Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90756 | Pont del Torrent del Mas Gavatx; Pont del Torrent d’en Calabrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-del-mas-gavatx-pont-del-torrent-den-calabres | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Pont situat a la carretera GI-512, en el punt quilomètric 4,050 que serveix per salvar el pas del Torrent del Mas Gavatx o de Calabrés, en el límit entre la comarca de La Selva i del Maresme. Es troba just abans que el torrent desguassi a la Tordera, permetent la comunicació entre els diferents veïnats de Fogars de la Selva i els pobles veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de tres ulls d’arc escarser, decorats per dues fileres superposades de maó ple, disposats de cantell o a sardinell i decoració superior de pedra irregular amb la cara exterior plana. El paredat està fet de pedra irregular, deixant les més grosses per a les fileres inferiors. Els dos murs centrals estan protegits per un esperó cilíndric que permet aguantar la pressió exercida per l’aigua, i sobretot protegir l’estructura general murària dels impactes provocats per l’arrossegament de material com poden ser rocs o troncs. El sostre està fet amb rajol pla. A l’exterior, per sobre del pont, hi ha una xapa de formigó d’uns 0’60 m de gruix, que fineix amb l’asfaltat de la carretera per on circula el trànsit viari. Ambdós costats estan protegits per barreres de seguretat metàl·liques.</span></span></span></span></span></p> | 08082-13 | Carretera GI-512, PK. 4,050 | 41.7304300,2.7029800 | 475298 | 4619890 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-02p1490867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-03p1490866.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 90757 | Porxo del Pla de Can Gelmà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-del-pla-de-can-gelma | XIX-XX | No conserva la coberta ni els tancaments i es troba deteriorat per la manca d’ús, cobert en gran part per la vegetació i grafits en els murs. | <p><span><span><span><span><span>Cobert de planta quadrangular situada en el camí d’accés a Can Gelmà del Navàs. Consta d’una única planta amb un altell que no es conserva. Tenia la coberta a un aiguavés que desaigua a la façana posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal està orientada al nord per on passa el camí i és on hi ha l’únic accés, amb una porta d’arc escarser. Els paraments són de pedres irregulars amb maons i argamassa de morter de calç sense arrebossar a l’exterior i arrebossats a l’interior.</span></span></span></span></span></p> | 08082-14 | Pla de Can Gelmà (Polígon 3 Parcel·la 21) | 41.7308900,2.6992100 | 474985 | 4619942 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-01dsc0763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-02p1490642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-03dsc0768.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-04p1490640.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Construcció destinada a les feines relacionades amb els camps annexos. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 90893 | Sot del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-diable | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>L’avi Ramon Vilà Camps, explicava que havia sentit dir de molt de temps enrere, que un home, quan passava per l’indret conegut amb el nom del Sot del diable, deia que li sortia la por. Un bon dia, això ho va comentar a un del poble tot dient : - l’amo m’ha donat una escopeta i amb l’escopeta mataré la por!</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cartutxos però eren de sal. En adonar-se els va canviar per perdigons tot pensant: -avui mataré la por.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I dit i fet, en veure sortir la por quan passava per allí, alçà l’escopeta i li endegà un tret, convençut que l’havia matat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar al mas, el masover li diu a l’amo: - avui sí que he matat a la por. Li he endegat un tret i fotia uns crits! Avui sí que l’he matada! </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resulta que a qui havia mort o ferit era l’esposa de l’amo. </span></span></span></span></span></p> | 08082-82 | A mà dreta del camí entre Can Roca i l’església de Sant Cebrià. | 41.7373100,2.6758700 | 473046 | 4620661 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-02p1500225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-03p1500222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 91187 | La Pedra del Cec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-del-cec | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La pedra del Cec està situada en un revolt, a mà dreta del camí que va de la Creu de Capó a Can Saboia. Es tracta de dos blocs de pedra granítica de tonalitats marronosa, sobreposats, formant una mena de seient. L’indret és de composició plutònica, per oposició a les roques efusives d’origen volcànic com el basalt, que destaca a proximitat amb el volcà conegut amb el nom de Can Saboia o del turó de Sant Corneli. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta la tradició oral, el nom que rep aquest indret té l’origen en la història d’un captaire, cec, que tenia el costum de passar per les cases per demanar una almoina. La gent de Fogars que ja el coneixia, l’havia vist en nombroses ocasions assegut en aquest roc, de camí cap a can Saboia o tornant-hi, on s’aturava a descansar. </span></span></span></span></span></p> | 08082-87 | Camí de can Ferrer | 41.7197600,2.6710900 | 472641 | 4618715 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-02p1500480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-03p1500483.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 91190 | Font de Can Saboia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-saboia | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La font de can Saboia està situada a mà dreta del camí que mena a la casa, gairebé a tocar del mur de tancament del barri de la casa. A l’alçada d’un ullastre, es pot veure un regueró antigament excavat en el marge, que baixa del bosc i fineix en una mena de pica feta de pedra i maó que serveix per retenir l’aigua d’escorrentia provinent de la pluja. Al capdamunt hi ha un broc de ferro collat amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p> | 08082-90 | Polígon 11 Parcel·la 103 | 41.7169800,2.6697100 | 472525 | 4618406 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-02dsc2166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-03dsc2168.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que té força anys, i és propietat de can Saboia, aquesta font és posterior a la construcció del biot, situat un centenar de metres més amunt en el mateix marge del camí. Tot i que raja quan plou força, el regueró i la pica estan replenes d’herbassar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 91194 | Aplec de La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p> | 08082-94 | Ermita de la Marededéu de La Serra | 41.7246700,2.6283400 | 469088 | 4619274 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor. | 2116 | 4.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 91195 | Prat de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prat-de-sant-corneli | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La tradició popular diu que el turó de Sant Corneli és un volcà apagat ja fa molts segles i el Prat de Sant Corneli n’és la seva boca. També diu que no hi creixen els arbres pel seu alt contingut de sofre en el sòl.</span></span></span></span></span></p> | 08082-95 | Polígon 11 Parcel·la 99 | 41.7195000,2.6666200 | 472269 | 4618687 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91195-02dsc2187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91195-03dsc2186.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt a prop hi havia la font homònima que proporcionava aigua als habitants de la casa de Sant Corneli. Actualment es troba perduda. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91199 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-5 | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | ja no se celebra | <p><span><span><span><span><span>El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, el rector de Fogars convidava un altre sacerdot per celebrar la Missa Major, cantada a l’altar dedicat al sant. A més de ser patró de la pagesia, era considerada la festa petita del poble i se celebrava sempre el dia que s’esqueia el sant, sense traspassar-la mai al diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a mitjans del segle XX, a la vigília, a cada casa feien el foc de Sant Isidre, en un lloc ben visible. Al matí tothom anava a l’Ofici, amb orquestra d’acompanyament. Una de les orquestres més recordades encara actualment pels més grans és la Sibonei. En acabar es cantaven els goigs del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot seguit es feia ball al porxo de Can Roca, a càrrec de la mateixa orquestra. Després de fer un bon dinar, la gent de cada casa havia de munyir les vaques i arranjar el bestiar i cap el tard es feia un altre ball al mateix espai. Es ballaven els típics balls robats i de l’escombra. L’era de Can Roca s’envoltava de ramasses, serpentines i banderoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Darrerament els actes eren organitzats pel promotor de Massanes Josep Duran i eren amenitzats per l’orquestra Sibonei, de la que n’era el director.</span></span></span></span></span></p> | 08082-99 | Església de Sant Cebrià i Can Roca | 41.7391700,2.6800700 | 473396 | 4620867 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’ha substituït per una festa d’homenatge a la vellesa. Festa que comença amb la Missa seguida d’un dinar i ball, en Homenatge a la Gent Gran empadronada al poble. | 2116 | 4.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 91204 | Pont de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-fogars | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Està cobert per la vegetació, cosa que n’impedeix una visió nítida. | <p><span><span><span><span><span>El pont o passera de la Riera de Terra Negra està situat al davant mateix del camí particular d’asfalt que mena a la Casa Nova d’en Planes, just a la cruïlla amb el camí d’anar a l’església de Sant Cebrià, venint des de Can Roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pont fou construït per creuar el fossar de la riera o torrent que uns metres més endavant, desguassa cap a la Tordera, en el punt on la riera de Santa Coloma i la Tordera fan el seu aiguabarreig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És d’un sol ull, amb arc de volta de canó recobert d’almenys una filera de maó disposada a plec de sardinell. L’estructura muraria dels dos pilars està feta de pedra irregular collat amb morter de calç i arrebossada amb el mateix material, amb alguna reparació realitzada modernament de ciment. L’amplada és de tres metres per una llargada de plataforma d’uns deu metres aproximadament i una alçada que oscil·la entre els dos metres i mig i els tres metres. La plataforma de pas, presenta un important pendent des del camí cap al Pla de Cal Ros, que forma part dels terrenys d’al·luvions inundables, formats naturalment a ambdós vessants de la Tordera que els pagesos aprofiten per a plantar-hi arbres de creixement ràpid com els pollancres i plàtans en fileres per facilitar el manteniment i les actuacions silvícoles. </span></span></span></span></span></p> | 08082-103 | Polígon 8 Parcel·la 36/37 | 41.7382200,2.6776700 | 473196 | 4620762 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-02p1500622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-03p1500626.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BPU | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És coneix amb el nom de Pont de la Riera de la Terra Negra. A la fitxa de l’IPA es deixa constància de la localització d’unes baranes metàl·liques dins del torrent, que en el moment de la realització del mapa es desconeix si es varen retirar del llit del torrent o si estan amagades per la vegetació existent actualment. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91225 | Festa del Roser de Ramió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-ramio | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | Es manté, però ha perdut l’assistència d’altres temps. | <p><span><span><span><span><span>La festa del Roser se celebra sempre cada primer diumenge de juny. És la més popular i concorreguda de les festes de Ramió. També es coneix com a festa petita. La organització anava a càrrec de la Comissió de Festes del poble, constituïda per una representació de les principals cases. Aquesta comissió s’ocupava de la construcció de l’envelat, el lloguer de les orquestres, la programació dels actes i l’administració econòmica de la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El principal acte religiós era l’Ofici que se celebrava a les 10 del matí a l’església de Sant Andreu. A més del rector, hi assitien el rector de Gaserans i d’Hortsavinyà. La missa era acompanyada per un conjunt de músics i, més antigament, pel cor del poble acompanyat de flabiols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop acabat l’Ofici, es preparava el tabernacle per a la processó de la tarda en honor a la Mare de Déu del Roser. A les quatre de la tarda començava el Rosari o les pregàries de les Vespres amb l’acompanyament dels músics. A continuació es feia la processó, també encapçalada pels músics seguits del tabernacle ben ornamentat, amb la imatge de la Mare de Déu del Roser portada per noies del poble. Els feligresos anaven al darrera seguint la imatge. Es donava la volta a l’església i se seguia pel passeig del cementiri fins tornar a l’interior de l’església. La processó, en el seu pas per l’era de la rectoria, es cantava una nadala. Més endavant es cantava “l’Ave Maris Stella” i, en arribar al cementiri, s’entonava el TeDeum. Un cop dins l’església es cantaven els Goigs de la Mare de Déu del Roser i finalment el sacerdot donava la benedicció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la tarda es feia el primer ball a l’envelat que la Comissió de festes havia instal·lat a l’era de la Rectoria. Començava a les set. Les orquestrines que anaven a Ramió tenien entre tres i sis músics i eren dels pobles veïns. Per alleugerir les despeses de la festa menjaven per les principals cases, repartits en parelles. Tocaven vuit peces. Per entrar al ball, els foresters havien de pagar una entrada. La gent del poble hi contribuïa com a socis o abonats col·laboradors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acabat el ball la gent del voltant anava a sopar a casa i endreçar el bestiar. A les onze començava el ball de sarau. Aquest cop eren 16 les peces que s’interpretaven. A la mitja part es feia la rifa de la toia, que acostumava a ser un ànec rostit de gran anomenada gastronòmica. A la segona part del ball es guardava pel ball dels casats, on cada casat havia de buscar una parella soltera. Després es feia el ball robat, on tothom ballava amb tothom i més tard el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p> | 08082-124 | Sant Andreu de Ramió | 41.7122600,2.6098200 | 467541 | 4617903 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91225-02dsc2563.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91226 | Festa Major de Sant Andreu de Ramió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-de-ramio | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | ja no se celebra. | <p><span><span><span><span><span>La festa grossa de Ramió era per Sant Andreu, el 30 de novembre, patró de la parròquia. Però per les dates en què s’esqueia, a finals de tardor, era una festa molt íntima, que se celebrava ben endins per la pròpia gent del poble i sense gaires visitants forans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Potser per aquest motiu, les festes del Roser han pres protagonisme a Sant Andreu. Les dates en què se celebra, primers de juny, on el dia és més llarg, conviden més a la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte principal de la festa de Sant Andreu era l’Ofici i la cantada dels goigs. Es muntava l’altar amb la creu de plata, canelobres de metall i els millors mantells. Es posava el dosser vermell, amb un reliquiari amb les relíquies d’uns quants sants i al costat s’hi col·locava el reliquiari de plata de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es col·locaven les imatges amb les corones de plata. En els altres altars, cremaven quatre ciris i, durant l’Ofici, estaven enceses les aranyes.</span></span></span></span></span></p> | 08082-125 | Sant Andreu de Ramió | 41.7122300,2.6097600 | 467536 | 4617900 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 91236 | Pou de Sant Andreu de Ramió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sant-andreu-de-ramio | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Pou situat a Sant Andreu de Ramió, a una quarantena de metres de l’església, darrera l’absis, en direcció sud-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Registre vertical cilíndric excavat al terra. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada completament envaïda per l’heura. Té un parell d’obertures quadrangulars a la part superior per on treure i canviar en cas de necessitat el travesser de fusta de penjar la corriola. Està construït amb parament de pedra, lligat amb morter de calç, amb alguns afegitons de trossos de teula entre el paredat. L’acabament exterior, tot i que actualment és gairebé imperceptible, estava fet a base d’un arremolinat de morter de calç. Orientada al sud-est, hi ha una portella de frontissa i filat, collada a un marc de ferro. Al dessota mateix destaca la pedra de tancament del pou que en aquest cas consisteix en mitja mola partida per la meitat. Originàriament tenia un ampit o pedrís de pedra per posar-hi la galleda. Només es conserva parcialment les arrencades de la pedra de subjecció. Té marxapeus. </span></span></span></span></span></p> | 08082-135 | Sant Andreu de Ramió | 41.7119100,2.6101900 | 467572 | 4617864 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91236-02p1500908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91236-03p1500909.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest pou està relacionat amb l’obtenció d’aigua del mas Ramió.La pedra molera podria venir del Molinot. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91257 | Base de premsa de Sant Andreu de Ramió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-sant-andreu-de-ramio | XVIII | <p><span><span><span><span><span>Base rectangular d’una premsa de vi, de pedra granítica, situada al costat del pou de l’antic mas Ramió i rectoria, a una quarantena de metres en direcció sud-est, partint del darrera de l’absis de l’església de Sant Andreu de Ramió. Contràriament a la seva ubicació natural, plana, està col·locada dreta. No s’hi observa un desgast especial i si hi ha alguna data gravada, només seria visible a la part que toca amb el terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Correspon a la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia, que suportava la pressió que feia el cargol. Fa 148 cm de llargada per 96 cm d’amplada i 38 cm d’alçada. El most resultant de la premsada sortia pel broc rebaixat a la pedra, que anava a parar a un dipòsit o cup. Es conserven perfectament els encaixos verticals dels braços.</span></span></span></span></span></p> | 08082-136 | Sant Andreu de Ramió | 41.7119400,2.6101600 | 467569 | 4617867 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91257-02p1500899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91257-03p1500903.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta base de premsa podria procedir del celler del mas Ramió o rectoria, que en realitzar les obres com a casa de colònies l’any 1986 s’hagués desplaçat del seu lloc original. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 91258 | Capelleta de Sant Andreu de Ramió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-andreu-de-ramio | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XX | No conserva la imatge que hi havia a l’interior. | <p><span><span><span><span><span>Capelleta de camí situada al costat mateix del pou de l’antic mas Ramió. Per localitzar-la cal situar-se darrera l’absis de l’església de Sant Andreu de Ramió en direcció sud-est, a una quarantena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un pilar de port tronco piramidal, que mesura 1’20 m d’alçada per 0’40 m de costat a la part superior. El paredat està fet amb pedra falcat amb algun tros de maó i rajol i collat amb morter. Al damunt hi ha una estructura semblant a una capelleta. Està feta de fusta amb coberta a dues aigües, protegida amb vernís en molt bon estat de conservació. No conté cap imatge en el seu interior i no s’ha trobat cap referència documental que en parli. </span></span></span></span></span></p> | 08082-137 | Sant Andreu de Ramió | 41.7119000,2.6101900 | 467572 | 4617863 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91258-02p1500917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91258-03p1500913.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91690 | El Pi de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-loli | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: 'Santa Maria de roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV) (Tordera. El Maresme)', a L'arquitectura militar medieval. Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d'Història del Casal, Mataró, 2000.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que recullen els autors del llibre </span></span></span></span></span><em>Fogars de la selva, temps ha</em><span><span><span><span><span> (FUGAROLAS i VILÀ, 2007), diu així: “Del Turó del Pi de l’Oli se’n conserva una llegenda de la qual probablement se n'ha perdut gairebé tot el cos, segons la qual els monjos de Roca-Rossa deixaren escrit en un pergamí el punt exacte on havien enterrat una gerra d’or a fi de resguardar-la dels robatoris. El document escrit assenyala que es troba en un punt des del qual s’han de veure set campanars”. </span></span></span></span></span></p> | 08082-197 | Turó del Pi de l’Oli | 41.6949000,2.6330500 | 469465 | 4615967 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els mateixos autors escriuen que molta gent assenyala o creu reconèixer l’indret com el cim d’aquest turó, motiu pel qual, de tant en tant s’hi poden veure forats excavats en el terra amb l’afany de localitzar el tresor. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 91691 | La cambra misteriosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambra-misteriosa | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span>Tradició oral que conta que, en una època de bandolers, a Can Mainou de Ramió vivia una gent que aprofitava aquells temps de desordre per viure de la delinqüència, fent diners a través del robatori, l’extorsió i el crim, tot això emparant-se rere l’aparença de l’honradesa, ja que eren integrants del sometent de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel costat de baix de la casa passava un camí ral de muntanya, que encaminava la gent que es dirigia fins a Sant Celoni o que, en el seu recorregut, agafava ramals per anar a altres pobles. Per aquest camí passava a vegades gent adinerada, que portava els diners per anar a pagar un deute, o que venia de cobrar bestiar, granes o partides de carbó. Els seus cabals eren en monedes d’or, plata i bronze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Can Mainou sempre hi havia algú que vigilava el camí, atent per quan passava algun viatger a peu o a cavall per poder-hi parlar. Si s’adonaven que portava diners, el feien entrar a la casa amb enganys, o si veien que sospitava alguna cosa, el feien entrar per força i, quan era dintre el feien lliurar tot que portava damunt seu. Si es resistia a pagar o a parlar d’altres coses que els interessava, com podia ser de la seva situació econòmica o de la d’altres coneguts seus, aleshores el feien entrar en una cambra on amb diversos estris de tortura el sotmetien a sofriments físics fins que havia declarat tot el que tenia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els homes de Can Mainou formaven part del sometent de Ramió i, per tant, eren gent de confiança. Quan ja no podien robar res més al seu presoner, anaven a veure al sometent de Gaserans i els deien que havien pogut detenir un bandoler molt perillós i que l’anirien a executar la nit següent, a la baixada de Perxistor. I així ho feien cada vegada que assaltaven un vianant ric, un cop li havien pres els diners, o algú que els podria comprometre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als membres del sometent de Gaserans, del qual formaven part els homes de Can Rata i de Perxistor, els estranyava que el sometent de Ramió anés sentenciant a més gent del que era normal i que, a més sempre fossin els de Can Mainou els seus autors. Un cop estesa la sospita es van reunir tots plegats i van acordar que si es donava una nova ocasió anirien a aquell lloc a comprovar el que passava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La baixada de Perxistor era un revolt molt fondo del Camí Ral, situada en un lloc que quedava amagat i per això escollien aquell indret. Arribat un nou cas d’execució, el sometent de Gaserans es va aposentar a l’aguait i varen poder veure com arribaven els de Ramió, custodiant un pobre home, que pel seu aspecte semblava que mai havia estat un delinqüent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Li van embenar els ulls i després de situar-lo a una distància, li van dir que resés el Crec en un Déu. Quan va començar a resar, els homes del sometent de Gaserans els van cridar l’alto i van començar a disparar trets a l’aire i els facinerosos, espantats, varen deixar caure les armes. Així fou com pogueren salvar la vida d’aquell presoner.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així és com es va descobrir i que es pogué acabar amb la doble vida d’aquella gent de Can Mainou, els quals aparentment eren pagesos que treballaven les seves terres del mas però que s’enriquien practicant l’assalt, l’extorsió i l’assassinat de persones innocents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a proves de les seves agressions, a dintre de la casa es va trobar una cambra de tortura i al darrere del porxo un pou amagat, tapant arran de terra, del qual també es va dir que hi havia tirat gent.</span></span></span></span></span></p> | 08082-198 | Fogars de la Selva | 41.7197000,2.6158000 | 468042 | 4618727 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91691-la-cambra-misteriosa-can-mainou.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Cantal i Quer la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, (FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91693 | La cova dels lladres del turó de Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-dels-lladres-del-turo-de-montgros | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que transcrivim literalment diu així: «En èpoques de bandolerisme, hi havia una banda de gent proscrita, la qual es dedicava a robar a tothom; assaltaven les cases del poble i feien de lladres del Camí Ral. Es pot dir que vivien de l’extorsió com si fos una professió. Quan sabien o comprovaven que algú tenia diners l’atracaven i els feien donar. Va arribar un moment que dominaven tots els indrets de Ramió, la gent de la seva comarca no es trobava segura i vivia atemorida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La lladregada tenia el seu amagatall en una petita cova que s’endinsava en una gran roca del Turó de Montgròs. A la part més altra del turó hi ha un gran bloc granític. Per dissimular l’entrada hi posaven una llosa de pedra, que feien córrer fins tancar la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La banda també estenia el seu lladregueig i tot tipus d’atropells amb violència inusitada, per les cases i els camins d’Hortsavinyà i de Fuirosos. Les autoritats i els guardes de l’ordre no els sabien trobar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan en un camí assaltaven algú i constataven que es tractava del propietari d’una bona casa, el feien presoner i, després de lligar-lo una bena als ulls i de tapar-li bé les orelles, perquè no pogués veure-hi ni sentir res, li anaven fent donar voltes per camins, corriols i rieres fins que sense saber-ho es trobava dintre de la petita cova. D’aquesta manera el detingut no sabia on era, mentre ell mateix, després de caminar tant, creia trobar-se molt lluny, en algun lloc remot de la Muntanya de Baixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aleshores els bandolers feien saber a casa del segrestat que si volien tornar a veure viu el seu familiar havien de pagar un rescat. Quan la família s’avenia a pagar, al pobre home el tornaven a marejar caminant una bona estona, fins que finalment li feien fer un recorregut per l’aigua de la riera de Ramió i el deixaven en un lloc que el poguessin trobar. Si la família no podia pagar el rescat, el mataven.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dia, un d’aquests presoners, que es veu que no tenia les orelles prou ben tapades, va sentir com algú des de fora deia als seus companys: “Alerta, que puja el Mestre Mestric”. Aquest home un cop va ser rescatat, va denunciar al jutge que havia sentit aquest nom, i tot seguit les autoritats van anar a detenir el Mestre Mestric a casa seva, Can Mestric de Ramió, qui va confessar ésser el cap de la banda. Una de les versions d’aquesta llegenda diu que aquest presoner era un avantpassat del senyor Josep Maria Alfaras, de Sant Celoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop conegut l’amagatall van anar caient tots els lladres fins que deixà d’ésser un perill per al poble de Ramió». </span></span></span></p> | 08082-199 | Turó de Montgròs | 41.7117800,2.6261000 | 468895 | 4617844 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91693-la-cova-dels-lladres-del-turo-de-montgros-can-mestric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91693-la-cova-dels-lladres-del-turo-de-montgros.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Preservada per Josep Cantal i Quer i Josep Maria Serra Martínez que la contaren als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, (FUGAROLAS i VILÀ, 2007). | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91695 | La tornada del mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tornada-del-mercat | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La història conta com a principis de segle XX, un oncle d’en Miquel del Molinot va portar el dimecres d’una setmana un vedell a vendre al mercat de Sant Celoni, a la plaça del bestiar. Va anar des de Can Ginestà de Montnegre, d’on era masover, fins al mercat estirant la corda lligada al cap i al morro de la bèstia, per corriols bosquetans i accedint finalment per un camí ral de muntanya. Va tardar més de dues hores a arribar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a la plaça va parlar amb els negociants coneguts de sempre que s’avingué a pagar-li el que demanava. Després del tracte, el negociant li va lliurar els diners i ell es va quedar amb el vedell. Algun badoc que observava discretament l’operació va creure que la quantitat pagava la pena i va decidir assaltar l’oncle pel camí de tornada cap a Can Ginestà i robar-li el fruit de la seva venda. O, tal vegada era un lladre professional que ja estava d’acord amb el comprador. Mai no es pogué saber.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle tornava cap a casa seva pel mateix camí per on havia vingut, com tantes altres vegades havia fet, i sempre sense cap contratemps. Però com que havia sentit explicar tantes coses sobre la incertesa d’anar un home sol amb diners al damunt, portava un ganivet gros plegat a la butxaca, més que res per augmentar la seva pròpia confiança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja havia enfilat el camí del bosc, va sentir un soroll com de trepig que aixafava la fullaraca, el qual l’alarmà molt; i previngut, va mirar per tot arreu però no va veure ningú. Va pensar que la responsabilitat de portat aquells diners que havien costat tant de guanyar li alterava la imaginació i li suscitava un temor sense fonament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De nou, camí endavant, li va semblar tornar a sentir aquella trepitjada enmig del bosc, sense saber ja si mirar endavant o enrere. Hauria dit que el trepig existia. Ja no estava segur de res. Va agafar el ganivet de la butxaca, l’obrí i va ficar la llarga fulla en un plec de la faixa, deixant sortir el mànec. Va continuar caminant sense cap novetat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant hi havia un pont que travessava un torrent. Quan va començar a passar pel pont, de sobte li va sortir al davant un home abrigat amb una capa negra, la gorra abaixada i amb una grossa daga a la mà. Amb veu engallada li digué: “Els diners o la vida”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle només va tenir temps de pensar que perdria l’esforç de mots dies de treball. Va veure que no podia tornar enrere perquè l’altre l’atraparia. Tampoc no podia escapar-se pels costats perquè el barranc era molt fondo. Al davant hi tenia l’atracador. Li va contestar: “Els diners me’ls vull i la vida me la jugo”, mentre estirava el ganivet de la faixa i s’abalançava sobre l’assaltador pensant que efectivament s’hi jugava la vida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El delinqüent sorprès per la fúria inesperada del pagès, va dubtar un instant, moment que va ésser suficient perquè l’altre li guanyés la posició. Sorprès i espantat, va recular sense mirament, relliscant pel terraplè. Va fugir torrent avall corrent tant com podia. L’oncle del Molinot va tenir un esglai tan gran que les cames li tremolaven, però va continuar caminant cap a casa seva vigilant de no tenir cap altre ensurt.</span></span></span></span></span></p> | 08082-201 | Fogars de la Selva | 41.6950600,2.6046000 | 467098 | 4615996 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Cultural | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Ventura i Clopés la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment. | 61 | 4.3 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 91696 | Bruc vermell (Erica cinerea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruc-vermell-erica-cinerea | <p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 611. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> | Espècie sensible a la gestió forestal i als manteniments de les pistes forestals. Necessita zones més aviat obertes. | <p><span><span><span><span><span>El bruc vermell <em>(Erica cinerea), </em>és una mata ramificada, de branquillons joves pubescents amb fulles estretament linears de 4 a 8 mm arranjades en grups de tres. Les flors són acampanades i de color porpra, rarament blanques, que mesuren entre 4 i 7 mm de llargada amb inflorescències paniculiformes o dit d’altre manera, en forma de grapes. La seva alçada no depassa els 60 centímetres. El seu hàbitat es limita a les brolles silicícoles de les contrades mediterrànies humides. És una espècie considerada molt rara (rrr) bàsicament de distribució atlàntica. </span></span></span></span></span></p> | 08082-202 | Parc Natural del Montnegre i el Corredor | 472675 | 462042 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91696-tafel004small.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada accessible | Científic | Xarxa natura 2000 | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir del mes de juny on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament. | 2151 | 5.2 | 1764 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 91697 | Esquamària (Lathraea squamaria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquamaria-lathraea-squamaria | <p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 773. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> | Espècie paràsita estretament lligada a l’avellaner | <p><span><span><span>L’Esquamària és una planta erecta, blanquinosa, groguenca o rosada, glabrescent a la part inferior, pubescent glandulosa a la summitat, amb fulles esquamiformes i forma un raïm unilateral dens. La corol·la de la flor és bilabiada, rosada o blanquinosa. Floreix de març a maig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Paràsit a les arrels de l’avellaner <em>(Corylus avellana)</em> en boscos caducifolis humits. Espècie considerada molt rara (rrr). Distribució euro-siberiana.</span></span></span><br /> </p> | 08082-203 | Parc Natural del Montnegre i el Corredor | 41.7351300,2.6713100 | 472666 | 4620421 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91697-illustrationlathraeasquamaria-del-llibre-otto-wilhelm-thome.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada accessible | Científic | Xarxa natura 2000 | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals al mes de març quan és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància i protecció les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament. | 2151 | 5.2 | 1764 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 91698 | Isoet (Isoetes durieui) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/isoet-isoetes-durieui | <p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 61. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> | Afectada per la sequera i la presència del senglar. | <p><span><span><span><span><span>L’isoet és una petita planta formada per una roseta de fulles linears aplicades al sòl de fins a 15 cm d’alçada. Les fulles son rígides i una mica corbades, en forma d’hèlix. Les fulles estan situades sobre d’una tija molt curta que roman sota de terra. A la base de les fulles s’hi troben els esporangis. Es reprodueix de febrer a maig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Viu en prats terofítics silícoles entollats. Espècie considerada força rara (rr). Distribuïda per la zona mediterrània. </span></span></span></span></span></p> | 08082-204 | Parc Natural del Montnegre i el Corredor | 41.7350700,2.6714700 | 472679 | 4620414 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-isoet-2-autor-xpn.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-tafel020small.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada accessible | Científic | Xarxa natura 2000 | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir març i abril on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència anual. Els anys més secs no es desenvolupa. Per la seva importància i protecció, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament. | 2151 | 5.2 | 1764 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 91622 | Zona de nidificació de l’oreneta de l’espècie Hirundo rustica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | Cal fomentar les mesures de conservació del nius sense perjudici dels interessos particulars. La seva presència és un bioindicador de l'estat de salut del municipi. | <p><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. En el cas de Fogars de la Selva, s'han detectat diversos nius, </span></span></span></span></span><span><span><span><span>a Can Oller, <span>Can Mainou, Ca l’Hivern, Can Molera, Can Forn o la Rectoria, veritables paradisos per aquest ocell. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p> | 08082-194 | Veïnat de la Vall de Ramió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa.<br /> Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7123100,2.6099200 | 467549 | 4617909 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91622-02p1500937.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei, i això ho pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi. | 2153 | 5.1 | 1764 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 90776 | Fons cartogràfic referent a Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya disposa de dos mapes consultables digitalment a la Memòria Digital de Catalunya de gran importància per a l’estudi de la Tordera, la geologia i la toponímia del territori. Es tracta de dos mapes, geològic i topogràfic de la província de Barcelona (RC1230 i </span></span><span><span><span>RC6635</span></span></span><span><span>), que porten per títol: <em>“Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: subvencionado por la Excma. per la Diputación Provincial: región cuarta ó del rio Tordera”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors del mapa són, per la part geològica, el canònic Dr. Jaume Almera i el topògraf, Eduard Brossa, que el realitzà l’any 1913. Fou publicat a Barcelona per “Henrich y Cª”. Està aixecat a escala 1:40.000 i mesura 74 x 84 cm. Aquest darrer en lletra manuscrita a la part inferior del mapa escriu i signa “Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya per l’autor: Eduard Brossa”.</span></span></span></span></span></p> | 08082-30 | Paradís, 10 · 08002 Barcelona | <p><span><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fundat l’any 1891, a partir de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada l’any 1876, i l’Associació d’Excursions Catalana, potencià la formació d’una cartoteca que a finals del segle XX ja comptava amb uns 10.000 mapes. El fons, està format per mapes excursionistes, turístics antics i moderns i topogràfics, no només de Catalunya. També destaca una important col·lecció de mapes del Pirineu i de Catalunya realitzats entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria procedeixen de donacions de socis de l’entitat i de particulars. I és una font de consulta rellevant per a l’estudi del territori i la toponímia. Tot i que a partir de l’any 2015 el CEC signa un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), pel qual el CEC diposita tot el seu fons de mapes a l’ICGC, des de l’any 2003 ja havien col·laborat les dues institucions, per inventariar, adequar i digitalitzar els fons de la Cartoteca del CEC. En aquest sentit, 384 mapes, estan hostatjats a la Memòria Digital de Catalunya, i no inclosos en la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu, on es poden consultar en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. Està impulsat per les universitats de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya amb la coordinació del Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya i la participació d’altres institucions catalanes. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.7351000,2.6713900 | 472673 | 4620418 | 1913 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90776-02mapescec466fullrc6635.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dr. Jaume Almera i Eduard Brossa | En les notes hidrogràfiques del mapa geològic, destaca la descripció que els autors fan del recorregut de la Tordera i més endavant dels cultius: “En los terrenos de aluvión se cultivan los cereales y la vid (Vitis vinefera), en los cachos arenosos de los álveos del río los chopos (Populus niger), álamos (P. alba) y carolinas (P. Virginiana); en los terrenos graníticos del litoral el naranjo (Citrus aurantium) y en los del interior el pino (Pinus pinea. P. Helepensis), la coscoja (Quercus coccifera y el Q. suber), los brezos (Erica multiflora. E. scoparia), el tomillo (Tymus vulgaris), las gatosas (ulex parviflora), la retama (Spartium junceum) y el algarrobo (Ceratonia siliqua) en los terrenos próximos al mar”. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91570 | Forn de Can Molera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-molera | <p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Tenint en compte la fragilitat d’aquests elements, sembla que aquest forn es conserva prou bé, tot i que caldria una neteja per confirmar l’estat real de conservació de la graella i la cambra de combustió. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de terrissa o d’obra situat en el marge, a mà esquerra del camí que mena a Can Mainou. Tot i que s’ha perdut bona part de la façana frontal, es conserva la graella, el laboratori i la cambra de combustió o fogaina, aquesta darrera parcialment colgada per la terra que es va desprenent del marge. La boca d’accés a la cambra de combustió, orientada cap al sud, està constituïda per diverses fileres de maons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cambra de combustió és de planta quadrangular, de 3’05 m de costat per 2,50 metres d’alçada màxima. La pilastra central o pilastres no es poden veure ja que l’entrada de la fogaina està gairebé colgada per la terra del marge. La graella i les fumeroles no són visibles ja que estan cobertes de terra.</span></span></span></span></span></p> | 08082-148 | Polígon 12 Parcel·la 65 | <p><span><span><span><span><span><span>En el llibre d’òbits de Sant Andreu de Ramió, l’any 1609, s’inscriu la defunció del rajoler en el mateix forn: “Pere Rajoler, estan en lo Forn d’en Molera”. Aquesta dada indica per una banda, que el forn ja funciona a inicis del segle XVII i per l’altra que en aquesta època, pertany a Can Molera. Probablement s’hi fes material constructiu per a totes els masos veïns. A Ca n’Hivern es conserva un tros de teula decorada amb ditades formant garlandes geomètriques amb la data de 1850, que podria indicar que a mitjans del segle XIX aquest forn encara funcionava. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible, on hi hagués argila, aigua i llenya. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’estructura d’aquest tipus de forn preindustrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió a la inferior, anomenada també cambra de foc o fogaina a la qual s’hi accedeix arran de terra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic central, depenent de les mides. Dins la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l’indret on es col·loquen les peces per coure.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cambra pot ser de dos tipus: tancada; i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir, que no hi ha gairebé oxigen). Això dona peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El procés de fabricació sembla seguir una mateixa pauta. Els rajolers eren bons coneixedors del terreny. Localitzaven la terrera i extreien l’argila a pic i pala. Es garbellava in situ per tal de netejar-la al màxim d’impureses i es transportava fins al costat d’una bassa o punt d’aigua com la riera de Ramió. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia la bassada; és a dir, es barrejava la quantitat volguda amb aigua, sovint en un forat excavat al terra, ben net. L’endemà, un cop reposada, ja es podia pastar. Tot i que es podien emprar les mans, el menys esgotador eren els peus. També s’aprofitava per posar en remull els motlles de fusta. D’aquesta manera se’ls donava elasticitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar, es preparava la solera, ubicada sempre en l’indret més planer. Per evitar que les peces s’enganxessin al terra, s’escampaven les cendres de fornades anteriors i sorra. Un cop a punt, ja es podia començar a “emmotllar”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El teuler o rajoler, omplia els motlles de fang tot passant-hi la rasadora (llistó que treia el fang sobrant). Amb les mans es treien les arestes i altres imperfeccions i de vegades s’hi feien impressions decoratives, com les famoses ditades, etc. A continuació s’extreia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passava cendra. En el cas de les teules, el fang que es pastava es feia amb les mans i era molt més espès. S’emmotllava damunt d’una taula i hi havia diferents tècniques. Una d’elles era emprar un motlle trapezoïdal damunt d’una taula; en desemmotllar, es feia lliscar la peça plana vora de la taula. El teuler la recollia amb un estri anomenat posadora, que li permetia donar la forma de la teula. I d’aquí a la solera fins que s’assequessin per conservar la forma.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un cop les peces seques, s’havien de coure i, per tant, es procedia a amuntegar-les de manera ordenada dins del forn. La càrrega es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang. Entremig se’n deixava algun sense collar, la qual cosa permetia emprar-lo de tapadora per poder controlar el tiratge del forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat d’aquesta estructura hi havia un espai, sovint cobert, on deixar-hi els feixos de brancatge de pi o alzina, que servien de combustible. Un cop s’encenia el forn, calia estar al seu costat nit i dia per tal de controlar el foc i la temperatura. En un forn de dimensions mitjanes acostumava a durar de dos a tres dies i nits. Un cop cuita la boca del forn es tapava amb fang i pedra i es deixava refredar lentament, procés que podia durar uns cinc dies aproximadament. Un cop fred, es destapava, s’extreien les peces cuites i les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat per la següent fornada.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7236400,2.6152900 | 468002 | 4619165 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-01p1510126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-02dsc2739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-03dsc2744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-04dsc2752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-05dsc2750.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90807 | Forn d'obra de Can Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-simon | <p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàg. 21-24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em><span>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</span></em>, dins <em><span>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</span></em>, 8, pàg. 105-132.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Tot i estar a pocs metres del camí, s’hi ha d’accedir obrint-se pas entre la vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat, a mà dreta del camí que baixa, un cop situats en el barri de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simó</span></span></span></span></span><span><span>, cap al Pla de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simó</span></span></span></span></span><span><span> i el Sot del Forn. Just abans d’arribar al pla, sembrat de pollancres, hi ha un camí planer a mà dreta que ressegueix el marge fins a trobar un revolt, sempre a mà dreta. Un cop situats en el corriol obert per els peladors de suro, s’observa un pi al costat esquerre que destaca per la immensitat de la seva capçada. El forn està excavat en el mateix pendent que fa el terreny, en una zona on el pa de sauló és prou consistent per haver pogut fer el rebaix sense que s’enfonsés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, de 2’35 m d’amplada x 5 m de llargària x 3’35 m d’alçada. No conserva la solera amb la graella, i tant la façana com el passadís d’accés a la fogaina, orientades a l’est, estan ensorrades. Els murs estan retallats en una capa de pa de sauló amb importants afloraments d’argila. S’hi observen nombroses marques realitzades amb l’escoda o la piqueta. En el mur de fons (oest) a 2’30 m des del terra, s’hi observen dos encaixos simètrics.</span></span></span></span></span></p> | 08082-56 | Entre el Sot del Forn i el Pla de Can Simon | <p><span><span><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. Sembla ser el cas de Can Simon. La seva ubicació no és fruit de l’atzar, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, probablement un canal de derivació d’aigua de la Tordera, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius, que tot i que actualment no són visibles, s’intueixen en l’orografia del terreny: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons, els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.7369400,2.6876900 | 474029 | 4620617 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-01p1500307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-02p1500297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-03p1500300.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91792 | Forn de pega de Can Planasdevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-can-planasdevall | <p><span><span><span><span><span><span>EIXIMENIS, F (1983). Lo Crestià. MOLC 98, Edicions 62 i La Caixa, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (2002). Les pegueres de Salo (Bages). Indústria Tèxtil: Actes de les V Jornades d’Arqueologia industrial, pp. 613 – 633. Barcelona. Marcombo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (1998). Peguers del Bages. Revista Dovella, 62, pp. 33-41.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT i QUER, Pius (1987). Plantas medicinales. Editorial Labor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTORELL, Joan (1983). Tirant lo Blanc. MOLC 99/100. Edicions 62 i La Caixa. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XX | Està reomplert de terra i fullaraca. | <p><span><span><span><span><span><span>Forn de pega o quitrà situat en al nord del turó Petit, al sud-oest de Can Planas. L’accés es fa pujant per la línia elèctrica que des de Can Planas, puja cap el Collet de la Mare de Déu. L’estructura consisteix en dues cavitats en forma d’olla, amb el ventre més ample. Estan construïdes aprofitant l’alçada d’un marge i separades entre elles per un espai de terra que mesura 0’60m d’amplada. El seu interior està recobert per una capa de terra i fullaraca. La primera de les cavitats mesura 1’15 , de diàmetre per 0’50 m de fondària visible actualment. La segona és més petita, d’uns 0’60m de diàmetre i està coronada per un parell de fileres de pedra sobreposades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Visualment sembla que la paret de terra cuita està protegida per una estructura de pedres situades a tot el perímetre exterior del forn. A la part davantera de la boca, hi ha una placeta zona de maniobra del pegaire. Probablement en aquest indret s’hi col·loqués algun tipus de canaló que conduïa el quitrà o pega cap a un recipient on recollir-lo i posar-ho. Visualment no es localitza cap altra estructura però és molt possible que a tocar hi hagi algun tipus de bassa quadrangular molt poc profunda (entre els 0’30 i 0’40m de fondària) relacionada amb el forn.</span></span></span></span></span></span></p> | 08082-210 | Polígon 11, Parcel·la 84 | <p><span><span><span><span><span><span>La pega s’obté a partir de la destil·lació “destructiva” de la teia o soques i arrels de pi (per ser un gran resinós) a partir de les quals s’obté un líquid viscós, espès, de color fosc conegut amb el nom de quitrà de pagès o quitrà de pi. Quan aquest quitrà es destil·la, s’obté un residu molt viscós, de color negre, anomenat pega.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La teia, que no és res més que el cor de l’arbre, crema amb molta facilitat. La millor teia s’obté dels pins vells i aquells que neixen en roqueters, indrets pobres en terra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El procés consisteix, primerament en escalfar el forn durant unes hores per després col·locar al fons, un xic inclinat, una capa d’estelles de fusta de pi. Al damunt s’hi anaven col·locant capes de teies disposades de forma radial. Un cop ple, es tapava posant un parell de troncs o taulons, depenent de la mida i se segellava amb lloses de calç o rajols de fang. Un d’ells tenia un orifici per controlar el quitrà. Després d’unes hores, aquest s’escolava per un canaló i es recollia en una pastera, molt a poc a poc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Si el que es volia però era obtenir la pega calia una segona construcció, l’olla. Aquí el quitrà s’escolava per un vas comunicant amb un cert pendent cap a una segona cavitat, més petita. Un cop dins, s’hi calava foc. El peguer sabia quan el procés de destil·lació havia acabat pel color i la forma de full (en cabdells). Es tornava a tapar immediatament per apagar la combustió.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al davant de l’olla o del pou (ja sigui per obtenir quitrà o pega), s’hi havia excavat la pastera, una mena basseta quadrangular, d’uns quaranta a cinquanta centímetres de fondària per un a dos metres de costat, depenent de la mida del forn. Les parets interiors es podien recobrir amb pedra, reforçades després amb taulons. El fons o sola es mullava i s’hi col·locava una capa de cendra, seguint també el sistema de preparació de la plaça on es col·loquen les peces de fang dels forns d’obra. La pega sortia molt a poc a poc per evitar que s’inflés i sobreeixís. Un cop freda quedava un bloc compacte, com una rajola de color negre. El pegaire retirava els taulons dels quatre costats, amb la destral llescava la pasta i a continuació s’introduïa un perpal per aixecar-la lleugerament i saltava al damunt. La pega es trencava per les marques fetes amb la destral. Un cop obtingudes les llesques, es tallaven en pastilles per poder-les transportar en les sàrries.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La pega és un producte emprat en èpoques molt reculades, tant com aïllament, impermeabilització o encolat i curatives com l’empast.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Conegut ja en època romana, a Catalunya té una gran importància durant l’època medieval, i especialment durant els segle XIII, XIV i XV sobretot per permetre la impermeabilització dels vaixells i com a combustible de guerra per llençar encès contra l’enemic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són diversos els exemples de la pega i el quitrà per a actes de guerra, que poden trobar en la literatura clàssica. En Capítol CLXIV de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell s’hi pot llegir el següent text. “Los trucs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista. Aprés llançaven oli bullent amb casses. L’una part e l’altra llançaven pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre.” En el capítol CX del llibre del Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis, diu “E deuen tenir aparellat foc e pega e alquitrà, ab què hi meten foc si s’acosten al mur.” En la Crònica de Bernat Desclot, capítol XLI es pot llegir “(...) lo preborde de Tarragona començà a fer una cava molt gran, e pregona e llonga a argenters, qui saben de caves a fer, e molta altra gent. Cavaren tant tro que foren a mur major e puis estalonaren-lo, e el paborde féu aportar llenya seca molta, e féu-la metre llaïns ab molt seu, e pega e oli; e puis féu-hi metre foc sus en l’alba”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Fora dels actes bèl·lics, la pega i el quitrà foren emprats ja pels egipcis, que no només revestien les mòmies amb pega sinó que també l’utilitzaven per segellar les piràmides. Els canals d’irrigació de Babilònia eren calafatats amb pega com impermeabilitzant. A Bíblia es parla de la pega. A la Gènesi (6:14) quan es parla de la construcció de l’Arca de Noé, diu “fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l’arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora”. A l’Èxode (2:3), parlant de Moisès diu “prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs, a la vora del Nil.”</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Virgili per exemple a les Geòrgiques explica que “el traginer carrega d’oli o d’humils fruits les espatlles del seu lent pollí i quan torna, porta de la ciutat una mola treballada amb martell o un bloc de negra pega”. Herodot a Històries, escriu que ha vist treure pega d’un estanyol a l’illa jònica de Zákinthos, “Hi ha basses en gran nombre; la més gran té 21 metre de llargada, 21 d’amplada i 3’5 de fondària. A aquesta hi enfonsen una vara amb una branca de murtra lligada a la punta, i extreuen pega enganxada a la murtra, la qual té una olor com l’asfalt, però és millor que la pega de Pieria. Llavors l’aboquen en un forat que han cavat prop de la bassa; i quan n’han recollida una bona quantitat, del forat n’omplen els seus recipients”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pius Font i Quer, parla de l’obtenció i els seus secrets, <em>“De la leña de pino se saca la pez generalment por gentes rústicas y por procedimientos rudimentarios. Quemando las astillas en un hoyo apropiado, la peguera, y dispuesto de tal modo que el pino no se inflame y vaya consumiéndose lentamente, al propio tiempo que suelta la pez. Los pegueros conocen bien los secretos de esta extracción.” I també de les utilitzacions pel bestiar, “Esta pez, untuosa y negruzca, se emplea contra la roña de los ganados, para sanar diverses enfermedades cutáneas de los mismos.”</em></span></span></span></span></p> | 41.7287900,2.6631800 | 471987 | 4619720 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-01p1510885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-02p1510887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-03p1510888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-04p1510889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-06p1510891.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una excavació arqueològica permetria identificar-ne la tipologia, l'estructura i el funcionament alhora que la seva protecció, ja que per ara és l’únic localitzat en el municipi. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90778 | Fons referent a Fogars de la Selva de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic i cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Fogars de la Selva, està format per diversos mapes realitzats tots ells durant el segle XX:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb les referències RM.120828 i </span></span></span></span><span><span><span><span>RM.120830 </span></span></span></span><span><span><span><span>es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats l'any 1914, sense que se’n conegui el topògraf que els va realitzar. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Provinent del Fons del Centre Excursionista de Catalunya, dipositat a l’ICGC, un mapa a escala 1:50.000, de 26x34 cm, realitzat per Eduard Brossa l’any 1921 que porta per títol “La costa i serres de Llevant: guia descriptiva-itinerària de la regió compresa entre el mar i els rius Besòs, Mogent i Tordera”. En aquest s’hi detalla perfectament el riu Tordera al seu pas per Fogars de la Selva, amb els afluents més importants, i punts de referència com la Torre òptica, La Serra, o les ermites de Sant Corneli (Sant Corneli de Montells), Ramió (Sant Andreu de Ramió) i l’església de Fogars (que en el mapa consta com a Fogars de Tordera).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.98469, es conserva un mapa topogràfic del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, de l’any 1977 (full-301-109), delineat en paper polièster, sense toponímia (50x70cm), a escala 1:5.000). Un altre mapa destacable d’aquest servei és l’específic de Sant Corneli realitzat l’any 1967 a escala 1:5.000, amb el número de </span></span>referència <span><span>RM.98470. I el de Can Savoia (full 301-110) realitzat a partir de la data de vol del setembre de 1985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.24278, es conserva un ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 (80x60 cm). D’aquest mateix editor, es conserva un mapa topogràfic general a partir de la base topografia 1:5.000, corresponent al vol del mes de setembre de 1985. El fulls d’aquesta sèrie (301-109) corresponent a la divisió 4x 4 de la malla de distribució del Mapa topogràfic nacional d’Espanya 1:50.000. D’aquesta mateixa sèrie n’hi ha un segon realitzat el 6 de juny de 1994. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la referència <span><span>RM.114903 es conserva una fotografia aèria (full365-02-02) realitzada l’any 1967 per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A.</em> (Madrid), per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, destaquen varies fotografies aèries localitzades en el fons SACE (<em>Servicios Aéreos Comercials Españoles</em>), amb les referències <span><span>RFSACE.11504; </span></span></span></span><span><span><span><span><span>RFSACE.11501; RFSACE.11502; RFSACE.11503</span></span></span></span></span><span><span><span><span>. Estan realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 18/08/1970 on es pot veure amb detall la distribució dels carrers de la futura urbanització Parc dels Prínceps.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08082-32 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | <p><span><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa al fons del Centre Excursionista de Catalunya, l’any 2015 el CEC signà un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’ICGC pel qual diposità la totalitat del seu fons cartogràfic. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.7351000,2.6713900 | 472673 | 4620418 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-02minutes1142fullrm120830-topografic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-03fm5kdiba1378fullrm114903.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La cartografia antiga està referenciada amb el nom de Fogars de Tordera. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 90815 | Molí de Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-planes | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Vicente M. (1961). Molinos y norias. Panorama Balear, nú. 81. Palma de Mallorca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ Vicente M. (2018). Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca. Palma. Lleonard Muntaner.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Restaurat a principis del segle XXI | <p><span><span><span><span><span>Molí de pales amb doble safareig, situat a mà esquerra del camí que mena a Can Planes d’Avall, en una feixa planera coneguda amb el nom de Camp Moret. S’utilitza per a l’extracció d’aigua del subsòl que s’acciona amb la força del vent, a partir de sis pales i una cua o guia, tot de xapa metàl·lica. Tres de les pales estan pintades de color vermell, mentre que les altres i la guia ho són de color gris. L’estructura és senzilla, a partir d’un eix central (cigonyal, biela i tija) i un cèrcol petit on se subjecten les pales. Aquesta estructura està inserida en una caseta o barraca d’obra, de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, de rajol pla. S’hi accedeix a través d’una portella de fusta. Al seu interior hi ha el pou i els diferents mecanismes de bombeig (el caixó, la tija, el cupet el pistó i la bomba) que permeten pujar l’aigua i canalitzar-la cap al safareig exterior. El paredat de la caseta és de pedra de mida petita, mentre que a la part superior, coincidint amb l’aixecament de l’edifici a finals del segle XIX, principis del segle XX, està obrat amb maó. L’edifici està arrebossat amb morter de calç, tot i que amb el pas dels anys es va desprenent del seu suport. Hi ha diverses obertures de mida petita que permeten l’entrada de llum i la ventilació. Adossada a la paret nord de la barraca hi ha les restes d’un cobert de teula àrab, mentre que per la façana orientada a l’est hi ha dos safareigs compartimentats amb rentadora als quatre costats. L’interior dels safareigs està arrebossat. Conserven el bunó de sortida d’aigua cap a l’exterior. En algun moment de la segona meitat del segle XX s’hi va afegir una estructura de ferro, semblant a una pèrgola, i en un dels costats un petit cobert de fibrociment. </span></span></span></span></span></p> | 08082-64 | Polígon 11 Parcel·la 80 | <p><span><span><span><span><span>A la primera meitat del segle XX l’acció del molí, a més de servir per a omplir els safareigs i regar el camp, també permetia omplir un dipòsit que enviava l’aigua cap a la casa pairal.</span></span></span></span></span></p> | 41.7309400,2.6673900 | 472338 | 4619957 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90815-02dsc1399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90815-03p1500316.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment s'aprofita l’aigua per fer-hi el planter d’arbres del tipus “Populus”. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91259 | Lledoner de Can Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-riereta | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El lledoner de Can Riereta està situat en el pla de conreu, a mà esquerra del camí d’accés a la casa, després que el torrent de Can Massó aboqui les seves aigües a la riera de Ramió. L’arbre, de grans dimensions, es troba al bell mig del pla, separant dues grans planes de conreu, una pertanyent a Can Riereta, l’altra a Can Molera. Mesura 4’35 m de volta de canó, per 19 m d’alçada, per 18 m de capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El <em>Celtis autralis</em> és un arbre originari de la Mediterrània oriental, molt ben adaptat als terrenys humits on hi creix de forma subespontània. El tronc d’aquest espècimen té una escorça llisa i grisenca, ben ramificat, amb el tronc buit degut a la seva longevitat. La capçada és perfectament rodona; les fulles caduques tenen forma ovada o lanceolada, amb el marge dentat, afuada en una punta terminal corbada.</span></span></span></span></span></p> | 08082-138 | Pla de Can Riereta | <p><span><span><span><span><span>A més del seu valor natural, aquest exemplar, que ja és un rebrot d’un altre de més antic, fa funció de fita entre dues propietats: Can Riereta i Can Molera. Les delimitacions de propietats descrites en el documents antics, acostumen a emprar elements naturals que amb el pas del temps, poden haver desaparegut. Els que més bé es poden conservar són els rocs o marques i gravats fets a la roca, però sovintegen arbres de vida longeva com el lledoner, l’alzina, el roure, i de vegades també es pot esmentar un arbre mort, o fins i tot un espècimen que té un seguit de branques, un riu, una riera o torrent, que entre d’altres, són indicadors dels límits d’una propietat o la direcció del termenat que segueix la descripció del document.</span></span></span></span></span></p> | 41.7148200,2.6104200 | 467592 | 4618187 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-02dsc2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-03p1500987.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-04p1500988.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva fusta, molt flexible, és molt apreciada per a fer-ne eines agrícoles, especialment les forques. Els lledons, que és la fruita que s’hi pot veure en forma de boletes, quan és de color negre, és dolça i comestible i a més les fulles i branques serveixen com a farratge pel bestiar. | 2151 | 5.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 90781 | Cal Sèndic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sendic | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Construcció als quatre vents situada a la riba esquerra del Torrent de Can Sardanet. Per sota el carrer del Verge (sic) de Montserrat de la urbanització el Parc dels Prínceps. És una construcció moderna edificada per damunt d’una casa anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Pels laterals hi ha uns cossos annexos que tenen la coberta a un nivell inferior a la principal, d’un únic aiguavés. No destaca en sentit històric o arquitectònic cap element. El parament de la façana principal és arrebossat i pintat de blanc. La façana nord és de totxo vist.</span></span></span></span></span></p> | 08082-35 | Polígon 10 Parcel·la 31 | <p><span><span><span><span><span>Al Cadastre de l’any 1862 hi consta Pau Fors com a propietari que posseïa una quartera i mitja de secà, mitja de vinya i dues i mitja de terres ermes. En els llibres parroquials de 1856 trobem el casament amb Escolàstica Martí, que morí l’any 1883 sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els pares d’en Pau eren en Joan de Canet i la Mariana de Fogars del Montseny. Els pares de l’Escolàstica eren en Manuel Martí d’Anglesola i la Margarida Tamís de Sant Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 el propietari és en Pau Mas Montella que hi vivia amb la seva esposa Margarida Pol i Bassedes. La Margarida mor el 1891 amb quaranta-tres anys d’edat sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de 1896 en Pau Fors es casa en terceres núpcies amb Josepa Illas i Bruguera. Aquesta és, alhora, vídua de Joaquim Romà, amb qui tingué cinc fills: Joaquima, Rosa, Maria, Lluïsa i Joan. En Pau Fors mor aquest mateix any a l’edat de cinquanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1909 hi viuen la Josepa Illas i el seu fill Joan Romà. El 1915, Joan està casat amb Enrica Montfulleda. L’any 1920, a més, hi consten els fills de la parella: Angeleta, Joaquim i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 mor la Josepa Illas, als setanta-nou anys. Hi queden en Joan amb l’Enrica i els fills: Angeleta, Joaquim, Joaquima i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1953 mor Enrica Montfulleda i Xampeny als cinquanta-vuit anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Joan Romà Illas, avi; Joaquim Romà i Montfulleda i Clàudia Ros i Pujol, els joves. Aquesta parella tindran dos fills: en Joan neix l’any 1947 i en Josep neix el 1954. L’any 1967 mor l’avi. El pare mor el 1979.</span></span></span></span></span></p> | 41.7237300,2.6805900 | 473433 | 4619152 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90781-90781-02p15000372.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91610 | Can Mastroi - Can Tarruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mastroi-can-tarruella | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Mastroi està situada en el veïnat de Ponent, en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent que porta el mateix nom de la casa; torrent que s’incorpora com a afluent intermitent de la Riera de Terra Negra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una casa de planta rectangular, que ha sofert nombroses reformes a nivell estructural. La façana principal està orientada al sud-est o migdia, de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües, lleugerament més alta a partir del carener a mà dreta. Les obertures, tot i que respecten una simetria, sobretot a la planta pis, difereixen segons es trobin situades a mà dreta o a mà esquerra, ja que actualment corresponen a dos habitatges diferents, amb accessos diferents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El més antic té una porta de doble fulla amb un parell de graons i marxapeus, sense elements de pedra visibles. A mà esquerra hi té una finestra reixada i a la planta pis, tres finestres de fusta sense emmarcaments. A mà dreta, la construcció nova presenta les obertures més grans, per permetre el pas de la llum, d’alumini. A mà dreta, en la planta pis hi ha una petita galeria amb baranes de ferro pintades de color blanc que donen una certa uniformitat al conjunt. L’accés d’aquest edifici reformat es fa per la façana orientada al nord-est coincidint també amb el garatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paredat de la part més antiga conserva la pedra, mentre que en el més modern s’hi ha incorporat el totxo. Però els murs exteriors estan arrebossats amb un arremolinat de morter i pintats del mateix color de manera que visiblement dona una certa uniformitat al conjunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat al mur de ponent, la casa hi té l’assecador, les corts i altres dependències pròpies d’una casa dedicada a la pagesia.</span></span></span><br /> </p> | 08082-183 | Polígon 11 Parcel·la 39 | <p><span><span><span><span><span>Al segle XVIII se la troba referenciada com Can Tarruella. Nom que li ve donat pels antics propietaris. L’any 1791 a Can Roure, neix Teresa Poch i Barber, filla dels masovers, Maria i Joan. Posteriorment, pels volts de la Guerra del Francès es casa amb Pau Tarruella (†1851) de Tordera i s’instal·len a la casa coneguda actualment com a Can Mastroi. Fruit d’aquesta unió naixeran cinc fills: Maria (1815-†1817); Josep (1820); Josepa (1823) i Rosa (1825). La Teresa mor dos anys després, l’any 1827, probablement de part, amb trenta-vuit anys. L’any 1829 Pau Tarruella es casa en segones núpcies amb Maria Rosa Xicars, natural de Fontanilles. D’aquest matrimoni naixeran tres filles més: Justa (1829); Joaquima (1833) i Carme (1836).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu, Josep Tarruella i Poch es marida l’any 1855 amb Justa Roca i Gelmar, de Can Roca però aquesta mor el mateix any del seu casament amb trenta-nou anys. El seu vidu es torna a casar el mateix any en segones núpcies amb Caterina Formiga i Bosch de Massanes. Tindran quatre fills: Andreu (1856); Josep (1859), Quirze (1864) i Maria (1867).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 es declara la terra amb la peça de la casa, que consta d’una quartera de vinya i mitja d’erm, una peça en el Pla de Fogars de dues quarteres de secà i dues quarteres i dos quartans d’erm. Un altre camp d’un aquartera de secà i dues quarteres i dos quartans d’erm. Un altre camp amb una quartera de secà i dues i dos quartans d’erm. I en l’indret anomenat Vidal hi consten dues quarteres de bosc i dues i mitja d’albereda. Tenien també un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889, Josep i Caterina continuen essent els propietaris de Can Tarruella. Son fill, Josep Tarruella i Formiga, casat amb Rita Saurí (†1897) viuen amb els pares (maridats l’any 1890).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1890 Josep Tarruella compra al ferrer d’Hostalric, Bonaventura Codina i Pujol, la casa coneguda com a Can Codina o Can Granota, situada uns metres més amunt, actualment ensorrada i gairebé desapareguda enmig de la vegetació. La casa ja no es tornà a habitar més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1906 Can Tarruella passa a anomenar-se Can Mastroi, tot i que hi continua vivint en Josep. Després de la mort de la seva esposa es torna a casar en segones núpcies amb Carme Mateu. Josep fou també jutge de Fogars; mor mentre exercia el càrrec. Amb la Carme tingueren quatre fills, dels quals la darrera encara no havia nascut quan morí en Josep: Gràcia, Àngel, Martí, Enric i Concepció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 la família marxa a viure a Riudarenes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent habita la casa una nova família, Josep Pla i Filomena Llavina amb quatre fills: Joaquim, Teresa, Francesc i Carme, sense precisar si són llogaters, masovers o propietaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1923, consten com habitants Joan Montfulleda i Mercè Iglesias amb els seus fills Joan, Concepció i Pere, sense precisar si són llogaters, masovers o propietaris. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1926 apareixen censats la Julita Mongé i Cama, vídua de Francesc Boix i Marlet, que morirà el mateix any amb setanta-tres anys, i mare de nou fills: Josep, Joan, Esteve, Serafí, Salvador, Maria, Àngela, Elvira i Melcior. Quan mor la mare, el seu fill gran continuarà vivint a la casa amb la seva esposa, Francesca Casellas i Ripoll, els seus tres fills (Felícia, Elvira i Joan) i son el germà petit, Melcior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1928 la casa sembla que ha canviat, en tot cas, de propietaris: Joan Mercader Lloreda i Àngela Marlet Vilà casats l’any 1914. Hi viuen amb els seus tres fills. Quan aquests es faran grans, agafarà les rendes el fill, Joaquim. Aquest es casa amb Josepa Martí i Framis. Tindran dos fills, Dolors (1943) i Joan (1948).</span></span></span></span></span></p> | 41.7345400,2.6616400 | 471862 | 4620358 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91610-01dsc2956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91610-02dsc2957.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera de la casa pujant cap el que ara és bosc, es poden observar els retalls de les canals repicades en el pa de sauló per canalitzar l’aigua i evitar que la pluja els malmetés el camí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90800 | Casa Nova d'en Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-den-plans | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa als quatre vents de planta quadrangular formada per dos cossos adossats. El principal consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs de forma piramidal i amb ràfec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat s’hi adossa un cos de planta baixa i pis amb la coberta plana de terrat català amb barana de balustrada per tres dels seus costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paraments són llisos, arrebossats i pintats, amb un sòcol al voltant de les quatre façanes. No destaca cap element ornamental ni obertures des d’un punt de vista arquitectònic, ja que és una construcció reformada modernament.</span></span></span></span></span></p> | 08082-51 | Polígon 7 Parcel·la 13 | <p><span><span><span><span><span>Alguns autors consideren que la finca on s’aixeca actualment aquesta casa correspon a l’antic Mas Massart, abandonat a causa de les pestes, i que posteriorment foren arrendades a la família d’Antoni Planasdevall, propietaris de l’antic Mas Planasdevall de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera referència moderna que parla dels habitants de la Casa Nova d’en Plans és de l’any 1817; quan es casa en Miquel Renart Castanyer de Riudellots, amb Maria Roure de Sils. L’any següent neix el seu primer fill Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1819 s’anomena Casa nova de Can Plans i és habitada pel referenciat matrimoni que figuren com a masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1831 neix una filla, la Florentina; que anys més tard es casaria amb Francesc Romaguera de Tordera, que seran els masovers de Can Planasdemunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1849, l’hereu Josep Renart i Roure es casa amb Cecília Mató i Juanama, germana del rector de Fogars, Josep Mató i Juanama. Cecília mor a l’any 1854 a l’edat de vint-i-vuit anys, després d’haver parit un fill, de nom Miquel i que, anys més tard, figuraria com a farmacèutic de Palafrugell. Josep es casa en segones núpcies amb Rosa Pagès, de Martorell. En Josep mor el 1860 als quaranta-un anys. El pare moriria tres anys més tard, als setanta anys, essent el propietari de la Rajoleria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1900, el mas surt inscrit amb el nom de Casa Nova de la Rectoria. Hi són censats Salvador Horta Bach, vidu d’Esperança Vila Sabieti, casat en segones núpcies amb Carme Rabassa Planasdevall, amb les filles Montserrat i Caterina. També s’inscriu Eulalia Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1904 s’anomena casa Horta per Josep Horta que la compra a Josep Rabassa. Hi ha inscrits com a masovers Francesc Romaguera Renart, fill de Florentina. Aquest s’havia casat el 1896 amb Dolors Solé Pons, de Ramió; amb qui havia viscut a la masoveria de la rectoria fins el 1904. També hi figuren la seva filla Josefa, nascuda el 1896 i en Jaume Xapellí Romà, nascut el 1898, llogat com a sagal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1916, Salvador Horta Bach ven la casa i una vinya a Francesc Rabassa Gifré.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1925 s’inscriuen Francesc Romaguera i Dolors Solé. La seva filla, Josefa, es casa el mateix any amb Joaquim Rabassa. En Jaume Xapellí n’és el mosso. L’any 1926 neix el primer fill, en Joan i el 1930, l’Eduard. L’any 1936 mor en Francesc Romaguera de seixanta-sis anys d’edat, que havia estat l’alcade de Fogars entre 1930 i 1931.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1954 mor l’àvia Dolors Solé als setanta-set anys; i l’any següent mor la Josefa Romaguera als cinquanta-nou.</span></span></span></span></span></p> | 41.7385000,2.6817300 | 473534 | 4620792 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90800-90800-02dsc13262.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91591 | Can Talleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-talleda | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Es troba pràcticament enderrocada del tot. Només es conserven algunes parets. | <p><span><span><span><span><span>Can Talleda està situada en el camí de Can Masó, en el segon trencall que hi ha a mà esquerra un cop deixat enrere Ca l’Agutzil i Can Mestric. Només entrar per l’antic camí de carro que puja progressivament, avançar uns quatre-cents metres. A mà esquerra arran de marge s’observen les parets de pedra d’una casa, mentre que en el marge dret del camí hi ha una segona construcció, molt més important i més antiga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera construcció és de planta rectangular, amb la façana principal, orientada al sud. La conservació del mur posterior indica que la coberta era a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Tenia planta baixa i pis i era força estreta de tot just quatre metres de fons amb vàries dependències. Els murs portants més alts conservats mesuren més de quatre metres d’alçada, per uns quaranta a cinquanta centímetres de gruix, mentre els interiors fan tot just uns trenta-cinc centímetres de gruix. A l’interior, entre la façana sud i la de ponent, s’hi observen les restes d’una llar de foc, i a la part superior, l’obertura del que havia estat una finestra. A mà dreta seguint la façana principal hi havia una segona dependència. El paredat és de pedra, amb les cantoneres més ben treballades unides amb fang, mentre que l’arrebossat general de la casa és fet amb morter de calç arremolinat. Adossada a mà dreta de la façana principal hi ha el que sembla una cort o porquera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant mateix, a l’altre costat del camí, el marge ja és ple de rocs que indiquen la presència d’una altra construcció que forma part del mateix conjunt. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una casa de planta rectangular, de pedra, amb les cantoneres molt ben retallades i murs que mesuren entre setanta i vuitanta centímetres de gruix (mesura presa en el mur de tres metres d’alçada que queda dempeus). Està perfectament adaptada a l’orografia del terreny, prop del torrent que anomenem de Can Talleda i en el vessant dret del torrent de Can Masó o Massó on el primer hi aboca les aigües en temps de pluges. La façana orientada al sud té un contrafort que coincideix amb la part del mur més gruixut conservat dempeus. S’hi observen varies comparticions i encaixos per al bigam del pis i coberts annexes. El paredat general és molt més gran, amb pedra més ben treballada que no pas el primer edifici. Al sud mateix hi ha un parell de feixes molt amples i planeres que s’obren al torren de Can Massó. Les parets estaven protegides amb morter de calç, però per la construcció s’emprà el fang, del qual hi ha una gran terrera natural en els mateixos marges del camí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel tipus de construcció podria tractar-se de la casa pairal, a mà dreta del camí, mentre que a l’esquerra, molt més petita podria ser una masoveria.</span></span></span></span></span></p> | 08082-164 | Camí de Can Talleda. Polígon 12 Parcela 68 | <p><span><span><span><span><span>Amb el nom de Can Talleda només s’ha pogut localitzar informació contemporània coincidint amb el cadastre de 1862, on sembla que era propietat, almenys fins a mitjan del segle, de l’heretat Rovira de Sant Hilari. En aquest cadastre, a més de declarar la casa, també contempla unes divuit quarteres de terres de conreu, a més de suredes i alberedes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de Ramió de 1889, sembla que la finca només és habitada per masovers. Es tracta del matrimoni format per Segimon Pla Garròs i Maria Xaubet Albí que hi viuen amb els seus fills, Joan (nou anys) i Maria (de sis anys). El masover provenia de Grions, on els seus pares eren propietaris de Can Joandó.</span></span></span></span></span></p> | 41.7080300,2.6169100 | 468129 | 4617431 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-01dsc2853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-02dsc2858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-03dsc2859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-05p1510344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-06p1510350.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Probablement part de la pedra de la façana del primer edifici s’hagi arraconat a mà dreta del camí en fer-ne el manteniment. Seguint el camí, a mà dreta, després del segon edifici, dins el revolt hi ha el pou d’aigua. La font no s’ha pogut localitzar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91592 | Pou de Can Talleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-talleda | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Frontal i barret enfonsats. | <p><span><span><span><span><span>El pou de Can Talleda està situat a mà dreta del revolt dins el torrent, immediatament després de passar la casa, de la qual en queden nombrosos murs dempeus a ambdós costats del camí. L’accés es fa pel camí de Can Masó, agafant el segon trencall que hi ha a mà esquerra un cop deixat enrere Ca l’Agutzil i Can Mestric. Només entrar per l’antic camí de carro que puja progressivament, avançar uns quatre-cents metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou és vertical amb registre cilíndric, excavat al terra i les parets internes reforçades amb pedra collada amb argamassa. Ha perdut la coberta troncocònica voltada tan característica dels pous de construcció antiga presents al municipi, i també el frontal, que sembla han caigut d’aplom a l’interior. De l’estructura aèria, només es conserva part del paredat exterior que mesura actualment 1’35 metres d’alçada per 0’35 m de gruix.</span></span></span><br /> </p> | 08082-165 | Camí de Can Talleda. Polígon 12 Parcela 68 | <p><span><span><span><span><span>Amb el nom de Can Talleda només s’ha pogut localitzar informació contemporània coincidint amb el cadastre de 1862, on sembla que era propietat, almenys fins a mitjan del segle, de l’heretat Rovira de Sant Hilari. En aquest cadastre, a més de declarar la casa, també contempla unes divuit quarteres de terres de conreu, a més de suredes i alberedes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de Ramió de 1889, sembla que la finca només és habitada per masovers. Es tracta del matrimoni format per Segimon Pla Garròs i Maria Xaubet Albí que hi viuen amb els seus fills, Joan (nou anys) i Maria (de sis anys). El masover provenia de Grions, on els seus pares eren propietaris de Can Joandó.</span></span></span></span></span></p> | 41.7079300,2.6176900 | 468194 | 4617419 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-01p1510355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-02dsc2864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-03dsc2865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-04p1510367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-05dsc2866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-06p1510363.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’aigua ha estat des de sempre una necessitat primordial en el món rural i essencial en l’establiment estratègic d’un mas. I si la seva disponibilitat era escassa, els homes i dones havien d’idear tota mena d’enginys per aprofitar al màxim els recursos hídrics que podien obtenir de l’entorn. Sense aigua no es podia incrementar els caps de bestiar ni l’horta amb els productes de consum bàsic. No es podia engrandir la família ni tenir treballadors i masovers que treballessin a la finca. Aquest fet era present constantment en la consciència i en el dia a dia dels habitants dels masos, que consideraven l’aigua com un bé molt preuat, conscients que en casos de manca de pluja les conseqüències podrien esdevenir terribles.Els pous són un dels elements de captació d’aigua subterrània més complexos que, com l’excavació de mines, comportava un perill molt gran tant en el moment de la construcció com en el cas de la seva reparació o manteniment. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90743 | Can Gelmà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelma | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> | XV-XX | Deteriorament important en façanes, coberta i entorn per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps.L'espai que avui en dia ocupa el finestral gòtic amb arquets de l'extrem esquerre, el presidia una obertura rectangular projectada com a balconada i equipada amb un petit ampit de ferro forjat. Això indica que la factura d'aquesta finestra és relativament moderna. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada en una petita elevació, al peu del turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera, en els límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. Antigament estava adscrita a la parròquia de Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i dos cossos adossats als costats. El cos central és de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest i cornisa catalana. El cos adossat a ponent també és de planta baixa i pis, però la coberta és a un únic aiguavés. El cos adossat a llevant ha perdut la coberta, que era a dues aigües i la vegetació l’ha tapat gairebé completament. Són cossos afegits en etapes posteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de tres eixos de verticalitat, gairebé simètrics si no fos per l’eix dret. A l’eix central, destaca el portal rodó dovellat a la planta baixa, amb grans dovelles ben escairades i una finestra d’arc conopial gòtic dentat amb arquets. A la imposta de l’arc, hi trobem dues rostes. L’ampit té una triple motllura. A l’eix esquerre, hi trobem un portal en planta baixa d’arc rebaixat. Destaca un fragment de pedra de molí adossada al llindar. A la planta pis, hi trobem una finestra d’arc conopial gòtic trilobulat. En els brancals laterals sota mateix de l’arc s’observen dues rosetes, en el brancal esquerre, i una figura zoomorfa, en el brancal dret. L’ampit també és motllurat. L’eix dret no és simètric perquè la finestra de la planta baixa està lleugerament desplaçada a ponent. És de llinda plana i està protegida per una reixa de ferro forjat. La finestra de la planta pis és d’arc conopial gòtic tardà amb dentat amb arquets. Hi tornem a trobar dues rosetes gravades en el brancal esquerre i una figura zoomorfa al brancal dret. L’ampit també és motllurat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana posterior està parcialment coberta per la vegetació, però encara són visibles algunes finestres amb brancals, ampits i arcs de pedra. Destaca una finestar de la planta pis d’arc conopial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és mixt de pedra i maons amb argamassa de morter de calç arrebossat i en un moment es deuria esgrafiar. Es veuen restes d’aquest esgrafiat a la part superior. En aquest moment es deuria fer el rellotge de sol del que se’n conserven algunes traces.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant mateix hi trobem l’era, delimitada per un petit mur de pedra de separació i a la que s’hi accedeix per tres graons. Adossat a l’era, hi trobem el porxo o pallissa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del portal d’entrada hi ha un pou amb brocal de pedra, que conserva la politxa. Són visibles algunes piques de pedra granítica.</span></span></span></span></span></p> | 08082-1 | Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal) | <p><span><span><span><span><span>Antigament adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p> | 41.7282500,2.7024600 | 475254 | 4619648 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-01dsc0782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-02dsc0784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-03p1490722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-04dsc0796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-05p1490695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-06p1490708.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com Can Jalmar; Can Gelmar; Can Jaumar. S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.També cal indicar que a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya figura dins el municipi de Tordera. | 85|93|94|98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90902 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-44 | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Fogars de La Selva se celebra per la festivitat de Sant Cebrià i Sant Corneli, patrons de la parròquia, fixada el 16 de setembre; però que s’adapta al tercer cap de setmana de setembre perquè gran part de la població treballa fora del municipi. La festa comença el divendres, amb el pregó de Festa Major i acaba el diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les principals activitats d’aquests tres dies de festa són esportives, lúdiques i culturals. Una part està pensada per la mainada, amb espectacles infantils. També es fa un sopar popular i una cantada d’havaneres. A més de l’Ofici que se celebra a l’església de Sant Cebrià i on es canten els goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de Fogars tenia la particularitat de ser l’última de la contrada i la gent dels pobles veïns hi acostumaven a venir en bloc per a rematar les festes majors de la temporada, fos a peu o amb carruatges.</span></span></span></span></span></p> | 08082-84 | Fogars de La Selva | <p><span><span><span><span><span>Antigament el diumenge començava la festa amb la Missa d’Ofici, a la qual hi assistia la corporació municipal en ple. Era acompanyada i cantada per la cobla orquestra i es cantaven els Goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, després de l’Ofici, es feia una processó que anava de l’església de Sant Cebrià a l’ermita de Sant Corneli. Es va fer fins l’any 1734.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1934, a petició escrita dels veïns, adduint el benefici general i per a facilitar-ne l’assistència, l’Ajuntament acordà traslladar la festa al tercer cap de setmana de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dècada dels setanta es llogava un envelat amb llotges a cada banda, que eren llogades a les famílies del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'organització anava a càrrec d’una comissió de festes, nomenada per la Societat de festes de Fogars en representació seva. Societat composta pels caps de família de les principals cases i registrada al Govern Civil de Barcelona. Els socis eren responsables de pagar les despeses derivades de la festa i la comissió delegada s’encarregava d’administrar l’economia, de llogar l’envelat i l’orquestra i tenia cura de totes les activitats de la festa. Una part dels masos que no eren socis, eren abonats, pagant una quota fixa anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, els músics menjaven a les cases particulars. Però després feren els àpats a l’hostal de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans, la primera manifestació de la festa era el dinar de dissabte, on es menjava escudella de festa major. A les 6 començava el ball de la tarda. L’orquestra tocava vuit peces. A les onze començava el ball de nit. Constava de 16 peces de ball amb una mitja part. Després de la mitja part es feia el sorteig de la toia. La toia consistia en un xai, un parell de pollastres, una caixa de cava, una panera o un rellotge. Els beneficis eren per ajudar a pagar les despeses de la festa. També es feia el ball de rams, on els balladors compraven un ram que regalaven a la noia que treien a ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge començava la festa amb l’Ofici de Festa Major, amb la presència de les autoritats civils municipals. Era acompanyada i cantada per la cobla que al final cantaven els goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació es feia el ball de dansa a l’envelat amb quatre balls. Tothom a casa amb els parents i convidats feia un gran dinar d’arròs amb colom, carns rostides de pollastre, ànec o oca. A les cinc de la tarda hi havia una audició de sardanes al Prat de Can Roca. Tot seguit començava el ball de tarda. A la nit es feia el sarau de comiat. A la segona part es feia el ball de casats, el ball robat i el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p> | 41.7350300,2.6716200 | 472692 | 4620410 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 90763 | Rellotge de sol de Can Gelmà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gelma | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | L’arrebossat de morter de calç s’està fragmentant i manca el gnònom. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Can Gelmà, dessota el carener, a mà esquerra del finestral central. És del tipus vertical, orientat al sud. Es conserven les restes de l’esgrafiat realitzat damunt del suport de calç. Està emmarcat. El marc exterior de delimitació del quadrant està molt malmès i només conserva alguna resta pictòrica vermellosa gairebé imperceptible a l’ull. El marc lineal interior correspon a la sanefa on se situen les hores, representades en xifres àrabs (gairebé imperceptibles). Les mitges hores, més curtes, estaven pintades a mà alçada, sense esgrafiar. El gnònom marcava l’hora, de les 7 del matí a les 8 del vespre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La decoració interior del rellotge està representada per un astre solar geomètric, de grans dimensions. Presenta un doble cercle solar on s’hi ha esgrafiat raigs solars, de nou puntes, en forma de triangle invertit. A la part superior, entre els dos triangles, només resta l’orifici on anava encaixat el gnònom, de secció circular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva algunes restes superficials de policromia sobretot a nivell de l’interior del cercle solar i podria tractar-se d’un sol antropomorf, segons els filtres que s’han aplicat per al seu estudi. L’esgrafiat és molt senzill i la manca de simetria denota que no fou realitzat per un quadranter.</span></span></span></span></span></p> | 08082-17 | Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal) | <p><span><span><span><span><span>Antigament, Can Gelmà, estava adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p> | 41.7281900,2.7024400 | 475252 | 4619641 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-03p1490746-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-01dsc0785_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-02p1490714_1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91573 | Era de batre i assecador de Ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-batre-i-assecador-de-ca-noller | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). Ara ve el segar i el batre, dins <em>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span>L’era de batre i l’assecador de blat de moro de Ca n’Oller estan situats al davant de la façana nord-est de la casa, a mà esquerra, entrant pel camí privatiu de la finca. L’era mesura 22 metres de diàmetre i està envoltada per un mur de pedra que s’adapta al desnivell del terreny, que pel vessant de llevant mesura 2’40 d’alçada màxima. Els murs estan construïts amb pedra i argamassa i encara conserven part de l’arrebossat de morter de calç. El terra, està recobert per cairons, alguns d’ells amb ditades i altres dibuixos geomètrics com les quatre barres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un dels costats de l’era, a tocar del camí, hi ha l’assecador de blat de moro. Es tracta d’una estructura de fusta trapezoïdal, amb cobert a dues vessants, actualment de fibrociment. Se sustenta a partir d’un seguit de posts verticals ben alineats amb encavallat de fusta. Entre els taulons que van de la coberta al sòl, s’hi ha collat unes barres primes de ferro que ajuden a mantenir l’estabilitat general. Aquest espai està recobert per un filat reixat de forat petit que permet alhora, entrar la llum, ventilar i sobretot no permet entrar cap bestiola, especialment els rosegadors. El terra està protegir per una xapa de ciment. </span></span></span></span></span></p> | 08082-151 | Polígon 15 Parcel·la 50 | <p><span><span><span><span><span>Aquest espai rodonenc present a gairebé totes les masies i masos del municipi de Fogars de la Selva, estan relacionats amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, les localitzades actualment estan recobertes per cairons i envoltades, la majoria per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet asseure’s uns instants per a reposar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, coincidint en que el són els més llargs i assolellats. Tot i que en anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla. </span></span></span></span></span></p> | 41.7209000,2.6127000 | 467785 | 4618861 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91573-01p1510063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91573-02dsc2789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91573-03dsc2788.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91573-04p1510190.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91584 | Pallissa i era de Can Molera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-era-de-can-molera | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span>La pallissa i l’era de Can Molera estan situades a una cinquantena de metres, a tramuntana de la casa pairal. De l’edifici originari, se'n conserven els murs estructurals sobretot el de llevant, que està arranat al camí. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, de fibrociment. No es conserven les arcades originals de la façana principal ja que aquesta es va tapiar i eixamplar pel mur de ponent, de manera que, actualment al centre, es conserva un pilar de carreus de granit amb la data gravada de 1794. A cada costat del pilar, hi ha dues portes de ferro que trenquen amb l’essència original de l’edifici. Els paraments més antics estan fets amb pedra i argamassa, mentre que el ciment és el predominant en les reformes modernes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant mateix, hi ha una era murada, d’uns 22 metres de diàmetre força ben conservada en la seva estructura, però amb els cairons recoberts per una xapa malmesa de ciment. Els murs estan construïts amb pedra i argamassa i conserven bona part de l’arrebossat de morter de calç.</span></span></span></span></span></p> | 08082-157 | Polígon 12 Parcel·la 11 | <p><span><span><span><span><span>Aquest espai rodonenc present a gairebé totes les masies i masos del municipi de Fogars de la Selva, està relacionat amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, les eres localitzades actualment estan recobertes per cairons i envoltades, la majoria per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i la part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet asseure’s.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, coincidint en què els dies són els més llargs i assolellats. Tot i que en anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i, en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons, els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla. </span></span></span></span></span></p> | 41.7178800,2.6144500 | 467929 | 4618525 | 1794 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-02p1510304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-03p1510303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-04dsc2833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-05dsc2832.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90803 | Era de Can Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-simon | <p><span><span><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). Ara ve el segar i el batre, dins <em>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | Estructuralment el seu estat és bo, però actualment és plena d’herbes i bardisses. | <p><span><span><span><span><span>L’era de batre de Can Simon està situada en un pla al capdavall d’unes feixes, a mà esquerra del camí que la separa de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’uns 22 metres de diàmetre, el terra, està recobert per cairons i l’espai protegit per un mur de pedra amb restes d’arrebossat de morter de calç. El mur, mesura tot just 0’50 m en la part més baixa, per 1’60 m pel costat del camí. Presenta els desaigües característics a nivell del sol per expulsar l’aigua de pluja cap a l’exterior del mur. En l’espai d’accés a l’era hi ha afegits fets només amb varies capes superposades de maó.</span></span></span></span></span></p> | 08082-54 | Can Simon | <p><span><span><span><span><span>Aquest espai rodonenc present a gairebé totes les masies i masos del municipi de Fogars de la Selva, està relacionats amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, les localitzades en el municipi de Fogars de la Selva actualment estan recobertes per cairons i envoltades, la majoria per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet asseure’s.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres poden ser més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, coincidint en que el són els més llargs i assolellats. Tot i que en anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla. </span></span></span></span></span></p> | 41.7388796,2.6892844 | 474162 | 4620832 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90803-01p1500275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90803-02dsc1364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90803-03dsc1359.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90814 | Sèquia de Can Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-can-simon | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Només és visible una part, desconeixem la situació general de la resta de l'obra ja que la vegetació l’ha gairebé engolit. | <p><span><span><span><span><span>Restes superficials d’una séquia situada, a mà dreta del camí que baixa, un cop situats en el barri de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simon</span></span></span></span></span><span><span>, cap al Pla de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simon</span></span></span></span></span><span><span> i el Sot del Forn. Un cop arribats a la bifurcació, deixar el camí planer a mà dreta i baixar pel que va directament al Pla de Can Simó, resseguint el mateix marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en un tram de canal llarg i estret, fet de maó, que sembla provenir del sector nord de Can Simon on es prendria l’aigua de la Tordera, aprofitant el meandre del riu, per voltar el marge dret del Pla de Can Simó i tornar a sortir a la Tordera, més al sud, a l’alçada del Pla de Can Gelmar ( a l’altre costat de la Tordera). En aquest indret a més del mur de contenció del marge, s’observa entre les bardisses, uns murs fets de maó de 0’90 m d’alçada per 0’38 m d’amplada que s’endinsen per sota el marge. En aquest indret s’hi observa, a més, un canal de derivació en “V” ja que el mur esbiaixat queda obert amb una amplada de 0’60 cm per continuar a l’altre costat. A cada costat, els dos murets tenen un entall vertical, simètrics, que permetien pujar i baixar una comporta de fusta o planxa per derivar l’aigua cap al Pla o cap el Sot del Forn. Per salvar el desnivell del terreny i que l’aigua llisqui amb celeritat, un tram del terra del reg està enrajolat amb rajol pla. Però la resta de canal que continua en direcció sud, travessant el pla, sembla excavat directament al terra i entremig de l’herba, amb algun muret de contenció intern fet de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La derivació que sembla resseguir per sota terra (o actualment colgat) en direcció al Sot del Forn, té una part coberta amb volta de canó, d’uns tres metres lineals visibles. </span></span></span></span></span></p> | 08082-63 | Pla de Can Simon | <p><span><span><span><span><span>Aquest tipus de construccions estan estretament relacionades amb el rec de les terres, que tradicionalment han perviscut gràcies al reg de les séquies. Aquestes canalitzacions acostumen a ser excavades directament al terra, a mena de rasa, o bé reforçades amb argamassa, morter, pedra, maó i en segons quins terrenys rocosos, tallats a la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poden formar xarxes complexes, de manera que hi pot haver una sèquia mare o sèquia major, que és la que pren l’aigua en el seu origen, i els canals de derivació o ramals, de caràcter secundari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En funció de l’indret per on ha de transcorre, acostuma a tenir un descens gradual fins arribar al final del recorregut, tot i que a vegades, hi ha construccions complexes que permeten accelerar o elevar l’aigua de forma artificial, a través de rescloses, aqüeductes, etc. I també en el seu recorregut tindrà portons o comportes petites que permetran obrir l’aigua per accedir a un camp concret i poder regar. </span></span></span></span></span></p> | 41.7369100,2.6889400 | 474133 | 4620613 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-01p1500281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-02p1500282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-03p1500291.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90784 | Can Cassart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassart | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Cassart és una casa de pagès situada a tocar de Can Roca pel límit meridional, entre el Torrent de Can Roca i el Camí de Fogars a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té un cos adossat a la façana de llevant, aixecat transversalment destinat a usos agrícoles, amb un cobert adossat, amb coberta a un aiguavés, on hi ha un pou que, segons la inscripció, es construí l’any 1923. Un altre cobert s’adossa a la façana de ponent; també d’un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha cap element a les obertures que destaqui per la seva manufactura. La porta d’accés és amb arc escarser fet de maons. La resta de llindes són rectes. El parament és mixt, arremolinat amb pedres i maons vistos.</span></span></span></span></span></p> | 08082-38 | Polígon 9 Parcel·la 16 | <p><span><span><span><span><span>Aquesta casa que des del segle XIX es coneix amb el nom de Can Cassart, antigament era propietat del Mas Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant de la casa, a més dels porxos, galliners i altres dependències pròpies, l’any 1755 hi havia un forn de rajols i teules del qual avui encara se’n conserva la part inferior de la façana amb la boca d’accés a la fogaina. La dada de l’existència del forn queda corroborada perquè en aquesta casa s’hi instal·len aquell mateix any el rajoler Mateu Reiner i Llinàs (†1773) i la seva esposa, Maria Butina (†1764), ambdós originaris de Vidreres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la família Cassart se sap que abans de venir al mas, havien viscut en una casa anomenada l’Hotalet, conegut també per Cal Xixó, de la qual en el cadastre de 1862 consta com a propietari en Pere Cassart, maridat amb Rosa Melcior. Aquest Pere era rajoler d’ofici del Mas Massó Petit. Van tenir varis fills, Josep (†1764) i Bartomeu, que serà rajoler d’ofici com son pare. El primer, es casa amb Anastàsia Ruscalleda (†1770) l’any 1749 (viuran a la Caseta de la Rectoria de Fogars i més endavant a l’Hostalet). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep i Anastàsia tindran varis fills, en Jaume Cassart (1750-†1790) que l’any 1774 es casa amb Magdalena Soliva. L’any 1787 neix l’hereu, en Pere que es casa amb Maria Gelmar l’any 1813. Tenen dos fills, la Maria Cassart i Gelmar (1813-1858) i en Pau (1817).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, la pubilla, Maria es casa amb Tomàs Freixes i Mas (†1889). Aquest matrimoni consta que habiten l’actual Can Cassart, del qual, en el cens de 1862, consta com a propietari Tomàs Freixes i Mas. Juntament amb la casa, declara tenir una peça de terra de mitja quartera de secà, una quartera de sureda, tres quarteres de bosc de gavella i vuit quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquest matrimoni neixen set fills: la Josepa, el 1839); en Jaume (el 1841); en Joan (el 1843); en Manuel (el 1847) i la Justa (el 1850). Aquesta darrera, més tard esdevindria propietària de Cal Xixó; l’Esteve (el 1853); i finalment la Dolors (el 1856).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor la Maria Cassart i Gelmar, amb quaranta quatre anys, el seu espòs es casa l’any següent en segones núpcies amb Antònia Llavina i Planelló, de Centelles, amb qui tindrà quatre fills més: Josep (1859); Joan (1862); Bernardina (1865) i Justa (1868). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, consten empadronats al Mas Cassart, la vídua Antònia Llavina i Planelló (†1911) amb els joves, Joan Freixes i Llavina (†1935) i la seva esposa, Francesca Torrent (†1941). Amb ells també hi viu un nebot de deu anys, fill de Justa Freixes i Cassart (que ja havia mort) i d’Esteve Cama, propietaris de l’antic Hostalet o Cal Xixó. Es tracta del nen, Joan Cama i Freixes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1896, a Can Cassart hi continua vivint la mateixa família però amb els fills del matrimoni: Dolors (1891); Joaquim (1893); Joan (1899).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1920 la casa és habitada per l’hereu, en Joaquim Freixes que s’acaba de casar amb Josepa Marlet. També hi estan empadronats els pares del Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1928 ja hi consten els dos fills de Joaquim i Josepa, en Josep (1922) i en Robert (1925-†1950). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la Guerra Civil espanyola, Can Cassart també serví de seu del correu de Fogars, fins als anys cinquanta, activitat que passà a Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Freixes Marlet es casa l’any 1946 amb Àngela Barrera Nonell, del Mas Gavatx, que continuaran vivint a la casa amb els avis, fins que l’any 1956 marxen a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1959, a la casa s’hi troben censats una família de masovers composta pel matrimoni, Salvador Roure i Puigjermanal i Maria Madí Salip i la seva filla Lluïsa. L’any 1961 neix en Josep, i l’any 1967, en Jordi.</span></span></span></span></span></p> | 41.7348100,2.6738000 | 472873 | 4620385 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-01p1500085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-02p1500084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-03p1500088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-04p1500089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-05p1500080.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant la casa, a la primera feixa, darrera els galliners, es conserva part d’un forn d’obra. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91605 | Cal Borni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borni | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | L’estat general de l’edifici és d’abandonament. Les teulades, tant de l’edifici principal com dels annexos, estan parcialment enfonsades. | <p><span><span><span><span><span>Cal Borni és una casa situada per sobre del Pla de Can Planes, un cop travessada la riera de Terra Negra, en direcció de la urbanització Regent Parc, pel carrer del Montnegre, a mà dreta en el revolt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a un sol vessant i la façana principal orientada al sud. És de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La disposició del paredat sembla indicar que la cantonera del costat esquerra de la façana principal estava preparada per eixamplar la casa, cosa que no es va arribar a fer mai. La teulada es va refer en algun moment, aixecant-la lleugerament. Les obertures són senzilles. A la planta baixa, la porta d’entrada principal amb emmarcament de maó massís conserva una porta de fusta realitzada amb taulons i clavetejada. A mà esquerra una finestra de porticons, senzilla sense pedres cantoneres; a mà dreta una de més petita refeta als anys seixanta o setanta amb morter ràpid. A la planta pis, seguint aproximadament la simetria de la porta hi ha una finestra amb els muntants de maó, ampit motllurat de maó i cairons i la llinda de fusta. A l’esquerra destaca una obertura minúscula que sembla esbiaixada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de tramuntana s’hi conserva tota l’estructura externa del forn de pa i per la façana de llevant, hi ha varis annexos que corresponen a la pallissa, corts del bestiar, pallissa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pou antic està situat just a l’esquerra del marge de la façana principal. El paredat és de pedra irregular, collat amb morter de calç, molt apedaçat amb trossos de maó i rajols de mides diverses. El cobert és de teula àrab posades a mà damunt de dues travesses de fusta. De la portella de fusta només se’n conserven les fues frontisses collades al muntant esquerra. A l’interior hi creix una figuera.</span></span></span></span></span></p> | 08082-178 | Polígon 11 Parcel·la 48 | <p><span><span><span><span><span>Aquesta caseta de construcció molt modesta està referenciada en el cadastre de 1862. El seu propietari era Joan Negre. Tenia mitja quartera de secà i mitja de vinya, una quartera de bosc i una d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, Pere Roig i Serrat, casat en segones núpcies amb Rosa Camps Fullà (†1892), és el nou propietari. Del matrimoni neix la Gràcia. L’any següent de la mort de l’esposa amb trenta-quatre anys, Pere Roig es casa en terceres núpcies amb Petronella Vidal (†1907). Amb aquesta esposa no tindran descendència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Gràcia es casa amb Feli Gelmar que continuaran vivint a la casa amb el pare d’ella i amb els dos fills, Josep i Narcís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1913 marxen de la casa i l’any següent la trobem habitada per Josep Dalmau i Socors Collell, potser masovers. Dos anys després, l’any 1915 i fins almenys 1923 hi viuran un nou matrimoni, Jaume Estiu i Filomena Vilà amb el seu fill Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 novament hi apareix una altra família composta per Salvador Quintana i Mercè Pons amb els seus fills, Rosa i Llorenç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1933 l’habiten Medir Roure Massaguer (†1958) i la seva esposa Joaquima Puigjermanal Pi amb els seus tres fills, Enric, Francesc i Salvador. Després de la mort del pare, l’any 1960 deixen la casa per instal·lar-se a Massanes. Anys després un dels fills, Francesc, tornarà a la casa. </span></span></span></span></span></p> | 41.7366300,2.6616800 | 471866 | 4620591 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-02p1510549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-03p1510546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-04p1510545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-05p1510541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-06p1510542.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans d’arribar al pou antic, a terra, sembla que hi ha alguna mena de cisterna o pou que deixa entreveure una obertura enfonsada. Si fos el cas seria bo protegir tots aquests forats per evitar que alguna bèstia o persona pugui caure al seu interior. | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91588 | Lledoner del Mas de La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-de-la-serra | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | Com tot arbre d’edat madura, actualment té l’interior buit i la saba circula per les parts més externes del tronc. | <p><span><span><span><span><span>El lledoner (Celtis australis) del Mas de la Serra o de Can Serra, està situat al davant de la bassa, a mà esquerra del marge, entre la casa i la pallissa. És un arbre caducifoli d’uns dotze metres d’alçada, molt vell, de més de tres cents anys, que es distingeix ràpidament degut a que l’interior del tronc és buit i al seu interior s'hi poden entrar dues persones. Tot i que el tronc és molt vell conserva les característiques essencials d’aquesta tipologia d’arbres, amb el tronc rectilini, i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida i ampla. Les branques més antigues han anat morint o han estat tallades, i de la part visible és on van naixent els nous rebrots que donen a la capçada una forma ben arrodonida. Les seves fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span><br /> </p> | 08082-161 | Mas de la Serra, al costat de la bassa | <p><span><span><span><span><span>Arbre naturalitzat a la nostra terra, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis, tal vegada pels grecs i romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més d’ésser un arbre ornamental, degut a la seva flexibilitat i durada ha estat i és una fusta molt apreciada per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar en altres temps. A ses illes, els pastors tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llocs i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p> | 41.7235300,2.6287400 | 469120 | 4619147 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-02dsc2436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-dsc2435.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 91208 | Rellotge de sol 2 de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2-de-can-coll | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Esborrat. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat dessota mateix del ràfec de la façana principal de masoveria gran de Can Coll, orientada al sud-oest. És del tipus vertical declinant, amb restes molt minses d’esgrafiat i de policromia blava. Dues franges a la part inferior que corresponen al marc del rellotge i sis línies, també amb el mateix color blau que corresponen a les línies horàries. Conserva el gnòmon, de vareta, de ferro que continua envoltat per una capa de morter de calç on s’hi identifica un cercle solar molt esvaït. Tot i que ara no és visible, segons relaten Jaume Fulgarolas i Josep Vilà (FULGAROLAS, Jaume / VILÀ, Josep : 2007), aquest rellotge tenia un lema que deia el següent: “Tu sense sol i jo sense fe, no som re”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La terra blava coincideix amb el mateix to que la corona situada al capdamunt del rellotge de sol 1 de Can Coll. Probablement els dos rellotges fossin realitzats en el mateix moment.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08082-107 | Camí de Can Coll, s/n | <p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p> | 41.7268900,2.6351000 | 469651 | 4619518 | 1879 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91208-01p1500740_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91208-03p1500742_1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l'inventari de la societat catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 91216 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-14 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> | XIII-XXI | Corts amb els teulats enfonsats. La casa pairal està en procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span><span>Can Coll és un mas fortificat situat en el veïnat de La Serra, a llevant d’un turonet de 130 metres d’alçada en el vessant hidrogràfic dret de la Tordera on queda arrecerat del fred hivernal. Al sud, sud-oest hi té la serra de can Planes i el turó de l’Esquirol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està compost per diversos cossos adossats que corresponen al mas, la masoveria i dependències de treball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici principal és de planta quadrangular de tres crugies, amb la façana orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. El ràfec està format per tres fileres de rajola plana, amb la central disposada en triangle on s’hi conserven restes de policromia i dos òculs que permeten la ventilació del sotacobert. Del centre de la teulada de la casa, sobresurt una torre de planta rectangular amb teulat a doble vessant de teula àrab, bigues de fusta i ràfec de rajol pla. A cada pany de paret hi ha una finestra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures de la façana principal són pràcticament simètriques, sense pedres cantoneres destacables, fruit de la reforma de finals del segle XIX. A la planta pis hi ha tres finestres disposades simètricament, mentre que a la planta baixa, hi ha el portal d’accés a la casa amb portaló de fusta, de doble fulla i dues finestres, una a cada costat, amb reixa de ferro coronades per les restes d’una motllura antropomorfa. Totes les obertures estan envoltades per carreus de pedra calcària, ben perfilada arranada a la paret, de la qual només sobresurten els ampits de les finestres i el doble marxapeus del portal, el més antic de granit. Dessota mateix del carener hi ha un rellotge de sol. Destaquen dues espitlleres defensives per a fusell situades als dos extrems de la façana principal que es van repetint en les diferents façanes del conjunt edificatiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés a la casa pairal es fa a través de dues portalades, una situada al nord (que permet la circulació de vehicles) i l’altra al sud, amb escalinata, construïda a finals del segle XIX, amb un arc monumental decorat amb relleus geomètrics d’estil modernista i un portal de doble fulla de ferro. Al damunt encara s’hi pot llegeix la data de 1884. Ambdues donen accés a un pati de terra compactada que té un petit hort al fons, desconeixem si dessota hi ha un enrajolat de cairons o de pedra. Tot aquest espai està reforçat per una muralla atalussada de pedra que en el costat més alt fa uns cinc metres d’alçada, amb dos contraforts que la sostenen. Al capdamunt d’aquest darrer mur queda rematat per una barana de ferro. De la muralla destaquen els pilars cantoners decoratius amb ornamentacions de ceràmica modernistes i una garita defensiva amb espitlleres probablement relacionada amb les guerres carlines. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A les altres façanes de la casa s’hi ha anat adossant les diferents dependències, la masoveria gran i la petita, amb rellotge de sol i terrat amb balustrada amb remats ceràmics verds d’estil modernista; les corts de porcs, de vaques, el galliner, els conillers, la pallissa i totes aquelles construccions relacionades amb el dia a dia d’un mas. A mà dreta hi ha altres dependències com la casa del majordom, un forn de pa i una cisterna de recollida d’aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca del portal d’accés rodat, el cobert de la planta pis que servia de pallissa, i a la part inferior una impressionant cisterna de recollida de les aigües pluvials amb un petit safareig de rentar la roba. Conserva la portella original de fusta i la roda de voltar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’era de batre està situada al capdamunt del turó, darrera la casa on hi ha un dipòsit d’aigua i des d’aquí es podia accedir a la pallissa a través d’un pas de pedra protegit amb murets. La porta d’accés està tapiada. </span></span></span></span></span></p> | 08082-115 | Polígon 11 Parcel·la 123 | <p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p> | 41.7269500,2.6352000 | 469659 | 4619525 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-01dsc2463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-02dsc2480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-03dsc2462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-04p1500755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-05p1500744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-06p1500792.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’interior hi ha un hipogeu excavat al sauló.Els orígens documentals de Can Coll es remunten al segle XII, però la casa actual respon a una reforma de finals del segle XIX a partir d'una estructura original dels segles XVI-XVII. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91217 | Pou de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-coll-0 | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.+</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, de gran profunditat, situat a mà esquerra del camí, al sud de la casa. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada amb un parell d’obertures quadrangulars per on treure i canviar en cas de necessitat el travesser de fusta de penjar la corriola. Està construït amb parament de pedra, lligat amb morter de calç, amb alguns afegitons de maó a nivell de la portella d’accés. L’acabament exterior, tot i que actualment és gairebé imperceptible, estava fet a base d’un arremolinat de morter de calç. Orientada al sud-est, hi ha una portella de fusta, sense tancar, collada al muntant amb un parell de frontisses. Al dessota, destaca un ampit o pedrís de granit tallat en una sola peça (en forma de “U”) per a posar-hi la galleda. La part inferior està reforçada amb un pilar fet <em>a posteriori</em>, de maó.</span></span></span></span></span></p> | 08082-116 | Polígon 12 Parcel·la 39 | <p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p> | 41.7256100,2.6357700 | 469706 | 4619376 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-01dsc2464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-02dsc2470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-03p1500769.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-04p1500774.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91207 | Rellotge de sol 1 de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-coll | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Tot i estar situat dessota mateix del carener, el pas del temps ha començat a fer estralls irreversibles. El carbonet que surt pel fumeral de l’estufa emet partícules que s’estan incrustant en el rellotge. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat dessota mateix del carener de la façana principal del mas Coll, orientada al sud-est. És del tipus vertical declinant, esgrafiat, amb restes de policromia blava, negre, vermella i color terrós. S’hi pot veure un pla quadrangular amb la part superior que ressegueix la forma del teulat a doble vessant. Aquesta base està realitzada amb calç, que permet esgrafiar al damunt quan aquest encara és tendre. El dibuix consisteix en un escut emmarcat i una corona centrada, al capdamunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’extrem superior dret hi ha un astre solar amb corona de la qual neixen els raigs solars. A l’interior de l’astre s’hi ha dibuixat una roseta de sis pètals com a símbol solar. Les línies horàries marquen les hores, de les 8 del matí a les 6 de la tarda, en xifres àrabs. El rellotge també marca els quarts amb un esgrafiat més curt i les mitges hores que es distingeixen de les hores i els quarts perquè la línia està situada a l’inrevés i acabada en punta de fletxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior del marc de l’escut, resseguit per una línia vermella hi ha les restes, actualment il·legibles del lema o del nom del propietari. Com a ornament, a la part superior del lema hi ha les restes d’una corona, resseguida per una terra blava amb l’any de realització gairebé esborrat : (1)879</span></span></span></span></span></p> | 08082-106 | Camí de Can Coll, s/n | <p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena) i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra i Coll i de Teresa Coll i Serra. En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de diversos caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi va instal·lar una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, almenys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p> | 41.7269000,2.6352800 | 469666 | 4619519 | 1879 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-5-p1500789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-01dsc2479_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-3-p1500789_1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i desconèixer l’autor del rellotge de sol, la seva realització, marcant els quatre quarts indica que només el va poder fer un quadranter o l’arquitecte de la reforma de la casa.No consta a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 90755 | Pallissa o porxo de Can Gelmà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-o-porxo-de-can-gelma | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | Deteriorament important en façanes, coberta i entorn per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps. | <p><span><span><span><span><span>Pallissa o porxo corresponent a la masia de Can Gelmà, ubicat davant mateix de la façana i adossat a l’era de batre. Es tracta d’una construcció aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment es troba cobert per la vegetació en la seva major part, però en una foto publicada a la monografia de Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ (2007, 335), es poden veure les obertures a la planta baixa i a la planta pis. L'entrada actual substitueix un antic arc de mig punt de dimensions considerables, com així ho deixa entreveure lleument la gran llum que ostentava. Destaca l’arcada de mig punt de la planta pis amb l’emmarcament de pedra treballada, on a la dovella central hi ha gravada una inscripció de molt difícil lectura; però que sembla que inclogui el nom de JOAN. Si hi ha un any gravat no es veu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és de pedra irregular unida amb morter de calç que conserva part de l’arrebossat que el protegia. Remata la teulada un ràfec format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula. </span></span></span></span></span></p> | 08082-12 | Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal) | <p><span><span><span><span><span>Can Gelmà estava antigament adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p> | 41.7280500,2.7020800 | 475222 | 4619626 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90755-01dsc0786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90755-02p1490716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90755-03p1490741.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.També cal indicar que a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya figura dins el municipi de Tordera. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90890 | Can Llobet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-de-baix | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Llobet de baix és la casa que es fan construir els amos de Can Llobet per instal·lar-s’hi. Està gairebé adossada a Can Llobet per la seva façana de llevant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta és asimètrica, sobretot perquè una part de la façana té un encapçalament pla que s’interromp entre l’eix central i el dret. No hi ha cap element destacable a nivell artístic o arquitectònic. El parament és arrebossat sense pintar.</span></span></span></span></span></p> | 08082-79 | Polígon 11 Parcel·la 67 | <p><span><span><span><span><span>Can Llobet de Baix la fan construir els propietaris de Can Llobet de Dalt, on s’instal·laran probablement per disposar de més comoditats, mentre que el mas Llobet o Llobet de Dalt l’habitaran una família de masovers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889, n’és propietari l’Esteve Planas Ruscalleda (†1900), i la seva esposa Maria Montserrat Llobet i Vendrell amb els seu fill Joan. També viuen amb ells, Teresa Vendrell i Bibot, vídua, i l’Esteve Ruscalleda, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan l’any 1900 mor l’Esteve, hereta el seu fill Joan. I quan aquest darrer mor, hereta la pubilla, Magdalena Planas i Camps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Magdalena es marida amb Narcís Mercader, conegut com en “Ciset de la Conn” i marxen a viure a Hostalric. Del matrimoni naixeran dos fills: en Narcís i en Joan (aquest darrer morirà d’accident).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Narcís Mercader Planas, heretarà les dues cases i les terres. Es casarà l’any 1970 a Fogars, amb Antònia Puigtió i Estol, originària de Massanes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però a Can Llobet de Baix hi viuen masovers. A partir dels anys trenta del segle XX, hi consten Joan Camps i Rita Marlet amb els seus fills, Josep, Llorenç i Agustí. Els seus descendents aniran vivint a la casa fins a finals dels anys seixanta. L’any 1969 el Llobet de Baix es lloga a un matrimoni amb els seus fills.</span></span></span></span></span></p> | 41.7336200,2.6679000 | 472382 | 4620254 | 1889 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90890-02p1500471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90890-03p1500470.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament la riera ocupava molt més espai que no pas en l’actualitat, i en el que avui es un pla de regadiu, hi havia dos gorgs, coneguts com el gorg gran d’en Llobet i el gorg petit d’en Llobet. Aquest indret fou dessecat i reblert de terra per plantar-hi hortalisses. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc