API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
90800	Casa Nova d'en Plans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-den-plans	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa als quatre vents de planta quadrangular formada per dos cossos adossats. El principal consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs de forma piramidal i amb ràfec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat s’hi adossa un cos de planta baixa i pis amb la coberta plana de terrat català amb barana de balustrada per tres dels seus costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els paraments són llisos, arrebossats i pintats, amb un sòcol al voltant de les quatre façanes. No destaca cap element ornamental ni obertures des d’un punt de vista arquitectònic, ja que és una construcció reformada modernament.</span></span></span></span></span></p>	08082-51	Polígon 7 Parcel·la 13	<p><span><span><span><span><span>Alguns autors consideren que la finca on s’aixeca actualment aquesta casa correspon a l’antic Mas Massart, abandonat a causa de les pestes, i que posteriorment foren arrendades a la família d’Antoni Planasdevall, propietaris de l’antic Mas Planasdevall de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera referència moderna que parla dels habitants de la Casa Nova d’en Plans és de l’any 1817; quan es casa en Miquel Renart Castanyer de Riudellots, amb Maria Roure de Sils. L’any següent neix el seu primer fill Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1819 s’anomena Casa nova de Can Plans i és habitada pel referenciat matrimoni que figuren com a masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1831 neix una filla, la Florentina; que anys més tard es casaria amb Francesc Romaguera de Tordera, que seran els masovers de Can Planasdemunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1849, l’hereu Josep Renart i Roure es casa amb Cecília Mató i Juanama, germana del rector de Fogars, Josep Mató i Juanama. Cecília mor a l’any 1854 a l’edat de vint-i-vuit anys, després d’haver parit un fill, de nom Miquel i que, anys més tard, figuraria com a farmacèutic de Palafrugell. Josep es casa en segones núpcies amb Rosa Pagès, de Martorell. En Josep mor el 1860 als quaranta-un anys. El pare moriria tres anys més tard, als setanta anys, essent el propietari de la Rajoleria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1900, el mas surt inscrit amb el nom de Casa Nova de la Rectoria. Hi són censats Salvador Horta Bach, vidu d’Esperança Vila Sabieti, casat en segones núpcies amb Carme Rabassa Planasdevall, amb les filles Montserrat i Caterina. També s’inscriu Eulalia Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1904 s’anomena casa Horta per Josep Horta que la compra a Josep Rabassa. Hi ha inscrits com a masovers Francesc Romaguera Renart, fill de Florentina. Aquest s’havia casat el 1896 amb Dolors Solé Pons, de Ramió; amb qui havia viscut a la masoveria de la rectoria fins el 1904. També hi figuren la seva filla Josefa, nascuda el 1896 i en Jaume Xapellí Romà, nascut el 1898, llogat com a sagal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1916, Salvador Horta Bach ven la casa i una vinya a Francesc Rabassa Gifré.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1925 s’inscriuen Francesc Romaguera i Dolors Solé. La seva filla, Josefa, es casa el mateix any amb Joaquim Rabassa. En Jaume Xapellí n’és el mosso. L’any 1926 neix el primer fill, en Joan i el 1930, l’Eduard. L’any 1936 mor en Francesc Romaguera de seixanta-sis anys d’edat, que havia estat l’alcade de Fogars entre 1930 i 1931.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1954 mor l’àvia Dolors Solé als setanta-set anys; i l’any següent mor la Josefa Romaguera als cinquanta-nou.</span></span></span></span></span></p>	41.7385000,2.6817300	473534	4620792		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90800-90800-02dsc13262.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90801	Comunidor de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLUSSI, Ludovica (2010). Comunidors, creus de terme, campanars, metereologia popular i bruixes; dins l’Erol, 103, pp. 32-35</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DALMAU, Joan (2008). El rastre dels comunidors, la litúrgia de la meteorologia; dins Revista de Girona, 246, gener-febrer de 2008, pp. 50-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XVII	Restaurat fa uns anys, però amb presència de pintades.	<p><span><span><span><span><span>Construcció exempta ubicada al costat dret de l’església. És de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'interior de la coberta està composta a base d'un entramat, bastant deteriorat, de rajoles i llates de fusta alternant-se en posició paral·lela i transversal. Per accedir-hi cal pujar cinc esglaons. Un cop dins, s'hi observen uns pedrissos per seure fets d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'edificiació actual s'endevinen canvis estructurals importants. Entre els més significatius, cal destacar el repujat substancial del terra ja que a part de l'entrada que trobem avui en dia, també disposava d'una porta secundària que permetia entrar per sota.<br /> <br /> Finalment a prop del comunidor, trobem el cementiri de l'església. Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat tant en la part frontal per una tanca metàl·lica de ferro forjat com als laterals, a la dreta un mur i a l'esquerra el comunidor, el qual actua paral·lelament com a mur de tancament lateral. L'accés al cementiri és a través d'una gran porta quadrangular coronada amb un imponent arc apuntat, i complementat als dos extrems per dos petits pinacles, un per banda. Tot plegat, tant l'arc com els pinacles són fets de rajola.</span></span></span><br /> </p>	08082-52	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391000,2.6798500	473378	4620859		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-02dsc1286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-03dsc1292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-04dsc1291.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural	BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els comunidors són construccions fetes perquè el capellà pugui “comunir” o conjurar les tempestes amb oracions o fórmules exorcitzadores, per tal de preservar les collites, base fonamental de l’economia. Tenien coberta per aixoplugar-se però estaven oberts als quatre punts cardinals perquè el ritual tingués efecte en tot el territori.Una consueta escrita l’any 1731 informa que s’hi anava tots els diumenges entre el dia de la Santa Creu (3 de maig) i el 14 de setembre, dia de l'Exaltació de Santa Creu. S’hi anava en seguici cantant lletanies acompanyant al sacerdot que portava la veracreu. La desfilada es feia donant la volta a l’església fins arribar al comunidor. El rector cantava un dels quatre evangelis i després es girava als quatre punts cardinals beneint el terme.	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90802	Creu de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	De la creu només en resten els peus collats a la taula del pedró.	<p><span><span><span><span><span>La Creu de pedró de l’església de Sant Cebrià, està situada en una cruïlla de camins, a llevant de l’església actual, a mà dreta del camí que mena a Can Simon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en un pilar a mena d’altar, que mesura 1 x 0’75 m de costat, per 1’07 m d’alçada. Està obrada amb pedra granítica de l’indret, falcades amb pedruscall i trossos de maó i rajol. Està parcialment arrebossada amb morter de calç, que amb el pas dels anys es va desprenent del seu suport original. Al damunt de l’estructura, hi ha una taula de granit, plana, tallada en una sola peça que mesura 1’10 m x 0’78 m de costat, per un gruix que oscil·la entre els 0’10 i els 0’17 m d’alçada. Al centre d’aquesta, per la part superior hi ha quatre orificis circulars i un de quadrangular al centre, tots ells simètrics. En els orificis s’hi encaixa la base d’una antiga creu de ferro. En els circulars s’hi encaixen quatre peus arrodonits, de ferro, soldats a una barra vertical plana que queda encaixada al centre, equidistant. Formen part de la Creu que en algun moment de la història va desaparèixer.</span></span></span></span></span></p>	08082-53	Camí de Can Simó	<p><span><span><span><span><span>Un pedró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu, el dia 3 de maig. Tot i que acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, d’altres se situen dins de les 30 passes simbòliques, que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble de d'on es pogués beneir tot el terme per tal de protegir-lo de les tempestes, malalties i les malures del camp.</span></span></span></span></span></p>	41.7382500,2.6867000	473947	4620763		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-01dsc1342.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-02dsc1338.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-03dsc1347.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-04p1500231.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-05p1500232.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La Creu de pedró de l’església de Sant Cebrià, està situada en una cruïlla de camins, a llevant de l’església actual, però també a mig camí del jaciment situat en el Pla del Reclam, que podria correspondre a l’antiga església de Sant Cebrià, i que situaria el pedró en l’indret més alt on fins fa uns anys s’hi feia la benedicció dels camps i collites.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90803	Era de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). Ara ve el segar i el batre, dins <em>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX	Estructuralment el seu estat és bo, però actualment és plena d’herbes i bardisses.	<p><span><span><span><span><span>L’era de batre de Can Simon està situada en un pla al capdavall d’unes feixes, a mà esquerra del camí que la separa de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’uns 22 metres de diàmetre, el terra, està recobert per cairons i l’espai protegit per un mur de pedra amb restes d’arrebossat de morter de calç. El mur, mesura tot just 0’50 m en la part més baixa, per 1’60 m pel costat del camí. Presenta els desaigües característics a nivell del sol per expulsar l’aigua de pluja cap a l’exterior del mur. En l’espai d’accés a l’era hi ha afegits fets només amb varies capes superposades de maó.</span></span></span></span></span></p>	08082-54	Can Simon	<p><span><span><span><span><span>Aquest espai rodonenc present a gairebé totes les masies i masos del municipi de Fogars de la Selva, està relacionats amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, les localitzades en el municipi de Fogars de la Selva actualment estan recobertes per cairons i envoltades, la majoria per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet asseure’s.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres poden ser més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, coincidint en que el són els més llargs i assolellats. Tot i que en anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla. </span></span></span></span></span></p>	41.7388796,2.6892844	474162	4620832		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90803-01p1500275.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90803-02dsc1364.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90803-03dsc1359.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90804	Església de sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI		<p><span><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Cebrià de Fogars s'aixeca a la riba dreta de la Tordera, enfront mateix de la confluència d’aquest riu amb la Riera de Santa Coloma, on la Tordera fa de límit municipal amb Maçanet de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'església és un dels quatre elements que conformen un conjunt format també pel cementiri, utilitzat fins fa 50 anys, el comunidor i la rectoria, unida a l’església per darrera l’absis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: 'JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l'arrencada de la llinda trobem un frontis gòtic en forma de petxina, compost per un petit ampit i amb l'interior acanalat. Per sobre del frontis hi ha un petit òcul. La façana principal queda rematada per un campanar de torre quadrada. Cal dir que dels quatre costats que formen el quadrat, tan sols la part frontal presenta dues obertures parellades, ja que les tres cares restants presenten tan sols una obertura respectivament. Corona el campanar una barana emmerletada.<br /> <br /> El portal es tanca per una reixa doble de ferro forjat. Els muntants laterals estan motllurats i trobem dues llargues incisions, una per banda, on segurament s'inseria una petita comporta metàl·lica per tal d'evitar que l'aigua entrés a l'interior del temple a causa de les riuades.<br /> <br /> A l façana sud, que dona al cementiri, s’observa una sepultura en honor al reverend Rafel Massot que diu així: 'D O M S E P V L T U R A D E L R B T R A F E L M A S S O T P B R E Y R K D E L A I G L E S I A D E F O G A S N A T V R A L D E L L L O C H D E J V I A I D E S P V E S D E 4 0 A N Y X DE P A R R O C O Y 7 9 D E E D A T M O R I E N 2 7 D E D E S E M B R E D E 1 7 9 8. A N I M A E J V S R E Q V I E S C A T I N P A C E A M E N'.<br /> <br /> Per tal d'apuntalar l'estructura, evitant així el sorgiment de possibles malformacions o deterioraments amb el pas progressiu del temps, l'edifici rep el recolzament directe de tota una sèrie de robustos i poderosos contraforts. Així al costat nord trobem sis contraforts, dos dels quals estan parcialment emmascarats a causa de les dues capelles laterals que afloren en aquest costat. Per la seva banda, al costat sud en trobem tan sols tres.<br /> <br /> Pel que fa a la resolució dels espais exteriors podem dir que comparant fotografies actuals amb antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.734 elaborada per Pere Mon el 1984, podem adonar-nos que a finals del segle passat es va procedir a repicar tot l'arrebossat de la façana principal, deixant a la vista la composició interna a base de blocs de pedres desbastats, disposats en filades regulars i units a base de morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’interior, el primer que ens trobem és el cancell, definit per una estructura moderna de fusta i vidre. La nau té quatre capelles laterals, dues per banda. En una hi ha la pila baptismal. La volta és de creueria. Per sobre del cancell hi trobem el cor, al qual s’hi accedeix per una escala lateral situada a l’entrada i per on també s’accedeix al campanar. Al costat dret del presbiteri hi trobem la sagristia. Darrera l’altar i tapat per un petit retaule modern dedicat a Sant Cebrià com a figura central, Sant Antoni i Sant Isidre als laterals, hi ha el pas que comunica l’església amb la rectoria, on hi ha un pou.</span></span></span></p>	08082-55	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391700,2.6800000	473390	4620867	1590	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-02dsc1314.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-03dsc1287.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-04dsc1305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-05dsc1310.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-06p1500167.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Tot i que el patró principal de l’església és Sant Cebrià, també esta dedicada a Sant Corneli. Pel que sembla, s’atribueix aquest co-patronatge al trasllat del sant i de la campana de l’antiga capella de Sant Corneli, després de la destrucció que patí la seva ermita a mans de les tropes franceses a principis del segle XIX (1810).	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90807	Forn d'obra de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàg. 21-24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em><span>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</span></em>, dins <em><span>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</span></em>, 8, pàg. 105-132.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Tot i estar a pocs metres del camí, s’hi ha d’accedir obrint-se pas entre la vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat, a mà dreta del camí que baixa, un cop situats en el barri de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simó</span></span></span></span></span><span><span>, cap al Pla de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simó</span></span></span></span></span><span><span> i el Sot del Forn. Just abans d’arribar al pla, sembrat de pollancres, hi ha un camí planer a mà dreta que ressegueix el marge fins a trobar un revolt, sempre a mà dreta. Un cop situats en el corriol obert per els peladors de suro, s’observa un pi al costat esquerre que destaca per la immensitat de la seva capçada. El forn està excavat en el mateix pendent que fa el terreny, en una zona on el pa de sauló és prou consistent per haver pogut fer el rebaix sense que s’enfonsés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, de 2’35 m d’amplada x 5 m de llargària x 3’35 m d’alçada. No conserva la solera amb la graella, i tant la façana com el passadís d’accés a la fogaina, orientades a l’est, estan ensorrades. Els murs estan retallats en una capa de pa de sauló amb importants afloraments d’argila. S’hi observen nombroses marques realitzades amb l’escoda o la piqueta. En el mur de fons (oest) a 2’30 m des del terra, s’hi observen dos encaixos simètrics.</span></span></span></span></span></p>	08082-56	Entre el Sot del Forn i el Pla de Can Simon	<p><span><span><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. Sembla ser el cas de Can Simon. La seva ubicació no és fruit de l’atzar, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, probablement un canal de derivació d’aigua de la Tordera, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius, que tot i que actualment no són visibles, s’intueixen en l’orografia del terreny: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons, els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></span></span></p>	41.7369400,2.6876900	474029	4620617		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-01p1500307.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-02p1500297.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-03p1500300.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90808	Goigs en honor de Sant Cebrià, bisbe i màrtir. Patró principal de Fogars de la Selva.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-sant-cebria-bisbe-i-martir-patro-principal-de-fogars-de-la-selva	<p><span><span><span><span><span>GARCIA CARBONELL, Marina; ROIG TORRENTÓ, Assumpta (2012). La tipografia Carreras. La trajectòria d’una col·lecció de matrius xilogràfiques des del barroc fins al segle XX. Dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 53, pàgs. 393-409.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta Carreras de Girona que es canten per la seva festa, el 16 de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de línies en forma de guionet disposades en horitzontal pels costats i vertical per la part superior i inferior. Al dessota, centrat, “Tipografia Carreras.-Gerona”. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Cebrià abillat amb robes de bisbe i el bàcul a mà esquerra. Aquest sant, normalment porta en una mà una espasa o un ganivet que no s’observa en aquest dibuix tot i la posició un xic estranya de la seva mà dreta, com si en algun moment s’hagués obviat de posar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A ambdós costats del sant, en castellà: “Gozos en / honor de / San Cipriano / Obispo y Mártir / Patrón principal de / Fogars de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una decoració vertical de guionets seguint la decoració de l’orla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La transcripció sencera dels goigs diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig Fogás us escolta / pel seu Patró celestial, / Cebrià, guardeu’ns de mal / i sieu el nostre guia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan totjust la Fe Cristiana / lluïa com un nou sol, / fou Cartago, l’africana, / qui gronxà el vostre breçol; / si en les paganes doctrines / sou encara alliçonat, / Jesús ja us tenia ullat / per les milícies divines//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la dolça poesia / i en les arts del ben parlar, / i en elles fóreu preciar; / eren d’eloqüència humana, / vostres llavis, un riu d’or/ on s’hi abeurava el cor / de la joventut pagana. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fama ja pregonava / vostre nom per tot arreu / quan el Cel us convidava / sota l’ombra de la Creu / a Cicili escollia / per a tornar-vos cristià, / i: “En ma Fe a Ciprià, al cor li deia, inicia”.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja la celestial doctrina / de Jesús crucificat / per sa formosor divina / us té tot enamorat; / del baptisme l’aigua pura / us fa un lliri de blancor / i la mel del diví amor / una bresca de dolçura. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fou l’amor a la pobresa, / abrivat pel vostre zel, / que als pobres vostra riquesa / us feu donar per a guanyar el cel / lliure d’afers de la terra / vostre cor enyoradís / muntant fins al paradís / deixa enrere l’altra serra.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fet ministre de l’Altíssim / amor a déu us foneu / quan al calze d’or finíssim / els vostres llavis poseu; / i amb aquell foc que us arbora / prediqueu als africans/ [inici de la segona columna] i els duen fets cristians / a Jesucrist que els enyora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Cartago adolorida / i amb els ulls negats pel plor / veu passat d’aquesta vida / a Donat el seu pastor, / cuidant-vos l’ànima encesa / de divina caritat, / us aclama per Prelat / per guarir de l’orfanesa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si en vós troba al Bisbe destre / en virtut i santedat, / en doctrina troba al mestre / com l’havia somniat; / el vostre bàcul, que empra / al pobre i al malaltís, / assenyala el paradís / al feble que dubta encara. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com un sol mancat de tares, /que les ombres totes fon, / les vostres obres preclares / il·luminen tot el món: / en lluitant amb l’heretgia / esmortida la deixeu. / fent tornar molts cors a Déu. / quan l’infern ja els engolia.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostre llibre del Martiri / és de flaire celestial / té senyors del nevat lliri / de puresa virginal; / la donzella i la matrona / el vellet i el jovincel / hi cullen perles del cel / per lluir en sa corona. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Esmercàreu vostra vida / cultivbant místiques flors, /quan elles treien florida / us robaven les amors; / Jesucrist que es complavia / amb l’esclat d’aquell verger, diu: “Les flors i jardiner / pel meu cel, jo les voldria”.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>¡Camp de xeixa segadora / com al món mai s’hagués vist, / pom de fruita collidora, / Església de Jesucrist! / altra cop un crit de guerra / s’aixeca contra els teus sants, / i la sang dels cristians [inici de la tercera columna] /novament rega la terra. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No us esglaien les tortures / les cadenes i grillons / ni els bramuts plens de sutzures /que us reclament pels lleons; / bon pastor de les ovelles / té com un deure sagrat / en els riscos del remat / posar l’ànima per elles. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els fidels que en vós hi veuen / al Bisbe del seu amor / us amaguen i sostreuen / a les ires del Pretor; / més vós, víctima escollida, / volenter us presenteu / i vostre fe confesseu / fent ofrena de la vida.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En judici sens clemència / sou per Deci condemnat, / i us ribriquen la sentència / de morir decapitat; / quan veieu que és arribada / l’hora de la vostra fi, / la paga feu al botxí, / del treball, a l’avançada.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prompte el vostre cap rodola / de la daga al cop certer, / i la terra s’enrojola / com capoll de magraner; / vostra sang és recollida / amb fervor pels cristians / mentre Déu entre els seus sants / us compta en la eterna vida. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tendre amor, que ell us tenia, / bon Jesús, ha reflorit, / quan son cos els ulls cloïa, / els badava l’esperit; / ara, faç a faç us mira/ entre efluvis de claror / i abraçat amb Vós, Senyor, vostra magnitud admira./</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Recordeu màrtir insigne, / que sóu nostre protector, / desde el Cel oïu benigne / els sospirs del nostre cor; bons esplets, bones anyades us preguem que ens conseguiu, més de Fe i amor ompliu / nostres cases isolades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Ora pro nobis beate Cipriane//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Infirmitatem nostram respice. Omnipotens Deus: et quia pondus pròpia actionis gravat, beati Cypriani màrtyris tui atque Pontificis, intercessió gloriosa nos protegit. Per Christum Dominum Nostrum: Amen. (Con licencia eclesiàstica).</span></span></span></span></span></p>	08082-57	Sant Cebrià de Fogars	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7391400,2.6800600	473395	4620863		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90808-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90808-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90808-03.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La impremta gironina Tipografia Carreras, fou fundada l’any 1842. El seu fons, conservat al Museu d’Art de Girona, compta amb una interessant varietat iconogràfica que va des del segle XVII fins al segle XX, que la família Carreras adquirí en llarg del temps com a nissaga d’impressors a d’altres antigues impremtes gironines.	98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90809	Goigs en honor de Santa Justa i Rufina Verges i màrtirs. Patrones de Fogars.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-santa-justa-i-rufina-verges-i-martirs-patrones-de-fogars		XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Edició en blanc i negre, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix que es canten per la seva festa, el 19 de juliol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de ziga-zagues. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de les dues germanes (nascudes, el 268 i el 270 respectivament) santes. La iconografia les representa juntes, amb atuells de terrissa als peus, o trossos d’una escultura trencada. A la mà dreta, les palmes del martiri. Per damunt dels seus caps, un àngel amb els braços en creu sostenint una corona damunt dels seus caps. A cada costat del requadre amb la imatge de les santes, hi ha una gerreta-reliquiari amb unes flors que semblen sortir del tap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota mateix, en majúscules, el text: “GOITS DE SANTA JUSTA, Y RUFINA VERGES / Y MARTYRS PATRONAS DE FOGÁS”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una línia vertical de punts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La transcripció sencera dels goigs diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[Primera columna], Pues al cel sou exaltades / molt amades: / Justa y Rufina glorioses/ ohiunos de Christo Esposas.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De pobres pares nasquéreu, / y tinguéreu/ per Patria á España ditxosa / criant-vos qual mariposa / que esser vereu / en caritat molt vervorosa/ abrasant-vos exaltades./ molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Avent faltat vostres Pares / sou quedades / en humil y Pobre / no teniat res, que vos sobra / si ajudades/ de persona que us socorre / sols del Cel sou amparadas / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De terra vsos compraveu, / y passaveu / ab molt treball vostra vida, / quedant sempre molt unida / que passaveu / la caritat sens medida /en humil està: possada / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cada dia á Deu clamàveu, / y pregàveu / ab oració fervorosa/ vos donís aquella cosa, /que estimaveu [Segona columna] la castedat vigorosa / quedant ab ell desposadas / molt amades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als gentils ab fortalesa, / y gentilesa / harrivan en vostra xosa / los negau qualsevol cosa /que interessa / per lo ídol mollt jocos / essent de Deu enamorades / molt amades//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Las Señoras molt ufesas, / y tiranes / trencaren los vostres vasos / ab lo idol fent pedassos / rabiossas / de veurer que en vostres cossos / quedaven molt adornades. / y amades /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gran por es la que tinguéreu / quant ja vereu / del idol la osadia, / y de ell ab gran porfia / trossos fereu / per desfer la idolatria / ab que estaven engañadas / molt amades //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Diogenies os apriciona, y baldona / en la presó molt cruel, y en lo aculeo infiel / pena vos dona / perquè á nostre Deu del Cel [Tercera columna] negueu tant atormenadas / molt amades//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la presó vostra vida / haveu finida / Justa sempre gloriosa conseguint lo esser Esposa / tenint vida / eternament preciosa / essent en un pou tirada / molt amada//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>O Justa de Christo Esposa ohiunos Verge gloriosa. / De Rufina ja acabada, y coronada / la pena que la atormenta / essent la destral sangrienta / cruel llansada / que la fa gos atenta/ del foch de Deu abrasada / molt amada / Rufina de Christo Esposa//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Fogars prop la Riera / se esmera / donatvos cultos, y glorias/ coronant-vos de victorias / de manera/ que essent màrtirs glorioses / vos tenen per advocades.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als que us claman advocades / molt amades / Justa y Rufina glorioses/ohiunos de Christo Esposas. //</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-58	Sant Cebrià de Fogars	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7391700,2.6800100	473391	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-01goigs-en-honor-de-santa-justa-i-santa-rufina-de-fogars.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90809-02dsc1283.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90810	Jaciment arqueològic de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Aquesta zona de protecció arqueològica comprèn les construccions de l’església, el comunidor i la rectoria per la seva rellevància històrica, ja que qualsevol reforma que impliqui remoció del sòl pot aportar dades de caràcter històric-arqueològic de valor documental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: 'JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dret de l’església, però exempt als quatre vents, hi trobem un comunidor de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La rectoria és una construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent i que un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lela a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cementiri es troba a la banda de migdia.</span></span></span></span></span></p>	08082-59	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7390600,2.6801200	473400	4620854		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-01p1500219.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-02dsc1283.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-03p1500166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-04p1500199.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Religiós	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	No confondre amb el jaciment de la rectoria vella, conegut com el Pla del Reclam.	98\|94	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90811	Jaciment del Pla del Reclam	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-pla-del-reclam	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV	Queden molt poques restes constructives.	<p><span><span><span><span><span>Aquest jaciment arqueològic es coneix amb diversos noms, fet que pot comportar alguna confusió. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat es coneix com a “Antiga església de Sant Cebrià”. En canvi, en el catàleg de Béns Protegits del POUM de Fogars, s’identifica com a “Jaciment arqueològic Pla del Reclam”. La confusió es pot accentuar si tenim en compte que en el mateix catàleg hi figura un altre jaciment arqueològic identificat amb el nom de “Església de Sant Cebrià i entorn”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el lloc conegut com Pla del Reclam, la tradició oral hi situava l’antiga església i rectoria, com podeu llegir en l’apartat d’història. Amb motiu d’una troballa efectuada per estudiosos del municipi, el juliol de 2004 es va realitzar una primera intervenció arqueològica en aquest lloc destinada bàsicament a confirmar si les restes descobertes pertanyien a l'antiga església de Sant Cebrià. Aquests treballs arqueològics no van poder confirmar o desmentir l'existència de la suposada església, però posaren al descobert un conjunt d'estructures i restes de material ceràmic dels segles XIV i XV.</span></span><br /> <br /> <span><span>Les estructures documentades pertanyen a un edifici de planta rectangular, construït amb murs de tàpia assentats sobre un sòcol de pedres o, en algun cas, directament sobre l'estrat geològic. Aquest edifici, que podria haver sostingut un altre pis, va estar cobert per un sostre de teula àrab i tenia com a mínim un cos adossat. Pel material arqueològic recuperat, sembla que aquest hauria estat abandonat durant la segona meitat del segle XV.<br /> <br /> També es documentà una fase anterior que sobrepassa els límits de la intervenció arqueològica i de la qual no hi ha dades de la seva planta. Aquesta fase sembla correspondre cronològicament al segle XIV i es caracteritza per la documentació d'estrats formats per carbons i cendres, que podrien estar indicant un nivell d'incendi. Sembla que la única estructura conservada d'aquesta fase és un mur que va ser reaprofitat en una fase posterior.<br /> <br /> Les funcions de l'edifici en la seva última fase encara són desconegudes. Sembla clar que es tracta d'un edifici d'hàbitat, ja sigui un mas o l'antiga rectoria.<br /> <br /> Quant al material ceràmic recuperat, aquest es pot classificar entre ceràmiques comunes (fragments d'olles, plats, gerres, poals i llibrells) i vaixella de taula (escudelles i plats). La majoria són produccions catalanes, encara que també hi ha alguna ceràmica de producció valenciana. Altres materials arqueològics recuperats són alguns claus de ferro i petits fragments de vidre blanc i verd.<br /> <br /> El gener de 2005, es va realitzar una prospecció geofísica per tal de definir i delimitar el jaciment. </span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span>Durant la campanya del 2007, es va documentar la totalitat del jaciment. Es tracta d'un espai de 1084 metres quadrats. En aquesta intervenció, es van documentar tres àmbits diferents. El primer és el més gran i no s'ha pogut atribuir-li una funcionalitat concreta més enllà de que no es tracta d'un edifici religiós. Pel què fa al segon àmbit, es tractaria d'un lloc d'emmagatzematge de cereal. La tercera estructura, ja havia estat excavada anteriorment i només es va netejar. Els materials associats corresponen sobretot al moment d'abandonament d'aquest indret, que correspondria al segle XV. Pel que fa a l'estudi documental, ha descartat que aquest conjunt d'habitacions siguin la rectoria de l'església. Les fonts documentals fan pensar que es tractaria de l'antic hostal que hi havia a la zona.</span></span></span></span></span></p>	08082-60	Pla del Reclam	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7383000,2.6845500	473768	4620769		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90811-02p1500214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90811-03dsc1331.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Entre el 2004 i el 2007 s’hi ha realitzat diverses intervencions arqueològiques:Entre el 5 i el 14 de juliol de 2004, excavació arqueològica sota la direcció d’Adriana Geladó i Prats, de l’empresa Estrats.El 12 de gener de 2005, prospecció geofísica sota la direcció de Roger Sala, de l’empresa SOT.Del 29 d’agost al 30 de setembre de 2005, excavació sota la direcció d’Adriana Geladó i Prats, de l’empresa Estrats.Entre el 12 de febrer i el 7 de març, intervenció arqueològica sota la direcció de Lourdes Moret Pujol, de l’empresa Arqueociència, SCSL-Els materials fruit de les excavacions arqueològics estan dipositats al Servei d’Atenció als Museus de Pedret.	85	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90812	Pou de l’església de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lesglesia-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	L’heura que l’està envoltant està malmetent l’estructura.	<p><span><span><span><span><span>Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la Tordera, d’on probablement capta la beta d’aigua. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada. Està construïda amb parament de pedra i maó, lligat amb morter de calç. L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest hi ha una portella de fusta collada amb un parell de frontisses, totalment recoberta per l’heura. Al dessota, destaca un ampit o pedrís per a posar-hi la galleda. </span></span></span></span></span></p>	08082-61	Feixa situada entre la Rectoria i la Casa Nova d’en Planes	<p><span><span><span><span><span>El pou pertany a l’església de Sant Cebrià, que a l’interior de l’edifici també en té un altre de pou, protegit per una portella de fusta.</span></span></span></span></span></p>	41.7388000,2.6813600	473503	4620825		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90812-01p1500210.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90812-02p1500197.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90812-03p1500208.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Un veí ens indica que ja fa diverses temporades que no té aigua.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90813	Rectoria de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent. Un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lel a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p>	08082-62	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...) quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7390900,2.6803100	473416	4620858		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-01p1500199.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-02dsc1319.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-03dsc1322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-04p1500201.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90814	Sèquia de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Només és visible una part, desconeixem la situació general de la resta de l'obra ja que la vegetació l’ha gairebé engolit.	<p><span><span><span><span><span>Restes superficials d’una séquia situada, a mà dreta del camí que baixa, un cop situats en el barri de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simon</span></span></span></span></span><span><span>, cap al Pla de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simon</span></span></span></span></span><span><span> i el Sot del Forn. Un cop arribats a la bifurcació, deixar el camí planer a mà dreta i baixar pel que va directament al Pla de Can Simó, resseguint el mateix marge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en un tram de canal llarg i estret, fet de maó, que sembla provenir del sector nord de Can Simon on es prendria l’aigua de la Tordera, aprofitant el meandre del riu, per voltar el marge dret del Pla de Can Simó i tornar a sortir a la Tordera, més al sud, a l’alçada del Pla de Can Gelmar ( a l’altre costat de la Tordera). En aquest indret a més del mur de contenció del marge, s’observa entre les bardisses, uns murs fets de maó de 0’90 m d’alçada per 0’38 m d’amplada que s’endinsen per sota el marge. En aquest indret s’hi observa, a més, un canal de derivació en “V” ja que el mur esbiaixat queda obert amb una amplada de 0’60 cm per continuar a l’altre costat. A cada costat, els dos murets tenen un entall vertical, simètrics, que permetien pujar i baixar una comporta de fusta o planxa per derivar l’aigua cap al Pla o cap el Sot del Forn. Per salvar el desnivell del terreny i que l’aigua llisqui amb celeritat, un tram del terra del reg està enrajolat amb rajol pla. Però la resta de canal que continua en direcció sud, travessant el pla, sembla excavat directament al terra i entremig de l’herba, amb algun muret de contenció intern fet de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La derivació que sembla resseguir per sota terra (o actualment colgat) en direcció al Sot del Forn, té una part coberta amb volta de canó, d’uns tres metres lineals visibles. </span></span></span></span></span></p>	08082-63	Pla de Can Simon	<p><span><span><span><span><span>Aquest tipus de construccions estan estretament relacionades amb el rec de les terres, que tradicionalment han perviscut gràcies al reg de les séquies. Aquestes canalitzacions acostumen a ser excavades directament al terra, a mena de rasa, o bé reforçades amb argamassa, morter, pedra, maó i en segons quins terrenys rocosos, tallats a la roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Poden formar xarxes complexes, de manera que hi pot haver una sèquia mare o sèquia major, que és la que pren l’aigua en el seu origen, i els canals de derivació o ramals, de caràcter secundari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En funció de l’indret per on ha de transcorre, acostuma a tenir un descens gradual fins arribar al final del recorregut, tot i que a vegades, hi ha construccions complexes que permeten accelerar o elevar l’aigua de forma artificial, a través de rescloses, aqüeductes, etc. I també en el seu recorregut tindrà portons o comportes petites que permetran obrir l’aigua per accedir a un camp concret i poder regar. </span></span></span></span></span></p>	41.7369100,2.6889400	474133	4620613		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-01p1500281.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-02p1500282.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90814-03p1500291.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90815	Molí de Can Planes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-planes	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Vicente M. (1961). Molinos y norias. Panorama Balear, nú. 81. Palma de Mallorca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ Vicente M. (2018). Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca. Palma. Lleonard Muntaner.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Restaurat a principis del segle XXI	<p><span><span><span><span><span>Molí de pales amb doble safareig, situat a mà esquerra del camí que mena a Can Planes d’Avall, en una feixa planera coneguda amb el nom de Camp Moret. S’utilitza per a l’extracció d’aigua del subsòl que s’acciona amb la força del vent, a partir de sis pales i una cua o guia, tot de xapa metàl·lica. Tres de les pales estan pintades de color vermell, mentre que les altres i la guia ho són de color gris. L’estructura és senzilla, a partir d’un eix central (cigonyal, biela i tija) i un cèrcol petit on se subjecten les pales. Aquesta estructura està inserida en una caseta o barraca d’obra, de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, de rajol pla. S’hi accedeix a través d’una portella de fusta. Al seu interior hi ha el pou i els diferents mecanismes de bombeig (el caixó, la tija, el cupet el pistó i la bomba) que permeten pujar l’aigua i canalitzar-la cap al safareig exterior. El paredat de la caseta és de pedra de mida petita, mentre que a la part superior, coincidint amb l’aixecament de l’edifici a finals del segle XIX, principis del segle XX, està obrat amb maó. L’edifici està arrebossat amb morter de calç, tot i que amb el pas dels anys es va desprenent del seu suport. Hi ha diverses obertures de mida petita que permeten l’entrada de llum i la ventilació. Adossada a la paret nord de la barraca hi ha les restes d’un cobert de teula àrab, mentre que per la façana orientada a l’est hi ha dos safareigs compartimentats amb rentadora als quatre costats. L’interior dels safareigs està arrebossat. Conserven el bunó de sortida d’aigua cap a l’exterior. En algun moment de la segona meitat del segle XX s’hi va afegir una estructura de ferro, semblant a una pèrgola, i en un dels costats un petit cobert de fibrociment. </span></span></span></span></span></p>	08082-64	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>A la primera meitat del segle XX l’acció del molí, a més de servir per a omplir els safareigs i regar el camp, també permetia omplir un dipòsit que enviava l’aigua cap a la casa pairal.</span></span></span></span></span></p>	41.7309400,2.6673900	472338	4619957		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90815-02dsc1399.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90815-03p1500316.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Actualment s'aprofita l’aigua per fer-hi el planter d’arbres del tipus “Populus”.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90816	Can Planes d'Avall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-davall	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes s’ubica en una petita plana formada per una vall que transcorre de nord a sud entre el turó Petit i el turó de Sant Corneli. Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig formen un mateix conjunt separats per un petit barri clos. En realitat es tracta de la masia principal i una masoveria. Cap a migdia, separada però estructuralment, hi ha Can Planes d’Amunt que històricament formen part del mateix conjunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En definitiva, Can Planes d’Avall és la masia principal de la finca i ha sofert diverses ampliacions i modificacions fins arribar a l’actual configuració. El resultat és una edificació amb diferents cossos de volums diferents. El cos originari és una masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D’aquesta façana en destaca el portal rodó dovellat. Per un costat se li ha afegit una coberta de terrat pla, amb accés des de la part del darrera i per l’altre un cos adossat de planta baixa i pis que uneix Can Planes d’Avall amb Can Planes del mig. Entre ambdós hi ha un pati empedrat i clos per un barri amb porta doble de fusta. Dins el pati hi ha un pou. Un altre barri comunica amb l’antiga era, ben conservada, que s’alça a llevant. La façana també disposava d’un rellotge de sol, del que només es conserva el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la part posterior, s’aixeca un altre cos que s’adapta al desnivell i guanya una alçada, amb façana orientada al nord i que és l’actual accés a la casa. Es tracta d’un accés elevat que s’hi accedeix per una escalinata, protegit per una marquesina de teules. En aquesta façana s’hi ha afegit una galeria porticada oberta, amb set arcs de mig punt en la part frontal i dos a cada costat. La coberta també és a dues aigües, però la part dreta de la façana te una alçada lleugerament superior i amb una coberta pròpia, també a dues aigües.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tota la planta baixa està destinada a espais de magatzematge, garatge o treball, reservant la planta pis per les àrees residencials.</span></span></span></span></span></p>	08082-65	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>La documentació més antiga conservada de la nissaga Planas és del 29 de gener de 1297, on Raimon Plana i la seva esposa Margarida testen a favor de llur fill hereu, Arnau Plana del mas Plana i totes les seves terres i propietats que tenen pel comte i la comtessa de Cabrera a la parròquia de Fogars. En aquest document també es fa constar una reserva de 1.400 sous barcelonesos per la dot dels seus fills, Guillem Ramon, Bernat i Pere. El document està signat per Pere de Sant Antoni, notari d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1324 Pere i Guillem de Mata de Tordera reconeixen Raimon Plana de Fogars conforme els ha pagat els cinquanta sous i tots els vestits que els devia, en concepte de dot matrimonial per casament de la seva germana amb Pere de Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre pergamí datat posteriorment (1409) consten per primera vegada els cognoms compostos de Planasdevall i Planasdemunt, cosa que fa suposar que ja en aquell moment ja existeixen les dues cases i que per tant, els habitants, de la mateixa família s’instal·len en ambdues cases originant els motius d’avall i de munt. En aquest document Pre Planademunt ven a Pere Planadevall, per un import de deu sous en moneda barcelonesa, una barquera de terra seva que posseeix a la parròquia de Fogars, en el lloc conegut amb el nom de Camp Alemany, de superfície d’una jornada de bous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1437, Joan Torra de Fogars permuta al seu gendre, Ramon Planadevall una feixa de terra ubicada al lloc Camps Insans del Pla de Fogars, per una situada a la part superior de la descrita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1438 Ramon Planasdevall permuta, amb el seu gendre Joan Torra i la seva esposa Margarida (propietaris del mas Torra) d’uns terrenys situats a Ça Ortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1473, es documenta una venda entre Blas Bruguera (propietari del mas Bruguera) amb Jaume Planasdevall, d’una peça que mesura un jornal de terra i una altra de dos jornals de terra bona, amb tot el que hi ha en elles, per dotze lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de 1497 consta el nom de Planadevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1509 Antoni Planasdevall, pagès i propietari útil de Fogars, amb motiu del casament del seu fill també Antoni, amb Astàsia, rebi en herència legítima, el mas Planasdavall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1565 Antoni Planasdevall funda un censal perquè siguin dites les misses per l’ànima de son pare; signat pel notari d’Hostalric, Rafel Jamar Bosom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1570, la família Planasdevall rep el domini útil del seu mas, establert pel monestir de Breda, mentre que en els documents anteriors, el domini directe era dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A través del llibre d’òbits de la parròquia de Fogars, se sap que Antoni Planasdevall estava casat amb Eulària; que aquesta mor l’any 1595. I l’any 1578, el marit, crea una fundació de deu misses anuals, celebradores per l’ànima dels seus pares, per la seva muller i per quan ell mori. El seu fill i hereu s’anomena també Antoni. A partir d’aquí, tenim un seguit de generacions que aniran residint en el mas: Francesc Planasdevall (†1660), maridat amb Teresa (†1676). El seu fill Jacint es casa el mateix any de la mort de la seva mare, amb Margarida Fogueres. Del matrimoni neix l’hereu Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1692, el mas esdevé quarter militar. Hi neix la filla del tinent de dragons Jeroni Mariano, fill de Milà i de la seva esposa, Isabel. Els padrins són, el tinent de dragons, Felip Guerrí i la Margarida Fogueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704, Josep (†1715 víctima d’un accident), fill de Margarida Fogueres i Jacint es casa amb Elena Torrelles (†1764). Del matrimoni neix Francesc Planasdevall i Torrelles. Aquest casament permet ampliar l’heretat dels Planasdevall amb l’adhesió del mas Torrelles de l’Esparra (una casa amb terres de la qual els documents en parlen ja al 1327, com a mas Torreyes).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1728 es casen Francesc Planasdevall i torrelles amb Maria Puigvert. El fill hereu del matrimoni és en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, el mas Planasdevall paga les primícies de totes les seves terres a més del delme de les terres del mas Massart i del delme de carnalatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737 resideix al mas Planasdevall Elena Torrelles, vídua i àvia, Francesc Planasdevall i la seva esposa Maria Puigvert i els seus fills, Maria, Teresa i Rafel a més de la minyona Maria Pulich i els dos mossos (en Jordà i en Riera), el bouer (Vandrell) i el vaquer (Valentí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1774 Josep Planasdevall i Puigvert (†1803) es casa amb Rosa Puigjermenal i Serra, de Ramió. El fill del matrimoni, en Josep, es marida amb Magdalena Sabater. L’any següent, el 1804 neix la seva primera de les filles, Maria, i dos anys després, la Rosa i el 1808, la Justa. L’any 1813 neix en Joan, que serà l’hereu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, i en el padró de 1889 consta com a propietari en Joan (1813-†1890) que morirà solter. En la declaració feta per aquest Joan com a propietari del mas, aquest està en possessió de diverses peces descrites a continuació: una peça anomenada el Bosc on hi ha una quartera i mitja de vinya, vuit quarteres i nou quartans de sureda, noranta-set quarteres de bosc i seixanta-nou quarteres d’erm. En la peca del Puig de Nora declara onze quarteres de secà, cinc quarteres de sureda, sis i mitja d’albereda, vint-i-nou quarteres i mitja de bosc, quaranta dues quarteres i mitja d’erm i dues quarteres i quatre quartans improductives. En la peça de la Camparra, posseeix vuit quarteres de secà, deu quarteres i mitja d’albereda, set i mitja de bosc, set i mitja d’erm i una quartera improductiva. En el Camp de les Merles hi té una quartera i mitja de secà, quatre quarteres d’albereda, dues quarteres de bosc, una d’erm i una d’arenal. En el Camp de les Vinyoles hi té set quarteres de secà, dues i mitja d’albereda i una i vuit quartans d’erm. A la Quintana de Can Planas, hi ha quatre quarteres i mitja de secà, una i mitja de bosc i una i nou quartans d’erm. En el Camp Ferrer, dues quarteres i mitja de secà, mitja d’albereda, una de bosc i una i tres quartans d’erm. En el Camp Roure hi ha quatre quarteres de secà i mitja d’erm. L’Hort conté dues quarteres de secà i tres quartans d’erm. En el Cornellà hi ha una quartera de secà i mitja d’erm. En el Camp Oller, hi té una quartera de secà, mitja quartera de bosc i tres quartans d’erm. En els Camps Joans, hi ha dues quarteres de secà, una i mitja d’albereda, mitja d’erm i tres quartans d’arrenal. Després de les terres declara estar en possessió de quatre bous i dues eugues a més de ramaderia (porc i anyells).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que també tenia un forn de pega, situat en el bosc de Can Planasdevall, entre la casa i l’indret anomenat Saplana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1892 Josep Rabassa i Planasdevall (†1912) n’és el nou propietari (casat amb Àngela Gifré i Boada), que hereta del seu oncle del seu oncle, Joan Planasdevall i Sabater, que va morir sense haver-se mai casat ni tingut descendència directa. L’any 1896 el matrimoni ja té dos fills, Francesc I Joaquim. L’any 1906 ja hi estan censats altres fills (Josep, Dolors i Concepció). A la mort de Josep Rabassa i Planasdevall el 1912, la seva esposa, Àngela Gifré adquireix totes les terres i la casa del mas Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 continua vivint a la casa l’Àngela Gifré amb els seus fills, Francesc, Joaquim, Josep, Dolors i Concepció, a més de Carme Rabassa, germana del difunt, amb el seu home, Salvador Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 a la casa hi viuen Àngela Gifré (†1938) amb el matrimoni Francesc Rabassa Gifré (†1964) i Rosa Coma (†1971) i els seus dos fills, Josep i Antoni i després en Joan. </span></span></span></span></span></p>	41.7299500,2.6663000	472247	4619847		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-01p1500311.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-02dsc1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-03dsc1412.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-04p1500322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-05p1500328.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-06dsc1413.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	L’era s’alça al costat de llevant de la casa, amb un mur de contenció per la banda septentrional per superar el desnivell del sòl.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90817	Rellotge de sol de Can Planes d'Avall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-davall	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Can Planes d’Avall, a la planta pis, entre les dues balconades. És del tipus vertical, orientat al sud. D’ell només se’n conserva el gnòmon, de vareta i les empremtes deixades per l’esgrafiat de les línies solars, que les diferents capes de pintura de la façana no han esborrat. Sembla que a la part superior, per sobre del gnòmon hi ha un rectangle o caixetí on hi hauria la data o un lema.</span></span></span></span></span></p>	08082-66	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>Can Planes s’ubica en una petita plana formada per una vall que transcorre de nord a sud entre el turó Petit i el de sant Corneli. Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig formen un mateix conjunt separats per un petit barri clos. En realitat es tracta de la masia principal i una masoveria. Estructuralment separada del primer conjunt, a migdia hi trobem can Planes d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En definitiva, Can Planes d’Avall és la masia principal de la finca i ha sofert diverses ampliacions i modificacions fins arribar a l’actual configuració.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació més antiga conservada de la nissaga Planas és del 29 de gener de 1297, on Raimon Plana i la seva esposa Margarida testen a favor de llur fill hereu, Arnau Plana del mas Plana i totes les seves terres i propietats que tenen pel comte i la comtessa de Cabrera a la parròquia de Fogars. En aquest document també es fa constar una reserva de 1.400 sous barcelonesos per la dot dels seus fills, Guillem Ramon, Bernat i Pere. El document està signat per Pere de Sant Antoni, notari d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1324 Pere i Guillem de Mata de Tordera reconeixen Raimon Plana de Fogars conforme els ha pagat els cinquanta sous i tots els vestits que els devia, en concepte de dot matrimonial per casament de la seva germana amb Pere de Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre pergamí datat posteriorment (1409) consten per primera vegada els cognoms compostos de Planasdevall i Planasdemunt, cosa que fa suposar que en aquell moment ja existeixen les dues cases i que per tant, els habitants, de la mateixa família s’instal·len en ambdues cases originant els motius d’avall i de munt. En aquest document Pere Planademunt ven a Pere Planadevall, per un import de deu sous en moneda barcelonesa, una barquera de terra seva que posseeix a la parròquia de Fogars, en el lloc conegut amb el nom de Camp Alemany, de superfície d’una jornada de bous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1437, Joan Torra de Fogars permuta al seu gendre, Ramon Planadevall una feixa de terra ubicada al lloc Camps Insans del Pla de Fogars, per una situada a la part superior de la descrita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1438 Ramon Planasdevall permuta, amb el seu gendre Joan Torra i la seva esposa Margarida (propietaris del mas Torra) d’uns terrenys situats a Ça Ortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1473, es documenta una venda entre Blas Bruguera (propietari del mas Bruguera) amb Jaume Planasdevall, d’una peça que mesura un jornal de terra i una altra de dos jornals de terra bona, amb tot el que hi ha en elles, per dotze lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de 1497 consta el nom de Planadevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1509 Antoni Planasdevall, pagès i propietari útil de Fogars, amb motiu del casament del seu fill també Antoni, amb Astàsia, rebi en herència legítima, el mas Planasdavall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1565 Antoni Planasdevall funda un censal perquè siguin dites les misses per l’ànima de son pare; signat pel notari d’Hostalrich, Rafel Jamar Bosom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1570, la família Planasdevall rep el domini útil del seu mas, establert pel monestir de Breda, mentre que en els documents anteriors, el domini directe era dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A través del llibre d’òbits de la parròquia de Fogars, se sap que Antoni Planasdevall estava casat amb Eulària; que aquesta mor l’any 1595. I l’any 1578, el marit, crea una fundació de deu misses anuals, celebradores per l’ànima dels seus pares, per la seva muller i per quan ell mori. El seu fill i hereu s’anomena també Antoni. A partir d’aquí, tenim un seguit de generacions que aniran residint en el mas: Francesc Planasdevall (†1660), maridat amb Teresa (†1676). El seu fill Jacint es casa el mateix any de la mort de la seva mare, amb Margarida Fogueres. Del matrimoni neix l’hereu Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1692, el mas esdevé quarter militar. Hi neix la filla del tinent de dragons Jeroni Mariano, fill de Milà i de la seva esposa, Isabel. Els padrins són, el tinent de dragons, Felip Guerrí i la Margarida Fogueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704, Josep (†1715 víctima d’un accident), fill de Margarida Fogueres i Jacint es casa amb Elena Torrelles (†1764). Del matrimoni neix Francesc Planasdevall i Torrelles. Aquest casament permet ampliar l’heretat dels Planasdevall amb l’adhesió del mas Torrelles de l’Esparra (una casa amb terres de la qual els documents en parlen ja al 1327, com a mas Torreyes).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1728 es casen Francesc Planasdevall i torrelles amb Maria Puigvert. El fill hereu del matrimoni és en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, el mas Planasdevall paga les primícies de totes les seves terres a més del delme de les terres del mas Massart i del delme de carnalatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737 resideix al mas Planasdevall Elena Torrelles, vídua i àvia, Francesc Planasdevall i la seva esposa Maria Puigvert i els seus fills, Maria, Teresa i Rafel a més de la minyona Maria Pulich i els dos mossos (en Jordà i en Riera), el bouer (Vandrell) i el vaquer (Valentí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1774 Josep Planasdevall i Puigvert (†1803) es casa amb Rosa Puigjermenal i Serra, de Ramió. El fill del matrimoni, en Josep, es marida amb Magdalena Sabater. L’any següent, el 1804 neix la seva primera de les filles, Maria, i dos anys després, la Rosa i el 1808, la Justa. L’any 1813 neix en Joan, que serà l’hereu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, i en el padró de 1889 consta com a propietari en Joan (1813-†1890) que morirà solter. En la declaració feta per aquest Joan com a propietari del mas, aquest està en possessió de varies peces descrites a continuació: una peça anomenada el Bosc on hi ha una quartera i mitja de vinya, vuit quarteres i nou quartans de sureda, noranta-set quarteres de bosc i seixanta-nou quarteres d’erm. En la peca del Puig de Nora declara onze quarteres de secà, cinc quarteres de sureda, sis i mitja d’albereda, vint-i-nou quarteres i mitja de bosc, quaranta dues quarteres i mitja d’erm i dues quarteres i quatre quartans improductives. En la peça de la Camparra, posseeix vuit quarteres de secà, deu quarteres i mitja d’albereda, set i mitja de bosc, set i mitja d’erm i una quartera improductiva. En el Camp de les Merles hi té una quartera i mitja de secà, quatre quarteres d’albereda, dues quarteres de bosc, una d’erm i una d’arenal. En el Camp de les Vinyoles hi té set quarteres de secà, dues i mitja d’albereda i una i vuit quartans d’erm. A la Quintana de Can Planas, hi ha quatre quarteres i mitja de secà, una i mitja de bosc i una i nou quartans d’erm. En el Camp Ferrer, dues quarteres i mitja de secà, mitja d’albereda, una de bosc i una i tres quartans d’erm. En el Camp Roure hi ha quatre quarteres de secà i mitja d’erm. L’Hort conté dues quarteres de secà i tres quartans d’erm. En el Cornellà hi ha una quartera de secà i mitja d’erm. En el Camp Oller, hi té una quartera de secà, mitja quartera de bosc i tres quartans d’erm. En els Camps Joans, hi ha dues quarteres de secà, una i mitja d’albereda, mitja d’erm i tres quartans d’arrenal. Després de les terres declara estar en possessió de quatre bous i dues eugues a més de ramaderia (porc i anyells).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que també tenia un forn de pega, situat en el bosc de Can Planasdevall, entre la casa i l’indret anomenat Saplana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1892 Josep Rabassa i Planasdevall (†1912) n’és el nou propietari (casat amb Àngela Gifré i Boada), que hereta del seu oncle del seu oncle, Joan Planasdevall i Sabater, que va morir sense haver-se mai casat ni tingut descendència directa. L’any 1896 el matrimoni ja té dos fills, Francesc i Joaquim. L’any 1906 ja hi estan censats altres fills (Josep, Dolors i Concepció). A la mort de Josep Rabassa i Planasdevall el 1912, la seva esposa, Àngela Gifré adquireix totes les terres i la casa del mas Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 continua vivint a la casa l’Àngela Gifré amb els seus fills, Francesc, Joaquim, Josep, Dolors i Concepció, a més de Carme Rabassa, germana del difunt, amb el seu home, Salvador Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 a la casa hi viuen Àngela Gifré (†1938) amb el matrimoni Francesc Rabassa Gifré (†1964) i Rosa Coma (†1971) i els seus dos fills, Josep i Antoni i després en Joan. </span></span></span></span></span></p>	41.7297800,2.6662500	472243	4619829		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90817-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90817-01dsc1412_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90818	Can Planes del Mig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-del-mig	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII - XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes del Mig no és altra cosa que la masoveria de Can Planes o Can Planes d’Avall. Formen un conjunt unificat des d’un punt de vista arquitectònic, però estan separades per un pati o barri interior al qual s’hi accedeix per un barri amb portalada doble de fusta i portella, amb una petita rampa d’accés empedrada, com el pati. La llinda i brancals d’aquest accés són de pedra treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, les façanes de Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig estan confrontades. L’accés a Can Planes del Mig és una porta de llinda recta, sense inscripcions, amb els brancals també de pedra. Al costat dret mateix sobresurt el cos del forn de pa, situat al costat de la llar de foc, com és habitual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció senzilla de planta rectangular aixecada davant per davant de la masia principal. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. La part residencial d’aquesta masoveria és molt menor en relació als espais de treball que s’adossen al costat. Entre la masoveria i la masia hi ha un cos volat amb coberta a doble vessant.</span></span></span></span></span></p>	08082-67	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>Segons els documents, l’any 1858, s’hi instal·len una parella acabada de casar, Florentina Renat (†1896) i Francesc Romaguera i Alomar (†1895) que faran de masovers. La parella tindrà cinc fills (Damià, Carme, Francesc, Francesca i Maria). La propietat però, continua essent de Joan Planasdevall i Sabater, tal i com consta al padró de 1889.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1895 mor Francesc Romaguera i el següent any ho fa la seva esposa. Dels cinc fills, l’hereu, en Damià, continuarà al capdavant de la masoveria amb la seva esposa, Caterina Mercader. Aquesta però mor molt jove, l’any 1898 deixant dos fills petits, en Josep i la Florentina (aquesta nena mor a l’edat de quatre anys). En Damià, es torna a casar amb Àngela Roca l’any 1899. D’aquest matrimoni naixeran set filles (Carme, Joaquima Maria, Loreto, Pilar, Antònia i Agustina).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el censos parroquials de 1906 hi continuen vivint la parella a més de la minyona Caterina Tió i el mosso, Francesc Tresserres, i més endavant, l’any 1920 també hi viurà el mosso Calixt Blanc i els germans Manel i Joaquim Rossell com a pastors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Damià Romaguera (†1932) fou alcalde de Fogars entre els anys 1914 i 1918. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1936 hi estan censats la vídua Àngela Mercader amb el primer fill del seu marit, l’hereu, Josep Romaguera, i la seva esposa Àngela Mercader i els seus dos fills (Damià i Joan). També hi viu a la casa el mosso Joan Nualart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 el matrimoni, a més d’en Damià i en Joan tenen en Joanet, la Maria i en Francesc. A les dependències de la masoveria hi viuen també dos mossos, en Gabriel Martínez i en Manuel Toledo. La família disposava d’una tartana per anar als mercats d’ Hostalric i de Tordera; una parella de bous fressats i un cavall. A l’era de la finca batien el seu cereal, però també el d’alguns veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1957 la família marxa a Tordera on s’instal·la. I a partir de 1958 s’hi instal·len uns nous masovers: Camil Torrent Pla i Rosa Massaguer Duran. Tindran tres noies i un noi (Dolors, Victòria i els bessons Montserrat i Joan). </span></span></span></span></span></p>	41.7296800,2.6661100	472231	4619817		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-01dsc1409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-02dsc1411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-03dsc1414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-04dsc1416.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90878	Can Planes d'Amunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-damunt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII - XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes d’Amunt és una masia de planta rectangular situada a migdia de Can Planes d’Avall i del Mig. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Pel costat dret, l’alçada de la coberta és inferior a la resta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana no parteix de cap eix central de verticalitat, ja que sota el carener no es defineix cap obertura i el portal d’entrada es troba desplaçat a la dreta. Es tracta d’un magnífic portal rodó dovellat. En planta baixa també hi trobem tres finestres, protegides per reixes de ferro. Damunt d’una d’elles, s’hi veu una cara antropomorfa esculpida. Figura que ja hem vist en diferents masies del municipi. A la planta pis hi ha quatre finestres, totes elles amb els brancals, ampits i llindes de pedra treballada; totes menys una de llinda recta. L’altra és amb arc conopial. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>S’ha arreglat recentment i s’ha arrebossat el parament i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p>	08082-68	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>El mas Planasdemunt el trobem referenciat per primera vegada com a tal l’any 1409, quan Pere Planademunt i Pere Planadevall es diferencien per primera vegada del nom Plana. En el fogatge de 1497 s’hi localitza novament el mas d’en Planademunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres de baptismes de 1565 consta com a batejada Anna Paula, filla de Jaume, en Planademont. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1593 el fill d’Antoni Planademunt i d’Antiga, nat Antoni rep el sagrament del bateig. A partir d’aquesta dada, en llibres parroquials hi ha referències d’inscripcions de bateig, naixements i defuncions fins al 1702. A partir d’aquesta dada, es fa difícil seguir la línia successòria de la família. En tot cas, si que l’any 1694, consta com òbit en Bernat Planasdemunt, mort pels soldats francesos, ja que no va voler que li prenguessin la burra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1702, Josep Planasdemunt, és el propietari del mas Planasdemunt. Es marida amb Magdalena Roure, originària de Vilanna, del terme d’Anglès. La cerimònia es fa en el mateix mas, amb Andreu Vidal i Francesc Buscastell com a testimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734, el fill de Josep i Magdalena, Antoni Planasdemunt Roure, es casa amb Cecília Reixach, filla d’un negociant de Sant Hilari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1738 consten com a residents al mas, juntament amb el seu fill Benet, un pastor de dotze anys (Jaume Comes) i un vaquer de setze anys (Francesc Llopart). En la propietat també hi viuen dues parelles de masovers i dos serradors (Francesc i Maties): Antoni i Maria Call per un costat, i Salvador Ditxo i Maria per l’altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1767 moren els propietaris (Antoni Planademunt i Cecília).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789 mor el fill, Benet Planasdemunt i Reixach i deixa una vídua, Teresa Cambrarol de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1819, el propietari del mas és Francesc, fill de Benet i Teresa Planasdemunt. En Francesc està casat amb Clara Pla (†1824). Quan mor la seva esposa, l’any següent, en Francesc es casa en segones núpcies amb Maria Vernench, vídua d’Antoi Poch, moliner de Ramió. La Maria i en Francesc tenen un fill, en Joan, que un cop casat amb Francesca Riera de Massanes, es traslladaran a viure a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any de la mort de la mare, l’Esteve (que serà alcalde de Fogars) es casa amb Teresa Ruscalleda, de Tordera. El seu fill, de nom Esteve, serà l’hereu i en el seu moment, també desenvoluparà el càrrec de batlle de Fogars. L’any 1852 l’Esteve es casa amb Maria Montserrat Llobet i Vendrell, que a mes del mas Planasdemunt annexionaran el Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Esteve Planasdemunt declara la casa i les següents propietats: una peça anomenada el Bosc, que consta de trenta-sis quarteres de bosc, catorze quarteres d’erm i cinc quarteres i mitja improductives; una peça al Pla de Fogars; cinc quarteres i mitja de secà; tres quarteres d’albereda; dues quarteres d’erm i una d’arenal. En el Moré hi tenia dues quarteres de secà i dues de bosc de gavella. També disposaven de la Quintana, amb tres quarteres de secà; el Camp del suro; dues quarteres i nou quartans de secà més. A Les Estries, una quartera i mitja de secà. A la Vinya, una quartera i dos quartans de vinya. Al Camp Hortal, mitja quartera de secà. A més de les terres, també declarà dos bous i una euga i varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, tot i que no hi trobem el cognom Planasdemunt, el propietari és en Joan Planas i Llobet (1855). En el mas hi tenen masovers. En aquest padró hi consten el matrimoni Jordi Giol Oller i Maria Matamala Perich amb els seus fills, Joaquim, Josep i Pere. En canvi en el padró de 1897 hi ha hagut un canvi de masovers; Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb els seus tres fills, Francesc, Josep i Maria. Aquesta família, amb la seva descendència ocuparà la masoveria fins l’any 1976.</span></span></span></span></span></p>	41.7295100,2.6660700	472228	4619799		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-01p1500366.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-02dsc1428.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-03p1500352.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-04p1500358.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-05p1500356.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-06p1500357.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Al davant, s’alça una gran era de batre, molt ben conservada.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90879	Rellotge de sol de Can Planes d'Amunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-damunt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Tot i que els seu estat general és acceptable, cal preveure una possible restauració del suport de calç i subjectar correctament el gnònom perquè no es desprengui.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol quadrangular, ubicat a la façana de migdia de Can Planes d’Amunt, a la planta pis, perpendicular amb el ràfec de la coberta i a mà esquerra d’una finestra amb la pedra ben treballada i arc conopial. És del tipus vertical declinant, orientat als sud-oest. Està realitzat damunt de l’arrebossat de calç original de la façana i esgrafiat en fresc. Està emmarcat per un marc lineal de color ocre. S’hi pot observar les diferents línies esgrafiades que realitzà el quadranter en el moment de dibuixar i calcular les hores, dividint el rellotge en quatre partions. A la part superior s’hi ha esgrafiat un cercle solar a l’interior del qual hi ha el gnòmon, de ferro. Al seu voltant hi ha quatre estels de vuit puntes amb un botó al mig, pintades també de color ocre. De cada costat del cercle solar neix una branca de fulles d’olivera, sempre esgrafiades i pintades d’ocre que arriben fins a cada extrem del quadrant. Les hores en xifres àrabs de color negrós, assenyalen, des de les 8 del matí, fins a les 6 de la tarda, essent les 12 del migdia l’hora de l’Àngelus, perpendicular al gnònom. Al dessota de la vareta, ben esgrafiada damunt de la línia horària que marca entre dos quarts de dotze i dos quarts d’una, hi ha la lletra “S”. Les línies horàries que marquen les hores són les més llargues, partint del cercle solar, mentre que les mitges hores, només fan uns centímetres, a partir de la línia inferior del marc on es dibuixen les hores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als extrems inferiors del quadrant es tornen a repetir els mateixos dibuixos decoratius a base de fulles d’olivera i al centre, sembla poder-se llegir, l’any 1887.</span></span></span></span></span></p>	08082-69	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>El mas Planasdemunt el trobem referenciat per primera vegada com a tal l’any 1409, quan Pere Planademunt i Pere Planadevall es diferencien per primera vegada del nom Plana. En el fogatge de 1497 s’hi localitza novament el mas d’en Planademunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres de baptismes de 1565 consta com a batejada Anna Paula, filla de Jaume, en Planademont. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1593 el fill d’Antoni Planademunt i d’Antiga, nat Antoni, rep el sagrament del bateig. A partir d’aquesta dada, en llibres parroquials hi ha referències d’inscripcions de bateig, naixements i defuncions fins al 1702. A partir d’aquesta dada, es fa difícil seguir la línia successòria de la família. En tot cas, si que l’any 1694, consta com òbit en Bernat Planasdemunt, mort pels soldats francesos, ja que no va voler que li prenguessin la burra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1702, Josep Planasdemunt és el propietari del mas Planasdemunt. Es marida amb Magdalena Roure, originària de Vilanna, del terme d’Anglès. La cerimònia es fa en el mateix mas, amb Andreu Vidal i Francesc Buscastell com a testimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734, el fill de Josep i Magdalena, Antoni Planasdemunt Roure, es casa amb Cecília Reixach, filla d’un negociant de Sant Hilari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1738 consten com a residents al mas, juntament amb el seu fill Benet, un pastor de dotze anys (Jaume Comes) i un vaquer de setze anys (Francesc Llopart). En la propietat també hi viuen dues parelles de masovers i dos serradors (Francesc i Maties): Antoni i Maria Call per un costat, i Salvador Ditxo i Maria per l’altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1767 moren els propietaris (Antoni Planademunt i Cecília).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789 mor el fill, Benet Planasdemunt i Reixach i deixa una vídua, Teresa Cambrarol de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1819, el propietari del mas és Francesc, fill de Benet i Teresa Planasdemunt. En Francesc està casat amb Clara Pla (†1824). Quan mor la seva esposa, l’any següent, en Francesc es casa en segones núpcies amb Maria Vernench, vídua d’Antoni Poch, moliner de Ramió. La Maria i en Francesc tenen un fill, en Joan, que un cop casat amb Francesca Riera de Massanes, es traslladaran a viure a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any de la mort de la mare, l’Esteve (que serà alcalde de Fogars) es casa amb Teresa Ruscalleda, de Tordera. El seu fill, de nom Esteve, serà l’hereu i en el seu moment, també desenvoluparà el càrrec de batlle de Fogars. L’any 1852 l’Esteve es casa amb Maria Montserrat Llobet i Vendrell, que a més del mas Planasdemunt annexionaran el Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Esteve Planasdemunt declara la casa i les següents propietats: una peça anomenada el Bosc, que consta de trenta-sis quarteres de bosc, catorze quarteres d’erm i cinc quarteres i mitja improductives; una peça al Pla de Fogars; cinc quarteres i mitja de secà; tres quarteres d’albereda; dues quarteres d’erm i una d’arenal. En el Moré hi tenia dues quarteres de secà i dues de bosc de gavella. També disposaven de la Quintana, amb tres quarteres de secà; el Camp del suro; dues quarteres i nou quartans de secà més. A Les Estries, una quartera i mitja de secà. A la Vinya, una quartera i dos quartans de vinya. Al Camp Hortal, mitja quartera de secà. A més de les terres, també declarà dos bous i una euga i varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el padró de 1889, tot i que no hi trobem el cognom Planasdemunt, el propietari és en Joan Planas i Llobet (1855). En el mas hi tenen masovers. En aquest padró hi consten el matrimoni Jordi Giol Oller i Maria Matamala Perich amb els seus fills, Joaquim, Josep i Pere. En canvi en el padró de 1897 hi ha hagut un canvi de masovers; Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb els seus tres fills, Francesc, Josep i Maria. Aquesta família, amb la seva descendència ocuparà la masoveria fins l’any 1976. </span></span></span></p>	41.7294900,2.6662200	472240	4619796	1887	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90879-01dsc1423.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90879-02p1500353.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge de sol consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 5461.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90881	Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-2	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XV-XXI		<p><span><span><span><span><span>Masia situada en una petita vall que ressegueix el rec de Can Planes, entre Can Merla del Sot i Can Planes. Consta de dos cossos; el cos original de la masia i un cos adossat en angle de 90º a l’esquerra. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos adossat també és de planta baixa i pis. La coberta també és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana més llarga. Tant el cos principal com l’adossat han estat objecte d’una remodelació recent. Pel que fa al cos original, la coberta s’ha aixecat, posant el carener a l’alçada del portal d’entrada. El cos adossat, que ja era un afegit posterior, s’ha duplicat en superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana principal destaca el portal rodó, tot i que hi ha al damunt una marquesina de teules. De les tres finestres de la planta pis, dues són originals, però la del balcó, amb arcs lobulats és d’afegit. El parament és arrebossat i pintat i destaquen dos contraforts a cada façana. També destaques les arestes amb pedra treballada.</span></span></span></span></span></p>	08082-70	Polígon 11 Parcel·la 87	<p><span><span><span><span><span>L’any 1797, en el fogatge de Fogars, consta un mas inscrit com a 'el mas d’en Roure'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1562 se celebra el bateig de Paula, filla de Pere Roure i de Joana. Pere Roure Mor l’any 1578.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1605 Joan Roure, maridat a Elisabet (Roure) són els propietaris del mas Roure. El matrimoni mor l’any 1611, deixant deu fills, i forçosament alguns d’ells nascuts bessons: Antoni, Margarida, Pere, Anna, Rafel, Jaume, Martí, Joan, Caterina i Joana. Paral·lelament al matrimoni, en el mas, hi ha constància d’altres Roure que també hi viuen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Roure (†1672), hereu del mas es casa amb Marià Vilà (†1669). Del matrimoni naixeran quatre fills: Joan (1653), Maria (1655), Antoni (1659) i Susanna (1663).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa també hi ha constància del germà de Joan Roure (†1672), l’Antoni, que es casa amb Margarida, i amb la qual tindran un fill, també anomenat Antoni (1619).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació no deixa clar quina branca és la que seguirà amb la propietat, ja que es localitzen nombrosos òbits de fills tan d’un costat com com de l’altra, anomenats sovint de la mateixa manera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals però del segle XVII la família Roure desapareix dels llibres parroquials i s’hi troben anotats els noms de diferents residents i masovers, cosa que fa pensar que el mas tenia edificis annexes al seu voltant o que a més la casa pairal fos compartida. Un exemple és el de 1674, on la família composta per Rafael Ribes i Margarida, habitants en el mas Roure, hi viuen amb la seva filla acabada de batejar. L’any següent també hi consten en Bernat Mas-Joan i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el segle XVIII el mas Roure paga primícies de totes les seves propietats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1884 a través del bateig del nen Miquel, sabem que els seus pares, Josep Pujol i Florensa Estolt, també són habitants al mas Roure. Florensa Estolt (†1691), vídua d’Antoni Roure, s’havia casat en segones núpcies l’any 1677. Un any després de la mort de Florensa, Josep Pujol, vidu, es casa en segones núpcies amb Anastàsia Ribas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1696 Josep Pujol i Anastàsia (o Astàsia) Ribas continuen com a masovers. Han tingut un fill, anomenat Jacint. A més, conviu amb ells o en alguna dependència, Bartomeu Pruna, mestre de cases. La parella tindrà altres fills: Francesc (1698), Astàsia (1701-†1711), Pau (1704), Agnès (1707-†1714).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1717, en Francesc Pujol, fill de l’anterior parella, es casa amb Maria Sabater a “la Casa Nova d’en Vidal” ja que està malalta al llit. Dos anys després ja consten com a masovers del mas Roure, i tenen una nena anomenada, Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant tots aquests anys, probablement a la casa hi continuen convivint varis nuclis familiars, tot i que en dependències separades, ja que així consta en el llibre de bateigs. Un exemple és el de 1717, on Joan Rossinyol i la seva esposa Teresa, consten en l’acta de casament com a cambrers del mas Roure. Teresa mor en el moment del part i Joan es casa en segones núpcies amb Maria Anna Ribas. Fins el 1726 aquest matrimoni consten com a cambrers de la casa, inscrits amb tres fills (vius): Magdalena (1719), Pere (1722) i Teresa (1725). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1726 i 1727 també es localitza un tal Jacint Planasdevall i mariana, pagesos, que habiten el mas Roure. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1776, en el llibre parroquial segon de baptismes, es deixa constància del que s’anomena “la casa Gran d’en Roure” on hi viu el matrimoni Joan Poch i Maria Barber. Aquests tindran varis fills. Quan el matrimoni mor, l’hereu, també de nom Joan Poch, casat amb Margarida són els que continuen a la casa Gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entrant en el segle XIX ja es parla de la casa Gran d’en Roure, o de la casa petita o dels cambrers. Sembla confirmar-ho el fet de que a partir d’aquesta època només es trobaran inscrites dues famílies, una a cada edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribats a l’any 1836 sembla que arriben uns nous masovers procedents de Tordera. La família estava formada per Josep Vilà (†1877) de Valmanya i de la Josepa Barri (†1849) de Sant Cebrià de Vallalta. L’any 1840 tenen un fill, anomenat Ramon i més endavant tindran la Maria i l’Antònia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquests anys la finca s’unifica i només hi quedarà la família Vilà Barri com a únics masovers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor Josepa Barri, el seu espòs, Josep Vilà, per tirar la finca i els fills endavant, es casa en segones núpcies amb Maria Romà i Estaper, amb quin no tindrà descendència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, consta com a propietari Francesc Mates. Aquest declara estar en possessió, a més de la casa, de la peça del mas Roure amb vuit quarteres de secà, quatre quarteres de sureda. Seixanta-dues quarteres de bosc i trenta-dues d’erm. En el Pla de Fogars, hi té tres quarteres i mitja de secà, dos quartants d’albareda, una quartera de bosc i una i mitja de terra erma. A la peça del Sorrall, hi té tres quarteres de secà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari sembla ser el seu fill, Ramon Mates i Rodés. Aquest té registrats a la finca una parella que fan de masovers, la Maria Romà Estapé (†1900), vídua en segones núpcies, de Josep Vilà, que viu amb el seu fillastre, Ramon Vilà, la seva jove, Maria Àngela Olivé Brugada i els dos nets, en Joaquim i la Carolina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, la família està composta pels mateixos integrants anteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de 1906, consten inscrits Ramon Vilà Barri </span></span><span><span>(†1926)</span></span><span><span> i Maria Àngela Olivé (†1967) amb el seu fill Joaquim (†1942) i la jove, Consol Camps (†1918) a més dels nets: Ramon, Joan, Josep, Carme i Joaquim. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ramon Vilà i Camps (†1988), l’hereu de Joaquim i Consol continuarà al cap de la masoveria amb la seva esposa, Àngela Saurí Mongé. El fill d’aquest matrimoni rebrà el nom de Joaquim (1922-†2004). Aquest darrer es casa l’any 1947 amb Carme Camps i Marlet, de Can Saboia (1922).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1948 neix la Pilar i el 1951 en Josep.</span></span></span></span></span></p>	41.7278100,2.6661900	472237	4619610		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-01p1500388.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-02p1500373.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-03dsc1436.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-04p1500371.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-05p1500377.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-06p1500359.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Un gran roure s’alça al marge dret de la casa.En el torrent de Can Planes hi tenien una resclosa que permetia regar l’hort durant els mesos d’estiu. La mateixa resclosa servia a les dones per a fer la bugada. En el Sorrall, hi tenien una bassa que omplien amb les aigües pluvials d’escorrentia procedents de Can Sant. Als anys trenta en el pla hi feren construir un pou que s’accionava a través d’una bomba centrífuga i un motor de benzina, la qual cosa significà un gran avenç.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90882	Roure de Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-roure	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASCLANS GIRVÈS, Francesc (1958). Guia per a conèixer els arbres. Barcelona: Montblanc-Martín. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p>		Malgrat el seu bon estat de conservació, és important netejar tot el perímetre de l’heura que l’envolta.	<p><span><span><span><span><span>Arbre del gènere <em>Quercus</em> de dimensions monumentals de més de 300 anys, ubicat en el marge, dessota el cobert de Can Roure. Mesura: 4,50 metres de volt de canó, per 18 metres d’alçada aproximada per 22 metres d’amplada de capçada. El tronc és recte, envoltat d’heura, amb l’escorça clavellada i fosca; mesura 4 metres fins arribar a la creu; a partir d’aquí es bifurca en diverses branques de grans dimensions, molt ben proporcionades, que van conformant la capçada. Les fulles fan entre 4 i 5 cm de llargada i presenten un color verd fosc per l’anvers, mentre que pel revers tenen un color verd grisenc. </span></span></span></span></span></p>	08082-71	Polígon 11 Parcel·la 88	<p><span><span><span><span><span>L’antropòleg, Sir James George Frazer (1854-1941) en la seva obra monumental “The Golden Bough” publicada per primer cop l’any 1890 feia un estudi comparatiu de diversos mites i ritus en varies zones del món, i evidentment ja parlava de la importància del roure en les diferents cultures. Grecs com romans, associaren el roure amb Zeus o Júpiter, divinitats del cel, la pluja i el tro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Juli Cèsar, tornant de la campanya de Britània, ordenà tallar les rouredes dels morins, una tribu gala que s’hi amagava: “Finalment, en dies successius, Cèsar va decidir tallar el bosc, i a fi que els nostres soldats, desarmats i desprevinguts, no poguessin ésser atacats per sorpresa, tots els arbres tallats eren col·locats de cara a l’enemic i se’ls amuntegava a ambdós costats a manera de clos” (Juli Cèsar, la Guerra de les Gàl·lies, III, 29).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>D’altres autores com l’escriptora Colleen McCullough, pensa que Cèsar va voler acabar amb l’arbre sagrat dels morins <em>“kilómetro tres kilómetro a través del bosque de robles, César y sus Hombres fueron empujando a los morinos hacia atrás hasta sus pantanos; a medida que avanzaban talaban robles en una ringlera de trescientos metros de anchura y amontonaban los troncos y las ramas podadas formando una gran muralla a cada flanco mientras elevaban la cuenta cada vez que un viejo árbol gemía para caer en tierra. Casi desquiciados de horror y de pena, los morinos no se atrevieron a pelear contra ellos. Se retiraron lamentándose hasta que fueron engullidos por los pantanós, donde se agruparon y lloraron desconsoladamente”</em> (McCullough, César, pàg. 64).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un altre motiu pel qual l’arbre ha estat considerat sagrat és la presència del vesc, un paràsit que resta viu fins i tot a l’hivern, quan cauen les fulles. Frazer considerava que el vesc era la branca daurada esmentada a L’Eneida, de Virgili, quan la Sibil·la Cumas explica a Enees la manera d’entrar a l’infern: “ en el fullatge espès d’un arbre s’amaga una branca amb les seves fulles i la flexible tija, consagrada a la Juno del fons de la terra. Tot està protegit per un bosc, l’envolta l’obaga d’una vall tenebrosa. A ningú li està permès baixar a les profundes regions de les ombres, si abans no aconsegueix arrancar de l’arbre la branca d’oscil·lants fulles d’or” (Virgili, l’Eneida, VI, 140).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest mateix autor, en el seu llibre, la Rama dorada (cap. XVI, 202), diu: “Segons Virgili, Enees arrancà la branca daurada d’una alzina. Ara bé, el roure era l’arbre sagrat de Júpiter, el deu màxim dels llatins”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el déu Balder, prototip de la bellesa masculina, mor víctima d’una malifeta de Loki, que fa que Höor, germà cec del propi Balder, el mati sense fer-ho expressament, amb un arc i una fletxa fetes amb el vesc, l’únic ésser que no havia promès respectar Balder.</span></span></span></span></span></p>	41.7279100,2.6665400	472266	4619621		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-02p1500372.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-03p1500382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90882-04dsc1439.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Una de les branques però s’esberlà fa uns anys i es va haver de tallar, fet que actualment fa que no acabi de tenir una forma totalment arrodonida.A la muntanya substitueix a l’alzina en climes de transició. Dins l’estatge montà es troba per sobre l’alzina muntanyenca. La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90883	Can Merla del Sot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-merla-del-sot	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>Masia de planta rectangular que consta diversos cossos. El cos principal és de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Destaca un rellotge de sol a la façana. Els paraments són arrebossats i pintats. Té cossos afegits als dos laterals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hi ha un conjunt de construccions al voltant destinades a criança d’animals i una torre moderna.</span></span></span></span></span></p>	08082-72	Polígon 15 Parcel·la 94	<p><span>En el llibre de desposoris parroquial es documenta que l’any 1831 se celebra el casament entre Benet Vidal Massó i Maria Comas Masferrer. L’any següent neix l’hereu, en Josep. Pare i fill, varen refer tota la casa, bastint-la de nou. Els dies de festa, quan la família baixava a missa a l’Església de Fogars, aprofitaven per baixar carretons carregats amb material constructiu. L’edifici fou habitable a partir de 1862. De Ca l’Esparreguera tant sols en quedaren algunes restes de fonamentació.</span></p> <p><span>En el cadastre de 1862 la casa consta inscrita com a Can Merla Nou. Quan el pare mor, el mateix any, el propietari passa a ser son fill Benet. En el cadastre declaren posseir la peça de la casa, una quartera i nou quartans de secà. Una peça a les Motes amb nou quarteres de secà i quatre quartans d’albereda. A la peça de Ca l’Esparreguera, d’on prové la família, disposen de quatre quartans de bosc de gavella, una quartera de vinya i una quartera i mitja de terra erma. També tenien un ruc. L’any 1875 mor Maria Comas.</span></p> <p><span>En el padró de 1889, a la casa consta com empadronats el fill Benet Pujol Comas i la seva esposa, Rosa Vidal i Tusell, de Gaserans.</span></p> <p><span>L’any 1900 mor en Benet i el 1901 la seva esposa. El matrimoni tindrà cinc fills: Benet, Florenci, Joan, Francesca i Adelaida.</span></p> <p><span>La Francesca Vidal Vidal hereta la casa; es casa amb Andreu Canyas Serrat amb qui tindrà varis fills: Salvador, Josepa i Narcís, Joaquima i Àngela.</span></p> <p><span>En el cens de 1923 la Francesca i l’Andreu consten empadronats a Can Merla del Sot amb els seus joves, en Salvador i la Francesca Vilà. Aquests tindran descendència: Maria, Josep i Narcís.</span></p>	41.7250500,2.6658100	472204	4619304		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90883-01p1500390.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	També es coneix amb els noms de Can Benet Merla i Ca l’Esparreguera.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90884	Rellotge de sol de Can Merla del Sot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-merla-del-sot	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>El rellotge de sol de Can Merla del Sot és un rellotge d’autor. Està ubicat dessota el carener de la façana principal de la casa. És quadrangular, amb un doble marc, fet de maó retallat i arrebossat. Els dos perfils, tant l’exterior com l’interior sobresurten del ras de l’arrebossat de la façana. Estan pintats de color teula. En el de l’interior, a més, s’hi ha pintat les línies horàries; més llargues les hores, més curtes, les mitges hores. Entre aquests dos espais, a nivell de l’arrebossat de la façana hi ha un espai policromat. El fons és de color blanc, i dibuixades per sobre, les hores, en xifres àrabs, que van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. El gnòmon, és de vareta, de ferro. Està collat amb ciment a la paret, entre el doble marc, a la part superior, on també s’hi pot llegir el lema: “DEU VOS-GUARD”. Tant les hores com el lema estan pintats a mà, de color negre. A l’interior del primer marc, sembla haver-hi un dibuix geomètric. Sobre un fons gris, sobresurten unes formes ovalades que s’entrellacen entre elles. Al seu interior hi ha una forma romboïdal.</span></span></span></span></span></p>	08082-73	Polígon 15 Parcel·la 94	<p><span><span><span><span><span>En el llibre de desposoris parroquial es documenta que l’any 1831 se celebra el casament entre Benet Vidal Massó i Maria Comas Masferrer. L’any següent neix l’hereu, en Josep. Pare i fill, varen refer tota la casa, bastint-la de nou. Els dies de festa, quan la família baixava a missa a l’Església de Fogars, aprofitaven per baixar carretons carregats amb material constructiu. L’edifici fou habitable a partir de 1862. De Ca l’Esparreguera tan sols en quedaren algunes restes de fonamentació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la casa consta inscrita com a Can Merla Nou. Quan el pare mor, el mateix any, el propietari passa a ser son fill Benet. En el cadastre declaren posseir la peça de la casa, una quartera i nou quartans de secà. Una peça a les Motes amb nou quarteres de secà i quatre quartans d’albereda. A la peça de Ca l’Esparreguera, d’on prové la família, disposen de quatre quartans de bosc de gavella, una quartera de vinya i una quartera i mitja de terra erma. També tenien un ruc. L’any 1875 mor Maria Comas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, a la casa consta com empadronats el fill Benet Pujol Comas i la seva esposa, Rosa Vidal i Tusell, de Gaserans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1900 mor en Benet i el 1901 la seva esposa. El matrimoni tindrà cinc fills: Benet, Florenci, Joan, Francesca i Adelaida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Francesca Vidal Vidal hereta la casa; es casa amb Andreu Canyas Serrat amb qui tindrà varis fills: Salvador, Josepa i Narcís, Joaquima i Àngela.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1923 la Francesca i l’Andreu consten empadronats a Can Merla del Sot amb els seus joves, en Salvador i la Francesca Vilà. Aquests tindran descendència: Maria, Josep i Narcís.</span></span></span></span></span></p>	41.7250200,2.6658200	472205	4619300		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90884-01p1500390_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90884-02p1500391_1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge no consta a l’inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90885	Can Bartolí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartoli	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Antiga casa de pagès de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El cos principal té una coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Un cos adossat a l’esquerra, també de planta baixa i pis, té la coberta a un únic aiguavés. El parament és arrebossat i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p>	08082-74	Polígon 9 Parcel·la 03	<p><span><span><span><span><span>La casa apareix per primera vegada esmentada l’any 1738 en un cens eclesiàstic, amb el nom de Barraca d’en Bartolí. Durant molt de temps els textos es refereixen indistintament a la casa amb els noms de Bartrolí o Bartolí. Durant el segle XVIII hi trobem censades dues famílies alhora, amb els cognoms Bartrolí i Call.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta com a propietari Joan Montfulleda Masmiquel, casat amb Magdalena Iglesias i Bartrolí l’any 1846. Les terres declarades són respectivament, quatre quartans de secà, una quartera de vinya, una quartera de bosc i una quartera d’erm. Aquest matrimoni té sis fills: Joan, Joaquima, Maria, Josep, Esteve i Carolina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, consta com a resident un fill de Joan i Magdalena, en Josep Montfulleda Iglesias (†1912), casat l’any 1877 amb Narcisa Verdaguer i Comas (†1921). Aquesta parella tindrà onze fills: Joan i Maria (bessons), Joaquima, Josep, Joaquim (marxar a Cuba a fer el soldat, i on morí de malaltia), Caterina, Eusèbia, Francesc, Àngela, Dolors i Rafel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909, el segon dels nois de Josep i Narcisa, Joan Montfulleda Verdaguer es casa amb Mercè Iglesias Vinyoles, que es traslladaran a viure a la masoveria de la Rectoria. Temps després marxen a viure a Can Tià Camps de Massanes on tindran tres fills (Joan, Conxita i Pere). D’aquí marxaran novament a Cal Renegat, a Can Mastroi de Fogars i finalment a Can Marlet, on actualment hi continuen vivint els descendents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Can Bartolí sembla que hi continuen vivint la Dolors Montfulleda que es casarà amb Pere Roura (†1926). A través del cens de 1925, sabem que en aquest moment tenen tres fills: Narcisa, Josep i Maria. Quan mor el pare, l’any següent la Dolors es casa en segones núpcies amb Narcís Quintana Clos, ell també vidu de Dolors Turró i amb qui havia tingut dues noies, la Rosita i la Teresa. Amb aquest matrimoni, la Dolors tindrà una bessonada: Salvador i Montserrat. Però la nena mor de petita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, l’any 1932 a la casa hi viu el matrimoni compost per Dolors Montfulleda i Narcís Quintana amb els fills en comú i els que varen tenir respectivament en cadascun dels matrimonis; un total de sis: Salvador Quintana Montfulleda, Narcisa, Josep i Maria Roura i Montfulleda i Rosita i Teresa Quintana i Turró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1940 a 1945, estan empadronats a la casa la Dolors Montfulleda i el seu espòs, Narcís Quintana; Narcisa Roura Montfulleda i un fill seu, Joan Roura; Josep Roura Montfulleda; Maria Roura Montfulleda i Salvador Quintana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest darrer, nascut l’any 1928, es casa l’any 1964 amb Carme Sibina i Puigtió, de Can Pi de Gaserans i l’any 1966 neix el seu primer fill, Jaume Quintana Sibina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que abans d’arribar al 1970 la casa es ven. En tot cas, potser abans de canviar de propietaris, hi viuen masovers. Es tracta del matrimoni format per Ramon Mercader i Xaubet i Maria Glòria Rabot i Canals, casats l’any 1969.</span></span></span></span></span></p>	41.7283100,2.6690400	472474	4619664		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90885-90885-01p15004052.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90886	Cal Carreter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-1	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XXI		<p><span><span><span><span><span>Masia situada als peus del bosc d’en Vidal. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Sobre la teulada, s’alça un petit volum com una golfa o assecador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal és austera i amb poques obertures en planta baixa. Destaca el portal rodó dovellat i una finestra al costat esquerre. A la planta pis, les finestres estan molt a prop de la volada de la coberta. Probablement, en aquest costat l’alçada del pis sigui inferior ja que es tracta de la part baixa de la coberta. Hi trobem tres finestres de llinda recta, amb els brancals i ampits també de pedra treballada. També hi trobem pedra treballada en els escaires de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat sense pintar i hi ha un rellotge de sol. Els murs exteriors estan reforçats per contraforts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part posterior es guanya alçada, ja que el terreny fa una mica de desnivell. A la façana de llevant, hi trobem una gran obertura, amb arc de mig punt amb dovelles de pedra. Es tracta de l’entrada per a maquinària agrícola.</span></span></span></p>	08082-75	Polígon 11 Parcel·la 69	<p><span><span><span><span><span>L’onze de gener de 1317, en un pergamí del mas Planasdevall, Guillem Llop d’Hostalric i la seva esposa, venen a Ramon Bonpar dues feixes de terra que tenen al Pla de Fogars, per cent quaranta sous en moneda barcelonesa. Aquestes terres estan sota el domini del comte de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 el mas Bonpar es troba esmentat en el fogatge fet per la col·lecta impositora de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1578, “Joan Bonpar (fill de Baldiri i Bartomeva) i madona Antiga Bonpara, muller sua”, propietaris del mas Bonpar, bategen el seu fill, Salvi. L’any 1578 bategen Pere, que en serà l’hereu. I l’any 1582 neix una filla, batejada com a Montserrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1582 Bartomeva Bonpara (mare de Joan Bonpar) consta com a usufructuària del seu espòs, Baldiri Bonpar fins a la seva mort, l’any 1592.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’en Salvi, fill de Joan Bonpar i Antiga Bonpara no se’n sap res. Però sí del fill Pere, que sembla que esdevé l’hereu, i se’l sap casat amb Àngela Bonpara. Varen tenir dos fills, l’Antoni (1611) i en Josep (1615). Aquest matrimoni moren el 1622 i el 1627 respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu Antoni Bonpar, es marida l’any 1632 amb Eulària Torra. D’aquest casament naixeran sis fills: Maria, Andreu, Astàsia, Teresa, Pere i Bernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1637 l’Antoni ven una partida dels “Camps Joans” a Antoni Vidal i també altres peces de terra a Francesc Planasdevall per cent lliures barceloneses. En aquesta darrera venda s’acorda que Francesc Planasdevall haurà de deixar pas de persones i bestiar per la peça de terra de la Roureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, en Bernat Bonpar Torra, fill d’Antoni Bonpar i Eulària Torra, signa com a testimoni d’un testament d’un veí, i l’any 1670 és l’administrador de la confraria del Jovent. També se sap que anualment havia de pagar a l’obra de l’església, quatre mesures de mill per dret de Sagristia i vuit ardits pel dret del Ciri Pasqual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1718, en una nota referenciada en el mas Massó Gros sembla que Jaume Massó, d’ofici carreter, havia adquirit ja feia uns anys el mas Bonpar. En tot cas la nota diu el següent: <em>“Als cinc de mars fa lo hereu Bonpar de Fogas per anima de Ramon Bonpar un censal per misses. Vui paga Jaume Massó carreter, per haverse carregat los mals quant compra la casa i bens de dit Bonpar. Vull es son fill Sebastià Massó i dia cinc de mars de 1718 paga Josep Massó son net. Ha pagat fins l’any 1717”. </em>Quan Jaume Massó adquireix el mas amb les terres es compromet a continuar pagant el censal per les misses per a Ramon Bonpar. El compromís de pagament d’aquestes misses es va repetint durant anys : <em>“Paga Massó Gros de Fogars, les misses anuals de 1732 a 1757”. </em>Entre 1732 i 1787, en el pagament dels censals, la casa es troba escrita amb els noms de Massó, Massó Gros o Carreter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cognom Massó a Fogars ja es troba documentat l’any 1615, a través del bateig de Bernat, fill de Sebastià Massó, d’ofici braser, i la seva esposa Maria. Jaume Massó és probablement un fill de Sebastià, que hauria exercit de carreter i pagès al mas Torra de Fogars. L’any 1660 Jaume Massó i carreter del mas Torra i la seva esposa Maria, tenen un fill, Joan. L’any 1662, neix en Sebastià i entre 1665 i 1668 naixeran la Maria i en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1664, Jaume Massó adquireix a l’hereu del mas Roure, una peça anomenada la Barquera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1693 es marida el fill de Jaume Massó, Sebastià Massó, també carreter i pagès, amb Maria Carreres. Tenen diversos fills, però l’hereu serà en Joan. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor la mare, Maria, que en el llibre d’òbits es llegeix “Maria Massó, vídua de Jaume, enterrada on s’acostuma a enterrar els de la Casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor l’esposa de l’hereu Joan, Maria Carreres durant el part on hauria tingut bessonada. I l’any següent mor el marit “enterrat en lo vas de casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant aquests anys i posteriors, el mas tindrà servei de masoveria, cambreria, amb la qual cosa, en els censos hi consten inscrites altres famílies amb els seus fills respectius.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVIII el mas Massó o Carreter, continuarà pagant les primícies de totes les seves terres i deu mesurons i mig de forment de vigílies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713, Josep Massó (fill de Sebastià i Maria) es casa amb Paula Garolera. Tenen varis fills però ell morirà tres anys després “en escolar-se-li la sant”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador, l’hereu del matrimoni anterior es casa amb Margarida Coronella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1740 viuran a la propietat dues famílies: el matrimoni Josep i Teresa Jordà amb la minyona, Teresa Fort de setze anys, i el matrimoni compost per Pere Cassart, rajoler d’ofici i Rosa Melcior amb cinc fills. Sembla que aquest darrer matrimoni només hi restarà un any ja que l’any següent resideixen al mas anomenat Massó Petit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1771, en una relació de confrares del Roser de Fogars, hi ha Salvador Massó i Garolera i Margarida Coronella, sense fills, residint al mas Massó Gros o Carreter i amb ells, també hi consten uns masovers (Narcís Compte i Agnès Roquer i tres nens).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador Massó i Garolera mor l’any 1789 sense descendència, però testa a favor dels seus nebots: Maria Pi i Massó amb el seu marit, Adjutori Planas. Aquests es traslladen al mas Carreter amb el seu fill i conviuran amb la padrina Margarida, fins que aquesta mor l’any 1806.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1803 Josep Planas Pi, dit Massó, l’hereu, es casa amb Maria Monger. El 1815 tenen una filla, Rosa Planas i Monger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1840, Rosa Planas i Monger (†1883) es marida amb Antoni Perich i Verneda (†1882). Tindran tres fills: l’Esteve, en Joaquim i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de 1862 Antoni declarava posseir set quarteres de secà, dues quarteres de sureda, seixanta-tres quarteres de terres ermes, divuit quarteres i nou quartans d’improductives. Entre aquestes terres hi havia els camps Sant i Costes de Plaça, al final del qual hi ha la Font de Cal Carreter, avui abandonada. A poca distància, al camp més fondo hi havia una mina que permetia omplir un safareig per fer bugada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Camp Joans, hi tenia una quartera de secà, dues quarteres d’albareda, una de bossc i dues improductives. A les terres del Pla de Fogars, hi ha una quartera de secà i nou quartans d’erm. També declara ser propietari de terres de Sant Corneli. A més disposaven de tres bous. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, l’hereu de l’Antoni i la Rosa és l’Esteve Perich i Planas, casat amb Teresa Pons i Nualart, que s’havien casat l’any 1872. Els seus descendents són l’Antoni i la Carolina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 consten inscrits al mas les següents persones a més de la família: Esteve Perich, Teresa Pons, Antoni Perich Pons, Carolina Perich Pons, Joan Amargant i Josep Gelmar, com a mossos i Llorenç Marquès, com a minyona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 es casa Antoni Perich Pons amb Àngela Gelats, que continuen a la casa amb els pares. Quan mor l'avi Esteve, l’any 1915, la família es trasllada a viure a Hostalric. Així que al mas s’hi instal·laran una família que farà de masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1917 els masovers són Joaquim Grimal i Maria Xandri amb els seus fills, Joan, Teresa, Pepet i Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923 sembla que canvia de masovers: Joaquim Sassanedes casat amb Teresa Clua i els fills, Maria, Francesca, Josep i Carles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1930, Joaquim Sassanedes perd la seva esposa i marxa amb els fills cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1933 s’hi troben inscrits Rafel Montfulleda i Carme Vilà amb el seu fill Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la Guerra Civil, els censos de 1940 a 1950 indiquen com a propietaris Antoni Perich i Pons (†1964) i Àngela Gelats i Negrell (1966), amb els seus fills Antoni i Elisa.</span></span></span></span></span></p>	41.7328400,2.6643900	472090	4620169		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-01p1500410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-02dsc1442.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-03dsc1443.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-05p1500420.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Davant la façana hi ha un pou d’aigua.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90887	Rellotge de sol de Can Carreter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-carreter	<p><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></p> <p><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></p> <p><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></p>	XIX	El suport està en bon estat de conservació i el gnònom ben consolidat, però l’esgrafiat i el dibuix estan completament esborrats.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol de pla rectangular ubicat dessota el carener de la façana principal de Cal Carreter, a mà dreta del portal dovellat. És del tipus vertical declinant, realitzat amb una capa de morter de calç que sobresurt de l’arrebossat de la façana principal de la casa. S’identifica un marc estret esgrafiat a tot el seu voltant, i a l’interior d’aquest un segon marc, més ample on devien situar-se les hores. A la part superior del quadrant hi ha un cercle solar de dimensions considerables amb el gnòmon, de vareta de ferro al centre. Sembla haver estat consolidat <em>a posteriori</em> i el contorn està pintat amb un color groguenc. </span></span></span></span></span></p>	08082-76	Polígon 11 Parcel·la 69	<p><span><span><span><span><span>L’onze de gener de 1317, en un pergamí del mas Planasdevall, Guillem Llop d’Hostalric i la seva esposa, venen a Ramon Bonpar dues feixes de terra que tenen al Pla de Fogars, per cent quaranta sous en moneda barcelonesa. Aquestes terres estan sota el domini del comte de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 el mas Bonpar es troba esmentat en el fogatge fet per la col·lecta impositora de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1578, “Joan Bonpar (fill de Baldiri i Bartomeva) i madona Antiga Bonpara, muller sua”, propietaris del mas Bonpar, bategen el seu fill, Salvi. L’any 1578 bategen Pere, que en serà l’hereu. I l’any 1582 neix una filla, batejada com a Montserrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1582 Bartomeva Bonpara (mare de Joan Bonpar) consta com a usufructuària del seu espòs, Baldiri Bonpar fins a la seva mort, l’any 1592.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’en Salvi, fill de Joan Bonpar i Antiga Bonpara no se’n sap res. Però sí del fill Pere, que sembla que esdevé l’hereu, i se’l sap casat amb Àngela Bonpara. Varen tenir dos fills, l’Antoni (1611) i en Josep (1615). Aquest matrimoni moren el 1622 i el 1627 respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu Antoni Bonpar, es marida l’any 1632 amb Eulària Torra. D’aquest casament naixeran sis fills: Maria, Andreu, Astàsia, Teresa, Pere i Bernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1637 l’Antoni ven una partida dels “Camps Joans” a Antoni Vidal i també altres peces de terra a Francesc Planasdevall per cent lliures barceloneses. En aquesta darrera venda s’acorda que Francesc Planasdevall haurà de deixar pas de persones i bestiar per la peça de terra de la Roureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, en Bernat Bonpar Torra, fill d’Antoni Bonpar i Eulària Torra, signa com a testimoni d’un testament d’un veí, i l’any 1670 és l’administrador de la confraria del Jovent. També se sap que anualment havia de pagar a l’obra de l’església, quatre mesures de mill per dret de Sagristia i vuit ardits pel dret del Ciri Pasqual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1718, en una nota referenciada en el mas Massó Gros sembla que Jaume Massó, d’ofici carreter, havia adquirit ja feia uns anys el mas Bonpar. En tot cas la nota diu el següent: <em>“Als cinc de mars fa lo hereu Bonpar de Fogas per anima de Ramon Bonpar un censal per misses. Vui paga Jaume Massó carreter, per haverse carregat los mals quant compra la casa i bens de dit Bonpar. Vull es son fill Sebastià Massó i dia cinc de mars de 1718 paga Josep Massó son net. Ha pagat fins l’any 1717”. </em>Quan Jaume Massó adquireix el mas amb les terres es compromet a continuar pagant el censal per les misses per a Ramon Bonpar. El compromís de pagament d’aquestes misses es va repetint durant anys : <em>“Paga Massó Gros de Fogars, les misses anuals de 1732 a 1757”. </em>Entre 1732 i 1787, en el pagament dels censals, la casa es troba escrita amb els noms de Massó, Massó Gros o Carreter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cognom Massó a Fogars ja es troba documentat l’any 1615, a través del bateig de Bernat, fill de Sebastià Massó, d’ofici braser, i la seva esposa Maria. Jaume Massó és probablement un fill de Sebastià, que hauria exercit de carreter i pagès al mas Torra de Fogars. L’any 1660 Jaume Massó i carreter del mas Torra i la seva esposa Maria, tenen un fill, Joan. L’any 1662, neix en Sebastià i entre 1665 i 1668 naixeran la Maria i en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1664, Jaume Massó adquireix a l’hereu del mas Roure, una peça anomenada la Barquera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1693 es marida el fill de Jaume Massó, Sebastià Massó, també carreter i pagès, amb Maria Carreres. Tenen varis fills, però l’hereu serà en Joan. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor la mare, Maria, que en el llibre d’òbits es llegeix “Maria Massó, vídua de Jaume, enterrada on s’acostuma a enterrar els de la Casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor l’esposa de l’hereu Joan, Maria Carreres durant el part on hauria tingut bessonada. I l’any següent mor el marit “enterrat en lo vas de casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant aquests anys i posteriors, el mas tindrà servei de masoveria, cambreria, amb la qual cosa, en els censos hi consten inscrites altres famílies amb els seus fills respectius.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVIII el mas Massó o Carreter, continuarà pagant les primícies de totes les seves terres i deu mesurons i mig de forment de vigílies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713, Josep Massó (fill de Sebastià i Maria) es casa amb Paula Garolera. Tenen diversos fills però ell morirà tres anys després “en escolar-se-li la sant”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador, l’hereu del matrimoni anterior es casa amb Margarida Coronella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1740 viuran a la propietat dues famílies: el matrimoni Josep i Teresa Jordà amb la minyona, Teresa Fort de setze anys, i el matrimoni compost per Pere Cassart, rajoler d’ofici i Rosa Melcior amb cinc fills. Sembla que aquest darrer matrimoni només hi restarà un any ja que l’any següent resideixen al mas anomenat Massó Petit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1771, en una relació de confrares del Roser de Fogars, hi ha Salvador Massó i Garolera i Margarida Coronella, sense fills, residint al mas Massó Gros o Carreter i amb ells, també hi consten uns masovers (Narcís Compte i Agnès Roquer i tres nens).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador Massó i Garolera mor l’any 1789 sense descendència, però testa a favor dels seus nebots: Maria Pi i Massó amb el seu marit, Adjutori Planas. Aquests es traslladen al mas Carreter amb el seu fill i conviuran amb la padrina Margarida, fins que aquesta mor l’any 1806.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1803 Josep Planas Pi, dit Massó, l’hereu, es casa amb Maria Monger. El 1815 tenen una filla, Rosa Planas i Monger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1840, Rosa Planas i Monger (†1883) es marida amb Antoni Perich i Verneda (†1882). Tindran tres fills: l’Esteve, en Joaquim i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de 1862 Antoni declarava posseir set quarteres de secà, dues quarteres de sureda, seixanta-tres quarteres de terres ermes, divuit quarteres i nou quartans d’improductives. Entre aquestes terres hi havia els camps Sant i Costes de Plaça, al final del qual hi ha la Font de Cal Carreter, avui abandonada. A poca distància, al camp més fondo hi havia una mina que permetia omplir un safareig per fer bugada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Camp Joans, hi tenia una quartera de secà, dues quarteres d’albareda, una de bosc i dues improductives. A les terres del Pla de Fogars, hi ha una quartera de secà i nou quartans d’erm. També declara ser propietari de terres de Sant Corneli. A més disposaven de tres bous. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, l’hereu de l’Antoni i la Rosa és l’Esteve Perich i Planas, casat amb Teresa Pons i Nualart, que s’havien casat l’any 1872. Els seus descendents són l’Antoni i la Carolina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 consten inscrits al mas les següents persones a més de la família: Esteve Perich, Teresa Pons, Antoni Perich Pons, Carolina Perich Pons, Joan Amargant i Josep Gelmar, com a mossos i Llorenç Marquès, com a minyona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 es casa Antoni Perich Pons amb Àngela Gelats, que continuen a la casa amb els pares. Quan mor l'avi Esteve, l’any 1915, la família es trasllada a viure a Hostalric. Així que al mas s’hi instal·laran una família que farà de masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1917 els masovers són Joaquim Grimal i Maria Xandri amb els seus fills, Joan, Teresa, Pepet i Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923 sembla que canvia de masovers: Joaquim Sassanedes casat amb Teresa Clua i els fills, Maria, Francesca, Josep i Carles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1930, Joaquim Sassanedes perd la seva esposa i marxa amb els fills cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1933 s’hi troben inscrits Rafel Montfulleda i Carme Vilà amb el seu fill Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la Guerra Civil, els censos de 1940 a 1950 indiquen com a propietaris Antoni Perich i Pons (†1964) i Àngela Gelats i Negrell (1966), amb els seus fills Antoni i Elisa.</span></span></span></span></span></p>	41.7328000,2.6643900	472090	4620164		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90887-01dsc1442_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Aquest rellotge no consta en l’inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90888	Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-8	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XV-XX	Els diferents adossats que s’hi han afegit amb el temps han amagat l’estructura original.	<p><span><span><span><span><span>Can Torres és un antic mas que ha sofert modificacions i ampliacions durant molt de temps. És de planta irregular formada per la unió de diversos cossos. Actualment la part residencial és moderna i no té cap interès arquitectònic o patrimonial. A més, oculta la part antiga del mas, amb entrada per la façana nord, on s’observa un magnífic portal rodó dovellat. Aquest cos és de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El que sí que s’observa és que es troba aixecat damunt la roca, que en algun punt el pa de sauló ha estat retallat per aixecar-hi murs. Galliners, pallisses i estances vàries envolten l’estructura original.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva l’era i al seu costat una bassa excavada a la roca amb el baixador murat, que servia per abeurar les vaques i eventualment per refrescar-les quan feia calor.</span></span></span></span></span></p>	08082-77	Polígon 11 Parcel·la 83	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de 1497 ja consta el mas Torra. La primera referència escrita dels seus habitants és localitza en un llibre de bateigs de 1561, quan Julià Torra i madona Francesca Torra, sa muller, bategen el seu fill, Baldiri.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1577 en són propietaris Miquel Torra i Montserrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1595 Miquel i Montserrada bategen la seva filla Anna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Miquel Torres i Margarida, descendents de Miquel i Montserrada, bategen el seu primer fill, Miquel i més endavant Maria, Anna i Margarida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1685 mor l’esposa i Miquel Torres es casa en segones núpcies amb Maria Jordà, també vídua. Un any després neix la seva filla Paula.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVII associats a la casa, s’hi localitzen masovers. L’any 1636 amb la família de Salvi Bech; l’any 1638, Antoni Planas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Miquel Torres, fill i hereu de Miquel Torres i Margarida, es marida l’any 1710 amb Paula Planasdemunt, veïns. Es casen a l’Església del Mercadal de Girona pel rector Narcís Nadal. Tenen un hereu, Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1714 mor el mosso del mas Torres, anomenat Segimon Muntaner a causa de la caiguda del roure gros de prop de l’era, per fer llenya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1717, Josep Fàbregas i Maria també viuen en alguna dependència o annex de la casa com a cambrers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu Josep es casa l’any 1747 amb Margarida Bruguera, de Ramió. L’any següent neix el seu primer fill, Josep, i el 1752 la filla, Agnès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1761 mor Margarida Bruguera i llavors, el mateix any, el seu espòs, vidu, es casa en segones núpcies amb Maria Masferrer, vídua de Pere Torrelles, de Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1779, Josep Torres i Bruguera es marida amb Magdalena Morer i Pujol, de Massanes. L’any 1780 neix l’hereu, Cebrià. L’any 1788 tenen trigèmins, que són batejats amb els noms de Llorenç, Serafina i Rita. Més endavant tindran dos fills més, Francesc i Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1804, Cebrià es casa amb Teresa Cassart i Soliva. Del matrimoni neixen dos fills: Joan (1804) i Miquel (1806).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, Teresa Cassart mor i Cebrià es casa l’any següent en segones núpcies amb Maria Vendrell, de Grions, que morirà el 1841. El mateix any, Cebrià es torna a casar, en terceres núpcies amb Maria Planas d’Hostalric. L’any 1842 neix una filla: Rosa Torres i Planas que serà la pubilla del mas. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1845 mor Cebrià Torres Morer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1861, Rosa Torres Planas es casa amb Josep Oller o Ollé Poch, de Fogars. L’any 1863 neix el primer fill, Joan, i l’any 1865 el segon, en Pau. L’any 1868, neix en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1862, la propietat és de Rosa Torres. Declara posseir un aquartera i set quartans de secà, mitja quartera de sureda i vuit quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, en el padró consta com a propietari Josep Ollé o Oller Poch, vidu de Rosa Torres, que hi viu amb els seus fills Joan i Pau. L’any 1894 en Pau Ollé Torres es casa amb Rosa Romà i Illas i resten al mas amb el pare.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1903 hi estan censats els matrimoni Quirze Mercader i Carolina Vilà, que l’any 1916 encara hi viuen, els seus fills, Àngela i Francesc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1939 mor en Quirze i l’any 1941, la Carolina. A la mort del pare, en Francesc Mercader Vilà es casa amb Dolors Basí i Casadellà, que tindran varis fills: la Rosa (1940) i en Josep (1943).</span></span></span></span></span></p>	41.7299600,2.6641600	472069	4619849		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90888-01dsc1447.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90888-02p1500437.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90888-04dsc1446.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90888-dsc1459.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Jaume Fugarolas i Josep Vilà (2007) parlen de les restes murades al voltant de la part més antiga de l'edificació que podrien fer suposar en l'existència d'una possible construcció amb torre i emmurallada. Però això només es podrà verificar amb una prospecció arqueològica autoritzada.Segons els autors, assenyalen una part de l’actual edifici (vessant nord-est) com a Can Serra del qual l’any 1737 en seria propietari Marià Serra i la seva esposa Coloma, que hi viuen amb els seus fills (Francesc i Rosa) i la minyona, Magdalena Teixidor. L’any 1767, la casa hauria passat a mans de Mateu Reiner, rajoler d’ofici. Varis dels seus fills, serien rajolers del mas Vidal.En el cadastre de 1862 continua la família Reiner, amb un dels descendents, Josep. Declara posseir dues peces de terra (una quartera i dos quartans de secà i la Quintana on declara tenir tres quarteres i tres quartans de secà i dos quartans d’erm). En el padró municipal de 1889 els descendents Reiner continuen com a propietaris tot i residir a Barcelona. Segons els autors, aquesta casa hauria estat fortificada amb una muralla de la qual encara se’n conserven algunes restes així com les restes d’un mur reforçat que formava part de la presó.A la banda nord del conjunt, sota un primer cobert actualment fet amb bigam de fusta i fibrociment, es descobreix la façana principal de la casa, semblant a Cal Carreter. Una estructura murària amb vàries obertures de pedra i reixes de ferro i una portalada dovellada amb marxapeus de pedra. Els autors del llibre esmentat en la bibliografia, parlen de Can Perris, que en el cadastre municipal de 1862 consta com a propietat de Josep Anglès. Es declara posseir una peça de terra anomenada la Vinya d’en Perris, amb quatre quartans de secà, nou quartans de secà, dues quarteres de vinya i una quartera d’erm. També declara tenir dues peces de terra de sis quartans de secà, una quartera de bosc i onze quartans de terra erma. L’any 1889, i segons el padró, en aquesta casa hi viurien els propietaris, Tomàs Pagès Anglès i Munda Riera i Massaguer amb el seu fill Francesc, fins l’any 1903. A la mort de l’esposa, la casa hauria estat annexionada al mas Torres, o Can Torres.Certament es tracta d’una construcció antiga que ha anat sobreposant-se amb annexos i afegits que res tenen a veure amb la construcció original. Dessota el galliner s’observen encaixos realitzats en el pa de sauló i estructures que podrien fer suposar com bé diuen els autors en una possible construcció amb torre i emmurallada, però només una inspecció ocular ben feta i un sondeig arqueològic podria aportar llum a aquest entrellat.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90889	Can Llobet de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-de-dalt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XXI		<p><span><span><span><span><span>Can Llobet de dalt és una masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L’aiguavés que desaigua al nord és més llarg que el que desaigua a migdia. Al costat dret (llevant) hi té adossada Can Llobet de baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana principal destaca el portal rodó dovellat i la finestra que té al damunt, amb els brancals, ampit i llinda de pedra treballada. El parament és arrebossat sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Alguns cossos, destinats a finalitats agrícoles, s’adossen per la façana de llevant, unint Can Llobet de dalt amb Can Llobet de baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant hi ha l’era hi un paller amb una pedra amb l’any 1834 gravat. És de planta quadrangular i la coberta, a dues aigües, ha estat refeta per tal d’evitar-ne la degradació.</span></span></span></span></span></p>	08082-78	Polígon 11 Parcel·la 67	<p><span><span><span><span><span>La data més antiga que fa referència al mas Llobet es localitza en un capbreu datat del mes de gener de 1293, entre el mas Llobet i el monestir de Breda, i signat a Hostalric. D’aquest capbreu també se’n troba una referència en un llibre de comptes de l’obreria de l’Església de Fogars de l’any 1634.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 el mas Llobet s’esmenta en el fogatge realitat en la col·lecta de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posteriorment, l’any 1515, en un pergamí del Mas Planasdevall s’esmenta Joan Llobet, fill d’Antoni Llobet i la seva esposa, constitueixen a Caterina, vídua de Narcís Planasdevall de Sant Cebrià de Fogars, la quantitat de seixanta lliures barceloneses, a més de totes les armes i arnés que seran l’aportació de Joan Llobet com a dot matrimonial en el seu maridatge amb Caterina Planasdevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el primer llibre de desposoris de la parròquia de Fogars es fa constar que l’any 1621, Joan Llobet, senyor útil i propietari del mas Llobet, crea un censal de terres a l’obra de l’Església pel preu de vint lliures i una pensió anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1634 Montserrada Llobeta, vídua de Joan Llobet, testa per la seva ànima dos perpetus aniversaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1647 Bernat Cervera, dit Llobet es marida amb Teresa Llobeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Miquel Llobet, fill de Bernat i Teresa i hereu, es casa amb Maria Planasdevall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652 Fra Josep Llobet, de l’ordre de Sant Francesc de Paula, serveix la rectoria i l’església de Fogars i celebra dos baptismes. Podria tractar-se d’un germà de Miquel Llobet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 Pere Llobet i Planasdevall, fill de Miquel Llobet i Maria Planasdevall es casa amb Maria Rosa Miró, amb la qual tindran un fill hereu, anomenat Diego.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 els Llobet pagaven la primícia de totes les terres i dels camps anomenats Valldejuli i la Coma i també el delme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el llibre de desposoris, l’any 1779 es deixa constància del casament d’Antoni Llobet, fill de Diego Llobet Miró I Mariana Torrent, amb Elena Planasdevall i Puig. El seu fill Francesc, es casa l’any 1805 amb Mariana Ramilans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, Joan Llobet Ramilans, es marida amb Teresa Vendrell i Bibot. Malauradament, el 1839 mor l’hereu amb vint-i-vuit anys. La seva filla, que no coneixerà, Maria Montserrat Llobet Vendrell es casa a l’edat de tretze anys, l’any 1852, amb Esteve Planasdemunt i Ruscalleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de 1862 el mas posseeix dotze quarteres i mitja de secà, tres i mitja de vinya, una i dos quartans de sureda, trenta quarteres de bosc, divuit de terra erma i dues i mitja d’improductives. En el Pla de Fogars tenia tres quarteres d’albereda i una quartera i dos quartans d’arenal. En la peça del Sorral hi declara tres quarteres de secà, quatre d’albereda i cinc i mitja d’erm. I a la peça de la Ribera posseeixen una quartera i mitja d’albereda i dues de terra erma. Com a bestiar feiner, declara tres bous i un ruc. I també varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals del segle XIX es fa esment del mas Llobet com Can Llobet o el mas Llobet de Dalt i Can Llobet de Baix, que està en part annexada per la façana nord de la casa antiga, per on es comunicaven interiorment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que els Llobet passaran a viure a la casa nova, probablement amb més comoditats, mentre que Can Llobet de Dalt és ocupat pels masovers Joan Camps i Poch i Rita Pastells i Vendrell amb els seus fills, Llorenç, Joan, Antolin, Magalena, Maria, Àngela i Consol, procedents de Can Xicu Camps. Durant més d’un segle, l’antic mas serà habitat pels descendents d’aquests masovers.</span></span></span></span></span></p>	41.7334500,2.6677300	472368	4620236		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-01dsc1473.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-02p1500445.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-03p1500446.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-04p1500453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-05p1500451.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90890	Can Llobet de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-de-baix	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Llobet de baix és la casa que es fan construir els amos de Can Llobet per instal·lar-s’hi. Està gairebé adossada a Can Llobet per la seva façana de llevant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta és asimètrica, sobretot perquè una part de la façana té un encapçalament pla que s’interromp entre l’eix central i el dret. No hi ha cap element destacable a nivell artístic o arquitectònic. El parament és arrebossat sense pintar.</span></span></span></span></span></p>	08082-79	Polígon 11 Parcel·la 67	<p><span><span><span><span><span>Can Llobet de Baix la fan construir els propietaris de Can Llobet de Dalt, on s’instal·laran probablement per disposar de més comoditats, mentre que el mas Llobet o Llobet de Dalt l’habitaran una família de masovers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889, n’és propietari l’Esteve Planas Ruscalleda (†1900), i la seva esposa Maria Montserrat Llobet i Vendrell amb els seu fill Joan. També viuen amb ells, Teresa Vendrell i Bibot, vídua, i l’Esteve Ruscalleda, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan l’any 1900 mor l’Esteve, hereta el seu fill Joan. I quan aquest darrer mor, hereta la pubilla, Magdalena Planas i Camps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Magdalena es marida amb Narcís Mercader, conegut com en “Ciset de la Conn” i marxen a viure a Hostalric. Del matrimoni naixeran dos fills: en Narcís i en Joan (aquest darrer morirà d’accident).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Narcís Mercader Planas, heretarà les dues cases i les terres. Es casarà l’any 1970 a Fogars, amb Antònia Puigtió i Estol, originària de Massanes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però a Can Llobet de Baix hi viuen masovers. A partir dels anys trenta del segle XX, hi consten Joan Camps i Rita Marlet amb els seus fills, Josep, Llorenç i Agustí. Els seus descendents aniran vivint a la casa fins a finals dels anys seixanta. L’any 1969 el Llobet de Baix es lloga a un matrimoni amb els seus fills.</span></span></span></span></span></p>	41.7336200,2.6679000	472382	4620254	1889	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90890-02p1500471.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90890-03p1500470.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Antigament la riera ocupava molt més espai que no pas en l’actualitat, i en el que avui es un pla de regadiu, hi havia dos gorgs, coneguts com el gorg gran d’en Llobet i el gorg petit d’en Llobet. Aquest indret fou dessecat i reblert de terra per plantar-hi hortalisses.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90891	Can Ros Nonell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-nonell	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Antiga casa de pagès situada en un dels extrems de la urbanització Parc dels Prínceps I, possiblement una masoveria reconvertida en residència on s’hi han realitzat forces reformes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’esquerra, s’hi adossa un cos en angle de 90º, també de planta baixa i pis, però amb la coberta a un aiguavés que desaigua a la façana posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat i pintat de groc pàl·lid. Les obertures es disposen simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. S’hi ha incorporat l’ala de llevant, destinada en origen a dependències relacionades amb les tasques agrícoles. Un pedrís recorre tota la façana.</span></span></span></span></span></p>	08082-80	Carrer Montseny, 3	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la casa es coneix amb el nom de Cal Governador. Sembla que aquesta casa l’adquiriren Pere Novell i Cecília Foscas, ambdós de Tordera. El seu fill, Miquel Nonell Foscas, que havia vingut amb els pares de Tordera, es casa l’any 1864 amb Maria del Carme Camps, de Can Saboia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre, declara posseir mitja quartera de secà, una quartera de vinya i quatre quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Miquel Nonell i la Maria del Carme (†1887) tingueren onze fills: Joan (1865), Francesca (1867), Francesc (1868), Maria (1870), Dolors (1872), Joaquima (1874), Filomena (1877), Joaquim (1879), Maria (1881), Caterina (1884), Gràcia (1887). La mare, Maria del Carme, mor probablement en el part o en el post part de la seva darrera filla. Miquel Nonell (†1894) es casa en segones núpcies amb Emília Vidal i Artau, amb qui tindrà una nena, la Carme (1891) i en Joan (1894).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1912, la casa és propietat de l’hereu, el fill del primer matrimoni, Joan, casat amb Francesca Pujol. Els descendents d’aquesta família hi viuran fins l’any 1969, quan marxen per instal·lar-se a Can Puiggermanal de Tordera i es venen la finca.</span></span></span></span></span></p>	41.7273100,2.6744800	472926	4619552		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90891-02dsc1490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90891-03dsc1492.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90893	Sot del diable	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-diable	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>L’avi Ramon Vilà Camps, explicava que havia sentit dir de molt de temps enrere, que un home, quan passava per l’indret conegut amb el nom del Sot del diable, deia que li sortia la por. Un bon dia, això ho va comentar a un del poble tot dient : - l’amo m’ha donat una escopeta i amb l’escopeta mataré la por!</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cartutxos però eren de sal. En adonar-se els va canviar per perdigons tot pensant: -avui mataré la por.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I dit i fet, en veure sortir la por quan passava per allí, alçà l’escopeta i li endegà un tret, convençut que l’havia matat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar al mas, el masover li diu a l’amo: - avui sí que he matat a la por. Li he endegat un tret i fotia uns crits! Avui sí que l’he matada! </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resulta que a qui havia mort o ferit era l’esposa de l’amo. </span></span></span></span></span></p>	08082-82	A mà dreta del camí entre Can Roca i l’església de Sant Cebrià.		41.7373100,2.6758700	473046	4620661		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-02p1500225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-03p1500222.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90894	Fons documental de l’Arxiu Municipal de Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-fogars-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span>L’arxiu municipal de Fogars de la Selva conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Fogars de la Selva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>01 Administració general</span></span></span></p> <p><span><span><span>02 Hisenda</span></span></span></p> <p><span><span><span>03 Proveïments</span></span></span></p> <p><span><span><span>04 Serveis Socials</span></span></span></p> <p><span><span><span>05 Sanitat</span></span></span></p> <p><span><span><span>06 Obres i urbanisme</span></span></span></p> <p><span><span><span>07 Seguretat pública</span></span></span></p> <p><span><span><span>08 Serveis militars</span></span></span></p> <p><span><span><span>09 Població</span></span></span></p> <p><span><span><span>10 Eleccions</span></span></span></p> <p><span><span><span>11 Ensenyament</span></span></span></p> <p><span><span><span>12 Cultura</span></span></span></p> <p><span><span><span>13 Serveis agropecuaris i medi ambient</span></span></span></p> <p><span><span><span>14 Col·leccions factícies</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Actualment s'està acabant de treballar en l'aplicació d'un nou quadre de classificació segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	08082-83	Plaça de la Vila s/n	<p><span><span><span>Servei d’Arxiu Municipal de Fogars de la Selva és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Fogars de la Selva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. En els anys 2006-2007 es va realitzar una primera actuació arxivística a través de l’Arxiu Comarcal de la Selva, per part de Neus Puig Amat. L’any 2016 es va fer una segona fase d’actualització, per part de David Molet Guitart, també a través de l'Arxiu Comarcal de la Selva. El 2017 l’ajuntament s’adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.Els serveis que ofereix són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Consulta de fons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Reprografia</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Assessorament a arxius d'entitats i associacions</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Suport a la investigació</span></span></span></span></span></li> </ul>	41.7351000,2.6714100	472674	4620418		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Horaris de consulta: de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h.Consultes i informació: 972 864973 o fds.ajuntament@diba.cat		56	3.2		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90902	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-44	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Fogars de La Selva se celebra per la festivitat de Sant Cebrià i Sant Corneli, patrons de la parròquia, fixada el 16 de setembre; però que s’adapta al tercer cap de setmana de setembre perquè gran part de la població treballa fora del municipi. La festa comença el divendres, amb el pregó de Festa Major i acaba el diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les principals activitats d’aquests tres dies de festa són esportives, lúdiques i culturals. Una part està pensada per la mainada, amb espectacles infantils. També es fa un sopar popular i una cantada d’havaneres. A més de l’Ofici que se celebra a l’església de Sant Cebrià i on es canten els goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de Fogars tenia la particularitat de ser l’última de la contrada i la gent dels pobles veïns hi acostumaven a venir en bloc per a rematar les festes majors de la temporada, fos a peu o amb carruatges.</span></span></span></span></span></p>	08082-84	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Antigament el diumenge començava la festa amb la Missa d’Ofici, a la qual hi assistia la corporació municipal en ple. Era acompanyada i cantada per la cobla orquestra i es cantaven els Goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, després de l’Ofici, es feia una processó que anava de l’església de Sant Cebrià a l’ermita de Sant Corneli. Es va fer fins l’any 1734.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1934, a petició escrita dels veïns, adduint el benefici general i per a facilitar-ne l’assistència, l’Ajuntament acordà traslladar la festa al tercer cap de setmana de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dècada dels setanta es llogava un envelat amb llotges a cada banda, que eren llogades a les famílies del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'organització anava a càrrec d’una comissió de festes, nomenada per la Societat de festes de Fogars en representació seva. Societat composta pels caps de família de les principals cases i registrada al Govern Civil de Barcelona. Els socis eren responsables de pagar les despeses derivades de la festa i la comissió delegada s’encarregava d’administrar l’economia, de llogar l’envelat i l’orquestra i tenia cura de totes les activitats de la festa. Una part dels masos que no eren socis, eren abonats, pagant una quota fixa anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, els músics menjaven a les cases particulars. Però després feren els àpats a l’hostal de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans, la primera manifestació de la festa era el dinar de dissabte, on es menjava escudella de festa major. A les 6 començava el ball de la tarda. L’orquestra tocava vuit peces. A les onze començava el ball de nit. Constava de 16 peces de ball amb una mitja part. Després de la mitja part es feia el sorteig de la toia. La toia consistia en un xai, un parell de pollastres, una caixa de cava, una panera o un rellotge. Els beneficis eren per ajudar a pagar les despeses de la festa. També es feia el ball de rams, on els balladors compraven un ram que regalaven a la noia que treien a ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge començava la festa amb l’Ofici de Festa Major, amb la presència de les autoritats civils municipals. Era acompanyada i cantada per la cobla que al final cantaven els goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació es feia el ball de dansa a l’envelat amb quatre balls. Tothom a casa amb els parents i convidats feia un gran dinar d’arròs amb colom, carns rostides de pollastre, ànec o oca. A les cinc de la tarda hi havia una audició de sardanes al Prat de Can Roca. Tot seguit començava el ball de tarda. A la nit es feia el sarau de comiat. A la segona part es feia el ball de casats, el ball robat i el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p>	41.7350300,2.6716200	472692	4620410		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
90903	Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Girona referent a Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-fogars-de-la-selva		XIII-XX		<p><span><span><span><span><span>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s’estén per la muntanya fins a Puigcerdà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Diocesà del Bisbat de Girona custodia i conserva la documentació de l’arxiu parroquial de Sant Cebrià, segons el Decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’Arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació custodiada consta de llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis, consuetes i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI. També es preserven lligalls de testaments de vàries èpoques, llibres d’obra i comptes, el llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser, i notícies vàries de la Rectoria de Fogars, que desglossem de la següent manera:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T1</strong> Llibre de Testaments I de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1574 - 1805)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B5</strong> Llibre de Baptismes de la Iglésia parroquial de Sant Ciprià de Fogàs, Bisbat de Gerona (1825 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B6</strong> amb C Libro de Bautismos de Fogàs (1851 - 1890)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Sant Cebrià de Flaçà (1890 - 1974)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T2</strong> Libre de Testaments, codicils i aprissia de Fogàs (1606 - 1815)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 <strong>T3</strong> Liber Testamentorum (1805 - 1953)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B1</strong> Libre del bateix de la parroquia de Folgàs (1553 - 1652)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B2</strong> Libre de bateix de la present Isglesia de Fogàs comensat vuy a 29 de janer del any 1653 essent rector de la present isglesia lo P. Antic Esteve (1653 - 1712)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B3</strong> En est llibre se continuaran totas las partidas de baptismes, començant de temps del Reverent Gaspar Oller, Prevere i Rector de Fogàs, als 22 de agost de 1712... I en altre part de llibre començant al revés se traban continuats los noms de aquells que foren Confirmats... així mateix se coantinuaran totas las partidas de desposoris... (1712 - 1763)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 1 1 <strong>B4</strong> Llibre de Baptismes IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1763 - 1825)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 2 1 1 T Llig. Lligall de Testaments de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1849 - 1943)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 1 1 Consueta Consueta de la Isglésia Parochial de Sant Esteva de Tordera del Present Bisbat de Gerona (1700 - 1847)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 1 2 Rectoria, Notícies Notas de la Rectoria de Fogás (1912 - 1971)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas del Culto y Obra de la Iglesia parroquial de Fogás de Tordera (1880 - 1947)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C5 Llibre de Confirmacions V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1867 - 1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 3 2 1 Cens Parroq. Libreta del Censo desde el año 1896. Parroquia de San Ciprián de Fogás (1896 - 1941)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 1 Misses i Aniv., Celebrac. Llibre de totas las missas ques troban celebradoras en la Iglesias parroquial de Sant Cebriá de Fogás, ahont constará de la celebració de ellas... (1732 - 1764)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Llibre de la Confraria de Maria Nostra Senyora del Roser instituida en la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogás... (1724-1771, 1818-1827, 1850-1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C2 Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1720 - 1803)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C3 Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1829 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C4 Llibre de Confirmacions IV de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1857 - 1864)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 2 1 C1 Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1610 - 1671)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i notícies Llibre ahont estaran calendats los Censals que per rahó de Missas y aniversaris celebradoras en la Iglesia parroquial de Sant Cebriá de Fogás percebeix annualment lo Rector... (1731 - 1754)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Reducció Fundadors de Missas de Fogás en primera Reducció de ellas a la caritat de 7 sous, 6 lliures per lo Illustríssim Lorenzana (1798 - 1799)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 5 Misses i Aniv., Censals i altres Censals de Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1647 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. Llibre de totas las Missas celebradoras, que se celebraran en la Iglesia parroquial de Sant Ciprià de Fogars... (1762 - 1798)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Llev. i altres Llevadors, Censals i altres de les Misses i Aniversaris de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (s. XVIII-XIX)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 2 7 Misses i Aniv., Reducció 1834. Codex Missarum et Anniversarionum fundatorum un hac Ecclesia Parochiali Sancti Cipriani de Fogás... (1828 - 1854)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M1 amb C Llibre de Matrimonis I amb Confirmacions de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1631 - 1730)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M2 amb C Llibre dels Desposoris que se celebraran en la present parròquia de Fogàs (1730 - 1827)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M3 amb C Llibre de Confirmacions de la parròquia de Sant Ciprià de Fogàs, bisbat de Girona i Llibre de Matrimonis de la parroquia de San Ciprià de Fogàs, Bisbat de Girona (1829-1851, C 1828-1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 1 M4 Libro de Matrimonios de Fogàs dende noviembre de 1851 (1852 - 1900)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 1 Adm. Parroq. Div., Comptes Llibre del Obré de la present Iglesia de Sant Cebrià de Fogars en lo qual está cotinuats los canalars dels actes dels censals rep dit Obré y las demés administracions... (1662 - 1726)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 13 3 1 Confr. Santíssim Confrares/ses Llibre en el qual están assentats los Confrares del Santíssim Sagrament en Sant Cypriá de Fogás. 1792 (1792 - 1936)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se notaran tots los reddits percebeix la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cipriá de Fogars...advertint que en aquest llibre no sols constaran los reddits percebeix la dita Obra, si també los reddits de las Administracions... (1829 - 1880)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. diverses, Comptes Llibre ahont se continuaran los Comptes que donaran los Obrers ho Administradors de la Obra de la Iglesia Parroquial de Sant Cebriá de Fogás...comm y los demés Administradors de Confrarias de dita Iglesia (1731 - 1834)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 3 8 Adm. Parroq. Div., Comptes Libro de Cuentas de la Obra de la Iglesia y demás Administraciones de la parroquia de San Ciprián de Fogás (1890 - 1905)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 4 3 8 Ànimes Comptes del bací de les Ànimes de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1613 - 1628)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 3 9 M Tramit. Documents de tramitació matrimonial de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1847 - 1935)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O3 Llibre de Òbits de la Iglésia de Sant Ciprià de Fogàs (1791 - 1851)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O4 Libro de Óbitos de Fogàs (1851 - 1893)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O5 Llibre d'Òbits V de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars de la Selva (1893 - 1973)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 1 Libro de registro de los Ninchos del Cementerio de la Iglesia parroquial de San Ciprián de Fogás de Tordera. 1886 (1886 - 1933)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 11 4 1 Cementiri, Nínxols 2 Libro de registro de los títulos de Nichos del Cementerio de la parroquia de Fogás de Tordera (1932)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O1 Ací seran continuats los Òbits dels qui moriran en la parròquia de Sant Cirpirà de Fogàs, del bisbat de Gerona y lo quès farà i aquellas ànimas, comensat per mi, Bernat Pou, prevere i Rector de dita parròquia, als 8 de octubre 1589 (1589 - 1715)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAT ADG 3/115 1 4 1 O2 Llibre d'Òbits II de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars (1715 - 1791)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2220</strong> Bernat Pou, domer de Fogars de Tordera, contra Narcís Durban, prevere de Sant Feliu de Guíxols, pel Benefici de la Pietat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1600)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7604</strong> El fiscal contra en Torrent, comissari reial i Miquel Cànoves, pagès de Pineda, per trencar el segrest de Maria Simon, donzella de Fogars de Tordera (1622)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8291</strong> Antoni Tarascó, rector de Fogars de Tordera contra Josep Poses, pagès i ermità de Sant Corneli de Montells, del lloc, sobre cobrar primícia de certes terres del Puig de Sant Corneli de la parròquia (1679)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'>CAT ADG 3/115 4 3 8 <strong>Ànimes</strong> Libro d'Administració del Bací de les Ànimes de l'església parroquial de Fogars de Tordera, amb Consueta i Memorial de delmes i primícies (1634 - 1721)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9229</strong> Salvador Horta i Bach, de Fogars de la Selva, contra Ignasi Riera, prevere de Girona, sobre lloguer (1915)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-85	Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l’activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S’enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d’un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l’Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l’Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d’una gran autonomia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els dos darrers segles l’Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D’una banda, hi foren traslladats fons d’institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D’altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l’Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1980, es va considerar que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s’han transcrit 3.190 escriptures medievals, s’han resumit prop de 17.000 pergamins, i s’han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d’interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s’incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d’índexs, elaborats informàticament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d’impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l’anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d’amonestació); en la petició s’indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n’anaren en fum el 1936, aquest és l’únic mitjà de documentar la celebració d’uns matrimonis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicià la confecció d’un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L’interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l’arxiu estimulà l’arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d’Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l’ADG posa avui a disposició del públic.</span></span></span></span></span></p>	41.7390600,2.6800900	473398	4620854		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.orgDirector: Dr. Josep Maria MarquèsOficial: Sr Albert Serrat	94\|98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91186	La Creu de Capó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-capo	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>Casa de pagès situada als peus del vessant nord oriental del turó de Sant Corneli i al sud del bosc de Can Roure. És de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’aiguavés occidental és molt més allargat trencant qualsevol intent de simetria. Les obertures es disposen asimètricament i són de llinda recta sense ornamentacions i el parament és arrebossat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana occidental s’hi ha afegit un cos secundari.</span></span></span></span></span></p>	08082-86	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>Els documents més antics que daten la casa són del segle XVIII, on se la coneix amb el nom de Mas Massó de la Creu. El motiu s’origina a partir del cognom del seu propietari, Francesc Massó de la Creu (†1808).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1784 Joan Massó de la Creu i Bornas, fill de Francesc Massó de la Creu es casa amb Maria Vives (†1787), vídua d’Andreu Bruguera. Quan aquesta mor, tot just tres anys després, Joan es casa en segones núpcies amb Margarida Bigas (†1837) amb qui tindran dos fills (Francesc i Cecília).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1824, Francesc Massó de la Creu i Bigas (†1853), es casa amb Llúcia Canaleta i Xamani (originària de Sant Feliu de Buixalleu). En el llibre d’òbits els consta un fill, Esteve, que mor poc temps després de néixer, l’any 1831. L’any 1833 neix l’hereu, Benet, que en el cadastre de 1862 consta casat amb Josepa Formiga i com a propietari de la casa. Declara posseir dues quarteres de secà, quatre quartans de bosc i tres quarteres d’erm. Durant la segona meitat del segle XIX, i en tot cas, abans d’entrar al segle XX, Esteve Rossel i Escós, fill de Cal Moixí n’és el nou propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que en el padró municipal de 1889 no hi consta el nom del propietari, sí que ja trobem que hi resideixen uns masovers o llogaters; Venanci Salvà i Font-rodona, maridat amb Dolors Silva i Camps i els seus fills Salvador i Francesca. En el cens parroquial de 1896 hi continua residint el mateix matrimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1903, els masovers han canviat. Hi estan inscrits el matrimoni format per Francesc Vilà i Maria Marlet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1909 hi ha uns nous masovers, Feliu Ros, la seva esposa Rosa Cubias i cinc fills (Joan, Maria, Carme, Joaquim i Josep). Aquests habitaran la casa fins l’any 1916, moment en el qual marxen per instal·lar-se a Maçanet. Sembla que és un dels fills del matrimoni, en Josep, que continua uns anys més vivint a la casa amb la seva esposa, Enrica Comas, amb qui té quatre fills (Joan, Pere, Neus i Daniel). Dos anys després també marxen de la casa per instal·lar-se a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1923 hi estan censats el matrimoni Francesc Montfulleda i la seva esposa Maria i els seus fills (Joan, Jaume, Beneta i Pere). L’any 1931, amb el fill petit, s’instal·len a Cal Carreter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1933 s’instal·len a la casa el matrimoni format per Josep Canals i Àngela Clopés amb els seus fills (narcís, Anton, Pilar i Carmeta), fins que pels volts dels anys quaranta la casa queda deshabitada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1940 entra a viure-hi el matrimoni format per Joaquim Oller Oliver i Teresa Dorca i Clua. Hi viuran amb els seus tres fills (Montserrat, Marcel·lí i Josep), fins que l’any 1943 marxen cap a Tordera, quedant la casa novament deshabitada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys, 1956 i 1960 s’hi instal·len el matrimoni Josep Casas i Oliveras i Maria Pujolràs i Companyó i també els seus fills, Miquel, Conxita i Joan. Més endavant continua a la casa el fill gran d’aquests, maridat amb Rosa Mercader i Basí, amb els seus tres fills que naixeran durant la seva estada a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La propietat avui ha canviat i s’hi han fet treballs de consolidació.</span></span></span></span></span></p>	41.7223800,2.6706900	472609	4619006		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91186-02dsc2142.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91186-03dsc2141.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A tocar de la Creu de Capó hi havia un pi conegut amb el nom de Pi dels Gats. Avui ja és mort i no en queda cap rastre. S’hi celebrava l’aplec de Sant Ponç Petit. La gent del poble, quan tornaven a peu o amb la tartana i el carro de celebrar l’aplec de Sant Ponç, s’aturaven en el pla que voltava el pi per berenar. La festa va agafar tal embranzida que fins i tot s’hi havia fet ball amb el manubri de Can Roca. Més d’un tornava content cap a casa, havent buidat la bota del vi o com també en deien, “agafant el gat”, d’aquí el nom que rebé popularment el pi.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91187	La Pedra del Cec	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-del-cec	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La pedra del Cec està situada en un revolt, a mà dreta del camí que va de la Creu de Capó a Can Saboia. Es tracta de dos blocs de pedra granítica de tonalitats marronosa, sobreposats, formant una mena de seient. L’indret és de composició plutònica, per oposició a les roques efusives d’origen volcànic com el basalt, que destaca a proximitat amb el volcà conegut amb el nom de Can Saboia o del turó de Sant Corneli. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta la tradició oral, el nom que rep aquest indret té l’origen en la història d’un captaire, cec, que tenia el costum de passar per les cases per demanar una almoina. La gent de Fogars que ja el coneixia, l’havia vist en nombroses ocasions assegut en aquest roc, de camí cap a can Saboia o tornant-hi, on s’aturava a descansar. </span></span></span></span></span></p>	08082-87	Camí de can Ferrer		41.7197600,2.6710900	472641	4618715		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-02p1500480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-03p1500483.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91188	Biot de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El biot de can Saboia està situat en el voral del camí, envoltat de bruc, a mà dreta del camí que mena a Can Saboia, un cop deixada enrere la pedra del Cec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un clot d’aigua excavat en el pa mort del sòl granític que recull les aigües d’escorrentia originades per la pluja. Mesura un metre de fondària per un metre d’amplada màxima i no arriba als dos metres de llargària. Les parets estan reforçades amb pedra irregular posades en sec. </span></span></span></span></span></p>	08082-88	Camí de Can Ferrer	<p><span><span><span>En el registre cadastral de 1862, el propietari de Can Saboia ja consta com a Pere Camps i Ciurana. Declara posseir dues quarteres de secà, tres quarteres i sis quartans de vinya, tres quartans de sureda, cinc quarteres de bosc de gavella i sis quarteres i tres quartans d’erm, un ruc per les feines del camp i un biot d’aigua en el camí d’anar cap el mas. El seu propietari ens conta que antigament plovia molt més sovint que no pas ara, i que anava molt bé tenir aquest clot perquè tot i que l’aigua no era del tot neta, permetia recollir-ne i portar-la a casa on era emprada per rentar els plats o altres usos domèstics i si calia pel bestiar.</span></span></span></p>	41.7180700,2.6706300	472602	4618527		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-02p1500494.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-03p1500496.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91189	Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saboia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX		<p><span><span><span><span><span>Masia situada al vessant sud de l turó de la pedrera de basalt homònima. És un conjunt d’edificacions que s’han anat afegint al llarg del temps. Actualment manté una uniformitat constructiva fruit de transformacions contemporànies que han camuflat l’estructura originària del primigeni edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos principal és de planta rectangular, força allargada, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta de planta baixa i pis. La disposició de les obertures és simètrica, però han estat totes eixamplades per donar més llum a l’interior, malmetent les originals. El portal que era adovellat, també ha estat suplantat per brancals i llinda de pedra basàltica. El parament és arrebossat llis amb un sòcol de pedra basàltica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la construcció se centra en un espai central residencial i els laterals en espais de treball i magatzematge. En planta baixa, hi destaca a la part posterior el celler de la casa, amb les botes, el cup i la premsa.</span></span></span></span></span></p>	08082-89	Polígon 11 Parcel·la 103	<p><span><span><span>El primer document localitzat que parla de la casa amb el nom de Saboia data de 1707. En el llibre d’òbits parroquial, el rector fa constar el següent: “Bernat Rossell jove habitant en casa son germà Pere Rossell, és enterrat al vas de Casa Saboia”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les referències anteriors són extretes dels llibres de desposoris i bateigs de la parròquia. Hi ha una referència anterior que fa suposar que es tracta de la mateixa casa. Després de la mort de Joan Rossell i Saboia, l’any 1703, el seu fill i hereu, Pere Rossell (†1707), casat amb Teresa, bategen una nena. En l’acta, el rector deixa escrit: “Rosa Rossell, filla de pere i de Teresa, habitants en sa pròpia casa en la muntanya de Sant Corneli”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el primer llibre parroquial de desposoris, l’any 1678 es casen Joan Rossell i Saboia amb Maria Àngela Balla (†1694). En l’acta de matrimoni també hi consten els pares, Joan i Mariana, ambdós naturals de Fogars. Segons apunta Jaume Fugaroles (FUGAROLES, 2007), la mare, Mariana Saboia, hauria estat la darrera de la nissaga a preservar el cognom per línia directa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1717, un matrimoni foraster, Miquel Llorenç i Caterina “vivien retirats a Casa Saboia per causa dels francesos”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest fet es repeteix dos anys després, amb un altre matrimoni refugiat procedent de Vic (Pau Font, argenter de Vic i Isabel) del qual naixerà un fill mentre són a Can Saboia, i els propietaris, Pere Rossell Saboia i Teresa li fan de padrins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1732, Can Saboia paga primícies de totes les seves possessions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1733, Francesc Rossell es casa amb Maria Àngela Bitlloch. L’any 1737, el matrimoni conviu a la mateixa casa juntament amb el germà d’en Francesc; Joan i la seva esposa Margarida i la família d’ella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1780 en Ponç Rossell i Bitlloch es casa amb Maria Rigals i Súria de Sant Genís. El seu fill, Rafel es marida l’any 1809 amb Maria Mir (†1823), originària de Massanes. Quatre anys després tenen una pubilla, la Magdalena (1813). Dos anys després neix un noi, en Josep, que heretaria Cal Moixí. El 1821 neix un tercer germà, anomenat Joan. L’esposa d’en Rafel mor amb quaranta anys, tal vegada d’un part, i l’any següent, El seu vidu es casa en segones núpcies amb Mariana Font.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1827, Can Saboia pateix un incendi, del qual se’n desconeixen les causes. Però, el 1829, Rafel Rossell rep la dot de la seva segona esposa Mariana Font. Un total de cent vint lliures barceloneses, que en invertirà en reconstruir la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1839 per matrimoni, s’afegeix als Rossell, descendents dels Saboia, la nissaga Camps, cognom, que continua vigent a l’antic mas. Joan Camps, originari de Massanes, es casa amb la pubilla de Can Saboia, Magdalena Rossell i Mir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els pares del nuvi Pere Camps i Ciurana (originari de Massanes) i Maria Ciurana (originària de Riudellots) s’havien casat i instal·lat a Fogars. Quan mor l’esposa, el seu vidu es casa en segones núpcies amb Gràcia Bancells (de Tordera), que continuaran vivint a Fogars. Entre les dues esposes, haurà tingut cinc fills, dels quals un noi anomenat Joan (1840), l’hereu i quatre noies (Carme, Gràcia, Dolors i Filomena).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el registre cadastral de 1862, el propietari de Can Saboia ja consta com a Pere Camps i Ciurana. Declara posseir dues quarteres de secà, tres quarteres i sis quartans de vinya, tres quartans de sureda, cinc quarteres de bosc de gavella i sis quarteres i tres quartans d’erm i un biot d’aigua en el camí d’anar cap el mas. També disposen d’un ruc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1889, en el padró municipal ja consta com a propietari el seu fill, Joan Camps Rossell que l’any 1876 es casa amb Caterina Rabassa (1920). L’hereu nascut del matrimoni és en Narcís, que fou regidor, batlle i síndic de Fogars. Quan mor, l’any 1910, la seva vídua continuarà al mas amb son fill Narcís i la seva jove Joaquima Marlet, casats el mateix any. Tenen tres fills: l’hereu, a qui també posaran de nom, Joan (1913); en Miquel (que mor amb dotze anys a causa d’un despreniment de terres) i la Carme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1936, l’hereu, Joan Camps i Marlet es casa amb Maria Canyas i Vilà. A partir d’aquí la nissaga de Can Saboia continua amb els descendents. </span></span></span></p>	41.7165300,2.6694200	472501	4618356		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91189-01dsc2159.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91189-02dsc2148.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91189-03dsc2161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91189-04p1500519.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Hi havia una era de rajol que s’ha perdut en les successives transformacions. També destaca una bassa excavada directament a la terra i una font a l’entrada.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91190	Font de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La font de can Saboia està situada a mà dreta del camí que mena a la casa, gairebé a tocar del mur de tancament del barri de la casa. A l’alçada d’un ullastre, es pot veure un regueró antigament excavat en el marge, que baixa del bosc i fineix en una mena de pica feta de pedra i maó que serveix per retenir l’aigua d’escorrentia provinent de la pluja. Al capdamunt hi ha un broc de ferro collat amb morter de calç. </span></span></span></span></span></p>	08082-90	Polígon 11 Parcel·la 103		41.7169800,2.6697100	472525	4618406		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-02dsc2166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91190-03dsc2168.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Tot i que té força anys, i és propietat de can Saboia, aquesta font és posterior a la construcció del biot, situat un centenar de metres més amunt en el mateix marge del camí. Tot i que raja quan plou força, el regueró i la pica estan replenes d’herbassar.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91191	Bassa de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La bassa de Can Saboia està situada a mà esquerra mateix de la feixa de conreu que la casa disposa al seu davant. S’hi accedeix des de l’interior de la finca i des del camí de terra que hi ha a mà esquerra del barri. Presenta una forma poligonal. Està construïda en una zona d’argiles, excavada directament del sòl i compactada, fet que li proporciona una impermeabilització natural. Té una capacitat de tres milions de litres que a través d’una bomba extractora permet obtenir aigua per al rec dels diferents conreus de la finca. L’accés a la bassa es fa per un barriet situat en un dels costats. S’hi accedeix a través d’una passarel·la de fusta que permet arribar fins a la bomba. Tot el perímetre està protegit per un filat.</span></span></span></span></span></p>	08082-91	Polígon 11 Parcel·la 103	<p><span><span><span><span><span>Tot i que aquesta bassa és moderna i realitzada emprant una màquina excavadora, l'aprofitament de l'aigua ha estat una preocupació constant per l'home que ha enginyat tota mena de construccions, anomenades populars, disperses en el medi rural i constitueix per tant, una manera d'entendre el paisatge, com el resultat de l'empremta humana sobre el medi natural. Aquest és divers i per tant presenta unes característiques determinades i alhora ofereix uns recursos que condicionen la vida de les persones que viuen en aquell paisatge. Les condicions orogràfiques, climatològiques i geològiques, com el tipus de pedra, de terra o la disponibilitat d'aigua expliquen l'existència de determinats tipus de construccions en un indret o en un altre. Les basses, construïdes en pedra seca, o segellades amb argamassa, aèries o excavades a la roca o en un marge per l'aprofitament de l'aigua de pluja són un exemple de la superació de l'home per viure i conrear en llocs que d'altre manera serien totalment inhòspits. Fins fa poc la prioritat de la gent que treballaven al bosc, a la muntanya (pagesos, carboners, caçadors, pastors o llenyataires) era la de conèixer els recursos hídrics propers i disposar d'una captació d'aigua o una font, encara que el cabal fos intermitent i mínim. Can Saboia és un exemple de coneixement i aprofitament dels recursos naturals del territori. Es va construir a principis dels anys noranta del segle passat per poder disposar d’aigua. </span></span></span></span></span></p>	41.7166700,2.6701400	472561	4618372		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91191-02dsc2173.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91191-03dsc2171.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91192	Ofici d'apicultor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-dapicultor	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA DE MANRESA, Fra Valentí (2019). El llibre de la mel. Apicultura popular i plantes mel·líferes. Barcelona: Edicions Morera.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI	Abans es feia mel a la majoria de cases de pagès, però avui en dia només en resten un parell.	<p><span><span><span><span><span>Tradicionalment Fogars ha estat un disseminat de cases de pagès dedicades a l’explotació agrícola. Cada finca era un sistema de producció el més autosuficient possible i el que no podien produir ho compraven amb els excedents de la collita principal, ja fossin cereals, vinya o qualsevol altre producte derivat de la terra o del bestiar. Però a més a més s’hi desenvolupaven una sèrie d’oficis complementaris, alguns indispensables per la gestió de la finca i d’altres que produïen uns beneficis extres, ni que fos a nivell d’autoconsum. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un d’ells del que encara en queden testimonis vius és el de l’apicultura. Avui en dia, són dues les cases que hem trobat que es continuï la producció de mel: Cal Corpet i Can Saboia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hem parlat amb Josep Camps de Can Saboia que viu de forma intensa i apassionada la seva relació amb les abelles. Ell ens explica com el seu avi, Narcís Camps Rabassa, ja tenia una setantena de ruscos de suro. Però el pare del Josep era al·lèrgic a les picades i no va continuar. El Josep va estar fent de pagès i cuidant la finca des de jove, però al fer-se gran ha volgut recuperar aquesta tradició familiar. Els principals problemes que s’ha trobat d'ençà que té abelles han estat de salut personal, que va fer que ho deixés una temporada i la vespa asiàtica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un aparell anomenat arpa serveix per protegir les abelles locals de les vespes asiàtiques i permet al Josep conservar les arnes que li produeixen uns 150 kg de mel de romaní.</span></span></span></span></span></p>	08082-92	Fogars de la Selva	<p><span><span><span><span><span>L’apicultura ha estat considerada des de sempre una part important de la ramaderia menor. L’home ha passat de depredador-recol·lector a conreador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Diversos autors clàssics han parlat en els seus tractes de les abelles i la seva domesticació. Virgili en parla en les <em>Geòrgiques</em>; Aristòtil en la seva <em>Història dels animals</em>; Plini el Vell en el seu tractat d’<em>Història natural</em>; o Estrabó en el llibre tercer de la seva <em>Geografia</em>. Aquest darrer explica que a la península ibèrica, a principis del segle I de l’era es recollia una gran quantitat de mel extreta d’uns ruscus cilíndrics de terracota que, amb molta facilitat, es podien canviar d’ubicació per tal de practicar l’apicultura pastoril. Una altra de les aportacions importants d’aquesta època és la de Luci Juni Columel·la en la seva obra <em>De re rústica</em>.</span></span></span></span></span></p>	41.7164029,2.6694999	472508	4618342		08082	Fogars de la Selva	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-02p1500505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-03p1500512.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-04p1500613.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-05p1500618.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-06dsc2152.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Productiu	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Al Museu de la Pagesia de Fogars es conserven estris relacionats amb l’apicultura i organitza eventualment tastets de mel.	98	60	4.2	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91193	Cobles en alabansa de Ntra. Sra. de la Serra, en la parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-en-alabansa-de-ntra-sra-de-la-serra-en-la-parroquia-de-reminyo-bisbat-de-girona		XIX-XXI		<p><span><span><span>Cobles en alabansa de Nostra Senyora de la Serra, de la parròquia de Ramió, Bisbat de Girona que diuen així: </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig tot dó de vostra ma / lo rebem baix en la terra: / vullaunos sempre ajudar, / mare de Déu de la Serra.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molt ditxosa fou la hora/cuant allí vos va trobar / un bou y una pastora / que guardava lo bestiar, / que volia sempre anar / ahont vostra imatge era: / vullaunos, etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tres mil tres cents vint y hú / vostre temple fabricaren; / los devots tots en comú. / com á Mare vos cridaren; / de est modo ho pensaren, / puig que ho pensa no erra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostra festa és celebrada / dia del Sant Naixament: / en ell sou Vós visitada / dels devots en continent; / y puig és tanta la gent / que de Vós salut espera: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou visitada molts anys / ab un molt antich fervor / de Hostalrich y Gaserans / y de Fogás ab gran amor; / per donarvos lo seu cor / un gran poble se desterra: / vullaunos, etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou de tanta perfecció, / que en lo mon no hi ha igual / mostrantnos afició / com a Mare celestial; [Segona columna] vostra gracia és general / com de gran Medianera: /vullaunos, etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vos tenen en gran estima / la Selva, Vallés y contorn, / los devots de la Marina / alaban lo vostre nom; / y puig ohiu a tothom / que á Vós clama de la terra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Los malalts, Reina divina, / que’s prometen visitar, / troban en Vós medicina / per poderse aliviar; / ja que se fa desitjar / tot remei en gran manera: vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De febres y tercianes / incurables, Vós curau; / de altres mals y desganes / molt prest remei los donau; també feu tornar en pau / qui està posat en guerra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lo divino Criador, / que’s fou fill obedient, / volgué estesseu present / en la Serra, en Reminyó; / per lograr puig lo perdó / de nostre cualsevol erra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA: Puig sou estrella del mar / y gran Reina de la terra, / vullaunos sempre ajudar, / Mare de Déu de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Concede nos famulos tuos quaesumus Domine perpetuae mentis et corporis sanitate gaudere et gloriosae B. Maria sempre Virgine intercessione á praesenti liberare tristitia et aeterne per frui laetitiae. Per Christum, etc.</span></span></span></span></span></p>	08082-93	Camí de la Serra, s/n	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7246900,2.6282500	469080	4619276		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91193-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91193-02_0.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Edició del document en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix. Quadre delimitat per una orla floral. A la part superior, enquadrada al centre, una representació la Mare de Déu de la Serra. A la mà dreta té un ram de flors, mentre que amb l’esquerra envolta al Nen Jesús. Als seus peus, un pastor (a l’esquerra de la imatge) i un bou a mà dreta. La corona de la Mare de Déu està representada per l’astre solar, amb una estrella a l’extrem dels raigs solars més llargs.A ambdós costats es pot llegir: “Cobles en alabansa de Ntra. Sra. de la Serra, en la parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona”, i al dessota, com a tancament, un dibuix geomètric amb una flor a cada extrem.El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical de fulles d’acant que neixen d’una gerra amb un cap antropomorf amb banyes en forma de nansa.	98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91194	Aplec de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p>	08082-94	Ermita de la Marededéu de La Serra		41.7246700,2.6283400	469088	4619274		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91195	Prat de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/prat-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La tradició popular diu que el turó de Sant Corneli és un volcà apagat ja fa molts segles i el Prat de Sant Corneli n’és la seva boca. També diu que no hi creixen els arbres pel seu alt contingut de sofre en el sòl.</span></span></span></span></span></p>	08082-95	Polígon 11 Parcel·la 99		41.7195000,2.6666200	472269	4618687		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91195-02dsc2187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91195-03dsc2186.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Molt a prop hi havia la font homònima que proporcionava aigua als habitants de la casa de Sant Corneli. Actualment es troba perduda.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91196	Ermita de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIGAU, David i OLIVARES, David (2006). El patrimoni arqueològic de Fogars de La Selva (La Selva, Girona). Informe sobre l’estat del patrimoni arqueològic per l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).</span></span></span></span></span></p>	XIII-XIX	No queden restes visibles. En part per una primera destrucció, durant la guerra del francès, i després per, segons informació oral, haver estat arranat modernament amb una màquina.	<p><span><span><span><span><span>El turó de Sant Corneli, ubicat al sud del terme municipal i amb una alçada de 185 metres snm, és un dels paratges naturals reconeguts del municipi de Fogars de La Selva. A la seva part alta, s’hi alçava l’antiga ermita de Sant Corneli i, segurament, també el que es coneix com casa de Sant Corneli. Aquesta podria tractar-se de dependències relacionades amb l’ermita transformades en masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Avui en dia és difícil reconèixer cap estructura ja que fou arranat antròpicament de forma intencionada. Es poden observar enderrocs, sobretot al vessant septentrional del turó on també s’observen restes d’elements constructius com ara teules. Però la perspectiva arqueològica de trobar estructures és encara alta, encara que siguin estructures negatives, com ara rases de fonamentació o sitges.</span></span></span></span></span></p>	08082-96	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>Cap el 1200, Pere gros de Fogars i els seus familiars feren donació a Guerau el Puig Montells (Turó de Sant Corneli) amb la finalitat de construir-hi una església en honor a Sant Corneli, sempre amb el consentiment del bisbe de Girona. L’any següent, Pere Canadell de Guerau s’havia afegit als iniciadors. D’altres fonts el citen com a primer prior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1017, Guerau comte d’Urgell i vescomte de Cabrera en cedí el domini al monestir agustinià de Santa Maria de Roca-rossa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un informe de l’any 1391 redactat per una comissió indica l’incendi patit per l’ermita 40 anys abans i expressant la voluntat de vendre-la, com així va ser al Síndic d’Hostalric per un valor de 400 florins d’or. Hi visqueren ermitans als que es donà autorització per escollir-se els confessors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1397 es documenta per un costat una comissió per informar d’una concòrdia, proposada pels ermitans amb el rector de Fogars, a propòsit de primícies i una aprovació de contracte entre el monestir de Roca-rossa i fra Andreu Torranella, ermità de Sant Corneli, segons el qual haurà de satisfer al monestir de cent sous anuals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1403 es dóna llicència per celebrar-hi missa i demanar caritat amb altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una nota del llibre parroquial de censals, s’informa d’una venda del 30 d’agost de 1563, de la casa, terres i altres drets e Sant Corneli. Consta feta a la notaria de Tordera. Un altre fragment de la nota diu que el 13 de juliol de 1593 en el manual 20 de la “Cúria Eclesiàstica Gerundencis, foli 202” hi consta la concòrdia que es fa per dita venda. Comprèn a més dels drets de primícies, les terres, la casa de l’anacoreta i la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant els segles XVII i XVIII, els administradors de la caixa de la confraria de Sant Corneli donen comptes anuals de les despeses per consum i manteniment de l’ermita. En destaquen les ocasionades pels actes del 16 de setembre, festa del patró: músics, paraments de la capella i l’assistència de dos preveres a l’ofici i a la processó. D’aquesta confraria sempre en formaven part els hereus del mas Saboia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810 patí la destrucció per part de les tropes franceses i ja no es va tornar a refer.</span></span></span></span></span></p>	41.7201300,2.6669700	472299	4618757		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-01p1500544.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-02p1500545.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-03p1500549.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-04p1500578.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-05p1500583.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-06p1500580.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural	BPU	2023-04-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Des de la destrucció parcial per part dels francesos, l’any 1810, fou freqüentada per la gent de Fogars per fer-hi berenades, especialment per la diada del Dijous Gras. Segons Vilà i Fulgaroles (2007) la gent gran recorda haver vist una part de l’arcada de la capella i parets d’un metre d’alçada, amb un perímetre aproximat de quatre metres de llargada per dos metres d’amplada.	94\|98\|85	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91197	Can Llagosta de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llagosta-de-dalt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	enderrocada, només s’observen parets de la planta de la casa, en algun tram fins a dos metres i mig i una part del forn de pa.	<p><span><span><span><span><span>Can Llagosta de dalt és una antiga masoveria o casa de pagès, situada en el veïnat de Sant Corneli. Per arribar-hi cal pujar per la Creu de Capó en direcció a Sant Corneli; deixar enrere el Prat de Sant Corneli fins el coll de Rossella. Un cop allí, baixar pel camí, sempre dretà, que transcorre entre el turó de Sant Corneli i el bosc de Can Planas, i que condueix a Can Merla del Sot. Les restes de la casa són visibles a mà esquerra mateix del camí, abans de fer el revolt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eixamplament del camí ha malmès part de l’estructura muraria de la façana orientada a llevant. S’hi observen els murs estructurals de la casa, essent el de la façana de ponent el més alt i ben conservat amb una paret de 2,50 metres d’alçada. Estava construïda fent un retall en el marge, ben arrecerada, deixant una distància aproximada d’un metre i escaig entre el marge i el mur. Els murs mesuren entre quaranta i cinquanta centímetres d’amplada. Estan fets amb pedra irregular, units amb argamassa i en alguns indrets, sobretot a la façana nord s’hi veuen restes d’arrebossat de morter de calç. Hi ha diverses estances que la vegetació va engolint de mica en mica. Adossat en un extrem de la façana sud, arranat al terra, es conserven les restes d’un forn de pa. Està fet de maó i recobert de pedra unida amb morter de calç. La boca està feta amb maó disposat a plec de sardinell. A l’interior d’una de les estances, entre mig de la vegetació i trossos de teula s’observa una pedra ben escairada, que podria haver format part d’algun dels muntants de la porta o finestra.</span></span></span></p>	08082-97	Polígon 11 Parcel·la 104	<p><span><span><span><span><span>D’aquesta casa se n’han trobat referències en el cadastre de l’any 1862. El seu propietari és en Francesc Illas, casat amb Maria Llopart, ambdós originaris de Tordera. En el document, els propietaris declaren estar en possessió d’una peça situada al voltant de la casa. Es compon d’una quartera i set quartans de vinya, dues quarteres de bosc i quatre quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1866, el fill del matrimoni anterior, Esteve Illas i Llopart, vídu de Clara Pruna, es casa en segones núpcies amb Narcisa Bota, que té cinc fills: Francesc (1868), Francesca (1870), Joan (1875), Maria (1877) i Joaquima (1883). L’any 1889 la parella continua vivint a la casa juntament amb els dos nois, en Francesc i en Joan i els pares d’ell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1896 marxen de la casa i hi entren a viure, Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb el seu fill Francesc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1906 i de 1909 la casa ja consta com abandonada.</span></span></span></span></span></p>	41.7195600,2.6623800	471917	4618695		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-02p1500592.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-03p1500602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-04p1500594.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-05dsc2191.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-06p1500605.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	A l’altre costat del camí també s’hi observen algunes restes disperses que devien formar part de la casa.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91198	Fons arqueològic procedent del Pla del Reclam dipositat al Servei d’Atenció als Museus de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-procedent-del-pla-del-reclam-dipositat-al-servei-datencio-als-museus-de	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV		<p><span><span><span><span><span>Material arqueològic procedent de les excavacions de l’antiga església de Sant Cebrià, de les campanyes del 2004-2005; sota la direcció d’Adriana Geladó Prat (Estrats, sl). Es tracta de dues caixes de materials:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa de materials ceràmics fragmentats (informes, bases, vores i nanses): bicolor en verd i manganès, ceràmica decorada en manganès, medieval grisa, medieval oxidada, medieval reduïda, blava, blava de Barcelona, blava amb reflex metàl·lic, blava de Paterna, blava de València, daurada, daurada de València, vidriada medieval, moderna reduïda, blava medieval, vidriada moderna. També hi ha restes faunístiques i pedres de molí.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa amb fragments de claus, copa, ampolla, desconegut i una punta de fletxa.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08082-98	Carrer Pedret, 95 – 17007 – Girona	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simon, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simn dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simon. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7382700,2.6845700	473770	4620765		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490888.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490889.jpg	Legal i física	Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	En el Museu de la pagesia de Fogars es pot veure una vitrina amb materials procedents del mateix jaciment.En el Centre de Pedret, es troba el SAM, el Servei d'Atenció als Museus. És una unitat inscrita en el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona que custodia part del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona, i exerceix de suport logístic i tècnic, oferint serveis com el préstec de materials i personals als museus de les comarques gironines.	85	53	2.3	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91199	Festa de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-5	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra	<p><span><span><span><span><span>El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, el rector de Fogars convidava un altre sacerdot per celebrar la Missa Major, cantada a l’altar dedicat al sant. A més de ser patró de la pagesia, era considerada la festa petita del poble i se celebrava sempre el dia que s’esqueia el sant, sense traspassar-la mai al diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a mitjans del segle XX, a la vigília, a cada casa feien el foc de Sant Isidre, en un lloc ben visible. Al matí tothom anava a l’Ofici, amb orquestra d’acompanyament. Una de les orquestres més recordades encara actualment pels més grans és la Sibonei. En acabar es cantaven els goigs del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot seguit es feia ball al porxo de Can Roca, a càrrec de la mateixa orquestra. Després de fer un bon dinar, la gent de cada casa havia de munyir les vaques i arranjar el bestiar i cap el tard es feia un altre ball al mateix espai. Es ballaven els típics balls robats i de l’escombra. L’era de Can Roca s’envoltava de ramasses, serpentines i banderoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Darrerament els actes eren organitzats pel promotor de Massanes Josep Duran i eren amenitzats per l’orquestra Sibonei, de la que n’era el director.</span></span></span></span></span></p>	08082-99	Església de Sant Cebrià i Can Roca		41.7391700,2.6800700	473396	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	S’ha substituït per una festa d’homenatge a la vellesa. Festa que comença amb la Missa seguida d’un dinar i ball, en Homenatge a la Gent Gran empadronada al poble.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91200	Can Mateu Merla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-merla	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Només s’identifica per restes molt insignificants de murs i restes ceràmics en superfície.	<p><span><span><span><span><span>Can Mateu Merla és una antiga masoveria o casa de pagès, situada en el veïnat de Sant Corneli. Per arribar-hi cal pujar per la Creu de Capó en direcció a Sant Corneli; deixar enrere el Prat de Sant Corneli fins el coll de Rossella. Un cop allí, baixar pel camí, sempre dretà, que transcorre entre el turó de Sant Corneli i el bosc de Can Planas, i que condueix a Can Merla del Sot. Després de deixar enrere les restes de can Llagosta de Dalt que queden a mà esquerra, el camí fa un revolt molt tancat, deixant pas a una baixada de fort pendent. Les restes es localitzen en el tram de terreny, una vintena de metres per sobre del trencall que hi ha a mà dreta de l’esmentat camí. En aquest punt, cal enfilar-se lleugerament pel marge. S’endevina un corriol que a mida que s’avança es va eixamplant. A una dotzena de metres a partir del marge, en superfície, es detecten trossets de teula i maó. El canvi de vegetació herbàcia en el sòl indica la presència d’estructures muraries arranades al terra i en aquest mateix indret, a mà dreta entre la vegetació les restes d’un mur de pedra totalment recobert per terra i fullaraca. </span></span></span></span></span></p>	08082-100	Polígon 11 Parcel·la 105	<p><span><span><span><span><span>La informació sobre l’existència de la casa hauria estat proporcionada per tradició oral, que Jaume Fugarolas i Josep Vilà, recolliren en el llibre, “Fogars de la Selva, temps ha” (</span></span></span></span></span>FUGAROLAS<span><span><span><span><span>, Jaume/VILÀ, Josep: 2007).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta com a propietari d’aquest indret, Mateu Vidal (fill de Jaume Vidal i Teresa Massó de la Creu). Aquest vivia a Can Merla, una casa propera a Can Mateu Merla, amb la seva esposa, Antònia Comas i Barceló (amb qui es casà l’any 1831). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mateu Vidal declara, en l’esmentat cadastre, estar en possessió de la peça de la casa, una quartera i mitja de secà, una quartera de vinya, dues quarteres i vuit quartans de bosc i cinc quarteres i mitja d’erm, a més del ruc. L’any 1883, mor en l’incendi de la casa. L’indret es coneix popularment com “la casa cremada”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquesta zona, a més, els autors del llibre hi situen Can Benet Merla, les restes de la qual les situen molt a prop de Can Mateu Merla. Aquesta segona casa que encara hauria estat habitada a mitjan del segle XIX per Benet Merla, la seva esposa, Maria Comas i Masferrer i els seus tres fills, (Josep, Antònia i Narcís), sembla coincidir amb Ca l’Esparreguera, documentat ja l’any 1759. Els seus propietaris serien Miquel Esparreguera i Maria Buixalleu. Aquest cognom hi està documentat fins l’any 1802, que mor un dels descendents. A partir d’aquí ja no se’n sap res més fins a trobar-hi Benet Vidal. El matrimoni format per Benet i Maria sembla que, construeixen o fan construir una nova casa, que es coneixerà amb el nom de Can Merla Nou i que actualment rep el nom de Can Merla del Sot degut a la fondalada que es crea entre el turó Petit, el bosc de can Roure i el bosc de can Planes.</span></span></span></span></span></p>	41.7209000,2.6624400	471922	4618844		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91200-02p1500608.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91200-03p1500610.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	En el torrent que s’origina, amb les seves diferents torrenteres entre el coll de Rossella i el vessant oest del turó de Sant Corneli, i abans que aquest vagi a trobar el torrent que baixa del Sot dels Horts, per més endavant transformar-se en el rec de can Planes, se situaria la font anomenada de can Mateu Merla. La gran quantitat de vegetació amb bardissar que hi ha en el torrent impossibilita la seva localització.	98	1754	1.4	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
91201	Turó de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>ALMERA, Jaume (1914). Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BENAIGES, Núria; VALLS, Immaculada (2014). Què en queda de l’aflorament volcànic de Sant Corneli? L’Atzavara, 23, pàg. 89-93. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MATA-PERELLÓ, Josep Maria (2014). Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. L’Atzavara, 23, pàg. 95-104. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RUBIÓ-GODOY, Àngel (1987). Vulcanisme a la serralada litoral: els afloraments de Sant Corneli, dins Atzavara, núm. 5, pàg. 59 -62. Secció de Ciències Naturals. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TEIXIDOR i COS, Joan. (1879). Indicación de algunos terrenos volcánicos. Memorias de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1, pàg. 258-318. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El turó de Sant Corneli o de Sant Corneli de Montells està situat a la Serra de Godall, a la Serralada Litoral Catalana. Pertany administrativament al municipi de Fogars de la Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per les seves característiques orogràfiques forma part del paisatge d’origen volcànic originat per un doble aflorament situat en dos turons consecutius: el turó de Can Saboia, de 209 metres d’alçada, i el turó de Sant Corneli de 185 metres. Entre aquests dos hi transcorre una pista que mena al coll de Rossella i ressegueix la Serra de Godall. Al capdamunt del camí hi trobem un pla, sense vegetació, que es coneix amb el nom del Prat de Sant Corneli. La creença popular hi situa la boca del volcà extint en aquest indret, però també que en aquest prat no hi creixen els arbres degut a l’alt contingut en sofre del sòl (FULGAROLES, Jaume / VILÀ, Josep: 2007). Des d’aquest indret s’accedeix a la part més alta del turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com en el cas del turó de Can Saboia, explotat com a pedrera d’extracció de material basàltic per a la seva transformació en àrids i grava, el turó de Sant Corneli forma part del triangle volcànic, que els especialistes situen els seus vèrtex localitzats a Massanet, Basella (l’Empordà), Olot (Garrotxa) i Hostalric i Sant Corneli (Comarques de La Selva i el Maresme). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part més alta del turó, a més d’una plataforma basàltica s’hi localitzen diversos murs de pedra que ressegueixen antigues feixes i el camí de pujada, i les restes enderrocades per una màquina, a inicis de la segona meitat del segle XX de l’antiga ermita de Sant Corneli. La roca que forma la serralada travessada per les roques eruptives és de tipus granític, que es troba en contacte directa amb el basalt de color negre blavenc, en el qual s’hi observen abundants cristal·litzacions de zeolites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació principal que s’hi desenvolupa és la sureda (Quercus súber L.) amb una representació important d’alzina (Quecus ilex). En algun indret es pot trobar barrejada amb algun pi, però probablement l’explotació humana la va afavorir. Com arbust destaca la presència del cirerer d’arboç o cirera de pastor i la mata o llentiscle. En les zones on l’aflorament basàltic és més visible, només hi creix herbassar amb fenals i alguna estepa. Degut també a la mà de l’home, s’hi localitzen nombrosos ullastres, que són el darrer testimoni de l’antic cultiu de l’olivera. En el vessant més assolellat destaca una zona amb nombrosos ruscs d’abelles amb els quals s’obté una mel de romaní d’excel·lent qualitat.</span></span></span></span></span></p>	08082-101	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>Mata-Perelló (2013) situa la formació d’aquest turó en el mateix període que el volcà o pedrera de can Saboia, abans de la formació volcànica de la comarca de la Garrotxa; durant el miopliocè, les fractures que afectaren a la serralada litoral van facilitar la pujada eruptiva del magma a la superfície, formant-se així un aflorament de colada basàltica olivínica que talla els afloraments de leucogranits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns anys, hi va haver un intent d’ampliació del permís d’explotació de la pedrera cap el turó de Sant Corneli, però l’administració ho va denegar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La presència de les restes d’una antiga ermita amb les diferents dependències i murs també formen part d’aquest paisatge que a inicis del segle XIII l’home decidí transformar construint-hi un lloc de culte. Es tracta de l’ermita dedicada a Sant Corneli de Montells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Sant Corneli fou fundada l’any 1200 mitjançant una donació de Pere Gros a Guerau del Puig de Montells a fi de construir una església dedicada a Sant Corneli. L’any 1201, el prevere Pere de Canadell, s’afegeix als iniciadors. L’ermita depenia del monestir de Roca-Rossa, que els vescomtes de Cabrera feren donació l’any 1218. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església surt esmentada en un testament de 1204 (Delmes, número 10).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre document datat de l’any 1391, es parla d’un incendi ocorregut quaranta anys abans, és a dir, pels volts de 1351, i que el prior de Roca-grossa té la intenció de vendre i que finalment fou venuda per un import de quatre-cents florins d’or. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1397 s’hi instal·la un ermità, segons consta en un contracte aprovat entre el monestir de Roca-rossa i l’ermità de Sant Corneli, fra Andreu Torranella, segons el qual aquest haurà de satisfer cent sous anuals al monestir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1403 es documenta l’existència d’una llicència per demanar caritat per l’ermita de Sant Corneli, amb els altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 31 d’agost de 1563 té lloc a la notaria de Tordera, (segons una nota inscrita en el llibre de censals de la parròquia de Fogars), una venda de la casa, terres i altres drets de Sant Corneli. A posteriori, en aquest mateix document s’hi deixa anotat que el 13 de juliol de 1593, en el manual vint de la <em>Cúria Eclesiàstica Gerundencis </em>es produí la concòrdia feta per dita venda. A més dels drets de primícies, també deixen constància de les terres, la casa de l’anacoreta i la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1679 es produeix una discòrdia sobre les primícies que s’havien de pagar, entre el rector de Fogars contra Josep Rosés, ermità de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 Pere Rossell, de Can Saboia, és administrador de la confraria de Sant Corneli. Manlleva quaranta rals que promet tornar en un any. A canvi deixa coma penyora en un calaix de dita església un anell d’or. Un any després deixa el seu càrrec com administrador i ha tornat l’import, recuperant així la penyora. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713 es mariden a la capella Josep Llunell (originari de Tordera) amb Maria Rossell, donzella i filla de Pere i de Teresa, de Can Saboia, casa situada al dessota de l’ermita de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els segles XVII i XVIII els administradors de la caixa de la confraria de Sant Corneli donen compte anualment de les despeses per consums i manteniment de l’ermita. En destaquen les ocasionades per l’aplec del seu patró, el dia setze de setembre. Paguen les despeses dels músics, del parament de l’ermita i per l’assistència de dos preveres a l’ofici i a la processó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1808 fou batejat Joan Rossell i Calva pel reverend Joan Serratosa. </span></span></span></span></span></p>	41.7203800,2.6672700	472324	4618785		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91201-02p1500576.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91201-03p1500586.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Es tracta d’una zona geològica volcànica, caracteritzada per les columnes basàltiques, les quals presenten una perfecció que les fa realment singulars a nivell de Catalunya.		2153	5.1	2484	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús