API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
90751	Fons fotogràfic de Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX	Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.	<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de vuit imatges estereoscòpies i en paper de gelatina i plata, realitzades per autors diversos: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé (1875-1945): <span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1306 (arbres a Fogars de la Selva. 12-01-1919); AFCEC_BIOSCA_G_68-1308 (el poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919);</span></span> <span><span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1307 (poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947): AFCEC_FLAQUER_X_0440 (el poble de Fogars de la Selva amb un paller i uns arbres en primer terme. 1919); AFCEC_FLAQUER_X_0634 (ermita de la Mare de Déu de la Serra. 1924);</span></span> <span><span>AFCEC_FLAQUER_X_0531 (pou i arcs al santuari de la Mare de Déu de la Serra. 1924; </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): AFCEC_GENOVART_E_0621 (Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra. 06-10-1927); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ricard Martí Alberó: AFCEC_EMC_X_5761 (vista general de Can Vidal. [ca.1933])</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des l’any 1919 fins els anys 1930. La temàtica és bàsicament paisatgística; d’arquitectura i imatgeria religiosa; i finalment d’arquitectura relacionada amb l’estudi de la Masia Catalana (Can Vidal).</span></span></span></span></p>	08082-8	Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	41.7346900,2.6716600	472695	4620372	1919-1933	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecemcafcecemcx5761ricard-marti-albero.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecagafcecflaquerx0634flaquer-i-barrera-rossend.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90752	La Tordera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Tordera és un curs d’aigua de règim torrencial, que neix al massís del Montseny, entre el Turó de l’Home (1.712 m) i el Matagalls (1.696m). Popularment se li atribueix la font Bona, a la vall de Sant Marçal, com a lloc de naixement. Té un recorregut de 61’5 quilòmetres i desemboca a la Mediterrània, entre els municipis de Blanes i Malgrat de Mar, on forma un delta amb una superfície aproximada de vuit quilòmetres quadrats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els seus afluents principals pel marge esquerre són la riera de Pertegàs (de 3 km de longitud); la riera de Gualba (de 12 km de longitud); la riera de Breda (de 8,2 km de longitud); la riera d’Arbúcies (de 31,6 km de longitud) i la riera de Santa Coloma (de 30,2 km de longitud). Pel marge dret, rep les aigües de la riera de Vallgorguina (de 6,7 km de longitud); la riera d’Olzinelles (de 7, km de longitud) i finalment la riera de Fuirosos (de 7 km de longitud).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un riu d’origen pluvial, influenciat per la pluviometria, la hidrologia i l’estructura geològica. Els aqüífers protegits a la conca de la Tordera són els de la riera de Santa Coloma, l’aqüífer al·luvial de la mitja Tordera i els de la Baixa Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu caràcter mediterrani condiciona una marcada estacionalitat de les pluges i un període de sequera estival. Tant a la primavera com a la tardor, poden presentar-se episodis de fortes tempestes i precipitacions que produeixen crescudes sobtades, el que es coneix amb el nom de <em>torderades</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La localització geogràfica del seu naixement i la transició des del massís del Montseny i Montnegre amb les zones de cota més baixa, que se situen a la depressió Prelitoral i fins la franja litoral, conforma un mosaic especialment particular, representat per tres regions biogeogràfiques, que són la mediterrània, la boreoalpina i l’eurosiberiana. Aquest fet contribueix al seu alt valor natural i de biodiversitat en el context de la conca. Aquesta inclou, en el seu àmbit geogràfic, diversos espais naturals protegits. En el curs alt, el parc natural i reserva de la biosfera del Montseny afavoreix la conservació del seu entorn i la preservació de la biodiversitat que s’hi desenvolupa. En el curs mitjà, el riu travessa un territori amb infraestructures viàries i ferroviàries, a més d’un eix industrial molt ampli. Aquest tram es veu greument afectat per brutícia, abocaments de tota mena i creixement de vegetació al·lòctona i invasiva. Més avall, a nivell de la desembocadura, hi conviuen activitats agrícoles i zones turístiques associades al litoral. A més, ens aquestes zones, s’ha produït una modificació antròpica de la llera, afectant el desenvolupament de la dinàmica fluvial (extraccions d’àrids, infraestructures viàries, industrials...). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El riu, en el seu pas amb el municipi de Fogars de la Selva, fa de partió natural amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Maçanet de la Selva, on entra en direcció sud, formant un gran meandre i travessant el municipi, entra al de Tordera, que pren el nom del curs d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu pas per Fogars de la Selva, presenta un mosaic d’habitats ben diferents, amb abundants illetes sorrenques, amb poca vegetació i codolars importants. També destaquen els marges, alguns d’ells de més de quatre metres d’alçada, amb talls rectilinis, al damunt dels quals predominen les plantacions de pollancres. La vegetació d’hàbitat sec alterna amb zones més humides i vegetació arbòria en determinats marges d’alzinar que després es converteix en un canyissar. En altres trams, com el que va de l’estació d’aforament fins a l’església de Sant Cebrià, es caracteritza per una amplada important del llit, bàsicament sorrenc i pedregós, amb un bosc de ribera important i el curs d’aigua serpentiforme que el fa tant característic, amb multitud de braços secundaris i tolls d’aigua dins del mateix llit ben visibles, quan el cabal del riu disminueix. També són molt característics els talussos sorrencs de les ribes i més al nord algun gorg format per l’estretor, coincidint amb l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada del Pla de Can Simó, hi ha una estació d’aforament, la construcció de la qual no sembla haver incidit amb l’estat de conservació del bosc de ribera es conserva força bé. La barreja d’aiguamolls, sorres, còdols, talussos i herbassars propicien l’hàbitat per a moltes de les espècies que habiten i es reprodueixen en el riu Tordera, com la granota verda, el tòtil, la tortuga de rierol, la salamandra, la serp d’aigua i la verda, i un gran ventall d’ocells (verdum, cadernera, passerell, mallerengues, pardals, pit-roig, picots, rapinyaires, polla d’aigua, ànec collverd, bernat pescaire, etc.).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes de les espècies detectades en la zona compresa de Can Gelmà i Can Simó són diversos tipus de tortugues de rierol, el blauet, corriols petits, becadells comuns, l’esparver vulgar i l’aligot, l’oreneta vulgar i la cuablanca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I envoltant el curs fluvial, hi trobem diferents planes de cultiu, riques en sediments, plantacions lineals de pollancres, herbassars, brolles amb alzinar i roure, pinedes i suredes a mes de plàtan, vern, acàcia, om, i freixe. La zona més malmesa del riu correspon al tram que coincideix amb el polígon industrial del municipi.</span></span></span></span></span></p>	08082-9	Riu La Tordera	<p><span><span><span><span><span>Plini el Vell (Como – Itàlia 23 o 24 dC / Estàbia, 25 d’agost 79), escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà, esmenta l’existència d’aquest riu. Tot i que a nivell històric l’aprofitament hidràulic del riu es documenta en època alt-medieval, degut a l’aparició dels primers documents escrits, és lògic pensar que l’aigua de la Tordera ha estat emprada per l’home des de temps remots i canalitzada per a usos agrícoles, sobretot al pla al·luvial, que forma una vall natural i per tant un corredor natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de la Tordera es documenta al segle IX amb la forma “Tordaria”, derivat del llatí <em>turdaria. </em>Es tracta d’un precepte del rei franc Carles el Calb, datat de l’any 862, en el qual es concedeixen al comte Sunyer uns béns de propietat reial al <em>pagus</em> de Barcelona i una porció de la muntanya del Montseny: “(...) <em>in pago Barchinonense in villa Bitamenia, nunc autem appellatur Pallatium, super fluvium Tordaria...”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona mitjana de la Tordera, ja a finals del segle X, hi ha constància de l’existència de recs a Sant Celoni, documentats en un pergamí de l’any 984 del Cartulari de Sant Cugat. Per tant, cal pensar que la Tordera s’omplí de rescloses de fusta tant per al regadiu com per dotar de força hidràulica els diferents molins fariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XII, l’aigua de la Tordera es considera encara potestat pública del comte. El 26 de maig de 1151 Guillem Umbert de les Agudes dóna, en nom del rei a la vila de Sant Celoni, l’aigua de la riera Rifer-Partegàs i de la Tordera, a més de tots els dominis del Montseny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1322, el vescomte de Cabrera concedeix l’ús de l’aigua de la Tordera pel funcionament de catorze molins. I és també en aquest moment quan apareixen en el tram mitjà del riu els primers molins drapers, com és per exemple el dels Franquesà de Sant Celoni o La Farga a Hostalric. Aquest darrer s’estableix l’any 1442 i funcionarà fins la primera meitat del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1600, el jesuïta Pere Gil, deixa escrit: “és una de les fonts y rieres mes principals, nays de les faldes de la Montanya del Mont Seny... Camina casi quinze llegues de part de Tramontana enves migdia. Passa cerca de Mora, Sant Esteve, Palau, St. Celoni, la Velloria, Ostalrich, Massanes, Martorell, Tordera, y amboca en lo mar de Cathalunya junt a Blanes... Es un riu molt util per raho de las sequias que dell trauen (de aquest riu se trau or en forma de fulletes petites, rodones ó triangulars ó quadrades, com unes lentilles, y mes petites però molt primes...”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tradicionalment, el riu Tordera ha estat productor de matèries primeres per a la societat camperola d’autoabastament; els ha proporcionat fusta, plantes amb propietats medicinals (lliri blanc, ortigues, cua de cavall, heura, herba sabonera, falguera, lligabosc, herba berruguera, etc.), d’altres per a consum com els créixens però també peix. I també canyars i vimeteres que servien per asprar o per fer cistells, coves; boga i joncs. </span></span></span></span></span></p>	41.7313700,2.6906300	474271	4619997		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-02p1500158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-03p1490675.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-04p1500156.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La desembocadura de la Tordera està inclosa en la Xarxa Natura 2000 amb l’apel·lació de “Riu i Estanys de Tordera” i per tant, considerada un espai d’interès natural pel seu alt valor ecològic. A més, com a corredor, constitueix un espai d’elevat interès per a la fauna migratòria, ja que els ocells l’utilitzen com a zona de repòs i refugi.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90753	Mas Gavatx	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gavatx	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Masia ubicada a la riba dreta del Torrent d’en Calabrès o del Mas Gavatx, al límit amb el terme municipal de Tordera; al fons del Pla d’Anyells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual edifici és fruit d’una reforma de l’any 1881, tal i com indica la llinda de la porta d’accés. La planta és en forma de “L”. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquest cos s’aixeca damunt una antiga construcció anterior de la que s’ha conservat part de l’estructura i una inscripció en una llinda de fusta, probablement de la façana anterior, que indica l’any 1760. També es conserva el forn de llenya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures: portal d’accés i dues finestres en planta baixa i balcó i dues finestres en planta pis. Destaquen les reixes de ferro forjat a les finestres de la planta baixa i la barana del balcó. Destaca un arc amb permòdols historiat a la planta pis. La llinda del portal és d’arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos en angle de 90º que s’adossa a la dreta del cos principal és d’una única planta amb coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la disposició simètrica dels diferents finestrals de les façanes que deixen passar molta llum. Són totes d’arc escarser amb recreixement emmarcant la finestra i cornisa sobresortint delimitada per pinyes decoratives. De les mateixes característiques és un cos adossat a la banda de ponent del cos principal.</span></span></span></span></span></p>	08082-10	Polígon 15 Parcel·la 2, a l’est del terme municipal.	<p><span><span><span><span><span>Pel cadastre de l’any 1862 sabem que el propietari era Ignasi Oms, de Blanes, declara nou quarteres i mitja de secà, quaranta-tres quarteres de suredes, tres quarteres de pollancres, setanta-set quarteres de bosc, cent setanta-sis quarteres de terres ermes i quaranta-una d’improductives. La peça del Mas Mateu que pertany a Fogars, constava d’una quartera de secà, una de bosc, tres d’erm i deu quartans de terres improductives. Una peça del veïnat de l’estany conté dues quarteres i mitja de secà. Disposa de dos bous per tasques del camp, també una euga i un ruc. A més de ramaderia que no s’especifica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament disposava d’unes terres que regava amb una sínia accionada a sang i darrerament, a motor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al padró de l’any 1889 consta com a propietari en Jaume Maria Oms, però els masovers són en Josep Pons i Illa i la Rosa Tresserres i Comes, que són els avis. També hi viuen el fill Joaquim Pons amb la seva dona Narcisa Mercader i Oller i les seves filles, la Rosa i la Serafina. Al cens de l’any 1896 cal afegir-hi dos fills més: la Dolors i en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 hi ha inscrits uns altres masovers: en Joan Roca i la Joaquima Bóta, amb el fill, en Domènec Roca, casat amb la Caterina Gironès i els seus fills Joaquima i Lluïsa. I en Josep, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Joaquima Bóta mor l’any 1906 amb seixanta-quatre anys d’edat, deixant quatre fills: Josep, Domènec, Dolors i Rita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1910 hi consten en Joan Roca, l’avi, en Domènec Roca, el fill, amb l’esposa Caterina Gironès i els seus fills Joaquima, Lluïsa i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910 es produeix un canvi a la unitat familiar. Hi trobem la Maria Comas, àvia; en Francesc Morell i la Carme Ruscalleda, joves, amb les seves filles Maria i Encarnació. També hi consta en Joan, de Maçanet, com a pastor de la casa. L’any 1920 se’n van a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de ‘any 1923 hi figura el matrimoni format per Lluís Barrera i Àngela Nonell, amb els seus fills Martí, Dolors, Joaquim, Genís, Maria, Àngela i Pere. L’any 1931 mor l’Àngela a l’edat de quaranta-tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de 1956 consta el matrimoni entre Joaquim Barrera Nonell i Maria Sureda Turón; amb els seus fills Lluís, nascut l’any 194; Maria Rosa, nascuda el 1945; Joana, nascuda el 1947; Carme, nascuda el 1949 i Anna, nascuda l’any 1951. Pere Barrera i Nonell és solter. L’any 1957 es traslladen a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els següents propietaris seran Josep Marquès i Poch i Dolors Juli i Vilà; amb els seus fills Joaquima, Josep i Dolors.</span></span></span></span></span></p>	41.7357700,2.7076100	475685	4620481		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-01dsc0868.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-02p1490869.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-03p1490878.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-04p1490879.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-05dsc0867.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la zona nord, hi ha una gran bassa pel rec, actualment en desús, amb una barraca amb coberta de tartana, on hi ha el motor de la bomba de l’aigua.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90754	Pont de la Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Pont de ferro d’arc de tauler situat a la carretera C-35 que comunica Hostalric amb Maçanet, passat el punt quilomètric 73. Travessa la Riera de Santa Coloma en el límit dels termes municipals de Fogars i Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos arcs estan units amb tres embigats encreuats, i està format per vuit trams verticals entrecreuats amb l'estructura metàl·lica. La part inferior també és tota de ferro i consta de quatre bigues paral·leles i diversos trams creuats. Actualment està pintat de color vermell.</span></span></span></span></span></p>	08082-11	Riera de Santa Coloma a la divisòria amb el terme municipal de Maçanet	<p>Segons consta en un informe adreçat al senyor Lluís Gorgorió i Solà, cap del Servei Territorial de Carreteres de Girona, es tracta d'un pont dissenyat per Gustave Eiffel i construït al seu taller entre 1916 i 1918. Primer es va instal·lar a Granollers, sobre el riu Congost. Durant la retirada de les tropes republicanes, al gener de 1939, es va dinamitar. La meitat de l'estructura es va destruir i l'altra meitat no. La que es va conservar es va traslladar a la ubicació actual.</p> <p>Forma part del conjunt de ponts que Eiffel va dissenyar a les comarques gironines, el més conegut dels quals és el Pont de les Peixeteries Velles de Girona. Però n'hi ha un altre a Perelada i un a Palamós (restaurat l'any 2017). Però caldria entendre, a manca de més informació, que quan es parla d'Eiffel cal entendre els tallers, més que no pas la persona.</p>	41.7451800,2.6697200	472538	4621537	1918	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-02p1490606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-03p1490604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-04dsc0749.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Alexandre-Gustave Eiffel	Actualment està fora de servei per a la circulació viària, ja que se n’ha fet un altre al costat.	98	49	1.5	1762	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90755	Pallissa o porxo de Can Gelmà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-o-porxo-de-can-gelma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX	Deteriorament important en façanes, coberta i entorn per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps.	<p><span><span><span><span><span>Pallissa o porxo corresponent a la masia de Can Gelmà, ubicat davant mateix de la façana i adossat a l’era de batre. Es tracta d’una construcció aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment es troba cobert per la vegetació en la seva major part, però en una foto publicada a la monografia de Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ (2007, 335), es poden veure les obertures a la planta baixa i a la planta pis. L'entrada actual substitueix un antic arc de mig punt de dimensions considerables, com així ho deixa entreveure lleument la gran llum que ostentava. Destaca l’arcada de mig punt de la planta pis amb l’emmarcament de pedra treballada, on a la dovella central hi ha gravada una inscripció de molt difícil lectura; però que sembla que inclogui el nom de JOAN. Si hi ha un any gravat no es veu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és de pedra irregular unida amb morter de calç que conserva part de l’arrebossat que el protegia. Remata la teulada un ràfec format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula. </span></span></span></span></span></p>	08082-12	Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span><span>Can Gelmà estava antigament adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p>	41.7280500,2.7020800	475222	4619626		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90755-01dsc0786.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90755-02p1490716.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90755-03p1490741.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.També cal indicar que a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya figura dins el municipi de Tordera.	98\|119\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90756	Pont del Torrent del Mas Gavatx; Pont del Torrent d’en Calabrès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-del-mas-gavatx-pont-del-torrent-den-calabres	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Pont situat a la carretera GI-512, en el punt quilomètric 4,050 que serveix per salvar el pas del Torrent del Mas Gavatx o de Calabrés, en el límit entre la comarca de La Selva i del Maresme. Es troba just abans que el torrent desguassi a la Tordera, permetent la comunicació entre els diferents veïnats de Fogars de la Selva i els pobles veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de tres ulls d’arc escarser, decorats per dues fileres superposades de maó ple, disposats de cantell o a sardinell i decoració superior de pedra irregular amb la cara exterior plana. El paredat està fet de pedra irregular, deixant les més grosses per a les fileres inferiors. Els dos murs centrals estan protegits per un esperó cilíndric que permet aguantar la pressió exercida per l’aigua, i sobretot protegir l’estructura general murària dels impactes provocats per l’arrossegament de material com poden ser rocs o troncs. El sostre està fet amb rajol pla. A l’exterior, per sobre del pont, hi ha una xapa de formigó d’uns 0’60 m de gruix, que fineix amb l’asfaltat de la carretera per on circula el trànsit viari. Ambdós costats estan protegits per barreres de seguretat metàl·liques.</span></span></span></span></span></p>	08082-13	Carretera GI-512, PK. 4,050		41.7304300,2.7029800	475298	4619890		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-02p1490867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-03p1490866.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	49	1.5	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90758	Pou de Cal Negret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-negret	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen a les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. Està adossat a un dels costats de l’era de Can Puicus, construïda al damunt de les restes de l’antiga casa de Cal Negret, de la qual només es conserva el pou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre exterior és d’1’95 m i el gruix de murs exterior de 0’38 m. A nivell superficial, està envoltat per un brocal o barana, del qual a mitja alçada sobresurten unes llates de fusta. Està arrebossat amb morter de calç i cobert amb teulat de rajol pla. La boca finida amb volta d’arc escarser, està protegida per una portella amb balda, feta amb llistons de fusta i filat de galliner. Al damunt mateix, esgrafiat en el morter, es pot llegir: “Dia 6 de Mayo de 1927”, resultat d’una obra de consolidació. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos ampits per posar-hi la galleda o el càntir, i a mà dreta es conserven les restes, malmeses, d’una pica moderna, feta grollerament amb totxo. A l’interior, conserva la travessera de fusta amb la corriola.</span></span></span></span></span></p>	08082-15	Can Puicus - Carretera GI-512 – PK 4,050	<p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. Són les úniques restes conservades de l’antiga casa de Cal Negret. Segons explica el propietari de Can Puicus, els murs de Cal Negret es desmuntaren i la pedra serví per a la propietat de Cal Gavatx. </span></span></span></span></span></p>	41.7330800,2.7010400	475138	4620184		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-01dsc0840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-02p1490808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-03p1490815.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			119\|98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90759	Pou de Can Puicus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-puicus	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Malgrat estar en bon estat de conservació, actualment no té aigua.	<p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen en una de les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pou està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre interior és d’1’80 m de diàmetre i el gruix de murs exterior de 0’40 m. A nivell superficial està envoltat per un brocal o barana, a mena d’ampit o parapet construït amb pedra lligada amb morter de calç. La boca actual entre pilars és de 0’75 m, tapiada amb maó. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos pilars fets també de maó, al damunt dels quals s’hi recolza una travessa de fusta amb una barra de ferro collada per la part inferior, per penjar-hi la corriola (absent). </span></span></span></span></span></p>	08082-16	Carretera GI-512 – PK 4,050	<p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. D’ençà que ja no treu aigua, fa uns anys, els propietaris en van fer construir un segon més a prop de la torrentera, que funciona amb una bomba, protegida per una caseta d’obra.</span></span></span></span></span></p>	41.7335900,2.7011700	475149	4620241		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-01p1490823.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-02p1490817.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-03p1490818.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El propietari hi ha posat al damunt unes branques que sostenen un filat de galliner per evitar un possible accident o la caiguda d’alguna bèstia.	119\|98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90763	Rellotge de sol de Can Gelmà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gelma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L’arrebossat de morter de calç s’està fragmentant i manca el gnònom.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Can Gelmà, dessota el carener, a mà esquerra del finestral central. És del tipus vertical, orientat al sud. Es conserven les restes de l’esgrafiat realitzat damunt del suport de calç. Està emmarcat. El marc exterior de delimitació del quadrant està molt malmès i només conserva alguna resta pictòrica vermellosa gairebé imperceptible a l’ull. El marc lineal interior correspon a la sanefa on se situen les hores, representades en xifres àrabs (gairebé imperceptibles). Les mitges hores, més curtes, estaven pintades a mà alçada, sense esgrafiar. El gnònom marcava l’hora, de les 7 del matí a les 8 del vespre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La decoració interior del rellotge està representada per un astre solar geomètric, de grans dimensions. Presenta un doble cercle solar on s’hi ha esgrafiat raigs solars, de nou puntes, en forma de triangle invertit. A la part superior, entre els dos triangles, només resta l’orifici on anava encaixat el gnònom, de secció circular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva algunes restes superficials de policromia sobretot a nivell de l’interior del cercle solar i podria tractar-se d’un sol antropomorf, segons els filtres que s’han aplicat per al seu estudi. L’esgrafiat és molt senzill i la manca de simetria denota que no fou realitzat per un quadranter.</span></span></span></span></span></p>	08082-17	Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span><span>Antigament, Can Gelmà, estava adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p>	41.7281900,2.7024400	475252	4619641		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-03p1490746-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-01dsc0785_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-02p1490714_1.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98\|94	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90764	Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. </span></span></span></span></span></p>	08082-18	En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva.	<p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. </span></span></span></span></span></p>	41.7415000,2.6758700	473048	4621127		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-02p1490614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-03dsc0746.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90765	Torre de Can Gelmà o de Can Jalmar; Can Gelmar; Can Jaumar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-gelma-o-de-can-jalmar-can-gelmar-can-jaumar	<p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XII-XIII	La fragilitat de les restes conservades per les tècniques constructives utilitzades de l’època, l’erosió per motius naturals i antròpics i actuacions il·legals i furtives malmeten cada dia que passa aquest bé patrimonial.	<p><span><span><span><span>La Torre d’en Gelmà s’alça damunt un turonet de 55 metres sobre el nivell del mar situat a la riba esquerra de La Tordera, en els límits amb el terme municipal de Tordera. Malgrat la poca alçada del turó, sobresurt de les terres del voltant, planes destinades durant molts segles al conreu. També és un punt de clar control pel pas de La Tordera. També es controla el pas natural del riu conegut des de l’edat mitjana amb el nom de Pas de la Fontanella (Passum de Fontanelle, el 1276) que comunicava el Pla d’Anyells o de la Júlia amb Riutort i cap a Massanet, en el lloc de La Rocassa, que està ben a prop. Connecta visualment amb el Castell de Palafolls i el de Blanes i controla la plana que va cap a Hostalric i, cap al nord, la zona baixa, l’antic estany dessecat de Riutort. Tota aquesta zona, als segles XIII-XIV, era coneguda com a Vilar Llobet, una àrea de poblament dispers que pertanyia a la canongia agustina de Santa Maria de Roca Rossa (Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span>,2015).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el turó es troba seccionat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Maçanet, però abans hi havia continuïtat entre la torre i la masia homònimes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció fortificada de planta quadrada (19 x 19’5 metres), que conserva tot el perímetre en els costats nord i est fins a 8 metres d’alçada), parcialment en el sud, i només part dels angles en l’oest; si més no visibles. Els murs tenen una amplada d’1’20 m. Tot el conjunt està envoltat per un fossat que en ocasions aprofita el relleu natural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El principal estudi sobre aquest element correspon a Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span> (2015, 111-123), que identifiquen dos nivells constructius. El primer nivell constructiu correspon “al primer nivell del mur fet amb un aparell de pedres irregulars i de mida variable, desbastades i disposades en filades que intenten ser horitzontals i lligades amb morter de calç. Des de l’interior, on l’amuntegament de runa és menor, el mur té una alçària de 2,30 m i és constant en tot el perímetre, excepte en els angles on només se’n conserven les primeres filades. En aquest nivell, els murs presenten espitlleres, visibles des de l’interior i també des de l’exterior en els costats nord i sud”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon nivell constructiu “Damunt del mur de pedra de 2,30 m s’aixeca una paret de tàpia, que només s’ha conservat, força erosionada, en el costat de llevant i arriba fins a una alçada aproximada d’uns 6 m. Immediatament després de començar la paret de tàpia, apareixen en la part interior del recinte encaixos per a bastides o potser per a bigues. Aproximadament un metre i mig per damunt del mur de pedra, observem quatre obertures, probablement espitlleres, distribuïdes regularment i, com les del primer nivell, estan orientades cap a un costat o l’altre. És probable que es repetissin en els altres llenços”. També s’hi localitza un pou circular d’1’4 metres de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els autors de l’estudi daten la construcció, a manca de documentació més enllà del segle XVI, per la tipologia de les espitlleres entre els segles XII-XIII i citen paral·lels a Castellterçol o la Torre de l’Esparra a La Selva o la Torre de Grions, també a la Selva. </span><span>L’aparell constructiu emprat en els murs, malgrat que podria atribuir-se a qualsevol època, també coincideix amb l’emprat en moltes construccions medievals.</span></span></span></span></p>	08082-19	Polígon 3, parcel·la 1 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span>Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span> (2015) ens diuen que és difícil saber-ne l’origen donada la manca de documentació que s’hi refereix i apunten seguir-ne la vinculació amb la masia de Can Gelmà; que d’altra banda apareix vinculada als cognoms Barceló i Jalmar. I diuen que tant com l’altre es documenten en terme de Tordera de ben antic: consta el cognom Jalmar en un document del segle XIII conservat a l’arxiu Can Serra del Massans i, amb més freqüència, al segle XIV indistintament amb les formes Gelmar i Jalmar. També trobem el cognom l’any 1371 a la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet, on Ramon Jalmar actuava com a oficial executor de la cort, executant els embargaments i les penes a què eren condemnats els reus. Per la seva banda, el cognom Barceló, en aquest cas Barceló de Riutort, consta el 1257 en l’establiment de diverses propietats al Pla d’Anyells prop de l’estany, atorgat per Arnau, prior de Roca Rossa, i novament als segles XIV i XV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Però, afirmen que la vinculació de la torre amb aquests cognoms no es pot fer fins a principis del segle XVI, quan l’any 1514 consta Miquel Barceló de la Torre en el bateig de la seva filla Elisabeth. Poc després, Francí Jalmar es casarà amb la pubilla del mas Barceló i constarà en el fogatge de 1553 com a Francí Jalmar alias Barçelo. El 1613, el propietari del mas Barceló de la Torre era Antoni Jalmar que era casat amb Magdalena. I al segle XVIII ja consta un mas Jalmar Barceló al mateix veïnat.</span></span></span></span></p>	41.7283800,2.7003300	475077	4619663		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-02p1490776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-03p1490790.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-04p1490787.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-05p1490775.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-06p1490785.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		BCIN	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin. Algun testimoni oral recorda nomenar-la Torre dels moros.	85	1754	1.4	1760	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90766	Torderada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torderada	<p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOU i ILLA, Joan, BOU I PLA, Joan, VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2018). Tordera, el riu al centre de la vida, <em>dins Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 12, pp. 146 a 158. Dosrius: Ajuntament de Dosrius – Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAVON, David; PANARERA, Josep Maria (2020). La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera: entre la contingència i la necessitat de plantejar accions estructurals. <em>Dins </em>Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 89, p. 137-162.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Apel·lació tradicional i popular amb la qual els habitants de Fogars de La Selva i dels pobles per on transcorre la Tordera anomenen comunament les revingudes del riu provocades per la pluja i els temporals.</span></span></span></span></span></p>	08082-20	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Històricament es coneixen torderades esdevingudes amb una certa freqüència; les darreres més importants són amb l’episodi del Glòria. El 20 de gener de 2020, el sòl era humit i les capes freàtiques força plenes degut a les pluges dels mesos abans. Normalment es produeixen un parell o tres crescudes “torderades”anuals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1969 es conserven dades de torderades amb pics superios als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971 destaquen els 1.250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys vuitanta, concretament l’any 1982 fou de 1.000m3/segon, mentre que el 1986, fou de 400m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de 2019, la torderada, en el seu pas per Fogars de la Selva era de 120m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 21 de gener de 2020 van caure més de 250mm a diversos indrets de la conca i la Tordera, va registrar un cabal màxim de 250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 22 de gener, l’endemà, els cabals es duplicaren, arribant als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 de gener s’arribà al pic màxim malgrat que només precipitaren uns 20 mm; això fou degut en gran part que la capa freàtica ja no podia absorbir més aigua.</span></span></span></span></span></p>	41.7351900,2.6715300	472684	4620427		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Social		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Joaquim Farguell, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, alerta sobre el perill de construir a proximitat de les lleres de la Tordera i dels sistemes hidrològics en general, que en molts indrets són ocupats per zones industrials, habitatges, serveis esportius, administratius i escolars.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90768	Cal Sardanet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sardanet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Cal Sardanet és una casa situada a la carena de la Serra d’en Merla, al sud-est de la població, al costat oposat de Can Safanga, gairebé a tocar amb el límit del municipi de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una casa als quatre vents, de planta rectangular i consta d’un cos principal i un petit cos annex a un dels costats. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures tant a la planta baixa com a la planta pis, són petites, sense elements decoratius destacables i es distribueixen a partir de tres eixos de verticalitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La portalada és de doble fulla, de fusta, emmarcada per dovelles i marxapeus de pedra. Adossat a la façana de ponent, hi ha un petit cos annex, amb coberta a un sol vessant que serveix per endreçar les eines del camp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra, arrebossat i sense pintar. Destaca dessota mateix del carener un rellotge de sol amb gnòmon. Però ja fa anys que ha perdut qualsevol rastre de policromia. Recolzada a la façana, s’alça una pèrgola amb una vinya.</span></span></span></span></span></p>	08082-22	Polígon 10 Parcel·la 65	<p><span><span><span><span><span>Segons el registre cadastral, l’any 1862, el propietari era Pau Pons i Gili. Tenia declarades dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, dues i mitja de bosc, onze d’ermes i set quartans com a terres improductives. El cens de l’any 1896 senyala com habitants de la casa, en Tomàs Xapellí, la Joaquima Romà i els seus set fills (Josep, Jaume, Maria, Joan, Joaquim i la Montserrat). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de l’any 1916 i 1927, continuen habitant la casa els mateixos esmentats anteriorment, però apareix un nou fill, l’Enric, i paral·lelament els més grans, abandonen la casa familiar, probablement per establir-se en un altre indret i maridar-se. En el transcurs de l’any 1927, la família deixa la casa per establir-se a Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 ja consten com a habitants, en Narcís Llopart i la Joaquima Gelabert amb dos fills (Francesc i Carme). Però dos anys després també marxen de la casa per establir-se a Malgrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 Cal Sardanet és habitat per Josep Panosa i Vilà i Dolors Masferrer i Rocosa amb els seus dos fills, l’Anicet i la Maria. L’esposa mor l’any 1953 i finalment, l’any 1961 marxen cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1962, s’hi instal·la una família provinent de Guadalajara, composta pel matrimoni Juan Bàrcena Sastre i Lucia López Leina i els seus sis fills. Però sembla que tot just hi restaran un any ja que en el transcurs de l’any 1963 la propietat és de Joaquim Tresserres i Iglesias, que ho lloga a Josep Planas i Duran i l’Esperança Albó i Valls. La parella s’hi establirà, amb els seus dos fills (Jaume i Elvira), fins que quatre anys després marxen a viure cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p>	41.7212000,2.6834400	473669	4618871		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-02p1490983.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-03p1490984.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot el perímetre de la casa està envoltada per un paviment format per diverses fileres de rajol que protegeix la façana de les humitats.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90776	Fons cartogràfic referent a Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya disposa de dos mapes consultables digitalment a la Memòria Digital de Catalunya de gran importància per a l’estudi de la Tordera, la geologia i la toponímia del territori. Es tracta de dos mapes, geològic i topogràfic de la província de Barcelona (RC1230 i </span></span><span><span><span>RC6635</span></span></span><span><span>), que porten per títol: <em>“Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: subvencionado por la Excma. per la Diputación Provincial: región cuarta ó del rio Tordera”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors del mapa són, per la part geològica, el canònic Dr. Jaume Almera i el topògraf, Eduard Brossa, que el realitzà l’any 1913. Fou publicat a Barcelona per “Henrich y Cª”. Està aixecat a escala 1:40.000 i mesura 74 x 84 cm. Aquest darrer en lletra manuscrita a la part inferior del mapa escriu i signa “Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya per l’autor: Eduard Brossa”.</span></span></span></span></span></p>	08082-30	Paradís, 10 · 08002 Barcelona	<p><span><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fundat l’any 1891, a partir de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada l’any 1876, i l’Associació d’Excursions Catalana, potencià la formació d’una cartoteca que a finals del segle XX ja comptava amb uns 10.000 mapes. El fons, està format per mapes excursionistes, turístics antics i moderns i topogràfics, no només de Catalunya. També destaca una important col·lecció de mapes del Pirineu i de Catalunya realitzats entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria procedeixen de donacions de socis de l’entitat i de particulars. I és una font de consulta rellevant per a l’estudi del territori i la toponímia. Tot i que a partir de l’any 2015 el CEC signa un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), pel qual el CEC diposita tot el seu fons de mapes a l’ICGC, des de l’any 2003 ja havien col·laborat les dues institucions, per inventariar, adequar i digitalitzar els fons de la Cartoteca del CEC. En aquest sentit, 384 mapes, estan hostatjats a la Memòria Digital de Catalunya, i no inclosos en la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu, on es poden consultar en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. Està impulsat per les universitats de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya amb la coordinació del Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya i la participació d’altres institucions catalanes. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418	1913	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90776-02mapescec466fullrc6635.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Dr. Jaume Almera i Eduard Brossa	En les notes hidrogràfiques del mapa geològic, destaca la descripció que els autors fan del recorregut de la Tordera i més endavant dels cultius: “En los terrenos de aluvión se cultivan los cereales y la vid (Vitis vinefera), en los cachos arenosos de los álveos del río los chopos (Populus niger), álamos (P. alba) y carolinas (P. Virginiana); en los terrenos graníticos del litoral el naranjo (Citrus aurantium) y en los del interior el pino (Pinus pinea. P. Helepensis), la coscoja (Quercus coccifera y el Q. suber), los brezos (Erica multiflora. E. scoparia), el tomillo (Tymus vulgaris), las gatosas (ulex parviflora), la retama (Spartium junceum) y el algarrobo (Ceratonia siliqua) en los terrenos próximos al mar”.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90777	Col·lecció del Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia-de-fogars-de-la-selva	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX	Al no haver-hi climatització en el local, la variabilitat tèrmica i d’humitat durant l’any pot facilitar la proliferació de microorganismes.	<p><span><span><span><span><span>El Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva es defineix com una institució permanent, oberta al públic i sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament; seguint la definició de museu de la llei 17/1990, de museus. Té com a missió mostrar com vivia i treballava la gent del municipi en el passat. En especial el període comprès entre els segles XVII i XIX, caracteritzat per la importància de l’agricultura i l’explotació del bosc en l’economia local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció del museu, s’ha instal·lat en un edifici de nova planta que imita l’estructura d’una masia d’estil basilical idealitzada, amb una planta baixa, una planta pis i unes golfes. A més, al costat hi ha una gran construcció annexa d’una única planta on hi trobem maquinària i eines del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada hi trobem la recepció, amb el mostrador i un punt d’informació del Parc del Montnegre i el Corredor. La primera sala a mà dreta és una sala polivalent on s’hi poden fer tallers, exposicions temporals o xerrades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La sala de mà esquerra representa la cuina, on hi trobem la llar de foc, l’escó, el forn de pa, la pastera, la pica, els fogons, el bugader o l’armari/vitrina cantoner, la taula, les cadires Tot i que la llar de foc o el forn de pa són d’atrezzo. Del forn només hi veiem la boca i la llar de foc no té fumeral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la cuina, hi trobem el que representarien els estables. Tot i que el paviment és el mateix i els animals en una masia clàssica es trobarien a la part posterior o en un annex lateral. Hi trobem una vaca i un ruc fets de material sintètic. També hi trobem objectes relacionats, com lleters, arnesos, corretges i una bomba d’extracció de purins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis, el primer que ens trobem és La Sala, eix principal de la vida domèstica a les masies i que ocupava tot el cos central de l’edifici. Al seu voltant s’organitzaven les habitacions de la família; però en aquest museu s’ha dividit l’espai en quatre sales: la habitació dels senyors, la habitació del mosso, la sala d’estudi i el saló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Comencem per la Sala. Tal i com es pot veure, una gran taula presidia aquest espai, que era un element de representació de la família i eix central de celebracions. La col·lecció del museu mostra un magnífic rellotge de moviment, una caixa de núvia, un canterano bombat del regruix, una cornucòpia daurada, un barguenyo, dues butaques i una taula amb vuit cadires.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un lateral hi trobem l’habitació del senyors, amb un llit d’Olot, una consola, un armari, una calaixera i un mirall. La habitació del mosso, que en una masia de l’època difícilment trobaríem en aquest espai, està equipada amb un mobiliari que, tot i ser de menor qualitat que la dels senyors, és d’una qualitat i quantitat molt superior a la que tindria cap mosso de l’època. Però la podríem assimilar a la de l’hereu o algun dels altres fills dels senyors. També compta amb un llit, naturalment, una tauleta, vàries cadira, un armari un rentamans i un penjador. Però, a més, hi trobem un bressol, un escalfallits, un mirall, un tricicle o una màquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altre costat de la sala, on hi hauria la resta d’habitacions, s’ha volgut mostra un saló i un gabinet o sala d’estudi; elements tots ells aliens a la masia tradicional. En tot cas, espais que podem trobar en algunes masies reformades durant el segle XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Saló es mostra un conjunt de sofà i dues butaques, una taula de centre, una calaixera, una taula de despatx, cadires, un canterano o una calaixera. A la Sala d’estudi hi observem una calaixera i diverses vitrines, un balancí, un penjador, o una maquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a les golfes hi veiem diversos objectes col·locats als costats de les parets, sobretot mesures i estris del treball del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En cada espai hi trobem un plafó introductori on s’assenyala el nom de l’espai on ens trobem, un petit text de contextualització i, en algunes ocasions, un esquema de l’espai amb els elements més destacats identificats amb un número. Cada objecte, a més, té una etiqueta amb el seu nom en català, castellà, anglès i francès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici del costat està pensat com un gran magatzem de treball, és una única nau amb coberta suportada per una encavallada. S’hi mostren estris destinats a les diverses funcions i treballs del camp: segar, batre, vinya i oficis relacionats amb el bosc, com l’apicultura, el carboneig o el suro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha un espai exterior on s’han recuperat i posat en funcionament diversos molins: trull, molí fariner, o molí de vent per extreure aigua de pou.</span></span></span></span></span></p>	08082-31	Plaça Serra de Marina, s/n	<p><span><span><span><span><span>El Museu de la pagesia obre les portes al públic l’11 de setembre de l’any 2009; però s’inaugura el 4 de febrer del 2012 pel Molt Honorable President de la Generalitat, senyor Artur Mas i Gavarró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció s’ha format a partir de donacions, cessions en format de comodat i compres. La majoria dels objectes provenen de la localitat o m municipis veïns, però no tots.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, la col·lecció està formada per 873 objectes.</span></span></span></span></span></p>	41.7228100,2.6747500	472947	4619052		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-01dsc0939.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-02dsc0874.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-03p1490914.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-04dsc0888.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-05dsc0925.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-06p1490939.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’horari del museu és:Dilluns, dimarts i dimecres de 10 a 14hDissabtes i diumenges de 10 a 14h.A excepció del darrer cap de setmana de mes que és tancat.El museu, a més, organitza tallers i sortides en co organització amb el Parc del Montnegre i el Corredor. Visites guiades al museu per a grups, activitats educatives per a escoles i Centres d’Educació Especial; així com visita guiada a l’església de Sant Cebrià i tastets de mel.	98\|94	53	2.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90778	Fons referent a Fogars de la Selva de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic i cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Fogars de la Selva, està format per diversos mapes realitzats tots ells durant el segle XX:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb les referències RM.120828 i </span></span></span></span><span><span><span><span>RM.120830 </span></span></span></span><span><span><span><span>es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats l'any 1914, sense que se’n conegui el topògraf que els va realitzar. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Provinent del Fons del Centre Excursionista de Catalunya, dipositat a l’ICGC, un mapa a escala 1:50.000, de 26x34 cm, realitzat per Eduard Brossa l’any 1921 que porta per títol “La costa i serres de Llevant: guia descriptiva-itinerària de la regió compresa entre el mar i els rius Besòs, Mogent i Tordera”. En aquest s’hi detalla perfectament el riu Tordera al seu pas per Fogars de la Selva, amb els afluents més importants, i punts de referència com la Torre òptica, La Serra, o les ermites de Sant Corneli (Sant Corneli de Montells), Ramió (Sant Andreu de Ramió) i l’església de Fogars (que en el mapa consta com a Fogars de Tordera).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.98469, es conserva un mapa topogràfic del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, de l’any 1977 (full-301-109), delineat en paper polièster, sense toponímia (50x70cm), a escala 1:5.000). Un altre mapa destacable d’aquest servei és l’específic de Sant Corneli realitzat l’any 1967 a escala 1:5.000, amb el número de </span></span>referència <span><span>RM.98470. I el de Can Savoia (full 301-110) realitzat a partir de la data de vol del setembre de 1985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.24278, es conserva un ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 (80x60 cm). D’aquest mateix editor, es conserva un mapa topogràfic general a partir de la base topografia 1:5.000, corresponent al vol del mes de setembre de 1985. El fulls d’aquesta sèrie (301-109) corresponent a la divisió 4x 4 de la malla de distribució del Mapa topogràfic nacional d’Espanya 1:50.000. D’aquesta mateixa sèrie n’hi ha un segon realitzat el 6 de juny de 1994. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la referència <span><span>RM.114903 es conserva una fotografia aèria (full365-02-02) realitzada l’any 1967 per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A.</em> (Madrid), per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, destaquen varies fotografies aèries localitzades en el fons SACE (<em>Servicios Aéreos Comercials Españoles</em>), amb les referències <span><span>RFSACE.11504; </span></span></span></span><span><span><span><span><span>RFSACE.11501; RFSACE.11502; RFSACE.11503</span></span></span></span></span><span><span><span><span>. Estan realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 18/08/1970 on es pot veure amb detall la distribució dels carrers de la futura urbanització Parc dels Prínceps.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08082-32	Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa al fons del Centre Excursionista de Catalunya, l’any 2015 el CEC signà un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’ICGC pel qual diposità la totalitat del seu fons cartogràfic. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-02minutes1142fullrm120830-topografic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-03fm5kdiba1378fullrm114903.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La cartografia antiga està referenciada amb el nom de Fogars de Tordera.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90779	Rellotge de sol de Cal Sardanet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sardanet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	El suport es conserva bé, però no el dibuix, que està totalment esborrat.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol, completament esborrat, situat a la façana principal de Cal Sardanet, dessota del carener. És del tipus vertical declinant. Sobresurt de l’arrebossat general de la façana. Conserva el gnòmon, de vareta, collat a la part superior. </span></span></span></span></span></p>	08082-33	Polígon 10 Parcel·la 65	<p><span><span><span><span><span>El rellotge està realitzat en una caseta construïda en el transcurs del segle XIX. En tot cas, segons el registre cadastral, l’any 1862, el propietari era un tal Pau Pons i Gili. Tenia declarades dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, dues i mitja de bosc, onze d’ermes i set quartans com a terres improductives. Ja cap a finals del segle XIX, el cens de 1896 senyala com habitants de la casa, en Tomàs Xapellí, la Joaquima Romà i els seus set fills (Josep, Jaume, Maria, Joan, Joaquim i la Montserrat). En els censos de l’any 1916 i 1927, continuen habitant la casa el mateixos esmentats anteriorment, però apareix un nou fill, l’Enric, i paral·lelament els més grans, abandonen la casa familiar, probablement per establir-se en un altre indret i maridar-se. En el transcurs de l’any 1927, la família però, deixa la casa per establir-se a Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 ja consten com a habitants, en Narcís Llopart i la Joaquima Gelabert amb dos fills (Francesc i Carme), però dos anys després també marxen de la casa per establir-se a Malgrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 Cal Sardanet és habitat per Josep Panosa i Vilà i Dolors Masferrer i Rocosa amb els seus dos fills, l’Anicet i la Maria. L’esposa mor l’any 1953 i finalment, l’any 1961 marxen cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1962, s’hi instal·la una família provinent de Guadalajara, composta pel matrimoni Juan Bàrcena Sastre i Lucia López Leina i els seus sis fills. Però sembla que tot just hi restaran un any ja que en el transcurs de l’any 1963 la propietat és de Joaquim Tresserres i Iglesias, que ho lloga a un tal Josep Planas i Duran i l’Esperança Albó i Valls. La parella s’hi establirà, amb els seus dos fills fins que quatre anys després marxen a viure cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p>	41.7211600,2.6834600	473671	4618866		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90779-p1490983.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90779-02p1490981_1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90780	Ca l’Aiguader	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-2	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Ca l’Aiguader és una casa de pagès situada en els actuals límits septentrionals de la urbanització el Parc dels Prínceps i al sud de Can Roca. L’edificació actual està formada per diversos cossos. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. De les obertures només destaca una cara antropomorfa damunt la finestra de la planta baixa. L’eix central està desplaçat en relació al carener. El parament és arrebossat i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos dret de l’edifici antic eren els estables de les vaques. La coberta també és de teules àrabs però d’un únic aiguavés. És de planta baixa i pis. A la planta baixa hi havia els estables. Conserva l’estructura i la menjadora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha un cos adossat a la façana de ponent dedicat a les tasques del camp (corrals, paller, etc.). Un primer tram és de planta baixa i pis i el segon tram és només de planta baixa. La coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant hi ha annex una construcció residencial moderna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però destaca l’era a l’angle sud-oest i una bassa excavada en el sauló, on hi abeuraven les vaques.</span></span></span></span></span></p>	08082-34	Polígon 9 Parcel·la 47	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta com a propietari Josep Boadas. Declaren sis quartans de secà, una quartera de bosc de gavella i tres quarteres i sis quartans de terres ermes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 hi consta com a propietari en Pau Xapellí i Pinadella, casat en segones núpcies amb Joaquima Reixach. Era vidu en primeres núpcies de Maria Govern i Cases, casats el 1862. La Maria Govern procedia de can Caiao, una casa propera que es cremà l’any 1870. Morí l’any 1885 als quaranta-set anys d’edat. Deixà sis fills del matrimoni amb en Pau Xapellí: Jaume, Tomàs, Joaquim, Carolina i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1904 hi continuen vivint el fill d’en Pau, Jaume Xapellí i Govern, casat amb Margarida Ponsatí i amb la seva filla Carme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1912 en Jaume Xapellí i la la Margarida Ponsatí ja són avis. Josep Corones, d’Hortsavinyà i Carme Xapellí són els joves, casats l’any 1910. Tenen dos fills: en Jaume i en Francesc. En Josep Corones mor el 1918. L’avi Jaume Xapellí mor l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1920 fins el 1928 continuen vivint-hi Margarida Ponsatí, vídua de Jaume Xapellí; i Carme Xapellí, també vídua; en Francesc i en Jaume, els fills. Aquesta família es trasllada a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1933 hi trobem nous propietaris: Mercè Jacinta Expòsita amb el seu fill Joan Martí, procedents de Can Casals. En Joan es casà amb Josepa Canyes. En Josep, l’Andreu i en Francesc en són fills seus. En Josep morí a la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mercè Jacinta Expòsita mor l’any 1956 als noranta-un anys d’edat. El seu fill Joan casat amb Josepa Canyas, mor el 1958 amb seixanta-set anys d’edat. La Josepa mor el 1959 amb seixanta-tres anys d’edat. El seu fill Andreu Martí i Canyes hi viu amb la seva esposa Dolors Sureda i Fàbregas, casats el 1949, i amb les seves filles Josefa i Francesca. La primera neix el 1950 i mor el 2004; i la segona neix el 1954.</span></span></span></span></span></p>	41.7295000,2.6759900	473053	4619794		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-02dsc1026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-03p1500139.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-04p1500137.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-05p1500142.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Popularment es coneixia com a can Cossé, mutació del nom del propietari al segle XIX, Josep Boadas.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90787	Can Patiràs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patiras-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa rural situada entre el Torrent de Can Sardanet i el Pla de Can Miró Vell, al costat de Can Caseta i per sota Can Damià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb un lleuger cos que sobresurt per l’angle nord-est. Consta de planta baixa i pis, amb un cos afegit a la façana sud-est, de planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El parament és en part vist i en part fet de maó. Només el cos annex a ponent està arrebossat i pintat de blanc. Les obertures tenen la llinda de maó distribuïda a plec de sardinell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’era de batre de Can Patiràs es conserva en un estat excepcional. El terra està recobert per cairons i protegit per un muret de pedra amb desaigües a tot el perímetre. Al centre de l’era, destaquen quatre cairons decorats, amb incisió de grossor variable en el fang encara tendre. Dos d'ells presenten l’esgrafiat clàssic del ventall o línies solars, amb els quarts i les hores. Els altres dos, contraposats simètricament, tenen esgrafiat un cap humà. El primer representa una dona amb el cabell rinxolat que li cobreix el clatell, mentre que en el cairó contraposat, hi ha el cap d’un home somrient, amb barret i cabell curt.</span></span></span></span></span></p>	08082-41	Polígon 10 Parcel·la 71	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de l’any 1862 consta com a propietari en Pere Coromines i declara una quartera i dois quartans de secà, una quartera de vinya i dues quarteres i mitja de terres ermes. També declaren un ruc per treballar la terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 hi trobem inscrits la Maria Coromines, vídua de Pere Coromines amb els joves Josep Coromines i Maria Tarrés. La Maria Coromines mor aquell any a l’edat de seixanta-tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1896 hi trobem el matrimoni format per Josep Coromines i Maria Tarrés, amb els seus dos fills (Dolors i Josep). L’any 1906 cal afegir una filla més, l’Emilia. L’any 1909 mor la Maria Tarrés amb només trenta-vuit anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1916 hi viuen Josep Coromines, vidu, amb els tres fills: Dolors, Josep i Emilia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1922 hi consten Josep Coromines, vidu, amb el fill homònim i la seva esposa Àngela Romà. D’aquest matrimoni són els fills Joaquim, Àngela i Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960 hi figuren els avis Josep Coromines Tarrés i Àngela Romà Sala. L’Àngela mor l’any 1961 als seixanta-set anys. En Joaquim Treserres i Iglesias i Àngela Coromines Romà, casats el 1946, són els joves. Antoni i Dolors són els fills. Aquesta família es trasllada a Can Cases de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els següents habitants de la casa seran Rafel Heras i Roure i Felicita Marlet i Carles, casats l’any 1951. Els seus fills són en Jordi, nascut el 1952, i en Lluís, nascut el 1959. </span></span></span></span></span></p>	41.7257800,2.6858000	473867	4619378		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-02dsc0984.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-03p1500038.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-04p1500040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-05can-patiras-era-2-detall.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90787-06p1500052.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Ha estat restaurada amb criteris que respecten l’arquitectura tradicional i l’entorn.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90788	Can Pere Llobet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-llobet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Can Pere Llobet és una casa de pagès situada al límit septentrional de la urbanització del Parc dels Prínceps, entre Can Tomaset i Ca l’Aiguader; <span><span>a tocar amb el camí de Fogars i al sud de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. No hi ha cap element destacable a nivell arquitectònic pel que fa a les obertures, que són de factura moderna. El parament és arrebossat i pintat de blanc. A la part dreta de la façana s'hi adossa un cos amb coberta de fibrociment i aquest té un petit apèndix en angle, en relació a la façana principal, amb coberta de teula àrab a un únic aiguavés. Per la part posterior adossada, també s'hi observa una construcció més moderna.</span></span></span></span></span></p>	08082-42	Polígon 9 Parcel·la 34	<p><span><span><span><span><span>Pere Llobet i Ramillans neix l’any 1819 a Can Llobet de Baix i és fill de Francesc Llobet i Mariana Ramillanses. Quan es casa amb Joaquima Romaguera, de Tordera, hereta el mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 té declarades vuit quarteres de terres: tres de secà, una quartera i nou quartans de bosc de gavella i sis quarteres de terres ermes. Mor l’any 1887 als seixanta-vuit anys d’edat. La Joaquima, el 1874, amb cinquanta-tres, deixant els fills Francesc, nascut el 1847; Joan, nascut el 1852 i Josepa, el 1860.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 hi consta en Francesc Llobet i Romaguera, casat l’any 1875, amb Joaquima Nonell i Foscas; amb els seus fills Pere, nascut el 1876; Maria, nascuda el 1882 i Carme, el 1884.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1904 hi continuen constant Francesc Llobet i Romaguera i Joaquima Nonell i Foscas. També hi figura el fill Pere Llobet, casat l’any 1902 amb Maria Serras; i el net Francesc Llobet Serras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1912 hi consten els mateixos habitants, però aquell mateix any mor Pere Llobet, als trenta-cinc anys d’edat, deixant tres fills: Francesc, Joaquima (nascuda l’any 1906) i Oleguer. En Pere era regidor de l’Ajuntament. L’any 1918 moren els avis Joaquima Nonell, de seixanta-tres anys, i Francesc Llobet, de setanta-dos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 hi viuen Maria Serras, vídua de Pere Llobet, amb Francesc Llobet i Serras, la seva esposa Carolina Clos i Fulgarolas, casats l’any 1927.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1940 i 1945 es troben inscrits l’àvia Maria Serras i Pons; els joves Francesc Llobet i Serras, la seva esposa Carolina Clos i Fulgarolas, i la nena Àngela Clos i Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Maria Serras i Pons, besàvia; Francesc Llobet i Serras i Carolina Clos Fulgarolas, avis, Ferran Tornés i Regàs i Àngela Clos i Pol, joves; i Carme Llobet Nonell, tia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Maria Serras i Pons mor l’any 1965, als vuitanta-un anys. La tia Carme mor soltera l’any 1979, als noranta-quatre anys, després d’haver viscut durant molts anys a l’Argentina. Era coneguda popularment com l’americana.</span></span></span></span></span></p>	41.7306400,2.6773900	473170	4619920		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90788-02dsc1022.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90788-03dsc1023.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90790	Can Tomaset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomaset	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Tomaset és una casa de pagès situada al límit septentrional de la urbanització el Parc dels Prínceps, a tocar amb el camí de Fogars i al sud de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està formada per diversos cossos annexos afegits en diferents ampliacions i destinats a usos diversos. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té una porta d’accés i una finestra en planta baixa i dues finestres en planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant s’hi adossa un cos de coberta a un únic aiguavés, destinat en part a garatge o magatzem. La seva façana sobresurt de l’alineament del cos principal i en l’angle d’unió amb els dos cossos hi ha una porta d’accés de llinda plana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos adossat a la façana de ponent és d’una única planta, amb la coberta d’un únic aiguavés i estava destinat a usos agrícoles. Disposa d’una porta d’accés i una finestra amb reixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot el parament és arrebossat i pintat de color groc, només per la façana principal. Davant mateix del cos principal hi ha un pou, amb porta metàl·lica.</span></span></span></span></span></p>	08082-44	Carrer Montseny, s/n	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre municipal de l’any 1862 figura com a propietari en Tomàs Giralt i declaren mitja quartera de secà, tres quarteres de bosc de gavella i una i mitja de terres ermes. Sabem que Tomàs Giralt era fill d’un tal Tomàs Giralt de Verges, i d’Antonia Cantal d’Hostalric. Mor l’any 1872 i en la partida de defunció consta que fou de mor violenta. Estava casat en primeres núpcies amb Rosa Domènec, amb qui tingueren un fill, Jaume, i una filla, Maria. Es casa en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons una tradició oral, “durant l’última guerra Carlina un escamot de soldats a cavall buscaven en Tomaset. Varen anar a casa seva i en Tomaset, en veure’ls, arrencà a córrer cap el bosc, anant bosc endins fins que li va semblar que estava salvat. Els soldats que l’empaitaven a cavall l’havien perdut de vista, però seguiren endavant fins que els cavalls es varen aturar a l’indret on ell es trobava. Segons explica la tradició, els cavalls l’havien seguit amb l’olfacte i d’aquesta manera el varen poder enxampar i tot seguit el van matar.” La gent gran recorda que en aquest indret, situat en el turó de Can Simó hi havia una creu de recordatori, que es coneixia com la Creu d’en Tomaset.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 consta com a propietari el seu fill Jaume Giralt i Domènec. També hi figuren el matrimoni Joaquim Jalmar i Barrera i Maria Valls i Castany.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El primer cens parroquial d’aquest mas no es troba fins l’any 1904, amb la inscripció de Domènec Verdaguer i Loreto Grèbol i la de les seves filles, Victòria i Conxita. En el cens de l’any 1906 hi trobem també a Teresa Grèbol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1909 hi trobem una nova família formada per Josep Perxacs i Joana Canyellles i els seus fills Vicenç i Miquel. L’any 1912 mor Joana Canyelles i la resta de la família marxa a Lloret. Durant un període de temps, la casa queda deshabitada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però l’any 1914 ja hi consten nous habitants: Josep Serra, àlies Llagosta, i Concepció Llobet; amb el seu fill Joaquim. Dos anys més tard, el 1916, es traslladen a viure a la Rectoria i entren nous masovers: Feliu Ros i Rosa Cubias amb els seus fills Joan, Maria, Carme, Joaquim, Pepet i Angeleta. L’any 1921 es traslladen a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta que a l’any 1922 hi vivien Joan Tresserres i Dolors Iglesias i els seus fills Anneta, Pepet, Joaquim, Francesc i Teresa. Segons Jaume FUGAROLAS, i Josep CAMPS, (2007) en són propietaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de 1940 i 45 s’hi troben inscrits Joan Tresserres i Romaguera i Dolors Iglesias Roura, amb els seus fills Josep, Joaquim, Francesc i Teresa. L’any 1943 en Francesc fa el soldat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi resideixen la parella formada per Josep Tresserres i Iglesias i Júlia Argelés i Verdaguer, casats l’any 1947, amb els seus fills Joan, nascut el 1948, i Anna, nascuda l’any 1962. L’any 1970 mor Josep Tresserres i Iglesias als cinquanta-set anys d’edat.</span></span></span></span></span></p>	41.7312900,2.6786300	473273	4619992		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90790-02p1500122.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90790-03dsc1017.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El nom de Can Tomaset ve del diminutiu del propietari Tomàs Giralt.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90791	Forn d’obra de Can Cassart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-cassart	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Cambra de cocció desapareguda i graella enfonsada. Una figuera ha crescut al bell mig, malmetent l’estructura.	<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat darrera el galliner de la casa, dessota el marge mateix. Una figuera de dimensions considerables delata la seva ubicació, ja que hi ha crescut al damunt. Del forn només en resta visible una part de la façana. Mesura 1,10 m d’alçada màxima per 5 metres d’amplada i un gruix de mur visible a la part superior de 0,20 cm. Al centre hi ha la boca de la fogaina que permet veure l’interior reblert amb brossa i terra al damunt on hi creix la vegetació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ben a prop hi ha una bona esplanada que podria molt bé tractar-se de l’assecador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>També es coneix com Forn d’en Llobet o el Forn.</span></span></span></p>	08082-45	Polígon 9 Parcel·la 40	<p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVIII, el forn, conegut amb el nom del Forn, o del Forn d’en Llobet, i la casa (que es coneix també com a mas Cassart o Can Cassart), són propietat del Mas Llobet. L’any 1755 hi habita el rajoler Mateu Reiner (†1764) i Llinàs maridat amb Maria Butina (†1773), ambdós originaris de Vidreres. En el forn és fabriquen rajols i teules.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la seva mort, la casa és habitada per la família Gener, sense que consti que el marit sigui rajoler d’ofici. Però més endavant la casa, passarà a ser habitada pels Cassart, actual nom amb que es coneix. Tal vegada algun descendent dels Cassart, que l’any 1739 habiten el Mas Massó i són rajolers d’ofici, continuaria fent funcionar el forn quan la casa sigui habitada per aquesta altra família.</span></span></span></span></span></p>	41.7346100,2.6739100	472882	4620362		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90791-01p1500097.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90791-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90791-03p1500095.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90791-04p1500101.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.L'estructura d'aquest tipus de forn preindustrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina, situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l'indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dona peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90792	Freixeneda de Can Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixeneda-de-can-roca	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume.</span></span></span></p>		Els darrers temporals han causat la caiguda d’algunes de les branques.	<p><span><span><span><span><span>Al davant de Can Roca, en direcció sud transcorre el torrent homònim de la casa. En aquesta zona, planera i humida, s’hi localitza una freixeneda adulta de fulla gran (Fraxinus excelsior). És un arbre de la família de les oleàcies, que supera els vint-i-cinc mestres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc, generalment és recte, tot i que en alguns dels exemplars amb el pas dels anys s’han hagut de tallar branques. En el cas de l’escorça dels exemplars joves, és llisa i grisenca, però en els arbres adults és tota clivellada. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, de nou a tretze folíols. El marge és dentat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p>	08082-46	Polígon 9. Parcel·la 14	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.7351300,2.6727500	472786	4620420		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-02p1500114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-03p1500111.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-04p1500115.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per la seva elasticitat i duresa, la seva fusta, pot ser emprada en ebenisteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90801	Comunidor de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLUSSI, Ludovica (2010). Comunidors, creus de terme, campanars, metereologia popular i bruixes; dins l’Erol, 103, pp. 32-35</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DALMAU, Joan (2008). El rastre dels comunidors, la litúrgia de la meteorologia; dins Revista de Girona, 246, gener-febrer de 2008, pp. 50-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XVII	Restaurat fa uns anys, però amb presència de pintades.	<p><span><span><span><span><span>Construcció exempta ubicada al costat dret de l’església. És de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'interior de la coberta està composta a base d'un entramat, bastant deteriorat, de rajoles i llates de fusta alternant-se en posició paral·lela i transversal. Per accedir-hi cal pujar cinc esglaons. Un cop dins, s'hi observen uns pedrissos per seure fets d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'edificiació actual s'endevinen canvis estructurals importants. Entre els més significatius, cal destacar el repujat substancial del terra ja que a part de l'entrada que trobem avui en dia, també disposava d'una porta secundària que permetia entrar per sota.<br /> <br /> Finalment a prop del comunidor, trobem el cementiri de l'església. Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat tant en la part frontal per una tanca metàl·lica de ferro forjat com als laterals, a la dreta un mur i a l'esquerra el comunidor, el qual actua paral·lelament com a mur de tancament lateral. L'accés al cementiri és a través d'una gran porta quadrangular coronada amb un imponent arc apuntat, i complementat als dos extrems per dos petits pinacles, un per banda. Tot plegat, tant l'arc com els pinacles són fets de rajola.</span></span></span><br /> </p>	08082-52	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391000,2.6798500	473378	4620859		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-02dsc1286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-03dsc1292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-04dsc1291.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural		BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els comunidors són construccions fetes perquè el capellà pugui “comunir” o conjurar les tempestes amb oracions o fórmules exorcitzadores, per tal de preservar les collites, base fonamental de l’economia. Tenien coberta per aixoplugar-se però estaven oberts als quatre punts cardinals perquè el ritual tingués efecte en tot el territori.Una consueta escrita l’any 1731 informa que s’hi anava tots els diumenges entre el dia de la Santa Creu (3 de maig) i el 14 de setembre, dia de l'Exaltació de Santa Creu. S’hi anava en seguici cantant lletanies acompanyant al sacerdot que portava la veracreu. La desfilada es feia donant la volta a l’església fins arribar al comunidor. El rector cantava un dels quatre evangelis i després es girava als quatre punts cardinals beneint el terme.	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90802	Creu de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	De la creu només en resten els peus collats a la taula del pedró.	<p><span><span><span><span><span>La Creu de pedró de l’església de Sant Cebrià, està situada en una cruïlla de camins, a llevant de l’església actual, a mà dreta del camí que mena a Can Simon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en un pilar a mena d’altar, que mesura 1 x 0’75 m de costat, per 1’07 m d’alçada. Està obrada amb pedra granítica de l’indret, falcades amb pedruscall i trossos de maó i rajol. Està parcialment arrebossada amb morter de calç, que amb el pas dels anys es va desprenent del seu suport original. Al damunt de l’estructura, hi ha una taula de granit, plana, tallada en una sola peça que mesura 1’10 m x 0’78 m de costat, per un gruix que oscil·la entre els 0’10 i els 0’17 m d’alçada. Al centre d’aquesta, per la part superior hi ha quatre orificis circulars i un de quadrangular al centre, tots ells simètrics. En els orificis s’hi encaixa la base d’una antiga creu de ferro. En els circulars s’hi encaixen quatre peus arrodonits, de ferro, soldats a una barra vertical plana que queda encaixada al centre, equidistant. Formen part de la Creu que en algun moment de la història va desaparèixer.</span></span></span></span></span></p>	08082-53	Camí de Can Simó	<p><span><span><span><span><span>Un pedró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu, el dia 3 de maig. Tot i que acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, d’altres se situen dins de les 30 passes simbòliques, que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble de d'on es pogués beneir tot el terme per tal de protegir-lo de les tempestes, malalties i les malures del camp.</span></span></span></span></span></p>	41.7382500,2.6867000	473947	4620763		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-01dsc1342.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-02dsc1338.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-03dsc1347.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-04p1500231.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-05p1500232.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La Creu de pedró de l’església de Sant Cebrià, està situada en una cruïlla de camins, a llevant de l’església actual, però també a mig camí del jaciment situat en el Pla del Reclam, que podria correspondre a l’antiga església de Sant Cebrià, i que situaria el pedró en l’indret més alt on fins fa uns anys s’hi feia la benedicció dels camps i collites.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90804	Església de sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI		<p><span><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Cebrià de Fogars s'aixeca a la riba dreta de la Tordera, enfront mateix de la confluència d’aquest riu amb la Riera de Santa Coloma, on la Tordera fa de límit municipal amb Maçanet de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'església és un dels quatre elements que conformen un conjunt format també pel cementiri, utilitzat fins fa 50 anys, el comunidor i la rectoria, unida a l’església per darrera l’absis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: 'JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l'arrencada de la llinda trobem un frontis gòtic en forma de petxina, compost per un petit ampit i amb l'interior acanalat. Per sobre del frontis hi ha un petit òcul. La façana principal queda rematada per un campanar de torre quadrada. Cal dir que dels quatre costats que formen el quadrat, tan sols la part frontal presenta dues obertures parellades, ja que les tres cares restants presenten tan sols una obertura respectivament. Corona el campanar una barana emmerletada.<br /> <br /> El portal es tanca per una reixa doble de ferro forjat. Els muntants laterals estan motllurats i trobem dues llargues incisions, una per banda, on segurament s'inseria una petita comporta metàl·lica per tal d'evitar que l'aigua entrés a l'interior del temple a causa de les riuades.<br /> <br /> A l façana sud, que dona al cementiri, s’observa una sepultura en honor al reverend Rafel Massot que diu així: 'D O M S E P V L T U R A D E L R B T R A F E L M A S S O T P B R E Y R K D E L A I G L E S I A D E F O G A S N A T V R A L D E L L L O C H D E J V I A I D E S P V E S D E 4 0 A N Y X DE P A R R O C O Y 7 9 D E E D A T M O R I E N 2 7 D E D E S E M B R E D E 1 7 9 8. A N I M A E J V S R E Q V I E S C A T I N P A C E A M E N'.<br /> <br /> Per tal d'apuntalar l'estructura, evitant així el sorgiment de possibles malformacions o deterioraments amb el pas progressiu del temps, l'edifici rep el recolzament directe de tota una sèrie de robustos i poderosos contraforts. Així al costat nord trobem sis contraforts, dos dels quals estan parcialment emmascarats a causa de les dues capelles laterals que afloren en aquest costat. Per la seva banda, al costat sud en trobem tan sols tres.<br /> <br /> Pel que fa a la resolució dels espais exteriors podem dir que comparant fotografies actuals amb antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.734 elaborada per Pere Mon el 1984, podem adonar-nos que a finals del segle passat es va procedir a repicar tot l'arrebossat de la façana principal, deixant a la vista la composició interna a base de blocs de pedres desbastats, disposats en filades regulars i units a base de morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’interior, el primer que ens trobem és el cancell, definit per una estructura moderna de fusta i vidre. La nau té quatre capelles laterals, dues per banda. En una hi ha la pila baptismal. La volta és de creueria. Per sobre del cancell hi trobem el cor, al qual s’hi accedeix per una escala lateral situada a l’entrada i per on també s’accedeix al campanar. Al costat dret del presbiteri hi trobem la sagristia. Darrera l’altar i tapat per un petit retaule modern dedicat a Sant Cebrià com a figura central, Sant Antoni i Sant Isidre als laterals, hi ha el pas que comunica l’església amb la rectoria, on hi ha un pou.</span></span></span></p>	08082-55	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391700,2.6800000	473390	4620867	1590	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-02dsc1314.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-03dsc1287.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-04dsc1305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-05dsc1310.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-06p1500167.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que el patró principal de l’església és Sant Cebrià, també esta dedicada a Sant Corneli. Pel que sembla, s’atribueix aquest co-patronatge al trasllat del sant i de la campana de l’antiga capella de Sant Corneli, després de la destrucció que patí la seva ermita a mans de les tropes franceses a principis del segle XIX (1810).	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90808	Goigs en honor de Sant Cebrià, bisbe i màrtir. Patró principal de Fogars de la Selva.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-sant-cebria-bisbe-i-martir-patro-principal-de-fogars-de-la-selva	<p><span><span><span><span><span>GARCIA CARBONELL, Marina; ROIG TORRENTÓ, Assumpta (2012). La tipografia Carreras. La trajectòria d’una col·lecció de matrius xilogràfiques des del barroc fins al segle XX. Dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 53, pàgs. 393-409.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta Carreras de Girona que es canten per la seva festa, el 16 de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de línies en forma de guionet disposades en horitzontal pels costats i vertical per la part superior i inferior. Al dessota, centrat, “Tipografia Carreras.-Gerona”. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Cebrià abillat amb robes de bisbe i el bàcul a mà esquerra. Aquest sant, normalment porta en una mà una espasa o un ganivet que no s’observa en aquest dibuix tot i la posició un xic estranya de la seva mà dreta, com si en algun moment s’hagués obviat de posar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A ambdós costats del sant, en castellà: “Gozos en / honor de / San Cipriano / Obispo y Mártir / Patrón principal de / Fogars de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una decoració vertical de guionets seguint la decoració de l’orla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La transcripció sencera dels goigs diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig Fogás us escolta / pel seu Patró celestial, / Cebrià, guardeu’ns de mal / i sieu el nostre guia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan totjust la Fe Cristiana / lluïa com un nou sol, / fou Cartago, l’africana, / qui gronxà el vostre breçol; / si en les paganes doctrines / sou encara alliçonat, / Jesús ja us tenia ullat / per les milícies divines//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la dolça poesia / i en les arts del ben parlar, / i en elles fóreu preciar; / eren d’eloqüència humana, / vostres llavis, un riu d’or/ on s’hi abeurava el cor / de la joventut pagana. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fama ja pregonava / vostre nom per tot arreu / quan el Cel us convidava / sota l’ombra de la Creu / a Cicili escollia / per a tornar-vos cristià, / i: “En ma Fe a Ciprià, al cor li deia, inicia”.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja la celestial doctrina / de Jesús crucificat / per sa formosor divina / us té tot enamorat; / del baptisme l’aigua pura / us fa un lliri de blancor / i la mel del diví amor / una bresca de dolçura. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fou l’amor a la pobresa, / abrivat pel vostre zel, / que als pobres vostra riquesa / us feu donar per a guanyar el cel / lliure d’afers de la terra / vostre cor enyoradís / muntant fins al paradís / deixa enrere l’altra serra.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fet ministre de l’Altíssim / amor a déu us foneu / quan al calze d’or finíssim / els vostres llavis poseu; / i amb aquell foc que us arbora / prediqueu als africans/ [inici de la segona columna] i els duen fets cristians / a Jesucrist que els enyora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Cartago adolorida / i amb els ulls negats pel plor / veu passat d’aquesta vida / a Donat el seu pastor, / cuidant-vos l’ànima encesa / de divina caritat, / us aclama per Prelat / per guarir de l’orfanesa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si en vós troba al Bisbe destre / en virtut i santedat, / en doctrina troba al mestre / com l’havia somniat; / el vostre bàcul, que empra / al pobre i al malaltís, / assenyala el paradís / al feble que dubta encara. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com un sol mancat de tares, /que les ombres totes fon, / les vostres obres preclares / il·luminen tot el món: / en lluitant amb l’heretgia / esmortida la deixeu. / fent tornar molts cors a Déu. / quan l’infern ja els engolia.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre llibre del Martiri / és de flaire celestial / té senyors del nevat lliri / de puresa virginal; / la donzella i la matrona / el vellet i el jovincel / hi cullen perles del cel / per lluir en sa corona. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Esmercàreu vostra vida / cultivbant místiques flors, /quan elles treien florida / us robaven les amors; / Jesucrist que es complavia / amb l’esclat d’aquell verger, diu: “Les flors i jardiner / pel meu cel, jo les voldria”.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>¡Camp de xeixa segadora / com al món mai s’hagués vist, / pom de fruita collidora, / Església de Jesucrist! / altra cop un crit de guerra / s’aixeca contra els teus sants, / i la sang dels cristians [inici de la tercera columna] /novament rega la terra. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No us esglaien les tortures / les cadenes i grillons / ni els bramuts plens de sutzures /que us reclament pels lleons; / bon pastor de les ovelles / té com un deure sagrat / en els riscos del remat / posar l’ànima per elles. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els fidels que en vós hi veuen / al Bisbe del seu amor / us amaguen i sostreuen / a les ires del Pretor; / més vós, víctima escollida, / volenter us presenteu / i vostre fe confesseu / fent ofrena de la vida.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En judici sens clemència / sou per Deci condemnat, / i us ribriquen la sentència / de morir decapitat; / quan veieu que és arribada / l’hora de la vostra fi, / la paga feu al botxí, / del treball, a l’avançada.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prompte el vostre cap rodola / de la daga al cop certer, / i la terra s’enrojola / com capoll de magraner; / vostra sang és recollida / amb fervor pels cristians / mentre Déu entre els seus sants / us compta en la eterna vida. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tendre amor, que ell us tenia, / bon Jesús, ha reflorit, / quan son cos els ulls cloïa, / els badava l’esperit; / ara, faç a faç us mira/ entre efluvis de claror / i abraçat amb Vós, Senyor, vostra magnitud admira./</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recordeu màrtir insigne, / que sóu nostre protector, / desde el Cel oïu benigne / els sospirs del nostre cor; bons esplets, bones anyades us preguem que ens conseguiu, més de Fe i amor ompliu / nostres cases isolades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Ora pro nobis beate Cipriane//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Infirmitatem nostram respice. Omnipotens Deus: et quia pondus pròpia actionis gravat, beati Cypriani màrtyris tui atque Pontificis, intercessió gloriosa nos protegit. Per Christum Dominum Nostrum: Amen. (Con licencia eclesiàstica).</span></span></span></span></span></p>	08082-57	Sant Cebrià de Fogars	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7391400,2.6800600	473395	4620863		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90808-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90808-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90808-03.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La impremta gironina Tipografia Carreras, fou fundada l’any 1842. El seu fons, conservat al Museu d’Art de Girona, compta amb una interessant varietat iconogràfica que va des del segle XVII fins al segle XX, que la família Carreras adquirí en llarg del temps com a nissaga d’impressors a d’altres antigues impremtes gironines.	98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90809	Goigs en honor de Santa Justa i Rufina Verges i màrtirs. Patrones de Fogars.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-santa-justa-i-rufina-verges-i-martirs-patrones-de-fogars		XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Edició en blanc i negre, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix que es canten per la seva festa, el 19 de juliol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de ziga-zagues. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de les dues germanes (nascudes, el 268 i el 270 respectivament) santes. La iconografia les representa juntes, amb atuells de terrissa als peus, o trossos d’una escultura trencada. A la mà dreta, les palmes del martiri. Per damunt dels seus caps, un àngel amb els braços en creu sostenint una corona damunt dels seus caps. A cada costat del requadre amb la imatge de les santes, hi ha una gerreta-reliquiari amb unes flors que semblen sortir del tap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota mateix, en majúscules, el text: “GOITS DE SANTA JUSTA, Y RUFINA VERGES / Y MARTYRS PATRONAS DE FOGÁS”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una línia vertical de punts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La transcripció sencera dels goigs diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[Primera columna], Pues al cel sou exaltades / molt amades: / Justa y Rufina glorioses/ ohiunos de Christo Esposas.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De pobres pares nasquéreu, / y tinguéreu/ per Patria á España ditxosa / criant-vos qual mariposa / que esser vereu / en caritat molt vervorosa/ abrasant-vos exaltades./ molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Avent faltat vostres Pares / sou quedades / en humil y Pobre / no teniat res, que vos sobra / si ajudades/ de persona que us socorre / sols del Cel sou amparadas / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De terra vsos compraveu, / y passaveu / ab molt treball vostra vida, / quedant sempre molt unida / que passaveu / la caritat sens medida /en humil està: possada / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cada dia á Deu clamàveu, / y pregàveu / ab oració fervorosa/ vos donís aquella cosa, /que estimaveu [Segona columna] la castedat vigorosa / quedant ab ell desposadas / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als gentils ab fortalesa, / y gentilesa / harrivan en vostra xosa / los negau qualsevol cosa /que interessa / per lo ídol mollt jocos / essent de Deu enamorades / molt amades//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Las Señoras molt ufesas, / y tiranes / trencaren los vostres vasos / ab lo idol fent pedassos / rabiossas / de veurer que en vostres cossos / quedaven molt adornades. / y amades /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gran por es la que tinguéreu / quant ja vereu / del idol la osadia, / y de ell ab gran porfia / trossos fereu / per desfer la idolatria / ab que estaven engañadas / molt amades //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Diogenies os apriciona, y baldona / en la presó molt cruel, y en lo aculeo infiel / pena vos dona / perquè á nostre Deu del Cel [Tercera columna] negueu tant atormenadas / molt amades//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la presó vostra vida / haveu finida / Justa sempre gloriosa conseguint lo esser Esposa / tenint vida / eternament preciosa / essent en un pou tirada / molt amada//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>O Justa de Christo Esposa ohiunos Verge gloriosa. / De Rufina ja acabada, y coronada / la pena que la atormenta / essent la destral sangrienta / cruel llansada / que la fa gos atenta/ del foch de Deu abrasada / molt amada / Rufina de Christo Esposa//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Fogars prop la Riera / se esmera / donatvos cultos, y glorias/ coronant-vos de victorias / de manera/ que essent màrtirs glorioses / vos tenen per advocades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als que us claman advocades / molt amades / Justa y Rufina glorioses/ohiunos de Christo Esposas. //</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-58	Sant Cebrià de Fogars	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7391700,2.6800100	473391	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-01goigs-en-honor-de-santa-justa-i-santa-rufina-de-fogars.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-02dsc1283.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90810	Jaciment arqueològic de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Aquesta zona de protecció arqueològica comprèn les construccions de l’església, el comunidor i la rectoria per la seva rellevància històrica, ja que qualsevol reforma que impliqui remoció del sòl pot aportar dades de caràcter històric-arqueològic de valor documental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: 'JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dret de l’església, però exempt als quatre vents, hi trobem un comunidor de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La rectoria és una construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent i que un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lela a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cementiri es troba a la banda de migdia.</span></span></span></span></span></p>	08082-59	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7390600,2.6801200	473400	4620854		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-01p1500219.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-02dsc1283.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-03p1500166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-04p1500199.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Religiós		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No confondre amb el jaciment de la rectoria vella, conegut com el Pla del Reclam.	98\|94	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90811	Jaciment del Pla del Reclam	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-pla-del-reclam	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV	Queden molt poques restes constructives.	<p><span><span><span><span><span>Aquest jaciment arqueològic es coneix amb diversos noms, fet que pot comportar alguna confusió. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat es coneix com a “Antiga església de Sant Cebrià”. En canvi, en el catàleg de Béns Protegits del POUM de Fogars, s’identifica com a “Jaciment arqueològic Pla del Reclam”. La confusió es pot accentuar si tenim en compte que en el mateix catàleg hi figura un altre jaciment arqueològic identificat amb el nom de “Església de Sant Cebrià i entorn”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el lloc conegut com Pla del Reclam, la tradició oral hi situava l’antiga església i rectoria, com podeu llegir en l’apartat d’història. Amb motiu d’una troballa efectuada per estudiosos del municipi, el juliol de 2004 es va realitzar una primera intervenció arqueològica en aquest lloc destinada bàsicament a confirmar si les restes descobertes pertanyien a l'antiga església de Sant Cebrià. Aquests treballs arqueològics no van poder confirmar o desmentir l'existència de la suposada església, però posaren al descobert un conjunt d'estructures i restes de material ceràmic dels segles XIV i XV.</span></span><br /> <br /> <span><span>Les estructures documentades pertanyen a un edifici de planta rectangular, construït amb murs de tàpia assentats sobre un sòcol de pedres o, en algun cas, directament sobre l'estrat geològic. Aquest edifici, que podria haver sostingut un altre pis, va estar cobert per un sostre de teula àrab i tenia com a mínim un cos adossat. Pel material arqueològic recuperat, sembla que aquest hauria estat abandonat durant la segona meitat del segle XV.<br /> <br /> També es documentà una fase anterior que sobrepassa els límits de la intervenció arqueològica i de la qual no hi ha dades de la seva planta. Aquesta fase sembla correspondre cronològicament al segle XIV i es caracteritza per la documentació d'estrats formats per carbons i cendres, que podrien estar indicant un nivell d'incendi. Sembla que la única estructura conservada d'aquesta fase és un mur que va ser reaprofitat en una fase posterior.<br /> <br /> Les funcions de l'edifici en la seva última fase encara són desconegudes. Sembla clar que es tracta d'un edifici d'hàbitat, ja sigui un mas o l'antiga rectoria.<br /> <br /> Quant al material ceràmic recuperat, aquest es pot classificar entre ceràmiques comunes (fragments d'olles, plats, gerres, poals i llibrells) i vaixella de taula (escudelles i plats). La majoria són produccions catalanes, encara que també hi ha alguna ceràmica de producció valenciana. Altres materials arqueològics recuperats són alguns claus de ferro i petits fragments de vidre blanc i verd.<br /> <br /> El gener de 2005, es va realitzar una prospecció geofísica per tal de definir i delimitar el jaciment. </span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span>Durant la campanya del 2007, es va documentar la totalitat del jaciment. Es tracta d'un espai de 1084 metres quadrats. En aquesta intervenció, es van documentar tres àmbits diferents. El primer és el més gran i no s'ha pogut atribuir-li una funcionalitat concreta més enllà de que no es tracta d'un edifici religiós. Pel què fa al segon àmbit, es tractaria d'un lloc d'emmagatzematge de cereal. La tercera estructura, ja havia estat excavada anteriorment i només es va netejar. Els materials associats corresponen sobretot al moment d'abandonament d'aquest indret, que correspondria al segle XV. Pel que fa a l'estudi documental, ha descartat que aquest conjunt d'habitacions siguin la rectoria de l'església. Les fonts documentals fan pensar que es tractaria de l'antic hostal que hi havia a la zona.</span></span></span></span></span></p>	08082-60	Pla del Reclam	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7383000,2.6845500	473768	4620769		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90811-02p1500214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90811-03dsc1331.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Entre el 2004 i el 2007 s’hi ha realitzat diverses intervencions arqueològiques:Entre el 5 i el 14 de juliol de 2004, excavació arqueològica sota la direcció d’Adriana Geladó i Prats, de l’empresa Estrats.El 12 de gener de 2005, prospecció geofísica sota la direcció de Roger Sala, de l’empresa SOT.Del 29 d’agost al 30 de setembre de 2005, excavació sota la direcció d’Adriana Geladó i Prats, de l’empresa Estrats.Entre el 12 de febrer i el 7 de març, intervenció arqueològica sota la direcció de Lourdes Moret Pujol, de l’empresa Arqueociència, SCSL-Els materials fruit de les excavacions arqueològics estan dipositats al Servei d’Atenció als Museus de Pedret.	85	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90812	Pou de l’església de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lesglesia-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	L’heura que l’està envoltant està malmetent l’estructura.	<p><span><span><span><span><span>Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la Tordera, d’on probablement capta la beta d’aigua. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada. Està construïda amb parament de pedra i maó, lligat amb morter de calç. L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest hi ha una portella de fusta collada amb un parell de frontisses, totalment recoberta per l’heura. Al dessota, destaca un ampit o pedrís per a posar-hi la galleda. </span></span></span></span></span></p>	08082-61	Feixa situada entre la Rectoria i la Casa Nova d’en Planes	<p><span><span><span><span><span>El pou pertany a l’església de Sant Cebrià, que a l’interior de l’edifici també en té un altre de pou, protegit per una portella de fusta.</span></span></span></span></span></p>	41.7388000,2.6813600	473503	4620825		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90812-01p1500210.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90812-02p1500197.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90812-03p1500208.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Un veí ens indica que ja fa diverses temporades que no té aigua.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90813	Rectoria de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent. Un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lel a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p>	08082-62	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...) quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7390900,2.6803100	473416	4620858		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-01p1500199.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-02dsc1319.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-03dsc1322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-04p1500201.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90814	Sèquia de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Només és visible una part, desconeixem la situació general de la resta de l'obra ja que la vegetació l’ha gairebé engolit.	<p><span><span><span><span><span>Restes superficials d’una séquia situada, a mà dreta del camí que baixa, un cop situats en el barri de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simon</span></span></span></span></span><span><span>, cap al Pla de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simon</span></span></span></span></span><span><span> i el Sot del Forn. Un cop arribats a la bifurcació, deixar el camí planer a mà dreta i baixar pel que va directament al Pla de Can Simó, resseguint el mateix marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en un tram de canal llarg i estret, fet de maó, que sembla provenir del sector nord de Can Simon on es prendria l’aigua de la Tordera, aprofitant el meandre del riu, per voltar el marge dret del Pla de Can Simó i tornar a sortir a la Tordera, més al sud, a l’alçada del Pla de Can Gelmar ( a l’altre costat de la Tordera). En aquest indret a més del mur de contenció del marge, s’observa entre les bardisses, uns murs fets de maó de 0’90 m d’alçada per 0’38 m d’amplada que s’endinsen per sota el marge. En aquest indret s’hi observa, a més, un canal de derivació en “V” ja que el mur esbiaixat queda obert amb una amplada de 0’60 cm per continuar a l’altre costat. A cada costat, els dos murets tenen un entall vertical, simètrics, que permetien pujar i baixar una comporta de fusta o planxa per derivar l’aigua cap al Pla o cap el Sot del Forn. Per salvar el desnivell del terreny i que l’aigua llisqui amb celeritat, un tram del terra del reg està enrajolat amb rajol pla. Però la resta de canal que continua en direcció sud, travessant el pla, sembla excavat directament al terra i entremig de l’herba, amb algun muret de contenció intern fet de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La derivació que sembla resseguir per sota terra (o actualment colgat) en direcció al Sot del Forn, té una part coberta amb volta de canó, d’uns tres metres lineals visibles. </span></span></span></span></span></p>	08082-63	Pla de Can Simon	<p><span><span><span><span><span>Aquest tipus de construccions estan estretament relacionades amb el rec de les terres, que tradicionalment han perviscut gràcies al reg de les séquies. Aquestes canalitzacions acostumen a ser excavades directament al terra, a mena de rasa, o bé reforçades amb argamassa, morter, pedra, maó i en segons quins terrenys rocosos, tallats a la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poden formar xarxes complexes, de manera que hi pot haver una sèquia mare o sèquia major, que és la que pren l’aigua en el seu origen, i els canals de derivació o ramals, de caràcter secundari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En funció de l’indret per on ha de transcorre, acostuma a tenir un descens gradual fins arribar al final del recorregut, tot i que a vegades, hi ha construccions complexes que permeten accelerar o elevar l’aigua de forma artificial, a través de rescloses, aqüeductes, etc. I també en el seu recorregut tindrà portons o comportes petites que permetran obrir l’aigua per accedir a un camp concret i poder regar. </span></span></span></span></span></p>	41.7369100,2.6889400	474133	4620613		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-01p1500281.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-02p1500282.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-03p1500291.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90882	Roure de Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-roure	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASCLANS GIRVÈS, Francesc (1958). Guia per a conèixer els arbres. Barcelona: Montblanc-Martín. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>		Malgrat el seu bon estat de conservació, és important netejar tot el perímetre de l’heura que l’envolta.	<p><span><span><span><span><span>Arbre del gènere <em>Quercus</em> de dimensions monumentals de més de 300 anys, ubicat en el marge, dessota el cobert de Can Roure. Mesura: 4,50 metres de volt de canó, per 18 metres d’alçada aproximada per 22 metres d’amplada de capçada. El tronc és recte, envoltat d’heura, amb l’escorça clavellada i fosca; mesura 4 metres fins arribar a la creu; a partir d’aquí es bifurca en diverses branques de grans dimensions, molt ben proporcionades, que van conformant la capçada. Les fulles fan entre 4 i 5 cm de llargada i presenten un color verd fosc per l’anvers, mentre que pel revers tenen un color verd grisenc. </span></span></span></span></span></p>	08082-71	Polígon 11 Parcel·la 88	<p><span><span><span><span><span>L’antropòleg, Sir James George Frazer (1854-1941) en la seva obra monumental “The Golden Bough” publicada per primer cop l’any 1890 feia un estudi comparatiu de diversos mites i ritus en varies zones del món, i evidentment ja parlava de la importància del roure en les diferents cultures. Grecs com romans, associaren el roure amb Zeus o Júpiter, divinitats del cel, la pluja i el tro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juli Cèsar, tornant de la campanya de Britània, ordenà tallar les rouredes dels morins, una tribu gala que s’hi amagava: “Finalment, en dies successius, Cèsar va decidir tallar el bosc, i a fi que els nostres soldats, desarmats i desprevinguts, no poguessin ésser atacats per sorpresa, tots els arbres tallats eren col·locats de cara a l’enemic i se’ls amuntegava a ambdós costats a manera de clos” (Juli Cèsar, la Guerra de les Gàl·lies, III, 29).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>D’altres autores com l’escriptora Colleen McCullough, pensa que Cèsar va voler acabar amb l’arbre sagrat dels morins <em>“kilómetro tres kilómetro a través del bosque de robles, César y sus Hombres fueron empujando a los morinos hacia atrás hasta sus pantanos; a medida que avanzaban talaban robles en una ringlera de trescientos metros de anchura y amontonaban los troncos y las ramas podadas formando una gran muralla a cada flanco mientras elevaban la cuenta cada vez que un viejo árbol gemía para caer en tierra. Casi desquiciados de horror y de pena, los morinos no se atrevieron a pelear contra ellos. Se retiraron lamentándose hasta que fueron engullidos por los pantanós, donde se agruparon y lloraron desconsoladamente”</em> (McCullough, César, pàg. 64).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre motiu pel qual l’arbre ha estat considerat sagrat és la presència del vesc, un paràsit que resta viu fins i tot a l’hivern, quan cauen les fulles. Frazer considerava que el vesc era la branca daurada esmentada a L’Eneida, de Virgili, quan la Sibil·la Cumas explica a Enees la manera d’entrar a l’infern: “ en el fullatge espès d’un arbre s’amaga una branca amb les seves fulles i la flexible tija, consagrada a la Juno del fons de la terra. Tot està protegit per un bosc, l’envolta l’obaga d’una vall tenebrosa. A ningú li està permès baixar a les profundes regions de les ombres, si abans no aconsegueix arrancar de l’arbre la branca d’oscil·lants fulles d’or” (Virgili, l’Eneida, VI, 140).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix autor, en el seu llibre, la Rama dorada (cap. XVI, 202), diu: “Segons Virgili, Enees arrancà la branca daurada d’una alzina. Ara bé, el roure era l’arbre sagrat de Júpiter, el deu màxim dels llatins”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el déu Balder, prototip de la bellesa masculina, mor víctima d’una malifeta de Loki, que fa que Höor, germà cec del propi Balder, el mati sense fer-ho expressament, amb un arc i una fletxa fetes amb el vesc, l’únic ésser que no havia promès respectar Balder.</span></span></span></span></span></p>	41.7279100,2.6665400	472266	4619621		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-02p1500372.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-03p1500382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-04dsc1439.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una de les branques però s’esberlà fa uns anys i es va haver de tallar, fet que actualment fa que no acabi de tenir una forma totalment arrodonida.A la muntanya substitueix a l’alzina en climes de transició. Dins l’estatge montà es troba per sobre l’alzina muntanyenca. La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90884	Rellotge de sol de Can Merla del Sot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-merla-del-sot	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>El rellotge de sol de Can Merla del Sot és un rellotge d’autor. Està ubicat dessota el carener de la façana principal de la casa. És quadrangular, amb un doble marc, fet de maó retallat i arrebossat. Els dos perfils, tant l’exterior com l’interior sobresurten del ras de l’arrebossat de la façana. Estan pintats de color teula. En el de l’interior, a més, s’hi ha pintat les línies horàries; més llargues les hores, més curtes, les mitges hores. Entre aquests dos espais, a nivell de l’arrebossat de la façana hi ha un espai policromat. El fons és de color blanc, i dibuixades per sobre, les hores, en xifres àrabs, que van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. El gnòmon, és de vareta, de ferro. Està collat amb ciment a la paret, entre el doble marc, a la part superior, on també s’hi pot llegir el lema: “DEU VOS-GUARD”. Tant les hores com el lema estan pintats a mà, de color negre. A l’interior del primer marc, sembla haver-hi un dibuix geomètric. Sobre un fons gris, sobresurten unes formes ovalades que s’entrellacen entre elles. Al seu interior hi ha una forma romboïdal.</span></span></span></span></span></p>	08082-73	Polígon 15 Parcel·la 94	<p><span><span><span><span><span>En el llibre de desposoris parroquial es documenta que l’any 1831 se celebra el casament entre Benet Vidal Massó i Maria Comas Masferrer. L’any següent neix l’hereu, en Josep. Pare i fill, varen refer tota la casa, bastint-la de nou. Els dies de festa, quan la família baixava a missa a l’Església de Fogars, aprofitaven per baixar carretons carregats amb material constructiu. L’edifici fou habitable a partir de 1862. De Ca l’Esparreguera tan sols en quedaren algunes restes de fonamentació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la casa consta inscrita com a Can Merla Nou. Quan el pare mor, el mateix any, el propietari passa a ser son fill Benet. En el cadastre declaren posseir la peça de la casa, una quartera i nou quartans de secà. Una peça a les Motes amb nou quarteres de secà i quatre quartans d’albereda. A la peça de Ca l’Esparreguera, d’on prové la família, disposen de quatre quartans de bosc de gavella, una quartera de vinya i una quartera i mitja de terra erma. També tenien un ruc. L’any 1875 mor Maria Comas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, a la casa consta com empadronats el fill Benet Pujol Comas i la seva esposa, Rosa Vidal i Tusell, de Gaserans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1900 mor en Benet i el 1901 la seva esposa. El matrimoni tindrà cinc fills: Benet, Florenci, Joan, Francesca i Adelaida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Francesca Vidal Vidal hereta la casa; es casa amb Andreu Canyas Serrat amb qui tindrà varis fills: Salvador, Josepa i Narcís, Joaquima i Àngela.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1923 la Francesca i l’Andreu consten empadronats a Can Merla del Sot amb els seus joves, en Salvador i la Francesca Vilà. Aquests tindran descendència: Maria, Josep i Narcís.</span></span></span></span></span></p>	41.7250200,2.6658200	472205	4619300		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90884-01p1500390_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90884-02p1500391_1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada			Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l’inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90893	Sot del diable	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-diable	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>L’avi Ramon Vilà Camps, explicava que havia sentit dir de molt de temps enrere, que un home, quan passava per l’indret conegut amb el nom del Sot del diable, deia que li sortia la por. Un bon dia, això ho va comentar a un del poble tot dient : - l’amo m’ha donat una escopeta i amb l’escopeta mataré la por!</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cartutxos però eren de sal. En adonar-se els va canviar per perdigons tot pensant: -avui mataré la por.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I dit i fet, en veure sortir la por quan passava per allí, alçà l’escopeta i li endegà un tret, convençut que l’havia matat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar al mas, el masover li diu a l’amo: - avui sí que he matat a la por. Li he endegat un tret i fotia uns crits! Avui sí que l’he matada! </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resulta que a qui havia mort o ferit era l’esposa de l’amo. </span></span></span></span></span></p>	08082-82	A mà dreta del camí entre Can Roca i l’església de Sant Cebrià.		41.7373100,2.6758700	473046	4620661		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-02p1500225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-03p1500222.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90894	Fons documental de l’Arxiu Municipal de Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-fogars-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span>L’arxiu municipal de Fogars de la Selva conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Fogars de la Selva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>01 Administració general</span></span></span></p> <p><span><span><span>02 Hisenda</span></span></span></p> <p><span><span><span>03 Proveïments</span></span></span></p> <p><span><span><span>04 Serveis Socials</span></span></span></p> <p><span><span><span>05 Sanitat</span></span></span></p> <p><span><span><span>06 Obres i urbanisme</span></span></span></p> <p><span><span><span>07 Seguretat pública</span></span></span></p> <p><span><span><span>08 Serveis militars</span></span></span></p> <p><span><span><span>09 Població</span></span></span></p> <p><span><span><span>10 Eleccions</span></span></span></p> <p><span><span><span>11 Ensenyament</span></span></span></p> <p><span><span><span>12 Cultura</span></span></span></p> <p><span><span><span>13 Serveis agropecuaris i medi ambient</span></span></span></p> <p><span><span><span>14 Col·leccions factícies</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Actualment s'està acabant de treballar en l'aplicació d'un nou quadre de classificació segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	08082-83	Plaça de la Vila s/n	<p><span><span><span>Servei d’Arxiu Municipal de Fogars de la Selva és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Fogars de la Selva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. En els anys 2006-2007 es va realitzar una primera actuació arxivística a través de l’Arxiu Comarcal de la Selva, per part de Neus Puig Amat. L’any 2016 es va fer una segona fase d’actualització, per part de David Molet Guitart, també a través de l'Arxiu Comarcal de la Selva. El 2017 l’ajuntament s’adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.Els serveis que ofereix són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Consulta de fons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Reprografia</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Assessorament a arxius d'entitats i associacions</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Suport a la investigació</span></span></span></span></span></li> </ul>	41.7351000,2.6714100	472674	4620418		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Horaris de consulta: de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h.Consultes i informació: 972 864973 o fds.ajuntament@diba.cat		56	3.2		Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90902	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-44	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Fogars de La Selva se celebra per la festivitat de Sant Cebrià i Sant Corneli, patrons de la parròquia, fixada el 16 de setembre; però que s’adapta al tercer cap de setmana de setembre perquè gran part de la població treballa fora del municipi. La festa comença el divendres, amb el pregó de Festa Major i acaba el diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les principals activitats d’aquests tres dies de festa són esportives, lúdiques i culturals. Una part està pensada per la mainada, amb espectacles infantils. També es fa un sopar popular i una cantada d’havaneres. A més de l’Ofici que se celebra a l’església de Sant Cebrià i on es canten els goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de Fogars tenia la particularitat de ser l’última de la contrada i la gent dels pobles veïns hi acostumaven a venir en bloc per a rematar les festes majors de la temporada, fos a peu o amb carruatges.</span></span></span></span></span></p>	08082-84	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Antigament el diumenge començava la festa amb la Missa d’Ofici, a la qual hi assistia la corporació municipal en ple. Era acompanyada i cantada per la cobla orquestra i es cantaven els Goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, després de l’Ofici, es feia una processó que anava de l’església de Sant Cebrià a l’ermita de Sant Corneli. Es va fer fins l’any 1734.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1934, a petició escrita dels veïns, adduint el benefici general i per a facilitar-ne l’assistència, l’Ajuntament acordà traslladar la festa al tercer cap de setmana de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dècada dels setanta es llogava un envelat amb llotges a cada banda, que eren llogades a les famílies del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'organització anava a càrrec d’una comissió de festes, nomenada per la Societat de festes de Fogars en representació seva. Societat composta pels caps de família de les principals cases i registrada al Govern Civil de Barcelona. Els socis eren responsables de pagar les despeses derivades de la festa i la comissió delegada s’encarregava d’administrar l’economia, de llogar l’envelat i l’orquestra i tenia cura de totes les activitats de la festa. Una part dels masos que no eren socis, eren abonats, pagant una quota fixa anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, els músics menjaven a les cases particulars. Però després feren els àpats a l’hostal de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans, la primera manifestació de la festa era el dinar de dissabte, on es menjava escudella de festa major. A les 6 començava el ball de la tarda. L’orquestra tocava vuit peces. A les onze començava el ball de nit. Constava de 16 peces de ball amb una mitja part. Després de la mitja part es feia el sorteig de la toia. La toia consistia en un xai, un parell de pollastres, una caixa de cava, una panera o un rellotge. Els beneficis eren per ajudar a pagar les despeses de la festa. També es feia el ball de rams, on els balladors compraven un ram que regalaven a la noia que treien a ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge començava la festa amb l’Ofici de Festa Major, amb la presència de les autoritats civils municipals. Era acompanyada i cantada per la cobla que al final cantaven els goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació es feia el ball de dansa a l’envelat amb quatre balls. Tothom a casa amb els parents i convidats feia un gran dinar d’arròs amb colom, carns rostides de pollastre, ànec o oca. A les cinc de la tarda hi havia una audició de sardanes al Prat de Can Roca. Tot seguit començava el ball de tarda. A la nit es feia el sarau de comiat. A la segona part es feia el ball de casats, el ball robat i el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p>	41.7350300,2.6716200	472692	4620410		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
90903	Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Girona referent a Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-fogars-de-la-selva		XIII-XX		<p><span><span><span><span><span>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s’estén per la muntanya fins a Puigcerdà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Diocesà del Bisbat de Girona custodia i conserva la documentació de l’arxiu parroquial de Sant Cebrià, segons el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació custodiada consta de llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis, consuetes i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI. També es preserven lligalls de testaments de vàries èpoques, llibres d’obra i comptes, el llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser, i notícies vàries de la Rectoria de Fogars, que desglossem de la següent manera:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T1</strong> Llibre de Testaments I de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1574 - 1805)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B5</strong> Llibre de Baptismes de la Iglésia parroquial de Sant Ciprià de Fogàs, Bisbat de Gerona (1825 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B6</strong> amb C Libro de Bautismos de Fogàs (1851 - 1890)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Sant Cebrià de Flaçà (1890 - 1974)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T2</strong> Libre de Testaments, codicils i aprissia de Fogàs (1606 - 1815)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T3</strong> Liber Testamentorum (1805 - 1953)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B1</strong> Libre del bateix de la parroquia de Folgàs (1553 - 1652)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B2</strong> Libre de bateix de la present Isglesia de Fogàs comensat vuy a 29 de janer del any 1653 essent rector de la present isglesia lo P. Antic Esteve (1653 - 1712)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B3</strong> En est llibre se continuaran totas las partidas de baptismes, començant de temps del Reverent Gaspar Oller, Prevere i Rector de Fogàs, als 22 de agost de 1712... I en altre part de llibre començant al revés se traban continuats los noms de aquells que foren Confirmats... així mateix se coantinuaran totas las partidas de desposoris... (1712 - 1763)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B4</strong> Llibre de Baptismes IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1763 - 1825)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 T Llig. Lligall de Testaments de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1849 - 1943)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la Isglésia Parochial de Sant Esteva de Tordera del Present Bisbat de Gerona (1700 - 1847)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 1 2 Rectoria, Notícies Notas de la Rectoria de Fogás (1912 - 1971)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas del Culto y Obra de la Iglesia parroquial de Fogás de Tordera (1880 - 1947)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C5 Llibre de Confirmacions V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1867 - 1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 2 1 Cens Parroq. Libreta del Censo desde el año 1896. Parroquia de San Ciprián de Fogás (1896 - 1941)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 1 Misses i Aniv., Celebrac. Llibre de totas las missas ques troban celebradoras en la Iglesias parroquial de Sant Cebriá de Fogás, ahont constará de la celebració de ellas... (1732 - 1764)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser instituida en la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogás... (1724-1771, 1818-1827, 1850-1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C2 Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1720 - 1803)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C3 Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1829 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C4 Llibre de Confirmacions IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1857 - 1864)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C1 Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1610 - 1671)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i notícies Llibre ahont estaran calendats los Censals que per rahó de Missas y aniversaris celebradoras en la Iglesia parroquial de Sant Cebriá de Fogás percebeix annualment lo Rector... (1731 - 1754)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Reducció Fundadors de Missas de Fogás en primera Reducció de ellas a la caritat de 7 sous, 6 lliures per lo Illustríssim Lorenzana (1798 - 1799)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i altres Censals de Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1647 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. Llibre de totas las Missas celebradoras, que se celebraran en la Iglesia parroquial de Sant Ciprià de Fogars... (1762 - 1798)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. i altres Llevadors, Censals i altres de les Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (s. XVIII-XIX)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Reducció 1834. Codex Missarum et Anniversarionum fundatorum un hac Ecclesia Parochiali Sancti Cipriani de Fogás... (1828 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M1 amb C Llibre de Matrimonis I amb Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1631 - 1730)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M2 amb C Llibre dels Desposoris que se celebraran en la present parròquia de Fogàs (1730 - 1827)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M3 amb C Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Ciprià de Fogàs, bisbat de Girona i Llibre de Matrimonis de la parroquia de San Ciprià de Fogàs, Bisbat de Girona (1829-1851, C 1828-1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M4 Libro de Matrimonios de Fogàs dende noviembre de 1851 (1852 - 1900)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 1 Adm. Parroq. Div., Comptes Llibre del Obré de la present Iglesia de Sant Cebrià de Fogars en lo qual está cotinuats los canalars dels actes dels censals rep dit Obré y las demés administracions... (1662 - 1726)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 3 1 Confr. Santíssim Confrares/ses Llibre en el qual están assentats los Confrares del Santíssim Sagrament en Sant Cypriá de Fogás. 1792 (1792 - 1936)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se notaran tots los reddits percebeix la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogars...advertint que en aquest llibre no sols constaran los reddits percebeix la dita Obra, si també los reddits de las Administracions... (1829 - 1880)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se continuaran los Comptes que donaran los Obrers ho Administradors de la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cebriá de Fogás...comm y los demés Administradors de Confrarias de dita Iglesia (1731 - 1834)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. Parroq. Div., Comptes Libro de Cuentas de la Obra de la Iglesia y demás Administraciones de la parroquia de San Ciprián de Fogás (1890 - 1905)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Comptes del bací de les Ànimes de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1613 - 1628)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 9 M Tramit. Documents de tramitació matrimonial de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1847 - 1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O3 Llibre de Òbits de la Iglésia de Sant Ciprià de Fogàs (1791 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O4 Libro de Óbitos de Fogàs (1851 - 1893)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O5 Llibre d'Òbits V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1893 - 1973)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 1 Libro de registro de los Ninchos del Cementerio de la Iglesia parroquial de San Ciprián de Fogás de Tordera. 1886 (1886 - 1933)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 2 Libro de registro de los títulos de Nichos del Cementerio de la parroquia de Fogás de Tordera (1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O1 Ací seran continuats los Òbits dels qui moriran en la parròquia de Sant Cirpirà de Fogàs, del bisbat de Gerona y lo quès farà i aquellas ànimas, comensat per mi, Bernat Pou, prevere i Rector de dita parròquia, als 8 de octubre 1589 (1589 - 1715)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O2 Llibre d'Òbits II de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1715 - 1791)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2220</strong> Bernat Pou, domer de Fogars de Tordera, contra Narcís Durban, prevere de Sant Feliu de Guíxols, pel Benefici de la Pietat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1600)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7604</strong> El fiscal contra en Torrent, comissari reial i Miquel Cànoves, pagès de Pineda, per trencar el segrest de Maria Simon, donzella de Fogars de Tordera (1622)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8291</strong> Antoni Tarascó, rector de Fogars de Tordera contra Josep Poses, pagès i ermità de Sant Corneli de Montells, del lloc, sobre cobrar primícia de certes terres del Puig de Sant Corneli de la parròquia (1679)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CAT ADG 3/115 4 3 8 <strong>Ànimes</strong> Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9229</strong> Salvador Horta i Bach, de Fogars de la Selva, contra Ignasi Riera, prevere de Girona, sobre lloguer (1915)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-85	Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l’activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S’enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d’un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l’Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l’Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d’una gran autonomia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els dos darrers segles l’Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D’una banda, hi foren traslladats fons d’institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D’altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l’Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1980, es va considerar que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s’han transcrit 3.190 escriptures medievals, s’han resumit prop de 17.000 pergamins, i s’han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d’interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s’incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d’índexs, elaborats informàticament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d’impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l’anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d’amonestació); en la petició s’indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n’anaren en fum el 1936, aquest és l’únic mitjà de documentar la celebració d’uns matrimonis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicià la confecció d’un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L’interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l’arxiu estimulà l’arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d’Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l’ADG posa avui a disposició del públic.</span></span></span></span></span></p>	41.7390600,2.6800900	473398	4620854		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.orgDirector: Dr. Josep Maria MarquèsOficial: Sr Albert Serrat	94\|98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91186	La Creu de Capó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-capo	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>Casa de pagès situada als peus del vessant nord oriental del turó de Sant Corneli i al sud del bosc de Can Roure. És de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’aiguavés occidental és molt més allargat trencant qualsevol intent de simetria. Les obertures es disposen asimètricament i són de llinda recta sense ornamentacions i el parament és arrebossat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana occidental s’hi ha afegit un cos secundari.</span></span></span></span></span></p>	08082-86	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>Els documents més antics que daten la casa són del segle XVIII, on se la coneix amb el nom de Mas Massó de la Creu. El motiu s’origina a partir del cognom del seu propietari, Francesc Massó de la Creu (†1808).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1784 Joan Massó de la Creu i Bornas, fill de Francesc Massó de la Creu es casa amb Maria Vives (†1787), vídua d’Andreu Bruguera. Quan aquesta mor, tot just tres anys després, Joan es casa en segones núpcies amb Margarida Bigas (†1837) amb qui tindran dos fills (Francesc i Cecília).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1824, Francesc Massó de la Creu i Bigas (†1853), es casa amb Llúcia Canaleta i Xamani (originària de Sant Feliu de Buixalleu). En el llibre d’òbits els consta un fill, Esteve, que mor poc temps després de néixer, l’any 1831. L’any 1833 neix l’hereu, Benet, que en el cadastre de 1862 consta casat amb Josepa Formiga i com a propietari de la casa. Declara posseir dues quarteres de secà, quatre quartans de bosc i tres quarteres d’erm. Durant la segona meitat del segle XIX, i en tot cas, abans d’entrar al segle XX, Esteve Rossel i Escós, fill de Cal Moixí n’és el nou propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que en el padró municipal de 1889 no hi consta el nom del propietari, sí que ja trobem que hi resideixen uns masovers o llogaters; Venanci Salvà i Font-rodona, maridat amb Dolors Silva i Camps i els seus fills Salvador i Francesca. En el cens parroquial de 1896 hi continua residint el mateix matrimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1903, els masovers han canviat. Hi estan inscrits el matrimoni format per Francesc Vilà i Maria Marlet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1909 hi ha uns nous masovers, Feliu Ros, la seva esposa Rosa Cubias i cinc fills (Joan, Maria, Carme, Joaquim i Josep). Aquests habitaran la casa fins l’any 1916, moment en el qual marxen per instal·lar-se a Maçanet. Sembla que és un dels fills del matrimoni, en Josep, que continua uns anys més vivint a la casa amb la seva esposa, Enrica Comas, amb qui té quatre fills (Joan, Pere, Neus i Daniel). Dos anys després també marxen de la casa per instal·lar-se a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1923 hi estan censats el matrimoni Francesc Montfulleda i la seva esposa Maria i els seus fills (Joan, Jaume, Beneta i Pere). L’any 1931, amb el fill petit, s’instal·len a Cal Carreter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1933 s’instal·len a la casa el matrimoni format per Josep Canals i Àngela Clopés amb els seus fills (narcís, Anton, Pilar i Carmeta), fins que pels volts dels anys quaranta la casa queda deshabitada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1940 entra a viure-hi el matrimoni format per Joaquim Oller Oliver i Teresa Dorca i Clua. Hi viuran amb els seus tres fills (Montserrat, Marcel·lí i Josep), fins que l’any 1943 marxen cap a Tordera, quedant la casa novament deshabitada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys, 1956 i 1960 s’hi instal·len el matrimoni Josep Casas i Oliveras i Maria Pujolràs i Companyó i també els seus fills, Miquel, Conxita i Joan. Més endavant continua a la casa el fill gran d’aquests, maridat amb Rosa Mercader i Basí, amb els seus tres fills que naixeran durant la seva estada a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La propietat avui ha canviat i s’hi han fet treballs de consolidació.</span></span></span></span></span></p>	41.7223800,2.6706900	472609	4619006		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91186-02dsc2142.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91186-03dsc2141.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A tocar de la Creu de Capó hi havia un pi conegut amb el nom de Pi dels Gats. Avui ja és mort i no en queda cap rastre. S’hi celebrava l’aplec de Sant Ponç Petit. La gent del poble, quan tornaven a peu o amb la tartana i el carro de celebrar l’aplec de Sant Ponç, s’aturaven en el pla que voltava el pi per berenar. La festa va agafar tal embranzida que fins i tot s’hi havia fet ball amb el manubri de Can Roca. Més d’un tornava content cap a casa, havent buidat la bota del vi o com també en deien, “agafant el gat”, d’aquí el nom que rebé popularment el pi.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91187	La Pedra del Cec	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-del-cec	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La pedra del Cec està situada en un revolt, a mà dreta del camí que va de la Creu de Capó a Can Saboia. Es tracta de dos blocs de pedra granítica de tonalitats marronosa, sobreposats, formant una mena de seient. L’indret és de composició plutònica, per oposició a les roques efusives d’origen volcànic com el basalt, que destaca a proximitat amb el volcà conegut amb el nom de Can Saboia o del turó de Sant Corneli. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta la tradició oral, el nom que rep aquest indret té l’origen en la història d’un captaire, cec, que tenia el costum de passar per les cases per demanar una almoina. La gent de Fogars que ja el coneixia, l’havia vist en nombroses ocasions assegut en aquest roc, de camí cap a can Saboia o tornant-hi, on s’aturava a descansar. </span></span></span></span></span></p>	08082-87	Camí de can Ferrer		41.7197600,2.6710900	472641	4618715		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-02p1500480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-03p1500483.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91188	Biot de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El biot de can Saboia està situat en el voral del camí, envoltat de bruc, a mà dreta del camí que mena a Can Saboia, un cop deixada enrere la pedra del Cec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un clot d’aigua excavat en el pa mort del sòl granític que recull les aigües d’escorrentia originades per la pluja. Mesura un metre de fondària per un metre d’amplada màxima i no arriba als dos metres de llargària. Les parets estan reforçades amb pedra irregular posades en sec. </span></span></span></span></span></p>	08082-88	Camí de Can Ferrer	<p><span><span><span>En el registre cadastral de 1862, el propietari de Can Saboia ja consta com a Pere Camps i Ciurana. Declara posseir dues quarteres de secà, tres quarteres i sis quartans de vinya, tres quartans de sureda, cinc quarteres de bosc de gavella i sis quarteres i tres quartans d’erm, un ruc per les feines del camp i un biot d’aigua en el camí d’anar cap el mas. El seu propietari ens conta que antigament plovia molt més sovint que no pas ara, i que anava molt bé tenir aquest clot perquè tot i que l’aigua no era del tot neta, permetia recollir-ne i portar-la a casa on era emprada per rentar els plats o altres usos domèstics i si calia pel bestiar.</span></span></span></p>	41.7180700,2.6706300	472602	4618527		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-02p1500494.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-03p1500496.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91190	Font de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La font de can Saboia està situada a mà dreta del camí que mena a la casa, gairebé a tocar del mur de tancament del barri de la casa. A l’alçada d’un ullastre, es pot veure un regueró antigament excavat en el marge, que baixa del bosc i fineix en una mena de pica feta de pedra i maó que serveix per retenir l’aigua d’escorrentia provinent de la pluja. Al capdamunt hi ha un broc de ferro collat amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p>	08082-90	Polígon 11 Parcel·la 103		41.7169800,2.6697100	472525	4618406		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-02dsc2166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-03dsc2168.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que té força anys, i és propietat de can Saboia, aquesta font és posterior a la construcció del biot, situat un centenar de metres més amunt en el mateix marge del camí. Tot i que raja quan plou força, el regueró i la pica estan replenes d’herbassar.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91192	Ofici d'apicultor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-dapicultor	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA DE MANRESA, Fra Valentí (2019). El llibre de la mel. Apicultura popular i plantes mel·líferes. Barcelona: Edicions Morera.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI	Abans es feia mel a la majoria de cases de pagès, però avui en dia només en resten un parell.	<p><span><span><span><span><span>Tradicionalment Fogars ha estat un disseminat de cases de pagès dedicades a l’explotació agrícola. Cada finca era un sistema de producció el més autosuficient possible i el que no podien produir ho compraven amb els excedents de la collita principal, ja fossin cereals, vinya o qualsevol altre producte derivat de la terra o del bestiar. Però a més a més s’hi desenvolupaven una sèrie d’oficis complementaris, alguns indispensables per la gestió de la finca i d’altres que produïen uns beneficis extres, ni que fos a nivell d’autoconsum. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un d’ells del que encara en queden testimonis vius és el de l’apicultura. Avui en dia, són dues les cases que hem trobat que es continuï la producció de mel: Cal Corpet i Can Saboia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hem parlat amb Josep Camps de Can Saboia que viu de forma intensa i apassionada la seva relació amb les abelles. Ell ens explica com el seu avi, Narcís Camps Rabassa, ja tenia una setantena de ruscos de suro. Però el pare del Josep era al·lèrgic a les picades i no va continuar. El Josep va estar fent de pagès i cuidant la finca des de jove, però al fer-se gran ha volgut recuperar aquesta tradició familiar. Els principals problemes que s’ha trobat d'ençà que té abelles han estat de salut personal, que va fer que ho deixés una temporada i la vespa asiàtica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un aparell anomenat arpa serveix per protegir les abelles locals de les vespes asiàtiques i permet al Josep conservar les arnes que li produeixen uns 150 kg de mel de romaní.</span></span></span></span></span></p>	08082-92	Fogars de la Selva	<p><span><span><span><span><span>L’apicultura ha estat considerada des de sempre una part important de la ramaderia menor. L’home ha passat de depredador-recol·lector a conreador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Diversos autors clàssics han parlat en els seus tractes de les abelles i la seva domesticació. Virgili en parla en les <em>Geòrgiques</em>; Aristòtil en la seva <em>Història dels animals</em>; Plini el Vell en el seu tractat d’<em>Història natural</em>; o Estrabó en el llibre tercer de la seva <em>Geografia</em>. Aquest darrer explica que a la península ibèrica, a principis del segle I de l’era es recollia una gran quantitat de mel extreta d’uns ruscus cilíndrics de terracota que, amb molta facilitat, es podien canviar d’ubicació per tal de practicar l’apicultura pastoril. Una altra de les aportacions importants d’aquesta època és la de Luci Juni Columel·la en la seva obra <em>De re rústica</em>.</span></span></span></span></span></p>	41.7164029,2.6694999	472508	4618342		08082	Fogars de la Selva	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-02p1500505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-03p1500512.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-04p1500613.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-05p1500618.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-06dsc2152.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Productiu		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al Museu de la Pagesia de Fogars es conserven estris relacionats amb l’apicultura i organitza eventualment tastets de mel.	98	60	4.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91193	Cobles en alabansa de Ntra. Sra. de la Serra, en la parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-en-alabansa-de-ntra-sra-de-la-serra-en-la-parroquia-de-reminyo-bisbat-de-girona		XIX-XXI		<p><span><span><span>Cobles en alabansa de Nostra Senyora de la Serra, de la parròquia de Ramió, Bisbat de Girona que diuen així: </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig tot dó de vostra ma / lo rebem baix en la terra: / vullaunos sempre ajudar, / mare de Déu de la Serra.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molt ditxosa fou la hora/cuant allí vos va trobar / un bou y una pastora / que guardava lo bestiar, / que volia sempre anar / ahont vostra imatge era: / vullaunos, etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tres mil tres cents vint y hú / vostre temple fabricaren; / los devots tots en comú. / com á Mare vos cridaren; / de est modo ho pensaren, / puig que ho pensa no erra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostra festa és celebrada / dia del Sant Naixament: / en ell sou Vós visitada / dels devots en continent; / y puig és tanta la gent / que de Vós salut espera: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou visitada molts anys / ab un molt antich fervor / de Hostalrich y Gaserans / y de Fogás ab gran amor; / per donarvos lo seu cor / un gran poble se desterra: / vullaunos, etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou de tanta perfecció, / que en lo mon no hi ha igual / mostrantnos afició / com a Mare celestial; [Segona columna] vostra gracia és general / com de gran Medianera: /vullaunos, etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vos tenen en gran estima / la Selva, Vallés y contorn, / los devots de la Marina / alaban lo vostre nom; / y puig ohiu a tothom / que á Vós clama de la terra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Los malalts, Reina divina, / que’s prometen visitar, / troban en Vós medicina / per poderse aliviar; / ja que se fa desitjar / tot remei en gran manera: vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De febres y tercianes / incurables, Vós curau; / de altres mals y desganes / molt prest remei los donau; també feu tornar en pau / qui està posat en guerra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lo divino Criador, / que’s fou fill obedient, / volgué estesseu present / en la Serra, en Reminyó; / per lograr puig lo perdó / de nostre cualsevol erra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA: Puig sou estrella del mar / y gran Reina de la terra, / vullaunos sempre ajudar, / Mare de Déu de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Concede nos famulos tuos quaesumus Domine perpetuae mentis et corporis sanitate gaudere et gloriosae B. Maria sempre Virgine intercessione á praesenti liberare tristitia et aeterne per frui laetitiae. Per Christum, etc.</span></span></span></span></span></p>	08082-93	Camí de la Serra, s/n	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7246900,2.6282500	469080	4619276		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91193-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91193-02_0.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Edició del document en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix. Quadre delimitat per una orla floral. A la part superior, enquadrada al centre, una representació la Mare de Déu de la Serra. A la mà dreta té un ram de flors, mentre que amb l’esquerra envolta al Nen Jesús. Als seus peus, un pastor (a l’esquerra de la imatge) i un bou a mà dreta. La corona de la Mare de Déu està representada per l’astre solar, amb una estrella a l’extrem dels raigs solars més llargs.A ambdós costats es pot llegir: “Cobles en alabansa de Ntra. Sra. de la Serra, en la parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona”, i al dessota, com a tancament, un dibuix geomètric amb una flor a cada extrem.El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical de fulles d’acant que neixen d’una gerra amb un cap antropomorf amb banyes en forma de nansa.	98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91194	Aplec de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p>	08082-94	Ermita de la Marededéu de La Serra		41.7246700,2.6283400	469088	4619274		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91195	Prat de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/prat-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La tradició popular diu que el turó de Sant Corneli és un volcà apagat ja fa molts segles i el Prat de Sant Corneli n’és la seva boca. També diu que no hi creixen els arbres pel seu alt contingut de sofre en el sòl.</span></span></span></span></span></p>	08082-95	Polígon 11 Parcel·la 99		41.7195000,2.6666200	472269	4618687		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91195-02dsc2187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91195-03dsc2186.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Molt a prop hi havia la font homònima que proporcionava aigua als habitants de la casa de Sant Corneli. Actualment es troba perduda.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91197	Can Llagosta de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llagosta-de-dalt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	enderrocada, només s’observen parets de la planta de la casa, en algun tram fins a dos metres i mig i una part del forn de pa.	<p><span><span><span><span><span>Can Llagosta de dalt és una antiga masoveria o casa de pagès, situada en el veïnat de Sant Corneli. Per arribar-hi cal pujar per la Creu de Capó en direcció a Sant Corneli; deixar enrere el Prat de Sant Corneli fins el coll de Rossella. Un cop allí, baixar pel camí, sempre dretà, que transcorre entre el turó de Sant Corneli i el bosc de Can Planas, i que condueix a Can Merla del Sot. Les restes de la casa són visibles a mà esquerra mateix del camí, abans de fer el revolt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eixamplament del camí ha malmès part de l’estructura muraria de la façana orientada a llevant. S’hi observen els murs estructurals de la casa, essent el de la façana de ponent el més alt i ben conservat amb una paret de 2,50 metres d’alçada. Estava construïda fent un retall en el marge, ben arrecerada, deixant una distància aproximada d’un metre i escaig entre el marge i el mur. Els murs mesuren entre quaranta i cinquanta centímetres d’amplada. Estan fets amb pedra irregular, units amb argamassa i en alguns indrets, sobretot a la façana nord s’hi veuen restes d’arrebossat de morter de calç. Hi ha diverses estances que la vegetació va engolint de mica en mica. Adossat en un extrem de la façana sud, arranat al terra, es conserven les restes d’un forn de pa. Està fet de maó i recobert de pedra unida amb morter de calç. La boca està feta amb maó disposat a plec de sardinell. A l’interior d’una de les estances, entre mig de la vegetació i trossos de teula s’observa una pedra ben escairada, que podria haver format part d’algun dels muntants de la porta o finestra.</span></span></span></p>	08082-97	Polígon 11 Parcel·la 104	<p><span><span><span><span><span>D’aquesta casa se n’han trobat referències en el cadastre de l’any 1862. El seu propietari és en Francesc Illas, casat amb Maria Llopart, ambdós originaris de Tordera. En el document, els propietaris declaren estar en possessió d’una peça situada al voltant de la casa. Es compon d’una quartera i set quartans de vinya, dues quarteres de bosc i quatre quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1866, el fill del matrimoni anterior, Esteve Illas i Llopart, vídu de Clara Pruna, es casa en segones núpcies amb Narcisa Bota, que té cinc fills: Francesc (1868), Francesca (1870), Joan (1875), Maria (1877) i Joaquima (1883). L’any 1889 la parella continua vivint a la casa juntament amb els dos nois, en Francesc i en Joan i els pares d’ell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1896 marxen de la casa i hi entren a viure, Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb el seu fill Francesc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1906 i de 1909 la casa ja consta com abandonada.</span></span></span></span></span></p>	41.7195600,2.6623800	471917	4618695		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-02p1500592.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-03p1500602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-04p1500594.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-05dsc2191.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-06p1500605.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A l’altre costat del camí també s’hi observen algunes restes disperses que devien formar part de la casa.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91198	Fons arqueològic procedent del Pla del Reclam dipositat al Servei d’Atenció als Museus de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-procedent-del-pla-del-reclam-dipositat-al-servei-datencio-als-museus-de	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV		<p><span><span><span><span><span>Material arqueològic procedent de les excavacions de l’antiga església de Sant Cebrià, de les campanyes del 2004-2005; sota la direcció d’Adriana Geladó Prat (Estrats, sl). Es tracta de dues caixes de materials:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa de materials ceràmics fragmentats (informes, bases, vores i nanses): bicolor en verd i manganès, ceràmica decorada en manganès, medieval grisa, medieval oxidada, medieval reduïda, blava, blava de Barcelona, blava amb reflex metàl·lic, blava de Paterna, blava de València, daurada, daurada de València, vidriada medieval, moderna reduïda, blava medieval, vidriada moderna. També hi ha restes faunístiques i pedres de molí.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa amb fragments de claus, copa, ampolla, desconegut i una punta de fletxa.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08082-98	Carrer Pedret, 95 – 17007 – Girona	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simon, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simn dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simon. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7382700,2.6845700	473770	4620765		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490888.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490889.jpg	Legal i física	Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el Museu de la pagesia de Fogars es pot veure una vitrina amb materials procedents del mateix jaciment.En el Centre de Pedret, es troba el SAM, el Servei d'Atenció als Museus. És una unitat inscrita en el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona que custodia part del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona, i exerceix de suport logístic i tècnic, oferint serveis com el préstec de materials i personals als museus de les comarques gironines.	85	53	2.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12
91199	Festa de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-5	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra	<p><span><span><span><span><span>El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, el rector de Fogars convidava un altre sacerdot per celebrar la Missa Major, cantada a l’altar dedicat al sant. A més de ser patró de la pagesia, era considerada la festa petita del poble i se celebrava sempre el dia que s’esqueia el sant, sense traspassar-la mai al diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a mitjans del segle XX, a la vigília, a cada casa feien el foc de Sant Isidre, en un lloc ben visible. Al matí tothom anava a l’Ofici, amb orquestra d’acompanyament. Una de les orquestres més recordades encara actualment pels més grans és la Sibonei. En acabar es cantaven els goigs del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot seguit es feia ball al porxo de Can Roca, a càrrec de la mateixa orquestra. Després de fer un bon dinar, la gent de cada casa havia de munyir les vaques i arranjar el bestiar i cap el tard es feia un altre ball al mateix espai. Es ballaven els típics balls robats i de l’escombra. L’era de Can Roca s’envoltava de ramasses, serpentines i banderoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Darrerament els actes eren organitzats pel promotor de Massanes Josep Duran i eren amenitzats per l’orquestra Sibonei, de la que n’era el director.</span></span></span></span></span></p>	08082-99	Església de Sant Cebrià i Can Roca		41.7391700,2.6800700	473396	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha substituït per una festa d’homenatge a la vellesa. Festa que comença amb la Missa seguida d’un dinar i ball, en Homenatge a la Gent Gran empadronada al poble.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-18 06:12

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús