Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96255 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-8 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Està parcialment enrunat. Part dels murs de pedra que conformen l’espadat i la porta i la seva volta encara estan de peu | <p>Forn de calç actualment en desús. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. D'una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. De l'altra, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, <span>ja sigui excavant totalment l'olla o</span> de forma parcial. En aquest cas, es tracta d'una olla parcialment excavada. De la mateixa manera, els murs de l'espadat on hi ha l'obertura ens indiquen que es va aixecar almenys un pany de paret.<br /> <br /> Es tracta d'un forn amb una olla de dimensions considerables del que només s'aprecia una sola boca encarada al nord-est.</p> | 08091-3 | Carretera BV-2425, PK 7. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4401500,1.8828600 | 406674 | 4588222 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662260283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662269577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662283574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662295307.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96256 | Font del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-noguer | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</span><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XVIII-XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font. Una part de la cornisa de sobre el sortidor està trencada. | <p>La Font del Noguer està adossada a un dipòsit d'aigua. És feta d'obra i arrebossada amb ciment. Es tracta d'una construcció senzilla de <span>caire</span> popular. És una font de polsador on l'aigua que pugui escolar-se va a parar a una basseta propera que també es proveeix d'un altre petit torrent.<br /> <br /> Hi trobem adossada a la paret del dipòsit un senyal advertint que l'aigua de la font no té garantia sanitària. També s'hi pot observar un gravat a la paret on <span>hi</span> posa 17-10-98, segurament fruit d'alguna obra de millora o d'adequació.<br /> <br /> A l'esquerra de la font hi trobem una porta metàl·lica tancada que segurament dóna accés al registre de servei.<br /> <br /> </p> | 08091-4 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. Antigament, la bassa que acumulava l’aigua era oberta i l’aigua hi rajava per un broc, sense el polsador actual.</span></span></span></p> | 41.4168300,1.8640000 | 405064 | 4585653 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213170814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213180663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213195128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213206651.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La Font del Noguer també rep el nom de Déu de les Comes. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96258 | Barraca 11120 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11120 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha un enderrocament parcial a la part de la coberta per on es pot filtrar aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. És de dimensions reduïdes i té la llinda plana i els muntants inclinats. Un d’aquests muntants aprofita una gran roca per estalviar-se unes quantes filades de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l’estructura amb l’ajuda de l’arrelament vegetal.</span></span></span></p> | 08091-6 | A tocar del poble | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4434200,1.8731300 | 405866 | 4588596 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164243.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba al vessant de la muntanya i a l’entorn hi trobem diversos murs de pedra per anivellar el terreny. Molt possiblement, per context i dimensions, es tractaven de feixes de vinyes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96259 | Puig d’Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles | El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. | <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> | 08091-7 | <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> | 41.4081000,1.8849500 | 406803 | 4584662 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96264 | Rellotge de sol de Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-felix | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</span></p> | XVIII-XIX-XX | Repintat entre els anys 2010 i 2020 | <p>Es tracta d'un rellotge de sol esgrafiat a la façana principal de Cal Fèlix, el número 84 del carrer del Pi. Ubicat a una alçada bastant important per les característiques del carrer, es troba gairebé sota la crugia de la teulada, en un segon pis. El rellotge és quadrangular amb les línies horàries de 6 del matí a les 5 de la tarda pintades amb color negre/marró sobre fons cru però sense cap numeració de les hores. També té assenyalades amb línies més curtes 2/4 de 7, 2/4 de 9, 2/4 de 4 i 2/4 de 5.</p> <p>El pol és una semicircumferència d'on surt el gnòmon que és una vareta metàl·lica. El perfil del quadrat està marcat també amb pintura negre/marró.</p> <p>Segons una fotografia de l'any 2006 de la web de la Societat Catalana de Gnomònica, abans de la restauració de la façana actual, s'observa un rellotge completament desdibuixat en una paret de fons blanc, en el que s'aprecien les línies amb dificultat i sense gnòmon.</p> | 08091-12 | Carrer del Pi, 86. | <p><span><span><span>El rellotge probablement està associat a la construcció de can Fèlix, amb una cronologia de l’habitatge que les característiques arquitectòniques ens situa clarament a un edifici anterior al segle XX. A més a més, podem observar una placa ceràmica del <em>'partido de S. Felio de Llobregat'</em> característica de la segona meitat de segle XIX, malgrat que l’edifici pugui probablement anterior. Cal tenir present que el carrer és dels més antics del poble, sent cal Fèlix una de les cases més grosses del carrer, i possiblement també de les més antigues. </span></span></span></p> <p>L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.</p> <p>El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.</p> | 41.4425937,1.8576443 | 404571 | 4588520 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96337 | Rellotge de sol de can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat | XIX | S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p> | 08091-15 | A can Migrat, al camí de la Font Freda. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p> | 41.4254000,1.8700500 | 405582 | 4586598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96437 | Forn de calç de Planaclarià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-planaclaria | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament i ha omplert l’interior de la cambra tal i com es pot veure des de la porta, que conserva tota la volta de maó. La vegetació és molt abundant. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn d’una sola cambra i parcialment excavat. L’espadat era reforçat amb filades de maons. La porta és de volta de canó feta amb el mateix tipus de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat de conservació no permet deduir-ne la mida.</span></span></span></p> | 08091-17 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4168500,1.8633700 | 405012 | 4585656 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213385057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213408318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213426657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213441037.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96439 | Forn de calç del Fondo del Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-garro | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troba completament conquerit per la vegetació, a la vegada que ha estat utilitzat d’abocador il·legal. Al seu interior hi ha tota mena de deixalles. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles completament excavades, amb els muntants de les portes reforçats amb pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els dos forns hi observem un voluminós amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora dels forns.</span></span></span></p> | 08091-18 | Al camí nou d’Ordal, uns 250 m després de deixar el camí de can Ginebreda. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204200,1.8544900 | 404275 | 4586062 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206534640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206560183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206656614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206666182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206681044.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96440 | Forns de baix de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-baix-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troben completament conquerits per la vegetació. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment en vies d'enrunament. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles parcialment excavades. Els murs frontals són fets de pedra i les dues portes són de grans dimensions per tractar-se de forns de calç, amb muntants de pedra i volta de canó feta de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la construcció de la paret aixecada del canó es van utilitzar grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada. No queda rastre de la vora, ja que ha caigut completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedrera per abastir els forns es troba just al darrere d’aquests.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat als forns i en construcció contínua, hi trobem dues petites estances, una possiblement era utilitzada de magatzem i l’altra, que té una petita llar de foc i una finestra, segurament s’havia utilitzat com a aixopluc, o habitatge temporal.</span></span></span></p> | 08091-19 | Al camí de can Ginebreda, uns 1300 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4214400,1.8593200 | 404680 | 4586170 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208698961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208706651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208721236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208749362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208792977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208825373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208858182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208880674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208895347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208946969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707209120503.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96441 | Barraca 11119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11119 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | <p><span><span><span>La barraca, de pedra seca, és de planta circular amb una falsa cúpula i dimensions moderades. Com moltes de les barraques de la zona, està coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de la vegetació que creix a sobre. Té un diàmetre interior de 160 cm i augmenta fins als 240 cm al mig de l'estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la porta, que mesura 60 cm d'ample i 120 cm d'alt. A més, la barraca està envoltada per murs de pedra d'uns 70 cm d'alçada.</span></span></span></p> | 08091-20 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4423100,1.8738300 | 405923 | 4588472 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740837086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740850746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740881264.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La barraca de pedra seca es troba en un costat de la rasa de la carretera de BV-2425 quan travessa el pla que hi havia pròxim a la Creu de la Roca Sagna quedant aquesta totalment descoberta després dels treballs necessaris per a netejar els vorals de la carretera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96443 | Forn de calç de can Torrents de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-torrents-de-les-oliveres | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. Està desbrossat per poder ser visitable. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb un diàmetre força gran en comparació a la poca alçada del canó. Possiblement, una bona part d’aquest es troba ensorrat, com també ho està l’olla o cendrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre de l’interior del forn hi ha un amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora.</span></span></span></p> | 08091-21 | Bosc de can Torrents, proper a l’àrea recreativa de can Torrents. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4316600,1.8646200 | 405138 | 4587299 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724856374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724906945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724938813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724950498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724966729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724978121.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic, es coneix també amb el nom de forn de calç de Vallbardina. Es troba dins de l'Espai d'Interès Natural Muntanyes d'Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96445 | Barraca 21728 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21728 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX-XX | Està en molt bon estat. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. La barraca és aèria i aïllada i de dimensions reduïdes. Cal destacar la porta de llinda plana i que la falsa cúpula està tancada amb una llosa plana. Aquesta llosa es troba envoltada de matolls per consolidar la capa de terra que cobreix la resta de la coberta. </span></span></span></p> | 08091-22 | Al sender del fons del Racó cap a la creu de Rocasagna. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4386400,1.8754800 | 406055 | 4588062 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742837973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742853069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742889146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742900982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742918031.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'accés és complicat per tractar-se d'un element situat enmig del bosc sense una referència específica. S'hi pot accedir seguint un corriol. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96446 | Forn de calç del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-raco | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat, així com una part de la paret de l’espadat i de la volta de la porta. La resta del conjunt sembla en perill d’enrunament imminent. La vegetació hi és molt abundant, tant en el seu interior com en l’entorn. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra i el mur de l’espadat té un gruix considerable, d’uns 2 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn d’una sola olla de grans dimensions i amb les parets interiors perfectament allisades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Just darrera del forn, a la banda oposada a la porta, hi trobem la veta de calç.</span></span></span></p> | 08091-23 | Seguint el camí que surt de la masia el Racó, paral·lel al Torrent de Sant Miquel, a uns 400 m. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> <p>Bona part del muntant esquerra es va enfonsar a finals d'abril de 2020.</p> | 41.4365700,1.8749300 | 406006 | 4587833 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743307172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743325780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743334516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743518540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743523974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743537584.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96451 | Barraca 21751 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21751 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Una de les cantonades està parcialment enderrocada. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca que ha sofert un enderroc parcial en una de les cantonades. La planta, que és irregular, podria considerar-se el·líptica i està orientada al sud, amb la porta d'accés feta amb una llinda plana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior està cobert amb una falsa cúpula i és pràcticament circular.</span></span></span></p> | 08091-24 | <p>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d'empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s'havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.</p> <p>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d'eines com d'aixopluc i algunes, fins i tot, s'havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</p> | 41.4397500,1.8746300 | 405986 | 4588186 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742331007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742347134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742380766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742413039.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Malgrat l'entorn boscós, hi ha un corriol que hi permet accedir sense massa dificultat des de la pista forestal. L'accés a la pista està tancat i només s'hi pot arribar a peu. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96452 | Barraca 26814 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26814 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | Ha patit un petit enderroc. Es troba engolida pel bosc i està farcida de deixalles. | <p>Cabana de pedra seca situada a peu de pista. Té una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula. Es tracta d'un tipus de construcció adossada al marge, de petites dimensions. Tot i que està deteriorada, es manté estructuralment en peu, tot i que pateix un petit enderroc.</p> <p>Cal destacar-ne la porta amb una llinda plana.</p> | 08091-25 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4408400,1.8742300 | 405954 | 4588308 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741740849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741760707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741832655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Requereix una neteja de deixalles de l'interior i el voltant. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96460 | Premsa del mur de casa Santfí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-mur-de-casa-santfi | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'El per què d'un conservador del patrimoni'. </span>Programa Festa Major <span>1991, pp. 49-50.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005,<span> pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017). </span>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa<span>. Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></p> | <p>Conjunt de peces de pedra d'origen divers que s'han aglutinat al peu del mur de can Sanftí com a element urbà decoratiu amb un contingut arqueològic local. El conjunt està format per diversos elements.</p> <p>En primer lloc, un plat de la premsa que és un gran bloc de pedra tallada plana quadrangular al que s'ha fet un canal circular per on es recollia el líquid premsat .</p> <p>En segon lloc, complementàriament al plat, també hi ha el contrapès de la premsa, que segons la monografia dels germans <span>Corominas</span> (COROMINES: 2017, pg.33) podria tractar-se d'un model de pes de premsa mòbil de tipus B o D en el qual les entalles laterals i els costats lleugerament convergents, estarien destinats a encastar-hi les falques per subjectar les peces frontals que consoliden el coixinet de retenció del caragol.</p> <p>El tercer element, possiblement es tractaria d'un pes cilíndric de premsa, també de pedra. I, finalment, al costat del conjunt, hi ha figura una fita de l'Hostal de les Cases Noves, en la que figura les inicials JS (Josep Sàbat).</p> | 08091-28 | Creuament del carrer Sant Miquel i el carrer d'Anselm Clavé. | <p>Aquestes peces provenen del solar que pertanyia a la Unió del Casal Gelidenc, ubicat al seu costat, i on es troba actualment el Casal d'Avis de Gelida. Segons la fitxa del POUM a finals de l'any 1983, es va fer una excavació al solar, en el qual van aparèixer restes humanes, que els estudiosos gelidencs E. Carafí i A. Mauri van atribuir a l'antic fossar de l'església de Sant Miquel. En el transcurs de les excavacions, van aparèixer les restes de la premsa, que en el seu moment es van atribuir a una premsa d'oli.</p> <p>A part de la premsa, en el seu moment es va descriure també altres elements com un corró (o possible pes vertical) i la fita de l'Hostal de les Cases Noves que formen un petit “indret arqueològic”, sota el mur de can Santfí, ran de la font de Sant Miquel segons notes d'Enric Carafí al programa de Festa Major de l'any 2005 i que foren donades a l'Entitat dels Amics del Castell i aquest l'entregaren a la ciutat per embellir aquest espai. La base de premsa prové dels Masets.</p> | 41.4392958,1.8680524 | 405435 | 4588144 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306124738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134942.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96465 | Cal Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terra | <p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996, pp. 16-22</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004, pp. 22-27</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004, pp. 22-28.</span></p> | XVI - XX | <p>Cal Terra és un gran casal que té el seu origen a partir d'una masia, similar a les que es troben arreu del terme municipal. No obstant això, ara ha quedat integrada al cor del poble, en el nucli original de Gelida al voltant de l'església de Sant Miquel, existent ja des del segle XIII. La casa que està ubicada al costat de l'església de Sant Pere, tallada per diversos carrers hauria tingut un terreny molt més gran, i, per exemple, se sap que l'era original de la masia arribava fins a l'actual rectoria. L'edifici és de planta rectangular amb tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. Disposa d'un petit pati entre l'entrada i la separació amb l'església, que està emmarcat per un portal d'entrada (ja existent a principis de segle XX) amb una reixa. La façana principal està orientada cap a la plaça de l'església, destacant el gran arc dovellat de la porta. També són notables les finestres amb llinda i brancals de pedra polida. La llinda de la finestra central està gravada amb la data 1633. La façana ha estat restaurada i arrebossada, mantenint els blocs de pedra cantoners de la casa visibles. Encara conserva el pou a l'interior del pati.<br /> <br /> Al primer pis, també es pot observar un rellotge de sol fet amb plafó ceràmic (contemporani), on un sol il·lustrat marca el centre del gnòmon. A la part superior, s'hi troba la llegenda 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE / ELS DOS NO SOM RES'. A la part inferior, les dates 1633 i 1989 flanquegen el nom de la casa 'Can Terra'. El plafó ceràmic també està il·lustrat amb raïm i una portadora buida.<br /> <br /> La coberta a doble vessant està acompanyada d'un ràfec a tres nivells a tot el voltant. L'edifici ha patit algunes reformes, i s'han obert un conjunt de finestres rectangulars a la façana que dona al carrer (quatre per pis) al carrer Mossèn Martí <span>Mariné</span>, que no són d'interès.</p> | 08091-31 | Carrer Major, 2-6. | <p>Cal Terra també s'havia conegut com a casa Bovers, casa Alegre i casa Romegosa. Aquesta informació prové de l'acurat estudi, iniciat l'any 1991 per Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, i que es pot consultar a la web Gelida.org, en el que s'explica extensament la història d'algunes de les masies més singulars del terme, s'inclou un resum històric de Cal Terra i un molt interessant arbre genealògic de les famílies dels masos, entre altres continguts del municipi.<br /> <br /> La història familiar de la masia es pot resseguir des de l'any 1578, moment en què s'ha pogut constatar que ja existia una casa al nucli de Sant Miquel, que possiblement correspon a cal Terra, que era la residència del sastre Pere Bover. Els documents històrics revelen referències a la ubicació de la casa a Gelida i als propietaris que hi vivien en els segles següents. Els Bovers, una família de sastres d'origen francès, ja eren presents a Gelida abans de 1565, i van jugar un paper important en la comunitat local. Magdalena Bovers i Llopard del mas Osset es va casar amb Joan Terme de la Parra el 1642, mentre que una altra germana, Paula, es va casar amb Joan Alegre de Castellví de Rosanes el 1650. Les famílies Alegre i Casanoves també van estar implicades en disputar la possessió de diverses propietats, incloent-hi cal Terra, durant els segles XVI i XVIII.</p> | 41.4401442,1.8647964 | 405165 | 4588240 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104447500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104459268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104532445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104539628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085542.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | El pati de cal Terra, històricament, havia estat el lloc on es preparava l'escudella de Santa Llúcia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96468 | Font de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volta | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font, que no té aigua. Disposava d’un banc d’obra que es troba molt deteriorat i d’una taula rodona de pedra massissa que ha caigut i s’ha escantellat. | <p><span><span><span>La de can Voltà o font del Roure rep el nom o bé pel gran roure que la presideix o per la masia que hi ha ben a prop. Es tracta d’una font amb un entorn condicionat com a àrea de descans, amb un banc fet d’obra i una taula de pedra que, combinat amb l’ombra de l’arbre i de l’entorn boscós, satisfeia les necessitats de vilatans i viatgers. El brollador queda just al peu del roure, davall del cartell de fusta que indica font del Roure o de can Voltà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es troba molt descuidada i seca.</span></span></span></p> | 08091-33 | A l’altra banda del camí d’entrada a can Voltà. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. A pocs metres de distància s’observa una petita bassa engolida per la vegetació que devia acumular l’aigua de la font.</span></span></span></p> | 41.4236800,1.8716700 | 405715 | 4586406 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218463248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218401733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218420509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218428507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218483594.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El nom que rep a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic és font de Can Voltà, però es coneix també amb el nom de font del Roure. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96469 | Font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ginebreda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font i el sender per arribar-hi. | <p><span><span><span>La Font de Can Ginebreda consta dos elements, la mateixa font i, a un nivell més baix, la bassa adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la font s’hi accedeix a través d’uns esglaons estrets fets de material d’obra i arrebossats. El brollador queda envoltat pels mateixos esglaons i dues parets fetes amb el mateix material. El broc queda molt baix, gairebé a nivell de terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua arriba a la bassa d’acumulació escolant-se superficialment des de la font. És una bassa de dimensions considerables i rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat estar en unes dates de sequera important i que la majoria de les fonts del terme són seques, l’aigua que raja de la font i que s’acumula a la bassa és abundant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt es troba bastant embrossat de vegetació.</span></span></span></p> | 08091-34 | Al camí de can Ginebreda, molt a prop de la capella de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció, tot i que els materials utilitzats per l’arranjament de la font i de la bassa són contemporanis i fa pensar en un arranjament de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> | 41.4199200,1.8635000 | 405027 | 4585997 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210241707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210217019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210287765.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96470 | Forn de calç de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-rossell | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut de dos dels tres forns. El que queda encara cobert manté la porta, tot i que l’esllavissament de l’espadat del forn del costat l’ha deixat pràcticament colgada. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn de tres olles parcialment excavades. Dues cambres estan completament enrunades i només se’n pot deduir l’existència per la forma circular que ha quedat en el desnivell. A l’olla que queda en peu s’hi accedia a través d’una de les que s’han enrunat. Es pot observar com la porta està molt colgada, segurament fruit del procés d’enrunament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb tres olles de grans dimensions, sobretot les dues olles més deteriorades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a tocar de l’alzina de can Rossell, un arbre vell de grans dimensions.</span></span></span></p> | 08091-35 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de can Voltà. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4239500,1.8674600 | 405364 | 4586440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215858180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215867907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215874724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215888690.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96471 | Forn de calç 492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-492 | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament, així com l’espadat, que es troba completament enrunat. La vegetació és abundant i a l’interior del con hi ha brossa. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d'un forn parcialment excavat. No queda gairebé ni rastre de l'espadat, ni de la vora ni de la porta. Les parets interiors del forn encara conserven la mascara de quan s'utilitzava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn petit de cambra única.</span></span></span></p> | 08091-36 | Al camí de can Ginebreda, uns 500 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4240000,1.8558100 | 404390 | 4586458 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707205990751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206029040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206055915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206092672.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96473 | Forn de calç de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament. La vegetació és força abundant, fins i tot hi ha un pi de grans dimensions a l’interior d’una de les cambres. | <p>Forn de calç en procés d'enrunament. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</p> <p>En aquest cas es tracta d'un forn de dues cambres excavat completament, aprofitant la presència d'una gran roca per formar l'espadat i la llinda de la porta. Una d'aquestes portes conserva un muntant de pedra i fang.</p> <p>Les parets interiors del forn s'aprecia que estaven molt ben allisades i en algun punt encara conserven la mascara de quan s'utilitzava.</p> | 08091-38 | Al camí de can Ginebreda, a 25 m de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204400,1.8638900 | 405060 | 4586054 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211079757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211097190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211179390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211217704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211288536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211304236.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96476 | Barraca del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-raco | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX - XX | La barraca està en un estat de conservació regular, però l’abundant vegetació, sobretot un arbre davant mateix de la porta, que ha cobert completament la porta i impossibilita l’accés. | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrangular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca molt petita, amb la llinda plana i els muntants verticals. Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'hort si ens atenim a la zona de parcel·les i basses d'horta de l'àrea, o de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya.</p> | 08091-40 | Seguint el camí de fons de vall des del forn de calç del Racó. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4379200,1.8753700 | 406045 | 4587982 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743895233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743877954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743918605.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96478 | Forn de calç de la font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-de-can-ginebreda | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XVIII - XX | El forn es troba pràcticament desaparegut del tot. Tan sols s’interpreta que existia gràcies a la forma cònica i allisada que ha quedat al desnivell, i a un parell de filades de pedres que amb tota probabilitat eren l’arrancada de la vora o cobriment. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Se’n conserva ben poqueta cosa, només un pany de paret de la cambra completament allisada i amb marques de calç i dues filades de pedra i argamassa que eren l’arrancada de la vora. A terra i per l’entorn més immediat s’observen restes de pedra i argamassa que formaven part del forn.</span></span></span></p> | 08091-41 | Al camí de can Ginebreda a la font del Noguer, a 100 m de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4194100,1.8634400 | 405021 | 4585941 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212881223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212900273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212906476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212925546.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96479 | Forn de calç de ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-ca-lagustinet | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX - XX | Els forns estan enrunats, tot i que conserven bona part de la paret de l’espadat i la porta, l’enrunament de la vora o coberta n’ha sepultat les cambres. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas d'aquests dos forns són parcialment excavats, amb els espadats fets de pedra i argamassa i integrats en uns marges de pedra seca fets per anivellar el terreny. Els forns estan construïts un molt a prop de l'altre però en terrasses de diferents nivells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de dalt presenta una porta que va ser reforçada amb maons, rajola i ciment en una època recent, en què es dedueix que ja no funcionava el forn. L'interior de la cambra està ple de roques de grans dimensions, possiblement les que formaven la vora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de baix conserva la porta tal com era en origen. Aquesta, però, es troba mig sepultada per runa i terra que ha caigut tant al seu interior com a l'exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No es pot apreciar l'interior de cap de les dues cambres. </span></span></span><span><span><span>El més antic dels dos forns ja no s'utilitzava als anys 30 del segle XX.</span></span></span></p> | 08091-42 | Al punt quilomètric 8 de la carretera BV-2425, al vessant sud, uns 30 m bosc endins. De difícil localització. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4424300,1.8749100 | 406013 | 4588484 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744847714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744638755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744664063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744864062.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96528 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-4 | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Tant el sender que hi mena, com la mateixa font i el seu entorn es troben en perfectes condicions de manteniment. | <p>La font Freda és un brollador d'aigua que sorgeix d'una roca sense polsador ni canella. A la roca, per sobre d'on surt el broc metàl·lic d'on raja l'aigua, hi trobem la inscripció amb el nom de la font i una data escrita, aparentment el 20 de juliol de 1934, que se suposa que fou l'any del condicionament de la font.</p> <p>Tot l'entorn està condicionat com a àrea de descans, amb el terra enllosat de pedra i uns bancs de roca a banda i banda de la font. En un d'ells s'hi pot llegir la inscripció 'Per els Enamorats'. Es troba a tocar del Torrent de Vallbardina i a tocar de la zona de descans hi ha un pontet de fusta per a vianants per travessar-lo. Tot el conjunt es troba en una zona ombrívola que satisfà les necessitats de refresc de vilatans i viatgers.</p> <p>A la font s'hi arriba a través d'un sender amb barana que continua més enllà de la font i el pont de fusta.</p> <p>Malgrat trobar-nos dins d'un període de sequera extrema i que la majoria de les fonts que s'han documentat en aquest mapa es troben seques, la font Freda manté un rajolí d'aigua constant.</p> | 08091-44 | A l'encreuament del camí de la font Freda amb el camí de can Farigola. | <p>La inscripció que podem llegir a la pedra suggereix que la font està condicionada, almenys, des de l'any 1934.</p> | 41.4277200,1.8708400 | 405652 | 4586855 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723123223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723160194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723138795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709722876074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723181183.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96530 | Font del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senyor | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. Programa Festa Major 2021, p. 43.</span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). POUM de Gelida. Gelida.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2021). Arqueologia a Gelida. Programa Festa Major 2021, pp. 16- 19.</span></p> | XIV | L'estat de conservació de la font és bo. L'únic element que requereix atenció és la porta de ferro que tanca la mina d'aigua, que està despenjada. | <p>La font del Senyor és una mina d'aigua artificial excavada a la roca. La porta d'entrada a la mina és d'arc apuntat d'estil gòtic fet de pedra i amb una porta de ferro forjat que actualment està despenjada de les seves frontisses.</p> <p>A la mina s'hi accedeix a través d'una galeria molt estreta i baixant uns esglaons molt drets i alts. A l'interior una doble galeria, una més alta transitable, i una segona més baixa, ambdues fetes amb pedra. També hi ha la pedra picada a partir de la qual s'encaixava el primer tram de tub ceràmic que portava l'aigua de la font fins al castell de Gelida. La conducció exterior de l'aigua, de poc més d'un quilòmetre estava feta de tubs ceràmics, com el que es pot veure al Centre d'Interpretació del castell.</p> <p>Hi ha alguns elements de l'estructura de la canalització que completaven la mina que són parcialment visibles. A tocar del castell, al peu del camí es veuen restes del petit aqüeducte que portava l'aigua cap a l'interior de la fortificació. A l'interior del castell també s'observen restes del negatiu de la canalització ceràmica excavada a la roca. Segons l'estudi de Mauri, quan l'aigua entrava al castell, un repartidor enviava una part d'aigua a la cisterna de la plaça del Pedró, i la segona, canalitzada, a la part central i baixa del castell. El distribuïdor era una pica reaprofitada rectangular feta amb pedra de gres roig.</p> | 08091-45 | Es troba al camí de ca n'Oller des del castell de Gelida. A les faldes del turó de ca n'Oller. | <p>Es tracta d'una mina d'aigua construïda al segle XIV pel gran reformador del castell Berenguer Bertran. Forma part del conjunt del Castell de Gelida, ja que una llarga canalització de més d'un quilòmetre feta de tubs ceràmics vidrats d'uns nou centímetres de diàmetre de la que encara es conserva algun tram, portava l'aigua de la mina fins al castell. L'aigua s'emmagatzemava mitjançant diverses cisternes connectades per una xarxa de canonades ceràmiques encara conservades parcialment. El topònim segurament faria referència al responsable de construcció de la font i tota l'estructura associada de canalització per portar aigua fins al castell, Berenguer Bertran.</p> <p>L'any 2021, segons notes d'Enric Carafí, l'Ajuntament va dur a terme operacions de neteja a la font del Senyor, localitzada al camí de ca n'Oller de la Muntanya. Aquesta acció va incloure l'eliminació de vegetació excessiva que comprometia l'estructura històrica de la font. També es va restaurar la reixa d'accés a la mina. Encara pendent, resta l'eliminació de brutícia i fang de la bassa que recull l'aigua, vital per al regadiu dels horts tradicionals.</p> <p>La importància històrica i arquitectònica de la font ha estat destacada en estudis anteriors, incloent-hi el d'Alfred Mauri del 1984, que detalla la seva construcció en el segle XIV per Berenguer Bertran, així com el seu traçat fins a la plaça del Pedró, on proveïa d'aigua al castell.</p> | 41.4282100,1.8760200 | 406085 | 4586904 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726473300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726451887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726485776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-croquis-font-del-senyor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911682696.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic es coneix també amb el nom de font del Pau Moreno. | 93|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96550 | Font de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrents | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Daniel (2018). 'Les fonts de Gelida: ara i abans'. Programa de Festa Major 2018, pp. 56-57.</span></p> | XIX-XX | Es troba en bones condicions de conservació. L'únic desperfecte que s'hi observa és que s'ha despenjat la rajoleta amb la placa on hi figura el nom de la font. | <p>Es tracta d'una font molt senzilla on s'aprecien intervencions de conservació en diferents èpoques. S'hi combina la part més original feta amb pedra, amb la més moderna, feta amb ciment. Es troba a tocar de l'àrea recreativa de can Torrents, cosa que fa que sigui freqüentada.<br /> <br /> La font en si són dos brolladors, un al costat de l'altre. Possiblement, el de baix, que és de goma, sigui més modern i hagi substituït el de dalt, que és metàl·lic. Actualment de cap dels dos en surt aigua.<br /> <br /> A una banda del brollador hi trobem una construcció petita, feta amb maons i arrebossada amb ciment, i que està tancada amb una porta metàl·lica que segurament tanca el registre de la font. A l'altra banda hi ha un banc de pedra que aprofita el pendent de la paret de la muntanya per fer-hi el <span>recolzament</span>, també de pedra.</p> | 08091-46 | A la carretera C-243b punt quilomètric 9,5. | <p>Les inicials PT de la porta metàl·lica que tanca el registre són les de Pere Torrents, propietari de la font als anys 1950. L'esplanada pavimentada del davant de la font havia estat una bassa.</p> | 41.4329400,1.8654600 | 405210 | 4587440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204418474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204440103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204452507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204428545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204474174.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96573 | Font de la Barbuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barbuda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | L'estat de conservació general de la font i el seu entorn és bo. El banc de pedra ha patit vandalisme i ha estat pintat amb pintura en esprai. | <p>La font de la Barbuda es troba al final d'unes llargues escales amb barana central. El brollador de la font és ornamentat, fet de pedra esculpida amb la forma d'una cara humana. La molsa ha anat cobrint el que representava una barba espessa. Damunt el cap s'hi poden llegir les inicials 'PT'. La surgència d'aigua seria per la boca. Aquesta es troba a la paret cimentada del pendent de la muntanya on, una mica més amunt del brollador, hi ha escrit '1922' i les inicials 'SS'.</p> <p>El conjunt es completa amb un banc allargat fet d'obra i amb forma ondulada per satisfer les necessitats de repòs. Dos grans arbres plataners asseguren una bona ombra a tota l'àrea de descans. El terra és enllosat amb pedra i hi ha una barana de seguretat a tot el perímetre per evitar la caiguda sobre el torrent de Cantillepa, que queda uns metres més avall en fort pendent.</p> | 08091-47 | Baixant les escales que surten de la plaça del final de l'avinguda d'Europa. | <p>La data de la inscripció 1922 correspon a la reforma que van fer Pere Taulé (PT) juntament amb Salvador del Pollastre (SS). Hi ha fotografies de gelidencs i gelidenques gaudint de la font de finals del segle XIX.</p> | 41.4397500,1.8604700 | 404803 | 4588202 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103349.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96600 | Font de can Penyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-penyella | XXI | Es troba en bon estat de conservació | <p>La font de can Penyella ha vist modificada completament la seva forma original a conseqüència d'obres viàries més recents.</p> <p>Actualment, és un broc metàl·lic sense canella ni polsador que surt d'un pany de paret fet de pedra enllosada. A banda i banda, blocs de formigó de la mateixa alçada tanquen tot l'espai fins a una altura aproximada de 80 cm. Per sobre hi ha una paret feta amb grans blocs de pedra. El terra és un enllosat modern de pedra.</p> <p>Es troba en un pas de vianants subterrani de la carretera BV-2249.</p> | 08091-48 | Al passatge de les Parets. En l'inici de la carretera BV-2249 que va direcció Sant Llorenç d'Hortons, allí hi ha un pas de vianants que en creuar-lo ens deixa davant d'un camí que en seguir-lo durant uns 100 m es troba la font, al costat d'un pas subterrani que travessa la carretera esmentada. | <p>Es desconeix l'any de la remodelació de tot l'espai, però es tracta d'una obra contemporània, possiblement feta després de l'any 2000 amb alguna adequació de la carretera.</p> | 41.4464500,1.8637400 | 405086 | 4588942 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712702152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712715352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712742052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712757194.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96601 | Font de Cantillepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cantillepa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XVIII - XX | Es troba en un bon estat de conservació, tant la font com l'entorn de l'element. | <p>Actualment, el conjunt estructural de la font està format principalment de blocs de pedra roja. Aquests blocs elaboren una cobertura en l'element. Al mig de l'estructura de pedra es pot trobar el broc metàl·lic del qual hi vessa el recurs hídric corresponent, ara bé, en aquest cas no s'ha pogut observar, ja que l'espai on hi ha el broc es trobava inundat per la mateixa aigua de la font. A més una mica més amunt també hi ha dos cartells informatius.</p> <p>El primer, situat en la part baix-esquerra, fa referència al fet que l'aigua proporcionada per la font no és apta pel consum. En canvi, l'altre cartell està destinat a mostrar un fragment d'un poema de l'autor local Ramon Pallejà i Camaló. El fragment diu: 'Em plau ton cant, fontana, amb plors d'argent, de música preuada, recites suaument encantada un conte de fades...'.</p> <p>El broc i els cartells que es troben al centre de l'element estan envoltats d'uns bancs de pedra que per tal d'accedir-hi, cal baixar uns esglaons pel costat dret de la font.</p> | 08091-49 | A l'inici del camí del Castell des de la carretera C-243b. | <p>El nom a la font també és utilitzat per la cèlebre revista local del municipi. La formació del nom pot venir arran de la influència del mas de Cantillepa o així com del compost dels mots 'càntir' i 'llepa', que vol evocar l'expressió de llepar el càntir. A més a més, antigament hi havia el rumor de què la font era curativa, principalment per als mals de pedra i ronyó.</p> <p>El re-disseny i forma actual es va fer l'any 1946 a mans d'Armand Mas i Tulla.</p> | 41.4364300,1.8673300 | 405371 | 4587826 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-font-cantillepa-mdc.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170432.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La font ha experimentat un procés evolutiu notable el qual ha acabat conformant el seu bon aspecte actual. Serà a partir de la meitat del segle XX que l'estructura conformarà l'aspecte actual. En l'emplaçament de la font podem destacar-hi una gran esplanada o plaça on hi ha diversos arbres així com un seient de pedra. Pel que fa als arbres són plataners. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96602 | Font de la Matxitxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-matxitxa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | La font es troba pràcticament desapareguda sota la vegetació. S'intueix la seva localització gràcies al cartell de fusta. Per arribar-hi s'ha de seguir un corriol bastant poc concorregut. | <p>Es tracta d'una font que està molt determinada pel seu entorn el qual es troba en mala conservació i conseqüentment determinarà l'estat de l'element. A simple vista no es pot determinar ni el broc ni la surgència d'on vessa principalment el recurs hídric ni tampoc per on desemboca, ja que es troba en una zona molt frondosa i nemorosa. Ara bé, es pot saber que l'aigua que brolla d'aquesta font amb l'ajuda d'una bona xarxa de rec tota l'aigua no aprofitada per la font és conduïda cap al mateix torrent que podem trobar-hi pròximament a l'element, el torrent de Vallbardina.</p> <p>El que sí es pot observar amb claredat, és el cartell indicatiu de la respectiva font el qual conté els diferents topònims que s'hi poden atribuir a la font com: 'Font de la Matxitxa o de l'Hort Nou'.</p> | 08091-50 | Des del camí de Gelida a la font Freda, agafar un petit sender que surt a mà dreta a uns 400 m de la font Freda. Seguir el sender durant uns 300 m. | <p>Es tracta d'una font sense infraestructura, una surgència natural.</p> | 41.4302800,1.8657600 | 405231 | 4587145 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724048881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724059425.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tant el cartell de fusta com l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'anomenen amb els dos noms: Font de la Matxitxa i Font de l'Hort Nou. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96608 | Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell-0 | XX | L'estat de conservació de la font és correcte, tot i que les obres de manteniment que s'hi han fet al cap dels anys no han respectat l'estètica original. | <p>La font és bastant senzilla i es troba simplement en una paret d'una caseta de la masia de can Rossell.</p> <p>De la mateixa paret sobresurt un mur de pedra on es troba el broc metàl·lic de la font i d'on vessa l'aigua. El broc metàl·lic disposa d'una maneta per regular el funcionament. Sota del broc, a terra, hi ha un forat per on es filtra i reutilitza l'aigua.</p> <p>A pocs metres de distància hi trobem una bassa circular feta d'obra i arrebossada de ciment de notables dimensions que segurament s'omple de la mateixa aigua de la font.</p> | 08091-51 | Al camí de can Rossell a can Ginebreda agafar un desviament a mà esquerra a 100 m de la masia de can Rossell de la Muntanya. | <p>La font segurament és antiga, però el conjunt on es troba actualment és recent.</p> | 41.4247800,1.8657800 | 405225 | 4586534 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721627173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721634521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721644226.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96609 | Font de les Anteles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-anteles | XIX - XX | Del que era la font només es pot trobar un registre modern. Les construccions que devien formar part de la font, on s'intueix una bassa, ara mateix es troba en estat ruïnós i molt emboscat. | <p>Del que era la font de les Anteles en queden les restes d'una construcció quadrangular d'obra que segurament era una bassa. Actualment es troba en runes i molt emboscada.</p> <p>A uns metres d'aquesta s'hi troba una construcció més moderna en forma de cub i feta d'obra, tancada amb una petita porta metàl·lica. Possiblement tanca el registre de l'antiga font, que deu haver estat desviada de l'aflorament original mitjançant alguna conducció subterrània.</p> | 08091-52 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'est. Quan el camí giri cap a l'esquerra, agafar un sender que segueix recte durant uns 60 m. | <p>No es té coneixement de la datació de la construcció de la font ni tampoc de l'abandonament d'aquesta, però s'intueix que fa força anys que no s'utilitza la infraestructura original.</p> | 41.4193200,1.8667800 | 405300 | 4585927 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211898586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211782749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211957525.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96614 | Font del Xim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xim | <p><span>1964 (1964). 'Obras realizadas durante los XXV años de paz'. Programa de Festa Major 1964, pp. 27-29.</span></p> | XIX - XX | Les diverses parts que formen part de la font presenten algun tipus de desgast. L'abundant vegetació impedeix contemplar l'element completament. | <p>La font del Xim està formada per diversos elements. El més modern i que ens trobem en primera instància és una caseta de registre feta d'obra i arrebossada i amb coberta prefabricada. A la porta metàl·lica que el tanca hi ha escrit 'Deu del Xim'.</p> <p>El broc es troba dins d'un cubicle fet de maons i descobert. Al fons s'hi pot observar el broc, segurament metàl·lic, amb una canella esfèrica. Just al costat hi trobem una petita obertura a la paret del marge feta amb maons i tancada amb una reixa de ferro que possiblement era una antiga canalització.</p> <p>A tocar d'aquestes tres estructures i a un nivell inferior hi trobem un gran dipòsit d'aigua amb coberta tot fet de formigó.</p> | 08091-53 | A la carretera C-243b de Gelida en direcció a Martivell, agafar un camí que baixa a mà dreta a l'alçada de can Parenostres. Seguir aquest camí durant uns 150 m fins a la font. | <p>S'ignora dades històriques de la font. Les reformes són contemporànies. Possiblement de la segona meitat del segle XX. L'aigua de la font és conduïda fins al Puig, on omple els dipòsits que reparteixen l'aigua a tot el barri.</p> | 41.4318800,1.8594600 | 404707 | 4587329 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205172412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205206037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205291186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205322438.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya s'anomena déu de la Xim. A la porta metàl·lica del registre el nom que hi figura és 'Déu del Xim'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96615 | Font del Migjorn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-migjorn | XIX - XX | L'estat de conservació de l'espai és bo, tot i que la font sembla tapada. | <p>Un cop baixades les escales que separen la font a l'esquerra hi ha un cartell informatiu el qual indica al públic que l'aigua que proporciona la font en qüestió té cap garantia sanitària.</p> <p>Sota d'aquest cartell hi sobresurt un banc fet d'obra i arrebossat. A la dreta també hi ha un altre banc amb les mateixes característiques i al seu costat es pot trobar la font. En aquest cas no hi ha broc i l'aigua vessa directament d'un forat de la paret i cau en una pica de pedra que és per on desembocarà les restes d'aigua.</p> <p>Just al costat d'aquesta pica hi trobem un petit cubicle d'obra i arrebossat amb ciment tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08091-54 | Just davant del número 24 del carrer Cabernet, de la urbanització Safari. | <p>Una inscripció en una pedra suggereix que l'any de la darrera adequació de l'espai va ser el 1950.</p> | 41.4219400,1.8869900 | 406993 | 4586196 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729562899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729576321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729591553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729615529.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96618 | Trull d'oli de can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-de-can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> | XVIII | Es troba ben conservat tot i alguns signes de desgast de la pedra així com algunes petites taques de pintura. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre el final del carrer d'Anoia, just abans que comenci el passeig de la Circumval·lació, al costat del carrer de la font trobem la plaça triangular de Gelida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El trull de la plaça circular és una estructura de grans dimensions situada a la part sud-oest de la plaça. Es tracta només d'algunes parts del trull, més concretament aquelles fetes de pedra com la mola o la solera, si bé són suficients per evocar al trull sencer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Així doncs, tenim una gran mola, que en aquest cas no és troncocònica, col·locada sobre la solera. Manca la restes de la maquinària que li proferia el moviment circular, que possiblement hauria estat activada per tracció animal. La solera, també de pedra amb la vora elevada, està fet amb grans carreus de pedra, i disposat sobre una primera filada de carreus, també amb base circular. L'estructura s'acompanya d'un dipòsit allargat on entenem que s'hauria dipositat la pasta a l'espera de ser premsada amb els cofins fets amb un sol bloc de pedra repicat. En aquest cas, és una peça molt interessant, perquè l'interior està recoberta de rajoles de ceràmica que tenien una decoració combinada en plafons de quatre. El tercer element que acompanya el trull és un pes de la premsa que entenem que formaven part del mateix molí. El pes és un gran bloc circular que hauria servit de pes de premsa vertical per esprémer la pasta de les olives als cofins i extreure'n l'oli.</span></span></span></span></span></span></p> | 08091-57 | Carrer d’Anoia, 57. | <p>La placa commemorativa indica que es tracta d'un trull d'oli del segle XVIII, donat a l'Ajuntament de Gelida per Josep Parellada el 1987.</p> <p>La masia de can Sàbat de la Pujada, que dona nom al barri de can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli.</p> <p>Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i Tobella, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX. Abans de la seva desaparició, alguns elements es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc i el mateix trull. Enric Carafí comenta al programa de Festa Major de l'any 2004 el salvament d'aquestes peces fins al seu trasllat a la plaça Triangular a mitjans dels anys 1990.</p> | 41.4405000,1.8614700 | 404887 | 4588284 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044779.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La plaça, tal com indica el mateix nom, té una distribució de l'espai triangular. Està decorada amb un mural al terra que també està fet amb formes triangulars. A la plaça hi ha alguns bancs i que s'acompanyen amb alguns arbres al voltant. El desnivell del carrer s'aguanta amb un mur de contenció per la part alta de la plaça, que està pintat amb un mural que mostra missatges reivindicatius sobre aspectes a millorar socialment. Altres elements que hi podem trobar són, una cartellera d'informació municipal. I la font, a la cantonada est de la plaça, feta amb una gran pedra tallada triangular i una aixeta al centre. | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96619 | Casa del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-senyor-0 | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). </span>Guia del castell de Gelida.<span> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVI - XX | En estat d'abandonament. | <p>La casa del Senyor és un gran casal fortificat de planta quadrada, que disposava, originalment, d'una coberta a quatre vessants. L'edifici està distribuït amb soterrani, planta baixa, primer pis i golfes amb pati interior a partir de dos cossos annexos i tres cases entre mitgeres. Segons alguns estudis com els de Ramon <span>Rovira</span>, a finals del s. XVI hi ha constància que hi havia una capella. L'element més característic de l'edifici, sense dubte són les dues torratxes de guaita de base octogonal amb espitlleres. La visibilitat d'aquestes torres permetia el control sobre el camí del castell. Les façanes de la casa no mostren gaires elements més rellevants. Destaquen els grans carreus de pedra cantoners que es mantenen vistos de l'arrebossat general de la façana i que li donen un aire més imponent. Menció a part cal fer de la porta principal d'entrada, ubicada al centre de la façana del camí vell de l'estació. L'arc de mig punt de la porta està fet amb grans dovelles i sobre la clau de l'arc encara es veu bé l'escut nobiliari que pertanyia a les armes de Francesc de Tort i d'Oluja, cònjuge de la Senyora de Gelida (1618-1646), Àngela <span>Despalau</span>.<br /> <br /> L'edifici ha viscut moltes transformacions, i consta que al subsòl de la casa hi havia hagut sitges de gra que podrien datar amb anterioritat a la construcció de l'edifici. <span><span><span><span>Existeix un passadís que va des de la casa a la plaça de l’església. No en tenim constància, només sabem que hi havia unes argolles a la paret. Podríem dir que era un amagatall o lloc de presó.</span></span></span></span> Un dels elements interiors interessants són uns esgrafiats ubicats a la primera planta que mostren alguns vaixells de vela. Actualment, es troba en un estat de conservació deficient i requereix una intervenció de consolidació important.</p> | 08091-58 | Carrer Àngel Guimerà, 11. | <p>La casa del Senyor va ser molt ben estudiada i referenciada per l'historiador i genealogista gelidenc Ramon Rovira <span>Tobella</span>. L'origen de l'edifici es creu que va ser a principis del segle XVI, moment en què, tal com es coneixia el mateix castell, sembla que hauria rebut el mateix nom, castell de Gelida o Castell de baix.</p> <p>Aquest gran casal fortificat va ser edificat a prop de l'església de Sant Miquel, que actualment ja no existeix, perquè es va construir en el mateix emplaçament la nova església parroquial de Sant Pere. L'antiga església romànica de Sant Miquel formava part d'un conjunt que també incloïa altres cases que possiblement va tenir com a nucli més embrionari les construccions del mas Papiol (documentat al segle XIV) situades a vora la capella, i que contemporàniament van conformar can Rius. La Casa del Senyor estava ubicada en un coll anomenat de Sant Miquel, en la confluència de camins que connectaven la vila de Martorell amb el Castell de Gelida, i d'un camí del poble fins al molí fariner a ribes del riu Anoia.</p> <p>La primera referència documental de la casa del Senyor és del segle XVI, quan s'inclou en un inventari dels béns de Paula <span>Despalau</span>, germana de la senyora de Gelida, Marquesa <span>Despalau</span> i d'Erill. Durant el segle XVII, la casa estava en estat d'abandó, com es desprèn de dos inventaris de l'època. En aquest període, els senyors de Gelida feien ús de la masia de can <span>Santfí</span>, a causa del mal estat del castell. En diverses èpoques, la casa del Senyor va ser compartida per altres estadants, com es pot comprovar a través de les llibretes del compliment pasqual dels segles XVII i XVIII. Al llarg del temps, la casa va tenir diverses funcions, incloent-hi la de residència temporal dels senyors, botiga, presó i barber 'cirurgià'.<br /> <br /> L'any 1783, la casa del Senyor, també coneguda com 'el Castell de Baix', va ser venuda a Josep Rossell, un pagès anomenat 'el Maco'. Posteriorment, una part de la casa va ser venuda a Jaume Barceló, 'mestre de cases', que probablement la va reconstruir i ampliar.</p> <p>Una part de la casa va ser la seu de l'Associació dels amics del Castell durant molts anys, fins que va ser abandonada pel seu mal estat. En resum, la casa del Senyor ha estat una part important del patrimoni històric de Gelida, amb una història que es remunta al segle XVI. Ha passat per diversos períodes de prosperitat i abandonament, amb múltiples propietaris i funcions al llarg dels segles. Des del seu ús com a centre de poder local fins a ser habitat temporal dels senyors de Gelida, la casa també va albergar una botiga del poble, una presó i, fins i tot, va servir com a consultori mèdic al segle XVIII.</p> | 41.4400800,1.8658400 | 405252 | 4588233 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110734728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110905749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110745708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110826603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110847451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-img20240306122848.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Històricament, s'ha vist la casa del Senyor des de l'entitat Associació d'Amics del Castell com el lloc idoni per la col·locació del Museu de Gelida. Fins i tot, es va fer un breu intent els primers anys de vida de l'entitat, que l'estat precari de l'edifici va obligar a abandonar. Malgrat tot, la insistència i el focus s'ha mantingut a la recuperació de l'edifici perquè tingui un ús social.Enric Carafí se'n feia ressò altra volta l'any 2005 reiterant que la casa del Senyor, un dels pocs edificis a Gelida que es manté conservat amb valor històric i arquitectònic.L'Associació d'Amics del Castell va accedir a l'edifici l'any 1979 amb l'objectiu de preservar-lo, establir-hi la seva seu, i desenvolupar el museu de la població, aspecte que no s'ha pogut realitzar.L'edifici ha estat dividit en diferents habitatges contemporàniament. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96621 | Cal Rius (del Campanar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius-del-campanar | <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). </span>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. <span>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). El nucli medieval de Gelida. Programa Festa Major 2006, pp. 102 - 105.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII - XX | Ha estat molt modificada contemporàniament | <p>Es tracta d'un conglomerat d'edificis, el més antic dels quals seria una masia del segle XIV. Si bé la transformació és tan global, que pràcticament no s'observen volums que es puguin considerar ni originals ni moderns.</p> <p>La gran transformació de l'edifici és del segle XX en què s'uneixen diferents cases. Malgrat tot, s'observen alguns elements antics, dels quals el més interessant l'arc de la porta principal d'entrada a la cada, actualment no visible des del carrer, pel tancament del pati, just davant de la casa del Senyor i en el que a la clau de l'arc hi ha inscrita la data 1755 segons els treballs de Ramon Rovira i Tobella.</p> <p>Un element interessant visible des de l'exterior de la casa és un plafó ceràmic, possiblement de la segona meitat del segle XX que cega una porta feta amb brancals i llinda irregular de pedra, que podria ser original de la casa, tot i que moguda de lloc. Al patí també s'hi observa una premsa de raïm restaurada.</p> | 08091-60 | Passeig Josep Rossell Massana, 10. | <p><span>Cal</span> Rius de Gelida, en la seva configuració actual, emergeix com un mosaic de diverses propietats que han evolucionat al llarg del temps. En el seu origen, es troba una masia i un grup de cases, remuntant-se la més antiga al segle XIV. Al llarg dels segles successius, aquest conjunt ha experimentat reformes i ampliacions, amb unes darreres intervencions durant el segle XX que van transformar tant l'entorn com la mateixa estructura de la casa. Tot i això, alguns elements antics han estat preservats.<br /> <br /> Anteriorment coneguda com a mas Papiol (MAURI, 2006) la propietat actual de cal Rius s'ha convertit en un conglomerat de diferents propietats al llarg dels segles. Ja al segle XVI, es fa referència a diverses cases amb peces de terra adjuntes, ubicades prop de la plaça i l'església de Sant Miquel. Amb gran probabilitat, c<span>al</span> Rius és la continuïtat de la vila de Sant Miquel, que inclou l'antiga església avui desapareguda, documentada ja des de l'any 1061, fins a arribar al mas Papiol del segle XIV. </p> <p>Resulta complex determinar quina de les cases d'aquest conglomerat és la més antiga, donada la successió de reformes i renovacions al llarg dels anys. No obstant això, sembla que la casa que millor reflecteix la continuïtat de la vila de Sant Miquel dels segles XI al XIII és el mas Papiol, situat a la plaça de Sant Miquel al segle XIV. Els registres històrics detallen els noms dels diversos propietaris al llarg dels segles. Des de Guillem Papiol al segle XIV fins a personatges com Pere Llobet al segle XVI i Eloi Llopard al segle XVII. Els Rius van emergir com a figures rellevants en la història de cal Rius a partir del segle XVII, inicialment com a sastres, i posteriorment van expandir les seves possessions adquirint propietats contigües, consolidant així el seu patrimoni. El conjunt de masos que ara conformen c<span>al</span> Rius, no només va ser un centre de residència, sinó també un nucli d'activitat econòmica, amb diverses professions representades com teixidors, fusters, sastres i pagesos al llarg dels segles XV al XVIII.</p> <p>La gran transformació del grup de cases es produeix a la segona meitat del segle XX. En algunes imatges de principis i mitjans de segle XX encara es pot veure la distribució primigènia de l'espai i els masos.</p> | 41.4403200,1.8653700 | 405213 | 4588260 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133556.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96974 | Font del Claro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-claro | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> p 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span>Programa Festa Major<span> 2021, p. 43.</span></span></p> | XVIII-XXI | Ha estat restaurada a principis dels 2000. | <p>La font del Claro és una font situada en una petita elevació propera al riu Anoia, sota l'ombra d'un imponent plataner.</p> <p>La font està incrustada en un mur de pedra, al centre del qual hi ha un petit arc rebaixat format per dues filades de maons que embelleixen l'entorn. Dues grans piques de pedra recullen l'aigua que flueix de dues canelles diferents. A la base un cercle de maons de gairell evita que s'enfangui l'espai. A banda i banda de les piques, s'estén un banc corregut al llarg del mur de pedra amb la data 1991, construït amb còdols de riu i morter. Al centre de l'espai, s'ubica la soca de l'arbre, i més enllà, es troben les tres grans moles de la fàbrica d'olis antiga, ara convertides en taules elevades sobre peus fets amb pilarets de maons.</p> <p>Recentment, han incorporat uns dels mil·liaris de la ruta de la Via Augusta del Penedès al costat del mur de la font.</p> | 08091-84 | Al peu del riu Anoia, en el punt més pròxim entre el pont del ferrocarril, l'AP7 i la BV-2249, poc abans d'arribar a la deixalleria. | <p>Una de les fonts clàssiques del poble de Gelida. Segons la data gravada al morter fresc, l'any 1991 es va fer una reforma o arranjament de l'espai.<br /> <br /> Enric Carafí al seu article del programa de festa major de l'any 2004 descriu l'origen de les moles. Aquestes moles procedeixen de la coneguda popularment com 'la fàbrica dels olis' situada prop de l'estació. En el seu moment la fàbrica va presentar un projecte d'ampliació i actualització d'instal·lacions, proposant l'enderroc de la xemeneia i d'algunes estructures obsoletes. La funció d'aquestes era l'extracció d'oli del granet del raïm, durant els anys 1920-30, per mitjà d'uns aparells amb moles de pedra. El producte resultant d'aquesta operació es coneixia com a '<span>Lagrimol</span>'.<br /> </p> | 41.4439730,1.8514216 | 404053 | 4588680 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668855297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668888296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668903246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668915891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712668930116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-pic1712669344655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-1712676198801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96974-1712676198851.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-11-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'aigua és apreciada per les persones afectades del ronyó, a causa de la poca duresa que té, per això, antigament es creia que era medicinal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96997 | Brollador de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador-de-la-gelidense | <p><span>CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005,<span> pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> | XIX-XX | <p>El 2018, en el seu article sobre els jardins patrimonials de Gelida, Lluís Rius i Mercè Compte van descriure el parc de La Gelidense com un jardí de prestigi empresarial que simbolitzava seriositat i solvència econòmica. Un dels elements d'aquell jardí monumental és aquest brollador de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal. El brollador està situat al centre d'una bassa octogonal feta de pedra i folrada interiorment amb plaques de marbre. La peanya central, també de base octogonal, es caracteritza pel relleu de quatre caps de lleó dels quals podria sortir aigua de la boca. La peanya està embellida amb decoració vegetal a la part superior i serveix de suport per a un gran plat còncau i rodó decorat amb ondulacions que guarda una làmina d'aigua i permet el vessament pels costats. El centre del brollador és protagonitzat per un sortidor decorat amb quatre peixos.</p> <p> </p> | 08091-90 | Carrer Major, 51. | <p>El parc del Molí Nou, o La <span>Gelidense</span> com també es coneix, fou concebut, tal com Rius i Comte l'identifiquen, com a jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica.</p> <p>Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i <span>Costas</span> va voler atorgar-li un nivell exclusiu. Joaquim Jover (Barcelona, 1854 - 1922) va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La <span>Gelidense</span>, també coneguda com el Molí Nou.<br /> <br /> El parc de La <span>Gelidense</span>, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons <span>Roselló</span>, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se, com hem dit. Al Molí Nou es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat i enjardinat del que avui sols en resta una mínima part abandonada i del que formaven part la glorieta orientalitzant i el mateix brollador.</p> | 41.4401115,1.8627982 | 404998 | 4588239 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-1716583948832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-img20240306164152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-1710932048744.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 101|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96998 | Rellotge de l'estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lestacio-de-tren | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005<span>. pp. 83-85.</span></span></p> | XIX-XX | Fou traslladat del seu emplaçament original a l'actual a mitjans dels anys 2000. | <p>Es tracta d'un gran rellotge (CARAFÍ, 2005) amb dues esferes que es col·loca perpendicular a la façana per tal que es pugui veure l'hora a banda i banda. Les esferes estan lleugerament inclinades sobre el seu eix vertical per facilitar-ne la visibilitat.</p> <p>L'estructura de les esferes és rodona, de ferro colat i vidre i està decorat tal com si estigués dipositada sobre una mènsula volutada. A les esferes hi podem veure un cercle amb els números romans, i a l'interior un segon cercle amb els números aràbiga però comptabilitzant del 13 al 24. El mecanisme de corda, s'activa per mitjà d'un piló, amb una durada aproximada de 15 dies.</p> <p>El fabricant 'Paul Garnier. Horloger Mecani- cien. Rue Taitbout, 6,?, 10,' de París, va produir la maquinària, de bronze, amb el número de fabricació 11066. És un rellotge tipus 'Morez', un estil de rellotgeria desenvolupat a França durant els segles XIX i XX.</p> | 08091-91 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p>L'estació de Gelida, situada al <span>PK</span> 67,1 de la línia Tarragona-Barcelona-Portbou, es troba al nord del nucli urbà, a prop de la vall del riu Anoia, dins el municipi de Gelida a la comarca de l'Alt Penedès. Des del 1924, existeix un funicular, actualment operat per FGC, que connecta l'estació amb el poble. El servei ferroviari va arribar a Gelida el 15 d'abril de 1865 amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell per part de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). El 1891, la línia va ser annexada a la companyia Madrid a Saragossa i Alacant (<span>MZA</span>), i el 1941, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per RENFE. La línia va ser electrificada el 1957.<br /> <br /> Originalment, l'estació de Gelida comptava amb la via general i dues vies addicionals al costat dret, amb andanes a la via general i una altra entre les dues vies. El 1986, es va completar la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders, re-configurant l'estació a la seva forma actual com a parada. El 2005, l'estació va passar a dependre d'Adif.<br /> <br /> És difícil precisar l'any de fabricació del rellotge, ja que no hi figura cap element distintiu. No obstant això, es creu que podria ser de finals del segle XIX, i no tancant la possibilitat que fos, fins i tot, el rellotge original de l'estació. A principis de 2000 l'ajuntament va fer gestions perquè RENFE cedís algunes peces amb valor patrimonial de l'Estació al poble, com el cas del rellotge. El traspàs es feu efectiu l'octubre del 2004 i fou restaurat pel rellotger gelidenc, Joan Llopart.</p> <p>El rellotge va formar part de l'exposició 'Les campanes: la veu del temps'. I posteriorment es va valorar la col·locació en l'emplaçament actual i en funcionament.</p> | 41.4408866,1.8630007 | 405016 | 4588326 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1701771991697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1701771991731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1701771991765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1702457468989.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Els rellotges Morez són reconeguts en l'àmbit internacional. | 116|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97000 | Cal Cisco Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisco-carreter | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XVIII - XX | <p>Es tracta d'una casa de comparet, entre mitgeres. Les cases de comparets són la tipologia de les més antigues, que es pot considerar 'urbana' ubicada a Gelida. La podem trobar en carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX.</p> <p>Es caracteritzen per alineacions d'edificis de planta baixa i pis, generalment, que estan de costat i perpendiculars al carrer. Són plantes generalment allargades amb patis posteriors. A la planta baixa s'hi ubicava el cup i s'hi podia guardar el carro. Podia disposar de celler soterrat, i al pis hi havia les dependències de l'habitatge, cuina, etc. L'ús d'aquesta tipologia és d'un entorn agrícola, i també és present als nuclis i agrupacions de cases fora de Gelida.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la casa està distribuïda amb celler, planta baixa, entresol i pis amb una coberta de teula àrab a doble vessant.</p> | 08091-92 | Carrer Barceloneta, 24. | <p>En una fotografia de l'any 1910 publicada al llibre '<em>l'Abans</em>' es pot observar la façana de la casa. Mercè Carafí cita l'activitat d'aquells anys de cal Cisco Carreter com a boter i fuster. La casa mostra la tradicional façana de comparet de segle XVIII i XIX del poble. També publicat al llibre <em>Abans</em>, Carafí esmenta el fet que s'anava a cal Cisco Carreter a buscar àrids per a les construccions de les cases, i que part de l'activitat dels carreters a la primera meitat del segle XX fou el transport de sorra o calç.</p> <p>Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> L'origen del carrer de la Barceloneta es remunta a finals del segle passat, quan l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco va projectar aquest nou barri, que s'erigiria en el primer eixample de la vila. La història comercial del carrer de la Barceloneta també és notable. Una de les primeres farmàcies del poble es va establir en aquesta via a les últimes dècades del segle XIX, sota el nom de cal <span>Mallatines</span>, en honor al farmacèutic Ildefons Mallat. A més, altres establiments com la fàbrica d'alcohols la Fassina, el Casino Familiar <span>Gelidense</span> i diversos comerços locals van contribuir a la vitalitat i identitat d'aquest carrer al llarg del temps. A l'extrem del carrer, unes escales permeten salvar el desnivell fins al carrer de Sant Lluís.<br /> D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta. Can Castells i la Casa Pallejà són dos dels exemples paradigmàtics del carrer. Especialment, la Casa Pallejà, domicili del poeta Ramon Pallejà i Camaló, el qual es va convertir en l'escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> | 41.4414456,1.8635304 | 405061 | 4588387 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-img20240516092944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-42492891-copia.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Aquest edifici és un bon exemple de les construccions tradicionals del poble més populars i original de Gelida anteriors a 1850 i el creixement urbà del poble. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97010 | Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells-2 | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX - XX | <p>La torre de can Castells pertany a la tipologia característica de Gelida, relacionada amb el model de torre d'estiueig que inclou casa i pati.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'edifici es troba en enmig d'altres torres de la mateixa època i dins dels corrents modernistes i noucentistes, aquesta casa ocupa un ampli xamfrà a tres vents. L'edifici es caracteritza per tenir cossos esgraonats que conformen quatre plantes, àmplies terrasses i un jardí. Està coronat per una teulada a dos vessants i un mirador o torratxa-mirador, oferint una estètica de conjunt destacable.</p> <p>Algun element que la fan destacable són les baranes de forja del tancament del jardí i la barana, balustrada de la terrassa mirador. El gran cobert a doble vessant de fusta amb una barbacana important reforçada per unes mènsules allargades, es decora amb unes aplicacions de metall.</p> <p>La distribució en terrasses per adaptar-se al terreny fins al nivell del carrer de Sant Lluís també és un fet molt característic de la torre, especialment vista des del mateix carrer. Sembla que encara es conserva mobiliari d'època a l'interior.</p> | 08091-95 | Carrer Barceloneta, 27-31. | <p>Can Castells es troba al centre del carrer de la Barceloneta. Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes. Segons l'estudi de Gemma Alonso (Alonso 2012) la casa es va bastir originalment l'any 1885 quan era propietat de Ramon Riba <span>Bayona</span>, pel mestre d'obra Joan <span>Pascual</span> i Batlle, amb conformitat de l'arquitecte municipal de Gelida, <span>Laureano</span> Arroyo Velasco. Joan <span>Pascual</span> i Batlle (1841-1925), fill de Gelida, va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. <span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.<br /> <br /> La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i <span>Raventós</span> és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, <span>Pascual</span> i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, <span>Batlle</span> aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra <span>abuixardada</span> a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.<br /> <br /> Als anys 1920, la propietat ja és en mans de Ramon Castells, tal com recull Alonso en el seu estudi. Moment en què de la mà d'<span>Amadeo</span> Llopart, es fa la gran reforma modernista de l'edifici. Una obra a càrrec de <span>Delfín</span> Mas, de la nissaga de mestres d'obra i arquitectes gelidencs. El treball de Joan Rosselló i <span>Raventós</span> (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.<br /> <br /> Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l'activitat, fins al punt d'implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s'ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de <span>Mariano</span> Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de <span>Mariano</span> Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, <span>Mariano</span> Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres, que en aquest cas fou l'arquitecte Amadeu Llopart, i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas <span>Mariano</span> i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals.</p> | 41.4416044,1.8634701 | 405056 | 4588404 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701771990739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701771990603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701771990668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701772727369.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Amadeu Llopart i Vilalta | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97018 | Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-damia-1 | XX | L'edifici sembla que gaudeix d'un bon estat estructural. Malgrat tot, la façana comença a acusar el pas dels temps i en un cas amb una càrrega decorativa com aquesta es nota que la intempèrie li passa factura. | <p>Aquest habitatge entre mitgeres consta de planta baixa, un primer pis i golfes sota una coberta de teula àrab a dues aigües, perpendicular al carrer. Situat al límit del nucli antic del poble, segueix l'estil de les torres d'estiueig típiques de carrers com Sant Lluís, i inclou jardins laterals i posteriors.</p> <p>La façana té un capçal esglaonat, amb pinacles als extrems i decoració de motius vegetals. El primer pis disposa d'una extensa balconada correguda amb barana de forja i sortides només als extrems. A la planta baixa, el portal d'entrada està alineat amb la sortida del balcó superior, i al costat oposat, hi ha una finestra rectangular amb barana de forja. Totes les obertures inclouen porticons de fusta de color verd.</p> <p>Com a elements decoratius, la façana destaca per una sanefera de plafó ceràmic amb garlandes policromades de motius vegetals i restes de pintura que simulaven carreus.</p> | 08091-100 | Carrer Vicenç Perelló, 18. | 41.4405016,1.8664634 | 405304 | 4588279 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121452.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97023 | Rellotge de Sol de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia | XVIII - XIX | La conservació del rellotge és deficient, tot i que seria recuperable malgrat que està molt despintat, però la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol circular a façana sud i a la part alta, ben bé a la crugia i sota un bon ràfec que li ha ofert una bona protecció. Es troba dibuixat sobre un baix relleu d'obra allisat. S'intueix la cromia de les línies horàries, possiblement de color vermell maó i també el dibuix d'un cercle al pol. Del centre d'aquest cercle emergeix el gnòmon metàl·lic.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes, alguna de les quals l'afecta ja directament.</p> | 08091-103 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8464900 | 403613 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845020621.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97025 | Rellotge de Sol de Can Julià (façana posterior) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-facana-posterior | XVIII - XIX | El rellotge està molt desgastat, gairebé sense pintura. A més, la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals | <p>Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical i muntat sobre una base en baix relleu rectangular. S'aprecia restes de pintura blanca, però si hi havia algun tipus de línia horària ha quedat completament esborrada. El gnòmon és metàl·lic. Aquesta façana no té gairebé ràfec, cosa que ha avançat el deteriorament del rellotge.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes.</p> | 08091-105 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8465700 | 403620 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845212920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845204454.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97026 | Ca l'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltimires | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII - XX | <p>La masia, que ha quedat inserida dins la trama urbana de Gelida, consta d'un edifici principal de planta rectangular i tres plantes, amb una coberta a doble vessant paral·lel al carrer.</p> <p>A principis del segle XX, la masia va ser transformada en torre d'estiueig, període durant el qual es van construir diversos coberts, porxos i terrasses al jardí que envolta la casa. Dels elements originals, destaca especialment la portalada, orientada cap al carrer del Pi i construïda amb maons. A la mateixa zona de l'edifici, destaca un gran terrat amb barana balustrada i dues grans finestres geminades, també de maó de gairell. L'edifici ha experimentat nombroses restauracions i transformacions, i com passa amb altres edificacions del poble, sovint resulta difícil diferenciar les estructures originals de les intervencions més modernes.</p> <p>Les finestres de la façana que dona a la ronda del president Macià, amb llinda i brancals de pedra, semblen ser originals. A la part posterior de la casa, hi ha el passatge Altimires, que originàriament servia com accés al gran jardí de la torre. Amb el temps, l'espai del jardí s'ha reduït a mesura que es facilitava l'accés a les cases del carrer del Pi des del carrer de Lluís Guarro. Encara es pot veure un portal d'entrada al passatge Altimires, caracteritzat per dos pilars de maó coronats amb grans boles a tall de pinacle i una reixa de forja de doble batent que porta la inscripció: 'Particular / Casa de Altimires'.</p> <p>La projecció del carrer de Lluís Guarro fou obra de Jaume Sanlley Molist, mestre d'obres, l'any 1924, moment, en el que possiblement s'establia aquest portal.</p> | 08091-106 | Carrer del Pi, 38. | <p>L'important nombre de masies situades en el terme de Gelida no fa res més que reflectir les arrels agrícoles dels més vells assentaments a la vila. La masia era inicialment una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l'atenció del bestiar. Gelida ha estat, fins a la segona meitat del segle XVIII, un hàbitat dispers que presentava una explotació agrícola. El centre d'aquestes explotacions era l'entitat anomenada masia, conjunt d'habitacles i terres, mentre que la vila de Sant Miquel, embrió del poble de la Gelida actual, era un petit centre amb no més d'una dotzena d'edificis fins a la primera meitat del XVIII.</p> <p><span><span><span>La història de Ca l'Altimires és la crònica d'una masia que ha vist passar els segles a mans de diversos propietaris. Els orígens d'aquesta propietat noucentista es donen al segle XVIII, quan era coneguda més específicament amb el nom de: Mas Sàbat o d'Andreu Sàbat. L'edifici que es coneix avui dia com Ca l'Altimires va pertànyer de l'heretat de Can Sàbat al segle XVIII. Més tard, el 1800, va ser adquirit per Felip Leblond i Buller. Aquest va ser precisament qui va anar adquirint i ampliant les seves possessions a Gelida, incloent-hi el mateix castell gelidenc a través de diverses transaccions documentades i registrades. Més endavant va passar a mans de la família Altimires, d'aquí el seu nom actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el pas dels anys, Ca l'Altimires ha estat testimoni de diferents canvis en la seva propietat així com en la seva funció. Cal esmentar el fet que moltes de les cases que hi ha al voltant d'aquesta propietat pagaven censos als amos d'aquesta masia. Aquest fet no s'ha d'obviar, ja que demostra la seva importància com a propietat terratinent que conseqüentment va donar origen a altres habitatges de la localitat. Ja en el segle XX aquesta va passar a ser torre d'estiueig.</span></span></span></p> | 41.4421232,1.8596023 | 404734 | 4588466 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457472538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-img20231212093733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476861.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97027 | Can Santfí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santfi | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIV - XVIII - XX | L'edifici ha estat molt restaurat. Està en molt bones condicions, però s'ha desdibuixat una mica l'edifici original. | <p>Originalment, era una masia isolada, que ha quedat integrada dins la trama urbana.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic el mas consta de dos pisos i golfes amb una distribució clàssica interior, si bé les últimes reformes n'han modificat l'interior.</p> <p>Actualment, la façana és molt llisa i només ressalten algunes pedres cantoneres. Consta d'una escala d'accés directe al pis de construcció contemporània. Les altres obertures són finestres quadrangulars, a les quatre façanes sense decoració. Només una finestra geminada sota el vèrtex de la teulada a la façana principal. Totes elles semblen obertures contemporànies. La façana havia estat decorada amb aplicacions ceràmiques de Josep Colomer, actualment presenta un arrebossat llis amb un acabat de color blanc.</p> | 08091-107 | Carrer del Carme, 43 - 63. | <p><span><span><span>Can Santfí és una masia </span></span></span> més integrada dins la trama urbana actual de Gelida, destacant la importància històrica que havia tingut la pagesia al municipi.<span><span><span> La masia era inicialment una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l'atenció del bestiar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gelida ha estat, fins a la segona meitat del segle XVIII, un municipi amb un poblament dispers que presentava una activitat agrícola principalment. El centre d'aquestes explotacions era la masia, amb el conjunt d’edificis i terres associada a cada propietat. Paral·lelament, el nucli de Sant Miquel, embrió del poble de la Gelida actual, era un petit llogarret amb no més d'una dotzena d'edificis fins a la primera meitat del XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas ja està documentat al segle XIV, concretament l'any 1390 a raó d'un document emfitèutic, tal com recull Ramon Rovira i Tobella (2005). Al segle XIV el mas esdevé propietat dels Santfí, després de ser venuda al Senyor del Castell i Baronia de Gelida, Berenguer Bertrand. L'edifici ha anat vivint reformes al llarg dels segles, però no és fins al segle XX quan és comença a transformar significativament. La primera que ressaltaríem és les modificacions de la mà del ceramista Josep Colomer, qui aplica al mas un conjunt d'aplicacions ceràmiques interiors i exteriors molt singulars. La segona és finals del segle XX quan l'edifici viu una actualització contemporània, desdibuixant bastant l'estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El valor històric i artístic de la masia sobresurt a partir de les decoracions modernistes i noucentistes que adornen les parets i el jardí en mans de Josep Colomer, un destacat ceramista de principis de segle XX. Josep Colomer va arribar a desenvolupar les seves habilitats artístiques de manera autodidàctica en l'art de la ceràmica, i malgrat tot, va arribar a ser una figura destacada del panorama artístic català dels anys vint i trenta. J. Corredor Matheos constata al seu article com el primer terç del segle XX va ser un període d'extraordinària riquesa cultural a Catalunya i en aquest cas Colomer es va distingir pel seu singular enfocament en les arts plàstiques. Tal com explica Mercè Carafí al llibre Abans, tot i que va cursar estudis de farmàcia, finalitzant-los el 1900, sempre es va sentir atret per tot punt vinculat a les exposicions artístiques de l'Exposició Universal. Colomer s'incorpora al context modernista, on es buscava combinar la tradició amb la innovació, inspirat en figures com Gaudí i Josep Maria Jujol. A diferència d'alguns artistes contemporanis, Colomer va emprendre el seu treball d'una forma més solitària, motivat per un esperit d'iniciativa. La seva residència i taller, Can Santfí, es van convertir en l'epicentre de la creativitat. És aquí on Colomer va desenvolupar un estil propi molt basat en l'estil modernista i noucentista. Al jardí de Cant Santfí va incorporar una cova amb obres que consistien en mosaics que evocaven elements naturals i animals, més específicament llangardaixos, serps o felins. Aquests reflectien una estètica que recordava tant a Gaudí com als patrons hispanoàrabs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, l'entrada de Can Santfí destaca per una decoració blava que simbolitza l'interès de Colomer per l'harmonia espacial i formal. A banda de la seva obra en ceràmica, Colomer també es va aventurar en el disseny de vidre decorat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Colomer era hàbil en el collage, incorporant fragments d'ampolles de cava en les seves creacions, afegint un toc original al seu treball. Segons el llibre </span></span><em><span>Abans</span></em><span><span><span><span><span><span>, també es va dedicar a la producció de cava sota la marca 'Colomer de les Valls', comercialitzat tant a Catalunya com a França.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4395656,1.8683678 | 405463 | 4588173 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212125941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212125852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97027-img20231212131437.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/