Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49205 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-aca | XIII-XX | <p>Entre els documents dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi hem trobat referències directes a Font-rubí en els següents fons: - Cancelleria Reial de Jaume I. Pergamins d'entre els anys 1241 i 1254. - Cancelleria Reial de Pere III. Cartes reials d'entre els anys 1339 i 1343. - Reial Audència de Catalunya. Dos pleits civils, un de l'any 1687 i un altre de l'any 1801. - Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona. Amillaraments dels anys 1852, 1865, 1919, 1922, 1924, 1925, 1926, 1941, 1950 i 1952. - Comte de Queralt. Un pergamí de l'any 1353. - Generalitat de Catalunya. Documentació d'entre els segles XVI a XVIII.</p> | 08085-395 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2025-02-28 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Segles XIII a XX | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 48856 | Villa Ramona - La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-ramona-la-torre | XX | Habitatge d'estil modernista de planta quadrada amb coberta de terrat pla. Compta amb una torratxa al centre del terrat, també de planta quadrada, amb dues finestres verticals d'arc de mig punt paral·leles a cadascuna de les quatre cares. L'habitatge s'organitza en planta baixa i planta pis, amb cambra d'aire o cambra aïllant just abans de la coberta. La façana principal s'orienta a migdia (S/SE). Hi destaca la composició de la façana, on les obertures, distribuïdes simètricament, s'ordenen en base a tres eixos verticals. Totes són allindades a excepció de l'accés a l'habitatge, que compta amb arc escarser. A la planta baixa trobem sengles finestrals a banda i banda de la porta d'entrada, mentre que, a la planta pis, se situen tres balcons. Les baranes dels balcons i les reixes de la planta baixa són de ferro i combinen els trams helicoïdals amb trams rectes. Destaca la rica ornamentació que trobem sobre les dues finestres de la planta baixa i sobre els tres balcons, amb motllures amb motius vegetals. A l'alçada de la cambra aïllant trobem tres ulls de bou, profusament decorats, i una franja horitzontal de trencadís de ceràmica. Per sobre aquesta franja ja hi trobem una cornisa dentada i una barana de balustres de terra cuita amb un diseny força elaborat. | 08085-48 | Barri de Casesnoves (La Serra), 33 | 41.4118900,1.6892900 | 390455 | 4585311 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | En el moment de la visita, el juny del 2013, l'edifici es trobava en procés de restauració | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48868 | Castell de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-font-rubi | <p>BURON, Vicenç (1989). Castells romànics catalans. Guia. Edicions Mancús MIQUEL, Júlia (1995). 'Aportacions a la història del castell i terme de Font-rubí. Dels orígens fins al segle XV'. Miscel·lània penedesenca. Núm. 22. Pàgs. 91-133 CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès</p> | VIaC-XVIII | En ruïnes | <p>Castell del qual es té constància documental des de l'any 983. Ocupa l'extrem d'una península natural que s'obre al sud del turó del Castellot, fet que en facilitava la defensa i oferia una gran panoràmica de la plana del Penedès i un bon control del Coll de la Barraca, pas natural entre aquesta plana i la Segarra. Del castell són visibles actualment alguns panys de la muralla perimetral, amb una planta aproximadament rectangular, així com restes de la torre de l'homenatge, de planta quadrada però amb els angles arrodonits, que actualment conserva una alçada d'uns quatre metres. En els panys de muralla conservats s'hi observen algunes filades disposades en 'opus spicatum', tret que les situa cronològicament en el període inicial del castell. Fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Cal apuntar que, a l'indret on se situa el castell, es té constància de la troballa de restes ceràmiques molt rodades d'època ibèrica.</p> | 08085-1 | <p>El castell està documentat des de l'any 983 com a possessió comtal, quan apareix amb el nom de Fonte Rubea. Posteriorment fou cedit en feu a la família Queralt i el 1172 el posseïa Guillem de Bell-lloc, el 1202 Albert de Pierola i el 1303 l'obtingué Albert de Mediona. El castell, però, continuava essent de jurisdicció reial i, així, Jaume II ordenà que Ramon de Barberà prengués mesures per a evitar que Vidal de Font-rubí continués exigint mals usos dels homes del castell de Font-rubí, tal com s'esdevenia el 1306. A la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac), i des del segle X el monestir de Sant Cugat hi tingué béns, al lloc anomenat la Franquesa, segons un document del 1205. El 1203 el rei Pere havia eximit de tota càrrega els homes de Sant Cugat que hi habitaven. El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la guerra de Successió, de manera que durant la primera guerra Carlina la facció carlina que dominà la Llacuna i els seus contorns establí a la casa de la Fàbrega, a prop de la parròquia de Sant Pere de Font-rubí, la seu d'una junta carlina (1838-40)</p> | 41.4395300,1.5872500 | 381977 | 4588514 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 48870 | Cal Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-1 | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | XIII-XV | No es té constància de com es va dur a terme el tractament de la sitja un cop fou excavada. Pressuposem que simplement es va reblir amb la terra extreta urant la mateixa intervenció. | Jaciment arqueològic definit per una única sitja que es localitzà de forma fortuïta el 20 de juny de 1990 quan s'esfondrà part del terra del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. L'examen del forat permeté identificar-lo com a una sitja. La seva excavació permeté constatar que presentava una profunditat d'uns dos metres. La boca de la sitja estava formada per una pedra treballada de planta quadrada d'uns 70 cm de costat amb un forat central d'uns 46 cm i uns 15 cm de gruix. També es localitzà una llosa plana que podria haver servit de tapadora. L'interior de la sitja no proporcionà materials que permetessin una datació acurada, si bé el fet d'estar a tocar de la capella de Sant Vicenç de Morrocurt, del segle XI, i, especialment, la boca de pedra, van fer que s'ubiqués cronològicament dins de la baixa edat mitjana | 08085-3 | Veïnat de Santa Maria | El jaciment es descobrí fortuïtament l'any 1990 quan s'esfondrà part del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. La troballa fou donada a conèixer pel Sr. Martí Gallego, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Font-rubí. El mateix any 1990 la sitja fou excavada pels arqueòlegs que, en aquell moment, estaven realitzant la carta arqueològica de l'Alt Penedès: Artur Cebrià, Maria Rosa Senabre i Genís Ribé. | 41.4312000,1.6556500 | 387677 | 4587498 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Part del jaciment es troba en terrenys públics (camí) i part en terrenys de titularitat privada | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48885 | Ajuntament de Font-rubí - Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-font-rubi-casa-de-la-vila | XIX | Seu del consistori de Font-rubí. L'edifici, d'estil popular, fou construït amb aquesta finalitat l'any 1890. Presenta planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Compta amb planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La façana principal presenta una composició totalment simètrica en base a tres franges verticals: la central compta amb l'accés principal, amb muntants i arc escarser de pedra treballada i al que s'hi accedeix mitjançant unes escales, mentre que a les plantes superiors s'obre un balcó, amb llinda en forma d'arc escarser a la planta sotacoberta. Les dues franges verticals dels extrems són simètriques i compten amb dues finestres rectangulars verticals a la planta baixa, un balcó corregut amb dues obertures allindades a la planta primera i dos petits balcons amb obertura única allindada a la planta sotacoberta. Per sobre la planta sotacoberta hi trobem una cornisa que es desenvolupa en tres trams. | 08085-18 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Cal remarcar les baranes dels balcons de la planta primera | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48888 | Cal Fontanals - Cal Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontanals-cal-balaguer | XVII-XVIII | Caldria actuar per evitar la degradació dels immobles, especialment a Cal Tuyàs, on ja s'ha esfondrat part de la teulada de l'immoble. | <p>Es tracta d'un conjunt de cases consecutives de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos de teula àrab. El carener és paral·lel a les façanes principals dels immobles, que s'orienten a llevant. La casa principal és la que se situa més al N, coneguda com Cal Fontanals, i està formatda, de fet, per dues vivendes bessones amb planta baixa, planta pis i golfes. Ambues tenen portal adovellat de mig punt, finestres allindades a la planta baixa, balcons amb muntants de pedra treballada a la planta primera i finestres simples allindades a la planta corresponent a les golfes. Hi destaquen algunes llilndes datades, com la del balcó que s'obre sobre una de les entrades adovellades on hi podem llegir la data '1625' mentre que a la dovella central de la porta que trobem a sota hi llegim la data '1683'. Els balcons molt probablement s'obriren ja durant el segle XVIII, en un d'ells s'aprecia una antiga llinda reaprofitada en dues parts on hi havia gravada la data de 1661. De les dues cases consecutives principals de Cal Fontanals, la situada a migdia compta amb una torratxa, a l'extrem nord d'aquell immoble, de planta quadrada, amb finestres de mig punt i rematada amb un terra pla. Continuant la mateixa línia de façana, al sud de Cal Fontanals hi trobem un altra habitatge amb planta baixa i planta pis conegut amb el nom de Cal Tullàs. Aquest edifici és de construcció més austera i hi destaca, especialment, el portal adovellat amb arc de mig punt de pedra ben treballada. Sobre l'arc una pedra resa la inscripció 'Pere Iofres'. Sembla també obra del segle XVII. Al costat de ponent del conjunt hi ha diversos annexos afegits entre els que hi ha un altre habitatge sense especial interès arquitectònic.</p> | 08085-21 | Barri de Sabanell, 2 i 4 | <p>Durant la Guerra Civil de 1936-1939 Cal Fontanals s'utilitzà com a caserna general del camp d'aviació del Pla del Penedès / Torrelavit, situat a pocs metres de distància. Segons uns veïns de la zona, el carrer Nou, que s'obre actualment a tramuntana de Cal Fontanals, entre aquesta casa i la capella de Sant Bartomeu, s'obrí a principis de 1939 com a conseqüència de l'explosió accidental que es produí quan dos soldats republicans manipulaven explosius en aquell punt. Les ordres dels soldats republicans eren fer volar el pont de la carretera (actual C15) que travessava la riera de Sabanell per tal de dificultar l'avanç de l'exèrcit franquista. Les restes humanes dels soldats foren enterrades davant de Cal Tuyàs, on encara hi trobem un xiprer que es plantà per tal de marcar l'indret i recordar la tragèdia. D'altra banda, el Mapa de fosses de la Guerra Civil, impulsat pel Memorial Democràtic, recull una fossa al cementiri parroquial de Santa Maria de Bellver on, segons s'hi explica, varen ser enterrats dos soldats republicans que moriren accidentalment el dia 22 de gener de 1939. Segons aquesta font, els soldats republicans formaven part del cos de vigilància de l'aeròdrom i varen rebre ordres de destruir el polvorí que, finalment, esclatà accidentalment. Tot sembla indicar que es tractaria dels mateixos soldats, si bé hi ha una petita divergència en la manera que es va produir l'accident, o bé intentant destruir el polvorí del camp d'aviació, o bé intentant volar el pont de la carretera que travessava la carretera de Sabanell.</p> | 41.4154900,1.6954000 | 390972 | 4585703 | 1625 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48888-foto-08085-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48888-foto-08085-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48888-foto-08085-21-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-13 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | A Cal Tullàs ha cedit part del mur de tancament de migdia de l'edifici, cosa que ha fet que una gran jàssera cedís arrossegant part dels trespols de la primera planta i part de la coberta. De no posar-hi remei en pocs anys la casa esdevindrà només una ruïna. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 48889 | Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gol | XX | El cos principal de l'edifici és de planta amb planta baixa, dues plantes superiors i coberta de dos aiguavessos de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Hi destaca, especialment, la façana d'estil noucentista amb totes les obertures emmarcades amb rajola blava alternant dos models: rajoles blaves sense altra decoració i rajoles de quadrats blancs i blaus amb sanefa de rombes blaus. La composició de la façana és totalment simètrica amb tres obertures per planta, totes allindades excepce la porta d'entrada, coronada amb arc carpanell. L'obertura central de la planta primera és un balcó d'obertura única. El capcer presenta formes corbes i conté un plafó ceràmic de dotze rajoles representant el tema de Sant Jordi matant el drac. L'edifici ha estat ampliat amb annexes a ambdós costats de l'edifici original que no alteren la visibilitat de l'edifici original. | 08085-22 | Carretera BP-2126, km 3,8 | 41.4383600,1.6024400 | 383244 | 4588364 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 48892 | Cal Suriol del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suriol-del-castell | XVI | Tot i que documentalment hi ha referències de Can Suriol del Castell al segle XIV, la part més antiga de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies presentat trets clarament renaixentistes. El cos original se situa costat NE de l'edifici, compta amb planta baixa i planta pis i presenta una coberta de dos aiguavessos amb teules àrabs amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obria al SO i ara resta oculta darrera una ampliació de l'edifici. A la façana posterior s'hi obren, a nivell del primer pis, tres finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra treballada. Les llindes són rectes però tenen esculpits un cap humà, un castell i una petxina respectivament, emmarcats en forma esgraonada acabant en forma d'arquet en dos d'elles i d'arc conopial en la tercera. A nivell de planta baixa de la mateixa façana són visibles dues finestres també amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les llindes tenen esculpit un petit arc conopial, característic de l'arquitectura renaixentista. Així doncs, atenent a la tipologia de les finestres descrites podem situar aquesta crugia de l'edifici en el segle XVI o, si més no, en aquell segle es produï una important modificació d'un cos hipotèticament anterior. En un moment posterior s'afegí un nou cos davant la façana original de l'immoble, al costat SO. Aquest nou cos, també presenta forma rectangular, compta amb planta baixa, planta pis i golfes i la seva coberta és d'un sol aiguavés, amb pendent descendent cap a la façana principal. La disposició d'aquesta façana no és simètrica, si bé és força ordenada. Totes les seves obertures són emmarcades en pedra. Atenent a la seva tipologia constructiva situem aquesta ampliació de l'edifici en el segle XIX. L'edifici compta amb d'altres annexes que no presenten un especial interès arquitectònic. | 08085-25 | Barri de Grabuac, 10 | Sembla que a l'indret que ocupa Can Suriol del Castell se situava la quadra de Grabuac que, al segle XIV, era del prior del Monestir de Montserrat. | 41.3966100,1.6761600 | 389332 | 4583632 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48894 | Cal Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-turro | XX | Habitatge d'estil eclèctic propi del noucentisme, de planta quadrada amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que s'orienta cap al SE. Compta amb una torratxa de planta quadrada situada al centre de la teulada. En cadascuna de les cares de la torratxa hi trobem una finestra geminada amb arcs de ferradura i la part superior d'aquest element compta amb un coronament amb formes ondulades. L'edifici té planta baixa i dos pisos. Pel que fa a la façana principal, les seves obertures s'articulen de forma simètrica en base a tres eixos verticals. A la planta baixa hi trobem l'accés principal a l'immoble, amb arc escarser envoltat per un relleu de morter decoratiu de forma allindada. A ambdós costats de l'accés esmentat se situen sengles finestrals verticals de llinda recta amb el mateix tipus de relleu de morter decoratiu a la part superior i amb reixes de ferro que alternen barres helicoïdals amb barres simples, elements curbs i aplics en forma de flor. A nivell de la planta primera hi trobem tres obertures allindades que dónen a un balcó corregut que ocupa gran part de l'amplada de l'edifici. La barana del balcó presenta el mateix estil que les reixes de la planta baixa, amb barres rectes i helicoïdals combinades amb trams de ferro corbats i amb aplics en forma de flor. Les tres obertures d'aquest nivell tenen el seu contorn desdoblat per un relleu de morter i, sobre les respectives llindes, hi trobem una mena de guardapols ondulat que resta separat de l'accés que cobreix. La segona planta està ocupada per tres obertures que donen accés a sengles balcons simples de poca volada. Les baranes respectives presenten el mateix estil que ja hem referit per a la barana del balcó de la planta primera i per a les reixes de la planta baixa. Com en el cas de les obertures de la planta primera, les de la planta segona també tenen el perímetre desdoblat pel relleu de morter. Sobre la cornisa hi trobem un coronament format per una barana de balustres de terra cuita que discorre entre cinc pilars, el central molt més gran i alt conté la inscripció '1924 J C' referent, òbviament, a l'any de construcció i a les inicials del propietari. A la resta de façanes hi destaquen les llindes de maó sobre les obertures, material també present a les línies horitzontals que marquen els canvis de nivell entre plantes i a les cantonades de l'edifici. | 08085-27 | Barri de Santa Maria (Cal Cintet), 46 | 41.4138400,1.6789000 | 389590 | 4585541 | 1924 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48894-foto-08085-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48894-foto-08085-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48894-foto-08085-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | En el moment de confecció del Mapa de Patrimoni Cultural de Font-rubí l'edifici es trobava en procés de restauració. | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48895 | Cal Via de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-via-de-lavella | XIII-XIX | Mas situat al nucli urbà de l'Avellà, de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre cap a migdia (S-SE). L'edifici compta amb planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures de la façana principal s'articulen en base a tres eixos verticals. Hi destaca el portal d'accés amb arc de mig punt de dovelles ben treballades. Les finestres de la planta primera i una de la planta segona tenen ampit de pedra treballada. Sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro de barres mig rectes, mig helicoïdals, amb aplics en forma de flor. Aquesta façana també conté un rellotge de sol que tractem separadament. La situació un tant desordenada de les obertures és conseqüència de la dilatada història de l'edifici. Molt possiblement, gran part de la façana avui visible es pot emmarcar dins del segle XVII, a excepció del balcó, afegit molt tardanament (probablement a finals del segle XIX o principis del XIX). Serien propis d'aquest segle XVII el portal dovellat i els ampits de les finestres de pedra treballada. No obstant això, tenim constància que el mas està documentat des del segle XIII i, en el seu interior, conserva vestigis de l'edifici original, com són una volta gòtica o la presència d'espitlleres. | 08085-28 | Barri de l'Avellà, 17 | El Mas de l'Avellà, és esmentat el 1227 com a donació testamentària d'Elisenda de Queralt al seu nebot Hug Alemany de Cervelló. Segons el propietari de la casa, hi ha documents del segle XVI, cap el 1550, que posen de manifest la vida de pagès que es feia en aquell moment a Cal Via. La nissaga Via es mantingué relacionada amb l'edifici fins a la Guerra del Francès quan fou substituïda pel cognom Queralt en casar-se la pubilla de Cal Via amb un pubill procedent de Porquerisses. | 41.4428700,1.6081000 | 383725 | 4588857 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48896 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-0 | XIX | Habitatge aïllat de planta quadrada i estil eclèctic. Compta amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que mira a migdia (S/SE). Sobre la teulada, en una posició lleugerament descentrada en direcció migdia, se situa una torratxa de planta quadrada i terrat pla amb finestres geminades, d'arc de mig punt, i coronament horitzontal senzill a la part superior. L'edifici s'articula en planta baixa, planta pis i golfes. La disposició de les obertures de la façana principal s'articula de forma simètrica en base a tres eixos verticals. Únicament escapa una mica a la simetria la finestra de la planta baixa que se situa a la dreta de la porta d'entrada a l'edifici. Aquesta finestra sembla que fou modificada per convertir-la en un altre accés. Totes les obertures estan emmarcades amb maó i compten amb arc escarser, inclús les finestres dobles de les golfes compten també amb un petit doble arc escarser. Per sobre les golfes ja hi trobem una cornisa simple i un coronament recte d'on només sobresurt la part central, ondulada, on hi ha un doble cercle que, o bé funcionà com a rellotge de sol, o bé contenia la data de construcció i les inicials del propietari. Les obertures de la planta pis són, de fet, balcons ampitadors amb barana de balustres de terra cuita. A la resta de façana, la composició és similar a la de la façana principal però les finestres dobles de les golfes són substituïdes per ulls de bou. La presència de maó vist és força destacable també a les cantonades de l'edifici. | 08085-29 | Barri de Grabuac i la Fanga, 24 | 41.4051200,1.6612700 | 388102 | 4584595 | 1885 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48896-foto-08085-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48896-foto-08085-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48896-foto-08085-29-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48897 | Can Fortuny de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fortuny-de-font-rubi | ARNABAT, Ramon (1995). 'La Primera Guerra Carlina (1833-1840) als arxius judicials del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, Vol. 20, 1994. Pàgs. 285-298. | XVII | Mas de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La distribució de les obertures de la façana principal s'ordena en tres eixos verticals si bé no respecta totalment la simetria. Hi destaca el portal amb arc de mig punt de dovelles de pedra ben treballades així com els ampits de les finestres, del mateix material. Alguns d'aquests ampits ha quedat isolat o visualment desplaçat en haver variat la distribució original de les finestres. El treball de la pedra dels ampits i el tipus de portalada dovellada fan pensar en una cronologia ca. El segle XVII, si més no per l'edifici que actualment veiem. | 08085-30 | Barri de Font-rubí de Dalt, 15 | Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), els carlins ocuparen la casas per tal d'allotjar-hi la seu d'una Junta Carlina. | 41.4365200,1.5878300 | 382020 | 4588179 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48898 | Can Laureà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-laurea | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XX | Habitatge d'estil modernista de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia (S/SO). L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Hi destaca la composició de la façana, en base a tres eixos verticals. Totes les obertures compten amb arcs de mig punt, arcs escarsers o un arc doble en el cas de l'accés a l'habitatge. Les formes arrodonides queden destacades pel contorn en relleu que ressegueix portes i finestres. Les obertures de la planta primera són balcons ampitadors amb barana de balustres ceràmics. El coronament de l'edifici és esglaonat amb decoració de maó vist. A la teulada hi ha una xemeneia revestida de rajola policroma. Segons l'inventari de patrimoni arquitectònic (IPAC), que cita fonts orals, el mestre de cases fou Josep Queralt, de Guardiola, i, segons Salvador Llorac, LLORAC (1991: 203), fou construïda l'any 1920. | 08085-31 | Carrer del Pou de la Bomba, 2 - Guardiola de Font-rubí | 41.4165600,1.6554200 | 387632 | 4585873 | 1920 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48898-foto-08085-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48898-foto-08085-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48898-foto-08085-31-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48899 | Sant Andreu de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-lavella | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI-XII | Únicament és visible l'absis de la capella, que conserva part de la volta que el cobria i alguns fragments dels murs perimetrals. | Restes de l'antiga capella romànica de Sant Andreu de l'Avellà. Actualment s'hi observa part de l'absis, que encara conserva una finestra que, pel costat interior, es troba en posició molt baixa, fet que demostra la potència del sediment en aquest punt. Pel que fa a la nau, també són visibles alguns fragments dels seus murs. Segons Salvador Llorac, LLORAC (1991:185), la nau fou enderrocada a principis del segle XX per tal d'aprofitar la pedra per bastir una de les cases de la rodalía. Al voltant de l'església, com és habitual en aquests casos, se situava una necròpolis. | 08085-32 | 41.4450700,1.6161700 | 384403 | 4589090 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48900 | Capella de Sant Joan de la Massana o de Santa Apol·lònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-de-la-massana-o-de-santa-apollonia | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI-XII | Capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb bandes llombardes i sòcol molt alçat, orientat a llevant (E/NE), on s'hi obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. L'accés a la capella es realitza per una porta amb arc de mig punt de pedra ben treballada que s'obre a la façana de migdia. A la part frontal de l'església només hi trobem una petita finestra amb muntants de pedra. A sobre s'hi observen les restes d'un campanar d'espadanya. La coberta de l'interior de la nau és actualment de volta catalana de maó, ja que la capella fou cremada durant la Guerra Civil i no fou restaurada fins fa pocs anys. La coberta original només resta conservada a l'absis. | 08085-33 | La capella de Sant Joan de la Massana, també coneguda com de Sant Apol·lònia, era l'antiga església del veïnat de la Massana. La primera documentació sobre el lloc data del 1121, i sobre l'església, del 1315. L'any 1936 fou cremada i restà abandonada i sense culte durant molts anys. | 41.4158300,1.6345000 | 385883 | 4585819 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48901 | Sant Pau de can Suriol del Castell de Grabuac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-can-suriol-del-castell-de-grabuac | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XII-XVIII | Petita capella d'una sola nau, de planta rectangular i capçalera quadrada. La porta d'accés és d'arc de mig punt amb orla i imposta de tradició romànica, flanquejat per dues finestres conopials i una de circular sobre l'accés esmentat. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a ponent (NO). Sobre aquesta façana se situa un petit campanar d'espadanya. El parament està format per pedres irregulars de petites dimensions lligades amb morter de calç. Les cantonades estan reforçades mitjançant cadenes cantoneres de carreus ben treballats. L'aspecte de l'edifici fa pensar en un origen medieval amb importants reformes durant l'època moderna, probablement el segle XVI. La documentació, però, parla d'una reedificació durant el segle XVIII. | 08085-34 | Grabuac | L'origen documentat de l'edifici es remunta a l'època medieval, apareixent documentada la capella de Sant Pau, per primer cop, en un document de l'any 1315. A la clau de la volta interior sembla llegir-se la data de 1624, que podria correspondre a una important reforma de l'edifici. Un document de l'any 1760 especifica que, en aquest període, fou reedificada (LLORAC, 1991:187-188). Sembla evident, però, que es conservaren molts dels elements arquitectònics anteriors. El juliol de 1936 fou cremada perdent-se un retaule gòtic i diversos elements litúrgics de l'interior de l'edifici. | 41.3963100,1.6764400 | 389355 | 4583598 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48902 | Capella de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc-de-cal-cerda-o-del-morrocurt | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI | La capella es va esfondrar per la manca de manteniment a principis dels anys 90 del segle XX. Ara resta totalment en ruïnes. | Restes de la capella d'origen romànic de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt. Resta d'empeus l'absis semicircular amb faixes lombardes i sòcol elevat, part del mur de tramuntana i una capella de factura gòtica que s'afegí pel mateix costat a l'edifici original, en un moment posterior. A l'espai on se situava l'interior de l'edifici s'aprecia l'arrencament dels arcs torals que suportaven la volta, que era lleugerament apuntada. El paviment és de toves disposades en diagonal respecte l'orientació de la nau de la capella. | 08085-35 | El topònim de Morrocurt apareix documentat per primer cop en un document de l'any 984, però hem d'esperar a l'any 1098 per trobar esmentada la parròquia de Sant Vicenç. A partir d'aquí les notícies sobre aquesta parròquia són nombroses, durant els segles XII, XIII, XIV i XVI. Durant la desamortització duta a terme en el segle XIX passà a ser de propietat privada. El 1936 sofrí alguns desperfectes i varen desaparèixer de l'interior tots els ornaments, però la fàbrica de l'edifici resultà intacta. A principis dels anys noranta del segle XX es trobava en un estat d'abandonament considerable i, després d'un període de pluges intens, la capella, que es trobava d'empeus, es va esfondrar. Després d'aquest fet el municipi n'adquirí la propietat. | 41.4312500,1.6558900 | 387697 | 4587503 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 85|92 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48903 | Caves Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-ferret | XX | Edifici d'estil noucentista de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a migdia. Consta de planta baixa, i dos pisos. Les obertures de la façana principal estan ordenades simètricament en base a tres eixos verticals. Tant l'accés principal a l'edifici com la part superior de les finestres estan emmarcades amb maó vist. A nivell de la primera planta hi ha un balcó corregut que ocupa quasi tota l'amplada de l'edifici. A la segona planta només l'obertura central té balcó. Les baranes de ferro dels balcons i les reixes de la planta baixa combinen les barres helicoïdals amb barres rectes. Segons els propietaris es construí l'any 1920. | 08085-36 | Avinguda de Catalunya, 36 - Guardiola de Font-rubí | 41.4150900,1.6501700 | 387191 | 4585717 | 1920 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48904 | Centre Recreatiu Guradiolenc / La Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-guradiolenc-la-cooperativa | XX | Edifici entre mitgeres d'estil eclèctic, amb trets noucentistes. Se situa al principal carrer del nucli de Guardiola. La seva planta és rectangular i compta amb una coberta de dos aiguavessos de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que mira a llevant. Compta amb planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és simètrica amb obertures emmarcades per relleus decoratius. A la planta primera hi trobem un balcó corregut que abraça les quatre obertures d'aquell nivell mentre que, a la planta segona, hi ha quatre balcons individuals. A l'interior disposa, actualment, de Sala d'Actes, Auditori, Casal de la Gent Gran, despatxos per a les entitats i Casal de Joves / Esplai. És el local que acull gran part dels actes que es realitzen al municipi. | 08085-37 | Avinguda Catalunya, 45 - Guardiola de Font-rubí | El Centre Cooperatiu Guardiolenc fou la seu de l'antiga Cooperativa Agrícola del municipi. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 1912 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48906 | Església de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVIII | Capella d'una sola nau, de planta rectangular, amb absis recte i sagristia darrera l'absis. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, i el carener és perpendicular a la façana principal, que mira a migdia. La composició de la façana és força simple, amb l'accés emmarcat amb pedres ben treballades i un arc recte fent les funcions de llinda. La part superior de les dovelles d'aquest arc presenten un petit voladís en relleu. A la part alta de la façana, hi trobem un ull de bou fet amb maons. Finalment, coronant la part frontal de l'edifici, se situa un frontó triangular emmarcat per pedres molt ben treballades. | 08085-39 | La capella de Sant Bartomeu està ben documentada, des del segle XIV, tot i que hi ha indicis que el seu origen es podria remuntar a època romànica. L'any 1797, F. Fontanals, pagès de Bellver, va demanar llicència del vicari episcopal i al rector de Bellver per tal de traslladar la capella de Sant Bartomeu més a prop de casa seva, la qual li fou concedida el 12 de setembre del mateix any. El 25 de novembre de 1799 es demana que sigui visitada i es pugui celebrar missa, concessió que es feu dos dies després. Sembla clar, doncs, que la capella actual té origen en aquest moment i que no ocupa el lloc que havia ocupat l'antiga capella homònima. | 41.4156900,1.6955800 | 390987 | 4585725 | 1799 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48906-foto-08085-39-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | L'edifici es bastí com a capella privada de la casa pairal Cal Fontanals - Cal Balaguer, que se situa a tocar de la capella. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 48907 | Església parroquial de Font-rubí i rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-font-rubi-i-rectoria | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVIII-XIX | L'església de Sant Pere i Sant Feliu és d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, que descansa sobre volta interior d'arc rebaixat i arcs torals. El campanar és de planta quadrada, amb l'últim pis, que allotja les campanes, construït amb maó, a diferència de la resta de l'estructura, construïda amb pedra irregular lligada amb morter de calç i carreus a les cantoneres. L'accés a l'església s'obre a l'extrem de ponent del mur lateral de migdia. És una porta dovellada de bona factura. A ladovella central hi trobem la creu gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona i, a sota, la data gravada: 1742. No obstant això, pensem que no te gaire a veure el gravat de la creu i el de la data, de factura aquesta última molt barroera, per la qual cosa possiblement estem davant una reforma important de la que es va voler deixar constància. La cronologia del portal dovellat pensem que es podria endarrerir fins al segle XVII i, per tant, podria ser un vestigi de l'església anterior a l'actual. La rectoria s'adossa a l'església pel costat de migdia. Té coberta a dues vessants i consta de soterrani, planta baixa i golfes. la façana, de distribució simètrica, presenta com a elements més remarcables les dues galeries d'arcs carpanells, centrades i construïdes amb maó. A la galeria superior la barana és de balustres de terra cuita. La cronologia d'aquesta rectoria pensem que s'hauria de situar ja en el segle XIX. | 08085-40 | Barri de Font-rubí de Dalt, 23 i 24 | La capella de Sant Pere i Sant Feliu nasqué a redós del castell de Font-rubí. Dins del clos del castell hi trobem les restes d'un edifici rectangular que hom ha identificat amb una capella, tot i que alguns autors (LLORAC, 1991:188) trobem poc probable aquesta atribució. De no ser realment una capella, l'origen de l'església de Sant Pere i Sant Feliu estaria lligat a la seva funció com a capella del castell. | 41.4369000,1.5883300 | 382062 | 4588221 | 1742 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 48908 | Església parroquial de Santa Maria de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-bellver | GALIMANY, Marc (2006). 'Santa Maria de Bellver'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 93, febrer 2006. Pàgs. 26-27. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVIII | Església d'una sola nau amb volta de canó seguit amb llunetes i capçalera rectangular. Les seves mides aproximades en planta assoleixen uns 27 x 12 m. A cada banda hi trobem dos altars laterals. Té també un cor amb barana de fusta. Els portals són de pedra ben treballada. A la façana principal hi trobem la porta, amb arc escarser de pedra ben treballada, sobre el qual hi ha una petita fornícula que conté una imatge de la Mare de Déu. A la part superior de la façana s'obre un gran ull de bou i, finalment, hi trobem un coronament de línies corbes. El campanar és de base quadrada amb els pisos superiors de planta octogonal. Està rematat per una coberta de pavelló de vuit cares. A l'últim pis s'obren quatre obertures d'arc de mig punt, una d'elles tapiada. | 08085-41 | Barri de Santa Maria, 3 | El 26 d'agost de 1152 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, consagrà la capella de Santa Maria de Bellver. A principisdel segle XIV apareix també com Santa Maria de 'La Serra'. A mitjans del segle XVIII s'enderrocà l'antiga església romànica i s'edificà l'actual. Fins al 1936 la rectoria de Santa Maria conservava un arxiu que es remuntava al segle XIV però que fou completament destruït aquell any. | 41.4238000,1.6612400 | 388131 | 4586669 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48909 | Mas Moió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio-0 | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVII-XIX | Casa pairal de notables dimensions. Compta amb una planta rectangular lleugerament trapezoïdal, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal es distribueixen de forma ordenada si bé no simètrica, trobant-se l'accés a l'edifici desplaçat cap a llevant. Aquest accés està format per una portalada de mig punt amb dovelles de molt bona factura. La resta d'obertures són totes allindades. A la planta primera hi trobem quatre balcons amb baranes de ferro que alternen les barres llises amb barres helicoïdals. Segons el propietari, aquests balcons s'obriren l'any 1932. A la planta corresponent a les golfes hi trobem, en línia amb els balcons de la planta primera, quatre obertures allindades simples. De la façana principal destaca, especialment, el portal dovellat, la factura del qual ens remet al segle XVII. També és destacable un rellotge de sol on hi consta la data, molt deteriorada, de 1855. L'estil del rellotge està completament torçat. Interiorment hi destaquen els paviments de toves conservats, una interessant llar de foc de rotllo i una premsa de vi doble encastada en la paret, amb uns imponents suports de pedra treballada. | 08085-42 | Barri de Mas Moió, 7 i 11 | La documentació conservada demostra que existia ja al segle XV, ja que consta esmentada a la nòmina de veïns de l'any 1439. Des de mitjans del segle XVI pertany al mateix llinatge. És la casa mare de tots els Galimany del terme i del seu entorn. | 41.4212900,1.6247700 | 385079 | 4586439 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48910 | Mas Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romani | XIX | Mas format per un conjunt d'edificis i annexos. L'edifici principal és d'estil eclèctic amb planta rectangular i teulada de dos aiguavessos amb torratxa lleugerament descentrada. El carener és paral·lel a la façana principal, que mira a migdia. Aquesta façana s'articula a partir de tres eixos verticals i compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La disposició de les obertures és simètrica. A la planta baixa trobem dues finestres reixades situades a banda i banda de l'accés principal, que es troba emmarcat per muntants i arc escarser de pedra treballada. A la planta pis se situen tres balcons d'obertura única sobre carteles amb els muntants i la llinda també de pedra treballada i, finalment, tres finestres rectangulars partides per un mainell a la planta corresponent a les golfes. A l'extrem superior hi trobem la cornisa sostinguda sobre unes petites mènsules, molt probablement decoratives. A sobre la cornisa hi trobem un coronament que, com la façana, està dividit en tres trams verticals. El central es troba rematat en semicercle mentre que els dels extrems són horitzontals. A ambdòs costats de la façana principal hi trobem dos annexes que, en aquest cas, només compten amb planta baixa i planta pis. A la planta baixa d'aquests annexos se situa una porta construïda amb pedra treballada i arc escarser, molt similar a l'accés principal del mas. A sobre, també en els dos annexos, hi trobem un balcó ampitador amb obertura única rematada amb arc de mig punt. Sobre la planta pis també hi trobem una cornisa, aquí molt més senzilla, i un coronament simple horitzontal. Afegides al cos principal rectangular hi trobem sengles galeries d'arcs de mig punt al costat de llevant i al costat de tramuntana del mas. Al costat de ponent del conjunt principal s'hi adossa la casa dels masovers, d'estil popular amb planta rectangular, teulada de dos aiguavessos i carener paral·lel a la façana principal, orientada també a migdia. | 08085-43 | Barri els Pujols, 7 | 41.3949300,1.6965400 | 391033 | 4583419 | 1821 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48910-foto-08085-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48910-foto-08085-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48910-foto-08085-43-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (fitxa 2581) a la façana principal hi figura la data de construcció '1821' fet que no es va poder corroborar durant la visita efectuada a l'indret. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48911 | Can Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romeu | XVIII-XIX | Mas format per diversos habitatges i edificis annexos. L'edifici principal és de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos,de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). Compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La composició de la façana principal és perfectament simètrica, ordenant-se les obertures a partir de tres eixos verticals. Totes les oberturs de la planta baixa estan construïdes amb pedra treballada de molt bona factura. La central, l'accés principal, compta amb arc de mig punt mentre que les laterals compten amb arc escarser, molt més treballat en la que se situa al costat esquerre. En aquest accés hi podem llegir, gravat en la clau de l'arc, 'JOSEPH ROMEV TE FECIT FER - 1789' emmarcat per dos arbres en relleu i sota una creu, també en relleu, de molt bona factura. A la clau de l'arc corresponent a l'accés principal hi trobem gravat, sota el dibuix d'unes eines del camp la frase 'sense traballar Pages Campar be ymposiple es - ANY 1819'. La planta primera està ocupada per tres balcons ampitadors, tots amb arc escarser però el central amb muntants i arcs de pedra treballada, mentre que en els laterals no es veu la fàbrica. Finalment, pel que fa al nivell corresponent a les golfes, hi trobem un conjunt de dues finestres amb arc de mig punt de maó a cadascun dels extrems mentre que, a la part central, se situen tres finestres de les mateixes característiques, la central una mica més gran. Per sobre les referides finestres de les golfes només s'aprecia un petit respirall ovalat. Les cantonades de l'edifici estan construïdes amb cadenes cantoneres de carreus de molt bona factura. És també destacable el rellotge de sol, tractat de forma separada, que trobem en aquesta façana. | 08085-44 | Barri de Font-rubí (Can Romeu), 13 | 41.4354000,1.5962600 | 382722 | 4588043 | 1789 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48912 | Masia Grabuac - Cal Fraret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-grabuac-cal-fraret | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 203. | XX | Masia d'estructura basilical amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre al SE. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana s'ordenen de forma simètrica amb portal d'accés adovellat d'arc de mig punt i balconada amb balustres ceràmics al primer pis. Compta amb elements decoratius de caire modernista, amb utilització de ceràmica vidrada i vitralls de colors. La construcció principal té adossada una torre circular de maó vist amb decoració de ceràmica vidrada. El conjunt es troba tancat per un baluard. Sembla que la reforma de la casa que li va atorgar l'aspecte actual comptà amb la intervenció de l'arquitecte Puig i Cadafalch. | 08085-45 | Barri de Grabuac, 16 | La història de la masia Grabuac es remunta a l'edat mitjana. L'edifici actual és producte d'una important reforma duta a terme a principis del segle XX. | 41.3961900,1.6761800 | 389333 | 4583585 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | La foto de la façana ha estat extreta de la pàgina web següent:http://www.enoturismepenedes.cat/ca/guia-de-serveis/cellers-i-caves/celler-ludens-masia-grabuach | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 48913 | Pont de Cal Raimondet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-raimondet | XIX-XX | Pont de tres arcades que permet al camí que comunica la carretera BP-2126 amb la plana de Cal Raimondet travessar el torrent de Cal Manois. Malgrat que està força cobert per la vegetació de la riera, són visibles tres arcades de mig punt construïdes amb set capes de maó massis disposat a la catalana. Els paraments que s'aixequen sobre els arcs està construït amb maçoneria, barrejant pedres irregulars amb morter de calç. La línea de paviment del pont ve marcada, exteriorment, per una filera de maó sobre la que s'aixequen les baranes, construïdes també amb maçoneria i rematades amb una filada de maons. La fàbrica dels pilars que suporten les arcades no fou ben visible, a causa de la frondositat de la vegetació de la riera. La riera, en aquest punt, presenta una profunditat considerable de fins a uns 20 m. Tot i que no hem trobat documentació referent a la construcció d'aquest pont, les seves característiques constructives el situen, clarament, de la sgona meitat del segle XIX o, com a màxim, de principis del segle XX. | 08085-46 | 41.4251500,1.6312300 | 385626 | 4586859 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 48914 | Villa Josefa Formosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-josefa-formosa | XX | Edifici d'estil eclèctic de planta quadrada amb coberta de pabelló de teula àrab. La façana principal s'orienta a tramuntana. Hi destaca la utilització del maó vist a tot l'edifici, especialment a les cantonades i a les obertures. Tot l'edifici compta amb una mena de sòcol o podium que eleva l'única planta visible per sobre el nivell de circulació. És per aquest motiu que l'accés de la façana principal compta amb una escala doble, amb balustres de terra cuita, que permet salvar la diferència d'alçada existent. La composició de la façana principal s'articula a l'entorn de tres eixos verticals marcats per pilastres de maó acabades en pseudocapitells. A l'alçada d'aquests últims s'obren uns ulls de bou, entre les pilastres, que pertanyen ja a la cambra d'aire o aïllant situada sotacoberta. En els laterals la composició és similar, però gira entorn dos eixos verticals. El pendent descendent del terreny fa que, en els costats de llevant i de ponent hi hagi ulls de bou al nivell corresponent al semisoterrani. A les dues reixes que tanquen els accessos a la casa hi podem llegir, en una: 'VILLA JOSEFA FORMOSA' i, en l'altra: '1902 ANTONIO JANE'. | 08085-47 | Barri de l'Avellà, 4 | 41.4421300,1.6087900 | 383781 | 4588774 | 1902 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48914-foto-08085-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48914-foto-08085-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48914-foto-08085-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 49265 | PEIN Capçaleres del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-capcaleres-del-foix | <p>L'Espai d'Interès Natual (PEIN) 'Capçaleres del Foix' compta amb una superfície de 2176,68 Ha que es reparteixen entre els municipis de Font-rubí (432,37 Ha), Mediona (490,86 Ha), Pontons (216,46 Ha) i Torrelles de Foix (938,21 Ha). Aquest PEIN està identificat amb el número 30 dins els llistat de 166 espais d'interès natural definits per la Generalitat de Catalunya.</p> | 08085-464 | 41.4477000,1.5956300 | 382692 | 4589410 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Les coordenades corresponen a un punt aleatori dins l'espai del PEIN que resta dins el terme municipal de Font-rubí | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||||
| 49269 | Vinya del Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-jep | XX | Es desconeix l'indret exacte on se situa la fossa. Atès que no s'hi ha efectuat cap intervenció arqueològica sistemàtica en desconeixem l'estat de conservació. | Fossa de la Guerra Civil on possiblement s'enterraren un capità i dos soltdats de l'exèrcit republicà que haurien mort durant els últims combats que es produiren a la zona, a principis de l'any 1939. La situació aproximada s'ha extret del 'Mapa de fosses' elaborat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de LletrA (Universitat Oberta de Catalunya) que podem trobar al següent enllaç: http://fossesirepressio.cat/. En aquest sentit, cal remarcar que no hem localitzat el topònim 'Vinya del Jep' a la base topogràfica escala 1:5000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Aquesta fossa consta com a 'Probable' en el Mapa i la seva fitxa explica que la informació, que hem reproduït més amunt, s'ha extret dels documents relatius a la 'Causa General' franquista del municipi de Font-rubí, dipositada al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' de Salamanca però que administrativament forma part dels documents relatius a la 'Fiscalía del Tribunal Supremo' del 'Archivo Histórico Nacional'. Al 'Mapa de Fosas' elaborat pel 'Ministerio de Justicia' (http://mapadefosas.mjusticia.es/exovi_externo/CargarMapaFosas.htm) aquesta fossa no hi consta. | 08085-468 | Km 6 de la carretera BP-2126 | 41.4483400,1.6195900 | 384694 | 4589449 | 1939 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49269-foto-08085-468-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49269-foto-08085-468-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | La coordenades de la ubicació de la fossa són aproximades. En aquest sentit, pensem que la situació de la fossa que aparerix al Mapa de Fosses elaborat pel Memorial Democràtic pensem que és errònia, atès que apareix localitzada al nucli urbà de Font-rubí, situat al km 2 de la carretera BP-2126, mentre que la descripció de la fossa extreta de la 'Causa General' explica que, probablement, els cossos foren inhumats a la vinya coneguda amb el nom de 'Vinya del Jep', situada al Km.6 de la carretera que, partint de la que uneix Igualada i Sitges (Ctra. C-244) es dirigeix a la carretera que uneix Vilafranca amb Aguiló (molt a prop de Santa Coloma de Queralt), passant per Font-rubí. La carretera que unia Vilafranca amb l'Aguiló interpretem que és l'actual C-432, tot i que, de fet, no mena directament a l'Aguiló sinó a Santa Coloma de Queralt. Tenint en compte, a més a més, que la única carretera que passa directament per Font-rubí (entés com a nucli poblacional, no com a municipi) és la BP-2126, interpretem que la fossa s'ha de situar en algun punt proper al km 6 d'aquesta carretera, on hem situat la seva localització.A aquest tipus de jaciment li és aplicable la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. | 98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 49270 | Masset de Pareres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masset-de-pareres | XX | Es desconeix l'indret exacte on se situa la fossa. Atès que no s'hi ha efectuat cap intervenció arqueològica sistemàtica en desconeixem l'estat de conservació. | Fossa de la Guerra Civil que apareix al Mapa de Fosses elaborat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de LletrA (Universitat Oberta de Catalunya). Aquesta fossa consta com a 'Probable' en el citat Mapa i la seva fitxa explica que s'hi enterrà un soldat republicà que s'havia perdut durant la retirada a la muntanya de Font-rubí. Sembla que fou trobat per una companyia republicana que, en considerar-lo desertor, l'afusellà. Fou inhumat en una vinya de la muntanya de l'Obaga del Maset de Pareres, a prop del camí i d'un arbre. La situació que reproduïm és la que apareix al Mapa de Fosses elaborat pel Memorial Democràtic. Tenint en compte que la fossa es considera al citat mapa com a 'probable', hem d'entendre que la seva situació és simplement aproximada. Al 'Mapa de Fosas' elaborat pel 'Ministerio de Justicia' (http://mapadefosas.mjusticia.es/exovi_externo/CargarMapaFosas.htm) aquesta fossa no hi consta. A aquest tipus de jaciment li és aplicable la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. | 08085-469 | 41.4419500,1.6344100 | 385921 | 4588719 | 1936-39 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49270-foto-08085-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49270-foto-08085-469-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Podem veure la situació teòrica de la fossa al següent enllaç:http://fossesirepressio.cat/. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 49271 | Carretera a Guardiola de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-a-guardiola-de-font-rubi | XX | Es desconeix l'indret exacte on se situa la fossa. Atès que no s'hi ha efectuat cap intervenció arqueològica sistemàtica en desconeixem l'estat de conservació. | Fossa de la Guerra Civil que apareix al Mapa de Fosses elaborat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de LletrA (Universitat Oberta de Catalunya) i que podem trobar al següent enllaç: http://fossesirepressio.cat/. Aquesta fossa consta com a 'Probable' en el citat Mapa i la seva fitxa explica que s'hi enterrà un soldat republicà que resultà mort en un intercanvi de trets amb les forces franquistes el 21 de gener de 1939. Fou inhumat al costat de la carretera que uneix Guardiola amb l'Avellà (BP-2126), a un quilòmetre, aproximadament, de la primera localitat. La situació que reproduïm és la que apareix al Mapa de Fosses elaborat pel Memorial Democràtic. Tenint en compte que la fossa es considera al citat mapa com a 'probable', hem d'entendre que la seva situació és simplement aproximada. Al 'Mapa de Fosas' elaborat pel 'Ministerio de Justicia' (http://mapadefosas.mjusticia.es/exovi_externo/CargarMapaFosas.htm) aquesta fossa no hi consta. A aquest tipus de jaciment li és aplicable la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. | 08085-470 | Km 10,6 de la carretera BP-2126 | 41.4194900,1.6430700 | 386605 | 4586215 | 1939 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49271-foto-08085-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49271-foto-08085-470-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 49272 | Cementiri de Santa Maria de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-santa-maria-de-bellver | XX | Es desconeix l'indret exacte on se situa la fossa. Atès que no s'hi ha efectuat cap intervenció arqueològica sistemàtica en desconeixem l'estat de conservació. | Fossa de la Guerra Civil que apareix al Mapa de Fosses elaborat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de LletrA (Universitat Oberta de Catalunya) i que podem trobar al següent enllaç: http://fossesirepressio.cat/. Aquesta fossa consta com a 'Confirmada' en el citat Mapa i la seva fitxa explica que s'hi enterraren dos soldats republicans que formaven part del cos de vigilància de l'aeròdrom de Sabanell (Torrelavit / El Pla del Penedès), i que hi moriren accidentalment a l'esclatar el polvorí del camp d'aviació que havien de destruir durant la retirada el 22 de gener de 1939. Primer foren enterrats a Sabanell de forma provisional, i posteriorment traslladats al cementiri de Santa Maria de Bellver. La notícia coincideix parcialment amb la recollida per nosaltres oralment mitjançant els propietaris de la casa coneguda com a Cal Rus, de Les Cases Noves. Segons aquesta font, l'explosió es produí quan els dos soldats estaven manipulant, davant de Cal Fontanals de Sabanell, els explosius necessaris per a fer esclatar el pont de la carretera que creuava el Torrent de Sabanell, situat a uns 230 m en línia recta de l'esmentada casa. L'explosió enderrocà parcialment el casalot, fet que motivà que es deixés un espai obert que avui forma un carreró conegut com a carrer Nou. També se'ns explicà que foren enterrats davant de Cal Balaguer, on un xiprer marca encara l'indret. Desconeixien o no recordaven el trasllat de les restes al cementiri de Santa Maria de Bellver. La situació que reproduïm és la que apareix al Mapa de Fosses elaborat pel Memorial Democràtic. Tenint en compte que la fossa es considera al citat mapa com a 'Confirmada', hem d'entendre que la seva situació és segura dins el cementiri de Santa Maria de Bellver. Al 'Mapa de Fosas' elaborat pel 'Ministerio de Justicia' (http://mapadefosas.mjusticia.es/exovi_externo/CargarMapaFosas.htm) aquesta fossa apareix erròniament situada al nucli poblacional de Guardiola de Font-rubí però amb el nom de 'Fosa en el cementerio de Santa Maria de Bellver'. Desconeixem la data en que foren traslladades les restes de Sabanell a Santa Maria de Bellver. A aquest tipus de jaciment li és aplicable la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. | 08085-471 | Barri de Santa Maria, 3 (Església) | 41.4238400,1.6613800 | 388143 | 4586674 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49272-foto-08085-471-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 48857 | Barraca de vinya n.2459 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n2459 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-49 | 41.4461400,1.6121600 | 384070 | 4589214 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||||||
| 48858 | Mare de Déu de l'Avellà - Cal Vicenç - Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lavella-cal-vicenc-cal-tomas | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 194. | XVI-XVII? | Habitatge de planta rectangular amb l'angle NO axamfranat, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis, mentre que les obertures de la seva façana principal, totes allindades, es distribueixen ordenadament cap al costat esquerre. Els paraments són de maçoneria de pedres sense treballar lligades amb morter de calç. Hi trobem alguns maons amb relació a les obertures. Destaca el fet que a totes les cantonades de l'edifici se situen cadenes cantoneres de carreus molt ben treballats. Tradicionalment s'ha identificat aquest habitatge amb la capella de la Mare de Déu de l'Avellà. Segons el nostre parer, si bé la orientació que presenta és un tant estranya per tractar-se d'un edifici religiós, les seves característiques constructives i la seva forma en planta serien compatibles amb aquesta atribució. Probablement seria obra d'època moderna (Segles XVI-XVII?). | 08085-50 | Barri de l'Avellà, 8 | La notícia, recollida per Salvador Llorac (LLORAC, 1991:194) sembla que es basa únicament en fonts orals, atès que no hi ha cap document conservat que parli d'aquesta capella. | 41.4426300,1.6084700 | 383755 | 4588829 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48859 | Barraca de vinya n. 2460 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2460 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-51 | 41.4469500,1.6125100 | 384100 | 4589304 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||||||
| 48860 | Barraca de vinya n. 2461 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2461 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-52 | 41.4437900,1.6158600 | 384375 | 4588948 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||||||
| 48861 | Barraca de vinya n. 9027 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9027 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-53 | 41.4236000,1.6181600 | 384531 | 4586704 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||||||
| 48862 | Barraca de vinya n. 9029 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9029 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-54 | 41.4263000,1.6100600 | 383859 | 4587014 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||||||
| 48863 | Barraca de vinya n. 9030 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9030 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-55 | 41.4266900,1.6090500 | 383775 | 4587059 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||||||
| 48864 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes | GALIMANY, Marc (2005). 'La fita de les tres cares'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 84, agost 2004. Pàgs. 34-35 | XIX | Fita construïda amb pedres, algunes d'elles treballades (possiblement reaprofitades), lligades amb morter de calç. S'observa algun fragment ceràmic entre el morter, probablement teula. La Fita presenta tres cares que es corresponen amb els tres municipis que conflueixen en aquest punt: Font-rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. Assoleix una alçada màxima d'uns dos metres. La seva ubicació cronològica es fa molt difícil, atès que no hi ha cap element que ofereixi indicis en aquest sentit. En tot cas la fem originària, com a mínim, del segle XIX. | 08085-56 | La Fita de les tres cares és l'únic molló antic que marca la separació entre Font-rubí i dos municipis més. Existeix però una fita moderna al Coll de la Barraca que marca el punt de confluència entre els límits municipals de la Llacuna, Torrelles de Foix i Font-rubí. No hi ha massa informació d'aquesta curiosa construcció, per altra banda tan singular. Es diu que és mil·lenària i estava plantada al peu del camí ral de la Llacuna a Vilafranca. La fita limita amb Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. També el camí ral és un camí de terme, doncs separa Font-rubí de Sant Martí Sarroca. Més amunt limita amb Torrelles de Foix i més al sud amb Vilobí del Penedès. Els tres vèrtex d'aquesta fita sembla que assenyalin la direcció dels límits de terme. Hom diu que a la part baixa existien tres pedres sortints, anomenades filloles, que indicaven la direcció de la fita immediata, o possiblement el centre del terme, doncs si en aquella època eren similars les divisions territorials, la fita més pròxima hauria d'haver estat a l'alçada de Cal Jep Cabana, també al peu del camí ral, a uns centenars de metres en direcció a Vilobí. S'explica l'anècdota, no sabem si molt rigorosa, que a temps de Felip V el joc estava prohibit. Els jugadors d'aquella època es reunien a jugar a les cartes al peu de la fita i així, les autoritats de cada municipi podien ser burlades, doncs en un tres i no res canviaven al municipi que més els convenia, així doncs per atrapar-los calia que les tres autoritats es presentessin alhora, extrem molt difícil que succeís. | 41.4105000,1.6409600 | 386413 | 4585219 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 48865 | Barraca de vinya n. 9153 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9153 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-57 | 41.4294800,1.6078900 | 383683 | 4587370 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||||||
| 48866 | Regugi antiaeri de l'aeròdrom de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regugi-antiaeri-de-laerodrom-de-sabanell | XX | El refugi fou parcialment escapçat per la construcció de la carretera C-15. | Part d'un refugi antiaeri relacionat amb el camp d'aviació republicà de Sabanell. Actualment s'hi pot observar una de les entrades a tocar de l'antiga carretera que menava d'Igualada a Sitges i que actualment, en aquest tram, discorre paral·lela a la carretera C-15. Per motius de seguretat no es recomable entrar-hi, atès que es desconeix l'estat interior. Aquest era el refugi més gran dels diversos que posseïa el camp d'aviació republicà. Podia allotjar fins a 120 persones. Fou escapçat en construir l'actual carretera C-15. | 08085-58 | L'aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Raspall i d'altres propietaris més petits, i estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l'esquerra de la carretera que d'aquella surt cap al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se'l coneix com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles. L'orientació del camp era nord-oest/sud-est, i tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l'Arma d'Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit, i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes es dedicaven a tallar els ceps i els arbres i a aplanar el terreny, i cobraven un jornal de 10 pessetes. De fet aquests camps, no deixaven de ser, en paraules del pilot Joan Sayós, 'uns ermots més o menys ben explanats'. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S'hi construí un refugi gran amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d'elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. Avui en dia encara resten alguns dels refugis que s'hi van construir, sobretot el més gran (tot i que escapçat per la C-15), a prop de la casa de comandament, i d'altres de petits al voltant del camp, a les zones on hi havia els avions perquè en cas d'emergència s'hi poguessin refugiar els aviadors i els mecànics. En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L'esquadrilla que va passar més temps a l'aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s'hi va estar durant un breu temps la 2a esquadrilla. El juny de 1938 el camp va ser utilitzat per a entrenament de pilots mentre les esquadrilles es trobaven al front de Llevant. De bon matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l'aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l'avió ('posta en marxa'). Mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre esquadrilles de 'Xatos'. Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. L'actual veí de Torrelavit, Cristóbal Florido, era soldat d'aviació i estava a càrrec de la centraleta de telèfons de l'Estat Major. Els soldats que feien la vigilància del camp s'allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s'avisava en cas de presència d'aviació enemiga. Els oficials s'allotjaven a cal Raspall, cal Nadal, cal Sardà, i a ca l'Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l'Estat Major del Grup 26 de caça de la 'Gloriosa', tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d'Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona s'hostatjaven els pilots. Els mecànics s'allotjaven en edificis del voltant: Can Nadal, ca la Paula, la Passada, cal Fàbregas. | 41.4171700,1.6951200 | 390951 | 4585890 | 1938 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Cont. Història: El camp fou desmantellat en poques hores el 15 de gener de 1939 davant la imminent arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d'agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que, ràpidament, van plantar-hi horta, vinya i cereals.L'aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l'aviació hispana bombardejaren l'aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 48867 | Forn de calç del Fondo de Can Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-can-romeu | GALIMANY, Marc (2005). 'Forns de calç del Fondo'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 90, agost 2005. Pàgs. 34-35 | XV-XIX | Part de les parets del forn s'han esllavissat i l'interior resta totalment ocupat per la vegetació. | Es tracta d'un antic forn de calç. Com és habitual en aquest tipus de forns, és de planta circular. No és senzill veure'l atès que està completament cobert i envoltat per la vegetació. Conserva la boca de càrrega, parcialment soterrada. El seu diàmetre se situa al voltant dels quatre metres i la profunditat conservada ens és desconeguda per estar parcialment farcit de terra i pedres. | 08085-59 | Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. | 41.4418000,1.5936300 | 382514 | 4588757 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquests forns fa pensar que, possiblement, foren utilitzats per a construir masos propers com Mas Vallet o Can Romeu. | 85|98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 48869 | Alzinar gran de la Massana, l' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gran-de-la-massana-l | BRUGUERA, Ramon (1995). 'Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l'àrea del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 20, 1994. Pàgs. 75-88. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere . 'Esteve Reixach y el poblado prerromano de l'Alzinar de la Masana'. Olerdulae. 6. Revista del Museu de Vilafranca. SANMARTÍ, Joan (1996-1997). 'Els materials d'importació del poblat de l'Alzinar gran de la Massana (Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XXXVI. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | V-II aC | Gran part del jaciment fou destruït el 1990 per una explanació amb finalitats agrícoles | Assentament ibèric que, en origen, se situava en un petit promontori envoltat per dues corrents d'aigua, que, en formar l'aiguabarreig, tancaven l'àrea ocupada, quedant aquesta en forma d'esperó. És coneguda l'existència de murs, paviments de cases i carrers i sitges, entre d'altres estructures. Atenent als materials recuperats coneguts es pot establir un període de funcionament de l'assentament que, com a mínim, abastaria des de finals del segle V fins al segle II aC. Des dels anys 60 del segle XX el jaciment ha patit diverses remocions de terra i actuacions de clandestins que, de ben segur, l'han destruït en gran part. En aquest sentit, cal fer especial esment a l'esplanació del turó que es dugué a terme l'any 1990 i que afectà, especialment, l'extrem N-NO del jaciment. No obstant això, és força probable que encara restin alguns vestigis del que havia estat aquest assentament ibèric. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni de Font-rubí foren visibles alguns fragments ceràmics d'època ibèrica | 08085-2 | Uns 300 m al N/NE de l'església de Sant Joan de la Massana | El jaciment fou descobert per Esteve Reixach l'any 1940 i informà el Sr, Pere Giró, qui examinà el terreny i hi trobà estructures arqueològiques. Pere Giró informà el 1946 a la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas'. L'any 1952 el propietari del terreny arrencà el bosc que cobria el jaciment per tal de convertir-lo en terra de conreu. El 1956 es reiniciaren les prospeccions i les troballes. L'any 1963 s'excavaren unes sitges a l'extrem sud del camp. El 1977 es denuncia la destrucció del poblat per qüestions econòmiques. Es té coneixement que durant els anys 80 es realitzaren diverses prospeccions. El 1990 es duu a terme una intervenció de control on es recuperen diverses restes. El mes de febrer de 1990 el Sr. Magí Suriol, de la Rovira Roja, presencià els treballs d'explanació del terreny. | 41.4181200,1.6360600 | 386017 | 4586072 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Material d'aquest jaciment es conserva als següents llocs:Museu de Vilafranca, Vilafranca del PenedèsMuseu del Castell de Sant Martí Sarroca, / Sant Martí Sarroca.Col·lecció particular d'en Magí Suriol, / Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).Col·lecció particular d'en Esteve Reixach, / de Guardiola de Font-rubí.Col·lecció particular de n'Antoni Grimau, / Vilafranca del Penedès. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 48871 | Cal Peretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pereto | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment que, de fet, engloba diversos jaciments de cronologia diversa. Durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès fou dividit en quatre sectors, A, B, C i D. El sector A ocupa una extensió d'uns 600 m de llargada per uns 70 d'amplada. Els materials més antics del sector s'han associat amb un taller de sílex del Paleolític Mitjà (Mosterià de tradició axeliana). Aquest tipus de materials es troben dispersos per tot aquest sector. El segon moment cronològic ver representat per un fragment de ceràmica i diverses eines de pedra polimentada atribuïbles al Neolític Antic Evolucionat, i ceràmica ibèrica, romana i medieval. El sector B és una petita àrea dins del sector A, de fet, segons els autors de la carta arqueològica de l'any 1990, aquest sector se situa al marge sud de l'extrem oest d'una parcel·la que es trobava plantada de vinya vella i que se situava a la part est del Sector A. El sector B inclou algunes estructures construïdes i possiblement alguna sitja associats a materials en superfície de cronologia romana i medieval, per la qual cosa es desconeix la cronologia de les estructures. El Sector C se situa al costat oest del sector B, en el mateix marge i a la banda dreta d'un camí que el parteix i baixa cap als camps de conreu inferiors. Aquí s'hi recolliren alguns fragments ceràmics del Neolític Antic Evolucionat i d'època ibèrica. Finalment, el sector D està definit pels camps situats en la part més inferior del jaciment, a tocar amb la riba esquerra de la riera de Romaní. Aquí es recuperaren diverses destrals polimentades, fragments de tegula, de ceràmica ibèrica o àmfora romana, entre d'altres. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni Cultural de l'Alt Penedès no s'observà cap fragment en superfície. | 08085-4 | Les Casesnoves | El febrer de l'any 1973 Pere Giró hi descobrí materials ibèrics en superfície. La identificació dels materials prehistòrics fou duta a terme pels membres que efectuaren la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès el desembre de 1990 (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4093100,1.6818700 | 389831 | 4585034 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-3.jpg | Inexistent | Romà|Prehistòric|Antic|Neolític|Paleolític|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 83|76|80|78|77|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48872 | Can Colomer de Grabuac / Can Suriol del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-de-grabuac-can-suriol-del-castell | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | I-III dC | No s'hi ha efectuat cap excavació arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'entitat i estat de conservació del jaciment | Jaciment arqueològic d'època romana identificat, únicament, a partir de la troballa de materials en superfície en dos camps propers a la masia Grabuac. Els materials coneguts ofereixen una cronologia altimperial que aniria des del segle I al segle III de la nostra era, tot i que la presència d'alguns fragments de ceràmica ibèrica podria endarrerir aquesta cronologia fins al segle I aC. En principi s'ha identificat el jaciment com un assentament rural d'època romana, una vil·la. Cal destacar també la troballa d'un conjunt d'indústria lítica en sílex que s'ha ubicat cronològicament del Paleolític Superior (indústria de tradició axeliana). L'any 1952 el Sr. Josep Maria Masachs trobà una 'Hacha de serpentina' a les immediacions de la masia Grabuac o Can Suriol del Castell. | 08085-5 | Grabuac | Jaciment descobert l'any 1950 per en Pere Giró Romeu. | 41.3951000,1.6774600 | 389438 | 4583462 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-3.jpg | Inexistent | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 48873 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'han dut a terme excavacions arqueològiques sistemàtiques que permetin conèixer l'abast i estat de conservació del jaciment | És un taller lític en superfície del Mosterià del que es recuperaren alguns materials. Segons els descobridors del jaciment, l'equip de la carta arqueològica del Penedès de l'any 1990, els materials formaren part d'un nivell del Mosterià que arran de processos naturals quedà cobert per d'altres estrats posteriors fins que la pròpia erosió o els treballs de conreu tornaren a posar-lo al descobert. | 08085-6 | El jaciment fou descobert l'any 1990 per l'equip que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4179700,1.6226600 | 384897 | 4586073 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El material recollit al jaciment es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 48874 | Cova de Can Manel de l'Obaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-manel-de-lobaga | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | I aC-XVIII | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. | La cova fou identificada com a jaciment durant els anys 70 del segle XX per J. Mestres i Mercadé, el qual trobà alguns fragments de ceràmica ibèrica i moderna a l'interior de la cavitat. | 08085-7 | A uns 850 m al SE del nucli de Font-rubí de baix | Cova descoberta com a jaciment arqueològic durant els anys 70 del segle XX per J. Mestres i Mercadé. | 41.4308200,1.6006100 | 383077 | 4587529 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la Guerra Civil, el jove masover de Can Manel de l'Obaga s'amagà en aquesta cavitat, i a ell es deu, en part, el mur de pedra seca que la tanca. | 81|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 48875 | Cova de la font del roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-del-roure | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Cova habitada en èpoques pretèrites però de la qual es desconeix la cronologia dels assentaments. La fitxa fa referència a la més gran de les dues cavitats conegudes en aquest sector, separades només per uns 15 m de distància (Coves 'Xica i Gran' segons P. Giró i la gent del veïnat de l'Avellà). Pere Giró efectuà una petita cala de sondeig l'any 1954 en la que, segons ell mateix relatà, es documentaren alguns fragments de ceràmica prehistòrica, sense especificar més. La cova presenta una superfície d'uns 9 x 5,1 m i una alçada variable entre 1 i 1,85 m. | 08085-8 | A uns 600 m del nucli de l'Avellà | 41.4443400,1.6013400 | 383163 | 4589029 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48875-foto-08085-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48875-foto-08085-8-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la visita efectuada a la zona l'agost del 2013 per tal de fer fotografies per al Mapa de Patrimoni Cultural, va ser impossible localitzar la cova. L'àrea es troba, actualment, molt emboscada i resulta pràcticament impenetrable. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.