API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
90751	Fons fotogràfic de Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX	Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.	<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de vuit imatges estereoscòpies i en paper de gelatina i plata, realitzades per autors diversos: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé (1875-1945): <span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1306 (arbres a Fogars de la Selva. 12-01-1919); AFCEC_BIOSCA_G_68-1308 (el poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919);</span></span> <span><span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1307 (poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947): AFCEC_FLAQUER_X_0440 (el poble de Fogars de la Selva amb un paller i uns arbres en primer terme. 1919); AFCEC_FLAQUER_X_0634 (ermita de la Mare de Déu de la Serra. 1924);</span></span> <span><span>AFCEC_FLAQUER_X_0531 (pou i arcs al santuari de la Mare de Déu de la Serra. 1924; </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): AFCEC_GENOVART_E_0621 (Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra. 06-10-1927); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ricard Martí Alberó: AFCEC_EMC_X_5761 (vista general de Can Vidal. [ca.1933])</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des l’any 1919 fins els anys 1930. La temàtica és bàsicament paisatgística; d’arquitectura i imatgeria religiosa; i finalment d’arquitectura relacionada amb l’estudi de la Masia Catalana (Can Vidal).</span></span></span></span></p>	08082-8	Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	41.7346900,2.6716600	472695	4620372	1919-1933	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecemcafcecemcx5761ricard-marti-albero.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecagafcecflaquerx0634flaquer-i-barrera-rossend.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	55	3.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90756	Pont del Torrent del Mas Gavatx; Pont del Torrent d’en Calabrès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-del-mas-gavatx-pont-del-torrent-den-calabres	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Pont situat a la carretera GI-512, en el punt quilomètric 4,050 que serveix per salvar el pas del Torrent del Mas Gavatx o de Calabrés, en el límit entre la comarca de La Selva i del Maresme. Es troba just abans que el torrent desguassi a la Tordera, permetent la comunicació entre els diferents veïnats de Fogars de la Selva i els pobles veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de tres ulls d’arc escarser, decorats per dues fileres superposades de maó ple, disposats de cantell o a sardinell i decoració superior de pedra irregular amb la cara exterior plana. El paredat està fet de pedra irregular, deixant les més grosses per a les fileres inferiors. Els dos murs centrals estan protegits per un esperó cilíndric que permet aguantar la pressió exercida per l’aigua, i sobretot protegir l’estructura general murària dels impactes provocats per l’arrossegament de material com poden ser rocs o troncs. El sostre està fet amb rajol pla. A l’exterior, per sobre del pont, hi ha una xapa de formigó d’uns 0’60 m de gruix, que fineix amb l’asfaltat de la carretera per on circula el trànsit viari. Ambdós costats estan protegits per barreres de seguretat metàl·liques.</span></span></span></span></span></p>	08082-13	Carretera GI-512, PK. 4,050		41.7304300,2.7029800	475298	4619890		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-02p1490867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-03p1490866.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	49	1.5	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90758	Pou de Cal Negret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-negret	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen a les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. Està adossat a un dels costats de l’era de Can Puicus, construïda al damunt de les restes de l’antiga casa de Cal Negret, de la qual només es conserva el pou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre exterior és d’1’95 m i el gruix de murs exterior de 0’38 m. A nivell superficial, està envoltat per un brocal o barana, del qual a mitja alçada sobresurten unes llates de fusta. Està arrebossat amb morter de calç i cobert amb teulat de rajol pla. La boca finida amb volta d’arc escarser, està protegida per una portella amb balda, feta amb llistons de fusta i filat de galliner. Al damunt mateix, esgrafiat en el morter, es pot llegir: “Dia 6 de Mayo de 1927”, resultat d’una obra de consolidació. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos ampits per posar-hi la galleda o el càntir, i a mà dreta es conserven les restes, malmeses, d’una pica moderna, feta grollerament amb totxo. A l’interior, conserva la travessera de fusta amb la corriola.</span></span></span></span></span></p>	08082-15	Can Puicus - Carretera GI-512 – PK 4,050	<p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. Són les úniques restes conservades de l’antiga casa de Cal Negret. Segons explica el propietari de Can Puicus, els murs de Cal Negret es desmuntaren i la pedra serví per a la propietat de Cal Gavatx. </span></span></span></span></span></p>	41.7330800,2.7010400	475138	4620184		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-01dsc0840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-02p1490808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-03p1490815.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		119\|98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90764	Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. </span></span></span></span></span></p>	08082-18	En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva.	<p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. </span></span></span></span></span></p>	41.7415000,2.6758700	473048	4621127		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-02p1490614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-03dsc0746.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90767	Cal Relat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-relat	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Cal Relat, està situat en un petit veïnat format per dues cases més, Can Taiola i Can Merla, al nord-oest de la Serra de Can Merla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals, identificables per la coberta, a un sol vessant. Al davant de l’era, hi ha un seguit de construccions més modernes i d’altres reformades l’any 2006, amb cobert a un sol vessant, que fan de tanca natural de la finca. </span></span></span></span></span></p>	08082-21	Polígon 10 Parcel·la 45	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de l’any 1862, Jaume Relat, natural de Sant Feliu de Terrassola, consta com a propietari de la finca. Hi viu amb la seva esposa, Rosa Casadessús. Juntament amb la casa s’inventaria una quartera i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya i dues quarteres i nou quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 ja consta com a propietari el fill del matrimoni precedent, Segimon Relat i Casadessús, vidu de Teresa Valls i casat amb segones núpcies amb Narcisa Camps Bancells, amb la qual no tindrà descendència (ella mor l’any 1895 amb seixanta-vuit anys). En Joan, fill del primer matrimoni, Joan Relat i Valls, també viu a la casa amb la seva esposa, Maria Rabassa Arbós (casats l’any 1869). Ambdós tindran set fills (Esteve, Josep, Francesca, Gràcia, Teresa i Consol i Lluïsa).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Joan Relat i la seva esposa moriran joves; la Maria l’any 1901 amb cinquanta-quatre anys, i en Joan sis anys després amb seixanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910, l’hereu és l’Esteve Relat, maridat amb Carme Llopart i Pagès. Al cens de 1920 són els propietaris de la casa; hi viuen amb els seus fills Jaume, Pepet, Maria i Pepeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys després, el matrimoni continua vivint a la casa, però també el seu fill Jaume, que ja consta com a casat amb la Dolors Pons i Romaguera (que mor l’any 1961). L’any 1931 neix la seva primera filla, Gràcia, i l’any 1936, la Carme. També consta un noi, en Jaume, que esdevindrà alcalde de Fogars. Aquest ocuparà el lloc entre el 26 de juliol i el 15 de maig de 1938, i serà executat a la ciutat de Girona, l’any 1941.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1940, la vídua continua a la casa on viu amb les seves filles, Gràcia i Maria del Carme i una tia paterna, la Josepa Relat i Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Dolors es casa en segones núpcies amb Joan Olivers i Joher (mor l’any 1988) i l’any 1947 neix una nena, Enriqueta, Oliveres i Pons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960 la Dolors i en Joan continuen vivint a la casa juntament ara amb la filla del primer matrimoni, la Gràcia Relat, casada l’any 1954 amb Pere Ferran i Tornés. Aquests tindran tres fills (la Dolors el 1955, en Jaume el 1958 i en Josep el 1964). </span></span></span></span></span></p>	41.7242400,2.6769200	473128	4619210		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90767-03dsc0969.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90771	Can Comas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-3	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Comas és una caseta als quatre vents situada al vessant sud de la Serra de Can Merla, a tocar del camí, entre Can Merla i Can Safanga. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’annex situat a mà esquerra de la façana principal, és el clàssic cobert amb teulat a un únic vessant, de teula àrab, que tant pot servir de galliner com per endreçar-hi les eines. A mà dreta de l’edifici principal, l’annex és més gran amb una única obertura que ocupa gairebé la totalitat de la façana, sense porta, que serveix de garatge i com a llenyer. El parament és d’obra arrebossat amb morter de calç sense pintar. </span></span></span></span></span></p>	08082-25	Polígon 10. Parcel·la 16.	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1962, la casa pertany a Rosa Grimal (vídua de Pere Alaquart), que coincideix amb el primer motiu amb el qual es coneix la casa. Es casa en segones núpcies amb Joan Llopart. La propietat també té quatre quarteres i un quartà de terres, repartides entre erm i vinya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, la casa consta com a propietat de Maria Alaquart i Grimal (filla de Rosa Grimal i Pere Alaquart) que hi habita amb el seu espòs, Josep Comas i Babiana i els seus cinc fills (Joan, Josep Maria, Enriqueta, Joaquim i Gràcia). Quan ella mor, l’any 1892, el seu marit continua vivint-hi amb els fills, que amb els anys aniran marxant. En tot cas, en el cens de 1905, hi continua vivint en Josep Comas amb l’hereu, Joan i la seva jove, Filomena Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 entra a viure-hi, probablement com a llogaters o masovers una nova família, el matrimoni Romà Ros i Martínez i Joaquima Llavina i Camps, i Joan Camps i Carme Ruscalleda. Al 1912 Romà i Joaquima ja tenen dos fills, que surten censats, fins l’any 1919 marxen a viure a Can Sureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1920, Joan Comas Alaquart i Filomena Llopart tornen a la casa pairal amb els seus fills (Pepet, Teresina, Enrica, Pepeta i Joan), fins que es perd el rastre en els anys de la Guerra Civil. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts dels anys 1940, hi trobem assentada la família Enrica Rich i Puig, vídua de Martí Fons i els seus fills Joaquim i Pere. Posteriorment, entre 1940 i 1945, entra a viure el matrimoni compost per Joan Rovira i Mercader i Maria Sunyé Mercader, amb els seus quatre fills: Anneta, Jaume, Maria i Àngela.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 fins l’any 1960, ocupen la casa novament la família Fonts. El matrimoni Joaquim Fonts i Rich amb la seva esposa Lourdes Comas i Arboix, i els seus dos fills, en Pere i la Maria Teresa. També viurà amb ells, la mare d’en Joaquim, l’Enrica Rich. </span></span></span></span></span></p>	41.7218000,2.6811300	473477	4618938		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-02p1490970.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-03p1490976.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90772	Can Merla de la Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-merla-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La façana principal i la de ponent estan completament pintades amb un mural.	<p><span><span><span><span><span>Can Merla de la Serra, és una casa situada al vessant sud de la Serra de Can Merla, entre Can Borràs i Can Comes. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal, consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener principal perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Totes les obertures originals de la casa han estat modificades modernament. Els cossos laterals, són dependències construïdes <em>a posteriori. </em>Tots dos presenten un cobert a un sol vessant. Mentre que el més antic, situat ponent té una coberta de teula àrab, el de mà dreta és de rajol pla amb una petita galeria oberta a la planta pis. El parament és d’obra, arrebossat i pintat de blanc, amb excepció de la façana principal que els actuals habitants, han decorat amb un mural, el que es coneix com <em>art de carrer. </em></span></span></span></span></span></p>	08082-26	Serra de Can Merla, s/n	<p><span><span><span><span><span>L’any 1839 són habitants de la casa, Francesc Marlet i Salichs i Rosa Aguller i Forest, ambdós originaris de Tordera. El pare d’en Marlet era l’Antich, originari de Massanes, mentre que la mare provenia de Santa Susanna. Pel que fa als pares de la Rosa, (Salvador i Susanna), procedeixen de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cadastre de l’any 1862, continuen essent propietaris la mateixa família. La casa devia ser molt petita perquè se la considera com una cabana. La peça de terra declarada està dividida en dues quarteres i tres quartans de secà, tres quarteres de vinya i deu quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1887 mor Francesc Marlet, als 74 anys d’edat. El matrimoni tindrà vuit fills: Josepa, Josep, Feliu, Aleix, Esteve, Pere, Joaquima i Carolina. En el padró municipal de 1889, la mare consta com habitant de la casa fins a la seva mort, l’any 1895, tot i que a la mort del pare, la propietat passa a mans del seu fill gran Josep, casat amb Maria Vilà i Serra. Durant aquests anys, també hi estava empadronat l’Esteve, un dels germans, solter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1896, consten els mateixos propietaris, i cinc fills (Maria, Joaquima, Rita, Carme i Àngela), als quals s’hi ha d’afegir l’Esteve, solter, que continua vivint a la casa familiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1908, Josep Marlet mor als seixanta-tres anys. La tercera de les filles, la Rita, s’ha casat amb Joan Camps i s’instal·len a la casa pairal on també hi viuen la mare, vídua i l’oncle Esteve (solter).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1918, probablement per l’epidèmia de grip, moren Maria Vilà, de seixanta-tres anys i el seu cunyat Esteve, solter, de cinquanta-sis anys. La filla, Rita amb el seu marit i els seus dos fills, Josep i Llorenç, continuaran vivint-hi fins l’any 1920, quan decideixen traslladar-se a Vencells de Martorell (on tindran un tercer fill, l’Agustí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1921 al 1923 hi viurà el matrimoni Joan Borrel i Roca i Cèlia Matas i Comas, amb el seu fill Francesc, fins que marxen a la Casa Negra de Ramió on tindran en Lluís, en Pepitu, en Ramir, la consol, la Lola i la Teresina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924 s’hi instal·len Josep Pla i Filomena Llavina, amb els seus fills Joaquim, Teresa, Francesc i Carme, on hi viuran fins l’any 1928.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1930 i fins inicis de la Guerra Civil, hi habita un tal Narcís Martí, vidu de Maria Pons amb el seu fill, la seva jove (Miquel i Mercè Clos) i els dos nets (Josep i Gràcia).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1940 hi torna part de la família, Rafel Montfulleda i Vedaguer i Carme Vilà i Camps, amb el seu fill Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960, hi consten com habitants Rita Marlet i Vilà (àvia), Agustí Camps i Marlet casat el 1947 amb Dolors Mateu i Soliva que tindran dues filles, la Lluïsa (1948) i la Maria (1961). L’àvia mort amb seixanta-sis anys el 1961. Sembla que aquests seran els darrers descendents a viure a la casa fins que l’any 1975 marxen definitivament per instal·lar-se a Tordera.</span></span></span></span></span></p>	41.7211800,2.6797500	473362	4618869		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90772-02dsc0944.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90772-03dsc0943.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-22 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90781	Cal Sèndic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sendic	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció als quatre vents situada a la riba esquerra del Torrent de Can Sardanet. Per sota el carrer del Verge (sic) de Montserrat de la urbanització el Parc dels Prínceps. És una construcció moderna edificada per damunt d’una casa anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Pels laterals hi ha uns cossos annexos que tenen la coberta a un nivell inferior a la principal, d’un únic aiguavés. No destaca en sentit històric o arquitectònic cap element. El parament de la façana principal és arrebossat i pintat de blanc. La façana nord és de totxo vist.</span></span></span></span></span></p>	08082-35	Polígon 10 Parcel·la 31	<p><span><span><span><span><span>Al Cadastre de l’any 1862 hi consta Pau Fors com a propietari que posseïa una quartera i mitja de secà, mitja de vinya i dues i mitja de terres ermes. En els llibres parroquials de 1856 trobem el casament amb Escolàstica Martí, que morí l’any 1883 sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els pares d’en Pau eren en Joan de Canet i la Mariana de Fogars del Montseny. Els pares de l’Escolàstica eren en Manuel Martí d’Anglesola i la Margarida Tamís de Sant Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 el propietari és en Pau Mas Montella que hi vivia amb la seva esposa Margarida Pol i Bassedes. La Margarida mor el 1891 amb quaranta-tres anys d’edat sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de 1896 en Pau Fors es casa en terceres núpcies amb Josepa Illas i Bruguera. Aquesta és, alhora, vídua de Joaquim Romà, amb qui tingué cinc fills: Joaquima, Rosa, Maria, Lluïsa i Joan. En Pau Fors mor aquest mateix any a l’edat de cinquanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1909 hi viuen la Josepa Illas i el seu fill Joan Romà. El 1915, Joan està casat amb Enrica Montfulleda. L’any 1920, a més, hi consten els fills de la parella: Angeleta, Joaquim i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 mor la Josepa Illas, als setanta-nou anys. Hi queden en Joan amb l’Enrica i els fills: Angeleta, Joaquim, Joaquima i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1953 mor Enrica Montfulleda i Xampeny als cinquanta-vuit anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Joan Romà Illas, avi; Joaquim Romà i Montfulleda i Clàudia Ros i Pujol, els joves. Aquesta parella tindran dos fills: en Joan neix l’any 1947 i en Josep neix el 1954. L’any 1967 mor l’avi. El pare mor el 1979.</span></span></span></span></span></p>	41.7237300,2.6805900	473433	4619152		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90781-90781-02p15000372.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90782	Can Cases	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-4	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de pagès als quatre vents situada en el veral del veïnat de Can Damià. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La construcció original presenta dos annexos situats a les façanes de ponent i de llevant respectivament, perfectament marcats tant per la composició del teulat, a un sol vessant com pel material constructiu, que diferencia perfectament dues èpoques constructives distants en el temps. En primer lloc, destaquen els dos porxos amb galliner adossats a la façana de ponent, més antics. Els teulats però, són de fibrociment. Per la façana de llevant, en canvi, hi ha una prolongació de la coberta en teula àrab però el material constructiu emprat és el totxo i el maó, sense arrebossar. Modernament s’hi afegiren uns metres allargant-lo fins gairebé a tocar del camí, amb el cobert de fibrociment. Aquest annex d’ampliació de la casa, queda totalment trencat a la façana principal, que es perllonga formant una “L”. Aquesta part de l’edifici també està construïda amb totxo, sense arrebossar, amb la coberta de fibrociment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No presenta cap element destacable des d’un punt de vista arquitectònic, tot i que sembla que els ampits (pintats) de les dues finestres de la planta pis siguin de pedra motllurada i l’ampit de la finestra amb reixa de la planta baixa també.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal està arrebossada amb morter de calç amb alguns afegits de ciment, fruit d’arrebossats posteriors.</span></span></span></p>	08082-36	Polígon 10. Parcel·la 75	<p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de l’any 1862, la casa és propietat de Francesc Oller (fill d’en Pau Oller, originari de Tordera i de Teresa, filla d’un sabater de Lloret), i l’edifici en aquell moment és conegut amb el nom de Can Corbs. A més de la casa, el propietari declara tenir dues quarteres de secà, i un xic més d’una quartera i mitja de vinya i nou quartans d’erm. En la documentació s’esmenta una altra peça, anomenada del veïnat d’en Damià que consta de deu quartans de secà, mitja quartera de vinya i mitja més d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889, a la casa hi viuen el mateix Francesc Oller (†1895) amb la seva esposa, Maria Dalmau i Tornabell, casats l’any 1823 a Fogars. Hi viuen també la seva filla, Teresa maridada amb Jaume Serra i Roquet i els fills d’aquests (Pere i Rafel).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, tot i que hi continuen vivint la mateixa família, la casa rep el motiu de Can Cases. Però aquí la parella Teresa Oller i Dalmau i en Jaume Serra i Roquet han tingut dos fills més, en Joan i en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tres anys després, el 1899 la família Oller – Dalmau ja no consta com empadronada a la casa. Probablement marxen i podrien ser, ja que el document no ho especifica, un seguit de masovers qui passen a ocupar-la. En un primer moment hi consta Teresa Reixach, amb l’Enrica i en Josep. L’any següent trobem inscrits Gràcia Bigas (vídua), amb Bonaventura Manyach i Teresa Romà amb els seus fills (Concepció, Mercè i Paulina). L’any 1906 hi hauria un altra canvi de masovers, Joan Illas i Gràcia Bardalet i els seus fills (Salvador, la Dolors, La Ramona i en Joaquim). El 1909, apareix l’Esteve Paset i la Josepa Cubias amb les nenes Matilde i Agustina i en el padró de 1914, ja tenen un nou fill, en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1917 hi trobem Jaume Mollfulleda i Xampeny i Àngela Montfulleda i Verdaguer, casats el mateix any i més endavant amb la seva filla Joaquima. El 1920 mor de tifus el marit i la filla Joaquima. L’any 1921 l’Àngela es casa en segones núpcies amb Martí Pratcevall i Martori, també vidu, amb son fill Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1930, aquesta parella tenen altres fills a més d’en Josep; en Francesc i la Carme. Deixen la casa per marxar a Cal Florit de les Ferreries.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1931 l’habiten Jaume Sunyer, la seva filla Maria Sunyer i el seu espòs, Joan Rovira, a més dels fills de la parella (Anneta, Jaume i Maria, i Angeleta, que naixerà més endavant). La família hi continua vivint un bon grapat d’anys fins que entre els anys 1956 a 1960 ja hi trobem Joan Vidal i Planiol, el seu fill i la seva esposa Anna Rovira i Sunyer (casats l’any 1951), i els seus fills, en Joaquim (1952) i en Jaume (1955). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts dels anys seixanta en són residents, en Joaquim Tresserres, la seva esposa, Àngela Colomines i els seus fills, Antoni, Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys setanta s’hi instal·len com a masovers, Josep Tresserres (1924-†1997) i Rovira i Angeleta Clos i Novell (1927) amb els seus fills, Victorino, Carme, Joaquim i Josep Maria.</span></span></span></span></span></p>	41.7257200,2.6869500	473963	4619371		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90782-02p1500076.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90782-03dsc0990.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90788	Can Pere Llobet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-llobet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Can Pere Llobet és una casa de pagès situada al límit septentrional de la urbanització del Parc dels Prínceps, entre Can Tomaset i Ca l’Aiguader; <span><span>a tocar amb el camí de Fogars i al sud de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. No hi ha cap element destacable a nivell arquitectònic pel que fa a les obertures, que són de factura moderna. El parament és arrebossat i pintat de blanc. A la part dreta de la façana s'hi adossa un cos amb coberta de fibrociment i aquest té un petit apèndix en angle, en relació a la façana principal, amb coberta de teula àrab a un únic aiguavés. Per la part posterior adossada, també s'hi observa una construcció més moderna.</span></span></span></span></span></p>	08082-42	Polígon 9 Parcel·la 34	<p><span><span><span><span><span>Pere Llobet i Ramillans neix l’any 1819 a Can Llobet de Baix i és fill de Francesc Llobet i Mariana Ramillanses. Quan es casa amb Joaquima Romaguera, de Tordera, hereta el mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 té declarades vuit quarteres de terres: tres de secà, una quartera i nou quartans de bosc de gavella i sis quarteres de terres ermes. Mor l’any 1887 als seixanta-vuit anys d’edat. La Joaquima, el 1874, amb cinquanta-tres, deixant els fills Francesc, nascut el 1847; Joan, nascut el 1852 i Josepa, el 1860.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 hi consta en Francesc Llobet i Romaguera, casat l’any 1875, amb Joaquima Nonell i Foscas; amb els seus fills Pere, nascut el 1876; Maria, nascuda el 1882 i Carme, el 1884.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1904 hi continuen constant Francesc Llobet i Romaguera i Joaquima Nonell i Foscas. També hi figura el fill Pere Llobet, casat l’any 1902 amb Maria Serras; i el net Francesc Llobet Serras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1912 hi consten els mateixos habitants, però aquell mateix any mor Pere Llobet, als trenta-cinc anys d’edat, deixant tres fills: Francesc, Joaquima (nascuda l’any 1906) i Oleguer. En Pere era regidor de l’Ajuntament. L’any 1918 moren els avis Joaquima Nonell, de seixanta-tres anys, i Francesc Llobet, de setanta-dos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 hi viuen Maria Serras, vídua de Pere Llobet, amb Francesc Llobet i Serras, la seva esposa Carolina Clos i Fulgarolas, casats l’any 1927.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1940 i 1945 es troben inscrits l’àvia Maria Serras i Pons; els joves Francesc Llobet i Serras, la seva esposa Carolina Clos i Fulgarolas, i la nena Àngela Clos i Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Maria Serras i Pons, besàvia; Francesc Llobet i Serras i Carolina Clos Fulgarolas, avis, Ferran Tornés i Regàs i Àngela Clos i Pol, joves; i Carme Llobet Nonell, tia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Maria Serras i Pons mor l’any 1965, als vuitanta-un anys. La tia Carme mor soltera l’any 1979, als noranta-quatre anys, després d’haver viscut durant molts anys a l’Argentina. Era coneguda popularment com l’americana.</span></span></span></span></span></p>	41.7306400,2.6773900	473170	4619920		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90788-02dsc1022.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90788-03dsc1023.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90800	Casa Nova d'en Plans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-den-plans	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa als quatre vents de planta quadrangular formada per dos cossos adossats. El principal consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs de forma piramidal i amb ràfec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat s’hi adossa un cos de planta baixa i pis amb la coberta plana de terrat català amb barana de balustrada per tres dels seus costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paraments són llisos, arrebossats i pintats, amb un sòcol al voltant de les quatre façanes. No destaca cap element ornamental ni obertures des d’un punt de vista arquitectònic, ja que és una construcció reformada modernament.</span></span></span></span></span></p>	08082-51	Polígon 7 Parcel·la 13	<p><span><span><span><span><span>Alguns autors consideren que la finca on s’aixeca actualment aquesta casa correspon a l’antic Mas Massart, abandonat a causa de les pestes, i que posteriorment foren arrendades a la família d’Antoni Planasdevall, propietaris de l’antic Mas Planasdevall de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera referència moderna que parla dels habitants de la Casa Nova d’en Plans és de l’any 1817; quan es casa en Miquel Renart Castanyer de Riudellots, amb Maria Roure de Sils. L’any següent neix el seu primer fill Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1819 s’anomena Casa nova de Can Plans i és habitada pel referenciat matrimoni que figuren com a masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1831 neix una filla, la Florentina; que anys més tard es casaria amb Francesc Romaguera de Tordera, que seran els masovers de Can Planasdemunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1849, l’hereu Josep Renart i Roure es casa amb Cecília Mató i Juanama, germana del rector de Fogars, Josep Mató i Juanama. Cecília mor a l’any 1854 a l’edat de vint-i-vuit anys, després d’haver parit un fill, de nom Miquel i que, anys més tard, figuraria com a farmacèutic de Palafrugell. Josep es casa en segones núpcies amb Rosa Pagès, de Martorell. En Josep mor el 1860 als quaranta-un anys. El pare moriria tres anys més tard, als setanta anys, essent el propietari de la Rajoleria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1900, el mas surt inscrit amb el nom de Casa Nova de la Rectoria. Hi són censats Salvador Horta Bach, vidu d’Esperança Vila Sabieti, casat en segones núpcies amb Carme Rabassa Planasdevall, amb les filles Montserrat i Caterina. També s’inscriu Eulalia Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1904 s’anomena casa Horta per Josep Horta que la compra a Josep Rabassa. Hi ha inscrits com a masovers Francesc Romaguera Renart, fill de Florentina. Aquest s’havia casat el 1896 amb Dolors Solé Pons, de Ramió; amb qui havia viscut a la masoveria de la rectoria fins el 1904. També hi figuren la seva filla Josefa, nascuda el 1896 i en Jaume Xapellí Romà, nascut el 1898, llogat com a sagal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1916, Salvador Horta Bach ven la casa i una vinya a Francesc Rabassa Gifré.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1925 s’inscriuen Francesc Romaguera i Dolors Solé. La seva filla, Josefa, es casa el mateix any amb Joaquim Rabassa. En Jaume Xapellí n’és el mosso. L’any 1926 neix el primer fill, en Joan i el 1930, l’Eduard. L’any 1936 mor en Francesc Romaguera de seixanta-sis anys d’edat, que havia estat l’alcade de Fogars entre 1930 i 1931.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1954 mor l’àvia Dolors Solé als setanta-set anys; i l’any següent mor la Josefa Romaguera als cinquanta-nou.</span></span></span></span></span></p>	41.7385000,2.6817300	473534	4620792		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90800-90800-02dsc13262.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90807	Forn d'obra de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàg. 21-24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em><span>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</span></em>, dins <em><span>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</span></em>, 8, pàg. 105-132.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Tot i estar a pocs metres del camí, s’hi ha d’accedir obrint-se pas entre la vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat, a mà dreta del camí que baixa, un cop situats en el barri de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simó</span></span></span></span></span><span><span>, cap al Pla de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simó</span></span></span></span></span><span><span> i el Sot del Forn. Just abans d’arribar al pla, sembrat de pollancres, hi ha un camí planer a mà dreta que ressegueix el marge fins a trobar un revolt, sempre a mà dreta. Un cop situats en el corriol obert per els peladors de suro, s’observa un pi al costat esquerre que destaca per la immensitat de la seva capçada. El forn està excavat en el mateix pendent que fa el terreny, en una zona on el pa de sauló és prou consistent per haver pogut fer el rebaix sense que s’enfonsés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, de 2’35 m d’amplada x 5 m de llargària x 3’35 m d’alçada. No conserva la solera amb la graella, i tant la façana com el passadís d’accés a la fogaina, orientades a l’est, estan ensorrades. Els murs estan retallats en una capa de pa de sauló amb importants afloraments d’argila. S’hi observen nombroses marques realitzades amb l’escoda o la piqueta. En el mur de fons (oest) a 2’30 m des del terra, s’hi observen dos encaixos simètrics.</span></span></span></span></span></p>	08082-56	Entre el Sot del Forn i el Pla de Can Simon	<p><span><span><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. Sembla ser el cas de Can Simon. La seva ubicació no és fruit de l’atzar, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, probablement un canal de derivació d’aigua de la Tordera, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius, que tot i que actualment no són visibles, s’intueixen en l’orografia del terreny: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons, els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></span></span></p>	41.7369400,2.6876900	474029	4620617		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-01p1500307.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-02p1500297.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-03p1500300.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90809	Goigs en honor de Santa Justa i Rufina Verges i màrtirs. Patrones de Fogars.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-santa-justa-i-rufina-verges-i-martirs-patrones-de-fogars		XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Edició en blanc i negre, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix que es canten per la seva festa, el 19 de juliol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de ziga-zagues. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de les dues germanes (nascudes, el 268 i el 270 respectivament) santes. La iconografia les representa juntes, amb atuells de terrissa als peus, o trossos d’una escultura trencada. A la mà dreta, les palmes del martiri. Per damunt dels seus caps, un àngel amb els braços en creu sostenint una corona damunt dels seus caps. A cada costat del requadre amb la imatge de les santes, hi ha una gerreta-reliquiari amb unes flors que semblen sortir del tap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota mateix, en majúscules, el text: “GOITS DE SANTA JUSTA, Y RUFINA VERGES / Y MARTYRS PATRONAS DE FOGÁS”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una línia vertical de punts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La transcripció sencera dels goigs diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[Primera columna], Pues al cel sou exaltades / molt amades: / Justa y Rufina glorioses/ ohiunos de Christo Esposas.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De pobres pares nasquéreu, / y tinguéreu/ per Patria á España ditxosa / criant-vos qual mariposa / que esser vereu / en caritat molt vervorosa/ abrasant-vos exaltades./ molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Avent faltat vostres Pares / sou quedades / en humil y Pobre / no teniat res, que vos sobra / si ajudades/ de persona que us socorre / sols del Cel sou amparadas / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De terra vsos compraveu, / y passaveu / ab molt treball vostra vida, / quedant sempre molt unida / que passaveu / la caritat sens medida /en humil està: possada / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cada dia á Deu clamàveu, / y pregàveu / ab oració fervorosa/ vos donís aquella cosa, /que estimaveu [Segona columna] la castedat vigorosa / quedant ab ell desposadas / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als gentils ab fortalesa, / y gentilesa / harrivan en vostra xosa / los negau qualsevol cosa /que interessa / per lo ídol mollt jocos / essent de Deu enamorades / molt amades//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Las Señoras molt ufesas, / y tiranes / trencaren los vostres vasos / ab lo idol fent pedassos / rabiossas / de veurer que en vostres cossos / quedaven molt adornades. / y amades /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gran por es la que tinguéreu / quant ja vereu / del idol la osadia, / y de ell ab gran porfia / trossos fereu / per desfer la idolatria / ab que estaven engañadas / molt amades //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Diogenies os apriciona, y baldona / en la presó molt cruel, y en lo aculeo infiel / pena vos dona / perquè á nostre Deu del Cel [Tercera columna] negueu tant atormenadas / molt amades//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la presó vostra vida / haveu finida / Justa sempre gloriosa conseguint lo esser Esposa / tenint vida / eternament preciosa / essent en un pou tirada / molt amada//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>O Justa de Christo Esposa ohiunos Verge gloriosa. / De Rufina ja acabada, y coronada / la pena que la atormenta / essent la destral sangrienta / cruel llansada / que la fa gos atenta/ del foch de Deu abrasada / molt amada / Rufina de Christo Esposa//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Fogars prop la Riera / se esmera / donatvos cultos, y glorias/ coronant-vos de victorias / de manera/ que essent màrtirs glorioses / vos tenen per advocades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als que us claman advocades / molt amades / Justa y Rufina glorioses/ohiunos de Christo Esposas. //</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-58	Sant Cebrià de Fogars	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7391700,2.6800100	473391	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-01goigs-en-honor-de-santa-justa-i-santa-rufina-de-fogars.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-02dsc1283.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90813	Rectoria de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent. Un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lel a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p>	08082-62	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...) quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7390900,2.6803100	473416	4620858		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-01p1500199.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-02dsc1319.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-03dsc1322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-04p1500201.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90814	Sèquia de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Només és visible una part, desconeixem la situació general de la resta de l'obra ja que la vegetació l’ha gairebé engolit.	<p><span><span><span><span><span>Restes superficials d’una séquia situada, a mà dreta del camí que baixa, un cop situats en el barri de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simon</span></span></span></span></span><span><span>, cap al Pla de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simon</span></span></span></span></span><span><span> i el Sot del Forn. Un cop arribats a la bifurcació, deixar el camí planer a mà dreta i baixar pel que va directament al Pla de Can Simó, resseguint el mateix marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en un tram de canal llarg i estret, fet de maó, que sembla provenir del sector nord de Can Simon on es prendria l’aigua de la Tordera, aprofitant el meandre del riu, per voltar el marge dret del Pla de Can Simó i tornar a sortir a la Tordera, més al sud, a l’alçada del Pla de Can Gelmar ( a l’altre costat de la Tordera). En aquest indret a més del mur de contenció del marge, s’observa entre les bardisses, uns murs fets de maó de 0’90 m d’alçada per 0’38 m d’amplada que s’endinsen per sota el marge. En aquest indret s’hi observa, a més, un canal de derivació en “V” ja que el mur esbiaixat queda obert amb una amplada de 0’60 cm per continuar a l’altre costat. A cada costat, els dos murets tenen un entall vertical, simètrics, que permetien pujar i baixar una comporta de fusta o planxa per derivar l’aigua cap al Pla o cap el Sot del Forn. Per salvar el desnivell del terreny i que l’aigua llisqui amb celeritat, un tram del terra del reg està enrajolat amb rajol pla. Però la resta de canal que continua en direcció sud, travessant el pla, sembla excavat directament al terra i entremig de l’herba, amb algun muret de contenció intern fet de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La derivació que sembla resseguir per sota terra (o actualment colgat) en direcció al Sot del Forn, té una part coberta amb volta de canó, d’uns tres metres lineals visibles. </span></span></span></span></span></p>	08082-63	Pla de Can Simon	<p><span><span><span><span><span>Aquest tipus de construccions estan estretament relacionades amb el rec de les terres, que tradicionalment han perviscut gràcies al reg de les séquies. Aquestes canalitzacions acostumen a ser excavades directament al terra, a mena de rasa, o bé reforçades amb argamassa, morter, pedra, maó i en segons quins terrenys rocosos, tallats a la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poden formar xarxes complexes, de manera que hi pot haver una sèquia mare o sèquia major, que és la que pren l’aigua en el seu origen, i els canals de derivació o ramals, de caràcter secundari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En funció de l’indret per on ha de transcorre, acostuma a tenir un descens gradual fins arribar al final del recorregut, tot i que a vegades, hi ha construccions complexes que permeten accelerar o elevar l’aigua de forma artificial, a través de rescloses, aqüeductes, etc. I també en el seu recorregut tindrà portons o comportes petites que permetran obrir l’aigua per accedir a un camp concret i poder regar. </span></span></span></span></span></p>	41.7369100,2.6889400	474133	4620613		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-01p1500281.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-02p1500282.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-03p1500291.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90818	Can Planes del Mig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-del-mig	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII - XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes del Mig no és altra cosa que la masoveria de Can Planes o Can Planes d’Avall. Formen un conjunt unificat des d’un punt de vista arquitectònic, però estan separades per un pati o barri interior al qual s’hi accedeix per un barri amb portalada doble de fusta i portella, amb una petita rampa d’accés empedrada, com el pati. La llinda i brancals d’aquest accés són de pedra treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, les façanes de Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig estan confrontades. L’accés a Can Planes del Mig és una porta de llinda recta, sense inscripcions, amb els brancals també de pedra. Al costat dret mateix sobresurt el cos del forn de pa, situat al costat de la llar de foc, com és habitual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció senzilla de planta rectangular aixecada davant per davant de la masia principal. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. La part residencial d’aquesta masoveria és molt menor en relació als espais de treball que s’adossen al costat. Entre la masoveria i la masia hi ha un cos volat amb coberta a doble vessant.</span></span></span></span></span></p>	08082-67	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>Segons els documents, l’any 1858, s’hi instal·len una parella acabada de casar, Florentina Renat (†1896) i Francesc Romaguera i Alomar (†1895) que faran de masovers. La parella tindrà cinc fills (Damià, Carme, Francesc, Francesca i Maria). La propietat però, continua essent de Joan Planasdevall i Sabater, tal i com consta al padró de 1889.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1895 mor Francesc Romaguera i el següent any ho fa la seva esposa. Dels cinc fills, l’hereu, en Damià, continuarà al capdavant de la masoveria amb la seva esposa, Caterina Mercader. Aquesta però mor molt jove, l’any 1898 deixant dos fills petits, en Josep i la Florentina (aquesta nena mor a l’edat de quatre anys). En Damià, es torna a casar amb Àngela Roca l’any 1899. D’aquest matrimoni naixeran set filles (Carme, Joaquima Maria, Loreto, Pilar, Antònia i Agustina).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el censos parroquials de 1906 hi continuen vivint la parella a més de la minyona Caterina Tió i el mosso, Francesc Tresserres, i més endavant, l’any 1920 també hi viurà el mosso Calixt Blanc i els germans Manel i Joaquim Rossell com a pastors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Damià Romaguera (†1932) fou alcalde de Fogars entre els anys 1914 i 1918. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1936 hi estan censats la vídua Àngela Mercader amb el primer fill del seu marit, l’hereu, Josep Romaguera, i la seva esposa Àngela Mercader i els seus dos fills (Damià i Joan). També hi viu a la casa el mosso Joan Nualart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 el matrimoni, a més d’en Damià i en Joan tenen en Joanet, la Maria i en Francesc. A les dependències de la masoveria hi viuen també dos mossos, en Gabriel Martínez i en Manuel Toledo. La família disposava d’una tartana per anar als mercats d’ Hostalric i de Tordera; una parella de bous fressats i un cavall. A l’era de la finca batien el seu cereal, però també el d’alguns veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1957 la família marxa a Tordera on s’instal·la. I a partir de 1958 s’hi instal·len uns nous masovers: Camil Torrent Pla i Rosa Massaguer Duran. Tindran tres noies i un noi (Dolors, Victòria i els bessons Montserrat i Joan). </span></span></span></span></span></p>	41.7296800,2.6661100	472231	4619817		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-01dsc1409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-02dsc1411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-03dsc1414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-04dsc1416.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90885	Can Bartolí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartoli	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Antiga casa de pagès de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El cos principal té una coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Un cos adossat a l’esquerra, també de planta baixa i pis, té la coberta a un únic aiguavés. El parament és arrebossat i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p>	08082-74	Polígon 9 Parcel·la 03	<p><span><span><span><span><span>La casa apareix per primera vegada esmentada l’any 1738 en un cens eclesiàstic, amb el nom de Barraca d’en Bartolí. Durant molt de temps els textos es refereixen indistintament a la casa amb els noms de Bartrolí o Bartolí. Durant el segle XVIII hi trobem censades dues famílies alhora, amb els cognoms Bartrolí i Call.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta com a propietari Joan Montfulleda Masmiquel, casat amb Magdalena Iglesias i Bartrolí l’any 1846. Les terres declarades són respectivament, quatre quartans de secà, una quartera de vinya, una quartera de bosc i una quartera d’erm. Aquest matrimoni té sis fills: Joan, Joaquima, Maria, Josep, Esteve i Carolina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, consta com a resident un fill de Joan i Magdalena, en Josep Montfulleda Iglesias (†1912), casat l’any 1877 amb Narcisa Verdaguer i Comas (†1921). Aquesta parella tindrà onze fills: Joan i Maria (bessons), Joaquima, Josep, Joaquim (marxar a Cuba a fer el soldat, i on morí de malaltia), Caterina, Eusèbia, Francesc, Àngela, Dolors i Rafel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909, el segon dels nois de Josep i Narcisa, Joan Montfulleda Verdaguer es casa amb Mercè Iglesias Vinyoles, que es traslladaran a viure a la masoveria de la Rectoria. Temps després marxen a viure a Can Tià Camps de Massanes on tindran tres fills (Joan, Conxita i Pere). D’aquí marxaran novament a Cal Renegat, a Can Mastroi de Fogars i finalment a Can Marlet, on actualment hi continuen vivint els descendents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Can Bartolí sembla que hi continuen vivint la Dolors Montfulleda que es casarà amb Pere Roura (†1926). A través del cens de 1925, sabem que en aquest moment tenen tres fills: Narcisa, Josep i Maria. Quan mor el pare, l’any següent la Dolors es casa en segones núpcies amb Narcís Quintana Clos, ell també vidu de Dolors Turró i amb qui havia tingut dues noies, la Rosita i la Teresa. Amb aquest matrimoni, la Dolors tindrà una bessonada: Salvador i Montserrat. Però la nena mor de petita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, l’any 1932 a la casa hi viu el matrimoni compost per Dolors Montfulleda i Narcís Quintana amb els fills en comú i els que varen tenir respectivament en cadascun dels matrimonis; un total de sis: Salvador Quintana Montfulleda, Narcisa, Josep i Maria Roura i Montfulleda i Rosita i Teresa Quintana i Turró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1940 a 1945, estan empadronats a la casa la Dolors Montfulleda i el seu espòs, Narcís Quintana; Narcisa Roura Montfulleda i un fill seu, Joan Roura; Josep Roura Montfulleda; Maria Roura Montfulleda i Salvador Quintana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest darrer, nascut l’any 1928, es casa l’any 1964 amb Carme Sibina i Puigtió, de Can Pi de Gaserans i l’any 1966 neix el seu primer fill, Jaume Quintana Sibina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que abans d’arribar al 1970 la casa es ven. En tot cas, potser abans de canviar de propietaris, hi viuen masovers. Es tracta del matrimoni format per Ramon Mercader i Xaubet i Maria Glòria Rabot i Canals, casats l’any 1969.</span></span></span></span></span></p>	41.7283100,2.6690400	472474	4619664		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90885-90885-01p15004052.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90889	Can Llobet de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-de-dalt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XXI		<p><span><span><span><span><span>Can Llobet de dalt és una masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L’aiguavés que desaigua al nord és més llarg que el que desaigua a migdia. Al costat dret (llevant) hi té adossada Can Llobet de baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana principal destaca el portal rodó dovellat i la finestra que té al damunt, amb els brancals, ampit i llinda de pedra treballada. El parament és arrebossat sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Alguns cossos, destinats a finalitats agrícoles, s’adossen per la façana de llevant, unint Can Llobet de dalt amb Can Llobet de baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant hi ha l’era hi un paller amb una pedra amb l’any 1834 gravat. És de planta quadrangular i la coberta, a dues aigües, ha estat refeta per tal d’evitar-ne la degradació.</span></span></span></span></span></p>	08082-78	Polígon 11 Parcel·la 67	<p><span><span><span><span><span>La data més antiga que fa referència al mas Llobet es localitza en un capbreu datat del mes de gener de 1293, entre el mas Llobet i el monestir de Breda, i signat a Hostalric. D’aquest capbreu també se’n troba una referència en un llibre de comptes de l’obreria de l’Església de Fogars de l’any 1634.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 el mas Llobet s’esmenta en el fogatge realitat en la col·lecta de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posteriorment, l’any 1515, en un pergamí del Mas Planasdevall s’esmenta Joan Llobet, fill d’Antoni Llobet i la seva esposa, constitueixen a Caterina, vídua de Narcís Planasdevall de Sant Cebrià de Fogars, la quantitat de seixanta lliures barceloneses, a més de totes les armes i arnés que seran l’aportació de Joan Llobet com a dot matrimonial en el seu maridatge amb Caterina Planasdevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el primer llibre de desposoris de la parròquia de Fogars es fa constar que l’any 1621, Joan Llobet, senyor útil i propietari del mas Llobet, crea un censal de terres a l’obra de l’Església pel preu de vint lliures i una pensió anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1634 Montserrada Llobeta, vídua de Joan Llobet, testa per la seva ànima dos perpetus aniversaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1647 Bernat Cervera, dit Llobet es marida amb Teresa Llobeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Miquel Llobet, fill de Bernat i Teresa i hereu, es casa amb Maria Planasdevall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652 Fra Josep Llobet, de l’ordre de Sant Francesc de Paula, serveix la rectoria i l’església de Fogars i celebra dos baptismes. Podria tractar-se d’un germà de Miquel Llobet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 Pere Llobet i Planasdevall, fill de Miquel Llobet i Maria Planasdevall es casa amb Maria Rosa Miró, amb la qual tindran un fill hereu, anomenat Diego.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 els Llobet pagaven la primícia de totes les terres i dels camps anomenats Valldejuli i la Coma i també el delme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el llibre de desposoris, l’any 1779 es deixa constància del casament d’Antoni Llobet, fill de Diego Llobet Miró I Mariana Torrent, amb Elena Planasdevall i Puig. El seu fill Francesc, es casa l’any 1805 amb Mariana Ramilans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, Joan Llobet Ramilans, es marida amb Teresa Vendrell i Bibot. Malauradament, el 1839 mor l’hereu amb vint-i-vuit anys. La seva filla, que no coneixerà, Maria Montserrat Llobet Vendrell es casa a l’edat de tretze anys, l’any 1852, amb Esteve Planasdemunt i Ruscalleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de 1862 el mas posseeix dotze quarteres i mitja de secà, tres i mitja de vinya, una i dos quartans de sureda, trenta quarteres de bosc, divuit de terra erma i dues i mitja d’improductives. En el Pla de Fogars tenia tres quarteres d’albereda i una quartera i dos quartans d’arenal. En la peça del Sorral hi declara tres quarteres de secà, quatre d’albereda i cinc i mitja d’erm. I a la peça de la Ribera posseeixen una quartera i mitja d’albereda i dues de terra erma. Com a bestiar feiner, declara tres bous i un ruc. I també varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals del segle XIX es fa esment del mas Llobet com Can Llobet o el mas Llobet de Dalt i Can Llobet de Baix, que està en part annexada per la façana nord de la casa antiga, per on es comunicaven interiorment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que els Llobet passaran a viure a la casa nova, probablement amb més comoditats, mentre que Can Llobet de Dalt és ocupat pels masovers Joan Camps i Poch i Rita Pastells i Vendrell amb els seus fills, Llorenç, Joan, Antolin, Magalena, Maria, Àngela i Consol, procedents de Can Xicu Camps. Durant més d’un segle, l’antic mas serà habitat pels descendents d’aquests masovers.</span></span></span></span></span></p>	41.7334500,2.6677300	472368	4620236		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-01dsc1473.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-02p1500445.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-03p1500446.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-04p1500453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-05p1500451.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90891	Can Ros Nonell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-nonell	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Antiga casa de pagès situada en un dels extrems de la urbanització Parc dels Prínceps I, possiblement una masoveria reconvertida en residència on s’hi han realitzat forces reformes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’esquerra, s’hi adossa un cos en angle de 90º, també de planta baixa i pis, però amb la coberta a un aiguavés que desaigua a la façana posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat i pintat de groc pàl·lid. Les obertures es disposen simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. S’hi ha incorporat l’ala de llevant, destinada en origen a dependències relacionades amb les tasques agrícoles. Un pedrís recorre tota la façana.</span></span></span></span></span></p>	08082-80	Carrer Montseny, 3	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la casa es coneix amb el nom de Cal Governador. Sembla que aquesta casa l’adquiriren Pere Novell i Cecília Foscas, ambdós de Tordera. El seu fill, Miquel Nonell Foscas, que havia vingut amb els pares de Tordera, es casa l’any 1864 amb Maria del Carme Camps, de Can Saboia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre, declara posseir mitja quartera de secà, una quartera de vinya i quatre quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Miquel Nonell i la Maria del Carme (†1887) tingueren onze fills: Joan (1865), Francesca (1867), Francesc (1868), Maria (1870), Dolors (1872), Joaquima (1874), Filomena (1877), Joaquim (1879), Maria (1881), Caterina (1884), Gràcia (1887). La mare, Maria del Carme, mor probablement en el part o en el post part de la seva darrera filla. Miquel Nonell (†1894) es casa en segones núpcies amb Emília Vidal i Artau, amb qui tindrà una nena, la Carme (1891) i en Joan (1894).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1912, la casa és propietat de l’hereu, el fill del primer matrimoni, Joan, casat amb Francesca Pujol. Els descendents d’aquesta família hi viuran fins l’any 1969, quan marxen per instal·lar-se a Can Puiggermanal de Tordera i es venen la finca.</span></span></span></span></span></p>	41.7273100,2.6744800	472926	4619552		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90891-02dsc1490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90891-03dsc1492.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90893	Sot del diable	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-diable	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>L’avi Ramon Vilà Camps, explicava que havia sentit dir de molt de temps enrere, que un home, quan passava per l’indret conegut amb el nom del Sot del diable, deia que li sortia la por. Un bon dia, això ho va comentar a un del poble tot dient : - l’amo m’ha donat una escopeta i amb l’escopeta mataré la por!</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cartutxos però eren de sal. En adonar-se els va canviar per perdigons tot pensant: -avui mataré la por.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I dit i fet, en veure sortir la por quan passava per allí, alçà l’escopeta i li endegà un tret, convençut que l’havia matat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar al mas, el masover li diu a l’amo: - avui sí que he matat a la por. Li he endegat un tret i fotia uns crits! Avui sí que l’he matada! </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resulta que a qui havia mort o ferit era l’esposa de l’amo. </span></span></span></span></span></p>	08082-82	A mà dreta del camí entre Can Roca i l’església de Sant Cebrià.		41.7373100,2.6758700	473046	4620661		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-02p1500225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-03p1500222.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90902	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-44	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Fogars de La Selva se celebra per la festivitat de Sant Cebrià i Sant Corneli, patrons de la parròquia, fixada el 16 de setembre; però que s’adapta al tercer cap de setmana de setembre perquè gran part de la població treballa fora del municipi. La festa comença el divendres, amb el pregó de Festa Major i acaba el diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les principals activitats d’aquests tres dies de festa són esportives, lúdiques i culturals. Una part està pensada per la mainada, amb espectacles infantils. També es fa un sopar popular i una cantada d’havaneres. A més de l’Ofici que se celebra a l’església de Sant Cebrià i on es canten els goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de Fogars tenia la particularitat de ser l’última de la contrada i la gent dels pobles veïns hi acostumaven a venir en bloc per a rematar les festes majors de la temporada, fos a peu o amb carruatges.</span></span></span></span></span></p>	08082-84	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Antigament el diumenge començava la festa amb la Missa d’Ofici, a la qual hi assistia la corporació municipal en ple. Era acompanyada i cantada per la cobla orquestra i es cantaven els Goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, després de l’Ofici, es feia una processó que anava de l’església de Sant Cebrià a l’ermita de Sant Corneli. Es va fer fins l’any 1734.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1934, a petició escrita dels veïns, adduint el benefici general i per a facilitar-ne l’assistència, l’Ajuntament acordà traslladar la festa al tercer cap de setmana de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dècada dels setanta es llogava un envelat amb llotges a cada banda, que eren llogades a les famílies del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'organització anava a càrrec d’una comissió de festes, nomenada per la Societat de festes de Fogars en representació seva. Societat composta pels caps de família de les principals cases i registrada al Govern Civil de Barcelona. Els socis eren responsables de pagar les despeses derivades de la festa i la comissió delegada s’encarregava d’administrar l’economia, de llogar l’envelat i l’orquestra i tenia cura de totes les activitats de la festa. Una part dels masos que no eren socis, eren abonats, pagant una quota fixa anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, els músics menjaven a les cases particulars. Però després feren els àpats a l’hostal de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans, la primera manifestació de la festa era el dinar de dissabte, on es menjava escudella de festa major. A les 6 començava el ball de la tarda. L’orquestra tocava vuit peces. A les onze començava el ball de nit. Constava de 16 peces de ball amb una mitja part. Després de la mitja part es feia el sorteig de la toia. La toia consistia en un xai, un parell de pollastres, una caixa de cava, una panera o un rellotge. Els beneficis eren per ajudar a pagar les despeses de la festa. També es feia el ball de rams, on els balladors compraven un ram que regalaven a la noia que treien a ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge començava la festa amb l’Ofici de Festa Major, amb la presència de les autoritats civils municipals. Era acompanyada i cantada per la cobla que al final cantaven els goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació es feia el ball de dansa a l’envelat amb quatre balls. Tothom a casa amb els parents i convidats feia un gran dinar d’arròs amb colom, carns rostides de pollastre, ànec o oca. A les cinc de la tarda hi havia una audició de sardanes al Prat de Can Roca. Tot seguit començava el ball de tarda. A la nit es feia el sarau de comiat. A la segona part es feia el ball de casats, el ball robat i el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p>	41.7350300,2.6716200	472692	4620410		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91187	La Pedra del Cec	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-del-cec	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La pedra del Cec està situada en un revolt, a mà dreta del camí que va de la Creu de Capó a Can Saboia. Es tracta de dos blocs de pedra granítica de tonalitats marronosa, sobreposats, formant una mena de seient. L’indret és de composició plutònica, per oposició a les roques efusives d’origen volcànic com el basalt, que destaca a proximitat amb el volcà conegut amb el nom de Can Saboia o del turó de Sant Corneli. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta la tradició oral, el nom que rep aquest indret té l’origen en la història d’un captaire, cec, que tenia el costum de passar per les cases per demanar una almoina. La gent de Fogars que ja el coneixia, l’havia vist en nombroses ocasions assegut en aquest roc, de camí cap a can Saboia o tornant-hi, on s’aturava a descansar. </span></span></span></span></span></p>	08082-87	Camí de can Ferrer		41.7197600,2.6710900	472641	4618715		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-02p1500480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-03p1500483.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91188	Biot de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El biot de can Saboia està situat en el voral del camí, envoltat de bruc, a mà dreta del camí que mena a Can Saboia, un cop deixada enrere la pedra del Cec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un clot d’aigua excavat en el pa mort del sòl granític que recull les aigües d’escorrentia originades per la pluja. Mesura un metre de fondària per un metre d’amplada màxima i no arriba als dos metres de llargària. Les parets estan reforçades amb pedra irregular posades en sec. </span></span></span></span></span></p>	08082-88	Camí de Can Ferrer	<p><span><span><span>En el registre cadastral de 1862, el propietari de Can Saboia ja consta com a Pere Camps i Ciurana. Declara posseir dues quarteres de secà, tres quarteres i sis quartans de vinya, tres quartans de sureda, cinc quarteres de bosc de gavella i sis quarteres i tres quartans d’erm, un ruc per les feines del camp i un biot d’aigua en el camí d’anar cap el mas. El seu propietari ens conta que antigament plovia molt més sovint que no pas ara, i que anava molt bé tenir aquest clot perquè tot i que l’aigua no era del tot neta, permetia recollir-ne i portar-la a casa on era emprada per rentar els plats o altres usos domèstics i si calia pel bestiar.</span></span></span></p>	41.7180700,2.6706300	472602	4618527		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-02p1500494.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-03p1500496.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91191	Bassa de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La bassa de Can Saboia està situada a mà esquerra mateix de la feixa de conreu que la casa disposa al seu davant. S’hi accedeix des de l’interior de la finca i des del camí de terra que hi ha a mà esquerra del barri. Presenta una forma poligonal. Està construïda en una zona d’argiles, excavada directament del sòl i compactada, fet que li proporciona una impermeabilització natural. Té una capacitat de tres milions de litres que a través d’una bomba extractora permet obtenir aigua per al rec dels diferents conreus de la finca. L’accés a la bassa es fa per un barriet situat en un dels costats. S’hi accedeix a través d’una passarel·la de fusta que permet arribar fins a la bomba. Tot el perímetre està protegit per un filat.</span></span></span></span></span></p>	08082-91	Polígon 11 Parcel·la 103	<p><span><span><span><span><span>Tot i que aquesta bassa és moderna i realitzada emprant una màquina excavadora, l'aprofitament de l'aigua ha estat una preocupació constant per l'home que ha enginyat tota mena de construccions, anomenades populars, disperses en el medi rural i constitueix per tant, una manera d'entendre el paisatge, com el resultat de l'empremta humana sobre el medi natural. Aquest és divers i per tant presenta unes característiques determinades i alhora ofereix uns recursos que condicionen la vida de les persones que viuen en aquell paisatge. Les condicions orogràfiques, climatològiques i geològiques, com el tipus de pedra, de terra o la disponibilitat d'aigua expliquen l'existència de determinats tipus de construccions en un indret o en un altre. Les basses, construïdes en pedra seca, o segellades amb argamassa, aèries o excavades a la roca o en un marge per l'aprofitament de l'aigua de pluja són un exemple de la superació de l'home per viure i conrear en llocs que d'altre manera serien totalment inhòspits. Fins fa poc la prioritat de la gent que treballaven al bosc, a la muntanya (pagesos, carboners, caçadors, pastors o llenyataires) era la de conèixer els recursos hídrics propers i disposar d'una captació d'aigua o una font, encara que el cabal fos intermitent i mínim. Can Saboia és un exemple de coneixement i aprofitament dels recursos naturals del territori. Es va construir a principis dels anys noranta del segle passat per poder disposar d’aigua. </span></span></span></span></span></p>	41.7166700,2.6701400	472561	4618372		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91191-02dsc2173.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91191-03dsc2171.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91209	Casa del mestre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-2	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Caseta als quatre vents situada al costat de l’ermita de La Serra, amb valor simbòlic per tractar-se de la casa del mestre de l’escola republicana. És de planta quadrangular i consta d’una única planta. La coberta és a dues aigües, de teules àrabs, i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, mirant a l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No té cap element destacable arquitectònicament ja que es tracta d’una arquitectura funcional, pràctica i de cost baix. La porta d’entrada es troba centrada amb el carener i té una petita pèrgola de protecció. A cada costat s'hi obre una finestra. A les façanes laterals hi trobem tres finestres. El parament és arrebossat. A la façana posterior hi sobresurt un petit cos quadrat que coincideix amb la comuna. De la teulada sobresurt el fumeral.</span></span></span></span></span></p>	08082-108	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>L’edifici fou construït durant la II República, l’any 1931 per tal d’instal·lar-hi el mestre d’una nova escola pels nens del veïnat de La Serra. Durant una temporada, les classes varen haver-se de fer a l’interior de l’ermita de La Serra. Després de la Guerra Civil, es tancà definitivament el servei d’escola i l’habitatge es destinà a altres usos. </span></span></span></span></span></p>	41.7252500,2.6278200	469045	4619339	1931	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91209-02dsc2390.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91209-03p1500637.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91214	Pou del Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Pou vertical amb registre semi-cilíndric excavat al terra, situat a mà dreta del camí, just abans de trepitjar l’era del mas Serra. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada escapçada. El parament originari és de pedra lligat amb morter de calç, amb nombroses reparacions i afegits realitzats emprant el maó de diferents gruixos. Conserva parcialment part de l’acabament a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a migdia hi ha una portella folrada amb xapa collada amb un parell de frontisses i tancada amb un cadenat. Al dessota, destaquen dos ampits o pedrissos per a posar-hi la galleda.</span></span></span></p>	08082-113	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramió de 1497 s’esmenta el cognom Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1607, s’inscriu en el llibre d’òbits el difunt Antoni Serra, del mas de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652, la casa o alguna de les dependències d’aquesta és habitada pel matrimoni format per Miquel Duran i Petronella, ambdós d’Hostalric, que s’hi instal·len fugint del perill de contagi de la pesta bubònica. Durant la seva estança, neix la Maria, que és batejada a l’ermita de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1686, en el llibre de bateigs consta el bateig a l’ermita de Maria, filla de Margarida i de Josep Serra del mas Serra i batlle de n’Orri dels dominis de Cabrera. L’any 1687, el mateix Josep Serra i batlle de n’Orri és padrí en el baptisme del nounat dels masovers del mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 mor Francesc Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 és enterrat “en lo vas de casa d’en Serra, un fill albat de Josep Serra i de Victòria, sa muller”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 la casa és de la pubilla, Elisabet Serra, que està casada a Joan Puiggermanal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 mor Maria Àngela Serra, vídua “habitant lo Mas Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737, hi consten com a masovers el matrimoni format per Sebastià Dalmau i Francesca Horta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1742 la casa és de Josep Serra. En el registre del llibre d’òbits s’hi inscriu la mort del mosso de la casa, Isidre Perejoan, de Breda “habitant per mosso a casa d’en Josep Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent (1743) mor Josep Serra. I el mateix any neix Maria Puiggermanal i Serra, filla de Joan i Elisabet Serra (1710 - †1768). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1749 mor Joan Forner, de vuitanta anys que vivia a la casa, sense especificar si era pastor, masover o mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846 el masover és Joan Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la propietat ha passat a mans Martí Puigjermanal d’Hostalric. En aquest moment el propietari declara tenir setze quarteres de secà, mitja quartera de vinya, vuit quarteres de sureda, una quartera d’albereda, dues-centes una quarteres de bosc i trenta-cinc quarteres i mitja de terra erma. Disposaven també d’una parella de bous i també de dues eugues i diversos caps de ramat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és el mateix, però a la casa hi viu una família de masovers, Feliu Guitart Defaux (vídu) amb el seu fill, la nora i el net (Francesc Guitart Brugués maridat amb Francesca Vellvert Ribas i la nena, Joaquima)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els propietaris sempre van tenir-hi la residència pròpia, hi havia masoveria i diferents dependències habilitades per als diferents treballadors i masovers. En els censos parroquials dels residents de Ramió d’inicis del segle XX i fins ben bé mitjans del mateix segle, es documenten els noms dels diferents masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viu el matrimoni format per Nicolau Nadal i Emília Sureda i els seus fills (Josep, Mercè, Joan, Francesc i Antoni). També hi viuen dos pastors, (Salvador Castanyer i Joaquim) la minyona (Rita Xamaní) i un sagal (Emili Bagot i Nadal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1927 hi consten, sense precisar, els següents estadants: Francesc Reixach, Josep Reixach, Àngel Reixach, Lluís Reixach, Joaquim Reixach, Josepa Sitjà i Jaume Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1948 consten el matrimoni format per Joan Bayès Rovira (†1944) i Francesca Font Riera (1948) i els seus fills (Paula, Josep, Josepa, Andreu, Teresa, Vicenç, Maria, Remei, Montserrat, Salvador i Ramon). L’Andreu es casa l’any 1933 amb Maria Xamaní Fonollet (†1948) que viuran i treballaran al mas amb els seus quatre fills. Aquesta darrera però, mor molt jove, amb només trenta quatre anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa disposava d’una font a proximitat.</span></span></span></span></span></p>	41.7233200,2.5329000	461149	4619163		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91214-01dsc2419.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91214-02dsc2417.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91214-03dsc2421.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91217	Pou de Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-coll-0	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.+</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span>Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, de gran profunditat, situat a mà esquerra del camí, al sud de la casa. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada amb un parell d’obertures quadrangulars per on treure i canviar en cas de necessitat el travesser de fusta de penjar la corriola. Està construït amb parament de pedra, lligat amb morter de calç, amb alguns afegitons de maó a nivell de la portella d’accés. L’acabament exterior, tot i que actualment és gairebé imperceptible, estava fet a base d’un arremolinat de morter de calç. Orientada al sud-est, hi ha una portella de fusta, sense tancar, collada al muntant amb un parell de frontisses. Al dessota, destaca un ampit o pedrís de granit tallat en una sola peça (en forma de “U”) per a posar-hi la galleda. La part inferior està reforçada amb un pilar fet <em>a posteriori</em>, de maó.</span></span></span></span></span></p>	08082-116	Polígon 12 Parcel·la 39	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7256100,2.6357700	469706	4619376		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-01dsc2464.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-02dsc2470.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-03p1500769.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-04p1500774.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91218	Barraca del rei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rei	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Ha perdut la coberta, que està ensorrada i la porta d’accés. Envoltada de vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular que mesura 7 m x 5 m de costat, d’una sola planta, amb el teulat a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La coberta, de la qual en queden algunes restes al damunt de la paret mestra, era de teula àrab. L’altra part es troba enfonsada a l’interior de l’habitacle dessota d’una capa espessa de molsa. De la porta, orientada cap a ponent, només en queden els muntants i una petita finestreta realitzada entre la volta i el carener, tot fet amb maó. La resta del paredat és de pedra irregular collada amb morter de calç. L’edifici tenia les quatre façanes, tant exteriors com interiors, arrebossades amb el mateix material de lligam. Entrant a mà dreta hi ha una llar de foc, amb fumeral i xemeneia realitzats amb maó, que se sosté a partir d’una biga travessera de ferro. Destaquen dues petites obertures quadrangulars, d’uns 18 centímetres, disposades gairebé simètricament a les cantonades dels murs oposats al d’entrada, amb un esbiaixat que pot fer pensar en un espai de vigilància i defensiu del camí que va cap el sot.</span></span></span></span></span></p>	08082-117	Polígon 12 Parcel·la 38	<p><span><span><span><span><span>En aquesta barraqueta, situada a baix el sot i a prop del pou, en terres del mas Coll, hi havia viscut en Joan, un home solitari, conegut per la gent de l’entorn com el Rei. Vivia pobrament i anava vestit amb barretina, calçava uns esclops i sempre duia un sac a l’esquena. Com a boscater, una de les feines que feia era l’elaboració de carbó. </span></span></span></span></span></p>	41.7261000,2.6358000	469709	4619430		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91218-02p1500782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91218-03dsc2474.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91218-04p1500781.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91225	Festa del Roser de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI	Es manté, però ha perdut l’assistència d’altres temps.	<p><span><span><span><span><span>La festa del Roser se celebra sempre cada primer diumenge de juny. És la més popular i concorreguda de les festes de Ramió. També es coneix com a festa petita. La organització anava a càrrec de la Comissió de Festes del poble, constituïda per una representació de les principals cases. Aquesta comissió s’ocupava de la construcció de l’envelat, el lloguer de les orquestres, la programació dels actes i l’administració econòmica de la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El principal acte religiós era l’Ofici que se celebrava a les 10 del matí a l’església de Sant Andreu. A més del rector, hi assitien el rector de Gaserans i d’Hortsavinyà. La missa era acompanyada per un conjunt de músics i, més antigament, pel cor del poble acompanyat de flabiols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop acabat l’Ofici, es preparava el tabernacle per a la processó de la tarda en honor a la Mare de Déu del Roser. A les quatre de la tarda començava el Rosari o les pregàries de les Vespres amb l’acompanyament dels músics. A continuació es feia la processó, també encapçalada pels músics seguits del tabernacle ben ornamentat, amb la imatge de la Mare de Déu del Roser portada per noies del poble. Els feligresos anaven al darrera seguint la imatge. Es donava la volta a l’església i se seguia pel passeig del cementiri fins tornar a l’interior de l’església. La processó, en el seu pas per l’era de la rectoria, es cantava una nadala. Més endavant es cantava “l’Ave Maris Stella” i, en arribar al cementiri, s’entonava el TeDeum. Un cop dins l’església es cantaven els Goigs de la Mare de Déu del Roser i finalment el sacerdot donava la benedicció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la tarda es feia el primer ball a l’envelat que la Comissió de festes havia instal·lat a l’era de la Rectoria. Començava a les set. Les orquestrines que anaven a Ramió tenien entre tres i sis músics i eren dels pobles veïns. Per alleugerir les despeses de la festa menjaven per les principals cases, repartits en parelles. Tocaven vuit peces. Per entrar al ball, els foresters havien de pagar una entrada. La gent del poble hi contribuïa com a socis o abonats col·laboradors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acabat el ball la gent del voltant anava a sopar a casa i endreçar el bestiar. A les onze començava el ball de sarau. Aquest cop eren 16 les peces que s’interpretaven. A la mitja part es feia la rifa de la toia, que acostumava a ser un ànec rostit de gran anomenada gastronòmica. A la segona part del ball es guardava pel ball dels casats, on cada casat havia de buscar una parella soltera. Després es feia el ball robat, on tothom ballava amb tothom i més tard el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p>	08082-124	Sant Andreu de Ramió		41.7122600,2.6098200	467541	4617903		08082	Fogars de la Selva	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91225-02dsc2563.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	2116	4.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91226	Festa Major de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra.	<p><span><span><span><span><span>La festa grossa de Ramió era per Sant Andreu, el 30 de novembre, patró de la parròquia. Però per les dates en què s’esqueia, a finals de tardor, era una festa molt íntima, que se celebrava ben endins per la pròpia gent del poble i sense gaires visitants forans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Potser per aquest motiu, les festes del Roser han pres protagonisme a Sant Andreu. Les dates en què se celebra, primers de juny, on el dia és més llarg, conviden més a la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte principal de la festa de Sant Andreu era l’Ofici i la cantada dels goigs. Es muntava l’altar amb la creu de plata, canelobres de metall i els millors mantells. Es posava el dosser vermell, amb un reliquiari amb les relíquies d’uns quants sants i al costat s’hi col·locava el reliquiari de plata de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es col·locaven les imatges amb les corones de plata. En els altres altars, cremaven quatre ciris i, durant l’Ofici, estaven enceses les aranyes.</span></span></span></span></span></p>	08082-125	Sant Andreu de Ramió		41.7122300,2.6097600	467536	4617900		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91233	Padró de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XIX	Li manca la creu, el pilar ha patit pèrdues de morter i els rajols del basament graonat s’estan malmetent.	<p><span><span><span><span><span>El padró de l’església de Sant Andreu de Ramió està situat al davant mateix del portal del cementiri, a peu de camí dins de les trenta passes que antigament formaven la sagrera. Hi havia una creu encastada, que no s’ha conservat, en un pilar de maó, parcialment arrebossat, en forma de prisma quadrangular. De la creu, de ferro, només en resten uns centímetres. La base pètria de la creu és un bloc sense ornamentació d’1 metre d’alçada, amb una llosa o taula de granit al damunt, força erosionada, de 0’57 m de costat. El basament consisteix en dos graons quadrangulars realitzats amb maó i un tercer, decoratiu, amb rajol, que de menor a major mesuren 1’10 m de costat, 1’65 m de costat i 2’30 m de costat respectivament.</span></span></span></span></span></p>	08082-132	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>Un padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp.</span></span></span></span></span></p>	41.7119100,2.6090200	467474	4617865		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91233-01dsc2504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91233-02p1500866.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91233-03p1500863.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91233-04p1500868.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91234	Cementiri de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El cementiri que correspon a l’església de Ramió no es troba al costat mateix, sinó uns metres abans d’arribar a l’alçada de l’església, al costat dret del camí que s’hi adreça venint del sud. Davant mateix la porta hi ha la creu del padró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat amb un mur perimetral que el delimita, el qual conté un nombre reduït de tombes. Destaca especialment la petita capella coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, la qual no aglutina cap tret ornamental destacable. La porta és de llinda recta i al seu damunt hi trobem un òcul circular. Els espais interiors d'aquesta capella estan molt arrasats, com així ho demostra la petita fornícula que hi ha en el fons, la qual està molt erosionada i degradada i paral·lelament mancada de l'estatueta del sant que la presidia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una sèrie de nínxols disposats en tres fileres es disposen a banda i banda de la capella. Al fons a la dreta hi ha una sala de planta rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El terra de l’espai està pavimentat i dos xiprers s’alcen als costats. La porta és de ferro de doble fulla.</span></span></span></span></span></p>	08082-133	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La primera notícia de l'església és una butlla papal de Lluci III del 1185 on consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió. També apareix anomenada en la butlla del 1246 atorgada pel papa Inocenci IV a favor del mateix monestir i en el Llibre Verd del capítol de Girona el 1362 on se l'anomena 'Ecclesia Parrochialis Sancti Andree de Rimanyono'.</span></span></span></span></span></p>	41.7118000,2.6091500	467485	4617852		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-02dsc2575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-03p1500956.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-04p1500957.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres		BCIL	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	49	1.5	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91258	Capelleta de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX	No conserva la imatge que hi havia a l’interior.	<p><span><span><span><span><span>Capelleta de camí situada al costat mateix del pou de l’antic mas Ramió. Per localitzar-la cal situar-se darrera l’absis de l’església de Sant Andreu de Ramió en direcció sud-est, a una quarantena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un pilar de port tronco piramidal, que mesura 1’20 m d’alçada per 0’40 m de costat a la part superior. El paredat està fet amb pedra falcat amb algun tros de maó i rajol i collat amb morter. Al damunt hi ha una estructura semblant a una capelleta. Està feta de fusta amb coberta a dues aigües, protegida amb vernís en molt bon estat de conservació. No conté cap imatge en el seu interior i no s’ha trobat cap referència documental que en parli. </span></span></span></span></span></p>	08082-137	Sant Andreu de Ramió		41.7119000,2.6101900	467572	4617863		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91258-02p1500917.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91258-03p1500913.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91260	Pou de Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-riereta	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El pou de Can Riereta està ubicat a mà dreta, dessota uns roures, en el marge dret del camí, en direcció a Sant Andreu de Ramió, just per sobre mateix un cop passada la cruïlla que mena a la casa, propietària del pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un pou amb registre vertical, d’1’60 m de diàmetre, excavat parcialment a la roca. La part superior visible presenta una forma lleugerament troncocònica, amb coberta voltada, envaïda per l’heura. Té un parell d’obertures quadrangulars a la part superior per on treure i canviar en cas de necessitat el travesser de penjar la corriola. Està construït amb parament de pedra i argamassa, amb algunes reparacions realitzades <em>a posteriori</em> a nivell dels brancals on s’hi observen trossos de maó i en el cas de la llinda de la portella, reforçada també amb una filera de rajol pla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acabament exterior, tot i que actualment és gairebé imperceptible, estava fet a base d’un arremolinat de morter de calç. Orientada al sud-est, hi ha una portella feta amb barrots d’acer rovellats soldats a una estructura rectangular amb dues frontisses reaprofitades de l’antiga portella de fusta i una mosquitera. Mesura 1’15 m per 73 m de costat. Al dessota mateix hi ha una llosa de pedra que fa d’ampit i a ambdós costats sobresortint en part de la seva estructura de suport, dues pedres planes que servien de banc improvisat però que servien principalment per a posar la galleda o el càntir. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà dreta, adossat a la paret externa del pou hi ha un abeurador o pica amb desaigua. Està feta amb maó i arrebossada amb morter de calç. Mesura 1’70 m per 0’85 m per 0’55 m. En un dels costats, hi ha tres maons col·locats a mena de rentadora, que en algun moment, els propietaris devien fer servir per a rentar la roba. En un dels frontals de la pica hi ha escrit en pintura vermella “Can Riareta”.</span></span></span></span></span></p>	08082-139	Polígon 15 Parcel·la 57	<p><span><span><span><span><span>El pou pertany a Can Riereta, una casa situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de Ramió, que encara actualment continua utilitzant l’aigua.</span></span></span></span></span></p>	41.7146200,2.6098700	467546	4618165		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91260-02dsc2596.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91260-03p1500972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91260-04p1500975.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91264	Forn d’obra de Can Bruguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-bruguera	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Molt malmès i cobert per la vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat a mà dreta del camí rodat que mena a Can Bruguera, una cinquantena de metres abans d’arribar a la casa pairal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes conservades són un habitacle de planta rectangular de 2’5 m per uns 3 m de costat i un metre d’alçada aproximat. La façana i fogaina completament enfonsades i la graella sembla haver desaparegut. La neteja de la vegetació al seu interior ha permès veure restes muràries de diverses fileres de maó amb terrossos de mida important amb restes de rubefacció despresos de les paret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda i banda del forn hi ha un amuntegament important de restes de teula, cairons, maó i rajols i escampats, entre les arrels dels arbres i matolls en surten d’altres, alguns trossos amb defectes de fabricació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al darrera d’aquesta estructura seguint l’orografia del terreny s’observen les restes de dues terreres; la primera, gairebé a tocar, i la segona, un cop travessat el camí d’accés a la façana de ponent de la casa. </span></span></span></span></span></p>	08082-142	Polígon 14, parcel·la 1	<p><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. La seva ubicació no es feia en qualsevol lloc, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons, els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></p>	41.7074300,2.6056400	467191	4617368		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91264-01dsc2649.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91264-02dsc2644.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91264-03p1510050.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91565	Can Vidalet – Can Vidal de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet-can-vidal-de-baix	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada en gran part. Conserva part de la façana i algunes parets mitgeres però envoltada i coberta de vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Can Vidalet és una casa situada en el recer de ponent d’un petit turó de 99 metres, situat en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Segalar, entre el regadiu del Mas Roure i les Llobateres de Can Mateu. L’accés es fa pel camí de Ramió, aprofitant la desbrossada de la línia elèctrica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici principal és de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. És de planta baixa i pis. A la planta baixa, hi ha la cuina amb llar de foc, el forn de pa i el cendrer, que encara es conserven. Un tinell amb prestatgeries de fusta a la paret i un penja-robes també de fusta fet d’una sola peça encastat en la paret mitgera que encara resta dempeus. L’escala que comunicava amb la planta pis està enfonsada. Les parets que queden dempeus mostren els orificis per encaixar el bigam de fusta, tant de la coberta, actualment desapareguda com del terra de la planta pis. Les obertures són quadrangulars, amb llinda de fusta doble, ja que el gruix de la façana principal és de 0’60 cm amb els muntants de pedra i maó. En els muntants de les obertures que queden dempeus, s’hi observen uns orificis a mena de polleguera i una anella de ferro encastada en l’argamassa, que servien per barrar portes i finestres des de l’interior de la casa. En alguna de les dependències, probablement orientada a la façana de tramuntana hi hauria el celler, ja que s’ha localitzat la premsa del vi a l’exterior de la casa. Adossats a les façanes de ponent i de tramuntana hi ha altres edificis annexos, completament ensorrats i plens de bardisses on hi havia les corts de les vaques, la porquera, el galliner i la pallissa. A la façana de llevant, hi ha el pou, amb paret de pedra, mig ensorrat. A migdia de la casa, hi ha l’era, totalment recoberta per vegetació. El parament és majoritàriament de pedra amb maó en algunes de les obertures i tàpia. La façana, arrebossada amb morter de calç remolinat. </span></span></span></span></span></p>	08082-144	Polígon 12 Parcel·la 64	<p><span><span><span>La primera referència que fa esment de la casa es localitza al cadastre municipal de l’any 1862. El propietari era Joan Masó i Vidal i posseïa dues quarters de secà, una quartera i mitja de vinya i dos quartans d’erm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els cens parroquials de Sant Andreu de Ramió, entre els anys 1905 i 1924 hi estan inscrits, el matrimoni format per Joan Masó i Magdalena Arenas, que tenen quatre filles (Maria, Josepa, Dolors i Rosa), que hi viuen amb l’àvia, Josepa Masó. En el cens de 1918 a 1924 hi consta un fill, Josep.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1923, Joan Masó cobra un sou anual de trenta pessetes per tenir cura del manteniment dels camins i ponts del poble de Fogars. També va fer de carter i als anys vint també fou regidor de Fogars, càrrec del qual va renunciar el 31 de desembre de l’any 1929. L’any següent la família marxava a viure a Hostalric. L’esposa, la Magdalena era mocadera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la casa hi tenien varies vaques, porcs, gallines, i es feien el vi. De la premsa actualment se’n conserva la base de pedra localitzada en el marge al costat de la façana de migdia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d’aquesta família, la casa fou habitada per uns masovers, família d’en Joan Amargant i la Pilar. L’any 1994 les feixes del voltant encara se sembraven. Un cop marxaren els masovers la casa quedà abandonada. </span></span></span></p>	41.7284700,2.6189600	468309	4619699		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-02dsc2705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-03dsc2709.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-04p1510075.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-05p1510095.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-06p1510098.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91567	Base de premsa de Can Vidalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-can-vidalet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Es troba a l’exterior de la casa, davant la façana.	<p><span><span><span><span><span>Base rectangular d’una premsa de vi, de pedra granítica, situada a tocar del marge, a mà dreta, mirant la façana principal de la casa. Correspon a la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia Si hi ha alguna data gravada, només seria visible a la part recolzada amb el marge. Mesura 1 metre per 0’80 m de costat i 0’30 m d’alçada visible.</span></span></span></span></span></p>	08082-145	Polígon 12 Parcel·la 64	<p><span><span><span><span><span>Can Vidalet és una casa situada en el recer de ponent d’un petit turó de 99 metres, situat en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Segalar, entre el regadiu del Mas Roure i les Llobateres de Can Mateu. Posseïen quatre quarteres de terra plantades majoritàriament de vinya. La casa tenia un celler amb una premsa de cargol, de la qual només se’n conserva la base de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera referència que fa esment de la casa es localitza al cadastre municipal de l’any 1862. El propietari era Joan Masó i Vidal i posseïa dues quarters de secà, una quartera i mitja de vinya i dos quartans d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els cens parroquials de Sant Andreu de Ramió, entre els anys 1905 i 1924 hi estan inscrits, el matrimoni format per Joan Masó i Magdalena Arenas, que tenen quatre filles (maria, Josepa, Dolors i Rosa), que hi viuen amb l’àvia, Josepa Masó. En el cens de 1918 a 1924 hi consta un fill, Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923, Joan Masó cobra un sou anual de trenta pessetes per tenir cura del manteniment dels camins i ponts del poble de Fogars. També va fer de carter i als anys vint també fou regidor de Fogars, càrrec del qual va renunciar el 31 de desembre de l’any 1929. L’any següent la família marxava a viure a Hostalric. L’esposa, la Magdalena era mocadera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa hi tenien varies vaques, porcs, gallines, i es feien el vi. De la premsa actualment se’n conserva la base de pedra localitzada en el marge al costat de la façana de migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’aquesta família, la casa fou habitada per uns masovers, família d’en Joan Amargant i la Pilar. L’any 1994 les feixes del voltant encara se sembraven. Un cop marxaren els masovers la casa quedà abandonada. </span></span></span></span></span></p>	41.7284200,2.6189900	468312	4619694		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91567-02dsc2704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91567-03p1510070.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	52	2.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91570	Forn de Can Molera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-molera	<p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XIX	Tenint en compte la fragilitat d’aquests elements, sembla que aquest forn es conserva prou bé, tot i que caldria una neteja per confirmar l’estat real de conservació de la graella i la cambra de combustió.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de terrissa o d’obra situat en el marge, a mà esquerra del camí que mena a Can Mainou. Tot i que s’ha perdut bona part de la façana frontal, es conserva la graella, el laboratori i la cambra de combustió o fogaina, aquesta darrera parcialment colgada per la terra que es va desprenent del marge. La boca d’accés a la cambra de combustió, orientada cap al sud, està constituïda per diverses fileres de maons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cambra de combustió és de planta quadrangular, de 3’05 m de costat per 2,50 metres d’alçada màxima. La pilastra central o pilastres no es poden veure ja que l’entrada de la fogaina està gairebé colgada per la terra del marge. La graella i les fumeroles no són visibles ja que estan cobertes de terra.</span></span></span></span></span></p>	08082-148	Polígon 12 Parcel·la 65	<p><span><span><span><span><span><span>En el llibre d’òbits de Sant Andreu de Ramió, l’any 1609, s’inscriu la defunció del rajoler en el mateix forn: “Pere Rajoler, estan en lo Forn d’en Molera”. Aquesta dada indica per una banda, que el forn ja funciona a inicis del segle XVII i per l’altra que en aquesta època, pertany a Can Molera. Probablement s’hi fes material constructiu per a totes els masos veïns. A Ca n’Hivern es conserva un tros de teula decorada amb ditades formant garlandes geomètriques amb la data de 1850, que podria indicar que a mitjans del segle XIX aquest forn encara funcionava. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible, on hi hagués argila, aigua i llenya. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’estructura d’aquest tipus de forn preindustrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió a la inferior, anomenada també cambra de foc o fogaina a la qual s’hi accedeix arran de terra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic central, depenent de les mides. Dins la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l’indret on es col·loquen les peces per coure.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cambra pot ser de dos tipus: tancada; i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir, que no hi ha gairebé oxigen). Això dona peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El procés de fabricació sembla seguir una mateixa pauta. Els rajolers eren bons coneixedors del terreny. Localitzaven la terrera i extreien l’argila a pic i pala. Es garbellava in situ per tal de netejar-la al màxim d’impureses i es transportava fins al costat d’una bassa o punt d’aigua com la riera de Ramió. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia la bassada; és a dir, es barrejava la quantitat volguda amb aigua, sovint en un forat excavat al terra, ben net. L’endemà, un cop reposada, ja es podia pastar. Tot i que es podien emprar les mans, el menys esgotador eren els peus. També s’aprofitava per posar en remull els motlles de fusta. D’aquesta manera se’ls donava elasticitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar, es preparava la solera, ubicada sempre en l’indret més planer. Per evitar que les peces s’enganxessin al terra, s’escampaven les cendres de fornades anteriors i sorra. Un cop a punt, ja es podia començar a “emmotllar”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El teuler o rajoler, omplia els motlles de fang tot passant-hi la rasadora (llistó que treia el fang sobrant). Amb les mans es treien les arestes i altres imperfeccions i de vegades s’hi feien impressions decoratives, com les famoses ditades, etc. A continuació s’extreia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passava cendra. En el cas de les teules, el fang que es pastava es feia amb les mans i era molt més espès. S’emmotllava damunt d’una taula i hi havia diferents tècniques. Una d’elles era emprar un motlle trapezoïdal damunt d’una taula; en desemmotllar, es feia lliscar la peça plana vora de la taula. El teuler la recollia amb un estri anomenat posadora, que li permetia donar la forma de la teula. I d’aquí a la solera fins que s’assequessin per conservar la forma.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un cop les peces seques, s’havien de coure i, per tant, es procedia a amuntegar-les de manera ordenada dins del forn. La càrrega es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang. Entremig se’n deixava algun sense collar, la qual cosa permetia emprar-lo de tapadora per poder controlar el tiratge del forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat d’aquesta estructura hi havia un espai, sovint cobert, on deixar-hi els feixos de brancatge de pi o alzina, que servien de combustible. Un cop s’encenia el forn, calia estar al seu costat nit i dia per tal de controlar el foc i la temperatura. En un forn de dimensions mitjanes acostumava a durar de dos a tres dies i nits. Un cop cuita la boca del forn es tapava amb fang i pedra i es deixava refredar lentament, procés que podia durar uns cinc dies aproximadament. Un cop fred, es destapava, s’extreien les peces cuites i les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat per la següent fornada.</span></span></span></span></span></span></p>	41.7236400,2.6152900	468002	4619165		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-01p1510126.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-02dsc2739.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-03dsc2744.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-04dsc2752.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-05dsc2750.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91580	Cal Vicari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicari	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	La coberta està enrunada, la vegetació cobreix bona part de l’estructura i molts elements i parets internes s’han ensorrat.	<p><span><span><span><span><span>Cal Vicari és una casa de dimensions modestes, situada a l’Aulet de la Serra. S’hi accedeix des de Ca n’Oller, pel camí que porta el nom de Cal Vicari. Després del Sot de l’Avellaner a mà dreta mateix del camí hi ha les restes de l’edifici. El conjunt consisteix en un primer edifici de planta quadrangular, sense pis. La coberta, ensorrada, era a doble vessant, de teula àrab suportada per bigam de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Les obertures només estan situades a la façana principal i són simètriques (porta i dues finestres, una a cada costat). Estan emmarcades per varies fileres de maó. Entrant a mà dreta hi ha les restes d’una cuina amb aigüera desaiguant al davant de la casa. Al fons una llar de foc, de la qual només se’n conserva el fumeral i a mà dreta mateix el forn de pa amb el cendrer a la part inferior, que es conserva gairebé intacte, tot i que s’hi ha detectat una filtració d’aigua. A mà esquerra, en referència a la porta d’accés, hi ha una portella que comunica amb una estança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossada a la façana sud hi ha un segon edifici, d’una sola planta i el sostre a un sol vessant, força aixecat per emprar-lo com a paller. A la façana de llevant, a mà esquerra de la porta hi ha les restes mig colgades del que sembla una cisterna de recollida d’aigües pluvials. Finalment, adossat també pel mur sud, la porquera, amb l’obertura característica per abocar el ranxo. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El paredat dels murs és senzill, fet de pedra irregular i argamassa. A les cantoneres, les pedres estan més ben treballades i es conserva part de l’arremolinat de morter de calç de les façanes. Els gruixos dels murs són de 0’40 m.</span></span></span></p>	08082-153	Polígon 15 Parcel·la 50	<p><span><span><span><span><span>La única informació que es disposa actualment d’aquesta casa és la que es troba en el cens parroquial dels anys 1905 a 1909. Hi hauria viscut durant aquests anys el matrimoni format per Benet Torrelles i Antònia Bruguera i Rafel Parenta, que després es traslladaran a Cal Roig, una casa una mica més gran, situada no massa lluny de la primera, en el vessant nord-est del turó del Vicari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys cinquanta del segle XX hi viuran Bonaventura Riera Galí i Pietat Garolera Masnou amb el seu fill Joan. Després de la mort de l’esposa, l’any 1966 la casa queda deshabitada, essent emprada pels caçadors.</span></span></span></span></span></p>	41.7149700,2.6016400	466862	4618207		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-02dsc2799.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-03dsc2795.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-04p1510214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-05dsc2803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-06p1510216.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91581	Can Vidal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-11	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Tot i que es manté la façana posterior i la major part de les laterals, la resta es troba enderrocat i cobert per la vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Can Vidal és una casa situada en el vessant nord-est del turó del Vicari. L’accés a les restes de l’edifici des de Ca n’Oller, és fa pujant pel camí de Cal Vicari. Mig quilòmetre després a mà dreta hi ha un trencall que puja cap el turó. Només agafar-lo, a mà esquerra surt un corriol que ressegueix una feixa, ben planera. Avançar arran de marge, i després del revolt a mà esquerra continuar una vintena de metres més fins a trobar les restes de l’edifici, que queda a mà dreta, mig emboscat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa està situada en una zona ben planera amb la façana orientada a migdia. Les restes visibles ens indiquen que es tracta d’una casa de planta rectangular, que tenia coberta de teula àrab i bigam de fusta, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. De la casa només es conserven la façana de tramuntana i parcialment les de llevant i ponent amb algun annex que semblen correspondre a una cort. La façana de migdia està desapareguda i en el marge del davant hi ha un terraplenat amb gran quantitat de restes, avui en dia reblertes per la terra i la vegetació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, un cop desbrossat per poder-hi accedir, s’hi observen les arrencades d’un parell de parets mitgeres, amb gruixos que oscil·len entre els 0’40 m i els 0’45 m. Conserva també els encaixos de la paret de tramuntana que servien per a col·locar les bigues del terra del pis superior i també part de l’arrebossat de morter de calç de la paret. En el mur de mà dreta destaca la boca del forn de pa, sense cendrer a la part inferior. Aquesta paret mestre, que per l’exterior està reforçada amb un contrafort, està parcialment enfonsada i l’estructura murària externa del forn també. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El paredat és de pedra irregular amb argamassa i arrebossada amb morter de calç tant a l’exterior com a l’interior.</span></span></span><br /> </p>	08082-154	Polígon 15 Parcel·la 5	<p><span><span><span><span><span>La primera informació sobre aquesta casa ens la proporciona el cadastre de 1862. Consta com a propietari Jaume Montsant que hi viu amb la seva família. A més declara posseir quatre quartans de secà, vuit quartans de vinya, una quartera i mitja de sureda, dues quarteres de bosc i cinc quarteres i dos quartans d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 la propietària és la vídua de Jaume Montsant, que ha heretat la finca, Francesca Vidal i Negre, que hi viu amb el seu fill Josep. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop de la casa, en una canal hi tenien una font anomenada d’en Vidal, actualment perduda. </span></span></span></span></span></p>	41.7174300,2.6030300	466979	4618480		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91581-02dsc2815.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91581-03dsc2808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91581-04dsc2816.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91588	Lledoner del Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>		Com tot arbre d’edat madura, actualment té l’interior buit i la saba circula per les parts més externes del tronc.	<p><span><span><span><span><span>El lledoner (Celtis australis) del Mas de la Serra o de Can Serra, està situat al davant de la bassa, a mà esquerra del marge, entre la casa i la pallissa. És un arbre caducifoli d’uns dotze metres d’alçada, molt vell, de més de tres cents anys, que es distingeix ràpidament degut a que l’interior del tronc és buit i al seu interior s'hi poden entrar dues persones. Tot i que el tronc és molt vell conserva les característiques essencials d’aquesta tipologia d’arbres, amb el tronc rectilini, i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida i ampla. Les branques més antigues han anat morint o han estat tallades, i de la part visible és on van naixent els nous rebrots que donen a la capçada una forma ben arrodonida. Les seves fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span><br /> </p>	08082-161	Mas de la Serra, al costat de la bassa	<p><span><span><span><span><span>Arbre naturalitzat a la nostra terra, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis, tal vegada pels grecs i romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més d’ésser un arbre ornamental, degut a la seva flexibilitat i durada ha estat i és una fusta molt apreciada per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar en altres temps. A ses illes, els pastors tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llocs i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p>	41.7235300,2.6287400	469120	4619147		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-02dsc2436.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-dsc2435.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Simbòlic		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91597	El Molinot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-7	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>El Molinot és el nom que rep una casa situada en ple cor del parc del Montnegre i el Corredor, al sud del Puig Castellar, i per sobre de la Riera de Ramió, no massa lluny del que es coneix amb el nom de pantà de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa és de planta rectangular, amb la façana orientada a llevant, de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. A primera vista sembla que la casa actual és una ampliació de la primera, més antiga, tocant al marge. La disposició de les cobertes i l’estructura dels murs de les façanes de ponent i de llevant semblen indicar que el primer edifici era molt més estret amb el cobert a un sol vessant. A la façana orientada al sud, hi ha diverses obertures que respecten una certa simetria, sense emmarcaments de pedra, i una portella que sembla correspondre a una cort. Els paredats són de pedra irregular i argamassa sense pedres cantoneres rellevants i arrebossat de morter de calç als quatre costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un costat, entre la façana de llevant i la de migdia, hi ha un petit edifici de planta rectangular, que s’adapta a l’orografia del terreny, amb cobert a un sol vessant. El paredat és de pedra irregular, amb les quatre façanes arrebossades amb morter de calç on s’hi observen dues portes a la façana de tramuntana i una segona a la façana de migdia, a més de dues petites obertures sota el ràfec mateix que permeten l’aeració i el pas de la llum. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A primera vista, tant la casa com l’orografia del terreny no permeten confirmar que aquest edifici hagi estat en èpoques reculades un molí, que el situaríem en algun indret prop de la riera de Ramió.</span></span></span></span></span></p>	08082-170	Polígon 13 Parcel·la 8	<p><span><span><span><span><span>En la documentació proporcionada pels llibres parroquials de Ramió i les descripcions del llibre manuscrit de la història de la família Caselles d’Hortsavinyà, antics propietaris del Molinot, sempre es refereixen a la propietat com un molí fariner.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest manuscrit s’esmenta el Mas Carrerons i el Molí de Caselles, que estan situats al torrent de Carrerons, que els autors Jaume Fugarolas i Massó i Josep Vilà i Camps relacionen amb el Molinot. El document també parla de la riera del Molí, que els mateixos autors relacionen també amb el nom que rebia la part més alta del curs de la Riera de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint amb aquesta hipòtesi, el mes de juliol de l’any 1230, el Mas de Carrerons fou adquirit per Perpinyà Caselles i la seva esposa Dolça, quedant així sota el domini de l’Hospital. La transcripció del pergamí diu que aquest mas afronta a llevant amb el Puig de Castellar, al sud amb el Puig de Guixart (actual Eres de Guixà), a ponent amb l’era de Ferregench i al nord amb la fossa de la Prunera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1259 el mas passa a mans del net, Pere Caselles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1505 hi ha una capbrevació i establiment atorgat pel monestir de Sant Salvador de Breda a favor de Miquel Caselles, del Mas Carrerons de Ramió, amb el seu molí fariner, i una cabuda de dos-cents jornals de bous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1582, novament, en una altra capbrevació, la propietat ja ha passat a mans de Nicolau Caselles, i el mateix llibre parla per primera vegada del Molí d’en Caselles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres més antics de la parròquia de Ramió apareix el nom de molí de (o d’en) Caselles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de Molinot sorgeix per primera vegada al segle XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1654 el llibre de Baptismes deixa constància del bateig de Josep, fill de Francesc Vilar i de Margarida, masovers que viuen al molí d’en Caselles. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1679 l’habiten Antoni Pulich i Elena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1703, s’inscriu el bateig del matrimoni format per Antoni Caselles i Maria. El padrí és Pere Caselles d’Hortsavinyà. Anys després, Josep, fill del matrimoni esmentat, es casa amb Anna Call, de Fogars. I el 1774 neix el seu hereu, Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1787 Pere Pagès i Maria Negre viuen el Molí de Caselles. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1797 Josep Caselles Call, masover del Molí de Caselles i família dels propietaris, es casa amb Teresa Bruguera (†1856). L’any següent neix el seu primer fill, Anton. Aquest, es marida amb Úrsula Torras, de Gaserans. L’any 1837 es casa en segones núpcies amb Caterian Riumbau. D’aquest matrimoni neix un altre fill, Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1862 Josep Caselles Riumbau es casa amb Josepa Mas de Breda i, a partir d’ell, el cognom Caselles deixa de sortir en els llibres parroquials tot i que en el cadastre del mateix any el propietari n’és Pau Caselles que, a més del molí, declara cinc quarteres i mitja de secà, mitja quartera de vinya, vint-i-cinc quarteres de sureda, vuit quartans de castanyereda, cent noranta quarteres de bosc i cent una de terra erma. També declara diversos caps de bestiar, una junta de bous i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889 el propietari és Antoni Caselles, que tenia masovers, Narcís Durbau i Agustina Rubert.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Anys després la propietat fou venuda, desconeixem en quines proporcions, a Joaquim Oller es queda amb la casa, i a Pere Saurí i S.Framis (Sebastià segons la transcripció dels autors).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos parroquials del segle XIX i inicis del XX la casa consta inscrita com el Molinot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1905 i 1928 hi viuran el matrimoni format per Lleonard Ventura i Joaquima Cané amb els seus fills (Melció, Àngela, Maria, Lluïsa, Dolors, Miquel, Neus i Rafel).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els autors esmentats anteriorment assenyalen que abans de l’entrada al segle XVII ja estava abandonat, la tradició oral esmenta l’existència d’una bassa amb una instal·lació esgavellada que hauria format part de l’estructura del molí. També expliquen que l’aigua es derivava a partir d’una resclosa situada un quilòmetre més amunt a la riera de Ramió que derivava l’aigua fins al molí. Aquesta riera de Ramió seria la mateixa que antigament hauria rebut el nom de Carrerons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2006 es conservaven els panys de parets que aguantaven la bassa i en un nivell inferior del sòl, a tocar de la riera, es podien veure dues bocanes on s’aixecaria el molí. Anys després, els masovers reompliren la bassa de terra per a fer-hi un hort al damunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta mateixa família, que hi visqué molts anys, treballava la terra i vivia del que recol·lectaven (blat, civada, ordi i sègol, blat de moro, fesols de mata, cigrons, patates i hortalisses i farratge pel bestiar). A més, tenien abelles per treure’n mel i cera, gallines pels ous. El bosc els proporcionava llenya i carbó. L’excedent el duien a vendre caminant dues hores o més cap a Hostalric o més lluny. Compraven arròs, sabó, arengades, xocolata o sucre i tornaven carregats fins al Molinot.</span></span></span></span></span></p>	41.6950500,2.6046200	467100	4615994		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91597-02dsc2898.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91694	La Creu d'en Tomaset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-den-tomaset	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Segons la tradició oral, durant la darrera carlinada, un escamot de soldats buscaven en Tomaset. En adreçar-se a casa seva, coneguda amb el motiu de Can Tomaset, ell coneixedor del terreny, arrencà a córrer cap el bosc, fins que li va semblar que ja no corria cap perill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els soldats però, malgrat era perseguit a cavall i haver-ne perdut el rastre, s’endinsaren cap el bosc. Els cavalls s’aturaren llavors en el lloc on estava amagat, delatant així la seva presència. Fou capturat i mort. En l’indret on fou assassinat pels soldats, s’hi col·locà una creu en recordança.</span></span></span><br /> </p>	08082-200	Fogars de la Selva	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en la partida de defunció de Tomaset Giralt, l’any 1872 morí de mort violenta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tomaset era fill de Tomaset Giralt originari de Verges i d’Antònia Cantal, natural d’Hostalric. Vivia a la casa on encara actualment porta el seu nom amb la seva esposa Rosa Domènec, amb qui tingué dos fills, Jaume i Maria. En morir la seva esposa Rosa, es tornà a casar en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p>	41.7312900,2.6786300	473273	4619992		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			61	4.3		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91793	Can Pasí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasi	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>Can Pasí és una casa molt reformada als anys setanta del segle passat. És de planta baixa i pis, situada en el veïnat del Molí, en el vessant dret de la Tordera. La teulada és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Els teulats denoten les diferents alçats, fruit de les ampliacions que s’han anat fent en llarg del temps. Totes les obertures són quadrangulars, amb persianes de plàstic, sense elements de pedra. El que actualment és la façana principal de la casa, té un aporta amb dos graons per entrar i a mà dreta una segona porta que en tot cas, antigament devia correspondre amb alguna cort. Les parets estan arrebossades amb ciment i pintades de blanc. La façana orientada a sud-oest presenta una segona obertura a la qual s’hi accedeix a través d’unes escales.</span></span></span></span></span></p>	08082-211	Polígon 15, Parcel·la 44	<p><span><span><span><span><span>La dada més antiga d’aquesta casa es relaciona amb el bateig, l’any 1710 de Jacint, fill de Grau Pasí i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1718, en el llibre d’òbits consta l’enterrament d’uns habitants de la casa, però probablement fossin masovers o treballadors de les terres. Es tracta de la difunta Maria Solo, filla de Francesc Solo, metre de cases i de Caterina, que viuen a la casa d’en Pasí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1722 hi viu el matrimoni format per Miquel Pasqual i Anna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741 en el llibre sagramental de bateigs consta el de maria Pasí i Pulich, filla de Jacint Pasí i de Maria Pulich, propietaris de Can Pasí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1746 al matrimoni anterior se’ls mor un fill, Joan. La mare mor dos anys després.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 se celebra el bateig de Petronella Balcells i Massaguer, filla de Miquel i Anna, que són habitants de la casa d’en Pasí de Ramió. Probablement es tracta de masovers o treballadors, com confirmarien les diferents estructures visibles des de l’exterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La següent informació ens l’aporta el cadastre de 1862, on aquí ja consta com a propietari, Andreu Saurí, que declara a més estar en possessió de dues quarteres i sis quartans de secà, sis quartans de vinya, una quartera i quatre quartans de sureda, tres quarteres i nou quartans de bosc de feixina i sis quarteres de terra erma. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, el propietari és el fill, Josep Saurí i Frigola. També hi viuen els masovers, format pel matrimoni Andreu Expòsit i Pietat Mataró Monfulleda amb el seu fill d’un mes, Joan. Més endavant el propietari consta com a Ramon Masferrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1905 i 1906 consten relacionats amb la casa, Josepa Auradell, Francesc Costa, Victòria Bonet, Àngela Costa i Josep Costa, que l’any 1906 marxen a Gaserans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de 1907 i 1908, viu a la casa el matrimoni format per Tomàs Xamaní i Carme Mola amb les seves filles, Carme, Francesca i Maria, que també es traslladen a Gaserans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1909 i 1914 hi viu Josepa Masó, vídua amb el seu fill, Joan Jalmar Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1924, hi viu el matrimoni format per Manuel Garròs i Estaper i Pietat Mas, amb el seu fill Antoni que consten com a propietaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1946 hi viuen Manuel Garròs i Estaper casat en segones núpcies amb Mercè Buscà. També hi viuen els fills d’ambós matrimonis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, la casa era petita, amb una única entrada i la cuina a baix i dues habitacions al pis de dalt. Tenia també una cort per dues vaques i una porquera, el galliner i un porxo. Tenien molt poca terra, només de secà i un hort que regaven amb l’aigua del rec de Ramió. Prop de la canal del bosc tenien un biot que en deien la font del mas Rourell; quan feia calor, a l’estiu, s’assecava. Més avall de la casa tenien una bassa on naixia l’aigua que els assegurava el consum d’aigua de boca i pel bestiar. Per rentar la roba baixaven a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys quaranta del segle passat, els propietaris continuava essent la mateixa família. Vivien de les feines boscanes. La propietat passà als joves, la Pepita Garròs Buscà i en Ramon Cantal i Quer, que treballaven a jornal i menaven les terres. Tingueren dos fills, l’Angelina i en Francesc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys setanta, es va fer una ampliació de la casa, tal i com es coneix avui dia.</span></span></span></p>	41.7271000,2.6081300	467408	4619551		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91793-02p1510909.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91793-03p1510898.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91795	Cal Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-3	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Ensorrat	<p><span><span><span><span><span>Cal Roig és una casa de pagès situada en el veïnat del Molí. Per arribar-hi cal pujar pel camí de la Serra que transcorre a ponent del turó de Ca l’Oller en direcció al turó de Cal Roig. Un cop arribats, les restes de la casa són visibles a mà dreta mateix del camí, seguint les restes de maó i de teula, a una vintena de metres bosc endins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entremig de la vegetació, s’hi observen els murs estructurals de la casa, d’un gruix que no sobrepassa els 0,50m. El més alt és el situat al sud, amb 1,75 metres d’alçada conservada. Estan fets amb pedra irregular, amb trossos de teula i maó per donar estabilitat a la pedra units amb fang. A la part nord-est s’ha localitzat un enderroc circular amb pedra i maó que podria tractar-se d’un forn de pa, però sense poder-ho confirmar. A la part de ponent es conserva un muntant de la porta d’entrada. Al davant del que sembla ser la façana principal hi ha un espai pla, ample com si es tractés de l’era de la casa, tot i que la vegetació no permet veure si era de terra batuda o de cairons.</span></span></span><br /> </p>	08082-213	Turó de Cal Roig	<p>D'aquesta casa se sap que a mitjan del segle XIX, l'any 1855, la propietat era de Salvador Serrat, casat amb Teresa Artigas. </p> <p>En el padró municipal de 1889, la finca passa a mans del fill, Andreu Serrat i Artigas, que hi viu amb la seva esposa, natural de Gaserans, Teresa Comas i Gros, Aquest s'havia casat en primeres núpcies amb Francesca Vilà, el 1855, i després, sense fills, ho fa amb la Teresa l'any següent. Tenen quatre fills, en Salvador, la Carolina, la Josepa i en Josep i un cinquè (en Francesc) que morí víctima d'un tret, amb quinze anys, mentre manipulava una arma de foc. La mare mor l'any 2000 a l'edat de seixanta anys.</p> <p>La següent informació relacionada amb la casa prové del cens parroquial de l'any 1905. En ell s'hi troben inscrits el matrimoni format per Ramon Argemí i Teresa Rius i els seus fills, Victòria, Pere, Joaquim, Josep i Providència. Però l'any 1908 es traslladen a la Batllòria.</p> <p>Els anys següents hi trobem censats el matrimoni Benet Torrelles i Antònia Bruguera, tot i que ell mor el mateix any d'instal·lar-s'hi, el 1909. Després d'ells només hi ha una parella formada per Rafel Parenta Expòsit i Maria Roure amb el seu fill Joan. Després d'ells la casa consta com deshabitada fins l'any 1923, per una família procedent de Cal Llop de Gaserans, Josep Teodoro i Puigví i Maria Nativitat Lostante que hi viuen amb el fill de l'esposa, Jeroni Codina Lostante. No sembla que tinguessin cap pou sinó que anaven a buscar l'aigua a la font anomenada de Can Vidal, actualment perduda.</p> <p>L'any 1925 la casa torna a quedar deshabitada fins que s'ensorra.</p>	41.7190800,2.6005600	466774	4618664		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-02p1510914.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-03p1510924.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-05p1510919.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-06p1510912.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-p1510911.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91619	Can Grau de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-de-baix	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Envaïda per la vegetació. Només queden algunes parets estructurals dempeus, el forn de pa i el pou	<p><span><span><span><span><span>Can Grau de Baix és una casa situada en el veïnat de la vall de Ramió, construïda a recer del turó de la Bandera. Des de fa molts anys que està abandonada i en gran part ensorrada. L’accés es fa des de la façana de migdia de de la Rectoria de Ramió. Darrera la piscina, hi ha un camí que ressegueix la llera esquerra del torrent del Mas Masó, afluent de la Riera de Ramió. El que sembla un camí ben aviat es converteix en un estret corriol que transcorre entremig de la vegetació. No massa lluny, des de l’inici del camí, tot just una vuitantena de metres el corriol es perd i ens trobem al bell mig d’una feixa ben planera que topa amb un amuntegament de pedra. Només cal enfilar-se pel marge a mà dreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes consisteixen en l’estructura d’una casa de planta rectangular, amb la façana principal orientada al nord-est. Tenia planta baixa, pis i golfes o sota teulada. La coberta era a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les restes amuntegades indiquen que la coberta era de teula àrab. El paredat general és de pedra i fang amb restes d’arrebossat de morter de calç en alguns trams dels murs, sobretot visible a l’interior de la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només es conserva un portal, situat a mà dreta de la façana, amb els muntants i arc escarser de maó i els golfos collats en el muntant. Aquesta entrada estaria relacionada amb alguna cort. L’entrada principal estaria situada més a l’esquerra, de la qual només se’n conserven parcialment els muntants, de maó. Aquesta entrada correspon amb la cuina, que té el forn de pa situat a mà esquerra mateix. Se’n conserva la boca emmarcada per pedra i la volta interior. El cendrer està colgat per la terra, tot i que és visible des de la façana de llevant. La solera del forn s’ha ensorrat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior de la casa, pels volts dels anys quaranta s’hi va construir un edifici annex amb parets de maó de gran alçada. A l’interior s’hi conserva una biga de fusta i un dels travessers del sostre. Probablement es tractés del paller. L’accés es feia per la façana de tramuntana. El seu estat de conservació actual és molt dolent i amenaça enfonsament.</span></span></span><br /> </p>	08082-191	Polígon 12 Parcel·la 70	<p><span><span><span><span><span>L'única informació disponible sobre aquesta casa és la proporcionada en els censos parroquials de principis de segle XX. Entre 1905 i 1914 hi visqueren el matrimoni format per Pau Vilà i Bota i Maria Mustarós. Vivien amb ells la seva filla Antònia casada amb Joan Pimàs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1918 fins a 1934 hi hauria viscut uns masovers, Josep Gamisans i Massaguer amb la seva esposa Àngela Bagot i Casellas que tenien cinc fills: Maria, Salvador, Josep, Joaquim i Lluís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1945 i 1946 només hi viu la vídua i tres dels seus fills: Salvador, Josep i Lluís. Aquest darrer any potser comparteixen l’habitatge, o part d’aquest, amb una altra família formada per Josep Riera i Canaletas i Carme Bayés i Surós.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ells, els descendents de la primera família en conserven la propietat però la casa quedà abandonada i s'ha anat enfonsant amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></p>	41.7110200,2.6111900	467654	4617765		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-02p1510652.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-03dsc2994.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-04p1510665.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-05p1510667.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-06p1510654.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-07dsc3000.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A davant mateix de la casa hi ha un amuntegament de pedra amb un lleuger pendent, tal vegada per protegir la casa d’alguna torrentada, alhora que eixampla l’espai per poder voltar amb el carro o el bestiar. Al costat, aprofitant el marge, es conserva un muret de pedra seca amb tres graons també de pedra, molt ben conservats, que ressegueixen el camí original de carro i, al seu extrem, un pou construït, com a mínim la part visible, amb totxo. Les arrels que s’han filtrat al seu interior a la recerca d’humitat, han desestabilitzat el terreny. Caldria protegir amb una reixa o tancat el perímetre del pou pel perill real que suposa. En direcció est, a tocar del camí vell d’anar a la casa, s’alça un roure majestuós on els propietaris hi penjaven a assecar les panotxes de blat de moro.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91266	Rectoria de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XXI		<p><span><span><span><span><span>La rectoria de Ramió està situada a la vall de Ramió, entre la riera de Ramió i el torrent de mas Massó. S'alça al darrera mateix de l’església de Sant Andreu de Ramió. S’hi observen varis edificis annexats, els darrers fruit de la última reforma, l’any 1986. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Orientat al nord est hi ha un edifici de planta rectangular, amb cobert a dues vessants al qual s’hi troba annexat un segon edifici de les mateixes característiques però amb més alçada que per la façana orientada al nord-oest presenta dos contraforts. La façana principal està orientada al sud-est. Està protegida per una galeria porxada amb cobert a un sol vessant, amb el ràfec paral·lel a la façana i bigam de fusta. A la planta pis cinc arcades sostingudes per columnes, que a més de la barana de ferro, disposen d’un vidre. Mentre que a la part inferior, hi ha tres arcades sostingudes per dos pilars. El sostre és de biga de formigó amb revoltó pintat. A l’interior d’aquest espai hi ha una portalada amb muntants de pedra i llinda gravada amb la data de 1619 . A la seva dreta una finestra resseguida de carreus de granit i reixa de barrots (de la qual en manquen dos de verticals) i, a l’extrem dret, una cisterna de recollida d’aigües pluvials. L’espai davanter, entre la rectoria i la paret de tramuntana de l’església està enrajolat amb rajol vermell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els edificis més moderns estan adossats en part a les façanes nord-oest i sud-est; el cobert és a un sol vessant. Totes les façanes estan arrebossades i pintades a excepció dels carreus de les obertures i els dos contraforts i una pica de granit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior de l’edifici està totalment reformat en casa de colònies, amb amplis dormitoris, una sala d’estar amb llar de foc, biblioteca i sales de tallers. A la segona planta hi ha el menjador, la cuina, bany i altres dormitoris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En una llinda situada a l’interior de la casa hi ha gravada la inscripció “JOAN SOLER- </span></span></span></p>	08082-143	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>Segons els llibres parroquials més antics, dels segles XVI i XVII, tot sembla indicar que on ara hi ha l’actual rectoria, s’hi hauria alçat l’antic mas Reminyó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1597, en el llibre d’òbits consta la defunció de Francesca Reminyona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1581 mor madona Elisabet Reminyona i quatre mesos més tard ho fa el seu fill, Antoni Reminyó, fadrí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1629 Joan Marquès, d’origen francès, vidu i masover del mas Ramió, és enterrat al fossar de Remió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1644 hi ha el bateig de Jordi Bruguera, fill de Pere Bruguera i d’Anna del mas Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1655 hi ha el bateig d’Anna, filla de Janot Casanoves i Maria, habitants del mas Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1662 viuen en el mas, el matrimoni format per Jeroni Mainou i Casesvelles i Maria amb els seus fills, que sembla que ja hi viuen almenys, des de fa una vintena d’anys. Aquest fet queda comprovat per la mort d’una filla d’aquests l’any 1647 i el bateig d’un noi, en Josep, l’any 1651.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons els mateixos documents, l’any 1664 aquest matrimoni bateja el seu altre fill, Miquel. Isidre Oller el propietari del mas, serà el padrí. El document també ens diu que estava casat amb Maria i que el seu padrí de casament fou el xerraire d’Arbúcies, Miquel Verdaguer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera dada coneguda és la de 1726, on consta que en el mas hi habiten una matrimoni de masovers format per Bonaventura Torres i la seva esposa Teresa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el decurs del segon quart del segle XVIII aquest nom desapareix per complert dels llibres eclesiàstics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1873 segons el cadastre, es construí el porxo de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa actual és fruit de les obres d’ampliació i condicionament realitzada l’any 1986 amb motiu de la instal·lació d’una casa de colònies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels llibres parroquials, es pot seguir l’estada dels diferents capellans, al menys a partir de 1594 quan el rector de Sant Andreu de Ramió, Antich Moragues, funda els primers llibres parroquials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ell fins a 1632 ocupà el càrrec, Joan Pareta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Vila ho fou fins l’any 1644.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1644 fins 1665 fou rector mossèn Miquel Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1665 fins 1671 fou rector Batista Rigort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1672 arriba mossèn Joan Soler.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 mor el rector Josep Vernet que sembla ho havia estat durant trenta anys. Fou enterrat a la capella dedicada a Nostra Senyora del Roser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins l’any 1738 hi ha constància del rector Prim Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1738 fins l’any 1741 hi haurà mossèn Tomàs Fàbregas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos anys següents hi ha dos rectors, mossèn Francesc Puig i mossèn Francesc Baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1781 fins 1789, Josep Gener.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1789 fins a tombar del segle XIX, concretament l’any 1804, el rector mossèn Francesc Castellar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1804 fins l’any 1814, ho fa mossèn Domingo Vinyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segueix mossèn Narcís Morell, que hi restarà fins l’any 1840.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1841 fins l’any 1846, el prevere i ecònom Ramon Soteras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1846 fins l’any 1873, mossèn Antoni Pagès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1873 fins l’any 1878 el prevere, Francesc Gimbernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1879 fins l’any 1890, el rector Francesc Xifreda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1890 fins a 1892, mossèn Narcís Palau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1892 fins 1894, mossèn Antonino Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins el 1904, Josep Riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 i fins 1912, mossèn Joan Font i Arola (viurà a la rectoria amb Sebastià Font i Caterina Font)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1912 fins a 1936, Esteve Campassol Subiràs (viurà a la rectoria amb Núria Ferrés Ferré i Elionor Ferrés i Ferré; a partir de 1920 amb Adela Campassol i Joaquima Vidal i de 1928 fins a 1934 amb la vídua Carme Costa i el seu fill, Pere Martorell Costa)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de 1939 fins l’any 1944, mossèn Darius Pastells, rector d’Hostalric, que consta en el llibre de Baptismes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1946 hi ha mossèn Joan Escapa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1947 i fins 1966 torna a aparèixer mossèn Darius Pastells d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p>	41.7123600,2.6100000	467556	4617914		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-01p1500948.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-02dsc2529.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-03dsc2561.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-04p1500893.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-05p1500925.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-06dsc2554.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - cultural - productiu		BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A la façana principal, a mà esquerra destaca una placa de marbre que sembla tallada on es pot llegir “PUEBLO / DE REMIÑÓ / DISTRITO DE / (s’endevinen els caps de la paraula FOGÁS)”. Al dessota, format per quatre rajols ceràmics de fons blanc i lletra amb emmarcat blau, “FOGAS DE TOR=/ DERA, PARTI=/DO JUDICIAL/ DE AREÑS DE MAR / PROVINCIA DE / BARCELONA.” A mà dreta hi ha un escut del segle XVII, amb marc interior oval on s’hi representa un arbre i al dessota de les arrels, el cognom “MORAGAS”. Aquest cognom estaria relacionat amb el reverend Antich Moragues (†1625), rector que fundà els primers llibres parroquials de l’església de Ramió l’any 1594.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91596	Roure de can Masó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maso	<p><span><span><span><span><span>FRAZER, Sir James George (2009). La rama dorada. Magia y religión. Fondo de Cultura Econòmica: México. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MCCULLOUGH, Colleen (1998). Cèsar. Planeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) del Collet del Molinot creix en el vessant de llevant del Puig Castellar, al peu d’una canal que desguassa al Sot de l’Home Mort. Malgrat tenir un parell de protuberàncies a nivell de la part inferior del tronc, s’alça recte i altiu, amb una alçada aproximada d’entre vint-i-dos i vint-i-cinc metres. L’escorça és marronosa, fosca i clivellada. A una desena de metres del sòl es ramifica amb diverses branques potents,que alhora també es van ramificant per donar una capçada imponent. Les fulles mesuren entre cinc i deu centímetres de llargada i quan són tendres, ambdues cares són peludes. Quan són adultes només ho són per la part inferior, que és per on absorbeixen la humitat. Les fulles tenen els marges perfectament lobulats. Floreix durant el mes d’abril, quan les fulles noves acaben de sortir i són tendres. Les flors d’ambdós sexes surten al mateix arbre, però mentre que les masculines estan disposades en aments pèndul, les femenines estan envoltades per un involucre d’on només sobresurten els estils i és d’elles que surt la gla. La gla, és allargada, sense peduncle. Té una cúpula protectora a la base amb pilositats evidents.</span></span></span></span></span></p>	08082-169	Polígon 13, parcel·la 13	<p><span><span><span><span><span>L’antropòleg, Sir James George Frazer (1854-1941) en la seva obra monumental “The Golden Bough” publicada per primer cop l’any 1890 feia un estudi comparatiu de diversos mites i ritus en varies zones del món, i evidentment ja parlava de la importància del roure en les diferents cultures. Grecs com romans, associaren el roure amb Zeus o Júpiter, divinitats del cel, la pluja i el tro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juli Cèsar, tornant de la campanya de Britània, ordenà tallar les rouredes dels morins, una tribu gala que s’hi amagava: “Finalment, en dies successius, Cèsar va decidir tallar el bosc, i a fi que els nostres soldats, desarmats i desprevinguts, no poguessin ésser atacats per sorpresa, tots els arbres tallats eren col·locats de cara a l’enemic i se’ls amuntegava a ambdós costats a manera de clos” (Juli Cèsar, la Guerra de les Gàl·lies, III, 29).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>D’altres autores com l’escriptora Colleen McCullough, pensa que Cèsar va voler acabar amb l’arbre sagrat dels morins <em>“kilómetro tres kilómetro a través del bosque de robles, César y sus Hombres fueron empujando a los morinos hacia atrás hasta sus pantanos; a medida que avanzaban talaban robles en una ringlera de trescientos metros de anchura y amontonaban los troncos y las ramas podadas formando una gran muralla a cada flanco mientras elevaban la cuenta cada vez que un viejo árbol gemía para caer en tierra. Casi desquiciados de horror y de pena, los morinos no se atrevieron a pelear contra ellos. Se retiraron lamentándose hasta que fueron engullidos por los pantanós, donde se agruparon y lloraron desconsoladamente”</em> (McCullough, César, pàg. 64).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre motiu pel qual l’arbre ha estat considerat sagrat és la presència del vesc, un paràsit que resta viu fins i tot a l’hivern, quan cauen les fulles. Frazer considerava que el vesc era la branca daurada esmentada a L’Eneida, de Virgili, quan la Sibil·la Cumas explica a Enees la manera d’entrar a l’infern: “ en el fullatge espès d’un arbre s’amaga una branca amb les seves fulles i la flexible tija, consagrada a la Juno del fons de la terra. Tot està protegit per un bosc, l’envolta l’obaga d’una vall tenebrosa. A ningú li està permès baixar a les profundes regions de les ombres, si abans no aconsegueix arrancar de l’arbre la branca d’oscil·lants fulles d’or” (Virgili, l’Eneida, VI, 140).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix autor, en el seu llibre, la Rama dorada (cap. XVI, 202), diu: “Segons Virgili, Enees arrancà la branca daurada d’una alzina. Ara bé, el roure era l’arbre sagrat de Júpiter, el deu màxim dels llatins”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el déu Balder, prototip de la bellesa masculina, mor víctima d’una malifeta de Loki, que fa que Höor, germà cec del propi Balder, el mati sense fer-ho expressament, amb un arc i una fletxa fetes amb el vesc, l’únic ésser que no havia promès respectar Balder.</span></span></span></span></span></p>	41.6974400,2.6100900	467556	4616258		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-02dsc2890.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-03dsc2889.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-04p1510410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-05p1510409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-06p1510417.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Científic		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A la muntanya substitueix a l’alzina en climes de transició. Dins l’estatge montà es troba per sobre l’alzina muntanyenca. La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Les glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90774	Can Safanga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-safanga	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La coberta s’ha refet recentment	<p><span><span><span><span><span>Casa de pagès situada al vessant de secà de la Serra de Can Merla, a l’extrem sud del municipi. Les seves terres limiten amb el municipi veí de Tordera. És de planta rectangular i consta d’un cos principal, dos cossos annexos als laterals i dos darrera, adossat a la façana orientada a nord-oest. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, restaurada fa relativament poc temps, amb el carener perpendicular a la façana principal, però lleugerament desplaçat cap a un costat degut a alguna reforma posterior. Sobresurt un ràfec i l’extrem del carener està decorat amb un espanta bruixes de ceràmica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Conserva el forn de pa i, a la part del darrere, coincidint amb el fumeral, i el celler tot i que la premsa del vi ja no hi és. El portal és de fusta, sense pedra dovellada, però amb decoració d’arc escarser. La resta d’obertures de la planta pis respecten una certa simetria. El parament és d’obra arrebossat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca, a mà dreta de la casa, l’antiga l’era de batre, amb paviment a base de cairons. En un dels costats s’hi conserva la base de granit de la premsa del vi, actualment exposada al Museu de la Pagesia. Hi destaca una inscripció gravada a la part frontal “PAV / 1726 / BALAGUE”. </span></span></span></span></span></p>	08082-28	Polígon 10. Parcel·la 14 i 15.	<p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre, l’any 1862, la casa té una quartera i sis quartans de terres de secà, una quartera i quatre quartans de vinya i dues quarteres i cinc quartans de terra erma. També declaren tenir un ruc com animal de treball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, Joaquim Pons i Gai n’és el propietari, casat amb Gràcia Fontlladosa i Figre, amb la qual tenen vuit fills ( Josep, Jaume, Segimon, Josep, Maria, Gràcia, Dolors i Antònia). L’any 1906 mor en Joaquim Pons, amb setanta-dos anys. A la casa, a més de la mare, conviuran el seu fill Miquel i la seva esposa Maria Romaguera, que en el cens de 1920 ja els consta amb cinc fills (Gràcia, Joaquim, Carme, Francesc, Dolors i Àngela). L’any 1911 mor Gràcia Fontlladosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 continua present a la casa la mateixa família. El 1927 mor amb cinquanta-tres anys, Maria Romaguera. L’any 1931, la casa queda a càrrec del fill Joaquim casat amb la Gràcia Clos i els seus dos fills, en Joan i la Carolina. En Miquel Pons, vidu, mor amb vuitanta-set-anys, el 1954.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa continua sempre en mans de la mateixa família, per descendència. Entre 1956 i 1960, Joaquim Pons i Romaguera i Gràcia Clos i Fugaroles són els avis de la casa, que tiren endavant en Joan amb la seva esposa Dolors Ros i Pujol, maridats l’any 1954. Tindran tres fills, en Joaquim (1958), en Joan (1962) i la Rosa (1964).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1963 mor Joaquim Pons i Romaguera i dos anys després ho fa la seva esposa Gràcia. </span></span></span></span></span></p>	41.7207100,2.6821300	473560	4618817		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-02dsc0949.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-03p1490995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90774-04p1490993.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A la part del darrera de la casa es conserva la bassa d’aigua amb canyissar, excavada al sauló.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90753	Mas Gavatx	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gavatx	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Masia ubicada a la riba dreta del Torrent d’en Calabrès o del Mas Gavatx, al límit amb el terme municipal de Tordera; al fons del Pla d’Anyells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual edifici és fruit d’una reforma de l’any 1881, tal i com indica la llinda de la porta d’accés. La planta és en forma de “L”. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquest cos s’aixeca damunt una antiga construcció anterior de la que s’ha conservat part de l’estructura i una inscripció en una llinda de fusta, probablement de la façana anterior, que indica l’any 1760. També es conserva el forn de llenya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures: portal d’accés i dues finestres en planta baixa i balcó i dues finestres en planta pis. Destaquen les reixes de ferro forjat a les finestres de la planta baixa i la barana del balcó. Destaca un arc amb permòdols historiat a la planta pis. La llinda del portal és d’arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos en angle de 90º que s’adossa a la dreta del cos principal és d’una única planta amb coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la disposició simètrica dels diferents finestrals de les façanes que deixen passar molta llum. Són totes d’arc escarser amb recreixement emmarcant la finestra i cornisa sobresortint delimitada per pinyes decoratives. De les mateixes característiques és un cos adossat a la banda de ponent del cos principal.</span></span></span></span></span></p>	08082-10	Polígon 15 Parcel·la 2, a l’est del terme municipal.	<p><span><span><span><span><span>Pel cadastre de l’any 1862 sabem que el propietari era Ignasi Oms, de Blanes, declara nou quarteres i mitja de secà, quaranta-tres quarteres de suredes, tres quarteres de pollancres, setanta-set quarteres de bosc, cent setanta-sis quarteres de terres ermes i quaranta-una d’improductives. La peça del Mas Mateu que pertany a Fogars, constava d’una quartera de secà, una de bosc, tres d’erm i deu quartans de terres improductives. Una peça del veïnat de l’estany conté dues quarteres i mitja de secà. Disposa de dos bous per tasques del camp, també una euga i un ruc. A més de ramaderia que no s’especifica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament disposava d’unes terres que regava amb una sínia accionada a sang i darrerament, a motor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al padró de l’any 1889 consta com a propietari en Jaume Maria Oms, però els masovers són en Josep Pons i Illa i la Rosa Tresserres i Comes, que són els avis. També hi viuen el fill Joaquim Pons amb la seva dona Narcisa Mercader i Oller i les seves filles, la Rosa i la Serafina. Al cens de l’any 1896 cal afegir-hi dos fills més: la Dolors i en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 hi ha inscrits uns altres masovers: en Joan Roca i la Joaquima Bóta, amb el fill, en Domènec Roca, casat amb la Caterina Gironès i els seus fills Joaquima i Lluïsa. I en Josep, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Joaquima Bóta mor l’any 1906 amb seixanta-quatre anys d’edat, deixant quatre fills: Josep, Domènec, Dolors i Rita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1910 hi consten en Joan Roca, l’avi, en Domènec Roca, el fill, amb l’esposa Caterina Gironès i els seus fills Joaquima, Lluïsa i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910 es produeix un canvi a la unitat familiar. Hi trobem la Maria Comas, àvia; en Francesc Morell i la Carme Ruscalleda, joves, amb les seves filles Maria i Encarnació. També hi consta en Joan, de Maçanet, com a pastor de la casa. L’any 1920 se’n van a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de ‘any 1923 hi figura el matrimoni format per Lluís Barrera i Àngela Nonell, amb els seus fills Martí, Dolors, Joaquim, Genís, Maria, Àngela i Pere. L’any 1931 mor l’Àngela a l’edat de quaranta-tres anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de 1956 consta el matrimoni entre Joaquim Barrera Nonell i Maria Sureda Turón; amb els seus fills Lluís, nascut l’any 194; Maria Rosa, nascuda el 1945; Joana, nascuda el 1947; Carme, nascuda el 1949 i Anna, nascuda l’any 1951. Pere Barrera i Nonell és solter. L’any 1957 es traslladen a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els següents propietaris seran Josep Marquès i Poch i Dolors Juli i Vilà; amb els seus fills Joaquima, Josep i Dolors.</span></span></span></span></span></p>	41.7357700,2.7076100	475685	4620481		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-01dsc0868.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-02p1490869.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-03p1490878.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-04p1490879.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90753-05dsc0867.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A la zona nord, hi ha una gran bassa pel rec, actualment en desús, amb una barraca amb coberta de tartana, on hi ha el motor de la bomba de l’aigua.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús