Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
90766 Torderada https://patrimonicultural.diba.cat/element/torderada <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOU i ILLA, Joan, BOU I PLA, Joan, VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2018). Tordera, el riu al centre de la vida, <em>dins Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 12, pp. 146 a 158. Dosrius: Ajuntament de Dosrius – Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAVON, David; PANARERA, Josep Maria (2020). La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera: entre la contingència i la necessitat de plantejar accions estructurals. <em>Dins </em>Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 89, p. 137-162.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span>Apel·lació tradicional i popular amb la qual els habitants de Fogars de La Selva i dels pobles per on transcorre la Tordera anomenen comunament les revingudes del riu provocades per la pluja i els temporals.</span></span></span></span></span></p> 08082-20 Fogars de La Selva <p><span><span><span><span><span>Històricament es coneixen torderades esdevingudes amb una certa freqüència; les darreres més importants són amb l’episodi del Glòria. El 20 de gener de 2020, el sòl era humit i les capes freàtiques força plenes degut a les pluges dels mesos abans. Normalment es produeixen un parell o tres crescudes “torderades”anuals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1969 es conserven dades de torderades amb pics superios als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971 destaquen els 1.250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys vuitanta, concretament l’any 1982 fou de 1.000m3/segon, mentre que el 1986, fou de 400m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de 2019, la torderada, en el seu pas per Fogars de la Selva era de 120m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 21 de gener de 2020 van caure més de 250mm a diversos indrets de la conca i la Tordera, va registrar un cabal màxim de 250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 22 de gener, l’endemà, els cabals es duplicaren, arribant als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 de gener s’arribà al pic màxim malgrat que només precipitaren uns 20 mm; això fou degut en gran part que la capa freàtica ja no podia absorbir més aigua.</span></span></span></span></span></p> 41.7351900,2.6715300 472684 4620427 08082 Fogars de la Selva Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joaquim Farguell, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, alerta sobre el perill de construir a proximitat de les lleres de la Tordera i dels sistemes hidrològics en general, que en molts indrets són ocupats per zones industrials, habitatges, serveis esportius, administratius i escolars. 98 61 4.3 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90770 Can Casals https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-3 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Masia situada al nord-oest de la Serra de Can Merla, entre el Centre d’Avis i Can Borràs, no massa lluny dels límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i un cos adossat al costat. El cos central consta de planta baixa i pis, amb la coberta, refeta modernament, de teules àrabs a dues aigües i el carener, perpendicular a la façana principal, tot i que lleugerament desplaçat, orientat a sud-oest i amb ràfec senzill. El cos adossat a ponent és d’una sola planta, i la coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de quatre eixos de verticalitat, gairebé simètrics. S’observa però, que en algun moment de l’evolució constructiva de la casa, per la façana de llevant, s’hi va afegir un cos de planta baixa i pis, allargant el teulat. Les obertures no tenen cap decoració rellevant, però destaca del conjunt, la portalada dovellada i el marxapeus de pedra. El parament és mixt, de pedra i maó amb argamassa de morter de calç arrebossat, sense policromia. Modernament s’hi ha afegit un rellotge de sol del tipus vertical declinant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gairebé al davant del cobert annex s’hi localitza l’era, perfectament conservada, pavimentada amb cairons.</span></span></span></span></span></p> 08082-24 Polígon 10. Parcel·la 19 <p><span><span><span><span><span>L’any 1862, consta com a propietari Joan Martí. Declara tenir una quartera de terres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a finals de segle XIX, l’any 1889, consta com a propietari Josep Martí i Perelló, que hi viu amb la seva esposa, Anna Serra i Sobiranes, i els seus fills, Ramon, narcís, Joaquima i Joan. Aquest darrer, casat, amb Rosa Soler i el seu fill, Josep també viuen a la casa pairal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1890, Joan, vidu es casa en segones núpcies, amb Mercè Jacinta. En Josep Martí i Perelló mor l’any 1894. La seva esposa ho farà l’any 1901 amb setanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1909, consten com habitants de la casa, Joan Martí, vidu de Rosa Soler, casat amb segones núpcies amb Mercè Jacinta. També hi consten els fills de la primera dona, en Joan i la Maria, i la Joaquima, de la segona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1918, Joan Martí i Mercè Jacinta són els grans de la casa. Els joves que la tiren endavant són en Josep Martí Soler i la seva esposa Josepa Coma i Brunsó, que tindran cinc fills segons el cens de 1927: Joan, Pere, Àngela, Joaquim, Rosa i Ramir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1968 mor en Josep amb vuitanta-un anys, i l’any 1972 ho fa la seva segona esposa, Josepa, amb setanta-set anys. </span></span></span></span></span></p> 41.7216500,2.6764200 473085 4618923 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Està envoltada d’una tanca. La fotografia del llibre de Josep Vilà i Jaume Fugarolas (2007) ens ha servit per acabar de fer la descripció de la façana principal. 45 1.1 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90894 Fons documental de l’Arxiu Municipal de Fogars de La Selva https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-fogars-de-la-selva XIX-XXI <p><span><span><span>L’arxiu municipal de Fogars de la Selva conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Fogars de la Selva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>01 Administració general</span></span></span></p> <p><span><span><span>02 Hisenda</span></span></span></p> <p><span><span><span>03 Proveïments</span></span></span></p> <p><span><span><span>04 Serveis Socials</span></span></span></p> <p><span><span><span>05 Sanitat</span></span></span></p> <p><span><span><span>06 Obres i urbanisme</span></span></span></p> <p><span><span><span>07 Seguretat pública</span></span></span></p> <p><span><span><span>08 Serveis militars</span></span></span></p> <p><span><span><span>09 Població</span></span></span></p> <p><span><span><span>10 Eleccions</span></span></span></p> <p><span><span><span>11 Ensenyament</span></span></span></p> <p><span><span><span>12 Cultura</span></span></span></p> <p><span><span><span>13 Serveis agropecuaris i medi ambient</span></span></span></p> <p><span><span><span>14 Col·leccions factícies</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Actualment s'està acabant de treballar en l'aplicació d'un nou quadre de classificació segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> 08082-83 Plaça de la Vila s/n <p><span><span><span>Servei d’Arxiu Municipal de Fogars de la Selva és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Fogars de la Selva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. En els anys 2006-2007 es va realitzar una primera actuació arxivística a través de l’Arxiu Comarcal de la Selva, per part de Neus Puig Amat. L’any 2016 es va fer una segona fase d’actualització, per part de David Molet Guitart, també a través de l'Arxiu Comarcal de la Selva. El 2017 l’ajuntament s’adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.Els serveis que ofereix són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Consulta de fons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Reprografia</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Assessorament a arxius d'entitats i associacions</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Suport a la investigació</span></span></span></span></span></li> </ul> 41.7351000,2.6714100 472674 4620418 08082 Fogars de la Selva Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horaris de consulta: de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h.Consultes i informació: 972 864973 o fds.ajuntament@diba.cat 56 3.2 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90902 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-44 <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Fogars de La Selva se celebra per la festivitat de Sant Cebrià i Sant Corneli, patrons de la parròquia, fixada el 16 de setembre; però que s’adapta al tercer cap de setmana de setembre perquè gran part de la població treballa fora del municipi. La festa comença el divendres, amb el pregó de Festa Major i acaba el diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les principals activitats d’aquests tres dies de festa són esportives, lúdiques i culturals. Una part està pensada per la mainada, amb espectacles infantils. També es fa un sopar popular i una cantada d’havaneres. A més de l’Ofici que se celebra a l’església de Sant Cebrià i on es canten els goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de Fogars tenia la particularitat de ser l’última de la contrada i la gent dels pobles veïns hi acostumaven a venir en bloc per a rematar les festes majors de la temporada, fos a peu o amb carruatges.</span></span></span></span></span></p> 08082-84 Fogars de La Selva <p><span><span><span><span><span>Antigament el diumenge començava la festa amb la Missa d’Ofici, a la qual hi assistia la corporació municipal en ple. Era acompanyada i cantada per la cobla orquestra i es cantaven els Goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, després de l’Ofici, es feia una processó que anava de l’església de Sant Cebrià a l’ermita de Sant Corneli. Es va fer fins l’any 1734.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1934, a petició escrita dels veïns, adduint el benefici general i per a facilitar-ne l’assistència, l’Ajuntament acordà traslladar la festa al tercer cap de setmana de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dècada dels setanta es llogava un envelat amb llotges a cada banda, que eren llogades a les famílies del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'organització anava a càrrec d’una comissió de festes, nomenada per la Societat de festes de Fogars en representació seva. Societat composta pels caps de família de les principals cases i registrada al Govern Civil de Barcelona. Els socis eren responsables de pagar les despeses derivades de la festa i la comissió delegada s’encarregava d’administrar l’economia, de llogar l’envelat i l’orquestra i tenia cura de totes les activitats de la festa. Una part dels masos que no eren socis, eren abonats, pagant una quota fixa anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, els músics menjaven a les cases particulars. Però després feren els àpats a l’hostal de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans, la primera manifestació de la festa era el dinar de dissabte, on es menjava escudella de festa major. A les 6 començava el ball de la tarda. L’orquestra tocava vuit peces. A les onze començava el ball de nit. Constava de 16 peces de ball amb una mitja part. Després de la mitja part es feia el sorteig de la toia. La toia consistia en un xai, un parell de pollastres, una caixa de cava, una panera o un rellotge. Els beneficis eren per ajudar a pagar les despeses de la festa. També es feia el ball de rams, on els balladors compraven un ram que regalaven a la noia que treien a ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge començava la festa amb l’Ofici de Festa Major, amb la presència de les autoritats civils municipals. Era acompanyada i cantada per la cobla que al final cantaven els goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació es feia el ball de dansa a l’envelat amb quatre balls. Tothom a casa amb els parents i convidats feia un gran dinar d’arròs amb colom, carns rostides de pollastre, ànec o oca. A les cinc de la tarda hi havia una audició de sardanes al Prat de Can Roca. Tot seguit començava el ball de tarda. A la nit es feia el sarau de comiat. A la segona part es feia el ball de casats, el ball robat i el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p> 41.7350300,2.6716200 472692 4620410 08082 Fogars de la Selva Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90903 Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Girona referent a Fogars de La Selva https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-fogars-de-la-selva XIII-XX <p><span><span><span><span><span>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s’estén per la muntanya fins a Puigcerdà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Diocesà del Bisbat de Girona custodia i conserva la documentació de l’arxiu parroquial de Sant Cebrià, segons el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació custodiada consta de llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis, consuetes i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI. També es preserven lligalls de testaments de vàries èpoques, llibres d’obra i comptes, el llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser, i notícies vàries de la Rectoria de Fogars, que desglossem de la següent manera:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T1</strong> Llibre de Testaments I de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1574 - 1805)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B5</strong> Llibre de Baptismes de la Iglésia parroquial de Sant Ciprià de Fogàs, Bisbat de Gerona (1825 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B6</strong> amb C Libro de Bautismos de Fogàs (1851 - 1890)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Sant Cebrià de Flaçà (1890 - 1974)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T2</strong> Libre de Testaments, codicils i aprissia de Fogàs (1606 - 1815)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T3</strong> Liber Testamentorum (1805 - 1953)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B1</strong> Libre del bateix de la parroquia de Folgàs (1553 - 1652)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B2</strong> Libre de bateix de la present Isglesia de Fogàs comensat vuy a 29 de janer del any 1653 essent rector de la present isglesia lo P. Antic Esteve (1653 - 1712)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B3</strong> En est llibre se continuaran totas las partidas de baptismes, començant de temps del Reverent Gaspar Oller, Prevere i Rector de Fogàs, als 22 de agost de 1712... I en altre part de llibre començant al revés se traban continuats los noms de aquells que foren Confirmats... així mateix se coantinuaran totas las partidas de desposoris... (1712 - 1763)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B4</strong> Llibre de Baptismes IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1763 - 1825)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 T Llig. Lligall de Testaments de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1849 - 1943)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta *Consueta de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la Isglésia Parochial de Sant Esteva de Tordera del Present Bisbat de Gerona (1700 - 1847)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 1 2 Rectoria, Notícies Notas de la Rectoria de Fogás (1912 - 1971)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas del Culto y Obra de la Iglesia parroquial de Fogás de Tordera (1880 - 1947)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C5 Llibre de Confirmacions V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1867 - 1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 2 1 Cens Parroq. Libreta del Censo desde el año 1896. Parroquia de San Ciprián de Fogás (1896 - 1941)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 1 Misses i Aniv., Celebrac. Llibre de totas las missas ques troban celebradoras en la Iglesias parroquial de Sant Cebriá de Fogás, ahont constará de la celebració de ellas... (1732 - 1764)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser instituida en la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogás... (1724-1771, 1818-1827, 1850-1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C2 *Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1720 - 1803)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C3 *Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1829 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C4 *Llibre de Confirmacions IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1857 - 1864)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C1 *Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1610 - 1671)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i notícies Llibre ahont estaran calendats los Censals que per rahó de Missas y aniversaris celebradoras en la Iglesia parroquial de Sant Cebriá de Fogás percebeix annualment lo Rector... (1731 - 1754)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Reducció Fundadors de Missas de Fogás en primera Reducció de ellas a la caritat de 7 sous, 6 lliures per lo Illustríssim Lorenzana (1798 - 1799)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i altres Censals de Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1647 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. Llibre de totas las Missas celebradoras, que se celebraran en la Iglesia parroquial de Sant Ciprià de Fogars... (1762 - 1798)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. i altres Llevadors, Censals i altres de les Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (s. XVIII-XIX)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Reducció 1834. Codex Missarum et Anniversarionum fundatorum un hac Ecclesia Parochiali Sancti Cipriani de Fogás... (1828 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M1 amb C Llibre de Matrimonis I amb Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1631 - 1730)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M2 amb C Llibre dels Desposoris que se celebraran en la present parròquia de Fogàs (1730 - 1827)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M3 amb C Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Ciprià de Fogàs, bisbat de Girona i Llibre de Matrimonis de la parroquia de San Ciprià de Fogàs, Bisbat de Girona (1829-1851, C 1828-1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M4 Libro de Matrimonios de Fogàs dende noviembre de 1851 (1852 - 1900)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 1 Adm. Parroq. Div., Comptes Llibre del Obré de la present Iglesia de Sant Cebrià de Fogars en lo qual está cotinuats los canalars dels actes dels censals rep dit Obré y las demés administracions... (1662 - 1726)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 3 1 Confr. Santíssim Confrares/ses Llibre en el qual están assentats los Confrares del Santíssim Sagrament en Sant Cypriá de Fogás. 1792 (1792 - 1936)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se notaran tots los reddits percebeix la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogars...advertint que en aquest llibre no sols constaran los reddits percebeix la dita Obra, si també los reddits de las Administracions... (1829 - 1880)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se continuaran los Comptes que donaran los Obrers ho Administradors de la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cebriá de Fogás...comm y los demés Administradors de Confrarias de dita Iglesia (1731 - 1834)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. Parroq. Div., Comptes Libro de Cuentas de la Obra de la Iglesia y demás Administraciones de la parroquia de San Ciprián de Fogás (1890 - 1905)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes *Comptes del bací de les Ànimes de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1613 - 1628)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 9 M Tramit. Documents de tramitació matrimonial de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1847 - 1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O3 Llibre de Òbits de la Iglésia de Sant Ciprià de Fogàs (1791 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O4 Libro de Óbitos de Fogàs (1851 - 1893)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O5 Llibre d'Òbits V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1893 - 1973)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 1 Libro de registro de los Ninchos del Cementerio de la Iglesia parroquial de San Ciprián de Fogás de Tordera. 1886 (1886 - 1933)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 2 Libro de registro de los títulos de Nichos del Cementerio de la parroquia de Fogás de Tordera (1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O1 Ací seran continuats los Òbits dels qui moriran en la parròquia de Sant Cirpirà de Fogàs, del bisbat de Gerona y lo quès farà i aquellas ànimas, comensat per mi, Bernat Pou, prevere i Rector de dita parròquia, als 8 de octubre 1589 (1589 - 1715)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O2 Llibre d'Òbits II de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1715 - 1791)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2220</strong> Bernat Pou, domer de Fogars de Tordera, contra Narcís Durban, prevere de Sant Feliu de Guíxols, pel Benefici de la Pietat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1600)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7604</strong> El fiscal contra en Torrent, comissari reial i Miquel Cànoves, pagès de Pineda, per trencar el segrest de Maria Simon, donzella de Fogars de Tordera (1622)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8291</strong> Antoni Tarascó, rector de Fogars de Tordera contra Josep Poses, pagès i ermità de Sant Corneli de Montells, del lloc, sobre cobrar primícia de certes terres del Puig de Sant Corneli de la parròquia (1679)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CAT ADG 3/115 4 3 8 <strong>Ànimes</strong> Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9229</strong> Salvador Horta i Bach, de Fogars de la Selva, contra Ignasi Riera, prevere de Girona, sobre lloguer (1915)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08082-85 Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l’activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S’enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d’un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l’Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l’Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d’una gran autonomia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els dos darrers segles l’Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D’una banda, hi foren traslladats fons d’institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D’altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l’Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1980, es va considerar que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s’han transcrit 3.190 escriptures medievals, s’han resumit prop de 17.000 pergamins, i s’han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d’interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s’incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d’índexs, elaborats informàticament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d’impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l’anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d’amonestació); en la petició s’indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n’anaren en fum el 1936, aquest és l’únic mitjà de documentar la celebració d’uns matrimonis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicià la confecció d’un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L’interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l’arxiu estimulà l’arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d’Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l’ADG posa avui a disposició del públic.</span></span></span></span></span></p> 41.7390600,2.6800900 473398 4620854 08082 Fogars de la Selva Restringit Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.orgDirector: Dr. Josep Maria MarquèsOficial: Sr Albert Serrat 94|98 56 3.2 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91194 Aplec de La Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p> 08082-94 Ermita de la Marededéu de La Serra 41.7246700,2.6283400 469088 4619274 08082 Fogars de la Selva Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor. 2116 4.1 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91199 Festa de Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-5 <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX ja no se celebra <p><span><span><span><span><span>El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, el rector de Fogars convidava un altre sacerdot per celebrar la Missa Major, cantada a l’altar dedicat al sant. A més de ser patró de la pagesia, era considerada la festa petita del poble i se celebrava sempre el dia que s’esqueia el sant, sense traspassar-la mai al diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a mitjans del segle XX, a la vigília, a cada casa feien el foc de Sant Isidre, en un lloc ben visible. Al matí tothom anava a l’Ofici, amb orquestra d’acompanyament. Una de les orquestres més recordades encara actualment pels més grans és la Sibonei. En acabar es cantaven els goigs del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot seguit es feia ball al porxo de Can Roca, a càrrec de la mateixa orquestra. Després de fer un bon dinar, la gent de cada casa havia de munyir les vaques i arranjar el bestiar i cap el tard es feia un altre ball al mateix espai. Es ballaven els típics balls robats i de l’escombra. L’era de Can Roca s’envoltava de ramasses, serpentines i banderoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Darrerament els actes eren organitzats pel promotor de Massanes Josep Duran i eren amenitzats per l’orquestra Sibonei, de la que n’era el director.</span></span></span></span></span></p> 08082-99 Església de Sant Cebrià i Can Roca 41.7391700,2.6800700 473396 4620867 08082 Fogars de la Selva Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’ha substituït per una festa d’homenatge a la vellesa. Festa que comença amb la Missa seguida d’un dinar i ball, en Homenatge a la Gent Gran empadronada al poble. 2116 4.1 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91226 Festa Major de Sant Andreu de Ramió https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-de-ramio <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX ja no se celebra. <p><span><span><span><span><span>La festa grossa de Ramió era per Sant Andreu, el 30 de novembre, patró de la parròquia. Però per les dates en què s’esqueia, a finals de tardor, era una festa molt íntima, que se celebrava ben endins per la pròpia gent del poble i sense gaires visitants forans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Potser per aquest motiu, les festes del Roser han pres protagonisme a Sant Andreu. Les dates en què se celebra, primers de juny, on el dia és més llarg, conviden més a la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte principal de la festa de Sant Andreu era l’Ofici i la cantada dels goigs. Es muntava l’altar amb la creu de plata, canelobres de metall i els millors mantells. Es posava el dosser vermell, amb un reliquiari amb les relíquies d’uns quants sants i al costat s’hi col·locava el reliquiari de plata de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es col·locaven les imatges amb les corones de plata. En els altres altars, cremaven quatre ciris i, durant l’Ofici, estaven enceses les aranyes.</span></span></span></span></span></p> 08082-125 Sant Andreu de Ramió 41.7122300,2.6097600 467536 4617900 08082 Fogars de la Selva Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91227 Goigs de Nostra Senyora del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-roser <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span>Gois que es canten a l’església de Ramió en alabança a Nostra Senyora del Roser el dia de la seva festivitat, i que diuen així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer / cantarem Verge Maria. / Puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Déu planà dins Vós Senyora / un Roser molt excel·lent, / quan vos féu mereixedora / de concebre’l purament; / donant fe al Missatger, / que del Cel vos trasmetia. / el Déu Pare qui volia, / fóssiu Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del Sant Ventre produïda / la planta del Roser verd / fou dels Angels circuïda, / i servida amb gran concert, / i restà pur i sencer / vostre cos amb alegria, / quan parí en l’Establia / el Celestial Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan els Reis devots sentiré / del Roser la gran olor/ amb l’estel ensems partiren, / per adornar el Senyor,</span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I trobaren ésser ver/ de Balaam la profecia / quan vostra mercè tenia / en els braços el Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gran delit vos presentava / vostre Fill ressuscitat / amb cinc llagues que portava / en les Mans, Peus i Costat; / per les quals fou Llucifer, / qui amb els Sants l’Infern omplia / expoliat en aquell dia, / que florí el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reparada la gran erra / de Adam per mort crudel, / trasplantat fou de la terra, / el Roser alt en el Cel; / i pujant amb gran poder / el partir no us entristia / contemplant Déu com rebia / amb gran goig el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>No fou de menor estima /el Goig de l’Esperit Sant / quan baixà de l’alta cima / a vostre col·legi Sant/</span></span></span></p> <p><span><span><span>(tercera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I regà aquell planter / que nostre Déu elegia / per estar en companyia / del celestial Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>La vostra vida acabada / fou el major Goig sentit / l’ésser a Déu presentada / triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer / del Tresor que posseïa / col·locant-vos com devia / sota l’ombra del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manà vostra Senyoria / als Frares Predicadors / que de vostra Confraria / fossin instituïdors; / i així ells la han fundada / obeïnt vostre voler / dignament intitulada / Verge i Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORNADA//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puig mostrau vostre poder / fent miracles cada dia / protegiu Verge Maria / els Confrares del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. <em>Regina Sacrantissimi Rosari, ora pro nobis. </em>//</span></span></span></p> <p><span><span><span>R. <em>Ut digni efficiamur promissionibus Christi</em>.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS//</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Deus, cuyus, Unigenitus per vitam, mortem, et ressurrectionem suam nobis salutis aeternae praemia compa-/ ravit: concedí quaesumus; ut haec mysteria Sanctissimo Rosario Beatae Mariae Virginis recolentes, et imi- / temmur quot continent, et quot promittunt asseouamur. Per Christum Dominum Nostrum. R. Amen. //</em></span></span></span></p> 08082-126 Sant Andreu de Ramió <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs en alabança a la Mare de Déu del Roser són un dels més cantats i antics. Les versions més antigues conegudes són d’inicis del segle XVI i la seva màxima difusió és deguda a les Confraries del Roser, nascudes l’any 1475. Fins i tot n’hi havia una versió que només es cantava per la Quaresma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva estructura es descabdella en un llenguatge senzill i planer, amb un alt contingut evangèlic, representat per la teologia dels set goigs de la Mare de Déu que s’expressen de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Encarnació (Llc-34-35)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Naixement (Llc-2-15,8)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Adoració dels Mags (Mt-2-1,12)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resurrecció (Llc-24-1,9)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ascensió (Llc-24-46,52)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Vinguda de l’Esperit Sant (Fets Ap.)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Glorificació de Maria al Cel (Ap. 11-19,55)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cas de l’església de Ramió, la festa del Roser s’esqueia sempre el primer diumenge de juny. La bonança estacional havia convertit el Roser en la festivitat més important i popular, no només per les famílies de Fogars sinó per la gran assistència de gent dels pobles veïns. Popularment també se la coneixia com la Festa Petita. L’organització anava a càrrec d’una comissió formada per la gent de les principals cases. S’organitzava la construcció de l’envelat, el lloguer d’orquestra o orquestrina, la programació i l’administració econòmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El principal acte religiós començava a les deu del matí, a l’església parroquial de Ramió amb la celebració de l’Ofici, que era presidit pels rectors de Ramió, de Gaserans i d’Hortsavinyà. L’interior de la nau es vestia de garlandes de flors amb esparreguera trenada que es penjaven del sostre. L’altar major, dedicat a Sant Andreu era guarnit de la millor manera possible amb flors, la creu processional de plata, canelobres i un dosser que cobria la imatge de la Mare de Déu que traslladada de la seva capella, presidia l’altar major. En els altars, tant de la Mare de Déu del Roser com en el dedicat a Sant Isidre, s’hi encenien quatre ciris a cadascun d’ells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de l’Ofici es deixa enllestit el tabernacle per a la processó solemne en honor a la Mare de Déu del Roser, que es feia a la tarda. Aquest el portaven les noies del poble. Amb el seguici al darrera, es voltava l’església, se seguia pel passeig del cementiri i es tornava cap a l’interior del temple. En el transcurs de la processó, davant de l’era de la Rectoria es cantava una nadala. Més endavant l <em>”Ave Maria Stella”</em> i en arribar al cementiri el <em>“Tedeum</em>”. Un cop dins de l’església es cantaven els goigs i finalment el rector donava la benedicció. </span></span></span></span></span></p> 41.7122900,2.6098200 467541 4617906 08082 Fogars de la Selva Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta de Manuel Llach, i distribuïts per la Llibreria de A. Franquet, de Girona, que es canten per la seva festa, el 30 de novembre.Quadre delimitat per una orla geomètrica i floral. Al dessota, centrat, A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Andre, amb barba. Amb la mà dreta, recolzat en una creu en forma d’aspa (crux decussata) sense claus, on fou amarrat fins a la seva mort, dos dies després. A la mà esquerra, sosté un llibre obert. A l’horitzó, el mar amb un vaixell de vela.A ambdós costats de la imatge, un text decorat amb unes flors.El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical. 62 4.4 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91624 Fons referent a Fogars de La Selva de l'Arxiu Comarcal de la Selva https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-de-la-selva XIX-XXI <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva, en el Fons de l’Arxiu de Complement aplega documentació de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, bàsicament relacionada amb el funcionament de l’administració, entre els anys 1879 i 2014 (referència ACSE161-53). Consisteix en:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament a partir de l’any 1879 pel més antic (referències ACSE161-53-T2-1 Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament entre 1879-1881, correlativament fins la unitat documental ACSE161-53-T2-50.</span></span></span></span></span></p> 08082-195 Carrer de Sant Dalmau, 60 – 17430 Santa Coloma de Farners <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) fou creat el 16 de juny de l’any 1982, i inaugurat oficialment el 29 d’abril de 1983. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicialment la seu estava situada a la planta baixa de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, a Santa Coloma de Farners. Entre els mesos d’hivern de l’any 2005 i inicis de l’any 2015, es trasllada provisionalment al carrer de Francesc Camprodon. Finalment, el dia 21 de març de l’any 2015 s’inaugurava l’edifici actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació que s’hi hostatja comprèn més de 2.100 metres lineals de documentació datada entre els segles XIII i XXI. Comprèn documents de diversos fons municipals, com l’administratiu de Fogars de la Selva, dels segles XIX a XXI (1879-2014), fons privats i de diversa naturalesa, el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals; una col·lecció amb més de 8.300 impresos d’entre 1829 i 2015 i diversos fons fotogràfics del segle XIX i XX. A més, disposa d’una biblioteca especialitzada en l’àmbit comarcal amb més de 5.000 llibres registrats i una hemeroteca auxiliar.</span></span></span></span></span></p> 41.7352000,2.6713800 472672 4620429 08082 Fogars de la Selva Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El fons està digitalitzat i és consultable en línia. 56 3.2 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91690 El Pi de l'Oli https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-loli <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: 'Santa Maria de roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV) (Tordera. El Maresme)', a L'arquitectura militar medieval. Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d'Història del Casal, Mataró, 2000.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que recullen els autors del llibre </span></span></span></span></span><em>Fogars de la selva, temps ha</em><span><span><span><span><span> (FUGAROLAS i VILÀ, 2007), diu així: “Del Turó del Pi de l’Oli se’n conserva una llegenda de la qual probablement se n'ha perdut gairebé tot el cos, segons la qual els monjos de Roca-Rossa deixaren escrit en un pergamí el punt exacte on havien enterrat una gerra d’or a fi de resguardar-la dels robatoris. El document escrit assenyala que es troba en un punt des del qual s’han de veure set campanars”. </span></span></span></span></span></p> 08082-197 Turó del Pi de l’Oli 41.6949000,2.6330500 469465 4615967 08082 Fogars de la Selva Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural Inexistent 2022-09-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els mateixos autors escriuen que molta gent assenyala o creu reconèixer l’indret com el cim d’aquest turó, motiu pel qual, de tant en tant s’hi poden veure forats excavats en el terra amb l’afany de localitzar el tresor. 98 61 4.3 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91694 La Creu d'en Tomaset https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-den-tomaset <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span>Segons la tradició oral, durant la darrera carlinada, un escamot de soldats buscaven en Tomaset. En adreçar-se a casa seva, coneguda amb el motiu de Can Tomaset, ell coneixedor del terreny, arrencà a córrer cap el bosc, fins que li va semblar que ja no corria cap perill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els soldats però, malgrat era perseguit a cavall i haver-ne perdut el rastre, s’endinsaren cap el bosc. Els cavalls s’aturaren llavors en el lloc on estava amagat, delatant així la seva presència. Fou capturat i mort. En l’indret on fou assassinat pels soldats, s’hi col·locà una creu en recordança.</span></span></span><br /> </p> 08082-200 Fogars de la Selva <p><span><span><span><span><span>Segons consta en la partida de defunció de Tomaset Giralt, l’any 1872 morí de mort violenta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tomaset era fill de Tomaset Giralt originari de Verges i d’Antònia Cantal, natural d’Hostalric. Vivia a la casa on encara actualment porta el seu nom amb la seva esposa Rosa Domènec, amb qui tingué dos fills, Jaume i Maria. En morir la seva esposa Rosa, es tornà a casar en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p> 41.7312900,2.6786300 473273 4619992 08082 Fogars de la Selva Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic/Cultural 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91695 La tornada del mercat https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tornada-del-mercat <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span>La història conta com a principis de segle XX, un oncle d’en Miquel del Molinot va portar el dimecres d’una setmana un vedell a vendre al mercat de Sant Celoni, a la plaça del bestiar. Va anar des de Can Ginestà de Montnegre, d’on era masover, fins al mercat estirant la corda lligada al cap i al morro de la bèstia, per corriols bosquetans i accedint finalment per un camí ral de muntanya. Va tardar més de dues hores a arribar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a la plaça va parlar amb els negociants coneguts de sempre que s’avingué a pagar-li el que demanava. Després del tracte, el negociant li va lliurar els diners i ell es va quedar amb el vedell. Algun badoc que observava discretament l’operació va creure que la quantitat pagava la pena i va decidir assaltar l’oncle pel camí de tornada cap a Can Ginestà i robar-li el fruit de la seva venda. O, tal vegada era un lladre professional que ja estava d’acord amb el comprador. Mai no es pogué saber.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle tornava cap a casa seva pel mateix camí per on havia vingut, com tantes altres vegades havia fet, i sempre sense cap contratemps. Però com que havia sentit explicar tantes coses sobre la incertesa d’anar un home sol amb diners al damunt, portava un ganivet gros plegat a la butxaca, més que res per augmentar la seva pròpia confiança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja havia enfilat el camí del bosc, va sentir un soroll com de trepig que aixafava la fullaraca, el qual l’alarmà molt; i previngut, va mirar per tot arreu però no va veure ningú. Va pensar que la responsabilitat de portat aquells diners que havien costat tant de guanyar li alterava la imaginació i li suscitava un temor sense fonament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De nou, camí endavant, li va semblar tornar a sentir aquella trepitjada enmig del bosc, sense saber ja si mirar endavant o enrere. Hauria dit que el trepig existia. Ja no estava segur de res. Va agafar el ganivet de la butxaca, l’obrí i va ficar la llarga fulla en un plec de la faixa, deixant sortir el mànec. Va continuar caminant sense cap novetat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant hi havia un pont que travessava un torrent. Quan va començar a passar pel pont, de sobte li va sortir al davant un home abrigat amb una capa negra, la gorra abaixada i amb una grossa daga a la mà. Amb veu engallada li digué: “Els diners o la vida”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle només va tenir temps de pensar que perdria l’esforç de mots dies de treball. Va veure que no podia tornar enrere perquè l’altre l’atraparia. Tampoc no podia escapar-se pels costats perquè el barranc era molt fondo. Al davant hi tenia l’atracador. Li va contestar: “Els diners me’ls vull i la vida me la jugo”, mentre estirava el ganivet de la faixa i s’abalançava sobre l’assaltador pensant que efectivament s’hi jugava la vida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El delinqüent sorprès per la fúria inesperada del pagès, va dubtar un instant, moment que va ésser suficient perquè l’altre li guanyés la posició. Sorprès i espantat, va recular sense mirament, relliscant pel terraplè. Va fugir torrent avall corrent tant com podia. L’oncle del Molinot va tenir un esglai tan gran que les cames li tremolaven, però va continuar caminant cap a casa seva vigilant de no tenir cap altre ensurt.</span></span></span></span></span></p> 08082-201 Fogars de la Selva 41.6950600,2.6046000 467098 4615996 08082 Fogars de la Selva Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic/Cultural 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Miquel Ventura i Clopés la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment. 61 4.3 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91702 Can Corpet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corpet <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX Reformada <p><span><span><span><span><span>Can Corpet és una casa situada a l’extrem oriental del municipi, a tocar del Pla de Can Miró Vell i la Tordera. L’edifici, tot i conserva la seva estructura original ha sofert nombroses reformes, tan pel que fa a l’interior com a l’exterior. Està situada als quatre vents, amb ampliacions dutes a terme en llarg del temps. La façana principal està orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És de planta baixa i pis, amb golfes o sotacobert emprat més com a cambra de regulació tèrmica que com a lloc d’habitació. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Les façanes estan arrebossades amb morter i pintades. Totes les obertures perfectament simètriques han estat refetes modernament i emmarcades amb maó decoratiu. </span></span></span></span></span></p> 08082-208 Camí de Fogars a Tordera, s/n. Polígon 10 Parcel·la 55 <p><span><span><span><span><span>Segons consta en el cadastre municipal de 1862, el propietari de la casa és Vicenç Oller (†1869), que declara estar en possessió de dues peces de terra, una al voltant de la casa, que consta de dues quarteres de vinya i gairebé tres quarteres d’erm. També té una peça situada al Pla de Fogars amb dues quarteres i mitja de secà i prop d’una quartera d’erm. Per a les tasques agrícoles disposa d’un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Vicenç mor, als noranta anys, la propietat passa a la seva filla, Dolors Oller i Ruscalleda, que així també queda reflectit en el padró de 1889. Des de l’any 1888 la finca també disposarà de masovers, inscrits en el padró des de 1888. Es tracta del matrimoni format per Isidre Duch i Riquer i Julita Coromines i Mir, i les seves filles, Maria i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que canvien de masovers, ja que s’hi troben inscrits el matrimoni, Josep Rovira i Gràcia, amb els dos fills, la Isabel i en Quirze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1904, sembla que la propietat canvia de mans i ho adquireix Joaquim Mercader i la seva esposa, Joaquima Lloreda (†1912), que hi viuran amb els seus fills, Pau, Francesca, Josep i Joan. Quan els germans marxen de casa, s’hi quedarà l’hereu, en Pau Mercader, que es marida amb Trinitat Jalmar (o Gelmar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1920, el pare, Joaquim Mercader (†1933) continua vivint amb els joves, en Pau i la Trinitat i els seus néts (Joaquim, Andreu, Maria, Francesca i l’Emili). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960, el matrimoni, Pau Mercader i la Trinitat Jalmar (o Gelmar) continuen vivint a la casa, com a avis i amb l’hereu, en Joaquim Mercader Jalmar (o Gelmar), la seva esposa, Carme Cuní i Masferrer i les seves dues filles, la Josepa (1948) i la Maria (1950).</span></span></span></span></span></p> 41.7264200,2.6886400 474104 4619449 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu 2023-05-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Descripció de l’edifici feta a partir de fotografies cedides. 45 1.1 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90743 Can Gelmà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelma <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> XV-XX Deteriorament important en façanes, coberta i entorn per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps.L'espai que avui en dia ocupa el finestral gòtic amb arquets de l'extrem esquerre, el presidia una obertura rectangular projectada com a balconada i equipada amb un petit ampit de ferro forjat. Això indica que la factura d'aquesta finestra és relativament moderna. <p><span><span><span><span><span>Masia situada en una petita elevació, al peu del turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera, en els límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. Antigament estava adscrita a la parròquia de Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i dos cossos adossats als costats. El cos central és de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest i cornisa catalana. El cos adossat a ponent també és de planta baixa i pis, però la coberta és a un únic aiguavés. El cos adossat a llevant ha perdut la coberta, que era a dues aigües i la vegetació l’ha tapat gairebé completament. Són cossos afegits en etapes posteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de tres eixos de verticalitat, gairebé simètrics si no fos per l’eix dret. A l’eix central, destaca el portal rodó dovellat a la planta baixa, amb grans dovelles ben escairades i una finestra d’arc conopial gòtic dentat amb arquets. A la imposta de l’arc, hi trobem dues rostes. L’ampit té una triple motllura. A l’eix esquerre, hi trobem un portal en planta baixa d’arc rebaixat. Destaca un fragment de pedra de molí adossada al llindar. A la planta pis, hi trobem una finestra d’arc conopial gòtic trilobulat. En els brancals laterals sota mateix de l’arc s’observen dues rosetes, en el brancal esquerre, i una figura zoomorfa, en el brancal dret. L’ampit també és motllurat. L’eix dret no és simètric perquè la finestra de la planta baixa està lleugerament desplaçada a ponent. És de llinda plana i està protegida per una reixa de ferro forjat. La finestra de la planta pis és d’arc conopial gòtic tardà amb dentat amb arquets. Hi tornem a trobar dues rosetes gravades en el brancal esquerre i una figura zoomorfa al brancal dret. L’ampit també és motllurat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana posterior està parcialment coberta per la vegetació, però encara són visibles algunes finestres amb brancals, ampits i arcs de pedra. Destaca una finestar de la planta pis d’arc conopial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és mixt de pedra i maons amb argamassa de morter de calç arrebossat i en un moment es deuria esgrafiar. Es veuen restes d’aquest esgrafiat a la part superior. En aquest moment es deuria fer el rellotge de sol del que se’n conserven algunes traces.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant mateix hi trobem l’era, delimitada per un petit mur de pedra de separació i a la que s’hi accedeix per tres graons. Adossat a l’era, hi trobem el porxo o pallissa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del portal d’entrada hi ha un pou amb brocal de pedra, que conserva la politxa. Són visibles algunes piques de pedra granítica.</span></span></span></span></span></p> 08082-1 Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal) <p><span><span><span><span><span>Antigament adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p> 41.7282500,2.7024600 475254 4619648 08082 Fogars de la Selva Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-01dsc0782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-02dsc0784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-03p1490722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-04dsc0796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-05p1490695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-06p1490708.jpg Legal Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BPU 2022-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També es coneix com Can Jalmar; Can Gelmar; Can Jaumar. S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.També cal indicar que a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya figura dins el municipi de Tordera. 85|93|94|98|119 45 1.1 1762 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90744 Can Gelmà del Navà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelma-del-nava <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XX Deteriorament important en façanes i en la coberta per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps. <p><span><span><span><span><span>Mas als quatre vents situat al Pla de Can Gelmà entre La Tordera i la línia del ferrocarril de Barcelona a Maçanet-Massanes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de maó arrebossat, amb les obertures de la planta baixa tapiades. Es conserven les restes parcials de la comuna, que estava situada a l’exterior de la casa.</span></span></span></span></span></p> 08082-2 Polígon 3, parcel·la 6 (a l’est del terme municipal) <p><span><span><span><span><span>Mas fundat a partir dels anys 30 del segle XX. Al cens parroquial de l’any 1936 consta que hi viuen en Martí Rovira i la Pilar Pagès (els avis); en Melitó Rovira i la Carme Mas (els joves); i l’Agustí, en Moisès, en Martí, en Joan, en Joaquim i la Rosa (els fills).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1942 hi figuren en Francesc Grèbol i Folladosa i la Maria Jubany i Gelmar amb els seus fills Remei, Consòl i Lluís.</span></span></span></span></span></p> 41.7338100,2.6936200 474521 4620267 08082 Fogars de la Selva Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90744-02p1490652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90744-03p1490686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90744-04p1490656.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També es coneix com Can Jalmar o Gelmar del Navà. S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90745 Can Marc de l’Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-de-lestany <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Can Marc de l’Estany és una antiga masoveria de les terres de Can Gelmà situada sobre una petita elevació a l’Estany de Mas Mateu, entre Can Puiques i Cal Xebro. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Adossat al cos de ponent, hi trobem la comuna, amb accés directe a la mesquita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra arrebossat i pintat de blanc. Destaca davant la casa l’antiga era, que ha estat cimentada. No sabem si a sota conserva els rajols originaris o els van treure. A la feixa inferior hi trobem el pou d’aigua. La casa està envoltada de vinya però no fan vi.</span></span></span></span></span></p> 08082-3 Estany de Mas Mateu, a l’est del terme municipal <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta que Marc Agustí és el propietari d’una peça de vuit quartans de secà, una vinya de tres quartans, una vinya de sis quartans, una quartera i onze quartans de bosc i un ruc per treballar. També tenien vaques de treball i una carreta i les terres que menaven arrendades del Mas Mateu de Tordera, les regaven amb una sínia accionada per una vaca (Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ, 2007, 339).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889 consta Jaume Agustí i Plaja com a propietari; casat en segones núpcies amb Antònia Vidal i Comas, l’any 1860. També hi consten Francesc Agustí i Maria Romà, fill i jove respectivament, i la seva filla Francesca. Un altre document que ens confirma aquesta informació és el cens de l’any 1896.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Marc Agustí del cadastre de 1862 és el pare del Jaume i qui dona nom al mas. La seva esposa i mare del Jaume era Julita Plaja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1903, als 74 anys d’edat, mor en Jaume Agustí. Sabem que la primera esposa es deia Mariana Muner, amb qui havia tingut una filla de nom Carme. Ja hem vist que la segona esposa i ara vídua és Antònia Vidal, amb qui va tenir la Francesca de filla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1904 hi trobem Antònia Vidal, la vídua, Francesc Agustí i Maria Romà, amb els seus fills Francesca, Joaquim i Jaume, bessons. L’Antònia mor amb vuitanta-un anys el 1915.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1923 consta Francesc Agustí i Maria Romà i Joaquim, fill solter. En Francesc mor amb seixanta-un anys el 1926. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1927 figura la Maria Romà com a vídua, amb Jaume Agustí casat amb Gràcia Camps, el seu fill Francesc; i Joaquim Agustí, germà del Jaume, solter. L’any 1943 mor Maria Romà de setanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1935 a 1943 hi viuen el matrimoni format per Jaume Agustí i Gràcia Camps, amb el fill Francesc i en Joaquim, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi resideixen Jaume Agustí Romà i Gràcia Camps Dalmau amb el seu fill Francesc i en Joaquim, solter. En Jaume l’any 1974 a l’edat de setanta-vuit anys; i Gràcia Camps mor el mateix any amb setanta-set anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> 41.7331300,2.7020500 475222 4620190 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-01p1490856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-02dsc0845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-03p1490835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-04p1490838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-05p1490851.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-09-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els camps del davant eren un antic estany estacional que segons informació oral s’hi havia sembrat arròs. 119|98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90746 Can Puiques; Can Puicus https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puiques-can-puicus <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span>Can Puiques, també conegut com Can Puicus, és una antiga masoveria de les terres de Can Gelmà situada sobre una petita elevació a l’Estany de Mas Mateu, a llevant de Can Marc de l’Estany i Cal Xebro. L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits. Gràcies a fotografies aèries realitzades als anys 70 del segle XX podem descriure l’aspecte que tenia abans de la darrera reforma. Hi veiem un cos principal de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a al façana principal, orientada a migdia. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals reservats com espais de treball. Aquesta unitat en el volum es trenca amb la darrera reforma, que aixeca la coberta per l’aiguavés de llevant. L'element més destacable és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>l’era, situada a ponent, adossada al pou de Cal Negret.</span></span></span></span></span></p> 08082-4 Polígon 2 Parcel·la 19; a l’est del terme municipal. <p><span><span><span><span><span>L’any 1779 era conegut amb el nom de la caseta del senyor Mirabell. En aquesta època hi vivien Antoni Gelmar i Anna Maria Ferrer, amb el seu fill Josep Gelmar i Ferrer, que l’any 1783 es casa amb Mariana Jofré i Cumaleres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta que a l’any 1818, el fill i hereu Pau Gelmar i Jofré es casa amb Maria Vilà, de Sant Genís. L’any 1821 neix en Joan. En aquesta època, la casa es coneix com a Casa Nova de l’Estany. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846, l’hereu Joan Gelmar i Vilà es casa amb Magdalena Bancells i Soms, de Maçanet. L’any següent neix en Pau. Aquest es casa, l’any 1868, amb Julita Llopart i Solà, de Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al Cadastre de 1862 consta com a propietari en Joan Gelmar de tres quarteres i dos quartans de secà, dues de vinya i dos quartans de terres ermes. Declaren una euga pels treballs agrícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 ja consta com a Can Puicus i el propietari és Pau Gelmar i Bancells, casat amb Julita Llopart Solà. L’any 1890 mor la Julita als quaranta-tres anys d’edat, deixant sis filles (Dolors, Joaquima, Carme, Ramona, Francesca i Gràcia).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de l’any 1896 també hi trobem en Pau Gelmar, casat en segones núpcies amb Maria Sureda i Saís, l’any 1892, que alhora era vídua de Joan Comas. També hi consten tres filles: Gràcia, Narcisa i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1901 hi consten l’Esteve Pons i la Isabel Mercader amb els seus fills, Maria i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de 1909 constat un nou canvi amb el matrimoni format per Joaquim Marlet i Deulofeu i Joaquima Gelmar, amb els fills, Marcel·lí, Pepita, Carmeta i Gracieta. L’any 1917 hi consten els mateixos. I que el Marcel·lí està fent el soldat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1926 ja hi trobem el Marcel·lí, casat l’any 1922, amb Caterina Carles, amb dos fills: Joaquim i Felicites. També hi viuen els pares del Marcel·lí: Joaquim i Joaquima. Sabem pel cens de l’any 1936, que l’any anterior havia mor la Joaquima Gelmar als setanta-quatre anys d’edat. Consten el vidu amb els fills i els nets. L’any 1942 és Joaquim Merlet Deulofeu qui mor, a l’edat de setanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Marcel·lí Merlet Gelmar i Caterina Carles Font, els avis; Joaquim Merlet Carles i Carme Nonell Vilafant, casats l’any 1952; i els fills Pilar, nascuda el mateix 1952, Caterina, nascuda el 1956 i Roser, nascuda el 1961. Joaquim Merlet i Carles fou regidor de l’Ajuntament de Fogars. Mor l’any 1982 als cinquanta-nou anys. La seva mare Caterina Carles Font morí l’any 1981, amb vuitanta anys; i el seu pare Marcel·lí Merelt Gelmar mor el 1985, amb vuitanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1974, Caterina Merlet Nonell es casa amb Gabriel Ribas i Cano. L’any 1975 neix la seva filla Maria Carme.</span></span></span></span></span></p> 41.7332700,2.7013600 475164 4620205 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-01p1490803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-02dsc0841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-03dsc0835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-04dsc0836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90746-05p1490832.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El pou que hi ha al costat de l’era corresponia a Cal Negret, casa que s’aixecava on hi ha l’era i que es va desmuntar per traslladar-se a una altra ubicació.Els camps del davant eren un antic estany estacional que segons informació oral s’hi havia sembrat arròs. 98|119|94 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90747 Cal Xebro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xebro <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Antiga masoveria de Can Gelmà adaptada a les necessitats actuals i modificada diverses vegades amb el pas del temps. S’ubica en una petita feixa elevada per sobre l’antic Estany de Mas Mateu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos més antic és de planta irregular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant, amb la part més alta a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes estan arrebossades i pintades. S’adossen cossos de planta baixa i s’aixequen al seu voltant set nous cossos destinats a estables i serveis de l’hípica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però destaca una petita era circular, tancada i amb accés per unes escales situades a ponent de la façana.</span></span></span></span></span></p> 08082-5 Polígon 2 Parcel·la 26, a l’est del terme municipal. <p><span><span><span><span><span>Joan Jalmar consta com a propietari segons el cadastre de l’any 1862. Declara dues quarteres i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya, una de sureda, una quartera i tres quartans de bosc i una d’erm. Declaren tenir una euga pels treballs del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 hi consta el mateix Joan Jalmar i Matas, casat l’any 1876, en segones núpcies, amb Maria Vinyoles i Serra. Està empadronat un fill, Joaquim Jalmar Perich, del primer matrimoni amb Teresa Perich.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de l’any 1896 hi consten Maria Vinyoles, vídua en primeres núpcies de Francesc Serra, amb qui havia tingut tres fills: Manuel, Filomena i Montserrat. En Joan Jalmar, segon marit de la Maria, mor l’any 1890, a cinquanta-vuit anys d’edat, amb qui havia tingut dos fills: Joaquim i Rosa, amb Teresa Perich. En el cens hi consten Joaquim Jalmar i Perich amb la seva dona Teresa Dalmau i els fills Salvador, Conxita i Josep. Maria Vinyoles mor l’any 1898 als setanta-vuit anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1906, hi trobem una nova família formada pel matrimoni entre Josep Roca i Escolàstica Taverner i la Carme, filla d’ambdós. Al cens de l’any 1912, cal afegir-hi dos nous fills del matrimoni: Baldiri i Salvador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el cens de l’any 1923 hi ha un nou canvi familiar a al finca. Hi figuren el matrimoni format per Narcís Ros i Teresa Pujol. L’any 1928 cal afegir-hi els fills: Clàudia, Josep, Miquel, Rosa, Guillem, Assumpció i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys quaranta hi trobem censats el matrimoni format per Joaquim Carles i Font i Dolors Barrera i Nonell, juntament amb les seves tres filles: Maria, nascuda l’any 1941; Carme, nascuda el 1943; i Glòria. el 1947.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1962 hi figuren els avis, Joaquim Carles i Font i Dolors Barrera Nonell; la filla Maria Carles i Barrera, amb el seu marit, Martí Llavina i Manresa, casats l’any 1958; i la filla d'aquests, Maria dels Àngels, nascuda l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació hi vivien el matrimoni format per Salvador Jalmar i Dalmau i Maria Palmada i Casals, amb el seu fill Llorenç. En Salvador mor l’any 1964.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 2010 és una hípica.</span></span></span></span></span></p> 41.7340800,2.7031400 475313 4620295 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-01p1490862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-02dsc0849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-03dsc0855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-04dsc0853.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els camps del davant eren un antic estany estacional on, segons informació oral, s’hi havia sembrat arròs. 119|98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90749 Casella dels peons https://patrimonicultural.diba.cat/element/casella-dels-peons <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span>Casa als quatre vents situada al costat oriental de la carretera GI-512 de Fogars de la selva a Tordera, sobre una petita feixa elevada. Es tracta d’una petita edificació de planta rectangular que consta d’una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent, en direcció a la carretera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per tres obertures: la porta d’accés en l’eix del mig i dues finestres en els eixos laterals. La porta és metàl·lica o amb reforç metàl·lic i les finestres estan protegides per reixes de ferro. Totes les obertures tenen arcs rebaixats de maó vermell vist que contrasta amb l’arrebossat pintat de blanc del parament de les quatre façanes. Un petit sòcol ressegueix el perímetre. Aquesta uniformitat de l’arrebossat també es trenca a la cornisa que recorre tot el perímetre de l’edifici i els escaires de les cantonades, també de maó vermell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossat a la façana principal hi ha un petit banc d’obra adossat a modus de pedrís. A la coberta, destaca un fumeral de coberta piramidal. A la part posterior hi trobem un petit cobert.</span></span></span></span></span></p> 08082-6 Polígon 2 Parcel·la 3, a l’est del terme municipal <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de l’any 1910 apareix per primera vegada habitada per Pau Oller i Rosa Romà, amb els seus fills Joaquim, Josepa, Joan, Miquel i Dolors. Sabem que l’any 1916 se’n van a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent figura en el cens en Valentí Pau i l’Alfonsa Vilafant, amb els seus fills, Jaume i Maria. L’any 1920 mor en Valentí, que era peó caminer, amb quaranta-un anys d’edat i la família marxa a Martorell de la Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1921 figuren empadronats l’Àngel Campuzano i Amàlia Aleman, naturals d’Archena; amb els seus fills Fermí, Joaquim, Àngel, Andreu, Josepa, Pere i Alfons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys quaranta hi trobem empadronats Joaquim Campuzano Aleman, casat amb Felicia Roca i Sureda, l’any 1941. L’any 1944 neix el seu fill Joaquim, que es casa l’any 1968 amb Dominga Garrido Fernández, a Casa de los Pinos (Cuenca). També hi consten els germans del pare: Andreu, Josep, Pere i Alfons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer cens que trobem aquesta casa és el de l’any 1962 on figuren el Joaquim Campuzano i la seva dona Felicia i el fill Joaquim. </span></span></span></span></span></p> 41.7402400,2.6970900 474812 4620980 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90749-02dsc0754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90749-03dsc0753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90749-04p1490624.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-09-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La Casella dels Peons fou aixecada a principis del segle XX, en el context de construcció de la carretera. La seva funció era tant servir d'allotjament per als peons que hi treballaven com fer de magatzem per a les eines.Sabem pel cens de 1917 que Valentí Pau era peó caminer i vivia en aquesta casa però no sabem si els seus fills també ho eren. Però pot ser el moment que aquesta casa se la conegui per aquest motiu. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90750 Coberts del Pla de Can Gelmà https://patrimonicultural.diba.cat/element/coberts-del-pla-de-can-gelma XX Abandonats, sense ús i coberts completament per la vegetació. <p><span><span><span><span><span>Dos coberts en mig del Pla de Can Gelmà de planta quadrangular amb coberta de teules àrabs a dues aigües. Es troben totalment coberts per la vegetació i en molt mal estat de conservació pel seu abandonament, però sembla que algun d’ells podria haver estat destinat a pous d’aigua per regar els camps adjacents.</span></span></span></span></span></p> 08082-7 Polígon 3, parcel·la 5 (a l’est del terme municipal) <p><span><span><span><span><span>Elements relacionats amb l’explotació agrícola dels camps adjacents denominats Pla de Can Gelmà.</span></span></span></span></span></p> 41.7332600,2.6931700 474483 4620207 08082 Fogars de la Selva Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90750-02p1490662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90750-03p1490670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90750-04p1490665.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-09-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90751 Fons fotogràfic de Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya XX Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. <p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de vuit imatges estereoscòpies i en paper de gelatina i plata, realitzades per autors diversos: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé (1875-1945): <span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1306 (arbres a Fogars de la Selva. 12-01-1919); AFCEC_BIOSCA_G_68-1308 (el poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919);</span></span> <span><span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1307 (poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947): AFCEC_FLAQUER_X_0440 (el poble de Fogars de la Selva amb un paller i uns arbres en primer terme. 1919); AFCEC_FLAQUER_X_0634 (ermita de la Mare de Déu de la Serra. 1924);</span></span> <span><span>AFCEC_FLAQUER_X_0531 (pou i arcs al santuari de la Mare de Déu de la Serra. 1924; </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): AFCEC_GENOVART_E_0621 (Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra. 06-10-1927); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ricard Martí Alberó: AFCEC_EMC_X_5761 (vista general de Can Vidal. [ca.1933])</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des l’any 1919 fins els anys 1930. La temàtica és bàsicament paisatgística; d’arquitectura i imatgeria religiosa; i finalment d’arquitectura relacionada amb l’estudi de la Masia Catalana (Can Vidal).</span></span></span></span></p> 08082-8 Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona) <p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> 41.7346900,2.6716600 472695 4620372 1919-1933 08082 Fogars de la Selva Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecemcafcecemcx5761ricard-marti-albero.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecagafcecflaquerx0634flaquer-i-barrera-rossend.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90752 La Tordera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera-0 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Tordera és un curs d’aigua de règim torrencial, que neix al massís del Montseny, entre el Turó de l’Home (1.712 m) i el Matagalls (1.696m). Popularment se li atribueix la font Bona, a la vall de Sant Marçal, com a lloc de naixement. Té un recorregut de 61’5 quilòmetres i desemboca a la Mediterrània, entre els municipis de Blanes i Malgrat de Mar, on forma un delta amb una superfície aproximada de vuit quilòmetres quadrats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els seus afluents principals pel marge esquerre són la riera de Pertegàs (de 3 km de longitud); la riera de Gualba (de 12 km de longitud); la riera de Breda (de 8,2 km de longitud); la riera d’Arbúcies (de 31,6 km de longitud) i la riera de Santa Coloma (de 30,2 km de longitud). Pel marge dret, rep les aigües de la riera de Vallgorguina (de 6,7 km de longitud); la riera d’Olzinelles (de 7, km de longitud) i finalment la riera de Fuirosos (de 7 km de longitud).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un riu d’origen pluvial, influenciat per la pluviometria, la hidrologia i l’estructura geològica. Els aqüífers protegits a la conca de la Tordera són els de la riera de Santa Coloma, l’aqüífer al·luvial de la mitja Tordera i els de la Baixa Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu caràcter mediterrani condiciona una marcada estacionalitat de les pluges i un període de sequera estival. Tant a la primavera com a la tardor, poden presentar-se episodis de fortes tempestes i precipitacions que produeixen crescudes sobtades, el que es coneix amb el nom de <em>torderades</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La localització geogràfica del seu naixement i la transició des del massís del Montseny i Montnegre amb les zones de cota més baixa, que se situen a la depressió Prelitoral i fins la franja litoral, conforma un mosaic especialment particular, representat per tres regions biogeogràfiques, que són la mediterrània, la boreoalpina i l’eurosiberiana. Aquest fet contribueix al seu alt valor natural i de biodiversitat en el context de la conca. Aquesta inclou, en el seu àmbit geogràfic, diversos espais naturals protegits. En el curs alt, el parc natural i reserva de la biosfera del Montseny afavoreix la conservació del seu entorn i la preservació de la biodiversitat que s’hi desenvolupa. En el curs mitjà, el riu travessa un territori amb infraestructures viàries i ferroviàries, a més d’un eix industrial molt ampli. Aquest tram es veu greument afectat per brutícia, abocaments de tota mena i creixement de vegetació al·lòctona i invasiva. Més avall, a nivell de la desembocadura, hi conviuen activitats agrícoles i zones turístiques associades al litoral. A més, ens aquestes zones, s’ha produït una modificació antròpica de la llera, afectant el desenvolupament de la dinàmica fluvial (extraccions d’àrids, infraestructures viàries, industrials...). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El riu, en el seu pas amb el municipi de Fogars de la Selva, fa de partió natural amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Maçanet de la Selva, on entra en direcció sud, formant un gran meandre i travessant el municipi, entra al de Tordera, que pren el nom del curs d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu pas per Fogars de la Selva, presenta un mosaic d’habitats ben diferents, amb abundants illetes sorrenques, amb poca vegetació i codolars importants. També destaquen els marges, alguns d’ells de més de quatre metres d’alçada, amb talls rectilinis, al damunt dels quals predominen les plantacions de pollancres. La vegetació d’hàbitat sec alterna amb zones més humides i vegetació arbòria en determinats marges d’alzinar que després es converteix en un canyissar. En altres trams, com el que va de l’estació d’aforament fins a l’església de Sant Cebrià, es caracteritza per una amplada important del llit, bàsicament sorrenc i pedregós, amb un bosc de ribera important i el curs d’aigua serpentiforme que el fa tant característic, amb multitud de braços secundaris i tolls d’aigua dins del mateix llit ben visibles, quan el cabal del riu disminueix. També són molt característics els talussos sorrencs de les ribes i més al nord algun gorg format per l’estretor, coincidint amb l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada del Pla de Can Simó, hi ha una estació d’aforament, la construcció de la qual no sembla haver incidit amb l’estat de conservació del bosc de ribera es conserva força bé. La barreja d’aiguamolls, sorres, còdols, talussos i herbassars propicien l’hàbitat per a moltes de les espècies que habiten i es reprodueixen en el riu Tordera, com la granota verda, el tòtil, la tortuga de rierol, la salamandra, la serp d’aigua i la verda, i un gran ventall d’ocells (verdum, cadernera, passerell, mallerengues, pardals, pit-roig, picots, rapinyaires, polla d’aigua, ànec collverd, bernat pescaire, etc.).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes de les espècies detectades en la zona compresa de Can Gelmà i Can Simó són diversos tipus de tortugues de rierol, el blauet, corriols petits, becadells comuns, l’esparver vulgar i l’aligot, l’oreneta vulgar i la cuablanca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I envoltant el curs fluvial, hi trobem diferents planes de cultiu, riques en sediments, plantacions lineals de pollancres, herbassars, brolles amb alzinar i roure, pinedes i suredes a mes de plàtan, vern, acàcia, om, i freixe. La zona més malmesa del riu correspon al tram que coincideix amb el polígon industrial del municipi.</span></span></span></span></span></p> 08082-9 Riu La Tordera <p><span><span><span><span><span>Plini el Vell (Como – Itàlia 23 o 24 dC / Estàbia, 25 d’agost 79), escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà, esmenta l’existència d’aquest riu. Tot i que a nivell històric l’aprofitament hidràulic del riu es documenta en època alt-medieval, degut a l’aparició dels primers documents escrits, és lògic pensar que l’aigua de la Tordera ha estat emprada per l’home des de temps remots i canalitzada per a usos agrícoles, sobretot al pla al·luvial, que forma una vall natural i per tant un corredor natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de la Tordera es documenta al segle IX amb la forma “Tordaria”, derivat del llatí <em>turdaria. </em>Es tracta d’un precepte del rei franc Carles el Calb, datat de l’any 862, en el qual es concedeixen al comte Sunyer uns béns de propietat reial al <em>pagus</em> de Barcelona i una porció de la muntanya del Montseny: “(...) <em>in pago Barchinonense in villa Bitamenia, nunc autem appellatur Pallatium, super fluvium Tordaria...”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona mitjana de la Tordera, ja a finals del segle X, hi ha constància de l’existència de recs a Sant Celoni, documentats en un pergamí de l’any 984 del Cartulari de Sant Cugat. Per tant, cal pensar que la Tordera s’omplí de rescloses de fusta tant per al regadiu com per dotar de força hidràulica els diferents molins fariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XII, l’aigua de la Tordera es considera encara potestat pública del comte. El 26 de maig de 1151 Guillem Umbert de les Agudes dóna, en nom del rei a la vila de Sant Celoni, l’aigua de la riera Rifer-Partegàs i de la Tordera, a més de tots els dominis del Montseny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1322, el vescomte de Cabrera concedeix l’ús de l’aigua de la Tordera pel funcionament de catorze molins. I és també en aquest moment quan apareixen en el tram mitjà del riu els primers molins drapers, com és per exemple el dels Franquesà de Sant Celoni o La Farga a Hostalric. Aquest darrer s’estableix l’any 1442 i funcionarà fins la primera meitat del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1600, el jesuïta Pere Gil, deixa escrit: “és una de les fonts y rieres mes principals, nays de les faldes de la Montanya del Mont Seny... Camina casi quinze llegues de part de Tramontana enves migdia. Passa cerca de Mora, Sant Esteve, Palau, St. Celoni, la Velloria, Ostalrich, Massanes, Martorell, Tordera, y amboca en lo mar de Cathalunya junt a Blanes... Es un riu molt util per raho de las sequias que dell trauen (de aquest riu se trau or en forma de fulletes petites, rodones ó triangulars ó quadrades, com unes lentilles, y mes petites però molt primes...”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tradicionalment, el riu Tordera ha estat productor de matèries primeres per a la societat camperola d’autoabastament; els ha proporcionat fusta, plantes amb propietats medicinals (lliri blanc, ortigues, cua de cavall, heura, herba sabonera, falguera, lligabosc, herba berruguera, etc.), d’altres per a consum com els créixens però també peix. I també canyars i vimeteres que servien per asprar o per fer cistells, coves; boga i joncs. </span></span></span></span></span></p> 41.7313700,2.6906300 474271 4619997 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-02p1500158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-03p1490675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-04p1500156.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La desembocadura de la Tordera està inclosa en la Xarxa Natura 2000 amb l’apel·lació de “Riu i Estanys de Tordera” i per tant, considerada un espai d’interès natural pel seu alt valor ecològic. A més, com a corredor, constitueix un espai d’elevat interès per a la fauna migratòria, ja que els ocells l’utilitzen com a zona de repòs i refugi. 2153 5.1 1764 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90753 Mas Gavatx https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gavatx <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span>Masia ubicada a la riba dreta del Torrent d’en Calabrès o del Mas Gavatx, al límit amb el terme municipal de Tordera; al fons del Pla d’Anyells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual edifici és fruit d’una reforma de l’any 1881, tal i com indica la llinda de la porta d’accés. La planta és en forma de “L”. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquest cos s’aixeca damunt una antiga construcció anterior de la que s’ha conservat part de l’estructura i una inscripció en una llinda de fusta, probablement de la façana anterior, que indica l’any 1760. També es conserva el forn de llenya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures: portal d’accés i dues finestres en planta baixa i balcó i dues finestres en planta pis. Destaquen les reixes de ferro forjat a les finestres de la planta baixa i la barana del balcó. Destaca un arc amb permòdols historiat a la planta pis. La llinda del portal és d’arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos en angle de 90º que s’adossa a la dreta del cos principal és d’una única planta amb coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la disposició simètrica dels diferents finestrals de les façanes que deixen passar molta llum. Són totes d’arc escarser amb recreixement emmarcant la finestra i cornisa sobresortint delimitada per pinyes decoratives. De les mateixes característiques és un cos adossat a la banda de ponent del cos principal.</span></span></span></span></span></p> 08082-10 Polígon 15 Parcel·la 2, a l’est del terme municipal. <p><span><span><span><span><span>Pel cadastre de l’any 1862 sabem que el propietari era Ignasi Oms, de Blanes, declara nou quarteres i mitja de secà, quaranta-tres quarteres de suredes, tres quarteres de pollancres, setanta-set quarteres de bosc, cent setanta-sis quarteres de terres ermes i quaranta-una d’improductives. La peça del Mas Mateu que pertany a Fogars, constava d’una quartera de secà, una de bosc, tres d’erm i deu quartans de terres improductives. Una peça del veïnat de l’estany conté dues quarteres i mitja de secà. Disposa de dos bous per tasques del camp, també una euga i un ruc. A més de ramaderia que no s’especifica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament disposava d’unes terres que regava amb una sínia accionada a sang i darrerament, a motor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al padró de l’any 1889 consta com a propietari en Jaume Maria Oms, però els masovers són en Josep Pons i Illa i la Rosa Tresserres i Comes, que són els avis. També hi viuen el fill Joaquim Pons amb la seva dona Narcisa Mercader i Oller i les seves filles, la Rosa i la Serafina. Al cens de l’any 1896 cal afegir-hi dos fills més: la Dolors i en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 hi ha inscrits uns altres masovers: en Joan Roca i la Joaquima Bóta, amb el fill, en Domènec Roca, casat amb la Caterina Gironès i els seus fills Joaquima i Lluïsa. I en Josep, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Joaquima Bóta mor l’any 1906 amb seixanta-quatre anys d’edat, deixant quatre fills: Josep, Domènec, Dolors i Rita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1910 hi consten en Joan Roca, l’avi, en Domènec Roca, el fill, amb l’esposa Caterina Gironès i els seus fills Joaquima, Lluïsa i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910 es produeix un canvi a la unitat familiar. Hi trobem la Maria Comas, àvia; en Francesc Morell i la Carme Ruscalleda, joves, amb les seves filles Maria i Encarnació. També hi consta en Joan, de Maçanet, com a pastor de la casa. L’any 1920 se’n van a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de ‘any 1923 hi figura el matrimoni format per Lluís Barrera i Àngela Nonell, amb els seus fills Martí, Dolors, Joaquim, Genís, Maria, Àngela i Pere. L’any 1931 mor l’Àngela a l’edat de quaranta-tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de 1956 consta el matrimoni entre Joaquim Barrera Nonell i Maria Sureda Turón; amb els seus fills Lluís, nascut l’any 194; Maria Rosa, nascuda el 1945; Joana, nascuda el 1947; Carme, nascuda el 1949 i Anna, nascuda l’any 1951. Pere Barrera i Nonell és solter. L’any 1957 es traslladen a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els següents propietaris seran Josep Marquès i Poch i Dolors Juli i Vilà; amb els seus fills Joaquima, Josep i Dolors.</span></span></span></span></span></p> 41.7357700,2.7076100 475685 4620481 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-01dsc0868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-02p1490869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-03p1490878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-04p1490879.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-05dsc0867.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la zona nord, hi ha una gran bassa pel rec, actualment en desús, amb una barraca amb coberta de tartana, on hi ha el motor de la bomba de l’aigua. 98|94 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90754 Pont de la Riera de Santa Coloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-santa-coloma <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span>Pont de ferro d’arc de tauler situat a la carretera C-35 que comunica Hostalric amb Maçanet, passat el punt quilomètric 73. Travessa la Riera de Santa Coloma en el límit dels termes municipals de Fogars i Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos arcs estan units amb tres embigats encreuats, i està format per vuit trams verticals entrecreuats amb l'estructura metàl·lica. La part inferior també és tota de ferro i consta de quatre bigues paral·leles i diversos trams creuats. Actualment està pintat de color vermell.</span></span></span></span></span></p> 08082-11 Riera de Santa Coloma a la divisòria amb el terme municipal de Maçanet <p>Segons consta en un informe adreçat al senyor Lluís Gorgorió i Solà, cap del Servei Territorial de Carreteres de Girona, es tracta d'un pont dissenyat per Gustave Eiffel i construït al seu taller entre 1916 i 1918. Primer es va instal·lar a Granollers, sobre el riu Congost. Durant la retirada de les tropes republicanes, al gener de 1939, es va dinamitar. La meitat de l'estructura es va destruir i l'altra meitat no. La que es va conservar es va traslladar a la ubicació actual.</p> <p>Forma part del conjunt de ponts que Eiffel va dissenyar a les comarques gironines, el més conegut dels quals és el Pont de les Peixeteries Velles de Girona. Però n'hi ha un altre a Perelada i un a Palamós (restaurat l'any 2017). Però caldria entendre, a manca de més informació, que quan es parla d'Eiffel cal entendre els tallers, més que no pas la persona.</p> 41.7451800,2.6697200 472538 4621537 1918 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-02p1490606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-03p1490604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-04dsc0749.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural BPU 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Alexandre-Gustave Eiffel Actualment està fora de servei per a la circulació viària, ja que se n’ha fet un altre al costat. 98 49 1.5 1762 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90755 Pallissa o porxo de Can Gelmà https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-o-porxo-de-can-gelma <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XVII-XX Deteriorament important en façanes, coberta i entorn per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps. <p><span><span><span><span><span>Pallissa o porxo corresponent a la masia de Can Gelmà, ubicat davant mateix de la façana i adossat a l’era de batre. Es tracta d’una construcció aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment es troba cobert per la vegetació en la seva major part, però en una foto publicada a la monografia de Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ (2007, 335), es poden veure les obertures a la planta baixa i a la planta pis. L'entrada actual substitueix un antic arc de mig punt de dimensions considerables, com així ho deixa entreveure lleument la gran llum que ostentava. Destaca l’arcada de mig punt de la planta pis amb l’emmarcament de pedra treballada, on a la dovella central hi ha gravada una inscripció de molt difícil lectura; però que sembla que inclogui el nom de JOAN. Si hi ha un any gravat no es veu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és de pedra irregular unida amb morter de calç que conserva part de l’arrebossat que el protegia. Remata la teulada un ràfec format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula. </span></span></span></span></span></p> 08082-12 Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal) <p><span><span><span><span><span>Can Gelmà estava antigament adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p> 41.7280500,2.7020800 475222 4619626 08082 Fogars de la Selva Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90755-01dsc0786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90755-02p1490716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90755-03p1490741.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.També cal indicar que a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya figura dins el municipi de Tordera. 98|119|94 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90756 Pont del Torrent del Mas Gavatx; Pont del Torrent d’en Calabrès https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-del-mas-gavatx-pont-del-torrent-den-calabres <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Pont situat a la carretera GI-512, en el punt quilomètric 4,050 que serveix per salvar el pas del Torrent del Mas Gavatx o de Calabrés, en el límit entre la comarca de La Selva i del Maresme. Es troba just abans que el torrent desguassi a la Tordera, permetent la comunicació entre els diferents veïnats de Fogars de la Selva i els pobles veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de tres ulls d’arc escarser, decorats per dues fileres superposades de maó ple, disposats de cantell o a sardinell i decoració superior de pedra irregular amb la cara exterior plana. El paredat està fet de pedra irregular, deixant les més grosses per a les fileres inferiors. Els dos murs centrals estan protegits per un esperó cilíndric que permet aguantar la pressió exercida per l’aigua, i sobretot protegir l’estructura general murària dels impactes provocats per l’arrossegament de material com poden ser rocs o troncs. El sostre està fet amb rajol pla. A l’exterior, per sobre del pont, hi ha una xapa de formigó d’uns 0’60 m de gruix, que fineix amb l’asfaltat de la carretera per on circula el trànsit viari. Ambdós costats estan protegits per barreres de seguretat metàl·liques.</span></span></span></span></span></p> 08082-13 Carretera GI-512, PK. 4,050 41.7304300,2.7029800 475298 4619890 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-02p1490867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-03p1490866.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 49 1.5 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90757 Porxo del Pla de Can Gelmà https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-del-pla-de-can-gelma XIX-XX No conserva la coberta ni els tancaments i es troba deteriorat per la manca d’ús, cobert en gran part per la vegetació i grafits en els murs. <p><span><span><span><span><span>Cobert de planta quadrangular situada en el camí d’accés a Can Gelmà del Navàs. Consta d’una única planta amb un altell que no es conserva. Tenia la coberta a un aiguavés que desaigua a la façana posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal està orientada al nord per on passa el camí i és on hi ha l’únic accés, amb una porta d’arc escarser. Els paraments són de pedres irregulars amb maons i argamassa de morter de calç sense arrebossar a l’exterior i arrebossats a l’interior.</span></span></span></span></span></p> 08082-14 Pla de Can Gelmà (Polígon 3 Parcel·la 21) 41.7308900,2.6992100 474985 4619942 08082 Fogars de la Selva Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-01dsc0763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-02p1490642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-03dsc0768.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-04p1490640.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-09-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Construcció destinada a les feines relacionades amb els camps annexos. 119|98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90758 Pou de Cal Negret https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-negret <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen a les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. Està adossat a un dels costats de l’era de Can Puicus, construïda al damunt de les restes de l’antiga casa de Cal Negret, de la qual només es conserva el pou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre exterior és d’1’95 m i el gruix de murs exterior de 0’38 m. A nivell superficial, està envoltat per un brocal o barana, del qual a mitja alçada sobresurten unes llates de fusta. Està arrebossat amb morter de calç i cobert amb teulat de rajol pla. La boca finida amb volta d’arc escarser, està protegida per una portella amb balda, feta amb llistons de fusta i filat de galliner. Al damunt mateix, esgrafiat en el morter, es pot llegir: “Dia 6 de Mayo de 1927”, resultat d’una obra de consolidació. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos ampits per posar-hi la galleda o el càntir, i a mà dreta es conserven les restes, malmeses, d’una pica moderna, feta grollerament amb totxo. A l’interior, conserva la travessera de fusta amb la corriola.</span></span></span></span></span></p> 08082-15 Can Puicus - Carretera GI-512 – PK 4,050 <p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. Són les úniques restes conservades de l’antiga casa de Cal Negret. Segons explica el propietari de Can Puicus, els murs de Cal Negret es desmuntaren i la pedra serví per a la propietat de Cal Gavatx. </span></span></span></span></span></p> 41.7330800,2.7010400 475138 4620184 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-01dsc0840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-02p1490808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-03p1490815.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 47 1.3 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90759 Pou de Can Puicus https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-puicus <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX Malgrat estar en bon estat de conservació, actualment no té aigua. <p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen en una de les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pou està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre interior és d’1’80 m de diàmetre i el gruix de murs exterior de 0’40 m. A nivell superficial està envoltat per un brocal o barana, a mena d’ampit o parapet construït amb pedra lligada amb morter de calç. La boca actual entre pilars és de 0’75 m, tapiada amb maó. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos pilars fets també de maó, al damunt dels quals s’hi recolza una travessa de fusta amb una barra de ferro collada per la part inferior, per penjar-hi la corriola (absent). </span></span></span></span></span></p> 08082-16 Carretera GI-512 – PK 4,050 <p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. D’ençà que ja no treu aigua, fa uns anys, els propietaris en van fer construir un segon més a prop de la torrentera, que funciona amb una bomba, protegida per una caseta d’obra.</span></span></span></span></span></p> 41.7335900,2.7011700 475149 4620241 08082 Fogars de la Selva Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-01p1490823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-02p1490817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-03p1490818.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El propietari hi ha posat al damunt unes branques que sostenen un filat de galliner per evitar un possible accident o la caiguda d’alguna bèstia. 119|98 47 1.3 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90763 Rellotge de sol de Can Gelmà https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gelma <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX L’arrebossat de morter de calç s’està fragmentant i manca el gnònom. <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Can Gelmà, dessota el carener, a mà esquerra del finestral central. És del tipus vertical, orientat al sud. Es conserven les restes de l’esgrafiat realitzat damunt del suport de calç. Està emmarcat. El marc exterior de delimitació del quadrant està molt malmès i només conserva alguna resta pictòrica vermellosa gairebé imperceptible a l’ull. El marc lineal interior correspon a la sanefa on se situen les hores, representades en xifres àrabs (gairebé imperceptibles). Les mitges hores, més curtes, estaven pintades a mà alçada, sense esgrafiar. El gnònom marcava l’hora, de les 7 del matí a les 8 del vespre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La decoració interior del rellotge està representada per un astre solar geomètric, de grans dimensions. Presenta un doble cercle solar on s’hi ha esgrafiat raigs solars, de nou puntes, en forma de triangle invertit. A la part superior, entre els dos triangles, només resta l’orifici on anava encaixat el gnònom, de secció circular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva algunes restes superficials de policromia sobretot a nivell de l’interior del cercle solar i podria tractar-se d’un sol antropomorf, segons els filtres que s’han aplicat per al seu estudi. L’esgrafiat és molt senzill i la manca de simetria denota que no fou realitzat per un quadranter.</span></span></span></span></span></p> 08082-17 Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal) <p><span><span><span><span><span>Antigament, Can Gelmà, estava adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p> 41.7281900,2.7024400 475252 4619641 08082 Fogars de la Selva Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-03p1490746-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-01dsc0785_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-02p1490714_1.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BPU 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. 98|94 47 1.3 1762 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90764 Riera de Santa Coloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-coloma <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. </span></span></span></span></span></p> 08082-18 En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva. <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. </span></span></span></span></span></p> 41.7415000,2.6758700 473048 4621127 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-02p1490614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-03dsc0746.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2136 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90765 Torre de Can Gelmà o de Can Jalmar; Can Gelmar; Can Jaumar https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-gelma-o-de-can-jalmar-can-gelmar-can-jaumar <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> XII-XIII La fragilitat de les restes conservades per les tècniques constructives utilitzades de l’època, l’erosió per motius naturals i antròpics i actuacions il·legals i furtives malmeten cada dia que passa aquest bé patrimonial. <p><span><span><span><span>La Torre d’en Gelmà s’alça damunt un turonet de 55 metres sobre el nivell del mar situat a la riba esquerra de La Tordera, en els límits amb el terme municipal de Tordera. Malgrat la poca alçada del turó, sobresurt de les terres del voltant, planes destinades durant molts segles al conreu. També és un punt de clar control pel pas de La Tordera. També es controla el pas natural del riu conegut des de l’edat mitjana amb el nom de Pas de la Fontanella (Passum de Fontanelle, el 1276) que comunicava el Pla d’Anyells o de la Júlia amb Riutort i cap a Massanet, en el lloc de La Rocassa, que està ben a prop. Connecta visualment amb el Castell de Palafolls i el de Blanes i controla la plana que va cap a Hostalric i, cap al nord, la zona baixa, l’antic estany dessecat de Riutort. Tota aquesta zona, als segles XIII-XIV, era coneguda com a Vilar Llobet, una àrea de poblament dispers que pertanyia a la canongia agustina de Santa Maria de Roca Rossa (Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span>,2015).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el turó es troba seccionat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Maçanet, però abans hi havia continuïtat entre la torre i la masia homònimes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció fortificada de planta quadrada (19 x 19’5 metres), que conserva tot el perímetre en els costats nord i est fins a 8 metres d’alçada), parcialment en el sud, i només part dels angles en l’oest; si més no visibles. Els murs tenen una amplada d’1’20 m. Tot el conjunt està envoltat per un fossat que en ocasions aprofita el relleu natural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El principal estudi sobre aquest element correspon a Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span> (2015, 111-123), que identifiquen dos nivells constructius. El primer nivell constructiu correspon “al primer nivell del mur fet amb un aparell de pedres irregulars i de mida variable, desbastades i disposades en filades que intenten ser horitzontals i lligades amb morter de calç. Des de l’interior, on l’amuntegament de runa és menor, el mur té una alçària de 2,30 m i és constant en tot el perímetre, excepte en els angles on només se’n conserven les primeres filades. En aquest nivell, els murs presenten espitlleres, visibles des de l’interior i també des de l’exterior en els costats nord i sud”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon nivell constructiu “Damunt del mur de pedra de 2,30 m s’aixeca una paret de tàpia, que només s’ha conservat, força erosionada, en el costat de llevant i arriba fins a una alçada aproximada d’uns 6 m. Immediatament després de començar la paret de tàpia, apareixen en la part interior del recinte encaixos per a bastides o potser per a bigues. Aproximadament un metre i mig per damunt del mur de pedra, observem quatre obertures, probablement espitlleres, distribuïdes regularment i, com les del primer nivell, estan orientades cap a un costat o l’altre. És probable que es repetissin en els altres llenços”. També s’hi localitza un pou circular d’1’4 metres de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els autors de l’estudi daten la construcció, a manca de documentació més enllà del segle XVI, per la tipologia de les espitlleres entre els segles XII-XIII i citen paral·lels a Castellterçol o la Torre de l’Esparra a La Selva o la Torre de Grions, també a la Selva. </span><span>L’aparell constructiu emprat en els murs, malgrat que podria atribuir-se a qualsevol època, també coincideix amb l’emprat en moltes construccions medievals.</span></span></span></span></p> 08082-19 Polígon 3, parcel·la 1 (a l’est del terme municipal) <p><span><span><span><span>Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span> (2015) ens diuen que és difícil saber-ne l’origen donada la manca de documentació que s’hi refereix i apunten seguir-ne la vinculació amb la masia de Can Gelmà; que d’altra banda apareix vinculada als cognoms Barceló i Jalmar. I diuen que tant com l’altre es documenten en terme de Tordera de ben antic: consta el cognom Jalmar en un document del segle XIII conservat a l’arxiu Can Serra del Massans i, amb més freqüència, al segle XIV indistintament amb les formes Gelmar i Jalmar. També trobem el cognom l’any 1371 a la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet, on Ramon Jalmar actuava com a oficial executor de la cort, executant els embargaments i les penes a què eren condemnats els reus. Per la seva banda, el cognom Barceló, en aquest cas Barceló de Riutort, consta el 1257 en l’establiment de diverses propietats al Pla d’Anyells prop de l’estany, atorgat per Arnau, prior de Roca Rossa, i novament als segles XIV i XV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Però, afirmen que la vinculació de la torre amb aquests cognoms no es pot fer fins a principis del segle XVI, quan l’any 1514 consta Miquel Barceló de la Torre en el bateig de la seva filla Elisabeth. Poc després, Francí Jalmar es casarà amb la pubilla del mas Barceló i constarà en el fogatge de 1553 com a Francí Jalmar alias Barçelo. El 1613, el propietari del mas Barceló de la Torre era Antoni Jalmar que era casat amb Magdalena. I al segle XVIII ja consta un mas Jalmar Barceló al mateix veïnat.</span></span></span></span></p> 41.7283800,2.7003300 475077 4619663 08082 Fogars de la Selva Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-02p1490776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-03p1490790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-04p1490787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-05p1490775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-06p1490785.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin. Algun testimoni oral recorda nomenar-la Torre dels moros. 85 1754 1.4 1760 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90767 Cal Relat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-relat <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Cal Relat, està situat en un petit veïnat format per dues cases més, Can Taiola i Can Merla, al nord-oest de la Serra de Can Merla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals, identificables per la coberta, a un sol vessant. Al davant de l’era, hi ha un seguit de construccions més modernes i d’altres reformades l’any 2006, amb cobert a un sol vessant, que fan de tanca natural de la finca. </span></span></span></span></span></p> 08082-21 Polígon 10 Parcel·la 45 <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de l’any 1862, Jaume Relat, natural de Sant Feliu de Terrassola, consta com a propietari de la finca. Hi viu amb la seva esposa, Rosa Casadessús. Juntament amb la casa s’inventaria una quartera i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya i dues quarteres i nou quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 ja consta com a propietari el fill del matrimoni precedent, Segimon Relat i Casadessús, vidu de Teresa Valls i casat amb segones núpcies amb Narcisa Camps Bancells, amb la qual no tindrà descendència (ella mor l’any 1895 amb seixanta-vuit anys). En Joan, fill del primer matrimoni, Joan Relat i Valls, també viu a la casa amb la seva esposa, Maria Rabassa Arbós (casats l’any 1869). Ambdós tindran set fills (Esteve, Josep, Francesca, Gràcia, Teresa i Consol i Lluïsa).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Joan Relat i la seva esposa moriran joves; la Maria l’any 1901 amb cinquanta-quatre anys, i en Joan sis anys després amb seixanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910, l’hereu és l’Esteve Relat, maridat amb Carme Llopart i Pagès. Al cens de 1920 són els propietaris de la casa; hi viuen amb els seus fills Jaume, Pepet, Maria i Pepeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys després, el matrimoni continua vivint a la casa, però també el seu fill Jaume, que ja consta com a casat amb la Dolors Pons i Romaguera (que mor l’any 1961). L’any 1931 neix la seva primera filla, Gràcia, i l’any 1936, la Carme. També consta un noi, en Jaume, que esdevindrà alcalde de Fogars. Aquest ocuparà el lloc entre el 26 de juliol i el 15 de maig de 1938, i serà executat a la ciutat de Girona, l’any 1941.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1940, la vídua continua a la casa on viu amb les seves filles, Gràcia i Maria del Carme i una tia paterna, la Josepa Relat i Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Dolors es casa en segones núpcies amb Joan Olivers i Joher (mor l’any 1988) i l’any 1947 neix una nena, Enriqueta, Oliveres i Pons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960 la Dolors i en Joan continuen vivint a la casa juntament ara amb la filla del primer matrimoni, la Gràcia Relat, casada l’any 1954 amb Pere Ferran i Tornés. Aquests tindran tres fills (la Dolors el 1955, en Jaume el 1958 i en Josep el 1964). </span></span></span></span></span></p> 41.7242400,2.6769200 473128 4619210 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90767-03dsc0969.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90768 Cal Sardanet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sardanet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Cal Sardanet és una casa situada a la carena de la Serra d’en Merla, al sud-est de la població, al costat oposat de Can Safanga, gairebé a tocar amb el límit del municipi de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una casa als quatre vents, de planta rectangular i consta d’un cos principal i un petit cos annex a un dels costats. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures tant a la planta baixa com a la planta pis, són petites, sense elements decoratius destacables i es distribueixen a partir de tres eixos de verticalitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La portalada és de doble fulla, de fusta, emmarcada per dovelles i marxapeus de pedra. Adossat a la façana de ponent, hi ha un petit cos annex, amb coberta a un sol vessant que serveix per endreçar les eines del camp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra, arrebossat i sense pintar. Destaca dessota mateix del carener un rellotge de sol amb gnòmon. Però ja fa anys que ha perdut qualsevol rastre de policromia. Recolzada a la façana, s’alça una pèrgola amb una vinya.</span></span></span></span></span></p> 08082-22 Polígon 10 Parcel·la 65 <p><span><span><span><span><span>Segons el registre cadastral, l’any 1862, el propietari era Pau Pons i Gili. Tenia declarades dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, dues i mitja de bosc, onze d’ermes i set quartans com a terres improductives. El cens de l’any 1896 senyala com habitants de la casa, en Tomàs Xapellí, la Joaquima Romà i els seus set fills (Josep, Jaume, Maria, Joan, Joaquim i la Montserrat). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de l’any 1916 i 1927, continuen habitant la casa els mateixos esmentats anteriorment, però apareix un nou fill, l’Enric, i paral·lelament els més grans, abandonen la casa familiar, probablement per establir-se en un altre indret i maridar-se. En el transcurs de l’any 1927, la família deixa la casa per establir-se a Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 ja consten com a habitants, en Narcís Llopart i la Joaquima Gelabert amb dos fills (Francesc i Carme). Però dos anys després també marxen de la casa per establir-se a Malgrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 Cal Sardanet és habitat per Josep Panosa i Vilà i Dolors Masferrer i Rocosa amb els seus dos fills, l’Anicet i la Maria. L’esposa mor l’any 1953 i finalment, l’any 1961 marxen cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1962, s’hi instal·la una família provinent de Guadalajara, composta pel matrimoni Juan Bàrcena Sastre i Lucia López Leina i els seus sis fills. Però sembla que tot just hi restaran un any ja que en el transcurs de l’any 1963 la propietat és de Joaquim Tresserres i Iglesias, que ho lloga a Josep Planas i Duran i l’Esperança Albó i Valls. La parella s’hi establirà, amb els seus dos fills (Jaume i Elvira), fins que quatre anys després marxen a viure cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> 41.7212000,2.6834400 473669 4618871 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-02p1490983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-03p1490984.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Tot el perímetre de la casa està envoltada per un paviment format per diverses fileres de rajol que protegeix la façana de les humitats. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90769 Can Borràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras-1 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX Moviment estructural d’una part de la coberta. <p><span><span><span><span><span>Can Borràs és una casa situada al vessant de migdia de la carena de la Serra de Can Merla, al sud-est de la població, un cop passada l’entrada que mena a Can Casals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Masia als quatre vents, de planta rectangular. Consta d’un cos principal i varis cossos annexes a ambdós costats. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures tant a la planta baixa com a la planta pis, són petites, sense elements decoratius destacables. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca el pou amb abeurador, adossat a la façana principal, a mà dreta de la porta. Els annexos estan adossats a les façanes de llevant i de ponent respectivament. En algun moment l’edifici annex de ponent es va engrandir, adossant-se parcialment a la façana de migdia de la casa. Es tracta de coberts per al bestiar i per les eines del camp, tot i que actualment està en desús. Les cobertes són de rajol pla per als dos coberts més petits i de fibrociment pel més modern. El parament és d’obra, arrebossat i pintat blanc. </span></span></span></span></span></p> 08082-23 Polígon 10. Parcel·la 18. <p><span><span><span><span><span>El nom de la casa prové de l’antic propietari, que l’any 1862 consta com a Jaume Borràs, originari de Tordera i casat amb Rita Pla, de Calella. Era una petita casa de pagès que tenia una quartera i deu quartans de secà, deu quartans de vinya i dues quarteres i deu quartans de terra erma. A prop de la casa sembla que hi havia una font, coneguda amb el nom de Sant Patrici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 consten empadronats Maria Rosa Cateura i Vinyes, vídua de Joan Borràs i Busquets, la seva germana, Tomassa, Jaume Borràs Cateura i Cristina Coll i Buadas. Sembla que aquests hi viuran com a mínim fins l’any 1909, on ja consten censats una nova família composta per Francesc Vilà i Bóta i Maria Marlet, amb la seva filla Núria. Aquesta darrera sembla que mor pels volts de 1915 i l’any 1923 la parella s’instal·len definitivament a Can Marlet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1923, els nous habitants de la casa seran Josep Pla i Filomena Llavina amb els seus quatre fills (Joaquim, Francesc, Teresa i Carme). L’any 1927 es torna a produir un nou canvi: s’hi instal·len Josep Torrent i Carme Vilà amb els seus fills, Montserrat, Pere, Maria i Teresina. L’any 1956, les filles i fills han marxat i només hi resideix l’esposa, vídua.</span></span></span></span></span></p> 41.7215100,2.6781800 473232 4618907 08082 Fogars de la Selva Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90769-02dsc0941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90769-03dsc0942.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’ha intentat localitzar la font tot i que probablement ha desaparegut. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90771 Can Comas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-3 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Can Comas és una caseta als quatre vents situada al vessant sud de la Serra de Can Merla, a tocar del camí, entre Can Merla i Can Safanga. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’annex situat a mà esquerra de la façana principal, és el clàssic cobert amb teulat a un únic vessant, de teula àrab, que tant pot servir de galliner com per endreçar-hi les eines. A mà dreta de l’edifici principal, l’annex és més gran amb una única obertura que ocupa gairebé la totalitat de la façana, sense porta, que serveix de garatge i com a llenyer. El parament és d’obra arrebossat amb morter de calç sense pintar. </span></span></span></span></span></p> 08082-25 Polígon 10. Parcel·la 16. <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1962, la casa pertany a Rosa Grimal (vídua de Pere Alaquart), que coincideix amb el primer motiu amb el qual es coneix la casa. Es casa en segones núpcies amb Joan Llopart. La propietat també té quatre quarteres i un quartà de terres, repartides entre erm i vinya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, la casa consta com a propietat de Maria Alaquart i Grimal (filla de Rosa Grimal i Pere Alaquart) que hi habita amb el seu espòs, Josep Comas i Babiana i els seus cinc fills (Joan, Josep Maria, Enriqueta, Joaquim i Gràcia). Quan ella mor, l’any 1892, el seu marit continua vivint-hi amb els fills, que amb els anys aniran marxant. En tot cas, en el cens de 1905, hi continua vivint en Josep Comas amb l’hereu, Joan i la seva jove, Filomena Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 entra a viure-hi, probablement com a llogaters o masovers una nova família, el matrimoni Romà Ros i Martínez i Joaquima Llavina i Camps, i Joan Camps i Carme Ruscalleda. Al 1912 Romà i Joaquima ja tenen dos fills, que surten censats, fins l’any 1919 marxen a viure a Can Sureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1920, Joan Comas Alaquart i Filomena Llopart tornen a la casa pairal amb els seus fills (Pepet, Teresina, Enrica, Pepeta i Joan), fins que es perd el rastre en els anys de la Guerra Civil. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts dels anys 1940, hi trobem assentada la família Enrica Rich i Puig, vídua de Martí Fons i els seus fills Joaquim i Pere. Posteriorment, entre 1940 i 1945, entra a viure el matrimoni compost per Joan Rovira i Mercader i Maria Sunyé Mercader, amb els seus quatre fills: Anneta, Jaume, Maria i Àngela.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 fins l’any 1960, ocupen la casa novament la família Fonts. El matrimoni Joaquim Fonts i Rich amb la seva esposa Lourdes Comas i Arboix, i els seus dos fills, en Pere i la Maria Teresa. També viurà amb ells, la mare d’en Joaquim, l’Enrica Rich. </span></span></span></span></span></p> 41.7218000,2.6811300 473477 4618938 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-02p1490970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-03p1490976.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-09-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90772 Can Merla de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-merla-de-la-serra <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX La façana principal i la de ponent estan completament pintades amb un mural. <p><span><span><span><span><span>Can Merla de la Serra, és una casa situada al vessant sud de la Serra de Can Merla, entre Can Borràs i Can Comes. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal, consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener principal perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Totes les obertures originals de la casa han estat modificades modernament. Els cossos laterals, són dependències construïdes <em>a posteriori. </em>Tots dos presenten un cobert a un sol vessant. Mentre que el més antic, situat ponent té una coberta de teula àrab, el de mà dreta és de rajol pla amb una petita galeria oberta a la planta pis. El parament és d’obra, arrebossat i pintat de blanc, amb excepció de la façana principal que els actuals habitants, han decorat amb un mural, el que es coneix com <em>art de carrer. </em></span></span></span></span></span></p> 08082-26 Serra de Can Merla, s/n <p><span><span><span><span><span>L’any 1839 són habitants de la casa, Francesc Marlet i Salichs i Rosa Aguller i Forest, ambdós originaris de Tordera. El pare d’en Marlet era l’Antich, originari de Massanes, mentre que la mare provenia de Santa Susanna. Pel que fa als pares de la Rosa, (Salvador i Susanna), procedeixen de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cadastre de l’any 1862, continuen essent propietaris la mateixa família. La casa devia ser molt petita perquè se la considera com una cabana. La peça de terra declarada està dividida en dues quarteres i tres quartans de secà, tres quarteres de vinya i deu quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1887 mor Francesc Marlet, als 74 anys d’edat. El matrimoni tindrà vuit fills: Josepa, Josep, Feliu, Aleix, Esteve, Pere, Joaquima i Carolina. En el padró municipal de 1889, la mare consta com habitant de la casa fins a la seva mort, l’any 1895, tot i que a la mort del pare, la propietat passa a mans del seu fill gran Josep, casat amb Maria Vilà i Serra. Durant aquests anys, també hi estava empadronat l’Esteve, un dels germans, solter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1896, consten els mateixos propietaris, i cinc fills (Maria, Joaquima, Rita, Carme i Àngela), als quals s’hi ha d’afegir l’Esteve, solter, que continua vivint a la casa familiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1908, Josep Marlet mor als seixanta-tres anys. La tercera de les filles, la Rita, s’ha casat amb Joan Camps i s’instal·len a la casa pairal on també hi viuen la mare, vídua i l’oncle Esteve (solter).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1918, probablement per l’epidèmia de grip, moren Maria Vilà, de seixanta-tres anys i el seu cunyat Esteve, solter, de cinquanta-sis anys. La filla, Rita amb el seu marit i els seus dos fills, Josep i Llorenç, continuaran vivint-hi fins l’any 1920, quan decideixen traslladar-se a Vencells de Martorell (on tindran un tercer fill, l’Agustí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1921 al 1923 hi viurà el matrimoni Joan Borrel i Roca i Cèlia Matas i Comas, amb el seu fill Francesc, fins que marxen a la Casa Negra de Ramió on tindran en Lluís, en Pepitu, en Ramir, la consol, la Lola i la Teresina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924 s’hi instal·len Josep Pla i Filomena Llavina, amb els seus fills Joaquim, Teresa, Francesc i Carme, on hi viuran fins l’any 1928.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1930 i fins inicis de la Guerra Civil, hi habita un tal Narcís Martí, vidu de Maria Pons amb el seu fill, la seva jove (Miquel i Mercè Clos) i els dos nets (Josep i Gràcia).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1940 hi torna part de la família, Rafel Montfulleda i Vedaguer i Carme Vilà i Camps, amb el seu fill Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960, hi consten com habitants Rita Marlet i Vilà (àvia), Agustí Camps i Marlet casat el 1947 amb Dolors Mateu i Soliva que tindran dues filles, la Lluïsa (1948) i la Maria (1961). L’àvia mort amb seixanta-sis anys el 1961. Sembla que aquests seran els darrers descendents a viure a la casa fins que l’any 1975 marxen definitivament per instal·lar-se a Tordera.</span></span></span></span></span></p> 41.7211800,2.6797500 473362 4618869 08082 Fogars de la Selva Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90772-02dsc0944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90772-03dsc0943.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-09-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90773 Can Marlet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marlet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Can Marlet és una casa als quatre vents situada a la carena de la Serra de Can Merla, formant un petit veïnat juntament amb Can Taiola i Can Relat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses modificacions i afegits. S’endevina un cos principal, de planta rectangular, al qual en algun moment s’allargà la façana cap els costats. Consta de planta baixa i pis, restringit només a un dels costats de la casa, ja que el teulat baixa molt per la façana de ponent. La coberta, refeta fa relativament poc temps, és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Les obertures, tant de la planta baixa com de la planta pis, són petites, sense elements decoratius. Aquesta unitat trenca amb una possible darrera reforma, que aixeca la coberta per l’aiguavés de llevant, i s’adossa al que probablement fos una cort amb paller. </span></span></span></span></span></p> 08082-27 Polígon 10. Parcel·la 42 <p><span><span><span><span><span>Segons cadastre de 1862 la casa es coneix com a Can Pol. El seu propietari és Tomàs Tamís, que disposa de dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889 canvia de propietat, passa a mans de Rosa Deulofeu i Tauler amb el seu fill Joaquim Marlet i Deulofeu. La Rosa era vídua de Bonaventura Marlet, mort l’any 1883. És per aquest Bonaventura que la casa serà coneguda amb el motiu d’Antic Ventura Merla. La Rosa mor just en el canvi de segle XIX al XX amb seixanta-nou anys. Joaquim Marlet i Joaquima Gelmar són els joves que hi viuran amb son fill, Marcel·lí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1909, la casa s’anomena Can Marlet. És en el mateix any que apareixen dos nous habitants, probablement llogaters, Josep Mercader i Maria Novell, amb la seva filla Francesca, que l’any 1917 ja tenen inscrits dos fills més, en Joaquim i en Joan. Hi viuran fins l’any 1922, que marxen a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923 hi trobem Francesc Vilà i Bóta, casat amb Maria Marlet. En Francesc era originari de Can Borràs. El mateix any d’entrar a viure, la Maria mor amb quaranta-sis anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924 hi viu Jaume Pimàs, Elisa Pàs i el pare d’ell, Jaume Camps i Pimàs, que només hi residiran tot just un any, ja que marxen a viure a Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1926 consten a la finca el matrimoni Joan Montfulleda i Vedaguer i Mercè Iglesias Vinyoles, amb els seus fills, Joan, Concepció i Pere. Els dos fills aniran a la Guerra Civil. Els pares moren, primer la Mercè, l’any 1951 i en Joan el 1956.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca passa a mans de l’hereu, Joan Montfulleda Iglesias, que hi viurà amb la seva esposa, Maria Garròs i Ferrer (maridats l’any 1949). Tindran tres fills, la Montserrat (1950), l’Antoni (1954) i en Joan (1958).</span></span></span></span></span></p> 41.7250700,2.6758600 473040 4619303 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90773-03p1500030.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També es coneix com a Can Pol, Antic Ventura Merla.Al darrera de la casa havia existit una font, coneguda per la Font de Can Marlet, que segons la tradició servia per a posar-hi els llobins (Lupinus albus) en remull. Aquesta planta herbàcia, coneguda també com a tramús, cultivada serveix per a millorar la qualitat del sòl, per obtenir farratge per al bestiar i també per a menjar el seu gra, semblant a una ametlla però més rodona. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90774 Can Safanga https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-safanga <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX La coberta s’ha refet recentment <p><span><span><span><span><span>Casa de pagès situada al vessant de secà de la Serra de Can Merla, a l’extrem sud del municipi. Les seves terres limiten amb el municipi veí de Tordera. És de planta rectangular i consta d’un cos principal, dos cossos annexos als laterals i dos darrera, adossat a la façana orientada a nord-oest. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, restaurada fa relativament poc temps, amb el carener perpendicular a la façana principal, però lleugerament desplaçat cap a un costat degut a alguna reforma posterior. Sobresurt un ràfec i l’extrem del carener està decorat amb un espanta bruixes de ceràmica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Conserva el forn de pa i, a la part del darrere, coincidint amb el fumeral, i el celler tot i que la premsa del vi ja no hi és. El portal és de fusta, sense pedra dovellada, però amb decoració d’arc escarser. La resta d’obertures de la planta pis respecten una certa simetria. El parament és d’obra arrebossat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca, a mà dreta de la casa, l’antiga l’era de batre, amb paviment a base de cairons. En un dels costats s’hi conserva la base de granit de la premsa del vi, actualment exposada al Museu de la Pagesia. Hi destaca una inscripció gravada a la part frontal “PAV / 1726 / BALAGUE”. </span></span></span></span></span></p> 08082-28 Polígon 10. Parcel·la 14 i 15. <p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre, l’any 1862, la casa té una quartera i sis quartans de terres de secà, una quartera i quatre quartans de vinya i dues quarteres i cinc quartans de terra erma. També declaren tenir un ruc com animal de treball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, Joaquim Pons i Gai n’és el propietari, casat amb Gràcia Fontlladosa i Figre, amb la qual tenen vuit fills ( Josep, Jaume, Segimon, Josep, Maria, Gràcia, Dolors i Antònia). L’any 1906 mor en Joaquim Pons, amb setanta-dos anys. A la casa, a més de la mare, conviuran el seu fill Miquel i la seva esposa Maria Romaguera, que en el cens de 1920 ja els consta amb cinc fills (Gràcia, Joaquim, Carme, Francesc, Dolors i Àngela). L’any 1911 mor Gràcia Fontlladosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 continua present a la casa la mateixa família. El 1927 mor amb cinquanta-tres anys, Maria Romaguera. L’any 1931, la casa queda a càrrec del fill Joaquim casat amb la Gràcia Clos i els seus dos fills, en Joan i la Carolina. En Miquel Pons, vidu, mor amb vuitanta-set-anys, el 1954.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa continua sempre en mans de la mateixa família, per descendència. Entre 1956 i 1960, Joaquim Pons i Romaguera i Gràcia Clos i Fugaroles són els avis de la casa, que tiren endavant en Joan amb la seva esposa Dolors Ros i Pujol, maridats l’any 1954. Tindran tres fills, en Joaquim (1958), en Joan (1962) i la Rosa (1964).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1963 mor Joaquim Pons i Romaguera i dos anys després ho fa la seva esposa Gràcia. </span></span></span></span></span></p> 41.7207100,2.6821300 473560 4618817 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-02dsc0949.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-03p1490995.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-04p1490993.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la part del darrera de la casa es conserva la bassa d’aigua amb canyissar, excavada al sauló. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90775 Can Taiola https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-taiola <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Can Taiola, és una casa de pagès situada al nord-est de la Serra de Can Merla, conformat per dues cases més, Cal Relat i Can Merla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits, que queda molt ben marcat observant les diferents coberetes. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals, com a diferents espais de treball. Tant pel que fa a la cort com pel que fa al garatge per la maquinària necessària pel treball de la terra; ambdós annexos presenten una coberta a un sol vessant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha cap element destacable des d’un punt de vista històric o arquitectònic pel que fa a la casa. Al costat del garatge hi ha el pou amb l’antic abeurador adossat, que continua abastint d’aigua de boca. A la cuina, conserva el forn de pa, que el propietari encara utilitza durant els mesos d’hivern.</span></span></span></span></span></p> 08082-29 Polígon 10. Parcel·la 40. <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1862, consta com a propietari, Francesc Verdaguer. A més de la casa, disposa d’una quartera de secà, una quartera i mitja de vinya i una quartera i set quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, hi estan censats en Francesc Verdaguer i Mir, casat amb Joaquima Comas i Valls, ambdós de Tordera. En el cens també hi consten els seus sis fills (Joaquim, Narcisa, Joan, Llorenç, Domènec i Gràcia). Francesc mor l’any 1895 amb seixanta-dos anys. La seva vídua, mor set anys després, l’any 1902, però en la documentació hi consta una nova filla, Maria. L’hereu, Joaquim Verdaguer, es casa amb Teresa Canaleta, que es posen al capdavant de la propietat, amb la seva filla Dolors. En el cens de 1909 ja consten tres fills més, la Joaquima, la Isabel i en Francesc. I al cens de 1920 hi ha inscrita una nova nena, la Rosita. En l’inventari de l’any 1927, el matrimoni continua inscrit però només amb dos fills, el noi, en Francesc i la darrera de les filles, la Rosita. L’any 1936, a la casa només hi estan censats el matrimoni i en Francesc, l’hereu que haurà de tirar endavant la casa i les terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1939, just després de la Guerra Civil, mor la Teresa Canaleta, amb seixanta-cinc anys. I dos anys després, el 1941, en Francesc, ja s’ha casat amb Victòria Rodrigo i Serra. L’esposa però, mor jove, l’any 1954 amb trenta-cinc anys, deixant tres fills, la Maria (1941), la Teresa (1944) i en Josep (1948). En Francesc, per tirar endavant es casa en segones núpcies amb Narcisa Sabater i Comes, originària de Grions. Ella morirà l’any 1980 i ell, cinc anys després. </span></span></span></span></span></p> 41.7243700,2.6756700 473024 4619225 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90775-02dsc0966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90775-03p1500026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90775-04p1500034.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-09-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Al capdavall de les feixes, no massa lluny del torrent, conserva la bassa. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90776 Fons cartogràfic referent a Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya XX <p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya disposa de dos mapes consultables digitalment a la Memòria Digital de Catalunya de gran importància per a l’estudi de la Tordera, la geologia i la toponímia del territori. Es tracta de dos mapes, geològic i topogràfic de la província de Barcelona (RC1230 i </span></span><span><span><span>RC6635</span></span></span><span><span>), que porten per títol: <em>“Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: subvencionado por la Excma. per la Diputación Provincial: región cuarta ó del rio Tordera”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors del mapa són, per la part geològica, el canònic Dr. Jaume Almera i el topògraf, Eduard Brossa, que el realitzà l’any 1913. Fou publicat a Barcelona per “Henrich y Cª”. Està aixecat a escala 1:40.000 i mesura 74 x 84 cm. Aquest darrer en lletra manuscrita a la part inferior del mapa escriu i signa “Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya per l’autor: Eduard Brossa”.</span></span></span></span></span></p> 08082-30 Paradís, 10 · 08002 Barcelona <p><span><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fundat l’any 1891, a partir de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada l’any 1876, i l’Associació d’Excursions Catalana, potencià la formació d’una cartoteca que a finals del segle XX ja comptava amb uns 10.000 mapes. El fons, està format per mapes excursionistes, turístics antics i moderns i topogràfics, no només de Catalunya. També destaca una important col·lecció de mapes del Pirineu i de Catalunya realitzats entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria procedeixen de donacions de socis de l’entitat i de particulars. I és una font de consulta rellevant per a l’estudi del territori i la toponímia. Tot i que a partir de l’any 2015 el CEC signa un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), pel qual el CEC diposita tot el seu fons de mapes a l’ICGC, des de l’any 2003 ja havien col·laborat les dues institucions, per inventariar, adequar i digitalitzar els fons de la Cartoteca del CEC. En aquest sentit, 384 mapes, estan hostatjats a la Memòria Digital de Catalunya, i no inclosos en la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu, on es poden consultar en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. Està impulsat per les universitats de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya amb la coordinació del Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya i la participació d’altres institucions catalanes. </span></span></span></span></span></span></p> 41.7351000,2.6713900 472673 4620418 1913 08082 Fogars de la Selva Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90776-02mapescec466fullrc6635.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Dr. Jaume Almera i Eduard Brossa En les notes hidrogràfiques del mapa geològic, destaca la descripció que els autors fan del recorregut de la Tordera i més endavant dels cultius: “En los terrenos de aluvión se cultivan los cereales y la vid (Vitis vinefera), en los cachos arenosos de los álveos del río los chopos (Populus niger), álamos (P. alba) y carolinas (P. Virginiana); en los terrenos graníticos del litoral el naranjo (Citrus aurantium) y en los del interior el pino (Pinus pinea. P. Helepensis), la coscoja (Quercus coccifera y el Q. suber), los brezos (Erica multiflora. E. scoparia), el tomillo (Tymus vulgaris), las gatosas (ulex parviflora), la retama (Spartium junceum) y el algarrobo (Ceratonia siliqua) en los terrenos próximos al mar”. 98 56 3.2 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90777 Col·lecció del Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia-de-fogars-de-la-selva <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XVII-XX Al no haver-hi climatització en el local, la variabilitat tèrmica i d’humitat durant l’any pot facilitar la proliferació de microorganismes. <p><span><span><span><span><span>El Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva es defineix com una institució permanent, oberta al públic i sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament; seguint la definició de museu de la llei 17/1990, de museus. Té com a missió mostrar com vivia i treballava la gent del municipi en el passat. En especial el període comprès entre els segles XVII i XIX, caracteritzat per la importància de l’agricultura i l’explotació del bosc en l’economia local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció del museu, s’ha instal·lat en un edifici de nova planta que imita l’estructura d’una masia d’estil basilical idealitzada, amb una planta baixa, una planta pis i unes golfes. A més, al costat hi ha una gran construcció annexa d’una única planta on hi trobem maquinària i eines del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada hi trobem la recepció, amb el mostrador i un punt d’informació del Parc del Montnegre i el Corredor. La primera sala a mà dreta és una sala polivalent on s’hi poden fer tallers, exposicions temporals o xerrades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La sala de mà esquerra representa la cuina, on hi trobem la llar de foc, l’escó, el forn de pa, la pastera, la pica, els fogons, el bugader o l’armari/vitrina cantoner, la taula, les cadires Tot i que la llar de foc o el forn de pa són d’atrezzo. Del forn només hi veiem la boca i la llar de foc no té fumeral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la cuina, hi trobem el que representarien els estables. Tot i que el paviment és el mateix i els animals en una masia clàssica es trobarien a la part posterior o en un annex lateral. Hi trobem una vaca i un ruc fets de material sintètic. També hi trobem objectes relacionats, com lleters, arnesos, corretges i una bomba d’extracció de purins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis, el primer que ens trobem és La Sala, eix principal de la vida domèstica a les masies i que ocupava tot el cos central de l’edifici. Al seu voltant s’organitzaven les habitacions de la família; però en aquest museu s’ha dividit l’espai en quatre sales: la habitació dels senyors, la habitació del mosso, la sala d’estudi i el saló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Comencem per la Sala. Tal i com es pot veure, una gran taula presidia aquest espai, que era un element de representació de la família i eix central de celebracions. La col·lecció del museu mostra un magnífic rellotge de moviment, una caixa de núvia, un canterano bombat del regruix, una cornucòpia daurada, un barguenyo, dues butaques i una taula amb vuit cadires.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un lateral hi trobem l’habitació del senyors, amb un llit d’Olot, una consola, un armari, una calaixera i un mirall. La habitació del mosso, que en una masia de l’època difícilment trobaríem en aquest espai, està equipada amb un mobiliari que, tot i ser de menor qualitat que la dels senyors, és d’una qualitat i quantitat molt superior a la que tindria cap mosso de l’època. Però la podríem assimilar a la de l’hereu o algun dels altres fills dels senyors. També compta amb un llit, naturalment, una tauleta, vàries cadira, un armari un rentamans i un penjador. Però, a més, hi trobem un bressol, un escalfallits, un mirall, un tricicle o una màquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altre costat de la sala, on hi hauria la resta d’habitacions, s’ha volgut mostra un saló i un gabinet o sala d’estudi; elements tots ells aliens a la masia tradicional. En tot cas, espais que podem trobar en algunes masies reformades durant el segle XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Saló es mostra un conjunt de sofà i dues butaques, una taula de centre, una calaixera, una taula de despatx, cadires, un canterano o una calaixera. A la Sala d’estudi hi observem una calaixera i diverses vitrines, un balancí, un penjador, o una maquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a les golfes hi veiem diversos objectes col·locats als costats de les parets, sobretot mesures i estris del treball del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En cada espai hi trobem un plafó introductori on s’assenyala el nom de l’espai on ens trobem, un petit text de contextualització i, en algunes ocasions, un esquema de l’espai amb els elements més destacats identificats amb un número. Cada objecte, a més, té una etiqueta amb el seu nom en català, castellà, anglès i francès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici del costat està pensat com un gran magatzem de treball, és una única nau amb coberta suportada per una encavallada. S’hi mostren estris destinats a les diverses funcions i treballs del camp: segar, batre, vinya i oficis relacionats amb el bosc, com l’apicultura, el carboneig o el suro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha un espai exterior on s’han recuperat i posat en funcionament diversos molins: trull, molí fariner, o molí de vent per extreure aigua de pou.</span></span></span></span></span></p> 08082-31 Plaça Serra de Marina, s/n <p><span><span><span><span><span>El Museu de la pagesia obre les portes al públic l’11 de setembre de l’any 2009; però s’inaugura el 4 de febrer del 2012 pel Molt Honorable President de la Generalitat, senyor Artur Mas i Gavarró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció s’ha format a partir de donacions, cessions en format de comodat i compres. La majoria dels objectes provenen de la localitat o m municipis veïns, però no tots.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, la col·lecció està formada per 873 objectes.</span></span></span></span></span></p> 41.7228100,2.6747500 472947 4619052 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-01dsc0939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-02dsc0874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-03p1490914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-04dsc0888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-05dsc0925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-06p1490939.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’horari del museu és:Dilluns, dimarts i dimecres de 10 a 14hDissabtes i diumenges de 10 a 14h.A excepció del darrer cap de setmana de mes que és tancat.El museu, a més, organitza tallers i sortides en co organització amb el Parc del Montnegre i el Corredor. Visites guiades al museu per a grups, activitats educatives per a escoles i Centres d’Educació Especial; així com visita guiada a l’església de Sant Cebrià i tastets de mel. 98|94 53 2.3 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90778 Fons referent a Fogars de la Selva de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya XX <p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic i cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Fogars de la Selva, està format per diversos mapes realitzats tots ells durant el segle XX:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb les referències RM.120828 i </span></span></span></span><span><span><span><span>RM.120830 </span></span></span></span><span><span><span><span>es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats l'any 1914, sense que se’n conegui el topògraf que els va realitzar. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Provinent del Fons del Centre Excursionista de Catalunya, dipositat a l’ICGC, un mapa a escala 1:50.000, de 26x34 cm, realitzat per Eduard Brossa l’any 1921 que porta per títol “La costa i serres de Llevant: guia descriptiva-itinerària de la regió compresa entre el mar i els rius Besòs, Mogent i Tordera”. En aquest s’hi detalla perfectament el riu Tordera al seu pas per Fogars de la Selva, amb els afluents més importants, i punts de referència com la Torre òptica, La Serra, o les ermites de Sant Corneli (Sant Corneli de Montells), Ramió (Sant Andreu de Ramió) i l’església de Fogars (que en el mapa consta com a Fogars de Tordera).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.98469, es conserva un mapa topogràfic del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, de l’any 1977 (full-301-109), delineat en paper polièster, sense toponímia (50x70cm), a escala 1:5.000). Un altre mapa destacable d’aquest servei és l’específic de Sant Corneli realitzat l’any 1967 a escala 1:5.000, amb el número de </span></span>referència <span><span>RM.98470. I el de Can Savoia (full 301-110) realitzat a partir de la data de vol del setembre de 1985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.24278, es conserva un ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 (80x60 cm). D’aquest mateix editor, es conserva un mapa topogràfic general a partir de la base topografia 1:5.000, corresponent al vol del mes de setembre de 1985. El fulls d’aquesta sèrie (301-109) corresponent a la divisió 4x 4 de la malla de distribució del Mapa topogràfic nacional d’Espanya 1:50.000. D’aquesta mateixa sèrie n’hi ha un segon realitzat el 6 de juny de 1994. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la referència <span><span>RM.114903 es conserva una fotografia aèria (full365-02-02) realitzada l’any 1967 per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A.</em> (Madrid), per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, destaquen varies fotografies aèries localitzades en el fons SACE (<em>Servicios Aéreos Comercials Españoles</em>), amb les referències <span><span>RFSACE.11504; </span></span></span></span><span><span><span><span><span>RFSACE.11501; RFSACE.11502; RFSACE.11503</span></span></span></span></span><span><span><span><span>. Estan realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 18/08/1970 on es pot veure amb detall la distribució dels carrers de la futura urbanització Parc dels Prínceps.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08082-32 Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) <p><span><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa al fons del Centre Excursionista de Catalunya, l’any 2015 el CEC signà un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’ICGC pel qual diposità la totalitat del seu fons cartogràfic. </span></span></span></span></span></span></p> 41.7351000,2.6713900 472673 4620418 08082 Fogars de la Selva Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-02minutes1142fullrm120830-topografic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-03fm5kdiba1378fullrm114903.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La cartografia antiga està referenciada amb el nom de Fogars de Tordera. 98 56 3.2 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90779 Rellotge de sol de Cal Sardanet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sardanet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX El suport es conserva bé, però no el dibuix, que està totalment esborrat. <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol, completament esborrat, situat a la façana principal de Cal Sardanet, dessota del carener. És del tipus vertical declinant. Sobresurt de l’arrebossat general de la façana. Conserva el gnòmon, de vareta, collat a la part superior. </span></span></span></span></span></p> 08082-33 Polígon 10 Parcel·la 65 <p><span><span><span><span><span>El rellotge està realitzat en una caseta construïda en el transcurs del segle XIX. En tot cas, segons el registre cadastral, l’any 1862, el propietari era un tal Pau Pons i Gili. Tenia declarades dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, dues i mitja de bosc, onze d’ermes i set quartans com a terres improductives. Ja cap a finals del segle XIX, el cens de 1896 senyala com habitants de la casa, en Tomàs Xapellí, la Joaquima Romà i els seus set fills (Josep, Jaume, Maria, Joan, Joaquim i la Montserrat). En els censos de l’any 1916 i 1927, continuen habitant la casa el mateixos esmentats anteriorment, però apareix un nou fill, l’Enric, i paral·lelament els més grans, abandonen la casa familiar, probablement per establir-se en un altre indret i maridar-se. En el transcurs de l’any 1927, la família però, deixa la casa per establir-se a Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 ja consten com a habitants, en Narcís Llopart i la Joaquima Gelabert amb dos fills (Francesc i Carme), però dos anys després també marxen de la casa per establir-se a Malgrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 Cal Sardanet és habitat per Josep Panosa i Vilà i Dolors Masferrer i Rocosa amb els seus dos fills, l’Anicet i la Maria. L’esposa mor l’any 1953 i finalment, l’any 1961 marxen cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1962, s’hi instal·la una família provinent de Guadalajara, composta pel matrimoni Juan Bàrcena Sastre i Lucia López Leina i els seus sis fills. Però sembla que tot just hi restaran un any ja que en el transcurs de l’any 1963 la propietat és de Joaquim Tresserres i Iglesias, que ho lloga a un tal Josep Planas i Duran i l’Esperança Albó i Valls. La parella s’hi establirà, amb els seus dos fills fins que quatre anys després marxen a viure cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> 41.7211600,2.6834600 473671 4618866 08082 Fogars de la Selva Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90779-p1490983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90779-02p1490981_1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. 98 47 1.3 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90780 Ca l’Aiguader https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-2 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Ca l’Aiguader és una casa de pagès situada en els actuals límits septentrionals de la urbanització el Parc dels Prínceps i al sud de Can Roca. L’edificació actual està formada per diversos cossos. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. De les obertures només destaca una cara antropomorfa damunt la finestra de la planta baixa. L’eix central està desplaçat en relació al carener. El parament és arrebossat i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos dret de l’edifici antic eren els estables de les vaques. La coberta també és de teules àrabs però d’un únic aiguavés. És de planta baixa i pis. A la planta baixa hi havia els estables. Conserva l’estructura i la menjadora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha un cos adossat a la façana de ponent dedicat a les tasques del camp (corrals, paller, etc.). Un primer tram és de planta baixa i pis i el segon tram és només de planta baixa. La coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant hi ha annex una construcció residencial moderna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però destaca l’era a l’angle sud-oest i una bassa excavada en el sauló, on hi abeuraven les vaques.</span></span></span></span></span></p> 08082-34 Polígon 9 Parcel·la 47 <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta com a propietari Josep Boadas. Declaren sis quartans de secà, una quartera de bosc de gavella i tres quarteres i sis quartans de terres ermes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 hi consta com a propietari en Pau Xapellí i Pinadella, casat en segones núpcies amb Joaquima Reixach. Era vidu en primeres núpcies de Maria Govern i Cases, casats el 1862. La Maria Govern procedia de can Caiao, una casa propera que es cremà l’any 1870. Morí l’any 1885 als quaranta-set anys d’edat. Deixà sis fills del matrimoni amb en Pau Xapellí: Jaume, Tomàs, Joaquim, Carolina i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1904 hi continuen vivint el fill d’en Pau, Jaume Xapellí i Govern, casat amb Margarida Ponsatí i amb la seva filla Carme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1912 en Jaume Xapellí i la la Margarida Ponsatí ja són avis. Josep Corones, d’Hortsavinyà i Carme Xapellí són els joves, casats l’any 1910. Tenen dos fills: en Jaume i en Francesc. En Josep Corones mor el 1918. L’avi Jaume Xapellí mor l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1920 fins el 1928 continuen vivint-hi Margarida Ponsatí, vídua de Jaume Xapellí; i Carme Xapellí, també vídua; en Francesc i en Jaume, els fills. Aquesta família es trasllada a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1933 hi trobem nous propietaris: Mercè Jacinta Expòsita amb el seu fill Joan Martí, procedents de Can Casals. En Joan es casà amb Josepa Canyes. En Josep, l’Andreu i en Francesc en són fills seus. En Josep morí a la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mercè Jacinta Expòsita mor l’any 1956 als noranta-un anys d’edat. El seu fill Joan casat amb Josepa Canyas, mor el 1958 amb seixanta-set anys d’edat. La Josepa mor el 1959 amb seixanta-tres anys d’edat. El seu fill Andreu Martí i Canyes hi viu amb la seva esposa Dolors Sureda i Fàbregas, casats el 1949, i amb les seves filles Josefa i Francesca. La primera neix el 1950 i mor el 2004; i la segona neix el 1954.</span></span></span></span></span></p> 41.7295000,2.6759900 473053 4619794 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-02dsc1026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-03p1500139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-04p1500137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-05p1500142.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Popularment es coneixia com a can Cossé, mutació del nom del propietari al segle XIX, Josep Boadas. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90781 Cal Sèndic https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sendic <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Construcció als quatre vents situada a la riba esquerra del Torrent de Can Sardanet. Per sota el carrer del Verge (sic) de Montserrat de la urbanització el Parc dels Prínceps. És una construcció moderna edificada per damunt d’una casa anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Pels laterals hi ha uns cossos annexos que tenen la coberta a un nivell inferior a la principal, d’un únic aiguavés. No destaca en sentit històric o arquitectònic cap element. El parament de la façana principal és arrebossat i pintat de blanc. La façana nord és de totxo vist.</span></span></span></span></span></p> 08082-35 Polígon 10 Parcel·la 31 <p><span><span><span><span><span>Al Cadastre de l’any 1862 hi consta Pau Fors com a propietari que posseïa una quartera i mitja de secà, mitja de vinya i dues i mitja de terres ermes. En els llibres parroquials de 1856 trobem el casament amb Escolàstica Martí, que morí l’any 1883 sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els pares d’en Pau eren en Joan de Canet i la Mariana de Fogars del Montseny. Els pares de l’Escolàstica eren en Manuel Martí d’Anglesola i la Margarida Tamís de Sant Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 el propietari és en Pau Mas Montella que hi vivia amb la seva esposa Margarida Pol i Bassedes. La Margarida mor el 1891 amb quaranta-tres anys d’edat sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de 1896 en Pau Fors es casa en terceres núpcies amb Josepa Illas i Bruguera. Aquesta és, alhora, vídua de Joaquim Romà, amb qui tingué cinc fills: Joaquima, Rosa, Maria, Lluïsa i Joan. En Pau Fors mor aquest mateix any a l’edat de cinquanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1909 hi viuen la Josepa Illas i el seu fill Joan Romà. El 1915, Joan està casat amb Enrica Montfulleda. L’any 1920, a més, hi consten els fills de la parella: Angeleta, Joaquim i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 mor la Josepa Illas, als setanta-nou anys. Hi queden en Joan amb l’Enrica i els fills: Angeleta, Joaquim, Joaquima i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1953 mor Enrica Montfulleda i Xampeny als cinquanta-vuit anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Joan Romà Illas, avi; Joaquim Romà i Montfulleda i Clàudia Ros i Pujol, els joves. Aquesta parella tindran dos fills: en Joan neix l’any 1947 i en Josep neix el 1954. L’any 1967 mor l’avi. El pare mor el 1979.</span></span></span></span></span></p> 41.7237300,2.6805900 473433 4619152 08082 Fogars de la Selva Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90781-90781-02p15000372.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90782 Can Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-4 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Casa de pagès als quatre vents situada en el veral del veïnat de Can Damià. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La construcció original presenta dos annexos situats a les façanes de ponent i de llevant respectivament, perfectament marcats tant per la composició del teulat, a un sol vessant com pel material constructiu, que diferencia perfectament dues èpoques constructives distants en el temps. En primer lloc, destaquen els dos porxos amb galliner adossats a la façana de ponent, més antics. Els teulats però, són de fibrociment. Per la façana de llevant, en canvi, hi ha una prolongació de la coberta en teula àrab però el material constructiu emprat és el totxo i el maó, sense arrebossar. Modernament s’hi afegiren uns metres allargant-lo fins gairebé a tocar del camí, amb el cobert de fibrociment. Aquest annex d’ampliació de la casa, queda totalment trencat a la façana principal, que es perllonga formant una “L”. Aquesta part de l’edifici també està construïda amb totxo, sense arrebossar, amb la coberta de fibrociment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No presenta cap element destacable des d’un punt de vista arquitectònic, tot i que sembla que els ampits (pintats) de les dues finestres de la planta pis siguin de pedra motllurada i l’ampit de la finestra amb reixa de la planta baixa també.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal està arrebossada amb morter de calç amb alguns afegits de ciment, fruit d’arrebossats posteriors.</span></span></span></p> 08082-36 Polígon 10. Parcel·la 75 <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de l’any 1862, la casa és propietat de Francesc Oller (fill d’en Pau Oller, originari de Tordera i de Teresa, filla d’un sabater de Lloret), i l’edifici en aquell moment és conegut amb el nom de Can Corbs. A més de la casa, el propietari declara tenir dues quarteres de secà, i un xic més d’una quartera i mitja de vinya i nou quartans d’erm. En la documentació s’esmenta una altra peça, anomenada del veïnat d’en Damià que consta de deu quartans de secà, mitja quartera de vinya i mitja més d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889, a la casa hi viuen el mateix Francesc Oller (†1895) amb la seva esposa, Maria Dalmau i Tornabell, casats l’any 1823 a Fogars. Hi viuen també la seva filla, Teresa maridada amb Jaume Serra i Roquet i els fills d’aquests (Pere i Rafel).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, tot i que hi continuen vivint la mateixa família, la casa rep el motiu de Can Cases. Però aquí la parella Teresa Oller i Dalmau i en Jaume Serra i Roquet han tingut dos fills més, en Joan i en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tres anys després, el 1899 la família Oller – Dalmau ja no consta com empadronada a la casa. Probablement marxen i podrien ser, ja que el document no ho especifica, un seguit de masovers qui passen a ocupar-la. En un primer moment hi consta Teresa Reixach, amb l’Enrica i en Josep. L’any següent trobem inscrits Gràcia Bigas (vídua), amb Bonaventura Manyach i Teresa Romà amb els seus fills (Concepció, Mercè i Paulina). L’any 1906 hi hauria un altra canvi de masovers, Joan Illas i Gràcia Bardalet i els seus fills (Salvador, la Dolors, La Ramona i en Joaquim). El 1909, apareix l’Esteve Paset i la Josepa Cubias amb les nenes Matilde i Agustina i en el padró de 1914, ja tenen un nou fill, en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1917 hi trobem Jaume Mollfulleda i Xampeny i Àngela Montfulleda i Verdaguer, casats el mateix any i més endavant amb la seva filla Joaquima. El 1920 mor de tifus el marit i la filla Joaquima. L’any 1921 l’Àngela es casa en segones núpcies amb Martí Pratcevall i Martori, també vidu, amb son fill Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1930, aquesta parella tenen altres fills a més d’en Josep; en Francesc i la Carme. Deixen la casa per marxar a Cal Florit de les Ferreries.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1931 l’habiten Jaume Sunyer, la seva filla Maria Sunyer i el seu espòs, Joan Rovira, a més dels fills de la parella (Anneta, Jaume i Maria, i Angeleta, que naixerà més endavant). La família hi continua vivint un bon grapat d’anys fins que entre els anys 1956 a 1960 ja hi trobem Joan Vidal i Planiol, el seu fill i la seva esposa Anna Rovira i Sunyer (casats l’any 1951), i els seus fills, en Joaquim (1952) i en Jaume (1955). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts dels anys seixanta en són residents, en Joaquim Tresserres, la seva esposa, Àngela Colomines i els seus fills, Antoni, Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys setanta s’hi instal·len com a masovers, Josep Tresserres (1924-†1997) i Rovira i Angeleta Clos i Novell (1927) amb els seus fills, Victorino, Carme, Joaquim i Josep Maria.</span></span></span></span></span></p> 41.7257200,2.6869500 473963 4619371 08082 Fogars de la Selva Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90782-02p1500076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90782-03dsc0990.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90783 Can Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta-2 <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Can Caseta és una casa de pagès als quatre vents situada entre el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Cal Sardanet i el vessant hidrogràfic dret de la Tordera, formant un petit veïnat, juntament amb Can Patiràs, Can Cases, Can Corpet i Can Damià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits, que queda molt ben marcat observant els diferents teulats. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Malgrat els diferents cossos afegits, la darrera restauració ha permès obtenir un aspecte homogeni de tot el conjunt. Tant pel que fa als afegits laterals, com als diferents espais de treball, presenten els teulats a un sol aiguavessant, de teula àrab. També, modernament, s’ha tancat l’espai d’accés a la casa amb un muret de pedra i barana de fusta i el terra s’ha recobert de rajol tradicional pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paraments són de pedra vista per l’edifici principal, si bé antigament eren recoberts per una capa de morter de calç. No obstant, permeten veure l’aixecament de la coberta i les diferents crugies originals. La pedra es combina amb el maó, que a més de ser el material emprat en la construcció per als diferents edificis annexos, és el material emprat per decorar els encontorns de totes les obertures i decoració d’ampits. Destaca una pèrgola adossada a la façana principal i annex dret que protegeix l’entrada a la casa, i també un rellotge de sol d’autor, realitzat damunt d’una llesca de pedra irregular, però de superfície plana, collat a la paret. </span></span></span></span></span></p> 08082-37 Polígon 10 Parcel·la 74 <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Joan Tresserres n’és el propietari de la casa a més d’una quartera i mitja de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres i mitja de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, la casa consta amb el motiu de Ca l’Andreu. Hi estan censats Josep Reixach i Gràcia Bigas (avis), que viuen amb Bonaventura Reixach, casat amb Teresa Romà i llurs filles, la Concepció, la Mercè i la Paulina. Bonaventura mor l’any 1905 a l’edat de quaranta anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de la mort de Bonaventura, hi són censats Miquel Llopart i Teresa Verdura. I l’any 1912, la casa es coneix amb el nom de “Can Caseta”, i novament amb nous inquilins, en Josep Ros i l’Enrica Comas, que s’hi instal·len amb els seus tres fills, en Joan, la Neus i en Pere. L’any 1916 marxen a la Creu de Capó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1917 consten Joan Mercader Sagrera i Carme Llopart Tresserres que hi viuran durant una bona colla d’anys amb els seus dos fills, que segons el cens de l’any 1923, són en Joaquim i l’Enric. L’any 1943 mor en Joan Mercader amb cinquanta anys. La Carme hi continuarà vivint amb el seu afillat, Joan Jordà i Mercader. Aquest es casa l’any 1945 amb Àngela Pons i Romaguera. Del matrimoni neixen, l’any 1946, en Joaquim, i l’any 1950 l’Enric. L’any 1980 mor l’àvia Carme amb vuitanta-vuit anys i la jove, amb seixanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p> 41.7258100,2.6861900 473900 4619382 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90783-02p1500069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90783-03p1500064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90783-04p1500068.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Al davant de la casa hi ha el pou que serveix per a aigua de boca. Destaquen els dos pilars de maó, que sostenen l’estructura de fusta amb el travesser per a posar-hi la corriola, substituïda per uns ganxos emprats en altres temps per a netejar el fons dels pous i safareigs, que sostenen un test decoratiu. La boca està protegida per un reixat recobert amb una plataforma de fusta realitzada amb taulons. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
90784 Can Cassart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassart <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span>Can Cassart és una casa de pagès situada a tocar de Can Roca pel límit meridional, entre el Torrent de Can Roca i el Camí de Fogars a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té un cos adossat a la façana de llevant, aixecat transversalment destinat a usos agrícoles, amb un cobert adossat, amb coberta a un aiguavés, on hi ha un pou que, segons la inscripció, es construí l’any 1923. Un altre cobert s’adossa a la façana de ponent; també d’un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha cap element a les obertures que destaqui per la seva manufactura. La porta d’accés és amb arc escarser fet de maons. La resta de llindes són rectes. El parament és mixt, arremolinat amb pedres i maons vistos.</span></span></span></span></span></p> 08082-38 Polígon 9 Parcel·la 16 <p><span><span><span><span><span>Aquesta casa que des del segle XIX es coneix amb el nom de Can Cassart, antigament era propietat del Mas Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant de la casa, a més dels porxos, galliners i altres dependències pròpies, l’any 1755 hi havia un forn de rajols i teules del qual avui encara se’n conserva la part inferior de la façana amb la boca d’accés a la fogaina. La dada de l’existència del forn queda corroborada perquè en aquesta casa s’hi instal·len aquell mateix any el rajoler Mateu Reiner i Llinàs (†1773) i la seva esposa, Maria Butina (†1764), ambdós originaris de Vidreres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la família Cassart se sap que abans de venir al mas, havien viscut en una casa anomenada l’Hotalet, conegut també per Cal Xixó, de la qual en el cadastre de 1862 consta com a propietari en Pere Cassart, maridat amb Rosa Melcior. Aquest Pere era rajoler d’ofici del Mas Massó Petit. Van tenir varis fills, Josep (†1764) i Bartomeu, que serà rajoler d’ofici com son pare. El primer, es casa amb Anastàsia Ruscalleda (†1770) l’any 1749 (viuran a la Caseta de la Rectoria de Fogars i més endavant a l’Hostalet). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep i Anastàsia tindran varis fills, en Jaume Cassart (1750-†1790) que l’any 1774 es casa amb Magdalena Soliva. L’any 1787 neix l’hereu, en Pere que es casa amb Maria Gelmar l’any 1813. Tenen dos fills, la Maria Cassart i Gelmar (1813-1858) i en Pau (1817).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, la pubilla, Maria es casa amb Tomàs Freixes i Mas (†1889). Aquest matrimoni consta que habiten l’actual Can Cassart, del qual, en el cens de 1862, consta com a propietari Tomàs Freixes i Mas. Juntament amb la casa, declara tenir una peça de terra de mitja quartera de secà, una quartera de sureda, tres quarteres de bosc de gavella i vuit quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquest matrimoni neixen set fills: la Josepa, el 1839); en Jaume (el 1841); en Joan (el 1843); en Manuel (el 1847) i la Justa (el 1850). Aquesta darrera, més tard esdevindria propietària de Cal Xixó; l’Esteve (el 1853); i finalment la Dolors (el 1856).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor la Maria Cassart i Gelmar, amb quaranta quatre anys, el seu espòs es casa l’any següent en segones núpcies amb Antònia Llavina i Planelló, de Centelles, amb qui tindrà quatre fills més: Josep (1859); Joan (1862); Bernardina (1865) i Justa (1868). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, consten empadronats al Mas Cassart, la vídua Antònia Llavina i Planelló (†1911) amb els joves, Joan Freixes i Llavina (†1935) i la seva esposa, Francesca Torrent (†1941). Amb ells també hi viu un nebot de deu anys, fill de Justa Freixes i Cassart (que ja havia mort) i d’Esteve Cama, propietaris de l’antic Hostalet o Cal Xixó. Es tracta del nen, Joan Cama i Freixes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1896, a Can Cassart hi continua vivint la mateixa família però amb els fills del matrimoni: Dolors (1891); Joaquim (1893); Joan (1899).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1920 la casa és habitada per l’hereu, en Joaquim Freixes que s’acaba de casar amb Josepa Marlet. També hi estan empadronats els pares del Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1928 ja hi consten els dos fills de Joaquim i Josepa, en Josep (1922) i en Robert (1925-†1950). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la Guerra Civil espanyola, Can Cassart també serví de seu del correu de Fogars, fins als anys cinquanta, activitat que passà a Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Freixes Marlet es casa l’any 1946 amb Àngela Barrera Nonell, del Mas Gavatx, que continuaran vivint a la casa amb els avis, fins que l’any 1956 marxen a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1959, a la casa s’hi troben censats una família de masovers composta pel matrimoni, Salvador Roure i Puigjermanal i Maria Madí Salip i la seva filla Lluïsa. L’any 1961 neix en Josep, i l’any 1967, en Jordi.</span></span></span></span></span></p> 41.7348100,2.6738000 472873 4620385 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-01p1500085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-02p1500084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-03p1500088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-04p1500089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-05p1500080.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-09-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Davant la casa, a la primera feixa, darrera els galliners, es conserva part d’un forn d’obra. 98|94 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc