Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49198 | Festa Major de Guardiola de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-guardiola-de-font-rubi | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàgs. 220-221. | XX | La festa major, com en totes les vil·les del país, és la festa més gran de l'any. A Guardiola se celebra el 15 d'agost, tot i que al llarg de les dues setmanes precedents ja es duen a terme activitats relacionades amb aquesta celebració. Les últimes edicions han comptat, durant aquests dies previs, amb la ja ben implantada Fira de Caça del Penedès, torneig de futbol sala, Concert Jove, campionat de Truc, Empalmada de Guardiola, campionat de Ping-Pong i de futbolí, torneig de tennis i la festa de l'afortunat, El dia 14 s'inicien els actes amb més tradició, com són el pregó, que es fa a la plaça de l'Ajuntament, la Cercavila dels grups folklòrics de Font-rubí: diables, la Serpent del Castellot, Els Gegants i els Capgrossos, els Bastoners, les Panderetes, els Cercolets, els Pastorets, el Ball de Gitanes i els Grallers de Font-rubí. La majoria de grups folklòrics són de creació relativament recent, dins dels últims 25 anys, si bé gaudeixen de gran acceptació popular i, actualment, ja gaudeixen d'un fort arrelament a la festa major de Guardiola. | 08085-387 | Si bé les festes majors tenen un origen que es podria remuntar fins a l'edat mitjana, és força habitual que no s'hagi conservat gaire documentació escrita al respecte. En el cas de la festa major de Font-rubí, com a municipi, s'ha conservat un llibre manuscrit de la parròquia de Santa Maria de Bellver on s'explica que el dia 17 de febrer de 1867, es dugué a terme una reunió a la sala de la rectoria entre el mossèn, les autoritats municipals i tots aquells vilatans que hi van voler assistir per tal de canviar de data la festa major, que sempre s'havia fet el Dilluns de Pàsqua de l'Esperit Sant i que, de fet, havia estat prohibida pel senyor bisbe Climent en la visita que féu a aquesta parròquia el dia 22 d'octubre de 1773 pel fet que feien honor a la Mare de Déu en un dia dedicat a l'Esperit Sant i calia passar-la en temps més raonable i canviar-ne el títol del Roser pel de la Mare de Déu de l'Assumpció, que és el que correspon a la Verge Maria. S'acordà, per unanimitat, canviar el dia de festa major del Dilluns de Pàsqua al dia 15 d'agost, patró del poble, i per al dia del Roser fer la diada amb les altres administracions.El que sobta, en tot cas, és que els fontrubinencs triguessin més de 94 anys en acatar l'ordre del bisbe Climent, de l'any 1773. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49198-foto-08085-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49198-foto-08085-387-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49193 | Festa Major de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-font-rubi | XX | La Festa Major de Font-rubí se celebra, usualment, l'últim cap de setmana de juliol. Entre els actes habituals hi ha, dissabte: un sopar popular, concurs de Tir a la Granota, que ja compta amb 19 edicions i ball o concert d'Havaneres. Diumenge: Missa de festa major amb participació de l'Agrupació Coral i, per acabar, un espectacle per a la quitxalla amb berenar per a tots els assistents. | 08085-381 | Si bé les festes majors tenen un origen que es podria remuntar fins a l'edat mitjana, és força habitual que no s'hagi conservat gaire documentació escrita al respecte, per la qual cosa no es pot endarrerir gaire el record de la celebració d'aquest esdeveniment anual. | 41.4364200,1.5875900 | 382000 | 4588168 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49193-foto-08085-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49193-foto-08085-381-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Fotografies cedides per el senyor Marc Galimany. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49191 | Les Penyes d'en Salomó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-penyes-den-salomo | Quan arribem al peu de les Roques d'en Salomó, observem una paret de roca amplia i acinglerada. Arreu grans blocs de pedra esberlats s'amunteguen. Caiguts de d'alt mantenen a ratlla els pins i les alzines, formant una soleia que acull els caps de setmana excursionistes i escaladors. Cal continuar pel caminet, per que hi ha més per veure. Cal Travessar un petit bosquet d'alzines i pedres per trobar-se davant d'un espadat encara més alt i impressionant. Si ens enfilem a algun bloc de pedra podrem observar una bona vista panoràmica, Sant Martí, el Castellot de Castellví de la Marca i el mar. Les parets de roca tenen ben bé una vintena de metres, són completament verticals i l'erosió de l'aigua sobre la pedra calcaria mostra formes capritxoses en alguna banda. Sorprèn que en un lloc tant amagat i solitari s'hi pugui trobar algú, dons de bon matí o cap al tard, quan el sol no castiga tant, molts aficionats de la comarca s'hi troben per practicar l'escalada esportiva. Si estem de sort també podrem fruir de la companyia dels esparvers, que sobrevolen aquesta zona. Molts metres amunt, alineats amb la carena, resten quiets a la mercè d'alguna corrent d'aire. | 08085-378 | Sembla ser que, antigament, al peu del penya-segat hi havia una vinya que se'n deia 'd'en Salomó', i d'aquí el topònim es va fer extensiu a les roques. Pot sorprendre el fet de que hi hagués una vinya en aquest indret, però cal pensar que avui en dia el paisatge és molt diferent, i on abans hi havia feixes i vinyes ara hi ha un bosc espès de pins i alzines. Des de fa pocs anys aquest indret és utilitzat per practicar l'escalada esportiva. Gràcies a una colla de la comarca aficionats a aquest esport, ara es pot fruir d'una cinquantena de vies equipades, facilitant l'escalada i podent-se assegurar a la paret de roca amb cordes. | 41.4422200,1.5823000 | 381568 | 4588819 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49191-foto-08085-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49191-foto-08085-378-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 48892 | Cal Suriol del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suriol-del-castell | XVI | Tot i que documentalment hi ha referències de Can Suriol del Castell al segle XIV, la part més antiga de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies presentat trets clarament renaixentistes. El cos original se situa costat NE de l'edifici, compta amb planta baixa i planta pis i presenta una coberta de dos aiguavessos amb teules àrabs amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obria al SO i ara resta oculta darrera una ampliació de l'edifici. A la façana posterior s'hi obren, a nivell del primer pis, tres finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra treballada. Les llindes són rectes però tenen esculpits un cap humà, un castell i una petxina respectivament, emmarcats en forma esgraonada acabant en forma d'arquet en dos d'elles i d'arc conopial en la tercera. A nivell de planta baixa de la mateixa façana són visibles dues finestres també amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les llindes tenen esculpit un petit arc conopial, característic de l'arquitectura renaixentista. Així doncs, atenent a la tipologia de les finestres descrites podem situar aquesta crugia de l'edifici en el segle XVI o, si més no, en aquell segle es produï una important modificació d'un cos hipotèticament anterior. En un moment posterior s'afegí un nou cos davant la façana original de l'immoble, al costat SO. Aquest nou cos, també presenta forma rectangular, compta amb planta baixa, planta pis i golfes i la seva coberta és d'un sol aiguavés, amb pendent descendent cap a la façana principal. La disposició d'aquesta façana no és simètrica, si bé és força ordenada. Totes les seves obertures són emmarcades en pedra. Atenent a la seva tipologia constructiva situem aquesta ampliació de l'edifici en el segle XIX. L'edifici compta amb d'altres annexes que no presenten un especial interès arquitectònic. | 08085-25 | Barri de Grabuac, 10 | Sembla que a l'indret que ocupa Can Suriol del Castell se situava la quadra de Grabuac que, al segle XIV, era del prior del Monestir de Montserrat. | 41.3966100,1.6761600 | 389332 | 4583632 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48924 | Font Rúbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rubia | Es coneix l'indret d'on rajava la font gràcies a les indicacions de la gent d'edat més avançada de Font-rubí. Actualment no en queda res de la font. | El lloc on antigament rajava la Font Rúbia se situa en el marge dret del camí que mena des de Font-rubí de Dalt al Coll de la Barraca. Actualment res fa pensar que allà hi pogués haver rajat una font, únicament alguns joncs que creixen entre els matolls semblen indicar el lloc d'on probablement naixia la sorgència. | 08085-69 | Sembla força probable que la Font Rúbia sigui l'origen del topònim de Font-rubí. Es tractaria d'una surgència natural d'aigües riques en òxid de ferro, fet que li donaria a l'aigua una característica tonalitat vermellosa que hauria cridat l'atenció des de l'antiguitat. Hi ha hagut, en els últims anys, diverses propostes per a la localització d'aquesta font, atès que se n'havia perdut el rastre. La localització que proposem és la indicada pel Sr. Marc Galimany, qui va parlar amb les persones més grans de Font-rubí que encara recordaven la localització de la mítica font. | 41.4377500,1.5855100 | 381828 | 4588319 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48918 | Cova de l'Arena o l'Arenera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larena-o-larenera | Cova artificial creada per l'extracció de grava necessària per a la construcció dels masos veïns. La cova assoleix els 15 m de longitud en la seva galeria més llarga. Compta amb algunes 'columnes' no excavades per tal d'assegurar la integritat de la cavitat. | 08085-63 | Se'n desconeixen els seus orígens i els primers explotadors. El que és clar és que l'indret era utilitzat per l'extracció d'arena i grava. No se sap si l'obertura era parcialment existent o es va formar totalment per la manipulació de l'home. Tot i així, es pot intuir aquesta intervenció observant les columnes prudentment indultades a l'interior de la caverna. | 41.4426900,1.5963200 | 382740 | 4588853 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 48921 | El Forat Bufador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-bufador | El Forat Bufador és un petit orifici d'origen càrstic per on, habitualment, hi circula un corrent d'aire procedent del seu interior. Aquest fet demostra que la petita cavitat està connectada interiorment amb algun altre punt per on l'aire hi pot entrar, i dóna fe de les nombroses cavitats càrstiques de la zona, moltes d'elles possiblement per descobrir. | 08085-66 | No se'n coneix cap història o llegenda en concret que faci referència directament a aquest fenòmen. No obstant això, pot ser que en algunes versions se'l relacioni amb la llegenda de l'Encantada del Castellot de Font-rubí. Pel lloc on està situat hi dóna peu, entre el Castellot i la Font del Llinars. Realment, al costat del forat bufador s'hi troben d'altres obertures properes de les quals no en surt aire, almenys amb tanta intensitat, i estranyament el conjunt se'l sent anomenar com a Boques Calentes o els Bufadors. El seu origen probable és comú amb el de totes les coves i forats que es troben en aquesta serralada, molt típic en terrenys calcaris on els corrents d'aigua subterranis són abundants. El més probable és que existeixi alguna, o algunes obertures en algun indret que provoqui un corrent d'aire, o un curiós fenomen d'equilibri de pressions en el misteriós i segur que llarg i entramat món subterrani de la zona. | 41.4405600,1.5803100 | 381399 | 4588638 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 48930 | Font de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavella | La Font de l'Avellà la trobem al torrent que se situa a la sortida del nucli urbà, sota la corba de 180º que fa la carretera quan surts en direcció Font-rubí de Dalt. A diferència de les fonts del nucli urbà de l'Avellà, aquest ano s'alimenta de la font del Joncar, sinó que es nodreix d'una deu pròpia. La font de l'Avellà, també anomenada Font de Baix, neix en un clot empedrat que alimenta un seguit de safaretjos i basses. | 08085-75 | Les fonts situades dins del nucli, així com els safarejos, s'alimenten realment d'una altra font. L'aigua va ser canalitzada antigament des de la font del Joncar (o del Roure), a uns mil metres de distància en línia recta. Més endavant, es va veure la necessitat d'alimentar als veïns, de manera que l'aigua del Joncar es va dur fins un dipòsit on es distribuïa cap a les diferents cases. La font de Baix té una deu pròpia. Aquesta font, és doncs, la font més antiga i la que proporcionava l'aigua per alimentar la bassa i el safareig, les seves aigües abundants, juntament amb algún pou dotaven d'aigua al barri. L'antiga bassa que es nodreix d'aquesta font, encara rega els horts i hortets que els veïns tenen prop del torrent. Antigament, quan aquesta funció era bàsica, els veïns tenien repartits els dies de reg de forma que la bassa no s'esgotava i recuperava el seu nivell a l'endemà. En èpoques de sequera, quan la font no donava a coll per omplir la bassa, es 'gruava' l'aigua des d'un pou o clot que encara hi ha prop del torrent. Una mena de grua s'utilitzava per reomplir la bassa des d'aquest clot, on també hi neix aigua. | 41.4422000,1.6078400 | 383702 | 4588783 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 49185 | Gorg de la Baltana Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-baltana-vella | Gorg situat al final d'un petit torrent que va a desembocar al torrent de les Baltanes, molt a prop de la Baltana Vella. No és molt gran, pot ser entre dos i cinc metres de diàmetre i poc més d'un metre de profunditat. La vegetació és molt frondosa, esdevenint l'indret força ombrívol. Se situa en un punt on hi trobem, a banda i banda del torrent, la finca de les Baltanes, un dels llocs menys coneguts de Font-rubí, val la pena doncs arribar-se a la Baltana Nova seguint el camí principal i visitar aquest paisatge tant solitari i tranquil. | 08085-370 | Les Baltanes va ser una important masoveria i va ser habitada durant molts anys. El gorg estava situat al costat dels horts de la Baltana Vella, on els veïns hi plantaven sobretot patates. Hi havia una bassa per regar, també un safareig que donava servei a la masia. L'entorn evidentment era net de males herbes, matolls i altres, el torrent oferia una altra imatge ben diferent. Els joves de l'entorn s'hi anaven a banyar, doncs el gorg oferia una bona profunditat. Comenten que el gorg està més ple o més buit segons la lluna, en lluna plena el gorg ofereix la seva imatge més ufanosa, a això li em d'afegir l'aigua que pugui baixar per l'afluent. El torrent de les Baltanes, un cop net, ens podria oferir moltes curiositats i racons sorprenents, així ho comenten qui l'ha vist nu. | 41.4274800,1.6180800 | 384531 | 4587135 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49185-foto-08085-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49185-foto-08085-370-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 49194 | Festes de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-vicenc | XX | Les Festes de Sant Vicenç, el 22 de gener, són conegudes també com la festa major d'hivern o la festa major petita. La festa se celebra el cap de setmana més proper al dia assenyalat, començant el divendres al vespre i finint els actes el diumenge també al vespre. Un dels actes que compta amb més acceptació és la sardinada popular que s'organitza a les antigues escoles de Cal Cintet del barri de Santa Maria de Bellver. | 08085-382 | La veneració de Sant Vicenç a Font-rubí és molt antiga, tal com ho demostra l'existència de l'església de Sant Vicença de Morrocurt o de Cal Cerdà, del segle XI. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49194-foto-08085-382-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 49200 | Sínia de les vinyes de Cal Campmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-vinyes-de-cal-campmany | CARRERAS, Joan (Dir.)(1978). 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Volum, 13 | XIX-XX | Aquesta sínia és un clar exemple, ben conservat, del tipus de sínia que trobem a tot el municipi. El cos construït és de maó lligat amb morter de calç o ciment i tots els elements relacionats amb el sistema d'extracció són de ferro massís. És un tipus de sínia que pensem que s'ha d'ubicar cronològicament entre l'últim quart del segle XIX i el primer quart del segle XX. A Font-rubí són molt nombroses, amb estats de conservació molt variats. En cap dels exemplars visitats, però, hem trobat conservada la cadena que, unida a la roda de la sínia, servia per sostenir els recipients que anaven extraient l'aigua del fons del pou, normalment catúfols de ceràmica però, en sínies més modernes, com és el cas, aquests catúfols havian estat substituïts per 'platines', una mena de platets de ferro recoberts de cautxú que feien la mateixa funció que els catúfols. | 08085-389 | La sínia és, segons la Gran Enciclopèdia Catalana: Màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou. El topònim sínia prové de l'àrab i a Catalunya està documentat des de mitjans del segle XI. Sembla, però, que ja es coneixien a l'Orient Mitjà cap a l'any 200 aC. | 41.4103900,1.6843100 | 390036 | 4585151 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49200-foto-08085-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49200-foto-08085-389-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48858 | Mare de Déu de l'Avellà - Cal Vicenç - Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lavella-cal-vicenc-cal-tomas | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 194. | XVI-XVII? | Habitatge de planta rectangular amb l'angle NO axamfranat, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis, mentre que les obertures de la seva façana principal, totes allindades, es distribueixen ordenadament cap al costat esquerre. Els paraments són de maçoneria de pedres sense treballar lligades amb morter de calç. Hi trobem alguns maons amb relació a les obertures. Destaca el fet que a totes les cantonades de l'edifici se situen cadenes cantoneres de carreus molt ben treballats. Tradicionalment s'ha identificat aquest habitatge amb la capella de la Mare de Déu de l'Avellà. Segons el nostre parer, si bé la orientació que presenta és un tant estranya per tractar-se d'un edifici religiós, les seves característiques constructives i la seva forma en planta serien compatibles amb aquesta atribució. Probablement seria obra d'època moderna (Segles XVI-XVII?). | 08085-50 | Barri de l'Avellà, 8 | La notícia, recollida per Salvador Llorac (LLORAC, 1991:194) sembla que es basa únicament en fonts orals, atès que no hi ha cap document conservat que parli d'aquesta capella. | 41.4426300,1.6084700 | 383755 | 4588829 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48935 | Font de Can Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-costes | GALIMANY, Marc (2004). 'La font de Can Costes'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 86, desembre 2004. Pàgs. 30-31 | Sota la masia de Can Costas hi ha una depressió anomenada el Clot de la Font. Des del camí es pot veure com en el bell mig s'hi alcen un dotzena de plataners imponents. L'estampa és molt bonica a la primavera i l'estiu, com un bosquet entre els camps, quan una espessa ombra cobreix la font. Com la majoria de fonts, un mur d'obra fa de marge entre dos nivells de terra, d'aquest marge de totxo en surt un broc ben gros que sembla d'aram, doncs té la característica oxidació color turquesa. Just a sobre hi un registre amb tapa també d'obra. De les parets plenes de verdet també en surt una moderna canonada que porta l'aigua a la bassa. Aquesta nodreix les hortalisses més avall. Al costat de la font també hi ha una petita bassa i un pou de caseta amb la típica teuladeta a dues aigües i el porticó de fusta. És també fet de totxo massís amb aquella cura i gràcia que ara sembla s'ha perdut per les petites i banals infraestructures. Un petit pont fet també seguint l'estil del conjunt, travessa la riera pròxima amb una volta de mig punt i dues baranes amb pilons als extrems. Es recomana visitar a l'estiu quant hi ha força ombra. L'entorn està força ben mantingut, així doncs si us animeu a visitar-ho tingueu-ne cura. | 08085-80 | La masia de Can Costes era fins a mitjans del segle passat d'una família anomenada Ferret, cognom que també trobem a l'Alzinar i a Guardiola. Sembla ser que l'aspecte actual de la font es deu a una reforma feta al mas que també va incloure la font i el seu entorn. La font, però, ja existia anteriorment. L'ús que se'n ha fet sempre ha estat el de donar beure als assedegats i regar el horts que hi ha al clot de la font. Posteriorment va ser venuda als propietaris actuals que han prosseguit l'activitat vitivinícola al celler del mas. | 41.4255700,1.6426000 | 386577 | 4586890 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48912 | Masia Grabuac - Cal Fraret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-grabuac-cal-fraret | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 203. | XX | Masia d'estructura basilical amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre al SE. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana s'ordenen de forma simètrica amb portal d'accés adovellat d'arc de mig punt i balconada amb balustres ceràmics al primer pis. Compta amb elements decoratius de caire modernista, amb utilització de ceràmica vidrada i vitralls de colors. La construcció principal té adossada una torre circular de maó vist amb decoració de ceràmica vidrada. El conjunt es troba tancat per un baluard. Sembla que la reforma de la casa que li va atorgar l'aspecte actual comptà amb la intervenció de l'arquitecte Puig i Cadafalch. | 08085-45 | Barri de Grabuac, 16 | La història de la masia Grabuac es remunta a l'edat mitjana. L'edifici actual és producte d'una important reforma duta a terme a principis del segle XX. | 41.3961900,1.6761800 | 389333 | 4583585 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | La foto de la façana ha estat extreta de la pàgina web següent:http://www.enoturismepenedes.cat/ca/guia-de-serveis/cellers-i-caves/celler-ludens-masia-grabuach | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49187 | Font de l'Uberni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-luberni | GALIMANY, Marc (2003). 'Font de l'Uberni'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 79, agost 2003. Pàgs. 34-35 | En mig de vinyes i d'una finca amb tant poca pendent, sobta la presència d'una font. Normalment associem el naixement de fonts i rierols a la muntanya. Però aquest és un fenomen molt habitual a aquesta zona. La Font de l'Uberni consta d'una caixa o cos principal fet de maó i totxo massís, amb la coberta que pretén fer volta de canó. A banda i banda, dos bancs del mateix material permeten seure de cara a la bassa que hi ha just a sota. Són detalls constructius que desprenen molta traça i ganes de fer bé les coses. L'aigua va a parar a la bassa, no gaire gran, de tres metres per banda aproximadament. Si la voleu visitar millor, espereu quant les vinyes siguin podades i la vegetació seca, així podreu apreciar millor l'entorn, espès de ceps molt alts. També si es pretén visitar la bassa natural que hi a la vora, l'absència de vegetació facilitarà millor la visita. | 08085-373 | La font e l'Uberni data de molt antiga, sembla que, per la inscripció que s'entreveu digui: '1940, font de l'Uberni'. És possible que dati d'aquesta època la reforma que ha donat l'aspecte actual. Tot i així ha rebut restauracions posteriors, com ara un mur de bloc de formigó fet, pel que sembla, per retenir la terra del camí proper. Aquestes basses i fonts van permetre abans de la proliferació de la vinya, la producció d'hortalisses i altres cultius de regadiu. És clar que també eren apreciades tant pels pagesos com pels animals que treballaven la terra. Un dels murs de la bassa que hi ha davant és coronat per peces de maó disposades amb pendent, com ara els safareigs que coneixem, pel que és possible que també s'hi hagués rentat roba algun temps. El nom de la font, sembla ser, que prové del cognom del propietari dels antics horts propers. | 41.3976600,1.6924300 | 390694 | 4583727 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49187-foto-08085-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49187-foto-08085-373-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 49192 | Font d'en Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-ramon | GALIMANY, Marc (2005). 'La Font d'en Ramon'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 92, desembre 2005. Pàgs. 22-23. | La font està perduda. La vegetació impedeix veure'n l'estat real. | En la visita efectuada amb motiu de la confecció de Mapa de Patrimoni Cultural de Font-rubí, la font no era visible com a conseqüència de la deixadesa de l'indret i de l'abundant vegetació. No obstant això, reproduïm una descripció efectuada pel Sr. Marc Galimany durant l'any 2005, moment en el que era visible. La Font del Ramon és feta amb maó i totxo. El conjunt és encastat al marge de terra que sosté la vinya anomenada del Forner. El galet és un tub de ferro d'uns 10 cm, normalment el tapa un tap de suro, tot i que moltes vegades no raja. Cinc metres més enllà hi havia una altra font que omplia també la bassa, ara és gairebé enrunada per la terra i la vegetació. Hi ha, ben a prop, una bassa circular d'uns dos metres de fondària i sembla de construcció moderna, és buida normalment, ja no rega cap hort. De fet tot l'entorn està força deixat, però amb un lleuger rentat de cara es podria recuperar l'entorn, fins hi tot fer-hi un lloc d'esbarjo. L'abandó de l'activitat agrària i l'assecament dels aquifers fan cada cop aquestes fonts més prescindibles, però cal pensar que poden ser punts d'oci o magnífics racons del nostre jardí particular. | 08085-380 | La font del Ramon no té més història que la de la majoria de fonts del municipi. Punt d'aprofitament de l'aquifer, com moltes d'altres està situada prop d'un torrent, en aquest cas el de Cal Cerdà, i l'aigua que en brollava s'aprofitava pel rec hortícola, prèvia acumulació de l'aigua en una bassa. La font era punt de subministrament també de les cases veïnes com en tots els altres assentaments del municipi. Els assentaments i barriades sempre es formaven on fos accessible l'aigua mitjançant pous o fonts. En aquest cas, Cal Fèlix, Cal Manel i Cal Ramon de l'Eduard, Cal Ton de la Rosària i d'altres anaven a buscar l'aigua aquí quan encara no hi havia la xarxa pública en servei. L'origen és molt antic però es desconeix qui la va reformar per última vegada. Sembla que agafa el nom actual del Ramon de Cal Ramon de l'Eduard, el qual treballava els horts pròxims. | 41.4268900,1.6578700 | 387855 | 4587017 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49192-foto-08085-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49192-foto-08085-380-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48909 | Mas Moió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio-0 | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVII-XIX | Casa pairal de notables dimensions. Compta amb una planta rectangular lleugerament trapezoïdal, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal es distribueixen de forma ordenada si bé no simètrica, trobant-se l'accés a l'edifici desplaçat cap a llevant. Aquest accés està format per una portalada de mig punt amb dovelles de molt bona factura. La resta d'obertures són totes allindades. A la planta primera hi trobem quatre balcons amb baranes de ferro que alternen les barres llises amb barres helicoïdals. Segons el propietari, aquests balcons s'obriren l'any 1932. A la planta corresponent a les golfes hi trobem, en línia amb els balcons de la planta primera, quatre obertures allindades simples. De la façana principal destaca, especialment, el portal dovellat, la factura del qual ens remet al segle XVII. També és destacable un rellotge de sol on hi consta la data, molt deteriorada, de 1855. L'estil del rellotge està completament torçat. Interiorment hi destaquen els paviments de toves conservats, una interessant llar de foc de rotllo i una premsa de vi doble encastada en la paret, amb uns imponents suports de pedra treballada. | 08085-42 | Barri de Mas Moió, 7 i 11 | La documentació conservada demostra que existia ja al segle XV, ja que consta esmentada a la nòmina de veïns de l'any 1439. Des de mitjans del segle XVI pertany al mateix llinatge. És la casa mare de tots els Galimany del terme i del seu entorn. | 41.4212900,1.6247700 | 385079 | 4586439 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48876 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-0 | ALLUÉ, Ethel.; VERNET, Jean Louis; CEBRIÀ, Artur. 'Holocene vegetation landscapes of NE Iberia: charcoal analysis from Cova de la Guineu, Barcelona, Spain'. The Holocene. 5 (2009), 19, p.765-773. Inclòs a la memòria nº 8603. AUTORS DIVERSOS (1992) 'Patologia de la població enterrada a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. I Congreso Internacional de Patología. Museu Arqueològic de Barcelona. Comunicació - póster. CEBRIÀ, Artur; MESTRES, Josep.; NADAL, J.; SENABRE, Maria Rosa (1999). 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Núm. Extra 2. CEBRIÀ, Artur.; MESTRES, Josep (2001). 'Cova de la guineu (Font-rubí, Alt Penedès)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., p.31-33. Preactes. CHIMENOS, Eduardo (1990). 'Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehistóricas de Catalunya'. Libros Pórtico. GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio.'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. MERCADAL, Oriol.; AGUSTÍ, Bibiana. 'Comportaments agressius a la prehistòria recent. La desmitificació del bon salvatge?'. Cypsela. 16, p.37-49. MERCADAL, Oriol.; CAMPILLO, Domingo; EQUIP GUINEU. 'Patologia de la població prehistòrica de la cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona), Proceedings of the IX European Meeting of the Paleopathology Association, Barcelona, 1995. NADAL, Jordi.; [et al.]. 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum. P.90-91. NADAL, Jordi.; ESTRADA, Alícia. 'Les estratègies de caça durant l'epipaleolític a l'Alt Penedès'. Del Penedès. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedesencs. 14, p.35-41. | Cova d'habitació que fou ocupada des de la prehistòria. La primera intervenció reglamentada es dugué a terme l'any 1983 sota la direcció de Josep Mestres, qui documentà nivells d'ocupació associats al paleolític microlaminar. A partir de l'any 1988 les actuacions han estat promogudes pel SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona). Les diverses campanyes d'excavació de la cova dutes a terme fins a l'actualitat han proporcionat un ampli ventall d'ocupació antròpica des de l'Epipaleolític microlaminar (amb una datació mitjançant el C14 de 9850 +/- 80 BP) passant pel Neolític Cardial, Neolític antic evolucionat, Bronze antic, Bronze mitjà, Ibèric tardà i arribant a l'època medieval. També s'hi han documentat materials pertanyents al període tardiglaciar, tot i que, molt possiblement, es troben en posició secundària. Destaca la utilització de la cova com a cavitat sepulcral, amb un mínim de 30 individus inhumats, entre els que hi havia infants i adults d'ambdós sexes pertanyents al període Eneolític-Bronze antic. La càmara sepulcral es trobava tancada, quasi hermèticament, aprofitant una llosa caiguda del sostre. | 08085-9 | Al cim del puig de la plana pineda, a uns 100 m del pas ramader del Coll de la Barraca | La cova fou descoberta l'any 1961 per Pere Giró i Romeu, força oculta per terra i blocs caiguts, tot i que, de ben segur, la cova ja era coneguda per caçadors i pagesos amb el nom de 'Cau de la Guilla'. Es coneixen actuacions d'afeccionats i clandestins cap a l'any 1979 i, des d'aquest moment, fins a l'any 1982 de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) que efectuaren un buidatge sistemàtic de la cavitat en campanyes intermitents fins que les actuacions foren dirigides per un equip científic amb metodologia científica. | 41.4406000,1.5743300 | 380899 | 4588651 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-3.jpg | Física | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48920 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo | Balma que s'obre sota el camí que duu a Mas Vallet des de Font-rubí de Dalt. Tot i que actualment l'interior està molt sedimentat, amb no més d'un metre d'alçada lliure, la profunditat de la balma arriba, com a mínim, als nou metres. | 08085-65 | La cova del Toixó és en un coster farcit de marges i feixes que actualment és ple de pins. Les seves dimensions, força regulars, la forma semicircular a la base, força gran, i la poca alçada, resulten una forma aixafada; molt plana i fonda. Durant els anys vint, la canalla que vivia a les Cases Noves de la Mata i a d'altres barriades properes, pujava a Font-rubí de Dalt pel dret, per anar a escola. La drecera passava prop de la cova i els dies de pluja els escolars hi buscaven aixopluc, així com la gent que treballava les vinyes properes. Ara costa creure que algú s'hi pogués amagar, per què el sostre és a un metre escàs de terra, però els veïns asseguren que la quitxalla s'hi podia estar dreta. Les pluges torrencials que esdevingueren a mitjans del anys seixanta i el progressiu pas del temps han provocat que la terra arrossegada per l'aigua s'hagi acumulat al sòl i hagi perdut alçada. | 41.4379400,1.5896900 | 382178 | 4588334 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 49291 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-0 | XX-XXI | El ball de diables de Font-rubí s'inspirà en la forta tradició d'aquest tipus de balls de foc que trobem al Penedès. A banda de l'habitual correfoc a la cercavila de la festa major, els diables de Font-rubí també reciten el que ells anomenen 'versots diabòlics' que, carregats de sàtira i ironia, tracten sobre els esdeveniments ocorreguts al municipi al llarg de l'any. Els vestits de la colla, tal com és tradicional, estan fets amb roba de sac.. | 08085-490 | La colla de diables de Font-rubí va nèixer l'any 1980 impulsada des de l'ajuntament per al senyora Montserrat Serra. Des de la seva creació ha estat una de les protagonistes de la festa major del municipi, tot i que, com és lògic, ha tingut alguns alts i baixos al llarg d'aquests anys. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49291-foto-08085-490-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49291-foto-08085-490-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48877 | Cova de la Plana Pineda o Cova del Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-pineda-o-cova-del-miret | DE LA PINTA, Josep Lluís. (1984).'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí'. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia). Núm. 8, p.16. GALIMANY, Marc (2006). 'Cova del Miret'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 94, abril 2006. Pàgs. 20-21 GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado, Universitat de Barcelona. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | Únicament es té constància d'una cala practicada l'any 1959 pel Sr. Pere Giró i el seu equip i, per tant, no s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica a la cova. En conseqüència, es desconeix l'estat de conservació real del jaciment. | Cova d'habitació descoberta l'any 1959. La seva forma en planta és força quadrada, mentre que en secció presenta una xemeneia sense sortida a la part posterior de quasi 4 m d'alçada. La única informació arqueològica que se'n té està extreta de les notes que el Sr. Pere Giró apuntà en el seu quadern, on indicà que s'hi recuperaren diversos materials que descriu. Entre la descripció del propi Giró i els materials encara conservats al Museu de Vilafranca del Penedès, s'ha pogut establir una ocupació de la cova com a mínim des del Neolític antic evolucionat, amb ocupacions també segures durant el Bronze final i l'època medieval. | 08085-10 | A uns 400 m al S / SO i 70 m per damunt de la Font de Llinars | La cavitat fou descoberta per A. Poyo, Sr. Udiña i Pere Giró el 12 d'abril de 1959. Poc després el mateix equip que la descobrí obrí una cala, encara avui és visible, d'on es recuperaren els únics materials que es coneixen procedents d'aquesta cavitat. Sembla que, durant la Guerra Civil, periòdicament passaven a reclutar nous soldats. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s'hi varen amagar. En Josep de Ca la Càndia recorda que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l''onclo' Llorenç i d'altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que l'ha preservat en l'anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria dels quals no n'ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d'antic oculta dins un bosc; bosc que s'ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat rapidament les antiges zones desforestades i els costers conreats, abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès. | 41.4376700,1.5760600 | 381039 | 4588323 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76|79|78|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48907 | Església parroquial de Font-rubí i rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-font-rubi-i-rectoria | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVIII-XIX | L'església de Sant Pere i Sant Feliu és d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, que descansa sobre volta interior d'arc rebaixat i arcs torals. El campanar és de planta quadrada, amb l'últim pis, que allotja les campanes, construït amb maó, a diferència de la resta de l'estructura, construïda amb pedra irregular lligada amb morter de calç i carreus a les cantoneres. L'accés a l'església s'obre a l'extrem de ponent del mur lateral de migdia. És una porta dovellada de bona factura. A ladovella central hi trobem la creu gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona i, a sota, la data gravada: 1742. No obstant això, pensem que no te gaire a veure el gravat de la creu i el de la data, de factura aquesta última molt barroera, per la qual cosa possiblement estem davant una reforma important de la que es va voler deixar constància. La cronologia del portal dovellat pensem que es podria endarrerir fins al segle XVII i, per tant, podria ser un vestigi de l'església anterior a l'actual. La rectoria s'adossa a l'església pel costat de migdia. Té coberta a dues vessants i consta de soterrani, planta baixa i golfes. la façana, de distribució simètrica, presenta com a elements més remarcables les dues galeries d'arcs carpanells, centrades i construïdes amb maó. A la galeria superior la barana és de balustres de terra cuita. La cronologia d'aquesta rectoria pensem que s'hauria de situar ja en el segle XIX. | 08085-40 | Barri de Font-rubí de Dalt, 23 i 24 | La capella de Sant Pere i Sant Feliu nasqué a redós del castell de Font-rubí. Dins del clos del castell hi trobem les restes d'un edifici rectangular que hom ha identificat amb una capella, tot i que alguns autors (LLORAC, 1991:188) trobem poc probable aquesta atribució. De no ser realment una capella, l'origen de l'església de Sant Pere i Sant Feliu estaria lligat a la seva funció com a capella del castell. | 41.4369000,1.5883300 | 382062 | 4588221 | 1742 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48900 | Capella de Sant Joan de la Massana o de Santa Apol·lònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-de-la-massana-o-de-santa-apollonia | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI-XII | Capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb bandes llombardes i sòcol molt alçat, orientat a llevant (E/NE), on s'hi obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. L'accés a la capella es realitza per una porta amb arc de mig punt de pedra ben treballada que s'obre a la façana de migdia. A la part frontal de l'església només hi trobem una petita finestra amb muntants de pedra. A sobre s'hi observen les restes d'un campanar d'espadanya. La coberta de l'interior de la nau és actualment de volta catalana de maó, ja que la capella fou cremada durant la Guerra Civil i no fou restaurada fins fa pocs anys. La coberta original només resta conservada a l'absis. | 08085-33 | La capella de Sant Joan de la Massana, també coneguda com de Sant Apol·lònia, era l'antiga església del veïnat de la Massana. La primera documentació sobre el lloc data del 1121, i sobre l'església, del 1315. L'any 1936 fou cremada i restà abandonada i sense culte durant molts anys. | 41.4158300,1.6345000 | 385883 | 4585819 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48906 | Església de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVIII | Capella d'una sola nau, de planta rectangular, amb absis recte i sagristia darrera l'absis. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, i el carener és perpendicular a la façana principal, que mira a migdia. La composició de la façana és força simple, amb l'accés emmarcat amb pedres ben treballades i un arc recte fent les funcions de llinda. La part superior de les dovelles d'aquest arc presenten un petit voladís en relleu. A la part alta de la façana, hi trobem un ull de bou fet amb maons. Finalment, coronant la part frontal de l'edifici, se situa un frontó triangular emmarcat per pedres molt ben treballades. | 08085-39 | La capella de Sant Bartomeu està ben documentada, des del segle XIV, tot i que hi ha indicis que el seu origen es podria remuntar a època romànica. L'any 1797, F. Fontanals, pagès de Bellver, va demanar llicència del vicari episcopal i al rector de Bellver per tal de traslladar la capella de Sant Bartomeu més a prop de casa seva, la qual li fou concedida el 12 de setembre del mateix any. El 25 de novembre de 1799 es demana que sigui visitada i es pugui celebrar missa, concessió que es feu dos dies després. Sembla clar, doncs, que la capella actual té origen en aquest moment i que no ocupa el lloc que havia ocupat l'antiga capella homònima. | 41.4156900,1.6955800 | 390987 | 4585725 | 1799 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48906-foto-08085-39-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | L'edifici es bastí com a capella privada de la casa pairal Cal Fontanals - Cal Balaguer, que se situa a tocar de la capella. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48944 | Font de Les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-graus | Darrera una gran alzina hi ha la font de les Graus. Set graons baixen cap una mena de cup de totxo. A un costat, hi ha un galet metàl·lic que fa de sortidor, però moltes vegades trobarem que no raja. El paratge és d'una gran bellesa i tranquil·litat. | 08085-89 | La Zona de Les Graus dóna nom a la riera que la travessa, a la font que hi neix i a la masia que presideix la finca. D'aquest topònim no en queda clar l'origen, tot i que, s'anomena grau a la gola d'un estany, és a dir; un paratge de molta profunditat en el curs d'un riu o pèlag. El mot grau - o graus - el trobem lligat sovint com a topònim de zones fluvials i pobles d'alta muntanya, com ara al Pallars i altres zones dels Pirineus. Sembla ser que, anys enrera, el bosc d'alzines era força més extens, però durant la gerra civil se'n va talar un bon tros per extreure'n carbó. També data d'aquest època, el refugi que hi ha a prop, excavat dins la terra. Segurament es va utilitzar com a amagatall i refugi antiaeri en mig de la frondosa vegetació. Més recentment, concretament l'any 2001, s'hi va establir anualment la Fira de Caça del Penedès, organitzada per veïns i caçadors de Font-rubí. Aquest bosc ofereix a la fira un marc natural incomparable, farcit d'ombres i espai generós. | 41.3994600,1.6683800 | 388686 | 4583958 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48944-foto-08085-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48944-foto-08085-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48937 | Font de la Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macana | El muntant dret de l'obertura de la mina es troba parcialment arruïnat. | Tot i que l'indret, al peu d'una vinya i un camí, no el fan ideal per a passar-hi el dia, la font és realment maca i molt elaborada. Raja dins una mina feta de pedres i totxo, sota una volta de mig punt. El conjunt és encastat en un marge, reforçat a banda i banda per un mur de totxo arrebossat amb terra i calç. En un lateral, encastat al mur, hi ha un carreu gravat on es llegeix 'ME FEV FER PAV VALLES LO ANY I8II'. Un arc de quart de punt dona accés a la mina i just a sobre, corona el conjunt una teuladeta semicilíndrica. Sobre el talús , darrera la font, un gran roure hi dona ombra. S'intueixen uns graons que baixen a la mina, però ara la terra i el fullatge o cobreixen tot. | 08085-82 | La Maçana de Font-rubí s'esmenta com a casa o alou des de l'any 1120. Més tard sembla l'origen d'aquesta font. Al costat de la font hi ha gravada la data de 1811 i el nom de qui sembla ser obra, o al menys, per qui fou feta construir. El nom de Pau Valles. No coincideix aquest llinatge amb els que es citen a l'origen d'aquest lloc ni amb l'actual. Les últimes reformes importants de la masia daten del segle XVIII, pocs anys després es va construir la font. | 41.4146200,1.6385000 | 386215 | 4585680 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48946 | La Font d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-den-rovira | La riera de les Graus i una explanada plena de pollancres que ressegueixen la riba, acompanyen el paisatge d'aquesta font. Com moltes fonts del municipi, un cos principal de totxo acabat en volta de canó, és vestit a banda i banda, amb un parell de bancs per seure. Està construïda contra un marge, contingut aquest per lloses de pedra molt ben col·locades. Aquest empedrat també és original, i com la majoria de cases de la zona, prové dels sobrants extrets de les mines de guix que s'explotaven a Vilobí. És recomanable parar en aquest barri tranquil, i beure de la font o passejar sota els pollancres de la riba. | 08085-91 | La Font com a topònim domina d'entorn i genera certes confusions pel que fa als orígens. Molt propera al barri de la Font i a la zona de Les Graus; el Camp de sobre la Font o la Plana de la Font que envolten la masia de les Graus deuen el seu nom a la font que hi ha a la hisenda. D'altra banda les Vinyes de la Font i del Barranc de la Font no queda clar a qui deuen l'origen. A la Font d'en Rovira li hem de suposar l'origen toponímic del barri així com de la casa anomenada la Font i de Cal Jaume de la Font. Preguntant a la casa de la Font, el Sr. Pere Rovira aclareix alguns dubtes. Contràriament al que puguem pensar, res té a veure el seu cognom amb la font. Així doncs, comenta que antigament molta gent de Vilobí, pobra amb aigua, venia a buscar l'aigua a aquesta font de la qual 'n'havien de refiar' comenta. Sembla que l'origen del nom ve de l'antic nom del propietari a qui el seu avi va comprar aquestes terres. El seu avi es deia Pere Raventós i va comprar la finca el 1899 i així ho reflexa una pedra sobre la font, on hi ha gravades les seves inicials i l'any. La casa era originàriament un magatzem on aquest antic 'marer' - que tractava amb mares i tartrà- hi desava els estris. Més endavant, recorda - hi va fer els dalts, perquè les ties, quan venien a festa major a Vilobí li preguntaven que on s'havien de canviar. Abans la gent que anava a festa major es canviava, duien les sabates bones a part i abans d'entrar s'arreglaven. Fins llavors la font era un simple galet, així doncs, aquell any es va arreglar la font tal i com la coneixem, tot i que, posteriorment, el seu net també hi realitzà algunes restauracions. | 41.3926300,1.6677700 | 388624 | 4583200 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48946-foto-08085-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48946-foto-08085-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 48864 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes | GALIMANY, Marc (2005). 'La fita de les tres cares'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 84, agost 2004. Pàgs. 34-35 | XIX | Fita construïda amb pedres, algunes d'elles treballades (possiblement reaprofitades), lligades amb morter de calç. S'observa algun fragment ceràmic entre el morter, probablement teula. La Fita presenta tres cares que es corresponen amb els tres municipis que conflueixen en aquest punt: Font-rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. Assoleix una alçada màxima d'uns dos metres. La seva ubicació cronològica es fa molt difícil, atès que no hi ha cap element que ofereixi indicis en aquest sentit. En tot cas la fem originària, com a mínim, del segle XIX. | 08085-56 | La Fita de les tres cares és l'únic molló antic que marca la separació entre Font-rubí i dos municipis més. Existeix però una fita moderna al Coll de la Barraca que marca el punt de confluència entre els límits municipals de la Llacuna, Torrelles de Foix i Font-rubí. No hi ha massa informació d'aquesta curiosa construcció, per altra banda tan singular. Es diu que és mil·lenària i estava plantada al peu del camí ral de la Llacuna a Vilafranca. La fita limita amb Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. També el camí ral és un camí de terme, doncs separa Font-rubí de Sant Martí Sarroca. Més amunt limita amb Torrelles de Foix i més al sud amb Vilobí del Penedès. Els tres vèrtex d'aquesta fita sembla que assenyalin la direcció dels límits de terme. Hom diu que a la part baixa existien tres pedres sortints, anomenades filloles, que indicaven la direcció de la fita immediata, o possiblement el centre del terme, doncs si en aquella època eren similars les divisions territorials, la fita més pròxima hauria d'haver estat a l'alçada de Cal Jep Cabana, també al peu del camí ral, a uns centenars de metres en direcció a Vilobí. S'explica l'anècdota, no sabem si molt rigorosa, que a temps de Felip V el joc estava prohibit. Els jugadors d'aquella època es reunien a jugar a les cartes al peu de la fita i així, les autoritats de cada municipi podien ser burlades, doncs en un tres i no res canviaven al municipi que més els convenia, així doncs per atrapar-los calia que les tres autoritats es presentessin alhora, extrem molt difícil que succeís. | 41.4105000,1.6409600 | 386413 | 4585219 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 49190 | Font de la Bassa Pudenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-pudenta | Foradada, al marge de pedra groguenca, hi ha una mina d'uns dos metres de fondària que ara està seca. És feta de pedra nua i, sobre l'arcada de mig punt, la corona un carreu que porta inscrit 'Any 1810' amb una creu al mig. A tocar de la mina, mig amagada per la vegetació, s'entreveuen els murs d'una bassa, que dóna nom a l'indret. Tot i que no fa pas gaire estava coberta de matolls, l'estat de conservació és força bo. | 08085-377 | La Bassa Pudenta és, possiblement, una de les fonts que es conserva d'arrels més antigues del terme. Possiblement ja atenia al bestiar assedegat que circulava per la Via Mercadera i encara que la reforma més notable dati de 1810, segurament ja atenia als primers pobladors (els primers font-rubinencs). El seu topònim, la Bassa Pudenta, suggereix clarament d'on ve aquest mal nom. Tot i que ara la mina és ben seca i la bassa annexa també, no podem sentir ja la fortor de l'aigua estancada. Algú la va 'redescobrir' com a 'Font Rúbia' i fins hi tot se'n han publicat fotografies en algun llibre. Però els avis que vivien a la zona no ho recorden així, i assenyalen la Font Rúbia, d'aigües tèrboles i vermelloses, més al nord, també al peu de la Carrerada, on gaire bé només en queden quatre joncs. | 41.4368500,1.5861600 | 381881 | 4588218 | 1810 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49190-foto-08085-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49190-foto-08085-377-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48901 | Sant Pau de can Suriol del Castell de Grabuac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-can-suriol-del-castell-de-grabuac | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XII-XVIII | Petita capella d'una sola nau, de planta rectangular i capçalera quadrada. La porta d'accés és d'arc de mig punt amb orla i imposta de tradició romànica, flanquejat per dues finestres conopials i una de circular sobre l'accés esmentat. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a ponent (NO). Sobre aquesta façana se situa un petit campanar d'espadanya. El parament està format per pedres irregulars de petites dimensions lligades amb morter de calç. Les cantonades estan reforçades mitjançant cadenes cantoneres de carreus ben treballats. L'aspecte de l'edifici fa pensar en un origen medieval amb importants reformes durant l'època moderna, probablement el segle XVI. La documentació, però, parla d'una reedificació durant el segle XVIII. | 08085-34 | Grabuac | L'origen documentat de l'edifici es remunta a l'època medieval, apareixent documentada la capella de Sant Pau, per primer cop, en un document de l'any 1315. A la clau de la volta interior sembla llegir-se la data de 1624, que podria correspondre a una important reforma de l'edifici. Un document de l'any 1760 especifica que, en aquest període, fou reedificada (LLORAC, 1991:187-188). Sembla evident, però, que es conservaren molts dels elements arquitectònics anteriors. El juliol de 1936 fou cremada perdent-se un retaule gòtic i diversos elements litúrgics de l'interior de l'edifici. | 41.3963100,1.6764400 | 389355 | 4583598 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 49286 | Fons de material arqueològic procedent de Font-rubí dipositat al Vinseum de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-procedent-de-font-rubi-dipositat-al-vinseum-de-vilafranca-del | El Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi a Catalunya, disposa d'un important fons de material arqueològic recuperat a diversos jaciments del municipi de Font-rubí. A continuació enumerem la procedència del material arqueològic dipositat en el fons d'aquest museu: - Alzinar Gran de la Massana - Cal Roig - Cal Suyas - Can Colomer de Grabuac - Can Grau - Carretera de Guardiola, Km 13 - Carretera de Guardiola, Km 8 - Cova de la Guineu - Cova de la Plana Pineda - Cova del Vapor / Els Castellots - Cova Gran - Font de Llinars - La Creu Vermella - La Mata - Les Graus / Font de les Graus - Mas de la Cova - Mas de la Mosca - Mas Moió - Mas Pinyol / Carretera de Guardiola, Km 9 - Masia la Baltrana / La Baltana - Pujol Gran - Riera de Guardiola - Sabanell - Taller de Guardiola - Taller de l'Avellà / Abellar - Terrasses de la Massana - Torrent de Cal Romeu - Turó al camí de la Font de Llinars - Turó de la Font del Roure Els materials d'aquests jaciments abasten una cronologia que va des del paleolític inferior fins a època medieval, amb un pes molt important dels materials d'època ibèrica i romana. | 08085-485 | Plaça Jaume I, 5 - Vilafranca del Penedès | L'origen de l'actual Museu de les Cultures del Vi a Catalunya l'hem de cercar a l'any 1926 quan, a partir d'una exposició d'art del Penedès i de l'arribada d'un nou professor al col·legi Sant Raimon de Penyafort, el pare Martí Grivé, es va plantar la llavor necessària per a la creació d'un museu que, l'any 1934, fou dotat d'un local propi. La Guerra Civil paralitzà el projecte i, després d'aquest conflicte, el museu va reemprendre la seva tasca ara però, com el primer museu del vi de l'estat. El fons del museu es veié fortament ampliat durant la dècada dels anys seixanta, gràcies a diverses donacions que s'efectuaren en aquell període. L'últim gran impuls del museu tingué lloc a partir de l'any 2000, amb la creació de l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada. | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Antic|Neolític|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|83|80|78|85 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48866 | Regugi antiaeri de l'aeròdrom de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regugi-antiaeri-de-laerodrom-de-sabanell | XX | El refugi fou parcialment escapçat per la construcció de la carretera C-15. | Part d'un refugi antiaeri relacionat amb el camp d'aviació republicà de Sabanell. Actualment s'hi pot observar una de les entrades a tocar de l'antiga carretera que menava d'Igualada a Sitges i que actualment, en aquest tram, discorre paral·lela a la carretera C-15. Per motius de seguretat no es recomable entrar-hi, atès que es desconeix l'estat interior. Aquest era el refugi més gran dels diversos que posseïa el camp d'aviació republicà. Podia allotjar fins a 120 persones. Fou escapçat en construir l'actual carretera C-15. | 08085-58 | L'aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Raspall i d'altres propietaris més petits, i estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l'esquerra de la carretera que d'aquella surt cap al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se'l coneix com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles. L'orientació del camp era nord-oest/sud-est, i tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l'Arma d'Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit, i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes es dedicaven a tallar els ceps i els arbres i a aplanar el terreny, i cobraven un jornal de 10 pessetes. De fet aquests camps, no deixaven de ser, en paraules del pilot Joan Sayós, 'uns ermots més o menys ben explanats'. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S'hi construí un refugi gran amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d'elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. Avui en dia encara resten alguns dels refugis que s'hi van construir, sobretot el més gran (tot i que escapçat per la C-15), a prop de la casa de comandament, i d'altres de petits al voltant del camp, a les zones on hi havia els avions perquè en cas d'emergència s'hi poguessin refugiar els aviadors i els mecànics. En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L'esquadrilla que va passar més temps a l'aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s'hi va estar durant un breu temps la 2a esquadrilla. El juny de 1938 el camp va ser utilitzat per a entrenament de pilots mentre les esquadrilles es trobaven al front de Llevant. De bon matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l'aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l'avió ('posta en marxa'). Mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre esquadrilles de 'Xatos'. Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. L'actual veí de Torrelavit, Cristóbal Florido, era soldat d'aviació i estava a càrrec de la centraleta de telèfons de l'Estat Major. Els soldats que feien la vigilància del camp s'allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s'avisava en cas de presència d'aviació enemiga. Els oficials s'allotjaven a cal Raspall, cal Nadal, cal Sardà, i a ca l'Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l'Estat Major del Grup 26 de caça de la 'Gloriosa', tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d'Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona s'hostatjaven els pilots. Els mecànics s'allotjaven en edificis del voltant: Can Nadal, ca la Paula, la Passada, cal Fàbregas. | 41.4171700,1.6951200 | 390951 | 4585890 | 1938 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Cont. Història: El camp fou desmantellat en poques hores el 15 de gener de 1939 davant la imminent arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d'agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que, ràpidament, van plantar-hi horta, vinya i cereals.L'aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l'aviació hispana bombardejaren l'aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48872 | Can Colomer de Grabuac / Can Suriol del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-de-grabuac-can-suriol-del-castell | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | I-III dC | No s'hi ha efectuat cap excavació arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'entitat i estat de conservació del jaciment | Jaciment arqueològic d'època romana identificat, únicament, a partir de la troballa de materials en superfície en dos camps propers a la masia Grabuac. Els materials coneguts ofereixen una cronologia altimperial que aniria des del segle I al segle III de la nostra era, tot i que la presència d'alguns fragments de ceràmica ibèrica podria endarrerir aquesta cronologia fins al segle I aC. En principi s'ha identificat el jaciment com un assentament rural d'època romana, una vil·la. Cal destacar també la troballa d'un conjunt d'indústria lítica en sílex que s'ha ubicat cronològicament del Paleolític Superior (indústria de tradició axeliana). L'any 1952 el Sr. Josep Maria Masachs trobà una 'Hacha de serpentina' a les immediacions de la masia Grabuac o Can Suriol del Castell. | 08085-5 | Grabuac | Jaciment descobert l'any 1950 per en Pere Giró Romeu. | 41.3951000,1.6774600 | 389438 | 4583462 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-3.jpg | Inexistent | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48923 | Font de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llinars | PALLARÈS-PERSONAT, Joan; AYMAMÍ, Gener (1997). 'Manifestacions rupestres al Gran Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 22. Pàgs. 45-56. | La font de Llinars és una de les més conegudes del terme. Se situa al marge dret del torrent homònim, molt a prop del pas del Coll de la Barraca. Té fama de que sempre brolla, inclús en temps de sequera. El paratge on se situa és de gran bellesa. El broc de la font està format per una canonada metàl·lica que arrenca d'un pedrisc format per grans pedres. Una d'aquestes pedres hi té una creu gravada que sembla que estigui cap per avall, fet que demostraria que la pedra és reaprofitada. Sobre el broc hi ha una mena de frontis amb la part superior arrodonida. Sembla que hi figurava una inscripció que avui s'ha perdut en clivellar-se el ciment on estava gravada. L'aigua de la font permet regar uns camps situats pocs metres més avall. | 08085-68 | Es desconeix la data exacte de l'última actuació sobre la font, tot just sobre d'aquesta, s'intueix una inscripció illegible i incompleta al clivellar-se el morter disposat per aquest fi. Preguntant a la veïna més veterana del Coll de la Barraca, na Montserrat Just, explica que l'últim arranjament important el va fer, quant ella era jove, en Magí, de Cal Llebre, casa situada al nucli de Font-rubí, prop de Can Fàbregues. És producte d'aquesta intervenció la forma del frontis amb la teuladeta de maó. També d'altres veïns hi han posat el seu gra de sorra, com ara en Moisès Santacana, il·lustre personatge del nostre municipi, fundador de Creu Roja a Vilafranca i gran domador de Cavalls entre d'altres coses, que hi va instal·lar el broc de d'acer, per exemple. Antigament, diu la Montserrat, l'aigua que brolla i s'escampa pels canalons i bevedores, s'aprofitava per a rentar. Un safareig, ara soterrat, aplegava fins a set o vuit dones del barri, cada casa tenia la seva llosa per a picar i escórrer la roba. Un dipòsit recollia, al costat del safareig, aigua que a l'estiu servia per a mullar l'era abans de batre. Els plataners, que tanta ombra fan, deuen tenir més de cent anys. La Montserrat diu que no sap qui els va plantar i que tota la via els hi ha vist. La Font del Llinars o dels Llinars sempre raja, la seva antiguitat i importància queda palesa quan s'ha l'anomena a la llegenda de L'Encantada, on la nit de Sant Joan la donzella de Can Fàbregues abandona la seva aparença de serp i s'hi acosta a rentar la roba. | 41.4407800,1.5775500 | 381169 | 4588666 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 49189 | Salt del torrent de Les Obagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-de-les-obagues | GALIMANY, Marc (2004). 'El Salt del torrent de les Obagues'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 81, febrer 2004. Pàgs. 34-35 | El Salt del torrent de Les Obagues té aproximadament 8 metres de desnivell, l'aigua pica amb força sobre les pedres plenes de verdet i s'endinsa novament entre la vegetació espessa. Habilitant un petit camí seria fàcil gaudir-lo des de baix. Ara això sols és possible pels més agosarats. És aquesta una zona poc visitada, tant pels veïns com per la gent de fora. La bellesa del salt sobretot en època de pluges i un entorn ombrívol i solitari fan del lloc un magnífic paratge; sembla sortir d'altres latituds. Tres rieres, que salven desnivells considerables, formen tres valls frondoses. A prop, conflueixen en un mateix punt per formar-ne una de sola. Ja que som aquí, no ens podem perdre el passeig a la ribera del torrent de Cal Cerdà. Des de una posició enclotada, flanquejat per majestuosos plataners, un camí ens porta fins la resclosa i el pont del camí que porta al Serral de d'Alt. Compte si ha plogut molt, ja que, possiblement, algun tram serà impracticable. Una ombra aclaparadora a l'estiu i un mar de fulles a l'hivern, on la serenor i la remor de l'aigua de segur ens espantarà tota tensió, fan d'aquest recorregut un dels més bells de la comarca. | 08085-375 | Els tres torrents que conflueixen en aquest punt; el de les Obagues, el de Cal Ton Pere i el del Salt, delimiten amb el seu relleu l'àrea administrativa d'influència. Dos dels torrents que recullen les aigües de Pereres i les planes de l'Alzinar, com són el torrent de les Obagues i el de Cal Ton Pere, pertanyen al municipi de Font-rubí, mentre que el torrent del Salt recull aigües a la vessant de Sant Quintí de Mediona. En els plànols oficials hi ha imprès el topònim de 'el Salt' no sobre la riera de les Obagues, sinó sobre el torrent del Salt. Pot ser, fins hi tot, semblaria lògic. Però qui tingui l'oportunitat de comprovar-ho veurà que el Salt és on s'indica aquí. Pot ser és un error, o pot ser són els torrents; que consten registrats per error amb el topònim intercanviat. Hi ha la possibilitat que algun veterà veí de la zona ens ho pugui aclarir. Curiositats cartogràfiques a banda, és clar que són aquests accidents hidràulics, els que han marcat la distància entre dos barris realment tant propers com són l'Alzinar i Santa Maria. Gairebé en desús el camí de Cal Pere Saumell, els camins convencionals ens hi porten recorrent molts quilòmetres. | 41.4337200,1.6505600 | 387256 | 4587785 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49189-foto-08085-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49189-foto-08085-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Considerem l'accés fàcil a la part superior del salt, atès que no és difícil observar-lo des de la part superior de la riera. És molt difícil, però, arribar a la part inferior del salt. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48867 | Forn de calç del Fondo de Can Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-can-romeu | GALIMANY, Marc (2005). 'Forns de calç del Fondo'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 90, agost 2005. Pàgs. 34-35 | XV-XIX | Part de les parets del forn s'han esllavissat i l'interior resta totalment ocupat per la vegetació. | Es tracta d'un antic forn de calç. Com és habitual en aquest tipus de forns, és de planta circular. No és senzill veure'l atès que està completament cobert i envoltat per la vegetació. Conserva la boca de càrrega, parcialment soterrada. El seu diàmetre se situa al voltant dels quatre metres i la profunditat conservada ens és desconeguda per estar parcialment farcit de terra i pedres. | 08085-59 | Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. | 41.4418000,1.5936300 | 382514 | 4588757 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquests forns fa pensar que, possiblement, foren utilitzats per a construir masos propers com Mas Vallet o Can Romeu. | 85|98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 49241 | Forn de calç del Fondo de l'Aigüer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-laiguer | GALIMANY, Marc (2005). 'Forns de calç del Fondo'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 90, agost 2005. Pàgs. 34-35 | Les parets del forn es troben parcialment enderrocades, especialment pel que fa a la paret construïda amb pedres que tancava l'àrea on s'obria la boca de càrrega. | Es tracta d'un antic forn de calç. Com és habitual en aquest tipus de forns, és de planta circular. La part més propera al camí és construïda mentre que la resta del forn està directament excavat a la roca. El seu diàmetre se situa al voltant dels tres metres i la profunditat conservada ens és desconeguda per estar parcialment farcit de terra i pedres. | 08085-436 | Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. | 41.4374000,1.5938900 | 382528 | 4588269 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49241-foto-08085-436-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49241-foto-08085-436-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquests forns fa pensar que, possiblement, foren utilitzats per a construir masos propers com Mas Vallet o Can Romeu. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 49245 | Forn de calç del Joncar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-joncar | XV-XIX | Part de les seves parets s'han esllavissat i el seu interior es troba envaït per la vegetació. | Forn de calç proper a la font del Joncar. | 08085-441 | Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. | 41.4445800,1.6014000 | 383168 | 4589055 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49245-foto-08085-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49245-foto-08085-441-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquest forn fa pensar que, possiblement, fou utilitzat per a construir alguna de les cases del nucli de l'Avellà. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 48902 | Capella de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc-de-cal-cerda-o-del-morrocurt | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI | La capella es va esfondrar per la manca de manteniment a principis dels anys 90 del segle XX. Ara resta totalment en ruïnes. | Restes de la capella d'origen romànic de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt. Resta d'empeus l'absis semicircular amb faixes lombardes i sòcol elevat, part del mur de tramuntana i una capella de factura gòtica que s'afegí pel mateix costat a l'edifici original, en un moment posterior. A l'espai on se situava l'interior de l'edifici s'aprecia l'arrencament dels arcs torals que suportaven la volta, que era lleugerament apuntada. El paviment és de toves disposades en diagonal respecte l'orientació de la nau de la capella. | 08085-35 | El topònim de Morrocurt apareix documentat per primer cop en un document de l'any 984, però hem d'esperar a l'any 1098 per trobar esmentada la parròquia de Sant Vicenç. A partir d'aquí les notícies sobre aquesta parròquia són nombroses, durant els segles XII, XIII, XIV i XVI. Durant la desamortització duta a terme en el segle XIX passà a ser de propietat privada. El 1936 sofrí alguns desperfectes i varen desaparèixer de l'interior tots els ornaments, però la fàbrica de l'edifici resultà intacta. A principis dels anys noranta del segle XX es trobava en un estat d'abandonament considerable i, després d'un període de pluges intens, la capella, que es trobava d'empeus, es va esfondrar. Després d'aquest fet el municipi n'adquirí la propietat. | 41.4312500,1.6558900 | 387697 | 4587503 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 85|92 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48957 | La Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrerada | La carrerada és una antiga via de comunicació transhumant que travessa tot el municipi de Font-rubí de SE a NO. Entra al terme per la zona dels Pujols, on passa a tocar de cases com Can Joanàs. Segueix entre les planes del Manou i de Mas Rossell, passant a tocar de cases com la Masia Alegret. Ressegueix els vessants occidentals de la petita serra dels Bous i arriba al nucli central del terme: Guardiola. Segueix un tram l'actual carretera BP-2126 per continuar pel barri de mas Moió. Passa a tocar de la masia de la Baltana Nova per dirigir-se cap a Santsuies on, actualment, hi fa una volta important, perquè hi ha un tram del camí original que s'ha perdut. La Carrerada continua per davant del roure de Santsuies per passar a tocar de les Cases Noves. En arribar a Font-rubí de Dalt, sembla que la Carrerada evitava entrar al nucli habitat pujant directament pel camí de la font de Llinars i enfilar, directament, cap al pas natural del Coll de la Barraca, que posa en contacte el Penedès amb la Segarra. | 08085-102 | El seu origen es perd en el temps i hi ha qui la creu d'origen romà. El que és evident és que el municipi de Font-rubí s'articulà a ambdós costats d'aquesta via de comunicació i, encara actualment, la forma del municipi s'adequa al seu traçat. La Carrerada provenia de Barcelona i es dirigia a Olesa de Bonesvalls. A la cruïlla de La Granada entrava al terme de Font-rubí. Durant l'alta edat mitjana fou una via molt important, impulsada pel mercat de la Granada, el qual va subsistir fins que fou substituït pel de Vilafranca a finals del segle XII. De via eminentment mercadera passà, a partir d'aquest moment, a ser una via més utilitzada per la transhumància. Aquest important paper el va desenvolupar fins ben entrat el segle XIX. | 41.4057100,1.6689200 | 388742 | 4584651 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48957-foto-08085-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Les coordenades UTM expresades i la referència cadastral són d'un punt al·leatori de la Carrerada al seu pas pel terme municipal. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48945 | Font dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-0 | La font i el seu entorn presenten un estat d'abandonament important. | Sota uns arbres atapeïts i florits a la primavera i una bassa plena d'aigües verdoses, està rodejada del remor constant que fan els tres galets que ragen sense descans. La bassa de mitja lluna, presideix el centre d'una glorieta alçada uns quatre pams d'obra, coberta per un garbuix de ferros rovellats i humits que aturen la vegetació. Dos fonts, una al costat de l'altre, l'alimenten. Una tercera font buida la bassa i aboca l'aigua avall, cap el torrent on hi ha una altra toll. Una barana senzilla, de ferro també, volta la bassa, i un claustre d'arcs metàl·lics permet rodejar-la tot passejant sota un sostre fa anys ple de roses. És una llàstima que no conservi el seu esplendor. Un es pot imaginar com devia ser. Segurament, un magnífic lloc de primavera per a retirar-se una estona a llegir o meditar, apartat del tràfec diari al mas Romaní. | 08085-90 | El nom de Baix els Horts ve dels horts i els cultius de regadiu que omplien aquesta finca. Aquest entorn, on arreu hi brolla l'aigua, era ple de basses, tolls i fonts. Avui encara se'n conserven algunes. El cultiu de tomàquets, patates i altres verdures ha estat substituït pel conreu de vinyes molt fèrtils. La font era un bon lloc per prendre la fresca, una bassa semicircular plena de peixos i flors d'aigua era coberta per una glorieta d'estructura metàl·lica on s'hi emparraven els rosers. Al voltant diversos arbres ornamentals proporcionaven ombra. Evidentment era un apèndix una mica allunyat del jardí existent al mas. L'aigua , que encara raja, va ser conduïda des de la font existent annexa al mur perimetral de Mas Romaní. | 41.3959600,1.6986200 | 391208 | 4583531 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48945-foto-08085-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48945-foto-08085-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 48931 | Font de l'Indiot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lindiot | La Font de l'Indiot se situa a la riba dreta del torrent de les Baltanes, sota un majestuós roure. Una paret de maó encastada a la pendent de terra humida i un parell de galets, formen aquesta bonica font. Producte de continues restauracions, ara es troba arrebossada i en el ciment algú ha gravat el nom 'FONT DAL YNDIOT'. S'observa també un fris de maó, que corona el petit mur ennoblint el conjunt. A prop, també hi ha una explanada, així doncs, el lloc té forces possibilitats pels excursionistes i qui vulgui dinar envoltat de natura. | 08085-76 | El municipi de Font-rubí és ple de fonts, moltes d'elles es troben a les immediacions de la Carrerada, i aquesta no és una excepció. La Carrerada vertebra un seguit de barriades i masies que alhora elegiren terrenys amb aigua, evidentment aquesta qüestió era ineludible per establir-s'hi. Així doncs, abans que l'aigua corrent arribés al barri de Mas Moió, la font de l'Indiot subministrava l'aigua per veure als veïns. Pel que fa al topònim d'indiot es refereix a gall d'indi, tot i així cap veí sap en exactitud el per què d'aquest nom. | 41.4239400,1.6279500 | 385350 | 4586729 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 48929 | Font del Joncar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-joncar | La Font del Joncar se situa a uns 30 m del roure homònim, a la riba esquerra del torrent del Joncar. Actualment hi trobem una arqueta d'obra de forma cúbica, amb un broc de PVC i una data de remoció de l'any 2004. L'aigua se sent discórrer a l'interior de la caixa d'obra, atès que baixa canalitzada cap a l'Avellà. Només brolla pel broc quan la canalització no pot absorvir tota l'aigua. El corriol que baixa a la font des del camí principal que ve del roure del Joncar s'ha perdut. Ara és més senzill anar a cercar la font directament des de dalt, fixant-nos en veure la caixa d'obra des del camí principal. | 08085-74 | El juliol de 1989 aquesta àrea va ser objecte d'un gran incendi que l'arrasà totalment. El roure del Joncar, situat a pocs metres d'aquesta font, va sobreviure però restà molt afectat per l'incendi. | 41.4445900,1.6006200 | 383103 | 4589058 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 48884 | Terrasses de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-la-massana | -CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Taller de sílex a l'aire lliure. Les restes lítiques són quasi exclusivament en sílex gris-blavós (algun fragment de quars) amb putns de deshidratació i escasses restes de crostes calcàries, el que fa pensar que sense estar en sols fossilitzats coluvionats, tampoc han estat a l'aire lliure, ja que, sinó, estarien totalment deshidratats. S'ha d'interpretar, doncs, que el seu aflorament és un fet relativament recent i provocat per les feines agrícoles. Sembla que l'indret podria haver estat un lloc de fàcil acampada i abundant aigua per als caçadors del Pleistocè inicial. Per aquest motiu no es creu en una dinàmica de terrassa per al jaciment, entre d'altres raons perquè en el substrat no s'ha vist cap acumulació de còdols, sorres o graves que permetin afirmar-ho. Es consideren dos moments per a la indústria escampada en aquest jaciment: un del Paleolític Mitjà que es pot adscriure a les indústries anomenades mosterianes i uns reaprofitaments més tardans, possiblement de cronologia epipaleolítica. | 08085-17 | El jaciment fou prospectat l'any 1957 per P. Giró i Romeu, Delegat Local de la 'Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas' sense que individualitzés específicament aquesta zona més que amb el nom de 'Vessant de la Riera de La Massana' (entre la carretera i la riera). | 41.4207800,1.6354300 | 385969 | 4586368 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El material que es recollí durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, l'any 1990, es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48880 | Mas de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-cova | VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment arqueològic ubicat en una cavitat natural aprofitada com a celler per un mas (d'aquí el nom del jaciiment) i en els seus voltants. La cronologia orientativa, atès que no s'hi ha desenvolupat mai cap intervenció arqueològica, es pot situar en l'Eneolític amb alguna resta ceràmica més tardana ubicable cronològicament en el període ibèric. El mas es troba totalment enrunat | 08085-13 | A uns 800 m al NO del nucli de l'Avellà, just per sota el camí que duu a Mas Vallet | El jaciment fou inspeccionat l'any 1954 per en Pere Giró segons consta en el volum 4 dels seus 'Quaderns de camp'. Hi documentaren, entre d'altres, una massa de sílex, un incisiu humà, un altre fragment de sílex que possiblement serví com a pedra de fusell i, pels voltants de la casa, algun fragment de ceràmica ibèrica a torn. | 41.4476300,1.6018600 | 383212 | 4589393 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Antic|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | La cova fou utilitzada com a fresquera del mas. Actualment es troba plena de pneumàtics vells | 76|80|81|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 48882 | Pujol Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-gran | V-I aC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. En tot cas, el fet que el substrat rocós aflori en molts punts de l'indret és un clar indicador que el jaciment presenta un estat de conservació dolent | Jaciment arqueològic definit a partir de la troballa en superfície, al cim del Pujol Gran, d'alguns fragments de ceràmica ibèrica. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció del Mapa de Patrimoni de Font-rubí es detectaren alguns fragments ceràmics en superfície d'aquest període. | 08085-15 | El jaciment fou identificat pel sr. Joan Virella i Bloda l'any 1980 | 41.4479800,1.6212800 | 384835 | 4589406 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 48869 | Alzinar gran de la Massana, l' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gran-de-la-massana-l | BRUGUERA, Ramon (1995). 'Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l'àrea del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 20, 1994. Pàgs. 75-88. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere . 'Esteve Reixach y el poblado prerromano de l'Alzinar de la Masana'. Olerdulae. 6. Revista del Museu de Vilafranca. SANMARTÍ, Joan (1996-1997). 'Els materials d'importació del poblat de l'Alzinar gran de la Massana (Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XXXVI. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | V-II aC | Gran part del jaciment fou destruït el 1990 per una explanació amb finalitats agrícoles | Assentament ibèric que, en origen, se situava en un petit promontori envoltat per dues corrents d'aigua, que, en formar l'aiguabarreig, tancaven l'àrea ocupada, quedant aquesta en forma d'esperó. És coneguda l'existència de murs, paviments de cases i carrers i sitges, entre d'altres estructures. Atenent als materials recuperats coneguts es pot establir un període de funcionament de l'assentament que, com a mínim, abastaria des de finals del segle V fins al segle II aC. Des dels anys 60 del segle XX el jaciment ha patit diverses remocions de terra i actuacions de clandestins que, de ben segur, l'han destruït en gran part. En aquest sentit, cal fer especial esment a l'esplanació del turó que es dugué a terme l'any 1990 i que afectà, especialment, l'extrem N-NO del jaciment. No obstant això, és força probable que encara restin alguns vestigis del que havia estat aquest assentament ibèric. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni de Font-rubí foren visibles alguns fragments ceràmics d'època ibèrica | 08085-2 | Uns 300 m al N/NE de l'església de Sant Joan de la Massana | El jaciment fou descobert per Esteve Reixach l'any 1940 i informà el Sr, Pere Giró, qui examinà el terreny i hi trobà estructures arqueològiques. Pere Giró informà el 1946 a la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas'. L'any 1952 el propietari del terreny arrencà el bosc que cobria el jaciment per tal de convertir-lo en terra de conreu. El 1956 es reiniciaren les prospeccions i les troballes. L'any 1963 s'excavaren unes sitges a l'extrem sud del camp. El 1977 es denuncia la destrucció del poblat per qüestions econòmiques. Es té coneixement que durant els anys 80 es realitzaren diverses prospeccions. El 1990 es duu a terme una intervenció de control on es recuperen diverses restes. El mes de febrer de 1990 el Sr. Magí Suriol, de la Rovira Roja, presencià els treballs d'explanació del terreny. | 41.4181200,1.6360600 | 386017 | 4586072 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Material d'aquest jaciment es conserva als següents llocs:Museu de Vilafranca, Vilafranca del PenedèsMuseu del Castell de Sant Martí Sarroca, / Sant Martí Sarroca.Col·lecció particular d'en Magí Suriol, / Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).Col·lecció particular d'en Esteve Reixach, / de Guardiola de Font-rubí.Col·lecció particular de n'Antoni Grimau, / Vilafranca del Penedès. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 48873 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'han dut a terme excavacions arqueològiques sistemàtiques que permetin conèixer l'abast i estat de conservació del jaciment | És un taller lític en superfície del Mosterià del que es recuperaren alguns materials. Segons els descobridors del jaciment, l'equip de la carta arqueològica del Penedès de l'any 1990, els materials formaren part d'un nivell del Mosterià que arran de processos naturals quedà cobert per d'altres estrats posteriors fins que la pròpia erosió o els treballs de conreu tornaren a posar-lo al descobert. | 08085-6 | El jaciment fou descobert l'any 1990 per l'equip que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4179700,1.6226600 | 384897 | 4586073 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El material recollit al jaciment es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48881 | Mas Moió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio | I aC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment d'època ibèrica definit a partir de la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, un fragment de ceràmica campaniana de vernís negre i una base de premsa. | 08085-14 | El jaciment fou descobert el maig de 1962 per Pere Giró, director en aquell moment de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès | 41.4181000,1.6280700 | 385349 | 4586080 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la prospecció duta a terme l'any 1990 per l'equip que redactà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès es detectaren alguns fragments informes d'àmfora itàlica i comuna ibèrica, cosa que situa la cronologia del jaciment en el període final ibèric: segle I aC. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48870 | Cal Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-1 | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | XIII-XV | No es té constància de com es va dur a terme el tractament de la sitja un cop fou excavada. Pressuposem que simplement es va reblir amb la terra extreta urant la mateixa intervenció. | Jaciment arqueològic definit per una única sitja que es localitzà de forma fortuïta el 20 de juny de 1990 quan s'esfondrà part del terra del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. L'examen del forat permeté identificar-lo com a una sitja. La seva excavació permeté constatar que presentava una profunditat d'uns dos metres. La boca de la sitja estava formada per una pedra treballada de planta quadrada d'uns 70 cm de costat amb un forat central d'uns 46 cm i uns 15 cm de gruix. També es localitzà una llosa plana que podria haver servit de tapadora. L'interior de la sitja no proporcionà materials que permetessin una datació acurada, si bé el fet d'estar a tocar de la capella de Sant Vicenç de Morrocurt, del segle XI, i, especialment, la boca de pedra, van fer que s'ubiqués cronològicament dins de la baixa edat mitjana | 08085-3 | Veïnat de Santa Maria | El jaciment es descobrí fortuïtament l'any 1990 quan s'esfondrà part del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. La troballa fou donada a conèixer pel Sr. Martí Gallego, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Font-rubí. El mateix any 1990 la sitja fou excavada pels arqueòlegs que, en aquell moment, estaven realitzant la carta arqueològica de l'Alt Penedès: Artur Cebrià, Maria Rosa Senabre i Genís Ribé. | 41.4312000,1.6556500 | 387677 | 4587498 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Part del jaciment es troba en terrenys públics (camí) i part en terrenys de titularitat privada | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/