el mas: Francesc Planasdevall (†1660), maridat amb Teresa (†1676). El seu fill Jacint es casa el mateix any de la mort de la seva mare, amb Margarida Fogueres. Del matrimoni neix l’hereu Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1692, el mas esdevé quarter militar. Hi neix la filla del tinent de dragons Jeroni Mariano, fill de Milà i de la seva esposa, Isabel. Els padrins són, el tinent de dragons, Felip Guerrí i la Margarida Fogueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704, Josep (†1715 víctima d’un accident), fill de Margarida Fogueres i Jacint es casa amb Elena Torrelles (†1764). Del matrimoni neix Francesc Planasdevall i Torrelles. Aquest casament permet ampliar l’heretat dels Planasdevall amb l’adhesió del mas Torrelles de l’Esparra (una casa amb terres de la qual els documents en parlen ja al 1327, com a mas Torreyes).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1728 es casen Francesc Planasdevall i torrelles amb Maria Puigvert. El fill hereu del matrimoni és en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, el mas Planasdevall paga les primícies de totes les seves terres a més del delme de les terres del mas Massart i del delme de carnalatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737 resideix al mas Planasdevall Elena Torrelles, vídua i àvia, Francesc Planasdevall i la seva esposa Maria Puigvert i els seus fills, Maria, Teresa i Rafel a més de la minyona Maria Pulich i els dos mossos (en Jordà i en Riera), el bouer (Vandrell) i el vaquer (Valentí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1774 Josep Planasdevall i Puigvert (†1803) es casa amb Rosa Puigjermenal i Serra, de Ramió. El fill del matrimoni, en Josep, es marida amb Magdalena Sabater. L’any següent, el 1804 neix la seva primera de les filles, Maria, i dos anys després, la Rosa i el 1808, la Justa. L’any 1813 neix en Joan, que serà l’hereu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, i en el padró de 1889 consta com a propietari en Joan (1813-†1890) que morirà solter. En la declaració feta per aquest Joan com a propietari del mas, aquest està en possessió de diverses peces descrites a continuació: una peça anomenada el Bosc on hi ha una quartera i mitja de vinya, vuit quarteres i nou quartans de sureda, noranta-set quarteres de bosc i seixanta-nou quarteres d’erm. En la peca del Puig de Nora declara onze quarteres de secà, cinc quarteres de sureda, sis i mitja d’albereda, vint-i-nou quarteres i mitja de bosc, quaranta dues quarteres i mitja d’erm i dues quarteres i quatre quartans improductives. En la peça de la Camparra, posseeix vuit quarteres de secà, deu quarteres i mitja d’albereda, set i mitja de bosc, set i mitja d’erm i una quartera improductiva. En el Camp de les Merles hi té una quartera i mitja de secà, quatre quarteres d’albereda, dues quarteres de bosc, una d’erm i una d’arenal. En el Camp de les Vinyoles hi té set quarteres de secà, dues i mitja d’albereda i una i vuit quartans d’erm. A la Quintana de Can Planas, hi ha quatre quarteres i mitja de secà, una i mitja de bosc i una i nou quartans d’erm. En el Camp Ferrer, dues quarteres i mitja de secà, mitja d’albereda, una de bosc i una i tres quartans d’erm. En el Camp Roure hi ha quatre quarteres de secà i mitja d’erm. L’Hort conté dues quarteres de secà i tres quartans d’erm. En el Cornellà hi ha una quartera de secà i mitja d’erm. En el Camp Oller, hi té una quartera de secà, mitja quartera de bosc i tres quartans d’erm. En els Camps Joans, hi ha dues quarteres de secà, una i mitja d’albereda, mitja d’erm i tres quartans d’arrenal. Després de les terres declara estar en possessió de quatre bous i dues eugues a més de ramaderia (porc i anyells).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que també tenia un forn de pega, situat en el bosc de Can Planasdevall, entre la casa i l’indret anomenat Saplana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1892 Josep Rabassa i Planasdevall (†1912) n’és el nou propietari (casat amb Àngela Gifré i Boada), que hereta del seu oncle del seu oncle, Joan Planasdevall i Sabater, que va morir sense haver-se mai casat ni tingut descendència directa. L’any 1896 el matrimoni ja té dos fills, Francesc I Joaquim. L’any 1906 ja hi estan censats altres fills (Josep, Dolors i Concepció). A la mort de Josep Rabassa i Planasdevall el 1912, la seva esposa, Àngela Gifré adquireix totes les terres i la casa del mas Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 continua vivint a la casa l’Àngela Gifré amb els seus fills, Francesc, Joaquim, Josep, Dolors i Concepció, a més de Carme Rabassa, germana del difunt, amb el seu home, Salvador Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 a la casa hi viuen Àngela Gifré (†1938) amb el matrimoni Francesc Rabassa Gifré (†1964) i Rosa Coma (†1971) i els seus dos fills, Josep i Antoni i després en Joan. </span></span></span></span></span></p>	41.7299500,2.6663000	472247	4619847		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-01p1500311.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-02dsc1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-03dsc1412.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-04p1500322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-05p1500328.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-06dsc1413.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	L’era s’alça al costat de llevant de la casa, amb un mur de contenció per la banda septentrional per superar el desnivell del sòl.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús