Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91194 | Aplec de La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p> | 08082-94 | Ermita de la Marededéu de La Serra | 41.7246700,2.6283400 | 469088 | 4619274 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor. | 2116 | 4.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 91218 | Barraca del rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rei | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Ha perdut la coberta, que està ensorrada i la porta d’accés. Envoltada de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular que mesura 7 m x 5 m de costat, d’una sola planta, amb el teulat a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La coberta, de la qual en queden algunes restes al damunt de la paret mestra, era de teula àrab. L’altra part es troba enfonsada a l’interior de l’habitacle dessota d’una capa espessa de molsa. De la porta, orientada cap a ponent, només en queden els muntants i una petita finestreta realitzada entre la volta i el carener, tot fet amb maó. La resta del paredat és de pedra irregular collada amb morter de calç. L’edifici tenia les quatre façanes, tant exteriors com interiors, arrebossades amb el mateix material de lligam. Entrant a mà dreta hi ha una llar de foc, amb fumeral i xemeneia realitzats amb maó, que se sosté a partir d’una biga travessera de ferro. Destaquen dues petites obertures quadrangulars, d’uns 18 centímetres, disposades gairebé simètricament a les cantonades dels murs oposats al d’entrada, amb un esbiaixat que pot fer pensar en un espai de vigilància i defensiu del camí que va cap el sot.</span></span></span></span></span></p> | 08082-117 | Polígon 12 Parcel·la 38 | <p><span><span><span><span><span>En aquesta barraqueta, situada a baix el sot i a prop del pou, en terres del mas Coll, hi havia viscut en Joan, un home solitari, conegut per la gent de l’entorn com el Rei. Vivia pobrament i anava vestit amb barretina, calçava uns esclops i sempre duia un sac a l’esquena. Com a boscater, una de les feines que feia era l’elaboració de carbó. </span></span></span></span></span></p> | 41.7261000,2.6358000 | 469709 | 4619430 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91218-02p1500782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91218-03dsc2474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91218-04p1500781.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91567 | Base de premsa de Can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-can-vidalet | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba a l’exterior de la casa, davant la façana. | <p><span><span><span><span><span>Base rectangular d’una premsa de vi, de pedra granítica, situada a tocar del marge, a mà dreta, mirant la façana principal de la casa. Correspon a la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia Si hi ha alguna data gravada, només seria visible a la part recolzada amb el marge. Mesura 1 metre per 0’80 m de costat i 0’30 m d’alçada visible.</span></span></span></span></span></p> | 08082-145 | Polígon 12 Parcel·la 64 | <p><span><span><span><span><span>Can Vidalet és una casa situada en el recer de ponent d’un petit turó de 99 metres, situat en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Segalar, entre el regadiu del Mas Roure i les Llobateres de Can Mateu. Posseïen quatre quarteres de terra plantades majoritàriament de vinya. La casa tenia un celler amb una premsa de cargol, de la qual només se’n conserva la base de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera referència que fa esment de la casa es localitza al cadastre municipal de l’any 1862. El propietari era Joan Masó i Vidal i posseïa dues quarters de secà, una quartera i mitja de vinya i dos quartans d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els cens parroquials de Sant Andreu de Ramió, entre els anys 1905 i 1924 hi estan inscrits, el matrimoni format per Joan Masó i Magdalena Arenas, que tenen quatre filles (maria, Josepa, Dolors i Rosa), que hi viuen amb l’àvia, Josepa Masó. En el cens de 1918 a 1924 hi consta un fill, Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923, Joan Masó cobra un sou anual de trenta pessetes per tenir cura del manteniment dels camins i ponts del poble de Fogars. També va fer de carter i als anys vint també fou regidor de Fogars, càrrec del qual va renunciar el 31 de desembre de l’any 1929. L’any següent la família marxava a viure a Hostalric. L’esposa, la Magdalena era mocadera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa hi tenien varies vaques, porcs, gallines, i es feien el vi. De la premsa actualment se’n conserva la base de pedra localitzada en el marge al costat de la façana de migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’aquesta família, la casa fou habitada per uns masovers, família d’en Joan Amargant i la Pilar. L’any 1994 les feixes del voltant encara se sembraven. Un cop marxaren els masovers la casa quedà abandonada. </span></span></span></span></span></p> | 41.7284200,2.6189900 | 468312 | 4619694 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91567-02dsc2704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91567-03p1510070.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91257 | Base de premsa de Sant Andreu de Ramió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-sant-andreu-de-ramio | XVIII | <p><span><span><span><span><span>Base rectangular d’una premsa de vi, de pedra granítica, situada al costat del pou de l’antic mas Ramió i rectoria, a una quarantena de metres en direcció sud-est, partint del darrera de l’absis de l’església de Sant Andreu de Ramió. Contràriament a la seva ubicació natural, plana, està col·locada dreta. No s’hi observa un desgast especial i si hi ha alguna data gravada, només seria visible a la part que toca amb el terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Correspon a la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia, que suportava la pressió que feia el cargol. Fa 148 cm de llargada per 96 cm d’amplada i 38 cm d’alçada. El most resultant de la premsada sortia pel broc rebaixat a la pedra, que anava a parar a un dipòsit o cup. Es conserven perfectament els encaixos verticals dels braços.</span></span></span></span></span></p> | 08082-136 | Sant Andreu de Ramió | 41.7119400,2.6101600 | 467569 | 4617867 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91257-02p1500899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91257-03p1500903.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta base de premsa podria procedir del celler del mas Ramió o rectoria, que en realitzar les obres com a casa de colònies l’any 1986 s’hagués desplaçat del seu lloc original. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 91191 | Bassa de Can Saboia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-saboia | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La bassa de Can Saboia està situada a mà esquerra mateix de la feixa de conreu que la casa disposa al seu davant. S’hi accedeix des de l’interior de la finca i des del camí de terra que hi ha a mà esquerra del barri. Presenta una forma poligonal. Està construïda en una zona d’argiles, excavada directament del sòl i compactada, fet que li proporciona una impermeabilització natural. Té una capacitat de tres milions de litres que a través d’una bomba extractora permet obtenir aigua per al rec dels diferents conreus de la finca. L’accés a la bassa es fa per un barriet situat en un dels costats. S’hi accedeix a través d’una passarel·la de fusta que permet arribar fins a la bomba. Tot el perímetre està protegit per un filat.</span></span></span></span></span></p> | 08082-91 | Polígon 11 Parcel·la 103 | <p><span><span><span><span><span>Tot i que aquesta bassa és moderna i realitzada emprant una màquina excavadora, l'aprofitament de l'aigua ha estat una preocupació constant per l'home que ha enginyat tota mena de construccions, anomenades populars, disperses en el medi rural i constitueix per tant, una manera d'entendre el paisatge, com el resultat de l'empremta humana sobre el medi natural. Aquest és divers i per tant presenta unes característiques determinades i alhora ofereix uns recursos que condicionen la vida de les persones que viuen en aquell paisatge. Les condicions orogràfiques, climatològiques i geològiques, com el tipus de pedra, de terra o la disponibilitat d'aigua expliquen l'existència de determinats tipus de construccions en un indret o en un altre. Les basses, construïdes en pedra seca, o segellades amb argamassa, aèries o excavades a la roca o en un marge per l'aprofitament de l'aigua de pluja són un exemple de la superació de l'home per viure i conrear en llocs que d'altre manera serien totalment inhòspits. Fins fa poc la prioritat de la gent que treballaven al bosc, a la muntanya (pagesos, carboners, caçadors, pastors o llenyataires) era la de conèixer els recursos hídrics propers i disposar d'una captació d'aigua o una font, encara que el cabal fos intermitent i mínim. Can Saboia és un exemple de coneixement i aprofitament dels recursos naturals del territori. Es va construir a principis dels anys noranta del segle passat per poder disposar d’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 41.7166700,2.6701400 | 472561 | 4618372 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91191-02dsc2173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91191-03dsc2171.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91219 | Basses de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-coll | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>Basses per emmagatzemar les aigües pluvials i/o de surgència situades, la primera al nord-oest de la casa, a uns 140 metres a mà esquerra, arran de camí, ombrejada per sureres; la segona, a mà dreta del marge, en direcció al sot, un cop passada la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera d’elles està excavada al terra, fent un rebaix en el marge saulonenc. És de planta irregular, amb quatre costats, perfectament adaptada a l’orografia del terreny. Les parets tenen un lleuger pendent i estan impermeabilitzades. Pel costat del camí s’hi havia construït un muret no massa alt i per evitar possibles accidents, el propietari ha protegit tot el perímetre amb un filat de seguretat i un barriet d’accés. A l’interior, en el costat més estret i de menys profunditat, coincidint amb la ubicació del barriet, hi ha una escala collada a la paret de tres graons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona de les basses, està excavada al sol i és de planta circular. Les parets són atalussades, a excepció d’un costat que permet accedir-hi per netejar-la en cas de necessitat. </span></span></span></span></span></p> | 08082-118 | Polígon 11 Parcel·la 123 | <p><span><span><span><span><span>Les construccions derivades de l'aprofitament de l'aigua, sense voler-ho, esdevenen un testimoni de primer ordre de les formes de vida del passat, que ens expliquen especialment l'aprofitament econòmic d'aquest medi i adquireixen, d'aquesta manera un valor patrimonial. Les estructures pròpies d'aquesta arquitectura popular varen ser destinades a la captació i recollida d'aigua, si bé la seva diversitat tipològica respon a l'adaptació segons les característiques del terreny i les seves propietats hídriques.</span></span></span></span></span></p> | 41.7278200,2.6340700 | 469566 | 4619622 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91219-02p1500809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91219-03p1500806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91219-04p1500803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El biòtop aquàtic de les basses, siguin permanents o intermitents, o tingui les característiques constructives com la de can Coll, manté una relació intensa i estreta amb els sistemes ecològics terrestres que l'envolten. La flora i la fauna d'aquests indrets tenen vida pròpia, des de plantes aquàtiques fins a un gran reguitzell d'animalons que van des de gran nombre d’insectes a petits mamífers i amfibis de gran importància per l'estabilitat de l'ecosistema. L’exemple més clar es dona en la segona de les basses, on en la zona accessible s’hi ha observat nombroses petjades de fauna que s’hi desplacen per abeurar-s’hi. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91188 | Biot de Can Saboia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-saboia | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El biot de can Saboia està situat en el voral del camí, envoltat de bruc, a mà dreta del camí que mena a Can Saboia, un cop deixada enrere la pedra del Cec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un clot d’aigua excavat en el pa mort del sòl granític que recull les aigües d’escorrentia originades per la pluja. Mesura un metre de fondària per un metre d’amplada màxima i no arriba als dos metres de llargària. Les parets estan reforçades amb pedra irregular posades en sec. </span></span></span></span></span></p> | 08082-88 | Camí de Can Ferrer | <p><span><span><span>En el registre cadastral de 1862, el propietari de Can Saboia ja consta com a Pere Camps i Ciurana. Declara posseir dues quarteres de secà, tres quarteres i sis quartans de vinya, tres quartans de sureda, cinc quarteres de bosc de gavella i sis quarteres i tres quartans d’erm, un ruc per les feines del camp i un biot d’aigua en el camí d’anar cap el mas. El seu propietari ens conta que antigament plovia molt més sovint que no pas ara, i que anava molt bé tenir aquest clot perquè tot i que l’aigua no era del tot neta, permetia recollir-ne i portar-la a casa on era emprada per rentar els plats o altres usos domèstics i si calia pel bestiar.</span></span></span></p> | 41.7180700,2.6706300 | 472602 | 4618527 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-02p1500494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-03p1500496.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91696 | Bruc vermell (Erica cinerea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruc-vermell-erica-cinerea | <p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 611. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> | Espècie sensible a la gestió forestal i als manteniments de les pistes forestals. Necessita zones més aviat obertes. | <p><span><span><span><span><span>El bruc vermell <em>(Erica cinerea), </em>és una mata ramificada, de branquillons joves pubescents amb fulles estretament linears de 4 a 8 mm arranjades en grups de tres. Les flors són acampanades i de color porpra, rarament blanques, que mesuren entre 4 i 7 mm de llargada amb inflorescències paniculiformes o dit d’altre manera, en forma de grapes. La seva alçada no depassa els 60 centímetres. El seu hàbitat es limita a les brolles silicícoles de les contrades mediterrànies humides. És una espècie considerada molt rara (rrr) bàsicament de distribució atlàntica. </span></span></span></span></span></p> | 08082-202 | Parc Natural del Montnegre i el Corredor | 472675 | 462042 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91696-tafel004small.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada accessible | Científic | Xarxa natura 2000 | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir del mes de juny on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament. | 2151 | 5.2 | 1764 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 91232 | Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil-1 | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | Ha estat molt reformada. | <p><span><span><span><span><span>Ca l’Agutzil és una petita casa als quatre vents situada a tocar de la rectoria i de l’església de Ramió, a la riba dreta de la riera de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. A la façana sud, s’adossa un cos de planta baixa que fa les funcions de terrassa a la planta pis. Un altre petit cos, s’adossa a la façana nord. Tota l’edificació ha estat recoberta de pedra camuflant la tècnica constructiva original.</span></span></span></span></span></p> | 08082-131 | Polígon 12 Parcel·la 7 | <p><span><span><span><span><span>Fins als anys 50 del passat segle, els propietaris de Ca l’Agutzil treballaven les poques terres del mas, feien jornals al bosc i tenien estanc i hostal a la casa. Venien vi, tabac, espelmes, sabó, carbur i altres articles als bosquerols de les rodalies. Els diumenges a la tarda hi anaven a fer el got de vi i la partida de cartes; jugaven a la manilla, al burro, el truc o el cau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major i del Roser se’n cuidaven dels estants de la beguda i les llaminadures, al costat de l’envelat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1862 consta Josep Dalmau i Fornés com a propietari, que mor solter l’any 1875 als cinquanta-nou anys. Hi declara una quartera i vint quartans de secà, set quartans de vinya, quatre quartans d’erm i la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889, el propietari és Antoni Bonet i Pasqual. Hi viu amb Teresa Sala, la seva esposa, i la Victòria i l’Isidre, els seus fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint els censos parroquials trobem que de 1905 a 1914 hi viuen Antoni Bonet Pasqual, l’avi, amb els joves Isidre Bonet Sala i Joaquima Serra, i els fills d’aquests, Antoni, Francesc i Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1915 al 1924, continuen Antoni Bonet Pasqual, avi; Isidre Bonet i Joaquima Serra, els joves, amb els seus fills Antoni, Pere, Àngela i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1932 hi consten Josep Riera i Canaletes i Carme Bayés Surós. Aquesta darrer hi continua figurant els anys 1945 i 1946.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys cinquanta, compren el mas en Pere Cantal i la Carme Cortina, que hi viuran amb els seus fills Eusebi i Pepita. Venien de Can Salomó de Gaserans.</span></span></span></span></span></p> | 41.7136500,2.6109900 | 467639 | 4618057 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91232-02p1500993.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91232-03p1500994.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com Hostal de Ramió perquè feia les funcions d’hostal i d’estanc. En el llit de corrent d’aigua de la mateixa riera hi havia un gorg anomenat Gorg de ca l’Agutzil, molt abundant de peixos. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90780 | Ca l’Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-2 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Ca l’Aiguader és una casa de pagès situada en els actuals límits septentrionals de la urbanització el Parc dels Prínceps i al sud de Can Roca. L’edificació actual està formada per diversos cossos. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. De les obertures només destaca una cara antropomorfa damunt la finestra de la planta baixa. L’eix central està desplaçat en relació al carener. El parament és arrebossat i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos dret de l’edifici antic eren els estables de les vaques. La coberta també és de teules àrabs però d’un únic aiguavés. És de planta baixa i pis. A la planta baixa hi havia els estables. Conserva l’estructura i la menjadora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha un cos adossat a la façana de ponent dedicat a les tasques del camp (corrals, paller, etc.). Un primer tram és de planta baixa i pis i el segon tram és només de planta baixa. La coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant hi ha annex una construcció residencial moderna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però destaca l’era a l’angle sud-oest i una bassa excavada en el sauló, on hi abeuraven les vaques.</span></span></span></span></span></p> | 08082-34 | Polígon 9 Parcel·la 47 | <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta com a propietari Josep Boadas. Declaren sis quartans de secà, una quartera de bosc de gavella i tres quarteres i sis quartans de terres ermes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 hi consta com a propietari en Pau Xapellí i Pinadella, casat en segones núpcies amb Joaquima Reixach. Era vidu en primeres núpcies de Maria Govern i Cases, casats el 1862. La Maria Govern procedia de can Caiao, una casa propera que es cremà l’any 1870. Morí l’any 1885 als quaranta-set anys d’edat. Deixà sis fills del matrimoni amb en Pau Xapellí: Jaume, Tomàs, Joaquim, Carolina i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1904 hi continuen vivint el fill d’en Pau, Jaume Xapellí i Govern, casat amb Margarida Ponsatí i amb la seva filla Carme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1912 en Jaume Xapellí i la la Margarida Ponsatí ja són avis. Josep Corones, d’Hortsavinyà i Carme Xapellí són els joves, casats l’any 1910. Tenen dos fills: en Jaume i en Francesc. En Josep Corones mor el 1918. L’avi Jaume Xapellí mor l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1920 fins el 1928 continuen vivint-hi Margarida Ponsatí, vídua de Jaume Xapellí; i Carme Xapellí, també vídua; en Francesc i en Jaume, els fills. Aquesta família es trasllada a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1933 hi trobem nous propietaris: Mercè Jacinta Expòsita amb el seu fill Joan Martí, procedents de Can Casals. En Joan es casà amb Josepa Canyes. En Josep, l’Andreu i en Francesc en són fills seus. En Josep morí a la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mercè Jacinta Expòsita mor l’any 1956 als noranta-un anys d’edat. El seu fill Joan casat amb Josepa Canyas, mor el 1958 amb seixanta-set anys d’edat. La Josepa mor el 1959 amb seixanta-tres anys d’edat. El seu fill Andreu Martí i Canyes hi viu amb la seva esposa Dolors Sureda i Fàbregas, casats el 1949, i amb les seves filles Josefa i Francesca. La primera neix el 1950 i mor el 2004; i la segona neix el 1954.</span></span></span></span></span></p> | 41.7295000,2.6759900 | 473053 | 4619794 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-02dsc1026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-03p1500139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-04p1500137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90780-05p1500142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Popularment es coneixia com a can Cossé, mutació del nom del propietari al segle XIX, Josep Boadas. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91571 | Ca n'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhivern | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span>Ca n’Hivern és un mas situat a la vall de Ramió, en el vessant hidrogràfic dret de la riera que porta el mateix nom. Està construïda damunt de la roca, a ponent del turó de 136 metres que arrecera la casa del vent i del fred. És un edifici de planta rectangular, adaptada en alçada al terreny, amb coberta a doble vessant, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a llevant. Vista frontalment presenta planta baixa, pis i sota cobert o golfes. Les quatre façanes estan majoritàriament arrebossades amb morter de calç, tot i que en alguns indrets aquest ha caigut i mostra la pedra emprada en la maçoneria, on s’hi observen restes de teula i maó, fruit de reparacions posteriors. Les pedres cantoneres de l’edifici són de granit. Estan perfectament retallats i en el cas de la cantonera esquerra de la façana principal, han estat esbiaixats. És justament en aquesta cantonera, a uns dos metres i mig d’alçada on en el biaix, s’hi pot observar un cap esculpit, tot i que fortament erosionat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els emmarcaments de les obertures de la casa són majoritàriament de pedra, amb els ampits motllurats i festejador a l’interior. Al dessota hi ha les espitlleres actualment tapades per evitar l’entrada d’aire fred. Destaquen, a la planta baixa, els dos portals, el més antic, dovellat amb marxapeus i cancell i pedrís exterior. Per sobre, hi ha una finestra amb arc conopial i trevolat horitzontal (en nombre de quatre) amb dues rodes solars situades a ambdós costats. Aquest finestral substitueix un de rectilini més antic. A mà esquerre de la façana hi ha una segon portaló de fusta. Els golfos, se sustenten en els mutants de pedra granítica ben treballada amb biaix i arc escarser, que comunica amb les corts de vaques on escara es conserven les menjadores de fusta. A la façana de tramuntana gairebé no hi ha cap obertura i les que hi ha estan situades a la planta baixa, sense decoració, a excepció de la que està protegida per un cobert amb pilars de maó. Aquesta, tot i que actualment està tapiada, està emmarcada per carreus de granit amb un arc de descàrrega fet amb rajols vermells. A la part inferior també s’hi observa una reparació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, conserva la llar de foc amb campana, tot i que més petita que l’original, el forn de pa i el cendrer que els masovers han preservat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de la casa, enfilant-se en el turó es conserva una era de dimensions considerables adaptada a l’orografia del terreny, amb cairons de ditades. No massa lluny, el pou, d’uns divuit metres de fondària amb pica i dues basses excavades al sòl, (la més gran és dels anys seixanta, setanta del segle passat) que recullen l’aigua a través de dos reguerons excavats en el terra, que baixen d’ambdós costats del turó de Ca n’Hivern i que s’ajunten just abans de desaiguar. Actualment, s’hi abeura la fauna salvatge.</span></span></span></span></span></p> | 08082-149 | Polígon 12 Parcel·la 65 | <p><span><span><span>La documentació més antiga es remunta al fogatge de Ramió de l’any 1497.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1596 s’incriuen en el llibre d’òbits l’enterrament de dos nens. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1619 mor Toni Ybern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1656 mor el propietari del mas Ivern, Pere Joan de la Torra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1657, Maria Morera, esposa de Joan Pou, de Sant Celoni, parí un nen en el Camí Ral de Barcelona, just en el pas de la Tordera de Gaserans a Ramió, i demanaren socors a Ca n’Hivern, que els albergà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1675 mor Batista Ybern. La família no poden acompanyar-lo en l’enterrament per trobar-se tots malalts a casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1726 en “lo vas del mas Ivern” s’hi enterra el fill de Joan Ivern i la seva esposa Maria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest mateix any, són masovers del mas, el matrimoni format per Salvador Basí i Elisabet Call.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1731, Climent Pujol, masover, o fill de masovers, mor ofegat en el cup de la casa “d’en Ivern per la fortalesa de la verema”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1740 habiten el mas Yvern, Andreu Oller i Rosa Masó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1740, es bateja Josep Sureda i Terrades, fill d’Agustí i Maria, masovers del mas Ivern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1749 hi habiten Francesc Bigas i Anna Pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1758, en són masovers March i Anna Saurí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1791 se celebra el bateig de Pere Minuart Tort, fill de Pere i Francesca, que també viuen en la propietat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les notícies següents provenen del cadastre de 1862, on el propietari és Antoni Rovira. Declara posseir tres quarteres de secà, tres quarteres de vinya, mitja quartera de sureda, una quartera d’albereda, una quartera i mitja de bosc i catorze quarteres i un quartà d’erm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cens parroquial de l’any 1925, a la casa hi viuen els masovers, Josep Canals i Anna Arias (†1907) i el seu fill, Francesc Canals casat amb Anna Montsant que tenen dos fills (Josep i Jaume). També hi viuen la minyona, Joaquima Clos, i un mosso, Esteve Riera. Sembla que aquesta família marxa a Gaserans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1911 i 1924, en són masovers Pere Rossell Moré i Rita Saurí Fontseca, amb els seus fills, Projecte, Victòria, Ramona, Josep i Salvador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De 1928 fins a 1934 hi viu el matrimoni Josep Fauchs Triol i Francesca Vila amb la seva filla, Rosa Fauchs, i el gendre, Miquel Cornet Carreras, qui tindran cinc fills (Joaquim, Núria, Maria, Rosa i Àngela). L’any 1945 mor Francesca Vila i a la casa encara hi són inscrits, la Rosa, la Núria, la Maria i en Joaquim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d’ells, l’any 1957 s’hi instal·laren uns nous masovers, procedents de Can Masó, Lluís Codina Guix i maria Armengol Busquets, amb el seu fill Quimet i els joves, que donaren un bon impuls a l’explotació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El propietari, es vengué la finca pels volts dels anys seixanta. Llavors es feren millores en el sistema d’explotació de les terres i van tenir una explotació amb vuit vaques de llet que substituïa la de la cria de vedells per a carn. També s’hi sembraren pomeres, que es va mantenir fins l’any 2005.</span></span></span></p> | 41.7244400,2.6162600 | 468083 | 4619253 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-01p1510269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-02dsc2768.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-03dsc2773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-04p1510152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-05dsc2759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-06p1510143.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un dels noms amb que es coneix en la documentació antiga és “la Torre o Torra” (L’any 1656 mor el propietari del mas Ivern, Pere Joan de la Torra).Prop de la riera de Ramió la casa tenia en propietat un biot que no s’assecava mai, actualment desaparegut. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91572 | Ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller-0 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span>Ca n’Oller és un mas situat a la vall de Ramió, en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de Ramió, al davant de la Plana on el torrent del Vicari que recull les aigües del sot de l’Avellaner, l’Aulet de la Serra i la Serra del Fesol, i desaigua a la Riera de Ramió. S’alça a migdia del turó de Ca n’Oller, on queda perfectament arrecerat del vent i el fred provinent del Montseny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La planta és rectangular de dues crugies, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, amb la teulada a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord-est. Destaca el portal amb arc escarser, emmarcat per dovelles ben treballades i marxapeus. A la planta pis destaca una finestra ornada amb un arc conopial. A aquest edifici, s’hi ha annexat altres construccions posteriors, probablement dues masoveries amb les corts a la planta baixa, edificades entre els segles XVII i XVIII. La coberta és de teula, a dues aigües i el ràfec perpendicular a la façana principal, amb dos nivells constructius diferents. A la planta baixa destaca el portal d’arc escarser amb els muntants també de pedra i marxapeus que comunica amb la cort i l’antiga porquera. A la planta pis, destaca un arc conopial amb l’ampit motllurat però fortament erosionat. A la part del darrera d’aquest edifici, hi ha un habitatge més modern fruit de construccions en època contemporània a les quals s’hi accedeix a través d’una escala, però conservant la imatge de conjunt. Algunes de les obertures més modernes estan emmarcades per pedra sorrenca que permet distingir perfectament l’estructura antiga de la moderna. La façana sud-oest presenta altres annexes relacionats amb els porxos relacionats amb l’explotació agrícola i ramadera. Conserva el forn de pa i una cisterna de recollida d’aigües del teulat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paredats fruit de la restauració de finals del segle XX, s’han deixat de pedra vista, fent saltar l’arrebossat originari a excepció de la façana de ponent. </span></span></span></span></span></p> | 08082-150 | Polígon 15 Parcel·la 50 | <p><span><span><span>En el llibre d’òbits de Sant Andreu de Ramió, datat de 1600 assenyala la mort d’una filla de Montserrat Oller. Un centenar d’anys després, l’any 1701, fou enterrat Josep Oller, fill de Jacint i Reparada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1712 Jacint Oller i Reparada tenen bessons, Jaume i Maria Rosa. En aquest moment, són cambrers del Mas Oller, Joan Torner i Anna matrimoni que treballa i viu a la finca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1722 es bateja la filla d’uns masovers, Maria Framis, de la qual en foren padrins, Elivra Corriol del Molí de Baix de Gaserans i Jeroni Framis, hostaler de l’Hostal Nou de la Batllòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1725 hi ha dos masovers nous al Mas Oller, Bonaventura Torres i Teresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1729, el cambrer del Mas Oller és Josep Blanch.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1734 hi ha el bateig de Maria, filla de Jeroni Oller de ca n’Oller i de Margarida Ivern, de Ca n’Ivern, veïns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1742 té lloc el bateig de Manel Oller Bosós, fill de Jeroni de Tomasa, que viuen al Mas Oller de Ramió.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1747 novament hi ha el bateig d’un fill dels cambrers del Mas Oller, Joan, fill de Miquel Riera i Maria Teresa Palau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1749 hi ha un altra bateig, aquesta vegada d’una nena, Paula Pi, filla de masovers que també habiten el mas, format pel matrimoni, Joan Pi i Elisabet Massó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els següents documents es remunten al cadastre de 1862, on el propietari és Manuel Jalmar i Oller. Aquest declara posseir una peça de dues quarteres i mitja de secà, mitja de vinya, tretze quarteres i mitja de sureda, cent seixanta quarteres de bosc i deu quarteres d’erm. També posseeix una altra peça amb quatre quarteres i vuit quartans de secà i mitja d’albereda. En un altre indret tenia tres quarteres i mitja de secà i quatre quartans d’erm i una altra amb una quartera de secà. A més, disposava d’un parell de bous, una egua i un ruc a més de varis caps de ramaderia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1889, en el padró municipal de Fogars, el propietari és Josep Jalmar i Matas 1828 - †1903), fill de Manuel Jalmar i Oller. Josep era vidu de Filomena Cama. Vivia a la casa amb son germà Pau (1835 - †1907), solter i els seus fills (Manuel, Dolors, Josep, Joaquim i Francesc Jalmar Cama). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre l’any 1905 fins l’any 1914 el registre censal deixa constància dels habitants i propietaris de la finca: Manel Jalmar i Cama, casat amb Rosa Mercader són els propietaris. Amb ells hi viuen familiars del Manel i familiars de la Rosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per part de l’espòs, dos dels germans, la Dolors i en Francesc i el seu oncle Pau que era solter. Per part de l’esposa, hi haurà tres germans, la Teresa, la Lluïsa i en Joan. A més, a la finca hi viu un pastor anomenat Joan Julià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Francesc Jalmar i Cama, l’any 1905 rep una paga de vint pessetes de l’Ajuntament per haver mort una guilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Manel Jalmar i Cama fou nomenat alcalde de Fogars per tres mandats de dos anys (1906, 1912 i 1918).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1928 i 1932 a la masoveria o dependències de la casa habilitades com a masoveria consten el matrimoni format per Segimon Arenas Clopés i Francesca Prats i Masó, maridats l’any 1923. Aquest matrimoni tindrà sis fills (Josep, Miquel, Rosa i Magdalena i Teresa i Enric). Arribats als anys seixanta continuen com a masovers en Miquel Arenas Prats i la Maria Canal i Clopés que es casaren l’any 1951. Tingueren set fills (Montserrat, Francesca, Josep, Magdalena, Segimon, Dolors i Mònica).</span></span></span></p> | 41.7206900,2.6122300 | 467746 | 4618838 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-01p1510064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-02dsc2776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-03dsc2780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-04dsc2781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-05p1510175.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A una vintena de metres de la façana principal de la casa, darrera una cort de vedells, i el galliner, hi ha l’era construïda adaptant-se a l’orografia del terreny i en un costat d’aquesta, un assecador de blat de moro, que tot i que actualment ja no es fa servir, el propietari l’ha mantingut. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91605 | Cal Borni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borni | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | L’estat general de l’edifici és d’abandonament. Les teulades, tant de l’edifici principal com dels annexos, estan parcialment enfonsades. | <p><span><span><span><span><span>Cal Borni és una casa situada per sobre del Pla de Can Planes, un cop travessada la riera de Terra Negra, en direcció de la urbanització Regent Parc, pel carrer del Montnegre, a mà dreta en el revolt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab a un sol vessant i la façana principal orientada al sud. És de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La disposició del paredat sembla indicar que la cantonera del costat esquerra de la façana principal estava preparada per eixamplar la casa, cosa que no es va arribar a fer mai. La teulada es va refer en algun moment, aixecant-la lleugerament. Les obertures són senzilles. A la planta baixa, la porta d’entrada principal amb emmarcament de maó massís conserva una porta de fusta realitzada amb taulons i clavetejada. A mà esquerra una finestra de porticons, senzilla sense pedres cantoneres; a mà dreta una de més petita refeta als anys seixanta o setanta amb morter ràpid. A la planta pis, seguint aproximadament la simetria de la porta hi ha una finestra amb els muntants de maó, ampit motllurat de maó i cairons i la llinda de fusta. A l’esquerra destaca una obertura minúscula que sembla esbiaixada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de tramuntana s’hi conserva tota l’estructura externa del forn de pa i per la façana de llevant, hi ha varis annexos que corresponen a la pallissa, corts del bestiar, pallissa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pou antic està situat just a l’esquerra del marge de la façana principal. El paredat és de pedra irregular, collat amb morter de calç, molt apedaçat amb trossos de maó i rajols de mides diverses. El cobert és de teula àrab posades a mà damunt de dues travesses de fusta. De la portella de fusta només se’n conserven les fues frontisses collades al muntant esquerra. A l’interior hi creix una figuera.</span></span></span></span></span></p> | 08082-178 | Polígon 11 Parcel·la 48 | <p><span><span><span><span><span>Aquesta caseta de construcció molt modesta està referenciada en el cadastre de 1862. El seu propietari era Joan Negre. Tenia mitja quartera de secà i mitja de vinya, una quartera de bosc i una d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, Pere Roig i Serrat, casat en segones núpcies amb Rosa Camps Fullà (†1892), és el nou propietari. Del matrimoni neix la Gràcia. L’any següent de la mort de l’esposa amb trenta-quatre anys, Pere Roig es casa en terceres núpcies amb Petronella Vidal (†1907). Amb aquesta esposa no tindran descendència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Gràcia es casa amb Feli Gelmar que continuaran vivint a la casa amb el pare d’ella i amb els dos fills, Josep i Narcís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1913 marxen de la casa i l’any següent la trobem habitada per Josep Dalmau i Socors Collell, potser masovers. Dos anys després, l’any 1915 i fins almenys 1923 hi viuran un nou matrimoni, Jaume Estiu i Filomena Vilà amb el seu fill Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 novament hi apareix una altra família composta per Salvador Quintana i Mercè Pons amb els seus fills, Rosa i Llorenç. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1933 l’habiten Medir Roure Massaguer (†1958) i la seva esposa Joaquima Puigjermanal Pi amb els seus tres fills, Enric, Francesc i Salvador. Després de la mort del pare, l’any 1960 deixen la casa per instal·lar-se a Massanes. Anys després un dels fills, Francesc, tornarà a la casa. </span></span></span></span></span></p> | 41.7366300,2.6616800 | 471866 | 4620591 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-02p1510549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-03p1510546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-04p1510545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-05p1510541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91605-06p1510542.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans d’arribar al pou antic, a terra, sembla que hi ha alguna mena de cisterna o pou que deixa entreveure una obertura enfonsada. Si fos el cas seria bo protegir tots aquests forats per evitar que alguna bèstia o persona pugui caure al seu interior. | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 90886 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-1 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span><span><span>Masia situada als peus del bosc d’en Vidal. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Sobre la teulada, s’alça un petit volum com una golfa o assecador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal és austera i amb poques obertures en planta baixa. Destaca el portal rodó dovellat i una finestra al costat esquerre. A la planta pis, les finestres estan molt a prop de la volada de la coberta. Probablement, en aquest costat l’alçada del pis sigui inferior ja que es tracta de la part baixa de la coberta. Hi trobem tres finestres de llinda recta, amb els brancals i ampits també de pedra treballada. També hi trobem pedra treballada en els escaires de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat sense pintar i hi ha un rellotge de sol. Els murs exteriors estan reforçats per contraforts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part posterior es guanya alçada, ja que el terreny fa una mica de desnivell. A la façana de llevant, hi trobem una gran obertura, amb arc de mig punt amb dovelles de pedra. Es tracta de l’entrada per a maquinària agrícola.</span></span></span></p> | 08082-75 | Polígon 11 Parcel·la 69 | <p><span><span><span><span><span>L’onze de gener de 1317, en un pergamí del mas Planasdevall, Guillem Llop d’Hostalric i la seva esposa, venen a Ramon Bonpar dues feixes de terra que tenen al Pla de Fogars, per cent quaranta sous en moneda barcelonesa. Aquestes terres estan sota el domini del comte de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 el mas Bonpar es troba esmentat en el fogatge fet per la col·lecta impositora de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1578, “Joan Bonpar (fill de Baldiri i Bartomeva) i madona Antiga Bonpara, muller sua”, propietaris del mas Bonpar, bategen el seu fill, Salvi. L’any 1578 bategen Pere, que en serà l’hereu. I l’any 1582 neix una filla, batejada com a Montserrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1582 Bartomeva Bonpara (mare de Joan Bonpar) consta com a usufructuària del seu espòs, Baldiri Bonpar fins a la seva mort, l’any 1592.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’en Salvi, fill de Joan Bonpar i Antiga Bonpara no se’n sap res. Però sí del fill Pere, que sembla que esdevé l’hereu, i se’l sap casat amb Àngela Bonpara. Varen tenir dos fills, l’Antoni (1611) i en Josep (1615). Aquest matrimoni moren el 1622 i el 1627 respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu Antoni Bonpar, es marida l’any 1632 amb Eulària Torra. D’aquest casament naixeran sis fills: Maria, Andreu, Astàsia, Teresa, Pere i Bernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1637 l’Antoni ven una partida dels “Camps Joans” a Antoni Vidal i també altres peces de terra a Francesc Planasdevall per cent lliures barceloneses. En aquesta darrera venda s’acorda que Francesc Planasdevall haurà de deixar pas de persones i bestiar per la peça de terra de la Roureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, en Bernat Bonpar Torra, fill d’Antoni Bonpar i Eulària Torra, signa com a testimoni d’un testament d’un veí, i l’any 1670 és l’administrador de la confraria del Jovent. També se sap que anualment havia de pagar a l’obra de l’església, quatre mesures de mill per dret de Sagristia i vuit ardits pel dret del Ciri Pasqual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1718, en una nota referenciada en el mas Massó Gros sembla que Jaume Massó, d’ofici carreter, havia adquirit ja feia uns anys el mas Bonpar. En tot cas la nota diu el següent: <em>“Als cinc de mars fa lo hereu Bonpar de Fogas per anima de Ramon Bonpar un censal per misses. Vui paga Jaume Massó carreter, per haverse carregat los mals quant compra la casa i bens de dit Bonpar. Vull es son fill Sebastià Massó i dia cinc de mars de 1718 paga Josep Massó son net. Ha pagat fins l’any 1717”. </em>Quan Jaume Massó adquireix el mas amb les terres es compromet a continuar pagant el censal per les misses per a Ramon Bonpar. El compromís de pagament d’aquestes misses es va repetint durant anys : <em>“Paga Massó Gros de Fogars, les misses anuals de 1732 a 1757”. </em>Entre 1732 i 1787, en el pagament dels censals, la casa es troba escrita amb els noms de Massó, Massó Gros o Carreter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cognom Massó a Fogars ja es troba documentat l’any 1615, a través del bateig de Bernat, fill de Sebastià Massó, d’ofici braser, i la seva esposa Maria. Jaume Massó és probablement un fill de Sebastià, que hauria exercit de carreter i pagès al mas Torra de Fogars. L’any 1660 Jaume Massó i carreter del mas Torra i la seva esposa Maria, tenen un fill, Joan. L’any 1662, neix en Sebastià i entre 1665 i 1668 naixeran la Maria i en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1664, Jaume Massó adquireix a l’hereu del mas Roure, una peça anomenada la Barquera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1693 es marida el fill de Jaume Massó, Sebastià Massó, també carreter i pagès, amb Maria Carreres. Tenen diversos fills, però l’hereu serà en Joan. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor la mare, Maria, que en el llibre d’òbits es llegeix “Maria Massó, vídua de Jaume, enterrada on s’acostuma a enterrar els de la Casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor l’esposa de l’hereu Joan, Maria Carreres durant el part on hauria tingut bessonada. I l’any següent mor el marit “enterrat en lo vas de casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant aquests anys i posteriors, el mas tindrà servei de masoveria, cambreria, amb la qual cosa, en els censos hi consten inscrites altres famílies amb els seus fills respectius.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVIII el mas Massó o Carreter, continuarà pagant les primícies de totes les seves terres i deu mesurons i mig de forment de vigílies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713, Josep Massó (fill de Sebastià i Maria) es casa amb Paula Garolera. Tenen varis fills però ell morirà tres anys després “en escolar-se-li la sant”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador, l’hereu del matrimoni anterior es casa amb Margarida Coronella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1740 viuran a la propietat dues famílies: el matrimoni Josep i Teresa Jordà amb la minyona, Teresa Fort de setze anys, i el matrimoni compost per Pere Cassart, rajoler d’ofici i Rosa Melcior amb cinc fills. Sembla que aquest darrer matrimoni només hi restarà un any ja que l’any següent resideixen al mas anomenat Massó Petit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1771, en una relació de confrares del Roser de Fogars, hi ha Salvador Massó i Garolera i Margarida Coronella, sense fills, residint al mas Massó Gros o Carreter i amb ells, també hi consten uns masovers (Narcís Compte i Agnès Roquer i tres nens).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador Massó i Garolera mor l’any 1789 sense descendència, però testa a favor dels seus nebots: Maria Pi i Massó amb el seu marit, Adjutori Planas. Aquests es traslladen al mas Carreter amb el seu fill i conviuran amb la padrina Margarida, fins que aquesta mor l’any 1806.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1803 Josep Planas Pi, dit Massó, l’hereu, es casa amb Maria Monger. El 1815 tenen una filla, Rosa Planas i Monger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1840, Rosa Planas i Monger (†1883) es marida amb Antoni Perich i Verneda (†1882). Tindran tres fills: l’Esteve, en Joaquim i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de 1862 Antoni declarava posseir set quarteres de secà, dues quarteres de sureda, seixanta-tres quarteres de terres ermes, divuit quarteres i nou quartans d’improductives. Entre aquestes terres hi havia els camps Sant i Costes de Plaça, al final del qual hi ha la Font de Cal Carreter, avui abandonada. A poca distància, al camp més fondo hi havia una mina que permetia omplir un safareig per fer bugada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Camp Joans, hi tenia una quartera de secà, dues quarteres d’albareda, una de bossc i dues improductives. A les terres del Pla de Fogars, hi ha una quartera de secà i nou quartans d’erm. També declara ser propietari de terres de Sant Corneli. A més disposaven de tres bous. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, l’hereu de l’Antoni i la Rosa és l’Esteve Perich i Planas, casat amb Teresa Pons i Nualart, que s’havien casat l’any 1872. Els seus descendents són l’Antoni i la Carolina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 consten inscrits al mas les següents persones a més de la família: Esteve Perich, Teresa Pons, Antoni Perich Pons, Carolina Perich Pons, Joan Amargant i Josep Gelmar, com a mossos i Llorenç Marquès, com a minyona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 es casa Antoni Perich Pons amb Àngela Gelats, que continuen a la casa amb els pares. Quan mor l'avi Esteve, l’any 1915, la família es trasllada a viure a Hostalric. Així que al mas s’hi instal·laran una família que farà de masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1917 els masovers són Joaquim Grimal i Maria Xandri amb els seus fills, Joan, Teresa, Pepet i Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923 sembla que canvia de masovers: Joaquim Sassanedes casat amb Teresa Clua i els fills, Maria, Francesca, Josep i Carles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1930, Joaquim Sassanedes perd la seva esposa i marxa amb els fills cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1933 s’hi troben inscrits Rafel Montfulleda i Carme Vilà amb el seu fill Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la Guerra Civil, els censos de 1940 a 1950 indiquen com a propietaris Antoni Perich i Pons (†1964) i Àngela Gelats i Negrell (1966), amb els seus fills Antoni i Elisa.</span></span></span></span></span></p> | 41.7328400,2.6643900 | 472090 | 4620169 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-01p1500410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-02dsc1442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-03dsc1443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-05p1500420.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant la façana hi ha un pou d’aigua. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91796 | Cal Pioc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pioc | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Ensorrada | <p><span><span><span><span><span>Cal Pioc és una casa ensorrada, de petites dimensions situada arran de camí, coincidint amb el sender local, que transcorre pel bosc de Can Planes, en el vessant nord de la Serra de Godall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes visibles pertanyen a una casa, de planta rectangular, força estreta construïda damunt de la roca granítica, on s’hi observen encara els retalls més o menys regulars realitzats a la roca i algun encaix per a col·locar-hi una bigueta de fusta. Les restes de teula escampades entre l’enderroc, denoten que la coberta, (sense saber si era o no a doble vessant), era de teula àrab.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta baixa, amb dubtes que existís una planta pis, més aviat un sota cobert amb alguna estança no massa gran. La façana principal està orientada al sud. Els murs més alts, són els interiors que tenen aproximadament 2’80 metres a tres metres d’alçada pels més alts per un gruix de 0’50m. Sembla que disposava d’una estança principal, situada al centre, dues a ambdós costats que s’adapten a l’orografia del terreny i una al darrera, allargassada i força estreta. Els paredats són de pedra irregular, sense desbastar, collada amb fang. S’hi observen nombroses restes aprofitades de ceràmica comuna i trossos de maó o teula per anivellar els murs durant la construcció i/o reparació. S’ha detectat un muntant de porta amb pedra més ben treballada. A l’altre costat del camí s’observen trossos de teula i maó barrejades amb pedra. </span></span></span></span></span></p> | 08082-214 | Bosc de Can Planes | <p><span><span><span><span><span>Les referències més antigues que parlen de la propietat s’han d’anar a buscar al cadastre municipal de 1862, on la casa, anomenada de Cal Pioc és propietat de Jaume Massó. Juntament amb la casa declara posseir una quartera de secà, dues quarteres de vinya, vuit quartans de sureda, quatre quarteres i dos quartans de bosc i onze quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889, el propietari és Jaume Massó, solter, que hi viu amb seixanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 la casa consta com a deshabitada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les referències del segle XVIII, es refereixen, no a la casa concretament, però a varis casaments i un àlies, anomenat Pioch, que semblen correspondre a la mateixa família. L’any 1777 en el llibre de casaments consta el casament de Jeroni Massó, àlies Pioch, amb Mariana Roqueta. El matrimoni té dos fills, Anna Maria (1778) i Joan (1780). L’any 1795 l’esposa és morta i ell es casa en segones núpcies amb Maria Rosa Mont-ras, vídua també de Benet Borràs, de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1797, Jeroni Massó, àlies Pioch, és testimoni en el casament entre Narcís Roure i Maria Gall de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1809, Joan Massó, fill de Jeroni i Anna Maria es casa amb Anna Sureda i el 1819 consta el naixement del seu fill Jaume.</span></span></span></p> | 41.7201500,2.6598200 | 471704 | 4618761 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-01p1510942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-02p1510951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-03p1510964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-04p1510936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-05p1510941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-06p1510956.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un cop deixada la casa enrere, però aproximadament a la mateixa cota (471703 / 4618722) en direcció al torrent hi ha les restes d’un muret que forma part de la font de Cal Pioc. Afegim la fotografia proporcionada per Josep Vilà ja que el torrent està molt embrossat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90767 | Cal Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-relat | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Relat, està situat en un petit veïnat format per dues cases més, Can Taiola i Can Merla, al nord-oest de la Serra de Can Merla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’aspecte és homogeni tot i els afegits laterals, identificables per la coberta, a un sol vessant. Al davant de l’era, hi ha un seguit de construccions més modernes i d’altres reformades l’any 2006, amb cobert a un sol vessant, que fan de tanca natural de la finca. </span></span></span></span></span></p> | 08082-21 | Polígon 10 Parcel·la 45 | <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de l’any 1862, Jaume Relat, natural de Sant Feliu de Terrassola, consta com a propietari de la finca. Hi viu amb la seva esposa, Rosa Casadessús. Juntament amb la casa s’inventaria una quartera i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya i dues quarteres i nou quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 ja consta com a propietari el fill del matrimoni precedent, Segimon Relat i Casadessús, vidu de Teresa Valls i casat amb segones núpcies amb Narcisa Camps Bancells, amb la qual no tindrà descendència (ella mor l’any 1895 amb seixanta-vuit anys). En Joan, fill del primer matrimoni, Joan Relat i Valls, també viu a la casa amb la seva esposa, Maria Rabassa Arbós (casats l’any 1869). Ambdós tindran set fills (Esteve, Josep, Francesca, Gràcia, Teresa i Consol i Lluïsa).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Joan Relat i la seva esposa moriran joves; la Maria l’any 1901 amb cinquanta-quatre anys, i en Joan sis anys després amb seixanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910, l’hereu és l’Esteve Relat, maridat amb Carme Llopart i Pagès. Al cens de 1920 són els propietaris de la casa; hi viuen amb els seus fills Jaume, Pepet, Maria i Pepeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys després, el matrimoni continua vivint a la casa, però també el seu fill Jaume, que ja consta com a casat amb la Dolors Pons i Romaguera (que mor l’any 1961). L’any 1931 neix la seva primera filla, Gràcia, i l’any 1936, la Carme. També consta un noi, en Jaume, que esdevindrà alcalde de Fogars. Aquest ocuparà el lloc entre el 26 de juliol i el 15 de maig de 1938, i serà executat a la ciutat de Girona, l’any 1941.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1940, la vídua continua a la casa on viu amb les seves filles, Gràcia i Maria del Carme i una tia paterna, la Josepa Relat i Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Dolors es casa en segones núpcies amb Joan Olivers i Joher (mor l’any 1988) i l’any 1947 neix una nena, Enriqueta, Oliveres i Pons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1956 i 1960 la Dolors i en Joan continuen vivint a la casa juntament ara amb la filla del primer matrimoni, la Gràcia Relat, casada l’any 1954 amb Pere Ferran i Tornés. Aquests tindran tres fills (la Dolors el 1955, en Jaume el 1958 i en Josep el 1964). </span></span></span></span></span></p> | 41.7242400,2.6769200 | 473128 | 4619210 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90767-03dsc0969.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91795 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-3 | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Ensorrat | <p><span><span><span><span><span>Cal Roig és una casa de pagès situada en el veïnat del Molí. Per arribar-hi cal pujar pel camí de la Serra que transcorre a ponent del turó de Ca l’Oller en direcció al turó de Cal Roig. Un cop arribats, les restes de la casa són visibles a mà dreta mateix del camí, seguint les restes de maó i de teula, a una vintena de metres bosc endins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entremig de la vegetació, s’hi observen els murs estructurals de la casa, d’un gruix que no sobrepassa els 0,50m. El més alt és el situat al sud, amb 1,75 metres d’alçada conservada. Estan fets amb pedra irregular, amb trossos de teula i maó per donar estabilitat a la pedra units amb fang. A la part nord-est s’ha localitzat un enderroc circular amb pedra i maó que podria tractar-se d’un forn de pa, però sense poder-ho confirmar. A la part de ponent es conserva un muntant de la porta d’entrada. Al davant del que sembla ser la façana principal hi ha un espai pla, ample com si es tractés de l’era de la casa, tot i que la vegetació no permet veure si era de terra batuda o de cairons.</span></span></span><br /> </p> | 08082-213 | Turó de Cal Roig | <p>D'aquesta casa se sap que a mitjan del segle XIX, l'any 1855, la propietat era de Salvador Serrat, casat amb Teresa Artigas. </p> <p>En el padró municipal de 1889, la finca passa a mans del fill, Andreu Serrat i Artigas, que hi viu amb la seva esposa, natural de Gaserans, Teresa Comas i Gros, Aquest s'havia casat en primeres núpcies amb Francesca Vilà, el 1855, i després, sense fills, ho fa amb la Teresa l'any següent. Tenen quatre fills, en Salvador, la Carolina, la Josepa i en Josep i un cinquè (en Francesc) que morí víctima d'un tret, amb quinze anys, mentre manipulava una arma de foc. La mare mor l'any 2000 a l'edat de seixanta anys.</p> <p>La següent informació relacionada amb la casa prové del cens parroquial de l'any 1905. En ell s'hi troben inscrits el matrimoni format per Ramon Argemí i Teresa Rius i els seus fills, Victòria, Pere, Joaquim, Josep i Providència. Però l'any 1908 es traslladen a la Batllòria.</p> <p>Els anys següents hi trobem censats el matrimoni Benet Torrelles i Antònia Bruguera, tot i que ell mor el mateix any d'instal·lar-s'hi, el 1909. Després d'ells només hi ha una parella formada per Rafel Parenta Expòsit i Maria Roure amb el seu fill Joan. Després d'ells la casa consta com deshabitada fins l'any 1923, per una família procedent de Cal Llop de Gaserans, Josep Teodoro i Puigví i Maria Nativitat Lostante que hi viuen amb el fill de l'esposa, Jeroni Codina Lostante. No sembla que tinguessin cap pou sinó que anaven a buscar l'aigua a la font anomenada de Can Vidal, actualment perduda.</p> <p>L'any 1925 la casa torna a quedar deshabitada fins que s'ensorra.</p> | 41.7190800,2.6005600 | 466774 | 4618664 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-02p1510914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-03p1510924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-05p1510919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-06p1510912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-p1510911.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90768 | Cal Sardanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sardanet | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Sardanet és una casa situada a la carena de la Serra d’en Merla, al sud-est de la població, al costat oposat de Can Safanga, gairebé a tocar amb el límit del municipi de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una casa als quatre vents, de planta rectangular i consta d’un cos principal i un petit cos annex a un dels costats. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures tant a la planta baixa com a la planta pis, són petites, sense elements decoratius destacables i es distribueixen a partir de tres eixos de verticalitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La portalada és de doble fulla, de fusta, emmarcada per dovelles i marxapeus de pedra. Adossat a la façana de ponent, hi ha un petit cos annex, amb coberta a un sol vessant que serveix per endreçar les eines del camp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra, arrebossat i sense pintar. Destaca dessota mateix del carener un rellotge de sol amb gnòmon. Però ja fa anys que ha perdut qualsevol rastre de policromia. Recolzada a la façana, s’alça una pèrgola amb una vinya.</span></span></span></span></span></p> | 08082-22 | Polígon 10 Parcel·la 65 | <p><span><span><span><span><span>Segons el registre cadastral, l’any 1862, el propietari era Pau Pons i Gili. Tenia declarades dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, dues i mitja de bosc, onze d’ermes i set quartans com a terres improductives. El cens de l’any 1896 senyala com habitants de la casa, en Tomàs Xapellí, la Joaquima Romà i els seus set fills (Josep, Jaume, Maria, Joan, Joaquim i la Montserrat). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de l’any 1916 i 1927, continuen habitant la casa els mateixos esmentats anteriorment, però apareix un nou fill, l’Enric, i paral·lelament els més grans, abandonen la casa familiar, probablement per establir-se en un altre indret i maridar-se. En el transcurs de l’any 1927, la família deixa la casa per establir-se a Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1928 ja consten com a habitants, en Narcís Llopart i la Joaquima Gelabert amb dos fills (Francesc i Carme). Però dos anys després també marxen de la casa per establir-se a Malgrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 Cal Sardanet és habitat per Josep Panosa i Vilà i Dolors Masferrer i Rocosa amb els seus dos fills, l’Anicet i la Maria. L’esposa mor l’any 1953 i finalment, l’any 1961 marxen cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1962, s’hi instal·la una família provinent de Guadalajara, composta pel matrimoni Juan Bàrcena Sastre i Lucia López Leina i els seus sis fills. Però sembla que tot just hi restaran un any ja que en el transcurs de l’any 1963 la propietat és de Joaquim Tresserres i Iglesias, que ho lloga a Josep Planas i Duran i l’Esperança Albó i Valls. La parella s’hi establirà, amb els seus dos fills (Jaume i Elvira), fins que quatre anys després marxen a viure cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> | 41.7212000,2.6834400 | 473669 | 4618871 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-02p1490983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90768-03p1490984.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot el perímetre de la casa està envoltada per un paviment format per diverses fileres de rajol que protegeix la façana de les humitats. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90781 | Cal Sèndic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sendic | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Construcció als quatre vents situada a la riba esquerra del Torrent de Can Sardanet. Per sota el carrer del Verge (sic) de Montserrat de la urbanització el Parc dels Prínceps. És una construcció moderna edificada per damunt d’una casa anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Pels laterals hi ha uns cossos annexos que tenen la coberta a un nivell inferior a la principal, d’un únic aiguavés. No destaca en sentit històric o arquitectònic cap element. El parament de la façana principal és arrebossat i pintat de blanc. La façana nord és de totxo vist.</span></span></span></span></span></p> | 08082-35 | Polígon 10 Parcel·la 31 | <p><span><span><span><span><span>Al Cadastre de l’any 1862 hi consta Pau Fors com a propietari que posseïa una quartera i mitja de secà, mitja de vinya i dues i mitja de terres ermes. En els llibres parroquials de 1856 trobem el casament amb Escolàstica Martí, que morí l’any 1883 sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els pares d’en Pau eren en Joan de Canet i la Mariana de Fogars del Montseny. Els pares de l’Escolàstica eren en Manuel Martí d’Anglesola i la Margarida Tamís de Sant Pol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 el propietari és en Pau Mas Montella que hi vivia amb la seva esposa Margarida Pol i Bassedes. La Margarida mor el 1891 amb quaranta-tres anys d’edat sense deixar fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de 1896 en Pau Fors es casa en terceres núpcies amb Josepa Illas i Bruguera. Aquesta és, alhora, vídua de Joaquim Romà, amb qui tingué cinc fills: Joaquima, Rosa, Maria, Lluïsa i Joan. En Pau Fors mor aquest mateix any a l’edat de cinquanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1909 hi viuen la Josepa Illas i el seu fill Joan Romà. El 1915, Joan està casat amb Enrica Montfulleda. L’any 1920, a més, hi consten els fills de la parella: Angeleta, Joaquim i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 mor la Josepa Illas, als setanta-nou anys. Hi queden en Joan amb l’Enrica i els fills: Angeleta, Joaquim, Joaquima i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1953 mor Enrica Montfulleda i Xampeny als cinquanta-vuit anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi viuen Joan Romà Illas, avi; Joaquim Romà i Montfulleda i Clàudia Ros i Pujol, els joves. Aquesta parella tindran dos fills: en Joan neix l’any 1947 i en Josep neix el 1954. L’any 1967 mor l’avi. El pare mor el 1979.</span></span></span></span></span></p> | 41.7237300,2.6805900 | 473433 | 4619152 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90781-90781-02p15000372.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91580 | Cal Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicari | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | La coberta està enrunada, la vegetació cobreix bona part de l’estructura i molts elements i parets internes s’han ensorrat. | <p><span><span><span><span><span>Cal Vicari és una casa de dimensions modestes, situada a l’Aulet de la Serra. S’hi accedeix des de Ca n’Oller, pel camí que porta el nom de Cal Vicari. Després del Sot de l’Avellaner a mà dreta mateix del camí hi ha les restes de l’edifici. El conjunt consisteix en un primer edifici de planta quadrangular, sense pis. La coberta, ensorrada, era a doble vessant, de teula àrab suportada per bigam de fusta, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Les obertures només estan situades a la façana principal i són simètriques (porta i dues finestres, una a cada costat). Estan emmarcades per varies fileres de maó. Entrant a mà dreta hi ha les restes d’una cuina amb aigüera desaiguant al davant de la casa. Al fons una llar de foc, de la qual només se’n conserva el fumeral i a mà dreta mateix el forn de pa amb el cendrer a la part inferior, que es conserva gairebé intacte, tot i que s’hi ha detectat una filtració d’aigua. A mà esquerra, en referència a la porta d’accés, hi ha una portella que comunica amb una estança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossada a la façana sud hi ha un segon edifici, d’una sola planta i el sostre a un sol vessant, força aixecat per emprar-lo com a paller. A la façana de llevant, a mà esquerra de la porta hi ha les restes mig colgades del que sembla una cisterna de recollida d’aigües pluvials. Finalment, adossat també pel mur sud, la porquera, amb l’obertura característica per abocar el ranxo. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El paredat dels murs és senzill, fet de pedra irregular i argamassa. A les cantoneres, les pedres estan més ben treballades i es conserva part de l’arremolinat de morter de calç de les façanes. Els gruixos dels murs són de 0’40 m.</span></span></span></p> | 08082-153 | Polígon 15 Parcel·la 50 | <p><span><span><span><span><span>La única informació que es disposa actualment d’aquesta casa és la que es troba en el cens parroquial dels anys 1905 a 1909. Hi hauria viscut durant aquests anys el matrimoni format per Benet Torrelles i Antònia Bruguera i Rafel Parenta, que després es traslladaran a Cal Roig, una casa una mica més gran, situada no massa lluny de la primera, en el vessant nord-est del turó del Vicari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys cinquanta del segle XX hi viuran Bonaventura Riera Galí i Pietat Garolera Masnou amb el seu fill Joan. Després de la mort de l’esposa, l’any 1966 la casa queda deshabitada, essent emprada pels caçadors.</span></span></span></span></span></p> | 41.7149700,2.6016400 | 466862 | 4618207 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-02dsc2799.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-03dsc2795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-04p1510214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-05dsc2803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91580-06p1510216.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90747 | Cal Xebro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xebro | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Antiga masoveria de Can Gelmà adaptada a les necessitats actuals i modificada diverses vegades amb el pas del temps. S’ubica en una petita feixa elevada per sobre l’antic Estany de Mas Mateu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos més antic és de planta irregular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant, amb la part més alta a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes estan arrebossades i pintades. S’adossen cossos de planta baixa i s’aixequen al seu voltant set nous cossos destinats a estables i serveis de l’hípica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però destaca una petita era circular, tancada i amb accés per unes escales situades a ponent de la façana.</span></span></span></span></span></p> | 08082-5 | Polígon 2 Parcel·la 26, a l’est del terme municipal. | <p><span><span><span><span><span>Joan Jalmar consta com a propietari segons el cadastre de l’any 1862. Declara dues quarteres i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya, una de sureda, una quartera i tres quartans de bosc i una d’erm. Declaren tenir una euga pels treballs del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 hi consta el mateix Joan Jalmar i Matas, casat l’any 1876, en segones núpcies, amb Maria Vinyoles i Serra. Està empadronat un fill, Joaquim Jalmar Perich, del primer matrimoni amb Teresa Perich.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de l’any 1896 hi consten Maria Vinyoles, vídua en primeres núpcies de Francesc Serra, amb qui havia tingut tres fills: Manuel, Filomena i Montserrat. En Joan Jalmar, segon marit de la Maria, mor l’any 1890, a cinquanta-vuit anys d’edat, amb qui havia tingut dos fills: Joaquim i Rosa, amb Teresa Perich. En el cens hi consten Joaquim Jalmar i Perich amb la seva dona Teresa Dalmau i els fills Salvador, Conxita i Josep. Maria Vinyoles mor l’any 1898 als setanta-vuit anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1906, hi trobem una nova família formada pel matrimoni entre Josep Roca i Escolàstica Taverner i la Carme, filla d’ambdós. Al cens de l’any 1912, cal afegir-hi dos nous fills del matrimoni: Baldiri i Salvador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el cens de l’any 1923 hi ha un nou canvi familiar a al finca. Hi figuren el matrimoni format per Narcís Ros i Teresa Pujol. L’any 1928 cal afegir-hi els fills: Clàudia, Josep, Miquel, Rosa, Guillem, Assumpció i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys quaranta hi trobem censats el matrimoni format per Joaquim Carles i Font i Dolors Barrera i Nonell, juntament amb les seves tres filles: Maria, nascuda l’any 1941; Carme, nascuda el 1943; i Glòria. el 1947.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1962 hi figuren els avis, Joaquim Carles i Font i Dolors Barrera Nonell; la filla Maria Carles i Barrera, amb el seu marit, Martí Llavina i Manresa, casats l’any 1958; i la filla d'aquests, Maria dels Àngels, nascuda l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació hi vivien el matrimoni format per Salvador Jalmar i Dalmau i Maria Palmada i Casals, amb el seu fill Llorenç. En Salvador mor l’any 1964.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 2010 és una hípica.</span></span></span></span></span></p> | 41.7340800,2.7031400 | 475313 | 4620295 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-01p1490862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-02dsc0849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-03dsc0855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90747-04dsc0853.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els camps del davant eren un antic estany estacional on, segons informació oral, s’hi havia sembrat arròs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90885 | Can Bartolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartoli | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Antiga casa de pagès de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El cos principal té una coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Un cos adossat a l’esquerra, també de planta baixa i pis, té la coberta a un únic aiguavés. El parament és arrebossat i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> | 08082-74 | Polígon 9 Parcel·la 03 | <p><span><span><span><span><span>La casa apareix per primera vegada esmentada l’any 1738 en un cens eclesiàstic, amb el nom de Barraca d’en Bartolí. Durant molt de temps els textos es refereixen indistintament a la casa amb els noms de Bartrolí o Bartolí. Durant el segle XVIII hi trobem censades dues famílies alhora, amb els cognoms Bartrolí i Call.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta com a propietari Joan Montfulleda Masmiquel, casat amb Magdalena Iglesias i Bartrolí l’any 1846. Les terres declarades són respectivament, quatre quartans de secà, una quartera de vinya, una quartera de bosc i una quartera d’erm. Aquest matrimoni té sis fills: Joan, Joaquima, Maria, Josep, Esteve i Carolina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, consta com a resident un fill de Joan i Magdalena, en Josep Montfulleda Iglesias (†1912), casat l’any 1877 amb Narcisa Verdaguer i Comas (†1921). Aquesta parella tindrà onze fills: Joan i Maria (bessons), Joaquima, Josep, Joaquim (marxar a Cuba a fer el soldat, i on morí de malaltia), Caterina, Eusèbia, Francesc, Àngela, Dolors i Rafel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909, el segon dels nois de Josep i Narcisa, Joan Montfulleda Verdaguer es casa amb Mercè Iglesias Vinyoles, que es traslladaran a viure a la masoveria de la Rectoria. Temps després marxen a viure a Can Tià Camps de Massanes on tindran tres fills (Joan, Conxita i Pere). D’aquí marxaran novament a Cal Renegat, a Can Mastroi de Fogars i finalment a Can Marlet, on actualment hi continuen vivint els descendents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Can Bartolí sembla que hi continuen vivint la Dolors Montfulleda que es casarà amb Pere Roura (†1926). A través del cens de 1925, sabem que en aquest moment tenen tres fills: Narcisa, Josep i Maria. Quan mor el pare, l’any següent la Dolors es casa en segones núpcies amb Narcís Quintana Clos, ell també vidu de Dolors Turró i amb qui havia tingut dues noies, la Rosita i la Teresa. Amb aquest matrimoni, la Dolors tindrà una bessonada: Salvador i Montserrat. Però la nena mor de petita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, l’any 1932 a la casa hi viu el matrimoni compost per Dolors Montfulleda i Narcís Quintana amb els fills en comú i els que varen tenir respectivament en cadascun dels matrimonis; un total de sis: Salvador Quintana Montfulleda, Narcisa, Josep i Maria Roura i Montfulleda i Rosita i Teresa Quintana i Turró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1940 a 1945, estan empadronats a la casa la Dolors Montfulleda i el seu espòs, Narcís Quintana; Narcisa Roura Montfulleda i un fill seu, Joan Roura; Josep Roura Montfulleda; Maria Roura Montfulleda i Salvador Quintana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest darrer, nascut l’any 1928, es casa l’any 1964 amb Carme Sibina i Puigtió, de Can Pi de Gaserans i l’any 1966 neix el seu primer fill, Jaume Quintana Sibina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que abans d’arribar al 1970 la casa es ven. En tot cas, potser abans de canviar de propietaris, hi viuen masovers. Es tracta del matrimoni format per Ramon Mercader i Xaubet i Maria Glòria Rabot i Canals, casats l’any 1969.</span></span></span></span></span></p> | 41.7283100,2.6690400 | 472474 | 4619664 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90885-90885-01p15004052.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 90769 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras-1 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Moviment estructural d’una part de la coberta. | <p><span><span><span><span><span>Can Borràs és una casa situada al vessant de migdia de la carena de la Serra de Can Merla, al sud-est de la població, un cop passada l’entrada que mena a Can Casals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Masia als quatre vents, de planta rectangular. Consta d’un cos principal i varis cossos annexes a ambdós costats. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures tant a la planta baixa com a la planta pis, són petites, sense elements decoratius destacables. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca el pou amb abeurador, adossat a la façana principal, a mà dreta de la porta. Els annexos estan adossats a les façanes de llevant i de ponent respectivament. En algun moment l’edifici annex de ponent es va engrandir, adossant-se parcialment a la façana de migdia de la casa. Es tracta de coberts per al bestiar i per les eines del camp, tot i que actualment està en desús. Les cobertes són de rajol pla per als dos coberts més petits i de fibrociment pel més modern. El parament és d’obra, arrebossat i pintat blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08082-23 | Polígon 10. Parcel·la 18. | <p><span><span><span><span><span>El nom de la casa prové de l’antic propietari, que l’any 1862 consta com a Jaume Borràs, originari de Tordera i casat amb Rita Pla, de Calella. Era una petita casa de pagès que tenia una quartera i deu quartans de secà, deu quartans de vinya i dues quarteres i deu quartans de terra erma. A prop de la casa sembla que hi havia una font, coneguda amb el nom de Sant Patrici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 consten empadronats Maria Rosa Cateura i Vinyes, vídua de Joan Borràs i Busquets, la seva germana, Tomassa, Jaume Borràs Cateura i Cristina Coll i Buadas. Sembla que aquests hi viuran com a mínim fins l’any 1909, on ja consten censats una nova família composta per Francesc Vilà i Bóta i Maria Marlet, amb la seva filla Núria. Aquesta darrera sembla que mor pels volts de 1915 i l’any 1923 la parella s’instal·len definitivament a Can Marlet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1923, els nous habitants de la casa seran Josep Pla i Filomena Llavina amb els seus quatre fills (Joaquim, Francesc, Teresa i Carme). L’any 1927 es torna a produir un nou canvi: s’hi instal·len Josep Torrent i Carme Vilà amb els seus fills, Montserrat, Pere, Maria i Teresina. L’any 1956, les filles i fills han marxat i només hi resideix l’esposa, vídua.</span></span></span></span></span></p> | 41.7215100,2.6781800 | 473232 | 4618907 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90769-02dsc0941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90769-03dsc0942.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’ha intentat localitzar la font tot i que probablement ha desaparegut. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91261 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-6 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | La coberta està refeta i les obertures tapiades. La vegetació l’està malmetent i és del tot impossible poder visualitzar l’era situada al davant de la casa. L’heura ja ha començat a envair la coberta. | <p><span><span><span><span><span>Can Bruguera és un mas situat al capdamunt de la vall de Ramió, un cop passat Can Forn, sense deixar el camí que continua a mà esquerra, resseguint la vall. Just abans d’arribar-hi, a mà dreta, a peu marge, hi ha les restes d’un antic forn d’obra. La casa està constituïda per una gran cos de planta rectangular que s’adapta a l’orografia del terreny. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües desiguals, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està estructurat a partir de tres crugies. La planta baixa està presidida per tres obertures disposades de la següent manera: un portal amb marxapeus i muntants de carreus de pedra i arc de mig punt realitzat amb maó disposat a plec de llibre que en les darreres fotografies havia estat pintat matusserament de color blanc. Es conserva un rajol ceràmic amb el número divuit a mà esquerra. A cada costat, una finestra de les quals destaca la situada a mà dreta, guarnida amb llinda, muntants i ampit motllurat de pedra i reixa de ferro encastada característica del segle XVII i XVIII. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis, hi ha també tres obertures: la central, més petita alineada amb el portal, és de pedra, amb les impostes retallades en forma de quart de cercle i ampit motllurat però fortament erosionat. A mà esquerra, un finestral amb barana arranada, probablement d’època més moderna. A mà dreta novament una finestra de les característiques que la situada a la planta baixa, però sense reixat. Dessota el carener s’hi conserven les restes d’un rellotge de sol amb el gnòmon desplaçat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és de pedra irregular, amb alguna de més ben treballada en les cantoneres de la façana principal i argamassa amb un recobriment general de morter de calç que sense cap manteniment la humitat i els canvis de temperatura van caient inexorablement deixant al descobert el parament nu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més del cos principal, a la façana de tramuntana hi ha algun cos annex propi de les tasques de pagesia i ramaderia però l’abundant bardissar impedeix identificar cadascuna de les funcionalitats originals. A la façana de ponent, una ampliació trenca amb la uniformitat del conjunt. En aquest costat, totes les obertures estan decorades amb muntants i llindes de maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de la façana principal, coincidint amb l’altre costat del camí, hi ha un petit edifici de planta rectangular, de planta baixa amb coberta de teula àrab a dues vessants i bigam i llates de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal amb la porta d’accés ben centrada. Els muntants i la llinda són de maó i es conserva una porta de fusta collada al muntant amb un parell de golfos de ferro. A mà dreta s’hi recolza un cobert de fusta que se sosté amb uns pilars quadrangulars de maó. El pes de l’heura damunt de la coberta està provocant l’enfonsament total. I per tant la destrucció de l’edifici. El paredat és de pedra irregular barrejada amb maó i argamassa. Dos forats a banda i banda, per damunt de la porta indiquen que segurament aquesta estava protegida per un cobert de fusta.</span></span></span></span></span></p> | 08082-140 | Polígon 14 Parcel·la 1 | <p><span><span><span><span><span>L’any 1622 mor Margarida Bruguera. L’any 1660 mor una filla de Francesc Baix i Maria i quatre anys més tard ho féu Eulàlia, vídua de Francesc Forn, que consten com habitants dels mas Bruguera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 mor Jaume Bruguera, que en el llibre d’òbits, el rector fa constar com a treballador i propietari del mas àlies (o Àlies) que pot senzillament significar àlies Bruguera. Com que les rieres baixaven amb molta aigua fou enterrat amb missa baixa “per causa d’anar les rieres grosses i no poder-hi assistir els sacerdots de pobles veïns”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734 neix Josep (1734-†1751), fill de Pere Bruguera (1701-†1743) i de Maria Ivern (†1763), i el rector els inscriu com “habitants en el mas Croses o Bruguera.” El padrí del bateig fou Josep Bruguera, també del mas Croses. Aquest matrimoni tindrà una altra filla que morirà petita: Teresa (1741-†1744). En l’òbit de Pere Bruguera el rector fa constar que és el propietari del mas Bruguera. La vídua mor vint anys després, l’any 1763, però en el cadastre d’aquell any, a la casa també hi ha inscrits un matrimoni cambrer, Bonaventura Riera i Victòria Vivas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que l’hereu serà Pere Bruguera i més endavant la seva pubilla, Teresa Bruguera estarà al capdavant del mas. Segons el cadastre de 1862, consta com a propietari Antoni Cama i March (1795-†1877), que s’havia casat amb Teresa Bruguera. Aquest matrimoni declara, a més de la casa pairal, tenir una peça d’una quartera de secà, quatre quarteres i mitja de bosc, una quartera de sureda i quatre quarteres de terra erma. Una altra peça disposa de dotze quarteres de secà, tres quartans de vinya, dues-centes sis quarteres de bosc, tretze quarteres de sureda i deu quarteres d’erm. Una tercera peça està dividida en tres quarteres de secà, mitja de sureda, quatre quartans de sureda i una i tres quartans d’erm. La darrera peça és de tres quarteres i mitja de secà i tres quarteres i tres quartans d’albereda. Una d’aquestes peces es refereix a can Marc, sense especificar-ho. També declaren tenir dos bous, una egua i una mula a més de varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 el propietari és el nét d’Antoni Cama, Miquel Cama, que consta vidu i resident en el mas amb els seus 7 fills, Concepció, Joan, Dolors, Joaquima, Maria, Josep i Ramona Cama i Mates, tots per dessota la franja dels quinze anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos parroquials de 1905 a 1907 apareixen els noms de Joan Cama, Amèlia Casanova, Maria Borràs, Maria Cama, Josep Cama, Joaquima Serra, Ramona Cama, Margarida Cama i el pastor Manel Costa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el 1907 els propietaris marxen a fer les Amèriques. El mas Bruguera l’adquireix Artur Saurí, mentre que Can Marc l’adquireix Dolors Cama i Mates (de la pròpia família). Una peça de terra era venuda a J. Alomar i una segona a D. Falgueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1908 fins l’any 1920, hi consten els masovers format pel matrimoni Josep Bagot Expòsit i Carme Casellas amb els seus fills (Josep, Àngela, Maria, Josep, Roseta i Caterina). També viu amb ells el mosso, Josep Gamisans. Aquests abandonen la finca per instal·lar-se a Gaserans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1920 fins a 1932 hi viuen uns nous masovers, el matrimoni format per Joan Fontanilles i Contxita Riera amb els seus fills (Josep, Pere, Maria, Dolors, Antònia, Salvador i Enrica).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1933 fins a l’any 1946 s’hi instal·len uns nous masovers, Joaquim Vilà Clopés (†1954) i Marina Costas i Vilà amb la seva filla Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després hi habitaren uns nous masovers, la família de Josep Canals i Montsant, casat amb Montserrat Clopés i Andreu amb la seva filla Angeleta (1945 -†1961) que morí mentre es banyava en el gorg de can Bruguera, a la riera de Ramió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el transcurs del segle XX, els masovers menaven les terres de secà, la vinya de dues quarteres i el prat regat amb l’aigua de la riera que retenia la resclosa de la casa. Amb un pou regaven l’hort. Tenien sis vaques, un ramat de cabres, un ramat de porcs i un galliner important que els permetia vendre’n ous i carn. En el gorg hi pescaven barbs, llises i anguiles. </span></span></span></span></span></p> | 41.7070900,2.6062000 | 467237 | 4617331 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-01dsc2640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-02dsc2641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-04dsc2634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-03dsc2654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-05p1510033.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pou, situat a la part posterior de la casa, que ja l’any 2007 presentava un estat de conservació dolent, i havia perdut part del seu coronament, actualment està totalment envoltat de vegetació tot i que sembla que ha continuat deteriorant-se. Al davant de la casa, en direcció nord est, un cop travessada la riera i a mà dreta del camí en direcció al Molinot, hi ha les restes d’una possible masoveria o dependències relacionades amb el mas Bruguera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90770 | Can Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-3 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Masia situada al nord-oest de la Serra de Can Merla, entre el Centre d’Avis i Can Borràs, no massa lluny dels límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i un cos adossat al costat. El cos central consta de planta baixa i pis, amb la coberta, refeta modernament, de teules àrabs a dues aigües i el carener, perpendicular a la façana principal, tot i que lleugerament desplaçat, orientat a sud-oest i amb ràfec senzill. El cos adossat a ponent és d’una sola planta, i la coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de quatre eixos de verticalitat, gairebé simètrics. S’observa però, que en algun moment de l’evolució constructiva de la casa, per la façana de llevant, s’hi va afegir un cos de planta baixa i pis, allargant el teulat. Les obertures no tenen cap decoració rellevant, però destaca del conjunt, la portalada dovellada i el marxapeus de pedra. El parament és mixt, de pedra i maó amb argamassa de morter de calç arrebossat, sense policromia. Modernament s’hi ha afegit un rellotge de sol del tipus vertical declinant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gairebé al davant del cobert annex s’hi localitza l’era, perfectament conservada, pavimentada amb cairons.</span></span></span></span></span></p> | 08082-24 | Polígon 10. Parcel·la 19 | <p><span><span><span><span><span>L’any 1862, consta com a propietari Joan Martí. Declara tenir una quartera de terres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a finals de segle XIX, l’any 1889, consta com a propietari Josep Martí i Perelló, que hi viu amb la seva esposa, Anna Serra i Sobiranes, i els seus fills, Ramon, narcís, Joaquima i Joan. Aquest darrer, casat, amb Rosa Soler i el seu fill, Josep també viuen a la casa pairal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1890, Joan, vidu es casa en segones núpcies, amb Mercè Jacinta. En Josep Martí i Perelló mor l’any 1894. La seva esposa ho farà l’any 1901 amb setanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1909, consten com habitants de la casa, Joan Martí, vidu de Rosa Soler, casat amb segones núpcies amb Mercè Jacinta. També hi consten els fills de la primera dona, en Joan i la Maria, i la Joaquima, de la segona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1918, Joan Martí i Mercè Jacinta són els grans de la casa. Els joves que la tiren endavant són en Josep Martí Soler i la seva esposa Josepa Coma i Brunsó, que tindran cinc fills segons el cens de 1927: Joan, Pere, Àngela, Joaquim, Rosa i Ramir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1968 mor en Josep amb vuitanta-un anys, i l’any 1972 ho fa la seva segona esposa, Josepa, amb setanta-set anys. </span></span></span></span></span></p> | 41.7216500,2.6764200 | 473085 | 4618923 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està envoltada d’una tanca. La fotografia del llibre de Josep Vilà i Jaume Fugarolas (2007) ens ha servit per acabar de fer la descripció de la façana principal. | 45 | 1.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 90782 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-4 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de pagès als quatre vents situada en el veral del veïnat de Can Damià. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La construcció original presenta dos annexos situats a les façanes de ponent i de llevant respectivament, perfectament marcats tant per la composició del teulat, a un sol vessant com pel material constructiu, que diferencia perfectament dues èpoques constructives distants en el temps. En primer lloc, destaquen els dos porxos amb galliner adossats a la façana de ponent, més antics. Els teulats però, són de fibrociment. Per la façana de llevant, en canvi, hi ha una prolongació de la coberta en teula àrab però el material constructiu emprat és el totxo i el maó, sense arrebossar. Modernament s’hi afegiren uns metres allargant-lo fins gairebé a tocar del camí, amb el cobert de fibrociment. Aquest annex d’ampliació de la casa, queda totalment trencat a la façana principal, que es perllonga formant una “L”. Aquesta part de l’edifici també està construïda amb totxo, sense arrebossar, amb la coberta de fibrociment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No presenta cap element destacable des d’un punt de vista arquitectònic, tot i que sembla que els ampits (pintats) de les dues finestres de la planta pis siguin de pedra motllurada i l’ampit de la finestra amb reixa de la planta baixa també.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal està arrebossada amb morter de calç amb alguns afegits de ciment, fruit d’arrebossats posteriors.</span></span></span></p> | 08082-36 | Polígon 10. Parcel·la 75 | <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de l’any 1862, la casa és propietat de Francesc Oller (fill d’en Pau Oller, originari de Tordera i de Teresa, filla d’un sabater de Lloret), i l’edifici en aquell moment és conegut amb el nom de Can Corbs. A més de la casa, el propietari declara tenir dues quarteres de secà, i un xic més d’una quartera i mitja de vinya i nou quartans d’erm. En la documentació s’esmenta una altra peça, anomenada del veïnat d’en Damià que consta de deu quartans de secà, mitja quartera de vinya i mitja més d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889, a la casa hi viuen el mateix Francesc Oller (†1895) amb la seva esposa, Maria Dalmau i Tornabell, casats l’any 1823 a Fogars. Hi viuen també la seva filla, Teresa maridada amb Jaume Serra i Roquet i els fills d’aquests (Pere i Rafel).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, tot i que hi continuen vivint la mateixa família, la casa rep el motiu de Can Cases. Però aquí la parella Teresa Oller i Dalmau i en Jaume Serra i Roquet han tingut dos fills més, en Joan i en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tres anys després, el 1899 la família Oller – Dalmau ja no consta com empadronada a la casa. Probablement marxen i podrien ser, ja que el document no ho especifica, un seguit de masovers qui passen a ocupar-la. En un primer moment hi consta Teresa Reixach, amb l’Enrica i en Josep. L’any següent trobem inscrits Gràcia Bigas (vídua), amb Bonaventura Manyach i Teresa Romà amb els seus fills (Concepció, Mercè i Paulina). L’any 1906 hi hauria un altra canvi de masovers, Joan Illas i Gràcia Bardalet i els seus fills (Salvador, la Dolors, La Ramona i en Joaquim). El 1909, apareix l’Esteve Paset i la Josepa Cubias amb les nenes Matilde i Agustina i en el padró de 1914, ja tenen un nou fill, en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de 1917 hi trobem Jaume Mollfulleda i Xampeny i Àngela Montfulleda i Verdaguer, casats el mateix any i més endavant amb la seva filla Joaquima. El 1920 mor de tifus el marit i la filla Joaquima. L’any 1921 l’Àngela es casa en segones núpcies amb Martí Pratcevall i Martori, també vidu, amb son fill Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1930, aquesta parella tenen altres fills a més d’en Josep; en Francesc i la Carme. Deixen la casa per marxar a Cal Florit de les Ferreries.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1931 l’habiten Jaume Sunyer, la seva filla Maria Sunyer i el seu espòs, Joan Rovira, a més dels fills de la parella (Anneta, Jaume i Maria, i Angeleta, que naixerà més endavant). La família hi continua vivint un bon grapat d’anys fins que entre els anys 1956 a 1960 ja hi trobem Joan Vidal i Planiol, el seu fill i la seva esposa Anna Rovira i Sunyer (casats l’any 1951), i els seus fills, en Joaquim (1952) i en Jaume (1955). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts dels anys seixanta en són residents, en Joaquim Tresserres, la seva esposa, Àngela Colomines i els seus fills, Antoni, Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys setanta s’hi instal·len com a masovers, Josep Tresserres (1924-†1997) i Rovira i Angeleta Clos i Novell (1927) amb els seus fills, Victorino, Carme, Joaquim i Josep Maria.</span></span></span></span></span></p> | 41.7257200,2.6869500 | 473963 | 4619371 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90782-02p1500076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90782-03dsc0990.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 90783 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta-2 | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Caseta és una casa de pagès als quatre vents situada entre el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Cal Sardanet i el vessant hidrogràfic dret de la Tordera, formant un petit veïnat, juntament amb Can Patiràs, Can Cases, Can Corpet i Can Damià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits, que queda molt ben marcat observant els diferents teulats. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Malgrat els diferents cossos afegits, la darrera restauració ha permès obtenir un aspecte homogeni de tot el conjunt. Tant pel que fa als afegits laterals, com als diferents espais de treball, presenten els teulats a un sol aiguavessant, de teula àrab. També, modernament, s’ha tancat l’espai d’accés a la casa amb un muret de pedra i barana de fusta i el terra s’ha recobert de rajol tradicional pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paraments són de pedra vista per l’edifici principal, si bé antigament eren recoberts per una capa de morter de calç. No obstant, permeten veure l’aixecament de la coberta i les diferents crugies originals. La pedra es combina amb el maó, que a més de ser el material emprat en la construcció per als diferents edificis annexos, és el material emprat per decorar els encontorns de totes les obertures i decoració d’ampits. Destaca una pèrgola adossada a la façana principal i annex dret que protegeix l’entrada a la casa, i també un rellotge de sol d’autor, realitzat damunt d’una llesca de pedra irregular, però de superfície plana, collat a la paret. </span></span></span></span></span></p> | 08082-37 | Polígon 10 Parcel·la 74 | <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Joan Tresserres n’és el propietari de la casa a més d’una quartera i mitja de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres i mitja de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, la casa consta amb el motiu de Ca l’Andreu. Hi estan censats Josep Reixach i Gràcia Bigas (avis), que viuen amb Bonaventura Reixach, casat amb Teresa Romà i llurs filles, la Concepció, la Mercè i la Paulina. Bonaventura mor l’any 1905 a l’edat de quaranta anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de la mort de Bonaventura, hi són censats Miquel Llopart i Teresa Verdura. I l’any 1912, la casa es coneix amb el nom de “Can Caseta”, i novament amb nous inquilins, en Josep Ros i l’Enrica Comas, que s’hi instal·len amb els seus tres fills, en Joan, la Neus i en Pere. L’any 1916 marxen a la Creu de Capó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1917 consten Joan Mercader Sagrera i Carme Llopart Tresserres que hi viuran durant una bona colla d’anys amb els seus dos fills, que segons el cens de l’any 1923, són en Joaquim i l’Enric. L’any 1943 mor en Joan Mercader amb cinquanta anys. La Carme hi continuarà vivint amb el seu afillat, Joan Jordà i Mercader. Aquest es casa l’any 1945 amb Àngela Pons i Romaguera. Del matrimoni neixen, l’any 1946, en Joaquim, i l’any 1950 l’Enric. L’any 1980 mor l’àvia Carme amb vuitanta-vuit anys i la jove, amb seixanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p> | 41.7258100,2.6861900 | 473900 | 4619382 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90783-02p1500069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90783-03p1500064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90783-04p1500068.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant de la casa hi ha el pou que serveix per a aigua de boca. Destaquen els dos pilars de maó, que sostenen l’estructura de fusta amb el travesser per a posar-hi la corriola, substituïda per uns ganxos emprats en altres temps per a netejar el fons dels pous i safareigs, que sostenen un test decoratiu. La boca està protegida per un reixat recobert amb una plataforma de fusta realitzada amb taulons. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90784 | Can Cassart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassart | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Cassart és una casa de pagès situada a tocar de Can Roca pel límit meridional, entre el Torrent de Can Roca i el Camí de Fogars a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té un cos adossat a la façana de llevant, aixecat transversalment destinat a usos agrícoles, amb un cobert adossat, amb coberta a un aiguavés, on hi ha un pou que, segons la inscripció, es construí l’any 1923. Un altre cobert s’adossa a la façana de ponent; també d’un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No hi ha cap element a les obertures que destaqui per la seva manufactura. La porta d’accés és amb arc escarser fet de maons. La resta de llindes són rectes. El parament és mixt, arremolinat amb pedres i maons vistos.</span></span></span></span></span></p> | 08082-38 | Polígon 9 Parcel·la 16 | <p><span><span><span><span><span>Aquesta casa que des del segle XIX es coneix amb el nom de Can Cassart, antigament era propietat del Mas Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant de la casa, a més dels porxos, galliners i altres dependències pròpies, l’any 1755 hi havia un forn de rajols i teules del qual avui encara se’n conserva la part inferior de la façana amb la boca d’accés a la fogaina. La dada de l’existència del forn queda corroborada perquè en aquesta casa s’hi instal·len aquell mateix any el rajoler Mateu Reiner i Llinàs (†1773) i la seva esposa, Maria Butina (†1764), ambdós originaris de Vidreres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la família Cassart se sap que abans de venir al mas, havien viscut en una casa anomenada l’Hotalet, conegut també per Cal Xixó, de la qual en el cadastre de 1862 consta com a propietari en Pere Cassart, maridat amb Rosa Melcior. Aquest Pere era rajoler d’ofici del Mas Massó Petit. Van tenir varis fills, Josep (†1764) i Bartomeu, que serà rajoler d’ofici com son pare. El primer, es casa amb Anastàsia Ruscalleda (†1770) l’any 1749 (viuran a la Caseta de la Rectoria de Fogars i més endavant a l’Hostalet). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep i Anastàsia tindran varis fills, en Jaume Cassart (1750-†1790) que l’any 1774 es casa amb Magdalena Soliva. L’any 1787 neix l’hereu, en Pere que es casa amb Maria Gelmar l’any 1813. Tenen dos fills, la Maria Cassart i Gelmar (1813-1858) i en Pau (1817).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, la pubilla, Maria es casa amb Tomàs Freixes i Mas (†1889). Aquest matrimoni consta que habiten l’actual Can Cassart, del qual, en el cens de 1862, consta com a propietari Tomàs Freixes i Mas. Juntament amb la casa, declara tenir una peça de terra de mitja quartera de secà, una quartera de sureda, tres quarteres de bosc de gavella i vuit quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquest matrimoni neixen set fills: la Josepa, el 1839); en Jaume (el 1841); en Joan (el 1843); en Manuel (el 1847) i la Justa (el 1850). Aquesta darrera, més tard esdevindria propietària de Cal Xixó; l’Esteve (el 1853); i finalment la Dolors (el 1856).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor la Maria Cassart i Gelmar, amb quaranta quatre anys, el seu espòs es casa l’any següent en segones núpcies amb Antònia Llavina i Planelló, de Centelles, amb qui tindrà quatre fills més: Josep (1859); Joan (1862); Bernardina (1865) i Justa (1868). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, consten empadronats al Mas Cassart, la vídua Antònia Llavina i Planelló (†1911) amb els joves, Joan Freixes i Llavina (†1935) i la seva esposa, Francesca Torrent (†1941). Amb ells també hi viu un nebot de deu anys, fill de Justa Freixes i Cassart (que ja havia mort) i d’Esteve Cama, propietaris de l’antic Hostalet o Cal Xixó. Es tracta del nen, Joan Cama i Freixes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1896, a Can Cassart hi continua vivint la mateixa família però amb els fills del matrimoni: Dolors (1891); Joaquim (1893); Joan (1899).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1920 la casa és habitada per l’hereu, en Joaquim Freixes que s’acaba de casar amb Josepa Marlet. També hi estan empadronats els pares del Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1928 ja hi consten els dos fills de Joaquim i Josepa, en Josep (1922) i en Robert (1925-†1950). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la Guerra Civil espanyola, Can Cassart també serví de seu del correu de Fogars, fins als anys cinquanta, activitat que passà a Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Freixes Marlet es casa l’any 1946 amb Àngela Barrera Nonell, del Mas Gavatx, que continuaran vivint a la casa amb els avis, fins que l’any 1956 marxen a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1959, a la casa s’hi troben censats una família de masovers composta pel matrimoni, Salvador Roure i Puigjermanal i Maria Madí Salip i la seva filla Lluïsa. L’any 1961 neix en Josep, i l’any 1967, en Jordi.</span></span></span></span></span></p> | 41.7348100,2.6738000 | 472873 | 4620385 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-01p1500085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-02p1500084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-03p1500088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-04p1500089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90784-05p1500080.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant la casa, a la primera feixa, darrera els galliners, es conserva part d’un forn d’obra. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91701 | Can Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clos-1 | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Rehabilitada entre finals del segle XX i inicis del segle XXI | <p><span><span><span><span><span>Can Clos és un edifici de planta quadrangular, situat en el veïnat de Can Roca, entre Can Cassart i Can Tomaset. La façana principal està orientada al sud. Consta de planta baixa i pis, amb una capçalera d’estil barroc, tot i que realitzada probablement durant segle XIX. La coberta és de teula àrab, a dos vessants. A mà esquerra de la façana principal s’observen dues finestres que s’han convertit en els elements decoratius d’un terrat al qual s’hi accedeix des de la planta pis de la façana de ponent. Les obertures són senzilles, alineades simètricament, sense elements destacables. Tan sols destaca el que sembla una fornícula sense cap element decoratiu a l’interior disposada en la part superior del centre de la façana principal, que correspondria al carener.</span></span></span></span></span></p> | 08082-207 | Polígon 9 Parcel·la 18 | <p><span><span><span>Segons el cadastre de 1862, la casa és propietat de Joan Clos i Massaguer, que declara, a més de la casa i un ruc, dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, cinc quarteres d’erm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1889 el propietari és Joan Clos i Massaguer (†1889), vidu de Maria Viader, que viu a la casa amb el seu fill i la seva esposa, maridats l’any 1872: Francesc Clos i Viader (†1896) i Anna Tresserres i Farré (†1921). També hi estan empadronats els fills del matrimoni, Felip (1873-†1912); Maria (1876); Josep (1879); Jaume (1882); Esteve (1885) i Joaquima (1889).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1904 a la casa hi viuen, la vídua, Anna Tresserres amb els seus joves, l’hereu Felip, maridat amb Carolina Fugarolas i els seus quatre fills, en Josep, en Lluís, la Mercè i l’Àngela. Quan mor Felip, la seva esposa està esperant un fill, que rebrà el nom de Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Felip Clos Tresserres fou alcalde de Fogars entre els anys 1909 i 1912, any de la seva desaparició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1925, Carolina Fugarolas, vídua encara hi vivia amb en el seu fill Josep, l’hereu, casat amb Carme Nonell (†1943) amb qui tindrà tres fills, en Joaquim, l’Àngela i en Josep. Dos anys després, en Josep Clos i Fugarolas, es casa en segones núpcies amb Maria Pujol i Massaguer (†1958), amb qui tindrà dues filles: la Carolina (1946) i dos anys després, la Dolors (1948).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1956 i 1960, en Josep Clos i Fugarolas, continua vivint al mas amb la seves filles nascudes de les segones núpcies, Carolina i Dolors Fugarolas Pujol, a més del matrimoni entre la pubilla, l’Àngela Clos i Novell i Josep Tresserres i Rovira, maridats el mes de febrer de l’any 1954. Tindran quatre fills: Victorino (1954); Maria del Carme (1956); Joaquim (1958) i Josep Maria (1962).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1962 i el 2007 la propietat canvia de mans. </span></span></span></p> | 41.7329900,2.6760000 | 473055 | 4620182 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91701-p1500128_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descripció de l’edifici feta a partir de fotografies cedides. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91612 | Can Codina - Can Framis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-can-framis | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Només se'n conserva una part, ha perdut tota la coberta i es troba completament envaïda per la vegetació. | <p><span><span><span>Restes d’una casa situada a ponent de Can Mastroi, dins del bosc. Està completament envaïda per la vegetació, però s’endevina un edifici no massa gran, de planta més aviat rectangular, amb parets de pedra falcada amb trossos de teula i fang que semblen no depassar els tres metres d’alçada. S’hi endevinen murs transversals de compartimentació de les diferents habitacions.</span></span></span><br /> <br /> </p> | 08082-185 | Polígon 11 Parcel·la 42 | <p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de l’any 1862, la casa era coneguda antigament com a Can Framis per ser el seu propietari, Guillem Framis. L'única informació coneguda més antiga és la proporcionada per aquest document, que a més indica que a més de la casa el seu propietari menava les següents terres: dotze quarteres i quatre quartans de terres, dividides de la següent manera: dues quarteres de vinya, mitja de sureda, quatre d’erm i quatre de secà, quatre quartans d’albereda i una quartera i mitja d’erm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1886 habita la casa Joan Camps, sense especificar si n’és el masover o ho té llogat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al padró de l’any 1889, la propietat ha passat a mans de Bonaventura Codina, un ferrer d’Hostalric, sense que aquest hi visqui. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens però de 1896 hi estan empadronats el matrimoni Pau Siscart i Maria. Quan aquests marxen l’any 1899, la casa queda desocupada. L’any següent, adquireix la finca el propietari de Can Mastroi, Josep Tarruella, però sembla que no tornarà a ser habitada. </span></span></span></span></span></p> | 41.7347300,2.6601200 | 471735 | 4620380 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91612-02dsc2969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91612-03dsc2970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91612-04dsc2973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91612-05p1510580.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En l’ortofotomapa en color de l’any 2000 consultable a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya encara es pot veure tota l’estructura dels murs sense coberta. El camí de carro original pel qual s’hi accedia ara és un estret corriol pel qual cal obrir-se pas tallant la vegetació. Destaca, en una de les pedres visibles de la paret desbrossada, uns cercles que si bé a primera vista semblen pintats, són de fet, material ferruginós originat en el moment de la composició de la roca. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91216 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-14 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> | XIII-XXI | Corts amb els teulats enfonsats. La casa pairal està en procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span><span>Can Coll és un mas fortificat situat en el veïnat de La Serra, a llevant d’un turonet de 130 metres d’alçada en el vessant hidrogràfic dret de la Tordera on queda arrecerat del fred hivernal. Al sud, sud-oest hi té la serra de can Planes i el turó de l’Esquirol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està compost per diversos cossos adossats que corresponen al mas, la masoveria i dependències de treball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici principal és de planta quadrangular de tres crugies, amb la façana orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. El ràfec està format per tres fileres de rajola plana, amb la central disposada en triangle on s’hi conserven restes de policromia i dos òculs que permeten la ventilació del sotacobert. Del centre de la teulada de la casa, sobresurt una torre de planta rectangular amb teulat a doble vessant de teula àrab, bigues de fusta i ràfec de rajol pla. A cada pany de paret hi ha una finestra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures de la façana principal són pràcticament simètriques, sense pedres cantoneres destacables, fruit de la reforma de finals del segle XIX. A la planta pis hi ha tres finestres disposades simètricament, mentre que a la planta baixa, hi ha el portal d’accés a la casa amb portaló de fusta, de doble fulla i dues finestres, una a cada costat, amb reixa de ferro coronades per les restes d’una motllura antropomorfa. Totes les obertures estan envoltades per carreus de pedra calcària, ben perfilada arranada a la paret, de la qual només sobresurten els ampits de les finestres i el doble marxapeus del portal, el més antic de granit. Dessota mateix del carener hi ha un rellotge de sol. Destaquen dues espitlleres defensives per a fusell situades als dos extrems de la façana principal que es van repetint en les diferents façanes del conjunt edificatiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés a la casa pairal es fa a través de dues portalades, una situada al nord (que permet la circulació de vehicles) i l’altra al sud, amb escalinata, construïda a finals del segle XIX, amb un arc monumental decorat amb relleus geomètrics d’estil modernista i un portal de doble fulla de ferro. Al damunt encara s’hi pot llegeix la data de 1884. Ambdues donen accés a un pati de terra compactada que té un petit hort al fons, desconeixem si dessota hi ha un enrajolat de cairons o de pedra. Tot aquest espai està reforçat per una muralla atalussada de pedra que en el costat més alt fa uns cinc metres d’alçada, amb dos contraforts que la sostenen. Al capdamunt d’aquest darrer mur queda rematat per una barana de ferro. De la muralla destaquen els pilars cantoners decoratius amb ornamentacions de ceràmica modernistes i una garita defensiva amb espitlleres probablement relacionada amb les guerres carlines. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A les altres façanes de la casa s’hi ha anat adossant les diferents dependències, la masoveria gran i la petita, amb rellotge de sol i terrat amb balustrada amb remats ceràmics verds d’estil modernista; les corts de porcs, de vaques, el galliner, els conillers, la pallissa i totes aquelles construccions relacionades amb el dia a dia d’un mas. A mà dreta hi ha altres dependències com la casa del majordom, un forn de pa i una cisterna de recollida d’aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca del portal d’accés rodat, el cobert de la planta pis que servia de pallissa, i a la part inferior una impressionant cisterna de recollida de les aigües pluvials amb un petit safareig de rentar la roba. Conserva la portella original de fusta i la roda de voltar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’era de batre està situada al capdamunt del turó, darrera la casa on hi ha un dipòsit d’aigua i des d’aquí es podia accedir a la pallissa a través d’un pas de pedra protegit amb murets. La porta d’accés està tapiada. </span></span></span></span></span></p> | 08082-115 | Polígon 11 Parcel·la 123 | <p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p> | 41.7269500,2.6352000 | 469659 | 4619525 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-01dsc2463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-02dsc2480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-03dsc2462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-04p1500755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-05p1500744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-06p1500792.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’interior hi ha un hipogeu excavat al sauló.Els orígens documentals de Can Coll es remunten al segle XII, però la casa actual respon a una reforma de finals del segle XIX a partir d'una estructura original dels segles XVI-XVII. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90771 | Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-3 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Comas és una caseta als quatre vents situada al vessant sud de la Serra de Can Merla, a tocar del camí, entre Can Merla i Can Safanga. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’annex situat a mà esquerra de la façana principal, és el clàssic cobert amb teulat a un únic vessant, de teula àrab, que tant pot servir de galliner com per endreçar-hi les eines. A mà dreta de l’edifici principal, l’annex és més gran amb una única obertura que ocupa gairebé la totalitat de la façana, sense porta, que serveix de garatge i com a llenyer. El parament és d’obra arrebossat amb morter de calç sense pintar. </span></span></span></span></span></p> | 08082-25 | Polígon 10. Parcel·la 16. | <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1962, la casa pertany a Rosa Grimal (vídua de Pere Alaquart), que coincideix amb el primer motiu amb el qual es coneix la casa. Es casa en segones núpcies amb Joan Llopart. La propietat també té quatre quarteres i un quartà de terres, repartides entre erm i vinya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, la casa consta com a propietat de Maria Alaquart i Grimal (filla de Rosa Grimal i Pere Alaquart) que hi habita amb el seu espòs, Josep Comas i Babiana i els seus cinc fills (Joan, Josep Maria, Enriqueta, Joaquim i Gràcia). Quan ella mor, l’any 1892, el seu marit continua vivint-hi amb els fills, que amb els anys aniran marxant. En tot cas, en el cens de 1905, hi continua vivint en Josep Comas amb l’hereu, Joan i la seva jove, Filomena Llopart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 entra a viure-hi, probablement com a llogaters o masovers una nova família, el matrimoni Romà Ros i Martínez i Joaquima Llavina i Camps, i Joan Camps i Carme Ruscalleda. Al 1912 Romà i Joaquima ja tenen dos fills, que surten censats, fins l’any 1919 marxen a viure a Can Sureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1920, Joan Comas Alaquart i Filomena Llopart tornen a la casa pairal amb els seus fills (Pepet, Teresina, Enrica, Pepeta i Joan), fins que es perd el rastre en els anys de la Guerra Civil. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts dels anys 1940, hi trobem assentada la família Enrica Rich i Puig, vídua de Martí Fons i els seus fills Joaquim i Pere. Posteriorment, entre 1940 i 1945, entra a viure el matrimoni compost per Joan Rovira i Mercader i Maria Sunyé Mercader, amb els seus quatre fills: Anneta, Jaume, Maria i Àngela.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 fins l’any 1960, ocupen la casa novament la família Fonts. El matrimoni Joaquim Fonts i Rich amb la seva esposa Lourdes Comas i Arboix, i els seus dos fills, en Pere i la Maria Teresa. També viurà amb ells, la mare d’en Joaquim, l’Enrica Rich. </span></span></span></span></span></p> | 41.7218000,2.6811300 | 473477 | 4618938 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-02p1490970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90771-03p1490976.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91702 | Can Corpet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corpet | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Reformada | <p><span><span><span><span><span>Can Corpet és una casa situada a l’extrem oriental del municipi, a tocar del Pla de Can Miró Vell i la Tordera. L’edifici, tot i conserva la seva estructura original ha sofert nombroses reformes, tan pel que fa a l’interior com a l’exterior. Està situada als quatre vents, amb ampliacions dutes a terme en llarg del temps. La façana principal està orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És de planta baixa i pis, amb golfes o sotacobert emprat més com a cambra de regulació tèrmica que com a lloc d’habitació. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Les façanes estan arrebossades amb morter i pintades. Totes les obertures perfectament simètriques han estat refetes modernament i emmarcades amb maó decoratiu. </span></span></span></span></span></p> | 08082-208 | Camí de Fogars a Tordera, s/n. Polígon 10 Parcel·la 55 | <p><span><span><span><span><span>Segons consta en el cadastre municipal de 1862, el propietari de la casa és Vicenç Oller (†1869), que declara estar en possessió de dues peces de terra, una al voltant de la casa, que consta de dues quarteres de vinya i gairebé tres quarteres d’erm. També té una peça situada al Pla de Fogars amb dues quarteres i mitja de secà i prop d’una quartera d’erm. Per a les tasques agrícoles disposa d’un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Vicenç mor, als noranta anys, la propietat passa a la seva filla, Dolors Oller i Ruscalleda, que així també queda reflectit en el padró de 1889. Des de l’any 1888 la finca també disposarà de masovers, inscrits en el padró des de 1888. Es tracta del matrimoni format per Isidre Duch i Riquer i Julita Coromines i Mir, i les seves filles, Maria i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que canvien de masovers, ja que s’hi troben inscrits el matrimoni, Josep Rovira i Gràcia, amb els dos fills, la Isabel i en Quirze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1904, sembla que la propietat canvia de mans i ho adquireix Joaquim Mercader i la seva esposa, Joaquima Lloreda (†1912), que hi viuran amb els seus fills, Pau, Francesca, Josep i Joan. Quan els germans marxen de casa, s’hi quedarà l’hereu, en Pau Mercader, que es marida amb Trinitat Jalmar (o Gelmar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1920, el pare, Joaquim Mercader (†1933) continua vivint amb els joves, en Pau i la Trinitat i els seus néts (Joaquim, Andreu, Maria, Francesca i l’Emili). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960, el matrimoni, Pau Mercader i la Trinitat Jalmar (o Gelmar) continuen vivint a la casa, com a avis i amb l’hereu, en Joaquim Mercader Jalmar (o Gelmar), la seva esposa, Carme Cuní i Masferrer i les seves dues filles, la Josepa (1948) i la Maria (1950).</span></span></span></span></span></p> | 41.7264200,2.6886400 | 474104 | 4619449 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2023-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descripció de l’edifici feta a partir de fotografies cedides. | 45 | 1.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 90785 | Can Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-damia | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Damià és una casa de pagès situada a l’extrem est del municipi de Fogars de la Selva, en el veïnat homònim, juntament amb Can Patiràs, Cans Cases, Can Corpet i Can Caseta. Està situada a tocar del camí que va de Fogars a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa tal i com la veiem avui és fruit de la darrera reforma, que queda molt ben marcada observant els diferents teulats. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. En la darrera reforma s’ha fet saltar l’arrebossat de morter de calç de la façana principal deixant al descobert la pedra i el maó que envolta la majoria d’obertures. El portal és d’arc escarser, amb portes de fusta, de doble fulla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà dreta, per la façana de llevant hi ha el porxo. És de planta rectangular, amb entrada frontal. La coberta és a un sol aiguavés, de teula àrab. Les quatre façanes estan arrebossades amb morter de calç. A ponent del cos principal hi un altra annex característic d'aquestes construccions. És de planta rectangular, amb cobert a un sol aiguavés, de teula àrab. La planta baixa presenta la façana repicada, deixant a la vista el parament, de pedra i maó. Destaca el portal, d’arc de mig punt, amb ampits i arcada formada per varies fileres de rajol pla. La planta pis trenca amb un arrebossat i pintat. Les dues obertures originals estan emmarcades. La modificació es va realitzar durant la darrera reforma, amb brancals i llinda decorades amb pedra irregular de cara plana. A més de treure el morter de calç que protegia la pedra, es retirà el cobert que protegia l’aigüera de rentar la roba i alguns pedrissos. Actualment només conserva un abeurador fet de pedra i arrebossat, emprat com a jardinera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior, a la façana de llevant del porxo es conserva una part important de l’antiga era de batre, amb el terra de cairons.</span></span></span></span></span></p> | 08082-39 | Polígon 10. Parcel·la 53. | <p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1862, Bonaventura Saurí (originari de Grions) és el propietari de la finca. Hi viu amb la seva esposa, Maria Poch (originària del veïnat de Ramió). Juntament amb la casa, declara una quartera i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya i mitja quartera de terra erma i deu quartans de secà, mitja quartera i vinya i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró general de 1889 consta com a propietari Feliu Llopart i Soler, casat amb Margarida Pons i Saurí. A la casa hi viuen també els fills de la parella, Joan, Jaume, Domènec, Miquel, Josep i Francesca. L’any 1891, l’hereu, Joan Llopart (†1935), es marida amb Josepa Tresserras (†1946) que en el cens de 1909 també hi consten els seus fills, Carme, Maria, Joaquim i Marcel·lí, a més del mosso, Pere Manzanilla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1914, consten els mateixos propietaris i fills però s’hi ha d’afegir una nena, l’Angeleta. L’any 1927, Joan Llopart i Josepa Tresseres són els avis, i encapçalen la finca, Joaquim Llopart (†1978) i Matilde Colomer (que s’havien casat l’any 1924), que tindran dos fills, en Joan i en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> | 41.7270100,2.6872000 | 473984 | 4619514 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90785-02dsc0997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90785-03dsc0994.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dessota mateix del carener del cos principal la casa tenia un rellotge de sol que conservava el gnòmon de vareta. Era rectangular, del tipus vertical declinant. Tot i que força esborrat, desaparegué amb el repicat de la façana per deixar la pedra vista. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91230 | Can Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forn-0 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XXI | <p><span><span><span><span><span>Can Forn és un antic mas situat a la Vall de Ramió, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Ramió. S’alça en un indret on sobresurt la roca granítica, arrecerada del fred i orogràficament en un indret amb desnivell però alhora que li permet no patir els efectes de les rierades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està estructurat en diversos cossos situats un al costat de l’altre. El cos més antic és de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants, amb el ràfec paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta de planta baixa i pis. A la planta baixa refet més modernament hi ha un portal de doble fulla, amb muntants de pedra i llinda de fusta i marxapeus amb un graó que dona pas a l’entrada de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis destaquen dos elements: per una banda un rellotge de sol policromat realitzat l’any 1817 amb la inscripció “<em>M. (Miquel) Forn / Damià oller me / Fecit en 12 Agost de / 1917</em>”i restaurat pels volts de l’any 2007, i en segon lloc una finestra amb arc conopial complementada per un ampit motllurat i una espitllera al dessota mateix que queda dissimulada per la marquesina de vidre. A la part superior, probablement datant del mateix període que la realització del rellotge, destaquen les restes policromades de dues rodes solars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És en el teulat d’aquest edifici que hi ha una xemeneia realitzada amb maó, de la qual destaca la coberta a quatre vessants i una cua de gall o pardalera, un element exorcitzador, amb el fumeral característic del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament entrant hi havia les corts amb menjadores i a la planta pis era l’habitatge. De la façana de llevant, destaquen les dues obertures situades a la planta pis: a mà esquerra, una finestra voltada de carreus de pedra, amb arc conopial i ampit motllurat, mentre que a la dreta destaca una finestra amb permòdols. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici situat a mà esquerra de la façana principal, segueix la mateixa dinàmica constructiva. És posterior a la primera edificació, S’hi accedeix per un portal de les mateixes característiques que a la casa pairal, a través de dos graons, muntants de pedra i llinda de fusta. Però tractant-se de la masoveria, a la façana de ponent, hi ha una obertura d’accés. Les obertures de la planta pis es redueixen a una finestra sense balconada i reixa i a mà esquerra, una segona obertura petita. Les parets s’han restaurat modernament amb morter de cal i es deixen algunes pedres vistes com a elements decoratius. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la coberta hi ha actualment plaques solars per poder disposar d’energia i d’aigua calenta. Les ampliacions per la façana de tramuntana deixen veure l’evolució arquitectònica de la casa, amb el celler, forn de pa, el pou restaurat perdent la seva imatge original i un llenyer modern a la part del darrera de la casa.</span></span></span></span></span></p> | 08082-129 | Polígon 14 Parcel·la 28 | <p><span><span><span><span><span>La notícia documentada més antiga és la venda atorgada per Guillem Xaixclaris (?) a favor de Pere Caselles i Lombarda de tot el Mas Forn de Ramió al segle XIV. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramío de 1497 també hi surt esmentat per segona vegada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres parroquials més antics, el mas Forn o Can Forn s’hi troba esmentat l’any 1596, on es deixa constància de l’òbit de Melcior Forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent òbit és de 1622 amb la mort de Pere Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1625 mor Joan Oliver, masover de la Casa de Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1628 mor Paula Forna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I en el llibre de bateig de 1640 hi consta el bateig de Jacint Aleix, fill de Simon Aleix i de Caterina del Mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1643 mor Joan Forn a Sant Celoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 mor una filla de Jaume Forn i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de 1653 Francesc Boer era treballador del Mas Forn i el mateix any Miquel Alom, originari d’Hostalric, és claveter del mateix mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1666 s’inscriu l’òbit de Toni Ivern, pagès masover del mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, neix Paula Ribas, filla de Pere i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Margarida, muller de Bernat Miquel del mas Forn mor i és enterrada a Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 consten com a masovers de can Forn, el matrimoni format per Miquel Fugarolas i Victòria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1711 tenim l’exemple d’una altra casa que com passarà amb el veïnat de la Serra, també acull gent refugiada per causa de guerra; Francesc, fill d’Isidre i Francesca, corders d’Hostalric, estant refugiats a can Forn, bategen el seu fill Francesc a l’església de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741 el fill de Pau Fort i Maria Pladevall, Francesc, és batejat a Ramió. Aquesta família viu en aquell moment, probablement com a masovers o com a refugiats a can Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1754 Fermí Oller casat amb Tomasa testa com a propietari del can Forn. Era fill de Jacint Oller i de Maria Batllori. Deixa per hereu al seu fill Manuel i la legítima als seus altres fills, Damià Oller i Teresa Oller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 el propietari de can Forn és Manuel Oller Terrades, maridat a Francesca Oller. Quan ella mor, Manuel es casà en segones núpcies amb Magdalena Maresma. Els seus pares s’anomenaven Damià i Rosa. L’any 1841 neix el seu hereu, Josep Oller i Oller (1841-†1882).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre declara posseir una peça de terra de dues quarteres i mitja de secà, mitja quartera de vinya, disset quarteres de sureda, cent seixanta quarteres de bosc i deu quarteres ermes. També disposa d’una altra peça de quatre quarteres i vuit quartans de secà i de quatre quartans d’albereda. En una altra peça hi té tres quarteres i mitja de secà i quatre quartans d’erm. La darrera de les peces és d’una quartera i mitja de secà. A més de les terres també disposa de dos bous, una euga i un ruc a més de varis caps de ramaderia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep Oller i Oller, el mateix que fa la declaració en el cadastre de 1862, es casa amb Carolina Matas Serra però mor jove deixant sis fills (Manuel, Josep, Miquel, Francesca, Lluïsa i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la vídua, Carolina Matas esdevé la propietària, que hi viurà amb els seus sis fills que treballen la finca a més dels mossos Pere Rovira Puig i Lleonart Expòsit. I a més, un detall important, és que en aquest moment, la casa es divideix en dos: una pels propietaris; l’altra pels masovers que era administrada en aquest moment per la família composta pel matrimoni, Jacint Lloveras Miró i Agustina Nualart i Sambert, que hi viuen amb cinc fills (Josep, Gabriel, Ramon, Tomàs i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1904 fins a 1930, els propietaris són Manuel Oller Matas i Dolors Castanyer. Hi viuen amb els seus fills (Carolina, Maria, Josep i Mercè). També hi tenen empadronats quatre mossos que s’aniran rellevant en aquests anys (Miquel Amargant, Josep Roure, Joan Tusell i Joan Estaper). L’any 1904, Manuel Oller Matas serà nomenat batlle de Fogars amb un mandat de dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1921 esdevenen masovers el matrimoni procedent de Can Romeguera, Jaume Lloveras i Elvira Montsant, amb els seus quatre fills (Josep, Carme, Joan i Eudald).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1930 en el mas només hi trobem empadronats una família de masovers que han de menar totes les terres; es tracta del matrimoni format per Joan Sau Pol (†1950) i Josepa Bavià Arqués (†1954), amb els seus tres fills, Maria, Joan i Martí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 continuen els mateixos masovers i quan moren els pares, és en Martí qui mena la finca amb la seva esposa Anna Cortina i Caminals. Tindran vuit fills tots ells nascuts al mas: Assumpció (1946); Eusebi (1947); maria (1948); Lluïsa (1951); Joan (1953); Victòria (1954); Pepita (1955) i Montserrat (1957).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns onze anys, la finca fou adquirida per una altra família que l’estan restaurant en el respecte més estricte de la construcció tradicional.</span></span></span></span></span></p> | 41.7102700,2.6058200 | 467207 | 4617684 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-01dsc2622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-02dsc2619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-04p1510017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-05p1510018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-06p1510011.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A més del conjunt d’habitatge que els seus propietaris van restaurant amb el màxim respecte de l’arquitectura tradicional, destaca a la feixa de dalt de la casa, les restes d’una pallissa que ja en mal estat, el temporal Glòria la va ensorrar. La coberta era a dues aigües, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Tenia planta baixa i pis amb bigam de fusta. L’entrada era amb un arc de mig punt realitzat amb fileres de maó disposades a plec de sardinell. El sòl de la planta pis era feta de taulons de fusta mentre que el terra de la planta baixa és de cairons que els propietaris volen preservar. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91613 | Can Gabriel - Ca l'Alonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gabriel-ca-lalonso | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Can Gabriel és una casa situada al veïnat de Ponent. Per arribar-hi cal travessar el Pla de Can Planes i la Riera Negra. És de planta rectangular, d’una sola crugia, amb la coberta a dues aigües, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est o migdia. Té planta baixa i pis que aprofita el sotacobert. El portal d’accés està alineat simètricament amb el carener. Aquest està flanquejat a ambdós costats per tres obertures. La planta pis té quatre obertures; les dues més properes al carener són més petites que les situades als extrems de la façana principal. Destaca un rellotge de sol de pedra artificial que els propietaris actuals col·locaren després de restaurar l’edifici, fa una quarantena d’anys. El parament dels murs és de pedra i fang. La façana està arrebossada i pintada. Tot el perímetre està protegit per un sòcol de pedra irregular en forma de llosa d’aplacar parets d’uns setanta centímetres d’alçada<br /> A l’interior de la casa es conserva la llar de foc amb la boca del forn de pa i el cendrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La porquera situada a la façana de ponent, tot i que ha perdut la seva funció original, es conservà estructuralment durant les obres de remodelació i ha servit per engrandir l’espai de la cuina.</span></span></span><br /> <br /> </p> | 08082-186 | Polígon 11 Parcel·la 51 | <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, que és el document més antic localitzat on s’esmenta la casa, el propietari és Manuel Auladell, fill de Gabriel Auladell, que és qui dona nom a la casa. Menava quatre quarteres de terra dividides en nou quartans de secà, vuit de vinya i dues quarteres i set quartans d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 la propietat continua en mans de la mateixa família. Hi viuen el matrimoni format per Manuel Auladell i Barnei i Maria Pagès que tenen dos fills, en Jaume i la Dolors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1910, en Manuel Auladell és vidu i viu a la casa amb la seva filla Dolors que està casada amb Quirze Salichs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un parell d’anys després hi entren a viure la família Vilà. Són: Francesca, Joan, Josep, Socors i Joaquim. L’any 1922 hi continua la mateixa família amb un nou membre, l’Emília. Continuaran vivint a la casa fins l’any 1929 on es produeix un nou canvi, sense poder saber si són masovers, llogaters o nous propietaris. Aquesta vegada entren a viure-hi el matrimoni format per Francesc Estol i Elvira Boix amb la seva filla Montserrat. I al cens de 1931, ja hi ha una altra parella: Aleix Brugada i Maria Albó Fonollet amb les nenes Dolors i Rita que sembla que en seran els propietaris. Els seus descendents aniran vivint a la casa, fins que l’any 1959, amb la mort de la Dolors als trenta-quatre anys la família decideix marxar a Canet d’Adri venent la casa a la família actual que la va restaurar totalment.</span></span></span></span></span></p> | 41.7378600,2.6596300 | 471696 | 4620728 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91613-02dsc2977.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La façana de tramuntana quedava enganxada al mateix turó deixant un pas molt estret. Amb les obres de rehabilitació s’eixamplà aquest espai i la terra s’aprofità per engrandir l’era del davant de la casa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90743 | Can Gelmà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelma | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> | XV-XX | Deteriorament important en façanes, coberta i entorn per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps.L'espai que avui en dia ocupa el finestral gòtic amb arquets de l'extrem esquerre, el presidia una obertura rectangular projectada com a balconada i equipada amb un petit ampit de ferro forjat. Això indica que la factura d'aquesta finestra és relativament moderna. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada en una petita elevació, al peu del turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera, en els límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. Antigament estava adscrita a la parròquia de Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i dos cossos adossats als costats. El cos central és de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest i cornisa catalana. El cos adossat a ponent també és de planta baixa i pis, però la coberta és a un únic aiguavés. El cos adossat a llevant ha perdut la coberta, que era a dues aigües i la vegetació l’ha tapat gairebé completament. Són cossos afegits en etapes posteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de tres eixos de verticalitat, gairebé simètrics si no fos per l’eix dret. A l’eix central, destaca el portal rodó dovellat a la planta baixa, amb grans dovelles ben escairades i una finestra d’arc conopial gòtic dentat amb arquets. A la imposta de l’arc, hi trobem dues rostes. L’ampit té una triple motllura. A l’eix esquerre, hi trobem un portal en planta baixa d’arc rebaixat. Destaca un fragment de pedra de molí adossada al llindar. A la planta pis, hi trobem una finestra d’arc conopial gòtic trilobulat. En els brancals laterals sota mateix de l’arc s’observen dues rosetes, en el brancal esquerre, i una figura zoomorfa, en el brancal dret. L’ampit també és motllurat. L’eix dret no és simètric perquè la finestra de la planta baixa està lleugerament desplaçada a ponent. És de llinda plana i està protegida per una reixa de ferro forjat. La finestra de la planta pis és d’arc conopial gòtic tardà amb dentat amb arquets. Hi tornem a trobar dues rosetes gravades en el brancal esquerre i una figura zoomorfa al brancal dret. L’ampit també és motllurat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana posterior està parcialment coberta per la vegetació, però encara són visibles algunes finestres amb brancals, ampits i arcs de pedra. Destaca una finestar de la planta pis d’arc conopial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és mixt de pedra i maons amb argamassa de morter de calç arrebossat i en un moment es deuria esgrafiar. Es veuen restes d’aquest esgrafiat a la part superior. En aquest moment es deuria fer el rellotge de sol del que se’n conserven algunes traces.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant mateix hi trobem l’era, delimitada per un petit mur de pedra de separació i a la que s’hi accedeix per tres graons. Adossat a l’era, hi trobem el porxo o pallissa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del portal d’entrada hi ha un pou amb brocal de pedra, que conserva la politxa. Són visibles algunes piques de pedra granítica.</span></span></span></span></span></p> | 08082-1 | Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal) | <p><span><span><span><span><span>Antigament adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p> | 41.7282500,2.7024600 | 475254 | 4619648 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-01dsc0782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-02dsc0784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-03p1490722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-04dsc0796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-05p1490695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-06p1490708.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com Can Jalmar; Can Gelmar; Can Jaumar. S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.També cal indicar que a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya figura dins el municipi de Tordera. | 85|93|94|98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90744 | Can Gelmà del Navà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelma-del-nava | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XX | Deteriorament important en façanes i en la coberta per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps. | <p><span><span><span><span><span>Mas als quatre vents situat al Pla de Can Gelmà entre La Tordera i la línia del ferrocarril de Barcelona a Maçanet-Massanes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de maó arrebossat, amb les obertures de la planta baixa tapiades. Es conserven les restes parcials de la comuna, que estava situada a l’exterior de la casa.</span></span></span></span></span></p> | 08082-2 | Polígon 3, parcel·la 6 (a l’est del terme municipal) | <p><span><span><span><span><span>Mas fundat a partir dels anys 30 del segle XX. Al cens parroquial de l’any 1936 consta que hi viuen en Martí Rovira i la Pilar Pagès (els avis); en Melitó Rovira i la Carme Mas (els joves); i l’Agustí, en Moisès, en Martí, en Joan, en Joaquim i la Rosa (els fills).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1942 hi figuren en Francesc Grèbol i Folladosa i la Maria Jubany i Gelmar amb els seus fills Remei, Consòl i Lluís.</span></span></span></span></span></p> | 41.7338100,2.6936200 | 474521 | 4620267 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90744-02p1490652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90744-03p1490686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90744-04p1490656.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com Can Jalmar o Gelmar del Navà. S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91619 | Can Grau de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-de-baix | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Envaïda per la vegetació. Només queden algunes parets estructurals dempeus, el forn de pa i el pou | <p><span><span><span><span><span>Can Grau de Baix és una casa situada en el veïnat de la vall de Ramió, construïda a recer del turó de la Bandera. Des de fa molts anys que està abandonada i en gran part ensorrada. L’accés es fa des de la façana de migdia de de la Rectoria de Ramió. Darrera la piscina, hi ha un camí que ressegueix la llera esquerra del torrent del Mas Masó, afluent de la Riera de Ramió. El que sembla un camí ben aviat es converteix en un estret corriol que transcorre entremig de la vegetació. No massa lluny, des de l’inici del camí, tot just una vuitantena de metres el corriol es perd i ens trobem al bell mig d’una feixa ben planera que topa amb un amuntegament de pedra. Només cal enfilar-se pel marge a mà dreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes consisteixen en l’estructura d’una casa de planta rectangular, amb la façana principal orientada al nord-est. Tenia planta baixa, pis i golfes o sota teulada. La coberta era a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les restes amuntegades indiquen que la coberta era de teula àrab. El paredat general és de pedra i fang amb restes d’arrebossat de morter de calç en alguns trams dels murs, sobretot visible a l’interior de la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només es conserva un portal, situat a mà dreta de la façana, amb els muntants i arc escarser de maó i els golfos collats en el muntant. Aquesta entrada estaria relacionada amb alguna cort. L’entrada principal estaria situada més a l’esquerra, de la qual només se’n conserven parcialment els muntants, de maó. Aquesta entrada correspon amb la cuina, que té el forn de pa situat a mà esquerra mateix. Se’n conserva la boca emmarcada per pedra i la volta interior. El cendrer està colgat per la terra, tot i que és visible des de la façana de llevant. La solera del forn s’ha ensorrat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior de la casa, pels volts dels anys quaranta s’hi va construir un edifici annex amb parets de maó de gran alçada. A l’interior s’hi conserva una biga de fusta i un dels travessers del sostre. Probablement es tractés del paller. L’accés es feia per la façana de tramuntana. El seu estat de conservació actual és molt dolent i amenaça enfonsament.</span></span></span><br /> </p> | 08082-191 | Polígon 12 Parcel·la 70 | <p><span><span><span><span><span>L'única informació disponible sobre aquesta casa és la proporcionada en els censos parroquials de principis de segle XX. Entre 1905 i 1914 hi visqueren el matrimoni format per Pau Vilà i Bota i Maria Mustarós. Vivien amb ells la seva filla Antònia casada amb Joan Pimàs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1918 fins a 1934 hi hauria viscut uns masovers, Josep Gamisans i Massaguer amb la seva esposa Àngela Bagot i Casellas que tenien cinc fills: Maria, Salvador, Josep, Joaquim i Lluís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1945 i 1946 només hi viu la vídua i tres dels seus fills: Salvador, Josep i Lluís. Aquest darrer any potser comparteixen l’habitatge, o part d’aquest, amb una altra família formada per Josep Riera i Canaletas i Carme Bayés i Surós.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ells, els descendents de la primera família en conserven la propietat però la casa quedà abandonada i s'ha anat enfonsant amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></p> | 41.7110200,2.6111900 | 467654 | 4617765 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-02p1510652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-03dsc2994.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-04p1510665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-05p1510667.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-06p1510654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91619-07dsc3000.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A davant mateix de la casa hi ha un amuntegament de pedra amb un lleuger pendent, tal vegada per protegir la casa d’alguna torrentada, alhora que eixampla l’espai per poder voltar amb el carro o el bestiar. Al costat, aprofitant el marge, es conserva un muret de pedra seca amb tres graons també de pedra, molt ben conservats, que ressegueixen el camí original de carro i, al seu extrem, un pou construït, com a mínim la part visible, amb totxo. Les arrels que s’han filtrat al seu interior a la recerca d’humitat, han desestabilitzat el terreny. Caldria protegir amb una reixa o tancat el perímetre del pou pel perill real que suposa. En direcció est, a tocar del camí vell d’anar a la casa, s’alça un roure majestuós on els propietaris hi penjaven a assecar les panotxes de blat de moro. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91600 | Can Grau de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-de-dalt | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Parcialment enfonsada, amb gran quantitat de murs visibles. | <p><span><span><span><span><span>Can Grau de Dalt, està situat a llevant del turó de Can Grau, al vessant esquerra d’una canal tributària de la riera de Ramió. Des del Molinot, continuar per la pista en direcció oest i trobat el trencall, (el de mà esquerra, de pujada mena a Can Romeguera) continuar a mà dreta, un centenar de metres. Un cop travessat el revolt del torrent, a mà esquerra hi ha l’antic camí de carro que mena directament a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, de planta baixa i pis. Les restes de les parets i les teules indiquen que la coberta era a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. A banda i banda de l’edifici principal es conserven les parets de varis edificis annexos, destinats a les corts, la porquera i el galliner. Són de planta baixa amb el cobert a un sol vessant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les parets mestres de l’edifici principal sobrepassen els cinc metres d’alçada. Es conserva part dels muntants i el marxapeus de la porta d’accés principal feta amb carreus de pedra perfectament escairats i treballats, amb la polleguera quadrangular retallada en el carreu del muntant dret per barrar la porta des de l’interior. Entrant hi ha una primera estança, de dimensions considerables, probablement amb funcions d’entrada i cuina. Al fons, una obertura quadrangular amb llinda de fusta. Entrant per l’obertura hi ha una segona estança amb les pedres de la paret del fons ennegrides i els encaixos per al bigam de fusta de la planta pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra de la porta principal hi ha una segona obertura que correspon a una porta. És més senzilla, amb el muntant visible fet de maó. A l’interior, a mà dreta, hi ha una porta amb emmarcament de maó que permetia comunicar les dues estances. Les parets estan perfectament arrebossades amb morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El paredat, d’uns cinquanta centímetres de gruix, és fet de pedra i fang. Les cantoneres que es conserven, sobretot a la façana principal, estan ben desbastades, sense escairar, amb la pedra molt ben col·locada per donar estabilitat a la façana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca a mà dreta un edifici de dimensions molt reduïdes amb la portella d’entrada que mesura tot just cinquanta centímetres d’amplada i que el mur posterior indica que tenia una diminuta coberta a doble vessant, també amb el carener perpendicular a la façana principal.</span></span></span><br /> </p> | 08082-173 | Les Cabanyes. Polígon 14, Parcel·la 29 | <p><span><span><span><span><span>En la documentació que esmenta la relació dels batlles de Fogars, s’esmenta Salvi Coll i Ramilans, que l’any 1877 i 1879 (anys en què fou batlle) vivia en aquesta casa, juntament amb la seva esposa, Maria Jalmar i Matas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis de segle XX, en el cens parroquial d’entre els anys 1905 i 1908 es deixa constància que a la casa hi viuen el matrimoni format per, potser un fill de Can Bruguera, Francesc Bruguera i Maria Gamisans amb els seus fills, Josepa i Joaquim. L’any 1908 deixen la casa per marxar a viure a Grions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La memòria oral explica que en aquesta casa també hi visqué una dona, tota sola, que menava una vinya i, en el sot de la riera de Ramió, un hort que regava aprofitant l’aigua de la resclosa de Can Grau. Tenia gallines, un ruc i un porc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Sot de l’Esquerda hi havia la font de la casa, envoltada de cirerers, que també era visitada per la gent que treballava a muntanya. Sembla que feia feines de bosqueter, tallant arbres i fent carbonet amb les soques que arrencava. El portava a vendre o li venien a buscar amb matxos de bast. Quan es va fer gran l’ajudaven els seus veïns de Can Romeguera.</span></span></span></span></span></p> | 41.6978200,2.5953200 | 466327 | 4616306 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-01p1510467.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-02p1510466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-03p1510469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-04p1510472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-05p1510476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-06p1510473.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No havent localitzat altres carreus de pedra ben treballats, no és impossible que aquests haguessin estat reaprofitats d’un mas rònec. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91609 | Can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-2 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Estat d’abandonament general. L’heura comença a envair la teulada. | <p><span><span><span><span><span>Can Jan està situat al veïnat de Ponent de Fogars de la Selva, per sobre mateix de Can Masvila i a tramuntana de Cal Carreter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular amb diversos edificis annexos adossats a les façanes orientades al sud i a tramuntana. Està estructurada en una sola crugia, de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a llevant. La coberta és de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures es disposen de la següent manera: a mà dreta, la porta d’entrada, amb els muntants de granit, ben treballats, tot i que sembla que al muntant esquerra s’hi va fer una reparació amb maons. La llinda no és visible; en cas de ser-hi està recoberta per un arrebossat de morter. La porta és feta amb taulons clavetejats. Al damunt, disposada simètricament, una finestra de petites dimensions amb porticons de fusta i ampit de pedra ben treballada amb escopidor. A mà esquerra de la porta principal, adossat a la façana hi ha el pou d’aigua. En una prolongació de l’edifici hi ha una segona portalada, aquesta de doble fulla emmarcada per carreus de pedra granítica ben treballada i arc escarser fer amb varies fileres de maons. Al damunt es repeteix la mateixa finestra que la primera descrita. Sembla que aquest espai correspon a una antiga cort. I ja més a la dreta, aprofitant l’orografia del terreny una segona cort. La portella és més senzilla, tot i que emmarcada per alguns carreus de pedra picada i la llinda reparada de manera batussera. Al damunt hi ha una petita habitació amb la finestra protegida per una reixa de ferro. Pel vessant sud hi ha un parell de porxos mig ensorrats i destaca un contrafort de pedra que reforça la cantonada dels murs orientats al sud i ponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Modernament, probablement pels volts dels anys seixanta, setanta, s’aixequés el cobert adossat a la façana de tramuntana, amb bigues i travesser de pòrtland i cobert de fibrociment.</span></span></span><br /> </p> | 08082-182 | Polígon 11 Parcel·la 13 | <p><span><span><span><span><span>Segons es recull en el llibre de Fugarolas i Vilà (2007), la casa ja surt esmentada en el fogatge de 1497 com el nom “d’en Cases”, que seria el nom més antic que s’ha localitzat. L’any 1565 era propietat de Bernat Cases maridat amb Beneta, que el mateix any i el següent bategen a dos fills seus. A finals del segle XVI la casa s’incorpora al patrimoni del Mas Vidal. A partir d’aquí serà habitada per masovers que treballaran les terres tan del Mas Vidal com les annexades amb l’adquisició de la nova finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1595 hi viuen Antic Montsant i Margarida que bategen el seu fill Francesc. L’any 1569 també l’habiten el matrimoni format per Antoni Pons i Joana Ponsa (†1628).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1603 hi viuen Benet Orenc i Eulàlia. I l’any 1612 ho fan Jaume Miquel i Esperança (†1633). L’any 1624 l’habiten Salvi Masjoan i Caterina. Entre el 1633 i el 1638 hi viuen Salvi Carbonell i Margarida aquests darrers consten com arrendadors del Mas Cases. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1640 en són arrendadors en Joan i la Caterina Negre. L’any 1672 ho són Josep Garriga i la seva esposa Maria Àngela, que a la mort de la seva esposa es casa en segones núpcies amb Anna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 hi viuen Joan Rossell de Can Saboia i la seva esposa Maria Àngela, que bategen al seu fill Andreu Rossell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1655 hi viuen Pau Casanoves i Elisabet amb el seu fill Jacint, batejat el mateix any.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1692 i 1697, gràcies als llibres de bateigs sabem que també hi viuran Jaume Albert i Anna amb els seus fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A inicis del segle XVIII, concretament l’any 1710 i 1711, hi viuen dos matrimonis; el primer format per Salvi Gros i Maria Grossa i el segon per Nicolau Llobet i Maria Llobeta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1735 i 1739 hi viu la família Terrades i la família Fiol, de cinc i tres membres respectivament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1740 hi entra a viure el matrimoni Bernat Gener i Agnès que tenen dos fills petits (Narcís i Maria). L’any 1762 encara hi viuen, tot i que la filla Maria ja està casada amb Francesc Gauter. Els seus fills però portaran el cognom de la mare en primer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1826 entren a viure-hi com a masovers Pere Baquer i Margarida Torres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1860 la casa passa a ser propietat de Joan Fiol, àlies Jan, que donarà nom a la casa tal i com es coneix actualment. De fet, en el cadastre de 1862 ja consta com a Can Jan. En la documentació consta que la casa tenia dues quarteres de secà i una altra de terres en el Mas Cases on hi ha tres quarteres de secà, una de boscs de gavella i dues d’erm. També disposaven d’un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la propietària era Maria Fiol i Torres, vídua de Joan Sala, que és l’àvia. En Miquel Sala i Fiol està casat amb Gràcia Camps i Rossell que porten les terres. Tindran set fills (Maria, Rosa, Carme, Caterina, Anna, Esteve i Josep).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla però que en el cens parroquial de 1896 la casa també es coneix amb el nom de Cal Pinxo. Potser una part de Cal Jan fos llogada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu, Miquel Sala Fiol, vidu de Gràcia Caps, mort l’any 1889 deixant set fills. L’any següent es casa amb Francesca Auladell, vídua també de Miquel Vilà de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1906, la casa surt anomenada novament com a Can Jan. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor Miquel Sala Fiol l’any 1924, la seva vídua marxa a viure a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1928 hi viuen Josep Mercader Lloreda i Maria Nonell amb els seus fills Joaquim i Joan. El primer dels germans morirà al front durant la Guerra Civil espanyola. Els descendents d’aquest matrimoni continuaren vivint a la casa almenys fins a la seva mort (l’any 1999 i 2005 respectivament).</span></span></span></span></span></p> | 41.7337300,2.6639300 | 472052 | 4620268 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91609-01p1510567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91609-02dsc2946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91609-03dsc2952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91609-04dsc2949.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91609-05dsc2954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91609-06p1510573.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant de la casa, gairebé imperceptible, recoberta per l’herbassar, s’alça aprofitant el desnivell del marge una era circular parcialment murada i amb el sòl recobert de cairons. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90786 | Can Llagosta de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llagosta-de-baix | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>L’actual casa és moderna, construïda damunt l’antiga. Està ubicada entre ca l’Aiguader i Can Xapellí i és de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb ràfec i carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest.</span></span></span></span></span></p> | 08082-40 | Camí de Can Xapellí, 11 | <p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1862, la casa rep el motiu de Can Miquelet, probablement degut al nom del seu propietari, Miquel Illas Murguera (originari de Tordera, vidu de Teresa Bruguera, de Grions, morta l’any 1880). A més de la casa es declaren cinc quarteres de terres, entre dues de bosc de gavella, dues i mitja de terra erma i mitja de secà. El matrimoni tindrà varies filles i un fill: Rosa (1845), Josepa (?), Gràcia (1851), Agustí (1855) i Maria (1858). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa, amb el pare hi viurà la tercera de les filles, Gràcia, que l’any 1877 es casa amb Manel Serra i Vinyoles (†1916), de Cal Cerdà. Miquel Illas mor l’any 1896 amb vuitanta-tres anys, però la parella continuarà vivint-hi amb els seus fills: Maria (1877), la Rosa (1881), l’Enric (?), en Josep (?) i en Joaquim (1888).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquests fills, qui es quedarà a la casa serà en Josep Serra, que es casarà amb Concepció Llobet. La parella té varis fills (Joaquima, Àngela, Daniel, Joaquim, i les bessones, Maria i Montserrat).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa continua passant de pares a fills. Als inventaris parroquials de 1940 i 1945 hi habiten el matrimoni Josep Serra Illas i Concepció Llobet Nonell amb els seus fills, Daniel, Maria i Montserrat. L’any 1954, la Montserrat es casa amb Salvador Coll i Matamala, de Calella, amb qui tindran dos fills, l’Antoni (1954) i en Josep (1956). L’any següent la família es trasllada a viure a Calella. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La casa, potser va quedar a l’abandó, ja que consta com a ensorrada. Damunt de les seves restes s’hi construí la casa actual.</span></span></span></span></span></p> | 41.7304600,2.6741200 | 472898 | 4619902 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90786-02p1500152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90786-03p1500154.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Creiem que cal referenciar-la perquè a través de les dades recopilades per Jaume Fugarolas i Josep Vilà (2007), ens ajuden a entendre l’evolució social i econòmica del municipi entre els segles XIX i XX. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91197 | Can Llagosta de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llagosta-de-dalt | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | enderrocada, només s’observen parets de la planta de la casa, en algun tram fins a dos metres i mig i una part del forn de pa. | <p><span><span><span><span><span>Can Llagosta de dalt és una antiga masoveria o casa de pagès, situada en el veïnat de Sant Corneli. Per arribar-hi cal pujar per la Creu de Capó en direcció a Sant Corneli; deixar enrere el Prat de Sant Corneli fins el coll de Rossella. Un cop allí, baixar pel camí, sempre dretà, que transcorre entre el turó de Sant Corneli i el bosc de Can Planas, i que condueix a Can Merla del Sot. Les restes de la casa són visibles a mà esquerra mateix del camí, abans de fer el revolt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eixamplament del camí ha malmès part de l’estructura muraria de la façana orientada a llevant. S’hi observen els murs estructurals de la casa, essent el de la façana de ponent el més alt i ben conservat amb una paret de 2,50 metres d’alçada. Estava construïda fent un retall en el marge, ben arrecerada, deixant una distància aproximada d’un metre i escaig entre el marge i el mur. Els murs mesuren entre quaranta i cinquanta centímetres d’amplada. Estan fets amb pedra irregular, units amb argamassa i en alguns indrets, sobretot a la façana nord s’hi veuen restes d’arrebossat de morter de calç. Hi ha diverses estances que la vegetació va engolint de mica en mica. Adossat en un extrem de la façana sud, arranat al terra, es conserven les restes d’un forn de pa. Està fet de maó i recobert de pedra unida amb morter de calç. La boca està feta amb maó disposat a plec de sardinell. A l’interior d’una de les estances, entre mig de la vegetació i trossos de teula s’observa una pedra ben escairada, que podria haver format part d’algun dels muntants de la porta o finestra.</span></span></span></p> | 08082-97 | Polígon 11 Parcel·la 104 | <p><span><span><span><span><span>D’aquesta casa se n’han trobat referències en el cadastre de l’any 1862. El seu propietari és en Francesc Illas, casat amb Maria Llopart, ambdós originaris de Tordera. En el document, els propietaris declaren estar en possessió d’una peça situada al voltant de la casa. Es compon d’una quartera i set quartans de vinya, dues quarteres de bosc i quatre quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1866, el fill del matrimoni anterior, Esteve Illas i Llopart, vídu de Clara Pruna, es casa en segones núpcies amb Narcisa Bota, que té cinc fills: Francesc (1868), Francesca (1870), Joan (1875), Maria (1877) i Joaquima (1883). L’any 1889 la parella continua vivint a la casa juntament amb els dos nois, en Francesc i en Joan i els pares d’ell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1896 marxen de la casa i hi entren a viure, Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb el seu fill Francesc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1906 i de 1909 la casa ja consta com abandonada.</span></span></span></span></span></p> | 41.7195600,2.6623800 | 471917 | 4618695 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-02p1500592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-03p1500602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-04p1500594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-05dsc2191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-06p1500605.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’altre costat del camí també s’hi observen algunes restes disperses que devien formar part de la casa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90890 | Can Llobet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-de-baix | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Llobet de baix és la casa que es fan construir els amos de Can Llobet per instal·lar-s’hi. Està gairebé adossada a Can Llobet per la seva façana de llevant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta és asimètrica, sobretot perquè una part de la façana té un encapçalament pla que s’interromp entre l’eix central i el dret. No hi ha cap element destacable a nivell artístic o arquitectònic. El parament és arrebossat sense pintar.</span></span></span></span></span></p> | 08082-79 | Polígon 11 Parcel·la 67 | <p><span><span><span><span><span>Can Llobet de Baix la fan construir els propietaris de Can Llobet de Dalt, on s’instal·laran probablement per disposar de més comoditats, mentre que el mas Llobet o Llobet de Dalt l’habitaran una família de masovers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889, n’és propietari l’Esteve Planas Ruscalleda (†1900), i la seva esposa Maria Montserrat Llobet i Vendrell amb els seu fill Joan. També viuen amb ells, Teresa Vendrell i Bibot, vídua, i l’Esteve Ruscalleda, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan l’any 1900 mor l’Esteve, hereta el seu fill Joan. I quan aquest darrer mor, hereta la pubilla, Magdalena Planas i Camps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Magdalena es marida amb Narcís Mercader, conegut com en “Ciset de la Conn” i marxen a viure a Hostalric. Del matrimoni naixeran dos fills: en Narcís i en Joan (aquest darrer morirà d’accident).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Narcís Mercader Planas, heretarà les dues cases i les terres. Es casarà l’any 1970 a Fogars, amb Antònia Puigtió i Estol, originària de Massanes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però a Can Llobet de Baix hi viuen masovers. A partir dels anys trenta del segle XX, hi consten Joan Camps i Rita Marlet amb els seus fills, Josep, Llorenç i Agustí. Els seus descendents aniran vivint a la casa fins a finals dels anys seixanta. L’any 1969 el Llobet de Baix es lloga a un matrimoni amb els seus fills.</span></span></span></span></span></p> | 41.7336200,2.6679000 | 472382 | 4620254 | 1889 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90890-02p1500471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90890-03p1500470.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament la riera ocupava molt més espai que no pas en l’actualitat, i en el que avui es un pla de regadiu, hi havia dos gorgs, coneguts com el gorg gran d’en Llobet i el gorg petit d’en Llobet. Aquest indret fou dessecat i reblert de terra per plantar-hi hortalisses. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 90889 | Can Llobet de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-de-dalt | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIII-XXI | <p><span><span><span><span><span>Can Llobet de dalt és una masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L’aiguavés que desaigua al nord és més llarg que el que desaigua a migdia. Al costat dret (llevant) hi té adossada Can Llobet de baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana principal destaca el portal rodó dovellat i la finestra que té al damunt, amb els brancals, ampit i llinda de pedra treballada. El parament és arrebossat sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Alguns cossos, destinats a finalitats agrícoles, s’adossen per la façana de llevant, unint Can Llobet de dalt amb Can Llobet de baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant hi ha l’era hi un paller amb una pedra amb l’any 1834 gravat. És de planta quadrangular i la coberta, a dues aigües, ha estat refeta per tal d’evitar-ne la degradació.</span></span></span></span></span></p> | 08082-78 | Polígon 11 Parcel·la 67 | <p><span><span><span><span><span>La data més antiga que fa referència al mas Llobet es localitza en un capbreu datat del mes de gener de 1293, entre el mas Llobet i el monestir de Breda, i signat a Hostalric. D’aquest capbreu també se’n troba una referència en un llibre de comptes de l’obreria de l’Església de Fogars de l’any 1634.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 el mas Llobet s’esmenta en el fogatge realitat en la col·lecta de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posteriorment, l’any 1515, en un pergamí del Mas Planasdevall s’esmenta Joan Llobet, fill d’Antoni Llobet i la seva esposa, constitueixen a Caterina, vídua de Narcís Planasdevall de Sant Cebrià de Fogars, la quantitat de seixanta lliures barceloneses, a més de totes les armes i arnés que seran l’aportació de Joan Llobet com a dot matrimonial en el seu maridatge amb Caterina Planasdevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el primer llibre de desposoris de la parròquia de Fogars es fa constar que l’any 1621, Joan Llobet, senyor útil i propietari del mas Llobet, crea un censal de terres a l’obra de l’Església pel preu de vint lliures i una pensió anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1634 Montserrada Llobeta, vídua de Joan Llobet, testa per la seva ànima dos perpetus aniversaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1647 Bernat Cervera, dit Llobet es marida amb Teresa Llobeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Miquel Llobet, fill de Bernat i Teresa i hereu, es casa amb Maria Planasdevall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652 Fra Josep Llobet, de l’ordre de Sant Francesc de Paula, serveix la rectoria i l’església de Fogars i celebra dos baptismes. Podria tractar-se d’un germà de Miquel Llobet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 Pere Llobet i Planasdevall, fill de Miquel Llobet i Maria Planasdevall es casa amb Maria Rosa Miró, amb la qual tindran un fill hereu, anomenat Diego.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 els Llobet pagaven la primícia de totes les terres i dels camps anomenats Valldejuli i la Coma i també el delme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el llibre de desposoris, l’any 1779 es deixa constància del casament d’Antoni Llobet, fill de Diego Llobet Miró I Mariana Torrent, amb Elena Planasdevall i Puig. El seu fill Francesc, es casa l’any 1805 amb Mariana Ramilans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, Joan Llobet Ramilans, es marida amb Teresa Vendrell i Bibot. Malauradament, el 1839 mor l’hereu amb vint-i-vuit anys. La seva filla, que no coneixerà, Maria Montserrat Llobet Vendrell es casa a l’edat de tretze anys, l’any 1852, amb Esteve Planasdemunt i Ruscalleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de 1862 el mas posseeix dotze quarteres i mitja de secà, tres i mitja de vinya, una i dos quartans de sureda, trenta quarteres de bosc, divuit de terra erma i dues i mitja d’improductives. En el Pla de Fogars tenia tres quarteres d’albereda i una quartera i dos quartans d’arenal. En la peça del Sorral hi declara tres quarteres de secà, quatre d’albereda i cinc i mitja d’erm. I a la peça de la Ribera posseeixen una quartera i mitja d’albereda i dues de terra erma. Com a bestiar feiner, declara tres bous i un ruc. I també varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals del segle XIX es fa esment del mas Llobet com Can Llobet o el mas Llobet de Dalt i Can Llobet de Baix, que està en part annexada per la façana nord de la casa antiga, per on es comunicaven interiorment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que els Llobet passaran a viure a la casa nova, probablement amb més comoditats, mentre que Can Llobet de Dalt és ocupat pels masovers Joan Camps i Poch i Rita Pastells i Vendrell amb els seus fills, Llorenç, Joan, Antolin, Magalena, Maria, Àngela i Consol, procedents de Can Xicu Camps. Durant més d’un segle, l’antic mas serà habitat pels descendents d’aquests masovers.</span></span></span></span></span></p> | 41.7334500,2.6677300 | 472368 | 4620236 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-01dsc1473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-02p1500445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-03p1500446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-04p1500453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-05p1500451.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91587 | Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou-1 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Mainou és una casa pairal situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de Ramió, entre Ca l’Hivern i Can Molera, en un punt elevat, aprofitant la roca granítica com a fonamentació alhora que queda protegida de les crescudes de la riera. El seu aspecte actual és fruit d’un seguit de reformes promogudes pel seu propietari durant la segona meitat del segle XX. L’edifici principal és de planta rectangular, de dues crugies, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Té planta baixa, pis i golfes que aprofiten l’alçada màxima del sota cobert. La façana principal consta d’un portal emmarcat per carreus de pedra i llinda monolítica, motllurada amb la data gravada del 9 de novembre de 1659. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al damunt destaca una finestra amb arc conopial i trevolat horitzontal (en nombre de tres) amb dues rodes solars i espitllera inferior. A mà dreta hi ha una segona finestra, de la qual només es conserven varies pedres dels muntants. Amb la restauració s’alçà una mica més col·locant una llinda feta de maó. A mà esquerra de la finestra d’arc conopial destaca un finestral amb ampit i barana arranada de ferro. Els muntants no conserven tots els carreus, tot i que aquesta obertura és fruit d’alguna reforma realitzada entre finals del segle XVIII i primera meitat del segle XIX. Entre aquestes dues obertures hi ha un rellotge de sol, realitzat pedra artificial i enganxat damunt de la façana també durant les obres de restauració. Dessota el carener hi ha dues obertures modernes simètriques emmarcades amb rajol i maó. Adossat a la façana de ponent hi ha un petit cobert amb el teulat a un sol vessant, de teula àrab. Mentre que a la façana de llevant n’hi ha un altra que sembla correspondre amb el forn de pa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana de ponent ha respectat les obertures de la planta pis, amb algunes intervencions en les de la planta baixa i una obertura d’accés a la planta baixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura constructiva és el tradicional, entre crugies amb parets de càrrega i cobriments de bigam o de volta. Els elements constructius i els diferents paraments estan relacionats amb la matèria primera obtinguda de l’entorn del mas, que potencien d’una manera destacable la relació entre la casa i la terra (terra, la pedra, la sorra, l’aigua, la calç, la fusta). L’arrebossat de les façanes es va fer saltar, es rejuntà la pedra i es deixà vista.</span></span></span></span></span></p> | 08082-160 | Polígon 12 Parcel·la 67 | <p><span><span><span>La referència més antiga és la del fogatge de Ramió de l’any 1497.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un capbreu de 1505, publicat a la història del Mas Caselles d’Hortsavinyà, consta que aquesta propietat tenia unes terres de cent jornals, situades al lloc dit de l’Esquera, indivís amb l’hereu del Mas Mainou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el llibre d’òbits de l’any 1627 es deixa anotat l’enterrament en el fossar de Ramió de Joan Maynou, fadrí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1643 mor Andreu Maynou, d’una caiguda d’un arbre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1662, Margarida, vídua de Tomàs Font, morí en el Mas Maynou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1690 es bateja Josep, fill de Jacint Bosch i de Teresa, probablement masovers treballadors del Mas Maynou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1733 mor l’hereu del mas, Jaume Mainou Casesvelles , fill de Jaume Mainou i de Maria Anna Casesvelles. La seva esposa, Maria Hivern, testa l’any 1737 a favor de la seva filla, Teresa Mainou i Hivern (aquesta darrera estava maridada amb Francesc Jalmar. L’any 1724 se’ls havia mort un nen, que fou enterrat en el “vas del Mas Maynou”).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan la mare mor, l’any 1760, la propietat passà al següent fill, Andreu Jalmar i Mainou. En el funeral de la mare havien de ser-hi presents onze sacerdots. Però degut a una torderada, només pogueren assistir-hi dos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Andreu Jalmar i Mainou es casa amb Margarida Vilar. La parella tindrà l’any 1756 un fill anomenat Francesc i l’any 1760 un segon fill, anomenat Jeroni que serà el futur hereu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jeroni Jalmar Vilar es marida amb Cecília Oller, que tindran com a mínim tres fills, Josep (†1857), Maria (1795) i Manel (1797), dels quals l’hereu serà en Josep.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan Josep Jalmar Oller mor, el succeeix el seu hereu Andreu Jalmar i Serrat. Aquest estava casat amb Francesca Ramilans i Mas, i tingueren quatre fills (Manuel, Pau, Dolors i Trinitat).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Novament, a la mort de Josep Jalmar Oller, pren possessió del mas el seu fill i hereu, Manuel, que estava casat amb Maria Gili i Gibert. Aquest matrimoni però, no tingué descendència i l’any 1946 testaren a favor de la seva neboda, Sara Costa i Jalmar, natural de Ca l’Espasí de Breda. Després, l’any 1965, la finca fou venuda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els masovers registrats des de principis del segle XIX són, Josep Torrelles i Dolors Arenas i Clopés (entre 1818 i 1932); Eusebi Cortina Vilà i Josepa Caminals Magent i el seu fill Joan (entre 1945 i finals dels anys seixanta) que es casà amb Carme Pasqual, tot i que varen morir molt joves.</span></span></span></p> | 41.7196600,2.6157300 | 468036 | 4618722 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91587-01p1510057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91587-02-facana-principal-de-can-mainou-foto-de-miquel-serrano-2006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91587-03-foto-de-miquel-serrano-2006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91587-04p1510312.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el subsòl de la planta baixa, hi ha el que sembla una fresquera. Té una petita obertura que dona a la part forana del darrera de la casa. Actualment s’hi accedeix a través d’una escaleta construïda durant les obres de restauració. El sostre està fet amb volta de maó disposada a plec de sardinell, en el qual hi ha encastades, tres anelles i quatre ganxos de ferro. Amb la restauració de l’edifici, el terra original (tenia diverses regates que coincidien en arribar a un orifici de la paret que comunicava cap a l’exterior de la casa) es va cobrir amb un enrajolat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91231 | Can Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-1 | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Masia situada al vessant esquerre de la Riera de Ramió, a l’alçada de l’església de Sant Andreu de Ramió. Es tracta d’una construcció d’època moderna, possiblement de finals del segle XVIII, destinada a masoveria o habitatge de parcers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. El cos dret correspondria als antics estables i el sòl es troba més baix, ja que el terreny fa un cert desnivell. Un contrafort a la façana de llevant serveix per apuntalar la construcció en la part de més desnivell. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’acabament de la coberta és en forma de petit ràfec. No hi ha cap element destacables a la façana des d’un punt de vista ornamental. Una marquesina d’obra protegeix la porta d’accés. Davant seu s’aixeca una petita terrassa anivellada i enrajolada de factura moderna. Havia tingut un rellotge de sol que no es conserva.</span></span></span></span></span></p> | 08082-130 | Polígon 15 Parcel·la 58 | <p><span><span><span><span><span>El bateig de Caterina Pagès i Negre, filla de Josep i de Rosa, l’any 1792 és la primera dada documental sobre aquesta casa, quan diu “essent habitants en la casa d’en March”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1849, els propietaris eren Vicenç Cama i Rosa March. En el cadastre de 1862 hi consta el fill d’ells, Antoni cama i March, com a propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 el propietari és Miquel Cama i Casas. Hi són empadronats una família de la Seu d’Urgell: Francesc Pol i Tomasa Sansa; amb els seus fills, Joan i Dolors. En Francesc era comerciant i la Tomasa fou la mestra de Ramió durant tretze anys, fins l’any 1892.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels censos parroquials sabem que el 1905 i 1906 hi vivien el matrimoni Jaume Pujol i Dolors Cama (filla de la mestra); amb els seus fills Josepa i Jaume. També hi consta Josep Balcells i Montré, però no s’indica si n’era el mestre o no. De 1907 a 1914 hi viu Pere Sala i Sastre i Carolina Vila, la seva esposa; amb la filla Teresa. Roser Camallonga i Paulina Camallonga hi figuren com a mestres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1932 hi consten el matrimoni format per Manuel Jalmar i Ramilians i Maria Gili i Gibert, que n’és la mestra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1945 i 1946 hi viu Joan Cantal i Quer com a majordom, mentre que la mestra s’hi desplaça cada dia des d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera mestra documentada nomenada en un ple de l’Ajuntament de l’any 1902 és Perfecta Lasierra i Lafuente. L’any 1904 és nomenada Maria Pilar Colominas i Gallostra; que vivia a Can Forn. Abans d’acabar el curs renuncia i la plaça queda vacant. El curs següent hi trobem a la Maria Pilar Gil Gilbert, que resideix temporalment a Can Forn. L'any 1908 ho és Mercè Andrés Placer. A partir de 1910, Roser Camallonga i Paulina Camallonga, ja consta que viuen a la casa. Als anys vint del segle passat la titular torna a ser Maria Pilar Gil Gilbert, que havia estat fent de mestre a Grions. Poc abans de la guerra es posa malalta i la substitueix el seu marit, Manuel Jalmar Remilans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la GUerra Civil se succeïren Elisa Regí, de Rubí, fins el 1944 i Eulàlia Pujolar, d’Hostalric, fins el 1954. L’Eulàlia anava i tornava cada dia d’Hostalric. A la casa hi vivia en Joan Cantal. A partir de 1954 hi torna Elisa Regí durant tres cursos. Vivia a Can Riereta. Altres noms que recorda la gent recollits en el llibre de Vilà i Fugaroles (2007) són Felisa Ortega, Carolina i Joaquima.</span></span></span></span></span></p> | 41.7131300,2.6089000 | 467465 | 4618000 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91231-01dsc2610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91231-02p1500998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91231-03p1510005.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Havia estat escola d’infants de Ramió durant molts anys. Algunes classes es feien a l’aire lliure, sota un pi que encara es conserva i que durant uns anys va ser punt de rencontre d’antics alumnes que recordaven amb especial emoció aquelles lliçons sota el pi. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90745 | Can Marc de l’Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-de-lestany | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Marc de l’Estany és una antiga masoveria de les terres de Can Gelmà situada sobre una petita elevació a l’Estany de Mas Mateu, entre Can Puiques i Cal Xebro. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Adossat al cos de ponent, hi trobem la comuna, amb accés directe a la mesquita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra arrebossat i pintat de blanc. Destaca davant la casa l’antiga era, que ha estat cimentada. No sabem si a sota conserva els rajols originaris o els van treure. A la feixa inferior hi trobem el pou d’aigua. La casa està envoltada de vinya però no fan vi.</span></span></span></span></span></p> | 08082-3 | Estany de Mas Mateu, a l’est del terme municipal | <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta que Marc Agustí és el propietari d’una peça de vuit quartans de secà, una vinya de tres quartans, una vinya de sis quartans, una quartera i onze quartans de bosc i un ruc per treballar. També tenien vaques de treball i una carreta i les terres que menaven arrendades del Mas Mateu de Tordera, les regaven amb una sínia accionada per una vaca (Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ, 2007, 339).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889 consta Jaume Agustí i Plaja com a propietari; casat en segones núpcies amb Antònia Vidal i Comas, l’any 1860. També hi consten Francesc Agustí i Maria Romà, fill i jove respectivament, i la seva filla Francesca. Un altre document que ens confirma aquesta informació és el cens de l’any 1896.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Marc Agustí del cadastre de 1862 és el pare del Jaume i qui dona nom al mas. La seva esposa i mare del Jaume era Julita Plaja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1903, als 74 anys d’edat, mor en Jaume Agustí. Sabem que la primera esposa es deia Mariana Muner, amb qui havia tingut una filla de nom Carme. Ja hem vist que la segona esposa i ara vídua és Antònia Vidal, amb qui va tenir la Francesca de filla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1904 hi trobem Antònia Vidal, la vídua, Francesc Agustí i Maria Romà, amb els seus fills Francesca, Joaquim i Jaume, bessons. L’Antònia mor amb vuitanta-un anys el 1915.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1923 consta Francesc Agustí i Maria Romà i Joaquim, fill solter. En Francesc mor amb seixanta-un anys el 1926. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1927 figura la Maria Romà com a vídua, amb Jaume Agustí casat amb Gràcia Camps, el seu fill Francesc; i Joaquim Agustí, germà del Jaume, solter. L’any 1943 mor Maria Romà de setanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1935 a 1943 hi viuen el matrimoni format per Jaume Agustí i Gràcia Camps, amb el fill Francesc i en Joaquim, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi resideixen Jaume Agustí Romà i Gràcia Camps Dalmau amb el seu fill Francesc i en Joaquim, solter. En Jaume l’any 1974 a l’edat de setanta-vuit anys; i Gràcia Camps mor el mateix any amb setanta-set anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> | 41.7331300,2.7020500 | 475222 | 4620190 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-01p1490856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-02dsc0845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-03p1490835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-04p1490838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-05p1490851.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els camps del davant eren un antic estany estacional que segons informació oral s’hi havia sembrat arròs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 90773 | Can Marlet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marlet | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Can Marlet és una casa als quatre vents situada a la carena de la Serra de Can Merla, formant un petit veïnat juntament amb Can Taiola i Can Relat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estat actual és fruit de diverses modificacions i afegits. S’endevina un cos principal, de planta rectangular, al qual en algun moment s’allargà la façana cap els costats. Consta de planta baixa i pis, restringit només a un dels costats de la casa, ja que el teulat baixa molt per la façana de ponent. La coberta, refeta fa relativament poc temps, és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Les obertures, tant de la planta baixa com de la planta pis, són petites, sense elements decoratius. Aquesta unitat trenca amb una possible darrera reforma, que aixeca la coberta per l’aiguavés de llevant, i s’adossa al que probablement fos una cort amb paller. </span></span></span></span></span></p> | 08082-27 | Polígon 10. Parcel·la 42 | <p><span><span><span><span><span>Segons cadastre de 1862 la casa es coneix com a Can Pol. El seu propietari és Tomàs Tamís, que disposa de dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889 canvia de propietat, passa a mans de Rosa Deulofeu i Tauler amb el seu fill Joaquim Marlet i Deulofeu. La Rosa era vídua de Bonaventura Marlet, mort l’any 1883. És per aquest Bonaventura que la casa serà coneguda amb el motiu d’Antic Ventura Merla. La Rosa mor just en el canvi de segle XIX al XX amb seixanta-nou anys. Joaquim Marlet i Joaquima Gelmar són els joves que hi viuran amb son fill, Marcel·lí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1909, la casa s’anomena Can Marlet. És en el mateix any que apareixen dos nous habitants, probablement llogaters, Josep Mercader i Maria Novell, amb la seva filla Francesca, que l’any 1917 ja tenen inscrits dos fills més, en Joaquim i en Joan. Hi viuran fins l’any 1922, que marxen a viure a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923 hi trobem Francesc Vilà i Bóta, casat amb Maria Marlet. En Francesc era originari de Can Borràs. El mateix any d’entrar a viure, la Maria mor amb quaranta-sis anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1924 hi viu Jaume Pimàs, Elisa Pàs i el pare d’ell, Jaume Camps i Pimàs, que només hi residiran tot just un any, ja que marxen a viure a Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1926 consten a la finca el matrimoni Joan Montfulleda i Vedaguer i Mercè Iglesias Vinyoles, amb els seus fills, Joan, Concepció i Pere. Els dos fills aniran a la Guerra Civil. Els pares moren, primer la Mercè, l’any 1951 i en Joan el 1956.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La finca passa a mans de l’hereu, Joan Montfulleda Iglesias, que hi viurà amb la seva esposa, Maria Garròs i Ferrer (maridats l’any 1949). Tindran tres fills, la Montserrat (1950), l’Antoni (1954) i en Joan (1958).</span></span></span></span></span></p> | 41.7250700,2.6758600 | 473040 | 4619303 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90773-03p1500030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Can Pol, Antic Ventura Merla.Al darrera de la casa havia existit una font, coneguda per la Font de Can Marlet, que segons la tradició servia per a posar-hi els llobins (Lupinus albus) en remull. Aquesta planta herbàcia, coneguda també com a tramús, cultivada serveix per a millorar la qualitat del sòl, per obtenir farratge per al bestiar i també per a menjar el seu gra, semblant a una ametlla però més rodona. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91608 | Can Mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-vila | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Can Masvila està situada en el veïnat de Ponent, entre Can Vidal i Cal Carreter. És de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. S’estructura en dues crugies i tres plantes, essent la darrera el sota-cobert. Pels volts de l’any 2005 fou totalment reformada. Les obertures de les diferents plantes es distribueixen simètricament, tant pel que fa a la horitzontalitat com a la verticalitat. Totes elles estan emmarcades per carreus de pedra calcària. Els ampits estan motllurats. Destaca l’eix central de la casa amb una portalada dovellada amb marxapeus, al damunt, un finestral amb conopial gòtic i dentat amb arquets. Les impostes estan ornades per dues cares, una a cada costat. Correspon al finestral de la sala noble de la casa. Al damunt, dessota el carener, hi ha un finestral d’estil gòtic biforat amb columneta i impostes decorades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà dreta de la façana destaca una galeria oberta separada per pilars. A la planta baixa totes les obertures presenten els arcs rebaixats, de pedra calcària, oberta al jardí; mentre que a la planta pis, l’espai obert entre els diferents pilars se substitueix per una barana de ferro i una biga que sustenta la coberta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està arrebossada i pintada. Destaca la volada del ràfec amb punta de diamant i l’espantabruixes del carener. A la coberta sobresurten tres fumerals amb les parets decorades de pedra irregular i el barret de rajol amb coberta de teula a doble vessant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de ponent hi ha un altre porxo de característiques semblants al situat a la dreta, però a la planta pis hi ha un terrat pla. </span></span></span></span></span></p> | 08082-181 | Polígon 11 Parcel·la 49 | <p><span><span><span><span><span>El primer document conservat on es parla Mas Vila és el fogatge de 1497, on consta com a propietat “d’en Vila”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En llarg del segle XVI el mas apareix en els diferents llibres parroquials però no el nom del propietari, que en canvi surt esmentat com a “habitant de”, “masover de”, “treballador de”. L’any 1599 per exemple, es documenta la mort de Baldiri Torras, habitant del Mas Vila. I en segle XVII hi ha diversos casos semblants: l’any 1602, l’esposa de Miquel Bruguera, “habitants del Mas Vila” és padrina en un bateig. O l’any 1620, Francesc i Margarida Pelegrí, del Mas Vila, bategen la seva filla Elionor, o encara dos anys després, el 1622, mor Juberta, vídua del Mas Vila. L’any 1632, mor Francesc Pelegrí, masover del Mas Vila. L’any 1649, Pere Nadal i la seva esposa Margarida habiten el Mas Vila i el mateix any mor Antoni Vila, treballador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la segona meitat del segle XVII, l’any 1667 Joan Vila consta com a fadrí i és l’administrador de la confraria de Sant Isidre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1668 i 1674, Jacint Vila, propietari del Mas Vila, i maridat amb Maria Anna, és l’administrador de la confraria de la Mare de Déu del Roser i consta que és pare d’Isidre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1668 Antoni Vila i Maria, bategen la seva filla, Maria; i en són padrins Pau Buscastell i Astàsia Tusell de Gaserans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1687, mor Magdalena Falgueres, dona del masover.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1687 consta empadronat Martí Blanch.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1690, en són habitants del mas, en Cebrià Planas i la Margarida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1717, el matrimoni format per Pere Fiol i Margarida Avellaneda consten com habitants masovers del Mas Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de l’any 1737, el rector Tomàs Vila anota com a habitants de la casa el matrimoni format per Jacint Planasdevall i Mariona, de cinquanta anys, que hi viuen amb els seus fills, Elena, Francesc, Josep i Jacint. També viu amb ells el mosso Josep Bitlloch i el pastoret Miquel Martí. I els cambrers Josep i Teresa Jordà i Antònia Mora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1778 i almenys fins a 1792, Francesc Mateu i Maria Roca entren com a masovers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que durant la guerra del Francès, la casa vella fou cremada pels francesos. Un cop foragitats, la família la reconstruí de nou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1824 consta com a masover Josep Bassach provinent de Sant Genís de Palafolls.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889, hi resideixen tres germans: Josep, Quirze i Caterina Mercader i Formiga, fills de Pau Mercader i Rita. I una dada interessant és la proporcionada pel cens parroquial de 1896 on la casa consta com a propietat de Josep Mercader i Formiga. Aquest es casa l’any 1890 amb Anna Oliver i Bruguera. Aquesta mor però l’any 1899 molt jove deixant quatre fills petits: Concepció, Rita, Josep i Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any el vidu, es casa en segones núpcies amb Maria Cornellà i Torrent (†1923), amb qui no sembla que tindrà cap altre fill. En fer-se grans, a la casa també hi viurà el fill Josep amb la seva esposa, Joaquima Romaguera. Malauradament la jove esposa mor amb trenta-tres anys deixant set filles: l’Àngela, la Maria, la Concepció, la Remei, la Rita, la Pilar i la Faustina. A la casa també hi viu el mosso, Lluís Duran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan el pare mor l’any 1950 amb vuitanta set anys, la família continuarà a vivint a la casa pairal. La pubilla es casa el mateix any amb Lluís Torrent i Massaguer i es quedaran a viure a la casa. El mateix 1950 neix la seva pubilla, la Joaquima Torrent i Mercader.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A inicis dels anys seixanta, els descendents s’iniciaren en el cultiu de la pomera, essent pioners en el poble. Les primeres varietats plantades foren “delicius”, “Golden”, “vellesa de Roma” i “verda donzella”. Més endavant també plantaren amb èxit la pera llimonera.</span></span></span></span></span></p> | 41.7352200,2.6651800 | 472156 | 4620433 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91608-02p1510604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91608-03p1510561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91608-04p1510563.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una casa de turisme rural.La casa, com totes les del municipi, disposava a proximitat d’una deu d’aigua coneguda amb el nom de la font del Mas Vila. Conserva el pou antic amb pilars de maó i murs de pedra. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml