Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97895 | Cal Palahí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palahi | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940</span><em>. </em><span>Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics</span><em>. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p>RIUS, Jaume et al. (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</p> | XX | Ha estat restaurada recentment. | <p>Presenta una estructura de planta rectangular que inclou planta baixa i un pis. L'edificació segueix una ordenació tradicional amb dos eixos verticals d'obertures.</p> <p>En la planta baixa, destaca una porta amb arc escarser flanquejada per una finestra amb reixa de forja. Al pis superior, s'observen dos balcons amb barana de forja, bombats, entre els quals sobresurt el balcó principal. La decoració de la façana és de caràcter modernista, i es caracteritza per esgrafiats amb motius florals que també es reprodueixen en forma de garlandes esgrafiades que emmarquen els balcons.</p> <p>La part més distingida de l'estructura es localitza en el capcer, on una cornisa sinuosa és coronada amb una palmeta. Just sota aquesta, i al centre de la façana, una orla inclosa emmarca la data de construcció de l'edifici, l'any '1911'. A més, és remarcable el color salmó de la façana i la combinació ocre dels esgrafiats.</p> | 08091-402 | Carrer Major, 100. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tal i com apunten Lacuesta i González en el seu estudi del modernisme a l'àrea de Barcelona i rodalies, el fenomen de l’estiueig incorporava el modernisme com a corrent arquitectònic, i amb ell aquella actitud intel·lectual i cultural d’arrel romàntica. Cal recordar que el fenomen de l’estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat per les corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. </span></span></span></p> | 41.4412310,1.8612861 | 404873 | 4588365 | 1911 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112741396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112751045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112754581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112808560.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Desconeguda | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96478 | Forn de calç de la font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-de-can-ginebreda | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XVIII - XX | El forn es troba pràcticament desaparegut del tot. Tan sols s’interpreta que existia gràcies a la forma cònica i allisada que ha quedat al desnivell, i a un parell de filades de pedres que amb tota probabilitat eren l’arrancada de la vora o cobriment. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Se’n conserva ben poqueta cosa, només un pany de paret de la cambra completament allisada i amb marques de calç i dues filades de pedra i argamassa que eren l’arrancada de la vora. A terra i per l’entorn més immediat s’observen restes de pedra i argamassa que formaven part del forn.</span></span></span></p> | 08091-41 | Al camí de can Ginebreda a la font del Noguer, a 100 m de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4194100,1.8634400 | 405021 | 4585941 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212881223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212900273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212906476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212925546.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97291 | Barraca 28944 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28944 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La cabana ha sofert algun petit despreniment cap a l'interior des de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. És una barraca de vinya petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta i la quantitat de terra acumulada a dins ens indica que segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu interior i mig soterrat hi trobem un menut espai obert a la paret del fons que podria haver servit per guardar-hi alguna eina petita. La vegetació de l'entorn és important i fa que sigui difícil de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-233 | Al camí de can Voltà, a la urbanització Safari. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4188000,1.8748400 | 405973 | 4585860 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220464282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220444125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220485454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220509606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220412596.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96259 | Puig d’Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles | El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. | <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> | 08091-7 | <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> | 41.4081000,1.8849500 | 406803 | 4584662 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96251 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-11 | <p><span>2012 (2012). 'Ha passat un any...' Equip d'informatius de Ràdio Gelida. Programa Festa Major 2012. pp. 152-162.</span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). <em>POUM de Gelida</em>. Gelida.</span></p> | XX | El seu estat de conservació és bo. Va ser reformat el 2011, canviant-ne la distribució interior per adaptar-lo al nou ús. La reforma la va dirigir l’arquitecte Narcís Tusell. | <p><span><span><span><span>El centre cívic de l’escorxador és un edifici de planta rectangular a quatre vents i coberta de dues vessants de teula àrab. La façana principal, orientada a l’est i de composició simètrica, està acabada amb un capcer ondulat fet amb totxo vist, recurs que també s'ha utilitzat en les cantoneres i els finestrals de les dues façanes laterals. A la mateixa façana principal hi ha una obertura en arc de mig punt amb cornisa a la part inferior dividida en tres parts. Està parcialment tapiada amb maons disposats en gelosia. Les gelosies representen una solució estètica i pràctica, que satisfà tant les necessitats ornamentals com les funcionals, permeten la ventilació interior a la vegada que embelleixen l’edificació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici és d'estil noucentista i també d’estètica industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l’any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Responsable del projecte sobre la plaça de la República, s’adapta al nou règim i es manté com a arquitecte municipal després de la Guerra. Fou autor del monument dels Màrtirs, ubicat a l’actual plaça de la vila, i que es va mantenir fins al 1979.</span></span></span></p> | 08091-1 | Plaça de l'Escorxador, s/n. | <p><span><span><span>Com el seu nom indica, abans de ser centre cívic havia estat l’escorxador municipal. En acabar l’activitat industrial va passar a ser un magatzem municipal fins que, després de la rehabilitació el 2011, va esdevenir el centre cívic actual.</span></span></span></p> | 41.4417231,1.8577644 | 404579 | 4588424 | 1940 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468921.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-10-16 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | L’edifici donava nom a la plaça on està ubicat, abans que canviés a plaça Josep Ros. Actualment fa les funcions de centre cívic.El Centre Cívic l’Escorxador (CCE) és un equipament comunitari polivalent que ofereix espais adequats per a activitats culturals, socials, cíviques i formatives de petit i mitjà format, organitzades tant per l'Ajuntament com per entitats, associacions i col·lectius del municipi. El centre compta amb una sala teatre equipada amb projector i capacitat per a 50 persones, així com un buc d'assaig musical. Els serveis i activitats disponibles inclouen el préstec de sales, formació per a joves i adults amb l'Aula de Llengües (català i anglès), cursos de costura amb màquina de cosir (nivells 1 i 2), tallers de memòria i alfabetització per a la gent gran, Terapeutic Dance per a la tercera edat, sessions de Pilates, Actijoves, i també és la seu de la Creu Roja a Gelida. | 98|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96255 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-8 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Està parcialment enrunat. Part dels murs de pedra que conformen l’espadat i la porta i la seva volta encara estan de peu | <p>Forn de calç actualment en desús. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. D'una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. De l'altra, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, <span>ja sigui excavant totalment l'olla o</span> de forma parcial. En aquest cas, es tracta d'una olla parcialment excavada. De la mateixa manera, els murs de l'espadat on hi ha l'obertura ens indiquen que es va aixecar almenys un pany de paret.<br /> <br /> Es tracta d'un forn amb una olla de dimensions considerables del que només s'aprecia una sola boca encarada al nord-est.</p> | 08091-3 | Carretera BV-2425, PK 7. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4401500,1.8828600 | 406674 | 4588222 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662260283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662269577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662283574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662295307.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96256 | Font del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-noguer | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</span><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XVIII-XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font. Una part de la cornisa de sobre el sortidor està trencada. | <p>La Font del Noguer està adossada a un dipòsit d'aigua. És feta d'obra i arrebossada amb ciment. Es tracta d'una construcció senzilla de <span>caire</span> popular. És una font de polsador on l'aigua que pugui escolar-se va a parar a una basseta propera que també es proveeix d'un altre petit torrent.<br /> <br /> Hi trobem adossada a la paret del dipòsit un senyal advertint que l'aigua de la font no té garantia sanitària. També s'hi pot observar un gravat a la paret on <span>hi</span> posa 17-10-98, segurament fruit d'alguna obra de millora o d'adequació.<br /> <br /> A l'esquerra de la font hi trobem una porta metàl·lica tancada que segurament dóna accés al registre de servei.<br /> <br /> </p> | 08091-4 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. Antigament, la bassa que acumulava l’aigua era oberta i l’aigua hi rajava per un broc, sense el polsador actual.</span></span></span></p> | 41.4168300,1.8640000 | 405064 | 4585653 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213170814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213180663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213195128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213206651.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La Font del Noguer també rep el nom de Déu de les Comes. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96258 | Barraca 11120 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11120 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha un enderrocament parcial a la part de la coberta per on es pot filtrar aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. És de dimensions reduïdes i té la llinda plana i els muntants inclinats. Un d’aquests muntants aprofita una gran roca per estalviar-se unes quantes filades de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l’estructura amb l’ajuda de l’arrelament vegetal.</span></span></span></p> | 08091-6 | A tocar del poble | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4434200,1.8731300 | 405866 | 4588596 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164243.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba al vessant de la muntanya i a l’entorn hi trobem diversos murs de pedra per anivellar el terreny. Molt possiblement, per context i dimensions, es tractaven de feixes de vinyes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96337 | Rellotge de sol de can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat | XIX | S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p> | 08091-15 | A can Migrat, al camí de la Font Freda. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p> | 41.4254000,1.8700500 | 405582 | 4586598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96435 | Rellotge de sol de can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farigola | XIX | Tot i tenir una petita esquerda a la part superior, el rellotge es troba en bon estat i marca bé les hores. La pintura està lleugerament erosionada | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical dibuixat en color vermell maó, sobre una base en baix relleu de ciment i de forma quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té les línies que marquen les hores i els números entre les 9 del matí i les 7 de la tarda. També hi ha la inscripció “Any 1814” a banda i banda del gnòmon. Tot això a l’interior d’un cercle dibuixat amb la mateixa pintura i ornamentat amb una sanefa. Hi ha una altra línia resseguint el ressaltat del quadrat de ciment, també amb la mateixa pintura i l’espai entre el quadrat i el cercle està omplert amb puntets pintats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gnòmon és metàl·lic i està ubicat a la façana sud i principal de la casa.</span></span></span></p> | 08091-16 | A can Farigola, a uns 600 m de la font Freda camí de can Rossell. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de can Farigola, una masia agrícola que primerament es coneixia com la Barraqueta d’en Farigola. Amb els anys es va anar ampliant amb magatzems annexos per guardar vehicles i eines fins a configurar l’aspecte que té actualment.</span></span></span></p> | 41.4285000,1.8653800 | 405197 | 4586948 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722431749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722415666.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96437 | Forn de calç de Planaclarià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-planaclaria | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament i ha omplert l’interior de la cambra tal i com es pot veure des de la porta, que conserva tota la volta de maó. La vegetació és molt abundant. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn d’una sola cambra i parcialment excavat. L’espadat era reforçat amb filades de maons. La porta és de volta de canó feta amb el mateix tipus de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat de conservació no permet deduir-ne la mida.</span></span></span></p> | 08091-17 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4168500,1.8633700 | 405012 | 4585656 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213385057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213408318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213426657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213441037.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96439 | Forn de calç del Fondo del Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-garro | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troba completament conquerit per la vegetació, a la vegada que ha estat utilitzat d’abocador il·legal. Al seu interior hi ha tota mena de deixalles. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles completament excavades, amb els muntants de les portes reforçats amb pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els dos forns hi observem un voluminós amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora dels forns.</span></span></span></p> | 08091-18 | Al camí nou d’Ordal, uns 250 m després de deixar el camí de can Ginebreda. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204200,1.8544900 | 404275 | 4586062 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206534640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206560183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206656614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206666182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206681044.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96440 | Forns de baix de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-baix-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troben completament conquerits per la vegetació. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment en vies d'enrunament. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles parcialment excavades. Els murs frontals són fets de pedra i les dues portes són de grans dimensions per tractar-se de forns de calç, amb muntants de pedra i volta de canó feta de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la construcció de la paret aixecada del canó es van utilitzar grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada. No queda rastre de la vora, ja que ha caigut completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedrera per abastir els forns es troba just al darrere d’aquests.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat als forns i en construcció contínua, hi trobem dues petites estances, una possiblement era utilitzada de magatzem i l’altra, que té una petita llar de foc i una finestra, segurament s’havia utilitzat com a aixopluc, o habitatge temporal.</span></span></span></p> | 08091-19 | Al camí de can Ginebreda, uns 1300 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4214400,1.8593200 | 404680 | 4586170 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208698961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208706651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208721236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208749362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208792977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208825373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208858182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208880674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208895347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208946969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707209120503.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96443 | Forn de calç de can Torrents de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-torrents-de-les-oliveres | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. Està desbrossat per poder ser visitable. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb un diàmetre força gran en comparació a la poca alçada del canó. Possiblement, una bona part d’aquest es troba ensorrat, com també ho està l’olla o cendrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre de l’interior del forn hi ha un amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora.</span></span></span></p> | 08091-21 | Bosc de can Torrents, proper a l’àrea recreativa de can Torrents. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4316600,1.8646200 | 405138 | 4587299 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724856374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724906945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724938813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724950498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724966729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724978121.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic, es coneix també amb el nom de forn de calç de Vallbardina. Es troba dins de l'Espai d'Interès Natural Muntanyes d'Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96446 | Forn de calç del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-raco | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat, així com una part de la paret de l’espadat i de la volta de la porta. La resta del conjunt sembla en perill d’enrunament imminent. La vegetació hi és molt abundant, tant en el seu interior com en l’entorn. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra i el mur de l’espadat té un gruix considerable, d’uns 2 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn d’una sola olla de grans dimensions i amb les parets interiors perfectament allisades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Just darrera del forn, a la banda oposada a la porta, hi trobem la veta de calç.</span></span></span></p> | 08091-23 | Seguint el camí que surt de la masia el Racó, paral·lel al Torrent de Sant Miquel, a uns 400 m. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> <p>Bona part del muntant esquerra es va enfonsar a finals d'abril de 2020.</p> | 41.4365700,1.8749300 | 406006 | 4587833 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743307172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743325780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743334516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743518540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743523974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743537584.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96468 | Font de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volta | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font, que no té aigua. Disposava d’un banc d’obra que es troba molt deteriorat i d’una taula rodona de pedra massissa que ha caigut i s’ha escantellat. | <p><span><span><span>La de can Voltà o font del Roure rep el nom o bé pel gran roure que la presideix o per la masia que hi ha ben a prop. Es tracta d’una font amb un entorn condicionat com a àrea de descans, amb un banc fet d’obra i una taula de pedra que, combinat amb l’ombra de l’arbre i de l’entorn boscós, satisfeia les necessitats de vilatans i viatgers. El brollador queda just al peu del roure, davall del cartell de fusta que indica font del Roure o de can Voltà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es troba molt descuidada i seca.</span></span></span></p> | 08091-33 | A l’altra banda del camí d’entrada a can Voltà. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. A pocs metres de distància s’observa una petita bassa engolida per la vegetació que devia acumular l’aigua de la font.</span></span></span></p> | 41.4236800,1.8716700 | 405715 | 4586406 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218463248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218401733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218420509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218428507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218483594.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El nom que rep a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic és font de Can Voltà, però es coneix també amb el nom de font del Roure. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96469 | Font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ginebreda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font i el sender per arribar-hi. | <p><span><span><span>La Font de Can Ginebreda consta dos elements, la mateixa font i, a un nivell més baix, la bassa adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la font s’hi accedeix a través d’uns esglaons estrets fets de material d’obra i arrebossats. El brollador queda envoltat pels mateixos esglaons i dues parets fetes amb el mateix material. El broc queda molt baix, gairebé a nivell de terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua arriba a la bassa d’acumulació escolant-se superficialment des de la font. És una bassa de dimensions considerables i rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat estar en unes dates de sequera important i que la majoria de les fonts del terme són seques, l’aigua que raja de la font i que s’acumula a la bassa és abundant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt es troba bastant embrossat de vegetació.</span></span></span></p> | 08091-34 | Al camí de can Ginebreda, molt a prop de la capella de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció, tot i que els materials utilitzats per l’arranjament de la font i de la bassa són contemporanis i fa pensar en un arranjament de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> | 41.4199200,1.8635000 | 405027 | 4585997 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210241707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210217019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210287765.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96470 | Forn de calç de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-rossell | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut de dos dels tres forns. El que queda encara cobert manté la porta, tot i que l’esllavissament de l’espadat del forn del costat l’ha deixat pràcticament colgada. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn de tres olles parcialment excavades. Dues cambres estan completament enrunades i només se’n pot deduir l’existència per la forma circular que ha quedat en el desnivell. A l’olla que queda en peu s’hi accedia a través d’una de les que s’han enrunat. Es pot observar com la porta està molt colgada, segurament fruit del procés d’enrunament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb tres olles de grans dimensions, sobretot les dues olles més deteriorades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a tocar de l’alzina de can Rossell, un arbre vell de grans dimensions.</span></span></span></p> | 08091-35 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de can Voltà. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4239500,1.8674600 | 405364 | 4586440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215858180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215867907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215874724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215888690.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96471 | Forn de calç 492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-492 | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament, així com l’espadat, que es troba completament enrunat. La vegetació és abundant i a l’interior del con hi ha brossa. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d'un forn parcialment excavat. No queda gairebé ni rastre de l'espadat, ni de la vora ni de la porta. Les parets interiors del forn encara conserven la mascara de quan s'utilitzava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn petit de cambra única.</span></span></span></p> | 08091-36 | Al camí de can Ginebreda, uns 500 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4240000,1.8558100 | 404390 | 4586458 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707205990751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206029040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206055915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206092672.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96473 | Forn de calç de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament. La vegetació és força abundant, fins i tot hi ha un pi de grans dimensions a l’interior d’una de les cambres. | <p>Forn de calç en procés d'enrunament. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</p> <p>En aquest cas es tracta d'un forn de dues cambres excavat completament, aprofitant la presència d'una gran roca per formar l'espadat i la llinda de la porta. Una d'aquestes portes conserva un muntant de pedra i fang.</p> <p>Les parets interiors del forn s'aprecia que estaven molt ben allisades i en algun punt encara conserven la mascara de quan s'utilitzava.</p> | 08091-38 | Al camí de can Ginebreda, a 25 m de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204400,1.8638900 | 405060 | 4586054 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211079757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211097190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211179390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211217704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211288536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211304236.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96475 | Forn de la torre Lloselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-lloselles | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2005).'La pedrera de la Guixera: un malson que les conviccions i la tenacitat han esvaït'. Programa de Festa Major 2005, pp. 47-49.</span></p> | XX | La torre es troba pràcticament descalçada del terreny, que presenta una erosió important per davall de la base de la mateixa torre. La coberta de la torre es troba en runes i les bigues de formigó de la plataforma superior pengen dels ferros de l’armament de manera perillosa. Carena amunt es veu construccions en estat ruïnós que devien formar part del complex industrial del forn. | <p><span><span><span>També conegut com Les Guixeres o forn de les Guixeres, es tracta d'un forn industrial de grans dimensions. Consta de diverses construccions, de les quals, la més rellevant de totes és la torre circular, amb la plataforma superior enrunada i que feia la funció de forn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la base disposa de dues grans obertures hauria de servir per introduir o retirar el material cuit. Està feta de pedra amb filades de maó. Just a la vora hi ha unes grandioses sitges de ferro en bon estat, comparativament amb l'estat en el qual es troba la resta de les instal·lacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Passat aquest conjunt i seguint el caminet que passa pel costat de la torre hi trobem el que queda de la plataforma d'una màquina matxucadora que ha estat desballestada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn de calç hidràulica que, a diferència de la més habitual, es coïa amb carbó de pedra en lloc de coure's amb llenya. D'aquests tipus de forns també se'n deia guixeres.</span></span></span></p> | 08091-39 | Gairebé al km 7 de la carretera C-243b direcció a Gelida, agafar un camí a mà esquerra. Es veu des de la carretera. | <p>La cronologia d'activitat del forn és difícil de precisar. Si bé per la tipologia d'instal·lacions el podríem ubicar al primer terç del segle XX. Segons la cartografia històrica del municipi, l'any 1926 encara no s'havia instal·lat, i ja era una realitat l'any 1946 segons les ortofotos fetes a partir d'aquell any, tot i que no eren les construccions que avui en dia podem observar.</p> <p>L'any 1990 l'Ajuntament de Gelida va autoritzar una llicència d'explotació de la guixera i és quan es van aixecar les construccions descrites. La llicència es va derogar el 1992, arran d'un canvi de govern municipal i abans que l'activitat extractiva comencés.</p> <p>Després d'un periple llarg de processos judicials, finalment el 2005 l'Ajuntament de Gelida va ser exonerat de qualsevol responsabilitat patrimonial vers l'empresa impulsora del projecte.</p> | 41.4458200,1.8803200 | 406470 | 4588854 | 1990 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233830780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233866706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234241366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234297426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234356176.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96476 | Barraca del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-raco | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX - XX | La barraca està en un estat de conservació regular, però l’abundant vegetació, sobretot un arbre davant mateix de la porta, que ha cobert completament la porta i impossibilita l’accés. | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrangular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca molt petita, amb la llinda plana i els muntants verticals. Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'hort si ens atenim a la zona de parcel·les i basses d'horta de l'àrea, o de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya.</p> | 08091-40 | Seguint el camí de fons de vall des del forn de calç del Racó. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4379200,1.8753700 | 406045 | 4587982 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743895233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743877954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743918605.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96479 | Forn de calç de ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-ca-lagustinet | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX - XX | Els forns estan enrunats, tot i que conserven bona part de la paret de l’espadat i la porta, l’enrunament de la vora o coberta n’ha sepultat les cambres. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas d'aquests dos forns són parcialment excavats, amb els espadats fets de pedra i argamassa i integrats en uns marges de pedra seca fets per anivellar el terreny. Els forns estan construïts un molt a prop de l'altre però en terrasses de diferents nivells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de dalt presenta una porta que va ser reforçada amb maons, rajola i ciment en una època recent, en què es dedueix que ja no funcionava el forn. L'interior de la cambra està ple de roques de grans dimensions, possiblement les que formaven la vora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de baix conserva la porta tal com era en origen. Aquesta, però, es troba mig sepultada per runa i terra que ha caigut tant al seu interior com a l'exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No es pot apreciar l'interior de cap de les dues cambres. </span></span></span><span><span><span>El més antic dels dos forns ja no s'utilitzava als anys 30 del segle XX.</span></span></span></p> | 08091-42 | Al punt quilomètric 8 de la carretera BV-2425, al vessant sud, uns 30 m bosc endins. De difícil localització. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4424300,1.8749100 | 406013 | 4588484 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744847714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744638755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744664063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744864062.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96528 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-4 | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Tant el sender que hi mena, com la mateixa font i el seu entorn es troben en perfectes condicions de manteniment. | <p>La font Freda és un brollador d'aigua que sorgeix d'una roca sense polsador ni canella. A la roca, per sobre d'on surt el broc metàl·lic d'on raja l'aigua, hi trobem la inscripció amb el nom de la font i una data escrita, aparentment el 20 de juliol de 1934, que se suposa que fou l'any del condicionament de la font.</p> <p>Tot l'entorn està condicionat com a àrea de descans, amb el terra enllosat de pedra i uns bancs de roca a banda i banda de la font. En un d'ells s'hi pot llegir la inscripció 'Per els Enamorats'. Es troba a tocar del Torrent de Vallbardina i a tocar de la zona de descans hi ha un pontet de fusta per a vianants per travessar-lo. Tot el conjunt es troba en una zona ombrívola que satisfà les necessitats de refresc de vilatans i viatgers.</p> <p>A la font s'hi arriba a través d'un sender amb barana que continua més enllà de la font i el pont de fusta.</p> <p>Malgrat trobar-nos dins d'un període de sequera extrema i que la majoria de les fonts que s'han documentat en aquest mapa es troben seques, la font Freda manté un rajolí d'aigua constant.</p> | 08091-44 | A l'encreuament del camí de la font Freda amb el camí de can Farigola. | <p>La inscripció que podem llegir a la pedra suggereix que la font està condicionada, almenys, des de l'any 1934.</p> | 41.4277200,1.8708400 | 405652 | 4586855 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723123223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723160194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723138795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709722876074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723181183.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96530 | Font del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senyor | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. Programa Festa Major 2021, p. 43.</span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). POUM de Gelida. Gelida.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2021). Arqueologia a Gelida. Programa Festa Major 2021, pp. 16- 19.</span></p> | XIV | L'estat de conservació de la font és bo. L'únic element que requereix atenció és la porta de ferro que tanca la mina d'aigua, que està despenjada. | <p>La font del Senyor és una mina d'aigua artificial excavada a la roca. La porta d'entrada a la mina és d'arc apuntat d'estil gòtic fet de pedra i amb una porta de ferro forjat que actualment està despenjada de les seves frontisses.</p> <p>A la mina s'hi accedeix a través d'una galeria molt estreta i baixant uns esglaons molt drets i alts. A l'interior una doble galeria, una més alta transitable, i una segona més baixa, ambdues fetes amb pedra. També hi ha la pedra picada a partir de la qual s'encaixava el primer tram de tub ceràmic que portava l'aigua de la font fins al castell de Gelida. La conducció exterior de l'aigua, de poc més d'un quilòmetre estava feta de tubs ceràmics, com el que es pot veure al Centre d'Interpretació del castell.</p> <p>Hi ha alguns elements de l'estructura de la canalització que completaven la mina que són parcialment visibles. A tocar del castell, al peu del camí es veuen restes del petit aqüeducte que portava l'aigua cap a l'interior de la fortificació. A l'interior del castell també s'observen restes del negatiu de la canalització ceràmica excavada a la roca. Segons l'estudi de Mauri, quan l'aigua entrava al castell, un repartidor enviava una part d'aigua a la cisterna de la plaça del Pedró, i la segona, canalitzada, a la part central i baixa del castell. El distribuïdor era una pica reaprofitada rectangular feta amb pedra de gres roig.</p> | 08091-45 | Es troba al camí de ca n'Oller des del castell de Gelida. A les faldes del turó de ca n'Oller. | <p>Es tracta d'una mina d'aigua construïda al segle XIV pel gran reformador del castell Berenguer Bertran. Forma part del conjunt del Castell de Gelida, ja que una llarga canalització de més d'un quilòmetre feta de tubs ceràmics vidrats d'uns nou centímetres de diàmetre de la que encara es conserva algun tram, portava l'aigua de la mina fins al castell. L'aigua s'emmagatzemava mitjançant diverses cisternes connectades per una xarxa de canonades ceràmiques encara conservades parcialment. El topònim segurament faria referència al responsable de construcció de la font i tota l'estructura associada de canalització per portar aigua fins al castell, Berenguer Bertran.</p> <p>L'any 2021, segons notes d'Enric Carafí, l'Ajuntament va dur a terme operacions de neteja a la font del Senyor, localitzada al camí de ca n'Oller de la Muntanya. Aquesta acció va incloure l'eliminació de vegetació excessiva que comprometia l'estructura històrica de la font. També es va restaurar la reixa d'accés a la mina. Encara pendent, resta l'eliminació de brutícia i fang de la bassa que recull l'aigua, vital per al regadiu dels horts tradicionals.</p> <p>La importància històrica i arquitectònica de la font ha estat destacada en estudis anteriors, incloent-hi el d'Alfred Mauri del 1984, que detalla la seva construcció en el segle XIV per Berenguer Bertran, així com el seu traçat fins a la plaça del Pedró, on proveïa d'aigua al castell.</p> | 41.4282100,1.8760200 | 406085 | 4586904 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726473300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726451887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726485776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-croquis-font-del-senyor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911682696.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic es coneix també amb el nom de font del Pau Moreno. | 93|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96550 | Font de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrents | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Daniel (2018). 'Les fonts de Gelida: ara i abans'. Programa de Festa Major 2018, pp. 56-57.</span></p> | XIX-XX | Es troba en bones condicions de conservació. L'únic desperfecte que s'hi observa és que s'ha despenjat la rajoleta amb la placa on hi figura el nom de la font. | <p>Es tracta d'una font molt senzilla on s'aprecien intervencions de conservació en diferents èpoques. S'hi combina la part més original feta amb pedra, amb la més moderna, feta amb ciment. Es troba a tocar de l'àrea recreativa de can Torrents, cosa que fa que sigui freqüentada.<br /> <br /> La font en si són dos brolladors, un al costat de l'altre. Possiblement, el de baix, que és de goma, sigui més modern i hagi substituït el de dalt, que és metàl·lic. Actualment de cap dels dos en surt aigua.<br /> <br /> A una banda del brollador hi trobem una construcció petita, feta amb maons i arrebossada amb ciment, i que està tancada amb una porta metàl·lica que segurament tanca el registre de la font. A l'altra banda hi ha un banc de pedra que aprofita el pendent de la paret de la muntanya per fer-hi el <span>recolzament</span>, també de pedra.</p> | 08091-46 | A la carretera C-243b punt quilomètric 9,5. | <p>Les inicials PT de la porta metàl·lica que tanca el registre són les de Pere Torrents, propietari de la font als anys 1950. L'esplanada pavimentada del davant de la font havia estat una bassa.</p> | 41.4329400,1.8654600 | 405210 | 4587440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204418474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204440103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204452507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204428545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204474174.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96573 | Font de la Barbuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barbuda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | L'estat de conservació general de la font i el seu entorn és bo. El banc de pedra ha patit vandalisme i ha estat pintat amb pintura en esprai. | <p>La font de la Barbuda es troba al final d'unes llargues escales amb barana central. El brollador de la font és ornamentat, fet de pedra esculpida amb la forma d'una cara humana. La molsa ha anat cobrint el que representava una barba espessa. Damunt el cap s'hi poden llegir les inicials 'PT'. La surgència d'aigua seria per la boca. Aquesta es troba a la paret cimentada del pendent de la muntanya on, una mica més amunt del brollador, hi ha escrit '1922' i les inicials 'SS'.</p> <p>El conjunt es completa amb un banc allargat fet d'obra i amb forma ondulada per satisfer les necessitats de repòs. Dos grans arbres plataners asseguren una bona ombra a tota l'àrea de descans. El terra és enllosat amb pedra i hi ha una barana de seguretat a tot el perímetre per evitar la caiguda sobre el torrent de Cantillepa, que queda uns metres més avall en fort pendent.</p> | 08091-47 | Baixant les escales que surten de la plaça del final de l'avinguda d'Europa. | <p>La data de la inscripció 1922 correspon a la reforma que van fer Pere Taulé (PT) juntament amb Salvador del Pollastre (SS). Hi ha fotografies de gelidencs i gelidenques gaudint de la font de finals del segle XIX.</p> | 41.4397500,1.8604700 | 404803 | 4588202 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103349.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96609 | Font de les Anteles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-anteles | XIX - XX | Del que era la font només es pot trobar un registre modern. Les construccions que devien formar part de la font, on s'intueix una bassa, ara mateix es troba en estat ruïnós i molt emboscat. | <p>Del que era la font de les Anteles en queden les restes d'una construcció quadrangular d'obra que segurament era una bassa. Actualment es troba en runes i molt emboscada.</p> <p>A uns metres d'aquesta s'hi troba una construcció més moderna en forma de cub i feta d'obra, tancada amb una petita porta metàl·lica. Possiblement tanca el registre de l'antiga font, que deu haver estat desviada de l'aflorament original mitjançant alguna conducció subterrània.</p> | 08091-52 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'est. Quan el camí giri cap a l'esquerra, agafar un sender que segueix recte durant uns 60 m. | <p>No es té coneixement de la datació de la construcció de la font ni tampoc de l'abandonament d'aquesta, però s'intueix que fa força anys que no s'utilitza la infraestructura original.</p> | 41.4193200,1.8667800 | 405300 | 4585927 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211898586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211782749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211957525.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96627 | Torre Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-mir | <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> | XIX | L'estat de conservació de l'edifici és bo. | <p>La torre Mir és una casa senyorial a quatre vents envoltada per un jardí tancat, ben bé al centre de Gelida. La tanca és feta de columnes de maons ornamentades amb capitells en arc i una reixa i porta de ferro.</p> <p>La planta de la casa és quadrangular i està formada per la planta baixa, una primera planta, les golfes i una torratxa. Les cobertes, tant de la teulada de la casa com de la torratxa, són de quatre vessants, teula d'encaix amb cresteria ornamental i un ràfec d'un metre aproximadament. Disposa també d'un porxo posterior.</p> <p>La barreja de diversos estils arquitectònics i l'època en què va ser construïda ens evoquen una estètica eclèctica.</p> | 08091-66 | Carrer Major, 74-84. | <p>Va ser construïda com a torre d'estiueig el 1885 pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. Va ser la residència del pintor i gravador barceloní Manuel Mir Escudé (1877-1931) i més tard, va ser la torre estival del músic, pedagog i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, Pere Vallribera i Moliné (1903-1990).</p> <p>Torre Mir, segons Joan Rosselló i <span>Raventós</span> correspon a la tipologia de 'cases-torre' que el mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> van construir a Gelida durant la dècada dels vuitanta i primers anys dels noranta del segle XIX. Aquesta tipologia va servir de base dels primers casals d'estiueig al poble caracteritzats per un estil més expressionista, que després deixaria pas al modernisme del primer terç del segle XX. Torre Mir és una de les primeres 'cases-torre' i es va construir l'any 1885 juntament amb Can Castells. La torre va constituir un clar exemple de l'època d'edifici amb jardí al davant, que ha arribat pràcticament intacta fins avui.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> | 41.4408800,1.8620100 | 404933 | 4588326 | 1885 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-pxl20231127112552036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457472904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457475593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457475626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457472838.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-01 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic hi ha una altra fitxa que es correspon a la mateixa casa. Es tracta del número de registre 2608 i el nom és casa Vallribera Mir. La descripció arquitectònica és força coincident i la informació sobre que era la residència estival del músic Pere Vallribera coincideix amb la informació de la placa informativa de la casa que va elaborar la Comissió de Patrimoni del municipi. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97023 | Rellotge de Sol de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia | XVIII - XIX | La conservació del rellotge és deficient, tot i que seria recuperable malgrat que està molt despintat, però la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol circular a façana sud i a la part alta, ben bé a la crugia i sota un bon ràfec que li ha ofert una bona protecció. Es troba dibuixat sobre un baix relleu d'obra allisat. S'intueix la cromia de les línies horàries, possiblement de color vermell maó i també el dibuix d'un cercle al pol. Del centre d'aquest cercle emergeix el gnòmon metàl·lic.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes, alguna de les quals l'afecta ja directament.</p> | 08091-103 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8464900 | 403613 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845020621.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97025 | Rellotge de Sol de Can Julià (façana posterior) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-facana-posterior | XVIII - XIX | El rellotge està molt desgastat, gairebé sense pintura. A més, la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals | <p>Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical i muntat sobre una base en baix relleu rectangular. S'aprecia restes de pintura blanca, però si hi havia algun tipus de línia horària ha quedat completament esborrada. El gnòmon és metàl·lic. Aquesta façana no té gairebé ràfec, cosa que ha avançat el deteriorament del rellotge.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes.</p> | 08091-105 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8465700 | 403620 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845212920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845204454.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97037 | Rellotge de Sol de can Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-miquel-de-les-planes | XVIII - XIX | El rellotge es troba en bon estat de conservació, tot i que en algun punt s'ha esborrat una mica la pintura. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical i muntat sobre una base en baix relleu rectangular allisada.</p> <p>Es troba a la façana sud-est i el seu disseny és asimètric, amb les línies horàries que van de les VI a les II, en números romans. El pol és un cercle roig una mica despintat i situat cap al marge superior dret del rectangle des d'on arranca el gnòmon, que és metàl·lic. La pintura utilitzada tant per les línies horàries, com pel pol o els números és de color vermell maó i el fons és de color taronja fluix terrós.</p> <p>El rellotge està situat al centre de la façana, ocupant un lloc preeminent.</p> | 08091-117 | Seguint el camí que surt des de la Ferreria, a la carretera de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, uns 400 m passades les vies del Tren d'Alta Velocitat. | <p>El rellotge forma part de la masia de can Miquel de les Planes o Can Parera. Es tracta d'una masia antiga, possiblement anterior al segle XVI i que anteriorment era conegut com <em>'Lo mas Perelló de Llobany'</em>.</p> | 41.4430800,1.8292800 | 402202 | 4588606 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712672008268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712672022398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712671938280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97037-pic1712671952603.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97039 | Rellotges de Sol de can Rossell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-rossell-de-la-muntanya | XIX | Notes de conservació: El conjunt dels dos rellotges està molt desgastat, gairebé sense pintura, amb un gnòmon desaparegut i un despreniment considerable. A més, la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. | <p>Es tracta d'un conjunt de dos rellotges verticals de grans dimensions, situats justament un damunt de l'altre. Són dos rellotges pintats a façana i s'intueix que eren força ornamentats tot i que la pintura que en queda, sobretot del rellotge superior, sigui escassa.</p> <p>El rellotge superior és de forma rectangular vertical. Dels dos és el que es troba pitjor conservat. No es conserven línies horàries ni números. A la part inferior s'entreveuen unes restes de pintura a manera d'ornamentació en forma de cortinatge. El gnòmon és una vara metàl·lica.</p> <p>El rellotge inferior és semicircular. Una sanefa pintada és l'element que en delimita el contorn. Es conserven les línies horàries amb numeració aràbiga. Hi ha escrit l'any de la construcció, 1814. El pol és un sol dibuixat i no té gnòmon. Pateix un important despreniment, fruit del deteriorament de tota la façana i casa. Els colors emprats per dibuixar-lo són el vermell maó i el blau.</p> <p>Tot el conjunt és amenaçat per l'avançat estat d'enrunament de la casa.</p> | 08091-118 | Des de Gelida, agafar el camí de la font Freda. Des d'aquí, agafar el camí de can Farigola. Can Rossell de la Muntanya és seguint aquest mateix camí uns 400 m després de Can Farigola. | <p>Can Rossell de la Muntanya és una de les masies més antigues del poble. Conegut antigament com 'Lo mas de la Joncosa' o 'Lo mas de sa Joncosa', podria ser que aparegués ja en una referència escrita de 1142 on es parla d'un lloc anomenat 'Junchosam'.</p> | 41.4262300,1.8645300 | 405122 | 4586696 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721276445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721257345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721455352.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97040 | Rellotge de sol de can Toni Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-toni-oller | XIX - XX | El rellotge es troba en bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical, de forma circular i gravat a baix relleu a la façana sud i principal de la masia.</p> <p>Destaca pels tres cercles concèntrics. A l'interior del primer s'hi ubiquen les línies horàries que conflueixen a la part superior i des d'on arranca el gnòmon metàl·lic. Damunt el gnòmon i a la part més alta del primer cercle hi trobem l'any de remodelació del rellotge, '1945'. Entre el primer i el segon cercle hi trobem els números, de 6 a 6 en numeració aràbiga. El tercer cercle tanca tot el conjunt i és merament ornamental. A banda del baix relleu, s'ha reforçat tota la traçada amb pintura de color vermell maó.</p> <p>Es troba protegit per un bon ràfec que n'afavoreix la bona conservació.</p> | 08091-119 | Can Toni Oller és al camí que surt del punt quilomètric 6 de la carretera Bv-2425. | <p>Malgrat l'any que figura en el rellotge és 1945, hi ha una fotografia de Josep Salvany i datada l'any 1925 que ja demostra la seva existència.</p> | 41.4367200,1.8916900 | 407407 | 4587832 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97040-pic1709730776102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97040-pic1709730746163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97040-pic1709730762880.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97082 | Entorn d'interès geològic a la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-dinteres-geologic-a-la-rierussa | <p><span><span>AAVV (2018). </span>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida<span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>A l'entorn geològic de la Rierussa hi podem observar amb força claredat el contacte entre els materials argilosos de color vermell a les cotes baixes i com són coberts per materials de coloració grisa d'origen marí.</p> <p>En aquesta coberta superior s'hi troben amb facilitat restes abundants de material fòssil. Aquest encavalcament de capes és degut a un període de transgressió marina que data d'entre 16 i 14 milions d'anys, al miocè inferior-mitjà, quan aquesta terra continental passà a submarina.</p> | 08091-133 | Talús que trobem al nord de les Vinyes de can Duran. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.<br /> <br /> A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del molí de can <span>Calopa</span> (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel <span>Crusafont</span>, Josep F. De <span>Villalta</span> i Jaume <span>Truyols</span>, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4519500,1.8605300 | 404826 | 4589556 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516160934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516160953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-img20240516161037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868417510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868466102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97082-pic1715868488911.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97093 | Rellotge de sol de can Duran del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-duran-del-puig-0 | <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span>Programa Festa Major 2017<span>. pp. 75-76.</span></p> | XVIII - XIX - XX | La gran majoria de rellotges fets amb plafó ceràmic es troba en bon estat. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular inserit dins una motllura a manera de guardapols.</p> <p>És un rellotge de sol molt senzill i només compta amb les línies horàries i petites marques per les mitges hores, esgrafiades i en color taronja terrós. El gnòmon és metàl·lic i projecta la seva ombra més enllà de la motllura. No té cap tipus de numeració ni lema.</p> <p>Es troba situat a gran altura, al centre de la façana principal i protegit per un ràfec esgraonat amb maons disposats en dents de serra de notables dimensions.</p> | 08091-137 | Barri del Puig, 49. | <p>La datació del rellotge és desconeguda, tot i que podria tractar-se d'una obra força antiga, ja que, segons va publicar Ramon Rovira a l'article <em>La Comanda Templera de la Joncosa</em> de Gelida en el programa de la Festa Major de 2017, la masia podria tenir els seus orígens al segle XII.</p> | 41.4362300,1.8481500 | 403768 | 4587825 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654456931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654431561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97093-pic1712654474154.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97094 | Rellotge de sol del casal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-casal-font | XX | El rellotge es troba en bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular i esgrafiat de grans dimensions.</p> <p>Està ornamentat amb una banda amb motius florals que en ressegueix tot el perímetre. A la part de dalt i sobresortint en forma de semicercle, hi trobem dibuixat un sol amb cara humana, que és l'únic element pintat del rellotge i és de color taronjós. La boca del sol fa de pol des d'on surt el gnòmon metàl·lic i les línies horàries.</p> <p>La numeració és aràbiga i marca de les 8 del matí a les 6 de la tarda. La part baixa del rellotge queda reservada al lema: '<em>Fes, oh Sol, que puga sempre assenyalar hores d'amor i benaurança!'.</em></p> <p>Està ubicat a la part central de la façana.</p> | 08091-138 | Carretera de Sant Sadurní, 9. | <p>Segons l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, el rellotge data de 1928.</p> | 41.4374700,1.8616400 | 404897 | 4587948 | 1928 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97094-pic1712648346633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97094-pic1712648267660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97094-pic1712648304679.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97096 | Rellotge de sol de la torre de Lloselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-de-lloselles | XIX-XX | El rellotge es troba pràcticament despintat i costa distingir-lo de la resta de la façana. A banda de la pintura, la paret presenta diverses esquerdes que travessen el rellotge. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat a la façana.</p> <p>S'aprecia una mena d'arc de cortina a la part superior del rectangle a manera ornamental. També es pot veure que tenia dibuixades les línies horàries, però no es pot arribar a distingir si disposava d'algun lema o si la numeració era romana o aràbiga.</p> <p>El gnòmon es conserva i és metàl·lic.</p> | 08091-140 | Carretera C-243b, punt quilomètric 6,4. | <p>Es desconeix la datació del rellotge, l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans té anotat que podria ser del segle XIX tot i que no es pot confirmar.</p> | 41.4483400,1.8821300 | 406625 | 4589132 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97096-pic1712667908096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97096-pic1712667876216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97096-pic1712667888218.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97099 | Rellotge de sol de cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-baldiri-0 | XIX - XX | El rellotge està molt despintat, amb defectes importants, com esquerdes o petits despreniments, i el gnòmon doblegat. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular pintat i emmarcat amb un quadrat.</p> <p>Es pot apreciar que disposava de línies horàries, però no es pot distingir si hi havia algun lema o quin tipus de numeració tenia. La pintura emprada per dibuixar-lo era de color vermell maó.</p> <p>El gnòmon metàl·lic està doblegat.</p> | 08091-143 | Barri del Puig, 35-37. | <p>Es desconeix la datació del rellotge, l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans no n'aporta cap informació.</p> | 41.4363500,1.8470500 | 403677 | 4587839 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97099-pic1712655293556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97099-pic1712655278758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97099-pic1712655343305.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Hi ha la voluntat de restaurar-lo per part de la propietat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97101 | Rellotge de sol de cal Dejú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-deju | <p><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Teresina Roca i Comajuncosa, una dona valenta'. Programa Festa Major 2021, pp. 84-85.</span></p> | XIX | Tot i que la pintura està lleugerament erosionada, el seu estat de conservació és bo. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat de grans dimensions.</p> <p>El marc exterior del rellotge és una franja pintada de color ocre, igual que alguns dels ornaments interns en forma de fulles. L'altre color utilitzat per tota la resta d'elements és el vermell. Disposa de línies horàries i de numeració aràbiga que va de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda. El pol és un cercle buit en la meitat superior i amb línies horàries a la part inferior. El gnòmon és una vara metàl·lica.</p> <p>A sobre, hi ha la inscripció '<em>AÑ 1847'</em>, indicant la data de l'obra.</p> | 08091-145 | Carrer del Sol, 11. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita a la part superior i va ser l'any 1847.</p> | 41.4398600,1.8666200 | 405317 | 4588207 | 1847 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97101-img20231212120906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97101-img20231212120858.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97103 | Rellotge de sol de cal Noi del Molí, o cal Botifoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-noi-del-moli-o-cal-botifoll | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2022). 'Anar fent via i no perdre l'esperança'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2022, p. 99.</span></span></p> | XIX | El rellotge ha patit un despreniment a la part superior dreta a causa de l'aigua. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular i pintat. Es troba a la part superior dreta de la façana principal de la casa entre mitgeres de cal Noi, també coneguda com cal Botifoll.</p> <p>El requadre exterior és pintat en un color rosat i decorat amb una sanefa en color vermell, que és el mateix color emprat en tota la resta d'elements. El pol és una esfera vermella, del centre de la qual arranca el gnòmon metàl·lic. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga que marca de les 10 del matí a les 7 de la tarda.</p> <p>A la part superior hi figura 'AÑO' al marge esquerre i al marge dret hi figura '1828', però el despreniment d'aquesta àrea ho ha esborrat.</p> <p>A la part inferior hi ha una representació de l'església de Sant Pere del Castell de Gelida.</p> | 08091-147 | Les Cases Noves, 52. | <p>La datació del rellotge apareixia inscrita a la part superior i va ser l'any 1828.</p> <p>L'any 1983 es va dur a terme el repintat maldestre. A principis dels anys 2000 es va intentar fer una intervenció de restauració a través de dos especialistes, però el pressupost va ser excessivament elevat i no es va poder dur a terme. Actualment, part de l'element s'ha perdut per les filtracions d'aigua que ha patit, i se n'ha esborrat la data.</p> | 41.4463400,1.8540000 | 404272 | 4588941 | 1828 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827426390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827437308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827455739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-pic1712827575803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97103-rellotgecanbotifoll.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Fa uns anys s'hi va fer una restauració força barroera on el 10 va passar a ser un 0 i el repintat tampoc va respectar l'original. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97163 | Rellotge de sol de can Llopard de Dalt 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llopard-de-dalt-1 | XIX | El rellotge ha estat repintat durant la restauració de la casa de fa pocs anys. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular, dibuixat sobre una motllura d'obra allisada a mesura.</p> <p>Els colors emprats pel seu dibuix són taronges, vermells i grocs, tots d'un to terrós. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga des de dos quarts de cinc del matí a dos quarts de dos del migdia. El pol és un sol groc senzill des d'on arranca el gnòmon metàl·lic. Per sobre d'aquest, hi trobem una ornamentació de motius vegetals en color verdós.</p> <p>El rellotge es troba a dalt de tot i al centre de la façana principal, a tocar de la crugia i ben protegit per un ràfec de considerables dimensions.</p> | 08091-158 | Can Llopard de Dalt, el Puig. | <p>Segons l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, el rellotge és del segle XIX.</p> | 41.4347100,1.8497400 | 403899 | 4587654 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874292997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874242708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97163-pic1715874321037.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97165 | Rellotge de sol de can Llopard de Dalt 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llopard-de-dalt-2 | XIX | El rellotge ha estat restaurat i pintat durant la restauració de la casa de fa pocs anys, tot i que una part d'aquest va patir un despreniment i ha quedat sense pintar. Ara és un element decoratiu interior sense gnòmon. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical circular inserit dins un arc guardapols que segurament és degut a la intervenció d'arrebossat per convertir el que era una paret exterior en una d'interior.</p> <p>La part més externa del cercle és decorada per una sanefa dibuixada en color vermell maó i tancada per un cercle del mateix color per la part més externa del rellotge i per un cercle concèntric blau en la part interna. Els números són en escriptura aràbiga i assenyalen les hores entre les nou del matí i les set de la tarda. Disposa de línies horàries.</p> <p>El pol és una flor i no disposa de gnòmon. Per sobre d'aquesta flor hi trobem dibuixats uns motius vegetals senzills. Hi figura l'any '1814'.</p> | 08091-160 | Can Llopard de Dalt, el Puig. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita i va ser l'any 1814.</p> | 41.4346400,1.8496100 | 403888 | 4587647 | 1814 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97165-pic1715873087940.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El rellotge ha quedat com un element decoratiu interior de la casa i el fet que no tingui el gnòmon és per motius de seguretat, ja que queda a mitjana altura. | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97167 | Rellotge de sol de la masia la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-la-talaia | XIX | El rellotge es troba força despintat i amb problemes estructurals presents a tota la façana. Ha estat parcialment apedaçat parcialment amb ciment, però, tot i això, una esquerda el travessa verticalment, té despreniments a la part superior i no disposa de gnòmon. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular i esgrafiat. Ocupa un espai prominent a la façana principal.</p> <p>El color emprat per tot el dibuix és el vermell maó sobre el blanc de la façana. Disposa de línies horàries i numeració aràbiga que va des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda, malgrat que els nombres quatre i cinc han desaparegut sota un pedaç de ciment. A la part superior del cercle hi trobem escrit '<em>any 1883'</em> i les inicials '<em>APN'.</em></p> <p>Com a curiositats hi trobem que el pol es troba al centre del cercle i que la numeració va per fora del rellotge. No disposa de gnòmon.</p> | 08091-161 | Al camí de Gelida a Sant Llorenç d'Hortons, a tocar del bosc de can Duran. | <p>La datació del rellotge apareix inscrita i va ser l'any 1883. Segons l'historiador Ramon Rovira, es desconeix a qui pertanyen les inicials APN que figuren al rellotge.</p> | 41.4522400,1.8503800 | 403978 | 4589600 | 1883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97167-pic1715867708609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97167-pic1715867719263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97167-pic1715870030717.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-11-06 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97188 | Rellotge de sol de can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marti-de-dalt | XVIII-XIX | El rellotge es troba en força bones condicions, malgrat que la pintura ha perdut color i, en alguns punts, fins i tot ha arribat a descrostar-se. | <p>Es tracta d'un rellotge de grans dimensions, vertical circular i pintat sobre una base d'obra rectangular.</p> <p>Un requadre de color grogós pràcticament esborrat tancava el cercle que configurava el rellotge. Aquest és de línies simples i no s'hi observa coloració. El pol és un sol senzill d'on surt el gnòmon metàl·lic i les línies horàries i està situat a la part alta. Aquestes línies horàries arriben fins al límit del primer dels dos cercles concèntrics. Entre els dos cercles hi trobem la numeració aràbiga i que marca les hores des de les sis del matí fins a les cinc de la tarda.</p> <p>El rellotge ocupa un espai central de la façana principal.</p> | 08091-168 | Can Martí de Dalt, carretera C-243b punt quilomètric 12,1. | <p>Es desconeix la datació del rellotge, però per característiques similars a altres rellotges del terme ens plantegem un horitzó de principis de finals de segle XVIII i principis de segle XIX.</p> | 41.4267000,1.8489600 | 403822 | 4586766 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856250678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856258558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856267883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856315523.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97207 | Rellotge de sol de ca l'Emili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lemili | XVIII - XIX | El rellotge es troba en bones condicions, tot i que la pintura s'ha esborrat lleugerament. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular i pintat sobre un arrebossat que podria ser calç.</p> <p>La pintura emprada sobre fons blanc és un vermell rosat per tots els elements del rellotge. El rectangle està envoltat per una sanefa senzilla i sobre ella hi ha les marques horàries senceres i les mitges hores. Com a curiositat hi ha les dues numeracions, la romana i l'aràbiga i va des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda. Un gran sol antropomorf i radiant ocupa la part central superior del conjunt.</p> <p>El gnòmon metàl·lic està instal·lat entre les celles d'aquest sol.</p> | 08091-181 | Can Parenostres, al punt quilomètric 10,5 de la carretera C-243b. | <p>Es desconeix la datació del rellotge. Per característiques possiblement és un rellotge del segle XIX.</p> <p>Ca l'Emili és actualment una casa de turisme rural. Segons la pàgina web de la casa, l'existència del mas està documentat del segle XII. Per altra banda, l<span><span><span>'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. Abans, però, cal esmentar el fet que a raó de les indicacions de la Comissió de Patrimoni de Gelida, la masia que Rovira anomena cal Xim l'hem anomenat ca l'Emili. Rovira, però també esmenta la possibilitat, tal com diu la Catalunya Romànica, que les arrels siguin del segle XII (vol. XIX, pàg. 124), ara bé, creu que el mas és molt més tardà, amb una cronologia pròxima als segles XIV – XV.</span></span></span></p> | 41.4313500,1.8578800 | 404574 | 4587272 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97207-pic1712652185149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97207-pic1712652158152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97207-pic1712652170547.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Emili Julià | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97212 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-2 | <p><span><span>JUAN I SERRAHIMA, Jordi (2003). 'L'Agenda 21 de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2003</em><span>. p. 82.</span></span></p> | <p>El riu Anoia travessa el terme municipal de Gelida amb un traçat força paral·lel a l'autopista AP-7 i al del Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Durant el seu trajecte pel poble està acompanyat d'un ric i variat paisatge de bosc de ribera (hi trobem pollancres, àlbers, oms, freixes...) i també canyís i boga. A l'alçada del pont de Sant Salvador de la Calçada, hi ha una petita extensió d'horts de reduïdes dimensions molt treballats.</p> <p>Cal destacar també que hi ha fauna protegida que viu a les proximitats del riu, com són la granota reineta, la tortuga de rierol, la salamandra i l'escarabat Cerambix Cerdo.</p> <p>L'Anoia, de 68 quilòmetres de recorregut i un cabal molt variable, és un dels darrers afluents del riu Llobregat (a l'altura de Martorell) i durant el seu pas per Gelida rep les aigües dels torrents del Fondo de Sant Isidre, del Fondo de Parellada, del Fondo del Garró, del torrent de Vallbardina, del torrent de Cal Joncoses, del torrent de Sant Miquel, del torrent de l'Artiga, del torrent de la Fenosa i de la Rierussa.</p> | 08091-183 | El riu Anoia travessa el terme de Gelida, entrant per les finques vinícoles de can Martí de Baix des de Subirats i sortint per la Vinya del Vicenç al límit de terme entre Gelida, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes. | <p>S'han identificat diverses referències a antics molins que aprofitaven la força hidràulica del riu. Entre aquests, destaquen can Piula, cal Banyes, el Molí Nou (actualment conegut com La Gelidense) i el Molí Vell, actualment la fàbrica de paper Guarro-Casas, SL.</p> <p>Respecte a les dues fàbriques papereres, des del començament de la seva activitat, es beneficiaren significativament del desviament d'aigües del riu a través d'una resclosa i un canal específicament dissenyat per aquest propòsit.</p> <p>La seva aigua també ha regat històricament nombrosos horts del poble. Un dels afluents més importants al poble, a part dels diversos barrancs, és la Rierussa.</p> | 41.4460700,1.8500500 | 403942 | 4588915 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932046882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1710932047284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-1712676199266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828121325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97212-pic1712828176086.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97218 | Boscos de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-ginebreda | <p>Els boscos de can Ginebreda tenen una extensió de 124,12 ha i s'estenen des de les faldes del Montcau fins a can Ginebreda. Forma part del PEIN Muntanyes d'Ordal. La vegetació dominant és el pi blanc, però també hi podem trobar el roure i l'alzina, puntualment trencats per màquies, brolles i garrigues.</p> <p>A nivell de fauna cal destacar comunitats de vertebrats típiques de les serres litorals, amb espècies com el teixó o la xixella. Cal destacar també la riquesa de fauna invertebrada.</p> <p>Dins d'aquests boscos hi podem trobar algunes fonts, com la font de can Ginebreda, la font del Noguer o la font de les Anteles, alguns forns de calç com els de Baix de can Ginebreda i alguna barraca de vinya feta amb la tècnica de pedra seca.</p> | 08091-186 | És una zona forestal situada a l'est de Martivell. | 41.4215100,1.8582700 | 404592 | 4586179 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875217103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875327942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875466436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875478690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875593648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875600869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875617671.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97232 | Barraca del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XX | La cabana presenta algunes esquerdes importants a les parets i també algun petit despreniment a la coberta. | <p><span><span><span>La barraca del mas Granada és de pedra arrebossada amb una argamassa de fang. La coberta és de teula àrab de doble vessant. L’única obertura és la porta i té els brancals i l’arc rebaixat fets de maó pla i està orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’arc hi veiem la inscripció <em>“MAS GRANADA” JULIOL 1949 AV'.</em> Es pot accedir a l’interior perquè la porta no té tancament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De dins les parets de pedra estan arrebossades de ciment. Les bigues de tronc de fusta aguanten el sota-teula d’encadellat ceràmic. En una cantonada hi trobem una llar de foc a terra amb la campana extractora feta de maó pla, igual que la xemeneia. El terra no està treballat.</span></span></span></p> | 08091-193 | Al camí d'Ordal a mas Granada, prop de la plana de mas Granada i de la font del mas Granada. | <p><span><span><span>Durant els primers dies de l’aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí Estruch, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada. La data de juliol de 1949 segurament correspon a unes obres d'arranjament de la cabana.</span></span></span></p> | 41.4090300,1.8751900 | 405988 | 4584775 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843791702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843803307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843817499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843832074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843844759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843853804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843862674.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins del PEIN Muntanyes d'Ordal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc