API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
91203	Pedrera de basalt de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-basalt-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALMERA, Jaume (1914). Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BENAIGES, Núria; VALLS, Immaculada (2014). Què en queda de l’aflorament volcànic de Sant Corneli? L’Atzavara, 23, pàg. 89-93. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MATA-PERELLÓ, Josep Maria (2014). Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. L’Atzavara, 23, pàg. 95-104. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PALLÍ I BUIXÓ, Lluís; ROQUÉ i PAU, Carles (2009). El patrimoni geològic de les terres gironines: 300 elements singulars, pàg. 380-381. Univeristat de Girona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RUBIÓ-GODOY, Àngel (1987). Vulcanisme a la serralada litoral: els afloraments de Sant Corneli, dins Atzavara, núm. 5, pàg. 59 -62. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TEIXIDOR i COS, Joan. (1879). Indicación de algunos terrenos volcánicos. Memorias de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1, pàg. 258-318. </span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La pedrera de Can Saboia està situada a la Serra de Godall, a la Serralada Litoral Catalana. Administrativament, una part està situada al municipi de Fogars de la Selva, mentre l’altra, pertany al municipi de Tordera. Es tracta d’una explotació minera a cel obert.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per les seves característiques orogràfiques forma part del paisatge d’origen volcànic originat per un doble aflorament situat en dos turons consecutius: el turó de Can Saboia, de 209 metres d’alçada, i el turó de Sant Corneli de 185 metres. Entre aquests dos hi transcorre una pista que mena al coll de Rossella i ressegueix la Serra de Godall. Al capdamunt del camí hi trobem un pla, sense vegetació, que es coneix amb el nom del Prat de Sant Corneli. La creença popular hi situa la boca del volcà extint en aquest indret, però també que en aquest prat no hi creixen els arbres degut a l’alt contingut en sofre del sòl (FUGAROLES, Jaume / VILÀ, Josep: 2007). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pedrera, ubicada en una xemeneia volcànica del turó de can Saboia, forma part del triangle volcànic, que els especialistes situen els seus vèrtex localitzats a Massanet, Basella (l’Empordà), Olot (Garrotxa) i Hostalric i Sant Corneli (Comarques de La Selva i el Maresme).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La roca predominant a la pedrera és el basalt, que es manifesta en forma de columnes poligonals, normalment del tipus hexagonal, tot i que també n’hi ha de pentagonals. En els primers temps de l’explotació, al segle XIX, se’n extragueren del tipus quadrangular, de dimensions força espectaculars, que eren molt apreciades per a la construcció de les llambordes i de les quals se’n poden veure alguns exemplars a can Saboia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment es dedica a l’extracció i transformació i subministrament d’àrids de basalt de diferent granulometria per a la jardineria en general, l’horta, la fructicultura i silvicultura i la ramaderia. Però també com a grava de pas o preparació d’un terreny, i també com a blocs, en forma de trossos de columnes que serveixen per barrar passos, per rocalles, murs de gravetat, etc.; en decoració, directament com a columnes basàltiques i finalment també s’aprofita en trossos irregulars, que serveixen com a pedraplens i per a la construcció d’edificis.</span></span></span></span></span></p>	08082-102	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>La referència més antiga sobre els afloraments en aquest indret daten de 1879, de la mà de Joan Teixidor. L’any 1914 surten referenciats en el mapa geològic de Jaume Almera, que dona una alçada de 229 metres per al turó de can Saboia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El vulcanisme d’aquesta zona es va desenvolupar durant el període miopliocè. Les fractures que afectaren la serralada facilitaren la pujada eruptiva del magma cap a la superfície. Aquest aflorament de colada basàltica olivínica és semblant a la que es localitza a Hostalric, tot i que es diferencien perquè la columnata està ubicada a la serralada litoral i els basalts tallen els afloraments de leucogranits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que la roca era coneguda des de temps molt antics i emprada en la construcció d’alguns masos i cases de la zona, la primera explotació coneguda és la de la zona situada al centre de l’aflorament que es remunta al segle XIX, quan el besavi de l’actual propietari de can Saboia ho arrendava a picapedrers, normalment entre tres i quatre persones, per períodes de vuit a deu anys, a canvi d’un lloguer anual pactat. L’explotació del basalt era totalment manual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest sector central, avui desaparegut, s’hi extreien columnes de basalt de secció quadrada, que eren molt apreciades per a la fabricació de llambordes. Un cop tallades, el material es transportava en carros fins a l’estació de tren d’Hostalric. Des d’aquí el carregament arribava fins a Barcelona, on varen ser emprades especialment en la zona del Born vell i de la Plaça de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts dels anys seixanta del segle XX, l’avi de l’actual propietari en va vendre dues hectàrees a una empresa, que va dedicar-se durant una trentena d’anys a l’extracció del basalt per a la seva transformació en grava. Foren els primers en emprar maquinària extractiva, explosius i una matxucadora. Varen construir molls de càrrega per facilitar l’emplenat dels camions. Després de la fallida de l’empresa extractora, el propietari de la finca intentar recuperar la pedrera i els drets d’explotació. Sensibilitzat per la importància de l’indret, el seu propietari va habilitar un espai de columnes basàltiques preparat per a la seva visita fora de les hores d’activitat extractiva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, l’activitat extractiva continua amb el nom de Pedrera Can Saboia, SL. </span></span></span></span></span></p>	41.7173500,2.6661800	472232	4618449		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91203-02dsc2177.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91203-03p1500529.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91203-04p1500525.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91203-05p1500527.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	Inexistent	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Exemples de l’aprofitament de la roca basàltica procedent de la pedrera de can Saboia és el revestiment de la façana del Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva, o la paret de limitació del mateix museu i un monòlit plantat en una rotonda de Tordera.	98	49	1.5	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91204	Pont de Fogars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-fogars	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Està cobert per la vegetació, cosa que n’impedeix una visió nítida.	<p><span><span><span><span><span>El pont o passera de la Riera de Terra Negra està situat al davant mateix del camí particular d’asfalt que mena a la Casa Nova d’en Planes, just a la cruïlla amb el camí d’anar a l’església de Sant Cebrià, venint des de Can Roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pont fou construït per creuar el fossar de la riera o torrent que uns metres més endavant, desguassa cap a la Tordera, en el punt on la riera de Santa Coloma i la Tordera fan el seu aiguabarreig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És d’un sol ull, amb arc de volta de canó recobert d’almenys una filera de maó disposada a plec de sardinell. L’estructura muraria dels dos pilars està feta de pedra irregular collat amb morter de calç i arrebossada amb el mateix material, amb alguna reparació realitzada modernament de ciment. L’amplada és de tres metres per una llargada de plataforma d’uns deu metres aproximadament i una alçada que oscil·la entre els dos metres i mig i els tres metres. La plataforma de pas, presenta un important pendent des del camí cap al Pla de Cal Ros, que forma part dels terrenys d’al·luvions inundables, formats naturalment a ambdós vessants de la Tordera que els pagesos aprofiten per a plantar-hi arbres de creixement ràpid com els pollancres i plàtans en fileres per facilitar el manteniment i les actuacions silvícoles. </span></span></span></span></span></p>	08082-103	Polígon 8 Parcel·la 36/37		41.7382200,2.6776700	473196	4620762		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-02p1500622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-03p1500626.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	És coneix amb el nom de Pont de la Riera de la Terra Negra. A la fitxa de l’IPA es deixa constància de la localització d’unes baranes metàl·liques dins del torrent, que en el moment de la realització del mapa es desconeix si es varen retirar del llit del torrent o si estan amagades per la vegetació existent actualment.	98	49	1.5	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91205	Rellotge de sol de l’ermita de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lermita-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Repintat modernament.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant situat dessota del ràfec de la façana orientada al sud-est de l’Ermita de La Serra. Està esgrafiat lleugerament damunt de les restes d’un pla rectangular, compost per un arremolinat de morter i llet de calç. El disseny recorda la forma d’una magrana. Està resseguit per línies d’un centímetre d’amplada, de color terrós. El marc exterior consisteix en una línia de color blanc resseguida per una línia molt fina del mateix color que a l’interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’espai on se situarien les hores s’hi observen restes d’una policromia de fons més antiga, i les hores, que assenyalen les sis del matí fins a les quatre de la tarda, en xifres àrabs, gairebé imperceptibles. El gnòmon és de vareta, de ferro, collat en la intersecció de les línies horàries.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una fotografia localitzada al Centre Excursionista de Catalunya, amb referència AFCEC_RIBASV_C_2740, realitzada per Enric Ribas i Virgili (1895-1938) s’hi observa que originàriament era lleugerament diferent, i que aquest dibuix estava fet a l’interior d’un pla rectangular, realitzat amb morter i llet de calç. Aquest supòsit queda confirmat per una fotografia localitzada al repertori Calaix de la Generalitat de Catalunya amb el número d’inventari 26715 (Santuari de la Mare de Déu de la Serra). La foto està datada de l’any 1979.</span></span></span></span></span></p>	08082-104	Ermita de La Serra	<p><span><span><span><span><span>En una fotografia localitzada al Centre Excursionista de Catalunya, amb referència AFCEC_RIBASV_C_2740, realitzada per Enric Ribas i Virgili (1895-1938) s’hi observa que originàriament era lleugerament diferent, i que aquest dibuix estava fet a l’interior d’un pla rectangular, realitzat amb morter i llet de calç. Aquest supòsit queda confirmat per una fotografia localitzada al repertori Calaix de la Generalitat de Catalunya amb el número d’inventari 26715 (Santuari de la Mare de Déu de la Serra). La foto està datada de l’any 1979.</span></span></span></span></span></p>	41.7246400,2.6282600	469081	4619271		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91205-04nostra-senyora-de-la-serra-ajuntament1979calaix-gencatnum26715.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91205-p1500663.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91205-02dsc2399_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge està referenciat a l’inventari de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número, 5464	98	47	1.3	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91206	Rellotge de sol de la pallissa del mas Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-pallissa-del-mas-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	La humitat i l’aigua es filtra de mica en mica entre el mur constructiu i el pla de morter de calç, descalçant la superfície del rellotge, del qual ja només en queden poques restes.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a mitja alçada, a mà esquerra de la façana principal de la pallissa del mas Serra. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. El rellotge està realitzat amb un arremolinat de morter de cal, creant un pla rectangular que s’eixampla per la seva base esquerra, on coincideix amb la part superior del contrafort que fa cos amb el mur i li serveix de reforç per resistir a l’empenta de l’arc de la portalada. S’hi observen tan sols l’extrem de les línies horàries que assenyalen les hores des de les sis del matí a les dotze del migdia i el gnòmon, de vareta de ferro collat a la paret. S’identifiquen restes molt minses de policromia rogenca emmarcant el rellotge i a nivell de la línia horària de les dotze. L</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>a ubicació del rellotge en aquest indret rau en què contràriament a la casa pairal, que té la façana principal orientada al nord-oest, la pallissa està situada a l’altre costat de l’era on el sol irradia de bon matí.</span></span></span></span></span></p>	08082-105	Polígono 12 Parcela 36	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramió de 1497 s’esmenta el cognom Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1607, s’inscriu en el llibre d’òbits el difunt Antoni Serra, del mas de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652, la casa o alguna de les dependències d’aquesta és habitada pel matrimoni format per Miquel Duran i Petronella, ambdós d’Hostalric, que s’hi instal·len fugint del perill de contagi de la pesta bubònica. Durant la seva estança, neix la Maria, que és batejada a l’ermita de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1686, en el llibre de bateigs consta el bateig a l’ermita de Maria, filla de Margarida i de Josep Serra del mas Serra i batlle de n’Orri dels dominis de Cabrera. L’any 1687, el mateix Josep Serra i batlle de n’Orri és padrí en el baptisme del nounat dels masovers del mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 mor Francesc Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 és enterrat “en lo vas de casa d’en Serra, un fill albat de Josep Serra i de Victòria, sa muller”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 la casa és de la pubilla, Elisabet Serra, que està casada a Joan Puiggermanal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 mor Maria Àngela Serra, vídua “habitant lo Mas Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737, hi consten com a masovers el matrimoni format per Sebastià Dalmau i Francesca Horta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1742 la casa és de Josep Serra. En el registre del llibre d’òbits s’hi inscriu la mort del mosso de la casa, Isidre Perejoan, de Breda “habitant per mosso a casa d’en Josep Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent (1743) mor Josep Serra. I el mateix any neix Maria Puiggermanal i Serra, filla de Joan i Elisabet Serra (1710 - †1768). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1749 mor Joan Forner, de vuitanta anys que vivia a la casa, sense especificar si era pastor, masover o mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846 el masover és Joan Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la propietat ha passat a mans Martí Puigjermanal d’Hostalric. En aquest moment el propietari declara tenir setze quarteres de secà, mitja quartera de vinya, vuit quarteres de sureda, una quartera d’albereda, dues-centes una quarteres de bosc i trenta-cinc quarteres i mitja de terra erma. Disposaven també d’una parella de bous i també de dues eugues i varis caps de ramat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és el mateix, però a la casa hi viu una família de masovers, Feliu Guitart Defaux (vidu) amb el seu fill, la nora i el nét (Francesc Guitart Brugués maridat amb Francesca Vellvert Ribas i la nena, Joaquima)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els propietaris sempre van tenir-hi la residència pròpia, hi havia masoveria i diferents dependències habilitades per als diferents treballadors i masovers. En els censos parroquials dels residents de Ramió d’inicis del segle XX i fins ben bé mitjans del mateix segle, es documenten els noms dels diferents masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viu el matrimoni format per Nicolau Nadal i Emília Sureda i els seus fills (Josep, Mercè, Joan, Francesc i Antoni). També hi viuen dos pastors, (Salvador Castanyer i Joaquim) la minyona (Rita Xamaní) i un sagal (Emili Bagot i Nadal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1927 consten, sense precisar el següents estadants: Francesc Reixach, Josep Reixach, Àngel Reixach, Lluís Reixach, Joaquim Reixach, Josepa Sitjà i Jaume Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1948 consten el matrimoni format per Joan Bayès Rovira (†1944) i Francesca Font Riera (1948) i els seus fills (Paula, Josep, Josepa, Andreu, Teresa, Vicenç, Maria, Remei, Montserrat, Salvador i Ramon). L’Andreu es casa l’any 1933 amb Maria Xamaní Fonollet (†1948) que viuran i treballaran al mas amb els seus quatre fills. Aquesta darrera però, mor molt jove, amb només trenta quatre anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7238500,2.6287100	469118	4619183		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-04-p1500713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-01-p1500704_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-02-p1500705_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-03-p1500713_0.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada		BCIL	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge no consta a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.	98\|94	47	1.3	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91207	Rellotge de sol 1 de Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-coll	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Tot i estar situat dessota mateix del carener, el pas del temps ha començat a fer estralls irreversibles. El carbonet que surt pel fumeral de l’estufa emet partícules que s’estan incrustant en el rellotge.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat dessota mateix del carener de la façana principal del mas Coll, orientada al sud-est. És del tipus vertical declinant, esgrafiat, amb restes de policromia blava, negre, vermella i color terrós. S’hi pot veure un pla quadrangular amb la part superior que ressegueix la forma del teulat a doble vessant. Aquesta base està realitzada amb calç, que permet esgrafiar al damunt quan aquest encara és tendre. El dibuix consisteix en un escut emmarcat i una corona centrada, al capdamunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’extrem superior dret hi ha un astre solar amb corona de la qual neixen els raigs solars. A l’interior de l’astre s’hi ha dibuixat una roseta de sis pètals com a símbol solar. Les línies horàries marquen les hores, de les 8 del matí a les 6 de la tarda, en xifres àrabs. El rellotge també marca els quarts amb un esgrafiat més curt i les mitges hores que es distingeixen de les hores i els quarts perquè la línia està situada a l’inrevés i acabada en punta de fletxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior del marc de l’escut, resseguit per una línia vermella hi ha les restes, actualment il·legibles del lema o del nom del propietari. Com a ornament, a la part superior del lema hi ha les restes d’una corona, resseguida per una terra blava amb l’any de realització gairebé esborrat : (1)879</span></span></span></span></span></p>	08082-106	Camí de Can Coll, s/n	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena) i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra i Coll i de Teresa Coll i Serra. En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de diversos caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi va instal·lar una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, almenys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7269000,2.6352800	469666	4619519	1879	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-5-p1500789.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-01dsc2479_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-3-p1500789_1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Tot i desconèixer l’autor del rellotge de sol, la seva realització, marcant els quatre quarts indica que només el va poder fer un quadranter o l’arquitecte de la reforma de la casa.No consta a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91208	Rellotge de sol 2 de Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2-de-can-coll	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Esborrat.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat dessota mateix del ràfec de la façana principal de masoveria gran de Can Coll, orientada al sud-oest. És del tipus vertical declinant, amb restes molt minses d’esgrafiat i de policromia blava. Dues franges a la part inferior que corresponen al marc del rellotge i sis línies, també amb el mateix color blau que corresponen a les línies horàries. Conserva el gnòmon, de vareta, de ferro que continua envoltat per una capa de morter de calç on s’hi identifica un cercle solar molt esvaït. Tot i que ara no és visible, segons relaten Jaume Fulgarolas i Josep Vilà (FULGAROLAS, Jaume / VILÀ, Josep : 2007), aquest rellotge tenia un lema que deia el següent: “Tu sense sol i jo sense fe, no som re”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La terra blava coincideix amb el mateix to que la corona situada al capdamunt del rellotge de sol 1 de Can Coll. Probablement els dos rellotges fossin realitzats en el mateix moment.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-107	Camí de Can Coll, s/n	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7268900,2.6351000	469651	4619518	1879	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91208-01p1500740_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91208-03p1500742_1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge no consta a l'inventari de la societat catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91209	Casa del mestre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-2	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Caseta als quatre vents situada al costat de l’ermita de La Serra, amb valor simbòlic per tractar-se de la casa del mestre de l’escola republicana. És de planta quadrangular i consta d’una única planta. La coberta és a dues aigües, de teules àrabs, i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, mirant a l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No té cap element destacable arquitectònicament ja que es tracta d’una arquitectura funcional, pràctica i de cost baix. La porta d’entrada es troba centrada amb el carener i té una petita pèrgola de protecció. A cada costat s'hi obre una finestra. A les façanes laterals hi trobem tres finestres. El parament és arrebossat. A la façana posterior hi sobresurt un petit cos quadrat que coincideix amb la comuna. De la teulada sobresurt el fumeral.</span></span></span></span></span></p>	08082-108	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>L’edifici fou construït durant la II República, l’any 1931 per tal d’instal·lar-hi el mestre d’una nova escola pels nens del veïnat de La Serra. Durant una temporada, les classes varen haver-se de fer a l’interior de l’ermita de La Serra. Després de la Guerra Civil, es tancà definitivament el servei d’escola i l’habitatge es destinà a altres usos. </span></span></span></span></span></p>	41.7252500,2.6278200	469045	4619339	1931	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91209-02dsc2390.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91209-03p1500637.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91210	Ermita de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XVIII		<p><span><span><span><span><span>L’ermita de la Serra està situada en el vessant septentrional del turó de Montgròs a Fogars de la Selva, molt a prop del Mas de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’una única nau i absis. La coberta és a doble vessant amb el carner perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. En aquesta façana destaca un magnífic porxo de planta quadrada, amb tres arcades de mig punt per costat.</span></span> <span><span>Aquesta porxada està sustentada per un seguit de contraforts. La coberta és de teules àrabs a doble vessant sostinguda per 25 grans bigues de fusta. La seva amplitud fa necessària una gran columna central. Hi ha, a més, altres columnes de granit de menor mesura que sostenen les arcades que són monolítiques i de blocs (tambors).<br /> <br /> La façana principal es defineix per les obertures situades sobre tres eixos de verticalitat. L’eix central definit per la porta d’accés, de mig punt i dovellat. Als eixos laterals, sengles finestres de llinda recta i reixades. Una de les llindes porta l’any 1381 gravat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està arrebossada i pintada de blanc a excepció els marcs de les obertures. Al costat de l'església hi ha la casa de l’ermità adossada a la part nord. Als extrems nord-est i sud-est hi ha contraforts que sostenen l'edifici contra el desnivell del turonet on està situat.<br /> <br /> Els ràfecs de les teulades laterals estan formats per una filera de rajola plana i pintada amb motius triangulars. A la façana lateral de migdia hi ha un rellotge de sol pintat de color daurat i blanc, de formes ondulades.</span></span></span></span></span></p>	08082-109	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>L’origen de l’ermita de La Serra es remunta al segle XIII, tot i que la construcció actual és posterior, amb reformes del segle XIV i també del segle XVII, quan s’hi afegeix la porxada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les <em>Rationes Decimarun</em> de l’any 1280 fan referència a l’ermita, i la relacionen amb el monestir de Santa Maria de Roca-Grossa, de Tordera. A la llinda de la finestra situada a mà dreta de la portalada d’accés s’hi pot llegir la inscripció : “AP ? 1381”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1331 es documenta el testament de Ramon de Molera, que deixa un llegat de sis diners a favor de la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652 s’inscriu com a batejada a l’ermita, a Maria Duran, filla de Miquel i de Petronella, ambdós d’Hostalric, que en aquests anys viuen al mas de la Serra a causa del perill de contagi de la pesta bubònica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1710, molta gent es refugia al veïnat de La Serra, fugint de l’exèrcit francès (Guerra de Successió). És el cas de Joan Pasqual d’Hostalric i la seva esposa Maria, que pareix a l’interior de l’ermita. El rector d’Hostalric inscriu el naixement i bateig en el llibre de bateigs de la parròquia de Sant Andreu de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola la nau fou emprada com a escola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 8 de setembre, dia de les marededéus trobades, el veïnat celebra l’Aplec de La Serra, amb l’Ofici i el cant dels goigs en alabança de la Marededéu de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al seu interior s’hi conservava una talla de la Marededéu amb el Nen, datada del segle XIII.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.7246400,2.6281600	469073	4619271		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-01dsc2400.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-02dsc2406.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-03dsc2396.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-04p1500662.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-05dsc2394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-06dsc2408.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural	BCIL	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Cada primer diumenge de setembre s’hi celebra un aplec.	94\|85	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91211	Casa de l'ermità de la Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lermita-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XXI	Es troba adossada a l’ermita, però s’ha diferenciat per tractar-se d’edificis destinats a altes usos.	<p><span><span><span><span><span>La casa de l’ermità de La Serra està situada en el vessant septentrional del turó de Montgròs. Està adossada per la façanes nord i nord-est a l’ermita dedicada a la Marededéu de la Serra. La coberta, de teula àrab segueix el mateix traçat de l’ermita; a la façana nord és a un sol vessant, amb prolongació provinent del teulat de l’ermita, mentre que a la façana nord-est és a doble vessant i està parcialment ensorrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal està orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i pis. L’obra està realitzada amb pedra i morter de calç, amb afegitons de maó i la majoria d’obertures, a més del marxapeus de la porta principal estan carenades per muntants, llindes i ampits de pedra granítica de composició i procedència diversa, la majoria amb els escaires esbiaixats. Totes les cantoneres estan reforçades amb carreus de granit. Destaquen els situats a la dreta de la façana principal, que alhora actuen de contrafort amb l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de tramuntana destaquen varies dues finestres que conserven els reixats de ferro originals encastats a la pedra, un contrafort cantoner situat entre aquesta façana i l’encarada al nord-est i el que per les dimensions sembla una cisterna de recollida d’aigües del teulat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Trenca l’harmonia del conjunt una construcció, probablement de la primera meitat del segle XX, realitzada amb maó, que devia tenir l’accés per la façana principal i que actualment està tapiada i arrebossada amb ciment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proliferació de l’heura està accelerant l’enfonsament de la coberta i malmetent els murs.</span></span></span></span></span></p>	08082-110	Polígon 12 / Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>La casa de l’ermità apareix en els llibres d’òbits de la parròquia de Sant Andreu de Ramió. L’any 1663 s’inscriu l’òbit de Fra Garau Rourich, de setanta anys, ermità de Nostra Senyora de La Serra que és enterrat al fossar de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1710, molta gent es refugia al veïnat de La Serra, fugint de l’exèrcit francès (Guerra de Successió). És el cas de Joan Pasqual d’Hostalric i la seva esposa Maria, que pareix a l’interior de l’ermita. El rector d’Hostalric inscriu el naixement i bateig en el llibre de bateigs de la parròquia de Sant Andreu de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el mateix any els llibres parroquials deixen constància que a la casa hi resideix Segimon Vilà, amb la seva família. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1753 mor Jaume Call, de seixanta anys, ermità de la capella de Nostra Senyor de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent ermità, Francesc Mataró mor el 1763.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la casa consta inscrita com a propietat de l’Ermita de Nostra Senyora de La Serra. Hi estan domiciliats el matrimoni Josep Colomer Basses i Anna Agustí Agumés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les següents dades són les aportades en el padró de 1905 i fins l’any 1911, que deixen constància que a la casa hi viu el matrimoni format per Pere Sala i Ramona Vila Codina i els seus cinc fills (Carme, Mercè, Lluís, Antònia i Jaume). La Ramona era mocadera i elaboraven un xarop de romaní amb el qual tenien anomenada de curar les pulmonies. En el següent cens i fins l’any 1925 la casa continua habitada pel mateix matrimoni i només dos fills (Lluís i Antònia). L’any 1923 i fins l’any 1933 el matrimoni viu sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent i darrer cens (anys 1945 i 1946) hi consten empadronats el matrimoni format per Josep Bayés Font i Maria Maresma amb dues filles (Pietat i Francesca). Quan l’esposa mor, el vidu es casa en segones núpcies amb Josepa Masó Arenas (també vídua amb les dues filles de l’anterior matrimoni, Magdalena i Maria Salvanyà Masó). La família menava les terres que disposava la casa i un camp a Grions, tenien un saió en el rec de Gaserans i 'arrencaven riberes', referint-se a que estassaven els arbres de ribera per aprofitament.</span></span></span></span></span></p>	41.7247400,2.6283600	469089	4619282		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-01dsc2395.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-02p1500646.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-03dsc2401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-04p1500653.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-05dsc2405.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Al davant de la façana principal, a tocar de la porxada de l’ermita hi ha un pou amb portella de tancament a la part superior. Els pilars de maó amb el travesser de fusta ja no existeixen i actualment hi ha un arc decoratiu de ferro. En un dels costats del mur superior del pou destaca un carreu de pedra amb les entalls corresponents al reixat de ferro d’una antiga finestra, i és impossible veure si en el costat no visible, hi ha algun tipus d’inscripció.	98\|94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91212	Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XXI	Ensorrament de murs i part de la coberta. La vegetació ha anat cobrint algunes parts.	<p><span><span><span><span><span>El mas de La Serra està situat sobre un petit turó en el que es donen cabuda tot un seguit d'elements de vital importància, la suma dels quals dona com a resultat un conjunt patrimonial de gran valor històric i cultural. En primer lloc tenim el mas de La Serra de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües de vessants a laterals, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a nord, mirant l’era i la pallissa. Per aquest motiu el rellotge de sol es troba a la façana de la pallissa, orientada a migdia, i no a la façana del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mas està estructurat internament a partir de tres crugies. En façana es defineixen tres eixos de verticalitat. A la planta baixa destaca el gran portal quadrangular amb una llinda recta i monolítica i muntants laterals de pedra sorrenca. Tot molt ben treballat i escairat. En el pis superior trobem tres obertures rectangulars. Ara bé difereixen en la mida i en la funcionalitat, ja que la del centre és més gran i està projectada com a semi-balconada i equipada amb una petita barana de ferro forjat, mentre que les dues obertures que la flanquegen, una per banda respectivament, són de mida inferior i actuen com a finestres. Corona la façana un òcul de planta el·líptica i tanca aquest espai un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula. En els laterals el ràfec difereix: la primera filera és de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i la quarta de teula girada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral esquerra està reforçada per dos grans contraforts. Pel que fa a la resolució dels espais exteriors cal dir que els murs de les quatre façanes estan totalment arrebossats.<br /> <br /> Amb el pas progressiu del temps el mas ha experimentat diverses intervencions que s'han traduït a la pràctica en diverses ampliacions localitzades bàsicament en la part posterior.<br /> Destaca la bassa, de planta ovalada, ubicada en la part de ponent de la masia.<br /> <br /> També cal destacar-hi l'era i la pallissa.</span></span></span><br /> </p>	08082-111	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramió de 1497 s’esmenta el cognom Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1607, s’inscriu en el llibre d’òbits el difunt Antoni Serra, del mas de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652, la casa o alguna de les dependències d’aquesta és habitada pel matrimoni format per Miquel Duran i Petronella, ambdós d’Hostalric, que s’hi instal·len fugint del perill de contagi de la pesta bubònica. Durant la seva estança, neix la Maria, que és batejada a l’ermita de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1686, en el llibre de bateigs consta el bateig a l’ermita de Maria, filla de Margarida i de Josep Serra del mas Serra i batlle de n’Orri dels dominis de Cabrera. L’any 1687, el mateix Josep Serra i batlle de n’Orri és padrí en el baptisme del nounat dels masovers del mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 mor Francesc Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 és enterrat “en lo vas de casa d’en Serra, un fill albat de Josep Serra i de Victòria, sa muller”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 la casa és de la pubilla, Elisabet Serra, que està casada a Joan Puiggermanal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 mor Maria Àngela Serra, vídua “habitant lo Mas Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737, hi consten com a masovers el matrimoni format per Sebastià Dalmau i Francesca Horta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1742 la casa és de Josep Serra. En el registre del llibre d’òbits s’hi inscriu la mort del mosso de la casa, Isidre Perejoan, de Breda “habitant per mosso a casa d’en Josep Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent (1743) mor Josep Serra. I el mateix any neix Maria Puiggermanal i Serra, filla de Joan i Elisabet Serra (1710 - †1768). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1749 mor Joan Forner, de vuitanta anys que vivia a la casa, sense especificar si era pastor, masover o mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846 el masover és Joan Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la propietat ha passat a mans Martí Puigjermanal d’Hostalric. En aquest moment el propietari declara tenir setze quarteres de secà, mitja quartera de vinya, vuit quarteres de sureda, una quartera d’albereda, dues-centes una quarteres de bosc i trenta-cinc quarteres i mitja de terra erma. Disposaven també d’una parella de bous i també de dues eugues i varis caps de ramat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és el mateix, però a la casa hi viu una família de masovers, Feliu Guitart Defaux (vidu) amb el seu fill, la nora i el nét (Francesc Guitart Brugués maridat amb Francesca Vellvert Ribas i la nena, Joaquima)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els propietaris sempre van tenir-hi la residència pròpia, hi havia masoveria i diferents dependències habilitades per als diferents treballadors i masovers. En els censos parroquials dels residents de Ramió d’inicis del segle XX i fins ben bé mitjans del mateix segle, es documenten els noms dels diferents masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viu el matrimoni format per Nicolau Nadal i Emília Sureda i els seus fills (Josep, Mercè, Joan, Francesc i Antoni). També hi viuen dos pastors, (Salvador Castanyer i Joaquim) la minyona (Rita Xamaní) i un sagal (Emili Bagot i Nadal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1927 consten, sense precisar el següents estadants: Francesc Reixach, Josep Reixach, Àngel Reixach, Lluís Reixach, Joaquim Reixach, Josepa Sitjà i Jaume Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1948 consten el matrimoni format per Joan Bayès Rovira (†1944) i Francesca Font Riera (1948) i els seus fills (Paula, Josep, Josepa, Andreu, Teresa, Vicenç, Maria, Remei, Montserrat, Salvador i Ramon). L’Andreu es casa l’any 1933 amb Maria Xamaní Fonollet (†1948) que viuran i treballaran al mas amb els seus quatre fills. Aquesta darrera però, mor molt jove, amb només trenta quatre anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa disposava d’una font a proximitat.</span></span></span></span></span></p>	41.7234600,2.6291000	469150	4619140		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-01dsc2452.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-02p1500690.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-03dsc2414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-04dsc2424.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-05dsc2431.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-06p1500691.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Informació oral proporcionada per Josep Maria Serra i Martínez a Jaume Fugarolas i Josep Vilà (Fugarolas / Vilà, 2007), el nom del mas de la Serra, prové dels monjos del monestir Roca-rossa, i el seu origen es remuntaria al segle XII-XIII, tot i que de moment no s’han localitzat documents més antics tret del fogatge de Ramió de la segona meitat del segle XV.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91213	Pallissa del Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX	Deteriorament	<p><span><span><span><span><span>Pallissa aixecada davant del Mas de La Serra, a la seva façana septentrional, amb l’era al mig, entre el mas i la pallissa. Es tracta d’una construcció als quatre vents, de planta quadrada i que consta de planta baixa i altell. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Corona la coberta una petita creu de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als angles hi trobem contraforts. El parament és arrebossat. A la planta superior, una columna de secció circular de pedra amb basament i capitell, aguanta la característica encavallada de la coberta. L'accés es practica a través del gran arc de mig punt rebaixat en el qual prima més la llum (amplada) que no pas la sageta (alçada). </span></span></span></span></span></p>	08082-112	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramió de 1497 s’esmenta el cognom Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1607, s’inscriu en el llibre d’òbits el difunt Antoni Serra, del mas de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652, la casa o alguna de les dependències d’aquesta és habitada pel matrimoni format per Miquel Duran i Petronella, ambdós d’Hostalric, que s’hi instal·len fugint del perill de contagi de la pesta bubònica. Durant la seva estança, neix la Maria, que és batejada a l’ermita de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1686, en el llibre de bateigs consta el bateig a l’ermita de Maria, filla de Margarida i de Josep Serra del mas Serra i batlle de n’Orri dels dominis de Cabrera. L’any 1687, el mateix Josep Serra i batlle de n’Orri és padrí en el baptisme del nounat dels masovers del mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 mor Francesc Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 és enterrat “en lo vas de casa d’en Serra, un fill albat de Josep Serra i de Victòria, sa muller”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 la casa és de la pubilla, Elisabet Serra, que està casada a Joan Puiggermanal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 mor Maria Àngela Serra, vídua “habitant lo Mas Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737, hi consten com a masovers el matrimoni format per Sebastià Dalmau i Francesca Horta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1742 la casa és de Josep Serra. En el registre del llibre d’òbits s’hi inscriu la mort del mosso de la casa, Isidre Perejoan, de Breda “habitant per mosso a casa d’en Josep Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent (1743) mor Josep Serra. I el mateix any neix Maria Puiggermanal i Serra, filla de Joan i Elisabet Serra (1710 - †1768). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1749 mor Joan Forner, de vuitanta anys que vivia a la casa, sense especificar si era pastor, masover o mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846 el masover és Joan Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la propietat ha passat a mans Martí Puigjermanal d’Hostalric. En aquest moment el propietari declara tenir setze quarteres de secà, mitja quartera de vinya, vuit quarteres de sureda, una quartera d’albereda, dues-centes una quarteres de bosc i trenta-cinc quarteres i mitja de terra erma. Disposaven també d’una parella de bous i també de dues eugues i varis caps de ramat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és el mateix, però a la casa hi viu una família de masovers, Feliu Guitart Defaux (vídu) amb el seu fill, la nora i el nét (Francesc Guitart Brugués maridat amb Francesca Vellvert Ribas i la nena, Joaquima)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els propietaris sempre van tenir-hi la residència pròpia, hi havia masoveria i diferents dependències habilitades per als diferents treballadors i masovers. En els censos parroquials dels residents de Ramió d’inicis del segle XX i fins ben bé mitjans del mateix segle, es documenten els noms dels diferents masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viu el matrimoni format per Nicolau Nadal i Emília Sureda i els seus fills (Josep, Mercè, Joan, Francesc i Antoni). També hi viuen dos pastors, (Salvador Castanyer i Joaquim) la minyona (Rita Xamaní) i un sagal (Emili Bagot i Nadal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1927 consten, sense precisar el següents estadants: Francesc Reixach, Josep Reixach, Àngel Reixach, Lluís Reixach, Joaquim Reixach, Josepa Sitjà i Jaume Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1948 hi consta el matrimoni format per Joan Bayès Rovira (†1944) i Francesca Font Riera (1948) i els seus fills (Paula, Josep, Josepa, Andreu, Teresa, Vicenç, Maria, Remei, Montserrat, Salvador i Ramon). L’Andreu es casa l’any 1933 amb Maria Xamaní Fonollet (†1948) que viuran i treballaran al mas amb els seus quatre fills. Aquesta darrera però, mor molt jove, amb només trenta quatre anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7238200,2.6287600	469122	4619180		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-01p1500702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-02dsc2442.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-03dsc2449.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-04dsc2453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-05p1500709.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat assenyala l’existència de dos rellotges de sol; però actualment, només n’hi ha un de visible.	98\|94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91214	Pou del Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Pou vertical amb registre semi-cilíndric excavat al terra, situat a mà dreta del camí, just abans de trepitjar l’era del mas Serra. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada escapçada. El parament originari és de pedra lligat amb morter de calç, amb nombroses reparacions i afegits realitzats emprant el maó de diferents gruixos. Conserva parcialment part de l’acabament a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a migdia hi ha una portella folrada amb xapa collada amb un parell de frontisses i tancada amb un cadenat. Al dessota, destaquen dos ampits o pedrissos per a posar-hi la galleda.</span></span></span></p>	08082-113	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramió de 1497 s’esmenta el cognom Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1607, s’inscriu en el llibre d’òbits el difunt Antoni Serra, del mas de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652, la casa o alguna de les dependències d’aquesta és habitada pel matrimoni format per Miquel Duran i Petronella, ambdós d’Hostalric, que s’hi instal·len fugint del perill de contagi de la pesta bubònica. Durant la seva estança, neix la Maria, que és batejada a l’ermita de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1686, en el llibre de bateigs consta el bateig a l’ermita de Maria, filla de Margarida i de Josep Serra del mas Serra i batlle de n’Orri dels dominis de Cabrera. L’any 1687, el mateix Josep Serra i batlle de n’Orri és padrí en el baptisme del nounat dels masovers del mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 mor Francesc Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 és enterrat “en lo vas de casa d’en Serra, un fill albat de Josep Serra i de Victòria, sa muller”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 la casa és de la pubilla, Elisabet Serra, que està casada a Joan Puiggermanal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 mor Maria Àngela Serra, vídua “habitant lo Mas Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737, hi consten com a masovers el matrimoni format per Sebastià Dalmau i Francesca Horta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1742 la casa és de Josep Serra. En el registre del llibre d’òbits s’hi inscriu la mort del mosso de la casa, Isidre Perejoan, de Breda “habitant per mosso a casa d’en Josep Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent (1743) mor Josep Serra. I el mateix any neix Maria Puiggermanal i Serra, filla de Joan i Elisabet Serra (1710 - †1768). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1749 mor Joan Forner, de vuitanta anys que vivia a la casa, sense especificar si era pastor, masover o mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846 el masover és Joan Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la propietat ha passat a mans Martí Puigjermanal d’Hostalric. En aquest moment el propietari declara tenir setze quarteres de secà, mitja quartera de vinya, vuit quarteres de sureda, una quartera d’albereda, dues-centes una quarteres de bosc i trenta-cinc quarteres i mitja de terra erma. Disposaven també d’una parella de bous i també de dues eugues i diversos caps de ramat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és el mateix, però a la casa hi viu una família de masovers, Feliu Guitart Defaux (vídu) amb el seu fill, la nora i el net (Francesc Guitart Brugués maridat amb Francesca Vellvert Ribas i la nena, Joaquima)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els propietaris sempre van tenir-hi la residència pròpia, hi havia masoveria i diferents dependències habilitades per als diferents treballadors i masovers. En els censos parroquials dels residents de Ramió d’inicis del segle XX i fins ben bé mitjans del mateix segle, es documenten els noms dels diferents masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viu el matrimoni format per Nicolau Nadal i Emília Sureda i els seus fills (Josep, Mercè, Joan, Francesc i Antoni). També hi viuen dos pastors, (Salvador Castanyer i Joaquim) la minyona (Rita Xamaní) i un sagal (Emili Bagot i Nadal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1927 hi consten, sense precisar, els següents estadants: Francesc Reixach, Josep Reixach, Àngel Reixach, Lluís Reixach, Joaquim Reixach, Josepa Sitjà i Jaume Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1948 consten el matrimoni format per Joan Bayès Rovira (†1944) i Francesca Font Riera (1948) i els seus fills (Paula, Josep, Josepa, Andreu, Teresa, Vicenç, Maria, Remei, Montserrat, Salvador i Ramon). L’Andreu es casa l’any 1933 amb Maria Xamaní Fonollet (†1948) que viuran i treballaran al mas amb els seus quatre fills. Aquesta darrera però, mor molt jove, amb només trenta quatre anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa disposava d’una font a proximitat.</span></span></span></span></span></p>	41.7233200,2.5329000	461149	4619163		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91214-01dsc2419.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91214-02dsc2417.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91214-03dsc2421.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91215	Can Toia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toia	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XXI		<p><span><span><span><span><span>Can Toia està situada al sud-est de can Serra. S’hi accedeix pel camí de Ramió i travessant el pla de can Sagrer en direcció de l’ermita de La Serra, trencall que cal deixar a mà dreta i continuar el camí uns metres més endavant fins arribar a un revolt ben tancat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una casa que ha sofert nombroses remodelacions i ampliacions amb el pas del temps. S’hi endevinen dues construccions amb coberts a dos vessants, amb el ràfec paral·lel a la façana principal i algun edifici annex. La façana de l’edifici principal i probablement el més antic està orientada cap a ponent. És de planta baixa i pis. El portal d’accés està situat a mà esquerra de la façana; presenta els muntants de pedra i la volta està realitzada amb maó disposat a plec de sardinell. Conservant una certa simetria, al damunt hi ha una finestra amb muntants, llinda i ampit de pedra. Les altres obertures visibles tenen els ampits de maó i llinda de fusta.</span></span></span></span></span></p>	08082-114	Polígon 12 Parcel·la 126	<p><span><span><span><span><span>La primera referència documental de la casa és en el fogatge de Ramió de 1497.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els diferents llibres parroquials de Sant Andreu de Ramió s’hi localitzen els noms de les famílies propietàries i també dels masovers i treballadors a partir del segle XVII. S’estableixen les següents dades ordenades cronològicament:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1628 mor Anna Töya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1655 mor Gaspar Reixac, un treballador francès, casat a Hostalric i habitant a la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1705 “fou enterrat en lo cas de casa d’en Toya, en Salvador Toya”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 consten com a masovers el matrimoni Joan Mir i Rosa Cortina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741 el fill de Joan Cornei i Maria Saurí, masovers de la “Casa Toya”, es batejat amb el nom de Salvador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 és batejat en Josep, fill d’una altra parella de masovers que viuen al “Mas Toÿa”, Antoni Saber i Teresa Julià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1750 mor Jacinet Toya de setanta vuit anys, senyor del mas Toya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1757 estan inscrits com a masovers el matrimoni format per Josep Tordera i Anna Saurí. I l’any 1763 també content una altre matrimoni format per Bonaventura Riera i Victòria Vives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre municipal de Fogars i Ramió de l’any 1862 consta com a propietari, Joan Toya, que declara posseir catorze quartans de secà, tres quarters de sureda, cinquanta-set quarteres i mitja de bosc i vuitanta-dues quartes de terra erma, a més de dos bous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és Joan Toya i Clarà. Els masovers inscrits són el matrimoni format per Tomàs Cané Tamís i Maria Garrós i els seus fills, Dolors i Francesc (aquest darrer moriria d’un tret accidental a Can Serra).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant el mas passa a mans de Jaume Casadevall i actualment el propietari n’és un altre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens també consten com a masovers, entre els anys 1905 i 1946, el matrimoni format per Lluís Sala i Vila i Josepa Tresserres i Romaguera amb les seues filles Dolors i Maria i un noi, Lluís. </span></span></span></span></span></p>	41.7229400,2.6310000	469308	4619081		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91215-01p1500732.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91215-02p1500730.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91215-03p1500725.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	L’any 2007 encara es conservava la font anomenada de Can Toia, però actualment està tot embardissat.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91216	Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-14	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XXI	Corts amb els teulats enfonsats. La casa pairal està en procés de rehabilitació.	<p><span><span><span><span><span>Can Coll és un mas fortificat situat en el veïnat de La Serra, a llevant d’un turonet de 130 metres d’alçada en el vessant hidrogràfic dret de la Tordera on queda arrecerat del fred hivernal. Al sud, sud-oest hi té la serra de can Planes i el turó de l’Esquirol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està compost per diversos cossos adossats que corresponen al mas, la masoveria i dependències de treball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici principal és de planta quadrangular de tres crugies, amb la façana orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. El ràfec està format per tres fileres de rajola plana, amb la central disposada en triangle on s’hi conserven restes de policromia i dos òculs que permeten la ventilació del sotacobert. Del centre de la teulada de la casa, sobresurt una torre de planta rectangular amb teulat a doble vessant de teula àrab, bigues de fusta i ràfec de rajol pla. A cada pany de paret hi ha una finestra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures de la façana principal són pràcticament simètriques, sense pedres cantoneres destacables, fruit de la reforma de finals del segle XIX. A la planta pis hi ha tres finestres disposades simètricament, mentre que a la planta baixa, hi ha el portal d’accés a la casa amb portaló de fusta, de doble fulla i dues finestres, una a cada costat, amb reixa de ferro coronades per les restes d’una motllura antropomorfa. Totes les obertures estan envoltades per carreus de pedra calcària, ben perfilada arranada a la paret, de la qual només sobresurten els ampits de les finestres i el doble marxapeus del portal, el més antic de granit. Dessota mateix del carener hi ha un rellotge de sol. Destaquen dues espitlleres defensives per a fusell situades als dos extrems de la façana principal que es van repetint en les diferents façanes del conjunt edificatiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés a la casa pairal es fa a través de dues portalades, una situada al nord (que permet la circulació de vehicles) i l’altra al sud, amb escalinata, construïda a finals del segle XIX, amb un arc monumental decorat amb relleus geomètrics d’estil modernista i un portal de doble fulla de ferro. Al damunt encara s’hi pot llegeix la data de 1884. Ambdues donen accés a un pati de terra compactada que té un petit hort al fons, desconeixem si dessota hi ha un enrajolat de cairons o de pedra. Tot aquest espai està reforçat per una muralla atalussada de pedra que en el costat més alt fa uns cinc metres d’alçada, amb dos contraforts que la sostenen. Al capdamunt d’aquest darrer mur queda rematat per una barana de ferro. De la muralla destaquen els pilars cantoners decoratius amb ornamentacions de ceràmica modernistes i una garita defensiva amb espitlleres probablement relacionada amb les guerres carlines. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A les altres façanes de la casa s’hi ha anat adossant les diferents dependències, la masoveria gran i la petita, amb rellotge de sol i terrat amb balustrada amb remats ceràmics verds d’estil modernista; les corts de porcs, de vaques, el galliner, els conillers, la pallissa i totes aquelles construccions relacionades amb el dia a dia d’un mas. A mà dreta hi ha altres dependències com la casa del majordom, un forn de pa i una cisterna de recollida d’aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca del portal d’accés rodat, el cobert de la planta pis que servia de pallissa, i a la part inferior una impressionant cisterna de recollida de les aigües pluvials amb un petit safareig de rentar la roba. Conserva la portella original de fusta i la roda de voltar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’era de batre està situada al capdamunt del turó, darrera la casa on hi ha un dipòsit d’aigua i des d’aquí es podia accedir a la pallissa a través d’un pas de pedra protegit amb murets. La porta d’accés està tapiada. </span></span></span></span></span></p>	08082-115	Polígon 11 Parcel·la 123	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7269500,2.6352000	469659	4619525		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-01dsc2463.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-02dsc2480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-03dsc2462.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-04p1500755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-05p1500744.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-06p1500792.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A l’interior hi ha un hipogeu excavat al sauló.Els orígens documentals de Can Coll es remunten al segle XII, però la casa actual respon a una reforma de finals del segle XIX a partir d'una estructura original dels segles XVI-XVII.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91217	Pou de Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-coll-0	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.+</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span><span>Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, de gran profunditat, situat a mà esquerra del camí, al sud de la casa. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada amb un parell d’obertures quadrangulars per on treure i canviar en cas de necessitat el travesser de fusta de penjar la corriola. Està construït amb parament de pedra, lligat amb morter de calç, amb alguns afegitons de maó a nivell de la portella d’accés. L’acabament exterior, tot i que actualment és gairebé imperceptible, estava fet a base d’un arremolinat de morter de calç. Orientada al sud-est, hi ha una portella de fusta, sense tancar, collada al muntant amb un parell de frontisses. Al dessota, destaca un ampit o pedrís de granit tallat en una sola peça (en forma de “U”) per a posar-hi la galleda. La part inferior està reforçada amb un pilar fet <em>a posteriori</em>, de maó.</span></span></span></span></span></p>	08082-116	Polígon 12 Parcel·la 39	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7256100,2.6357700	469706	4619376		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-01dsc2464.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-02dsc2470.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-03p1500769.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91217-04p1500774.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91218	Barraca del rei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rei	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Ha perdut la coberta, que està ensorrada i la porta d’accés. Envoltada de vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular que mesura 7 m x 5 m de costat, d’una sola planta, amb el teulat a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La coberta, de la qual en queden algunes restes al damunt de la paret mestra, era de teula àrab. L’altra part es troba enfonsada a l’interior de l’habitacle dessota d’una capa espessa de molsa. De la porta, orientada cap a ponent, només en queden els muntants i una petita finestreta realitzada entre la volta i el carener, tot fet amb maó. La resta del paredat és de pedra irregular collada amb morter de calç. L’edifici tenia les quatre façanes, tant exteriors com interiors, arrebossades amb el mateix material de lligam. Entrant a mà dreta hi ha una llar de foc, amb fumeral i xemeneia realitzats amb maó, que se sosté a partir d’una biga travessera de ferro. Destaquen dues petites obertures quadrangulars, d’uns 18 centímetres, disposades gairebé simètricament a les cantonades dels murs oposats al d’entrada, amb un esbiaixat que pot fer pensar en un espai de vigilància i defensiu del camí que va cap el sot.</span></span></span></span></span></p>	08082-117	Polígon 12 Parcel·la 38	<p><span><span><span><span><span>En aquesta barraqueta, situada a baix el sot i a prop del pou, en terres del mas Coll, hi havia viscut en Joan, un home solitari, conegut per la gent de l’entorn com el Rei. Vivia pobrament i anava vestit amb barretina, calçava uns esclops i sempre duia un sac a l’esquena. Com a boscater, una de les feines que feia era l’elaboració de carbó. </span></span></span></span></span></p>	41.7261000,2.6358000	469709	4619430		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91218-02p1500782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91218-03dsc2474.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91218-04p1500781.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91219	Basses de Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-coll	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span>Basses per emmagatzemar les aigües pluvials i/o de surgència situades, la primera al nord-oest de la casa, a uns 140 metres a mà esquerra, arran de camí, ombrejada per sureres; la segona, a mà dreta del marge, en direcció al sot, un cop passada la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera d’elles està excavada al terra, fent un rebaix en el marge saulonenc. És de planta irregular, amb quatre costats, perfectament adaptada a l’orografia del terreny. Les parets tenen un lleuger pendent i estan impermeabilitzades. Pel costat del camí s’hi havia construït un muret no massa alt i per evitar possibles accidents, el propietari ha protegit tot el perímetre amb un filat de seguretat i un barriet d’accés. A l’interior, en el costat més estret i de menys profunditat, coincidint amb la ubicació del barriet, hi ha una escala collada a la paret de tres graons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona de les basses, està excavada al sol i és de planta circular. Les parets són atalussades, a excepció d’un costat que permet accedir-hi per netejar-la en cas de necessitat. </span></span></span></span></span></p>	08082-118	Polígon 11 Parcel·la 123	<p><span><span><span><span><span>Les construccions derivades de l'aprofitament de l'aigua, sense voler-ho, esdevenen un testimoni de primer ordre de les formes de vida del passat, que ens expliquen especialment l'aprofitament econòmic d'aquest medi i adquireixen, d'aquesta manera un valor patrimonial. Les estructures pròpies d'aquesta arquitectura popular varen ser destinades a la captació i recollida d'aigua, si bé la seva diversitat tipològica respon a l'adaptació segons les característiques del terreny i les seves propietats hídriques.</span></span></span></span></span></p>	41.7278200,2.6340700	469566	4619622		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91219-02p1500809.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91219-03p1500806.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91219-04p1500803.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El biòtop aquàtic de les basses, siguin permanents o intermitents, o tingui les característiques constructives com la de can Coll, manté una relació intensa i estreta amb els sistemes ecològics terrestres que l'envolten. La flora i la fauna d'aquests indrets tenen vida pròpia, des de plantes aquàtiques fins a un gran reguitzell d'animalons que van des de gran nombre d’insectes a petits mamífers i amfibis de gran importància per l'estabilitat de l'ecosistema. L’exemple més clar es dona en la segona de les basses, on en la zona accessible s’hi ha observat nombroses petjades de fauna que s’hi desplacen per abeurar-s’hi.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91220	Can Sagrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagrer	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XV-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Sagrer està situat al capdamunt del pla de Sagrer, al veïnat de La Serra, al nord-oest del turó d’en Silvestre, des d’on domina tot el vessant septentrional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una construcció de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, encarada a l’era. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana es forma a partir de tres eixos de verticalitat, lleugerament desplaçats del vèrtex del carener, segurament a causa d’alguna ampliació de la masia. Destaca en l’eix central el portal rodó dovellat de mig punt, en planta baixa, i una finestra d’arc conopial de cinc arquets interiors i decoració floral i geomètrica en baix relleu als intradossos, a la línia d’impostes i als ampits. En els eixos laterals, hi trobem dues finestres de llinda recta a la planta baixa; i una finestra de llinda recta i una altra d’arc conopial amb tres arquets horitzontals, a la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dreta del portal d’accés hi ha un pedrís. El llindar d’accés està més elevat i per accedir-hi hi ha una plataforma empedrada, de secció circular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat, encara que mostra part del seu aparell de maçoneria, les carenes cantoneres i els marcs de les finestres de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana sud també hi ha altres finestres amb llindes i ampits treballats. A la part posterior hi ha un cobert, nous finestrals i dos garatges de recent construcció i a la façana nord hi ha tres contraforts per reforçar la façana en una zona de fort pendent.<br /> <br /> El ràfec de la teulada, a la façana, està format per tres fileres, dues de rajola plana i una de rajola amb forma de dent de diamant. A les façanes laterals, els ràfecs són de dues fileres de teula.</span></span></span></span></span></p>	08082-119	Polígon 11 Parcel·la 120	<p><span><span><span><span><span>La documentació familiar es pot remuntar fins a la baixa Edat Mitjana però les dades més antigues localitzades en els llibres parroquials provenen de l’any 1628 que mor la Beneta Sagrera, vídua de Joan Sagrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1710 sense precisar si és a la casa pairal, masoveries o altres annexes del mas, s’hi refugien hostalriquenys que fugen dels atacs dels francesos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1710 els propietaris són, en Josep Sagrer i la seva esposa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1729 els masovers són Josep i Margarida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 els propietaris són, Jaume Sagrer (1700 -†1750) i Esperança Solà, que tenen dues filles, l’Esperança (1736) i la Teresa (1738).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1755 apareix un Josep Sagrer maridat amb Paula Vendrell que bategen la seva filla Maria, que morirà petita. Més endavant neix la Maria Rosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1769 la Maria Rosa Sagrer maridada amb Josep Tusell i Sagrer bategen el seu fill, Miquel Tusell i Sagrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1781 habiten les dependències del mas o la masoveria els masovers Narcís Marquès i Anna Dalmau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1795 Miquel Tusell i Sagrer, maridat amb Teresa Nualart (originària del mas Nualart de Grions) bategen la seva filla, Maria. L’any 1841 neix en Llorenç (hereu).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre municipal de 1862, el propietari és en Llorenç Tusell Nualart (1841 - †1878), maridat amb Francesca Sabater, que tindran tres fills, Josep (l’hereu), Joaquim que esdevindrà prevere i la Maria. Llorenç declara posseir tretze quarters de secà, vuit quartans de vinya, tretze quarteres de sureda, tres-centes trenta-sis quarteres de bosc, i cent una quarteres de terra erma. A més disposaven d’un parell de bous i d’un ruc a més d’una explotació ramadera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Tusell Sabater es casà amb Maria Alguer i Torró (originària de Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor). L’esposa però mor el 1878 amb vint-i-sis anys, deixant una nena anomenada Joaquima. L’any 1881, el pare es maridà en segones núpcies, amb Pilar Riera i Figa (originària de Terrades) amb qui tindrà altres fills (Narcís). En aquest moment, Josep Sabater i Bancells, l’oncle matern d’en Josep Tusell Sabater, el nomena hereu universal del mas Buscastell i de tots els seus béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 el mas Sagrer continua essent propietat de Josep Tusell Sabater, però aquest no resideix al mas Sagrer sinó que es deixa constància de que viu a Martorell de la Selva. I a la casa pairal hi viuen dos germans seus: el prevere, Joaquim Tusell i Sabater i la Maria (†1890). Quan la germana mor, Joaquim es trasllada a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1890 hi entrarien a viure (bé a les dependències de la casa, bé a la masoveria) la família composta per dos matrimonis: Joan Pujol Gibert i Francesca Mateu Cumaleras; i el seu fill, Josep Pujol Mateu, casat amb Francesca Romeguera Freixes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1895, l’hereu, Narcís Tusell Riera (fill de Josep Tusell i Pilar Riera) es casa amb Maria Vendrell amb qui tindrà un hereu, en Josep. La mare però, mor relativament jove i com ho havia fet son pare, en Narcís es casa en segones núpcies amb Pilar Andreu Puigdelmàs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep Tusell Vendrell esdevé el nou propietari, no només del mas Sagrer sinó també del mas Buscastell (que havia heretat el seu avi patern). Aquest s’acabarà casant amb Maria Puigvert. Del seu matrimoni, naixerà el nou hereu, Josep Maria Tusell Puigvert. Actualment la propietat continua en mans dels descendents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Paral·lelament, els llibres parroquials aporten informació sobre els diferents masovers i treballadors que varen habitar la finca:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 fins l’any 1914 consten el matrimoni Josep Pujol i Francesca Romeguera amb la seva filla Maria. També hi ha un mosso, anomenat Mateu i tres pastors (Eusebi, Joan i Josep), que indica que el mas tenia una activitat ramadera important.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 fins l’any 1925 hi ha dos matrimonis, l’un format per Pau Vilà Bota i Maria Mustarós i Rovira; el segon per la filla d’aquest i el seu marit, Antònia Vilà Mustarós i Joan Pimàs Pera amb els seus fills, Salvador, Pere i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 fins l’any 1946 hi ha en Florenci Roca Fonosa casat amb la Joaquima Plasis Capell i els seus fills, Carme i Josep (1912 - †1939 de mort accidental a l’ermita de La Serra), Dolors i Lluís que aniran marxant amb el pas dels anys. Entre l’any 1945 i 1946 consta inscrit en Joaquim Xandrich i Viladevall i només queden amb els pares, la Dolors i en Lluís. </span></span></span></span></span></p>	41.7271600,2.6402700	470081	4619546		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-01dsc2490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-02dsc2489.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-03dsc2483.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-04dsc2487.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-05dsc2484.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La casa conserva, davant de la façana, una gran era de batre enrajolada (25 metres de diàmetre) i murada, en molt bon estat de conservació.No massa lluny de la casa, a l’aulet, hi tenien la font, que ja fa molts anys va desaparèixer.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91221	Torre de la Casa Blanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-casa-blanca	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>La torre de la Casa Blanca està situada en el vessant hidrogràfic dret de la Tordera, en un turonet del Pla de Foguers de 64 m d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aïllada als quatre vents de planta quadrangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües que desaigüen als laterals, encara que consta d'un petit tram de teulada, al centre, de doble vessant a façana. Acabada amb un ràfec de fusta a les quatre façanes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta baixa, una galeria porxada, amb cinc arcs rebaixats per banda, sostinguts per quatre columnes de secció quadrada de maó, circumda tota la casa i dona lloc a una terrassa a la planta pis. A l'alçada de la línia d'impostes dels arcs hi ha una línia de doble rajola plana que ressegueix tot el recinte, a més de varis desaigües ceràmics. Les baranes d'aquesta llarga terrassa són de rajola i de terra cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal i posterior es defineixen amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per sengles finestres, de llinda recta. A les façanes laterals, són dos els eixos de verticalitat. La façana està arrebossada i pintada de blanc, a excepció d'algunes parts sense pintar.</span></span></span><br /> </p>	08082-120	Polígon 11 Parcel·la 137	<p><span><span><span><span><span>La Torre de la Casa Blanca, tot i que actualment són dues finques diferents, es va construir en les terres propietat de la Casa Blanca, una construcció encara dempeus, però totalment desfigurada del que havia estat. A nivell històric, abans de rebre el nom de Casa Blanca, se la coneixia com el mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els llibres parroquials més antics de finals del segle XVI, deixen constància d’aquest antic mas a través dels llibres de bateigs i d’òbits:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1651, el matrimoni format per Miquel Alomar i Paula, treballadors del mas Mateu bategen el seu fill Miquel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 mor el fill de Pere Bruguera i d’Anna habitants també del mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1664, mor Mariàngela Torra, de setze anys, criada d’Antoni Serra, “habitant en el mas Mateu”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1684 permet obtenir una dada important, ja que indica que aquest mas disposava de forn d’obra amb un habitatge. Es bateja a Elena, filla de Maria i de Josep Sabater que és rajoler i que habiten a la rajoleria del mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dels llibres de bateigs i òbits de la parròquia de Ramió se n’extreuen un seguit de masovers i treballadors que varen habitar la finca durant tot el segle XVIII: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1706, Grau Ivern i Eulària, bategen la seva filla Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1720 la Casa Blanca és habitada per Joan Guilleumes i Mariana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1735 en són masovers, Joan Torres i Rosa Font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1750 Joan Torres Font es casa amb Maria Bruguera i treballen i viuen a la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1757 hi viuen també Anton Terrades i Maria Casellas amb la seva família.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1765 Anton Terrades és masover del mas Mateu, àlies Casa Blanca</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789 Josep Vall-llocera i Teresa Pagès bategen la seva filla Maria, masovers de la Casa Blanca de Ramió. L’any 1793 bategen novament una segona filla a qui li posen novament Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La nova dada ens ve del cadastre de 1862 on el propietari és el sarrianenc, Manuel Cuyàs Negrevernís. Aquest declara, a més de la casa pairal, catorze quarteres de secà, sis quarteres de sureda, quatre quarteres d’albereda, vuitanta-dues quarteres de bosc i dinou quarteres d’erm. La finca també disposa de ramaderia, una junta de bous i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889 la propietat és el fill de l’anterior, Trinitat Cuyàs i Carulla. En aquest moment hi estan censats els masovers, Esteve Corominas Bigas i Rosa Bruguera amb els joves, Josep Corominas Bruguera i Elena Colomer Govern.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entrats al segle XX, en els censos parroquials s’hi localitzen els següents masovers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1906 a 1922, la família de Josep Corominas i Elena Colomer amb els seus fills (Leopold, Andreu, Joaquim, Lluís, Maria, Josepa, Concepció, Dolors i Joaquima).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1923 i 1934, continuen el matrimoni format per Josep Corominas Bruguera i Elena Colomer Govern, i el seu fill Andreu casat amb Gràcia Massaguer Pol, que ja tenen dos fills (Miquel i Núria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1945 i 1946 hi estan inscrits l’Andreu Corominas Bruguera i la Gràcia Massaguer Pol, i tres fills (Miquel, Núria i Josep).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els anys 1950 els masovers de la casa eren el matrimoni format per Joan Borrell i Cèlia Matas, i els seus fills (Francesc, Lluís, Pepitu i Ramir). Allí viuran fins l’any 1980 quan la casa es ven.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans de la reforma actual, el mas Mateu o Casa Blanca era una casa de planta baixa i pis, amb teulat a dos vessants i teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. presentava quatre contraforts, un de molt gran, situat a mà esquerra de la façana principal. Tot i que les obertures principals havien estat modificades, encara conservava en el mur de ponent, un finestral envoltat de pedra carejada i un segon que havia quedat situat a l’interior de la casa, dissimulat per les ampliacions posteriors. A la façana de tramuntana també s’hi conservava el forn de pa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant de la casa hi tenien la pallissa amb un rellotge de sol amb el següent lema “Què mires mussol, si sóc un rellotge de sol” i un xic més avall l’era, feta amb cairons procedents del forn d’obra que el mas tenia en propietat uns metres més enllà molt a prop de la Tordera (actualment dins de la propietat de la Torre Blanca). També tenien diferents porxos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la casa també hi havia la bassa per abeurar el bestiar (vaques, porcs, gallines...) que recollia les aigües d’escorrentia procedents del bosc i al seu costat mateix una basseta que s’emprava per posar en remull els glans pels porcs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el bosc, situat a soleia es conservaven les restes de marges de pedra seca i també d’una barraca, coneguda amb el nom de barraca de l’Esbarragat. I una mica més lluny, les restes de la boca d’una mina que en el segle XIX i primeries del segle XX transportava l’aigua a partir també d’una canonada de plom de gairebé dos quilòmetres fins a un dipòsit de la casa i més endavant fins a la Torre Blanca, fet construir per la família Cuyàs. Als anys quaranta se substituí la mina i la canonada per un pou amb un motor de benzina. A més l’aigua també servia per regar els horts de la casa. El regadiu depenia d’una resclosa situada a les Roques d’en Boer, que any rere any refeien i netejaven pel manteniment o la refeien en cas de que una torderada se l’endugués.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cultivaven olivera, pollancres, plataners, varis tipus de cereals, avellana i fesols menuts a més de tot tipus d’hortalisses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’indret on s’alça actualment la Torre de la Casa Blanca forma part de la finca que juntament amb la Casa Blanca, adquirí el matrimoni format per Manuel Cuyàs Negrevernís (1824 - ?) i Elvira Carulla, una família benestant de Sarrià. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX, concretament l’any 1889 el seu fill, Trinitat Cuyàs Carulla n’és el propietari. Juntament amb el seu fill, Manuel Cuyàs i Carol fan construir la torre senyorial, que tenia piscina i pista de tennis. Les obres acabaren l’any 1891. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins entrat els anys seixanta del segle XX fou la residència estiuenca dels Cuyàs. Amb la construcció de l’autopista AP-7 a finals dels anys seixanta del segle XX, la propietat quedà partida. La Torre Blanca és ara una explotació agrària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En entrar per la porta principal, en les parets de l’entrada de la casa, el pintor Josep Garnelo Alda (Énguera, Canal de Navarrés 1866-†Montilla, Còrdova, 1944) hi va pintar uns frescos on es representava una escena panoràmica del castell del poble d’Hostalric, del Montseny al fons i del castell de Montsoriu. A la casa també hi havia retrats murals de la família Cuyàs, realitzats pels pintors Josep Masriera Manovens (Barcelona, 22 de gener de 1841 – 31 de gener de 1912) i de Lluís Masriera Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 – 21 d’octubre de 1958). Totes aquestes pintures actualment han desaparegut. </span></span></span></span></span></p>	41.7385600,2.6408500	470135	4620812	1891	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91221-02dsc2493.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91221-03p1500862.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91221-04dsc2500.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La Torre de la Casa Blanca és una construcció del segle XIX dins la propietat de la Casa Blanca, antic Mas Mateu. Actualment són dues propietats diferenciades i partides pel pas de la AP7.	98	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91222	Forn d'obra de la Torre de la Casa Blanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-torre-de-la-casa-blanca	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX	Completament embardissat.	<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat a l’interior de la finca de la Torre Blanca. El seu accés es fa a partir de la façana principal, en direcció al camí que mena a la vinya. Quan aquest comença a baixar, a mà esquerra en una roureda hi ha un corriolet amb molt de galzeran i bardissa que amb una vintena de passes, permet voltar-lo. En realitat es tracta del camí original per on s’hi accedia amb el carro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’observa una aterrassament del terreny. A la part superior, s’hi conserven dues columnes d’uns setanta centímetres de diàmetre per 1’80 metres d’alçada màxima conservada. Estan realitzades amb pedra irregular i argamassa. A la part inferior del marge, que està reforçat amb un mur de pedra, s’arriba a l’estructura de cuita. És de planta quadrangular, amb una alçada de més de dos metres, però les bardisses impedeixen prendre mides i observar quins elements conserva (solera amb la graella, o el passadís d’accés a la fogaina). Al davant del forn hi ha un pla de dimensions importants relacionat amb la realització i preparació de les peces l’assecat abans de posar-les a coure. A terra i als marges s’hi observen restes de teula, cairó i rajol.</span></span></span></span></span></p>	08082-121	Polígon 11 Parcel·la 137	<p><span><span><span><span><span>La Casa Blanca era una casa pairal amb terres, de les quals en els documents més antics localitzats per ara, els llibres parroquials ja l’esmenten en el segle XVI. L’any 1684 s’inscriu el bateig d’una nena, anomenada Elena, filla de Maria i de Josep Sabater i el rector deixa constància que ell és rajoler i habiten a la rajoleria del mas Mateu. Per tant, a tocar del forn hi havia una casa on hi podia viure la família, les restes de la qual no han estat localitzades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. La seva ubicació no es feia en qualsevol lloc, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons, els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></p>	41.7376400,2.6401600	470077	4620710		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91222-01p1500854.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91222-02p1500855.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91222-03p1500858.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	En els documents antics, a més de conèixer-lo com a forn del mas Mateu, també se’l troba escrit com a forn de Ramió.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91223	Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riereta-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Masia situada a tocar de l’església de Sant Andreu de Ramió. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’únic element destacable ornamentalment de la façana és un rellotge de sol, situat a la part dreta de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Coincidint amb la desviació del camí principal per entrar cap a la finca, a mà dreta, per sobre del marge mateix, hi ha el pou amb abeurador, i una part de rentadora, que actualment proporciona aigua a la casa.</span></span></span></span></span></p>	08082-122	Polígon 12 Parcel·la 115	<p><span><span><span><span><span>Can Riereta surt referenciat en el cadastre de 1862. La seva propietària és Teresa Masó i Cornellà, que declara posseir a més de la casa, dues quarteres de secà, mitja de vinya, tres quartans de bosc i nou quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la Teresa (1839 - †1913) continua vivint-hi juntament amb el seu espòs, Miquel Basolí Aliart. Amb ells hi viuen el seu fill Joan (nou propietari) amb la seva esposa, Socors Montsó Ararà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viuen la Teresa, la Socors i en Miquel Basolí Montsó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1915 a 1924, continua vivint-hi la Socors amb el seu fill Miquel Basolí, casat amb Mercè Duran Massaguer i la seva filla, Socors Basolí Duran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1925 fins a 1934, hi viuen Miquel Basolí Montsó amb la seva esposa Mercè Duran Massaguer amb els seus fills, Socors i Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1945 a 1946 el matrimoni continua vivint a la casa. La filla gran es casa amb Florerenci Vilà i marxa de jove a Cal Ferrer de la Serra de Gaserans. El fill morí tot just acabada la Guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1948 varen tenir el correu de Ramió i un petit celler on venien vi per a la gent del veïnat i bosquerols. Guardaven les claus de l’església i de l’escola i en feien el manteniment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, amb la família hi visqué uns quants anys la darrera mestra de l’escola de Ramió, Elisa Regí. I a principis dels anys seixanta la casa serví també com escola. Un cop tancada, la casa fou habitada per masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La família referenciada visqué de la terra i del bestiar. Sembraven farratges, cereals, blat de moro, patates, fesols menuts i hortalisses. Tenien una cort amb quatre vaques. Criaven vedells i una cort amb un porc que engreixaven i mataven anualment. També disposaven d’un galliner i conillers, que portaven a mercat. Al davant de la casa hi havia el porxo per aixoplugar el carro i els arreus de treball.</span></span></span></span></span></p>	41.7139600,2.6099400	467552	4618092		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91223-02p1500965.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91223-03p1500967.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	L’any 1993 es va rehabilitar segons indica la pròpia inscripció del rellotge de sol.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91224	Rellotge de sol de Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-riereta	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX	L’any 1993, els propietaris feren repintar la façana i el rellotge.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a l’extrem dret de la façana principal de Can Riereta, orientada al sud. És del tipus vertical a migdia. Està situat a la planta pis, i durant gairebé tota el dia, queda ombrejat per un pi roig plantat al davant. Està realitzat damunt d’un preparat de calç, sense esgrafiar, de color negre. És de forma rectangular, emmarcat. Les línies horàries neixen de l’extrem superior. Marquen les hores i les mitges hores (més curtes), que van des de dos quarts de vuit fins a les quatre de la tarda, dibuixades en xifres àrabs. A partir de les 12 del migdia les hores estan escrites com a 1, 2 , 3 i 4. El gnòmon és de vareta simple, acabat en una boleta. A la part superior, encapçalant el marc exterior s’hi llegeix la data de repintat : “RENOVAT L’ANY 1.993” (destaca la puntuació errònia del miler). La paraula “L’ANY” i el vèrtex format pel gnònom i l’inici de les línies horàries estan envoltat per un cercle solar. </span></span></span></span></span></p>	08082-123	Can Riereta	<p><span><span><span><span><span>Can Riereta surt referenciat en el cadastre de 1862. La seva propietària és Teresa Masó i Cornellà, que declara posseir a més de la casa, dues quarteres de secà, mitja de vinya, tres quartans de bosc i nou quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la Teresa (1839 - †1913) continua vivint-hi juntament amb el seu espòs, Miquel Basolí Aliart. Amb ells hi viuen el seu fill Joan (nou propietari) amb la seva esposa, Socors Montsó Ararà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viuent la Teresa, la Socors i en Miquel Basolí Montsó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1915 a 1924, continua vivint-hi la Socors amb el seu fill Miquel Basolí, casat amb Mercè Duran Massaguer i la seva filla, Socors Basolí Duran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1925 fins a 1934, hi viuen Miquel Basolí Montsó amb la seva esposa Mercè Duran Massaguer amb els seus fills, Socors i Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1945 a 1946 el matrimoni continua vivint a la casa. La filla gran es casa amb Florenci Vilà i marxa de jove a Cal Ferrer de la Serra de Gaserans. El fill morí tot just acabada la Guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1948 varen tenir el correu de Ramió i un petit celler on venien vi per la gent del veïnat i bosquerols. Guardaven les claus de l’església i de l’escola i en feien el manteniment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, amb la família, hi visqué uns quants anys la darrera mestra de l’escola de Ramió, Elisa Regí. I a principis dels anys seixanta la casa serví també com escola. Un cop tancada, la casa fou habitada per masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La família referenciada visqué de la terra i del bestiar. Sembraven farratges, cereals, blat de moro, patates, fesols menuts i hortalisses. Tenien una cort amb quatre vaques. Criaven vedells i una cort amb un porc que engreixaven i mataven anualment. També disposaven d’un galliner i conillers, que portaven a mercat. Al davant de la casa hi havia el porxo per aixoplugar el carro i els arreus de treball.</span></span></span></span></span></p>	41.7139300,2.6100100	467558	4618088		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91224-01p1500962_1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge consta inscrit a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència, 5616.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91225	Festa del Roser de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI	Es manté, però ha perdut l’assistència d’altres temps.	<p><span><span><span><span><span>La festa del Roser se celebra sempre cada primer diumenge de juny. És la més popular i concorreguda de les festes de Ramió. També es coneix com a festa petita. La organització anava a càrrec de la Comissió de Festes del poble, constituïda per una representació de les principals cases. Aquesta comissió s’ocupava de la construcció de l’envelat, el lloguer de les orquestres, la programació dels actes i l’administració econòmica de la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El principal acte religiós era l’Ofici que se celebrava a les 10 del matí a l’església de Sant Andreu. A més del rector, hi assitien el rector de Gaserans i d’Hortsavinyà. La missa era acompanyada per un conjunt de músics i, més antigament, pel cor del poble acompanyat de flabiols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop acabat l’Ofici, es preparava el tabernacle per a la processó de la tarda en honor a la Mare de Déu del Roser. A les quatre de la tarda començava el Rosari o les pregàries de les Vespres amb l’acompanyament dels músics. A continuació es feia la processó, també encapçalada pels músics seguits del tabernacle ben ornamentat, amb la imatge de la Mare de Déu del Roser portada per noies del poble. Els feligresos anaven al darrera seguint la imatge. Es donava la volta a l’església i se seguia pel passeig del cementiri fins tornar a l’interior de l’església. La processó, en el seu pas per l’era de la rectoria, es cantava una nadala. Més endavant es cantava “l’Ave Maris Stella” i, en arribar al cementiri, s’entonava el TeDeum. Un cop dins l’església es cantaven els Goigs de la Mare de Déu del Roser i finalment el sacerdot donava la benedicció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la tarda es feia el primer ball a l’envelat que la Comissió de festes havia instal·lat a l’era de la Rectoria. Començava a les set. Les orquestrines que anaven a Ramió tenien entre tres i sis músics i eren dels pobles veïns. Per alleugerir les despeses de la festa menjaven per les principals cases, repartits en parelles. Tocaven vuit peces. Per entrar al ball, els foresters havien de pagar una entrada. La gent del poble hi contribuïa com a socis o abonats col·laboradors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Acabat el ball la gent del voltant anava a sopar a casa i endreçar el bestiar. A les onze començava el ball de sarau. Aquest cop eren 16 les peces que s’interpretaven. A la mitja part es feia la rifa de la toia, que acostumava a ser un ànec rostit de gran anomenada gastronòmica. A la segona part del ball es guardava pel ball dels casats, on cada casat havia de buscar una parella soltera. Després es feia el ball robat, on tothom ballava amb tothom i més tard el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p>	08082-124	Sant Andreu de Ramió		41.7122600,2.6098200	467541	4617903		08082	Fogars de la Selva	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91225-02dsc2563.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	2116	4.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91226	Festa Major de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra.	<p><span><span><span><span><span>La festa grossa de Ramió era per Sant Andreu, el 30 de novembre, patró de la parròquia. Però per les dates en què s’esqueia, a finals de tardor, era una festa molt íntima, que se celebrava ben endins per la pròpia gent del poble i sense gaires visitants forans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Potser per aquest motiu, les festes del Roser han pres protagonisme a Sant Andreu. Les dates en què se celebra, primers de juny, on el dia és més llarg, conviden més a la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte principal de la festa de Sant Andreu era l’Ofici i la cantada dels goigs. Es muntava l’altar amb la creu de plata, canelobres de metall i els millors mantells. Es posava el dosser vermell, amb un reliquiari amb les relíquies d’uns quants sants i al costat s’hi col·locava el reliquiari de plata de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es col·locaven les imatges amb les corones de plata. En els altres altars, cremaven quatre ciris i, durant l’Ofici, estaven enceses les aranyes.</span></span></span></span></span></p>	08082-125	Sant Andreu de Ramió		41.7122300,2.6097600	467536	4617900		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91227	Goigs de Nostra Senyora del Roser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-roser	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Gois que es canten a l’església de Ramió en alabança a Nostra Senyora del Roser el dia de la seva festivitat, i que diuen així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer / cantarem Verge Maria. / Puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Déu planà dins Vós Senyora / un Roser molt excel·lent, / quan vos féu mereixedora / de concebre’l purament; / donant fe al Missatger, / que del Cel vos trasmetia. / el Déu Pare qui volia, / fóssiu Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del Sant Ventre produïda / la planta del Roser verd / fou dels Angels circuïda, / i servida amb gran concert, / i restà pur i sencer / vostre cos amb alegria, / quan parí en l’Establia / el Celestial Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan els Reis devots sentiré / del Roser la gran olor/ amb l’estel ensems partiren, / per adornar el Senyor,</span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I trobaren ésser ver/ de Balaam la profecia / quan vostra mercè tenia / en els braços el Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gran delit vos presentava / vostre Fill ressuscitat / amb cinc llagues que portava / en les Mans, Peus i Costat; / per les quals fou Llucifer, / qui amb els Sants l’Infern omplia / expoliat en aquell dia, / que florí el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reparada la gran erra / de Adam per mort crudel, / trasplantat fou de la terra, / el Roser alt en el Cel; / i pujant amb gran poder / el partir no us entristia / contemplant Déu com rebia / amb gran goig el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>No fou de menor estima /el Goig de l’Esperit Sant / quan baixà de l’alta cima / a vostre col·legi Sant/</span></span></span></p> <p><span><span><span>(tercera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I regà aquell planter / que nostre Déu elegia / per estar en companyia / del celestial Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>La vostra vida acabada / fou el major Goig sentit / l’ésser a Déu presentada / triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer / del Tresor que posseïa / col·locant-vos com devia / sota l’ombra del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manà vostra Senyoria / als Frares Predicadors / que de vostra Confraria / fossin instituïdors; / i així ells la han fundada / obeïnt vostre voler / dignament intitulada / Verge i Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORNADA//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puig mostrau vostre poder / fent miracles cada dia / protegiu Verge Maria / els Confrares del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. <em>Regina Sacrantissimi Rosari, ora pro nobis. </em>//</span></span></span></p> <p><span><span><span>R. <em>Ut digni efficiamur promissionibus Christi</em>.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS//</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Deus, cuyus, Unigenitus per vitam, mortem, et ressurrectionem suam nobis salutis aeternae praemia compa-/ ravit: concedí quaesumus; ut haec mysteria Sanctissimo Rosario Beatae Mariae Virginis recolentes, et imi- / temmur quot continent, et quot promittunt asseouamur. Per Christum Dominum Nostrum. R. Amen. //</em></span></span></span></p>	08082-126	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs en alabança a la Mare de Déu del Roser són un dels més cantats i antics. Les versions més antigues conegudes són d’inicis del segle XVI i la seva màxima difusió és deguda a les Confraries del Roser, nascudes l’any 1475. Fins i tot n’hi havia una versió que només es cantava per la Quaresma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva estructura es descabdella en un llenguatge senzill i planer, amb un alt contingut evangèlic, representat per la teologia dels set goigs de la Mare de Déu que s’expressen de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Encarnació (Llc-34-35)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Naixement (Llc-2-15,8)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Adoració dels Mags (Mt-2-1,12)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resurrecció (Llc-24-1,9)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ascensió (Llc-24-46,52)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Vinguda de l’Esperit Sant (Fets Ap.)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Glorificació de Maria al Cel (Ap. 11-19,55)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cas de l’església de Ramió, la festa del Roser s’esqueia sempre el primer diumenge de juny. La bonança estacional havia convertit el Roser en la festivitat més important i popular, no només per les famílies de Fogars sinó per la gran assistència de gent dels pobles veïns. Popularment també se la coneixia com la Festa Petita. L’organització anava a càrrec d’una comissió formada per la gent de les principals cases. S’organitzava la construcció de l’envelat, el lloguer d’orquestra o orquestrina, la programació i l’administració econòmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El principal acte religiós començava a les deu del matí, a l’església parroquial de Ramió amb la celebració de l’Ofici, que era presidit pels rectors de Ramió, de Gaserans i d’Hortsavinyà. L’interior de la nau es vestia de garlandes de flors amb esparreguera trenada que es penjaven del sostre. L’altar major, dedicat a Sant Andreu era guarnit de la millor manera possible amb flors, la creu processional de plata, canelobres i un dosser que cobria la imatge de la Mare de Déu que traslladada de la seva capella, presidia l’altar major. En els altars, tant de la Mare de Déu del Roser com en el dedicat a Sant Isidre, s’hi encenien quatre ciris a cadascun d’ells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de l’Ofici es deixa enllestit el tabernacle per a la processó solemne en honor a la Mare de Déu del Roser, que es feia a la tarda. Aquest el portaven les noies del poble. Amb el seguici al darrera, es voltava l’església, se seguia pel passeig del cementiri i es tornava cap a l’interior del temple. En el transcurs de la processó, davant de l’era de la Rectoria es cantava una nadala. Més endavant l <em>”Ave Maria Stella”</em> i en arribar al cementiri el <em>“Tedeum</em>”. Un cop dins de l’església es cantaven els goigs i finalment el rector donava la benedicció. </span></span></span></span></span></p>	41.7122900,2.6098200	467541	4617906		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta de Manuel Llach, i distribuïts per la Llibreria de A. Franquet, de Girona, que es canten per la seva festa, el 30 de novembre.Quadre delimitat per una orla geomètrica i floral. Al dessota, centrat, A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Andre, amb barba. Amb la mà dreta, recolzat en una creu en forma d’aspa (crux decussata) sense claus, on fou amarrat fins a la seva mort, dos dies després. A la mà esquerra, sosté un llibre obert. A l’horitzó, el mar amb un vaixell de vela.A ambdós costats de la imatge, un text decorat amb unes flors.El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical.		62	4.4		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91228	Goigs del Gloriós Sant Andreu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-andreu		XIX-XXI		<p>La transcripció sencera dels goigs diu així:</p> <p><span><span><span><span><span>[Primera columna]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig al Cel habeu alcansat / y sou tan amich de Deu; / siau nostre advocat / Patró Apostol S. Andreu. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De Beshayda natural / sou vos Sant molt Gloriós, / Sant Pere germà carnal / sabem tots que es de Vos; / tots crehem que sou estat / de nació Galileu, / siau nostre Advocat.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vos foreu Apostol gran / dexepble de Jesuchrist, / y primer de Sant Joan / del Babtista com se es vist; / de Jesus sou ordenat / un ver Sacerdot seu, / siau nostre Advocat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Sitia predicareu / una doctrina del cel / la que tots admiraren / predicant-los ab gran zel; / en Achaya habeu predicat / també molts dies arreu, / siau nostre Advocat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un preconsul dit Egéas / envaït per los Romans / obrá ab vos meravelles / azotanvos per tirans; / cruelment sou asotat / imitant á nostre Deu, siau nostre Advocat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[Segona columna]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No parà, aquí lo turment / del Tirá vos feu donar / pues devant de molta gent / en la creu Vos lligà; / dos dies habeu estat / tot viu posat en la Creu, / siau nostre Advocat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>O creu benaventurada / diguéreu Apostol Sant / de Jesus sou consagrada / ab la sua preciosa sanch; / y sou del Apostolat / un vber dexepble seu, / siau nostre Advocat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pasats ja estos dos dies / lo Tirà meravellat, /que ab tals cruels fatigas / vostre cos no hage espirat; / á Jesuchrist suplicau / donant lo esperit á Deu, / siau nostre Advocat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre cos està en Italia / en la ciutat de Amalfí, / uy lo cap està en Roma / y Vos sou Patro de assí; / Tot Remiñó vos suplica / quens hajau perdó de Deu, / siau nostre Advocat. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig al cel sou col-locat / y goseu sempre de Deu / siau nostre advocat / Patró Apostol de Sant Andreu. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. In omnem terran exivit sonus eorum//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R. Et in fines orbis terrae verba eorum. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Magestatem tuam, Domine supplices exoramus, ut sicut Eclesiae tuae Beatus Andreas Apostolus exitit Predicador, et Rector: Ita apud te sit pro nobis perpetuus intercessor: Per Christum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[Fora de l’orla]: Libreria de A. Franquet – Gerona / Imp. De Manuel Llach.- 1871</span></span></span></span></span></p>	08082-127	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7122000,2.6097600	467536	4617896		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91228-02dsc2514.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91228-03dsc2524.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta de Manuel Llach, i distribuïts per la Llibreria de A. Franquet, de Girona, que es canten per la seva festa, el 30 de novembre.Quadre delimitat per una orla geomètrica i floral. Al dessota, centrat, A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Andreu amb barba. Amb la mà dreta, recolzat en una creu en forma d’aspa (crux decussata) sense claus, on fou amarrat fins a la seva mort, dos dies després. A la mà esquerra, sosté un llibre obert. A l’horitzó, el mar amb un vaixell de vela.A ambdós costats de la imatge, un text decorat amb unes flors.El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical.	98	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91229	Rellotge de sol de Can Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forn	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	L’any 2007, la façana es va arrebossar i es deixa el rellotge de sol per restaurar, que havia perdut el gnòmon de vareta. A mà esquerra tenia altres tres orificis d’intents d’haver-lo volgut tornar a posar a lloc. El sol diferia de l’actual. Es desconeix per l’orifici si era del tipus antropomorf, però en tot cas, en el cercle solar s’hi havia esgrafiat a mena de raigs solars, uns triangles ben fins repartits en sèries de 5, amb un total de vint puntes. Les hores estaven situades en el mateix marc actual però les xifres eren àrabs. A la part inferior del quadrant, entre les línies que marquen les dues i les tres de la tarda hi ha tres impactes de bala.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada al sud de Can Forn, dessota mateix del ràfec. Presenta un pla rectangular, emmarcat i policromat amb terres. Dissenyat per una orientació sud, però el gnòmon està lleugerament inclinat cap a ponent. El rellotge està situat a l’interior, emmarcat per una línia vermella, color que també ha servit per dibuixar les línies horàries i les mitges hores, mes curtes i fines i els raigs solars. La línia de les 12 del migdia té una creu dibuixada a la part inferior, coincidint amb l’hora de l’Àngelus. L’astre solar està situat a la part superior; el groc és per l’interior i l’ocre per un cercle solar que envolta els raigs. A ambdós costats de l’astre hi ha la data de realització, de color negre “1817”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les hores, en xifres romanes, el nom del propietari i el del quadranter estan situats en un segon requadre amb un ocre de fons i decoracions geomètriques i florals als quatre extrems. Les hores marquen de les VI del matí fins les VI de la tarda. Al capdamunt, “M.Forn / Damià oller me / Fecit en 12(la data enocre) Agost de”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior hi ha un marc ornamental realitzat durant la restauració del rellotge l’any 2007 que consisteix una decoració simètrica: als escaires, un requadre resseguit per una tonalitat marronosa. Al seu interior una flor de cinc pètals amb estams decoratius. A la part superior i inferior, un rectangle de color verd amb una decoració geomètrica al seu interior. Als laterals seguint el mateix estil en tonalitats rosenques, una nova decoració geomètrica de formes arrodonides.</span></span></span></span></span></p>	08082-128	Polígon 14 Parcel·la 28	<p><span><span><span><span><span>La notícia documentada més antiga és la venda atorgada per Guillem Xaixclaris (?) a favor de Pere Caselles i Lombarda de tot el Mas Forn de Ramió al segle XIV. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramío de 1497 també hi surt esmentat per segona vegada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres parroquials més antics, el mas Forn o Can Forn s’hi troba esmentat l’any 1596, on es deixa constància de l’òbit de Melcior Forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent òbit és de 1622 amb la mort de Pere Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1625 mor Joan Oliver, masover de la Casa de Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1628 mor Paula Forna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I en el llibre de bateig de 1640 hi consta el bateig de Jacint Aleix, fill de Simon Aleix i de Caterina del Mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1643 mor Joan Forn a Sant Celoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 mor una filla de Jaume Forn i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de 1653 Francesc Boer era treballador del Mas Forn i el mateix any Miquel Alom, originari d’Hostalric, és claveter del mateix mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1666 s’inscriu l’òbit de Toni Ivern, pagès masover del mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, neix Paula Ribas, filla de Pere i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Margarida, muller de Bernat Miquel del mas Forn mor i és enterrada a Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 consten com a masovers de can Forn, el matrimoni format per Miquel Fugarolas i Victòria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1711 tenim l’exemple d’una altra casa que com passarà amb el veïnat de la Serra, també acull gent refugiada per causa de guerra; Francesc, fill d’Isidre i Francesca, corders d’Hostalric, estant refugiats a can Forn, bategen el seu fill Francesc a l’església de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741 el fill de Pau Fort i Maria Pladevall, Francesc, és batejat a Ramió. Aquesta família viu en aquell moment, probablement com a masovers o com a refugiats a can Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1754 Fermí Oller casat amb Tomasa testa com a propietari del can Forn. Era fill de Jacint Oller i de Maria Batllori. Deixa per hereu al seu fill Manuel i la legítima als seus altres fills, Damià Oller i Teresa Oller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 el propietari de can Forn és Manuel Oller Terrades, maridat a Francesca Oller. Quan ella mor, Manuel es casà en segones núpcies amb Magdalena Maresma. Els seus pares s’anomenaven Damià i Rosa. L’any 1841 neix el seu hereu, Josep Oller i Oller (1841-†1882).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre declara posseir una peça de terra de dues quarteres i mitja de secà, mitja quartera de vinya, disset quarteres de sureda, cent seixanta quarteres de bosc i deu quarteres ermes. També disposa d’una altra peça de quatre quarteres i vuit quartans de secà i de quatre quartans d’albereda. En una altra peça hi té tres quarteres i mitja de secà i quatre quartans d’erm. La darrera de les peces és d’una quartera i mitja de secà. A més de les terres també disposa de dos bous, una euga i un ruc a més de diversos caps de ramaderia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep Oller i Oller, el mateix que fa la declaració en el cadastre de 1862, es casa amb Carolina Matas Serra però mor jove deixant sis fills (Manuel, Josep, Miquel, Francesca, Lluïsa i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la vídua, Carolina Matas esdevé la propietària, que hi viurà amb els seus sis fills que treballen la finca a més dels mossos Pere Rovira Puig i Lleonart Expòsit. I a més, un detall important, és que en aquest moment, la casa es divideix en dos: una pels propietaris; l’altra pels masovers que era administrada en aquest moment per la família composta pel matrimoni, Jacint Lloveras Miró i Agustina Nualart i Sambert, que hi viuen amb cinc fills (Josep, Gabriel, Ramon, Tomàs i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1904 fins a 1930, els propietaris són Manuel Oller Matas i Dolors Castanyer. Hi viuen amb els seus fills (Carolina, Maria, Josep i Mercè). També hi tenen empadronats quatre mossos que s’aniran rellevant en aquests anys (Miquel Amargant, Josep Roure, Joan Tusell i Joan Estaper). L’any 1904, Manuel Oller Matas serà nomenat batlle de Fogars amb un mandat de dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1921 esdevenen masovers el matrimoni procedent de Can Romeguera, Jaume Lloveras i Elvira Montsant, amb els seus quatre fills (Josep, Carme, Joan i Eudald).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1930 en el mas només hi trobem empadronats una família de masovers que han de menar totes les terres; es tracta del matrimoni format per Joan Sau Pol (†1950) i Josepa Bavià Arqués (†1954), amb els seus tres fills, Maria, Joan i Martí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 continuen els mateixos masovers i quan moren els pares, és en Martí qui mena la finca amb la seva esposa Anna Cortina i Caminals. Tindran vuit fills tots ells nascuts al mas: Assumpció (1946); Eusebi (1947); maria (1948); Lluïsa (1951); Joan (1953); Victòria (1954); Pepita (1955) i Montserrat (1957).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns onze anys, la finca fou adquirida per una altra família que l’estan restaurant en el respecte més estricte de la construcció tradicional.</span></span></span></span></span></p>	41.7102500,2.6058800	467212	4617681	1817	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91229-04rellotge-de-sol-2007-abans-restauracioinvarque.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91229-02p1510010_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91229-91229-01p151001202.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge consta inscrit a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència, 5617.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91230	Can Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forn-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XXI		<p><span><span><span><span><span>Can Forn és un antic mas situat a la Vall de Ramió, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Ramió. S’alça en un indret on sobresurt la roca granítica, arrecerada del fred i orogràficament en un indret amb desnivell però alhora que li permet no patir els efectes de les rierades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està estructurat en diversos cossos situats un al costat de l’altre. El cos més antic és de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants, amb el ràfec paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta de planta baixa i pis. A la planta baixa refet més modernament hi ha un portal de doble fulla, amb muntants de pedra i llinda de fusta i marxapeus amb un graó que dona pas a l’entrada de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis destaquen dos elements: per una banda un rellotge de sol policromat realitzat l’any 1817 amb la inscripció “<em>M. (Miquel) Forn / Damià oller me / Fecit en 12 Agost de / 1917</em>”i restaurat pels volts de l’any 2007, i en segon lloc una finestra amb arc conopial complementada per un ampit motllurat i una espitllera al dessota mateix que queda dissimulada per la marquesina de vidre. A la part superior, probablement datant del mateix període que la realització del rellotge, destaquen les restes policromades de dues rodes solars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És en el teulat d’aquest edifici que hi ha una xemeneia realitzada amb maó, de la qual destaca la coberta a quatre vessants i una cua de gall o pardalera, un element exorcitzador, amb el fumeral característic del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament entrant hi havia les corts amb menjadores i a la planta pis era l’habitatge. De la façana de llevant, destaquen les dues obertures situades a la planta pis: a mà esquerra, una finestra voltada de carreus de pedra, amb arc conopial i ampit motllurat, mentre que a la dreta destaca una finestra amb permòdols. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici situat a mà esquerra de la façana principal, segueix la mateixa dinàmica constructiva. És posterior a la primera edificació, S’hi accedeix per un portal de les mateixes característiques que a la casa pairal, a través de dos graons, muntants de pedra i llinda de fusta. Però tractant-se de la masoveria, a la façana de ponent, hi ha una obertura d’accés. Les obertures de la planta pis es redueixen a una finestra sense balconada i reixa i a mà esquerra, una segona obertura petita. Les parets s’han restaurat modernament amb morter de cal i es deixen algunes pedres vistes com a elements decoratius. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la coberta hi ha actualment plaques solars per poder disposar d’energia i d’aigua calenta. Les ampliacions per la façana de tramuntana deixen veure l’evolució arquitectònica de la casa, amb el celler, forn de pa, el pou restaurat perdent la seva imatge original i un llenyer modern a la part del darrera de la casa.</span></span></span></span></span></p>	08082-129	Polígon 14 Parcel·la 28	<p><span><span><span><span><span>La notícia documentada més antiga és la venda atorgada per Guillem Xaixclaris (?) a favor de Pere Caselles i Lombarda de tot el Mas Forn de Ramió al segle XIV. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramío de 1497 també hi surt esmentat per segona vegada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres parroquials més antics, el mas Forn o Can Forn s’hi troba esmentat l’any 1596, on es deixa constància de l’òbit de Melcior Forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent òbit és de 1622 amb la mort de Pere Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1625 mor Joan Oliver, masover de la Casa de Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1628 mor Paula Forna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I en el llibre de bateig de 1640 hi consta el bateig de Jacint Aleix, fill de Simon Aleix i de Caterina del Mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1643 mor Joan Forn a Sant Celoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 mor una filla de Jaume Forn i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de 1653 Francesc Boer era treballador del Mas Forn i el mateix any Miquel Alom, originari d’Hostalric, és claveter del mateix mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1666 s’inscriu l’òbit de Toni Ivern, pagès masover del mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, neix Paula Ribas, filla de Pere i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Margarida, muller de Bernat Miquel del mas Forn mor i és enterrada a Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 consten com a masovers de can Forn, el matrimoni format per Miquel Fugarolas i Victòria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1711 tenim l’exemple d’una altra casa que com passarà amb el veïnat de la Serra, també acull gent refugiada per causa de guerra; Francesc, fill d’Isidre i Francesca, corders d’Hostalric, estant refugiats a can Forn, bategen el seu fill Francesc a l’església de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741 el fill de Pau Fort i Maria Pladevall, Francesc, és batejat a Ramió. Aquesta família viu en aquell moment, probablement com a masovers o com a refugiats a can Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1754 Fermí Oller casat amb Tomasa testa com a propietari del can Forn. Era fill de Jacint Oller i de Maria Batllori. Deixa per hereu al seu fill Manuel i la legítima als seus altres fills, Damià Oller i Teresa Oller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 el propietari de can Forn és Manuel Oller Terrades, maridat a Francesca Oller. Quan ella mor, Manuel es casà en segones núpcies amb Magdalena Maresma. Els seus pares s’anomenaven Damià i Rosa. L’any 1841 neix el seu hereu, Josep Oller i Oller (1841-†1882).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre declara posseir una peça de terra de dues quarteres i mitja de secà, mitja quartera de vinya, disset quarteres de sureda, cent seixanta quarteres de bosc i deu quarteres ermes. També disposa d’una altra peça de quatre quarteres i vuit quartans de secà i de quatre quartans d’albereda. En una altra peça hi té tres quarteres i mitja de secà i quatre quartans d’erm. La darrera de les peces és d’una quartera i mitja de secà. A més de les terres també disposa de dos bous, una euga i un ruc a més de varis caps de ramaderia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep Oller i Oller, el mateix que fa la declaració en el cadastre de 1862, es casa amb Carolina Matas Serra però mor jove deixant sis fills (Manuel, Josep, Miquel, Francesca, Lluïsa i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la vídua, Carolina Matas esdevé la propietària, que hi viurà amb els seus sis fills que treballen la finca a més dels mossos Pere Rovira Puig i Lleonart Expòsit. I a més, un detall important, és que en aquest moment, la casa es divideix en dos: una pels propietaris; l’altra pels masovers que era administrada en aquest moment per la família composta pel matrimoni, Jacint Lloveras Miró i Agustina Nualart i Sambert, que hi viuen amb cinc fills (Josep, Gabriel, Ramon, Tomàs i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1904 fins a 1930, els propietaris són Manuel Oller Matas i Dolors Castanyer. Hi viuen amb els seus fills (Carolina, Maria, Josep i Mercè). També hi tenen empadronats quatre mossos que s’aniran rellevant en aquests anys (Miquel Amargant, Josep Roure, Joan Tusell i Joan Estaper). L’any 1904, Manuel Oller Matas serà nomenat batlle de Fogars amb un mandat de dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1921 esdevenen masovers el matrimoni procedent de Can Romeguera, Jaume Lloveras i Elvira Montsant, amb els seus quatre fills (Josep, Carme, Joan i Eudald).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1930 en el mas només hi trobem empadronats una família de masovers que han de menar totes les terres; es tracta del matrimoni format per Joan Sau Pol (†1950) i Josepa Bavià Arqués (†1954), amb els seus tres fills, Maria, Joan i Martí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 continuen els mateixos masovers i quan moren els pares, és en Martí qui mena la finca amb la seva esposa Anna Cortina i Caminals. Tindran vuit fills tots ells nascuts al mas: Assumpció (1946); Eusebi (1947); maria (1948); Lluïsa (1951); Joan (1953); Victòria (1954); Pepita (1955) i Montserrat (1957).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns onze anys, la finca fou adquirida per una altra família que l’estan restaurant en el respecte més estricte de la construcció tradicional.</span></span></span></span></span></p>	41.7102700,2.6058200	467207	4617684		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-01dsc2622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-02dsc2619.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-04p1510017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-05p1510018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-06p1510011.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A més del conjunt d’habitatge que els seus propietaris van restaurant amb el màxim respecte de l’arquitectura tradicional, destaca a la feixa de dalt de la casa, les restes d’una pallissa que ja en mal estat, el temporal Glòria la va ensorrar. La coberta era a dues aigües, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Tenia planta baixa i pis amb bigam de fusta. L’entrada era amb un arc de mig punt realitzat amb fileres de maó disposades a plec de sardinell. El sòl de la planta pis era feta de taulons de fusta mentre que el terra de la planta baixa és de cairons que els propietaris volen preservar.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91231	Can Marc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-1	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Masia situada al vessant esquerre de la Riera de Ramió, a l’alçada de l’església de Sant Andreu de Ramió. Es tracta d’una construcció d’època moderna, possiblement de finals del segle XVIII, destinada a masoveria o habitatge de parcers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. El cos dret correspondria als antics estables i el sòl es troba més baix, ja que el terreny fa un cert desnivell. Un contrafort a la façana de llevant serveix per apuntalar la construcció en la part de més desnivell. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’acabament de la coberta és en forma de petit ràfec. No hi ha cap element destacables a la façana des d’un punt de vista ornamental. Una marquesina d’obra protegeix la porta d’accés. Davant seu s’aixeca una petita terrassa anivellada i enrajolada de factura moderna. Havia tingut un rellotge de sol que no es conserva.</span></span></span></span></span></p>	08082-130	Polígon 15 Parcel·la 58	<p><span><span><span><span><span>El bateig de Caterina Pagès i Negre, filla de Josep i de Rosa, l’any 1792 és la primera dada documental sobre aquesta casa, quan diu “essent habitants en la casa d’en March”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1849, els propietaris eren Vicenç Cama i Rosa March. En el cadastre de 1862 hi consta el fill d’ells, Antoni cama i March, com a propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 el propietari és Miquel Cama i Casas. Hi són empadronats una família de la Seu d’Urgell: Francesc Pol i Tomasa Sansa; amb els seus fills, Joan i Dolors. En Francesc era comerciant i la Tomasa fou la mestra de Ramió durant tretze anys, fins l’any 1892.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels censos parroquials sabem que el 1905 i 1906 hi vivien el matrimoni Jaume Pujol i Dolors Cama (filla de la mestra); amb els seus fills Josepa i Jaume. També hi consta Josep Balcells i Montré, però no s’indica si n’era el mestre o no. De 1907 a 1914 hi viu Pere Sala i Sastre i Carolina Vila, la seva esposa; amb la filla Teresa. Roser Camallonga i Paulina Camallonga hi figuren com a mestres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1932 hi consten el matrimoni format per Manuel Jalmar i Ramilians i Maria Gili i Gibert, que n’és la mestra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1945 i 1946 hi viu Joan Cantal i Quer com a majordom, mentre que la mestra s’hi desplaça cada dia des d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera mestra documentada nomenada en un ple de l’Ajuntament de l’any 1902 és Perfecta Lasierra i Lafuente. L’any 1904 és nomenada Maria Pilar Colominas i Gallostra; que vivia a Can Forn. Abans d’acabar el curs renuncia i la plaça queda vacant. El curs següent hi trobem a la Maria Pilar Gil Gilbert, que resideix temporalment a Can Forn. L'any 1908 ho és Mercè Andrés Placer. A partir de 1910, Roser Camallonga i Paulina Camallonga, ja consta que viuen a la casa. Als anys vint del segle passat la titular torna a ser Maria Pilar Gil Gilbert, que havia estat fent de mestre a Grions. Poc abans de la guerra es posa malalta i la substitueix el seu marit, Manuel Jalmar Remilans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la GUerra Civil se succeïren Elisa Regí, de Rubí, fins el 1944 i Eulàlia Pujolar, d’Hostalric, fins el 1954. L’Eulàlia anava i tornava cada dia d’Hostalric. A la casa hi vivia en Joan Cantal. A partir de 1954 hi torna Elisa Regí durant tres cursos. Vivia a Can Riereta. Altres noms que recorda la gent recollits en el llibre de Vilà i Fugaroles (2007) són Felisa Ortega, Carolina i Joaquima.</span></span></span></span></span></p>	41.7131300,2.6089000	467465	4618000		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91231-01dsc2610.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91231-02p1500998.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91231-03p1510005.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-09-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Havia estat escola d’infants de Ramió durant molts anys. Algunes classes es feien a l’aire lliure, sota un pi que encara es conserva i que durant uns anys va ser punt de rencontre d’antics alumnes que recordaven amb especial emoció aquelles lliçons sota el pi.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91232	Ca l'Agutzil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil-1	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI	Ha estat molt reformada.	<p><span><span><span><span><span>Ca l’Agutzil és una petita casa als quatre vents situada a tocar de la rectoria i de l’església de Ramió, a la riba dreta de la riera de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. A la façana sud, s’adossa un cos de planta baixa que fa les funcions de terrassa a la planta pis. Un altre petit cos, s’adossa a la façana nord. Tota l’edificació ha estat recoberta de pedra camuflant la tècnica constructiva original.</span></span></span></span></span></p>	08082-131	Polígon 12 Parcel·la 7	<p><span><span><span><span><span>Fins als anys 50 del passat segle, els propietaris de Ca l’Agutzil treballaven les poques terres del mas, feien jornals al bosc i tenien estanc i hostal a la casa. Venien vi, tabac, espelmes, sabó, carbur i altres articles als bosquerols de les rodalies. Els diumenges a la tarda hi anaven a fer el got de vi i la partida de cartes; jugaven a la manilla, al burro, el truc o el cau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major i del Roser se’n cuidaven dels estants de la beguda i les llaminadures, al costat de l’envelat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1862 consta Josep Dalmau i Fornés com a propietari, que mor solter l’any 1875 als cinquanta-nou anys. Hi declara una quartera i vint quartans de secà, set quartans de vinya, quatre quartans d’erm i la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889, el propietari és Antoni Bonet i Pasqual. Hi viu amb Teresa Sala, la seva esposa, i la Victòria i l’Isidre, els seus fills.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguint els censos parroquials trobem que de 1905 a 1914 hi viuen Antoni Bonet Pasqual, l’avi, amb els joves Isidre Bonet Sala i Joaquima Serra, i els fills d’aquests, Antoni, Francesc i Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1915 al 1924, continuen Antoni Bonet Pasqual, avi; Isidre Bonet i Joaquima Serra, els joves, amb els seus fills Antoni, Pere, Àngela i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1932 hi consten Josep Riera i Canaletes i Carme Bayés Surós. Aquesta darrer hi continua figurant els anys 1945 i 1946.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys cinquanta, compren el mas en Pere Cantal i la Carme Cortina, que hi viuran amb els seus fills Eusebi i Pepita. Venien de Can Salomó de Gaserans.</span></span></span></span></span></p>	41.7136500,2.6109900	467639	4618057		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91232-02p1500993.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91232-03p1500994.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	També es coneix com Hostal de Ramió perquè feia les funcions d’hostal i d’estanc. En el llit de corrent d’aigua de la mateixa riera hi havia un gorg anomenat Gorg de ca l’Agutzil, molt abundant de peixos.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91233	Padró de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XIX	Li manca la creu, el pilar ha patit pèrdues de morter i els rajols del basament graonat s’estan malmetent.	<p><span><span><span><span><span>El padró de l’església de Sant Andreu de Ramió està situat al davant mateix del portal del cementiri, a peu de camí dins de les trenta passes que antigament formaven la sagrera. Hi havia una creu encastada, que no s’ha conservat, en un pilar de maó, parcialment arrebossat, en forma de prisma quadrangular. De la creu, de ferro, només en resten uns centímetres. La base pètria de la creu és un bloc sense ornamentació d’1 metre d’alçada, amb una llosa o taula de granit al damunt, força erosionada, de 0’57 m de costat. El basament consisteix en dos graons quadrangulars realitzats amb maó i un tercer, decoratiu, amb rajol, que de menor a major mesuren 1’10 m de costat, 1’65 m de costat i 2’30 m de costat respectivament.</span></span></span></span></span></p>	08082-132	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>Un padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp.</span></span></span></span></span></p>	41.7119100,2.6090200	467474	4617865		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91233-01dsc2504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91233-02p1500866.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91233-03p1500863.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91233-04p1500868.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91234	Cementiri de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El cementiri que correspon a l’església de Ramió no es troba al costat mateix, sinó uns metres abans d’arribar a l’alçada de l’església, al costat dret del camí que s’hi adreça venint del sud. Davant mateix la porta hi ha la creu del padró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat amb un mur perimetral que el delimita, el qual conté un nombre reduït de tombes. Destaca especialment la petita capella coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, la qual no aglutina cap tret ornamental destacable. La porta és de llinda recta i al seu damunt hi trobem un òcul circular. Els espais interiors d'aquesta capella estan molt arrasats, com així ho demostra la petita fornícula que hi ha en el fons, la qual està molt erosionada i degradada i paral·lelament mancada de l'estatueta del sant que la presidia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una sèrie de nínxols disposats en tres fileres es disposen a banda i banda de la capella. Al fons a la dreta hi ha una sala de planta rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El terra de l’espai està pavimentat i dos xiprers s’alcen als costats. La porta és de ferro de doble fulla.</span></span></span></span></span></p>	08082-133	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La primera notícia de l'església és una butlla papal de Lluci III del 1185 on consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió. També apareix anomenada en la butlla del 1246 atorgada pel papa Inocenci IV a favor del mateix monestir i en el Llibre Verd del capítol de Girona el 1362 on se l'anomena 'Ecclesia Parrochialis Sancti Andree de Rimanyono'.</span></span></span></span></span></p>	41.7118000,2.6091500	467485	4617852		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-02dsc2575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-03p1500956.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-04p1500957.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres	BCIL	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	49	1.5	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91235	Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALBERCH, Ramon; CLARA, Josep; CASAS, Gabriel. (1981).<em> </em>El Gironès, la Selva, la Garrotxa<em>, dins Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 3, pàg. 249.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COROMINAS, Joan (1997). <em>Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana</em>. Vol. VI. Barcelona: Curial / La Caix; pp. 336 </span></span><a href='https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34130'><span><span>https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34130</span></span></a><span><span> [consulta del 17 de gener de 2022].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XII-XVIII		<p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Andreu de Ramió encapçala la vall homònima en el punt on es troben la Riera del mateix nom i el torrent del Mas Massó, en el lloc més planer de tota la vall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està dedicada a Sant Andreu, patró de Ramió; la seva festa se celebra el dia 30 de novembre, on durant molts anys s’hi va celebrar la Festa Gran o Festa Major diferenciant-se així de la Festa Petita, celebrada cada primer diumenge de juny, diada del Roser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant hi ha el cementiri i, a la part posterior, l’edifici de l’antiga rectoria. Els masos que té més propers són Can Riereta, Can Marc i Ca l’Agutzil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És d'origen romànic, però ha estat molt modificada posteriorment. De l’edifici originari només en queda l’absis, llis i en gran part, ocult per una construcció posterior. La sagristia i d’altres elements es van afegir al segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular d’una única nau amb cor i capelles laterals i amb l’absis, en part ocult. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Ressegueix tot l’edifici un ràfec format per quatre fileres. La primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està orientada al sud-oest. La seva composició és austera. Destaca el portal d’entrada amb arc de mig punt rebaixat, format per grans dovelles de pedra granítica treballades i marxapeu. A sobre seu, hi ha un òcul el·líptic amb reixat de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El campanar, de planta quadrada, es troba adossat a la façana sud-est. Està estructurat en tres trams, l’últim dels quals presenta una obertura amb arc de mig punt en cadascun dels respectius costats. La coberta és piramidal, de maó, protegida per uns merlets de granit i rajol pla. Queda coronada per un penell de ferro en forma de sageta fixa. Al dessota destaquen quatre cloquers amb volta de maó pla disposat a plec de sardinell, dels quals dos estan parcialment tapiats. El sostre interior és de volta catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, només entrar hi ha una làpida de pedra i a mà dreta, collada a la paret una pica de pedra per a l’aigua beneïda. Té un annex amb la sagristia construït al segle XVIII, que per l’exterior en una obertura feta a la façana de tramuntana hi ha gravada una data molt erosionada que no permet la seva lectura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’exterior hi trobem dues tombes, pertanyents a dos rectors que van viure el segle XIX, i un petit pedestal antigament ocupat per una escultura avui desapareguda, en el qual es pot llegir la següent inscripció incisa:<br /> 'C O N L A P A Z T O D O F L O R E C E 1 9 D E A B R I L D E 1 8 7 3 A N T O N I O R Y'</span></span></span><br /> </p>	08082-134	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La primera notícia de l'església és una butlla papal de Lluci III del 1185 on consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió. També apareix anomenada en la butlla del 1246 atorgada pel papa Inocenci IV a favor del mateix monestir i en el Llibre Verd del capítol de Girona el 1362 on se l'anomena 'Ecclesia Parrochialis Sancti Andree de Rimanyono'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els llibres d’òbits de la parròquia, denoten un augment de les morts entre els anys 1651 i 1655, probablement degut a la pesta bubònica, però enterrats no a la sagrera sinó prop d’allí on morien, per por de contagi:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes de juny de 1652 mor de mal contagiós Pere Torrent, fadrí, habitant i treballador del mas Alies de Ramió. Fou enterrat en un bosc del mateix mas. També el mateix any fou enterrada en el fossar de Ramió, Emerentiana, infant, filla de Miquel Vila Llop i margarida, habitants de l’ermita de la Serra. No es digué missa per por al contagi. També morí de mal contagiós, Elisabet Alies, habitant del Mas Croses de Ramió, enterrada prop de la pedrera de la mateixa casa. I durant el mateix mes moriren Maria Anna (filla de Miquel Durant Boter i Petronella d’Hostalric, refugiats a la caseta de l’ermita de la Serra) i, finalment, a l’hort de l’ermita de la Serra fou enterrada Maria, muller de Paulí Cardona, teixidor de la vila d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 fou enterrada en el cementiri de Ramió, Teresa filla d’Antoni Orta i d’Elena, habitants de Ramió. El mes de gener de l’any següent mor el seu germanet, de quatre anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1654 mor de contagi Joan Casanoves, pagès de Breda que vivia en una barraca de Ramió i fou enterrat en el cementiri. El mateix any mor Miquel, fill de Josep Lloreta, apotecari d’Hostalric i de Maria, que s’havien refugiat a l’ermita de la Serra per por de contagi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1655 mor Bernat Casanoves, carreter d’Hostalric i habitant del mas Molera. El mateix any mor Ramió Gaspar Reixac, treballador francès casat a Hostalric i habitant del mas Toia de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Just abans de la Guerra Civil espanyola, el campanar conservava dues campanes que varen desaparèixer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels llibres parroquials, es pot seguir l’estada dels diferents capellans, com a mínim a partir de 1594 quan el rector de Sant Andreu de Ramió, Antich Moragues, funda els primers llibres parroquials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ell fins a 1632 ocupà el càrrec, Joan Pareta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Vila ho fou fins l’any 1644.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1644 fins 1665 fou rector mossèn Miquel Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1665 fins 1671 fou rector Batista Rigort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1672 arriba mossèn Joan Soler.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 mor el rector Josep Vernet que sembla ho havia estat durant trenta anys. Fou enterrat a la capella dedicada a Nostra Senyora del Roser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins l’any 1738 hi ha constància del rector Prim Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1738 fins l’any 1741 hi haurà mossèn Tomàs Fàbregas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos anys següents hi ha dos rectors, mossèn Francesc Puig i mossèn Francesc Baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1781 fins 1789, Josep Gener.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1789 fins a tombar del segle XIX, concretament l’any 1804, el rector mossèn Francesc Castellar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1804 fins l’any 1814, ho fa mossèn Domingo Vinyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segueix mossèn Narcís Morell, que hi restarà fins l’any 1840.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1841 fins l’any 1846, el prevere i ecònom Ramon Soteras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1846 fins l’any 1873, mossèn Antoni Pagès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1873 fins l’any 1878 el prevere, Francesc Gimbernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1879 fins l’any 1890, el rector Francesc Xifreda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1890 fins a 1892, mossèn Narcís Palau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1892 fins 1894, mossèn Antonino Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins el 1904, Josep Riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 i fins 1912, mossèn Joan Font i Arola (viurà a la rectoria amb Sebastià Font i Caterina Font)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1912 fins a 1936, Esteve Campassol Subiràs (viurà a la rectoria amb Núria Ferrés Ferré i Elionor Ferrés i Ferré; a partir de 1920 amb Adela Campassol i Joaquima Vidal i de 1928 fins a 1934 amb la vídua Carme Costa i el seu fill, Pere Martorell Costa)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de 1939 fins l’any 1944, mossèn Darius Pastells, rector d’Hostalric, que consta en el llibre de Baptismes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1946 hi ha mossèn Joan Escapa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1947 i fins 1966 torna a aparèixer mossèn Darius Pastells d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p>	41.7122100,2.6097500	467535	4617898		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-01dsc2513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-02p1500960.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-03dsc2516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-04dsc2533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-05p1500923.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-06dsc2524.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Joan Corominas suposa que les denominacions vilar i lloc que apareixen en la documentació relacionades amb Ramió, es refereixen a l’església i a un mas molt proper, el Mas Ramió, que servia de rectoria que no es documenta fins l’any 1597 en un llibre parroquial.	94\|85	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91236	Pou de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Pou situat a Sant Andreu de Ramió, a una quarantena de metres de l’església, darrera l’absis, en direcció sud-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Registre vertical cilíndric excavat al terra. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada completament envaïda per l’heura. Té un parell d’obertures quadrangulars a la part superior per on treure i canviar en cas de necessitat el travesser de fusta de penjar la corriola. Està construït amb parament de pedra, lligat amb morter de calç, amb alguns afegitons de trossos de teula entre el paredat. L’acabament exterior, tot i que actualment és gairebé imperceptible, estava fet a base d’un arremolinat de morter de calç. Orientada al sud-est, hi ha una portella de frontissa i filat, collada a un marc de ferro. Al dessota mateix destaca la pedra de tancament del pou que en aquest cas consisteix en mitja mola partida per la meitat. Originàriament tenia un ampit o pedrís de pedra per posar-hi la galleda. Només es conserva parcialment les arrencades de la pedra de subjecció. Té marxapeus. </span></span></span></span></span></p>	08082-135	Sant Andreu de Ramió		41.7119100,2.6101900	467572	4617864		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91236-02p1500908.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91236-03p1500909.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest pou està relacionat amb l’obtenció d’aigua del mas Ramió.La pedra molera podria venir del Molinot.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91257	Base de premsa de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-sant-andreu-de-ramio		XVIII		<p><span><span><span><span><span>Base rectangular d’una premsa de vi, de pedra granítica, situada al costat del pou de l’antic mas Ramió i rectoria, a una quarantena de metres en direcció sud-est, partint del darrera de l’absis de l’església de Sant Andreu de Ramió. Contràriament a la seva ubicació natural, plana, està col·locada dreta. No s’hi observa un desgast especial i si hi ha alguna data gravada, només seria visible a la part que toca amb el terra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Correspon a la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia, que suportava la pressió que feia el cargol. Fa 148 cm de llargada per 96 cm d’amplada i 38 cm d’alçada. El most resultant de la premsada sortia pel broc rebaixat a la pedra, que anava a parar a un dipòsit o cup. Es conserven perfectament els encaixos verticals dels braços.</span></span></span></span></span></p>	08082-136	Sant Andreu de Ramió		41.7119400,2.6101600	467569	4617867		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91257-02p1500899.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91257-03p1500903.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquesta base de premsa podria procedir del celler del mas Ramió o rectoria, que en realitzar les obres com a casa de colònies l’any 1986 s’hagués desplaçat del seu lloc original.	94	52	2.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91258	Capelleta de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX	No conserva la imatge que hi havia a l’interior.	<p><span><span><span><span><span>Capelleta de camí situada al costat mateix del pou de l’antic mas Ramió. Per localitzar-la cal situar-se darrera l’absis de l’església de Sant Andreu de Ramió en direcció sud-est, a una quarantena de metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un pilar de port tronco piramidal, que mesura 1’20 m d’alçada per 0’40 m de costat a la part superior. El paredat està fet amb pedra falcat amb algun tros de maó i rajol i collat amb morter. Al damunt hi ha una estructura semblant a una capelleta. Està feta de fusta amb coberta a dues aigües, protegida amb vernís en molt bon estat de conservació. No conté cap imatge en el seu interior i no s’ha trobat cap referència documental que en parli. </span></span></span></span></span></p>	08082-137	Sant Andreu de Ramió		41.7119000,2.6101900	467572	4617863		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91258-02p1500917.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91258-03p1500913.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91259	Lledoner de Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-riereta	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El lledoner de Can Riereta està situat en el pla de conreu, a mà esquerra del camí d’accés a la casa, després que el torrent de Can Massó aboqui les seves aigües a la riera de Ramió. L’arbre, de grans dimensions, es troba al bell mig del pla, separant dues grans planes de conreu, una pertanyent a Can Riereta, l’altra a Can Molera. Mesura 4’35 m de volta de canó, per 19 m d’alçada, per 18 m de capçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El <em>Celtis autralis</em> és un arbre originari de la Mediterrània oriental, molt ben adaptat als terrenys humits on hi creix de forma subespontània. El tronc d’aquest espècimen té una escorça llisa i grisenca, ben ramificat, amb el tronc buit degut a la seva longevitat. La capçada és perfectament rodona; les fulles caduques tenen forma ovada o lanceolada, amb el marge dentat, afuada en una punta terminal corbada.</span></span></span></span></span></p>	08082-138	Pla de Can Riereta	<p><span><span><span><span><span>A més del seu valor natural, aquest exemplar, que ja és un rebrot d’un altre de més antic, fa funció de fita entre dues propietats: Can Riereta i Can Molera. Les delimitacions de propietats descrites en el documents antics, acostumen a emprar elements naturals que amb el pas del temps, poden haver desaparegut. Els que més bé es poden conservar són els rocs o marques i gravats fets a la roca, però sovintegen arbres de vida longeva com el lledoner, l’alzina, el roure, i de vegades també es pot esmentar un arbre mort, o fins i tot un espècimen que té un seguit de branques, un riu, una riera o torrent, que entre d’altres, són indicadors dels límits d’una propietat o la direcció del termenat que segueix la descripció del document.</span></span></span></span></span></p>	41.7148200,2.6104200	467592	4618187		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-02dsc2602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-03p1500987.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91259-04p1500988.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La seva fusta, molt flexible, és molt apreciada per a fer-ne eines agrícoles, especialment les forques. Els lledons, que és la fruita que s’hi pot veure en forma de boletes, quan és de color negre, és dolça i comestible i a més les fulles i branques serveixen com a farratge pel bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91260	Pou de Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-riereta	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El pou de Can Riereta està ubicat a mà dreta, dessota uns roures, en el marge dret del camí, en direcció a Sant Andreu de Ramió, just per sobre mateix un cop passada la cruïlla que mena a la casa, propietària del pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un pou amb registre vertical, d’1’60 m de diàmetre, excavat parcialment a la roca. La part superior visible presenta una forma lleugerament troncocònica, amb coberta voltada, envaïda per l’heura. Té un parell d’obertures quadrangulars a la part superior per on treure i canviar en cas de necessitat el travesser de penjar la corriola. Està construït amb parament de pedra i argamassa, amb algunes reparacions realitzades <em>a posteriori</em> a nivell dels brancals on s’hi observen trossos de maó i en el cas de la llinda de la portella, reforçada també amb una filera de rajol pla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acabament exterior, tot i que actualment és gairebé imperceptible, estava fet a base d’un arremolinat de morter de calç. Orientada al sud-est, hi ha una portella feta amb barrots d’acer rovellats soldats a una estructura rectangular amb dues frontisses reaprofitades de l’antiga portella de fusta i una mosquitera. Mesura 1’15 m per 73 m de costat. Al dessota mateix hi ha una llosa de pedra que fa d’ampit i a ambdós costats sobresortint en part de la seva estructura de suport, dues pedres planes que servien de banc improvisat però que servien principalment per a posar la galleda o el càntir. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà dreta, adossat a la paret externa del pou hi ha un abeurador o pica amb desaigua. Està feta amb maó i arrebossada amb morter de calç. Mesura 1’70 m per 0’85 m per 0’55 m. En un dels costats, hi ha tres maons col·locats a mena de rentadora, que en algun moment, els propietaris devien fer servir per a rentar la roba. En un dels frontals de la pica hi ha escrit en pintura vermella “Can Riareta”.</span></span></span></span></span></p>	08082-139	Polígon 15 Parcel·la 57	<p><span><span><span><span><span>El pou pertany a Can Riereta, una casa situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de Ramió, que encara actualment continua utilitzant l’aigua.</span></span></span></span></span></p>	41.7146200,2.6098700	467546	4618165		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91260-02dsc2596.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91260-03p1500972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91260-04p1500975.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91261	Can Bruguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-6	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX	La coberta està refeta i les obertures tapiades. La vegetació l’està malmetent i és del tot impossible poder visualitzar l’era situada al davant de la casa. L’heura ja ha començat a envair la coberta.	<p><span><span><span><span><span>Can Bruguera és un mas situat al capdamunt de la vall de Ramió, un cop passat Can Forn, sense deixar el camí que continua a mà esquerra, resseguint la vall. Just abans d’arribar-hi, a mà dreta, a peu marge, hi ha les restes d’un antic forn d’obra. La casa està constituïda per una gran cos de planta rectangular que s’adapta a l’orografia del terreny. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües desiguals, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està estructurat a partir de tres crugies. La planta baixa està presidida per tres obertures disposades de la següent manera: un portal amb marxapeus i muntants de carreus de pedra i arc de mig punt realitzat amb maó disposat a plec de llibre que en les darreres fotografies havia estat pintat matusserament de color blanc. Es conserva un rajol ceràmic amb el número divuit a mà esquerra. A cada costat, una finestra de les quals destaca la situada a mà dreta, guarnida amb llinda, muntants i ampit motllurat de pedra i reixa de ferro encastada característica del segle XVII i XVIII. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis, hi ha també tres obertures: la central, més petita alineada amb el portal, és de pedra, amb les impostes retallades en forma de quart de cercle i ampit motllurat però fortament erosionat. A mà esquerra, un finestral amb barana arranada, probablement d’època més moderna. A mà dreta novament una finestra de les característiques que la situada a la planta baixa, però sense reixat. Dessota el carener s’hi conserven les restes d’un rellotge de sol amb el gnòmon desplaçat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és de pedra irregular, amb alguna de més ben treballada en les cantoneres de la façana principal i argamassa amb un recobriment general de morter de calç que sense cap manteniment la humitat i els canvis de temperatura van caient inexorablement deixant al descobert el parament nu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més del cos principal, a la façana de tramuntana hi ha algun cos annex propi de les tasques de pagesia i ramaderia però l’abundant bardissar impedeix identificar cadascuna de les funcionalitats originals. A la façana de ponent, una ampliació trenca amb la uniformitat del conjunt. En aquest costat, totes les obertures estan decorades amb muntants i llindes de maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de la façana principal, coincidint amb l’altre costat del camí, hi ha un petit edifici de planta rectangular, de planta baixa amb coberta de teula àrab a dues vessants i bigam i llates de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal amb la porta d’accés ben centrada. Els muntants i la llinda són de maó i es conserva una porta de fusta collada al muntant amb un parell de golfos de ferro. A mà dreta s’hi recolza un cobert de fusta que se sosté amb uns pilars quadrangulars de maó. El pes de l’heura damunt de la coberta està provocant l’enfonsament total. I per tant la destrucció de l’edifici. El paredat és de pedra irregular barrejada amb maó i argamassa. Dos forats a banda i banda, per damunt de la porta indiquen que segurament aquesta estava protegida per un cobert de fusta.</span></span></span></span></span></p>	08082-140	Polígon 14 Parcel·la 1	<p><span><span><span><span><span>L’any 1622 mor Margarida Bruguera. L’any 1660 mor una filla de Francesc Baix i Maria i quatre anys més tard ho féu Eulàlia, vídua de Francesc Forn, que consten com habitants dels mas Bruguera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 mor Jaume Bruguera, que en el llibre d’òbits, el rector fa constar com a treballador i propietari del mas àlies (o Àlies) que pot senzillament significar àlies Bruguera. Com que les rieres baixaven amb molta aigua fou enterrat amb missa baixa “per causa d’anar les rieres grosses i no poder-hi assistir els sacerdots de pobles veïns”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734 neix Josep (1734-†1751), fill de Pere Bruguera (1701-†1743) i de Maria Ivern (†1763), i el rector els inscriu com “habitants en el mas Croses o Bruguera.” El padrí del bateig fou Josep Bruguera, també del mas Croses. Aquest matrimoni tindrà una altra filla que morirà petita: Teresa (1741-†1744). En l’òbit de Pere Bruguera el rector fa constar que és el propietari del mas Bruguera. La vídua mor vint anys després, l’any 1763, però en el cadastre d’aquell any, a la casa també hi ha inscrits un matrimoni cambrer, Bonaventura Riera i Victòria Vivas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que l’hereu serà Pere Bruguera i més endavant la seva pubilla, Teresa Bruguera estarà al capdavant del mas. Segons el cadastre de 1862, consta com a propietari Antoni Cama i March (1795-†1877), que s’havia casat amb Teresa Bruguera. Aquest matrimoni declara, a més de la casa pairal, tenir una peça d’una quartera de secà, quatre quarteres i mitja de bosc, una quartera de sureda i quatre quarteres de terra erma. Una altra peça disposa de dotze quarteres de secà, tres quartans de vinya, dues-centes sis quarteres de bosc, tretze quarteres de sureda i deu quarteres d’erm. Una tercera peça està dividida en tres quarteres de secà, mitja de sureda, quatre quartans de sureda i una i tres quartans d’erm. La darrera peça és de tres quarteres i mitja de secà i tres quarteres i tres quartans d’albereda. Una d’aquestes peces es refereix a can Marc, sense especificar-ho. També declaren tenir dos bous, una egua i una mula a més de varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 el propietari és el nét d’Antoni Cama, Miquel Cama, que consta vidu i resident en el mas amb els seus 7 fills, Concepció, Joan, Dolors, Joaquima, Maria, Josep i Ramona Cama i Mates, tots per dessota la franja dels quinze anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos parroquials de 1905 a 1907 apareixen els noms de Joan Cama, Amèlia Casanova, Maria Borràs, Maria Cama, Josep Cama, Joaquima Serra, Ramona Cama, Margarida Cama i el pastor Manel Costa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el 1907 els propietaris marxen a fer les Amèriques. El mas Bruguera l’adquireix Artur Saurí, mentre que Can Marc l’adquireix Dolors Cama i Mates (de la pròpia família). Una peça de terra era venuda a J. Alomar i una segona a D. Falgueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1908 fins l’any 1920, hi consten els masovers format pel matrimoni Josep Bagot Expòsit i Carme Casellas amb els seus fills (Josep, Àngela, Maria, Josep, Roseta i Caterina). També viu amb ells el mosso, Josep Gamisans. Aquests abandonen la finca per instal·lar-se a Gaserans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1920 fins a 1932 hi viuen uns nous masovers, el matrimoni format per Joan Fontanilles i Contxita Riera amb els seus fills (Josep, Pere, Maria, Dolors, Antònia, Salvador i Enrica).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1933 fins a l’any 1946 s’hi instal·len uns nous masovers, Joaquim Vilà Clopés (†1954) i Marina Costas i Vilà amb la seva filla Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després hi habitaren uns nous masovers, la família de Josep Canals i Montsant, casat amb Montserrat Clopés i Andreu amb la seva filla Angeleta (1945 -†1961) que morí mentre es banyava en el gorg de can Bruguera, a la riera de Ramió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el transcurs del segle XX, els masovers menaven les terres de secà, la vinya de dues quarteres i el prat regat amb l’aigua de la riera que retenia la resclosa de la casa. Amb un pou regaven l’hort. Tenien sis vaques, un ramat de cabres, un ramat de porcs i un galliner important que els permetia vendre’n ous i carn. En el gorg hi pescaven barbs, llises i anguiles. </span></span></span></span></span></p>	41.7070900,2.6062000	467237	4617331		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-01dsc2640.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-02dsc2641.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-04dsc2634.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-03dsc2654.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91261-05p1510033.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El pou, situat a la part posterior de la casa, que ja l’any 2007 presentava un estat de conservació dolent, i havia perdut part del seu coronament, actualment està totalment envoltat de vegetació tot i que sembla que ha continuat deteriorant-se. Al davant de la casa, en direcció nord est, un cop travessada la riera i a mà dreta del camí en direcció al Molinot, hi ha les restes d’una possible masoveria o dependències relacionades amb el mas Bruguera.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91263	Rellotge de sol de Can Bruguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bruguera	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Es troba molt esborrat i amb el gnòmon retorçat.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat al dessota mateix del carener de la façana principal de Can Bruguera. El seu estat de conservació és molt dolent i s’hi observen regalims del morter emprat en la remodelació de la coberta. Presenta un pla quadrangular, amb orientació a llevant. Està realitzat damunt d’un preparat de calç on s’hi va esgrafiar lleugerament totes les línies i l’únic color que s’identifica encara és el vermell. S’aprecia en el marc, en el que sembla una inscripció a la part superior i en les línies horàries. El gnòmon, de vareta de ferro amb punta de sageta, està situat a l’interior d’un astre solar envoltat per un segon cercle i retorçat cap a munt. </span></span></span></span></span></p>	08082-141	Polígon 14 Parcel·la 1	<p><span><span><span><span><span>L’any 1622 mor Margarida Bruguera. L’any 1660 mor una filla de Francesc Baix i Maria i quatre anys més tard ho féu Eulàlia, vídua de Francesc Forn, que consten com habitants dels mas Bruguera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 mor Jaume Bruguera, que en el llibre d’òbits, el rector fa constar com a treballador i propietari del mas àlies (o Àlies) que pot senzillament significar àlies Bruguera. Com que les rieres baixaven amb molta aigua fou enterrat amb missa baixa “per causa d’anar les rieres grosses i no poder-hi assistir els sacerdots de pobles veïns”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734 neix Josep (1734-†1751), fill de Pere Bruguera (1701-†1743) i de Maria Ivern (†1763), i el rector els inscriu com “habitants en el mas Croses o Bruguera.” El padrí del bateig fou Josep Bruguera, també del mas Croses. Aquest matrimoni tindrà una altra filla que morirà petita: Teresa (1741-†1744). En l’òbit de Pere Bruguera el rector fa constar que és el propietari del mas Bruguera. La vídua mor vint anys després, l’any 1763, però en el cadastre d’aquell any, a la casa també hi ha inscrits un matrimoni cambrer, Bonaventura Riera i Victòria Vivas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que l’hereu serà Pere Bruguera i més endavant la seva pubilla, Teresa Bruguera estarà al capdavant del mas. Segons el cadastre de 1862, consta com a propietari Antoni Cama i March (1795-†1877), que s’havia casat amb Teresa Bruguera. Aquest matrimoni declara, a més de la casa pairal, tenir una peça d’una quartera de secà, quatre quarteres i mitja de bosc, una quartera de sureda i quatre quarteres de terra erma. Una altra peça disposa de dotze quarteres de secà, tres quartans de vinya, dues-centes sis quarteres de bosc, tretze quarteres de sureda i deu quarteres d’erm. Una tercera peça està dividida en tres quarteres de secà, mitja de sureda, quatre quartans de sureda i una i tres quartans d’erm. La darrera peça és de tres quarteres i mitja de secà i tres quarteres i tres quartans d’albereda. Una d’aquestes peces es refereix a can Marc, sense especificar-ho. També declaren tenir dos bous, una egua i una mula a més de varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 el propietari és el net d’Antoni Cama, Miquel Cama, que consta vidu i resident en el mas amb els seus set fills, Concepció, Joan, Dolors, Joaquima, Maria, Josep i Ramona Cama i Mates, tots per dessota la franja dels quinze anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7070400,2.6062900	467245	4617325		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91263-03p1510031-detall.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91263-01dsc2640-facana-i-ubicacio_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91263-02p1510030-carener_1.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge no consta en l’inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98\|94	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91264	Forn d’obra de Can Bruguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-bruguera	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Molt malmès i cobert per la vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat a mà dreta del camí rodat que mena a Can Bruguera, una cinquantena de metres abans d’arribar a la casa pairal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes conservades són un habitacle de planta rectangular de 2’5 m per uns 3 m de costat i un metre d’alçada aproximat. La façana i fogaina completament enfonsades i la graella sembla haver desaparegut. La neteja de la vegetació al seu interior ha permès veure restes muràries de diverses fileres de maó amb terrossos de mida important amb restes de rubefacció despresos de les paret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A banda i banda del forn hi ha un amuntegament important de restes de teula, cairons, maó i rajols i escampats, entre les arrels dels arbres i matolls en surten d’altres, alguns trossos amb defectes de fabricació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al darrera d’aquesta estructura seguint l’orografia del terreny s’observen les restes de dues terreres; la primera, gairebé a tocar, i la segona, un cop travessat el camí d’accés a la façana de ponent de la casa. </span></span></span></span></span></p>	08082-142	Polígon 14, parcel·la 1	<p><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. La seva ubicació no es feia en qualsevol lloc, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons, els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></p>	41.7074300,2.6056400	467191	4617368		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91264-01dsc2649.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91264-02dsc2644.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91264-03p1510050.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91266	Rectoria de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XXI		<p><span><span><span><span><span>La rectoria de Ramió està situada a la vall de Ramió, entre la riera de Ramió i el torrent de mas Massó. S'alça al darrera mateix de l’església de Sant Andreu de Ramió. S’hi observen varis edificis annexats, els darrers fruit de la última reforma, l’any 1986. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Orientat al nord est hi ha un edifici de planta rectangular, amb cobert a dues vessants al qual s’hi troba annexat un segon edifici de les mateixes característiques però amb més alçada que per la façana orientada al nord-oest presenta dos contraforts. La façana principal està orientada al sud-est. Està protegida per una galeria porxada amb cobert a un sol vessant, amb el ràfec paral·lel a la façana i bigam de fusta. A la planta pis cinc arcades sostingudes per columnes, que a més de la barana de ferro, disposen d’un vidre. Mentre que a la part inferior, hi ha tres arcades sostingudes per dos pilars. El sostre és de biga de formigó amb revoltó pintat. A l’interior d’aquest espai hi ha una portalada amb muntants de pedra i llinda gravada amb la data de 1619 . A la seva dreta una finestra resseguida de carreus de granit i reixa de barrots (de la qual en manquen dos de verticals) i, a l’extrem dret, una cisterna de recollida d’aigües pluvials. L’espai davanter, entre la rectoria i la paret de tramuntana de l’església està enrajolat amb rajol vermell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els edificis més moderns estan adossats en part a les façanes nord-oest i sud-est; el cobert és a un sol vessant. Totes les façanes estan arrebossades i pintades a excepció dels carreus de les obertures i els dos contraforts i una pica de granit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior de l’edifici està totalment reformat en casa de colònies, amb amplis dormitoris, una sala d’estar amb llar de foc, biblioteca i sales de tallers. A la segona planta hi ha el menjador, la cuina, bany i altres dormitoris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En una llinda situada a l’interior de la casa hi ha gravada la inscripció “JOAN SOLER- </span></span></span></p>	08082-143	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>Segons els llibres parroquials més antics, dels segles XVI i XVII, tot sembla indicar que on ara hi ha l’actual rectoria, s’hi hauria alçat l’antic mas Reminyó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1597, en el llibre d’òbits consta la defunció de Francesca Reminyona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1581 mor madona Elisabet Reminyona i quatre mesos més tard ho fa el seu fill, Antoni Reminyó, fadrí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1629 Joan Marquès, d’origen francès, vidu i masover del mas Ramió, és enterrat al fossar de Remió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1644 hi ha el bateig de Jordi Bruguera, fill de Pere Bruguera i d’Anna del mas Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1655 hi ha el bateig d’Anna, filla de Janot Casanoves i Maria, habitants del mas Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1662 viuen en el mas, el matrimoni format per Jeroni Mainou i Casesvelles i Maria amb els seus fills, que sembla que ja hi viuen almenys, des de fa una vintena d’anys. Aquest fet queda comprovat per la mort d’una filla d’aquests l’any 1647 i el bateig d’un noi, en Josep, l’any 1651.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons els mateixos documents, l’any 1664 aquest matrimoni bateja el seu altre fill, Miquel. Isidre Oller el propietari del mas, serà el padrí. El document també ens diu que estava casat amb Maria i que el seu padrí de casament fou el xerraire d’Arbúcies, Miquel Verdaguer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera dada coneguda és la de 1726, on consta que en el mas hi habiten una matrimoni de masovers format per Bonaventura Torres i la seva esposa Teresa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el decurs del segon quart del segle XVIII aquest nom desapareix per complert dels llibres eclesiàstics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1873 segons el cadastre, es construí el porxo de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa actual és fruit de les obres d’ampliació i condicionament realitzada l’any 1986 amb motiu de la instal·lació d’una casa de colònies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels llibres parroquials, es pot seguir l’estada dels diferents capellans, al menys a partir de 1594 quan el rector de Sant Andreu de Ramió, Antich Moragues, funda els primers llibres parroquials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ell fins a 1632 ocupà el càrrec, Joan Pareta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Vila ho fou fins l’any 1644.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1644 fins 1665 fou rector mossèn Miquel Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1665 fins 1671 fou rector Batista Rigort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1672 arriba mossèn Joan Soler.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 mor el rector Josep Vernet que sembla ho havia estat durant trenta anys. Fou enterrat a la capella dedicada a Nostra Senyora del Roser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins l’any 1738 hi ha constància del rector Prim Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1738 fins l’any 1741 hi haurà mossèn Tomàs Fàbregas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos anys següents hi ha dos rectors, mossèn Francesc Puig i mossèn Francesc Baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1781 fins 1789, Josep Gener.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1789 fins a tombar del segle XIX, concretament l’any 1804, el rector mossèn Francesc Castellar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1804 fins l’any 1814, ho fa mossèn Domingo Vinyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segueix mossèn Narcís Morell, que hi restarà fins l’any 1840.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1841 fins l’any 1846, el prevere i ecònom Ramon Soteras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1846 fins l’any 1873, mossèn Antoni Pagès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1873 fins l’any 1878 el prevere, Francesc Gimbernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1879 fins l’any 1890, el rector Francesc Xifreda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1890 fins a 1892, mossèn Narcís Palau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1892 fins 1894, mossèn Antonino Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins el 1904, Josep Riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 i fins 1912, mossèn Joan Font i Arola (viurà a la rectoria amb Sebastià Font i Caterina Font)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1912 fins a 1936, Esteve Campassol Subiràs (viurà a la rectoria amb Núria Ferrés Ferré i Elionor Ferrés i Ferré; a partir de 1920 amb Adela Campassol i Joaquima Vidal i de 1928 fins a 1934 amb la vídua Carme Costa i el seu fill, Pere Martorell Costa)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de 1939 fins l’any 1944, mossèn Darius Pastells, rector d’Hostalric, que consta en el llibre de Baptismes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1946 hi ha mossèn Joan Escapa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1947 i fins 1966 torna a aparèixer mossèn Darius Pastells d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p>	41.7123600,2.6100000	467556	4617914		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-01p1500948.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-02dsc2529.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-03dsc2561.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-04p1500893.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-05p1500925.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91266-06dsc2554.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - cultural - productiu	BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A la façana principal, a mà esquerra destaca una placa de marbre que sembla tallada on es pot llegir “PUEBLO / DE REMIÑÓ / DISTRITO DE / (s’endevinen els caps de la paraula FOGÁS)”. Al dessota, format per quatre rajols ceràmics de fons blanc i lletra amb emmarcat blau, “FOGAS DE TOR=/ DERA, PARTI=/DO JUDICIAL/ DE AREÑS DE MAR / PROVINCIA DE / BARCELONA.” A mà dreta hi ha un escut del segle XVII, amb marc interior oval on s’hi representa un arbre i al dessota de les arrels, el cognom “MORAGAS”. Aquest cognom estaria relacionat amb el reverend Antich Moragues (†1625), rector que fundà els primers llibres parroquials de l’església de Ramió l’any 1594.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91565	Can Vidalet – Can Vidal de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidalet-can-vidal-de-baix	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Enderrocada en gran part. Conserva part de la façana i algunes parets mitgeres però envoltada i coberta de vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Can Vidalet és una casa situada en el recer de ponent d’un petit turó de 99 metres, situat en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Segalar, entre el regadiu del Mas Roure i les Llobateres de Can Mateu. L’accés es fa pel camí de Ramió, aprofitant la desbrossada de la línia elèctrica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici principal és de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. És de planta baixa i pis. A la planta baixa, hi ha la cuina amb llar de foc, el forn de pa i el cendrer, que encara es conserven. Un tinell amb prestatgeries de fusta a la paret i un penja-robes també de fusta fet d’una sola peça encastat en la paret mitgera que encara resta dempeus. L’escala que comunicava amb la planta pis està enfonsada. Les parets que queden dempeus mostren els orificis per encaixar el bigam de fusta, tant de la coberta, actualment desapareguda com del terra de la planta pis. Les obertures són quadrangulars, amb llinda de fusta doble, ja que el gruix de la façana principal és de 0’60 cm amb els muntants de pedra i maó. En els muntants de les obertures que queden dempeus, s’hi observen uns orificis a mena de polleguera i una anella de ferro encastada en l’argamassa, que servien per barrar portes i finestres des de l’interior de la casa. En alguna de les dependències, probablement orientada a la façana de tramuntana hi hauria el celler, ja que s’ha localitzat la premsa del vi a l’exterior de la casa. Adossats a les façanes de ponent i de tramuntana hi ha altres edificis annexos, completament ensorrats i plens de bardisses on hi havia les corts de les vaques, la porquera, el galliner i la pallissa. A la façana de llevant, hi ha el pou, amb paret de pedra, mig ensorrat. A migdia de la casa, hi ha l’era, totalment recoberta per vegetació. El parament és majoritàriament de pedra amb maó en algunes de les obertures i tàpia. La façana, arrebossada amb morter de calç remolinat. </span></span></span></span></span></p>	08082-144	Polígon 12 Parcel·la 64	<p><span><span><span>La primera referència que fa esment de la casa es localitza al cadastre municipal de l’any 1862. El propietari era Joan Masó i Vidal i posseïa dues quarters de secà, una quartera i mitja de vinya i dos quartans d’erm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els cens parroquials de Sant Andreu de Ramió, entre els anys 1905 i 1924 hi estan inscrits, el matrimoni format per Joan Masó i Magdalena Arenas, que tenen quatre filles (Maria, Josepa, Dolors i Rosa), que hi viuen amb l’àvia, Josepa Masó. En el cens de 1918 a 1924 hi consta un fill, Josep.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1923, Joan Masó cobra un sou anual de trenta pessetes per tenir cura del manteniment dels camins i ponts del poble de Fogars. També va fer de carter i als anys vint també fou regidor de Fogars, càrrec del qual va renunciar el 31 de desembre de l’any 1929. L’any següent la família marxava a viure a Hostalric. L’esposa, la Magdalena era mocadera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la casa hi tenien varies vaques, porcs, gallines, i es feien el vi. De la premsa actualment se’n conserva la base de pedra localitzada en el marge al costat de la façana de migdia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d’aquesta família, la casa fou habitada per uns masovers, família d’en Joan Amargant i la Pilar. L’any 1994 les feixes del voltant encara se sembraven. Un cop marxaren els masovers la casa quedà abandonada. </span></span></span></p>	41.7284700,2.6189600	468309	4619699		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-02dsc2705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-03dsc2709.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-04p1510075.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-05p1510095.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91565-06p1510098.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91567	Base de premsa de Can Vidalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-can-vidalet	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Es troba a l’exterior de la casa, davant la façana.	<p><span><span><span><span><span>Base rectangular d’una premsa de vi, de pedra granítica, situada a tocar del marge, a mà dreta, mirant la façana principal de la casa. Correspon a la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia Si hi ha alguna data gravada, només seria visible a la part recolzada amb el marge. Mesura 1 metre per 0’80 m de costat i 0’30 m d’alçada visible.</span></span></span></span></span></p>	08082-145	Polígon 12 Parcel·la 64	<p><span><span><span><span><span>Can Vidalet és una casa situada en el recer de ponent d’un petit turó de 99 metres, situat en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Segalar, entre el regadiu del Mas Roure i les Llobateres de Can Mateu. Posseïen quatre quarteres de terra plantades majoritàriament de vinya. La casa tenia un celler amb una premsa de cargol, de la qual només se’n conserva la base de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera referència que fa esment de la casa es localitza al cadastre municipal de l’any 1862. El propietari era Joan Masó i Vidal i posseïa dues quarters de secà, una quartera i mitja de vinya i dos quartans d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els cens parroquials de Sant Andreu de Ramió, entre els anys 1905 i 1924 hi estan inscrits, el matrimoni format per Joan Masó i Magdalena Arenas, que tenen quatre filles (maria, Josepa, Dolors i Rosa), que hi viuen amb l’àvia, Josepa Masó. En el cens de 1918 a 1924 hi consta un fill, Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923, Joan Masó cobra un sou anual de trenta pessetes per tenir cura del manteniment dels camins i ponts del poble de Fogars. També va fer de carter i als anys vint també fou regidor de Fogars, càrrec del qual va renunciar el 31 de desembre de l’any 1929. L’any següent la família marxava a viure a Hostalric. L’esposa, la Magdalena era mocadera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa hi tenien varies vaques, porcs, gallines, i es feien el vi. De la premsa actualment se’n conserva la base de pedra localitzada en el marge al costat de la façana de migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’aquesta família, la casa fou habitada per uns masovers, família d’en Joan Amargant i la Pilar. L’any 1994 les feixes del voltant encara se sembraven. Un cop marxaren els masovers la casa quedà abandonada. </span></span></span></span></span></p>	41.7284200,2.6189900	468312	4619694		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91567-02dsc2704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91567-03p1510070.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	52	2.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91568	Can Segalar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segalar	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Segalar és un mas situat al veïnat de la Serra, a ponent de l’ermita i el Mas Serra i en un turonet ubicat entre dos torrents, el que porta el nom del mas i el de Can Serra, ambdós desaiguant a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edificació és de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i està construïda damunt de la roca. La teulada, refeta modernament és a dues aigües, de teula àrab, amb el ràfec paral·lel a la façana principal, orientada al sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El conjunt està format per almenys dos habitatges i la pallissa a mà dreta. L’habitatge més antic sembla correspondre amb el pany on hi ha el rellotge de sol. Al dessota mateix, hi havia el forn de pa, que es va tirar al terra tapiant així el mur de càrrega i construint-hi una jardinera. Les obertures, situades a la planta pis són majoritàriament emmarcades amb rajol, destacant a la part esquerra de la façana, una obertura realitzada o refeta modernament, amb un ampit fet de rajol ceràmic modern i una llinda de pedra on s’observen varis orificis frontals. De fet correspon al reaprofitament d’una pedra emprada com marc d’una petita finestra amb barrots de ferro. A la planta baixa, hi ha quatre obertures. Dues tenen funció de porta, amb doble portaló de fusta, de les quals destaca la més antiga, a mà dreta, amb arc escarser, emmarcada per rajols de maó motllurats i marxapeus de pedra. Les altres obertures són senzilles, protegides per una reixa de ferro i llinda de fusta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossada a mà dreta de l’edifici principal hi ha la pallissa, de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el ràfec paral·lel a la façana principal. A la part inferior, actualment tapiat, presenta un portal d’arc de mig punt realitzat amb una filera de maó pla. Al damunt mateix, la pallissa amb una obertura similar. Per la façana de llevant, dessota el carener hi ha dues obertures modernes fetes amb formigó i totxo. Una correspon a la porta mentre que la superior és una obertura per accedir al paller pròpiament dit. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El material emprat en la construcció de l’edifici és bàsicament la pedra de mida irregular, deixant la cara més planera cap a la façana principal i les cantoneres un xic més acurades, amb algun carreu més o menys quadrangular. L’argamassa i l’arremolinat de les parets originari ha gairebé desaparegut.</span></span></span></span></span></p>	08082-146	Polígon 12 Parcel·la 60	<p><span><span><span><span><span>El mas Segalar ja surt esmentat en el fogatge de Sant Andreu de Ramió de 1479. En el llibre d’òbits de l’església, s’inscriu la defunció, l’any 1599 de Salvador Segalar, i l’any 1621 de Joan Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1663, mor Miquel Segalar, i el rector deixa escrit “Miquel Segalar, pagès i propietari de dit mas de la present parròquia”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1714 mor Caterina Segalar, vídua de Sebastià Torres, i senyora del Mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1748 consten com a propietaris Josep Segalar (†1741), “senyor del Mas Segalars” casat amb Maria Planes. L’any següent, en el padró parroquial consten com habitants del mas, la vídua Maria Planes i Josep Vinyes, sense precisar si aquest darrer és treballador de la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fent un salt fins arribar al cadastre de 1862, consta com a propietària, l’esposa i vídua de Josep Segalar, sense precisar-ne el nom. Probablement, per dates, aquest Josep Segalar (Planes) sigui el fill de l’anterior Josep Segalar que mor l’any 1741 i de Maria Planes. En aquest moment, la propietat tenia una peça de terra de catorze quarteres de secà, nou quartans de vinya, dotze quarteres de sureda, tres quarteres d’albereda, cent seixanta-nou quarters de bosc i vint quarters i dos quartans de terra erma. També tenia una alta peça amb dues quarteres de secà, una quartera d’albereda i mitja quartera d’erm. Tenien una parella de bous i un ruc a més de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, consta com a propietari Joan Pujol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els llibres parroquials també aporten informació sobre els masovers i treballadors que habitaven les dependències del mas, com és el cas dels masovers Antoni Blanch i la seva esposa Anna, habitants del mas Segalar que l’any 1648 bategen el seu fill Antoni, essent els padrins, Miquel Segalar del Mas Segalar i Maria Serra del Mas Ruïra d’Hostalric. Aquest mateix matrimoni, l’any 1656 bategen un altre fill, anomenat Joan. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1707 hi haurà un altre bateig, però aquesta vegada d’un altre matrimoni que n’eren masovers. Es tracta de la filla de Francesc Ribas i de Quitèria, que batejaven a la seva filla Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1723 consten com a masovers del Mas Segalar, en Segimon Pasqual i la seva esposa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889 estan inscrits en el padró els masovers, Isidre Vilà que viu amb la seva filla, Anna Vilà i el seu gendre, Martí Cortina. Aquesta família hi viurà al menys fins arribada la Guerra Civil, ja que ens els diferents censos posteriors, ja consten els fills del matrimoni (Eusebi, Isidre, Joaquima i Ramona, aquesta darrera, afillada) i posteriorment, entre 1918 i 1932 serà el fill gran, l’Eusebi Cortina Vilà i la seva esposa que hi viuran amb els seus fills (Maria, Anna, Carme i Joan).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1933 a 1935 consten com a masovers habitant el Mas Segalar, Aleix Pla Bruguera i Carme Roca Plasis, amb la seva filla Maria del Consol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1946, hi viurà Lluís Casellas Comas i Carme Roure March i els seus fills (Maria, Josepa, Pilar, Emili i Montserrat).</span></span></span></span></span></p>	41.7232100,2.6229100	468635	4619114		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91568-01p1500718.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91568-02dsc2726.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91568-03p1510105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91568-04p1510107.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91568-05p1510111.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91568-06p1510113.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Segons el propietari actual, per alguns senyals que es poden veure en l’estructura de l’edifici, aquesta casa hauria patit un incendi durant la Guerra del Francès, pels volts de l’any 1810 i hauria estat reconstruïda posteriorment.	98\|119\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91569	Rellotge de sol de Can Segalar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-segalar	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Fa uns anys, a finals del segle XX, inicis del segle XXI es va iniciar la seva restauració però no es va acabar.	<p><span><span><span>Rellotge de pla oval, del tipus vertical situat a la façana principal de Can Segalar, orientada al sud. Està col·locat entre dues finestres de la planta pis. El que es pot observar actualment és un arrebossat de morter de calç col·locat damunt d’un de més antic que devia format part de l’arrebossat general de la façana, avui inexistent. El gnòmon, és de vareta i està perfectament collat a la paret. S’endevinen sis línies esgrafiades a partir de les dotze del migdia. No té cap mena de decoració.</span></span></span><br /> <br /> </p>	08082-147	Polígon 12 Parcel·la 60	<p><span><span><span><span><span>El mas Segalar ja surt esmentat en el fogatge de Sant Andreu de Ramió de 1479. En el llibre d’òbits de l’església, s’inscriu la defunció, l’any 1599 de Salvador Segalar, i l’any 1621 de Joan Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1663, mor Miquel Segalar, i el rector deixa escrit “Miquel Segalar, pagès i propietari de dit mas de la present parròquia”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1714 mor Caterina Segalar, vídua de Sebastià Torres, i senyora del Mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1748 consten com a propietaris Josep Segalar (†1741), “senyor del Mas Segalars” casat amb Maria Planes. L’any següent, en el padró parroquial consten com habitants del mas, la vídua Maria Planes i Josep Vinyes, sense precisar si aquest darrer és treballador de la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fent un salt fins arribar al cadastre de 1862, consta com a propietària, l’esposa i vídua de Josep Segalar, sense precisar-ne el nom. Probablement, per dates, aquest Josep Segalar (Planes) sigui el fill de l’anterior Josep Segalar que mor l’any 1741 i de Maria Planes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, consta com a propietari Joan Pujol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els llibres parroquials també aporten informació sobre els masovers i treballadors que habitaven les dependències del mas, com és el cas dels masovers Antoni Blanch i la seva esposa Anna, habitants del mas Segalar que l’any 1648 bategen el seu fill Antoni, essent els padrins, Miquel Segalar del Mas Segalar i Maria Serra del Mas Ruïra d’Hostalric. Aquest mateix matrimoni, l’any 1656 bategen un altre fill, anomenat Joan. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1707 hi haurà un altre bateig, però aquesta vegada d’un altre matrimoni que n’eren masovers. Es tracta de la filla de Francesc Ribas i de Quitèria, que batejaven a la seva filla Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1723 consten com a masovers del Mas Segalar, en Segimon Pasqual i la seva esposa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889 estan inscrits en el padró els masovers, Isidre Vilà que viu amb la seva filla, Anna Vilà i el seu gendre, Martí Cortina. Aquesta família hi viurà almenys fins arribada la Guerra Civil, ja que ens els diferents censos posteriors, ja consten els fills del matrimoni (Eusebi, Isidre, Joaquima i Ramona, aquesta darrera, afillada) i posteriorment, entre 1918 i 1932 serà el fill gran, l’Eusebi Cortina Vilà i la seva esposa que hi viuran amb els seus fills (Maria, Anna, Carme i Joan).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1933 a 1935 consten com a masovers habitant el Mas Segalar, Aleix Pla Bruguera i Carme Roca Plasis, amb la seva filla Maria del Consol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1946, hi viurà Lluís Casellas Comas i Carme Roure March i els seus fills (Maria, Josepa, Pilar, Emili i Montserrat).</span></span></span></span></span></p>	41.7231600,2.6228900	468634	4619108		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91569-03p1510109.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91569-01p1510107_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91569-02p1510110_0.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge de sol no consta en l’inventari del rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98\|94	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91570	Forn de Can Molera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-molera	<p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XIX	Tenint en compte la fragilitat d’aquests elements, sembla que aquest forn es conserva prou bé, tot i que caldria una neteja per confirmar l’estat real de conservació de la graella i la cambra de combustió.	<p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de terrissa o d’obra situat en el marge, a mà esquerra del camí que mena a Can Mainou. Tot i que s’ha perdut bona part de la façana frontal, es conserva la graella, el laboratori i la cambra de combustió o fogaina, aquesta darrera parcialment colgada per la terra que es va desprenent del marge. La boca d’accés a la cambra de combustió, orientada cap al sud, està constituïda per diverses fileres de maons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cambra de combustió és de planta quadrangular, de 3’05 m de costat per 2,50 metres d’alçada màxima. La pilastra central o pilastres no es poden veure ja que l’entrada de la fogaina està gairebé colgada per la terra del marge. La graella i les fumeroles no són visibles ja que estan cobertes de terra.</span></span></span></span></span></p>	08082-148	Polígon 12 Parcel·la 65	<p><span><span><span><span><span><span>En el llibre d’òbits de Sant Andreu de Ramió, l’any 1609, s’inscriu la defunció del rajoler en el mateix forn: “Pere Rajoler, estan en lo Forn d’en Molera”. Aquesta dada indica per una banda, que el forn ja funciona a inicis del segle XVII i per l’altra que en aquesta època, pertany a Can Molera. Probablement s’hi fes material constructiu per a totes els masos veïns. A Ca n’Hivern es conserva un tros de teula decorada amb ditades formant garlandes geomètriques amb la data de 1850, que podria indicar que a mitjans del segle XIX aquest forn encara funcionava. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible, on hi hagués argila, aigua i llenya. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’estructura d’aquest tipus de forn preindustrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió a la inferior, anomenada també cambra de foc o fogaina a la qual s’hi accedeix arran de terra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic central, depenent de les mides. Dins la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l’indret on es col·loquen les peces per coure.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cambra pot ser de dos tipus: tancada; i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir, que no hi ha gairebé oxigen). Això dona peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El procés de fabricació sembla seguir una mateixa pauta. Els rajolers eren bons coneixedors del terreny. Localitzaven la terrera i extreien l’argila a pic i pala. Es garbellava in situ per tal de netejar-la al màxim d’impureses i es transportava fins al costat d’una bassa o punt d’aigua com la riera de Ramió. Aprofitant els dies assolellats, la vetlla de pastar, es feia la bassada; és a dir, es barrejava la quantitat volguda amb aigua, sovint en un forat excavat al terra, ben net. L’endemà, un cop reposada, ja es podia pastar. Tot i que es podien emprar les mans, el menys esgotador eren els peus. També s’aprofitava per posar en remull els motlles de fusta. D’aquesta manera se’ls donava elasticitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’endemà, abans de començar a emmotllar, es preparava la solera, ubicada sempre en l’indret més planer. Per evitar que les peces s’enganxessin al terra, s’escampaven les cendres de fornades anteriors i sorra. Un cop a punt, ja es podia començar a “emmotllar”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El teuler o rajoler, omplia els motlles de fang tot passant-hi la rasadora (llistó que treia el fang sobrant). Amb les mans es treien les arestes i altres imperfeccions i de vegades s’hi feien impressions decoratives, com les famoses ditades, etc. A continuació s’extreia el motlle i es netejava amb aigua o s’hi passava cendra. En el cas de les teules, el fang que es pastava es feia amb les mans i era molt més espès. S’emmotllava damunt d’una taula i hi havia diferents tècniques. Una d’elles era emprar un motlle trapezoïdal damunt d’una taula; en desemmotllar, es feia lliscar la peça plana vora de la taula. El teuler la recollia amb un estri anomenat posadora, que li permetia donar la forma de la teula. I d’aquí a la solera fins que s’assequessin per conservar la forma.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un cop les peces seques, s’havien de coure i, per tant, es procedia a amuntegar-les de manera ordenada dins del forn. La càrrega es cobria amb maons o totxos sencers segellats amb fang. Entremig se’n deixava algun sense collar, la qual cosa permetia emprar-lo de tapadora per poder controlar el tiratge del forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat d’aquesta estructura hi havia un espai, sovint cobert, on deixar-hi els feixos de brancatge de pi o alzina, que servien de combustible. Un cop s’encenia el forn, calia estar al seu costat nit i dia per tal de controlar el foc i la temperatura. En un forn de dimensions mitjanes acostumava a durar de dos a tres dies i nits. Un cop cuita la boca del forn es tapava amb fang i pedra i es deixava refredar lentament, procés que podia durar uns cinc dies aproximadament. Un cop fred, es destapava, s’extreien les peces cuites i les cendres, que es conservaven sota cobert per refer la solera en cas de necessitat per la següent fornada.</span></span></span></span></span></span></p>	41.7236400,2.6152900	468002	4619165		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-01p1510126.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-02dsc2739.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-03dsc2744.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-04dsc2752.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91570-05dsc2750.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91571	Ca n'Hivern	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nhivern	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Ca n’Hivern és un mas situat a la vall de Ramió, en el vessant hidrogràfic dret de la riera que porta el mateix nom. Està construïda damunt de la roca, a ponent del turó de 136 metres que arrecera la casa del vent i del fred. És un edifici de planta rectangular, adaptada en alçada al terreny, amb coberta a doble vessant, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a llevant. Vista frontalment presenta planta baixa, pis i sota cobert o golfes. Les quatre façanes estan majoritàriament arrebossades amb morter de calç, tot i que en alguns indrets aquest ha caigut i mostra la pedra emprada en la maçoneria, on s’hi observen restes de teula i maó, fruit de reparacions posteriors. Les pedres cantoneres de l’edifici són de granit. Estan perfectament retallats i en el cas de la cantonera esquerra de la façana principal, han estat esbiaixats. És justament en aquesta cantonera, a uns dos metres i mig d’alçada on en el biaix, s’hi pot observar un cap esculpit, tot i que fortament erosionat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els emmarcaments de les obertures de la casa són majoritàriament de pedra, amb els ampits motllurats i festejador a l’interior. Al dessota hi ha les espitlleres actualment tapades per evitar l’entrada d’aire fred. Destaquen, a la planta baixa, els dos portals, el més antic, dovellat amb marxapeus i cancell i pedrís exterior. Per sobre, hi ha una finestra amb arc conopial i trevolat horitzontal (en nombre de quatre) amb dues rodes solars situades a ambdós costats. Aquest finestral substitueix un de rectilini més antic. A mà esquerre de la façana hi ha una segon portaló de fusta. Els golfos, se sustenten en els mutants de pedra granítica ben treballada amb biaix i arc escarser, que comunica amb les corts de vaques on escara es conserven les menjadores de fusta. A la façana de tramuntana gairebé no hi ha cap obertura i les que hi ha estan situades a la planta baixa, sense decoració, a excepció de la que està protegida per un cobert amb pilars de maó. Aquesta, tot i que actualment està tapiada, està emmarcada per carreus de granit amb un arc de descàrrega fet amb rajols vermells. A la part inferior també s’hi observa una reparació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, conserva la llar de foc amb campana, tot i que més petita que l’original, el forn de pa i el cendrer que els masovers han preservat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant de la casa, enfilant-se en el turó es conserva una era de dimensions considerables adaptada a l’orografia del terreny, amb cairons de ditades. No massa lluny, el pou, d’uns divuit metres de fondària amb pica i dues basses excavades al sòl, (la més gran és dels anys seixanta, setanta del segle passat) que recullen l’aigua a través de dos reguerons excavats en el terra, que baixen d’ambdós costats del turó de Ca n’Hivern i que s’ajunten just abans de desaiguar. Actualment, s’hi abeura la fauna salvatge.</span></span></span></span></span></p>	08082-149	Polígon 12 Parcel·la 65	<p><span><span><span>La documentació més antiga es remunta al fogatge de Ramió de l’any 1497.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1596 s’incriuen en el llibre d’òbits l’enterrament de dos nens. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1619 mor Toni Ybern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1656 mor el propietari del mas Ivern, Pere Joan de la Torra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1657, Maria Morera, esposa de Joan Pou, de Sant Celoni, parí un nen en el Camí Ral de Barcelona, just en el pas de la Tordera de Gaserans a Ramió, i demanaren socors a Ca n’Hivern, que els albergà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1675 mor Batista Ybern. La família no poden acompanyar-lo en l’enterrament per trobar-se tots malalts a casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1726 en “lo vas del mas Ivern” s’hi enterra el fill de Joan Ivern i la seva esposa Maria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest mateix any, són masovers del mas, el matrimoni format per Salvador Basí i Elisabet Call.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1731, Climent Pujol, masover, o fill de masovers, mor ofegat en el cup de la casa “d’en Ivern per la fortalesa de la verema”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1740 habiten el mas Yvern, Andreu Oller i Rosa Masó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1740, es bateja Josep Sureda i Terrades, fill d’Agustí i Maria, masovers del mas Ivern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1749 hi habiten Francesc Bigas i Anna Pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1758, en són masovers March i Anna Saurí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1791 se celebra el bateig de Pere Minuart Tort, fill de Pere i Francesca, que també viuen en la propietat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les notícies següents provenen del cadastre de 1862, on el propietari és Antoni Rovira. Declara posseir tres quarteres de secà, tres quarteres de vinya, mitja quartera de sureda, una quartera d’albereda, una quartera i mitja de bosc i catorze quarteres i un quartà d’erm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cens parroquial de l’any 1925, a la casa hi viuen els masovers, Josep Canals i Anna Arias (†1907) i el seu fill, Francesc Canals casat amb Anna Montsant que tenen dos fills (Josep i Jaume). També hi viuen la minyona, Joaquima Clos, i un mosso, Esteve Riera. Sembla que aquesta família marxa a Gaserans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1911 i 1924, en són masovers Pere Rossell Moré i Rita Saurí Fontseca, amb els seus fills, Projecte, Victòria, Ramona, Josep i Salvador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De 1928 fins a 1934 hi viu el matrimoni Josep Fauchs Triol i Francesca Vila amb la seva filla, Rosa Fauchs, i el gendre, Miquel Cornet Carreras, qui tindran cinc fills (Joaquim, Núria, Maria, Rosa i Àngela). L’any 1945 mor Francesca Vila i a la casa encara hi són inscrits, la Rosa, la Núria, la Maria i en Joaquim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d’ells, l’any 1957 s’hi instal·laren uns nous masovers, procedents de Can Masó, Lluís Codina Guix i maria Armengol Busquets, amb el seu fill Quimet i els joves, que donaren un bon impuls a l’explotació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El propietari, es vengué la finca pels volts dels anys seixanta. Llavors es feren millores en el sistema d’explotació de les terres i van tenir una explotació amb vuit vaques de llet que substituïa la de la cria de vedells per a carn. També s’hi sembraren pomeres, que es va mantenir fins l’any 2005.</span></span></span></p>	41.7244400,2.6162600	468083	4619253		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-01p1510269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-02dsc2768.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-03dsc2773.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-04p1510152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-05dsc2759.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91571-06p1510143.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Un dels noms amb que es coneix en la documentació antiga és “la Torre o Torra” (L’any 1656 mor el propietari del mas Ivern, Pere Joan de la Torra).Prop de la riera de Ramió la casa tenia en propietat un biot que no s’assecava mai, actualment desaparegut.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91572	Ca n'Oller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Ca n’Oller és un mas situat a la vall de Ramió, en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de Ramió, al davant de la Plana on el torrent del Vicari que recull les aigües del sot de l’Avellaner, l’Aulet de la Serra i la Serra del Fesol, i desaigua a la Riera de Ramió. S’alça a migdia del turó de Ca n’Oller, on queda perfectament arrecerat del vent i el fred provinent del Montseny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La planta és rectangular de dues crugies, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, amb la teulada a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord-est. Destaca el portal amb arc escarser, emmarcat per dovelles ben treballades i marxapeus. A la planta pis destaca una finestra ornada amb un arc conopial. A aquest edifici, s’hi ha annexat altres construccions posteriors, probablement dues masoveries amb les corts a la planta baixa, edificades entre els segles XVII i XVIII. La coberta és de teula, a dues aigües i el ràfec perpendicular a la façana principal, amb dos nivells constructius diferents. A la planta baixa destaca el portal d’arc escarser amb els muntants també de pedra i marxapeus que comunica amb la cort i l’antiga porquera. A la planta pis, destaca un arc conopial amb l’ampit motllurat però fortament erosionat. A la part del darrera d’aquest edifici, hi ha un habitatge més modern fruit de construccions en època contemporània a les quals s’hi accedeix a través d’una escala, però conservant la imatge de conjunt. Algunes de les obertures més modernes estan emmarcades per pedra sorrenca que permet distingir perfectament l’estructura antiga de la moderna. La façana sud-oest presenta altres annexes relacionats amb els porxos relacionats amb l’explotació agrícola i ramadera. Conserva el forn de pa i una cisterna de recollida d’aigües del teulat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paredats fruit de la restauració de finals del segle XX, s’han deixat de pedra vista, fent saltar l’arrebossat originari a excepció de la façana de ponent. </span></span></span></span></span></p>	08082-150	Polígon 15 Parcel·la 50	<p><span><span><span>En el llibre d’òbits de Sant Andreu de Ramió, datat de 1600 assenyala la mort d’una filla de Montserrat Oller. Un centenar d’anys després, l’any 1701, fou enterrat Josep Oller, fill de Jacint i Reparada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1712 Jacint Oller i Reparada tenen bessons, Jaume i Maria Rosa. En aquest moment, són cambrers del Mas Oller, Joan Torner i Anna matrimoni que treballa i viu a la finca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1722 es bateja la filla d’uns masovers, Maria Framis, de la qual en foren padrins, Elivra Corriol del Molí de Baix de Gaserans i Jeroni Framis, hostaler de l’Hostal Nou de la Batllòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1725 hi ha dos masovers nous al Mas Oller, Bonaventura Torres i Teresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1729, el cambrer del Mas Oller és Josep Blanch.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1734 hi ha el bateig de Maria, filla de Jeroni Oller de ca n’Oller i de Margarida Ivern, de Ca n’Ivern, veïns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1742 té lloc el bateig de Manel Oller Bosós, fill de Jeroni de Tomasa, que viuen al Mas Oller de Ramió.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1747 novament hi ha el bateig d’un fill dels cambrers del Mas Oller, Joan, fill de Miquel Riera i Maria Teresa Palau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1749 hi ha un altra bateig, aquesta vegada d’una nena, Paula Pi, filla de masovers que també habiten el mas, format pel matrimoni, Joan Pi i Elisabet Massó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els següents documents es remunten al cadastre de 1862, on el propietari és Manuel Jalmar i Oller. Aquest declara posseir una peça de dues quarteres i mitja de secà, mitja de vinya, tretze quarteres i mitja de sureda, cent seixanta quarteres de bosc i deu quarteres d’erm. També posseeix una altra peça amb quatre quarteres i vuit quartans de secà i mitja d’albereda. En un altre indret tenia tres quarteres i mitja de secà i quatre quartans d’erm i una altra amb una quartera de secà. A més, disposava d’un parell de bous, una egua i un ruc a més de varis caps de ramaderia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1889, en el padró municipal de Fogars, el propietari és Josep Jalmar i Matas 1828 - †1903), fill de Manuel Jalmar i Oller. Josep era vidu de Filomena Cama. Vivia a la casa amb son germà Pau (1835 - †1907), solter i els seus fills (Manuel, Dolors, Josep, Joaquim i Francesc Jalmar Cama). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre l’any 1905 fins l’any 1914 el registre censal deixa constància dels habitants i propietaris de la finca: Manel Jalmar i Cama, casat amb Rosa Mercader són els propietaris. Amb ells hi viuen familiars del Manel i familiars de la Rosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per part de l’espòs, dos dels germans, la Dolors i en Francesc i el seu oncle Pau que era solter. Per part de l’esposa, hi haurà tres germans, la Teresa, la Lluïsa i en Joan. A més, a la finca hi viu un pastor anomenat Joan Julià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Francesc Jalmar i Cama, l’any 1905 rep una paga de vint pessetes de l’Ajuntament per haver mort una guilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Manel Jalmar i Cama fou nomenat alcalde de Fogars per tres mandats de dos anys (1906, 1912 i 1918).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1928 i 1932 a la masoveria o dependències de la casa habilitades com a masoveria consten el matrimoni format per Segimon Arenas Clopés i Francesca Prats i Masó, maridats l’any 1923. Aquest matrimoni tindrà sis fills (Josep, Miquel, Rosa i Magdalena i Teresa i Enric). Arribats als anys seixanta continuen com a masovers en Miquel Arenas Prats i la Maria Canal i Clopés que es casaren l’any 1951. Tingueren set fills (Montserrat, Francesca, Josep, Magdalena, Segimon, Dolors i Mònica).</span></span></span></p>	41.7206900,2.6122300	467746	4618838		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-01p1510064.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-02dsc2776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-03dsc2780.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-04dsc2781.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91572-05p1510175.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A una vintena de metres de la façana principal de la casa, darrera una cort de vedells, i el galliner, hi ha l’era construïda adaptant-se a l’orografia del terreny i en un costat d’aquesta, un assecador de blat de moro, que tot i que actualment ja no es fa servir, el propietari l’ha mantingut.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91573	Era de batre i assecador de Ca n'Oller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-batre-i-assecador-de-ca-noller	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). Ara ve el segar i el batre, dins <em>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>L’era de batre i l’assecador de blat de moro de Ca n’Oller estan situats al davant de la façana nord-est de la casa, a mà esquerra, entrant pel camí privatiu de la finca. L’era mesura 22 metres de diàmetre i està envoltada per un mur de pedra que s’adapta al desnivell del terreny, que pel vessant de llevant mesura 2’40 d’alçada màxima. Els murs estan construïts amb pedra i argamassa i encara conserven part de l’arrebossat de morter de calç. El terra, està recobert per cairons, alguns d’ells amb ditades i altres dibuixos geomètrics com les quatre barres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un dels costats de l’era, a tocar del camí, hi ha l’assecador de blat de moro. Es tracta d’una estructura de fusta trapezoïdal, amb cobert a dues vessants, actualment de fibrociment. Se sustenta a partir d’un seguit de posts verticals ben alineats amb encavallat de fusta. Entre els taulons que van de la coberta al sòl, s’hi ha collat unes barres primes de ferro que ajuden a mantenir l’estabilitat general. Aquest espai està recobert per un filat reixat de forat petit que permet alhora, entrar la llum, ventilar i sobretot no permet entrar cap bestiola, especialment els rosegadors. El terra està protegir per una xapa de ciment. </span></span></span></span></span></p>	08082-151	Polígon 15 Parcel·la 50	<p><span><span><span><span><span>Aquest espai rodonenc present a gairebé totes les masies i masos del municipi de Fogars de la Selva, estan relacionats amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, les localitzades actualment estan recobertes per cairons i envoltades, la majoria per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet asseure’s uns instants per a reposar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, coincidint en que el són els més llargs i assolellats. Tot i que en anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla. </span></span></span></span></span></p>	41.7209000,2.6127000	467785	4618861		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91573-01p1510063.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91573-02dsc2789.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91573-03dsc2788.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91573-04p1510190.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”.	98\|94	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús