Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
91696 Bruc vermell (Erica cinerea) https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruc-vermell-erica-cinerea <p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 611. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> Espècie sensible a la gestió forestal i als manteniments de les pistes forestals. Necessita zones més aviat obertes. <p><span><span><span><span><span>El bruc vermell <em>(Erica cinerea), </em>és una mata ramificada, de branquillons joves pubescents amb fulles estretament linears de 4 a 8 mm arranjades en grups de tres. Les flors són acampanades i de color porpra, rarament blanques, que mesuren entre 4 i 7 mm de llargada amb inflorescències paniculiformes o dit d’altre manera, en forma de grapes. La seva alçada no depassa els 60 centímetres. El seu hàbitat es limita a les brolles silicícoles de les contrades mediterrànies humides. És una espècie considerada molt rara (rrr) bàsicament de distribució atlàntica. </span></span></span></span></span></p> 08082-202 Parc Natural del Montnegre i el Corredor 472675 462042 08082 Fogars de la Selva Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91696-tafel004small.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada accessible Científic Xarxa natura 2000 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir del mes de juny on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament. 2151 5.2 1764 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91697 Esquamària (Lathraea squamaria) https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquamaria-lathraea-squamaria <p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 773. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> Espècie paràsita estretament lligada a l’avellaner <p><span><span><span>L’Esquamària és una planta erecta, blanquinosa, groguenca o rosada, glabrescent a la part inferior, pubescent glandulosa a la summitat, amb fulles esquamiformes i forma un raïm unilateral dens. La corol·la de la flor és bilabiada, rosada o blanquinosa. Floreix de març a maig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Paràsit a les arrels de l’avellaner <em>(Corylus avellana)</em> en boscos caducifolis humits. Espècie considerada molt rara (rrr). Distribució euro-siberiana.</span></span></span><br /> </p> 08082-203 Parc Natural del Montnegre i el Corredor 41.7351300,2.6713100 472666 4620421 08082 Fogars de la Selva Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91697-illustrationlathraeasquamaria-del-llibre-otto-wilhelm-thome.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada accessible Científic Xarxa natura 2000 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals al mes de març quan és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància i protecció les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament. 2151 5.2 1764 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91698 Isoet (Isoetes durieui) https://patrimonicultural.diba.cat/element/isoet-isoetes-durieui <p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 61. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> Afectada per la sequera i la presència del senglar. <p><span><span><span><span><span>L’isoet és una petita planta formada per una roseta de fulles linears aplicades al sòl de fins a 15 cm d’alçada. Les fulles son rígides i una mica corbades, en forma d’hèlix. Les fulles estan situades sobre d’una tija molt curta que roman sota de terra. A la base de les fulles s’hi troben els esporangis. Es reprodueix de febrer a maig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Viu en prats terofítics silícoles entollats. Espècie considerada força rara (rr). Distribuïda per la zona mediterrània. </span></span></span></span></span></p> 08082-204 Parc Natural del Montnegre i el Corredor 41.7350700,2.6714700 472679 4620414 08082 Fogars de la Selva Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-isoet-2-autor-xpn.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-tafel020small.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada accessible Científic Xarxa natura 2000 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir març i abril on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència anual. Els anys més secs no es desenvolupa. Per la seva importància i protecció, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament. 2151 5.2 1764 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91699 Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Bruguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-bruguera <p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Bruguera és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels exemplars adults és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p> 08082-205 Parc Natural del Montnegre i el Corredor <p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p> 41.7008700,2.6040000 467051 4616641 08082 Fogars de la Selva Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-freixa-can-bruguera-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-p1500116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-04p1500115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-tafel073small.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor. A uns cinquanta metres de distància del referenciat en la present fitxa hi ha un freixe més petit que mesura actualment 1’65 m de circumferència per 28 m d’alçada. 2151 5.2 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91700 Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Masó https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-maso <p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Masó és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p> 08082-206 Parc Natural del Montnegre i el Corredor <p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p> 41.6961200,2.6175100 468173 4616108 08082 Fogars de la Selva Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-04p1500115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-p1500116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-tafel073small-1.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada accessible Científic Xarxa natura 2000 2022-09-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor. 2151 5.2 1764 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91701 Can Clos https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clos-1 <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX Rehabilitada entre finals del segle XX i inicis del segle XXI <p><span><span><span><span><span>Can Clos és un edifici de planta quadrangular, situat en el veïnat de Can Roca, entre Can Cassart i Can Tomaset. La façana principal està orientada al sud. Consta de planta baixa i pis, amb una capçalera d’estil barroc, tot i que realitzada probablement durant segle XIX. La coberta és de teula àrab, a dos vessants. A mà esquerra de la façana principal s’observen dues finestres que s’han convertit en els elements decoratius d’un terrat al qual s’hi accedeix des de la planta pis de la façana de ponent. Les obertures són senzilles, alineades simètricament, sense elements destacables. Tan sols destaca el que sembla una fornícula sense cap element decoratiu a l’interior disposada en la part superior del centre de la façana principal, que correspondria al carener.</span></span></span></span></span></p> 08082-207 Polígon 9 Parcel·la 18 <p><span><span><span>Segons el cadastre de 1862, la casa és propietat de Joan Clos i Massaguer, que declara, a més de la casa i un ruc, dues quarteres de secà, mitja quartera de vinya, cinc quarteres d’erm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1889 el propietari és Joan Clos i Massaguer (†1889), vidu de Maria Viader, que viu a la casa amb el seu fill i la seva esposa, maridats l’any 1872: Francesc Clos i Viader (†1896) i Anna Tresserres i Farré (†1921). També hi estan empadronats els fills del matrimoni, Felip (1873-†1912); Maria (1876); Josep (1879); Jaume (1882); Esteve (1885) i Joaquima (1889).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1904 a la casa hi viuen, la vídua, Anna Tresserres amb els seus joves, l’hereu Felip, maridat amb Carolina Fugarolas i els seus quatre fills, en Josep, en Lluís, la Mercè i l’Àngela. Quan mor Felip, la seva esposa està esperant un fill, que rebrà el nom de Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Felip Clos Tresserres fou alcalde de Fogars entre els anys 1909 i 1912, any de la seva desaparició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1925, Carolina Fugarolas, vídua encara hi vivia amb en el seu fill Josep, l’hereu, casat amb Carme Nonell (†1943) amb qui tindrà tres fills, en Joaquim, l’Àngela i en Josep. Dos anys després, en Josep Clos i Fugarolas, es casa en segones núpcies amb Maria Pujol i Massaguer (†1958), amb qui tindrà dues filles: la Carolina (1946) i dos anys després, la Dolors (1948).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1956 i 1960, en Josep Clos i Fugarolas, continua vivint al mas amb la seves filles nascudes de les segones núpcies, Carolina i Dolors Fugarolas Pujol, a més del matrimoni entre la pubilla, l’Àngela Clos i Novell i Josep Tresserres i Rovira, maridats el mes de febrer de l’any 1954. Tindran quatre fills: Victorino (1954); Maria del Carme (1956); Joaquim (1958) i Josep Maria (1962).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1962 i el 2007 la propietat canvia de mans. </span></span></span></p> 41.7329900,2.6760000 473055 4620182 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91701-p1500128_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Descripció de l’edifici feta a partir de fotografies cedides. 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91702 Can Corpet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corpet <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX Reformada <p><span><span><span><span><span>Can Corpet és una casa situada a l’extrem oriental del municipi, a tocar del Pla de Can Miró Vell i la Tordera. L’edifici, tot i conserva la seva estructura original ha sofert nombroses reformes, tan pel que fa a l’interior com a l’exterior. Està situada als quatre vents, amb ampliacions dutes a terme en llarg del temps. La façana principal està orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És de planta baixa i pis, amb golfes o sotacobert emprat més com a cambra de regulació tèrmica que com a lloc d’habitació. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Les façanes estan arrebossades amb morter i pintades. Totes les obertures perfectament simètriques han estat refetes modernament i emmarcades amb maó decoratiu. </span></span></span></span></span></p> 08082-208 Camí de Fogars a Tordera, s/n. Polígon 10 Parcel·la 55 <p><span><span><span><span><span>Segons consta en el cadastre municipal de 1862, el propietari de la casa és Vicenç Oller (†1869), que declara estar en possessió de dues peces de terra, una al voltant de la casa, que consta de dues quarteres de vinya i gairebé tres quarteres d’erm. També té una peça situada al Pla de Fogars amb dues quarteres i mitja de secà i prop d’una quartera d’erm. Per a les tasques agrícoles disposa d’un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Vicenç mor, als noranta anys, la propietat passa a la seva filla, Dolors Oller i Ruscalleda, que així també queda reflectit en el padró de 1889. Des de l’any 1888 la finca també disposarà de masovers, inscrits en el padró des de 1888. Es tracta del matrimoni format per Isidre Duch i Riquer i Julita Coromines i Mir, i les seves filles, Maria i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que canvien de masovers, ja que s’hi troben inscrits el matrimoni, Josep Rovira i Gràcia, amb els dos fills, la Isabel i en Quirze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1904, sembla que la propietat canvia de mans i ho adquireix Joaquim Mercader i la seva esposa, Joaquima Lloreda (†1912), que hi viuran amb els seus fills, Pau, Francesca, Josep i Joan. Quan els germans marxen de casa, s’hi quedarà l’hereu, en Pau Mercader, que es marida amb Trinitat Jalmar (o Gelmar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1920, el pare, Joaquim Mercader (†1933) continua vivint amb els joves, en Pau i la Trinitat i els seus néts (Joaquim, Andreu, Maria, Francesca i l’Emili). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960, el matrimoni, Pau Mercader i la Trinitat Jalmar (o Gelmar) continuen vivint a la casa, com a avis i amb l’hereu, en Joaquim Mercader Jalmar (o Gelmar), la seva esposa, Carme Cuní i Masferrer i les seves dues filles, la Josepa (1948) i la Maria (1950).</span></span></span></span></span></p> 41.7264200,2.6886400 474104 4619449 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu 2023-05-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Descripció de l’edifici feta a partir de fotografies cedides. 45 1.1 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91792 Forn de pega de Can Planasdevall https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-can-planasdevall <p><span><span><span><span><span><span>EIXIMENIS, F (1983). Lo Crestià. MOLC 98, Edicions 62 i La Caixa, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (2002). Les pegueres de Salo (Bages). Indústria Tèxtil: Actes de les V Jornades d’Arqueologia industrial, pp. 613 – 633. Barcelona. Marcombo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert. (1998). Peguers del Bages. Revista Dovella, 62, pp. 33-41.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT i QUER, Pius (1987). Plantas medicinales. Editorial Labor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTORELL, Joan (1983). Tirant lo Blanc. MOLC 99/100. Edicions 62 i La Caixa. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII - XX Està reomplert de terra i fullaraca. <p><span><span><span><span><span><span>Forn de pega o quitrà situat en al nord del turó Petit, al sud-oest de Can Planas. L’accés es fa pujant per la línia elèctrica que des de Can Planas, puja cap el Collet de la Mare de Déu. L’estructura consisteix en dues cavitats en forma d’olla, amb el ventre més ample. Estan construïdes aprofitant l’alçada d’un marge i separades entre elles per un espai de terra que mesura 0’60m d’amplada. El seu interior està recobert per una capa de terra i fullaraca. La primera de les cavitats mesura 1’15 , de diàmetre per 0’50 m de fondària visible actualment. La segona és més petita, d’uns 0’60m de diàmetre i està coronada per un parell de fileres de pedra sobreposades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Visualment sembla que la paret de terra cuita està protegida per una estructura de pedres situades a tot el perímetre exterior del forn. A la part davantera de la boca, hi ha una placeta zona de maniobra del pegaire. Probablement en aquest indret s’hi col·loqués algun tipus de canaló que conduïa el quitrà o pega cap a un recipient on recollir-lo i posar-ho. Visualment no es localitza cap altra estructura però és molt possible que a tocar hi hagi algun tipus de bassa quadrangular molt poc profunda (entre els 0’30 i 0’40m de fondària) relacionada amb el forn.</span></span></span></span></span></span></p> 08082-210 Polígon 11, Parcel·la 84 <p><span><span><span><span><span><span>La pega s’obté a partir de la destil·lació “destructiva” de la teia o soques i arrels de pi (per ser un gran resinós) a partir de les quals s’obté un líquid viscós, espès, de color fosc conegut amb el nom de quitrà de pagès o quitrà de pi. Quan aquest quitrà es destil·la, s’obté un residu molt viscós, de color negre, anomenat pega.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La teia, que no és res més que el cor de l’arbre, crema amb molta facilitat. La millor teia s’obté dels pins vells i aquells que neixen en roqueters, indrets pobres en terra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El procés consisteix, primerament en escalfar el forn durant unes hores per després col·locar al fons, un xic inclinat, una capa d’estelles de fusta de pi. Al damunt s’hi anaven col·locant capes de teies disposades de forma radial. Un cop ple, es tapava posant un parell de troncs o taulons, depenent de la mida i se segellava amb lloses de calç o rajols de fang. Un d’ells tenia un orifici per controlar el quitrà. Després d’unes hores, aquest s’escolava per un canaló i es recollia en una pastera, molt a poc a poc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Si el que es volia però era obtenir la pega calia una segona construcció, l’olla. Aquí el quitrà s’escolava per un vas comunicant amb un cert pendent cap a una segona cavitat, més petita. Un cop dins, s’hi calava foc. El peguer sabia quan el procés de destil·lació havia acabat pel color i la forma de full (en cabdells). Es tornava a tapar immediatament per apagar la combustió.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al davant de l’olla o del pou (ja sigui per obtenir quitrà o pega), s’hi havia excavat la pastera, una mena basseta quadrangular, d’uns quaranta a cinquanta centímetres de fondària per un a dos metres de costat, depenent de la mida del forn. Les parets interiors es podien recobrir amb pedra, reforçades després amb taulons. El fons o sola es mullava i s’hi col·locava una capa de cendra, seguint també el sistema de preparació de la plaça on es col·loquen les peces de fang dels forns d’obra. La pega sortia molt a poc a poc per evitar que s’inflés i sobreeixís. Un cop freda quedava un bloc compacte, com una rajola de color negre. El pegaire retirava els taulons dels quatre costats, amb la destral llescava la pasta i a continuació s’introduïa un perpal per aixecar-la lleugerament i saltava al damunt. La pega es trencava per les marques fetes amb la destral. Un cop obtingudes les llesques, es tallaven en pastilles per poder-les transportar en les sàrries.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La pega és un producte emprat en èpoques molt reculades, tant com aïllament, impermeabilització o encolat i curatives com l’empast.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Conegut ja en època romana, a Catalunya té una gran importància durant l’època medieval, i especialment durant els segle XIII, XIV i XV sobretot per permetre la impermeabilització dels vaixells i com a combustible de guerra per llençar encès contra l’enemic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són diversos els exemples de la pega i el quitrà per a actes de guerra, que poden trobar en la literatura clàssica. En Capítol CLXIV de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell s’hi pot llegir el següent text. “Los trucs llançaven molta calç perquè els cegàs la vista. Aprés llançaven oli bullent amb casses. L’una part e l’altra llançaven pega bullent; e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre.” En el capítol CX del llibre del Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis, diu “E deuen tenir aparellat foc e pega e alquitrà, ab què hi meten foc si s’acosten al mur.” En la Crònica de Bernat Desclot, capítol XLI es pot llegir “(...) lo preborde de Tarragona començà a fer una cava molt gran, e pregona e llonga a argenters, qui saben de caves a fer, e molta altra gent. Cavaren tant tro que foren a mur major e puis estalonaren-lo, e el paborde féu aportar llenya seca molta, e féu-la metre llaïns ab molt seu, e pega e oli; e puis féu-hi metre foc sus en l’alba”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Fora dels actes bèl·lics, la pega i el quitrà foren emprats ja pels egipcis, que no només revestien les mòmies amb pega sinó que també l’utilitzaven per segellar les piràmides. Els canals d’irrigació de Babilònia eren calafatats amb pega com impermeabilitzant. A Bíblia es parla de la pega. A la Gènesi (6:14) quan es parla de la construcció de l’Arca de Noé, diu “fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l’arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora”. A l’Èxode (2:3), parlant de Moisès diu “prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs, a la vora del Nil.”</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Virgili per exemple a les Geòrgiques explica que “el traginer carrega d’oli o d’humils fruits les espatlles del seu lent pollí i quan torna, porta de la ciutat una mola treballada amb martell o un bloc de negra pega”. Herodot a Històries, escriu que ha vist treure pega d’un estanyol a l’illa jònica de Zákinthos, “Hi ha basses en gran nombre; la més gran té 21 metre de llargada, 21 d’amplada i 3’5 de fondària. A aquesta hi enfonsen una vara amb una branca de murtra lligada a la punta, i extreuen pega enganxada a la murtra, la qual té una olor com l’asfalt, però és millor que la pega de Pieria. Llavors l’aboquen en un forat que han cavat prop de la bassa; i quan n’han recollida una bona quantitat, del forat n’omplen els seus recipients”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pius Font i Quer, parla de l’obtenció i els seus secrets, <em>“De la leña de pino se saca la pez generalment por gentes rústicas y por procedimientos rudimentarios. Quemando las astillas en un hoyo apropiado, la peguera, y dispuesto de tal modo que el pino no se inflame y vaya consumiéndose lentamente, al propio tiempo que suelta la pez. Los pegueros conocen bien los secretos de esta extracción.” I també de les utilitzacions pel bestiar, “Esta pez, untuosa y negruzca, se emplea contra la roña de los ganados, para sanar diverses enfermedades cutáneas de los mismos.”</em></span></span></span></span></p> 41.7287900,2.6631800 471987 4619720 08082 Fogars de la Selva Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-01p1510885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-02p1510887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-03p1510888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-04p1510889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91792-06p1510891.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Una excavació arqueològica permetria identificar-ne la tipologia, l'estructura i el funcionament alhora que la seva protecció, ja que per ara és l’únic localitzat en el municipi. 98|94 47 1.3 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91793 Can Pasí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasi <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span>Can Pasí és una casa molt reformada als anys setanta del segle passat. És de planta baixa i pis, situada en el veïnat del Molí, en el vessant dret de la Tordera. La teulada és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Els teulats denoten les diferents alçats, fruit de les ampliacions que s’han anat fent en llarg del temps. Totes les obertures són quadrangulars, amb persianes de plàstic, sense elements de pedra. El que actualment és la façana principal de la casa, té un aporta amb dos graons per entrar i a mà dreta una segona porta que en tot cas, antigament devia correspondre amb alguna cort. Les parets estan arrebossades amb ciment i pintades de blanc. La façana orientada a sud-oest presenta una segona obertura a la qual s’hi accedeix a través d’unes escales.</span></span></span></span></span></p> 08082-211 Polígon 15, Parcel·la 44 <p><span><span><span><span><span>La dada més antiga d’aquesta casa es relaciona amb el bateig, l’any 1710 de Jacint, fill de Grau Pasí i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1718, en el llibre d’òbits consta l’enterrament d’uns habitants de la casa, però probablement fossin masovers o treballadors de les terres. Es tracta de la difunta Maria Solo, filla de Francesc Solo, metre de cases i de Caterina, que viuen a la casa d’en Pasí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1722 hi viu el matrimoni format per Miquel Pasqual i Anna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741 en el llibre sagramental de bateigs consta el de maria Pasí i Pulich, filla de Jacint Pasí i de Maria Pulich, propietaris de Can Pasí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1746 al matrimoni anterior se’ls mor un fill, Joan. La mare mor dos anys després.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 se celebra el bateig de Petronella Balcells i Massaguer, filla de Miquel i Anna, que són habitants de la casa d’en Pasí de Ramió. Probablement es tracta de masovers o treballadors, com confirmarien les diferents estructures visibles des de l’exterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La següent informació ens l’aporta el cadastre de 1862, on aquí ja consta com a propietari, Andreu Saurí, que declara a més estar en possessió de dues quarteres i sis quartans de secà, sis quartans de vinya, una quartera i quatre quartans de sureda, tres quarteres i nou quartans de bosc de feixina i sis quarteres de terra erma. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, el propietari és el fill, Josep Saurí i Frigola. També hi viuen els masovers, format pel matrimoni Andreu Expòsit i Pietat Mataró Monfulleda amb el seu fill d’un mes, Joan. Més endavant el propietari consta com a Ramon Masferrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1905 i 1906 consten relacionats amb la casa, Josepa Auradell, Francesc Costa, Victòria Bonet, Àngela Costa i Josep Costa, que l’any 1906 marxen a Gaserans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de 1907 i 1908, viu a la casa el matrimoni format per Tomàs Xamaní i Carme Mola amb les seves filles, Carme, Francesca i Maria, que també es traslladen a Gaserans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1909 i 1914 hi viu Josepa Masó, vídua amb el seu fill, Joan Jalmar Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1924, hi viu el matrimoni format per Manuel Garròs i Estaper i Pietat Mas, amb el seu fill Antoni que consten com a propietaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1946 hi viuen Manuel Garròs i Estaper casat en segones núpcies amb Mercè Buscà. També hi viuen els fills d’ambós matrimonis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, la casa era petita, amb una única entrada i la cuina a baix i dues habitacions al pis de dalt. Tenia també una cort per dues vaques i una porquera, el galliner i un porxo. Tenien molt poca terra, només de secà i un hort que regaven amb l’aigua del rec de Ramió. Prop de la canal del bosc tenien un biot que en deien la font del mas Rourell; quan feia calor, a l’estiu, s’assecava. Més avall de la casa tenien una bassa on naixia l’aigua que els assegurava el consum d’aigua de boca i pel bestiar. Per rentar la roba baixaven a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys quaranta del segle passat, els propietaris continuava essent la mateixa família. Vivien de les feines boscanes. La propietat passà als joves, la Pepita Garròs Buscà i en Ramon Cantal i Quer, que treballaven a jornal i menaven les terres. Tingueren dos fills, l’Angelina i en Francesc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys setanta, es va fer una ampliació de la casa, tal i com es coneix avui dia.</span></span></span></p> 41.7271000,2.6081300 467408 4619551 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91793-02p1510909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91793-03p1510898.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-05-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91794 Font de Can Pasí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pasi <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX-XX <p><span><span><span>Surgència situada en un costat de la Quintana, una llesca de terra de regadiu, situada al vessant dret de la Tordera i al dessota de la casa que li dona nom, en direcció a ponent. Al capdavall del bosc, en direcció oest, gairebé a tocar de la caseta del pou, hi ha un petit marge de terra amb una taula improvisada de fusta i al costat, la font. Consisteix en un calaix excavat en el marge on s’hi ha fet un muret de pedra en forma d’”U”. Mesura 1’50 m de llargària per 1,10 d’alçada. A la part inferior del mur frontal s’observa un petit foradet on hi ha una aixeta de rosca amb un broc com a sortidor que permet regular el pas de l’aigua. En obrir l’aixeta, l’aigua cau a l’interior d’una cassola de fang on s’hi pot abeurar la fauna.</span></span></span><br /> <br /> </p> 08082-212 El Quintàde Can Pasí <p><span><span><span><span><span>Es desconeix la data de la seva construcció, però al seu voltant hi ha tres pous d’aigua i una caseta amb el motor, propietat de Can Pasí. De la casa se'n té coneixement des d'inicis del segle XVIII. </span></span></span></span></span></p> 41.7266500,2.6067100 467290 4619502 08082 Fogars de la Selva Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-02p1510904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-03p1510906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-04p1510902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-05p1510899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-06p1510903.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Lúdic Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cal demanar permís al seu propietari. 98 47 1.3 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91795 Cal Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-3 <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX Ensorrat <p><span><span><span><span><span>Cal Roig és una casa de pagès situada en el veïnat del Molí. Per arribar-hi cal pujar pel camí de la Serra que transcorre a ponent del turó de Ca l’Oller en direcció al turó de Cal Roig. Un cop arribats, les restes de la casa són visibles a mà dreta mateix del camí, seguint les restes de maó i de teula, a una vintena de metres bosc endins.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entremig de la vegetació, s’hi observen els murs estructurals de la casa, d’un gruix que no sobrepassa els 0,50m. El més alt és el situat al sud, amb 1,75 metres d’alçada conservada. Estan fets amb pedra irregular, amb trossos de teula i maó per donar estabilitat a la pedra units amb fang. A la part nord-est s’ha localitzat un enderroc circular amb pedra i maó que podria tractar-se d’un forn de pa, però sense poder-ho confirmar. A la part de ponent es conserva un muntant de la porta d’entrada. Al davant del que sembla ser la façana principal hi ha un espai pla, ample com si es tractés de l’era de la casa, tot i que la vegetació no permet veure si era de terra batuda o de cairons.</span></span></span><br /> </p> 08082-213 Turó de Cal Roig <p>D'aquesta casa se sap que a mitjan del segle XIX, l'any 1855, la propietat era de Salvador Serrat, casat amb Teresa Artigas. </p> <p>En el padró municipal de 1889, la finca passa a mans del fill, Andreu Serrat i Artigas, que hi viu amb la seva esposa, natural de Gaserans, Teresa Comas i Gros, Aquest s'havia casat en primeres núpcies amb Francesca Vilà, el 1855, i després, sense fills, ho fa amb la Teresa l'any següent. Tenen quatre fills, en Salvador, la Carolina, la Josepa i en Josep i un cinquè (en Francesc) que morí víctima d'un tret, amb quinze anys, mentre manipulava una arma de foc. La mare mor l'any 2000 a l'edat de seixanta anys.</p> <p>La següent informació relacionada amb la casa prové del cens parroquial de l'any 1905. En ell s'hi troben inscrits el matrimoni format per Ramon Argemí i Teresa Rius i els seus fills, Victòria, Pere, Joaquim, Josep i Providència. Però l'any 1908 es traslladen a la Batllòria.</p> <p>Els anys següents hi trobem censats el matrimoni Benet Torrelles i Antònia Bruguera, tot i que ell mor el mateix any d'instal·lar-s'hi, el 1909. Després d'ells només hi ha una parella formada per Rafel Parenta Expòsit i Maria Roure amb el seu fill Joan. Després d'ells la casa consta com deshabitada fins l'any 1923, per una família procedent de Cal Llop de Gaserans, Josep Teodoro i Puigví i Maria Nativitat Lostante que hi viuen amb el fill de l'esposa, Jeroni Codina Lostante. No sembla que tinguessin cap pou sinó que anaven a buscar l'aigua a la font anomenada de Can Vidal, actualment perduda.</p> <p>L'any 1925 la casa torna a quedar deshabitada fins que s'ensorra.</p> 41.7190800,2.6005600 466774 4618664 08082 Fogars de la Selva Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-02p1510914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-03p1510924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-05p1510919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-06p1510912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91795-p1510911.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-09-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91796 Cal Pioc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pioc <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XX Ensorrada <p><span><span><span><span><span>Cal Pioc és una casa ensorrada, de petites dimensions situada arran de camí, coincidint amb el sender local, que transcorre pel bosc de Can Planes, en el vessant nord de la Serra de Godall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes visibles pertanyen a una casa, de planta rectangular, força estreta construïda damunt de la roca granítica, on s’hi observen encara els retalls més o menys regulars realitzats a la roca i algun encaix per a col·locar-hi una bigueta de fusta. Les restes de teula escampades entre l’enderroc, denoten que la coberta, (sense saber si era o no a doble vessant), era de teula àrab.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta baixa, amb dubtes que existís una planta pis, més aviat un sota cobert amb alguna estança no massa gran. La façana principal està orientada al sud. Els murs més alts, són els interiors que tenen aproximadament 2’80 metres a tres metres d’alçada pels més alts per un gruix de 0’50m. Sembla que disposava d’una estança principal, situada al centre, dues a ambdós costats que s’adapten a l’orografia del terreny i una al darrera, allargassada i força estreta. Els paredats són de pedra irregular, sense desbastar, collada amb fang. S’hi observen nombroses restes aprofitades de ceràmica comuna i trossos de maó o teula per anivellar els murs durant la construcció i/o reparació. S’ha detectat un muntant de porta amb pedra més ben treballada. A l’altre costat del camí s’observen trossos de teula i maó barrejades amb pedra. </span></span></span></span></span></p> 08082-214 Bosc de Can Planes <p><span><span><span><span><span>Les referències més antigues que parlen de la propietat s’han d’anar a buscar al cadastre municipal de 1862, on la casa, anomenada de Cal Pioc és propietat de Jaume Massó. Juntament amb la casa declara posseir una quartera de secà, dues quarteres de vinya, vuit quartans de sureda, quatre quarteres i dos quartans de bosc i onze quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889, el propietari és Jaume Massó, solter, que hi viu amb seixanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 la casa consta com a deshabitada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les referències del segle XVIII, es refereixen, no a la casa concretament, però a varis casaments i un àlies, anomenat Pioch, que semblen correspondre a la mateixa família. L’any 1777 en el llibre de casaments consta el casament de Jeroni Massó, àlies Pioch, amb Mariana Roqueta. El matrimoni té dos fills, Anna Maria (1778) i Joan (1780). L’any 1795 l’esposa és morta i ell es casa en segones núpcies amb Maria Rosa Mont-ras, vídua també de Benet Borràs, de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1797, Jeroni Massó, àlies Pioch, és testimoni en el casament entre Narcís Roure i Maria Gall de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1809, Joan Massó, fill de Jeroni i Anna Maria es casa amb Anna Sureda i el 1819 consta el naixement del seu fill Jaume.</span></span></span></p> 41.7201500,2.6598200 471704 4618761 08082 Fogars de la Selva Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-01p1510942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-02p1510951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-03p1510964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-04p1510936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-05p1510941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-06p1510956.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Un cop deixada la casa enrere, però aproximadament a la mateixa cota (471703 / 4618722) en direcció al torrent hi ha les restes d’un muret que forma part de la font de Cal Pioc. Afegim la fotografia proporcionada per Josep Vilà ja que el torrent està molt embrossat. 98|94 45 1.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
91797 Font dels Horts https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-1 <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span><span>La font dels Horts està situada en el vessant dret del torrent del Sot dels Horts. L’accés es fa pel mateix sender que mena a Cal Pioc. Un centenar de metres abans, a mà esquerra, de cop, baixa un camí amb fort pendent. En baixar, just on el camí fa un petit replà, a mà dreta s’endevina un petit corriol. Resseguir-lo tot passant al costat mateix de les restes d’un arbre mort que queda a l’esquerra, en direcció al torrent. Abans de travessar-lo ja s’observa la boca de la font. El lloc és ombrívol. La boca està excavada en el marge, semblant a l’entrada d’una mina, en forma de nínxol. El seu interior està obrat. Les parets tan laterals com de fons estan aixecades amb maó, mentre que el sostre està fet amb revoltó. Perquè l’aigua no fugi torrent avall, hi ha un muret davanter, d’una vintena de centímetres d’alçada que permet retenir l’aigua a l’interior. Al dessota mateix hi ha el broc. Els caçadors han obert un regueró perquè quan sobreïxi l’aigua s’escoli en direcció al torrent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part frontal, està arrebossada amb morter, i a mà esquerra, gravat s’hi pot llegir:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>«F.R. ?(despreniment parcial del suport)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>28.5.1933 (la darrera xifra molt malmesa)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mena de rúbrica en forma de vas (triangle amb una espiga corbada), al centre del qual s’hi llegeixen les inicials J.O.»</span></span></span></span></span></p> 08082-215 Torrent del Sot dels Horts <p><span><span><span><span><span>Relacionada amb el topònim, el Sot dels Horts.</span></span></span></span></span></p> 41.7225600,2.6574000 471504 4619030 08082 Fogars de la Selva Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91797-01p1510971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91797-02p1510969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91797-03p1510968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91797-04p1510970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91797-05p1510975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91797-06p1510972.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2022-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Gràcies als caçadors aquest indret es manté en perfectes condicions. S’hi es visita, cal deixar-ho en el mateix estat. 98|94 2153 5.1 2484 0 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5