API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
90884	Rellotge de sol de Can Merla del Sot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-merla-del-sot	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>El rellotge de sol de Can Merla del Sot és un rellotge d’autor. Està ubicat dessota el carener de la façana principal de la casa. És quadrangular, amb un doble marc, fet de maó retallat i arrebossat. Els dos perfils, tant l’exterior com l’interior sobresurten del ras de l’arrebossat de la façana. Estan pintats de color teula. En el de l’interior, a més, s’hi ha pintat les línies horàries; més llargues les hores, més curtes, les mitges hores. Entre aquests dos espais, a nivell de l’arrebossat de la façana hi ha un espai policromat. El fons és de color blanc, i dibuixades per sobre, les hores, en xifres àrabs, que van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. El gnòmon, és de vareta, de ferro. Està collat amb ciment a la paret, entre el doble marc, a la part superior, on també s’hi pot llegir el lema: “DEU VOS-GUARD”. Tant les hores com el lema estan pintats a mà, de color negre. A l’interior del primer marc, sembla haver-hi un dibuix geomètric. Sobre un fons gris, sobresurten unes formes ovalades que s’entrellacen entre elles. Al seu interior hi ha una forma romboïdal.</span></span></span></span></span></p>	08082-73	Polígon 15 Parcel·la 94	<p><span><span><span><span><span>En el llibre de desposoris parroquial es documenta que l’any 1831 se celebra el casament entre Benet Vidal Massó i Maria Comas Masferrer. L’any següent neix l’hereu, en Josep. Pare i fill, varen refer tota la casa, bastint-la de nou. Els dies de festa, quan la família baixava a missa a l’Església de Fogars, aprofitaven per baixar carretons carregats amb material constructiu. L’edifici fou habitable a partir de 1862. De Ca l’Esparreguera tan sols en quedaren algunes restes de fonamentació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la casa consta inscrita com a Can Merla Nou. Quan el pare mor, el mateix any, el propietari passa a ser son fill Benet. En el cadastre declaren posseir la peça de la casa, una quartera i nou quartans de secà. Una peça a les Motes amb nou quarteres de secà i quatre quartans d’albereda. A la peça de Ca l’Esparreguera, d’on prové la família, disposen de quatre quartans de bosc de gavella, una quartera de vinya i una quartera i mitja de terra erma. També tenien un ruc. L’any 1875 mor Maria Comas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, a la casa consta com empadronats el fill Benet Pujol Comas i la seva esposa, Rosa Vidal i Tusell, de Gaserans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1900 mor en Benet i el 1901 la seva esposa. El matrimoni tindrà cinc fills: Benet, Florenci, Joan, Francesca i Adelaida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Francesca Vidal Vidal hereta la casa; es casa amb Andreu Canyas Serrat amb qui tindrà varis fills: Salvador, Josepa i Narcís, Joaquima i Àngela.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1923 la Francesca i l’Andreu consten empadronats a Can Merla del Sot amb els seus joves, en Salvador i la Francesca Vilà. Aquests tindran descendència: Maria, Josep i Narcís.</span></span></span></span></span></p>	41.7250200,2.6658200	472205	4619300		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90884-01p1500390_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90884-02p1500391_1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada			Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l’inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91206	Rellotge de sol de la pallissa del mas Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-pallissa-del-mas-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	La humitat i l’aigua es filtra de mica en mica entre el mur constructiu i el pla de morter de calç, descalçant la superfície del rellotge, del qual ja només en queden poques restes.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a mitja alçada, a mà esquerra de la façana principal de la pallissa del mas Serra. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. El rellotge està realitzat amb un arremolinat de morter de cal, creant un pla rectangular que s’eixampla per la seva base esquerra, on coincideix amb la part superior del contrafort que fa cos amb el mur i li serveix de reforç per resistir a l’empenta de l’arc de la portalada. S’hi observen tan sols l’extrem de les línies horàries que assenyalen les hores des de les sis del matí a les dotze del migdia i el gnòmon, de vareta de ferro collat a la paret. S’identifiquen restes molt minses de policromia rogenca emmarcant el rellotge i a nivell de la línia horària de les dotze. L</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>a ubicació del rellotge en aquest indret rau en què contràriament a la casa pairal, que té la façana principal orientada al nord-oest, la pallissa està situada a l’altre costat de l’era on el sol irradia de bon matí.</span></span></span></span></span></p>	08082-105	Polígono 12 Parcela 36	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramió de 1497 s’esmenta el cognom Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1607, s’inscriu en el llibre d’òbits el difunt Antoni Serra, del mas de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652, la casa o alguna de les dependències d’aquesta és habitada pel matrimoni format per Miquel Duran i Petronella, ambdós d’Hostalric, que s’hi instal·len fugint del perill de contagi de la pesta bubònica. Durant la seva estança, neix la Maria, que és batejada a l’ermita de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1686, en el llibre de bateigs consta el bateig a l’ermita de Maria, filla de Margarida i de Josep Serra del mas Serra i batlle de n’Orri dels dominis de Cabrera. L’any 1687, el mateix Josep Serra i batlle de n’Orri és padrí en el baptisme del nounat dels masovers del mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 mor Francesc Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 és enterrat “en lo vas de casa d’en Serra, un fill albat de Josep Serra i de Victòria, sa muller”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 la casa és de la pubilla, Elisabet Serra, que està casada a Joan Puiggermanal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 mor Maria Àngela Serra, vídua “habitant lo Mas Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737, hi consten com a masovers el matrimoni format per Sebastià Dalmau i Francesca Horta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1742 la casa és de Josep Serra. En el registre del llibre d’òbits s’hi inscriu la mort del mosso de la casa, Isidre Perejoan, de Breda “habitant per mosso a casa d’en Josep Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent (1743) mor Josep Serra. I el mateix any neix Maria Puiggermanal i Serra, filla de Joan i Elisabet Serra (1710 - †1768). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1749 mor Joan Forner, de vuitanta anys que vivia a la casa, sense especificar si era pastor, masover o mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846 el masover és Joan Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la propietat ha passat a mans Martí Puigjermanal d’Hostalric. En aquest moment el propietari declara tenir setze quarteres de secà, mitja quartera de vinya, vuit quarteres de sureda, una quartera d’albereda, dues-centes una quarteres de bosc i trenta-cinc quarteres i mitja de terra erma. Disposaven també d’una parella de bous i també de dues eugues i varis caps de ramat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és el mateix, però a la casa hi viu una família de masovers, Feliu Guitart Defaux (vidu) amb el seu fill, la nora i el nét (Francesc Guitart Brugués maridat amb Francesca Vellvert Ribas i la nena, Joaquima)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els propietaris sempre van tenir-hi la residència pròpia, hi havia masoveria i diferents dependències habilitades per als diferents treballadors i masovers. En els censos parroquials dels residents de Ramió d’inicis del segle XX i fins ben bé mitjans del mateix segle, es documenten els noms dels diferents masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viu el matrimoni format per Nicolau Nadal i Emília Sureda i els seus fills (Josep, Mercè, Joan, Francesc i Antoni). També hi viuen dos pastors, (Salvador Castanyer i Joaquim) la minyona (Rita Xamaní) i un sagal (Emili Bagot i Nadal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1927 consten, sense precisar el següents estadants: Francesc Reixach, Josep Reixach, Àngel Reixach, Lluís Reixach, Joaquim Reixach, Josepa Sitjà i Jaume Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1948 consten el matrimoni format per Joan Bayès Rovira (†1944) i Francesca Font Riera (1948) i els seus fills (Paula, Josep, Josepa, Andreu, Teresa, Vicenç, Maria, Remei, Montserrat, Salvador i Ramon). L’Andreu es casa l’any 1933 amb Maria Xamaní Fonollet (†1948) que viuran i treballaran al mas amb els seus quatre fills. Aquesta darrera però, mor molt jove, amb només trenta quatre anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7238500,2.6287100	469118	4619183		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-04-p1500713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-01-p1500704_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-02-p1500705_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-03-p1500713_0.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada			BCIL	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.	98\|94	47	1.3	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90752	La Tordera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tordera-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Tordera és un curs d’aigua de règim torrencial, que neix al massís del Montseny, entre el Turó de l’Home (1.712 m) i el Matagalls (1.696m). Popularment se li atribueix la font Bona, a la vall de Sant Marçal, com a lloc de naixement. Té un recorregut de 61’5 quilòmetres i desemboca a la Mediterrània, entre els municipis de Blanes i Malgrat de Mar, on forma un delta amb una superfície aproximada de vuit quilòmetres quadrats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els seus afluents principals pel marge esquerre són la riera de Pertegàs (de 3 km de longitud); la riera de Gualba (de 12 km de longitud); la riera de Breda (de 8,2 km de longitud); la riera d’Arbúcies (de 31,6 km de longitud) i la riera de Santa Coloma (de 30,2 km de longitud). Pel marge dret, rep les aigües de la riera de Vallgorguina (de 6,7 km de longitud); la riera d’Olzinelles (de 7, km de longitud) i finalment la riera de Fuirosos (de 7 km de longitud).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un riu d’origen pluvial, influenciat per la pluviometria, la hidrologia i l’estructura geològica. Els aqüífers protegits a la conca de la Tordera són els de la riera de Santa Coloma, l’aqüífer al·luvial de la mitja Tordera i els de la Baixa Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu caràcter mediterrani condiciona una marcada estacionalitat de les pluges i un període de sequera estival. Tant a la primavera com a la tardor, poden presentar-se episodis de fortes tempestes i precipitacions que produeixen crescudes sobtades, el que es coneix amb el nom de <em>torderades</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La localització geogràfica del seu naixement i la transició des del massís del Montseny i Montnegre amb les zones de cota més baixa, que se situen a la depressió Prelitoral i fins la franja litoral, conforma un mosaic especialment particular, representat per tres regions biogeogràfiques, que són la mediterrània, la boreoalpina i l’eurosiberiana. Aquest fet contribueix al seu alt valor natural i de biodiversitat en el context de la conca. Aquesta inclou, en el seu àmbit geogràfic, diversos espais naturals protegits. En el curs alt, el parc natural i reserva de la biosfera del Montseny afavoreix la conservació del seu entorn i la preservació de la biodiversitat que s’hi desenvolupa. En el curs mitjà, el riu travessa un territori amb infraestructures viàries i ferroviàries, a més d’un eix industrial molt ampli. Aquest tram es veu greument afectat per brutícia, abocaments de tota mena i creixement de vegetació al·lòctona i invasiva. Més avall, a nivell de la desembocadura, hi conviuen activitats agrícoles i zones turístiques associades al litoral. A més, ens aquestes zones, s’ha produït una modificació antròpica de la llera, afectant el desenvolupament de la dinàmica fluvial (extraccions d’àrids, infraestructures viàries, industrials...). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El riu, en el seu pas amb el municipi de Fogars de la Selva, fa de partió natural amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Maçanet de la Selva, on entra en direcció sud, formant un gran meandre i travessant el municipi, entra al de Tordera, que pren el nom del curs d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu pas per Fogars de la Selva, presenta un mosaic d’habitats ben diferents, amb abundants illetes sorrenques, amb poca vegetació i codolars importants. També destaquen els marges, alguns d’ells de més de quatre metres d’alçada, amb talls rectilinis, al damunt dels quals predominen les plantacions de pollancres. La vegetació d’hàbitat sec alterna amb zones més humides i vegetació arbòria en determinats marges d’alzinar que després es converteix en un canyissar. En altres trams, com el que va de l’estació d’aforament fins a l’església de Sant Cebrià, es caracteritza per una amplada important del llit, bàsicament sorrenc i pedregós, amb un bosc de ribera important i el curs d’aigua serpentiforme que el fa tant característic, amb multitud de braços secundaris i tolls d’aigua dins del mateix llit ben visibles, quan el cabal del riu disminueix. També són molt característics els talussos sorrencs de les ribes i més al nord algun gorg format per l’estretor, coincidint amb l’aiguabarreig de la riera de Santa Coloma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada del Pla de Can Simó, hi ha una estació d’aforament, la construcció de la qual no sembla haver incidit amb l’estat de conservació del bosc de ribera es conserva força bé. La barreja d’aiguamolls, sorres, còdols, talussos i herbassars propicien l’hàbitat per a moltes de les espècies que habiten i es reprodueixen en el riu Tordera, com la granota verda, el tòtil, la tortuga de rierol, la salamandra, la serp d’aigua i la verda, i un gran ventall d’ocells (verdum, cadernera, passerell, mallerengues, pardals, pit-roig, picots, rapinyaires, polla d’aigua, ànec collverd, bernat pescaire, etc.).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes de les espècies detectades en la zona compresa de Can Gelmà i Can Simó són diversos tipus de tortugues de rierol, el blauet, corriols petits, becadells comuns, l’esparver vulgar i l’aligot, l’oreneta vulgar i la cuablanca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I envoltant el curs fluvial, hi trobem diferents planes de cultiu, riques en sediments, plantacions lineals de pollancres, herbassars, brolles amb alzinar i roure, pinedes i suredes a mes de plàtan, vern, acàcia, om, i freixe. La zona més malmesa del riu correspon al tram que coincideix amb el polígon industrial del municipi.</span></span></span></span></span></p>	08082-9	Riu La Tordera	<p><span><span><span><span><span>Plini el Vell (Como – Itàlia 23 o 24 dC / Estàbia, 25 d’agost 79), escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà, esmenta l’existència d’aquest riu. Tot i que a nivell històric l’aprofitament hidràulic del riu es documenta en època alt-medieval, degut a l’aparició dels primers documents escrits, és lògic pensar que l’aigua de la Tordera ha estat emprada per l’home des de temps remots i canalitzada per a usos agrícoles, sobretot al pla al·luvial, que forma una vall natural i per tant un corredor natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nom de la Tordera es documenta al segle IX amb la forma “Tordaria”, derivat del llatí <em>turdaria. </em>Es tracta d’un precepte del rei franc Carles el Calb, datat de l’any 862, en el qual es concedeixen al comte Sunyer uns béns de propietat reial al <em>pagus</em> de Barcelona i una porció de la muntanya del Montseny: “(...) <em>in pago Barchinonense in villa Bitamenia, nunc autem appellatur Pallatium, super fluvium Tordaria...”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la zona mitjana de la Tordera, ja a finals del segle X, hi ha constància de l’existència de recs a Sant Celoni, documentats en un pergamí de l’any 984 del Cartulari de Sant Cugat. Per tant, cal pensar que la Tordera s’omplí de rescloses de fusta tant per al regadiu com per dotar de força hidràulica els diferents molins fariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XII, l’aigua de la Tordera es considera encara potestat pública del comte. El 26 de maig de 1151 Guillem Umbert de les Agudes dóna, en nom del rei a la vila de Sant Celoni, l’aigua de la riera Rifer-Partegàs i de la Tordera, a més de tots els dominis del Montseny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1322, el vescomte de Cabrera concedeix l’ús de l’aigua de la Tordera pel funcionament de catorze molins. I és també en aquest moment quan apareixen en el tram mitjà del riu els primers molins drapers, com és per exemple el dels Franquesà de Sant Celoni o La Farga a Hostalric. Aquest darrer s’estableix l’any 1442 i funcionarà fins la primera meitat del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1600, el jesuïta Pere Gil, deixa escrit: “és una de les fonts y rieres mes principals, nays de les faldes de la Montanya del Mont Seny... Camina casi quinze llegues de part de Tramontana enves migdia. Passa cerca de Mora, Sant Esteve, Palau, St. Celoni, la Velloria, Ostalrich, Massanes, Martorell, Tordera, y amboca en lo mar de Cathalunya junt a Blanes... Es un riu molt util per raho de las sequias que dell trauen (de aquest riu se trau or en forma de fulletes petites, rodones ó triangulars ó quadrades, com unes lentilles, y mes petites però molt primes...”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tradicionalment, el riu Tordera ha estat productor de matèries primeres per a la societat camperola d’autoabastament; els ha proporcionat fusta, plantes amb propietats medicinals (lliri blanc, ortigues, cua de cavall, heura, herba sabonera, falguera, lligabosc, herba berruguera, etc.), d’altres per a consum com els créixens però també peix. I també canyars i vimeteres que servien per asprar o per fer cistells, coves; boga i joncs. </span></span></span></span></span></p>	41.7313700,2.6906300	474271	4619997		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-02p1500158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-03p1490675.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90752-04p1500156.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La desembocadura de la Tordera està inclosa en la Xarxa Natura 2000 amb l’apel·lació de “Riu i Estanys de Tordera” i per tant, considerada un espai d’interès natural pel seu alt valor ecològic. A més, com a corredor, constitueix un espai d’elevat interès per a la fauna migratòria, ja que els ocells l’utilitzen com a zona de repòs i refugi.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90764	Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. </span></span></span></span></span></p>	08082-18	En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva.	<p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. </span></span></span></span></span></p>	41.7415000,2.6758700	473048	4621127		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-02p1490614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-03dsc0746.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90792	Freixeneda de Can Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixeneda-de-can-roca	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume.</span></span></span></p>		Els darrers temporals han causat la caiguda d’algunes de les branques.	<p><span><span><span><span><span>Al davant de Can Roca, en direcció sud transcorre el torrent homònim de la casa. En aquesta zona, planera i humida, s’hi localitza una freixeneda adulta de fulla gran (Fraxinus excelsior). És un arbre de la família de les oleàcies, que supera els vint-i-cinc mestres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc, generalment és recte, tot i que en alguns dels exemplars amb el pas dels anys s’han hagut de tallar branques. En el cas de l’escorça dels exemplars joves, és llisa i grisenca, però en els arbres adults és tota clivellada. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, de nou a tretze folíols. El marge és dentat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p>	08082-46	Polígon 9. Parcel·la 14	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.7351300,2.6727500	472786	4620420		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-02p1500114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-03p1500111.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90792-04p1500115.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per la seva elasticitat i duresa, la seva fusta, pot ser emprada en ebenisteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90879	Rellotge de sol de Can Planes d'Amunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-damunt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Tot i que els seu estat general és acceptable, cal preveure una possible restauració del suport de calç i subjectar correctament el gnònom perquè no es desprengui.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol quadrangular, ubicat a la façana de migdia de Can Planes d’Amunt, a la planta pis, perpendicular amb el ràfec de la coberta i a mà esquerra d’una finestra amb la pedra ben treballada i arc conopial. És del tipus vertical declinant, orientat als sud-oest. Està realitzat damunt de l’arrebossat de calç original de la façana i esgrafiat en fresc. Està emmarcat per un marc lineal de color ocre. S’hi pot observar les diferents línies esgrafiades que realitzà el quadranter en el moment de dibuixar i calcular les hores, dividint el rellotge en quatre partions. A la part superior s’hi ha esgrafiat un cercle solar a l’interior del qual hi ha el gnòmon, de ferro. Al seu voltant hi ha quatre estels de vuit puntes amb un botó al mig, pintades també de color ocre. De cada costat del cercle solar neix una branca de fulles d’olivera, sempre esgrafiades i pintades d’ocre que arriben fins a cada extrem del quadrant. Les hores en xifres àrabs de color negrós, assenyalen, des de les 8 del matí, fins a les 6 de la tarda, essent les 12 del migdia l’hora de l’Àngelus, perpendicular al gnònom. Al dessota de la vareta, ben esgrafiada damunt de la línia horària que marca entre dos quarts de dotze i dos quarts d’una, hi ha la lletra “S”. Les línies horàries que marquen les hores són les més llargues, partint del cercle solar, mentre que les mitges hores, només fan uns centímetres, a partir de la línia inferior del marc on es dibuixen les hores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als extrems inferiors del quadrant es tornen a repetir els mateixos dibuixos decoratius a base de fulles d’olivera i al centre, sembla poder-se llegir, l’any 1887.</span></span></span></span></span></p>	08082-69	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>El mas Planasdemunt el trobem referenciat per primera vegada com a tal l’any 1409, quan Pere Planademunt i Pere Planadevall es diferencien per primera vegada del nom Plana. En el fogatge de 1497 s’hi localitza novament el mas d’en Planademunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres de baptismes de 1565 consta com a batejada Anna Paula, filla de Jaume, en Planademont. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1593 el fill d’Antoni Planademunt i d’Antiga, nat Antoni, rep el sagrament del bateig. A partir d’aquesta dada, en llibres parroquials hi ha referències d’inscripcions de bateig, naixements i defuncions fins al 1702. A partir d’aquesta dada, es fa difícil seguir la línia successòria de la família. En tot cas, si que l’any 1694, consta com òbit en Bernat Planasdemunt, mort pels soldats francesos, ja que no va voler que li prenguessin la burra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1702, Josep Planasdemunt és el propietari del mas Planasdemunt. Es marida amb Magdalena Roure, originària de Vilanna, del terme d’Anglès. La cerimònia es fa en el mateix mas, amb Andreu Vidal i Francesc Buscastell com a testimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734, el fill de Josep i Magdalena, Antoni Planasdemunt Roure, es casa amb Cecília Reixach, filla d’un negociant de Sant Hilari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1738 consten com a residents al mas, juntament amb el seu fill Benet, un pastor de dotze anys (Jaume Comes) i un vaquer de setze anys (Francesc Llopart). En la propietat també hi viuen dues parelles de masovers i dos serradors (Francesc i Maties): Antoni i Maria Call per un costat, i Salvador Ditxo i Maria per l’altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1767 moren els propietaris (Antoni Planademunt i Cecília).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789 mor el fill, Benet Planasdemunt i Reixach i deixa una vídua, Teresa Cambrarol de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1819, el propietari del mas és Francesc, fill de Benet i Teresa Planasdemunt. En Francesc està casat amb Clara Pla (†1824). Quan mor la seva esposa, l’any següent, en Francesc es casa en segones núpcies amb Maria Vernench, vídua d’Antoni Poch, moliner de Ramió. La Maria i en Francesc tenen un fill, en Joan, que un cop casat amb Francesca Riera de Massanes, es traslladaran a viure a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any de la mort de la mare, l’Esteve (que serà alcalde de Fogars) es casa amb Teresa Ruscalleda, de Tordera. El seu fill, de nom Esteve, serà l’hereu i en el seu moment, també desenvoluparà el càrrec de batlle de Fogars. L’any 1852 l’Esteve es casa amb Maria Montserrat Llobet i Vendrell, que a més del mas Planasdemunt annexionaran el Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Esteve Planasdemunt declara la casa i les següents propietats: una peça anomenada el Bosc, que consta de trenta-sis quarteres de bosc, catorze quarteres d’erm i cinc quarteres i mitja improductives; una peça al Pla de Fogars; cinc quarteres i mitja de secà; tres quarteres d’albereda; dues quarteres d’erm i una d’arenal. En el Moré hi tenia dues quarteres de secà i dues de bosc de gavella. També disposaven de la Quintana, amb tres quarteres de secà; el Camp del suro; dues quarteres i nou quartans de secà més. A Les Estries, una quartera i mitja de secà. A la Vinya, una quartera i dos quartans de vinya. Al Camp Hortal, mitja quartera de secà. A més de les terres, també declarà dos bous i una euga i varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el padró de 1889, tot i que no hi trobem el cognom Planasdemunt, el propietari és en Joan Planas i Llobet (1855). En el mas hi tenen masovers. En aquest padró hi consten el matrimoni Jordi Giol Oller i Maria Matamala Perich amb els seus fills, Joaquim, Josep i Pere. En canvi en el padró de 1897 hi ha hagut un canvi de masovers; Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb els seus tres fills, Francesc, Josep i Maria. Aquesta família, amb la seva descendència ocuparà la masoveria fins l’any 1976. </span></span></span></p>	41.7294900,2.6662200	472240	4619796	1887	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90879-01dsc1423.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90879-02p1500353.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge de sol consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 5461.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90882	Roure de Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-roure	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASCLANS GIRVÈS, Francesc (1958). Guia per a conèixer els arbres. Barcelona: Montblanc-Martín. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>		Malgrat el seu bon estat de conservació, és important netejar tot el perímetre de l’heura que l’envolta.	<p><span><span><span><span><span>Arbre del gènere <em>Quercus</em> de dimensions monumentals de més de 300 anys, ubicat en el marge, dessota el cobert de Can Roure. Mesura: 4,50 metres de volt de canó, per 18 metres d’alçada aproximada per 22 metres d’amplada de capçada. El tronc és recte, envoltat d’heura, amb l’escorça clavellada i fosca; mesura 4 metres fins arribar a la creu; a partir d’aquí es bifurca en diverses branques de grans dimensions, molt ben proporcionades, que van conformant la capçada. Les fulles fan entre 4 i 5 cm de llargada i presenten un color verd fosc per l’anvers, mentre que pel revers tenen un color verd grisenc. </span></span></span></span></span></p>	08082-71	Polígon 11 Parcel·la 88	<p><span><span><span><span><span>L’antropòleg, Sir James George Frazer (1854-1941) en la seva obra monumental “The Golden Bough” publicada per primer cop l’any 1890 feia un estudi comparatiu de diversos mites i ritus en varies zones del món, i evidentment ja parlava de la importància del roure en les diferents cultures. Grecs com romans, associaren el roure amb Zeus o Júpiter, divinitats del cel, la pluja i el tro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juli Cèsar, tornant de la campanya de Britània, ordenà tallar les rouredes dels morins, una tribu gala que s’hi amagava: “Finalment, en dies successius, Cèsar va decidir tallar el bosc, i a fi que els nostres soldats, desarmats i desprevinguts, no poguessin ésser atacats per sorpresa, tots els arbres tallats eren col·locats de cara a l’enemic i se’ls amuntegava a ambdós costats a manera de clos” (Juli Cèsar, la Guerra de les Gàl·lies, III, 29).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>D’altres autores com l’escriptora Colleen McCullough, pensa que Cèsar va voler acabar amb l’arbre sagrat dels morins <em>“kilómetro tres kilómetro a través del bosque de robles, César y sus Hombres fueron empujando a los morinos hacia atrás hasta sus pantanos; a medida que avanzaban talaban robles en una ringlera de trescientos metros de anchura y amontonaban los troncos y las ramas podadas formando una gran muralla a cada flanco mientras elevaban la cuenta cada vez que un viejo árbol gemía para caer en tierra. Casi desquiciados de horror y de pena, los morinos no se atrevieron a pelear contra ellos. Se retiraron lamentándose hasta que fueron engullidos por los pantanós, donde se agruparon y lloraron desconsoladamente”</em> (McCullough, César, pàg. 64).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre motiu pel qual l’arbre ha estat considerat sagrat és la presència del vesc, un paràsit que resta viu fins i tot a l’hivern, quan cauen les fulles. Frazer considerava que el vesc era la branca daurada esmentada a L’Eneida, de Virgili, quan la Sibil·la Cumas explica a Enees la manera d’entrar a l’infern: “ en el fullatge espès d’un arbre s’amaga una branca amb les seves fulles i la flexible tija, consagrada a la Juno del fons de la terra. Tot està protegit per un bosc, l’envolta l’obaga d’una vall tenebrosa. A ningú li està permès baixar a les profundes regions de les ombres, si abans no aconsegueix arrancar de l’arbre la branca d’oscil·lants fulles d’or” (Virgili, l’Eneida, VI, 140).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix autor, en el seu llibre, la Rama dorada (cap. XVI, 202), diu: “Segons Virgili, Enees arrancà la branca daurada d’una alzina. Ara bé, el roure era l’arbre sagrat de Júpiter, el deu màxim dels llatins”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el déu Balder, prototip de la bellesa masculina, mor víctima d’una malifeta de Loki, que fa que Höor, germà cec del propi Balder, el mati sense fer-ho expressament, amb un arc i una fletxa fetes amb el vesc, l’únic ésser que no havia promès respectar Balder.</span></span></span></span></span></p>	41.7279100,2.6665400	472266	4619621		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-02p1500372.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-03p1500382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-04dsc1439.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una de les branques però s’esberlà fa uns anys i es va haver de tallar, fet que actualment fa que no acabi de tenir una forma totalment arrodonida.A la muntanya substitueix a l’alzina en climes de transició. Dins l’estatge montà es troba per sobre l’alzina muntanyenca. La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90893	Sot del diable	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-diable	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>L’avi Ramon Vilà Camps, explicava que havia sentit dir de molt de temps enrere, que un home, quan passava per l’indret conegut amb el nom del Sot del diable, deia que li sortia la por. Un bon dia, això ho va comentar a un del poble tot dient : - l’amo m’ha donat una escopeta i amb l’escopeta mataré la por!</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cartutxos però eren de sal. En adonar-se els va canviar per perdigons tot pensant: -avui mataré la por.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I dit i fet, en veure sortir la por quan passava per allí, alçà l’escopeta i li endegà un tret, convençut que l’havia matat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar al mas, el masover li diu a l’amo: - avui sí que he matat a la por. Li he endegat un tret i fotia uns crits! Avui sí que l’he matada! </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resulta que a qui havia mort o ferit era l’esposa de l’amo. </span></span></span></span></span></p>	08082-82	A mà dreta del camí entre Can Roca i l’església de Sant Cebrià.		41.7373100,2.6758700	473046	4620661		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-02p1500225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-03p1500222.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91187	La Pedra del Cec	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-del-cec	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La pedra del Cec està situada en un revolt, a mà dreta del camí que va de la Creu de Capó a Can Saboia. Es tracta de dos blocs de pedra granítica de tonalitats marronosa, sobreposats, formant una mena de seient. L’indret és de composició plutònica, per oposició a les roques efusives d’origen volcànic com el basalt, que destaca a proximitat amb el volcà conegut amb el nom de Can Saboia o del turó de Sant Corneli. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta la tradició oral, el nom que rep aquest indret té l’origen en la història d’un captaire, cec, que tenia el costum de passar per les cases per demanar una almoina. La gent de Fogars que ja el coneixia, l’havia vist en nombroses ocasions assegut en aquest roc, de camí cap a can Saboia o tornant-hi, on s’aturava a descansar. </span></span></span></span></span></p>	08082-87	Camí de can Ferrer		41.7197600,2.6710900	472641	4618715		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-02p1500480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-03p1500483.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91188	Biot de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El biot de can Saboia està situat en el voral del camí, envoltat de bruc, a mà dreta del camí que mena a Can Saboia, un cop deixada enrere la pedra del Cec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un clot d’aigua excavat en el pa mort del sòl granític que recull les aigües d’escorrentia originades per la pluja. Mesura un metre de fondària per un metre d’amplada màxima i no arriba als dos metres de llargària. Les parets estan reforçades amb pedra irregular posades en sec. </span></span></span></span></span></p>	08082-88	Camí de Can Ferrer	<p><span><span><span>En el registre cadastral de 1862, el propietari de Can Saboia ja consta com a Pere Camps i Ciurana. Declara posseir dues quarteres de secà, tres quarteres i sis quartans de vinya, tres quartans de sureda, cinc quarteres de bosc de gavella i sis quarteres i tres quartans d’erm, un ruc per les feines del camp i un biot d’aigua en el camí d’anar cap el mas. El seu propietari ens conta que antigament plovia molt més sovint que no pas ara, i que anava molt bé tenir aquest clot perquè tot i que l’aigua no era del tot neta, permetia recollir-ne i portar-la a casa on era emprada per rentar els plats o altres usos domèstics i si calia pel bestiar.</span></span></span></p>	41.7180700,2.6706300	472602	4618527		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-02p1500494.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-03p1500496.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91201	Turó de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>ALMERA, Jaume (1914). Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BENAIGES, Núria; VALLS, Immaculada (2014). Què en queda de l’aflorament volcànic de Sant Corneli? L’Atzavara, 23, pàg. 89-93. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MATA-PERELLÓ, Josep Maria (2014). Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. L’Atzavara, 23, pàg. 95-104. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RUBIÓ-GODOY, Àngel (1987). Vulcanisme a la serralada litoral: els afloraments de Sant Corneli, dins Atzavara, núm. 5, pàg. 59 -62. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TEIXIDOR i COS, Joan. (1879). Indicación de algunos terrenos volcánicos. Memorias de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1, pàg. 258-318. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El turó de Sant Corneli o de Sant Corneli de Montells està situat a la Serra de Godall, a la Serralada Litoral Catalana. Pertany administrativament al municipi de Fogars de la Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per les seves característiques orogràfiques forma part del paisatge d’origen volcànic originat per un doble aflorament situat en dos turons consecutius: el turó de Can Saboia, de 209 metres d’alçada, i el turó de Sant Corneli de 185 metres. Entre aquests dos hi transcorre una pista que mena al coll de Rossella i ressegueix la Serra de Godall. Al capdamunt del camí hi trobem un pla, sense vegetació, que es coneix amb el nom del Prat de Sant Corneli. La creença popular hi situa la boca del volcà extint en aquest indret, però també que en aquest prat no hi creixen els arbres degut a l’alt contingut en sofre del sòl (FULGAROLES, Jaume / VILÀ, Josep: 2007). Des d’aquest indret s’accedeix a la part més alta del turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com en el cas del turó de Can Saboia, explotat com a pedrera d’extracció de material basàltic per a la seva transformació en àrids i grava, el turó de Sant Corneli forma part del triangle volcànic, que els especialistes situen els seus vèrtex localitzats a Massanet, Basella (l’Empordà), Olot (Garrotxa) i Hostalric i Sant Corneli (Comarques de La Selva i el Maresme). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part més alta del turó, a més d’una plataforma basàltica s’hi localitzen diversos murs de pedra que ressegueixen antigues feixes i el camí de pujada, i les restes enderrocades per una màquina, a inicis de la segona meitat del segle XX de l’antiga ermita de Sant Corneli. La roca que forma la serralada travessada per les roques eruptives és de tipus granític, que es troba en contacte directa amb el basalt de color negre blavenc, en el qual s’hi observen abundants cristal·litzacions de zeolites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació principal que s’hi desenvolupa és la sureda (Quercus súber L.) amb una representació important d’alzina (Quecus ilex). En algun indret es pot trobar barrejada amb algun pi, però probablement l’explotació humana la va afavorir. Com arbust destaca la presència del cirerer d’arboç o cirera de pastor i la mata o llentiscle. En les zones on l’aflorament basàltic és més visible, només hi creix herbassar amb fenals i alguna estepa. Degut també a la mà de l’home, s’hi localitzen nombrosos ullastres, que són el darrer testimoni de l’antic cultiu de l’olivera. En el vessant més assolellat destaca una zona amb nombrosos ruscs d’abelles amb els quals s’obté una mel de romaní d’excel·lent qualitat.</span></span></span></span></span></p>	08082-101	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>Mata-Perelló (2013) situa la formació d’aquest turó en el mateix període que el volcà o pedrera de can Saboia, abans de la formació volcànica de la comarca de la Garrotxa; durant el miopliocè, les fractures que afectaren a la serralada litoral van facilitar la pujada eruptiva del magma a la superfície, formant-se així un aflorament de colada basàltica olivínica que talla els afloraments de leucogranits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns anys, hi va haver un intent d’ampliació del permís d’explotació de la pedrera cap el turó de Sant Corneli, però l’administració ho va denegar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La presència de les restes d’una antiga ermita amb les diferents dependències i murs també formen part d’aquest paisatge que a inicis del segle XIII l’home decidí transformar construint-hi un lloc de culte. Es tracta de l’ermita dedicada a Sant Corneli de Montells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Sant Corneli fou fundada l’any 1200 mitjançant una donació de Pere Gros a Guerau del Puig de Montells a fi de construir una església dedicada a Sant Corneli. L’any 1201, el prevere Pere de Canadell, s’afegeix als iniciadors. L’ermita depenia del monestir de Roca-Rossa, que els vescomtes de Cabrera feren donació l’any 1218. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església surt esmentada en un testament de 1204 (Delmes, número 10).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre document datat de l’any 1391, es parla d’un incendi ocorregut quaranta anys abans, és a dir, pels volts de 1351, i que el prior de Roca-grossa té la intenció de vendre i que finalment fou venuda per un import de quatre-cents florins d’or. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1397 s’hi instal·la un ermità, segons consta en un contracte aprovat entre el monestir de Roca-rossa i l’ermità de Sant Corneli, fra Andreu Torranella, segons el qual aquest haurà de satisfer cent sous anuals al monestir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1403 es documenta l’existència d’una llicència per demanar caritat per l’ermita de Sant Corneli, amb els altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 31 d’agost de 1563 té lloc a la notaria de Tordera, (segons una nota inscrita en el llibre de censals de la parròquia de Fogars), una venda de la casa, terres i altres drets de Sant Corneli. A posteriori, en aquest mateix document s’hi deixa anotat que el 13 de juliol de 1593, en el manual vint de la <em>Cúria Eclesiàstica Gerundencis </em>es produí la concòrdia feta per dita venda. A més dels drets de primícies, també deixen constància de les terres, la casa de l’anacoreta i la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1679 es produeix una discòrdia sobre les primícies que s’havien de pagar, entre el rector de Fogars contra Josep Rosés, ermità de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 Pere Rossell, de Can Saboia, és administrador de la confraria de Sant Corneli. Manlleva quaranta rals que promet tornar en un any. A canvi deixa coma penyora en un calaix de dita església un anell d’or. Un any després deixa el seu càrrec com administrador i ha tornat l’import, recuperant així la penyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713 es mariden a la capella Josep Llunell (originari de Tordera) amb Maria Rossell, donzella i filla de Pere i de Teresa, de Can Saboia, casa situada al dessota de l’ermita de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els segles XVII i XVIII els administradors de la caixa de la confraria de Sant Corneli donen compte anualment de les despeses per consums i manteniment de l’ermita. En destaquen les ocasionades per l’aplec del seu patró, el dia setze de setembre. Paguen les despeses dels músics, del parament de l’ermita i per l’assistència de dos preveres a l’ofici i a la processó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1808 fou batejat Joan Rossell i Calva pel reverend Joan Serratosa. </span></span></span></span></span></p>	41.7203800,2.6672700	472324	4618785		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91201-02p1500576.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91201-03p1500586.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d’una zona geològica volcànica, caracteritzada per les columnes basàltiques, les quals presenten una perfecció que les fa realment singulars a nivell de Catalunya.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91204	Pont de Fogars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-fogars	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Està cobert per la vegetació, cosa que n’impedeix una visió nítida.	<p><span><span><span><span><span>El pont o passera de la Riera de Terra Negra està situat al davant mateix del camí particular d’asfalt que mena a la Casa Nova d’en Planes, just a la cruïlla amb el camí d’anar a l’església de Sant Cebrià, venint des de Can Roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pont fou construït per creuar el fossar de la riera o torrent que uns metres més endavant, desguassa cap a la Tordera, en el punt on la riera de Santa Coloma i la Tordera fan el seu aiguabarreig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És d’un sol ull, amb arc de volta de canó recobert d’almenys una filera de maó disposada a plec de sardinell. L’estructura muraria dels dos pilars està feta de pedra irregular collat amb morter de calç i arrebossada amb el mateix material, amb alguna reparació realitzada modernament de ciment. L’amplada és de tres metres per una llargada de plataforma d’uns deu metres aproximadament i una alçada que oscil·la entre els dos metres i mig i els tres metres. La plataforma de pas, presenta un important pendent des del camí cap al Pla de Cal Ros, que forma part dels terrenys d’al·luvions inundables, formats naturalment a ambdós vessants de la Tordera que els pagesos aprofiten per a plantar-hi arbres de creixement ràpid com els pollancres i plàtans en fileres per facilitar el manteniment i les actuacions silvícoles. </span></span></span></span></span></p>	08082-103	Polígon 8 Parcel·la 36/37		41.7382200,2.6776700	473196	4620762		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-02p1500622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-03p1500626.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És coneix amb el nom de Pont de la Riera de la Terra Negra. A la fitxa de l’IPA es deixa constància de la localització d’unes baranes metàl·liques dins del torrent, que en el moment de la realització del mapa es desconeix si es varen retirar del llit del torrent o si estan amagades per la vegetació existent actualment.	98	49	1.5	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91224	Rellotge de sol de Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-riereta	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX	L’any 1993, els propietaris feren repintar la façana i el rellotge.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a l’extrem dret de la façana principal de Can Riereta, orientada al sud. És del tipus vertical a migdia. Està situat a la planta pis, i durant gairebé tota el dia, queda ombrejat per un pi roig plantat al davant. Està realitzat damunt d’un preparat de calç, sense esgrafiar, de color negre. És de forma rectangular, emmarcat. Les línies horàries neixen de l’extrem superior. Marquen les hores i les mitges hores (més curtes), que van des de dos quarts de vuit fins a les quatre de la tarda, dibuixades en xifres àrabs. A partir de les 12 del migdia les hores estan escrites com a 1, 2 , 3 i 4. El gnòmon és de vareta simple, acabat en una boleta. A la part superior, encapçalant el marc exterior s’hi llegeix la data de repintat : “RENOVAT L’ANY 1.993” (destaca la puntuació errònia del miler). La paraula “L’ANY” i el vèrtex format pel gnònom i l’inici de les línies horàries estan envoltat per un cercle solar. </span></span></span></span></span></p>	08082-123	Can Riereta	<p><span><span><span><span><span>Can Riereta surt referenciat en el cadastre de 1862. La seva propietària és Teresa Masó i Cornellà, que declara posseir a més de la casa, dues quarteres de secà, mitja de vinya, tres quartans de bosc i nou quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la Teresa (1839 - †1913) continua vivint-hi juntament amb el seu espòs, Miquel Basolí Aliart. Amb ells hi viuen el seu fill Joan (nou propietari) amb la seva esposa, Socors Montsó Ararà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viuent la Teresa, la Socors i en Miquel Basolí Montsó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1915 a 1924, continua vivint-hi la Socors amb el seu fill Miquel Basolí, casat amb Mercè Duran Massaguer i la seva filla, Socors Basolí Duran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1925 fins a 1934, hi viuen Miquel Basolí Montsó amb la seva esposa Mercè Duran Massaguer amb els seus fills, Socors i Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1945 a 1946 el matrimoni continua vivint a la casa. La filla gran es casa amb Florenci Vilà i marxa de jove a Cal Ferrer de la Serra de Gaserans. El fill morí tot just acabada la Guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1948 varen tenir el correu de Ramió i un petit celler on venien vi per la gent del veïnat i bosquerols. Guardaven les claus de l’església i de l’escola i en feien el manteniment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, amb la família, hi visqué uns quants anys la darrera mestra de l’escola de Ramió, Elisa Regí. I a principis dels anys seixanta la casa serví també com escola. Un cop tancada, la casa fou habitada per masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La família referenciada visqué de la terra i del bestiar. Sembraven farratges, cereals, blat de moro, patates, fesols menuts i hortalisses. Tenien una cort amb quatre vaques. Criaven vedells i una cort amb un porc que engreixaven i mataven anualment. També disposaven d’un galliner i conillers, que portaven a mercat. Al davant de la casa hi havia el porxo per aixoplugar el carro i els arreus de treball.</span></span></span></span></span></p>	41.7139300,2.6100100	467558	4618088		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91224-01p1500962_1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge consta inscrit a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència, 5616.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91229	Rellotge de sol de Can Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forn	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	L’any 2007, la façana es va arrebossar i es deixa el rellotge de sol per restaurar, que havia perdut el gnòmon de vareta. A mà esquerra tenia altres tres orificis d’intents d’haver-lo volgut tornar a posar a lloc. El sol diferia de l’actual. Es desconeix per l’orifici si era del tipus antropomorf, però en tot cas, en el cercle solar s’hi havia esgrafiat a mena de raigs solars, uns triangles ben fins repartits en sèries de 5, amb un total de vint puntes. Les hores estaven situades en el mateix marc actual però les xifres eren àrabs. A la part inferior del quadrant, entre les línies que marquen les dues i les tres de la tarda hi ha tres impactes de bala.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada al sud de Can Forn, dessota mateix del ràfec. Presenta un pla rectangular, emmarcat i policromat amb terres. Dissenyat per una orientació sud, però el gnòmon està lleugerament inclinat cap a ponent. El rellotge està situat a l’interior, emmarcat per una línia vermella, color que també ha servit per dibuixar les línies horàries i les mitges hores, mes curtes i fines i els raigs solars. La línia de les 12 del migdia té una creu dibuixada a la part inferior, coincidint amb l’hora de l’Àngelus. L’astre solar està situat a la part superior; el groc és per l’interior i l’ocre per un cercle solar que envolta els raigs. A ambdós costats de l’astre hi ha la data de realització, de color negre “1817”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les hores, en xifres romanes, el nom del propietari i el del quadranter estan situats en un segon requadre amb un ocre de fons i decoracions geomètriques i florals als quatre extrems. Les hores marquen de les VI del matí fins les VI de la tarda. Al capdamunt, “M.Forn / Damià oller me / Fecit en 12(la data enocre) Agost de”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior hi ha un marc ornamental realitzat durant la restauració del rellotge l’any 2007 que consisteix una decoració simètrica: als escaires, un requadre resseguit per una tonalitat marronosa. Al seu interior una flor de cinc pètals amb estams decoratius. A la part superior i inferior, un rectangle de color verd amb una decoració geomètrica al seu interior. Als laterals seguint el mateix estil en tonalitats rosenques, una nova decoració geomètrica de formes arrodonides.</span></span></span></span></span></p>	08082-128	Polígon 14 Parcel·la 28	<p><span><span><span><span><span>La notícia documentada més antiga és la venda atorgada per Guillem Xaixclaris (?) a favor de Pere Caselles i Lombarda de tot el Mas Forn de Ramió al segle XIV. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramío de 1497 també hi surt esmentat per segona vegada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres parroquials més antics, el mas Forn o Can Forn s’hi troba esmentat l’any 1596, on es deixa constància de l’òbit de Melcior Forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent òbit és de 1622 amb la mort de Pere Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1625 mor Joan Oliver, masover de la Casa de Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1628 mor Paula Forna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I en el llibre de bateig de 1640 hi consta el bateig de Jacint Aleix, fill de Simon Aleix i de Caterina del Mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1643 mor Joan Forn a Sant Celoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 mor una filla de Jaume Forn i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de 1653 Francesc Boer era treballador del Mas Forn i el mateix any Miquel Alom, originari d’Hostalric, és claveter del mateix mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1666 s’inscriu l’òbit de Toni Ivern, pagès masover del mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, neix Paula Ribas, filla de Pere i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Margarida, muller de Bernat Miquel del mas Forn mor i és enterrada a Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 consten com a masovers de can Forn, el matrimoni format per Miquel Fugarolas i Victòria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1711 tenim l’exemple d’una altra casa que com passarà amb el veïnat de la Serra, també acull gent refugiada per causa de guerra; Francesc, fill d’Isidre i Francesca, corders d’Hostalric, estant refugiats a can Forn, bategen el seu fill Francesc a l’església de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741 el fill de Pau Fort i Maria Pladevall, Francesc, és batejat a Ramió. Aquesta família viu en aquell moment, probablement com a masovers o com a refugiats a can Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1754 Fermí Oller casat amb Tomasa testa com a propietari del can Forn. Era fill de Jacint Oller i de Maria Batllori. Deixa per hereu al seu fill Manuel i la legítima als seus altres fills, Damià Oller i Teresa Oller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 el propietari de can Forn és Manuel Oller Terrades, maridat a Francesca Oller. Quan ella mor, Manuel es casà en segones núpcies amb Magdalena Maresma. Els seus pares s’anomenaven Damià i Rosa. L’any 1841 neix el seu hereu, Josep Oller i Oller (1841-†1882).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre declara posseir una peça de terra de dues quarteres i mitja de secà, mitja quartera de vinya, disset quarteres de sureda, cent seixanta quarteres de bosc i deu quarteres ermes. També disposa d’una altra peça de quatre quarteres i vuit quartans de secà i de quatre quartans d’albereda. En una altra peça hi té tres quarteres i mitja de secà i quatre quartans d’erm. La darrera de les peces és d’una quartera i mitja de secà. A més de les terres també disposa de dos bous, una euga i un ruc a més de diversos caps de ramaderia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep Oller i Oller, el mateix que fa la declaració en el cadastre de 1862, es casa amb Carolina Matas Serra però mor jove deixant sis fills (Manuel, Josep, Miquel, Francesca, Lluïsa i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la vídua, Carolina Matas esdevé la propietària, que hi viurà amb els seus sis fills que treballen la finca a més dels mossos Pere Rovira Puig i Lleonart Expòsit. I a més, un detall important, és que en aquest moment, la casa es divideix en dos: una pels propietaris; l’altra pels masovers que era administrada en aquest moment per la família composta pel matrimoni, Jacint Lloveras Miró i Agustina Nualart i Sambert, que hi viuen amb cinc fills (Josep, Gabriel, Ramon, Tomàs i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1904 fins a 1930, els propietaris són Manuel Oller Matas i Dolors Castanyer. Hi viuen amb els seus fills (Carolina, Maria, Josep i Mercè). També hi tenen empadronats quatre mossos que s’aniran rellevant en aquests anys (Miquel Amargant, Josep Roure, Joan Tusell i Joan Estaper). L’any 1904, Manuel Oller Matas serà nomenat batlle de Fogars amb un mandat de dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1921 esdevenen masovers el matrimoni procedent de Can Romeguera, Jaume Lloveras i Elvira Montsant, amb els seus quatre fills (Josep, Carme, Joan i Eudald).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1930 en el mas només hi trobem empadronats una família de masovers que han de menar totes les terres; es tracta del matrimoni format per Joan Sau Pol (†1950) i Josepa Bavià Arqués (†1954), amb els seus tres fills, Maria, Joan i Martí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 continuen els mateixos masovers i quan moren els pares, és en Martí qui mena la finca amb la seva esposa Anna Cortina i Caminals. Tindran vuit fills tots ells nascuts al mas: Assumpció (1946); Eusebi (1947); maria (1948); Lluïsa (1951); Joan (1953); Victòria (1954); Pepita (1955) i Montserrat (1957).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns onze anys, la finca fou adquirida per una altra família que l’estan restaurant en el respecte més estricte de la construcció tradicional.</span></span></span></span></span></p>	41.7102500,2.6058800	467212	4617681	1817	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91229-04rellotge-de-sol-2007-abans-restauracioinvarque.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91229-02p1510010_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91229-91229-01p151001202.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge consta inscrit a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència, 5617.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91234	Cementiri de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El cementiri que correspon a l’església de Ramió no es troba al costat mateix, sinó uns metres abans d’arribar a l’alçada de l’església, al costat dret del camí que s’hi adreça venint del sud. Davant mateix la porta hi ha la creu del padró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat amb un mur perimetral que el delimita, el qual conté un nombre reduït de tombes. Destaca especialment la petita capella coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, la qual no aglutina cap tret ornamental destacable. La porta és de llinda recta i al seu damunt hi trobem un òcul circular. Els espais interiors d'aquesta capella estan molt arrasats, com així ho demostra la petita fornícula que hi ha en el fons, la qual està molt erosionada i degradada i paral·lelament mancada de l'estatueta del sant que la presidia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una sèrie de nínxols disposats en tres fileres es disposen a banda i banda de la capella. Al fons a la dreta hi ha una sala de planta rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El terra de l’espai està pavimentat i dos xiprers s’alcen als costats. La porta és de ferro de doble fulla.</span></span></span></span></span></p>	08082-133	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La primera notícia de l'església és una butlla papal de Lluci III del 1185 on consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió. També apareix anomenada en la butlla del 1246 atorgada pel papa Inocenci IV a favor del mateix monestir i en el Llibre Verd del capítol de Girona el 1362 on se l'anomena 'Ecclesia Parrochialis Sancti Andree de Rimanyono'.</span></span></span></span></span></p>	41.7118000,2.6091500	467485	4617852		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-02dsc2575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-03p1500956.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-04p1500957.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres		BCIL	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	49	1.5	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91259	Lledoner de Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-riereta	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El lledoner de Can Riereta està situat en el pla de conreu, a mà esquerra del camí d’accés a la casa, després que el torrent de Can Massó aboqui les seves aigües a la riera de Ramió. L’arbre, de grans dimensions, es troba al bell mig del pla, separant dues grans planes de conreu, una pertanyent a Can Riereta, l’altra a Can Molera. Mesura 4’35 m de volta de canó, per 19 m d’alçada, per 18 m de capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El <em>Celtis autralis</em> és un arbre originari de la Mediterrània oriental, molt ben adaptat als terrenys humits on hi creix de forma subespontània. El tronc d’aquest espècimen té una escorça llisa i grisenca, ben ramificat, amb el tronc buit degut a la seva longevitat. La capçada és perfectament rodona; les fulles caduques tenen forma ovada o lanceolada, amb el marge dentat, afuada en una punta terminal corbada.</span></span></span></span></span></p>	08082-138	Pla de Can Riereta	<p><span><span><span><span><span>A més del seu valor natural, aquest exemplar, que ja és un rebrot d’un altre de més antic, fa funció de fita entre dues propietats: Can Riereta i Can Molera. Les delimitacions de propietats descrites en el documents antics, acostumen a emprar elements naturals que amb el pas del temps, poden haver desaparegut. Els que més bé es poden conservar són els rocs o marques i gravats fets a la roca, però sovintegen arbres de vida longeva com el lledoner, l’alzina, el roure, i de vegades també es pot esmentar un arbre mort, o fins i tot un espècimen que té un seguit de branques, un riu, una riera o torrent, que entre d’altres, són indicadors dels límits d’una propietat o la direcció del termenat que segueix la descripció del document.</span></span></span></span></span></p>	41.7148200,2.6104200	467592	4618187		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-02dsc2602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-03p1500987.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-04p1500988.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La seva fusta, molt flexible, és molt apreciada per a fer-ne eines agrícoles, especialment les forques. Els lledons, que és la fruita que s’hi pot veure en forma de boletes, quan és de color negre, és dolça i comestible i a més les fulles i branques serveixen com a farratge pel bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91584	Pallissa i era de Can Molera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-era-de-can-molera	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span>La pallissa i l’era de Can Molera estan situades a una cinquantena de metres, a tramuntana de la casa pairal. De l’edifici originari, se'n conserven els murs estructurals sobretot el de llevant, que està arranat al camí. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, de fibrociment. No es conserven les arcades originals de la façana principal ja que aquesta es va tapiar i eixamplar pel mur de ponent, de manera que, actualment al centre, es conserva un pilar de carreus de granit amb la data gravada de 1794. A cada costat del pilar, hi ha dues portes de ferro que trenquen amb l’essència original de l’edifici. Els paraments més antics estan fets amb pedra i argamassa, mentre que el ciment és el predominant en les reformes modernes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant mateix, hi ha una era murada, d’uns 22 metres de diàmetre força ben conservada en la seva estructura, però amb els cairons recoberts per una xapa malmesa de ciment. Els murs estan construïts amb pedra i argamassa i conserven bona part de l’arrebossat de morter de calç.</span></span></span></span></span></p>	08082-157	Polígon 12 Parcel·la 11	<p><span><span><span><span><span>Aquest espai rodonenc present a gairebé totes les masies i masos del municipi de Fogars de la Selva, està relacionat amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, les eres localitzades actualment estan recobertes per cairons i envoltades, la majoria per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i la part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet asseure’s.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, coincidint en què els dies són els més llargs i assolellats. Tot i que en anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i, en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons, els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla. </span></span></span></span></span></p>	41.7178800,2.6144500	467929	4618525	1794	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-02p1510304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-03p1510303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-04dsc2833.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91584-05dsc2832.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres		Inexistent	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”.	94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91596	Roure de can Masó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maso	<p><span><span><span><span><span>FRAZER, Sir James George (2009). La rama dorada. Magia y religión. Fondo de Cultura Econòmica: México. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MCCULLOUGH, Colleen (1998). Cèsar. Planeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Editoral blume. Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) del Collet del Molinot creix en el vessant de llevant del Puig Castellar, al peu d’una canal que desguassa al Sot de l’Home Mort. Malgrat tenir un parell de protuberàncies a nivell de la part inferior del tronc, s’alça recte i altiu, amb una alçada aproximada d’entre vint-i-dos i vint-i-cinc metres. L’escorça és marronosa, fosca i clivellada. A una desena de metres del sòl es ramifica amb diverses branques potents,que alhora també es van ramificant per donar una capçada imponent. Les fulles mesuren entre cinc i deu centímetres de llargada i quan són tendres, ambdues cares són peludes. Quan són adultes només ho són per la part inferior, que és per on absorbeixen la humitat. Les fulles tenen els marges perfectament lobulats. Floreix durant el mes d’abril, quan les fulles noves acaben de sortir i són tendres. Les flors d’ambdós sexes surten al mateix arbre, però mentre que les masculines estan disposades en aments pèndul, les femenines estan envoltades per un involucre d’on només sobresurten els estils i és d’elles que surt la gla. La gla, és allargada, sense peduncle. Té una cúpula protectora a la base amb pilositats evidents.</span></span></span></span></span></p>	08082-169	Polígon 13, parcel·la 13	<p><span><span><span><span><span>L’antropòleg, Sir James George Frazer (1854-1941) en la seva obra monumental “The Golden Bough” publicada per primer cop l’any 1890 feia un estudi comparatiu de diversos mites i ritus en varies zones del món, i evidentment ja parlava de la importància del roure en les diferents cultures. Grecs com romans, associaren el roure amb Zeus o Júpiter, divinitats del cel, la pluja i el tro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juli Cèsar, tornant de la campanya de Britània, ordenà tallar les rouredes dels morins, una tribu gala que s’hi amagava: “Finalment, en dies successius, Cèsar va decidir tallar el bosc, i a fi que els nostres soldats, desarmats i desprevinguts, no poguessin ésser atacats per sorpresa, tots els arbres tallats eren col·locats de cara a l’enemic i se’ls amuntegava a ambdós costats a manera de clos” (Juli Cèsar, la Guerra de les Gàl·lies, III, 29).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>D’altres autores com l’escriptora Colleen McCullough, pensa que Cèsar va voler acabar amb l’arbre sagrat dels morins <em>“kilómetro tres kilómetro a través del bosque de robles, César y sus Hombres fueron empujando a los morinos hacia atrás hasta sus pantanos; a medida que avanzaban talaban robles en una ringlera de trescientos metros de anchura y amontonaban los troncos y las ramas podadas formando una gran muralla a cada flanco mientras elevaban la cuenta cada vez que un viejo árbol gemía para caer en tierra. Casi desquiciados de horror y de pena, los morinos no se atrevieron a pelear contra ellos. Se retiraron lamentándose hasta que fueron engullidos por los pantanós, donde se agruparon y lloraron desconsoladamente”</em> (McCullough, César, pàg. 64).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre motiu pel qual l’arbre ha estat considerat sagrat és la presència del vesc, un paràsit que resta viu fins i tot a l’hivern, quan cauen les fulles. Frazer considerava que el vesc era la branca daurada esmentada a L’Eneida, de Virgili, quan la Sibil·la Cumas explica a Enees la manera d’entrar a l’infern: “ en el fullatge espès d’un arbre s’amaga una branca amb les seves fulles i la flexible tija, consagrada a la Juno del fons de la terra. Tot està protegit per un bosc, l’envolta l’obaga d’una vall tenebrosa. A ningú li està permès baixar a les profundes regions de les ombres, si abans no aconsegueix arrancar de l’arbre la branca d’oscil·lants fulles d’or” (Virgili, l’Eneida, VI, 140).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix autor, en el seu llibre, la Rama dorada (cap. XVI, 202), diu: “Segons Virgili, Enees arrancà la branca daurada d’una alzina. Ara bé, el roure era l’arbre sagrat de Júpiter, el deu màxim dels llatins”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el déu Balder, prototip de la bellesa masculina, mor víctima d’una malifeta de Loki, que fa que Höor, germà cec del propi Balder, el mati sense fer-ho expressament, amb un arc i una fletxa fetes amb el vesc, l’únic ésser que no havia promès respectar Balder.</span></span></span></span></span></p>	41.6974400,2.6100900	467556	4616258		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-02dsc2890.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-03dsc2889.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-04p1510410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-05p1510409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91596-06p1510417.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Científic		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la muntanya substitueix a l’alzina en climes de transició. Dins l’estatge montà es troba per sobre l’alzina muntanyenca. La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Les glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91598	Pantà del Molinot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-del-molinot	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>APARICIO MANAU, Enric; VILA, Mireia (2017). Gestió dels peixos durant el buidat de l’embassament del Molinot (Riera de Ramió, conca de la Tordera) al parc del Montnegre i el Corredor. Memòria Tècnica. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Obra de caire civil efectuada al bell mig de la riera de Ramió, dessota del Molinot. L’estructura és de formigó. Consta d’un parell de salts d’aigua i uns posts de fusta malmesos que actualment no permeten la retenció de l’aigua.</span></span></span><br /> <br /> </p>	08082-171	Polígon 13 Parcel·la 9003. Riera de Ramió	<p><span><span><span><span><span>El mes de maig de l’any 2017, en el marc del pla d’actuacions per a la restauració de l’embassament del Molinot, a la Riera de Ramió, es buidà totalment l’embassament i es rescatà la fauna aquàtica present. El treball es dugué a terme en dues fases. En primer lloc s’extragueren els peixos i es reubicaren els espècimens autòctons. Es capturaren un total de 609 peixos, de tres espècies: bagra (<em>Squalius laietanus</em>), el més nombrós amb 599 individus; l’anguila <em>(Anguilla anguilla</em>), amb 5 exemplars i finalment la perca americana (<em>Micropterus salmodies</em>) amb cinc exemplars que no s’hi tornaren a deixar per ser una espècie invasiva. També s’hi va localitzar una espècie invasora, la gambúsia (<em>Gambusia holbrooki)</em>, que per ser un exemplar exòtic invasor i de molt difícil captura per les seves reduïdes mides, s’optà per no rescatar-la, sacrificant-la durant el buidatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona fase consistí en les tasques de neteja i sobretot drenatge de l’embassament. Després del seu emplenat, es tornà a repoblar les espècies autòctones que s’havien mantingut en contenidors oxigenats fins el seu abocament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La resta d’exemplars de bagra s’abocaren en el riu Tordera entre el tram de Can Perxistor i la desembocadura de la Riera d’Arbúcies, on desguassa la Riera de Ramió. Mentre que l’anguila s’abocà al riu Tordera per evitar que quan la riera de Ramió s’assequi, aquesta tingui encara una oportunitat de retornar al mar durant la migració reproductora.</span></span></span></span></span></p>	41.6953400,2.6025200	466925	4616027	1989 - 1993	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91598-02p1510442.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91598-03p1510441.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91598-04p1510440.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Científic		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’obra és posterior a l’any 1986 on segons la imatge de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya encara no existia.	98	49	1.5	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91696	Bruc vermell (Erica cinerea)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruc-vermell-erica-cinerea	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 611. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Espècie sensible a la gestió forestal i als manteniments de les pistes forestals. Necessita zones més aviat obertes.	<p><span><span><span><span><span>El bruc vermell <em>(Erica cinerea), </em>és una mata ramificada, de branquillons joves pubescents amb fulles estretament linears de 4 a 8 mm arranjades en grups de tres. Les flors són acampanades i de color porpra, rarament blanques, que mesuren entre 4 i 7 mm de llargada amb inflorescències paniculiformes o dit d’altre manera, en forma de grapes. La seva alçada no depassa els 60 centímetres. El seu hàbitat es limita a les brolles silicícoles de les contrades mediterrànies humides. És una espècie considerada molt rara (rrr) bàsicament de distribució atlàntica. </span></span></span></span></span></p>	08082-202	Parc Natural del Montnegre i el Corredor			472675	462042		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91696-tafel004small.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir del mes de juny on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91697	Esquamària (Lathraea squamaria)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquamaria-lathraea-squamaria	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 773. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Espècie paràsita estretament lligada a l’avellaner	<p><span><span><span>L’Esquamària és una planta erecta, blanquinosa, groguenca o rosada, glabrescent a la part inferior, pubescent glandulosa a la summitat, amb fulles esquamiformes i forma un raïm unilateral dens. La corol·la de la flor és bilabiada, rosada o blanquinosa. Floreix de març a maig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Paràsit a les arrels de l’avellaner <em>(Corylus avellana)</em> en boscos caducifolis humits. Espècie considerada molt rara (rrr). Distribució euro-siberiana.</span></span></span><br /> </p>	08082-203	Parc Natural del Montnegre i el Corredor		41.7351300,2.6713100	472666	4620421		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91697-illustrationlathraeasquamaria-del-llibre-otto-wilhelm-thome.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals al mes de març quan és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància i protecció les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91698	Isoet (Isoetes durieui)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/isoet-isoetes-durieui	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 61. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Afectada per la sequera i la presència del senglar.	<p><span><span><span><span><span>L’isoet és una petita planta formada per una roseta de fulles linears aplicades al sòl de fins a 15 cm d’alçada. Les fulles son rígides i una mica corbades, en forma d’hèlix. Les fulles estan situades sobre d’una tija molt curta que roman sota de terra. A la base de les fulles s’hi troben els esporangis. Es reprodueix de febrer a maig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Viu en prats terofítics silícoles entollats. Espècie considerada força rara (rr). Distribuïda per la zona mediterrània. </span></span></span></span></span></p>	08082-204	Parc Natural del Montnegre i el Corredor		41.7350700,2.6714700	472679	4620414		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-isoet-2-autor-xpn.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-tafel020small.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir març i abril on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència anual. Els anys més secs no es desenvolupa. Per la seva importància i protecció, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91700	Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Masó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-maso	<p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Masó és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p>	08082-206	Parc Natural del Montnegre i el Corredor	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.6961200,2.6175100	468173	4616108		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-04p1500115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-p1500116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-tafel073small-1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90751	Fons fotogràfic de Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX	Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.	<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de vuit imatges estereoscòpies i en paper de gelatina i plata, realitzades per autors diversos: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé (1875-1945): <span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1306 (arbres a Fogars de la Selva. 12-01-1919); AFCEC_BIOSCA_G_68-1308 (el poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919);</span></span> <span><span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1307 (poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947): AFCEC_FLAQUER_X_0440 (el poble de Fogars de la Selva amb un paller i uns arbres en primer terme. 1919); AFCEC_FLAQUER_X_0634 (ermita de la Mare de Déu de la Serra. 1924);</span></span> <span><span>AFCEC_FLAQUER_X_0531 (pou i arcs al santuari de la Mare de Déu de la Serra. 1924; </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): AFCEC_GENOVART_E_0621 (Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra. 06-10-1927); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ricard Martí Alberó: AFCEC_EMC_X_5761 (vista general de Can Vidal. [ca.1933])</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des l’any 1919 fins els anys 1930. La temàtica és bàsicament paisatgística; d’arquitectura i imatgeria religiosa; i finalment d’arquitectura relacionada amb l’estudi de la Masia Catalana (Can Vidal).</span></span></span></span></p>	08082-8	Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	41.7346900,2.6716600	472695	4620372	1919-1933	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecemcafcecemcx5761ricard-marti-albero.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecagafcecflaquerx0634flaquer-i-barrera-rossend.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90776	Fons cartogràfic referent a Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya disposa de dos mapes consultables digitalment a la Memòria Digital de Catalunya de gran importància per a l’estudi de la Tordera, la geologia i la toponímia del territori. Es tracta de dos mapes, geològic i topogràfic de la província de Barcelona (RC1230 i </span></span><span><span><span>RC6635</span></span></span><span><span>), que porten per títol: <em>“Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: subvencionado por la Excma. per la Diputación Provincial: región cuarta ó del rio Tordera”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors del mapa són, per la part geològica, el canònic Dr. Jaume Almera i el topògraf, Eduard Brossa, que el realitzà l’any 1913. Fou publicat a Barcelona per “Henrich y Cª”. Està aixecat a escala 1:40.000 i mesura 74 x 84 cm. Aquest darrer en lletra manuscrita a la part inferior del mapa escriu i signa “Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya per l’autor: Eduard Brossa”.</span></span></span></span></span></p>	08082-30	Paradís, 10 · 08002 Barcelona	<p><span><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fundat l’any 1891, a partir de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada l’any 1876, i l’Associació d’Excursions Catalana, potencià la formació d’una cartoteca que a finals del segle XX ja comptava amb uns 10.000 mapes. El fons, està format per mapes excursionistes, turístics antics i moderns i topogràfics, no només de Catalunya. També destaca una important col·lecció de mapes del Pirineu i de Catalunya realitzats entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria procedeixen de donacions de socis de l’entitat i de particulars. I és una font de consulta rellevant per a l’estudi del territori i la toponímia. Tot i que a partir de l’any 2015 el CEC signa un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), pel qual el CEC diposita tot el seu fons de mapes a l’ICGC, des de l’any 2003 ja havien col·laborat les dues institucions, per inventariar, adequar i digitalitzar els fons de la Cartoteca del CEC. En aquest sentit, 384 mapes, estan hostatjats a la Memòria Digital de Catalunya, i no inclosos en la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu, on es poden consultar en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. Està impulsat per les universitats de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya amb la coordinació del Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya i la participació d’altres institucions catalanes. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418	1913	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90776-02mapescec466fullrc6635.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Dr. Jaume Almera i Eduard Brossa	En les notes hidrogràfiques del mapa geològic, destaca la descripció que els autors fan del recorregut de la Tordera i més endavant dels cultius: “En los terrenos de aluvión se cultivan los cereales y la vid (Vitis vinefera), en los cachos arenosos de los álveos del río los chopos (Populus niger), álamos (P. alba) y carolinas (P. Virginiana); en los terrenos graníticos del litoral el naranjo (Citrus aurantium) y en los del interior el pino (Pinus pinea. P. Helepensis), la coscoja (Quercus coccifera y el Q. suber), los brezos (Erica multiflora. E. scoparia), el tomillo (Tymus vulgaris), las gatosas (ulex parviflora), la retama (Spartium junceum) y el algarrobo (Ceratonia siliqua) en los terrenos próximos al mar”.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90778	Fons referent a Fogars de la Selva de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic i cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Fogars de la Selva, està format per diversos mapes realitzats tots ells durant el segle XX:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb les referències RM.120828 i </span></span></span></span><span><span><span><span>RM.120830 </span></span></span></span><span><span><span><span>es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats l'any 1914, sense que se’n conegui el topògraf que els va realitzar. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Provinent del Fons del Centre Excursionista de Catalunya, dipositat a l’ICGC, un mapa a escala 1:50.000, de 26x34 cm, realitzat per Eduard Brossa l’any 1921 que porta per títol “La costa i serres de Llevant: guia descriptiva-itinerària de la regió compresa entre el mar i els rius Besòs, Mogent i Tordera”. En aquest s’hi detalla perfectament el riu Tordera al seu pas per Fogars de la Selva, amb els afluents més importants, i punts de referència com la Torre òptica, La Serra, o les ermites de Sant Corneli (Sant Corneli de Montells), Ramió (Sant Andreu de Ramió) i l’església de Fogars (que en el mapa consta com a Fogars de Tordera).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.98469, es conserva un mapa topogràfic del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, de l’any 1977 (full-301-109), delineat en paper polièster, sense toponímia (50x70cm), a escala 1:5.000). Un altre mapa destacable d’aquest servei és l’específic de Sant Corneli realitzat l’any 1967 a escala 1:5.000, amb el número de </span></span>referència <span><span>RM.98470. I el de Can Savoia (full 301-110) realitzat a partir de la data de vol del setembre de 1985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.24278, es conserva un ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 (80x60 cm). D’aquest mateix editor, es conserva un mapa topogràfic general a partir de la base topografia 1:5.000, corresponent al vol del mes de setembre de 1985. El fulls d’aquesta sèrie (301-109) corresponent a la divisió 4x 4 de la malla de distribució del Mapa topogràfic nacional d’Espanya 1:50.000. D’aquesta mateixa sèrie n’hi ha un segon realitzat el 6 de juny de 1994. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la referència <span><span>RM.114903 es conserva una fotografia aèria (full365-02-02) realitzada l’any 1967 per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A.</em> (Madrid), per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, destaquen varies fotografies aèries localitzades en el fons SACE (<em>Servicios Aéreos Comercials Españoles</em>), amb les referències <span><span>RFSACE.11504; </span></span></span></span><span><span><span><span><span>RFSACE.11501; RFSACE.11502; RFSACE.11503</span></span></span></span></span><span><span><span><span>. Estan realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 18/08/1970 on es pot veure amb detall la distribució dels carrers de la futura urbanització Parc dels Prínceps.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08082-32	Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa al fons del Centre Excursionista de Catalunya, l’any 2015 el CEC signà un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’ICGC pel qual diposità la totalitat del seu fons cartogràfic. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-02minutes1142fullrm120830-topografic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-03fm5kdiba1378fullrm114903.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La cartografia antiga està referenciada amb el nom de Fogars de Tordera.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90894	Fons documental de l’Arxiu Municipal de Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-fogars-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span>L’arxiu municipal de Fogars de la Selva conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Fogars de la Selva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>01 Administració general</span></span></span></p> <p><span><span><span>02 Hisenda</span></span></span></p> <p><span><span><span>03 Proveïments</span></span></span></p> <p><span><span><span>04 Serveis Socials</span></span></span></p> <p><span><span><span>05 Sanitat</span></span></span></p> <p><span><span><span>06 Obres i urbanisme</span></span></span></p> <p><span><span><span>07 Seguretat pública</span></span></span></p> <p><span><span><span>08 Serveis militars</span></span></span></p> <p><span><span><span>09 Població</span></span></span></p> <p><span><span><span>10 Eleccions</span></span></span></p> <p><span><span><span>11 Ensenyament</span></span></span></p> <p><span><span><span>12 Cultura</span></span></span></p> <p><span><span><span>13 Serveis agropecuaris i medi ambient</span></span></span></p> <p><span><span><span>14 Col·leccions factícies</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Actualment s'està acabant de treballar en l'aplicació d'un nou quadre de classificació segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	08082-83	Plaça de la Vila s/n	<p><span><span><span>Servei d’Arxiu Municipal de Fogars de la Selva és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Fogars de la Selva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. En els anys 2006-2007 es va realitzar una primera actuació arxivística a través de l’Arxiu Comarcal de la Selva, per part de Neus Puig Amat. L’any 2016 es va fer una segona fase d’actualització, per part de David Molet Guitart, també a través de l'Arxiu Comarcal de la Selva. El 2017 l’ajuntament s’adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.Els serveis que ofereix són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Consulta de fons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Reprografia</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Assessorament a arxius d'entitats i associacions</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Suport a la investigació</span></span></span></span></span></li> </ul>	41.7351000,2.6714100	472674	4620418		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Horaris de consulta: de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h.Consultes i informació: 972 864973 o fds.ajuntament@diba.cat		56	3.2		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90903	Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Girona referent a Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-fogars-de-la-selva		XIII-XX		<p><span><span><span><span><span>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s’estén per la muntanya fins a Puigcerdà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Diocesà del Bisbat de Girona custodia i conserva la documentació de l’arxiu parroquial de Sant Cebrià, segons el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació custodiada consta de llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis, consuetes i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI. També es preserven lligalls de testaments de vàries èpoques, llibres d’obra i comptes, el llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser, i notícies vàries de la Rectoria de Fogars, que desglossem de la següent manera:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T1</strong> Llibre de Testaments I de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1574 - 1805)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B5</strong> Llibre de Baptismes de la Iglésia parroquial de Sant Ciprià de Fogàs, Bisbat de Gerona (1825 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B6</strong> amb C Libro de Bautismos de Fogàs (1851 - 1890)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Sant Cebrià de Flaçà (1890 - 1974)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T2</strong> Libre de Testaments, codicils i aprissia de Fogàs (1606 - 1815)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T3</strong> Liber Testamentorum (1805 - 1953)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B1</strong> Libre del bateix de la parroquia de Folgàs (1553 - 1652)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B2</strong> Libre de bateix de la present Isglesia de Fogàs comensat vuy a 29 de janer del any 1653 essent rector de la present isglesia lo P. Antic Esteve (1653 - 1712)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B3</strong> En est llibre se continuaran totas las partidas de baptismes, començant de temps del Reverent Gaspar Oller, Prevere i Rector de Fogàs, als 22 de agost de 1712... I en altre part de llibre començant al revés se traban continuats los noms de aquells que foren Confirmats... així mateix se coantinuaran totas las partidas de desposoris... (1712 - 1763)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B4</strong> Llibre de Baptismes IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1763 - 1825)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 T Llig. Lligall de Testaments de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1849 - 1943)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la Isglésia Parochial de Sant Esteva de Tordera del Present Bisbat de Gerona (1700 - 1847)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 1 2 Rectoria, Notícies Notas de la Rectoria de Fogás (1912 - 1971)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas del Culto y Obra de la Iglesia parroquial de Fogás de Tordera (1880 - 1947)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C5 Llibre de Confirmacions V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1867 - 1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 2 1 Cens Parroq. Libreta del Censo desde el año 1896. Parroquia de San Ciprián de Fogás (1896 - 1941)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 1 Misses i Aniv., Celebrac. Llibre de totas las missas ques troban celebradoras en la Iglesias parroquial de Sant Cebriá de Fogás, ahont constará de la celebració de ellas... (1732 - 1764)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser instituida en la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogás... (1724-1771, 1818-1827, 1850-1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C2 Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1720 - 1803)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C3 Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1829 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C4 Llibre de Confirmacions IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1857 - 1864)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C1 Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1610 - 1671)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i notícies Llibre ahont estaran calendats los Censals que per rahó de Missas y aniversaris celebradoras en la Iglesia parroquial de Sant Cebriá de Fogás percebeix annualment lo Rector... (1731 - 1754)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Reducció Fundadors de Missas de Fogás en primera Reducció de ellas a la caritat de 7 sous, 6 lliures per lo Illustríssim Lorenzana (1798 - 1799)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i altres Censals de Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1647 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. Llibre de totas las Missas celebradoras, que se celebraran en la Iglesia parroquial de Sant Ciprià de Fogars... (1762 - 1798)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. i altres Llevadors, Censals i altres de les Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (s. XVIII-XIX)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Reducció 1834. Codex Missarum et Anniversarionum fundatorum un hac Ecclesia Parochiali Sancti Cipriani de Fogás... (1828 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M1 amb C Llibre de Matrimonis I amb Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1631 - 1730)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M2 amb C Llibre dels Desposoris que se celebraran en la present parròquia de Fogàs (1730 - 1827)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M3 amb C Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Ciprià de Fogàs, bisbat de Girona i Llibre de Matrimonis de la parroquia de San Ciprià de Fogàs, Bisbat de Girona (1829-1851, C 1828-1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M4 Libro de Matrimonios de Fogàs dende noviembre de 1851 (1852 - 1900)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 1 Adm. Parroq. Div., Comptes Llibre del Obré de la present Iglesia de Sant Cebrià de Fogars en lo qual está cotinuats los canalars dels actes dels censals rep dit Obré y las demés administracions... (1662 - 1726)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 3 1 Confr. Santíssim Confrares/ses Llibre en el qual están assentats los Confrares del Santíssim Sagrament en Sant Cypriá de Fogás. 1792 (1792 - 1936)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se notaran tots los reddits percebeix la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogars...advertint que en aquest llibre no sols constaran los reddits percebeix la dita Obra, si també los reddits de las Administracions... (1829 - 1880)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se continuaran los Comptes que donaran los Obrers ho Administradors de la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cebriá de Fogás...comm y los demés Administradors de Confrarias de dita Iglesia (1731 - 1834)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. Parroq. Div., Comptes Libro de Cuentas de la Obra de la Iglesia y demás Administraciones de la parroquia de San Ciprián de Fogás (1890 - 1905)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Comptes del bací de les Ànimes de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1613 - 1628)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 9 M Tramit. Documents de tramitació matrimonial de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1847 - 1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O3 Llibre de Òbits de la Iglésia de Sant Ciprià de Fogàs (1791 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O4 Libro de Óbitos de Fogàs (1851 - 1893)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O5 Llibre d'Òbits V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1893 - 1973)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 1 Libro de registro de los Ninchos del Cementerio de la Iglesia parroquial de San Ciprián de Fogás de Tordera. 1886 (1886 - 1933)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 2 Libro de registro de los títulos de Nichos del Cementerio de la parroquia de Fogás de Tordera (1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O1 Ací seran continuats los Òbits dels qui moriran en la parròquia de Sant Cirpirà de Fogàs, del bisbat de Gerona y lo quès farà i aquellas ànimas, comensat per mi, Bernat Pou, prevere i Rector de dita parròquia, als 8 de octubre 1589 (1589 - 1715)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O2 Llibre d'Òbits II de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1715 - 1791)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2220</strong> Bernat Pou, domer de Fogars de Tordera, contra Narcís Durban, prevere de Sant Feliu de Guíxols, pel Benefici de la Pietat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1600)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7604</strong> El fiscal contra en Torrent, comissari reial i Miquel Cànoves, pagès de Pineda, per trencar el segrest de Maria Simon, donzella de Fogars de Tordera (1622)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8291</strong> Antoni Tarascó, rector de Fogars de Tordera contra Josep Poses, pagès i ermità de Sant Corneli de Montells, del lloc, sobre cobrar primícia de certes terres del Puig de Sant Corneli de la parròquia (1679)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CAT ADG 3/115 4 3 8 <strong>Ànimes</strong> Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9229</strong> Salvador Horta i Bach, de Fogars de la Selva, contra Ignasi Riera, prevere de Girona, sobre lloguer (1915)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-85	Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l’activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S’enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d’un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l’Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l’Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d’una gran autonomia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els dos darrers segles l’Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D’una banda, hi foren traslladats fons d’institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D’altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l’Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1980, es va considerar que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s’han transcrit 3.190 escriptures medievals, s’han resumit prop de 17.000 pergamins, i s’han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d’interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s’incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d’índexs, elaborats informàticament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d’impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l’anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d’amonestació); en la petició s’indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n’anaren en fum el 1936, aquest és l’únic mitjà de documentar la celebració d’uns matrimonis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicià la confecció d’un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L’interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l’arxiu estimulà l’arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d’Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l’ADG posa avui a disposició del públic.</span></span></span></span></span></p>	41.7390600,2.6800900	473398	4620854		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.orgDirector: Dr. Josep Maria MarquèsOficial: Sr Albert Serrat	94\|98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91196	Ermita de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIGAU, David i OLIVARES, David (2006). El patrimoni arqueològic de Fogars de La Selva (La Selva, Girona). Informe sobre l’estat del patrimoni arqueològic per l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).</span></span></span></span></span></p>	XIII-XIX	No queden restes visibles. En part per una primera destrucció, durant la guerra del francès, i després per, segons informació oral, haver estat arranat modernament amb una màquina.	<p><span><span><span><span><span>El turó de Sant Corneli, ubicat al sud del terme municipal i amb una alçada de 185 metres snm, és un dels paratges naturals reconeguts del municipi de Fogars de La Selva. A la seva part alta, s’hi alçava l’antiga ermita de Sant Corneli i, segurament, també el que es coneix com casa de Sant Corneli. Aquesta podria tractar-se de dependències relacionades amb l’ermita transformades en masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Avui en dia és difícil reconèixer cap estructura ja que fou arranat antròpicament de forma intencionada. Es poden observar enderrocs, sobretot al vessant septentrional del turó on també s’observen restes d’elements constructius com ara teules. Però la perspectiva arqueològica de trobar estructures és encara alta, encara que siguin estructures negatives, com ara rases de fonamentació o sitges.</span></span></span></span></span></p>	08082-96	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>Cap el 1200, Pere gros de Fogars i els seus familiars feren donació a Guerau el Puig Montells (Turó de Sant Corneli) amb la finalitat de construir-hi una església en honor a Sant Corneli, sempre amb el consentiment del bisbe de Girona. L’any següent, Pere Canadell de Guerau s’havia afegit als iniciadors. D’altres fonts el citen com a primer prior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1017, Guerau comte d’Urgell i vescomte de Cabrera en cedí el domini al monestir agustinià de Santa Maria de Roca-rossa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un informe de l’any 1391 redactat per una comissió indica l’incendi patit per l’ermita 40 anys abans i expressant la voluntat de vendre-la, com així va ser al Síndic d’Hostalric per un valor de 400 florins d’or. Hi visqueren ermitans als que es donà autorització per escollir-se els confessors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1397 es documenta per un costat una comissió per informar d’una concòrdia, proposada pels ermitans amb el rector de Fogars, a propòsit de primícies i una aprovació de contracte entre el monestir de Roca-rossa i fra Andreu Torranella, ermità de Sant Corneli, segons el qual haurà de satisfer al monestir de cent sous anuals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1403 es dóna llicència per celebrar-hi missa i demanar caritat amb altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una nota del llibre parroquial de censals, s’informa d’una venda del 30 d’agost de 1563, de la casa, terres i altres drets e Sant Corneli. Consta feta a la notaria de Tordera. Un altre fragment de la nota diu que el 13 de juliol de 1593 en el manual 20 de la “Cúria Eclesiàstica Gerundencis, foli 202” hi consta la concòrdia que es fa per dita venda. Comprèn a més dels drets de primícies, les terres, la casa de l’anacoreta i la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant els segles XVII i XVIII, els administradors de la caixa de la confraria de Sant Corneli donen comptes anuals de les despeses per consum i manteniment de l’ermita. En destaquen les ocasionades pels actes del 16 de setembre, festa del patró: músics, paraments de la capella i l’assistència de dos preveres a l’ofici i a la processó. D’aquesta confraria sempre en formaven part els hereus del mas Saboia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810 patí la destrucció per part de les tropes franceses i ja no es va tornar a refer.</span></span></span></span></span></p>	41.7201300,2.6669700	472299	4618757		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-01p1500544.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-02p1500545.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-03p1500549.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-04p1500578.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-05p1500583.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-06p1500580.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural		BPU	2023-04-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Des de la destrucció parcial per part dels francesos, l’any 1810, fou freqüentada per la gent de Fogars per fer-hi berenades, especialment per la diada del Dijous Gras. Segons Vilà i Fulgaroles (2007) la gent gran recorda haver vist una part de l’arcada de la capella i parets d’un metre d’alçada, amb un perímetre aproximat de quatre metres de llargada per dos metres d’amplada.	94\|98\|85	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91198	Fons arqueològic procedent del Pla del Reclam dipositat al Servei d’Atenció als Museus de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-procedent-del-pla-del-reclam-dipositat-al-servei-datencio-als-museus-de	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV		<p><span><span><span><span><span>Material arqueològic procedent de les excavacions de l’antiga església de Sant Cebrià, de les campanyes del 2004-2005; sota la direcció d’Adriana Geladó Prat (Estrats, sl). Es tracta de dues caixes de materials:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa de materials ceràmics fragmentats (informes, bases, vores i nanses): bicolor en verd i manganès, ceràmica decorada en manganès, medieval grisa, medieval oxidada, medieval reduïda, blava, blava de Barcelona, blava amb reflex metàl·lic, blava de Paterna, blava de València, daurada, daurada de València, vidriada medieval, moderna reduïda, blava medieval, vidriada moderna. També hi ha restes faunístiques i pedres de molí.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa amb fragments de claus, copa, ampolla, desconegut i una punta de fletxa.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08082-98	Carrer Pedret, 95 – 17007 – Girona	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simon, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simn dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simon. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7382700,2.6845700	473770	4620765		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490888.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490889.jpg	Legal i física	Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el Museu de la pagesia de Fogars es pot veure una vitrina amb materials procedents del mateix jaciment.En el Centre de Pedret, es troba el SAM, el Servei d'Atenció als Museus. És una unitat inscrita en el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona que custodia part del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona, i exerceix de suport logístic i tècnic, oferint serveis com el préstec de materials i personals als museus de les comarques gironines.	85	53	2.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91602	Puig Castellar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-1	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BURGUEÑO, Eugeni.; VILÀ, Maria del Vilar. (1996). El poblat ibèric de Montbarbat. <em>Aproximació a l’estudi del territori al curs inferior de la Tordera en època ibèrica.</em> Quaderns de la Selva, 9, pàgs.55-78. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRADA GARRIGA, Josep. (1969). Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo, 65.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA-RÀFOLS, Josep de. (1942). El poblamiento de la Maresme o Costa de Levante en la época anterromana. Empuries: Revista de món clàssic i antiguitat tardana, 4, pàgs. 69-110.</span></span></span></span></span></p>	VI - I aC	No es coneix el veritable estat de conservació perquè no hi ha cap estructura visible i no s’hi ha fet cap intervenció arqueològica.	<p><span><span><span><span><span>Puig Castellar és un turó de 253 metres d’alçada. Està ubicat a l’extrem occidental del terme, al capdamunt de la Vall de Ramió. L’accés és el mateix que per anar al Molinot, casa que està enclavada en vessant sud del turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons informació publicada a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “en aquest puig s’ha citat nombroses vegades la presència d’un possible assentament d’època ibèrica degut a la troballa en superfície de ceràmica de la mateixa època, tot i que mai ha estat possible precisar el lloc on va ser recollida”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ni l’any 1985, per la redacció de la referenciada Carta Arqueològica, ni l’any 2003, amb motiu de la seva revisió, es van poder confirmar aquestes notícies.</span></span></span></span></span></p>	08082-175	Polígon 13 Parcel·la 8	<p><span><span><span><span><span>El topònim de “Castellar” és indicatiu d’un establiment en un lloc enlairat i estratègic. A Catalunya n'hi ha diversos exemples. Dos dels més coneguts són, Puig Castellar (a Santa Coloma de Gramenet), Puig Castellet (a Lloret de Mar), ambdós assentaments ibers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1985, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de La Selva, A. Martín i A. Riego el catalogaren amb la fitxa número 1.238, tot i que no es va localitzar cap resta en superfície indicadora de la presència d’algun tipus d’assentament. Aquesta fitxa fou revisada per D. Ortega i G. del Prado l’any 2003 sense cap més informació.</span></span></span></span></span></p>	41.6981600,2.6066500	467270	4616339		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91602-02p1510421.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91602-03p1510423.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Malgrat la manca d’evidències materials recents, es manté com a jaciment arqueològic a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Potser recerques futures podran acabar de confirmar o desmentir aquestes notícies antigues de troballes.	81	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91622	Zona de nidificació de l’oreneta de l’espècie Hirundo rustica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>		Cal fomentar les mesures de conservació del nius sense perjudici dels interessos particulars. La seva presència és un bioindicador de l'estat de salut del municipi.	<p><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. En el cas de Fogars de la Selva, s'han detectat diversos nius, </span></span></span></span></span><span><span><span><span>a Can Oller, <span>Can Mainou, Ca l’Hivern, Can Molera, Can Forn o la Rectoria, veritables paradisos per aquest ocell. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p>	08082-194	Veïnat de la Vall de Ramió	<p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa.<br /> Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.7123100,2.6099200	467549	4617909		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91622-02p1500937.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Cultural		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei, i això ho pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91624	Fons referent a Fogars de La Selva de l'Arxiu Comarcal de la Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva, en el Fons de l’Arxiu de Complement aplega documentació de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, bàsicament relacionada amb el funcionament de l’administració, entre els anys 1879 i 2014 (referència ACSE161-53). Consisteix en:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament a partir de l’any 1879 pel més antic (referències ACSE161-53-T2-1 Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament entre 1879-1881, correlativament fins la unitat documental ACSE161-53-T2-50.</span></span></span></span></span></p>	08082-195	Carrer de Sant Dalmau, 60 – 17430 Santa Coloma de Farners	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) fou creat el 16 de juny de l’any 1982, i inaugurat oficialment el 29 d’abril de 1983. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicialment la seu estava situada a la planta baixa de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, a Santa Coloma de Farners. Entre els mesos d’hivern de l’any 2005 i inicis de l’any 2015, es trasllada provisionalment al carrer de Francesc Camprodon. Finalment, el dia 21 de març de l’any 2015 s’inaugurava l’edifici actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació que s’hi hostatja comprèn més de 2.100 metres lineals de documentació datada entre els segles XIII i XXI. Comprèn documents de diversos fons municipals, com l’administratiu de Fogars de la Selva, dels segles XIX a XXI (1879-2014), fons privats i de diversa naturalesa, el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals; una col·lecció amb més de 8.300 impresos d’entre 1829 i 2015 i diversos fons fotogràfics del segle XIX i XX. A més, disposa d’una biblioteca especialitzada en l’àmbit comarcal amb més de 5.000 llibres registrats i una hemeroteca auxiliar.</span></span></span></span></span></p>	41.7352000,2.6713800	472672	4620429		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El fons està digitalitzat i és consultable en línia.		56	3.2		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91625	Fons referent a Fogars de La Selva de l’Arxiu Comarcal del Maresme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-del-maresme		XVII - XX		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme conserva documentació relacionada amb el municipi de Fogars de la Selva, classificada de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-133 / Col·lecció de goigs: Codi de referència ACM70-133-T2-63 Unitat documental simple formada per un goig de la segona meitat del segle XIX dedicat a les cobles en alabansa de Nostra Senyora de la Serra de la Parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona, fet a Barcelona: Estampa de la V. y F. de Gaspar (vídua i fill).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-7-T2-384 / Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt: Una sol·licitud de permís per construir una casa en el quilòmetre 9 de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (del 17 de gener de 1942 – 22 de gener de 1944).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-180-T2-133: Documentació patrimonial. Encarregament de dos censals morts que feia Francesc Simon, pagès de Fogars a l’obtentor del benefici sota la invocació del sant Crist de l’església principal de dita vila (1806).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-356-T2-156. Capitulacions matrimonials del 25 d’octubre de 1616: Capitulacions matrimonials atorgades de part una per Antiga Planademunt, vídua d’Antoni Planademunt, i el seu fill Antoni Planademunt, pagesos de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars, a favor de la seva filla i germana Eulàlia que rep el dot com a legítima maternal i paternal de 100 lliures, una caixa, vestits, etcètera amb les caucions acostumades en contemplació al seu matrimoni amb Montserrat Vilar àlies Ferrer, pagès del veïnat de Sant Ponç, a la parròquia de Sant Esteve de Tordera. Inclou l’acceptació d’Eulàlia i la garantia de Montserrat Vilar àlies Ferrer sobre el dot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segueix àpoca de dot atorgada per Antiga Planademunt i el seu fill Antoni, a favor del seu gendre i cunyat respectivament per haver rebut les 100 lliures del dot d’Eulàlia, esposa del dit Ferrer i filla i germana dels atorgants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Testimonis: Antoni Planadevall i Roc Blanch, pagesos de la parròquia de Fogars. Escrivà: Francesc Cortils, notari públic d’Hostalric i tot el vescomtat, substitut de Peronella Ribot Jalmar Bosom, senyora útil de dita escrivania.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-2-T2-12 (volum II) i ACM70-2-T2-13 (volum I). Llibres de registre d’hipoteques de Mataró i el seu partit judicial dels anys 1775 i 1776 respectivament, que contenen entre d’altres poblacions, Sant Andreu de Raminyó, Tordera, Montnegre i Fogars.</span></span></span></span></span></p>	08082-196	Carrer d’en Palau, 32 (08301-Mataró)	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Custodia més de 3.510’83 metres lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></p>	41.7351600,2.6714900	472681	4620424		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91625-acm70-356-t2-156-0001pagina1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91625-acm70-356-t2-156-0001pagina2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91625-llibre1.png	Legal i física	Contemporani\|Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El fons està digitalitzat i és consultable en línia.	98\|94	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91691	La cambra misteriosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambra-misteriosa	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span>Tradició oral que conta que, en una època de bandolers, a Can Mainou de Ramió vivia una gent que aprofitava aquells temps de desordre per viure de la delinqüència, fent diners a través del robatori, l’extorsió i el crim, tot això emparant-se rere l’aparença de l’honradesa, ja que eren integrants del sometent de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel costat de baix de la casa passava un camí ral de muntanya, que encaminava la gent que es dirigia fins a Sant Celoni o que, en el seu recorregut, agafava ramals per anar a altres pobles. Per aquest camí passava a vegades gent adinerada, que portava els diners per anar a pagar un deute, o que venia de cobrar bestiar, granes o partides de carbó. Els seus cabals eren en monedes d’or, plata i bronze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Can Mainou sempre hi havia algú que vigilava el camí, atent per quan passava algun viatger a peu o a cavall per poder-hi parlar. Si s’adonaven que portava diners, el feien entrar a la casa amb enganys, o si veien que sospitava alguna cosa, el feien entrar per força i, quan era dintre el feien lliurar tot que portava damunt seu. Si es resistia a pagar o a parlar d’altres coses que els interessava, com podia ser de la seva situació econòmica o de la d’altres coneguts seus, aleshores el feien entrar en una cambra on amb diversos estris de tortura el sotmetien a sofriments físics fins que havia declarat tot el que tenia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els homes de Can Mainou formaven part del sometent de Ramió i, per tant, eren gent de confiança. Quan ja no podien robar res més al seu presoner, anaven a veure al sometent de Gaserans i els deien que havien pogut detenir un bandoler molt perillós i que l’anirien a executar la nit següent, a la baixada de Perxistor. I així ho feien cada vegada que assaltaven un vianant ric, un cop li havien pres els diners, o algú que els podria comprometre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als membres del sometent de Gaserans, del qual formaven part els homes de Can Rata i de Perxistor, els estranyava que el sometent de Ramió anés sentenciant a més gent del que era normal i que, a més sempre fossin els de Can Mainou els seus autors. Un cop estesa la sospita es van reunir tots plegats i van acordar que si es donava una nova ocasió anirien a aquell lloc a comprovar el que passava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La baixada de Perxistor era un revolt molt fondo del Camí Ral, situada en un lloc que quedava amagat i per això escollien aquell indret. Arribat un nou cas d’execució, el sometent de Gaserans es va aposentar a l’aguait i varen poder veure com arribaven els de Ramió, custodiant un pobre home, que pel seu aspecte semblava que mai havia estat un delinqüent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Li van embenar els ulls i després de situar-lo a una distància, li van dir que resés el Crec en un Déu. Quan va començar a resar, els homes del sometent de Gaserans els van cridar l’alto i van començar a disparar trets a l’aire i els facinerosos, espantats, varen deixar caure les armes. Així fou com pogueren salvar la vida d’aquell presoner.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així és com es va descobrir i que es pogué acabar amb la doble vida d’aquella gent de Can Mainou, els quals aparentment eren pagesos que treballaven les seves terres del mas però que s’enriquien practicant l’assalt, l’extorsió i l’assassinat de persones innocents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a proves de les seves agressions, a dintre de la casa es va trobar una cambra de tortura i al darrere del porxo un pou amagat, tapant arran de terra, del qual també es va dir que hi havia tirat gent.</span></span></span></span></span></p>	08082-198	Fogars de la Selva		41.7197000,2.6158000	468042	4618727		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91691-la-cambra-misteriosa-can-mainou.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Josep Cantal i Quer la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, (FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91693	La cova dels lladres del turó de Montgròs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-dels-lladres-del-turo-de-montgros	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>La llegenda, que transcrivim literalment diu així: «En èpoques de bandolerisme, hi havia una banda de gent proscrita, la qual es dedicava a robar a tothom; assaltaven les cases del poble i feien de lladres del Camí Ral. Es pot dir que vivien de l’extorsió com si fos una professió. Quan sabien o comprovaven que algú tenia diners l’atracaven i els feien donar. Va arribar un moment que dominaven tots els indrets de Ramió, la gent de la seva comarca no es trobava segura i vivia atemorida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La lladregada tenia el seu amagatall en una petita cova que s’endinsava en una gran roca del Turó de Montgròs. A la part més altra del turó hi ha un gran bloc granític. Per dissimular l’entrada hi posaven una llosa de pedra, que feien córrer fins tancar la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La banda també estenia el seu lladregueig i tot tipus d’atropells amb violència inusitada, per les cases i els camins d’Hortsavinyà i de Fuirosos. Les autoritats i els guardes de l’ordre no els sabien trobar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan en un camí assaltaven algú i constataven que es tractava del propietari d’una bona casa, el feien presoner i, després de lligar-lo una bena als ulls i de tapar-li bé les orelles, perquè no pogués veure-hi ni sentir res, li anaven fent donar voltes per camins, corriols i rieres fins que sense saber-ho es trobava dintre de la petita cova. D’aquesta manera el detingut no sabia on era, mentre ell mateix, després de caminar tant, creia trobar-se molt lluny, en algun lloc remot de la Muntanya de Baixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aleshores els bandolers feien saber a casa del segrestat que si volien tornar a veure viu el seu familiar havien de pagar un rescat. Quan la família s’avenia a pagar, al pobre home el tornaven a marejar caminant una bona estona, fins que finalment li feien fer un recorregut per l’aigua de la riera de Ramió i el deixaven en un lloc que el poguessin trobar. Si la família no podia pagar el rescat, el mataven.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dia, un d’aquests presoners, que es veu que no tenia les orelles prou ben tapades, va sentir com algú des de fora deia als seus companys: “Alerta, que puja el Mestre Mestric”. Aquest home un cop va ser rescatat, va denunciar al jutge que havia sentit aquest nom, i tot seguit les autoritats van anar a detenir el Mestre Mestric a casa seva, Can Mestric de Ramió, qui va confessar ésser el cap de la banda. Una de les versions d’aquesta llegenda diu que aquest presoner era un avantpassat del senyor Josep Maria Alfaras, de Sant Celoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop conegut l’amagatall van anar caient tots els lladres fins que deixà d’ésser un perill per al poble de Ramió». </span></span></span></p>	08082-199	Turó de Montgròs		41.7117800,2.6261000	468895	4617844		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91693-la-cova-dels-lladres-del-turo-de-montgros-can-mestric.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91693-la-cova-dels-lladres-del-turo-de-montgros.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Preservada per Josep Cantal i Quer i Josep Maria Serra Martínez que la contaren als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, (FUGAROLAS i VILÀ, 2007).	98\|94	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91694	La Creu d'en Tomaset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-den-tomaset	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Segons la tradició oral, durant la darrera carlinada, un escamot de soldats buscaven en Tomaset. En adreçar-se a casa seva, coneguda amb el motiu de Can Tomaset, ell coneixedor del terreny, arrencà a córrer cap el bosc, fins que li va semblar que ja no corria cap perill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els soldats però, malgrat era perseguit a cavall i haver-ne perdut el rastre, s’endinsaren cap el bosc. Els cavalls s’aturaren llavors en el lloc on estava amagat, delatant així la seva presència. Fou capturat i mort. En l’indret on fou assassinat pels soldats, s’hi col·locà una creu en recordança.</span></span></span><br /> </p>	08082-200	Fogars de la Selva	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en la partida de defunció de Tomaset Giralt, l’any 1872 morí de mort violenta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tomaset era fill de Tomaset Giralt originari de Verges i d’Antònia Cantal, natural d’Hostalric. Vivia a la casa on encara actualment porta el seu nom amb la seva esposa Rosa Domènec, amb qui tingué dos fills, Jaume i Maria. En morir la seva esposa Rosa, es tornà a casar en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p>	41.7312900,2.6786300	473273	4619992		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91695	La tornada del mercat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tornada-del-mercat	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La història conta com a principis de segle XX, un oncle d’en Miquel del Molinot va portar el dimecres d’una setmana un vedell a vendre al mercat de Sant Celoni, a la plaça del bestiar. Va anar des de Can Ginestà de Montnegre, d’on era masover, fins al mercat estirant la corda lligada al cap i al morro de la bèstia, per corriols bosquetans i accedint finalment per un camí ral de muntanya. Va tardar més de dues hores a arribar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a la plaça va parlar amb els negociants coneguts de sempre que s’avingué a pagar-li el que demanava. Després del tracte, el negociant li va lliurar els diners i ell es va quedar amb el vedell. Algun badoc que observava discretament l’operació va creure que la quantitat pagava la pena i va decidir assaltar l’oncle pel camí de tornada cap a Can Ginestà i robar-li el fruit de la seva venda. O, tal vegada era un lladre professional que ja estava d’acord amb el comprador. Mai no es pogué saber.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle tornava cap a casa seva pel mateix camí per on havia vingut, com tantes altres vegades havia fet, i sempre sense cap contratemps. Però com que havia sentit explicar tantes coses sobre la incertesa d’anar un home sol amb diners al damunt, portava un ganivet gros plegat a la butxaca, més que res per augmentar la seva pròpia confiança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja havia enfilat el camí del bosc, va sentir un soroll com de trepig que aixafava la fullaraca, el qual l’alarmà molt; i previngut, va mirar per tot arreu però no va veure ningú. Va pensar que la responsabilitat de portat aquells diners que havien costat tant de guanyar li alterava la imaginació i li suscitava un temor sense fonament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De nou, camí endavant, li va semblar tornar a sentir aquella trepitjada enmig del bosc, sense saber ja si mirar endavant o enrere. Hauria dit que el trepig existia. Ja no estava segur de res. Va agafar el ganivet de la butxaca, l’obrí i va ficar la llarga fulla en un plec de la faixa, deixant sortir el mànec. Va continuar caminant sense cap novetat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant hi havia un pont que travessava un torrent. Quan va començar a passar pel pont, de sobte li va sortir al davant un home abrigat amb una capa negra, la gorra abaixada i amb una grossa daga a la mà. Amb veu engallada li digué: “Els diners o la vida”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle només va tenir temps de pensar que perdria l’esforç de mots dies de treball. Va veure que no podia tornar enrere perquè l’altre l’atraparia. Tampoc no podia escapar-se pels costats perquè el barranc era molt fondo. Al davant hi tenia l’atracador. Li va contestar: “Els diners me’ls vull i la vida me la jugo”, mentre estirava el ganivet de la faixa i s’abalançava sobre l’assaltador pensant que efectivament s’hi jugava la vida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El delinqüent sorprès per la fúria inesperada del pagès, va dubtar un instant, moment que va ésser suficient perquè l’altre li guanyés la posició. Sorprès i espantat, va recular sense mirament, relliscant pel terraplè. Va fugir torrent avall corrent tant com podia. L’oncle del Molinot va tenir un esglai tan gran que les cames li tremolaven, però va continuar caminant cap a casa seva vigilant de no tenir cap altre ensurt.</span></span></span></span></span></p>	08082-201	Fogars de la Selva		41.6950600,2.6046000	467098	4615996		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural			2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Miquel Ventura i Clopés la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment.		61	4.3		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91699	Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Bruguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-bruguera	<p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Bruguera és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels exemplars adults és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p>	08082-205	Parc Natural del Montnegre i el Corredor	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.7008700,2.6040000	467051	4616641		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-freixa-can-bruguera-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-p1500116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-04p1500115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-tafel073small.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor. A uns cinquanta metres de distància del referenciat en la present fitxa hi ha un freixe més petit que mesura actualment 1’65 m de circumferència per 28 m d’alçada.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90777	Col·lecció del Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia-de-fogars-de-la-selva	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX	Al no haver-hi climatització en el local, la variabilitat tèrmica i d’humitat durant l’any pot facilitar la proliferació de microorganismes.	<p><span><span><span><span><span>El Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva es defineix com una institució permanent, oberta al públic i sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament; seguint la definició de museu de la llei 17/1990, de museus. Té com a missió mostrar com vivia i treballava la gent del municipi en el passat. En especial el període comprès entre els segles XVII i XIX, caracteritzat per la importància de l’agricultura i l’explotació del bosc en l’economia local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció del museu, s’ha instal·lat en un edifici de nova planta que imita l’estructura d’una masia d’estil basilical idealitzada, amb una planta baixa, una planta pis i unes golfes. A més, al costat hi ha una gran construcció annexa d’una única planta on hi trobem maquinària i eines del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’entrada hi trobem la recepció, amb el mostrador i un punt d’informació del Parc del Montnegre i el Corredor. La primera sala a mà dreta és una sala polivalent on s’hi poden fer tallers, exposicions temporals o xerrades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La sala de mà esquerra representa la cuina, on hi trobem la llar de foc, l’escó, el forn de pa, la pastera, la pica, els fogons, el bugader o l’armari/vitrina cantoner, la taula, les cadires Tot i que la llar de foc o el forn de pa són d’atrezzo. Del forn només hi veiem la boca i la llar de foc no té fumeral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la cuina, hi trobem el que representarien els estables. Tot i que el paviment és el mateix i els animals en una masia clàssica es trobarien a la part posterior o en un annex lateral. Hi trobem una vaca i un ruc fets de material sintètic. També hi trobem objectes relacionats, com lleters, arnesos, corretges i una bomba d’extracció de purins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis, el primer que ens trobem és La Sala, eix principal de la vida domèstica a les masies i que ocupava tot el cos central de l’edifici. Al seu voltant s’organitzaven les habitacions de la família; però en aquest museu s’ha dividit l’espai en quatre sales: la habitació dels senyors, la habitació del mosso, la sala d’estudi i el saló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Comencem per la Sala. Tal i com es pot veure, una gran taula presidia aquest espai, que era un element de representació de la família i eix central de celebracions. La col·lecció del museu mostra un magnífic rellotge de moviment, una caixa de núvia, un canterano bombat del regruix, una cornucòpia daurada, un barguenyo, dues butaques i una taula amb vuit cadires.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un lateral hi trobem l’habitació del senyors, amb un llit d’Olot, una consola, un armari, una calaixera i un mirall. La habitació del mosso, que en una masia de l’època difícilment trobaríem en aquest espai, està equipada amb un mobiliari que, tot i ser de menor qualitat que la dels senyors, és d’una qualitat i quantitat molt superior a la que tindria cap mosso de l’època. Però la podríem assimilar a la de l’hereu o algun dels altres fills dels senyors. També compta amb un llit, naturalment, una tauleta, vàries cadira, un armari un rentamans i un penjador. Però, a més, hi trobem un bressol, un escalfallits, un mirall, un tricicle o una màquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’altre costat de la sala, on hi hauria la resta d’habitacions, s’ha volgut mostra un saló i un gabinet o sala d’estudi; elements tots ells aliens a la masia tradicional. En tot cas, espais que podem trobar en algunes masies reformades durant el segle XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Saló es mostra un conjunt de sofà i dues butaques, una taula de centre, una calaixera, una taula de despatx, cadires, un canterano o una calaixera. A la Sala d’estudi hi observem una calaixera i diverses vitrines, un balancí, un penjador, o una maquina de cosir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a les golfes hi veiem diversos objectes col·locats als costats de les parets, sobretot mesures i estris del treball del camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En cada espai hi trobem un plafó introductori on s’assenyala el nom de l’espai on ens trobem, un petit text de contextualització i, en algunes ocasions, un esquema de l’espai amb els elements més destacats identificats amb un número. Cada objecte, a més, té una etiqueta amb el seu nom en català, castellà, anglès i francès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici del costat està pensat com un gran magatzem de treball, és una única nau amb coberta suportada per una encavallada. S’hi mostren estris destinats a les diverses funcions i treballs del camp: segar, batre, vinya i oficis relacionats amb el bosc, com l’apicultura, el carboneig o el suro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha un espai exterior on s’han recuperat i posat en funcionament diversos molins: trull, molí fariner, o molí de vent per extreure aigua de pou.</span></span></span></span></span></p>	08082-31	Plaça Serra de Marina, s/n	<p><span><span><span><span><span>El Museu de la pagesia obre les portes al públic l’11 de setembre de l’any 2009; però s’inaugura el 4 de febrer del 2012 pel Molt Honorable President de la Generalitat, senyor Artur Mas i Gavarró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La col·lecció s’ha format a partir de donacions, cessions en format de comodat i compres. La majoria dels objectes provenen de la localitat o m municipis veïns, però no tots.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, la col·lecció està formada per 873 objectes.</span></span></span></span></span></p>	41.7228100,2.6747500	472947	4619052		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-01dsc0939.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-02dsc0874.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-03p1490914.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-04dsc0888.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-05dsc0925.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90777-06p1490939.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’horari del museu és:Dilluns, dimarts i dimecres de 10 a 14hDissabtes i diumenges de 10 a 14h.A excepció del darrer cap de setmana de mes que és tancat.El museu, a més, organitza tallers i sortides en co organització amb el Parc del Montnegre i el Corredor. Visites guiades al museu per a grups, activitats educatives per a escoles i Centres d’Educació Especial; així com visita guiada a l’església de Sant Cebrià i tastets de mel.	98\|94	53	2.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91601	Parc del Montnegre i el Corredor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor-2	<p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LUNA, Gonçal (2005). Guia del parc del Montenegre i el Corredor; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Fogars de la Selva, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Pineda de Mar, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni. Està integrat pels massissos del Montnegre i el Corredor, dues unitats de relleu ben definides que se situen en paral·lel a la costa, constituint una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. A més, les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la partió entre els dos massissos, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, amb 657 m. d’altitud, al Turó Gros, de 773 m i al Turó d’en Vives, de 759 m. La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinalment, mentre que la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos massissos estan bàsicament formats per un cos granític travessat per roques subvolcàniques o filonianes, que són un tipus de roca magmàtica que s’ha refredat a l’interior de la roca terrestre. A la part alta del massís del Montnegre, hi destaca una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió que donen un caràcter més abrupte. Una part del terme de Fogars de la Selva presenta les característiques geològiques que fan d’aquest parc un indret d’especial interès. Es tracta concretament de la zona més oriental del municipi, que amb un caràcter més abrupte, comprèn el vessant de llevant de la Serra del Solà d’en Forn, amb el turó del Vicari de 223 m, el coll de Can Rodon, el Puig Castellar, de 254 m, el turó dels castanyers, de 377 m, el puig de l’Estrell, de 456 m, Collet de la Mina d’Or, Pi de les onze, Puig Pelat de 267 m, Montgròs, de 391 metres amb part de la Serra de l’Esquirol. Destaca la vall de Ramió regada per la riera que porta el mateix nom i que desemboca a la Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima mediterrani subhumit presenta variacions rellevants, que en el cas d’aquesta zona protegida, orientada majoritàriament cap el Vallès, és més freda i humida, amb un caràcter lleugerament continental. La xarxa de drenatge pertany al sistema de la conca de la Tordera, on les rieres, com la de Ramió tot i que acostumen a portar aigua, són de règim majoritàriament estacional. Els torrents que hi conflueixen, tot i que són molt humits, acostumen a portar aigua en superfície en temps de pluges. El curs principal d’aigua en el municipi de Fogars de la Selva és la Tordera, que recull les aigües de rieres importants situades al vessant hidrogràfic vallesà del Montnegre, com són les de Vallgorgina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. A la part més baixa de la Riera de Ramió, a banda i banda, hi ha varies zones situades topogràficament més baix que el riu Tordera, de manera, que en èpoques de cabal abundant i de rierades, el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i camps sembrats prop de la ribera s’inundin. Aquestes àrees inundades es drenen a través de canals artificials de desguàs per tal de minimitzar els efectes de les inundacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest context geològic i hidrològic allí on l’elevat estat de meteorització dels granitoides ha originat el sauló, els sòls són profunds i joves; s’hi desenvolupen per tant els boscos de pi i alzina i surera, aquestes dues espècies afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro i de la llenya. A les obagues i fons de les valls, barrancs, torrents, amb o sense circulació d’aigua, predominen petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes o avellanoses i rouredes. En les cotes baixes de la vall de Ramió per exemple, l’avellanosa pot presentar una certa alteració per espècies exòtiques, bardissa, plantacions. I en alguns indrets de la vall de Ramió es detecta la presència del roure de fulla gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molts d’aquests boscos estan abandonats però amaguen la presència d’antigues feixes de cultiu de vinya, olivera i avellaners. El sauló es concentra en els arenys, zones més muntanyenques, valls i planes. Per sobre s’hi localitza una capa de matèria orgànica, sovint fina. I en algunes de les àrees de geomorfologia més estables com en la zona de Can Mainou, Can Molera, es donen processos d’il·luviació d’argiles. En canvi, en les desembocadures de les rieres com la de Ramió, s’hi observen materials transportats, molt sorrencs, amb un baix contingut en matèria orgànica, que correspon a la major part de les superfícies de conreu, sovint aprofitat per a l’explotació silvícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest paisatge ha modelat la presència de l’home des de temps antics. N’és un bon exemple la vall de Ramió amb l’establiment de l’església de Sant Andreu de Ramió i de diversos masos importants situats a recer de les inundacions provocades per la riera, però alhora amb punts d’aigua importants per la supervivència, que durant segles han sabut explotar tots els recursos que la Natura els oferia: aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de llenya i també de carbó o carbonet, castanyer per a botes que ha desaparegut, suro, glans, pinyes, terres on plantar arbres per a l’obtenció de fusta i paper, terres de secà per a les lleguminoses i prats on obtenir l’aliment necessari per a criar uns quants caps de ramaderia. Això no obstant, s’hi ha observat un procés de recessió importantíssim que està fent desaparèixer l’activitat agrícola que sembla aguantar amb les plantacions de ribera com els pollancres i plàtans i les reforestacions de pi insignis i pinastre, que semblen mantenir-se i fins i tot en algun indret, en expansió. Els masos ja no actuen com a centre agrícola. La funció per a la qual foren construïts ha canviat; alguns es reconverteixen i es destinen a d’altres activitats i d’altres es recuperen com a primeres o segones residències, desvinculant-se de l’activitat agrària, o han estat reconvertits per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics i de lleure, cases de colònies i restaurants. Una activitat complementària a l’activitat agrícola és l’apicultura que des de fa uns anys es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica, de la qual s’han localitzat diversos ruscs ens els cursos de rieres i torrents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La combinació de tots aquests elements i ha afavorit la prosperitat de la fauna forestal i de zones humides. Destaca el senglar, perfectament adaptat. En aquest sector del municipi prospera sense massa entrebancs, però l’augment desmesurat fa que baixi cap els conreus, malmetent tot el que troba al davant. El seu depredador natural, el llop, ja fa molts anys que fou exterminat, i per tant, només es factible la seva caça en èpoques molt determinades; la presència de l’autopista i les creixents les urbanitzacions han reduït els passos naturals. El segueix el cabirol introduït novament fa més de vint anys. Altres espècies presents són la geneta, la rata cellarda, el gorjablanc, el gat mesquer, la fagina, el toixó i la mostela a més de ratpenats, ocells com, el picot verd, el gaig, mallerengues, rossinyol, amb rapinyaries com l’aligot i l’àliga marcenca. A més, aquest espai se situa, dins del parc, en una de les principals rutes migratòries d’ocells de la Mediterrània occidental. Els ambients humits de la riera de Ramió i els diferents torrents són un hàbitat especialment pròsper, amb una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Precisament en l’estudi efectuat entre el 2015 i 2020, es va localitzar una zona de vegetació amfíbia de pradells d’Isoetes (Isoeto-Nanojuncetea), situada en sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa com és a la zona del Montgrós, a la vall de Ramió, que es considerava extingida al Parc pocs anys enrere i considerada d’interès prioritari. Una altra comunitat escadussera al Parc cartografiada a la mateixa vall de Ramió es la de les landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa. S’acostuma a trobar en plantacions abandonades, marges de camins, boscos tallats i sobretot barrejada amb bardissa i vegetació herbàcia. Destaca també els falgars principalment localitzada a les vores de fondals i cursos d’aigua com per exemple el torrent de Can Masó. Les condicions prou humides permeten que arribi a formar colònies relativament grans. La recessió dels usos tradicionals com l’aprofitament per a jaç pel bestiar n’ha afavorit probablement la seva expansió. La bardissa d’esbarzer (Rubus ulmifolius) és una de les que recobreix més superfície; se la troba en forma de rodals, sobretot present en marges de camins i en els fons de la vall on s’ha eliminat l’estrat arbori. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt de la Rectoria i de Can Forn, en una antiga pedrera de la Vall de Ramió s’ha localitzat un hàbitat de <em>Populus sp.pl.</em> Són arbres relativament joves, procedents de rebrot o de colonització.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el curs mitjà del torrent de Can Masó, es localitza una bosquina dominada per l’aladern de fulla ampla <em>(Phyllirea media), </em>mentre que a les vores de la Riera de Ramió i afluents, s’han pogut detectar algunes pollades degut a la presència de planes fluvials <em>(Populus spp.).</em> Però també, degut a l’alteració de l’home en el bosc de ribera, hi ha sectors de la riera de Ramió, sobretot cap a la zona baixa de la riera, on el bosc autòcton ha estat substituït per formacions naturalitzades de <em>Robinia pseudoacacia</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les pedredres, tot i que estan abandonades, es troben parcialment naturalitzades però són presents al municipi a la riera de Ramió, amb l’aiguabarreig amb el torrent de l’Home Mort, encara que una de les més importants i singulars des del punt de vista geològic és la pedrera extractiva de basalt, que continua activa, situada al turó de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p>	08082-174	Plaça de l’Església, 13, 2on - 08471 Vallgorguina	<p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006). Des de 2017, Fogars de la Selva és un dels municipis interessats en ampliar i/o modificar l’àmbit de l’espai d’interès natural (EIN).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d’interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d’aquests 17, tres són prioritaris. </span></span></span></span></span></p>	41.6961300,2.5902400	465904	4616120		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-02p1510041.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-03p1510377.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-04p1510370.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-05p1500991.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-06p1510405.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Des de principis del segle XX el bosc no para de créixer en detriment de les terres de conreu i els masos que progressivament s’han anat abandonant o han minvat considerablement l’activitat agrícola. Només a la vall es manté una reduïda proporció d’espais oberts com els camps, erms, pastures i prats naturals, que a més, tenen un gran valor ecològic.L’espai protegit coincideix amb l’espai protegit per la Xarxa europea Natura 2000, l’objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. A Catalunya, la llei 12/2006 d’espais naturals determina que tots els espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s’inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració.El municipi de Fogars de la Selva disposa d’un punt d’informació del parc ubicat a septentrió del Parc del Montnegre i el Corredor, al Museu de la Pagesia. Ofereix informació del parc, itineraris senyalitzats i activitats diverses.		2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91603	Vall de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>A.V. (2003). Montnegre Corredor. Parc Natural. Mapa i guia excursionista. 1/25.000. Editorial Alpina-Geo Estel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La Vall de Ramió està situada al nord-est del massís del Montnegre, en el vessant més occidental del terme municipal de Fogars de la Selva. És també la més solitària i la més tranquil·la de totes les valls que conformen el Parc del Montnegre i el Corredor, al costat de l’altre gran vall del parc situada a Furiosos (Tordera). El seu accés natural tant pel nord com pel sud es veu obstaculitzat per l’orografia del terreny. Per una banda, hi ha la Tordera, a la qual s’hi afegeix un obstacle d’origen antròpic, com és l’autopista AP7, i per l’altra pels contraforts muntanyencs que l’envolten: la Serra del Solà d’en Forn, el Serrat de les Llobateres, la Serra de Fesol, les obagues del turó de Can Grau i del Serrat de les Creus, el Puig Castellar i les obagues del turó dels Castanyers i del turó del Montgròs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La travessa, de sud a nord la riera de Ramió, un curs d’aigua important que, com la riera de Fuirosos, desemboquen a la Tordera pel seu vessant hidrològic dret. Neix a l’obaga del cor del Montnegre, en els contraforts dels turons dels Castanyers, de 377 m d’alçada, de Can Grau, de 289’9 m d’alçada, el Serrat de les Creus, de 391’6 m d’alçada i de les canals orientades al sud-oest que s’originen al Puig Castellar, de 254’5 m i el Serrat de Can Pasqual de 225 m d’alçada respectivament. La riera, en aquest sector alterna zones planeres com tota la que transcorre per la zona del Molinot on als anys vuitanta s’hi construí el que es coneix popularment com a pantà del Molinot, amb alguns trams més abruptes i estrets. La vegetació és exuberant, amb un bosc de ribera humit, que fa de recer a nombroses especies faunístiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La riera de Ramió, que en èpoques estivals, acostuma a quedar seca, rep l’aigua de varis torrents tributaris importants, amb els seus respectius afluents i canals. Fan d’aquesta vall un espai d’un veritable interès paisatgístic, biològic i cultural. Alguns d’aquests, procedents de la zona de les Cabanyes conserven el nom d’antigues cases actualment mig enfonsades, com són Can Romeguera i Can Grau de Dalt o Cal Vicari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu recorregut, just abans de Can Bruguera, fa l’aiguabarreig amb el torrent del Sot de l’Home Mort, procedent de l’altre costat del Puig Castellar. Aquest torrent es nodreix d’altres afluents més petits però no menys importants, situats a les capçaleres de la Serra Pelada, el turó de Castanyers, el Puig Pelat i en part del vessant de tramuntana del Puig Castellar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mica més endavant, procedent de la Serra del Solà d’en Forn, baixa escarpat el torrent del Solà que s’uneix a la riera de Ramió per sobre de Can Forn. I entre aquesta casa i Can Riereta, procedents de la Serra de Fesol s’hi aniran incorporant torrenteres que tot i ser molt humides, només porten aigua superficial en èpoques de pluges. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’alçada de Sant Andreu de Ramió, pel marge dret de la riera, tornem a trobar un nou afluent important; el torrent del Mas Masó o Can Masó. Aquest baixa, des del Puig de l’Estrell i el Puig Masó i en part del Montgròs amb els seus diferents braços afluents, passant per la Telleda fins desaiguar a la riera de Ramió on conflueixen al darrera mateix de l’ermita de Sant Andreu, Can Riereta i Ca l’Agutzil. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu recorregut més planer, està situat a l’alçada del Pla de Can Molera, la Plana i la Perxada de Ca l’Hivern. És en aquest indret que rep pel vessant esquerra, les aigües procedents del torrent del Vicari. S’origina en el Sot de l’Avellaner i travessa l’aulet de la Serra, regant al seu pas, el pla de Ca l’Oller. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El darrer tram ve dibuixat per un important meandre que transcorre entre el turó de Can l’Oller i el turó de Ca l’Hivern, regant les terres de Mas Roure on un pas artificial realitzat als anys seixanta amb motiu de la construcció de l’autopista AP7 l’engoleix fins a desaiguar uns metres més al nord a la Tordera on el terme de Fogars termena amb Sant Feliu de Buixalleu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima de la vall és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic i en la tipologia de cultiu que s’hi ha desenvolupat des de temps antics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capçalera de la vall forma part integrant del massís del Montnegre, format per una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió que donen un caràcter més abrupte. Per aquest motiu les capçaleres fan d’aquest indret un espai d’alt interès. Es tracta concretament de la zona més oriental del municipi, que amb un caràcter més abrupte, comprèn els turons més amunt esmentats, amb una vall excepcional que poc ha canviat en segles. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima mediterrani subhumit presenta variacions rellevants, que en el cas d’aquesta zona protegida, orientada majoritàriament cap el Vallès, és més freda i humida, amb un caràcter lleugerament continental. La xarxa de drenatge pertany al sistema de la conca de la Tordera, on les rieres, com la de Ramió tot i que acostumen a portar aigua, són de règim majoritàriament estacional. Els torrents que hi conflueixen, tot i que són molt humits, acostumen a portar aigua en superfície en temps de pluges. El curs principal d’aigua en el municipi de Fogars de la Selva és la Tordera, que recull les aigües de rieres importants situades al vessant hidrogràfic vallesà del Montnegre, com són les de Vallgorguina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. A la part més baixa de la Riera de Ramió, a banda i banda, hi ha varies zones situades topogràficament més baix que el riu Tordera, de manera, que en èpoques de cabal abundant i de rierades, el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i camps sembrats prop de la ribera s’inundin. Aquestes àrees inundades es drenen a través de canals artificials de desguàs per tal de minimitzar els efectes de les inundacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest context geològic i hidrològic allí on l’elevat estat de meteorització dels granitoides ha originat el sauló, els sòls són profunds i joves; s’hi desenvolupen per tant els boscos de pi i alzina i surera, aquestes dues espècies afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro i de la llenya. A les obagues i fons de les valls, barrancs, torrents, amb o sense circulació d’aigua, predominen petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes o avellanoses i rouredes. En les cotes baixes de la vall de Ramió per exemple, l’avellanosa pot presentar una certa alteració per espècies exòtiques, bardissa, plantacions. I en alguns indrets de la vall de Ramió es detecta la presència del roure de fulla gran i també s’ha detectat el roure martinenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molts d’aquests boscos estan abandonats però amaguen la presència d’antigues feixes de cultiu de vinya, olivera i avellaners. El sauló es concentra en els arenys, zones més muntanyenques, valls i planes. Per sobre s’hi localitza una capa de matèria orgànica, sovint fina. I en algunes de les àrees de geomorfologia més estables com en la zona de Can Mainou, Can Molera, es donen processos d’il·luviació d’argiles. En canvi, en les desembocadures de les rieres com la de Ramió, s’hi observen materials transportats, molt sorrencs, amb un baix contingut en matèria orgànica, que correspon a la major part de les superfícies de conreu, sovint aprofitat per a l’explotació silvícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest paisatge ha modelat la presència de l’home des de temps antics. N’és un bon exemple la vall de Ramió amb l’establiment de l’església de Sant Andreu de Ramió i de diversos masos importants situats a recer de les inundacions provocades per la riera, però alhora amb punts d’aigua importants per la supervivència, que durant segles han sabut explotar tots els recursos que la Natura els oferia: aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de llenya i també de carbó o carbonet, castanyer per a botes que ha desaparegut, suro, glans, pinyes, terres on plantar arbres per a l’obtenció de fusta i paper, terres de secà per a les lleguminoses i prats on obtenir l’aliment necessari per a criar uns quants caps de ramaderia. Això no obstant, s’hi ha observat un procés de recessió importantíssim que està fent desaparèixer l’activitat agrícola que sembla aguantar amb les plantacions de ribera com els pollancres i plàtans i les reforestacions de pi insignis i pinastre, que semblen mantenir-se i fins i tot en algun indret, en expansió. Els masos ja no actuen com a centre agrícola. La funció per a la qual foren construïts ha canviat; algunes es reconverteixen i es destinen a d’altres activitats i d’altres es recuperen com a primeres o segones residències, desvinculant-se de l’activitat agrària, o han estat reconvertits per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics i de lleure, cases de colònies i restaurants. Una activitat complementària a l’activitat agrícola és l’apicultura que des de fa uns anys es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica, de la qual s’han localitzat diversos ruscs ens els cursos de rieres i torrents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La combinació de tots aquests elements ha afavorit la prosperitat de la fauna forestal i de zones humides. Destaca el senglar, perfectament adaptat. En aquest sector del municipi prospera sense massa entrebancs, però l’augment desmesurat fa que baixi cap els conreus, malmetent tot el que troba al davant. El seu depredador natural, el llop, ja fa molts anys que fou exterminat, i per tant, només es factible la seva caça en èpoques molt determinades; la presència de l’autopista i les creixents les urbanitzacions han reduït els passos naturals. El segueix el cabirol introduït novament fa més de vint anys. Altres espècies presents són la geneta, la rata cellarda, el gorjablanc, el gat mesquer, la fagina, el toixó i la mostela a més de ratpenats, ocells com, el picot verd, el gaig, mallerengues, rossinyol, amb rapinyaries com l’aligot i l’àliga marcenca. A més, aquest espai se situa, dins del parc, en una de les principals rutes migratòries d’ocells de la Mediterrània occidental. Els ambients humits de la riera de Ramió i els diferents torrents són un hàbitat especialment pròsper, amb una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Precisament en l’estudi efectuat entre el 2015 i 2020, es va localitzar una zona de vegetació amfíbia de pradells d’Isoetes (Isoeto-Nanojuncetea), situada en sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa com és a la zona del Montgrós, a la vall de Ramió, que es considerava extingida al Parc pocs anys enrere i considerada d’interès prioritari. Una altra comunitat escadussera al Parc cartografiada a la mateixa vall de Ramió es la de les landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa. S’acostuma a trobar en plantacions abandonades, marges de camins, boscos tallats i sobretot barrejada amb bardissa i vegetació herbàcia. Destaca també els falgars principalment localitzada a les vores de fondals i cursos d’aigua com per exemple el torrent de Can Masó. Les condicions prou humides permeten que arribi a formar colònies relativament grans. La recessió dels usos tradicionals com l’aprofitament per a jaç pel bestiar n’ha afavorit probablement la seva expansió. La bardissa d’esbarzer (Rubus ulmifolius) és una de les que recobreix més superfície; se la troba en forma de rodals, sobretot present en marges de camins i en els fons de la vall on s’ha eliminat l’estrat arbori. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt de la Rectoria i de Can Forn, en una antiga pedrera de la Vall de Ramió s’ha localitzat un hàbitat de <em>Populus sp.pl.</em> Són arbres relativament joves, procedents de rebrot o de colonització.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el curs mitjà del torrent de Can Masó, es localitza una bosquina dominada per l’aladern de fulla ampla <em>(Phyllirea media), </em>mentre que a les vores de la Riera de Ramió i afluents, s’han pogut detectar algunes pollades degut a la presència de planes fluvials <em>(Populus spp.).</em> Però també, degut a l’alteració de l’home en el bosc de ribera, hi ha sectors de la riera de Ramió, sobretot cap a la zona baixa de la riera, on el bosc autòcton ha estat substituït per formacions naturalitzades de <em>Robinia pseudoacacia</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les pedredes, tot i que estan abandonades, es troben parcialment naturalitzades però són presents al municipi a la riera de Ramió, amb l’aiguabarreig amb el torrent de l’Home Mort, encara que una de les més importants i singulars des del punt de vista geològic és la pedrera extractiva de basalt, que continua activa, situada al turó de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p>	08082-176	Vall de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La vall de Ramió <strong> </strong>està envoltada per masos, alguns d’ells molt antics. La unitat de producció tradicional estava integrada per la casa pairal amb els diferents annexos, els camps, les pastures i el bosc que normalment les envoltava i les envolta encara. Una part molt important de l’economia estava basada en les feines bosqueroles, com el carbó els rodells, la fusta, la llenya i el suro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des fa uns anys, especialment a partir de mitjan del segle XX, el bosc ha colonitzat moltes de les terres que encara fa uns anys es conreaven. Moltes de les cases han passat a ser segones residències o s’han llogat i l’activitat agrícola ha quedat reduïda a un tros d’hort per la majoria d’elles. Només a la vall es manté una reduïda proporció d’espais oberts com els camps, erms, pastures i prats naturals, que a més, tenen un gran valor ecològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dels grans masos, s’hi troben, sobretot dins del bosc, abandonades, cases senzilles de muntanya, on durant segles els seus habitants, visqueren en harmonia amb la natura, molt modestament. Eren famílies de bosqueters, masovers que treballaven al bosc tallant arbres, preparant les feixos per fer anar els forns d’obra. També feien carbó i carbonet i extreien el suro; collien cireres, castanyes, bolets, cireres de pastor, caçaven i tenien una mica de bestiar per a l’ús familiar, el més sovint un porc i quatre gallines. L’excedent el baixaven cap a Hostalric, a vendre o intercanviar. Els masos també tenien ramats, que implicava tenir pastor i mosso. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aigua, un bé preuat, està relacionat amb l’establiment de totes aquestes cases, ja siguin grans masos o establiments modests. Sempre al costat de torrents i rieres, on poder tenir una font, construir un pou, un biot o una bassa. L’aigua no només era de boca o per cuinar sinó també per al bestiar i per rentar la roba si no es podia anar a algun bassal de roca ferma en el llit del torrent. Actualment les cases establertes a la vall continuen depenent de l’aigua dels pous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al voltant de la riera de Ramió hi ha constància, al menys, de dos molins fariners; el primer d’ells situats a la part alta de la vall, a la zona del Molinot, més amunt de l’embassament. El segon, desaparegué durant les obres de construcció de l’autopista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1962 els temporals de pluja amb 1.300 lm2 foren devastadors per a gran part de la comarca, però especialment a la zona de la Tordera i la vall de Ramió. La riera es desbordà emportant-se tot el que va trobar per davant i inundant la vall i els camins d’accés a les cases. Aquestes avingudes d’aigua són cícliques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor treballa des de fa anys en una base de dades relacionades amb la fauna i la flora, no només de la Vall de Ramió sinó també de la totalitat del parc. En ella s’hi referencien les localitats de flora d’interès de conservació especial, que s’actualitza periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d’aquests 17, tres són prioritaris i comprenen també la vall de Ramió. </span></span></span></span></span></p>	41.7110300,2.6081300	467400	4617767		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-02p1510269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-03p1510691.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-04p1510043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-05p1510266.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91603-06p1510060.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic/Lúdic/Cultural		Xarxa natura 2000	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La vall és un espai protegit inclòs en el Parc del Montnegre i el corredor, que coincideix amb l’espai protegit per la Xarxa europea Natura 2000, l’objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. A Catalunya, la llei 12/2006 d’espais naturals determina que tots els espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s’inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració.		2153	5.1	1764	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90801	Comunidor de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLUSSI, Ludovica (2010). Comunidors, creus de terme, campanars, metereologia popular i bruixes; dins l’Erol, 103, pp. 32-35</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DALMAU, Joan (2008). El rastre dels comunidors, la litúrgia de la meteorologia; dins Revista de Girona, 246, gener-febrer de 2008, pp. 50-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XVII	Restaurat fa uns anys, però amb presència de pintades.	<p><span><span><span><span><span>Construcció exempta ubicada al costat dret de l’església. És de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'interior de la coberta està composta a base d'un entramat, bastant deteriorat, de rajoles i llates de fusta alternant-se en posició paral·lela i transversal. Per accedir-hi cal pujar cinc esglaons. Un cop dins, s'hi observen uns pedrissos per seure fets d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'edificiació actual s'endevinen canvis estructurals importants. Entre els més significatius, cal destacar el repujat substancial del terra ja que a part de l'entrada que trobem avui en dia, també disposava d'una porta secundària que permetia entrar per sota.<br /> <br /> Finalment a prop del comunidor, trobem el cementiri de l'església. Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat tant en la part frontal per una tanca metàl·lica de ferro forjat com als laterals, a la dreta un mur i a l'esquerra el comunidor, el qual actua paral·lelament com a mur de tancament lateral. L'accés al cementiri és a través d'una gran porta quadrangular coronada amb un imponent arc apuntat, i complementat als dos extrems per dos petits pinacles, un per banda. Tot plegat, tant l'arc com els pinacles són fets de rajola.</span></span></span><br /> </p>	08082-52	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391000,2.6798500	473378	4620859		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-02dsc1286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-03dsc1292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-04dsc1291.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural		BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els comunidors són construccions fetes perquè el capellà pugui “comunir” o conjurar les tempestes amb oracions o fórmules exorcitzadores, per tal de preservar les collites, base fonamental de l’economia. Tenien coberta per aixoplugar-se però estaven oberts als quatre punts cardinals perquè el ritual tingués efecte en tot el territori.Una consueta escrita l’any 1731 informa que s’hi anava tots els diumenges entre el dia de la Santa Creu (3 de maig) i el 14 de setembre, dia de l'Exaltació de Santa Creu. S’hi anava en seguici cantant lletanies acompanyant al sacerdot que portava la veracreu. La desfilada es feia donant la volta a l’església fins arribar al comunidor. El rector cantava un dels quatre evangelis i després es girava als quatre punts cardinals beneint el terme.	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91195	Prat de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/prat-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La tradició popular diu que el turó de Sant Corneli és un volcà apagat ja fa molts segles i el Prat de Sant Corneli n’és la seva boca. També diu que no hi creixen els arbres pel seu alt contingut de sofre en el sòl.</span></span></span></span></span></p>	08082-95	Polígon 11 Parcel·la 99		41.7195000,2.6666200	472269	4618687		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91195-02dsc2187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91195-03dsc2186.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Molt a prop hi havia la font homònima que proporcionava aigua als habitants de la casa de Sant Corneli. Actualment es troba perduda.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91604	Torre de telegrafia òptica militar – T-55	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegrafia-optica-militar-t-55	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ARJONA i BORREGO, Josep Maria (2021). Patrimoni arquitectònic per recordar. Les torres de telegrafia òpica. Les terres gironines connectades a Europa abans d’Internet (2a part – Les torres militars: La doble línia catalana), pàgs. 36-58.La Punxa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LEN CURRIUS, Lluís; PERARNAU LLORENS, Jaume (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Núm.2 col·lecció “Patrimoni industrial”. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNATEC. Rafael Dalmau, Editor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS, Joan; LLORENS, Josep Maria; MERINO, Jordi (1996). La telegrafia òptica a la Selva (1848-1862). Quaderns de la Selva, 9, pàgs. 115-137. Centre d’Estudis Selvatans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PRATS i PONS, Jaume (2004). Pedres. La telegrafia òptica a Catalunya. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VV.AA. (2001). Arqueologia de la comunicació: Actes de les IV jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. S.A. Marcombo.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Tot i que no fa pas massa s'hi va intervenir efectuant una neteja, desbrossament i tancament perimetral de fusta, la presència d'arbres que creixen en la mateix estructura estan provocant l'acceleració en l'ensorrament de l'edifici.	<p><span><span><span><span><span>La torre de telegrafia òptica militar del turó Gros de Terra Negra està situada al sud-oest del municipi de Fogars de la Selva, en una elevació de 254’4 m, entre el turó de Can Planes (252’4 m) i el turó Gros de Terra Negra (273’4 m). L’accés més fàcil es fa entrant per la urbanització anomenada Regent Parc fins al capdamunt del carrer de Girona. Allí, a mà dreta hi ha una pista forestal, el SL-C.104 que cal pujar fins a trobar el post indicador del Parc del Montnegre i el Corredor (a mà dreta) que indica el camí a seguir per anar fins a la torre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’una torre de planta quadrangular, construït damunt d’un roquissar granític, amb el basament atalussat, tot plegat d’uns vuit metres d’alçada. En els murs que queden dempeus, s’hi poden veure els canvis de paredat que mostren les cornises de separació entre pisos i les tres alçades: planta baixa, pis i coberta plana, al damunt de la qual s’hi ubicava l’estructura per a fer els senyals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva el basament i el fossar defensiu emmurallat d’uns dos metres d’alçada màxima que ressegueix tot el perímetre exterior. Dels murs de la planta pis i talaia, el més ben conservat és el que està orientat al sud-oest, mentre que l’orientat al nord-oest només conserva la part que es recolza a la façana de migdia. Dels altres dos murs només se’n conserven les arrencades a partir del basament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva alçada originària oscil·la entre els set i els vuit metres aproximadament. El parament és de maçoneria de pedra irregular obtinguda a partir del rebaix del fossar i maó amb arrebossat de morter de calç, del qual en resten alguns fragments visibles. Destaquen les espitlleres rectangulars emmarcades per maons tant a la planta baixa com al primer pis. Les obertures de les cantoneres estan esbiaixades. La simplicitat constructiva emprant els materials de l’entorn, s’ha reflectit en què les restes visibles tinguin un estat més dolent de conservació.</span></span></span></span></span></p>	08082-177	Polígon 11 Parcel·la 108	<p><span><span><span><span><span>La torre de telegrafia òptica de Fogars de la Selva formava part de la línia militar Barcelona-Girona. Situada a 253’4 m d'altitud tenia comunicació visual directa amb la torre del Castell de Sant Joan de Blanes que estava situada a 13 quilòmetres i també amb la torre d'Hostalric situada a només 2’8 quilòmetres de distància.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La situació política cap a la dècada dels anys quaranta del segle XIX amb el fracàs del matrimoni programat entre Carles Lluís de Borbó i de Bragança i la reina Isabel II, la crisi agrària i les mesures centralistes que pertorbaven la vida de les classes populars, afavoriren cap a finals de l’any 1846 l’inici de la segona Guerra Carlina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La telegrafia militar òptica sorgirà, bàsicament en un context de guerra de guerrilles on els atacants que es movien ràpidament per una orografia complicada, eren normalment protegits per la mateixa població. El govern central, davant la impossibilitat de control de la situació, s’encomana a Manuel Gutiérrez de la Concha, Marquès del Duero i capità general de Catalunya des de l’any 1845. Gutiérrez estableix tropes de desplaçament ràpid i permanent comunicades entre elles. Per això, contacta amb José Maria Mathé Aragua, brigadier que justament era a Catalunya dirigint les obres de la xarxa de telegrafia general o civil. Gutiérrez li encomana d'establir, amb caràcter urgent, una xarxa fixa de telegrafia òptica militar per tal de comunicar la capitania de Barcelona amb els principals focus de les revoltes a les comarques centrals catalanes (el Gironès, el Pla de l’Estany, Osona, el Bages i la Garrotxa), confluint a Vic, on hi havia el centre logístic de l’exèrcit, per continuar fins a Solsona, Igualada, Molins de Rei i Manresa. Per aquesta raó Mathé, en aquest desplegament contra rellotge de torres de caràcter militar, intentarà aprofitar sempre que pugui edificis ja construïts. Per aquest fet, sobre el terreny podem trobar torres de telegrafia òptica militar situades aprofitant les torres de guaita existents o edificis mig ruïnosos, com són per exemple les restes de l’ermita de Sant Llop a Sant Dalmai. Actuant així, la telegrafia òptica militar s’establí en un temps rècord, entre 1848 i 1849, tot i que n’hi haurà alguna construïda posteriorment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1853 es construí la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, fet que marcarà l’inici de l’abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres de caràcter militar que no serà realment oficial fins l’any 1862, moment en que es desmantellen i s’abandonen definitivament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A cada torre hi havia un petit destacament militar, compost per un parell de caporals i dos soldats del Cos de Telègrafs Militars que vivien en permanència a la planta baixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La porta d’entrada acostumava a situar-se a la planta pis, donant així més seguretat. En aquesta planta podien tenir, a més, una finestra per façana defensada per dues espitlleres. El terrat estava protegit per una barana alta paredada d’uns dos metres que assegurava la protecció dels torrers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Butlletí Oficial de la Província de Girona del 21 de febrer de 1851 es diu: </span></span><em><span lang='ES'><span>“El Excmo. Sr. Comandante general de esta provincia en 27 de enero último dijo á este gobierno lo que sigue: -Habiendo dispuesto el Eccmo. Sr. Capitán general de este ejército y principado, en circular de 5 del actual se construía en cada una de las torres telegráficas militares para su mayor defensa y Seguridad, un foso y otros Trabajos al indicado fin; y que los gestos se hagan por cuenta de los pueblos que forman las rodalias de las mencionadas torres telegráficas, á reintegrarse del fondo de quintes atrasadas: me veo en el caso de manifestarse á V.S., y consecuencia de haberme hecho presente algunas justícias hallarse apremiados por disposición de V. S. para el pago de lo que por aquel concepto aun adeudan; esperando se servirá V. S. alzar su disposición, para que puedan aquellas hacer frente á los gastos que con materiales, jornales y otros efectos se les están actualmente exigiendo para la construcción de las referidas obras”.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El sistema de comunicació era senzill i fàcil de llegir i de transmetre. Consistia en un post vertical dividit en sis franges iguals en el qual, sobre la quarta franja, es col·locava una politja i un travesser. Aquest darrer, amb un parell de platets en els extrems, que podia girar verticalment a 360º. A la nit, en cas de necessitat, els platets es podien substituir per llànties. A la part superior del post hi havia una altra politja que feia pujar o baixar una bola del mateix diàmetre que els platets.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les torres estaven totes elles numerades. La primera arrencava de Barcelona amb el número 1. La de Fogars de la Selva duia el número 55.</span></span></span></span></span></p>	41.7246900,2.6537000	471197	4619268	1848 - 1849	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91604-02dsc2921.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91604-03dsc2914.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91604-04dsc2935.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91604-05dsc2934.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91604-06dsc2930.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural		BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	José Maria Mathé, coronel de l’Estat Major de l’exèrcit espanyol.	Tot i que a la documentació administrativa municipal figura com a torre del telèfon, es tracta d’una torre de telegrafia òptica de caire militar. També rep els noms de Torre de telegrafia òptica del Turó Gros de Terra Negra o Torre de Can Planes.L’Ajuntament de Fogars de la Selva va realitzar una neteja de l’entorn i del camí d’accés a partir de la pista forestal. El va protegir amb una barana de fusta. A l’interior de la torre, en l’ampit de les espitlleres s’hi ha localitzat fins a sis pessebres de muntanya que grups ciclistes dipositen anualment per Nadal.	98	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91620	Roure de penjar el blat de moro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-penjar-el-blat-de-moro	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Es coneix a través de la memòria de la gent més gran, i gràcies a la recopilació dels autors del llibre 'Fogars de la Selva, temps ha' (Furarolas/Vila: 2007). Actualment està en desús.	<p><span><span><span><span><span>El roure de penjar el blat de moro està situat al costat de Can Grau de Baix, una casa situada en el veïnat de la vall de Ramió i construïda a recer del turó de la Bandera. Des de fa molts anys que està abandonada. L’accés es fa des de la façana de migdia de de la Rectoria de Ramió. Darrera la piscina, hi ha un camí que ressegueix la llera esquerra del torrent del Mas Masó, afluent de la Riera de Ramió. El que sembla un camí ben aviat es converteix en un estret corriol que transcorre entremig de la vegetació. No massa lluny, des de l’inici del camí, tot just una vuitantena de metres el corriol es perd i ens trobem al bell mig d’una feixa ben planera que topa amb un amuntegament de pedra. Només cal enfilar-se pel marge a mà dreta i passant pel davant de la façana de la casa, en direcció est, destaca entre la resta de vegetació, malgrat pugui ésser els mesos d’hivern. El roure, ara fa més de vuitanta anys era més petit que no pas ara. Les branques més properes al terra, però suficientment altes per evitar que el bestiar salvatge s’hi enfilés permetien als propietaris de la casa penjar les panotxes lligades entre elles com els forcs d’alls i assecar-les sense que es malmetessin per la humitat. Un cop ben seques s’entraven a casa per desgranar i conservar-les en sacs per al bestiar domèstic, ja que si les condicions ambientals i de conservació no són les correctes es pot arnar fàcilment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interès de senyalar l’arbre des d’un punt de vista costumista rau en les diferents estratègies que els pagesos han hagut d’idear per tal de sobreviure en circumstàncies poc favorables. Probablement, sense poder disposar d’un assecador fet amb posts de fusta i filat o un espai assolellat i alhora airejat les branques de l’arbre oferien un recurs natural a l’abast i de fàcil manteniment. Un cop recol·lectades les panotxes entre els mesos de setembre i octubre, es lligaven entre elles i es penjaven a les branques horitzontals del roure que avui tot i que seques, encara es poden veure alçant la mirada. Potser al damunt hi posaven algun tipus de xarxa per protegir-les dels ocells.</span></span></span><br /> </p>	08082-192	Polígon 12 Parcel·la 70	<p><span><span><span><span><span>La única informació disponible sobre aquesta casa és la proporcionada en els censos parroquials de principis de segle XX. Entre 1905 i 1914 hi visqueren el matrimoni format per Pau Vilà i Bota i Maria Mustarós. Vivien amb ells la seva filla Antònia casada amb Joan Pimàs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1918 fins a 1934 hi hauria viscut uns masovers, Josep Gamisans i Massaguer amb la seva esposa Àngela Bagot i Casellas que tenien cinc fills: Maria, Salvador, Josep, Joaquim i Lluís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1945 i 1946 només hi viu la vídua i tres dels seus fills: Salvador, Josep i Lluís. Aquest darrer any potser comparteixen l’habitatge o part d’aquest amb una altra família formada per Josep Riera i Canaletas i Carme Bayés i Surós.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ells els descendents de la primera família en conserven la propietat però la casa quedà a l’abandó i amb el pas del temps s'ha anat enfonsant.</span></span></span></span></span></p>	41.7104600,2.6115400	467683	4617703		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91620-02dsc3004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91620-03p1510689.jpg	Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Cultural		Inexistent	2024-01-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El blat de moro és una de les llavors més apreciades de la fauna salvatge, sobretot del porc senglar, del toixó i les garses.		63	4.5	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91621	La Manilla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-manilla	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. pàg. 499-500. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Segons la tradició oral recollida per Jaume Fugarolas i Josep Vilà (2007), ens conta que un home que vivia a Can Romeguera de Ramió, baixava els diumenges a fer la manilla a Can Barba, prop de l’estació de Breda. La casella d’en Barba, situada tocant la via del tren davant de Sant Jaume de Gaserans, feia de taverna i la gent també hi podia anar a berenar. Un diumenge, aquest home va guanyar molts diners després de jugar tota la tarda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dos companys seus de taula, els quals havien perdut les partides jugades, li van agafar enveja i entre l’ambició dels diners i l’ànim rancorós de revenja van planejar d’atracar-lo en el camí de tornada a casa seva. Van convenir que podrien actuar tranquils perquè enmig de la foscor de la nit no els podria reconèixer i, a més, essent un bosquerol que no havia vist mai el món per un forat, van calcular que s’espantaria molt i els donaria tots els diners que portava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A en Romeguera li agradava molt l’art de l’esgrima, afecció que li venia de quan feia el soldat. Com que no tenia sabre ni espasa, portava sempre un bastó amb el punt ben polit i cuidat a la mà, tant per recolzar-s’hi, tot i caminant, com per tenir companyia. Amb aquest bastó tot sovint feia demostracions d’esgrima als companys de feina al bosc i als amics. Així doncs, pujava de negra nit tornant cap a casa seva per un corriol pel mig del bosc, tal com feia sempre, pensant content en la sort de les partides d’aquella tarda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De sobte, en un revolt li surten dos homes amb el tapaboques fins als ulls, una gorra amb la visera baixa al damunt del cap i empunyant dos grossos ganivets. Amb veu cavernosa li diuen: “Vinga, els diners o la vida”. En Romeguera, agafat de sorpresa va pensar: “Totes dues coses són molt fotudes”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’un moment d’esglai s’ho va agafar amb calma i va respondre: “Ja us ho dono tot”. Es treu el tapaboques que portava a l’espatlla, el deixa a terra ben estirat i al damunt hi posa tots els diners: “Aquí els teniu, ja us ho podeu endur tot”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el moment que els assaltants es van ajupir per recollir els diners i van deixar d’encarar-lo amb els ganivets, en Romeguera va manejar el bastó amb destresa i els va colpejar, deixant-los desarmats en un moment i sense entendre d’on venien aquelles bastonades tan precises i fortes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Va continuar fent una exhibició d’esgrima, sense deixar de practicar cops encertats al cap que van deixar els atracadors a terra ben nafrats i bastonejats. Va agafar els diners i es va posar de nou el tapaboques i, tot i seguit, fugí corrent, camí enllà. Com que havia reconegut els assaltants i va pensar que podien ésser més colla, més endavant es va amagar i va esperar que es fes clar per continuar el camí i veure que no el tornaven a seguir. Arribà a casa seva sa i estalvi.</span></span></span></span></span></p>	08082-193	Can Romaguera	<p><span><span><span><span><span>Des de molt antic, i fins a meitat del segle XX, l'única diversió que tenien els homes segons recopilen els autors (Fugarolas/Vila, 2007) era la d’anar a jugar a cartes els diumenges a la tarda, cosa que )acostumaven a fer a l’hostal o a la taverna del seu poble o d’algun poble veí. D’això se’n deia vulgarment, “anar a fer la manilla' o “anar a fer-la”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la majoria d’homes, s’hi jugaven un porró de vi o una botifarra amb un grup de coneguts, per a berenar i per passar la tarda. Fins i tot hi havia homes que només anaven a fer el got de vi i mirar com jugaven els altres. Però també hi havia alguna colla de jugadors empedreïts, propensos a jugar-se quantitats més o menys respectables. Cadascú ja sabia amb quina colla jugar.</span></span></span></span></span></p>	41.6939500,2.5920500	466053	4615877		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91621-02dsc2903.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Joan Ventura i Clopés, del Molinot, va contar aquesta llegenda a Jaume Fugarolas i Josep Vilà, que la recolliren i publicaren (FUGAROLAS / VILÀ: 2007) i que es transcriu en aquesta fitxa.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91690	El Pi de l'Oli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-loli	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: 'Santa Maria de roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV) (Tordera. El Maresme)', a L'arquitectura militar medieval. Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d'Història del Casal, Mataró, 2000.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>La llegenda, que recullen els autors del llibre </span></span></span></span></span><em>Fogars de la selva, temps ha</em><span><span><span><span><span> (FUGAROLAS i VILÀ, 2007), diu així: “Del Turó del Pi de l’Oli se’n conserva una llegenda de la qual probablement se n'ha perdut gairebé tot el cos, segons la qual els monjos de Roca-Rossa deixaren escrit en un pergamí el punt exacte on havien enterrat una gerra d’or a fi de resguardar-la dels robatoris. El document escrit assenyala que es troba en un punt des del qual s’han de veure set campanars”. </span></span></span></span></span></p>	08082-197	Turó del Pi de l’Oli		41.6949000,2.6330500	469465	4615967		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els mateixos autors escriuen que molta gent assenyala o creu reconèixer l’indret com el cim d’aquest turó, motiu pel qual, de tant en tant s’hi poden veure forats excavats en el terra amb l’afany de localitzar el tresor.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90754	Pont de la Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Pont de ferro d’arc de tauler situat a la carretera C-35 que comunica Hostalric amb Maçanet, passat el punt quilomètric 73. Travessa la Riera de Santa Coloma en el límit dels termes municipals de Fogars i Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos arcs estan units amb tres embigats encreuats, i està format per vuit trams verticals entrecreuats amb l'estructura metàl·lica. La part inferior també és tota de ferro i consta de quatre bigues paral·leles i diversos trams creuats. Actualment està pintat de color vermell.</span></span></span></span></span></p>	08082-11	Riera de Santa Coloma a la divisòria amb el terme municipal de Maçanet	<p>Segons consta en un informe adreçat al senyor Lluís Gorgorió i Solà, cap del Servei Territorial de Carreteres de Girona, es tracta d'un pont dissenyat per Gustave Eiffel i construït al seu taller entre 1916 i 1918. Primer es va instal·lar a Granollers, sobre el riu Congost. Durant la retirada de les tropes republicanes, al gener de 1939, es va dinamitar. La meitat de l'estructura es va destruir i l'altra meitat no. La que es va conservar es va traslladar a la ubicació actual.</p> <p>Forma part del conjunt de ponts que Eiffel va dissenyar a les comarques gironines, el més conegut dels quals és el Pont de les Peixeteries Velles de Girona. Però n'hi ha un altre a Perelada i un a Palamós (restaurat l'any 2017). Però caldria entendre, a manca de més informació, que quan es parla d'Eiffel cal entendre els tallers, més que no pas la persona.</p>	41.7451800,2.6697200	472538	4621537	1918	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-02p1490606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-03p1490604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-04dsc0749.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Alexandre-Gustave Eiffel	Actualment està fora de servei per a la circulació viària, ja que se n’ha fet un altre al costat.	98	49	1.5	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90756	Pont del Torrent del Mas Gavatx; Pont del Torrent d’en Calabrès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-del-mas-gavatx-pont-del-torrent-den-calabres	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Pont situat a la carretera GI-512, en el punt quilomètric 4,050 que serveix per salvar el pas del Torrent del Mas Gavatx o de Calabrés, en el límit entre la comarca de La Selva i del Maresme. Es troba just abans que el torrent desguassi a la Tordera, permetent la comunicació entre els diferents veïnats de Fogars de la Selva i els pobles veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de tres ulls d’arc escarser, decorats per dues fileres superposades de maó ple, disposats de cantell o a sardinell i decoració superior de pedra irregular amb la cara exterior plana. El paredat està fet de pedra irregular, deixant les més grosses per a les fileres inferiors. Els dos murs centrals estan protegits per un esperó cilíndric que permet aguantar la pressió exercida per l’aigua, i sobretot protegir l’estructura general murària dels impactes provocats per l’arrossegament de material com poden ser rocs o troncs. El sostre està fet amb rajol pla. A l’exterior, per sobre del pont, hi ha una xapa de formigó d’uns 0’60 m de gruix, que fineix amb l’asfaltat de la carretera per on circula el trànsit viari. Ambdós costats estan protegits per barreres de seguretat metàl·liques.</span></span></span></span></span></p>	08082-13	Carretera GI-512, PK. 4,050		41.7304300,2.7029800	475298	4619890		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-02p1490867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-03p1490866.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	49	1.5	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús