Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96257 | Cal Ventura (casa Bonaventura Coma) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-casa-bonaventura-coma | <p><span>BERTRAN, Marga (2018). Dones, les descobrim?. Programa de Festa Major 2018, pp. 79 - 82.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Joan (2004). La façana de cal Ventura. Programa de Festa Major 2004, pp. 46- 47.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de planta baixa ocupant una característica parcel·la gairebé triangular a la bifurcació del carrer Barceloneta amb el carrer Colom. L'edifici és de planta baixa i 3 pisos, dels quals la major part de les obertures del primer i segon s'acompanyen de balcons d'ampit amb barana de forja. El tercer pis, el qual es caracteritza per un fris de finestres cegues, no disposa de balcons.<br /> <br /> L'edifici es remata amb una cornisa esgraonada. La façana del carrer Colom s'adapta al desnivell del terreny, quedant el nivell inferior parcialment com a subterrani. Aquesta façana incorpora dues galeries i finestres sense balcons. També es decora amb algunes finestres cegues.<br /> <br /> Arquitectònicament, l'element més destacat és la façana estreta frontal, <span>en què</span> hi figuren dos balcons al primer i segon pis, i una finestra al superior. A la planta baixa hi ha una porta d'accés que hauria pogut correspondre a algun tipus de local comercial. La porta principal la trobem al carrer Barcelona.</p> | 08091-5 | Carrer Barceloneta, 13-15. | <p>Edifici construït a finals del segle XIX, possiblement entorn de l'any 1870. Està ubicat al davant de la Casa de la Vila, en un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresòl i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on <span>hi</span> criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> <br /> D'altra banda, al carrer Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.<br /> <br /> La casa també és coneguda com a Bonaventura Coma o Cal Ventura, la qual havia albergat una cansaladeria (s'arribaven a matar 4 porcs a la setmana a mitjan segle XX) i una fonda. Una figura interessant filla de Cal Ventura fou Mercè Coma Clavé (BERTRAN, 2018), la qual va destacar com a excepcional cantant amb una veu prodigiosa dins de l'Orfeó Gelida, una agrupació coral fundada el 1928 que va arribar a tenir més de 100 membres. Sota la batuta de Joaquim Julià Llopis, Coma va formar part del destacat grup de solistes de l'Orfeó, interpretant obres com 'La Mort de l'escolà', corals de Bach i la sardana 'Marinada', entre altres. No obstant això, la trajectòria artística de l'Orfeó Gelida va finalitzar abruptament al voltant de 1935 a causa de problemes polítics.</p> | 41.4410486,1.8630037 | 405016 | 4588343 | Ca. 1870 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96259 | Puig d’Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles | El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. | <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> | 08091-7 | <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> | 41.4081000,1.8849500 | 406803 | 4584662 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96266 | Monument als Bastoners de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-de-catalunya | <p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El monument urbà que decora el parc enjardinat supera i uneix, a través d'unes escales, el desnivell entre el carrer de la Barceloneta i el carrer Sant Lluís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fet de pedra, el monument consta d'una base de roca plana, amb els laterals desbastats sense polir com a decoració. Damunt, una base polida serveix de suport per a una estructura també de pedra, de forma piramidal. La base de la piràmide és buida a l'interior, convertint-se en un suport de tres peus on hi ha inscrites diferents inscripcions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la cara sud trobem 'Bastoners de Catalunya' i el símbol de la senyera representat per quatre barres. A la cara nord, 'VI Trobada Gelida'. A la cara oest hi ha l'escut de Gelida i a la cara est, la data 'maig 1981' i dues figures que simbolitzen el ball de bastons.</span></span></span></p> | 08091-13 | Carrer Sant Lluís, s/n. | <p>Aquest monument commemora la VI trobada nacional de Bastoners de Catalunya que es va celebrar a Gelida l'any 1981.</p> <p>Aquesta trobada, que se celebra des de l'any 1975, es trasllada de ciutat a ciutat organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la colla local de la població d'acollida. Aquesta trobada s'ha mantingut com la principal jornada bastonera del país, i punt de trobada i germanor entre les principals colles i aparador dels seus balls, música, vestits i elements complementaris.</p> <p>Així doncs, l'acollida de la festa a Gelida en les seves primeres edicions no va ser casualitat, ja que la tradició bastonera al poble sembla que es remunta per tradició popular al s. XVIII o abans (CARAFÍ, Mercè, 1998). A mitjan segle XX al poble van arribar a coincidir fins a tres <span>colles bastoneres</span>. La, més antiga, La Colla Vella. La Colla Nova, impulsada a finals dels anys 1940 i la tercera l'any 1953, els Nous Bastoners de Gelida totes elles amb una secció infantil. L'aparició de les colles noves, també va significar un enriquiment en la diversitat de balls i músiques al poble.</p> | 41.4414637,1.8633145 | 405043 | 4588389 | 1981 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990924.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96271 | Arc de can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005, <span>p. 83-85.</span></span></p> | XVI-XVII-XXI | L’arc es troba en bones condicions, si bé ha estat manllevat de la seva posició original. | <p>Es tracta d'un arc de pedra de mig punt de l'antic portal de la casa. L'arc del portal està inclòs dins d'un pany de paret llisa amb un acabat de monocapa que manté l'estructura, col·locat dins d'un cercle ampli de pedra que serveix com a petit monument urbà i un banc mirador de fusta. El portal en si consta de tres brancals de pedra a cada banda i un total de 10 dovelles, incloent-hi la clau, de les mateixes dimensions, a més de dues impostes sense decoració.</p> <p>L'arc està situat com un marc que, des del banc del mirador, enquadra la muntanya de Montserrat a l'horitzó. La cara de l'arc orientada a Montserrat possiblement era l'exterior del mas, ja que sembla més degradada pels efectes meteorològics.</p> <p>Col·locada a la paret hi podem veure una placa commemorativa de l'element.</p> | 08091-14 | Mirador Adolf Galès, s/n. | <p>Segons la placa commemorativa, es tracta de l'arc del portal de Cal Sàbat de la Pujada, amb una cronologia aproximada del segle XVI. També s'indica que va ser una donació de J. A. Segura Montalban a l'Ajuntament de Gelida a la tardor del 2004.<br /> <br /> La masia de Can Sàbat de la Pujada, que <span>dóna</span> nom al barri de Can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli. Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX.</p> <p>Abans de la seva desaparició, alguns elements es van incorporar a la façana actual de la casa, mentre que d'altres es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc o el trull de la plaça Triangular. Enric Carafí explica al programa de Festa Major de l'any 2004 que durant anys, les pedres de l'arc estaven guardades en un magatzem municipal dubtant sobre la localització definitiva.</p> <p>Finalment, foren traslladades a la ubicació actual, arran de la intervenció de la Regidoria de Serveis.</p> | 41.4441599,1.8715274 | 405733 | 4588679 | 2004 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470816.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96601 | Font de Cantillepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cantillepa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XVIII - XX | Es troba en un bon estat de conservació, tant la font com l'entorn de l'element. | <p>Actualment, el conjunt estructural de la font està format principalment de blocs de pedra roja. Aquests blocs elaboren una cobertura en l'element. Al mig de l'estructura de pedra es pot trobar el broc metàl·lic del qual hi vessa el recurs hídric corresponent, ara bé, en aquest cas no s'ha pogut observar, ja que l'espai on hi ha el broc es trobava inundat per la mateixa aigua de la font. A més una mica més amunt també hi ha dos cartells informatius.</p> <p>El primer, situat en la part baix-esquerra, fa referència al fet que l'aigua proporcionada per la font no és apta pel consum. En canvi, l'altre cartell està destinat a mostrar un fragment d'un poema de l'autor local Ramon Pallejà i Camaló. El fragment diu: 'Em plau ton cant, fontana, amb plors d'argent, de música preuada, recites suaument encantada un conte de fades...'.</p> <p>El broc i els cartells que es troben al centre de l'element estan envoltats d'uns bancs de pedra que per tal d'accedir-hi, cal baixar uns esglaons pel costat dret de la font.</p> | 08091-49 | A l'inici del camí del Castell des de la carretera C-243b. | <p>El nom a la font també és utilitzat per la cèlebre revista local del municipi. La formació del nom pot venir arran de la influència del mas de Cantillepa o així com del compost dels mots 'càntir' i 'llepa', que vol evocar l'expressió de llepar el càntir. A més a més, antigament hi havia el rumor de què la font era curativa, principalment per als mals de pedra i ronyó.</p> <p>El re-disseny i forma actual es va fer l'any 1946 a mans d'Armand Mas i Tulla.</p> | 41.4364300,1.8673300 | 405371 | 4587826 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-font-cantillepa-mdc.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170432.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La font ha experimentat un procés evolutiu notable el qual ha acabat conformant el seu bon aspecte actual. Serà a partir de la meitat del segle XX que l'estructura conformarà l'aspecte actual. En l'emplaçament de la font podem destacar-hi una gran esplanada o plaça on hi ha diversos arbres així com un seient de pedra. Pel que fa als arbres són plataners. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96602 | Font de la Matxitxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-matxitxa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | La font es troba pràcticament desapareguda sota la vegetació. S'intueix la seva localització gràcies al cartell de fusta. Per arribar-hi s'ha de seguir un corriol bastant poc concorregut. | <p>Es tracta d'una font que està molt determinada pel seu entorn el qual es troba en mala conservació i conseqüentment determinarà l'estat de l'element. A simple vista no es pot determinar ni el broc ni la surgència d'on vessa principalment el recurs hídric ni tampoc per on desemboca, ja que es troba en una zona molt frondosa i nemorosa. Ara bé, es pot saber que l'aigua que brolla d'aquesta font amb l'ajuda d'una bona xarxa de rec tota l'aigua no aprofitada per la font és conduïda cap al mateix torrent que podem trobar-hi pròximament a l'element, el torrent de Vallbardina.</p> <p>El que sí es pot observar amb claredat, és el cartell indicatiu de la respectiva font el qual conté els diferents topònims que s'hi poden atribuir a la font com: 'Font de la Matxitxa o de l'Hort Nou'.</p> | 08091-50 | Des del camí de Gelida a la font Freda, agafar un petit sender que surt a mà dreta a uns 400 m de la font Freda. Seguir el sender durant uns 300 m. | <p>Es tracta d'una font sense infraestructura, una surgència natural.</p> | 41.4302800,1.8657600 | 405231 | 4587145 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724048881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724059425.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tant el cartell de fusta com l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'anomenen amb els dos noms: Font de la Matxitxa i Font de l'Hort Nou. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96945 | Fons documental de l'Arxiu Biblioteca Jaume Vila i Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual | XX | La Biblioteca es troba en un estat de conservació molt bo així com el seu arxiu i fons documental, ja que es tracta d'una biblioteca inaugurada el 1988. Malgrat tot, hi ha problemes d'espai, pel fet que les sales de consultes han quedat petites després de més de trenta anys d'activitat. | <p>La biblioteca es troba en el mateix carrer Major, en un estat de conservació excel·lent. L’edifici és una part del centre cultural històric del municipi i conté diversos espais per a oferir els serveis corresponents. L'espai es divideix en dues zones diferenciades: la secció per a adults, situada a la planta baixa, i la secció per a infants, ubicada a la segona planta. A més, hi ha espais lúdics per a joves lectors i per als seus acompanyants.</p> <p>A la planta inferior, es pot trobar l’arxiu de la biblioteca, situat en una sala amb un armari amb portes. L'arxiu es focalitza en la col·lecció local Jaume Vila i inclou diversos fons arxivístics. Entre aquests fons, destaquen els següents:</p> <ol> <li> <p>El fons de col·lecció local, que conté capçaleres locals, com ara 'Cantillepa', que daten de 1971, així com butlletins de l’ajuntament, com 'El Balcó', i el calendari de l’Esbart (1989-1996). Aquest fons també conté altres materials d’àmbit local.</p> </li> <li> <p>El fons de Santa Llúcia, que inclou diferents elements i arxius d’exposició i digitalització generats per la comissió de Santa Llúcia, com ara plats, cartells i documents.</p> </li> <li> <p>El fons Jaume Vila, que es va incorporar a l'arxiu l'any 2005 i se centra principalment en l'autor local, el poeta Jaume Vila i <span>Pascual</span> (1890-1965). Aquest fons inclou escrits i obres originals, així com altres materials manuscrits de l'autor. En concret consta de 20 caixes d'arxiu, està dividit en 5 caixes que contenen obra poètica, teatral i documentació personal i diversa de l'autor, i 15 caixes de llibres i publicacions. Un dels compromisos amb la família en el moment de cessió fou que seria custodiat per la biblioteca i romandria accessible als estudiosos. Paral·lelament, el municipi s'ocupa de fer-ne la seva edició i difusió.</p> </li> <li> <p>El fons Amics del Castell, que conté programes d’activitats i jornades organitzades per l'Associació d’Amics del Castell. Aquest fons està actualment en procés de digitalització.</p> </li> </ol> | 08091-72 | Carrer Major, 51. | <p>La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada el 1988 i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els seus serveis inclouen la consulta i préstec de documents, la connexió gratuïta a internet i el préstec interbibliotecari. La biblioteca també compta amb un valuós fons de col·lecció local que inclou llibres i documentació sobre el municipi. A més, s'encarrega de l'edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima, i organitza nombroses activitats, com ara hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades, exposicions, certàmens i presentacions de llibres.</p> <p>Des de la seva inauguració, la biblioteca ha recopilat fons propis de totes les activitats desenvolupades al municipi. També ha reunit exemplars de les diferents publicacions bibliogràfiques d'àmbit local, que són accessibles al fons bibliogràfic local. Actualment, la biblioteca és objecte d'una campanya ciutadana que busca obtenir una nova ubicació amb més espai disponible, ja que el local actual ha esdevingut insuficient.</p> <p>La biblioteca porta el nom del poeta gelidenc Jaume Vila i Pascual (1890 - 1965). Els fons de l'autor foren donats per la seva filla, Teresa Vila, l'any 2005. Jaume Vila va publicar el seu únic recull de poemes l'any 1931, anomenat 'Hores rurals'.</p> <p>En aquest període, influït per la seva amistat amb Octavi Saltor, l'autor va obtenir nombrosos premis als Jocs Florals, incloent-hi el premi 'La Clavellina d'Argent' pel seu poemari 'Les quatre clarors de la vida' (1928) a Perpinyà. Després de la guerra, va desenvolupar una intensa activitat cultural als Lluïsos, on escrivia les lletres de les cançons musicades per Mercè Coma, i també va participar activament al Centre Recreatiu i Cultural. Com a autor teatral prolífic, una de les seves obres més conegudes és 'Esparvers de camí ral', que va ser representada amb gran èxit per l'Elenc Artístic Montserrat als anys 50. Els seus poemes són reconeguts per capturar paisatges i indrets entranyables del poble.</p> | 41.4403618,1.8629028 | 405007 | 4588267 | 1988 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162042_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162948.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96946 | Casa Raimon Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raimon-mas | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de pisos de lloguer.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, disposa de soterrani, planta baixa, un pis i sota coberta a doble vessant de teula àrab. A cada pis hi ha dos habitatges. L'edifici es caracteritza per una simetria a la façana amb una porta principal al centre flanquejada per quatre finestres, dues per banda, amb reixa de forja. Al pis es pot veure dos balcons petits amb reixa de forja i dues finestres més. Una parella per cada pis.</p> <p>L'element més característic del conjunt és la decoració amb plafons ceràmics vitrificats de color negre, amb motius florals. El ràfec, esgraonat a tres nivells incorpora un últim nivell amb maons disposats en dent de serra i canalera ceràmica amb els baixants exteriors fins al pis. Atès el desnivell del carrer les lluernes van creixent.</p> | 08091-73 | Carrer Jaume Via, 47-49. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p>La casa, datada entre 1920 i 1930, és coneguda com la casa Raimon Mas. Els estudis arquitectònics publicats fins ara no concreten si, malgrat el nom amb el qual es coneix la casa, Raimon Mas té alguna relació familiar amb la nissaga de constructors Mas de Gelida.</p> | 41.4400381,1.8626373 | 404984 | 4588232 | 1920-30 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100112.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96947 | Cal Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cardus | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512</span></span>.</p> | Segle XIX | <p>Edifici cantoner que ocupa l'extrem d'illes que afronten amb el carrer Sant Jordi i carrer Jaume via pel lateral.</p> <p>La planta és particular, gairebé amb forma d'ela i disposa d'un jardí que obre al carrer Jaume Via amb una atractiva tanca ondulada feta de maó. La distribució segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab i terrat amb torratxa. La casa, cantonera amb els dos carrers disposa acabats diferents a cada façana. Pel carrer Jaume Via podem veure una distribució de 2 balcons senzills amb barana de forja per pis amb una finestra central. Per aquest costat només hi ha la gran reixa de la porta rematada amb arc rebaixat de maons i dues boles decoratives, però no hi ha porta a l'edifici.</p> <p>La façana del carrer Sant Jordi mostra una porta senzilla amb 4 finestres, una de les quals ha estat tapiada. Al primer pis s'observen sis finestres i al pis superior, només tres. Totes elles tenen la particularitat que s'ha simulat brancals de pedra rematada amb arc rebaixat. L'estil arquitectònic de la casa s'assimila més a un historicisme senzill.</p> <p>L'altre element destacat, a part del tancament del jardí, és el gran plafó ceràmic de Sant Jordi ubicat a la cantonada de la casa.</p> | 08091-74 | Carrer Sant Jordi, 1-3. Cantonada amb el carrer Mossèn Jaume Via. | <p><span><span><span><span>La casa és construïda al 1886 per Jaume Cardús, contractista i propietari. Més tard, durant la dècada dels anys 20 va ser ampliada amb un jardí noucentista i es col·locà un plafó ceràmic de Sant Jordi a la cantonada. A l’interior també es col·locaren arrambadors ceràmics.</span></span></span></span></p> <p>La casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX, va jugar un paper important al poble, ja que foren les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Van residir en aquesta ubicació durant aproximadament set anys. Cap als dos anys, el senyor Joan Colomer va donar el terreny necessari per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter.<span><span><span><span> Van residir en aquesta ubicació mentre es construïa el nou edifici escola.</span></span></span></span><span><span><span> <span>També va ser la seu de les Escoles Nacionals de nenes fins a la construcció de l’actual escola Montcau</span></span></span></span>.</p> | 41.4401547,1.8625809 | 404980 | 4588244 | Datada a la façana 1886 i reformada als anys 1920 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127114004.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96948 | Casa Carme Montserrat Dexeus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-montserrat-dexeus | <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> | XX | <p><span>L'edifici entre mitgeres, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, consta de soterrani, planta baixa i pis. </span></p> <p><span>La façana principal, orientada al carrer Jaume Via, és simètrica amb un portal central flanquejat per dues grans finestres rectangulars amb reixa de forja. Al pis hi trobem un balcó central amb barana de forja flanquejat per dues finestres rectangulars. La testera arrenca amb una gran cornisa amb quatre mènsules i tres respiralls intercalats. Sobre la cornisa, al centre hi trobem un plafó ceràmic que mostra un sagrat cor, que està coronat per una decoració de motius vegetals. </span></p> <p><span>Un altre element característic de la façana és l'emmarcament de la porta, que es complementa amb flors a les finestres i balcó del pis. La façana mostra alguns detalls estilístics diversos propers al noucentisme i el modernisme.</span></p> | 08091-75 | Carrer Mossèn Jaume Via, 59. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al número 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>La casa Carme Montserrat Dexeus és un edifici que ubicaríem al 1r terç del segle XX. Segons el cadastre estaríem parlant d'una construcció de l'any 1930, si bé creiem que és anterior per la tipologia arquitectònica de l'edifici. Carme Montserrat Dexeus era estiuejant a Gelida i germana del pintor Cristòfol Montserrat i Jorba (1866-1935) qui va ser un pintor català reconegut especialment pel seu treball en el gènere del retrat durant els segles XIX i XX. Nascut a Barcelona i resident també en aquesta ciutat fins a la seva mort, va deixar un llegat significatiu en el món artístic català. Una de les seves deixebles fou Elvira Malagarriga i <span>Ormart</span>, o <span>Armart</span>, va ser una pintora catalana nascuda a Barcelona el 1886 i morta el 1938. Es va destacar en la creació de retrats, paisatges i naturaleses mortes la qual va pintar en diferents ocasions el poble de Gelida, com en el cas del paisatge que va pintar de la casa Monturiol l'any 1910.</p> | 41.4402070,1.8622335 | 404950 | 4588251 | 1900-1930 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96948-img20231127113647_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96948-img20231127113613.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'anomena com a casa del Senyor Font. S'ha corregit el nom per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96993 | Jardí de la casa Sanromà, o Bell Esguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-casa-sanroma-o-bell-esguard | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, p. 90.</span></p> | XX | <p>Lluís Rius i Mercè Compte, el 2018, van descriure detalladament les característiques romàntiques d'un jardí de tipus burgès com el de Casa Sanromà i que reflecteix tres ànimes diferenciades: una estètica, una productiva i una funcional, similar al jardí de can Valls. L'ànima productiva s'identifica clarament en zones com el safareig i l'horta, on les oliveres originals no només són elements estètics sinó que també continuen produint fruit, a més de proporcionar llenya del bosc de pins. Aquestes àrees són complementades per altres espècies autòctones com figueres, ametllers, avellaners, pins pinyoners, i una glicina que recorre tota la longitud del mur de la propietat a la carretera Antoni Gaudí, ascendent per la barana.<br /> <br /> L'ànima estètica del jardí es manifesta en la glicina, que és clarament ornamental, i continua al llarg del camí d'entrada, que estava flanquejat per baladres, lilàs i mimoses. A més, la façana del jardí posterior presenta una simetria particular amb una gelosia i marges de <span>truana</span>, curosament retallats, que inclouen parterres amb plantes aromàtiques, roses i galzeran. Aquestes són combinades amb arbres fruiters com ametllers i perers, creant una bellesa conjunta que complementa l'estètica general del jardí.<br /> <br /> Finalment, l'ànima funcional es troba en una secció del jardí disposada com a mirador, aprofitant la ubicació estratègica de la casa sobre el paisatge del Penedès. La paret final del camí està lleugerament bombada per facilitar la contemplació de la plana. La presència d'arbres exòtics com la paulònia i la <span>catalpa</span>, probablement proveïts per un cosí de la família, veí del Vendrell i que era importador de plantes tropicals, el qual afegiria un toc distintiu. Aquesta ànima funcional també ofereix un espai de repòs contemplatiu i discret, assimilable a l'espai descrit al Jardí de Can Valls.</p> | 08091-87 | Carrer del Molí Nou, 1. | <p><span>Lluís Rius i Mercè Compte (2018) atribueix l'autoria de la torre a l'arquitecte barceloní Mariano Rius, encara que no n'està del tot segur. Per la seva part, Gemma Alonso (2012) situa la construcció de la torre en l'any 1931, quan Joan Sanromà i Soler va fer-se construir la casa seguint els criteris estètics dels palauets francesos dels segles XVIII i XIX. </span></p> <p><span>La casa va rebre el nom de Torre Bell Esguard, tal com es pot llegir a la reixa, en homenatge a l'esposa de Joan Sanromà, Mercè Romagosa. Sanromà va obtenir els fons necessaris després de vendre al diari La Vanguardia una patent que havia adquirit a Alemanya, on havia estat aprenent sobre l'ús de la calcografia tant per a gravats i dibuixos com per a la incipient fotografia.</span></p> | 41.4423926,1.8609890 | 404850 | 4588494 | 1931 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472806.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 101|98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96995 | Jardí de la torre Monturiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torre-monturiol | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ I MORERA, Enric i CIVIL I VALLÈS Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 1972.</em><span> p. 16.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX-XX | <p>La torre Monturiol és un gran casal tipus torre d'estiueig dels que es van construir a finals del segle XIX a Gelida. En aquest cas, la proposta estètica que es va triar és clarament d'influència francesa a l'estil dels palauets existents al segle XVIII i XIX. L'edifici es va concebre i complementar amb un gran jardí d'estil romàntic.</p> <p>Can Barba disposava d'un jardí que, des del punt de vista visual, era força vertical a causa del desnivell del terreny. Lluís Rius i Mercè Compte (2018) el descriuen com un espai integrat per un petit bosc amb fort desenvolupament arbori. Molt probablement, alguns d'aquests arbres ja existien i van ser incorporats al jardí com a elements autòctons, atès que el triangle que configura el jardí devia ser una zona humida.<span> </span></p> | 08091-89 | Carrer Sant Lluís, 37. | <p>Lluís Rius i Mercè Compte (2018) emmarquen les característiques històriques del jardí en el moviment d'estiueig Gelidenc al voltant del carrer Sant Lluís. Aquest espai de Gelida ràpidament es convertí en un dels primers nuclis arrenglerats de cases d'estiueig de finals del segle XIX, que junt amb el veïnatge d'altres edificacions preexistents, com can Llobet i can Jové, de l'any 1886, i la de can Valls l'any 1891, cercaven les vistes de la plana penedesenca i de la muntanya de Montserrat com a element visual simbòlic. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX.<br /> <br /> L'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període.</p> <p>L'any 1910, aquesta verticalitat va sorprendre la pintora Elvira Malagarriga, que immortalitzà l'antic jardí en una de les seves obres. Elvira Malagarriga va centrar-se en el paisatge, el retrat i els motius florals.<br /> <br /> La Torre Monturiol va ser construïda l'any 1888 pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> i <span>Batll</span>e (1841-1906). L'edifici està ubicat en la primera posició del carrer Sant Lluís si el contemplem en òptica de finals del segle XIX a partir del camí d'ascens des de l'estació de ferrocarril. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Forma part de les torres d'estiueig amb els grans jardins romàntics que es delimitaven amb una tanca que trobem al llarg del carrer, com la Torre Llobet (1886).</p> | 41.4424230,1.8639039 | 405093 | 4588495 | 1888 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1701772727825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1701772727856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1702457473721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1702457473758.jpg | Legal | Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al jardí existeix un monument a Narcís Monturiol instal·lat l'any 1941 amb el seu bust i la llegenda 'Monturiol, 1819-1866'. | 101|98 | 2153 | 5.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96997 | Brollador de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador-de-la-gelidense | <p><span>CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005,<span> pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> | XIX-XX | <p>El 2018, en el seu article sobre els jardins patrimonials de Gelida, Lluís Rius i Mercè Compte van descriure el parc de La Gelidense com un jardí de prestigi empresarial que simbolitzava seriositat i solvència econòmica. Un dels elements d'aquell jardí monumental és aquest brollador de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal. El brollador està situat al centre d'una bassa octogonal feta de pedra i folrada interiorment amb plaques de marbre. La peanya central, també de base octogonal, es caracteritza pel relleu de quatre caps de lleó dels quals podria sortir aigua de la boca. La peanya està embellida amb decoració vegetal a la part superior i serveix de suport per a un gran plat còncau i rodó decorat amb ondulacions que guarda una làmina d'aigua i permet el vessament pels costats. El centre del brollador és protagonitzat per un sortidor decorat amb quatre peixos.</p> <p> </p> | 08091-90 | Carrer Major, 51. | <p>El parc del Molí Nou, o La <span>Gelidense</span> com també es coneix, fou concebut, tal com Rius i Comte l'identifiquen, com a jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica.</p> <p>Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i <span>Costas</span> va voler atorgar-li un nivell exclusiu. Joaquim Jover (Barcelona, 1854 - 1922) va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La <span>Gelidense</span>, també coneguda com el Molí Nou.<br /> <br /> El parc de La <span>Gelidense</span>, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons <span>Roselló</span>, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se, com hem dit. Al Molí Nou es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat i enjardinat del que avui sols en resta una mínima part abandonada i del que formaven part la glorieta orientalitzant i el mateix brollador.</p> | 41.4401115,1.8627982 | 404998 | 4588239 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-1716583948832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-img20240306164152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-1710932048744.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 101|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96998 | Rellotge de l'estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lestacio-de-tren | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005<span>. pp. 83-85.</span></span></p> | XIX-XX | Fou traslladat del seu emplaçament original a l'actual a mitjans dels anys 2000. | <p>Es tracta d'un gran rellotge (CARAFÍ, 2005) amb dues esferes que es col·loca perpendicular a la façana per tal que es pugui veure l'hora a banda i banda. Les esferes estan lleugerament inclinades sobre el seu eix vertical per facilitar-ne la visibilitat.</p> <p>L'estructura de les esferes és rodona, de ferro colat i vidre i està decorat tal com si estigués dipositada sobre una mènsula volutada. A les esferes hi podem veure un cercle amb els números romans, i a l'interior un segon cercle amb els números aràbiga però comptabilitzant del 13 al 24. El mecanisme de corda, s'activa per mitjà d'un piló, amb una durada aproximada de 15 dies.</p> <p>El fabricant 'Paul Garnier. Horloger Mecani- cien. Rue Taitbout, 6,?, 10,' de París, va produir la maquinària, de bronze, amb el número de fabricació 11066. És un rellotge tipus 'Morez', un estil de rellotgeria desenvolupat a França durant els segles XIX i XX.</p> | 08091-91 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p>L'estació de Gelida, situada al <span>PK</span> 67,1 de la línia Tarragona-Barcelona-Portbou, es troba al nord del nucli urbà, a prop de la vall del riu Anoia, dins el municipi de Gelida a la comarca de l'Alt Penedès. Des del 1924, existeix un funicular, actualment operat per FGC, que connecta l'estació amb el poble. El servei ferroviari va arribar a Gelida el 15 d'abril de 1865 amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell per part de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). El 1891, la línia va ser annexada a la companyia Madrid a Saragossa i Alacant (<span>MZA</span>), i el 1941, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per RENFE. La línia va ser electrificada el 1957.<br /> <br /> Originalment, l'estació de Gelida comptava amb la via general i dues vies addicionals al costat dret, amb andanes a la via general i una altra entre les dues vies. El 1986, es va completar la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders, re-configurant l'estació a la seva forma actual com a parada. El 2005, l'estació va passar a dependre d'Adif.<br /> <br /> És difícil precisar l'any de fabricació del rellotge, ja que no hi figura cap element distintiu. No obstant això, es creu que podria ser de finals del segle XIX, i no tancant la possibilitat que fos, fins i tot, el rellotge original de l'estació. A principis de 2000 l'ajuntament va fer gestions perquè RENFE cedís algunes peces amb valor patrimonial de l'Estació al poble, com el cas del rellotge. El traspàs es feu efectiu l'octubre del 2004 i fou restaurat pel rellotger gelidenc, Joan Llopart.</p> <p>El rellotge va formar part de l'exposició 'Les campanes: la veu del temps'. I posteriorment es va valorar la col·locació en l'emplaçament actual i en funcionament.</p> | 41.4408866,1.8630007 | 405016 | 4588326 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1701771991697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1701771991731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1701771991765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96998-1702457468989.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Els rellotges Morez són reconeguts en l'àmbit internacional. | 116|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97000 | Cal Cisco Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisco-carreter | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XVIII - XX | <p>Es tracta d'una casa de comparet, entre mitgeres. Les cases de comparets són la tipologia de les més antigues, que es pot considerar 'urbana' ubicada a Gelida. La podem trobar en carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX.</p> <p>Es caracteritzen per alineacions d'edificis de planta baixa i pis, generalment, que estan de costat i perpendiculars al carrer. Són plantes generalment allargades amb patis posteriors. A la planta baixa s'hi ubicava el cup i s'hi podia guardar el carro. Podia disposar de celler soterrat, i al pis hi havia les dependències de l'habitatge, cuina, etc. L'ús d'aquesta tipologia és d'un entorn agrícola, i també és present als nuclis i agrupacions de cases fora de Gelida.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la casa està distribuïda amb celler, planta baixa, entresol i pis amb una coberta de teula àrab a doble vessant.</p> | 08091-92 | Carrer Barceloneta, 24. | <p>En una fotografia de l'any 1910 publicada al llibre '<em>l'Abans</em>' es pot observar la façana de la casa. Mercè Carafí cita l'activitat d'aquells anys de cal Cisco Carreter com a boter i fuster. La casa mostra la tradicional façana de comparet de segle XVIII i XIX del poble. També publicat al llibre <em>Abans</em>, Carafí esmenta el fet que s'anava a cal Cisco Carreter a buscar àrids per a les construccions de les cases, i que part de l'activitat dels carreters a la primera meitat del segle XX fou el transport de sorra o calç.</p> <p>Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> L'origen del carrer de la Barceloneta es remunta a finals del segle passat, quan l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco va projectar aquest nou barri, que s'erigiria en el primer eixample de la vila. La història comercial del carrer de la Barceloneta també és notable. Una de les primeres farmàcies del poble es va establir en aquesta via a les últimes dècades del segle XIX, sota el nom de cal <span>Mallatines</span>, en honor al farmacèutic Ildefons Mallat. A més, altres establiments com la fàbrica d'alcohols la Fassina, el Casino Familiar <span>Gelidense</span> i diversos comerços locals van contribuir a la vitalitat i identitat d'aquest carrer al llarg del temps. A l'extrem del carrer, unes escales permeten salvar el desnivell fins al carrer de Sant Lluís.<br /> D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta. Can Castells i la Casa Pallejà són dos dels exemples paradigmàtics del carrer. Especialment, la Casa Pallejà, domicili del poeta Ramon Pallejà i Camaló, el qual es va convertir en l'escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> | 41.4414456,1.8635304 | 405061 | 4588387 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-img20240516092944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-42492891-copia.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Aquest edifici és un bon exemple de les construccions tradicionals del poble més populars i original de Gelida anteriors a 1850 i el creixement urbà del poble. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97007 | Torre Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-palleja | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MASSANA, Josep Mª; CARAFÍ, Enric (1975). 'Ramon Pallejà i Camaló, una vida forjada en la poesia, la música i l'art'. Programa Festa Major 1975, pp. 54-56.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> | XIX - XX | <p>La casa Pallejà pertany a la tipologia característica de Gelida, relacionada amb el model de torre d'estiueig que inclou casa i pati.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'edifici es distribueix en celler, planta baixa i primer pis, complementada amb un ampli terrat-mirador. El jardí, de dimensions considerables, disposa d'una àrea destinada a hort. D'acord amb l'inventari, entre els elements interiors destacats, però no visibles, hi figuren un colomar adornat amb trencadís ceràmic i decoracions, dibuixos i pintures, de Ramon Pallejà i Camaló.</p> <p>A l'exterior, la façana alineada al carrer Barceloneta mostra bé el seu l'estil modernista malgrat que manté una simetria notable. La planta baixa, que inclou una petita porta secundària d'accés, està dotada de tres grans finestrals rectangulars protegits per reixes de forja. En el primer pis, es troben tres obertures en forma de balcons, dos d'ells més amples i un central més reduït, tots amb baranes de forja. Un element destacat és el coronament de l'edifici, on es poden observar tres respiradors i una cornisa caracteritzada per línies sinuoses.</p> <p>La façana nord, que s'orienta cap a Montserrat, acull els principals balcons i terrasses. Aquesta façana mostra decoracions similars que emmarquen portes i finestres.</p> | 08091-94 | Carrer Barceloneta, 41. | <p><span><span><span>La casa Pallejà es troba a l'extrem del carrer de la Barceloneta. Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes. Segons l'estudi de Gemma Alonso (Alonso 2012) la casa original data de l'any 1884 quan era propietat de Climent Munner Valls. Després d'un possible canvi de mans a mitjans dels anys 1880 amb Francesc Font (que s'acaba traslladant al Casal Font) hauria quedat en mans de Ramon Pallejà Carnicer l'any 1903, moment en què se n'hauria fet la reforma de la casa tal com la veiem avui en dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període. A Gelida hi van trobar un context idoni.</span></span></span></p> <p>Cal Pallejà fou un escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca. Aquesta casa es rep el nom per ser la torre d'estiueig del poeta local Ramon Pallejà i Camaló, tal com recull la placa, col·locada al 31 d'agost de l'any 1975. A més a més, cal tenir present que durant els mesos de juny a setembre la 'colònia estiuenca' organitzava diferents certàmens literaris i festes al poble. Així doncs, als anys 1908 i 1916, en el marc de cal Pallejà, s'organitzaren uns humorístics Jocs Florals tal com recull Mercè Carafí. De fet, d<span>es de finals del segle XIX i principis del XX, la casa va servir com a residència del poeta Ramon Pallejà i Camaló i, paral·lelament, fou l'escenari de diverses activitats culturals a Gelida. La burgesia barcelonina que estiuejava a la localitat i alguns membres destacats de la societat gelidenca s'hi reunien per celebrar festes modernistes. En aquests esdeveniments, es realitzaven els esmentats jocs florals i representacions teatrals al teatre de la casa, així com actuacions de la Coral de Gelida.</span></p> <p>En el programa de Festa Major de l'any 1975 Josep Mª Massana i Enric Carafí en van glossar la seva figura. Ramon Pallejà va néixer el 1903 a Barcelona, immers en un entorn cultural ric gràcies a la seva família, amb un pare pintor i una mare amant de la poesia. Des de jove, va desenvolupar un profund interès per la pintura i la poesia, influenciat per figures destacades com Dalí, Picasso, Miró i Nonell. Casa seva es va convertir en un lloc de trobada per a músics i artistes, enriquint la seva formació en les arts. Malgrat les dificultats físiques, Pallejà va emergir com un destacat pensador i poeta, la seva obra va guanyar reconeixement i premis en diversos certàmens. Va publicar el seu primer llibre 'Poemes' el 1960, seguit per 'Joies del dolor' el 1971, reflexionant sobre la seva vida marcada per la dificultat i la tristesa. Pallejà va morir el 1973, deixant un llegat durador en poesia i art.</p> | 41.4419784,1.8637571 | 405081 | 4588446 | 1884-1903 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772727954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728751.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97026 | Ca l'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltimires | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII - XX | <p>La masia, que ha quedat inserida dins la trama urbana de Gelida, consta d'un edifici principal de planta rectangular i tres plantes, amb una coberta a doble vessant paral·lel al carrer.</p> <p>A principis del segle XX, la masia va ser transformada en torre d'estiueig, període durant el qual es van construir diversos coberts, porxos i terrasses al jardí que envolta la casa. Dels elements originals, destaca especialment la portalada, orientada cap al carrer del Pi i construïda amb maons. A la mateixa zona de l'edifici, destaca un gran terrat amb barana balustrada i dues grans finestres geminades, també de maó de gairell. L'edifici ha experimentat nombroses restauracions i transformacions, i com passa amb altres edificacions del poble, sovint resulta difícil diferenciar les estructures originals de les intervencions més modernes.</p> <p>Les finestres de la façana que dona a la ronda del president Macià, amb llinda i brancals de pedra, semblen ser originals. A la part posterior de la casa, hi ha el passatge Altimires, que originàriament servia com accés al gran jardí de la torre. Amb el temps, l'espai del jardí s'ha reduït a mesura que es facilitava l'accés a les cases del carrer del Pi des del carrer de Lluís Guarro. Encara es pot veure un portal d'entrada al passatge Altimires, caracteritzat per dos pilars de maó coronats amb grans boles a tall de pinacle i una reixa de forja de doble batent que porta la inscripció: 'Particular / Casa de Altimires'.</p> <p>La projecció del carrer de Lluís Guarro fou obra de Jaume Sanlley Molist, mestre d'obres, l'any 1924, moment, en el que possiblement s'establia aquest portal.</p> | 08091-106 | Carrer del Pi, 38. | <p>L'important nombre de masies situades en el terme de Gelida no fa res més que reflectir les arrels agrícoles dels més vells assentaments a la vila. La masia era inicialment una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l'atenció del bestiar. Gelida ha estat, fins a la segona meitat del segle XVIII, un hàbitat dispers que presentava una explotació agrícola. El centre d'aquestes explotacions era l'entitat anomenada masia, conjunt d'habitacles i terres, mentre que la vila de Sant Miquel, embrió del poble de la Gelida actual, era un petit centre amb no més d'una dotzena d'edificis fins a la primera meitat del XVIII.</p> <p><span><span><span>La història de Ca l'Altimires és la crònica d'una masia que ha vist passar els segles a mans de diversos propietaris. Els orígens d'aquesta propietat noucentista es donen al segle XVIII, quan era coneguda més específicament amb el nom de: Mas Sàbat o d'Andreu Sàbat. L'edifici que es coneix avui dia com Ca l'Altimires va pertànyer de l'heretat de Can Sàbat al segle XVIII. Més tard, el 1800, va ser adquirit per Felip Leblond i Buller. Aquest va ser precisament qui va anar adquirint i ampliant les seves possessions a Gelida, incloent-hi el mateix castell gelidenc a través de diverses transaccions documentades i registrades. Més endavant va passar a mans de la família Altimires, d'aquí el seu nom actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el pas dels anys, Ca l'Altimires ha estat testimoni de diferents canvis en la seva propietat així com en la seva funció. Cal esmentar el fet que moltes de les cases que hi ha al voltant d'aquesta propietat pagaven censos als amos d'aquesta masia. Aquest fet no s'ha d'obviar, ja que demostra la seva importància com a propietat terratinent que conseqüentment va donar origen a altres habitatges de la localitat. Ja en el segle XX aquesta va passar a ser torre d'estiueig.</span></span></span></p> | 41.4421232,1.8596023 | 404734 | 4588466 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457472538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-img20231212093733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476861.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97033 | Torre Casabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-casabo | <p><span><span>CARAFÍ I MORERA, Enric i CIVIL I VALLÈS, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La torre <span>Casabó</span> és una torre d'estiueig construïda del primer terç del segle XX.</p> <p>Amb característiques estructurals similars a la casa Serra, és un edifici de planta baixa, pis i golfes amb planta quadrangular. La coberta amb teulada a dues vessants perpendicular al carrer. La casa està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer.</p> <p>L'element més característic és la distribució simètrica dels finestrals de la façana. Disposa de dues grans finestres rectangulars al pis amb un balcó al centre, i a la planta baixa dues més flanquegen la porta central. Totes les finestres són de porticons de fusta.</p> | 08091-113 | Avinguda Colomer, 17. | <p>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida.</p> <p>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'Avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.<br /> <br /> Les cases dels Srs. Canals, Bolet i <span>Casabó</span>, els números 11 - 13 i 15 respectivament, van ser les primeres torres d'estiuejants que es van construir a Gelida.</p> | 41.4407620,1.8684831 | 405473 | 4588305 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-img20231212125147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-img20231212125155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-img20231212125202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-463564437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-img20231212125224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-pic1712825095409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-pic1712825110974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97033-pic1712825133476.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97034 | Torre Clanchet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-clanchet | <p><span><span>CARAFÍ , Enric i CIVIL , Joan(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>YESTE, Carme (1991). 'Gelida, una mostra de de l'evolutiva edilícia dins de la història de l'art'. </span>Programa Festa Major<span> 1991, pp. 97-98.</span></span></p> | XX | <p>La torre Clanchet és una torre d'estiueig construïda del primer terç del segle XX.</p> <p>Amb característiques estructurals similars a la casa Serra, estaríem parlant d'un edifici de planta baixa, pis amb planta quadrangular. La coberta amb teulada a quatre vents.</p> <p>La casa està envoltada d'un jardí i forma part d'un nucli residencial a l'avinguda Colomer. Un element característic és la distribució simètrica de les finestres acabades amb arc rebaixat i porticó de fusta. En podem veure dues a la planta baixa i dues al pis.</p> <p>L'element més característic, però és el porxo d'entrada, per sobre del qual s'hi ha adaptat un terrat amb una galeria parcialment coberta amb porticons de fusta que no era en el projecte original.</p> | 08091-114 | Avinguda Colomer, 25. | <p><span><span><span><a>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</a></span></span></span></p> | 41.4409469,1.8688130 | 405501 | 4588326 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-pic1712825040734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-pic1712825054947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-463564437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97034-img20231212125224.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97049 | Pont FFCC de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-de-les-cases-noves | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX-XX | <p><span>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</span></p> <p><span>El pont té una estructura diferent per a cadascuna de les dues vies. L'estructura de la via que es troba al costat sud-est és similar a la del pont de Sant Salvador. L'estructura de la via del costat sud-est té una longitud total de 103,5 m i està formada per tres trams amb un perfil d'arc molt rebaixat. Els dos trams situats als extrems tenen una llum de 31,20 m cadascun, mentre que el tram central té una llum de 41,10 m. Per altra banda, l'estructura del costat nord-oest està feta de formigó. El pont té una llargada de 101 m i està format per sis ulls. Els dos ulls extrems són de volta de canó amb una llum de 7,87 m cada un, mentre que els quatre centrals presenten arcs de mig punt amb una llum de 18,57 m. </span></p> <p><span>Aquests últims estan alleugerits amb obertures verticals d'arquets de mig punt. Tres dels ulls del pont reposen sobre les piles originals de 1865 i comparteixen característiques constructives i formals amb les del pont de Sant Salvador. </span></p> | 08091-120 | Sobre el riu Anoia, i al costat de la resclosa. | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders es caracteritza per dues etapes distintes, dividides en les seccions de Manresa a Barcelona i de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Els primers passos d'aquesta ruta es remunten a l'any 1854, quan es va inaugurar el tram inicial del ferrocarril de Barcelona a Martorell, que sortia de l'estació original a la plaça de Catalunya i s'estenia fins a Molins de Rei. Posteriorment, va ser ampliat per arribar a l'estació provisional de Martorell el 1856 i finalment a l'estació definitiva el 1859, des d'on la línia es va expandir cap a Tarragona el 1865.</p> <p>La història de Gelida es vincula amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, a càrrec de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia es va integrar a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>), mentre que el 1941 l'estació de Gelida va passar a formar part de RENFE. L'electrificació de la línia es va dur a terme el 1957. El 1986, la finalització de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va suposar la transformació de l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a la configuració actual. Finalment, el 2005, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per ADIF.</p> <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari de Gelida de Rosselló (2016) <span>l'arribada del ferrocarril a Gelida va tenir un impacte econòmic significatiu i va contribuir de manera decisiva al desenvolupament de l'estiueig. Això es va veure reflectit en l'augment de la població, que va créixer de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887. La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, inicialment constituïts per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. </span></p> <p><span>L'estructura del pont de les Cases Noves està dividida en dos. La via situada al costat sud-est va ser construïda amb la implantació de la doble via, que va entrar en funcionament l'any 1982. Per al costat nord-oest, l'estructura està feta de formigó, però la data exacta de la seva construcció és desconeguda. Tres dels ulls del pont reposen sobre les piles originals de 1865 i els altres tres ulls estan suportats per bases de nova construcció.</span></p> | 41.4439971,1.8525213 | 404145 | 4588683 | 1865 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-1712676199305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-pic1712669107521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-pic1712669131236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97049-pic1712669170924.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-11-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97050 | Pont FFCC del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-del-puig | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | <p>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>El pont manté les estructures de suport originals, les quals presenten un disseny coincident amb el dels ponts de Sant Salvador i les Cases Noves. La longitud total de l'estructura és de 103,50 m, i aquesta es divideix en tres trams d'acer, cada un amb un perfil d'arc significativament rebaixat, similar a l'observat en el pont de Sant Salvador. Els trams situats als extrems de l'estructura tenen una llum de 31,20 m, mentre que el tram central disposa d'una llum de 41,15 m.</p> <p>La configuració del pont és bidireccional, allotjant dues vies ferroviàries.</p> | 08091-121 | Està situat a la desembocadura del torrent de Vallbardina al riu Anoia. | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders comença l'any 1854 amb la inauguració del tram de ferrocarril que connectava Barcelona, sortint de l'estació original a la plaça de Catalunya, fins a Molins de Rei. Aquesta ruta es va ampliar posteriorment, arribant a l'estació provisional de Martorell el 1856 i a l'estació definitiva el 1859. L'expansió va continuar fins a Tarragona, iniciant-se el 1865, vinculant-se així amb la història de Gelida amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, gestionada per la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (TBF). L'any 1891, aquesta línia va ser integrada a la companyia Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA). L'electrificació de la línia, realitzada el 1957, va ser un altre moment destacat en la seva evolució. Posteriorment, el 1941, l'estació de Gelida va ser incorporada a RENFE, reforçant la seva importància en la xarxa ferroviària nacional. El 1986, l'acabament de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va transformar l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a les necessitats actuals del servei. Finalment, el 2005, la gestió de l'estació va passar a mans d'ADIF.</p> <p>Des del punt de vista del patrimoni, segons l'estudi de Rosselló (2016), l'arribada del ferrocarril a Gelida va impulsar econòmicament la regió i va ser crucial en el desenvolupament de l'estiueig, reflectint-se en un augment de la població de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887.</p> <p>La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, formats inicialment per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, tot i que els taulers originals han estat reemplaçats, els pilars originals es mantenen en bon estat, destacant-se per haver estat dissenyats amb la previsió de suportar una futura ampliació a dues vies ferroviàries.</p> | 41.4407157,1.8485785 | 403811 | 4588323 | 1865 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97050-img2193.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97051 | Estació FFCC Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-ffcc-gelida | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span>Programa Festa Major 1965<span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | Es conserva l'estació i els serveis higiènics, si bé, s'han perdut elements originals de l'entorn de l'estació. En condicions generals bones com a espai d'ús civil, però patrimonialment ha perdut elements i alguns de contemporanis han desdibuixat la visió original de l'estació. | <p><span>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials de l'edifici de l'estació se centren en els edificis conservats de la seva inauguració. </span></p> <p><span>Construït l'any 1864, originàriament, disposava d'una sola planta a la qual posteriorment se li va afegir una planta superior destinada a l'habitatge del cap d'estació. L'estructura és de planta rectangular, amb dimensions aproximades de 17 x 7 m, i té una coberta de quatre vessants, inicialment realitzada amb teula àrab. </span></p> <p><span>L'edifici conserva la seva estructura original, incloent-hi façanes laterals cegues. Les façanes de l'entrada i les que donen a les vies estan distribuïdes en cinc eixos verticals, amb portals i finestres d'arc rebaixat que estan coronats amb trencaaigües motllurats. </span></p> <p><span>Els acabats inclouen paraments de maó pintat, cornises perimetrals i baixants de fosa vistos que simulen columnes, conferint un aspecte distintiu i funcional a l'edifici.</span></p> | 08091-122 | Estació de ferrocarril, a tocar del polígon industrial de La Gelidense. | <p>L'edifici de l'estació data de 1864, però la història de l'actual Línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders comença l'any 1854 amb la inauguració del tram de ferrocarril que connectava Barcelona, sortint de l'estació original a la plaça de Catalunya, fins a Molins de Rei. Aquesta ruta es va ampliar posteriorment, arribant a l'estació provisional de Martorell el 1856 i a l'estació definitiva el 1859. L'expansió va continuar fins a Tarragona, iniciant-se el 1865, vinculant-se així amb la història de Gelida amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, gestionada per la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia va ser integrada a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>). L'electrificació de la línia, realitzada el 1957, va ser un altre moment destacat en la seva evolució.</p> <p>Posteriorment, el 1941, l'estació de Gelida va ser incorporada a RENFE, reforçant la seva importància en la xarxa ferroviària nacional. El 1986, l'acabament de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va transformar l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a les necessitats actuals del servei. Finalment, el 2005, la gestió de l'estació va passar a mans d'ADIF.<br /> <br /> Des del punt de vista del patrimoni, segons l'estudi de Rosselló (2016), l'arribada del ferrocarril a Gelida va impulsar econòmicament la regió i va ser crucial en el desenvolupament de l'estiueig, reflectint-se en un augment de la població de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887. La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, formats inicialment per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, tot i que els taulers originals han estat reemplaçats, els pilars originals es mantenen en bon estat, destacant-se per haver estat dissenyats amb la previsió de suportar una futura ampliació a dues vies ferroviàries.</p> <p>Alguns episodis recollits per Rosselló (2016) relaten atacs i moments singulars que ha patit l'estació al llarg dels seus <span>150</span> anys de vida. Cal esmentar prèviament el paper imprescindible que ha tingut l'estació durant l'etapa contemporània de Gelida, sense la qual no es podria entendre cap dels motors econòmics d'aquests anys. L'arribada del ferrocarril ha estat un fet cabdal a la història del poble, i l'estació ha estat una de les baules importants de la cadena.</p> <p>Poc després de la construcció, durant els anys 1872 i 1873, en el context de la tercera guerra Carlina (1872-1876), l'estació i el pont de Sant Salvador van ser escenaris de destacats moviments i accions militars amb la participació de generals carlins com Joan Castells i Martí Miret, així com altres figures rellevants del moviment carlí com Domingo Masachs (el Nas-ratat) i els Cadiraires. Entre les accions, es va intentar un xoc entre dos trens al pont per inutilitzar-lo, un comboi de mercaderies va ser descarrilat, una de les piles del pont va ser barrinada per destruir-la, i l'estació va ser incendiada. Anys després, ja al segle XX, i en context altre cop de guerra civil, després de l'obertura de les presons el juliol de 1936, un ex treballador de l'estació va liderar una onada de violència a Gelida que va començar el 19 de juliol, resultant en l'incendi de l'església parroquial l'endemà. En plena postguerra, el 6 d'octubre de 1940, l'estació de Gelida va ser testimoni de l'arribada d'un tren vestit amb l'esvàstica nazi, transportant membres de l'organització KdF de la colònia alemanya de Barcelona en un acte propagandístic d'exaltació del nacionalsocialisme alemany. Finalment, el 13 d'agost de 1976, un comboi de nou vagons carregats de clorur de vinil procedent de les instal·lacions de Solvay a Martorell va descarrilar aparatosament a l'estació de Gelida, provocant una considerable alarma entre els residents de la zona per la perillositat del carregament.</p> | 41.4485127,1.8653905 | 405227 | 4589169 | 1864 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457468989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97051-1702457469539.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97070 | Pont de les Cases Noves - Carretera de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-cases-noves-carretera-de-sant-llorenc | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. </span>Programa Festa Major<span> 2018, pp. 64-72.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XX | Ha tingut diverses intervencions, fet pel qual només es conserven els pilars originals. | <p>Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</p> <p>Es tracta d'un pont de formigó armat. El tauler és una estructura nervada de 173 m de llarg que es recolzen sobre els estreps amb bigues. Els pilars del pont són de fàbrica amb una distància d'entre 8,40 i 11 m amb els extrems arrodonits i simulen carreus.</p> <p>Les baranes de ferro forjat presenten un estil noucentista en els seus acabats.</p> | 08091-126 | Carretera BV-2249 al seu pas per sobre del riu Anoia. | <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Joan Rosselló (2016), la construcció de la carretera de Gelida a Sant Llorenç es comença a projectar a partir de la creació de la línia de ferrocarrils, ja que se'n va alterar el recorregut. L'any 1908 es va presentar el recorregut definitiu per can Cartró i la Ferreria, però no va ser fins als anys 1922 -24 que no es va resoldre el pas per sobre del riu Anoia amb el pont. El projecte, però, que data de 1913-15, no es feu efectiu fins a principis dels anys 1920, quan se'n va executar el pressupost entre el 1922-24.</p> <p>El pont fou destruït pels seus extrems durant la retirada republicana de 1939, el 23 de gener, i es va refer seguint el projecte d'Eduard Peña, l'any 1941-42.</p> <p>Enric Carafí (2018) esmenta la particularitat sobre les baranes restaurades i rehabilitades en la darrera restauració del pont, moment en el qual es va ampliar la plataforma superior per millorar-ne el pas de vianants. Les baranes van ser promogudes l'any 1915 per Ramon Riba i Pla, propietari de Can Castany, qui va liderar una campanya de subscripció per finançar les despeses de l'enginyer encarregat de redactar els plànols. El total recaptat va ascendir a 1.750 pessetes, segons un registre publicat que es conserva en l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí <span>Pascual</span>. Un total de 74 individus de Gelida i Sant Llorenç van participar-hi i, a raó d'una fotografia de l'obra en construcció present al programa de Festa Major de l'any 1928, possiblement es va iniciar molts anys més tard de la subscripció popular.</p> | 41.4446204,1.8527171 | 404162 | 4588751 | 1922-1924 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-pic1712669236466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-143138f2edf2a5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-pic1712669170924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-1431377bd3907b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-1431386428234c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97070-imatge-de-whatsapp-2024-06-21-a-les-143138f8ea34ad.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97082 | Entorn d'interès geològic a la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-dinteres-geologic-a-la-rierussa | <p><span><span>AAVV (2018). </span>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida<span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>A l'entorn geològic de la Rierussa hi podem observar amb força claredat el contacte entre els materials argilosos de color vermell a les cotes baixes i com són coberts per materials de coloració grisa d'origen marí.</p> <p>En aquesta coberta superior s'hi troben amb facilitat restes abundants de material fòssil. Aquest encavalcament de capes és degut a un període de transgressió marina que data d'entre 16 i 14 milions d'anys, al miocè inferior-mitjà, quan aquesta terra continental passà a submarina.</p> | 08091-133 | Talús que trobem al nord de les Vinyes de can Duran. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.<br /> <br /> A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del molí de can <span>Calopa</span> (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel <span>Crusafont</span>, Josep F. De <span>Villalta</span> i Jaume <span>Truyols</span>, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4519500,1.8605300 | 404826 | 4589556 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516160934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516160953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868417510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868466102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868488911.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97086 | Cal Folch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-folch | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XV - XVIII -XX | L'edifici està en bon estat, però està completament transformat del que era la masia original, i només s'intueixen alguns pocs elements originals, com algun pany de paret i alguna finestra a la façana. | <p>Masia històrica de la zona dels Tarongers completament transformada a finals del segle XX del seu aspecte original. Les ampliacions n'han desdibuixat la forma original, i només s'observen alguns panys de paret de pedra i alguna finestra o porta amb llinda de pedra, que s'estima que és original.</p> <p>Part del material de construcció de la masia, hauria sortit de la pedra del castell, com moltes de les masies de la vora, com és constatat amb algunes cantoneres tallades de pedra roja com la del castell, existents i visibles en alguna paret del mas restaurat.</p> | 08091-136 | Camí del castell, 1. | <p>L'actual Cal <span>Folch</span>, havia estat propietat dels germans Santiago i Francesc Margarit i Simó bona part del segle XX. No obstant això, el mas, històricament ha estat conegut com a mas Barceló, <span>cal</span> Torrents de la Plaça, cal Petit de la Plaça, cal <span>Canyivell</span>. L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XV. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. En aquest context, l'any 1448 es coneix la referència de Francesc Barceló, sastre, del lloc de Gelida al segle XV. El mas passa per diverses successions familiars i compravendes, tal com documenta Rivera, així el 1736 ho capbreva Pau Petit, el 1826 ho capbreva Agustina Petit, muller de Joan Riber, mestre de cases, i el 1916 Jaume <span>Ribé</span> i Rosa Sabé venen part de la propietat a Josep Castellví i Lluís Martí la partida de <span>Cantillepa</span>. Fins a la compra de la propietat actual a finals del segle XX.</p> <p><span><span><span>Al peu del castell i l’església es va establir una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers, que a principis del segle XX, eren poc més de cinc masies. L’edifici principal de l’àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, la qual disposava d’una torre barroca i englobava la capella de Sant Antoni, per si era de menester en cas de mal temps i no es podia pujar a Sant Pere del Castell. El rector hi va residir, fins a la construcció de l’actual rectoria al centre del poble, l’any 1881. El barri el formaven masies com ca n’Oller, cal Nogués, cal Patró, cal Reli, cal Manó, cal Vadó o cal Petit (mas Barceló / actual cal Folch). </span></span></span></p> | 41.4370773,1.8687876 | 405494 | 4587896 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-1712676202352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-1712676202153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-img20231212172255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-pic1712648883442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-pic1712648943649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-pic1712649005735_0.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97095 | Festa de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-llucia-0 | <p><span>JULIÀ, Montserrat. (2020). </span>Santa Llúcia, retrat d'una festa: Guia històrica<span>. Ajuntament de Gelida i Comissió de Festes de Santa Llúcia.</span></p> | XVIII - XIX - XX | Actualment la festa de Santa Llúcia és una de les festes que gaudeix de més bona salut al poble. | <p><span><span><span>La festa de Santa Llúcia, que se celebra a Gelida el 13 de desembre, és considerada la festa major d'hivern de la localitat. Aquest esdeveniment es distingeix tant per la seva celebració gastronòmica com per la diversitat d'actes que l'acompanyen. L'element més destacat de la festa és l'escudella, un plat tradicional elaborat amb carn, llegums i verdura, cuinat en perols i foc de llenya seguint mètodes tradicionals que preserven el seu sabor característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La preparació d'aquesta festa és a càrrec de la Comissió de Festes de Santa Llúcia. Els preparatius comencen el dia 12 de desembre amb la posada en remull de patates, mongetes i cigrons, a més del lligat de les botifarres que posteriorment seran escaldades. L'encesa del foc, la llenya de la qual ha estat recollida per voluntaris setmanes abans, s'inicia a les cinc de la matinada del dia 13 al pati dels Lluïsos, lloc tradicional de celebració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els aliments que es cuinaran al caldo són preparats a l'edifici de les monges. Al llarg dels anys, la recepta de l'escudella ha mantingut la seva essència amb mínimes modificacions, destacant la contribució del fumat del foc de llenya que n'enriqueix el sabor.</span></span></span></p> | 08091-139 | Plaça de la Vila, 12. | <p><span><span><span>Originàriament litúrgica, com és habitual en festes associades al santoral, aquesta celebració té arrels documentades des del segle XVIII. S’ha documentat que les primeres cerimònies incloïen una missa cantada a l'església de Sant Pere del Castell, segons la <em>Consueta i Notes històriques de la parròquia de Gelida</em> en què mossèn Francesc Xavier Raventós va deixar escrit a principis de segle XX: <em>'13 de desembre, Festa de Santa Llúcia, tothom fa festa, a les 6 del matí la primera missa i a les 10, Ofici amb orquestra, a càrrec de l'Administració i Germandat de Santa Llúcia. Després es fa la benedicció de la sopa als pobres de la plaça. A les 3 de la tarda hi ha rosari cantat amb orquestra'.</em><br /> <br /> Històricament, la festa es finançava mitjançant la sol·licitud de contribucions en espècies a les masies i en diners a les fàbriques i residències locals, inclosos els estiuejants. Aquest suport econòmic va permetre millorar l'oferta culinària de la festa, passant de servir brou a oferir escudella amb vianda. Durant el primer terç del segle XX, fins a l'esclat de la Guerra Civil, la festa va ser gestionada per la parròquia i els administradors, que també preservaven la imatge de la Santa, la qual va ser destruïda durant la Guerra Civil, l'any 1936.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la restauració de la festa l'any 1940 es va reposar la imatge i es va establir un nou format que persisteix fins a l'actualitat, inclosa la cuita d'escudella, cercaviles amb la participació de les autoritats, administradors i la cobla, i un ofici solemne cantat. La recuperació de la festa ha comptat amb la implicació directa de les famílies que tradicionalment han ostentat el rol d'administradors (famílies Rius, Julià i Esteve) i la col·laboració municipal i oberta a tots els particulars que volguessin. Des de 1991, els esdeveniments associats s'han ampliat, incorporant una fira d'artesans, entitats culturals i recreatives, així com el <em>Llúciafoc</em>, una revetlla organitzada pels Diables de Gelida al vespre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Festa de Santa Llúcia de Gelida és oficialment Patrimoni festiu de Catalunya des de la resolució del 3 de gener de 2022.</span></span></span></p> | 41.4409972,1.8631938 | 405032 | 4588338 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97095-2023-coccio-cal-terra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97095-afegint-butifarra-2000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97095-benediccio-escudella-2015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97095-coccio-1983.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Festa d'interès | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El 'Fons Santa Llúcia', és un fons documental de l'entitat amb documentació de les activitats i arxiu fotogràfic es troba al fons local de la Biblioteca Jaume Vila.El fons disposa d'imatges dels fotògrafs Ramon Tarrida Armengol i Pere Palomera Martínez.Tal com s'indica a la fitxa pròpia de l'Arxiu Municipal referent a la còpia digital present a l'Ajuntament, la documentació del 'Fons de Santa Llúcia' ha estat conservada a les dependències de la Comissió fins a la signatura del conveni de cessió amb la Biblioteca Jaume Vila i Pascual, on es conserva el fons en paper. Aquest fons es va digitalitzar l’any 2011 i a l’Arxiu Municipal només es troba la documentació digitalitzada i descrita. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2210 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97102 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-gelida | <p><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. <em>Programa Festa Major</em> 2014, pp. 70-80.</span></span></span></span></p> | XIII - XX | L'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat per raons de conservació, segons notes de Ramon Rovira, ja que a Gelida no es donaven les condicions suficients per preservar-lo. Actualment es troba en bones condicions. | <p>Ramon Rovira Tobella, arxiver i conservador durant l'última etapa de l'arxiu parroquial al poble, abans de la transferència a l'Arxiu Històric del Bisbat en va fer un informe i un article divulgatiu (2014) dels principals documents de l'arxiu. A l'informe s'explica les característiques principals de la documentació. La documentació és diversa, des del segle XIII fins a documentació contemporània. Ramon destacava com als més destacats els fons notarials més de mil cinc-centes actes testamentàries (1424 -1954) i més de tres-centes capitulacions matrimonials fins a 1739 a Gelida. També, un grup de pergamins datats entre els segles XIII i XVII en un volum d'una setantena aproximadament. En grau més baix, els llibres sacramentals. 33 llibres: 16 de baptismes (1562-2013), 7 de matrimonis (1570-2012) i 10 d'òbits (1565-2013). I per la seva diversitat, la documentació i lligalls diversos vinculats temes notarials, confraries, llicències, àpoques, debitoris, procures, capbreus, censals, compres, vendes, plets, consuetes, comptes, llevadors, correspondència eclesiàstica i comunal, expedients religiosos. Un volum de documentació que s'estima en més de 10 metres lineals.</p> <p>Actualment, en el quadre de classificació del Bisbat hi figuren els apartats següents:</p> <ul> <li>Civil i senyorial (1533-XX). Aquest bloc inclou documents relacionats amb la gestió civil i senyorial de la parròquia.</li> <li>Confraries i associacions (1599-1877). Engloba els registres de diverses confraries i associacions religioses, <span>Nostre Senyora</span> del Roser (1608-1877), Sant Crist (1815), Sant Lluc (1675), Sant Roc (1599-1773), i Sant <span>Vicenç de Paul</span> (1740-1853).</li> <li>Consuetes (1646-1953). Aquest bloc conté documents consuetudinaris que registren pràctiques i tradicions locals, cobrint un període extens des de 1646 fins a 1953.</li> <li>Correspondència (1714-1910). Inclou tota la correspondència oficial i personal associada amb la parròquia, documentada des de l'any 1714 fins a 1910.</li> <li>Demografia (1884-1927). Conté censos parroquials que proporcionen informació demogràfica sobre la comunitat, cobrint els anys de 1884 a 1927.</li> <li>Dispersa (segle XVI-XX). Aquesta secció inclou diversos documents no classificats en altres categories, abastant des del segle XVI fins al XX.</li> <li>Economia (1552-1882). Aquest bloc està vinculat a l'obra i inclou documents econòmics com a Causes Pies, Censals, Comptes dels bacins, Llevador de l'oli, Llibres de rendes i la Sagristia.</li> <li>Impresos (1725-1912). Recull impresos diversos des de l'any 1725 fins a 1912.</li> <li>Inventaris parroquials (1729-1870). Documents que detallen els inventaris de béns de la parròquia, des de 1729 fins a 1870.</li> <li>Misses i aniversaris (1450-1985). Inclou diversos registres sobre misses i aniversaris celebrats dins la parròquia, amb documents que van des de l'any 1450 fins a 1985.</li> <li>Notarial (1343-1954). Abarca una àmplia gamma de documents notarials, capítols matrimonials, inventaris, manuals notarials, i testaments.</li> <li>Sacramental (1562-1933). Conté registres sacramentals com baptismes, confirmacions, defuncions, a més de diversos documents sacramentals.</li> <li>Visites pastorals i documents episcopals (1678-2012)</li> <li>Engloba llicències episcopals des de 1678 fins a 1941 i 1907, i visites pastorals registrades des de 1740 fins a 2012.</li> </ul> | 08091-146 | Carrer d'Armenteres, 35 - 08980 Sant Feliu de Llobregat | <p>El 10 d'abril de 2014 es feu efectiu el trasllat del fons de l'arxiu parroquial, a l'Arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu. L'abast de l'arxiu és del segle XIII la documentació més antiga fins a documents contemporanis. La documentació de l'arxiu va sobreviure a la crema indiscriminada de l'any 1936, quan el veí de Gelida, Martí Planas i Gras, en aquells moments agutzil del poble, juntament amb els germans Jaume i Antoni Llopart i Voltà, el van amagar sota l'escala de l'Ajuntament. Malgrat tot, una part de la documentació fou cremada, juntament amb part de la biblioteca d'un oncle dels germans Llopart, que era jesuïta, amb la voluntat de convèncer el comitè revolucionari que era tota la documentació existent a l'arxiu.</p> <p>El responsable de l'arxiu en l'etapa última fins al seu trasllat a l'Arxiu històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu en fou l'historiador Ramon Rovira i Tobella. El fons ha estat cedit a l'Arxiu del Bisbat, però només en dipòsit, ja que la titularitat s'ha mantingut a la Parròquia de Sant Pere de Gelida. Prèviament, hi havia hagut intents d'organització, així doncs, un dels darrers rectors de Gelida, mossèn Jaume Duch i Fumadó (1986-1991), va iniciar una reordenació dels fons que el mateix Ramon Rovira va continuar amb la llicència del rector Isidre Gras i Civit (1991-2014).</p> | 41.4409449,1.8631724 | 405030 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97102-pxl20231127104822558.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97106 | fons documental de l'Arxiu Municipal de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gelida | La documentació està perfectament ordenada i conservada en una bateria d'armaris compactes. | <p>L'arxiu municipal conté l'arxiu històric de l'Ajuntament de Gelida, en les seves diferents etapes des d'aproximadament des de l'any 1641 i sent l'Ajuntament l'hereu en etapa democràtica de les diferents eines i corporacions que han representat l'administració municipal des del segle XVII.</p> <p>La part més important es compren de les diferents branques de l'administració local del poble. No obstant això, també inclou fons d'entitats, fons personals, administratius o empresarials. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la ubicació actual.</p> <p>Segons la descripció que Josep Conejo Mundatda va fer de l'evolució de l'arxiu l'any 2016, s'han executat diverses actuacions sobre el fons municipal. La primera intervenció la va realitzar l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès l'any 1988. Van realitzar un primer inventari de tota la documentació municipal quant a unitat d'instal·lació. Aquesta intervenció no va comportar l'organització del dipòsit de l'arxiu, ni la neteja dels documents, ni el seu arxivament. La segona intervenció, que va finalitzar el 1991, va centrar-se en la documentació municipal històrica, anterior al 1963. Es va seguir la classificació de l'inventari fet per l'Arxiu Històric Comarcal, però aquesta vegada va ser una intervenció completa sobre un total de 250 unitats d'instal·lació. Posteriorment, el 1995, es va fer una transferència de 223 unitats d'instal·lació i 75 llibres, que va seguir la classificació provinent de les oficines. Finalment, la darrera intervenció ha estat la realitzada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 20 de març del 2001 fins al 19 de febrer de 2002. El 7 d'abril del 2005 l'Ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> <p>El quadre de fons, penjat a la web municipal ens mostra l'existència de documentació de l'Ajuntament (1641 - actualitat) en primer lloc. La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l'ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s'han conservat a les oficines del Jutjat. Els llibres de registre civil de naixements 17 llibres (1877-2009) / matrimonis 31 llibres (1872 - 2009) / defuncions 22 llibres (1873-2009). A partir de l'any 2009 es va començar a informatitzar les dades. El Consorci Entitat Mixta Xarxa Viària i l'Estació de Gelida - RENFE entre els anys 1936 -1993. També disposa d'un nombre important de fons privats que inicien les sèries des d'inicis del segle XIX fins a l'actualitat, com fons de masies, com Ca l'Oller (1821-1960) o fons familiars com Família Palahí-Solà (1817 - 1997). També empresarials com La Gelidense, SA (1920 - 1973) per posar alguns exemples.</p> <p>L'arxiu municipal està distribuït en dos espais diferenciats. El primer es troba dins les dependències de l'edifici principal de l'Ajuntament, mentre que el segon es localitza en un espai habilitat per a arxiu a l'edifici del CIC, conegut popularment com el Col·legi de les Monges Franciscanes. Aquests fons no són originàriament municipals, sinó que es componen de cessions o donacions efectuades a l'Arxiu Municipal. Aquests es van instal·lar inicialment al CIC durant els anys 80/90, a causa de la falta d'espai adequat en l'Ajuntament en aquell moment. La decisió de mantenir els fons en aquesta ubicació es va prendre posteriorment, motivada per la limitada capacitat de l'espai de dipòsit disponible a l'Ajuntament.</p> | 08091-148 | Plaça de la Vila, 12. | <p>La documentació ha estat conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins als anys vuitanta, amb les primeres intervencions sobre els fons de l'Arxiu Municipal de Gelida.</p> <p>A partir de l’any 2005, quan l’Ajuntament de Gelida signa el conveni d’adhesió al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, aquesta col·lecció només s’incrementarà amb petites donacions fetes a l’Arxiu Municipal.</p> <p>El Servei d'Arxiu Municipal de Gelida és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Gelida. L'Arxiu Municipal de Gelida forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005.</p> | 41.4409449,1.8631482 | 405028 | 4588331 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1011512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-img20230327101723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97106-1716583948796.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Es pot consultar el quadre de fons complet a la web municipal. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97179 | Carrer del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-sol-1 | <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII-XIX | El carrer del Sol conserva una de les seves característiques històriques principals: l'absència de construccions en un dels seus costats. Malgrat tot, bona part dels edificis tradicionals del carrer han estat modificats o han desaparegut, i només queden alguns edificis que mostren l'aspecte original del carrer. | <p>Es tracta d'un dels trams d'entrada a la població que han existit des d'època moderna. Aquest punt de transició entre el centre de Gelida i els primers terrenys agrícoles de l'entorn es caracteritza per una tipologia constructiva popular, amb edificacions entre mitgeres que compten amb planta baixa i un o dos pisos superiors.</p> <p>Aquests immobles generalment pertanyien a propietaris involucrats en activitats de manufactura, agrícoles o de servei destinades als carreters, els quals valoraven la ubicació accessible a l'entrada del poble. La posició estratègica d'aquests edificis i la seva façana oberta al carrer els convertia en un mirador privilegiat de la vall i la plana penedesenca, una característica que, malgrat l'expansió urbana, encara es conserva avui dia, encara que la vista original s'ha vist parcialment alterada.</p> | 08091-163 | Carrer del Sol, s/n. | <p>Durant la primera meitat del segle XIX, l'eix principal format pels carrers Marquès de Gelida, Major i Pi va ser el primer punt de desenvolupament urbà.</p> <p>Paral·lelament, altres zones com el carrer del Sol van iniciar un procés d'urbanització similar, utilitzant com a referència el camí carreter de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia. Abans del creixement urbà del poble, el carrer del Sol estava ocupat només en una meitat aproximada de l'ocupació actual, establint-se el límit a l'edifici actual número 23, on encara es pot veure la placa del Partit Judicial de Sant Feliu, Província de Barcelona.</p> <p>Aquest tipus de plaques també es poden trobar al carrer Vicenç Perelló i al final del carrer del Pi.</p> | 41.4396903,1.8670642 | 405353 | 4588188 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-368593821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20240306134357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20240306134437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20240306134528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20240306134632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97179-img20231212120926.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97182 | Casa familiar Jaume Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-familiar-jaume-colomer | <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XIX | La façana ha estat restaurada recentment preservant els valors patrimonials més interessants, com l'estil de les obertures, els materials o la galeria del segon pis. | <p>Aquest edifici, ubicat en el primer tram del carrer del Sol, consta de dues crugies entre mitgeres i manté la tipologia popular característica dels edificis de mitjan segle XIX en aquest carrer. L'estructura inclou una planta baixa, dos pisos i una coberta a doble vessant paral·lel al carrer.</p> <p>La planta baixa està equipada amb dos portals: un que proporciona accés als pisos superiors, acompanyat d'una finestra, i un segon més ample, destinat a l'espai comercial de la propietat. El primer pis compta amb dos balcons asimètrics en la façana, els quals comparteixen un balcó corregut amb barana de forja. Al segon pis, es distingeix una combinació d'una finestra de punt rodó i una galeria o eixida amb doble arc i barana de maó.</p> <p>Les cantoneres de l'edifici, així com els marcs de totes les portes i finestres, estan acabats amb maó pla per embellir-les.</p> | 08091-164 | Carrer del Sol, 15. | <p>El núm. 15 del carrer del Sol és la casa familiar de Jaume Colomer, <em>el Paleta Nou</em>, quan el 1931 s'hi va traslladar a viure amb la seva esposa i filles. L'edifici va esdevenir també el domicili social de l'empresa constructora.</p> <p><span><span><span>Jaume Colomer Bertran (1888-1962) va néixer el 24 de setembre de 1888 a Arenys de Munt, al Maresme, i va aprendre l'ofici de paleta amb el seu germà gran, Josep (1886-1978). A principis del segle XX, els germans Mas Civil dominaven la construcció a Gelida, però la situació va canviar amb l'arribada de Colomer, qui ràpidament es va fer conèixer com El Paleta Nou. Des de la seva arribada a Gelida, guiada per Josep Aragall Güell, un rival anterior dels Mas i proveïdor de materials per a la Casa de la Vila entre 1878 i 1881, Colomer va emergir com el principal competidor dels Mas durant més de quatre dècades.<br /> <br /> El 1913, Colomer es va casar amb Carme Xandri Bassó i poc després, a principis dels anys vint, va fundar l'empresa Colomer i Xandri amb el seu cunyat Josep Xandri Bassó. L'empresa va destacar-se en el sector de la construcció a Gelida fins a 1936, construint més de 4,5 edificacions anuals entre 1921 i 1936, incloses torres d'estiueig, cases de renda, i habitatges per a diversos estrats socials. Els Mas, per la seva banda, van continuar influents en les obres públiques i en projectes per a propietaris influents fins que la Guerra Civil va aturar l'activitat de Colomer i Xandri. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra, es van produir canvis significatius, inclosa la dissolució de la societat Colomer i Xandri a causa de la ruptura amb Josep Xandri, i la incorporació del gendre de Colomer, Joaquim Julià Andavert (1916-1997), a l'empresa. Entre 1940 i 1962, Colomer va continuar construint predominantment torres d'estiueig, però a un ritme més lent. El seu treball culminant va ser la piscina municipal, inaugurada el 1961, marcant l'última obra important de Colomer i un punt destacat en la seva carrera en la construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la primera meitat del segle XIX, l'eix principal format pels carrers Marquès de Gelida, Major i Pi va ser el primer punt de desenvolupament urbà. Paral·lelament, altres zones com el carrer del Sol van iniciar un procés d'urbanització similar, utilitzant com a referència el camí carreter de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia. Abans del creixement urbà del poble, el carrer del Sol estava ocupat només en una meitat aproximada de l'ocupació actual, establint-se el límit a l'edifici actual número 23, on encara es pot veure la placa del Partit Judicial de Sant Feliu, Província de Barcelona. Aquest tipus de plaques també es poden trobar al carrer Vicenç Perelló i al final del carrer del Pi.</span></span></span></p> | 41.4398416,1.8667967 | 405332 | 4588205 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97182-img20231212120832.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97187 | Mirador del carrer del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-carrer-del-sol | <p>(2003) <em>Noticiari</em>. Programa Festa Major 2003. pp. 100 - 105.</p> | XXI | <p>Es tracta d'un mirador fet a partir d'una ampliació del mur de contenció del carrer del Sol.</p> <p>Amb l'ampliació que es va fer sobre la zona dels horts, es va millorar la vorera. Amb aquesta millora el mur de contenció fet de pedra i maó va quedar inclòs l'espai pels vianants, i amb la col·locació d'un passamà de metall, s'ha pogut crear un espai mirador de la vall del riu Anoia i la plana penedesenca.</p> | 08091-167 | Carrer del Sol, s/n. | <p>Tradicionalment, s'ha considerat al poble que les vistes des del carrer del Sol són de les millors de Gelida. El juliol de 2002 es va inaugurar aquest mirador per ampliar el pas de vianants.</p> | 41.4398320,1.8664889 | 405306 | 4588204 | 2002 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-368593821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-1716583949808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-1716583949845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97187-1716583949884.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97189 | Plafons ceràmics de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-de-gelida | <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs:més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. p 84-91</span></p> | XIX - XX | En general, estan tots en bon estat si bé, alguns poden mostrar algunes pèrdues o trencaments de la capa ceràmica superficial. | <p>La presència de plafons ceràmics repartits en diferents façanes del poble és un element recorrent, de manera similar com passa amb els rellotges de sol de Gelida que embelleixen les façanes. Alguns dels plafons són de producció industrial contemporània, però també hi ha una bona col·lecció de plafons ceràmics d'autors rellevants i de qualitat artística. Conxita Boncompte ha estudiat aquesta col·lecció ceràmica present en diverses cases del municipi identificant una col·lecció de plafons a ressaltar, alguns dels quals, però, s'han retirat del seu emplaçament original.</p> <p>1- Carrer Major, 28 - Plafó de Vicent Abad que presenta la Verge del Pilar, 1932.</p> <p>2- Carrer Major, 44 - Josep Roig i Ginestós que presenta a Sant Jordi, 1952.</p> <p>3 - Carrer Sant Jordi, 5 - Anònim (possiblement un taller Valencià) que presenta Sant Jordi, anys 1920.</p> <p>4 - Carrer Mn Jaume Via, 65 - Manuel Rodríguez y Pérez de Tudela que presenta Ntro Pdr. Jesús del Gran Poder, anterior a l'any 1926.</p> <p>5 - Carrer Sant Antoni, 25 - Modest de Casademunt que presenta Sant Antoni Abat, 1922 - 1925</p> <p>6 - Carer del Pi, 121, CeràmicSanta Ana (Atribuït), 1945.</p> <p>7 - Carrer del Pi, 67 - Anònim presenta Mare de Déu de Montserrat, 1950.</p> <p>8 - Carrer Sant Miquel, 13, Anònim presenta a Sant Jordi, posterior a 1934</p> <p>9 - Casal Font - Salvador Sunet Urgellès presenta Mare de Déu de Montserrat, 1927.</p> <p>10 - Casal Font - Salvador Sunet Urgellès presenta Sant Jordi, 1927.</p> <p>11 - Can Guarro - Xavier Nogués (atribuït) presenta Sant Domènec i la fàbrica de paper, 1923.</p> <p>12 - La Gelidense - Manuel Maria Mayol Ferrer, presenta Sant Domènec, 1926. (Conservat per l'Associació d'Amics del Castell al magatzem municipal).</p> <p>13 - Carrer Major, 26 - Anònim, Sant Joan Baptista, 1854.</p> <p>14 - Carrer del Carme, 1 - Anònim, Presenta la Verge del Carme, segle XIX. (retirat)</p> <p>15 - Carrer del Sol, 1-3 - Anònim, presenta Immaculada Concepció, final segle XIX. (Només se'n conserven algunes restes)</p> <p>16 - Carrer del Pi, 13 - Anònim, presenta la Verge del Carme, segle XIX. (Retirat)</p> <p>17 - Cal Patró, els Tarongers - Torres (Josep i Joan) presenten la Mare de Déu de Montserrat, 2000.</p> <p> </p> <p> </p> | 08091-169 | Diverses localitzacions | <p>Alguns dels autors, tal com indica Conxita Boncompte en el seu estudi, són autors reconeguts. És el cas dels ceramistes Modest de Casademunt, Salvdor Sunet Urgellès i Xavier Nogués i dels castellonès Vicent Abad. També l'artista Josep Roig i Ginestós. Així mateix, dues obres sevillanes de renom, Manuel Rodríguez y Pérez de Tudela, i l'altra a un taller de Triana, Cerámicas Santa Ana.</p> | 41.4409731,1.8632072 | 405033 | 4588334 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97189-img20231127113826.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-06-18 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97194 | Carrer Mossèn Jaume Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-mossen-jaume-via | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XX | El carrer està en bon estat en general. Es conserven alguns dels edificis més singulars que es van construir durant el primer terç del segle XX. | <p>El carrer Mossèn Jaume Via, paral·lel al carrer Major, comprèn una distància aproximada de 280 m.</p> <p>El carrer està talla per algunes interseccions que surten perpendiculars del carrer Major, dibuixant 'l'espina de peix' que diversos autors locals han esmentat sovint per explicar el creixement urbà del poble a partir de l'eix principal carrer del Marquès de Gelida - Major - Pi. El tram d'interès del carrer Jaume Via compren la intersecció entre el carrer Sant Jordi i de la Font, amb uns 75 m aproximadament de longitud.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic el carrer disposa d'habitatges als dos costats amb una estructura habitual d'habitatges entre mitgeres, amb soterrani i pati posterior. En aquest tram de carrer hi ha una concentració elevada d'edificis modernistes o amb elements de diversos estils.</p> | 08091-170 | Carrer Mossèn Jaume Via, s/n. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XIX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> | 41.4400160,1.8630302 | 405017 | 4588229 | 1905-1915 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97194-img20231127113815.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2025-03-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97196 | Carrer de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-lluis-1 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span><em>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.</em><span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XIX-XX | El carrer està en bon estat en general. Es conserven alguns dels edificis més singulars que es van construir durant el primer terç del segle XX. | <p>El carrer Sant Lluís és un carrer central de Gelida que originalment era una pista d'accés des de la zona de baix a l'estació fins a dalt el poble. En aquests moments, té una longitud aproximada de 365 m.</p> <p>Aquest carrer serveix com a testimoni d'una de les etapes daurades de la història del poble, el fenomen de l'estiueig al poble, evidenciat pels edificis que s'hi troben com la casa Jové o la casa Valls popularment coneguda com les Escoles Velles, paradigmes de les grans torres amb jardí dels estiuejants burgesos provinents de l'àrea de Barcelona.</p> <p>S'estén entre els carrers Major i avinguda Catalunya, amb un dels seus trams reconegut com a bé cultural d'interès local. El seu recorregut sinuós és molt característic de la trama urbana de la població.</p> | 08091-172 | Carrer de Sant Lluís, s/n. | <p><span><span><span>Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet, o la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.</span></span></span></p> | 41.4422840,1.8633977 | 405051 | 4588480 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1702457474457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701771990703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701771990924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701772727405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701772727650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1701772728134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97196-1702457474892.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97199 | Coves del castell de Gelida (A, B, C) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-castell-de-gelida-a-b-c | <p><span><span><span><span><span><span>VILLAROYA, Erik (2019). Darreres aportacions al coneixement de la prehistòria de Gelida: El material prehistòric de les coves del Castell. Quarderns Gelidencs d'Història i Societat, 7. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></span></p> | És un entorn de balmes a la paret de roca sobre la qual es troba el castell, en el barranc que porta a la font de Cantillepa. | <p>La Cova A, en realitat, es tracta d'una escletxa que coincideix amb una diàclasi amb orientació est-oest. S'ubica a una altura de 280 m sobre el nivell del mar. Aquesta cavitat va ser l'única que va proporcionar materials arqueològics, tot i que no mostrava una sedimentació clara. Actualment, està blocada per un despreniment de roca i és inaccessible. Amb els dibuixos de planta de Josep de la Vega, es pot intuir que el recorregut intern està dividit en dos tubs amb una profunditat similar de 26 m. Entre els artefactes descoberts es troben indústria lítica en sílex, estris de poliment com una destral de basalt i una peça de collaret, així com artefactes de metall i ceràmica, incloent-hi un bol de ceràmica a torn amb decoració pintada.<br /> <br /> Les coves B i C, en canvi, es van revelar com a tubs d'emissió avortats del sistema càrstic i no van proporcionar cap material arqueològic significatiu. La B seria una cova petita, de 3 m d'amplada i 6 m de profunditat. La C és una mica més gran, de fins a 5 m d'amplada i 9 m de profunditat.<br /> <br /> A partir dels elements arqueològics més rellevants, es pot inferir que la Cova A va ser utilitzada durant períodes que abasten des de l'Eneolític-Bronze Antic fins a èpoques ibèriques i romanes, mentre que la 'Cova del G.R.<span>A</span>' es pot adscriure a èpoques ibèriques i romanes. Tot i això, cal destacar que, a causa de la manca de dades sistemàtiques, es planteja la hipòtesi que aquestes coves poguessin haver estat fetes servir com a llocs d'enterrament o per a pràctiques rituals i culturals, tot i que no s'han documentat restes humanes.<br /> <br /> Pel que fa als materials, en l'estudi publicat als Quaderns Gelidencs per Erik <span>Villaroya</span> l'any 2019 es fa un repàs de l'estat actual de les peces. L'estat apreciable en aquell moment era dolent - regular segons l'autor, tenint en compte que alguns dels fragments, especialment els ceràmics s'havien trencat en aquests darrers anys i presentaven problemes de conservació per la part interna. Els materials lítics, si bé conserven millor, opina que haurien sigut de major dimensió, especialment les fulles de sílex, i podria ser que també s'haguessin trencat.<br /> <br /> Els materials lítics provinents del jaciment més destacats són fragments de làmines de sílex de diferent amida de les quals tres podrien correspondre a làmines o ganivets. Un parell de puntes de fletxa, un raspador de pedra calcària, i un fragment de destral de pedra polida i una petita esfera o anella forada també de pedra. De produccions ceràmiques tres fragments amb decoració de cordons, i una vora amb restes de pintura amb motius concèntrics ibèrica. Les peces d'os només són un fragment de punxó i una agulla sencera i un botó piramidal quadrat foradat en V. Finalment, de material metàl·lic s'ha preservat una anella de bronze petita i un fragment d'anella més fina.</p> | 08091-174 | Al Castell de Gelida, al vessant sud de l'espadat del castell. | <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà. Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una fascinant mostra de l'evolució urbana i social de la regió al llarg del temps.</p> <p>Si bé les coves, possiblement ja eren conegudes d'antic, no és fins a mitjan segle XX que se'n reporta l'existència en etapa contemporània. Als voltants del castell, van ser identificades unes coves / balmes durant els mesos de juliol i setembre de 1963. L'exploració i descobriment d'aquestes coves / balmes va ser liderada per membres del Grup de Recerques Arqueològiques del Grup Excursionista de Gràcia. Entre les troballes, es va descobrir material arqueològic només en una de les coves, coneguda com la 'Cova del G.R.A', mentre que l'exploració d'una altra cova i una escletxa no va donar resultats conclusius. Els artefactes recuperats eren fragments de '<em>dolium</em>', un fragment de ceràmica ibèrica comuna, un altre fragment de ceràmica a mà indeterminat, dos fragments de ferro, i una petita destral de basalt. Malauradament, no es disposa de més informació sobre la seva ubicació precisa. Posteriorment, l'any 1977, J de la Vega, coneixent les troballes del 1963, va dur a terme tasques de documentació arqueològica. Durant aquesta investigació, es van identificar un total de tres cavitats, denominades A, B i C, i es va inventariar els materials arqueològics d'una col·lecció particular, els quals provenien d'excavacions clandestines realitzades en aquestes coves.<br /> <br /> Els estudis més recents i comparables de la zona, segons identifica <span>Villaroya</span> ens fan suposar que estaríem davant d'una utilització de la cova per context funerari, si tenim en compte les característiques orogràfiques del lloc, així com la tipologia d'artefactes i restes recuperats, propis d'un aixovar funerari en un període de Calcolític - Bronze antic.<br /> <br /> Ja en una fase contemporània s'ha instal·lat la col·lecció de peces al centre d'interpretació del Castell, que es pot veure al segon pis de l'edifici de recepció de visitants.</p> | 41.4361794,1.8688452 | 405498 | 4587796 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911684084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1716059259201.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN|EPA | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1760|1763 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97200 | Col·lecció del Centre d'Interpretació del castell de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-centre-dinterpretacio-del-castell-de-gelida | <p><span><span>AAVV (1986). <em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHON, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 2001, Vol. 26, p. 69-94</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | X-XX | L'espai té problemes d'humitat i de temperatures molt oscil·lants segons l'època de l'any. Les peces en general estan en bon estat i se'ls fa manteniment. | <p>La col·lecció de peces arqueològiques exposada al Centre d'Interpretació del Castell de Gelida és el conjunt de peces procedents de les troballes i excavacions de les coves del Castell i una petita part del conjunt de peces que han aparegut durant les excavacions del castell i que es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya (dipòsit de Cervera).</p> <p>Es tracta d'algunes de les peces que millor il·lustren i complementen l'exposició temporal que es va col·locar l'any 2003 amb l'obertura del Centre d'Interpretació del Castell de Gelida, i que presenta diferents àmbits temàtics com una explicació del context del perquè de la construcció del castell de Gelida, un repàs sobre els senyors de Gelida i també els pagesos (les relacions feudals) que vivien a redós de la fortificació. El paper de l'església en el seu estil de vida i moments de vida quotidiana o de guerra i defensa.</p> <p>D'entre les peces destaquen diferents peces i materials ceràmics (diferents tipus de recipients i plats domèstics, materials de construcció com canals o rajoles), metall (anelles i guarniments de les cavallerisses així com peces quotidianes de ferro com eines i claus) la pedra (un morter domèstic), etc.</p> <p>Finalment, es presenta a Berenguer Bertran el personatge més singular/ important de la història del castell.</p> | 08091-175 | Interior del castell de Gelida. | <p><span><span><span>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític del moment era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere, amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell. En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – Carrer del Pi. Al llarg dels segles, el castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se en les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès. Al llarg dels segles, el castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui va executar importants obres de restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998 quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002 es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del Castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.</span></span></span></p> | 41.4362971,1.8692529 | 405531 | 4587809 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911683582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911684442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911684889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911682828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97200-1712911683544.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Des de la web del Castell de Gelida es defineix el Centre d'Interpretació inaugurat el 2003, com un recurs destinat als visitants que s'ha establert aprofitant part de les estructures d'un castell del segle XIV. Aquest espai multifuncional, distribuït en dues plantes, inclou una àrea d'informació, serveis, una botiga, i una exposició permanent dedicada a la història i importància del castell. El projecte va ser impulsat per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida amb el suport de l'Ajuntament de Gelida i finançament de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Foment. Els seus objectius principals són la conservació, investigació, interpretació i difusió del patrimoni històric i natural de Gelida. Informació addicional sobre el projecte, les instal·lacions i les activitats que s'hi realitzen es pot trobar en els vídeos publicats amb motiu del desè aniversari del centre, el 2013. | 85|94|98|81 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97201 | El castell de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-gelida | <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>A<span>SSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. p 151 - 153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BERGADÀ, Lleó (1932): “Gelida i el castell” a <em>III Aplec Excursionista i de germanor penedesenca</em>.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHÓN, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | X-XX | CastellACORD GOV/26/2018, de 26 de juny, pel qual es delimita l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès).DOGC Núm. 7652 - 28.06.2018 RESOLUCIÓ CLT/ 457/2017, de 27 de febrer, per la qual s'incoa expedient de delimitació de l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès), i s'obre un període d'informació pública.En aquesta mateixa resolució es deixa sense efecte la incoació de l'entorn que segueix: Castell i entorn incoat per Resolució 13/12/1979 i BOE 25/02/1980Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)Conjunt arqueològic del CastellDeclarat BCIN / Monument històric / 22/04/1949 / R-I-51-5486 / 339-MH-EN / Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949Castell de Gelida i entorn (Els Tarongers) | <p>Les principals característiques històriques del Castell com a monument han estat radiografiades per l'equip de l'Associació d'Amics del Castell:<br /> <br /> <strong>Primeres construccions:</strong><br /> El Castell de Gelida, situat sobre un esperó rocós amb un desnivell sud-est / nord-oest, té les seves primeres estructures en la meitat superior de l'esperó. Una muralla robusta tancava aquesta part superior, mentre una torre rectangular barrava l'accés pel costat inferior, al costat d'una església i un cementiri amb tombes antropomorfes. A la part més alta, una potent muralla definia el recinte sobirà, amb espais d'habitat entre aquesta i la torre inferior.<br /> <br /> <strong>L'església de Sant Pere:</strong><br /> Originalment de planta rectangular amb possible absis quadrangular, l'església de Sant Pere tenia una coberta de teula a doble vessant. Les parets eren de carreus petits, unides amb morter de calç. Aquesta estructura es veia complementada per una finestra geminada de l'època. Actualment, a l'interior hi ha una col·lecció important de peces de diferent tipologia. Està conformada com una col·lecció de peces provinents del Castell, de les excavacions i, alhora, com una mostra de part de la col·lecció recollida per l'Associació d'Amics del Castell des de mitjans dels anys 1960, quan es va constituir. Entitat que gestiona l'equipament històricament.<br /> <br /> La peça més destacada que hi trobem a l'interior és el sarcòfag gòtic de Berenguer <span>Bertrand</span>, i el seu fill, Nicolau <span>Bertrand</span>, senyors de la Baronia de Gelida i gran figura transformadora del castell. També és destacable l'altar barroc (1782) donat pel Dr. Melcior Colet l'any 1980. Finalment, fer una menció a la capella de Sant Roc, copatró del poble, en la que en destaca l'enteixinat del sostre.<br /> <br /> <strong>Desenvolupament del castell fins al segle XIV:</strong><br /> Les modificacions fins al segle XIV inclouen reforços a les torres existents sense ampliar el perímetre del castell. Es dobla la torre est i possiblement es construeix o amplia una torre de planta circular. L'accés al recinte superior es mantenia a través d'una passera sobre el torrent de <span>Cantillepa</span>.<br /> <br /> <strong>Transformacions en l'església de Sant Pere:</strong><br /> Durant aquest període, l'església s'amplia, es reconstrueix l'absis amb una probable planta semicircular i s'afegeixen arcs torals interns per suportar una nova volta de canó, augmentant l'alçada de l'edifici.<br /> <br /> <strong>Berenguer Bertran i les reformes del segle XIV:</strong><br /> El 1367, Berenguer Bertran adquireix el castell en estat ruïnós i inicia un ambiciós projecte de reconstrucció. Es restaura completament el mur caigut i es modifiquen els coronaments de les muralles. Es reconstrueix o amplia la torre i es densifiquen les edificacions i la zona del cementiri. A l'interior de l'església es conserva el sarcòfag nobiliari que esdevé una de les millors peces de la col·lecció que es poden veure al castell. El sarcòfag es presenta com una caixa suportada per dos lleons sobre mènsules de pedra. El sarcòfag està decorat amb l'escut heràldic esculpit emmarcat per quadrilòbuls a banda i banda. El frontal, altre cop dos escuts flanquegen una inscripció al centre: '<span>Asi</span> jauen <span>los</span> molt <span>onrats</span> <span>an</span> B.G.N. <span>é</span> <span>an</span> <span>Choalu</span> <span>Bertrand</span> fill seu, les <span>animas</span> dels quals <span>sian an</span> <span>Gloria</span>.' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.<br /> <br /> <strong>Provisió d'aigua i ús residencial:</strong><br /> Es construeix una mina d'aigua per canalitzar aigua des de dalt del castell mitjançant canonades ceràmiques des de la Font del Senyor. Les reformes permeten un ús militar durant diversos conflictes, però al segle XVI, el castell ja no és residencial i es construeix la Casa del Senyor a baix al poble a tocar de la desapareguda església de Sant Miquel i al peu del camí.<br /> <br /> <strong>Declivi i final del castell:</strong><br /> Després de la guerra de Successió en 1714, el castell es destrueix definitivament per l'obligació del Decret de Nova Planta de Felip V, quedant en ruïnes. Els materials del castell s'utilitzen per a construccions properes i per a forns de calç. L'església de Sant Pere roman <span>dempeus</span>, incorporant el campanar construït amb pedres del castell. També moltes de les cases del voltant reaprofiten materials provinents de la 'pedrera' en la qual s'ha convertit el castell. Aquest és un element molt visible a les cases més antigues del barri dels Tarongers.<br /> <br /> <strong>Últimes edificacions i cementiri parroquial:</strong><br /> El recinte del castell acaba allotjant el cementiri parroquial fins a la construcció del nou cementiri a l'entrada del poble. Això marca la finalització del cicle de vida d'aquest espai històric, que ha vist múltiples fases d'ús des de la seva creació medieval.<br /> <br /> La síntesi d'intervencions arqueològiques realitzades al castell des de mitjan segle XX fins a la important actuació de l'1% Cultural dels anys 2000, recollides en l'Inventari de Patrimoni Arqueològic, ha revelat troballes que van des de ceràmica ibèrica fins a elements de la baixa edat mitjana, repartides en diversos recintes del castell. Al recinte superior, s'han descobert estructures com un possible absis semicircular i una torre amb restes d'<em>opus <span>spicatum</span></em>, juntament amb un sistema de distribució d'aigües que data de 1983. A més, s'han recuperat quantitats significatives de ceràmica medieval fins al segle XVIII durant les excavacions de la cisterna entre 1975 i 1980. Al recinte central es va descobrir un dipòsit d'aigua l'any 1972, i al recinte inferior, s'ha confirmat la presència d'una necròpoli de tombes antropomorfes del segle X. Durant la restauració de l'església, entre 1970 i 1979, es van descobrir finestres preromàniques i una ara de la mateixa època. Les intervencions dels anys 1990 van incloure una exploració el 1991 a la torre del recinte jussà, on es van documentar estructures romàniques i paviments de l'època baix medieval. Posteriorment, l'any 1996, es va investigar una zona al sud-est de la torre quadrangular, identificant estructures del segle XIV. L'any 1998 es van realitzar sondejos que van confirmar l'existència d'estructures importants i nivells arqueològics dels segles XVII i baix medieval. Finalment, entre 2001 i 2002, es va excavar l'àrea afectada per la construcció d'un centre de visitants, confirmant la riquesa arqueològica del lloc. Més recentment, a raó dels aiguats de l'any 2007 que van esfondrar part del mur del cementiri, el 2021 es va procedir a la reconstrucció del mur de tancament. Aquesta intervenció va permetre documentar estructures sota el cementiri que probablement daten dels segles X-XI. El 27 de novembre de 2022, es va concloure la intervenció al mur del cementiri i els treballs arqueològics en aquest espai. Els resultats han identificat que es tracta d'un espai funerari que havia estat actiu des dels segles IX-X fins al XIX, documentant-se un conjunt de tombes antropomorfes i evidenciant una activitat funerària continuada fins a finals del segle XIX, com ho mostren els nínxols i els aixovars funeraris trobats.</p> | 08091-176 | A la part alta del poble, sobre un esperó rocós al costat del barranc de la font de Cantillepa. S'hi accedeix a partir del barri dels Tarongers. | <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.</p> <p>Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític medieval era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere), amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell.</p> <p>En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – carrer del Pi. El castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se com a primera les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès.</p> <p>El castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui hi va executar importants obres de restauració. El 1367, Berenguer Bertran, un ciutadà de Barcelona i banquer influent, va adquirir el castell i va executar importants obres de reparació. Aquestes renovacions van continuar fins al 1375, any en què Bertran va fer el seu testament, indicant la seva voluntat de ser enterrat al castell. El castell de Gelida no va tenir una sort diferent de la majoria dels castells de Catalunya: el 1714 va ser destruït, encara que fos simbòlicament, amb l'enrunament de la torre de l'homenatge. La construcció és en runes ja el 1780, quan el rector demana permís per agafar pedra per a la construcció del campanar de l'església (BERGADÀ, 1932). Serà la penúltima obra al castell; la darrera serà la instal·lació del cementiri, el 1856.</p> <p>Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998, quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002, en què es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.</p> <p>Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.</p> <p>L'any 2021 el rector de la parròquia de Gelida, Jordi Tres, va cedir la titularitat de l'església i del cementiri del castell al municipi.</p> | 41.4361070,1.8696070 | 405561 | 4587788 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911682522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911683582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911686947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911687128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684812.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 91|92|93|94|96|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97202 | Església de Sant Pere del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-del-castell | <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. p 151 - 153</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHÓN, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | X - XIV - XVIII | L'església està restaurada i presenta un bon estat general. | <p>El castell de Gelida, situat sobre un esperó rocós amb un desnivell sud-est / nord-oest, té les seves primeres estructures en la meitat superior de l'esperó. Una muralla robusta tancava aquesta part superior, mentre una torre rectangular barrava l'accés pel costat inferior, al costat de l'església de Sant Pere i un cementiri amb tombes antropomorfes.</p> <p>A la part més alta, una potent muralla definia el recinte sobirà al voltant del que es coneix com a plaça del Padró, amb espais d'habitat entre aquesta i la torre inferior. L'església de Sant Pere ocupa l'extrem nord-oest del castell i està ubicada al límit del penya-segat del barranc de <span>Cantillepa</span>, en un espai conegut com a Salt. La planta rectangular amb volta de canó i coberta de teula a doble vessant presenta capelles a banda i banda de la nau i l'absis recte. Les capelles laterals del costat sud són les més significatives. Actualment, la capella de Sant Roc, copatró de la vila, és l'única que preserva el sostre enteixinat policromat. La segona buida de decoració està dedicada al Sant Crist. Al costat nord de la nau hi trobem la capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut, i és aproximadament de les mateixes dimensions, i una segona porta d'accés lateral a la nau, que cronològicament hauria pogut ser la porta original o, si més no, la ubicació. Als peus de l'església, on trobem la gran portalada d'accés, hi havia hagut un cor amb barana de guix decorat amb filigranes.<br /> <br /> El campanar actual del segle XVIII és de torre octogonal bastida amb pedra reaprofitada del castell mostrant al seu parament els diversos colors dels materials utilitzats, en substitució de l'antic campanar d'espadanya. Al peu de l'església de l'entrada nord de l'església, a la part baixa de la graonada d'accés construïda al segle XVII com la porta principal actual, s'hi observa encara restes de l'antic cementiri del poble. A part de les restes dels nínxols moderns, s'ha pogut excavar arqueològicament l'espai i s'han pogut documentar antigues tombes de banyera excavades a la roca.</p> | 08091-177 | A la part baixa del recinte emmurallat del castell de Gelida. | <p>L'església de Sant Pere fou, fins a finals del XIX, el centre parroquial del terme i de les esglésies de Sant Miquel, Sant Salvador de la Calçada i Santa Magdalena del Puig, moment en què es construeix la nova església de Sant Pere, al centre del poble, en substitució de la de Sant Miquel, i passa a ser aquesta l'església parroquial. La història de l'església de Sant Pere del castell i el propi el castell han anat lligats, des de les primeres notícies del s. X fins a la destrucció de la guerra de Successió de bona part de l'arquitectura militar i sobrevivint-ne només el temple de tot el conjunt del castell. La gran transformació del castell del segle XIV de la mà del banquer barceloní Berenguer Bertran, nou senyor del castell i que també es nota a l'església, en la qual es fan importants canvis.<br /> <br /> La capella de Sant Roc està dedicada al copatró de Gelida per haver salvat els veïns de la pesta al segle XVI, que va afectar la comarca. Està datada de l'any 1595, igual que la del seu costat, dedicada al Sant Crist. El cor, ubicat als peus fou construït el 1680. Al costat nord de la nau, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut. La talla de fusta de la Verge, que es guardava en una fornícula encara visible, fou cremada durant la Guerra Civil, igual que el retaule monumental barroc de l'absis, encarregat l'any 1696 pel rector de Gelida a l'escultor barceloní Francesc Espill.<br /> <br /> Així doncs, l'església des del seu origen preromànic fins a l'aspecte barroc del segle XVIII va viure notables canvis. És el moment en què es retira el campanar d'espadanya (s. XVI) per construir el campanar de torre actual, amb pedra de l'enrunat castell. La posició de difícil accés del temple ja havia fet que, als peus del castell, al barri dels Tarongers, a l'edifici de la rectoria vella -ara desaparegut- existís una capella, dedicada a Sant Antoni, com a alternativa a l'església de Sant Pere en moments de molt mal temps i que fos complicat accedir al castell.</p> | 41.4363403,1.8686977 | 405485 | 4587814 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911684959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685797.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687406.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós/Cultural | BCIN | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment, a l'interior hi ha una col·lecció important de peces de diferent tipologia. Està conformada com una col·lecció de peces provinents del castell, de les excavacions i, alhora, com una mostra de part de la col·lecció recollida per l'Associació d'Amics del Castell des de mitjans dels anys 1960, quan es va constituir. Entitat que gestiona l'equipament històricament.La peça més destacada que hi trobem a l'interior és el sarcòfag gòtic de Berenguer Bertrand, i el seu fill, Nicolau Bertrand, senyors de la Baronia de Gelida i gran figura transformadora del castell. També és destacable l'altar barroc (1782) donat pel Dr. Melcior Colet l'any 1980. Finalment, fer una menció a la capella de Sant Roc, copatró del poble, en què en destaca l'enteixinat del sostre.El sarcòfag es presenta com una caixa suportada per dos lleons esculpits sobre mènsules de pedra. El sarcòfag està decorat amb l'escut heràldic esculpit emmarcat per quadrilòbuls a banda i banda. El frontal, altre cop dos escuts flanquegen una inscripció al centre: 'Asi jauen los molt onrats an B.G.N. é an Choalu Bertrand fill seu, les animas dels quals sian an Gloria.' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.Per altra banda, malgrat la immatriculació per part del Bisbat de Sant Feliu de l'església de Sant Pere del castell com del cementiri vell com a titulars de la propietat, l'any 2021 es va signar un acord, a mesura que es retornava la titularitat a l'Ajuntament de Gelida d'ambdues propietats. | 91|92|96|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97204 | Espai Natural Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-muntanyes-dordal | <p><span>Tal i com informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les muntanyes d'Ordal, també conegudes com la serra d'Ordal, són una cadena muntanyosa situada entre els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. El seu punt més alt és el Puig d'Agulles, que arriba als 653 m d'altura. El nom de la serra prové del poble d'Ordal. La serra s'estén en una direcció nord-sud, passant per Vallirana i Cervelló al Baix Llobregat, i continuant a través de Gelida, Subirats i Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès.</span></p> <p>El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic.</p> <p>Aquest espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars.</p> <p><strong>Vegetació i Flora</strong></p> <p>A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes.<br /> <br /> Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (<em>Polysticho-Coryletum</em>) i de gatelleda (<em>Carici-Salicetum catalaunicae</em>; i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (<em>Ampelodemos mauritanica</em>) que s'hi presenten.<br /> <br /> En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de <em>Crassula campestris</em>, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa.<br /> <br /> <strong>Espècies estrictament protegides pel PEIN</strong></p> <ul> <li><em>Crassula campestris</em></li> </ul> <p><strong>Fauna</strong></p> <p>Les comunitats de vertebrats són les típiques d’aquest conjunt de serres litorals, amb espècies típicament forestals, com el teixó (<em>Meles meles</em>), i d’altres més de caràcter rupícola, com la xixella (<em>Columba oenas).</em> Hi figuren també algunes espècies com l’hortolà (<em>Emberiza hortulana</em>) o el trobat (<em>Anthus campestris</em>).<br /> <br /> Tal com passa al massís del Garraf, cal subratllar l’interès de la seva fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. En aquest sentit, l’Espai conté lepidòpters interessants com ara <em>Euplagia quadripunctaria</em>.</p> | 08091-179 | 41.4108380,1.8662167 | 405241 | 4584986 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97204-pic1707223697636.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | ImpacteEn aquest ENP, l’impacte més remarcable és la pressió antròpica elevada de les zones residencials limítrofes, que comporta una degradació de l’Espai. Aquesta proximitat urbanística a les masses de bosc n’accentua també el risc d’incendi. D’altra banda, també cal esmentar que les extractives de calcària generen forts impactes sobre el relleu i els ecosistemes, així com pols i soroll. A més, cal assenyalar les possibles afectacions de l’escalada, no regulada a l’Espai, com també els abocaments de deixalles que es produeixen en alguns punts.Vulnerabilitat naturalL’Espai presenta comunitats vegetals mediterrànies altament inflamables i amb alt risc d’incendis estivals. D’altra banda, els materials triàsics que formen part del relleu de l’Espai són sensibles a l’erosió. | 2153 | 5.1 | 1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 97205 | Mirador Adolf Galés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-adolf-gales | <p>(1971) 'Un segle de Medicina i Farmàcia a Gelida. Homenatge als Doctors Rafel i Adolf Galés, gelidencs exemplars', a Programa de Festa Major, 1971. pp. 31-34.</p> | XXI | <p>Es tracta d'un mirador adaptat en un espai amb bancs, orientat a la plana del Penedès i emmarcat per les muntanyes de Montserrat.</p> <p>L'espai comprèn una zona amb tres oliveres madures, bancs per descansar i contemplar el paisatge amb una barana de fusta que en limita el perímetre. L'espai es complementa amb la instal·lació que s'hi va fer de l'Arc de Pedra de la portalada d'entrada de Can Sàbat de la Pujada. El mirador està dedicat al metge gelidenc Adolf <span>Galés</span>.</p> | 08091-180 | Al costat de la rotonda d'entrada al poble, on acaba la carretera C-243b. | <p>Adolf Galés i Pujol (Gelida 1896 - 1963) va ser una institució a Gelida, ja que va ser tota la vida professional metge al poble. És una figura molt estimada i popular per la població, la qual li va retre homenatge pòstum posant el seu nom a aquest mirador l'any 2003. El Dr. Adolf Galés, va exercir com a metge des del 10 de novembre de 1925, heretant del seu pare, el Dr. Rafel Galés el càrrec durant trenta-vuit anys. Estava casat amb la Sra. M. Josefa Torres. Durant la Guerra Civil, va veure temporalment substituïda la seva plaça l'any 1937, però la tornà a recuperar. Adolf Galés va estar en actiu fins a la vigília de la Festa Major d'agost de 1963, moment en què va morir.</p> <p>Pel que fa a l'estructura, segons la placa commemorativa, es tracta de l'arc del portal de cal Sàbat de la Pujada, amb una cronologia aproximada del segle XVI. També s'indica que va ser una donació de J. A. Segura Montalban a l'Ajuntament de Gelida a la tardor del 2004.</p> | 41.4440815,1.8713370 | 405717 | 4588671 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97205-1702457470682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97205-1702457470715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97205-1702457470881.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97208 | Carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pi-0 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004,</em><span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XVIII-XIX-XX | El carrer està en bon estat en general. Es tracta d'un carrer històric de la població bastit a partir de cases populars principalment d'abans del creixement urbà de la segona meitat del segle XIX del qual se'n conserven alguns que serveixen de model per explicar aquell urbanisme, i detalls arquitectònics dispersos d'alguns altres al llarg del carrer després d'haver estat profundament reformats. | <p>El carrer del Pi té una longitud d'uns 340 m. Comença al seu extrem superior a una alçada de 162 m, on connecta amb el carrer Major, així com amb els inicis dels carrers Lluís <span>Guarro</span> i Sant Antoni. A l'extrem inferior, situat a una altitud de 128 m, el carrer enllaça amb el carrer de can Sàbat i amb el camí de les Cases Noves. Enric Carafí, en el seu article 'Un carrer amb molta història' de l'any 2003, explica que el nom del Pi prové d'un pi centenari i gegantí que existia fins a 1939 o 1940 davant de cal Calderer (Civil). Durant la urbanització de la plaça del Pi a mitjans dels anys quaranta, es va plantar un nou pi que va morir en la dècada dels seixanta per negligència municipal. A principis dels anys 1980, se'n va plantar un altre que encara perdura.<br /> <br /> Pel que fa als edificis, el carrer es caracteritza per la presència de cases de comparets, una tipologia d'habitatge considerada urbana a Gelida, típica dels carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX. Aquests edificis solen tenir una planta baixa i un pis, alineats i perpendiculars al carrer, amb plantes allargades i patis al darrere. En la planta baixa solia haver-hi espai per a guardar el carro i potser un celler soterrat, mentre que el pis contenia les dependències de l'habitatge, inclosa la cuina.<br /> <br /> Entre els edificis més notables, es troba la casa noucentista d'Andreu Esteve o ca la Maria <span>Curriana</span>, construïda el 1924 per l'arquitecte barceloní Ramon <span>Raventós</span> i Ferrerons. També destaca ca <span>l'Altimires</span>, un gran casal del segle XVIII restaurat a principis dels anys 2000, situat davant de la plaça i flanquejat pels edificis Rius d'estil neoclàssic. Cal Senyor Ramon Comajuncosa, datada de 1903, presenta una façana i un jardí davanter en estat deteriorat, però conserva l'atractiu de la façana de principis del segle XX.</p> <p>També s'observa un grup d'edificis més humils i populars, propis del segle XIX, com els dels números 61-63-65 i 67, alguns dels quals estan en molt mal estat, però ofereixen una perspectiva de com era originalment el carrer. Aquest carrer havia tingut una intensa activitat comercial, de tallers, o derivats de l'activitat agrícola dels seus propietaris, ja que es tractava d'un eix molt important del poble. Encara es conserven alguns elements arquitectònics interessants i originals com portals de pedra, un rellotge de sol pintat al final del carrer a cal Fèlix, i plafons ceràmics per posar alguns exemples, tot i que alguns d'aquests elements com el rellotge de sol de cal Gep del Negre o de cal Altimires s'han perdut o altres com el plafó ceràmic de la Mare de Déu del Carme de ca l'Enric Parés, del segle XIX, que fou retirat però conservat. També s'han afegit nous elements decoratius amb el temps com alguns nous rellotges de sol ceràmics.</p> | 08091-182 | Carrer del Pi, s/n. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer del Pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer. </span></span></span></p> | 41.4422458,1.8588299 | 404669 | 4588481 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457472401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-1702457473655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212092332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212092359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212092703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212092817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212093541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97208-img20231212093733.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97212 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-2 | <p><span><span>JUAN I SERRAHIMA, Jordi (2003). 'L'Agenda 21 de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2003</em><span>. p. 82.</span></span></p> | <p>El riu Anoia travessa el terme municipal de Gelida amb un traçat força paral·lel a l'autopista AP-7 i al del Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Durant el seu trajecte pel poble està acompanyat d'un ric i variat paisatge de bosc de ribera (hi trobem pollancres, àlbers, oms, freixes...) i també canyís i boga. A l'alçada del pont de Sant Salvador de la Calçada, hi ha una petita extensió d'horts de reduïdes dimensions molt treballats.</p> <p>Cal destacar també que hi ha fauna protegida que viu a les proximitats del riu, com són la granota reineta, la tortuga de rierol, la salamandra i l'escarabat Cerambix Cerdo.</p> <p>L'Anoia, de 68 quilòmetres de recorregut i un cabal molt variable, és un dels darrers afluents del riu Llobregat (a l'altura de Martorell) i durant el seu pas per Gelida rep les aigües dels torrents del Fondo de Sant Isidre, del Fondo de Parellada, del Fondo del Garró, del torrent de Vallbardina, del torrent de Cal Joncoses, del torrent de Sant Miquel, del torrent de l'Artiga, del torrent de la Fenosa i de la Rierussa.</p> | 08091-183 | El riu Anoia travessa el terme de Gelida, entrant per les finques vinícoles de can Martí de Baix des de Subirats i sortint per la Vinya del Vicenç al límit de terme entre Gelida, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes. | <p>S'han identificat diverses referències a antics molins que aprofitaven la força hidràulica del riu. Entre aquests, destaquen can Piula, cal Banyes, el Molí Nou (actualment conegut com La Gelidense) i el Molí Vell, actualment la fàbrica de paper Guarro-Casas, SL.</p> <p>Respecte a les dues fàbriques papereres, des del començament de la seva activitat, es beneficiaren significativament del desviament d'aigües del riu a través d'una resclosa i un canal específicament dissenyat per aquest propòsit.</p> <p>La seva aigua també ha regat històricament nombrosos horts del poble. Un dels afluents més importants al poble, a part dels diversos barrancs, és la Rierussa.</p> | 41.4460700,1.8500500 | 403942 | 4588915 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932046882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1712676199266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828121325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828176086.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97216 | Els Pins de la plaça del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pins-de-la-placa-del-pi | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004, p</em><span>p. 74-75.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XX | Els dos exemplars estan en bon estat, malgrat que creixen en un espai excessivament estret i competeixen per ocupar-lo. Un d'ells de menor creixement s'ha corbat per buscar la llum que li tapa el principal i comença a entrar en conflicte amb el cablejat del carrer. | <p>Es tracta de dos exemplars de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) ubicats a la zona de parc central en un parterre ovalat que té funcions de rotonda viària a la plaça, flanquejada pels edificis Rius. La plaça es va reformar l'any 1940, moment en què es construeixen els dos blocs residencials de la mà de l'arquitecte Francisco <span>Portillo</span> Quintana (1878 - 1968). El conjunt de cases, conegudes popularment com a 'Cases Rius'.<br /> <br /> Els dos pins que creixen en un espai excessivament petit competeixen per ocupar-lo i un d'ells, de menor creixement, s'ha corbat per buscar la llum que li tapa el principal. La copa dels dos exemplars sumada, fa uns 6 metres de diàmetre, aproximadament.</p> <p>Els dos peus es troben col·locats dins d'una mena de torreta de grans dimensions, elevada sobre el terreny, de base rodona i amb un banc corregut al seu voltant, amb un acabat rajola ceràmica vermellosa.</p> | 08091-184 | Plaça del Pi, s/n. | <p>Enric Carafí, en el seu article 'Un carrer amb molta història' de l'any 2003, explica que el nom del carrer del Pi prové d'un pi centenari i gegantí que existia fins a 1939 o 1940 davant de cal Calderer (Civil). Durant la urbanització de la plaça del Pi a mitjans dels anys quaranta, es va plantar un nou pi que va morir a la dècada dels seixanta per negligència municipal. A principis dels anys 1980, es van plantar els dos peus que encara perduren.</p> | 41.4418879,1.8593127 | 404709 | 4588441 | Dècada 1980 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-img20231212094006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-1716583947157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-1716583947191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97216-1716583947223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Es tracta d'un element simbòlic de la població, més que per l'actual dimensió dels dos arbres. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97217 | Casa Jaume Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-vila | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004,</em><span> pp. 74-75.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>La casa familiar Vila es presenta com un ampli casal de planta quadrangular amb una coberta a doble vessant de teula ceràmica, orientada perpendicularment al carrer.</p> <p>Aquesta propietat inclou un pati/jardí, accessible des del carrer i mitjançant una escala lateral. L'estructura de l'edifici consta d'una planta baixa, un primer pis, i un sota-teulada o golfes.</p> <p>En la planta baixa, la porta principal està lleugerament descentrada respecte a l'eix de simetria i està flanquejada per tres finestres rectangulars protegides per un porticó de fusta. Al primer pis, s'observen cinc finestres rectangulars llises, cadascuna amb un ampit ornamental realitzat amb maons disposats en forma de dents de serra. A més, l'edifici està dotat de tres respiralls triangulars construïts amb maó i un ràfec esgraonat a dos nivells, també decorats amb maons disposats en dents de serra, afegint un detall distintiu a la façana.</p> | 08091-185 | Carrer del Pi, 45. | <p>Casa familiar del poeta local Jaume Vila i <span>Pascual</span> (1890-1969) en la que va viure tota la vida. Els fons de l'autor foren donats per la seva filla, Teresa Vila, l'any 2005 a la biblioteca que porta el seu nom.</p> <p>Jaume Vila, nascut a Gelida el 22 de febrer de 1890, es va formar com a fuster i entrar a treballar a La <span>Gelidense</span> on restaria tota la seva vida professional. Pel que fa a la vocació poètica va publicar el seu únic recull de poemes l'any 1931, anomenat 'Hores rurals'. En aquest període, influït per la seva amistat amb Octavi Saltor, l'autor va obtenir nombrosos premis als Jocs Florals, incloent-hi el premi 'La Clavellina d'Argent' pel seu poemari 'Les quatre clarors de la vida' (1928) a Perpinyà. Després de la guerra, va desenvolupar una intensa activitat cultural als Lluïsos, on escrivia les lletres de les cançons musicades per Mercè Coma, i també va participar activament al Centre Recreatiu i Cultural. Com a autor teatral prolífic, una de les seves obres més conegudes és 'Esparvers de camí ral', que va ser representada amb gran èxit per l'Elenc Artístic Montserrat als anys cinquanta. Els seus poemes són reconeguts per capturar paisatges i indrets entranyables del poble.</p> <p>Actualment, el fons inclou escrits i obres originals, així com altres materials manuscrits de l'autor. En concret consta de 20 caixes d'arxiu, està dividit en 5 caixes que contenen obra poètica, teatral i documentació personal i diversa de l'autor, i 15 caixes de llibres i publicacions. Un dels compromisos amb la família en el moment de cessió fou que seria custodiat per la biblioteca i romandria accessible als estudiosos. Paral·lelament, el municipi s'ocupa de fer-ne la seva edició i difusió.</p> | 41.4421694,1.8588701 | 404673 | 4588472 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97217-17024574730720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97217-17024574731060.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97218 | Boscos de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-ginebreda | <p>Els boscos de can Ginebreda tenen una extensió de 124,12 ha i s'estenen des de les faldes del Montcau fins a can Ginebreda. Forma part del PEIN Muntanyes d'Ordal. La vegetació dominant és el pi blanc, però també hi podem trobar el roure i l'alzina, puntualment trencats per màquies, brolles i garrigues.</p> <p>A nivell de fauna cal destacar comunitats de vertebrats típiques de les serres litorals, amb espècies com el teixó o la xixella. Cal destacar també la riquesa de fauna invertebrada.</p> <p>Dins d'aquests boscos hi podem trobar algunes fonts, com la font de can Ginebreda, la font del Noguer o la font de les Anteles, alguns forns de calç com els de Baix de can Ginebreda i alguna barraca de vinya feta amb la tècnica de pedra seca.</p> | 08091-186 | És una zona forestal situada a l'est de Martivell. | 41.4215100,1.8582700 | 404592 | 4586179 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875217103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875327942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875466436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875478690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875593648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875600869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875617671.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97231 | Ball de Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-12 | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span>El ball de bastons és una dansa tradicional popular en els Països Catalans i altres regions d'Europa i la Mediterrània. Aquesta dansa utilitza bastons com a element central, que els ballarins fan xocar entre ells al compàs de la música. La dansa ha estat una part important de diverses festes i celebracions històriques, la qual cosa ha donat lloc a una varietat d'estils en indumentària, coreografies, músiques i acompanyaments musicals, mostrant una rica diversitat regional.</span></p> <p>El repertori de valls de la Colla Vella, es calcula en una quinzena: La Processó, el Ball Nou, Xotis de Cares, Xotis de Punts, Contradansa, Negrito, Bonanova, Pastoreta, Clavell, la Polca, l'Esmunyegada, l'Exercici, Pavana, Ball de St. Pau i la Dragona. La Colla nova va incorporar set valls nous com són La Polca Airosa, Vals Típic, Vals Jota, Petit Xotis, Polca Pasqua Florida, la Moreneta. Una de les evolucions importants del grup fou a partir dels anys 1980 amb la incorporació dels balls d'espases al repertori, si bé només es representen en escenari.</p> <p>L'acompanyament musical tradicional havia estat el flabiol, però a mitjans dels anys 1980 s'hi incorporaren un parell de tambors, i a vegades, dos flabiols més.</p> | 08091-192 | <p>Segons les referències de tradició oral recollides per Mercè Carafí (1998) no se'n coneix l'antiguitat, però és parlar que ja es ballava al segle XVIII o abans al poble. La celebració dels balls de bastons al poble ha sigut permanent des que se'n té record, si bé hi ha hagut alguna aturada, com consta amb la parada per culpa de la Guerra Civil de 1936-39. Malgrat tot, després de la guerra es va reunir de cop el grup de bastoners de Gelida, l'Agrupació de Bastoners, coneguda popularment com 'La Colla Vella'.<br /> <br /> Les dates de celebració de balls de bastons al poble eren assenyalades, coincidint amb les festes de Pasqua, Festa Major, i posteriorment s'ha incorporat la festa de la Vellesa, i excepcionalment, s'havia celebrat també 'el dia de la <span>Liberación</span>'.<br /> <br /> La història del grup de ball de bastons al poble va començar a canviar a partir de l'any 1947 quan dos membres de la Colla Vella, els germans Andreu i Joan Comajuncosa, s'escindeixen del grup i formen La Colla Nova. 'La Colla Nova' no tarda massa a ser reconeguda i obtindran alguns premis significatius pel món bastoner de Gelida (Albinyana 1950 - Balsareny 1952). Aquests èxits, però, aviat es van veure altre cop alterats, amb una nova escissió del grup, i es funda 'Grup de Danses Nous Bastoners de Gelida' de la mà, altra volta, dels germans Comajuncosa. La nova colla també va obtenir importants reconeixements com el 2n premi al Concurs Internacional de Cançons i Danses de Sant Sebastià l'any 1954. La nova entitat fins i tot va tenir una projecció exterior, visitant en diverses ocasions la Catalunya Nord i França.<br /> <br /> Pel que fa a les colles infantils, la incorporació de la primera fou l'any 1953, quan l'Andreu i en Joan <span>Comajuncosas</span>, van adaptar el ball de bastons gelidenc per a infants entre els set i els dotze anys.<br /> <br /> En 1981, per celebrar la VI Trobada de Bastoners de Catalunya a Gelida, per commemorar l'esdeveniment es va col·locar un monument al carrer de la Barceloneta. Durant la celebració, les diferents colles gelidenques van aconseguir un èxit notable.<br /> <br /> L'estudi del Ball de Bastons a Gelida, gaudeix d'una publicació de l'any 1944, 'El ball de bastons de Gelida' actualment exhaurida, que segons Carafí (2003) inclou un pròleg de Joan Roca i Miracle, destacat promotor i apassionat d'aquestes danses durant els seus estius a la Torre Monturiol de Gelida, de gran antiguitat. A més, l'obra conté contribucions de l'erudit investigador i folklorista Aureli Capmany i les partitures musicals del flabiolaire Antoni Orpí. L'edició original és extremadament rara, limitada a només 33 exemplars numerats i actualment és considerada introbable. Estava impresa sobre una donació de paper de la Casa <span>Guarro</span>, i cobertes de pell. Posteriorment, amb la col·laboració del mateix Enric Carafí, Marino <span>Gutierrez</span> i la família Roca se'n feu una segona edició l'any 1989, incorporant la història dels següents cinquanta anys de vida del ball a Gelida.<br /> <br /> L'any 2003 morí l'històric bastoner, representat i cap de colla gelidenc, Joan Comajuncosa.</p> | 41.4410193,1.8632233 | 405034 | 4588340 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97231-bastoners-de-gelida.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97244 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-29 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XIX -XX | El carrer està en bon estat en general malgrat que l'activitat comercial ha adaptat alguns dels edificis d'interès patrimonial modificant-ne els baixos dels locals. Malgrat tot, alguns s'ha restaurat les façanes d'alguns edificis que han recuperat la seva presència. | <p>El carrer Major, amb una longitud d'uns 360 m, s'inicia al seu extrem superior a una alçada de 193 m a la plaça de l'Església i desemboca a l'extrem inferior a 162 m d'altitud, on connecta amb el carrer del Pi i cruïlla amb el carrer Sant Antoni i carrer Lluís Guarro. La seva estructura urbana, que remunta al segle XIX i es descriu com una espina de peix (Rosselló, 2011), es va establir sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Des dels inicis, aquest tram va ser edificat a banda i banda amb una alineació gairebé idèntica a l'actual. A mitjan segle XIX, els edificis orientats al sud-oest estaven més desenvolupats que els del nord-est. Un dels trams inicials més densos és el que està situat entre els carrers Mossèn Mariné i de la Barceloneta.</p> <p>La importància d'aquest eix va augmentar significativament amb la consolidació urbana a la part alta, marcat per la construcció de la plaça de l'església i l'església de Sant Pere a mitjan segle XIX. L'edificació completa a banda i banda del carrer es va completar a finals d'aquest mateix segle. A més, la connexió del carrer Major amb la Barceloneta va vincular els dos centres d'interès de la població: el poder eclesiàstic i el poder civil, amb la nova casa de la Vila i les primeres torres d'estiueig de major poder adquisitiu.</p> <p>El mestre d'obres Joan Pascual i Batlle va ser una figura clau durant aquest període, desenvolupant cases per a la classe benestant a imatge de la seva pròpia casa familiar, la casa Pascual Boatell, o la casa Castellví, casa residencial d'estiu del comerciant Barceloní Josep Castellví. Caracteritzades per un estil neoclàssic, aquestes edificacions reflectien l'augment del poder adquisitiu i la capacitat econòmica dels seus promotors, mostrant una tendència cap a una estructura més residencial que d'estiueig, en el que s'ha conegut com les cases de Senyors entre mitgeres.</p> <p>La re urbanització de la plaça de l'església a principis del segle XX va consolidar definitivament l'eix tal com es coneix avui en dia. Posteriorment, l'expansió urbana de la ciutat es va dirigir cap a carrers paral·lels, deixant al carrer Major els canvis mínims estructurals amb reformes o substitucions d'edificis en parcel·les ja edificades per més cases de senyors o edificis d'interès públic o d'entitats.</p> | 08091-201 | Carrer Major, s/n. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> | 41.4402874,1.8637021 | 405073 | 4588258 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97244-pxl20231127103618023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97244-pxl20231127103156868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97244-pxl20231127103417223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97244-pxl20231127103506703.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 99|102|105|119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97262 | Can Llopard de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-de-dalt | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). </span><em>El nucli medieval de Gelida</em><span>. Programa Festa Major 2006. pp. 102-105.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli? 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p> | XIV - XVIII -XX - XXI | La masia ha estat restaurada a principis dels anys 2000. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb teula ceràmica. L'edifici de planta basilical tradicional disposava d'alguns coberts destinats al bestiar i ferratges, ara reconvertits en dependències de la casa amb usos actuals, que s'estructuren al voltant de l'era de la masia, que ara disposa d'un paviment contemporani.</p> <p>Amb la restauració feta a principis dels 2000 es van mantenir alguns elements d'interès al voltant de la masia. Així per exemple, el més interessant és el rellotge de sol. Però també elements com les restes d'una mola de pedra de molí de grans dimensions, les arcades gòtiques de l'interior o un cup rodó, datat de l'any 1823. Menció a part el cal fer del distribuïdor de l'aigua. Aquest curiós sistema de repartiment, encara en funcionament vigent, és característic del barri.</p> | 08091-213 | Carrer del Puig, 1. | <p><span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. Val a dir, que existint la possibilitat com altres masies del barri del Puig que l'origen de la masia es pugui relacionar amb la Comanda Templera de la Joncosa / Masó, la veritat és que Rovira comença a traçar la història de can Llopard de Dalt i can Llopard de Baix amb un origen comú que data de la primera meitat del segle XVI, quan el patrimoni es va dividir entre els fills d'Eufrasina Miquel i Joan Llopard. El punt d'inici d'aquesta partició es remunta a l'any 1390, quan Jaume Miquel va adquirir terres i cases del Puig de Sant Pere de Constança, esposa de Jaume Ossó. Aquesta transacció va ser confirmada per Francesc Bertran, senyor de Gelida, i està documentada en la capbrevació de 1513 que relata la successió d'hereus fins a Eufrasina Miquel, esposa de Joan Llopard, segons els capítols matrimonials de Piera de l'any 1503. Aquests documents suggereixen una possible connexió amb els Llopard de Sant Jaume Sesoliveres, de Piera, encara que el document original no s'ha localitzat, presumiblement redactat pel rector de Piera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fogatge de 1515 no apareixen els Llopard, però en el de 1553 ja s'identifiquen dos membres de la família: Jaume Llopard i Mas, hereu de la propietat i casat amb Rosa Alegre. En absència de descendència directa, Jaume va designar com a hereva universal a la seva germana Maria, casada amb l'hereu de can Torrents de les Oliveres. Després de la mort de Maria, la propietat va romandre en mans dels Torrents fins a aproximadament l'any 1990, quan va ser venuda pels últims hereus Torrents a la família Villena-Pisceda. Posteriorment, la propietat va ser adquirida pels Miquel, que la van reanomenar com a Antic Mas Pere Miquel, en honor als propietaris originals. Altres parcel·les van ser alienades anteriorment pels hereus de can Torrents de les Oliveres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Diversos membres de la família Llopard van ocupar el càrrec de batlle de Gelida, destacant-se Jaume Llopard Dalt (1593-1610), Francesc Llopard de Dalt i Alegre (1739-1740) i Pere Joan Llopard de Dalt i Fàbregues (1783-1784).</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>El Puig</strong></span></span></span></p> <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.4347437,1.8496513 | 403891 | 4587658 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874229864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1712653481083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874189080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97262-pic1715874277836.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Segons la comissió de patrimoni també es diu: Can Llopart de Dalt. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97269 | El barri del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barri-del-puig | <p><span><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2018). 'L'arxiu Gelidenc va endavant i no s'atura'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2018, pp. 64-72.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p>FUGUET, Joan (1995). L'arquitectura dels Templers a Catalunya. En L'arquitectura dels Templers a Catalunya. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. pp. 291-297.</p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></p> | XII - XXI | El barri està en bon estat en general. Es tracta d'un barri històric del municipi bastit a partir de les masies d'origen medieval. Algunes d'aquestes masies es conserven en molt bon estat i serveixen de model per explicar el desenvolupament del barri, així com altres elements moderns i contemporanis dispersos tant d'arquitectura civil com privada que n'acaben de conformar el barri actual. | <p>En un tram gairebé lineal de 550 m es disposa una concentració de masies històriques i edificis de la segona meitat del s. XIX i XX. Les masies, algunes d'elles d'entitat tant per dimensions com per característiques històriques i arquitectòniques, conformen un espai a mig camí entre una concentració urbana i un despoblat.</p> <p>El centre del barri es podria ubicar al voltant de l'antiga escola del Puig, ara convertida en centre social. Ara bé, el tram alineat de masies d'origen medieval com can Llopard de Dalt i Baix, cal Font o, especialment can Duran, teixeixen una trama de grans casals i un territori agrícola cuidat.</p> <p>Un element curiós del barri sense paral·lelismes és el sistema de distribució d'aigua per decantació mitjançant les torres d'aigua fetes de maó de principis de segle XX. Tant el funcionament com les característiques arquitectòniques les converteixen en un valor interessant del barri.</p> | 08091-220 | Barri del Puig, s/n. | <p>El 2017, Ramon Rovira va publicar l'article 'La Comanda Templera de la Joncosa de Gelida' en el programa de la Festa Major 2017, 25 anys després de la publicació inicial de l'estudi sobre un mas de l'orde del Temple a Gelida. L'estudi original de 1992 postulava que la propietat coneguda com la Masó era inicialment una comanda templera situada a l'Alt Penedès, una hipòtesi que posteriorment va ser confirmada per documents analitzats en col·laboració amb el Dr. Joan Fuguet Sans. Aquestes descobertes van tenir un impacte significatiu en la revisió de la tesi doctoral de Fuguet Sans sobre l'arquitectura dels templers a Catalunya.</p> <p><span><span><span>La Masó, una masia situada a Gelida, va ser reconeguda inicialment com una simple explotació agrícola, però més endavant es va descobrir que posseïa una jurisdicció pròpia. Aquesta particularitat va facilitar el desenvolupament d'una comunitat agrària i la fundació d'un nucli residencial, actualment conegut com el barri del Puig. El document més antic que menciona la donació d'aquest mas als templers data de 1142. Malgrat això, no es disposa de registres detallats fins a la confiscació dels béns dels templers el 1307. Un dels pocs documents d'aquest període que menciona la propietat és un registre de deute de 1247 que vincula el mas amb la comanda de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'origen del barri del Puig, doncs, el trobem amb la masia de la Masó a la qual també, possiblement, se li podria vincular la capella de Sta. Magdalena. L'any 1482, la propietat de la Masó va passar a la família Duran (la Senyora de Gelida Violant, muller de Francesc Bertran, major, establí a en Joan Duran del Puig de Sant Pere la Casa de la Masó), els quals també posseïen la capella de Sta. Magdalena. Segons Rovira, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI de la capella, tot i que seria possible una existència anterior que hauria pogut coincidir amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la concentració inusual de masies d'època medieval s'explicaria per l'existència d'una explotació agrícola templera que va propiciar el desenvolupament d'un nucli comunitari en la baronia. Les evidències d'aquesta teoria són reforçades pels estudis del Dr. Joan Fuguet i Sans sobre l'organització de nuclis agrícoles o militars templers, així com pel fet que les instal·lacions del mas principal posteriorment van servir com a hospital amb una capella dedicada a Santa Magdalena, una advocació típicament templera, tal com hauria passat amb Cal Duran del Puig. Per tant, Rosselló establiria la relació que el mas original de Sant Pere i la capella del Puig com la casa de la Masó (capella templera), malgrat no haver-hi documents que ho confirmin i afegint la presència de construccions més antigues i les lloses sepulcrals d'època medieval trobades indicarien aquest origen més antic de la capella. Caldria però, una intervenció arqueològica per verificar l'antiguitat i l'origen exacte de la capella, ja que la documentació existent no permet aprofundir més en la història d'aquest mas templer.</span></span></span></p> | 41.4361794,1.8481439 | 403767 | 4587819 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676200413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-pic1715874229864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-pic1712848547162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676200946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-pic1712654431561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676199694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97269-1712676200178.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97281 | Col·lecció de l'Associació d'Amics del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lassociacio-damics-del-castell | XV-XXI | La col·lecció es troba actualment en condicions de conservació precàries en alguns casos. Actualment, l'Ajuntament de Gelida i els Amics del Castell estan revisant la col·lecció per determinar els elements que es poden conservar i els que no, especialment a causa de la necessitat de l'ajuntament d'utilitzar part de l'espai de magatzematge. S'ha identificat que alguns dels objectes estan considerablement deteriorats per factors ambientals i biològics. | <p><span>Des de 1965, l'Associació d'Amics del Castell ha acumulat una àmplia col·lecció d'objectes antics i elements rescatats a través de procediments municipals, segons estipulen els seus estatuts, que inclouen la creació d'un museu. Aquesta col·lecció, que reflecteix contribucions diverses dels residents de Gelida, ha estat allotjada en diferents ubicacions al llarg del temps: inicialment a la Casa del Senyor des de 1979, seguidament a les Escoles Velles de can Valls, i finalment a les naus municipals de La Gelidense. Els fons que ha recollit l'entitat són completament diversos, ja que la denominació comuna seria estrictament gelidenca, o per origen o per procedència. Això inclou material arqueològic, industrial, costumista, documental, artístic.</span></p> <p>Els fons custodiats per l'entitat es distribueixen en dos emplaçaments. Primerament, l'església de Sant Pere del Castell exhibeix una selecció representativa de les millors peces del fons, repartides entre la nau, l'absis i la sagristia. Destaquen elements com l'altar barroc d'escola castellana de 1782 i l'Adoració dels Tres Reis d'Orient, peces donades per Melcior Collet en 1983. També es presenta una interessant pintura del Castell i el barri dels Tarongers realitzada per Laia Aixalà el 1914, diversos elements associats al castell, com rajoles i fragments de pedra treballada de cases properes, i, sobretot, el magnífic quadre de la Mare de Déu de la Mercè, pintat per Joan Llimona i Bruguera en 1922 i donat per la Família Llimona el 1981.<br /> <br /> El segon espai és el magatzem municipal situat al Polígon de Can Penyella, on la col·lecció és més diversa i inclou predominantment mobiliari, eines i materials domèstics vinculats a la història de Gelida, convertit en un autèntic dipòsit o càpsula del temps costumista del patrimoni material local.</p> | 08091-227 | Plaça de la Vila | <p>L'Associació d'Amics del Castell de Gelida va ser establerta l'any 1965 amb l'objectiu de preservar, protegir i conservar les edificacions i ruïnes del castell de Gelida, així com valorar les construccions, cases, monuments i restes històriques o culturals de l'àmbit de l'antiga baronia de Gelida. En l'actualitat, les activitats de l'associació es coordinen amb l'Ajuntament de Gelida, que és el propietari legal del castell, i amb la parròquia, propietària de l'Església.</p> <p>L'associació manté col·laboracions i contactes amb entitats afins i organismes oficials. El conveni amb l'ajuntament especifica que l'associació té com a principal missió la gestió i coordinació de diverses activitats destinades a explorar la història del castell i del poble, incentivant l'interès i el suport a l'estudi, investigació i difusió del patrimoni.</p> <p>Paral·lelament, s'executen activitats culturals i socials en el castell per promoure el coneixement del patrimoni històric, cultural i natural de la localitat. Les activitats desenvolupades requereixen el suport econòmic derivat de les quotes anuals pagades pels socis, aportacions de l'Ajuntament de Gelida, altres institucions públiques i donacions personals o empresarials.</p> | 41.4409570,1.8631482 | 405028 | 4588333 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911684889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911685728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911686003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1712911686141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97281-1716583950797.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-12-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc