API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
90752	La Tordera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Tordera és un curs d’aigua de règim torrencial, que neix al massís del Montseny, entre el Turó de l’Home (1.712 m) i el Matagalls (1.696m). Popularment se li atribueix la font Bona, a la vall de Sant Marçal, com a lloc de naixement. Té un recorregut de 61’5 quilòmetres i desemboca a la Mediterrània, entre els municipis de Blanes i Malgrat de Mar, on forma un delta amb una superfície aproximada de vuit quilòmetres quadrats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els seus afluents principals pel marge esquerre són la riera de Pertegàs (de 3 km de longitud); la riera de Gualba (de 12 km de longitud); la riera de Breda (de 8,2 km de longitud); la riera d’Arbúcies (de 31,6 km de longitud) i la riera de Santa Coloma (de 30,2 km de longitud). Pel marge dret, rep les aigües de la riera de Vallgorguina (de 6,7 km de longitud); la riera d’Olzinelles (de 7, km de longitud) i finalment la riera de Fuirosos (de 7 km de longitud).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un riu d’origen pluvial, influenciat per la pluviometria, la hidrologia i l’estructura geològica. Els aqüífers protegits a la conca de la Tordera són els de la riera de Santa Coloma, l’aqüífer al·luvial de la mitja Tordera i els de la Baixa Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu caràcter mediterrani condiciona una marcada estacionalitat de les pluges i un període de sequera estival. Tant a la primavera com a la tardor, poden presentar-se episodis de fortes tempestes i precipitacions que produeixen crescudes sobtades, el que es coneix amb el nom de <em>torderades</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La localització geogràfica del seu naixement i la transició des del massís del Montseny i Montnegre amb les zones de cota més baixa, que se situen a la depressió Prelitoral i fins la franja litoral, conforma un mosaic especialment particular, representat per tres regions biogeogràfiques, que són la mediterrània, la boreoalpina i l’eurosiberiana. Aquest fet contribueix al seu alt valor natural i de biodiversitat en el context de la conca. Aquesta inclou, en el seu àmbit geogràfic, diversos espais naturals protegits. En el curs alt, el parc natural i reserva de la biosfera del Montseny afavoreix la conservació del seu entorn i la preservació de la biodiversitat que s’hi desenvolupa. En el curs mitjà, el riu travessa un territori amb infraestructures viàries i ferroviàries, a més d’un eix industrial molt ampli. Aquest tram es veu greument afectat per brutícia, abocaments de tota mena i creixement de vegetació al·lòctona i invasiva. Més avall, a nivell de la desembocadura, hi conviuen activitats agrícoles i zones turístiques associades al litoral. A més, ens aquestes zones, s’ha produït una modificació antròpica de la llera, afectant el desenvolupament de la dinàmica fluvial (extraccions d’àrids, infraestructures viàries, industrials...). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El riu, en el seu pas amb el municipi de Fogars de la Selva, fa de partió natural amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Maçanet de la Selva, on entra en direcció sud, formant un gran meandre i travessant el municipi, entra al de Tordera, que pren el nom del curs d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu pas per Fogars de la Selva, presenta un mosaic d’habitats ben diferents, amb abundants illetes sorrenques, amb poca vegetació i codolars importants. També destaquen els marges, alguns d’ells de més de quatre metres d’alçada, amb talls rectilinis, al damunt dels quals predominen les plantacions de pollancres. La vegetació d’hàbitat sec alterna amb zones més humides i vegetació arbòria en determinats marges d’alzinar que després es converteix en un canyissar. En altres trams, com el que va de l’estació d’aforament fins a l’església de Sant Cebrià, es caracteritza per una amplada important del llit, bàsicament sorrenc i pedregós, amb un bosc de ribera important i el curs d’aigua serpentiforme que el fa tant característic, amb multitud de braços secundaris i tolls d’aigua dins del mateix llit ben visibles, quan el cabal del riu disminueix. També són molt característics els talussos sorrencs de les ribes i més al nord algun gorg format per l’estretor, coincidint amb l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada del Pla de Can Simó, hi ha una estació d’aforament, la construcció de la qual no sembla haver incidit amb l’estat de conservació del bosc de ribera es conserva força bé. La barreja d’aiguamolls, sorres, còdols, talussos i herbassars propicien l’hàbitat per a moltes de les espècies que habiten i es reprodueixen en el riu Tordera, com la granota verda, el tòtil, la tortuga de rierol, la salamandra, la serp d’aigua i la verda, i un gran ventall d’ocells (verdum, cadernera, passerell, mallerengues, pardals, pit-roig, picots, rapinyaires, polla d’aigua, ànec collverd, bernat pescaire, etc.).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes de les espècies detectades en la zona compresa de Can Gelmà i Can Simó són diversos tipus de tortugues de rierol, el blauet, corriols petits, becadells comuns, l’esparver vulgar i l’aligot, l’oreneta vulgar i la cuablanca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I envoltant el curs fluvial, hi trobem diferents planes de cultiu, riques en sediments, plantacions lineals de pollancres, herbassars, brolles amb alzinar i roure, pinedes i suredes a mes de plàtan, vern, acàcia, om, i freixe. La zona més malmesa del riu correspon al tram que coincideix amb el polígon industrial del municipi.</span></span></span></span></span></p>	08082-9	Riu La Tordera	<p><span><span><span><span><span>Plini el Vell (Como – Itàlia 23 o 24 dC / Estàbia, 25 d’agost 79), escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà, esmenta l’existència d’aquest riu. Tot i que a nivell històric l’aprofitament hidràulic del riu es documenta en època alt-medieval, degut a l’aparició dels primers documents escrits, és lògic pensar que l’aigua de la Tordera ha estat emprada per l’home des de temps remots i canalitzada per a usos agrícoles, sobretot al pla al·luvial, que forma una vall natural i per tant un corredor natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de la Tordera es documenta al segle IX amb la forma “Tordaria”, derivat del llatí <em>turdaria. </em>Es tracta d’un precepte del rei franc Carles el Calb, datat de l’any 862, en el qual es concedeixen al comte Sunyer uns béns de propietat reial al <em>pagus</em> de Barcelona i una porció de la muntanya del Montseny: “(...) <em>in pago Barchinonense in villa Bitamenia, nunc autem appellatur Pallatium, super fluvium Tordaria...”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona mitjana de la Tordera, ja a finals del segle X, hi ha constància de l’existència de recs a Sant Celoni, documentats en un pergamí de l’any 984 del Cartulari de Sant Cugat. Per tant, cal pensar que la Tordera s’omplí de rescloses de fusta tant per al regadiu com per dotar de força hidràulica els diferents molins fariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XII, l’aigua de la Tordera es considera encara potestat pública del comte. El 26 de maig de 1151 Guillem Umbert de les Agudes dóna, en nom del rei a la vila de Sant Celoni, l’aigua de la riera Rifer-Partegàs i de la Tordera, a més de tots els dominis del Montseny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1322, el vescomte de Cabrera concedeix l’ús de l’aigua de la Tordera pel funcionament de catorze molins. I és també en aquest moment quan apareixen en el tram mitjà del riu els primers molins drapers, com és per exemple el dels Franquesà de Sant Celoni o La Farga a Hostalric. Aquest darrer s’estableix l’any 1442 i funcionarà fins la primera meitat del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1600, el jesuïta Pere Gil, deixa escrit: “és una de les fonts y rieres mes principals, nays de les faldes de la Montanya del Mont Seny... Camina casi quinze llegues de part de Tramontana enves migdia. Passa cerca de Mora, Sant Esteve, Palau, St. Celoni, la Velloria, Ostalrich, Massanes, Martorell, Tordera, y amboca en lo mar de Cathalunya junt a Blanes... Es un riu molt util per raho de las sequias que dell trauen (de aquest riu se trau or en forma de fulletes petites, rodones ó triangulars ó quadrades, com unes lentilles, y mes petites però molt primes...”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tradicionalment, el riu Tordera ha estat productor de matèries primeres per a la societat camperola d’autoabastament; els ha proporcionat fusta, plantes amb propietats medicinals (lliri blanc, ortigues, cua de cavall, heura, herba sabonera, falguera, lligabosc, herba berruguera, etc.), d’altres per a consum com els créixens però també peix. I també canyars i vimeteres que servien per asprar o per fer cistells, coves; boga i joncs. </span></span></span></span></span></p>	41.7313700,2.6906300	474271	4619997		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-02p1500158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-03p1490675.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-04p1500156.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La desembocadura de la Tordera està inclosa en la Xarxa Natura 2000 amb l’apel·lació de “Riu i Estanys de Tordera” i per tant, considerada un espai d’interès natural pel seu alt valor ecològic. A més, com a corredor, constitueix un espai d’elevat interès per a la fauna migratòria, ja que els ocells l’utilitzen com a zona de repòs i refugi.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90764	Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. </span></span></span></span></span></p>	08082-18	En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva.	<p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. </span></span></span></span></span></p>	41.7415000,2.6758700	473048	4621127		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-02p1490614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-03dsc0746.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90770	Can Casals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-3	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Masia situada al nord-oest de la Serra de Can Merla, entre el Centre d’Avis i Can Borràs, no massa lluny dels límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i un cos adossat al costat. El cos central consta de planta baixa i pis, amb la coberta, refeta modernament, de teules àrabs a dues aigües i el carener, perpendicular a la façana principal, tot i que lleugerament desplaçat, orientat a sud-oest i amb ràfec senzill. El cos adossat a ponent és d’una sola planta, i la coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de quatre eixos de verticalitat, gairebé simètrics. S’observa però, que en algun moment de l’evolució constructiva de la casa, per la façana de llevant, s’hi va afegir un cos de planta baixa i pis, allargant el teulat. Les obertures no tenen cap decoració rellevant, però destaca del conjunt, la portalada dovellada i el marxapeus de pedra. El parament és mixt, de pedra i maó amb argamassa de morter de calç arrebossat, sense policromia. Modernament s’hi ha afegit un rellotge de sol del tipus vertical declinant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gairebé al davant del cobert annex s’hi localitza l’era, perfectament conservada, pavimentada amb cairons.</span></span></span></span></span></p>	08082-24	Polígon 10. Parcel·la 19	<p><span><span><span><span><span>L’any 1862, consta com a propietari Joan Martí. Declara tenir una quartera de terres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a finals de segle XIX, l’any 1889, consta com a propietari Josep Martí i Perelló, que hi viu amb la seva esposa, Anna Serra i Sobiranes, i els seus fills, Ramon, narcís, Joaquima i Joan. Aquest darrer, casat, amb Rosa Soler i el seu fill, Josep també viuen a la casa pairal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1890, Joan, vidu es casa en segones núpcies, amb Mercè Jacinta. En Josep Martí i Perelló mor l’any 1894. La seva esposa ho farà l’any 1901 amb setanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1909, consten com habitants de la casa, Joan Martí, vidu de Rosa Soler, casat amb segones núpcies amb Mercè Jacinta. També hi consten els fills de la primera dona, en Joan i la Maria, i la Joaquima, de la segona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1918, Joan Martí i Mercè Jacinta són els grans de la casa. Els joves que la tiren endavant són en Josep Martí Soler i la seva esposa Josepa Coma i Brunsó, que tindran cinc fills segons el cens de 1927: Joan, Pere, Àngela, Joaquim, Rosa i Ramir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1968 mor en Josep amb vuitanta-un anys, i l’any 1972 ho fa la seva segona esposa, Josepa, amb setanta-set anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7216500,2.6764200	473085	4618923		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Està envoltada d’una tanca. La fotografia del llibre de Josep Vilà i Jaume Fugarolas (2007) ens ha servit per acabar de fer la descripció de la façana principal.		45	1.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90792	Freixeneda de Can Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixeneda-de-can-roca	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume.</span></span></span></p>		Els darrers temporals han causat la caiguda d’algunes de les branques.	<p><span><span><span><span><span>Al davant de Can Roca, en direcció sud transcorre el torrent homònim de la casa. En aquesta zona, planera i humida, s’hi localitza una freixeneda adulta de fulla gran (Fraxinus excelsior). És un arbre de la família de les oleàcies, que supera els vint-i-cinc mestres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc, generalment és recte, tot i que en alguns dels exemplars amb el pas dels anys s’han hagut de tallar branques. En el cas de l’escorça dels exemplars joves, és llisa i grisenca, però en els arbres adults és tota clivellada. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, de nou a tretze folíols. El marge és dentat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p>	08082-46	Polígon 9. Parcel·la 14	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.7351300,2.6727500	472786	4620420		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-02p1500114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-03p1500111.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-04p1500115.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per la seva elasticitat i duresa, la seva fusta, pot ser emprada en ebenisteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90882	Roure de Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-roure	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASCLANS GIRVÈS, Francesc (1958). Guia per a conèixer els arbres. Barcelona: Montblanc-Martín. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>		Malgrat el seu bon estat de conservació, és important netejar tot el perímetre de l’heura que l’envolta.	<p><span><span><span><span><span>Arbre del gènere <em>Quercus</em> de dimensions monumentals de més de 300 anys, ubicat en el marge, dessota el cobert de Can Roure. Mesura: 4,50 metres de volt de canó, per 18 metres d’alçada aproximada per 22 metres d’amplada de capçada. El tronc és recte, envoltat d’heura, amb l’escorça clavellada i fosca; mesura 4 metres fins arribar a la creu; a partir d’aquí es bifurca en diverses branques de grans dimensions, molt ben proporcionades, que van conformant la capçada. Les fulles fan entre 4 i 5 cm de llargada i presenten un color verd fosc per l’anvers, mentre que pel revers tenen un color verd grisenc. </span></span></span></span></span></p>	08082-71	Polígon 11 Parcel·la 88	<p><span><span><span><span><span>L’antropòleg, Sir James George Frazer (1854-1941) en la seva obra monumental “The Golden Bough” publicada per primer cop l’any 1890 feia un estudi comparatiu de diversos mites i ritus en varies zones del món, i evidentment ja parlava de la importància del roure en les diferents cultures. Grecs com romans, associaren el roure amb Zeus o Júpiter, divinitats del cel, la pluja i el tro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juli Cèsar, tornant de la campanya de Britània, ordenà tallar les rouredes dels morins, una tribu gala que s’hi amagava: “Finalment, en dies successius, Cèsar va decidir tallar el bosc, i a fi que els nostres soldats, desarmats i desprevinguts, no poguessin ésser atacats per sorpresa, tots els arbres tallats eren col·locats de cara a l’enemic i se’ls amuntegava a ambdós costats a manera de clos” (Juli Cèsar, la Guerra de les Gàl·lies, III, 29).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>D’altres autores com l’escriptora Colleen McCullough, pensa que Cèsar va voler acabar amb l’arbre sagrat dels morins <em>“kilómetro tres kilómetro a través del bosque de robles, César y sus Hombres fueron empujando a los morinos hacia atrás hasta sus pantanos; a medida que avanzaban talaban robles en una ringlera de trescientos metros de anchura y amontonaban los troncos y las ramas podadas formando una gran muralla a cada flanco mientras elevaban la cuenta cada vez que un viejo árbol gemía para caer en tierra. Casi desquiciados de horror y de pena, los morinos no se atrevieron a pelear contra ellos. Se retiraron lamentándose hasta que fueron engullidos por los pantanós, donde se agruparon y lloraron desconsoladamente”</em> (McCullough, César, pàg. 64).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre motiu pel qual l’arbre ha estat considerat sagrat és la presència del vesc, un paràsit que resta viu fins i tot a l’hivern, quan cauen les fulles. Frazer considerava que el vesc era la branca daurada esmentada a L’Eneida, de Virgili, quan la Sibil·la Cumas explica a Enees la manera d’entrar a l’infern: “ en el fullatge espès d’un arbre s’amaga una branca amb les seves fulles i la flexible tija, consagrada a la Juno del fons de la terra. Tot està protegit per un bosc, l’envolta l’obaga d’una vall tenebrosa. A ningú li està permès baixar a les profundes regions de les ombres, si abans no aconsegueix arrancar de l’arbre la branca d’oscil·lants fulles d’or” (Virgili, l’Eneida, VI, 140).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix autor, en el seu llibre, la Rama dorada (cap. XVI, 202), diu: “Segons Virgili, Enees arrancà la branca daurada d’una alzina. Ara bé, el roure era l’arbre sagrat de Júpiter, el deu màxim dels llatins”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el déu Balder, prototip de la bellesa masculina, mor víctima d’una malifeta de Loki, que fa que Höor, germà cec del propi Balder, el mati sense fer-ho expressament, amb un arc i una fletxa fetes amb el vesc, l’únic ésser que no havia promès respectar Balder.</span></span></span></span></span></p>	41.7279100,2.6665400	472266	4619621		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-02p1500372.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-03p1500382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-04dsc1439.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una de les branques però s’esberlà fa uns anys i es va haver de tallar, fet que actualment fa que no acabi de tenir una forma totalment arrodonida.A la muntanya substitueix a l’alzina en climes de transició. Dins l’estatge montà es troba per sobre l’alzina muntanyenca. La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90894	Fons documental de l’Arxiu Municipal de Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-fogars-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span>L’arxiu municipal de Fogars de la Selva conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Fogars de la Selva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>01 Administració general</span></span></span></p> <p><span><span><span>02 Hisenda</span></span></span></p> <p><span><span><span>03 Proveïments</span></span></span></p> <p><span><span><span>04 Serveis Socials</span></span></span></p> <p><span><span><span>05 Sanitat</span></span></span></p> <p><span><span><span>06 Obres i urbanisme</span></span></span></p> <p><span><span><span>07 Seguretat pública</span></span></span></p> <p><span><span><span>08 Serveis militars</span></span></span></p> <p><span><span><span>09 Població</span></span></span></p> <p><span><span><span>10 Eleccions</span></span></span></p> <p><span><span><span>11 Ensenyament</span></span></span></p> <p><span><span><span>12 Cultura</span></span></span></p> <p><span><span><span>13 Serveis agropecuaris i medi ambient</span></span></span></p> <p><span><span><span>14 Col·leccions factícies</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Actualment s'està acabant de treballar en l'aplicació d'un nou quadre de classificació segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	08082-83	Plaça de la Vila s/n	<p><span><span><span>Servei d’Arxiu Municipal de Fogars de la Selva és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Fogars de la Selva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. En els anys 2006-2007 es va realitzar una primera actuació arxivística a través de l’Arxiu Comarcal de la Selva, per part de Neus Puig Amat. L’any 2016 es va fer una segona fase d’actualització, per part de David Molet Guitart, també a través de l'Arxiu Comarcal de la Selva. El 2017 l’ajuntament s’adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.Els serveis que ofereix són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Consulta de fons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Reprografia</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Assessorament a arxius d'entitats i associacions</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Suport a la investigació</span></span></span></span></span></li> </ul>	41.7351000,2.6714100	472674	4620418		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Horaris de consulta: de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h.Consultes i informació: 972 864973 o fds.ajuntament@diba.cat		56	3.2		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90902	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-44	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Fogars de La Selva se celebra per la festivitat de Sant Cebrià i Sant Corneli, patrons de la parròquia, fixada el 16 de setembre; però que s’adapta al tercer cap de setmana de setembre perquè gran part de la població treballa fora del municipi. La festa comença el divendres, amb el pregó de Festa Major i acaba el diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les principals activitats d’aquests tres dies de festa són esportives, lúdiques i culturals. Una part està pensada per la mainada, amb espectacles infantils. També es fa un sopar popular i una cantada d’havaneres. A més de l’Ofici que se celebra a l’església de Sant Cebrià i on es canten els goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de Fogars tenia la particularitat de ser l’última de la contrada i la gent dels pobles veïns hi acostumaven a venir en bloc per a rematar les festes majors de la temporada, fos a peu o amb carruatges.</span></span></span></span></span></p>	08082-84	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Antigament el diumenge començava la festa amb la Missa d’Ofici, a la qual hi assistia la corporació municipal en ple. Era acompanyada i cantada per la cobla orquestra i es cantaven els Goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, després de l’Ofici, es feia una processó que anava de l’església de Sant Cebrià a l’ermita de Sant Corneli. Es va fer fins l’any 1734.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1934, a petició escrita dels veïns, adduint el benefici general i per a facilitar-ne l’assistència, l’Ajuntament acordà traslladar la festa al tercer cap de setmana de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dècada dels setanta es llogava un envelat amb llotges a cada banda, que eren llogades a les famílies del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'organització anava a càrrec d’una comissió de festes, nomenada per la Societat de festes de Fogars en representació seva. Societat composta pels caps de família de les principals cases i registrada al Govern Civil de Barcelona. Els socis eren responsables de pagar les despeses derivades de la festa i la comissió delegada s’encarregava d’administrar l’economia, de llogar l’envelat i l’orquestra i tenia cura de totes les activitats de la festa. Una part dels masos que no eren socis, eren abonats, pagant una quota fixa anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, els músics menjaven a les cases particulars. Però després feren els àpats a l’hostal de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans, la primera manifestació de la festa era el dinar de dissabte, on es menjava escudella de festa major. A les 6 començava el ball de la tarda. L’orquestra tocava vuit peces. A les onze començava el ball de nit. Constava de 16 peces de ball amb una mitja part. Després de la mitja part es feia el sorteig de la toia. La toia consistia en un xai, un parell de pollastres, una caixa de cava, una panera o un rellotge. Els beneficis eren per ajudar a pagar les despeses de la festa. També es feia el ball de rams, on els balladors compraven un ram que regalaven a la noia que treien a ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge començava la festa amb l’Ofici de Festa Major, amb la presència de les autoritats civils municipals. Era acompanyada i cantada per la cobla que al final cantaven els goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació es feia el ball de dansa a l’envelat amb quatre balls. Tothom a casa amb els parents i convidats feia un gran dinar d’arròs amb colom, carns rostides de pollastre, ànec o oca. A les cinc de la tarda hi havia una audició de sardanes al Prat de Can Roca. Tot seguit començava el ball de tarda. A la nit es feia el sarau de comiat. A la segona part es feia el ball de casats, el ball robat i el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p>	41.7350300,2.6716200	472692	4620410		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91190	Font de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La font de can Saboia està situada a mà dreta del camí que mena a la casa, gairebé a tocar del mur de tancament del barri de la casa. A l’alçada d’un ullastre, es pot veure un regueró antigament excavat en el marge, que baixa del bosc i fineix en una mena de pica feta de pedra i maó que serveix per retenir l’aigua d’escorrentia provinent de la pluja. Al capdamunt hi ha un broc de ferro collat amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p>	08082-90	Polígon 11 Parcel·la 103		41.7169800,2.6697100	472525	4618406		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-02dsc2166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-03dsc2168.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que té força anys, i és propietat de can Saboia, aquesta font és posterior a la construcció del biot, situat un centenar de metres més amunt en el mateix marge del camí. Tot i que raja quan plou força, el regueró i la pica estan replenes d’herbassar.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91194	Aplec de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p>	08082-94	Ermita de la Marededéu de La Serra		41.7246700,2.6283400	469088	4619274		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91199	Festa de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-5	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra	<p><span><span><span><span><span>El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, el rector de Fogars convidava un altre sacerdot per celebrar la Missa Major, cantada a l’altar dedicat al sant. A més de ser patró de la pagesia, era considerada la festa petita del poble i se celebrava sempre el dia que s’esqueia el sant, sense traspassar-la mai al diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a mitjans del segle XX, a la vigília, a cada casa feien el foc de Sant Isidre, en un lloc ben visible. Al matí tothom anava a l’Ofici, amb orquestra d’acompanyament. Una de les orquestres més recordades encara actualment pels més grans és la Sibonei. En acabar es cantaven els goigs del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot seguit es feia ball al porxo de Can Roca, a càrrec de la mateixa orquestra. Després de fer un bon dinar, la gent de cada casa havia de munyir les vaques i arranjar el bestiar i cap el tard es feia un altre ball al mateix espai. Es ballaven els típics balls robats i de l’escombra. L’era de Can Roca s’envoltava de ramasses, serpentines i banderoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Darrerament els actes eren organitzats pel promotor de Massanes Josep Duran i eren amenitzats per l’orquestra Sibonei, de la que n’era el director.</span></span></span></span></span></p>	08082-99	Església de Sant Cebrià i Can Roca		41.7391700,2.6800700	473396	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha substituït per una festa d’homenatge a la vellesa. Festa que comença amb la Missa seguida d’un dinar i ball, en Homenatge a la Gent Gran empadronada al poble.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91201	Turó de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>ALMERA, Jaume (1914). Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BENAIGES, Núria; VALLS, Immaculada (2014). Què en queda de l’aflorament volcànic de Sant Corneli? L’Atzavara, 23, pàg. 89-93. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MATA-PERELLÓ, Josep Maria (2014). Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. L’Atzavara, 23, pàg. 95-104. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RUBIÓ-GODOY, Àngel (1987). Vulcanisme a la serralada litoral: els afloraments de Sant Corneli, dins Atzavara, núm. 5, pàg. 59 -62. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TEIXIDOR i COS, Joan. (1879). Indicación de algunos terrenos volcánicos. Memorias de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1, pàg. 258-318. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El turó de Sant Corneli o de Sant Corneli de Montells està situat a la Serra de Godall, a la Serralada Litoral Catalana. Pertany administrativament al municipi de Fogars de la Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per les seves característiques orogràfiques forma part del paisatge d’origen volcànic originat per un doble aflorament situat en dos turons consecutius: el turó de Can Saboia, de 209 metres d’alçada, i el turó de Sant Corneli de 185 metres. Entre aquests dos hi transcorre una pista que mena al coll de Rossella i ressegueix la Serra de Godall. Al capdamunt del camí hi trobem un pla, sense vegetació, que es coneix amb el nom del Prat de Sant Corneli. La creença popular hi situa la boca del volcà extint en aquest indret, però també que en aquest prat no hi creixen els arbres degut a l’alt contingut en sofre del sòl (FULGAROLES, Jaume / VILÀ, Josep: 2007). Des d’aquest indret s’accedeix a la part més alta del turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com en el cas del turó de Can Saboia, explotat com a pedrera d’extracció de material basàltic per a la seva transformació en àrids i grava, el turó de Sant Corneli forma part del triangle volcànic, que els especialistes situen els seus vèrtex localitzats a Massanet, Basella (l’Empordà), Olot (Garrotxa) i Hostalric i Sant Corneli (Comarques de La Selva i el Maresme). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part més alta del turó, a més d’una plataforma basàltica s’hi localitzen diversos murs de pedra que ressegueixen antigues feixes i el camí de pujada, i les restes enderrocades per una màquina, a inicis de la segona meitat del segle XX de l’antiga ermita de Sant Corneli. La roca que forma la serralada travessada per les roques eruptives és de tipus granític, que es troba en contacte directa amb el basalt de color negre blavenc, en el qual s’hi observen abundants cristal·litzacions de zeolites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació principal que s’hi desenvolupa és la sureda (Quercus súber L.) amb una representació important d’alzina (Quecus ilex). En algun indret es pot trobar barrejada amb algun pi, però probablement l’explotació humana la va afavorir. Com arbust destaca la presència del cirerer d’arboç o cirera de pastor i la mata o llentiscle. En les zones on l’aflorament basàltic és més visible, només hi creix herbassar amb fenals i alguna estepa. Degut també a la mà de l’home, s’hi localitzen nombrosos ullastres, que són el darrer testimoni de l’antic cultiu de l’olivera. En el vessant més assolellat destaca una zona amb nombrosos ruscs d’abelles amb els quals s’obté una mel de romaní d’excel·lent qualitat.</span></span></span></span></span></p>	08082-101	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>Mata-Perelló (2013) situa la formació d’aquest turó en el mateix període que el volcà o pedrera de can Saboia, abans de la formació volcànica de la comarca de la Garrotxa; durant el miopliocè, les fractures que afectaren a la serralada litoral van facilitar la pujada eruptiva del magma a la superfície, formant-se així un aflorament de colada basàltica olivínica que talla els afloraments de leucogranits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns anys, hi va haver un intent d’ampliació del permís d’explotació de la pedrera cap el turó de Sant Corneli, però l’administració ho va denegar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La presència de les restes d’una antiga ermita amb les diferents dependències i murs també formen part d’aquest paisatge que a inicis del segle XIII l’home decidí transformar construint-hi un lloc de culte. Es tracta de l’ermita dedicada a Sant Corneli de Montells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Sant Corneli fou fundada l’any 1200 mitjançant una donació de Pere Gros a Guerau del Puig de Montells a fi de construir una església dedicada a Sant Corneli. L’any 1201, el prevere Pere de Canadell, s’afegeix als iniciadors. L’ermita depenia del monestir de Roca-Rossa, que els vescomtes de Cabrera feren donació l’any 1218. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església surt esmentada en un testament de 1204 (Delmes, número 10).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre document datat de l’any 1391, es parla d’un incendi ocorregut quaranta anys abans, és a dir, pels volts de 1351, i que el prior de Roca-grossa té la intenció de vendre i que finalment fou venuda per un import de quatre-cents florins d’or. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1397 s’hi instal·la un ermità, segons consta en un contracte aprovat entre el monestir de Roca-rossa i l’ermità de Sant Corneli, fra Andreu Torranella, segons el qual aquest haurà de satisfer cent sous anuals al monestir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1403 es documenta l’existència d’una llicència per demanar caritat per l’ermita de Sant Corneli, amb els altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 31 d’agost de 1563 té lloc a la notaria de Tordera, (segons una nota inscrita en el llibre de censals de la parròquia de Fogars), una venda de la casa, terres i altres drets de Sant Corneli. A posteriori, en aquest mateix document s’hi deixa anotat que el 13 de juliol de 1593, en el manual vint de la <em>Cúria Eclesiàstica Gerundencis </em>es produí la concòrdia feta per dita venda. A més dels drets de primícies, també deixen constància de les terres, la casa de l’anacoreta i la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1679 es produeix una discòrdia sobre les primícies que s’havien de pagar, entre el rector de Fogars contra Josep Rosés, ermità de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 Pere Rossell, de Can Saboia, és administrador de la confraria de Sant Corneli. Manlleva quaranta rals que promet tornar en un any. A canvi deixa coma penyora en un calaix de dita església un anell d’or. Un any després deixa el seu càrrec com administrador i ha tornat l’import, recuperant així la penyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713 es mariden a la capella Josep Llunell (originari de Tordera) amb Maria Rossell, donzella i filla de Pere i de Teresa, de Can Saboia, casa situada al dessota de l’ermita de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els segles XVII i XVIII els administradors de la caixa de la confraria de Sant Corneli donen compte anualment de les despeses per consums i manteniment de l’ermita. En destaquen les ocasionades per l’aplec del seu patró, el dia setze de setembre. Paguen les despeses dels músics, del parament de l’ermita i per l’assistència de dos preveres a l’ofici i a la processó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1808 fou batejat Joan Rossell i Calva pel reverend Joan Serratosa. </span></span></span></span></span></p>	41.7203800,2.6672700	472324	4618785		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91201-02p1500576.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91201-03p1500586.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d’una zona geològica volcànica, caracteritzada per les columnes basàltiques, les quals presenten una perfecció que les fa realment singulars a nivell de Catalunya.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91226	Festa Major de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra.	<p><span><span><span><span><span>La festa grossa de Ramió era per Sant Andreu, el 30 de novembre, patró de la parròquia. Però per les dates en què s’esqueia, a finals de tardor, era una festa molt íntima, que se celebrava ben endins per la pròpia gent del poble i sense gaires visitants forans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Potser per aquest motiu, les festes del Roser han pres protagonisme a Sant Andreu. Les dates en què se celebra, primers de juny, on el dia és més llarg, conviden més a la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte principal de la festa de Sant Andreu era l’Ofici i la cantada dels goigs. Es muntava l’altar amb la creu de plata, canelobres de metall i els millors mantells. Es posava el dosser vermell, amb un reliquiari amb les relíquies d’uns quants sants i al costat s’hi col·locava el reliquiari de plata de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es col·locaven les imatges amb les corones de plata. En els altres altars, cremaven quatre ciris i, durant l’Ofici, estaven enceses les aranyes.</span></span></span></span></span></p>	08082-125	Sant Andreu de Ramió		41.7122300,2.6097600	467536	4617900		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91227	Goigs de Nostra Senyora del Roser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-roser	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Gois que es canten a l’església de Ramió en alabança a Nostra Senyora del Roser el dia de la seva festivitat, i que diuen així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer / cantarem Verge Maria. / Puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Déu planà dins Vós Senyora / un Roser molt excel·lent, / quan vos féu mereixedora / de concebre’l purament; / donant fe al Missatger, / que del Cel vos trasmetia. / el Déu Pare qui volia, / fóssiu Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del Sant Ventre produïda / la planta del Roser verd / fou dels Angels circuïda, / i servida amb gran concert, / i restà pur i sencer / vostre cos amb alegria, / quan parí en l’Establia / el Celestial Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan els Reis devots sentiré / del Roser la gran olor/ amb l’estel ensems partiren, / per adornar el Senyor,</span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I trobaren ésser ver/ de Balaam la profecia / quan vostra mercè tenia / en els braços el Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gran delit vos presentava / vostre Fill ressuscitat / amb cinc llagues que portava / en les Mans, Peus i Costat; / per les quals fou Llucifer, / qui amb els Sants l’Infern omplia / expoliat en aquell dia, / que florí el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reparada la gran erra / de Adam per mort crudel, / trasplantat fou de la terra, / el Roser alt en el Cel; / i pujant amb gran poder / el partir no us entristia / contemplant Déu com rebia / amb gran goig el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>No fou de menor estima /el Goig de l’Esperit Sant / quan baixà de l’alta cima / a vostre col·legi Sant/</span></span></span></p> <p><span><span><span>(tercera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I regà aquell planter / que nostre Déu elegia / per estar en companyia / del celestial Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>La vostra vida acabada / fou el major Goig sentit / l’ésser a Déu presentada / triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer / del Tresor que posseïa / col·locant-vos com devia / sota l’ombra del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manà vostra Senyoria / als Frares Predicadors / que de vostra Confraria / fossin instituïdors; / i així ells la han fundada / obeïnt vostre voler / dignament intitulada / Verge i Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORNADA//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puig mostrau vostre poder / fent miracles cada dia / protegiu Verge Maria / els Confrares del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. <em>Regina Sacrantissimi Rosari, ora pro nobis. </em>//</span></span></span></p> <p><span><span><span>R. <em>Ut digni efficiamur promissionibus Christi</em>.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS//</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Deus, cuyus, Unigenitus per vitam, mortem, et ressurrectionem suam nobis salutis aeternae praemia compa-/ ravit: concedí quaesumus; ut haec mysteria Sanctissimo Rosario Beatae Mariae Virginis recolentes, et imi- / temmur quot continent, et quot promittunt asseouamur. Per Christum Dominum Nostrum. R. Amen. //</em></span></span></span></p>	08082-126	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs en alabança a la Mare de Déu del Roser són un dels més cantats i antics. Les versions més antigues conegudes són d’inicis del segle XVI i la seva màxima difusió és deguda a les Confraries del Roser, nascudes l’any 1475. Fins i tot n’hi havia una versió que només es cantava per la Quaresma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva estructura es descabdella en un llenguatge senzill i planer, amb un alt contingut evangèlic, representat per la teologia dels set goigs de la Mare de Déu que s’expressen de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Encarnació (Llc-34-35)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Naixement (Llc-2-15,8)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Adoració dels Mags (Mt-2-1,12)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resurrecció (Llc-24-1,9)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ascensió (Llc-24-46,52)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Vinguda de l’Esperit Sant (Fets Ap.)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Glorificació de Maria al Cel (Ap. 11-19,55)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cas de l’església de Ramió, la festa del Roser s’esqueia sempre el primer diumenge de juny. La bonança estacional havia convertit el Roser en la festivitat més important i popular, no només per les famílies de Fogars sinó per la gran assistència de gent dels pobles veïns. Popularment també se la coneixia com la Festa Petita. L’organització anava a càrrec d’una comissió formada per la gent de les principals cases. S’organitzava la construcció de l’envelat, el lloguer d’orquestra o orquestrina, la programació i l’administració econòmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El principal acte religiós començava a les deu del matí, a l’església parroquial de Ramió amb la celebració de l’Ofici, que era presidit pels rectors de Ramió, de Gaserans i d’Hortsavinyà. L’interior de la nau es vestia de garlandes de flors amb esparreguera trenada que es penjaven del sostre. L’altar major, dedicat a Sant Andreu era guarnit de la millor manera possible amb flors, la creu processional de plata, canelobres i un dosser que cobria la imatge de la Mare de Déu que traslladada de la seva capella, presidia l’altar major. En els altars, tant de la Mare de Déu del Roser com en el dedicat a Sant Isidre, s’hi encenien quatre ciris a cadascun d’ells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de l’Ofici es deixa enllestit el tabernacle per a la processó solemne en honor a la Mare de Déu del Roser, que es feia a la tarda. Aquest el portaven les noies del poble. Amb el seguici al darrera, es voltava l’església, se seguia pel passeig del cementiri i es tornava cap a l’interior del temple. En el transcurs de la processó, davant de l’era de la Rectoria es cantava una nadala. Més endavant l <em>”Ave Maria Stella”</em> i en arribar al cementiri el <em>“Tedeum</em>”. Un cop dins de l’església es cantaven els goigs i finalment el rector donava la benedicció. </span></span></span></span></span></p>	41.7122900,2.6098200	467541	4617906		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta de Manuel Llach, i distribuïts per la Llibreria de A. Franquet, de Girona, que es canten per la seva festa, el 30 de novembre.Quadre delimitat per una orla geomètrica i floral. Al dessota, centrat, A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Andre, amb barba. Amb la mà dreta, recolzat en una creu en forma d’aspa (crux decussata) sense claus, on fou amarrat fins a la seva mort, dos dies després. A la mà esquerra, sosté un llibre obert. A l’horitzó, el mar amb un vaixell de vela.A ambdós costats de la imatge, un text decorat amb unes flors.El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical.		62	4.4		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91259	Lledoner de Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-riereta	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El lledoner de Can Riereta està situat en el pla de conreu, a mà esquerra del camí d’accés a la casa, després que el torrent de Can Massó aboqui les seves aigües a la riera de Ramió. L’arbre, de grans dimensions, es troba al bell mig del pla, separant dues grans planes de conreu, una pertanyent a Can Riereta, l’altra a Can Molera. Mesura 4’35 m de volta de canó, per 19 m d’alçada, per 18 m de capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El <em>Celtis autralis</em> és un arbre originari de la Mediterrània oriental, molt ben adaptat als terrenys humits on hi creix de forma subespontània. El tronc d’aquest espècimen té una escorça llisa i grisenca, ben ramificat, amb el tronc buit degut a la seva longevitat. La capçada és perfectament rodona; les fulles caduques tenen forma ovada o lanceolada, amb el marge dentat, afuada en una punta terminal corbada.</span></span></span></span></span></p>	08082-138	Pla de Can Riereta	<p><span><span><span><span><span>A més del seu valor natural, aquest exemplar, que ja és un rebrot d’un altre de més antic, fa funció de fita entre dues propietats: Can Riereta i Can Molera. Les delimitacions de propietats descrites en el documents antics, acostumen a emprar elements naturals que amb el pas del temps, poden haver desaparegut. Els que més bé es poden conservar són els rocs o marques i gravats fets a la roca, però sovintegen arbres de vida longeva com el lledoner, l’alzina, el roure, i de vegades també es pot esmentar un arbre mort, o fins i tot un espècimen que té un seguit de branques, un riu, una riera o torrent, que entre d’altres, són indicadors dels límits d’una propietat o la direcció del termenat que segueix la descripció del document.</span></span></span></span></span></p>	41.7148200,2.6104200	467592	4618187		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-02dsc2602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-03p1500987.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-04p1500988.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La seva fusta, molt flexible, és molt apreciada per a fer-ne eines agrícoles, especialment les forques. Els lledons, que és la fruita que s’hi pot veure en forma de boletes, quan és de color negre, és dolça i comestible i a més les fulles i branques serveixen com a farratge pel bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91582	Font de Ca n'Oller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-noller	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Només raja quan plou, si ho fa. No conserva el broc i no se'n fa manteniment.	<p><span><span><span><span><span>La font de Ca n’Oller està situada en el Parc del Montnegre i el Corredor, concretament en la confluència del torrent del Vicari i del Sot de l’Avellaner. La seva ubicació queda senyalada per la presència de dos cedres i un plataner de dues branques que contrasten amb la vegetació pròpia d’un bosc de ribera. En aquesta zona, predominen els avellaners, els roures i una gran quantitat de molses i falgueres que creixen ufanosos degut a la combinació de tres elements essencials: l’aigua, la humitat i la matèria orgànica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop localitzats els arbres, en el marge situat al costat del plataner i un dels cedres, entre la gran quantitat de fullaraca, s’observen diversos elements, dos d’ells corresponen a dues deus d’aigua. La primera, surt d’una raconada, directament del marge, sense broc, però que l’aigua ha anat formant una cassoleta al terra que a més, està parcialment envoltada per pedra. Un parell de metres en direcció al cedre, en el mateix marge s’endevina una pica feta d’obra i arrebossada, que mesura 0’80 m x 0’60 m x 0’20 m. El seu interior està reblert de fullaraca i terra.<br /> Enfront de la font, hi ha un bardissar amb falgueres que cobreixen una taula de granit que sembla feta aprofitant una mola. Està sostinguda per una columna o un pilar, sense poder-ne precisar res més. Al seu voltant hi ha uns bancs fets amb blocs de pedra ben escairats.</span></span></span></p>	08082-155	Polígon 15 Parcel·la 2	<p><span><span><span><span><span>La font està relacionada amb el mas Oller.</span></span></span></span></span></p>	41.7165800,2.6057100	467201	4618384		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91582-02p1510248.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91582-03p1510249.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91582-04p1510251.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91582-05p1510256.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La font, en els darrers temps, era molt freqüentada.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91588	Lledoner del Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>		Com tot arbre d’edat madura, actualment té l’interior buit i la saba circula per les parts més externes del tronc.	<p><span><span><span><span><span>El lledoner (Celtis australis) del Mas de la Serra o de Can Serra, està situat al davant de la bassa, a mà esquerra del marge, entre la casa i la pallissa. És un arbre caducifoli d’uns dotze metres d’alçada, molt vell, de més de tres cents anys, que es distingeix ràpidament degut a que l’interior del tronc és buit i al seu interior s'hi poden entrar dues persones. Tot i que el tronc és molt vell conserva les característiques essencials d’aquesta tipologia d’arbres, amb el tronc rectilini, i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida i ampla. Les branques més antigues han anat morint o han estat tallades, i de la part visible és on van naixent els nous rebrots que donen a la capçada una forma ben arrodonida. Les seves fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span><br /> </p>	08082-161	Mas de la Serra, al costat de la bassa	<p><span><span><span><span><span>Arbre naturalitzat a la nostra terra, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis, tal vegada pels grecs i romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més d’ésser un arbre ornamental, degut a la seva flexibilitat i durada ha estat i és una fusta molt apreciada per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar en altres temps. A ses illes, els pastors tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llocs i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p>	41.7235300,2.6287400	469120	4619147		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-02dsc2436.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-dsc2435.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Simbòlic		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91596	Roure de can Masó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maso	<p><span><span><span><span><span>FRAZER, Sir James George (2009). La rama dorada. Magia y religión. Fondo de Cultura Econòmica: México. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MCCULLOUGH, Colleen (1998). Cèsar. Planeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) del Collet del Molinot creix en el vessant de llevant del Puig Castellar, al peu d’una canal que desguassa al Sot de l’Home Mort. Malgrat tenir un parell de protuberàncies a nivell de la part inferior del tronc, s’alça recte i altiu, amb una alçada aproximada d’entre vint-i-dos i vint-i-cinc metres. L’escorça és marronosa, fosca i clivellada. A una desena de metres del sòl es ramifica amb diverses branques potents,que alhora també es van ramificant per donar una capçada imponent. Les fulles mesuren entre cinc i deu centímetres de llargada i quan són tendres, ambdues cares són peludes. Quan són adultes només ho són per la part inferior, que és per on absorbeixen la humitat. Les fulles tenen els marges perfectament lobulats. Floreix durant el mes d’abril, quan les fulles noves acaben de sortir i són tendres. Les flors d’ambdós sexes surten al mateix arbre, però mentre que les masculines estan disposades en aments pèndul, les femenines estan envoltades per un involucre d’on només sobresurten els estils i és d’elles que surt la gla. La gla, és allargada, sense peduncle. Té una cúpula protectora a la base amb pilositats evidents.</span></span></span></span></span></p>	08082-169	Polígon 13, parcel·la 13	<p><span><span><span><span><span>L’antropòleg, Sir James George Frazer (1854-1941) en la seva obra monumental “The Golden Bough” publicada per primer cop l’any 1890 feia un estudi comparatiu de diversos mites i ritus en varies zones del món, i evidentment ja parlava de la importància del roure en les diferents cultures. Grecs com romans, associaren el roure amb Zeus o Júpiter, divinitats del cel, la pluja i el tro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juli Cèsar, tornant de la campanya de Britània, ordenà tallar les rouredes dels morins, una tribu gala que s’hi amagava: “Finalment, en dies successius, Cèsar va decidir tallar el bosc, i a fi que els nostres soldats, desarmats i desprevinguts, no poguessin ésser atacats per sorpresa, tots els arbres tallats eren col·locats de cara a l’enemic i se’ls amuntegava a ambdós costats a manera de clos” (Juli Cèsar, la Guerra de les Gàl·lies, III, 29).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>D’altres autores com l’escriptora Colleen McCullough, pensa que Cèsar va voler acabar amb l’arbre sagrat dels morins <em>“kilómetro tres kilómetro a través del bosque de robles, César y sus Hombres fueron empujando a los morinos hacia atrás hasta sus pantanos; a medida que avanzaban talaban robles en una ringlera de trescientos metros de anchura y amontonaban los troncos y las ramas podadas formando una gran muralla a cada flanco mientras elevaban la cuenta cada vez que un viejo árbol gemía para caer en tierra. Casi desquiciados de horror y de pena, los morinos no se atrevieron a pelear contra ellos. Se retiraron lamentándose hasta que fueron engullidos por los pantanós, donde se agruparon y lloraron desconsoladamente”</em> (McCullough, César, pàg. 64).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre motiu pel qual l’arbre ha estat considerat sagrat és la presència del vesc, un paràsit que resta viu fins i tot a l’hivern, quan cauen les fulles. Frazer considerava que el vesc era la branca daurada esmentada a L’Eneida, de Virgili, quan la Sibil·la Cumas explica a Enees la manera d’entrar a l’infern: “ en el fullatge espès d’un arbre s’amaga una branca amb les seves fulles i la flexible tija, consagrada a la Juno del fons de la terra. Tot està protegit per un bosc, l’envolta l’obaga d’una vall tenebrosa. A ningú li està permès baixar a les profundes regions de les ombres, si abans no aconsegueix arrancar de l’arbre la branca d’oscil·lants fulles d’or” (Virgili, l’Eneida, VI, 140).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix autor, en el seu llibre, la Rama dorada (cap. XVI, 202), diu: “Segons Virgili, Enees arrancà la branca daurada d’una alzina. Ara bé, el roure era l’arbre sagrat de Júpiter, el deu màxim dels llatins”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el déu Balder, prototip de la bellesa masculina, mor víctima d’una malifeta de Loki, que fa que Höor, germà cec del propi Balder, el mati sense fer-ho expressament, amb un arc i una fletxa fetes amb el vesc, l’únic ésser que no havia promès respectar Balder.</span></span></span></span></span></p>	41.6974400,2.6100900	467556	4616258		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-02dsc2890.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-03dsc2889.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-04p1510410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-05p1510409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-06p1510417.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Científic		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la muntanya substitueix a l’alzina en climes de transició. Dins l’estatge montà es troba per sobre l’alzina muntanyenca. La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Les glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91601	Parc del Montnegre i el Corredor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor-2	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LUNA, Gonçal (2005). Guia del parc del Montenegre i el Corredor; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Fogars de la Selva, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Pineda de Mar, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni. Està integrat pels massissos del Montnegre i el Corredor, dues unitats de relleu ben definides que se situen en paral·lel a la costa, constituint una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. A més, les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la partió entre els dos massissos, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, amb 657 m. d’altitud, al Turó Gros, de 773 m i al Turó d’en Vives, de 759 m. La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinalment, mentre que la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos massissos estan bàsicament formats per un cos granític travessat per roques subvolcàniques o filonianes, que són un tipus de roca magmàtica que s’ha refredat a l’interior de la roca terrestre. A la part alta del massís del Montnegre, hi destaca una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió que donen un caràcter més abrupte. Una part del terme de Fogars de la Selva presenta les característiques geològiques que fan d’aquest parc un indret d’especial interès. Es tracta concretament de la zona més oriental del municipi, que amb un caràcter més abrupte, comprèn el vessant de llevant de la Serra del Solà d’en Forn, amb el turó del Vicari de 223 m, el coll de Can Rodon, el Puig Castellar, de 254 m, el turó dels castanyers, de 377 m, el puig de l’Estrell, de 456 m, Collet de la Mina d’Or, Pi de les onze, Puig Pelat de 267 m, Montgròs, de 391 metres amb part de la Serra de l’Esquirol. Destaca la vall de Ramió regada per la riera que porta el mateix nom i que desemboca a la Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima mediterrani subhumit presenta variacions rellevants, que en el cas d’aquesta zona protegida, orientada majoritàriament cap el Vallès, és més freda i humida, amb un caràcter lleugerament continental. La xarxa de drenatge pertany al sistema de la conca de la Tordera, on les rieres, com la de Ramió tot i que acostumen a portar aigua, són de règim majoritàriament estacional. Els torrents que hi conflueixen, tot i que són molt humits, acostumen a portar aigua en superfície en temps de pluges. El curs principal d’aigua en el municipi de Fogars de la Selva és la Tordera, que recull les aigües de rieres importants situades al vessant hidrogràfic vallesà del Montnegre, com són les de Vallgorgina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. A la part més baixa de la Riera de Ramió, a banda i banda, hi ha varies zones situades topogràficament més baix que el riu Tordera, de manera, que en èpoques de cabal abundant i de rierades, el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i camps sembrats prop de la ribera s’inundin. Aquestes àrees inundades es drenen a través de canals artificials de desguàs per tal de minimitzar els efectes de les inundacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest context geològic i hidrològic allí on l’elevat estat de meteorització dels granitoides ha originat el sauló, els sòls són profunds i joves; s’hi desenvolupen per tant els boscos de pi i alzina i surera, aquestes dues espècies afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro i de la llenya. A les obagues i fons de les valls, barrancs, torrents, amb o sense circulació d’aigua, predominen petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes o avellanoses i rouredes. En les cotes baixes de la vall de Ramió per exemple, l’avellanosa pot presentar una certa alteració per espècies exòtiques, bardissa, plantacions. I en alguns indrets de la vall de Ramió es detecta la presència del roure de fulla gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molts d’aquests boscos estan abandonats però amaguen la presència d’antigues feixes de cultiu de vinya, olivera i avellaners. El sauló es concentra en els arenys, zones més muntanyenques, valls i planes. Per sobre s’hi localitza una capa de matèria orgànica, sovint fina. I en algunes de les àrees de geomorfologia més estables com en la zona de Can Mainou, Can Molera, es donen processos d’il·luviació d’argiles. En canvi, en les desembocadures de les rieres com la de Ramió, s’hi observen materials transportats, molt sorrencs, amb un baix contingut en matèria orgànica, que correspon a la major part de les superfícies de conreu, sovint aprofitat per a l’explotació silvícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest paisatge ha modelat la presència de l’home des de temps antics. N’és un bon exemple la vall de Ramió amb l’establiment de l’església de Sant Andreu de Ramió i de diversos masos importants situats a recer de les inundacions provocades per la riera, però alhora amb punts d’aigua importants per la supervivència, que durant segles han sabut explotar tots els recursos que la Natura els oferia: aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de llenya i també de carbó o carbonet, castanyer per a botes que ha desaparegut, suro, glans, pinyes, terres on plantar arbres per a l’obtenció de fusta i paper, terres de secà per a les lleguminoses i prats on obtenir l’aliment necessari per a criar uns quants caps de ramaderia. Això no obstant, s’hi ha observat un procés de recessió importantíssim que està fent desaparèixer l’activitat agrícola que sembla aguantar amb les plantacions de ribera com els pollancres i plàtans i les reforestacions de pi insignis i pinastre, que semblen mantenir-se i fins i tot en algun indret, en expansió. Els masos ja no actuen com a centre agrícola. La funció per a la qual foren construïts ha canviat; alguns es reconverteixen i es destinen a d’altres activitats i d’altres es recuperen com a primeres o segones residències, desvinculant-se de l’activitat agrària, o han estat reconvertits per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics i de lleure, cases de colònies i restaurants. Una activitat complementària a l’activitat agrícola és l’apicultura que des de fa uns anys es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica, de la qual s’han localitzat diversos ruscs ens els cursos de rieres i torrents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La combinació de tots aquests elements i ha afavorit la prosperitat de la fauna forestal i de zones humides. Destaca el senglar, perfectament adaptat. En aquest sector del municipi prospera sense massa entrebancs, però l’augment desmesurat fa que baixi cap els conreus, malmetent tot el que troba al davant. El seu depredador natural, el llop, ja fa molts anys que fou exterminat, i per tant, només es factible la seva caça en èpoques molt determinades; la presència de l’autopista i les creixents les urbanitzacions han reduït els passos naturals. El segueix el cabirol introduït novament fa més de vint anys. Altres espècies presents són la geneta, la rata cellarda, el gorjablanc, el gat mesquer, la fagina, el toixó i la mostela a més de ratpenats, ocells com, el picot verd, el gaig, mallerengues, rossinyol, amb rapinyaries com l’aligot i l’àliga marcenca. A més, aquest espai se situa, dins del parc, en una de les principals rutes migratòries d’ocells de la Mediterrània occidental. Els ambients humits de la riera de Ramió i els diferents torrents són un hàbitat especialment pròsper, amb una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Precisament en l’estudi efectuat entre el 2015 i 2020, es va localitzar una zona de vegetació amfíbia de pradells d’Isoetes (Isoeto-Nanojuncetea), situada en sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa com és a la zona del Montgrós, a la vall de Ramió, que es considerava extingida al Parc pocs anys enrere i considerada d’interès prioritari. Una altra comunitat escadussera al Parc cartografiada a la mateixa vall de Ramió es la de les landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa. S’acostuma a trobar en plantacions abandonades, marges de camins, boscos tallats i sobretot barrejada amb bardissa i vegetació herbàcia. Destaca també els falgars principalment localitzada a les vores de fondals i cursos d’aigua com per exemple el torrent de Can Masó. Les condicions prou humides permeten que arribi a formar colònies relativament grans. La recessió dels usos tradicionals com l’aprofitament per a jaç pel bestiar n’ha afavorit probablement la seva expansió. La bardissa d’esbarzer (Rubus ulmifolius) és una de les que recobreix més superfície; se la troba en forma de rodals, sobretot present en marges de camins i en els fons de la vall on s’ha eliminat l’estrat arbori. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt de la Rectoria i de Can Forn, en una antiga pedrera de la Vall de Ramió s’ha localitzat un hàbitat de <em>Populus sp.pl.</em> Són arbres relativament joves, procedents de rebrot o de colonització.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el curs mitjà del torrent de Can Masó, es localitza una bosquina dominada per l’aladern de fulla ampla <em>(Phyllirea media), </em>mentre que a les vores de la Riera de Ramió i afluents, s’han pogut detectar algunes pollades degut a la presència de planes fluvials <em>(Populus spp.).</em> Però també, degut a l’alteració de l’home en el bosc de ribera, hi ha sectors de la riera de Ramió, sobretot cap a la zona baixa de la riera, on el bosc autòcton ha estat substituït per formacions naturalitzades de <em>Robinia pseudoacacia</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les pedredres, tot i que estan abandonades, es troben parcialment naturalitzades però són presents al municipi a la riera de Ramió, amb l’aiguabarreig amb el torrent de l’Home Mort, encara que una de les més importants i singulars des del punt de vista geològic és la pedrera extractiva de basalt, que continua activa, situada al turó de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p>	08082-174	Plaça de l’Església, 13, 2on - 08471 Vallgorguina	<p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006). Des de 2017, Fogars de la Selva és un dels municipis interessats en ampliar i/o modificar l’àmbit de l’espai d’interès natural (EIN).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d’interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d’aquests 17, tres són prioritaris. </span></span></span></span></span></p>	41.6961300,2.5902400	465904	4616120		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-02p1510041.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-03p1510377.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-04p1510370.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-05p1500991.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-06p1510405.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Des de principis del segle XX el bosc no para de créixer en detriment de les terres de conreu i els masos que progressivament s’han anat abandonant o han minvat considerablement l’activitat agrícola. Només a la vall es manté una reduïda proporció d’espais oberts com els camps, erms, pastures i prats naturals, que a més, tenen un gran valor ecològic.L’espai protegit coincideix amb l’espai protegit per la Xarxa europea Natura 2000, l’objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. A Catalunya, la llei 12/2006 d’espais naturals determina que tots els espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s’inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració.El municipi de Fogars de la Selva disposa d’un punt d’informació del parc ubicat a septentrió del Parc del Montnegre i el Corredor, al Museu de la Pagesia. Ofereix informació del parc, itineraris senyalitzats i activitats diverses.		2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91603	Vall de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>A.V. (2003). Montnegre Corredor. Parc Natural. Mapa i guia excursionista. 1/25.000. Editorial Alpina-Geo Estel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Vall de Ramió està situada al nord-est del massís del Montnegre, en el vessant més occidental del terme municipal de Fogars de la Selva. És també la més solitària i la més tranquil·la de totes les valls que conformen el Parc del Montnegre i el Corredor, al costat de l’altre gran vall del parc situada a Furiosos (Tordera). El seu accés natural tant pel nord com pel sud es veu obstaculitzat per l’orografia del terreny. Per una banda, hi ha la Tordera, a la qual s’hi afegeix un obstacle d’origen antròpic, com és l’autopista AP7, i per l’altra pels contraforts muntanyencs que l’envolten: la Serra del Solà d’en Forn, el Serrat de les Llobateres, la Serra de Fesol, les obagues del turó de Can Grau i del Serrat de les Creus, el Puig Castellar i les obagues del turó dels Castanyers i del turó del Montgròs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La travessa, de sud a nord la riera de Ramió, un curs d’aigua important que, com la riera de Fuirosos, desemboquen a la Tordera pel seu vessant hidrològic dret. Neix a l’obaga del cor del Montnegre, en els contraforts dels turons dels Castanyers, de 377 m d’alçada, de Can Grau, de 289’9 m d’alçada, el Serrat de les Creus, de 391’6 m d’alçada i de les canals orientades al sud-oest que s’originen al Puig Castellar, de 254’5 m i el Serrat de Can Pasqual de 225 m d’alçada respectivament. La riera, en aquest sector alterna zones planeres com tota la que transcorre per la zona del Molinot on als anys vuitanta s’hi construí el que es coneix popularment com a pantà del Molinot, amb alguns trams més abruptes i estrets. La vegetació és exuberant, amb un bosc de ribera humit, que fa de recer a nombroses especies faunístiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La riera de Ramió, que en èpoques estivals, acostuma a quedar seca, rep l’aigua de varis torrents tributaris importants, amb els seus respectius afluents i canals. Fan d’aquesta vall un espai d’un veritable interès paisatgístic, biològic i cultural. Alguns d’aquests, procedents de la zona de les Cabanyes conserven el nom d’antigues cases actualment mig enfonsades, com són Can Romeguera i Can Grau de Dalt o Cal Vicari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu recorregut, just abans de Can Bruguera, fa l’aiguabarreig amb el torrent del Sot de l’Home Mort, procedent de l’altre costat del Puig Castellar. Aquest torrent es nodreix d’altres afluents més petits però no menys importants, situats a les capçaleres de la Serra Pelada, el turó de Castanyers, el Puig Pelat i en part del vessant de tramuntana del Puig Castellar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mica més endavant, procedent de la Serra del Solà d’en Forn, baixa escarpat el torrent del Solà que s’uneix a la riera de Ramió per sobre de Can Forn. I entre aquesta casa i Can Riereta, procedents de la Serra de Fesol s’hi aniran incorporant torrenteres que tot i ser molt humides, només porten aigua superficial en èpoques de pluges. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada de Sant Andreu de Ramió, pel marge dret de la riera, tornem a trobar un nou afluent important; el torrent del Mas Masó o Can Masó. Aquest baixa, des del Puig de l’Estrell i el Puig Masó i en part del Montgròs amb els seus diferents braços afluents, passant per la Telleda fins desaiguar a la riera de Ramió on conflueixen al darrera mateix de l’ermita de Sant Andreu, Can Riereta i Ca l’Agutzil. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu recorregut més planer, està situat a l’alçada del Pla de Can Molera, la Plana i la Perxada de Ca l’Hivern. És en aquest indret que rep pel vessant esquerra, les aigües procedents del torrent del Vicari. S’origina en el Sot de l’Avellaner i travessa l’aulet de la Serra, regant al seu pas, el pla de Ca l’Oller. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer tram ve dibuixat per un important meandre que transcorre entre el turó de Can l’Oller i el turó de Ca l’Hivern, regant les terres de Mas Roure on un pas artificial realitzat als anys seixanta amb motiu de la construcció de l’autopista AP7 l’engoleix fins a desaiguar uns metres més al nord a la Tordera on el terme de Fogars termena amb Sant Feliu de Buixalleu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima de la vall és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic i en la tipologia de cultiu que s’hi ha desenvolupat des de temps antics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capçalera de la vall forma part integrant del massís del Montnegre, format per una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió que donen un caràcter més abrupte. Per aquest motiu les capçaleres fan d’aquest indret un espai d’alt interès. Es tracta concretament de la zona més oriental del municipi, que amb un caràcter més abrupte, comprèn els turons més amunt esmentats, amb una vall excepcional que poc ha canviat en segles. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima mediterrani subhumit presenta variacions rellevants, que en el cas d’aquesta zona protegida, orientada majoritàriament cap el Vallès, és més freda i humida, amb un caràcter lleugerament continental. La xarxa de drenatge pertany al sistema de la conca de la Tordera, on les rieres, com la de Ramió tot i que acostumen a portar aigua, són de règim majoritàriament estacional. Els torrents que hi conflueixen, tot i que són molt humits, acostumen a portar aigua en superfície en temps de pluges. El curs principal d’aigua en el municipi de Fogars de la Selva és la Tordera, que recull les aigües de rieres importants situades al vessant hidrogràfic vallesà del Montnegre, com són les de Vallgorguina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. A la part més baixa de la Riera de Ramió, a banda i banda, hi ha varies zones situades topogràficament més baix que el riu Tordera, de manera, que en èpoques de cabal abundant i de rierades, el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i camps sembrats prop de la ribera s’inundin. Aquestes àrees inundades es drenen a través de canals artificials de desguàs per tal de minimitzar els efectes de les inundacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest context geològic i hidrològic allí on l’elevat estat de meteorització dels granitoides ha originat el sauló, els sòls són profunds i joves; s’hi desenvolupen per tant els boscos de pi i alzina i surera, aquestes dues espècies afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro i de la llenya. A les obagues i fons de les valls, barrancs, torrents, amb o sense circulació d’aigua, predominen petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes o avellanoses i rouredes. En les cotes baixes de la vall de Ramió per exemple, l’avellanosa pot presentar una certa alteració per espècies exòtiques, bardissa, plantacions. I en alguns indrets de la vall de Ramió es detecta la presència del roure de fulla gran i també s’ha detectat el roure martinenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molts d’aquests boscos estan abandonats però amaguen la presència d’antigues feixes de cultiu de vinya, olivera i avellaners. El sauló es concentra en els arenys, zones més muntanyenques, valls i planes. Per sobre s’hi localitza una capa de matèria orgànica, sovint fina. I en algunes de les àrees de geomorfologia més estables com en la zona de Can Mainou, Can Molera, es donen processos d’il·luviació d’argiles. En canvi, en les desembocadures de les rieres com la de Ramió, s’hi observen materials transportats, molt sorrencs, amb un baix contingut en matèria orgànica, que correspon a la major part de les superfícies de conreu, sovint aprofitat per a l’explotació silvícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest paisatge ha modelat la presència de l’home des de temps antics. N’és un bon exemple la vall de Ramió amb l’establiment de l’església de Sant Andreu de Ramió i de diversos masos importants situats a recer de les inundacions provocades per la riera, però alhora amb punts d’aigua importants per la supervivència, que durant segles han sabut explotar tots els recursos que la Natura els oferia: aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de llenya i també de carbó o carbonet, castanyer per a botes que ha desaparegut, suro, glans, pinyes, terres on plantar arbres per a l’obtenció de fusta i paper, terres de secà per a les lleguminoses i prats on obtenir l’aliment necessari per a criar uns quants caps de ramaderia. Això no obstant, s’hi ha observat un procés de recessió importantíssim que està fent desaparèixer l’activitat agrícola que sembla aguantar amb les plantacions de ribera com els pollancres i plàtans i les reforestacions de pi insignis i pinastre, que semblen mantenir-se i fins i tot en algun indret, en expansió. Els masos ja no actuen com a centre agrícola. La funció per a la qual foren construïts ha canviat; algunes es reconverteixen i es destinen a d’altres activitats i d’altres es recuperen com a primeres o segones residències, desvinculant-se de l’activitat agrària, o han estat reconvertits per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics i de lleure, cases de colònies i restaurants. Una activitat complementària a l’activitat agrícola és l’apicultura que des de fa uns anys es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica, de la qual s’han localitzat diversos ruscs ens els cursos de rieres i torrents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La combinació de tots aquests elements ha afavorit la prosperitat de la fauna forestal i de zones humides. Destaca el senglar, perfectament adaptat. En aquest sector del municipi prospera sense massa entrebancs, però l’augment desmesurat fa que baixi cap els conreus, malmetent tot el que troba al davant. El seu depredador natural, el llop, ja fa molts anys que fou exterminat, i per tant, només es factible la seva caça en èpoques molt determinades; la presència de l’autopista i les creixents les urbanitzacions han reduït els passos naturals. El segueix el cabirol introduït novament fa més de vint anys. Altres espècies presents són la geneta, la rata cellarda, el gorjablanc, el gat mesquer, la fagina, el toixó i la mostela a més de ratpenats, ocells com, el picot verd, el gaig, mallerengues, rossinyol, amb rapinyaries com l’aligot i l’àliga marcenca. A més, aquest espai se situa, dins del parc, en una de les principals rutes migratòries d’ocells de la Mediterrània occidental. Els ambients humits de la riera de Ramió i els diferents torrents són un hàbitat especialment pròsper, amb una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Precisament en l’estudi efectuat entre el 2015 i 2020, es va localitzar una zona de vegetació amfíbia de pradells d’Isoetes (Isoeto-Nanojuncetea), situada en sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa com és a la zona del Montgrós, a la vall de Ramió, que es considerava extingida al Parc pocs anys enrere i considerada d’interès prioritari. Una altra comunitat escadussera al Parc cartografiada a la mateixa vall de Ramió es la de les landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa. S’acostuma a trobar en plantacions abandonades, marges de camins, boscos tallats i sobretot barrejada amb bardissa i vegetació herbàcia. Destaca també els falgars principalment localitzada a les vores de fondals i cursos d’aigua com per exemple el torrent de Can Masó. Les condicions prou humides permeten que arribi a formar colònies relativament grans. La recessió dels usos tradicionals com l’aprofitament per a jaç pel bestiar n’ha afavorit probablement la seva expansió. La bardissa d’esbarzer (Rubus ulmifolius) és una de les que recobreix més superfície; se la troba en forma de rodals, sobretot present en marges de camins i en els fons de la vall on s’ha eliminat l’estrat arbori. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt de la Rectoria i de Can Forn, en una antiga pedrera de la Vall de Ramió s’ha localitzat un hàbitat de <em>Populus sp.pl.</em> Són arbres relativament joves, procedents de rebrot o de colonització.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el curs mitjà del torrent de Can Masó, es localitza una bosquina dominada per l’aladern de fulla ampla <em>(Phyllirea media), </em>mentre que a les vores de la Riera de Ramió i afluents, s’han pogut detectar algunes pollades degut a la presència de planes fluvials <em>(Populus spp.).</em> Però també, degut a l’alteració de l’home en el bosc de ribera, hi ha sectors de la riera de Ramió, sobretot cap a la zona baixa de la riera, on el bosc autòcton ha estat substituït per formacions naturalitzades de <em>Robinia pseudoacacia</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les pedredes, tot i que estan abandonades, es troben parcialment naturalitzades però són presents al municipi a la riera de Ramió, amb l’aiguabarreig amb el torrent de l’Home Mort, encara que una de les més importants i singulars des del punt de vista geològic és la pedrera extractiva de basalt, que continua activa, situada al turó de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p>	08082-176	Vall de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La vall de Ramió <strong> </strong>està envoltada per masos, alguns d’ells molt antics. La unitat de producció tradicional estava integrada per la casa pairal amb els diferents annexos, els camps, les pastures i el bosc que normalment les envoltava i les envolta encara. Una part molt important de l’economia estava basada en les feines bosqueroles, com el carbó els rodells, la fusta, la llenya i el suro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des fa uns anys, especialment a partir de mitjan del segle XX, el bosc ha colonitzat moltes de les terres que encara fa uns anys es conreaven. Moltes de les cases han passat a ser segones residències o s’han llogat i l’activitat agrícola ha quedat reduïda a un tros d’hort per la majoria d’elles. Només a la vall es manté una reduïda proporció d’espais oberts com els camps, erms, pastures i prats naturals, que a més, tenen un gran valor ecològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dels grans masos, s’hi troben, sobretot dins del bosc, abandonades, cases senzilles de muntanya, on durant segles els seus habitants, visqueren en harmonia amb la natura, molt modestament. Eren famílies de bosqueters, masovers que treballaven al bosc tallant arbres, preparant les feixos per fer anar els forns d’obra. També feien carbó i carbonet i extreien el suro; collien cireres, castanyes, bolets, cireres de pastor, caçaven i tenien una mica de bestiar per a l’ús familiar, el més sovint un porc i quatre gallines. L’excedent el baixaven cap a Hostalric, a vendre o intercanviar. Els masos també tenien ramats, que implicava tenir pastor i mosso. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aigua, un bé preuat, està relacionat amb l’establiment de totes aquestes cases, ja siguin grans masos o establiments modests. Sempre al costat de torrents i rieres, on poder tenir una font, construir un pou, un biot o una bassa. L’aigua no només era de boca o per cuinar sinó també per al bestiar i per rentar la roba si no es podia anar a algun bassal de roca ferma en el llit del torrent. Actualment les cases establertes a la vall continuen depenent de l’aigua dels pous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al voltant de la riera de Ramió hi ha constància, al menys, de dos molins fariners; el primer d’ells situats a la part alta de la vall, a la zona del Molinot, més amunt de l’embassament. El segon, desaparegué durant les obres de construcció de l’autopista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1962 els temporals de pluja amb 1.300 lm2 foren devastadors per a gran part de la comarca, però especialment a la zona de la Tordera i la vall de Ramió. La riera es desbordà emportant-se tot el que va trobar per davant i inundant la vall i els camins d’accés a les cases. Aquestes avingudes d’aigua són cícliques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor treballa des de fa anys en una base de dades relacionades amb la fauna i la flora, no només de la Vall de Ramió sinó també de la totalitat del parc. En ella s’hi referencien les localitats de flora d’interès de conservació especial, que s’actualitza periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d’aquests 17, tres són prioritaris i comprenen també la vall de Ramió. </span></span></span></span></span></p>	41.7110300,2.6081300	467400	4617767		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-02p1510269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-03p1510691.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-04p1510043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-05p1510266.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-06p1510060.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic/Lúdic/Cultural		Xarxa natura 2000	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La vall és un espai protegit inclòs en el Parc del Montnegre i el corredor, que coincideix amb l’espai protegit per la Xarxa europea Natura 2000, l’objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. A Catalunya, la llei 12/2006 d’espais naturals determina que tots els espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s’inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91605	Cal Borni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borni	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	L’estat general de l’edifici és d’abandonament. Les teulades, tant de l’edifici principal com dels annexos, estan parcialment enfonsades.	<p><span><span><span><span><span>Cal Borni és una casa situada per sobre del Pla de Can Planes, un cop travessada la riera de Terra Negra, en direcció de la urbanització Regent Parc, pel carrer del Montnegre, a mà dreta en el revolt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a un sol vessant i la façana principal orientada al sud. És de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La disposició del paredat sembla indicar que la cantonera del costat esquerra de la façana principal estava preparada per eixamplar la casa, cosa que no es va arribar a fer mai. La teulada es va refer en algun moment, aixecant-la lleugerament. Les obertures són senzilles. A la planta baixa, la porta d’entrada principal amb emmarcament de maó massís conserva una porta de fusta realitzada amb taulons i clavetejada. A mà esquerra una finestra de porticons, senzilla sense pedres cantoneres; a mà dreta una de més petita refeta als anys seixanta o setanta amb morter ràpid. A la planta pis, seguint aproximadament la simetria de la porta hi ha una finestra amb els muntants de maó, ampit motllurat de maó i cairons i la llinda de fusta. A l’esquerra destaca una obertura minúscula que sembla esbiaixada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de tramuntana s’hi conserva tota l’estructura externa del forn de pa i per la façana de llevant, hi ha varis annexos que corresponen a la pallissa, corts del bestiar, pallissa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pou antic està situat just a l’esquerra del marge de la façana principal. El paredat és de pedra irregular, collat amb morter de calç, molt apedaçat amb trossos de maó i rajols de mides diverses. El cobert és de teula àrab posades a mà damunt de dues travesses de fusta. De la portella de fusta només se’n conserven les fues frontisses collades al muntant esquerra. A l’interior hi creix una figuera.</span></span></span></span></span></p>	08082-178	Polígon 11 Parcel·la 48	<p><span><span><span><span><span>Aquesta caseta de construcció molt modesta està referenciada en el cadastre de 1862. El seu propietari era Joan Negre. Tenia mitja quartera de secà i mitja de vinya, una quartera de bosc i una d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, Pere Roig i Serrat, casat en segones núpcies amb Rosa Camps Fullà (†1892), és el nou propietari. Del matrimoni neix la Gràcia. L’any següent de la mort de l’esposa amb trenta-quatre anys, Pere Roig es casa en terceres núpcies amb Petronella Vidal (†1907). Amb aquesta esposa no tindran descendència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Gràcia es casa amb Feli Gelmar que continuaran vivint a la casa amb el pare d’ella i amb els dos fills, Josep i Narcís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1913 marxen de la casa i l’any següent la trobem habitada per Josep Dalmau i Socors Collell, potser masovers. Dos anys després, l’any 1915 i fins almenys 1923 hi viuran un nou matrimoni, Jaume Estiu i Filomena Vilà amb el seu fill Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 novament hi apareix una altra família composta per Salvador Quintana i Mercè Pons amb els seus fills, Rosa i Llorenç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1933 l’habiten Medir Roure Massaguer (†1958) i la seva esposa Joaquima Puigjermanal Pi amb els seus tres fills, Enric, Francesc i Salvador. Després de la mort del pare, l’any 1960 deixen la casa per instal·lar-se a Massanes. Anys després un dels fills, Francesc, tornarà a la casa. </span></span></span></span></span></p>	41.7366300,2.6616800	471866	4620591		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-02p1510549.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-03p1510546.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-04p1510545.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-05p1510541.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-06p1510542.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Abans d’arribar al pou antic, a terra, sembla que hi ha alguna mena de cisterna o pou que deixa entreveure una obertura enfonsada. Si fos el cas seria bo protegir tots aquests forats per evitar que alguna bèstia o persona pugui caure al seu interior.		45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91620	Roure de penjar el blat de moro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-penjar-el-blat-de-moro	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Es coneix a través de la memòria de la gent més gran, i gràcies a la recopilació dels autors del llibre 'Fogars de la Selva, temps ha' (Furarolas/Vila: 2007). Actualment està en desús.	<p><span><span><span><span><span>El roure de penjar el blat de moro està situat al costat de Can Grau de Baix, una casa situada en el veïnat de la vall de Ramió i construïda a recer del turó de la Bandera. Des de fa molts anys que està abandonada. L’accés es fa des de la façana de migdia de de la Rectoria de Ramió. Darrera la piscina, hi ha un camí que ressegueix la llera esquerra del torrent del Mas Masó, afluent de la Riera de Ramió. El que sembla un camí ben aviat es converteix en un estret corriol que transcorre entremig de la vegetació. No massa lluny, des de l’inici del camí, tot just una vuitantena de metres el corriol es perd i ens trobem al bell mig d’una feixa ben planera que topa amb un amuntegament de pedra. Només cal enfilar-se pel marge a mà dreta i passant pel davant de la façana de la casa, en direcció est, destaca entre la resta de vegetació, malgrat pugui ésser els mesos d’hivern. El roure, ara fa més de vuitanta anys era més petit que no pas ara. Les branques més properes al terra, però suficientment altes per evitar que el bestiar salvatge s’hi enfilés permetien als propietaris de la casa penjar les panotxes lligades entre elles com els forcs d’alls i assecar-les sense que es malmetessin per la humitat. Un cop ben seques s’entraven a casa per desgranar i conservar-les en sacs per al bestiar domèstic, ja que si les condicions ambientals i de conservació no són les correctes es pot arnar fàcilment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interès de senyalar l’arbre des d’un punt de vista costumista rau en les diferents estratègies que els pagesos han hagut d’idear per tal de sobreviure en circumstàncies poc favorables. Probablement, sense poder disposar d’un assecador fet amb posts de fusta i filat o un espai assolellat i alhora airejat les branques de l’arbre oferien un recurs natural a l’abast i de fàcil manteniment. Un cop recol·lectades les panotxes entre els mesos de setembre i octubre, es lligaven entre elles i es penjaven a les branques horitzontals del roure que avui tot i que seques, encara es poden veure alçant la mirada. Potser al damunt hi posaven algun tipus de xarxa per protegir-les dels ocells.</span></span></span><br /> </p>	08082-192	Polígon 12 Parcel·la 70	<p><span><span><span><span><span>La única informació disponible sobre aquesta casa és la proporcionada en els censos parroquials de principis de segle XX. Entre 1905 i 1914 hi visqueren el matrimoni format per Pau Vilà i Bota i Maria Mustarós. Vivien amb ells la seva filla Antònia casada amb Joan Pimàs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1918 fins a 1934 hi hauria viscut uns masovers, Josep Gamisans i Massaguer amb la seva esposa Àngela Bagot i Casellas que tenien cinc fills: Maria, Salvador, Josep, Joaquim i Lluís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1945 i 1946 només hi viu la vídua i tres dels seus fills: Salvador, Josep i Lluís. Aquest darrer any potser comparteixen l’habitatge o part d’aquest amb una altra família formada per Josep Riera i Canaletas i Carme Bayés i Surós.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ells els descendents de la primera família en conserven la propietat però la casa quedà a l’abandó i amb el pas del temps s'ha anat enfonsant.</span></span></span></span></span></p>	41.7104600,2.6115400	467683	4617703		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91620-02dsc3004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91620-03p1510689.jpg	Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Cultural		Inexistent	2024-01-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El blat de moro és una de les llavors més apreciades de la fauna salvatge, sobretot del porc senglar, del toixó i les garses.		63	4.5	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91622	Zona de nidificació de l’oreneta de l’espècie Hirundo rustica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>		Cal fomentar les mesures de conservació del nius sense perjudici dels interessos particulars. La seva presència és un bioindicador de l'estat de salut del municipi.	<p><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. En el cas de Fogars de la Selva, s'han detectat diversos nius, </span></span></span></span></span><span><span><span><span>a Can Oller, <span>Can Mainou, Ca l’Hivern, Can Molera, Can Forn o la Rectoria, veritables paradisos per aquest ocell. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p>	08082-194	Veïnat de la Vall de Ramió	<p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa.<br /> Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.7123100,2.6099200	467549	4617909		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91622-02p1500937.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Cultural		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei, i això ho pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91624	Fons referent a Fogars de La Selva de l'Arxiu Comarcal de la Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva, en el Fons de l’Arxiu de Complement aplega documentació de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, bàsicament relacionada amb el funcionament de l’administració, entre els anys 1879 i 2014 (referència ACSE161-53). Consisteix en:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament a partir de l’any 1879 pel més antic (referències ACSE161-53-T2-1 Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament entre 1879-1881, correlativament fins la unitat documental ACSE161-53-T2-50.</span></span></span></span></span></p>	08082-195	Carrer de Sant Dalmau, 60 – 17430 Santa Coloma de Farners	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) fou creat el 16 de juny de l’any 1982, i inaugurat oficialment el 29 d’abril de 1983. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicialment la seu estava situada a la planta baixa de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, a Santa Coloma de Farners. Entre els mesos d’hivern de l’any 2005 i inicis de l’any 2015, es trasllada provisionalment al carrer de Francesc Camprodon. Finalment, el dia 21 de març de l’any 2015 s’inaugurava l’edifici actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació que s’hi hostatja comprèn més de 2.100 metres lineals de documentació datada entre els segles XIII i XXI. Comprèn documents de diversos fons municipals, com l’administratiu de Fogars de la Selva, dels segles XIX a XXI (1879-2014), fons privats i de diversa naturalesa, el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals; una col·lecció amb més de 8.300 impresos d’entre 1829 i 2015 i diversos fons fotogràfics del segle XIX i XX. A més, disposa d’una biblioteca especialitzada en l’àmbit comarcal amb més de 5.000 llibres registrats i una hemeroteca auxiliar.</span></span></span></span></span></p>	41.7352000,2.6713800	472672	4620429		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El fons està digitalitzat i és consultable en línia.		56	3.2		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91694	La Creu d'en Tomaset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-den-tomaset	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Segons la tradició oral, durant la darrera carlinada, un escamot de soldats buscaven en Tomaset. En adreçar-se a casa seva, coneguda amb el motiu de Can Tomaset, ell coneixedor del terreny, arrencà a córrer cap el bosc, fins que li va semblar que ja no corria cap perill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els soldats però, malgrat era perseguit a cavall i haver-ne perdut el rastre, s’endinsaren cap el bosc. Els cavalls s’aturaren llavors en el lloc on estava amagat, delatant així la seva presència. Fou capturat i mort. En l’indret on fou assassinat pels soldats, s’hi col·locà una creu en recordança.</span></span></span><br /> </p>	08082-200	Fogars de la Selva	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en la partida de defunció de Tomaset Giralt, l’any 1872 morí de mort violenta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tomaset era fill de Tomaset Giralt originari de Verges i d’Antònia Cantal, natural d’Hostalric. Vivia a la casa on encara actualment porta el seu nom amb la seva esposa Rosa Domènec, amb qui tingué dos fills, Jaume i Maria. En morir la seva esposa Rosa, es tornà a casar en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p>	41.7312900,2.6786300	473273	4619992		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91695	La tornada del mercat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tornada-del-mercat	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La història conta com a principis de segle XX, un oncle d’en Miquel del Molinot va portar el dimecres d’una setmana un vedell a vendre al mercat de Sant Celoni, a la plaça del bestiar. Va anar des de Can Ginestà de Montnegre, d’on era masover, fins al mercat estirant la corda lligada al cap i al morro de la bèstia, per corriols bosquetans i accedint finalment per un camí ral de muntanya. Va tardar més de dues hores a arribar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a la plaça va parlar amb els negociants coneguts de sempre que s’avingué a pagar-li el que demanava. Després del tracte, el negociant li va lliurar els diners i ell es va quedar amb el vedell. Algun badoc que observava discretament l’operació va creure que la quantitat pagava la pena i va decidir assaltar l’oncle pel camí de tornada cap a Can Ginestà i robar-li el fruit de la seva venda. O, tal vegada era un lladre professional que ja estava d’acord amb el comprador. Mai no es pogué saber.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle tornava cap a casa seva pel mateix camí per on havia vingut, com tantes altres vegades havia fet, i sempre sense cap contratemps. Però com que havia sentit explicar tantes coses sobre la incertesa d’anar un home sol amb diners al damunt, portava un ganivet gros plegat a la butxaca, més que res per augmentar la seva pròpia confiança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja havia enfilat el camí del bosc, va sentir un soroll com de trepig que aixafava la fullaraca, el qual l’alarmà molt; i previngut, va mirar per tot arreu però no va veure ningú. Va pensar que la responsabilitat de portat aquells diners que havien costat tant de guanyar li alterava la imaginació i li suscitava un temor sense fonament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De nou, camí endavant, li va semblar tornar a sentir aquella trepitjada enmig del bosc, sense saber ja si mirar endavant o enrere. Hauria dit que el trepig existia. Ja no estava segur de res. Va agafar el ganivet de la butxaca, l’obrí i va ficar la llarga fulla en un plec de la faixa, deixant sortir el mànec. Va continuar caminant sense cap novetat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant hi havia un pont que travessava un torrent. Quan va començar a passar pel pont, de sobte li va sortir al davant un home abrigat amb una capa negra, la gorra abaixada i amb una grossa daga a la mà. Amb veu engallada li digué: “Els diners o la vida”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle només va tenir temps de pensar que perdria l’esforç de mots dies de treball. Va veure que no podia tornar enrere perquè l’altre l’atraparia. Tampoc no podia escapar-se pels costats perquè el barranc era molt fondo. Al davant hi tenia l’atracador. Li va contestar: “Els diners me’ls vull i la vida me la jugo”, mentre estirava el ganivet de la faixa i s’abalançava sobre l’assaltador pensant que efectivament s’hi jugava la vida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El delinqüent sorprès per la fúria inesperada del pagès, va dubtar un instant, moment que va ésser suficient perquè l’altre li guanyés la posició. Sorprès i espantat, va recular sense mirament, relliscant pel terraplè. Va fugir torrent avall corrent tant com podia. L’oncle del Molinot va tenir un esglai tan gran que les cames li tremolaven, però va continuar caminant cap a casa seva vigilant de no tenir cap altre ensurt.</span></span></span></span></span></p>	08082-201	Fogars de la Selva		41.6950600,2.6046000	467098	4615996		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural			2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Miquel Ventura i Clopés la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment.		61	4.3		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91696	Bruc vermell (Erica cinerea)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruc-vermell-erica-cinerea	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 611. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Espècie sensible a la gestió forestal i als manteniments de les pistes forestals. Necessita zones més aviat obertes.	<p><span><span><span><span><span>El bruc vermell <em>(Erica cinerea), </em>és una mata ramificada, de branquillons joves pubescents amb fulles estretament linears de 4 a 8 mm arranjades en grups de tres. Les flors són acampanades i de color porpra, rarament blanques, que mesuren entre 4 i 7 mm de llargada amb inflorescències paniculiformes o dit d’altre manera, en forma de grapes. La seva alçada no depassa els 60 centímetres. El seu hàbitat es limita a les brolles silicícoles de les contrades mediterrànies humides. És una espècie considerada molt rara (rrr) bàsicament de distribució atlàntica. </span></span></span></span></span></p>	08082-202	Parc Natural del Montnegre i el Corredor			472675	462042		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91696-tafel004small.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir del mes de juny on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91697	Esquamària (Lathraea squamaria)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquamaria-lathraea-squamaria	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 773. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Espècie paràsita estretament lligada a l’avellaner	<p><span><span><span>L’Esquamària és una planta erecta, blanquinosa, groguenca o rosada, glabrescent a la part inferior, pubescent glandulosa a la summitat, amb fulles esquamiformes i forma un raïm unilateral dens. La corol·la de la flor és bilabiada, rosada o blanquinosa. Floreix de març a maig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Paràsit a les arrels de l’avellaner <em>(Corylus avellana)</em> en boscos caducifolis humits. Espècie considerada molt rara (rrr). Distribució euro-siberiana.</span></span></span><br /> </p>	08082-203	Parc Natural del Montnegre i el Corredor		41.7351300,2.6713100	472666	4620421		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91697-illustrationlathraeasquamaria-del-llibre-otto-wilhelm-thome.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals al mes de març quan és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància i protecció les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91698	Isoet (Isoetes durieui)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/isoet-isoetes-durieui	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 61. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Afectada per la sequera i la presència del senglar.	<p><span><span><span><span><span>L’isoet és una petita planta formada per una roseta de fulles linears aplicades al sòl de fins a 15 cm d’alçada. Les fulles son rígides i una mica corbades, en forma d’hèlix. Les fulles estan situades sobre d’una tija molt curta que roman sota de terra. A la base de les fulles s’hi troben els esporangis. Es reprodueix de febrer a maig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Viu en prats terofítics silícoles entollats. Espècie considerada força rara (rr). Distribuïda per la zona mediterrània. </span></span></span></span></span></p>	08082-204	Parc Natural del Montnegre i el Corredor		41.7350700,2.6714700	472679	4620414		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-isoet-2-autor-xpn.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-tafel020small.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir març i abril on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència anual. Els anys més secs no es desenvolupa. Per la seva importància i protecció, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91699	Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Bruguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-bruguera	<p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Bruguera és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels exemplars adults és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p>	08082-205	Parc Natural del Montnegre i el Corredor	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.7008700,2.6040000	467051	4616641		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-freixa-can-bruguera-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-p1500116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-04p1500115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-tafel073small.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor. A uns cinquanta metres de distància del referenciat en la present fitxa hi ha un freixe més petit que mesura actualment 1’65 m de circumferència per 28 m d’alçada.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91700	Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Masó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-maso	<p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Masó és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p>	08082-206	Parc Natural del Montnegre i el Corredor	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.6961200,2.6175100	468173	4616108		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-04p1500115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-p1500116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-tafel073small-1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91702	Can Corpet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corpet	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Reformada	<p><span><span><span><span><span>Can Corpet és una casa situada a l’extrem oriental del municipi, a tocar del Pla de Can Miró Vell i la Tordera. L’edifici, tot i conserva la seva estructura original ha sofert nombroses reformes, tan pel que fa a l’interior com a l’exterior. Està situada als quatre vents, amb ampliacions dutes a terme en llarg del temps. La façana principal està orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És de planta baixa i pis, amb golfes o sotacobert emprat més com a cambra de regulació tèrmica que com a lloc d’habitació. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Les façanes estan arrebossades amb morter i pintades. Totes les obertures perfectament simètriques han estat refetes modernament i emmarcades amb maó decoratiu. </span></span></span></span></span></p>	08082-208	Camí de Fogars a Tordera, s/n. Polígon 10 Parcel·la 55	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en el cadastre municipal de 1862, el propietari de la casa és Vicenç Oller (†1869), que declara estar en possessió de dues peces de terra, una al voltant de la casa, que consta de dues quarteres de vinya i gairebé tres quarteres d’erm. També té una peça situada al Pla de Fogars amb dues quarteres i mitja de secà i prop d’una quartera d’erm. Per a les tasques agrícoles disposa d’un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Vicenç mor, als noranta anys, la propietat passa a la seva filla, Dolors Oller i Ruscalleda, que així també queda reflectit en el padró de 1889. Des de l’any 1888 la finca també disposarà de masovers, inscrits en el padró des de 1888. Es tracta del matrimoni format per Isidre Duch i Riquer i Julita Coromines i Mir, i les seves filles, Maria i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que canvien de masovers, ja que s’hi troben inscrits el matrimoni, Josep Rovira i Gràcia, amb els dos fills, la Isabel i en Quirze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1904, sembla que la propietat canvia de mans i ho adquireix Joaquim Mercader i la seva esposa, Joaquima Lloreda (†1912), que hi viuran amb els seus fills, Pau, Francesca, Josep i Joan. Quan els germans marxen de casa, s’hi quedarà l’hereu, en Pau Mercader, que es marida amb Trinitat Jalmar (o Gelmar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1920, el pare, Joaquim Mercader (†1933) continua vivint amb els joves, en Pau i la Trinitat i els seus néts (Joaquim, Andreu, Maria, Francesca i l’Emili). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960, el matrimoni, Pau Mercader i la Trinitat Jalmar (o Gelmar) continuen vivint a la casa, com a avis i amb l’hereu, en Joaquim Mercader Jalmar (o Gelmar), la seva esposa, Carme Cuní i Masferrer i les seves dues filles, la Josepa (1948) i la Maria (1950).</span></span></span></span></span></p>	41.7264200,2.6886400	474104	4619449		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Descripció de l’edifici feta a partir de fotografies cedides.		45	1.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90744	Can Gelmà del Navà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelma-del-nava	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX	Deteriorament important en façanes i en la coberta per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps.	<p><span><span><span><span><span>Mas als quatre vents situat al Pla de Can Gelmà entre La Tordera i la línia del ferrocarril de Barcelona a Maçanet-Massanes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de maó arrebossat, amb les obertures de la planta baixa tapiades. Es conserven les restes parcials de la comuna, que estava situada a l’exterior de la casa.</span></span></span></span></span></p>	08082-2	Polígon 3, parcel·la 6 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span><span>Mas fundat a partir dels anys 30 del segle XX. Al cens parroquial de l’any 1936 consta que hi viuen en Martí Rovira i la Pilar Pagès (els avis); en Melitó Rovira i la Carme Mas (els joves); i l’Agustí, en Moisès, en Martí, en Joan, en Joaquim i la Rosa (els fills).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1942 hi figuren en Francesc Grèbol i Folladosa i la Maria Jubany i Gelmar amb els seus fills Remei, Consòl i Lluís.</span></span></span></span></span></p>	41.7338100,2.6936200	474521	4620267		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90744-02p1490652.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90744-03p1490686.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90744-04p1490656.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També es coneix com Can Jalmar o Gelmar del Navà. S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90749	Casella dels peons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casella-dels-peons	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Casa als quatre vents situada al costat oriental de la carretera GI-512 de Fogars de la selva a Tordera, sobre una petita feixa elevada. Es tracta d’una petita edificació de planta rectangular que consta d’una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent, en direcció a la carretera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per tres obertures: la porta d’accés en l’eix del mig i dues finestres en els eixos laterals. La porta és metàl·lica o amb reforç metàl·lic i les finestres estan protegides per reixes de ferro. Totes les obertures tenen arcs rebaixats de maó vermell vist que contrasta amb l’arrebossat pintat de blanc del parament de les quatre façanes. Un petit sòcol ressegueix el perímetre. Aquesta uniformitat de l’arrebossat també es trenca a la cornisa que recorre tot el perímetre de l’edifici i els escaires de les cantonades, també de maó vermell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossat a la façana principal hi ha un petit banc d’obra adossat a modus de pedrís. A la coberta, destaca un fumeral de coberta piramidal. A la part posterior hi trobem un petit cobert.</span></span></span></span></span></p>	08082-6	Polígon 2 Parcel·la 3, a l’est del terme municipal	<p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de l’any 1910 apareix per primera vegada habitada per Pau Oller i Rosa Romà, amb els seus fills Joaquim, Josepa, Joan, Miquel i Dolors. Sabem que l’any 1916 se’n van a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent figura en el cens en Valentí Pau i l’Alfonsa Vilafant, amb els seus fills, Jaume i Maria. L’any 1920 mor en Valentí, que era peó caminer, amb quaranta-un anys d’edat i la família marxa a Martorell de la Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1921 figuren empadronats l’Àngel Campuzano i Amàlia Aleman, naturals d’Archena; amb els seus fills Fermí, Joaquim, Àngel, Andreu, Josepa, Pere i Alfons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys quaranta hi trobem empadronats Joaquim Campuzano Aleman, casat amb Felicia Roca i Sureda, l’any 1941. L’any 1944 neix el seu fill Joaquim, que es casa l’any 1968 amb Dominga Garrido Fernández, a Casa de los Pinos (Cuenca). També hi consten els germans del pare: Andreu, Josep, Pere i Alfons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer cens que trobem aquesta casa és el de l’any 1962 on figuren el Joaquim Campuzano i la seva dona Felicia i el fill Joaquim. </span></span></span></span></span></p>	41.7402400,2.6970900	474812	4620980		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90749-02dsc0754.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90749-03dsc0753.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90749-04p1490624.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La Casella dels Peons fou aixecada a principis del segle XX, en el context de construcció de la carretera. La seva funció era tant servir d'allotjament per als peons que hi treballaven com fer de magatzem per a les eines.Sabem pel cens de 1917 que Valentí Pau era peó caminer i vivia en aquesta casa però no sabem si els seus fills també ho eren. Però pot ser el moment que aquesta casa se la conegui per aquest motiu.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90750	Coberts del Pla de Can Gelmà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/coberts-del-pla-de-can-gelma		XX	Abandonats, sense ús i coberts completament per la vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Dos coberts en mig del Pla de Can Gelmà de planta quadrangular amb coberta de teules àrabs a dues aigües. Es troben totalment coberts per la vegetació i en molt mal estat de conservació pel seu abandonament, però sembla que algun d’ells podria haver estat destinat a pous d’aigua per regar els camps adjacents.</span></span></span></span></span></p>	08082-7	Polígon 3, parcel·la 5 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span><span>Elements relacionats amb l’explotació agrícola dels camps adjacents denominats Pla de Can Gelmà.</span></span></span></span></span></p>	41.7332600,2.6931700	474483	4620207		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90750-02p1490662.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90750-03p1490670.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90750-04p1490665.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90751	Fons fotogràfic de Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX	Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.	<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de vuit imatges estereoscòpies i en paper de gelatina i plata, realitzades per autors diversos: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé (1875-1945): <span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1306 (arbres a Fogars de la Selva. 12-01-1919); AFCEC_BIOSCA_G_68-1308 (el poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919);</span></span> <span><span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1307 (poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947): AFCEC_FLAQUER_X_0440 (el poble de Fogars de la Selva amb un paller i uns arbres en primer terme. 1919); AFCEC_FLAQUER_X_0634 (ermita de la Mare de Déu de la Serra. 1924);</span></span> <span><span>AFCEC_FLAQUER_X_0531 (pou i arcs al santuari de la Mare de Déu de la Serra. 1924; </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): AFCEC_GENOVART_E_0621 (Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra. 06-10-1927); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ricard Martí Alberó: AFCEC_EMC_X_5761 (vista general de Can Vidal. [ca.1933])</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des l’any 1919 fins els anys 1930. La temàtica és bàsicament paisatgística; d’arquitectura i imatgeria religiosa; i finalment d’arquitectura relacionada amb l’estudi de la Masia Catalana (Can Vidal).</span></span></span></span></p>	08082-8	Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	41.7346900,2.6716600	472695	4620372	1919-1933	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecemcafcecemcx5761ricard-marti-albero.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecagafcecflaquerx0634flaquer-i-barrera-rossend.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90754	Pont de la Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Pont de ferro d’arc de tauler situat a la carretera C-35 que comunica Hostalric amb Maçanet, passat el punt quilomètric 73. Travessa la Riera de Santa Coloma en el límit dels termes municipals de Fogars i Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos arcs estan units amb tres embigats encreuats, i està format per vuit trams verticals entrecreuats amb l'estructura metàl·lica. La part inferior també és tota de ferro i consta de quatre bigues paral·leles i diversos trams creuats. Actualment està pintat de color vermell.</span></span></span></span></span></p>	08082-11	Riera de Santa Coloma a la divisòria amb el terme municipal de Maçanet	<p>Segons consta en un informe adreçat al senyor Lluís Gorgorió i Solà, cap del Servei Territorial de Carreteres de Girona, es tracta d'un pont dissenyat per Gustave Eiffel i construït al seu taller entre 1916 i 1918. Primer es va instal·lar a Granollers, sobre el riu Congost. Durant la retirada de les tropes republicanes, al gener de 1939, es va dinamitar. La meitat de l'estructura es va destruir i l'altra meitat no. La que es va conservar es va traslladar a la ubicació actual.</p> <p>Forma part del conjunt de ponts que Eiffel va dissenyar a les comarques gironines, el més conegut dels quals és el Pont de les Peixeteries Velles de Girona. Però n'hi ha un altre a Perelada i un a Palamós (restaurat l'any 2017). Però caldria entendre, a manca de més informació, que quan es parla d'Eiffel cal entendre els tallers, més que no pas la persona.</p>	41.7451800,2.6697200	472538	4621537	1918	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-02p1490606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-03p1490604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-04dsc0749.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Alexandre-Gustave Eiffel	Actualment està fora de servei per a la circulació viària, ja que se n’ha fet un altre al costat.	98	49	1.5	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90756	Pont del Torrent del Mas Gavatx; Pont del Torrent d’en Calabrès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-del-mas-gavatx-pont-del-torrent-den-calabres	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Pont situat a la carretera GI-512, en el punt quilomètric 4,050 que serveix per salvar el pas del Torrent del Mas Gavatx o de Calabrés, en el límit entre la comarca de La Selva i del Maresme. Es troba just abans que el torrent desguassi a la Tordera, permetent la comunicació entre els diferents veïnats de Fogars de la Selva i els pobles veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de tres ulls d’arc escarser, decorats per dues fileres superposades de maó ple, disposats de cantell o a sardinell i decoració superior de pedra irregular amb la cara exterior plana. El paredat està fet de pedra irregular, deixant les més grosses per a les fileres inferiors. Els dos murs centrals estan protegits per un esperó cilíndric que permet aguantar la pressió exercida per l’aigua, i sobretot protegir l’estructura general murària dels impactes provocats per l’arrossegament de material com poden ser rocs o troncs. El sostre està fet amb rajol pla. A l’exterior, per sobre del pont, hi ha una xapa de formigó d’uns 0’60 m de gruix, que fineix amb l’asfaltat de la carretera per on circula el trànsit viari. Ambdós costats estan protegits per barreres de seguretat metàl·liques.</span></span></span></span></span></p>	08082-13	Carretera GI-512, PK. 4,050		41.7304300,2.7029800	475298	4619890		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-02p1490867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-03p1490866.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	49	1.5	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90766	Torderada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torderada	<p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOU i ILLA, Joan, BOU I PLA, Joan, VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2018). Tordera, el riu al centre de la vida, <em>dins Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 12, pp. 146 a 158. Dosrius: Ajuntament de Dosrius – Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAVON, David; PANARERA, Josep Maria (2020). La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera: entre la contingència i la necessitat de plantejar accions estructurals. <em>Dins </em>Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 89, p. 137-162.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Apel·lació tradicional i popular amb la qual els habitants de Fogars de La Selva i dels pobles per on transcorre la Tordera anomenen comunament les revingudes del riu provocades per la pluja i els temporals.</span></span></span></span></span></p>	08082-20	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Històricament es coneixen torderades esdevingudes amb una certa freqüència; les darreres més importants són amb l’episodi del Glòria. El 20 de gener de 2020, el sòl era humit i les capes freàtiques força plenes degut a les pluges dels mesos abans. Normalment es produeixen un parell o tres crescudes “torderades”anuals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1969 es conserven dades de torderades amb pics superios als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971 destaquen els 1.250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys vuitanta, concretament l’any 1982 fou de 1.000m3/segon, mentre que el 1986, fou de 400m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de 2019, la torderada, en el seu pas per Fogars de la Selva era de 120m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 21 de gener de 2020 van caure més de 250mm a diversos indrets de la conca i la Tordera, va registrar un cabal màxim de 250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 22 de gener, l’endemà, els cabals es duplicaren, arribant als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 de gener s’arribà al pic màxim malgrat que només precipitaren uns 20 mm; això fou degut en gran part que la capa freàtica ja no podia absorbir més aigua.</span></span></span></span></span></p>	41.7351900,2.6715300	472684	4620427		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Social		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Joaquim Farguell, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, alerta sobre el perill de construir a proximitat de les lleres de la Tordera i dels sistemes hidrològics en general, que en molts indrets són ocupats per zones industrials, habitatges, serveis esportius, administratius i escolars.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90767	Cal Relat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-relat	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Cal Relat, està situat en un petit veïnat format per dues cases més, Can Taiola i Can Merla, al nord-oest de la Serra de Can Merla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals, identificables per la coberta, a un sol vessant. Al davant de l’era, hi ha un seguit de construccions més modernes i d’altres reformades l’any 2006, amb cobert a un sol vessant, que fan de tanca natural de la finca. </span></span></span></span></span></p>	08082-21	Polígon 10 Parcel·la 45	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de l’any 1862, Jaume Relat, natural de Sant Feliu de Terrassola, consta com a propietari de la finca. Hi viu amb la seva esposa, Rosa Casadessús. Juntament amb la casa s’inventaria una quartera i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya i dues quarteres i nou quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 ja consta com a propietari el fill del matrimoni precedent, Segimon Relat i Casadessús, vidu de Teresa Valls i casat amb segones núpcies amb Narcisa Camps Bancells, amb la qual no tindrà descendència (ella mor l’any 1895 amb seixanta-vuit anys). En Joan, fill del primer matrimoni, Joan Relat i Valls, també viu a la casa amb la seva esposa, Maria Rabassa Arbós (casats l’any 1869). Ambdós tindran set fills (Esteve, Josep, Francesca, Gràcia, Teresa i Consol i Lluïsa).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Joan Relat i la seva esposa moriran joves; la Maria l’any 1901 amb cinquanta-quatre anys, i en Joan sis anys després amb seixanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910, l’hereu és l’Esteve Relat, maridat amb Carme Llopart i Pagès. Al cens de 1920 són els propietaris de la casa; hi viuen amb els seus fills Jaume, Pepet, Maria i Pepeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys després, el matrimoni continua vivint a la casa, però també el seu fill Jaume, que ja consta com a casat amb la Dolors Pons i Romaguera (que mor l’any 1961). L’any 1931 neix la seva primera filla, Gràcia, i l’any 1936, la Carme. També consta un noi, en Jaume, que esdevindrà alcalde de Fogars. Aquest ocuparà el lloc entre el 26 de juliol i el 15 de maig de 1938, i serà executat a la ciutat de Girona, l’any 1941.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1940, la vídua continua a la casa on viu amb les seves filles, Gràcia i Maria del Carme i una tia paterna, la Josepa Relat i Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Dolors es casa en segones núpcies amb Joan Olivers i Joher (mor l’any 1988) i l’any 1947 neix una nena, Enriqueta, Oliveres i Pons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960 la Dolors i en Joan continuen vivint a la casa juntament ara amb la filla del primer matrimoni, la Gràcia Relat, casada l’any 1954 amb Pere Ferran i Tornés. Aquests tindran tres fills (la Dolors el 1955, en Jaume el 1958 i en Josep el 1964). </span></span></span></span></span></p>	41.7242400,2.6769200	473128	4619210		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90767-03dsc0969.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90768	Cal Sardanet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sardanet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Cal Sardanet és una casa situada a la carena de la Serra d’en Merla, al sud-est de la població, al costat oposat de Can Safanga, gairebé a tocar amb el límit del municipi de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una casa als quatre vents, de planta rectangular i consta d’un cos principal i un petit cos annex a un dels costats. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures tant a la planta baixa com a la planta pis, són petites, sense elements decoratius destacables i es distribueixen a partir de tres eixos de verticalitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La portalada és de doble fulla, de fusta, emmarcada per dovelles i marxapeus de pedra. Adossat a la façana de ponent, hi ha un petit cos annex, amb coberta a un sol vessant que serveix per endreçar les eines del camp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra, arrebossat i sense pintar. Destaca dessota mateix del carener un rellotge de sol amb gnòmon. Però ja fa anys que ha perdut qualsevol rastre de policromia. Recolzada a la façana, s’alça una pèrgola amb una vinya.</span></span></span></span></span></p>	08082-22	Polígon 10 Parcel·la 65	<p><span><span><span><span><span>Segons el registre cadastral, l’any 1862, el propietari era Pau Pons i Gili. Tenia declarades dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, dues i mitja de bosc, onze d’ermes i set quartans com a terres improductives. El cens de l’any 1896 senyala com habitants de la casa, en Tomàs Xapellí, la Joaquima Romà i els seus set fills (Josep, Jaume, Maria, Joan, Joaquim i la Montserrat). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de l’any 1916 i 1927, continuen habitant la casa els mateixos esmentats anteriorment, però apareix un nou fill, l’Enric, i paral·lelament els més grans, abandonen la casa familiar, probablement per establir-se en un altre indret i maridar-se. En el transcurs de l’any 1927, la família deixa la casa per establir-se a Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 ja consten com a habitants, en Narcís Llopart i la Joaquima Gelabert amb dos fills (Francesc i Carme). Però dos anys després també marxen de la casa per establir-se a Malgrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 Cal Sardanet és habitat per Josep Panosa i Vilà i Dolors Masferrer i Rocosa amb els seus dos fills, l’Anicet i la Maria. L’esposa mor l’any 1953 i finalment, l’any 1961 marxen cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1962, s’hi instal·la una família provinent de Guadalajara, composta pel matrimoni Juan Bàrcena Sastre i Lucia López Leina i els seus sis fills. Però sembla que tot just hi restaran un any ja que en el transcurs de l’any 1963 la propietat és de Joaquim Tresserres i Iglesias, que ho lloga a Josep Planas i Duran i l’Esperança Albó i Valls. La parella s’hi establirà, amb els seus dos fills (Jaume i Elvira), fins que quatre anys després marxen a viure cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p>	41.7212000,2.6834400	473669	4618871		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-02p1490983.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-03p1490984.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot el perímetre de la casa està envoltada per un paviment format per diverses fileres de rajol que protegeix la façana de les humitats.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90769	Can Borràs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras-1	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Moviment estructural d’una part de la coberta.	<p><span><span><span><span><span>Can Borràs és una casa situada al vessant de migdia de la carena de la Serra de Can Merla, al sud-est de la població, un cop passada l’entrada que mena a Can Casals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Masia als quatre vents, de planta rectangular. Consta d’un cos principal i varis cossos annexes a ambdós costats. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures tant a la planta baixa com a la planta pis, són petites, sense elements decoratius destacables. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca el pou amb abeurador, adossat a la façana principal, a mà dreta de la porta. Els annexos estan adossats a les façanes de llevant i de ponent respectivament. En algun moment l’edifici annex de ponent es va engrandir, adossant-se parcialment a la façana de migdia de la casa. Es tracta de coberts per al bestiar i per les eines del camp, tot i que actualment està en desús. Les cobertes són de rajol pla per als dos coberts més petits i de fibrociment pel més modern. El parament és d’obra, arrebossat i pintat blanc. </span></span></span></span></span></p>	08082-23	Polígon 10. Parcel·la 18.	<p><span><span><span><span><span>El nom de la casa prové de l’antic propietari, que l’any 1862 consta com a Jaume Borràs, originari de Tordera i casat amb Rita Pla, de Calella. Era una petita casa de pagès que tenia una quartera i deu quartans de secà, deu quartans de vinya i dues quarteres i deu quartans de terra erma. A prop de la casa sembla que hi havia una font, coneguda amb el nom de Sant Patrici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 consten empadronats Maria Rosa Cateura i Vinyes, vídua de Joan Borràs i Busquets, la seva germana, Tomassa, Jaume Borràs Cateura i Cristina Coll i Buadas. Sembla que aquests hi viuran com a mínim fins l’any 1909, on ja consten censats una nova família composta per Francesc Vilà i Bóta i Maria Marlet, amb la seva filla Núria. Aquesta darrera sembla que mor pels volts de 1915 i l’any 1923 la parella s’instal·len definitivament a Can Marlet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1923, els nous habitants de la casa seran Josep Pla i Filomena Llavina amb els seus quatre fills (Joaquim, Francesc, Teresa i Carme). L’any 1927 es torna a produir un nou canvi: s’hi instal·len Josep Torrent i Carme Vilà amb els seus fills, Montserrat, Pere, Maria i Teresina. L’any 1956, les filles i fills han marxat i només hi resideix l’esposa, vídua.</span></span></span></span></span></p>	41.7215100,2.6781800	473232	4618907		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90769-02dsc0941.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90769-03dsc0942.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha intentat localitzar la font tot i que probablement ha desaparegut.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90771	Can Comas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-3	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Comas és una caseta als quatre vents situada al vessant sud de la Serra de Can Merla, a tocar del camí, entre Can Merla i Can Safanga. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’annex situat a mà esquerra de la façana principal, és el clàssic cobert amb teulat a un únic vessant, de teula àrab, que tant pot servir de galliner com per endreçar-hi les eines. A mà dreta de l’edifici principal, l’annex és més gran amb una única obertura que ocupa gairebé la totalitat de la façana, sense porta, que serveix de garatge i com a llenyer. El parament és d’obra arrebossat amb morter de calç sense pintar. </span></span></span></span></span></p>	08082-25	Polígon 10. Parcel·la 16.	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1962, la casa pertany a Rosa Grimal (vídua de Pere Alaquart), que coincideix amb el primer motiu amb el qual es coneix la casa. Es casa en segones núpcies amb Joan Llopart. La propietat també té quatre quarteres i un quartà de terres, repartides entre erm i vinya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, la casa consta com a propietat de Maria Alaquart i Grimal (filla de Rosa Grimal i Pere Alaquart) que hi habita amb el seu espòs, Josep Comas i Babiana i els seus cinc fills (Joan, Josep Maria, Enriqueta, Joaquim i Gràcia). Quan ella mor, l’any 1892, el seu marit continua vivint-hi amb els fills, que amb els anys aniran marxant. En tot cas, en el cens de 1905, hi continua vivint en Josep Comas amb l’hereu, Joan i la seva jove, Filomena Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 entra a viure-hi, probablement com a llogaters o masovers una nova família, el matrimoni Romà Ros i Martínez i Joaquima Llavina i Camps, i Joan Camps i Carme Ruscalleda. Al 1912 Romà i Joaquima ja tenen dos fills, que surten censats, fins l’any 1919 marxen a viure a Can Sureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1920, Joan Comas Alaquart i Filomena Llopart tornen a la casa pairal amb els seus fills (Pepet, Teresina, Enrica, Pepeta i Joan), fins que es perd el rastre en els anys de la Guerra Civil. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts dels anys 1940, hi trobem assentada la família Enrica Rich i Puig, vídua de Martí Fons i els seus fills Joaquim i Pere. Posteriorment, entre 1940 i 1945, entra a viure el matrimoni compost per Joan Rovira i Mercader i Maria Sunyé Mercader, amb els seus quatre fills: Anneta, Jaume, Maria i Àngela.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 fins l’any 1960, ocupen la casa novament la família Fonts. El matrimoni Joaquim Fonts i Rich amb la seva esposa Lourdes Comas i Arboix, i els seus dos fills, en Pere i la Maria Teresa. També viurà amb ells, la mare d’en Joaquim, l’Enrica Rich. </span></span></span></span></span></p>	41.7218000,2.6811300	473477	4618938		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-02p1490970.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-03p1490976.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90772	Can Merla de la Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-merla-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La façana principal i la de ponent estan completament pintades amb un mural.	<p><span><span><span><span><span>Can Merla de la Serra, és una casa situada al vessant sud de la Serra de Can Merla, entre Can Borràs i Can Comes. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal, consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener principal perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Totes les obertures originals de la casa han estat modificades modernament. Els cossos laterals, són dependències construïdes <em>a posteriori. </em>Tots dos presenten un cobert a un sol vessant. Mentre que el més antic, situat ponent té una coberta de teula àrab, el de mà dreta és de rajol pla amb una petita galeria oberta a la planta pis. El parament és d’obra, arrebossat i pintat de blanc, amb excepció de la façana principal que els actuals habitants, han decorat amb un mural, el que es coneix com <em>art de carrer. </em></span></span></span></span></span></p>	08082-26	Serra de Can Merla, s/n	<p><span><span><span><span><span>L’any 1839 són habitants de la casa, Francesc Marlet i Salichs i Rosa Aguller i Forest, ambdós originaris de Tordera. El pare d’en Marlet era l’Antich, originari de Massanes, mentre que la mare provenia de Santa Susanna. Pel que fa als pares de la Rosa, (Salvador i Susanna), procedeixen de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cadastre de l’any 1862, continuen essent propietaris la mateixa família. La casa devia ser molt petita perquè se la considera com una cabana. La peça de terra declarada està dividida en dues quarteres i tres quartans de secà, tres quarteres de vinya i deu quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1887 mor Francesc Marlet, als 74 anys d’edat. El matrimoni tindrà vuit fills: Josepa, Josep, Feliu, Aleix, Esteve, Pere, Joaquima i Carolina. En el padró municipal de 1889, la mare consta com habitant de la casa fins a la seva mort, l’any 1895, tot i que a la mort del pare, la propietat passa a mans del seu fill gran Josep, casat amb Maria Vilà i Serra. Durant aquests anys, també hi estava empadronat l’Esteve, un dels germans, solter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1896, consten els mateixos propietaris, i cinc fills (Maria, Joaquima, Rita, Carme i Àngela), als quals s’hi ha d’afegir l’Esteve, solter, que continua vivint a la casa familiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1908, Josep Marlet mor als seixanta-tres anys. La tercera de les filles, la Rita, s’ha casat amb Joan Camps i s’instal·len a la casa pairal on també hi viuen la mare, vídua i l’oncle Esteve (solter).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1918, probablement per l’epidèmia de grip, moren Maria Vilà, de seixanta-tres anys i el seu cunyat Esteve, solter, de cinquanta-sis anys. La filla, Rita amb el seu marit i els seus dos fills, Josep i Llorenç, continuaran vivint-hi fins l’any 1920, quan decideixen traslladar-se a Vencells de Martorell (on tindran un tercer fill, l’Agustí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1921 al 1923 hi viurà el matrimoni Joan Borrel i Roca i Cèlia Matas i Comas, amb el seu fill Francesc, fins que marxen a la Casa Negra de Ramió on tindran en Lluís, en Pepitu, en Ramir, la consol, la Lola i la Teresina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924 s’hi instal·len Josep Pla i Filomena Llavina, amb els seus fills Joaquim, Teresa, Francesc i Carme, on hi viuran fins l’any 1928.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1930 i fins inicis de la Guerra Civil, hi habita un tal Narcís Martí, vidu de Maria Pons amb el seu fill, la seva jove (Miquel i Mercè Clos) i els dos nets (Josep i Gràcia).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1940 hi torna part de la família, Rafel Montfulleda i Vedaguer i Carme Vilà i Camps, amb el seu fill Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960, hi consten com habitants Rita Marlet i Vilà (àvia), Agustí Camps i Marlet casat el 1947 amb Dolors Mateu i Soliva que tindran dues filles, la Lluïsa (1948) i la Maria (1961). L’àvia mort amb seixanta-sis anys el 1961. Sembla que aquests seran els darrers descendents a viure a la casa fins que l’any 1975 marxen definitivament per instal·lar-se a Tordera.</span></span></span></span></span></p>	41.7211800,2.6797500	473362	4618869		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90772-02dsc0944.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90772-03dsc0943.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90773	Can Marlet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marlet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Marlet és una casa als quatre vents situada a la carena de la Serra de Can Merla, formant un petit veïnat juntament amb Can Taiola i Can Relat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses modificacions i afegits. S’endevina un cos principal, de planta rectangular, al qual en algun moment s’allargà la façana cap els costats. Consta de planta baixa i pis, restringit només a un dels costats de la casa, ja que el teulat baixa molt per la façana de ponent. La coberta, refeta fa relativament poc temps, és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Les obertures, tant de la planta baixa com de la planta pis, són petites, sense elements decoratius. Aquesta unitat trenca amb una possible darrera reforma, que aixeca la coberta per l’aiguavés de llevant, i s’adossa al que probablement fos una cort amb paller. </span></span></span></span></span></p>	08082-27	Polígon 10. Parcel·la 42	<p><span><span><span><span><span>Segons cadastre de 1862 la casa es coneix com a Can Pol. El seu propietari és Tomàs Tamís, que disposa de dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889 canvia de propietat, passa a mans de Rosa Deulofeu i Tauler amb el seu fill Joaquim Marlet i Deulofeu. La Rosa era vídua de Bonaventura Marlet, mort l’any 1883. És per aquest Bonaventura que la casa serà coneguda amb el motiu d’Antic Ventura Merla. La Rosa mor just en el canvi de segle XIX al XX amb seixanta-nou anys. Joaquim Marlet i Joaquima Gelmar són els joves que hi viuran amb son fill, Marcel·lí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1909, la casa s’anomena Can Marlet. És en el mateix any que apareixen dos nous habitants, probablement llogaters, Josep Mercader i Maria Novell, amb la seva filla Francesca, que l’any 1917 ja tenen inscrits dos fills més, en Joaquim i en Joan. Hi viuran fins l’any 1922, que marxen a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923 hi trobem Francesc Vilà i Bóta, casat amb Maria Marlet. En Francesc era originari de Can Borràs. El mateix any d’entrar a viure, la Maria mor amb quaranta-sis anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924 hi viu Jaume Pimàs, Elisa Pàs i el pare d’ell, Jaume Camps i Pimàs, que només hi residiran tot just un any, ja que marxen a viure a Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1926 consten a la finca el matrimoni Joan Montfulleda i Vedaguer i Mercè Iglesias Vinyoles, amb els seus fills, Joan, Concepció i Pere. Els dos fills aniran a la Guerra Civil. Els pares moren, primer la Mercè, l’any 1951 i en Joan el 1956.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca passa a mans de l’hereu, Joan Montfulleda Iglesias, que hi viurà amb la seva esposa, Maria Garròs i Ferrer (maridats l’any 1949). Tindran tres fills, la Montserrat (1950), l’Antoni (1954) i en Joan (1958).</span></span></span></span></span></p>	41.7250700,2.6758600	473040	4619303		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90773-03p1500030.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També es coneix com a Can Pol, Antic Ventura Merla.Al darrera de la casa havia existit una font, coneguda per la Font de Can Marlet, que segons la tradició servia per a posar-hi els llobins (Lupinus albus) en remull. Aquesta planta herbàcia, coneguda també com a tramús, cultivada serveix per a millorar la qualitat del sòl, per obtenir farratge per al bestiar i també per a menjar el seu gra, semblant a una ametlla però més rodona.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90774	Can Safanga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-safanga	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La coberta s’ha refet recentment	<p><span><span><span><span><span>Casa de pagès situada al vessant de secà de la Serra de Can Merla, a l’extrem sud del municipi. Les seves terres limiten amb el municipi veí de Tordera. És de planta rectangular i consta d’un cos principal, dos cossos annexos als laterals i dos darrera, adossat a la façana orientada a nord-oest. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, restaurada fa relativament poc temps, amb el carener perpendicular a la façana principal, però lleugerament desplaçat cap a un costat degut a alguna reforma posterior. Sobresurt un ràfec i l’extrem del carener està decorat amb un espanta bruixes de ceràmica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Conserva el forn de pa i, a la part del darrere, coincidint amb el fumeral, i el celler tot i que la premsa del vi ja no hi és. El portal és de fusta, sense pedra dovellada, però amb decoració d’arc escarser. La resta d’obertures de la planta pis respecten una certa simetria. El parament és d’obra arrebossat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca, a mà dreta de la casa, l’antiga l’era de batre, amb paviment a base de cairons. En un dels costats s’hi conserva la base de granit de la premsa del vi, actualment exposada al Museu de la Pagesia. Hi destaca una inscripció gravada a la part frontal “PAV / 1726 / BALAGUE”. </span></span></span></span></span></p>	08082-28	Polígon 10. Parcel·la 14 i 15.	<p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre, l’any 1862, la casa té una quartera i sis quartans de terres de secà, una quartera i quatre quartans de vinya i dues quarteres i cinc quartans de terra erma. També declaren tenir un ruc com animal de treball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, Joaquim Pons i Gai n’és el propietari, casat amb Gràcia Fontlladosa i Figre, amb la qual tenen vuit fills ( Josep, Jaume, Segimon, Josep, Maria, Gràcia, Dolors i Antònia). L’any 1906 mor en Joaquim Pons, amb setanta-dos anys. A la casa, a més de la mare, conviuran el seu fill Miquel i la seva esposa Maria Romaguera, que en el cens de 1920 ja els consta amb cinc fills (Gràcia, Joaquim, Carme, Francesc, Dolors i Àngela). L’any 1911 mor Gràcia Fontlladosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 continua present a la casa la mateixa família. El 1927 mor amb cinquanta-tres anys, Maria Romaguera. L’any 1931, la casa queda a càrrec del fill Joaquim casat amb la Gràcia Clos i els seus dos fills, en Joan i la Carolina. En Miquel Pons, vidu, mor amb vuitanta-set-anys, el 1954.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa continua sempre en mans de la mateixa família, per descendència. Entre 1956 i 1960, Joaquim Pons i Romaguera i Gràcia Clos i Fugaroles són els avis de la casa, que tiren endavant en Joan amb la seva esposa Dolors Ros i Pujol, maridats l’any 1954. Tindran tres fills, en Joaquim (1958), en Joan (1962) i la Rosa (1964).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1963 mor Joaquim Pons i Romaguera i dos anys després ho fa la seva esposa Gràcia. </span></span></span></span></span></p>	41.7207100,2.6821300	473560	4618817		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-02dsc0949.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-03p1490995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-04p1490993.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la part del darrera de la casa es conserva la bassa d’aigua amb canyissar, excavada al sauló.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90775	Can Taiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-taiola	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Taiola, és una casa de pagès situada al nord-est de la Serra de Can Merla, conformat per dues cases més, Cal Relat i Can Merla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits, que queda molt ben marcat observant les diferents coberetes. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals, com a diferents espais de treball. Tant pel que fa a la cort com pel que fa al garatge per la maquinària necessària pel treball de la terra; ambdós annexos presenten una coberta a un sol vessant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha cap element destacable des d’un punt de vista històric o arquitectònic pel que fa a la casa. Al costat del garatge hi ha el pou amb l’antic abeurador adossat, que continua abastint d’aigua de boca. A la cuina, conserva el forn de pa, que el propietari encara utilitza durant els mesos d’hivern.</span></span></span></span></span></p>	08082-29	Polígon 10. Parcel·la 40.	<p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1862, consta com a propietari, Francesc Verdaguer. A més de la casa, disposa d’una quartera de secà, una quartera i mitja de vinya i una quartera i set quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, hi estan censats en Francesc Verdaguer i Mir, casat amb Joaquima Comas i Valls, ambdós de Tordera. En el cens també hi consten els seus sis fills (Joaquim, Narcisa, Joan, Llorenç, Domènec i Gràcia). Francesc mor l’any 1895 amb seixanta-dos anys. La seva vídua, mor set anys després, l’any 1902, però en la documentació hi consta una nova filla, Maria. L’hereu, Joaquim Verdaguer, es casa amb Teresa Canaleta, que es posen al capdavant de la propietat, amb la seva filla Dolors. En el cens de 1909 ja consten tres fills més, la Joaquima, la Isabel i en Francesc. I al cens de 1920 hi ha inscrita una nova nena, la Rosita. En l’inventari de l’any 1927, el matrimoni continua inscrit però només amb dos fills, el noi, en Francesc i la darrera de les filles, la Rosita. L’any 1936, a la casa només hi estan censats el matrimoni i en Francesc, l’hereu que haurà de tirar endavant la casa i les terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1939, just després de la Guerra Civil, mor la Teresa Canaleta, amb seixanta-cinc anys. I dos anys després, el 1941, en Francesc, ja s’ha casat amb Victòria Rodrigo i Serra. L’esposa però, mor jove, l’any 1954 amb trenta-cinc anys, deixant tres fills, la Maria (1941), la Teresa (1944) i en Josep (1948). En Francesc, per tirar endavant es casa en segones núpcies amb Narcisa Sabater i Comes, originària de Grions. Ella morirà l’any 1980 i ell, cinc anys després. </span></span></span></span></span></p>	41.7243700,2.6756700	473024	4619225		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90775-02dsc0966.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90775-03p1500026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90775-04p1500034.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al capdavall de les feixes, no massa lluny del torrent, conserva la bassa.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90776	Fons cartogràfic referent a Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya disposa de dos mapes consultables digitalment a la Memòria Digital de Catalunya de gran importància per a l’estudi de la Tordera, la geologia i la toponímia del territori. Es tracta de dos mapes, geològic i topogràfic de la província de Barcelona (RC1230 i </span></span><span><span><span>RC6635</span></span></span><span><span>), que porten per títol: <em>“Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: subvencionado por la Excma. per la Diputación Provincial: región cuarta ó del rio Tordera”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors del mapa són, per la part geològica, el canònic Dr. Jaume Almera i el topògraf, Eduard Brossa, que el realitzà l’any 1913. Fou publicat a Barcelona per “Henrich y Cª”. Està aixecat a escala 1:40.000 i mesura 74 x 84 cm. Aquest darrer en lletra manuscrita a la part inferior del mapa escriu i signa “Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya per l’autor: Eduard Brossa”.</span></span></span></span></span></p>	08082-30	Paradís, 10 · 08002 Barcelona	<p><span><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fundat l’any 1891, a partir de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada l’any 1876, i l’Associació d’Excursions Catalana, potencià la formació d’una cartoteca que a finals del segle XX ja comptava amb uns 10.000 mapes. El fons, està format per mapes excursionistes, turístics antics i moderns i topogràfics, no només de Catalunya. També destaca una important col·lecció de mapes del Pirineu i de Catalunya realitzats entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria procedeixen de donacions de socis de l’entitat i de particulars. I és una font de consulta rellevant per a l’estudi del territori i la toponímia. Tot i que a partir de l’any 2015 el CEC signa un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), pel qual el CEC diposita tot el seu fons de mapes a l’ICGC, des de l’any 2003 ja havien col·laborat les dues institucions, per inventariar, adequar i digitalitzar els fons de la Cartoteca del CEC. En aquest sentit, 384 mapes, estan hostatjats a la Memòria Digital de Catalunya, i no inclosos en la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu, on es poden consultar en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. Està impulsat per les universitats de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya amb la coordinació del Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya i la participació d’altres institucions catalanes. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418	1913	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90776-02mapescec466fullrc6635.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Dr. Jaume Almera i Eduard Brossa	En les notes hidrogràfiques del mapa geològic, destaca la descripció que els autors fan del recorregut de la Tordera i més endavant dels cultius: “En los terrenos de aluvión se cultivan los cereales y la vid (Vitis vinefera), en los cachos arenosos de los álveos del río los chopos (Populus niger), álamos (P. alba) y carolinas (P. Virginiana); en los terrenos graníticos del litoral el naranjo (Citrus aurantium) y en los del interior el pino (Pinus pinea. P. Helepensis), la coscoja (Quercus coccifera y el Q. suber), los brezos (Erica multiflora. E. scoparia), el tomillo (Tymus vulgaris), las gatosas (ulex parviflora), la retama (Spartium junceum) y el algarrobo (Ceratonia siliqua) en los terrenos próximos al mar”.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90778	Fons referent a Fogars de la Selva de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic i cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Fogars de la Selva, està format per diversos mapes realitzats tots ells durant el segle XX:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb les referències RM.120828 i </span></span></span></span><span><span><span><span>RM.120830 </span></span></span></span><span><span><span><span>es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats l'any 1914, sense que se’n conegui el topògraf que els va realitzar. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Provinent del Fons del Centre Excursionista de Catalunya, dipositat a l’ICGC, un mapa a escala 1:50.000, de 26x34 cm, realitzat per Eduard Brossa l’any 1921 que porta per títol “La costa i serres de Llevant: guia descriptiva-itinerària de la regió compresa entre el mar i els rius Besòs, Mogent i Tordera”. En aquest s’hi detalla perfectament el riu Tordera al seu pas per Fogars de la Selva, amb els afluents més importants, i punts de referència com la Torre òptica, La Serra, o les ermites de Sant Corneli (Sant Corneli de Montells), Ramió (Sant Andreu de Ramió) i l’església de Fogars (que en el mapa consta com a Fogars de Tordera).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.98469, es conserva un mapa topogràfic del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, de l’any 1977 (full-301-109), delineat en paper polièster, sense toponímia (50x70cm), a escala 1:5.000). Un altre mapa destacable d’aquest servei és l’específic de Sant Corneli realitzat l’any 1967 a escala 1:5.000, amb el número de </span></span>referència <span><span>RM.98470. I el de Can Savoia (full 301-110) realitzat a partir de la data de vol del setembre de 1985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.24278, es conserva un ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 (80x60 cm). D’aquest mateix editor, es conserva un mapa topogràfic general a partir de la base topografia 1:5.000, corresponent al vol del mes de setembre de 1985. El fulls d’aquesta sèrie (301-109) corresponent a la divisió 4x 4 de la malla de distribució del Mapa topogràfic nacional d’Espanya 1:50.000. D’aquesta mateixa sèrie n’hi ha un segon realitzat el 6 de juny de 1994. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la referència <span><span>RM.114903 es conserva una fotografia aèria (full365-02-02) realitzada l’any 1967 per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A.</em> (Madrid), per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, destaquen varies fotografies aèries localitzades en el fons SACE (<em>Servicios Aéreos Comercials Españoles</em>), amb les referències <span><span>RFSACE.11504; </span></span></span></span><span><span><span><span><span>RFSACE.11501; RFSACE.11502; RFSACE.11503</span></span></span></span></span><span><span><span><span>. Estan realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 18/08/1970 on es pot veure amb detall la distribució dels carrers de la futura urbanització Parc dels Prínceps.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08082-32	Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa al fons del Centre Excursionista de Catalunya, l’any 2015 el CEC signà un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’ICGC pel qual diposità la totalitat del seu fons cartogràfic. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-02minutes1142fullrm120830-topografic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-03fm5kdiba1378fullrm114903.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La cartografia antiga està referenciada amb el nom de Fogars de Tordera.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90779	Rellotge de sol de Cal Sardanet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sardanet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	El suport es conserva bé, però no el dibuix, que està totalment esborrat.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol, completament esborrat, situat a la façana principal de Cal Sardanet, dessota del carener. És del tipus vertical declinant. Sobresurt de l’arrebossat general de la façana. Conserva el gnòmon, de vareta, collat a la part superior. </span></span></span></span></span></p>	08082-33	Polígon 10 Parcel·la 65	<p><span><span><span><span><span>El rellotge està realitzat en una caseta construïda en el transcurs del segle XIX. En tot cas, segons el registre cadastral, l’any 1862, el propietari era un tal Pau Pons i Gili. Tenia declarades dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, dues i mitja de bosc, onze d’ermes i set quartans com a terres improductives. Ja cap a finals del segle XIX, el cens de 1896 senyala com habitants de la casa, en Tomàs Xapellí, la Joaquima Romà i els seus set fills (Josep, Jaume, Maria, Joan, Joaquim i la Montserrat). En els censos de l’any 1916 i 1927, continuen habitant la casa el mateixos esmentats anteriorment, però apareix un nou fill, l’Enric, i paral·lelament els més grans, abandonen la casa familiar, probablement per establir-se en un altre indret i maridar-se. En el transcurs de l’any 1927, la família però, deixa la casa per establir-se a Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 ja consten com a habitants, en Narcís Llopart i la Joaquima Gelabert amb dos fills (Francesc i Carme), però dos anys després també marxen de la casa per establir-se a Malgrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 Cal Sardanet és habitat per Josep Panosa i Vilà i Dolors Masferrer i Rocosa amb els seus dos fills, l’Anicet i la Maria. L’esposa mor l’any 1953 i finalment, l’any 1961 marxen cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1962, s’hi instal·la una família provinent de Guadalajara, composta pel matrimoni Juan Bàrcena Sastre i Lucia López Leina i els seus sis fills. Però sembla que tot just hi restaran un any ja que en el transcurs de l’any 1963 la propietat és de Joaquim Tresserres i Iglesias, que ho lloga a un tal Josep Planas i Duran i l’Esperança Albó i Valls. La parella s’hi establirà, amb els seus dos fills fins que quatre anys després marxen a viure cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p>	41.7211600,2.6834600	473671	4618866		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90779-p1490983.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90779-02p1490981_1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90780	Ca l’Aiguader	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-2	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Ca l’Aiguader és una casa de pagès situada en els actuals límits septentrionals de la urbanització el Parc dels Prínceps i al sud de Can Roca. L’edificació actual està formada per diversos cossos. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. De les obertures només destaca una cara antropomorfa damunt la finestra de la planta baixa. L’eix central està desplaçat en relació al carener. El parament és arrebossat i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos dret de l’edifici antic eren els estables de les vaques. La coberta també és de teules àrabs però d’un únic aiguavés. És de planta baixa i pis. A la planta baixa hi havia els estables. Conserva l’estructura i la menjadora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha un cos adossat a la façana de ponent dedicat a les tasques del camp (corrals, paller, etc.). Un primer tram és de planta baixa i pis i el segon tram és només de planta baixa. La coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant hi ha annex una construcció residencial moderna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però destaca l’era a l’angle sud-oest i una bassa excavada en el sauló, on hi abeuraven les vaques.</span></span></span></span></span></p>	08082-34	Polígon 9 Parcel·la 47	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta com a propietari Josep Boadas. Declaren sis quartans de secà, una quartera de bosc de gavella i tres quarteres i sis quartans de terres ermes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 hi consta com a propietari en Pau Xapellí i Pinadella, casat en segones núpcies amb Joaquima Reixach. Era vidu en primeres núpcies de Maria Govern i Cases, casats el 1862. La Maria Govern procedia de can Caiao, una casa propera que es cremà l’any 1870. Morí l’any 1885 als quaranta-set anys d’edat. Deixà sis fills del matrimoni amb en Pau Xapellí: Jaume, Tomàs, Joaquim, Carolina i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1904 hi continuen vivint el fill d’en Pau, Jaume Xapellí i Govern, casat amb Margarida Ponsatí i amb la seva filla Carme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1912 en Jaume Xapellí i la la Margarida Ponsatí ja són avis. Josep Corones, d’Hortsavinyà i Carme Xapellí són els joves, casats l’any 1910. Tenen dos fills: en Jaume i en Francesc. En Josep Corones mor el 1918. L’avi Jaume Xapellí mor l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1920 fins el 1928 continuen vivint-hi Margarida Ponsatí, vídua de Jaume Xapellí; i Carme Xapellí, també vídua; en Francesc i en Jaume, els fills. Aquesta família es trasllada a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1933 hi trobem nous propietaris: Mercè Jacinta Expòsita amb el seu fill Joan Martí, procedents de Can Casals. En Joan es casà amb Josepa Canyes. En Josep, l’Andreu i en Francesc en són fills seus. En Josep morí a la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mercè Jacinta Expòsita mor l’any 1956 als noranta-un anys d’edat. El seu fill Joan casat amb Josepa Canyas, mor el 1958 amb seixanta-set anys d’edat. La Josepa mor el 1959 amb seixanta-tres anys d’edat. El seu fill Andreu Martí i Canyes hi viu amb la seva esposa Dolors Sureda i Fàbregas, casats el 1949, i amb les seves filles Josefa i Francesca. La primera neix el 1950 i mor el 2004; i la segona neix el 1954.</span></span></span></span></span></p>	41.7295000,2.6759900	473053	4619794		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-02dsc1026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-03p1500139.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-04p1500137.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-05p1500142.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Popularment es coneixia com a can Cossé, mutació del nom del propietari al segle XIX, Josep Boadas.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús