Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97282 | Barraca 18360 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18360 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | En línies generals la cabana es troba en força bon estat, però des de l'interior es pot veure com s'hi filtren importants rajos de llum i, segurament, també aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta. Segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> | 08091-228 | Al camí d'Ordal al mas Granada, resseguint un torrent muntanya amunt cap al bosc de Pedra, a uns 50 m del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4069500,1.8713600 | 405665 | 4584549 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225684687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225665787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225705293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225721665.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96259 | Puig d’Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles | El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. | <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> | 08091-7 | <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> | 41.4081000,1.8849500 | 406803 | 4584662 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97591 | Mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XIV - XX | Es troba completament enrunat des de fa molts anys. Queden en peu les parets perimetrals. | <p>El mas Granada actualment es troba enrunat. Per la forma de les parets perimetrals de pedra que queden es podria dir que la coberta era d'una sola vessant.</p> | 08091-322 | Al camí d'Ordal a mas Granada, a dalt d'un turó per sobre de la plana del mas Granada. | <p>Durant els primers dies de l'aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí <span>Estruch</span>, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada.<br /> <br /> L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data del segle XIV. Segons els seus estudis, el mas Granada, conegut també com el <span>Rialt</span> o el Real en documents històrics, ha tingut diversos propietaris al llarg dels segles. Originàriament associat amb la família Querol al segle XIV, va passar a mans de Joan Granada el 1444. El mateix any canvia de mans a favor de Miquel Carbó d'Ordal i el 1513 s'estableix a Benet Rigol de Corbera. El 1533 es fa un nou establiment i la nova propietat és per Bartomeu Esteve d'Ordal. A partir d'aquest moment i fins al segle XX el mas serà de la mateixa família, malgrat que el cognom vagi canviant cada vegada que l'hereva sigui una dona i la següent generació hereti el cognom com a segon. Així doncs, passa per Esteve, Bonastre, <span>Rialt</span>, Romegosa i, finalment, traspassat als <span>Casas</span> i Julià de l'Ordal.<br /> <br /> Com que els propietaris han estat sovint de fora de Gelida, el mas ha estat habitualment habitat per masovers de l'Ordal i Esparreguera.</p> | 41.4085400,1.8770100 | 406140 | 4584719 | 1367 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97591-rovira-2007.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 97233 | Font del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-granada | XIX - XX | <p><span><span><span>Es tracta d’una font senzilla, amb un broc metàl·lic que surt d’un pany de paret quadrangular fet de pedra i arrebossat de petites dimensions. Una pica de pedres quadrada en recull l’aigua. La font no té polsador ni canella. En el moment de la visita no hi rajava aigua, </span></span>no</span> obstant això, la presència de molsa sota el broc i la densa vegetació circumdant suggereixen que aquesta encara és operativa i és freqüentada, com indica el sender ben definit que connecta aquesta estructura amb el camí principal.</p> <p><span><span><span>A pocs metres de la font hi trobem una mena de dipòsit soterrani de formigó i cobert que segurament emmagatzema l’aigua de la font quan hi ha excedent.</span></span></span></p> | 08091-194 | Al camí d'Ordal al mas Granada, prop de la plana del mas Granada i de la barraca del mas Granada. | <p><span><span><span>No es té referència de l’any de construcció. Es troba molt a prop de la barraca de tàpia del mas Granada que va ser reformada l’any 1949. Podria ser que el condicionament més recent de la font es fes també aleshores.</span></span></span></p> | 41.4088000,1.8740500 | 405893 | 4584751 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844079518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844042413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844091074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844101023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844066324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844048399.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97232 | Barraca del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XX | La cabana presenta algunes esquerdes importants a les parets i també algun petit despreniment a la coberta. | <p><span><span><span>La barraca del mas Granada és de pedra arrebossada amb una argamassa de fang. La coberta és de teula àrab de doble vessant. L’única obertura és la porta i té els brancals i l’arc rebaixat fets de maó pla i està orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’arc hi veiem la inscripció <em>“MAS GRANADA” JULIOL 1949 AV'.</em> Es pot accedir a l’interior perquè la porta no té tancament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De dins les parets de pedra estan arrebossades de ciment. Les bigues de tronc de fusta aguanten el sota-teula d’encadellat ceràmic. En una cantonada hi trobem una llar de foc a terra amb la campana extractora feta de maó pla, igual que la xemeneia. El terra no està treballat.</span></span></span></p> | 08091-193 | Al camí d'Ordal a mas Granada, prop de la plana de mas Granada i de la font del mas Granada. | <p><span><span><span>Durant els primers dies de l’aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí Estruch, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada. La data de juliol de 1949 segurament correspon a unes obres d'arranjament de la cabana.</span></span></span></p> | 41.4090300,1.8751900 | 405988 | 4584775 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843791702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843803307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843817499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843832074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843844759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843853804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843862674.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins del PEIN Muntanyes d'Ordal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |
| 97290 | Barraca 17152 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17152 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca es troba completament enrunada. | <p>Segurament era<span><span><span> una barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula, per les restes que en queden i per la tipologia de cabanes que hi trobem a prop.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estat d'enrunament és sever i l'abundant vegetació en complica l'accés i l'observació.</span></span></span></p> | 08091-232 | Al camí de la plana de mas Granada, a 150 m del coll de Portell. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4091900,1.8813800 | 406506 | 4584786 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223758823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223733509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223768072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223800065.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97283 | Barraca plana de mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-plana-de-mas-granada | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dóna solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura.</span></span></span></p> | 08091-229 | Al camí del fondo del mas Granada, a uns 300 m del coll de Portell. Està indicada amb un cartell de fusta. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4097700,1.8797700 | 406372 | 4584852 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707223988102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224001565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224017803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224039331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224051461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224071335.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97284 | Barraca del Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cartro | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura. Té una petita obertura a la part posterior a manera de finestra o de respirador.</p> <p>A dins hi trobem dos seients individuals fets amb tronc.</p> | 08091-230 | Al camí del fondo del mas Granada, a uns 500 m del coll de Portell. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4100200,1.8776900 | 406199 | 4584883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224275646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224289541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224302983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224316730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224326128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224341283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224354690.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97204 | Espai Natural Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-muntanyes-dordal | <p><span>Tal i com informa el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, les muntanyes d'Ordal, també conegudes com la serra d'Ordal, són una cadena muntanyosa situada entre els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Llobregat. El seu punt més alt és el Puig d'Agulles, que arriba als 653 m d'altura. El nom de la serra prové del poble d'Ordal. La serra s'estén en una direcció nord-sud, passant per Vallirana i Cervelló al Baix Llobregat, i continuant a través de Gelida, Subirats i Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès.</span></p> <p>El massís de l'Ordal és format per un sistema càrstic amb masses de calcàries mesozoiques i dipòsits de sediments marins, que donen cos a un relleu calcari ben característic. A diferència del Garraf, els materials silicis més antics afloren amb més freqüència a l'extrem nord-est, en contacte amb la depressió del Llobregat-Penedès. Cal assenyalar l'interès edàfic dels sòls vermells relictes del peu de serra septentrional, que s'alternen amb loess i crostes calcàries. Aquest espai inclou també els penya-segats de Cervelló: àrea de petites dimensions, representativa del paisatge dels terrenys silicis d'aquest territori, que contrasta singularment amb gran part del territori constituït sobre materials carbonatats. És una bona mostra dels sistemes naturals d'aquest medi, que han sofert una forta regressió en els últims anys a conseqüència de l'acció antròpica. Els penya-segats de Cervelló constitueixen un espai de notable singularitat, caracteritzat pels materials silicis triàsics del Buntsandstein i els afloraments de calcàries del Muschelkalk, que determinen formes de relleu molt particulars i de notable interès paisatgístic.</p> <p>Aquest espai natural té una vegetació rupícola amb algunes espècies singulars, i també alguns fragments de vegetació humida de caràcter centreeuropeu que contrasten acusadament amb la vegetació mediterrània dominant. S'ha de remarcar l'interès de la fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, que conté nombrosos elements singulars.</p> <p><strong>Vegetació i Flora</strong></p> <p>A causa de la seva situació geogràfica, més interior que el Garraf, amb un clima xerotèric no tan acusadament marítim i l’alternança més gran dels materials calcaris i silicis, el paisatge presenta caràcters particulars, amb algunes unitats no representades a les terres properes.<br /> <br /> Cal assenyalar la presència en aquest massís d’alguns fragments de vegetació humida, de caràcter centreeuropeu, que contrasten singularment amb la vegetació mediterrània dominant. Així, per exemple, als fondals apareixen petits retalls d’avellanosa amb falgueres (<em>Polysticho-Coryletum</em>) i de gatelleda (<em>Carici-Salicetum catalaunicae</em>; i hi ha alguns obacs amb fragments d’alzinar i roureda amb boix, de caràcter molt més frescal que la resta de vegetació dominant. Cal remarcar també la importància dels matollars termòfils amb càrritx (<em>Ampelodemos mauritanica</em>) que s'hi presenten.<br /> <br /> En conjunt, doncs, el paisatge vegetal és format per un mosaic de comunitats, amb una marcada diversitat florística. Cal assenyalar l’alt interès biogeogràfic de les comunitats rupícoles permanents pròpies dels relleixos rocosos. En aquestes comunitats hi ha diverses espècies molt notables per a la flora catalana, algunes de les quals no es troben enlloc més de Catalunya i fins i tot d'Europa. Aquest és el cas de <em>Crassula campestris</em>, una petita planta herbàcia de caràcter paleotropical que té en aquest Espai la seva única localitat a Europa.<br /> <br /> <strong>Espècies estrictament protegides pel PEIN</strong></p> <ul> <li><em>Crassula campestris</em></li> </ul> <p><strong>Fauna</strong></p> <p>Les comunitats de vertebrats són les típiques d’aquest conjunt de serres litorals, amb espècies típicament forestals, com el teixó (<em>Meles meles</em>), i d’altres més de caràcter rupícola, com la xixella (<em>Columba oenas).</em> Hi figuren també algunes espècies com l’hortolà (<em>Emberiza hortulana</em>) o el trobat (<em>Anthus campestris</em>).<br /> <br /> Tal com passa al massís del Garraf, cal subratllar l’interès de la seva fauna invertebrada i, en especial, de la cavernícola, amb nombrosos elements singulars. En aquest sentit, l’Espai conté lepidòpters interessants com ara <em>Euplagia quadripunctaria</em>.</p> | 08091-179 | 41.4108380,1.8662167 | 405241 | 4584986 | 08091 | Gelida | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97204-pic1707223697636.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2024-07-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | ImpacteEn aquest ENP, l’impacte més remarcable és la pressió antròpica elevada de les zones residencials limítrofes, que comporta una degradació de l’Espai. Aquesta proximitat urbanística a les masses de bosc n’accentua també el risc d’incendi. D’altra banda, també cal esmentar que les extractives de calcària generen forts impactes sobre el relleu i els ecosistemes, així com pols i soroll. A més, cal assenyalar les possibles afectacions de l’escalada, no regulada a l’Espai, com també els abocaments de deixalles que es produeixen en alguns punts.Vulnerabilitat naturalL’Espai presenta comunitats vegetals mediterrànies altament inflamables i amb alt risc d’incendis estivals. D’altra banda, els materials triàsics que formen part del relleu de l’Espai són sensibles a l’erosió. | 2153 | 5.1 | 1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 97572 | Cim del Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-montcau | <p>El Montcau és un cim emblemàtic de Gelida i es troba a 644 m d'altitud. El cim forma part del límit del terme amb el municipi de Subirats amb qui el comparteixen.</p> <p>Dalt de tot, una enorme roca simbolitza el cim i hi ha fixada una placa de planxa instal·lada per l'Ajuntament de Gelida on indica el nom i l'altitud. Just al costat hi trobem la bústia metàl·lica amb el llibre de visites instal·lat pel Club Excursionista de Gelida.</p> <p>El mateix club organitza cada any per Nadal la mítica excursió fins al Cim del Montcau.</p> | 08091-318 | És un dels cims de les Muntanyes d'Ordal. Fa de límit de terme amb Subirats. | <p>El sender de Gran Recorregut GR 5, també conegut com a 'Sender dels miradors', hi passa a tocar. Es tracta d'un itinerari de 234 quilòmetres que travessa l'Alt Penedès, el Garraf, l'Anoia, el Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Maresme, començant i acabant a Sitges i Canet de Mar.</p> | 41.4109400,1.8658100 | 405207 | 4584998 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845525878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845539682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845554003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845574582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845592938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845878475.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc i és dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97383 | Cova de la Duna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-duna | <p>Es tracta d'una cova petita de 2 m de profunditat on hi ha un pou amb una caiguda de 3,7 m.</p> <p>La litologia és roques, dolomies. Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal.</p> | 08091-267 | A mig camí entre el Collet de Montcau i el Montcau, al tram planer del camí, seguir la carena en direcció nord uns 400 m. | <p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p> | 41.4152500,1.8717100 | 405706 | 4585470 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 97643 | Corral de can Ginebreda, o les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-ginebreda-o-les-comes | XVIII -XIX | L'edifici està enrunat de fa temps. Només queden els murs exteriors. | <p>Edifici de planta rectangular de grans dimensions. L'edifici està completament absorbit pel bosc.</p> <p>La coberta fa anys que està ensorrada. A raó de què s'observa al seu interior, es podria aventurar que podria ser un edifici de planta baixa i un altell. Tot el lateral sembla que disposava d'algunes finestres fetes amb maó a plec de llibre.</p> | 08091-343 | <p>En la planimetria actual del municipi, el lloc es reconeix localment com 'corral de Can Ginebreda', tot i que el mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el registra sota el nom de 'Les Comes'.</p> <p>Aquest edifici podria correspondre a un cobert agrícola pertanyent a la masia de can Ginebreda.</p> <p>Ja a mitjans dels anys 1950, l'estructura havia perdut la seva coberta original. En aquell temps, els camps cultivats encara se situaven relativament propers a l'edifici. Actualment, la totalitat de l'àrea ha estat engolida per la vegetació forestal, tant les antigues feixes de cultiu com l'entorn immediat del corral.</p> | 41.4160599,1.8611680 | 404827 | 4585571 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-ortofoto-1956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712911681743.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96256 | Font del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-noguer | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</span><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XVIII-XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font. Una part de la cornisa de sobre el sortidor està trencada. | <p>La Font del Noguer està adossada a un dipòsit d'aigua. És feta d'obra i arrebossada amb ciment. Es tracta d'una construcció senzilla de <span>caire</span> popular. És una font de polsador on l'aigua que pugui escolar-se va a parar a una basseta propera que també es proveeix d'un altre petit torrent.<br /> <br /> Hi trobem adossada a la paret del dipòsit un senyal advertint que l'aigua de la font no té garantia sanitària. També s'hi pot observar un gravat a la paret on <span>hi</span> posa 17-10-98, segurament fruit d'alguna obra de millora o d'adequació.<br /> <br /> A l'esquerra de la font hi trobem una porta metàl·lica tancada que segurament dóna accés al registre de servei.<br /> <br /> </p> | 08091-4 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. Antigament, la bassa que acumulava l’aigua era oberta i l’aigua hi rajava per un broc, sense el polsador actual.</span></span></span></p> | 41.4168300,1.8640000 | 405064 | 4585653 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213170814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213180663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213195128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213206651.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La Font del Noguer també rep el nom de Déu de les Comes. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96437 | Forn de calç de Planaclarià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-planaclaria | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament i ha omplert l’interior de la cambra tal i com es pot veure des de la porta, que conserva tota la volta de maó. La vegetació és molt abundant. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn d’una sola cambra i parcialment excavat. L’espadat era reforçat amb filades de maons. La porta és de volta de canó feta amb el mateix tipus de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat de conservació no permet deduir-ne la mida.</span></span></span></p> | 08091-17 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4168500,1.8633700 | 405012 | 4585656 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213385057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213408318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213426657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213441037.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 97291 | Barraca 28944 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28944 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La cabana ha sofert algun petit despreniment cap a l'interior des de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. És una barraca de vinya petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta i la quantitat de terra acumulada a dins ens indica que segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu interior i mig soterrat hi trobem un menut espai obert a la paret del fons que podria haver servit per guardar-hi alguna eina petita. La vegetació de l'entorn és important i fa que sigui difícil de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-233 | Al camí de can Voltà, a la urbanització Safari. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4188000,1.8748400 | 405973 | 4585860 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220464282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220444125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220485454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220509606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220412596.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96609 | Font de les Anteles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-anteles | XIX - XX | Del que era la font només es pot trobar un registre modern. Les construccions que devien formar part de la font, on s'intueix una bassa, ara mateix es troba en estat ruïnós i molt emboscat. | <p>Del que era la font de les Anteles en queden les restes d'una construcció quadrangular d'obra que segurament era una bassa. Actualment es troba en runes i molt emboscada.</p> <p>A uns metres d'aquesta s'hi troba una construcció més moderna en forma de cub i feta d'obra, tancada amb una petita porta metàl·lica. Possiblement tanca el registre de l'antiga font, que deu haver estat desviada de l'aflorament original mitjançant alguna conducció subterrània.</p> | 08091-52 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'est. Quan el camí giri cap a l'esquerra, agafar un sender que segueix recte durant uns 60 m. | <p>No es té coneixement de la datació de la construcció de la font ni tampoc de l'abandonament d'aquesta, però s'intueix que fa força anys que no s'utilitza la infraestructura original.</p> | 41.4193200,1.8667800 | 405300 | 4585927 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211898586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211782749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211957525.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96478 | Forn de calç de la font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-de-can-ginebreda | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XVIII - XX | El forn es troba pràcticament desaparegut del tot. Tan sols s’interpreta que existia gràcies a la forma cònica i allisada que ha quedat al desnivell, i a un parell de filades de pedres que amb tota probabilitat eren l’arrancada de la vora o cobriment. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Se’n conserva ben poqueta cosa, només un pany de paret de la cambra completament allisada i amb marques de calç i dues filades de pedra i argamassa que eren l’arrancada de la vora. A terra i per l’entorn més immediat s’observen restes de pedra i argamassa que formaven part del forn.</span></span></span></p> | 08091-41 | Al camí de can Ginebreda a la font del Noguer, a 100 m de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4194100,1.8634400 | 405021 | 4585941 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212881223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212900273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212906476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212925546.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96469 | Font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ginebreda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font i el sender per arribar-hi. | <p><span><span><span>La Font de Can Ginebreda consta dos elements, la mateixa font i, a un nivell més baix, la bassa adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la font s’hi accedeix a través d’uns esglaons estrets fets de material d’obra i arrebossats. El brollador queda envoltat pels mateixos esglaons i dues parets fetes amb el mateix material. El broc queda molt baix, gairebé a nivell de terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua arriba a la bassa d’acumulació escolant-se superficialment des de la font. És una bassa de dimensions considerables i rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat estar en unes dates de sequera important i que la majoria de les fonts del terme són seques, l’aigua que raja de la font i que s’acumula a la bassa és abundant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt es troba bastant embrossat de vegetació.</span></span></span></p> | 08091-34 | Al camí de can Ginebreda, molt a prop de la capella de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció, tot i que els materials utilitzats per l’arranjament de la font i de la bassa són contemporanis i fa pensar en un arranjament de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> | 41.4199200,1.8635000 | 405027 | 4585997 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210241707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210217019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210287765.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 97279 | Barraca 22700 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22700 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba dins d'una finca particular. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura.</p> <p>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum, cosa que indica petits desperfectes de la coberta.</p> | 08091-226 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'Est. Es troba al costat de la casa del final del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4199900,1.8663900 | 405269 | 4586002 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212471353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212486578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212503920.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97346 | Capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-font-de-la-salut | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span><em>Programa Festa Major 2004</em><span>. pp. 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>JULIÀ Joaquim (2022) El Cor Parroquial. Programa Festa Major 2022. pp. 138.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp.31-35.</span></p> <p> </p> | XVIII | Estructuralment la capella està en bon estat, no obstant això, ha estat reconvertida en cobert agrícola. No presenta elements arquitectònics d'interès. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant que havia estat construïda com a capella, malgrat que mai ha estat utilitzada en aquest sentit. Posteriorment reaprofitada com a cobert agrícola. Actualment tapiada.</p> <p>Destaca el ràfec de la coberta i la porta amb funcions de garatge o cobert fet en època contemporània. A la façana principal, oberta orientada al mas de can Ginebreda, s'observa tapiat una porta amb llinda i brancals de pedra i un arc de descàrrega per sobre la llinda fet amb llosetes disposades a plec de llibre.</p> <p>Les cantoneres de tota la capella són grans blocs de pedra repicats.</p> | 08091-256 | Pròxima a can Ginebreda, al paratge de la font de can Ginebreda. | <p>Pròxim a can Ginebreda, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut promoguda per Josep Font i Ginebreda. Carafí, al seu article de l'any 2022 al programa de Festa Major radiografia la capella. El 21 de setembre de 1724, dins el recinte de Sant Pere del Castell, que estava decorat amb elements barrocs com altars, motllures i guixeries, es va realitzar la solemne entronització de la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Aquesta figura, una delicada talla de fusta de l'època barroca, originària de can Ginebreda, havia estat deixada per un francès allotjat a la masia. Amb el temps i després de negociacions amb el propietari Josep Font i Ginebreda, els rectors de la parròquia van traslladar la imatge primer a l'església del Castell. Com a mostra de la seva devoció, Josep Font i Ginebreda va construir una capella al costat de la font de la seva finca. Malgrat això, no s'hi va establir mai un culte oficial, ja que els rectors de la parròquia de Gelida van impedir-ho i van aconseguir traslladar la imatge a l'església del Castell. Des de llavors, la capella ha servit únicament com a magatzem per a les eines de camp i com a refugi.</p> <p>Tant l'altar com la imatge serien destruïts l'any 1936. Actualment, es venera una rèplica en guix de la imatge original de la Mare de Déu de la Salut, i la seva festivitat se celebra el dilluns de Pasqua Florida. Fins a l'any 1971, la celebració va experimentar una disminució en la seva tradicional esplendor, durant la qual se solien repartir panets beneïts denominats 'el pa i l'empenta' i es duia a terme la venda o subhasta de ventalls per part de l'Administració. Des del 1972, la festivitat va ser parcialment restaurada, restablint el repartiment del 'pa de la caritat' i la realització dels goigs, danses tradicionals i sardanes. La recuperació d'aquestes tradicions va ser liderada per l'equip de recerca, amb el suport econòmic de l'Ajuntament per cobrir el cost dels panets, una iniciativa que perdura fins avui.</p> <p><span>En el seu article de l'any 2022 sobre temes del cor parroquial, tracta els Goigs de la Mare de Déu de la Salut de Gelida. D'aquesta peça en destaca que aquests es canten el dilluns de pasqua, evidenciant que les preocupacions per la salut han estat constants al llarg de la història, amb els fidels encomanant-se a la Mare de Déu en cerca de salut. Julià apunta que la música original dels goigs es va perdre i que va ser substituïda per una nova composició creada pel mestre Pere Vallribera. Aquesta nova música va ser interpretada per primera vegada el 4 d'abril de 1983 pel cor parroquial a l'església de Sant Pere de Gelida, sota la direcció de Pere Pallarès. A més, Julià remarca la segona estrofa del text, que reflecteix els mals més comuns de l'època, subratllant així la rellevància històrica i cultural dels goigs dins la comunitat.</span></p> | 41.4201933,1.8637115 | 405045 | 4586027 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97346-pic1707210681195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97346-pic1707210656018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97346-pic1707210720790.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Font i Ginebreda (promotor) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96439 | Forn de calç del Fondo del Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-garro | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troba completament conquerit per la vegetació, a la vegada que ha estat utilitzat d’abocador il·legal. Al seu interior hi ha tota mena de deixalles. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles completament excavades, amb els muntants de les portes reforçats amb pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els dos forns hi observem un voluminós amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora dels forns.</span></span></span></p> | 08091-18 | Al camí nou d’Ordal, uns 250 m després de deixar el camí de can Ginebreda. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204200,1.8544900 | 404275 | 4586062 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206534640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206560183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206656614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206666182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206681044.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96473 | Forn de calç de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament. La vegetació és força abundant, fins i tot hi ha un pi de grans dimensions a l’interior d’una de les cambres. | <p>Forn de calç en procés d'enrunament. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</p> <p>En aquest cas es tracta d'un forn de dues cambres excavat completament, aprofitant la presència d'una gran roca per formar l'espadat i la llinda de la porta. Una d'aquestes portes conserva un muntant de pedra i fang.</p> <p>Les parets interiors del forn s'aprecia que estaven molt ben allisades i en algun punt encara conserven la mascara de quan s'utilitzava.</p> | 08091-38 | Al camí de can Ginebreda, a 25 m de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204400,1.8638900 | 405060 | 4586054 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211079757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211097190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211179390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211217704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211288536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211304236.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96440 | Forns de baix de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-baix-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troben completament conquerits per la vegetació. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment en vies d'enrunament. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles parcialment excavades. Els murs frontals són fets de pedra i les dues portes són de grans dimensions per tractar-se de forns de calç, amb muntants de pedra i volta de canó feta de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la construcció de la paret aixecada del canó es van utilitzar grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada. No queda rastre de la vora, ja que ha caigut completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedrera per abastir els forns es troba just al darrere d’aquests.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat als forns i en construcció contínua, hi trobem dues petites estances, una possiblement era utilitzada de magatzem i l’altra, que té una petita llar de foc i una finestra, segurament s’havia utilitzat com a aixopluc, o habitatge temporal.</span></span></span></p> | 08091-19 | Al camí de can Ginebreda, uns 1300 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4214400,1.8593200 | 404680 | 4586170 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208698961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208706651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208721236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208749362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208792977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208825373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208858182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208880674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208895347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208946969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707209120503.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97218 | Boscos de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-ginebreda | <p>Els boscos de can Ginebreda tenen una extensió de 124,12 ha i s'estenen des de les faldes del Montcau fins a can Ginebreda. Forma part del PEIN Muntanyes d'Ordal. La vegetació dominant és el pi blanc, però també hi podem trobar el roure i l'alzina, puntualment trencats per màquies, brolles i garrigues.</p> <p>A nivell de fauna cal destacar comunitats de vertebrats típiques de les serres litorals, amb espècies com el teixó o la xixella. Cal destacar també la riquesa de fauna invertebrada.</p> <p>Dins d'aquests boscos hi podem trobar algunes fonts, com la font de can Ginebreda, la font del Noguer o la font de les Anteles, alguns forns de calç com els de Baix de can Ginebreda i alguna barraca de vinya feta amb la tècnica de pedra seca.</p> | 08091-186 | És una zona forestal situada a l'est de Martivell. | 41.4215100,1.8582700 | 404592 | 4586179 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875217103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875327942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875466436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875478690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875593648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875600869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875617671.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97292 | Barraca 18395 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18395 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L'accés és complicat degut a l'espessor del bosc i el matollar. La barraca té un enderrocament parcial de la coberta. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d’una barraca de vinya. </span></span></span>La part central de la coberta s'ha esfondrat cap a l'interior. <span><span><span>La vegetació de l'entorn és molt abundant i fa que sigui impossible de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-234 | Des del camí de can Voltà a la urbanització Safari agafar un desviament a mà esquerra 300 m després de can Voltà. Al cap d'uns 250 m serem a l'alçada de la cabana, que queda amunt, a mà dreta entre el bosc i els matolls. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4217100,1.8744300 | 405943 | 4586184 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219552752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219603171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219662760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219577827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219503648.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97751 | Lledoner de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-ginebreda | <p><span><span>BOADA, Martí, BOADA, Arnau (</span><span>2011)</span><span>. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau.</span></span></p> | <p>El lledoner (<em>celtis australis</em>) de can Ginebreda és un arbre gegantí amb un perímetre del tronc a 1,3 m del terra de 4,41 m i de 5,49 m a la base.</p> <p>Fa 14,76 m d'alçada i un ample de la capçada de 16,89 m.</p> | 08091-377 | A Can Ginebreda. | <p>Es desconeix l'edat exacta de l'arbre, però en una foto de 1930 (aprox.) del fons Cuyàs ja ens mostra un arbre monumental.</p> | 41.4217300,1.8639700 | 405069 | 4586197 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97751-cuyas4208full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97751-pic1707214223529.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 98 | 2151 | 5.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96615 | Font del Migjorn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-migjorn | XIX - XX | L'estat de conservació de l'espai és bo, tot i que la font sembla tapada. | <p>Un cop baixades les escales que separen la font a l'esquerra hi ha un cartell informatiu el qual indica al públic que l'aigua que proporciona la font en qüestió té cap garantia sanitària.</p> <p>Sota d'aquest cartell hi sobresurt un banc fet d'obra i arrebossat. A la dreta també hi ha un altre banc amb les mateixes característiques i al seu costat es pot trobar la font. En aquest cas no hi ha broc i l'aigua vessa directament d'un forat de la paret i cau en una pica de pedra que és per on desembocarà les restes d'aigua.</p> <p>Just al costat d'aquesta pica hi trobem un petit cubicle d'obra i arrebossat amb ciment tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08091-54 | Just davant del número 24 del carrer Cabernet, de la urbanització Safari. | <p>Una inscripció en una pedra suggereix que l'any de la darrera adequació de l'espai va ser el 1950.</p> | 41.4219400,1.8869900 | 406993 | 4586196 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729562899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729576321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729591553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729615529.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97341 | Can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginebreda-0 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1996). 'El patrimoni gelidenc, un futur ben incert'. </span><em>Programa de Festa Major 1996</em><span>. pp. 75-80.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span><em>Programa Festa Major 2004</em><span>. p 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (1987). Anarquistes a Gelida. Programa Festa Major 2005. pp. 39 - 42.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVI - XVIII -XX | Masia amb intervencions contemporànies de manteniment que mantenen les característiques de tradicionals del mas. | <p>Es tracta d'una gran masia de Gelida, una de les més singulars per característiques i història al terme.</p> <p>El conjunt arquitectònic el formen el cos principal de la masia constituït a partir d'un gran mas de dos cossos, i un conjunt important de coberts i estructures agrícoles, envoltant una gran era. Els cossos principals són amb coberta a doble vessant i la façana principal està orientada al sud-est.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic està distribuïda en planta baixa, dos pisos i unes grans golfes amb arquets. Podem veure una bona portalada amb arc de mig punt, dovelles i brancals de pedra acompanyada d'una finestra amb reixa de forja. A l'extrem del cos, orientació sud, possiblement en una ampliació de la façana si ens fixem en la distància entre sortides, possiblement del segle XIX, hi trobem una sortida en planta baixa a un terrat balustrat fet amb maó pla, i a sobre un balcó amb barana de forja. En aquesta mateixa ampliació, façana sud, destaca una eixida, a l'alçada de les golfes amb galeria de tres arcs de mig punt, la central més gran ubicada sota el carener.</p> <p>El cos més modern, consta de grans arcades a la planta baixa amb un pis i golfes. Orientat al sud hi trobem l'obertura de la galeria a planta baixa, amb balcó i barana de forja flanquejat per finestrals quadrats a banda i banda del pis, i una seqüència de quatre arquets a les golfes.</p> <p>L'era es troba alçada davant l'entrada de la casa i aguantada per un important mur de contenció que salva el desnivell del vessant de la muntanya. La casa disposa d'un safareig de dues basses. Al voltant hi ha el conjunt de coberts adaptats a l'explotació contemporània.</p> <p>Cal lamentar la pèrdua del rellotge de sol, possiblement tapat en una de les últimes reformes de la casa.</p> | 08091-254 | Pròxima a can Rossell i can Farigola. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>El llinatge Ginebreda, d'origen antic, es remunta al segle XIV a Gelida, on es troba relacionat amb un lloc anomenat la Ginebreda o sa Ginebreda. L'any 1393, Francesc Bertran, senyor de Gelida, va establir a Ramon Ginebreda en el mas de la Joncosa, una propietat que seria capbrevada pel seu besnet Felip Ginebreda l'any 1513. A mitjan segle XVII, la propietat es va començar a cognominar Font, Ginebreda o Font i Ginebreda fins al segle XIX. Al llarg dels segles XIX i principis del XX, membres de la família Font-Ginebreda van ocupar posicions destacables com alcaldes de Gelida. A principis de segle XX la casa fou venuda a l'actual propietat sent l'últim canvi de mans. En qualsevol cas, Rovira recull que gràcies a Josep <span>Bayot</span> i Rossell se sap que can Ginebreda, originalment, era en un altre lloc, entre l'actual edificació i can Rossell.<br /> <br /> En una etapa ja contemporània, Andreu Guiu, recull les confiscacions de propietats per part dels anarquistes al terme durant la Guerra Civil. Durant els mesos d'agost, setembre i octubre de 1936, es va intensificar l'activitat de confiscacions a Gelida per part del Comitè, afectant diverses propietats tant urbanes com rústiques. Entre aquestes, es van registrar sis locals eclesiàstics, set cases del nucli urbà i diverses propietats agrícoles, una granja i cinc finques rústiques, en les quals figurava can Ginebreda.</p> <p>Pròxim a can Ginebreda, hi ha la Capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut promoguda per Josep Font i Ginebreda. Carafí, al seu article de l'any 2022 al programa de Festa Major radiografia la capella. El 21 de setembre de 1724, dins el recinte de Sant Pere del Castell, que estava decorat amb elements barrocs com altars, motllures i guixeries, es va realitzar la solemne entronització de la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Aquesta figura, una delicada talla de fusta de l'època barroca, originària de can Ginebreda, havia estat deixada per un francès allotjat a la masia. Amb el temps i després de negociacions amb el propietari Josep Font i Ginebreda, els rectors de la parròquia van traslladar la imatge primer a l'església del castell i, posteriorment, a l'actual parròquia, on tant l'altar com la imatge serien destruïts l'any 1936.<br /> <br /> Com a mostra de la seva devoció, Josep Font i Ginebreda va construir una capella al costat de la font de la seva finca. Malgrat això, no s'hi va establir mai un culte oficial, ja que els rectors de la parròquia de Gelida van impedir-ho i van aconseguir traslladar la imatge a l'església del castell. Des de llavors, la capella ha servit únicament com a magatzem per a les eines de camp i com a refugi.</p> | 41.4223877,1.8634325 | 405025 | 4586271 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214204537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214223529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214365916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214379395.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214848790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214955639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707215013550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-ginebreda01v-salvany.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97772 | Habitatge al costat de can Ginebreda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-costat-de-can-ginebreda-2 | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | A través de les imatges recollides sembla en bon estat, però no s'ha pogut visitar per comprovar-ho. | <p>Es tracta d'un conjunt de dos habitatges senzills adossats, de planta baixa i amb les façanes principals a cara sud. El material de construcció segurament és la tàpia arrebossada.</p> <p>Les cobertes són de dos vessants i de teula àrab.</p> | 08091-379 | Darrera de can Ginebreda, pujant al turó. | <p>Les dimensions i la proximitat amb la masia de can Ginebreda fan pensar que els dos habitatges possiblement es tractaven d'una masoveria d'aquesta casa.</p> <p>Segons el catàleg de masies de Gelida, són de 1955.</p> | 41.4223900,1.8634600 | 405027 | 4586271 | 1955 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97772-imatge-cataleg-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97772-imatge-cataleg-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97772-pic1707215013550.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97764 | Habitatge al costat de can Ginebreda 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-costat-de-can-ginebreda-1 | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XX | Sense tenir danys estructurals, l'edifici presenta algunes esquerdes. | <p>Es tracta d'una construcció senzilla de planta baixa i pis, arrebossada i pintada de color blanc amb les obertures de fusta i de color blau. El material de construcció podria ser la tàpia.</p> <p>La coberta, a doble vessant, és de teula àrab. Té algunes edificacions més modernes i de caràcter més agrícola a la vora, tot i que podria ser que fossin de l'altra masoveria que hi ha just a tocar.</p> | 08091-378 | Darrera de can Ginebreda, pujant al turó. | <p>Les dimensions i la proximitat amb la masia de can Ginebreda fan pensar que possiblement es tractava d'una masoveria d'aquesta casa.</p> <p>Segons el Catàleg de masies i cases rurals de Gelida, és de 1920.</p> | 41.4224300,1.8636600 | 405044 | 4586276 | 1920 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97764-pic1707215013550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97764-pic1707215035464.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96468 | Font de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volta | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font, que no té aigua. Disposava d’un banc d’obra que es troba molt deteriorat i d’una taula rodona de pedra massissa que ha caigut i s’ha escantellat. | <p><span><span><span>La de can Voltà o font del Roure rep el nom o bé pel gran roure que la presideix o per la masia que hi ha ben a prop. Es tracta d’una font amb un entorn condicionat com a àrea de descans, amb un banc fet d’obra i una taula de pedra que, combinat amb l’ombra de l’arbre i de l’entorn boscós, satisfeia les necessitats de vilatans i viatgers. El brollador queda just al peu del roure, davall del cartell de fusta que indica font del Roure o de can Voltà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es troba molt descuidada i seca.</span></span></span></p> | 08091-33 | A l’altra banda del camí d’entrada a can Voltà. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. A pocs metres de distància s’observa una petita bassa engolida per la vegetació que devia acumular l’aigua de la font.</span></span></span></p> | 41.4236800,1.8716700 | 405715 | 4586406 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218463248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218401733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218420509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218428507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218483594.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El nom que rep a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic és font de Can Voltà, però es coneix també amb el nom de font del Roure. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 97324 | Alzina de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossell | <p>L'alzina de can Rossell és un arbre majestuós de grans dimensions. Per les dimensions gairebé es pot afirmar que és un arbre centenari.</p> <p>Es troba a tocar dels forns de calç de can Rossell, completament enrunats. Les alzines (<em>Quercus ilex)</em> són arbres de fulla perenne, petita i dentada. La seva escorça és clivellada i el fruit que donen és l'aglà.</p> | 08091-243 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de Can Voltà. | 41.4239400,1.8672700 | 405348 | 4586439 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660669224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660685084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660706413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660721845.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | No està protegida pel registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 96470 | Forn de calç de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-rossell | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut de dos dels tres forns. El que queda encara cobert manté la porta, tot i que l’esllavissament de l’espadat del forn del costat l’ha deixat pràcticament colgada. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn de tres olles parcialment excavades. Dues cambres estan completament enrunades i només se’n pot deduir l’existència per la forma circular que ha quedat en el desnivell. A l’olla que queda en peu s’hi accedia a través d’una de les que s’han enrunat. Es pot observar com la porta està molt colgada, segurament fruit del procés d’enrunament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb tres olles de grans dimensions, sobretot les dues olles més deteriorades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a tocar de l’alzina de can Rossell, un arbre vell de grans dimensions.</span></span></span></p> | 08091-35 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de can Voltà. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4239500,1.8674600 | 405364 | 4586440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215858180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215867907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215874724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215888690.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96471 | Forn de calç 492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-492 | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament, així com l’espadat, que es troba completament enrunat. La vegetació és abundant i a l’interior del con hi ha brossa. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d'un forn parcialment excavat. No queda gairebé ni rastre de l'espadat, ni de la vora ni de la porta. Les parets interiors del forn encara conserven la mascara de quan s'utilitzava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn petit de cambra única.</span></span></span></p> | 08091-36 | Al camí de can Ginebreda, uns 500 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4240000,1.8558100 | 404390 | 4586458 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707205990751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206029040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206055915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206092672.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97329 | Can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-volta | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Clarors i ombres en el patrimoni dels Gelidencs'. Programa Festa Major 2002, pp. 113-116.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005) Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp.64-66.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVIII - XIX - XX | <p>La masia de can Voltà és un gran mas històric.</p> <p>L'estructura del cos principal del mas és quadrangular amb coberta a doble vessant, amb la façana principal orientada a l'est. Davant la façana principal s'hi troba l'era de la masia i un parell de coberts agrícoles complementaris també amb coberta de teula ceràmica i bigues de fusta.</p> <p>L'element més característic de la façana, feta de pedra mitjana sense devastar, és la gran portalada amb arc de mig punt amb grans dovelles de pedra rogenca. La façana ha estat reformada a la segona meitat del segle XX incorporant algunes actuacions historicistes, com l'obertura d'una segona porta amb arc de mig punt i la regularització de dues finestres del pis.</p> <p>Les tres actuacions s'acompanyen d'una simulació d'arc, brancals i bigues de pedra fetes amb morter. S'ha incorporat també una galeria a la façana sud.</p> | 08091-248 | Camí de can Rossell, pròxima a can Migrat. | <p>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>Can Voltà és una masia amb orígens que remunten a l'època medieval, probablement vinculada a la família Ginebreda des de principis del segle XIV. No obstant això, Rovira, documenta el mas amb claredat a partir de mitjan segle XVI amb algunes referències a inventaris del mas i delmes. La masia ha tingut diverses denominacions al llarg dels segles, inclòs '<span>Valtà</span>' i 'Voltà'. Al segle XVI, Bartomeu Voltà, fou batlle de Gelida de 1549 a 1558. Hi ha diversos inventaris detallats de la propietat que daten des de 1596 fins al 1789, que inclouen descripcions de les estances de la masia com la cuina, el menjador, diverses habitacions, l'estable, i un detallat inventari dels béns. Al llarg dels anys, la propietat ha passat per diverses generacions i ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments familiars. Teresa Voltà i Guilera, nascuda a Gelida el 1787 i morta el 1871, és una figura destacada en la història recent de la masia. Es va casar quatre vegades, i del seu primer matrimoni amb Francesc Font i Sàbat, va tenir una filla, Vicenta, que va continuar amb la línia familiar a través del seu matrimoni amb Cristòfol Rovira i Piquet. D'un altre matrimoni de Teresa Guilera, també en sorgir la línia de successió de la veïna Can Migrat.</p> | 41.4247227,1.8702802 | 405601 | 4586523 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216471497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216387564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216407307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216523832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707217266132.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96608 | Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell-0 | XX | L'estat de conservació de la font és correcte, tot i que les obres de manteniment que s'hi han fet al cap dels anys no han respectat l'estètica original. | <p>La font és bastant senzilla i es troba simplement en una paret d'una caseta de la masia de can Rossell.</p> <p>De la mateixa paret sobresurt un mur de pedra on es troba el broc metàl·lic de la font i d'on vessa l'aigua. El broc metàl·lic disposa d'una maneta per regular el funcionament. Sota del broc, a terra, hi ha un forat per on es filtra i reutilitza l'aigua.</p> <p>A pocs metres de distància hi trobem una bassa circular feta d'obra i arrebossada de ciment de notables dimensions que segurament s'omple de la mateixa aigua de la font.</p> | 08091-51 | Al camí de can Rossell a can Ginebreda agafar un desviament a mà esquerra a 100 m de la masia de can Rossell de la Muntanya. | <p>La font segurament és antiga, però el conjunt on es troba actualment és recent.</p> | 41.4247800,1.8657800 | 405225 | 4586534 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721627173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721634521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721644226.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97393 | Jaciment paleontològic de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-julia | <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior, en un talús davant mateix de la masia enrunada de Can Julià. De tots els jaciments de Gelida, el de Can Julià va ser el que va lliurar un nombre de restes més elevades i més rellevants de les primeres intervencions que es van fer el 1952 per <span>Crusafont</span> i <span>Villalta</span> i el 1955 per <span>Crusafont</span>, <span>Villalta</span> i <span>Truyols</span>. Aquestes restes, segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són fèlids, mastodonts (<span>Gomphotherium</span>), <span>rinoceròntids</span> (<span>Plesiaceratherium</span> <span>mirallesi</span>), suids, cèrvids i d'altres herbívors a més d'alguns <span>microvertebrats</span> (<span>lagomorfs ocotònids</span> del gènere <span>Lagopsis</span>).</p> <p>Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d'alguns rosegadors, sobretot glírids. També l'<span>eòmid</span> <span>Ligerimys</span> <span>ellipticus</span> i el <span>cricetodòntid</span> <span>Megacricetodon</span> <span>minor</span> <span>primitivus</span>, troballes que permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (<span>Aragonià</span> inferior, Miocè inferior).<br /> <br /> De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel <span>Crusafont</span> ubicat a Sabadell i on hi ha els materials excavats durant les campanyes d'estudi.</p> | 08091-273 | Al costat de Can Julià, a peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.<br /> <br /> A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració.</p> <p>Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can <span>Calopa</span> (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època.</p> <p>Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel <span>Crusafont</span>, Josep F. De <span>Villalta</span> i Jaume <span>Truyols</span>, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4249500,1.8462600 | 403594 | 4586575 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849736121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849725612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849718844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97393-pic1715849742475.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97023 | Rellotge de Sol de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia | XVIII - XIX | La conservació del rellotge és deficient, tot i que seria recuperable malgrat que està molt despintat, però la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol circular a façana sud i a la part alta, ben bé a la crugia i sota un bon ràfec que li ha ofert una bona protecció. Es troba dibuixat sobre un baix relleu d'obra allisat. S'intueix la cromia de les línies horàries, possiblement de color vermell maó i també el dibuix d'un cercle al pol. Del centre d'aquest cercle emergeix el gnòmon metàl·lic.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes, alguna de les quals l'afecta ja directament.</p> | 08091-103 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8464900 | 403613 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97023-pic1712845020621.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97025 | Rellotge de Sol de Can Julià (façana posterior) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-facana-posterior | XVIII - XIX | El rellotge està molt desgastat, gairebé sense pintura. A més, la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals | <p>Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical i muntat sobre una base en baix relleu rectangular. S'aprecia restes de pintura blanca, però si hi havia algun tipus de línia horària ha quedat completament esborrada. El gnòmon és metàl·lic. Aquesta façana no té gairebé ràfec, cosa que ha avançat el deteriorament del rellotge.</p> <p>Can Julià es troba en un estat d'enrunament avançat i ha perdut completament totes les cobertes. La paret on es troba el rellotge presenta esquerdes severes.</p> | 08091-105 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. A l'alçada de Martivell. | <p>El rellotge forma part de l'antiga masia de Can Julià, de la que es té ja referències a principis del segle XVI. Llavors era coneguda amb el nom <em>'lo mas de la torre vella'.</em></p> | 41.4252400,1.8465700 | 403620 | 4586606 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845212920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97025-pic1712845204454.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97337 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-5 | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>BOFARULL, Manuel (2003) Gelida a les primeres guerres del segle XIX (1a part). La conferència de Gelida, primavera del 1873. Programa Festa Major 2005, pp. 77-80.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2014). 'Cultura més que mai'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2014, pp. 70-80.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005) Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XVI -XVIII - XX | Casa enrunada. | <p>Edifici completament enrunat i sense coberta, de la qual les restes dels murs presenten una estructura més aviat rectangular. Queden alguns elements molt destacables a la façana com són dos rellotges de sol.</p> <p>El mas també presenta encara una gran portalada principal d'entrada (actualment apuntalada) amb arc de mig punt amb grans dovelles de pedra. En general, el parament dels murs és de pedra, tot i que portes i finestres disposen de maons per fer els marcs, en alguns casos en disposició de plec de llibre, i d'altres amb arcs rebaixats. Algunes finestres disposen de reixa de forja i ampit treballat de pedra. Per les dimensions de la planta era una de les cases grans del terme.<br /> <br /> Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic, de l'any 1981, es tractava d'una masia coberta a dos vessants, rectangulars, de planta i pis, portal dovellat, 2 rellotges de sol, un d'ells restaurat el 1921, i una elegantíssima palmera al davant. Annexos als cellers, hi ha uns cups rodons que evoquen torres de defensa o absis romànica. L'interior és compost d'entrada, cuina i cellers, a la planta. De l'entrada parteix una escala de pedra que condueix a una espaiosa sala superior, la qual reparteix les habitacions amb uns portals de tradició gòtica com un de la façana principal.<br /> <br /> Com a curiositat queda dempeus encara la palmera de la casa.</p> | 08091-251 | A peu de la carretera C-243b, al punt quilomètric 12.5 aproximadament, a ma dreta en direcció a Sant Sadurní d'Anoia. | <p>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat que més tard seria coneguda com a can Julià s'inicia probablement com una segregació de can Martí de Dalt durant el segle XIV, època en la qual ja es referia a l'edificació com la Torrevella, nom que persistiria fins al segle XVI. La primera referència documentada data de 1513, quan es menciona com '<span>lo</span> mas de la torre vella'. La família <span>Gener</span>, identificada com a hereus antics de la propietat, apareix ja l'any 1441. Gabriela Gener, possible hereva de Benet Gener mencionat en l'arbre genealògic, va realitzar capítols matrimonials l'any 1504 amb Jaume Julià-Ferrer i Sala, originari de St. Julià d'Altura. A partir d'aquí, i fins al segle XVII o XVIII, els cognoms Julià Ferrer o Julià i Ferrer es van fer freqüents.<br /> <br /> El 1706, Maria Julià-Ferrer i Llopard de Dalt es va casar a Gelida amb Vicenç Margarit i Canals de Sant Esteve Sesrovires, fet que va provocar un canvi de cognom en els successors. La besneta de Maria, Francesca Margarit-Julià-Ferrer i Romegosa, es va casar amb l'hereu de can Martí de Dalt i de Baix, Joan Llopard-Martí i Domènec, unificant així els patrimonis de les dues famílies. Aquesta unió es va mantenir fins que M. Rosa Llopart i Mir es va casar amb l'hereu de can Duran del Puig, Hermenegild Almirall i Romeu. Al final del segle XX, es va produir un nou repartiment de les propietats. L'any 1981 el mas ja necessitava una bona restauració, però encara era recuperable, actualment la situació és de ruïna.<br /> <br /> Segons explica Bofarull (2003), durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), la nit del 16 d'agost de 1847, la masia coneguda com a can Julià va ser objecte d'un robatori per part d'una <span>gavilla</span> facciosa. El propietari de la hisenda, descrit com «<span>uno</span> de <span>los</span> <span>hombres</span> de <span>bien</span> del país», va ser segrestat i lligat. Dos dies després del succés, va ser trobat a prop del riu, ferit de diverses punyalades, i va morir poc després. El líder del grup responsable de l'atac era un malfactor conegut com l'Esquilador.<br /> <br /> Segons recull Andreu Guiu (2005) a partir de les fonts orals, es relata que a la masia de Can Julià residia una parella de masovers joves als anys 1930. L'home va ser reclutat per servir al front durant la Guerra Civil, on va perdre la vida. Posteriorment, la seva esposa va abandonar la masia. Durant aquest període, can Julià va ser ocupada temporalment per un grup de catalans, pagesos originaris de Corbera d'Ebre refugiats al poble. Aquest grup disposava de recursos econòmics, cosa que va permetre una estada curta a la masia.</p> | 41.4252992,1.8462543 | 403593 | 4586613 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844965328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844772297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844791222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844799466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844827682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844922572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712844977493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845013130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845020621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845079125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845093742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845204454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97337-pic1712845212920.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96337 | Rellotge de sol de can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat | XIX | S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p> | 08091-15 | A can Migrat, al camí de la Font Freda. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p> | 41.4254000,1.8700500 | 405582 | 4586598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97318 | Can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-migrat | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005). Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XIX-XX | Estructuralment, la casa està en bon estat, però les adaptacions contemporànies n'han variat molt la fisonomia original. | <p>Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic es tracta d'un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant. El cos principal, orientat a nord-sud les dues façanes principals, disposa d'una ala de construcció contemporània disposada perpendicular a l'edifici principal.</p> <p>Juntament amb els coberts paral·lels generen un espai interior i una planta del conjunt en forma de U. De l'estructura original se'n pot identificar el volum general del cos més antic. Bona part de les finestres han estat modificades, però encara es pot veure algun ampit de pedra del primer pis.</p> <p>Un element curiós del conjunt és un banc exterior corregut a la façana fet en trencadís a la segona meitat del segle XX.</p> | 08091-242 | Can Migrat, pròxim a can Voltà. | <p>Can Migrat originalment era una casa de pagès i actualment és una segona residència. <span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XIX. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. </span></span></span></p> <p>La història de can Migrat s'hauria de veure a través de l'estreta relació entre la masia i la família Voltà, sent aquest edifici una segregació de Can Voltà. Aquesta divisió de propietats es podria haver fet de la mà de Teresa Voltà i Guilera, l'última propietària de cognom Voltà, nascuda a Gelida el 1787-1871. Teresa Voltà contragué matrimoni en quatre ocasions, i del seu segon matrimoni amb Pau Carreres i Solà de Pierola l'any 1817, resultaren tres fills: Maria, Josepa i Vicenç. Durant la meitat del segle XIX, Teresa assignà una parcel·la de terreny per a la construcció d'una residència per a la seva filla Maria, que es casà a Gelida el 1839 amb Josep Llopard Martí <span>Rosell</span> a la que correspondria can Migrat. La propietat de Can Migrat i les seves terres, limiten amb Can Voltà i confronten també amb una altra casa important de l'àrea, Can Rossell de la Muntanya.</p> <p>Sobre can Migrat, Andreu Guiu explica un episodi de tensions entre refugiats i veïns de Gelida durant la Guerra Civil. Segons Guiu, ocorregué un incident violent el 4 de desembre de 1937 a la masia 'can Migrat de la Muntanya', en el context de tensions entre la població local i els refugiats durant la Guerra Civil Espanyola. L'alcalde Antoni Ferrer va enviar a Melcior Almirall, agent de l'autoritat, i Dídac García Cano, sereno, a investigar la situació a la masia. Allà, van descobrir que un individu havia matat quatre conills i havia intentat agredir els habitants de la masia, Josep Llopart Samsó i la seva esposa, qui van buscar ajuda dels veïns. Els veïns van atrapar l'agressor, que més tard es va escapar diverses vegades mentre era transportat per les autoritats, però finalment va ser detingut i probablement lliurat al jutge. 'Dichos habitantes, José Llopart Samsó y su esposa, se fueron en demanda de auxilio; uno a la casa 'Rosell de la Llena' y otro a 'Can Voltà'. A este requerimiento comparecieron al lugar consignado Jaime Adell de 'Can Voltà' y Bautista Estallé Batalla de 'Can Rosell de la Muntanya'. Reunidos conjuntamente persiguieron al asaltante y, al verse conseguido, éste dio un porrazo en la cabeza de Bautista Estallé Batalla, que resultó herido de pronóstico reservado. El delincuente se personó nuevamente a la nombrada casa 'Cal Migrat de la Montanya', rompiendo los cristales de la ventana, por lo que ensangrentó, quedando huellas de sangre suya y de los conejos muertos en la pared de la casa. Los vecinos nombrados consiguieron detenerle y atarle de las manos.'</p> <p>Text identificat per Guiu a partir de la documentació del jutjat de pau de Gelida, anys 1930.</p> | 41.4254617,1.8700722 | 405584 | 4586605 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707216978383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707216788892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707217009206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707217102709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707217121929.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97395 | Can Rossell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-de-la-muntanya | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024,</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. p 85-89,</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27,</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIV - XVI - XVIII - XX | Podria col·lapsar si no s'actua aviat per consolidar un dels cossos principals. | <p>El mas es compon de dos volums principals que formen una L, la qual defineix l'extrem sud de l'<span>era</span> murada amb accés mitjançant una porta al mur. L'accés principal al mas per l'edifici principal ubicat al nord del conjunt.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta de planta baixa, pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud. L'altre cos principal presenta la mateixa configuració, però amb el carener perpendicular a la façana sud establint la disposició en planta de L. El pati està tancat a l'est per un cobert agrícola amb coberta a dues aigües i a l'oest per altres cossos. En el lateral oest del pati, unes escales exteriors proporcionen accés a la zona oest del conjunt, on es troben diferents edificacions agrícoles annexes que s'han desenvolupat progressivament. Aquestes construccions han creat una estructura complexa amb tres patis formats per tres edificacions agrícoles completes i dues parcialment en ruïnes.<br /> <br /> Per característiques de l'edifici es pot ressaltar que en general, malgrat que presenta un estat d'amenaça per col·lapse en alguns punts és interessant el fet que conserva molts elements de l'estructura original. Destaca la galeria amb arcs i barana de forja del cos principal ubicat a les golfes, amb així com el gran balcó corregut amb barana de forja (parcialment esfondrat). Al costat del balcó s'observa les restes de què semblarien dos rellotges de sol sobreposats (un rodó i un quadrangular) dels quals només en quedaria un gnòmon. En alguns paraments esfondrats s'observa l'ús de tàpia com a alternativa a la pedra. Un dels patis s'usa actualment com a cobert agrícola.</p> <p>Tot el conjunt és amenaçat per l'avançat estat d'enrunament de la casa.</p> | 08091-275 | Pista direcció a can Farigola o can Voltà. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Rossell de la Muntanya es pot continuar traçant algunes de les toponímies antigues del mateix lloc documentades com Lo Mas de la o sa Joncosa i després can Duran de la Muntanya. Els orígens del mas de la Joncosa es remunten potencialment al segle XII, com indica una donació al Temple documentada l'any 1142, referint-se a un lloc anomenat <em>Junchosam </em>tot i que Rossell no confirma aquesta hipòtesi. En qualsevol cas, una nova referència, document l'any 1393, en el que el senyor de Gelida va establir a Ramon Ginebreda en el mas sa Joncosa. El 1448, Joan Ginebreda de la Joncosa, hereu de can Ginebreda, és mencionat en una reunió del sindicat remença. El 1513, Felip Ginebreda va capbrevar el mas de la Joncosa. A mitjan segle XVI, però es fa un salt a la propietat de la qual Rossell tampoc n'ha pogut confirmar exactament el procés, a partir del qual Francesc Duran de la Muntanya, probablement procedent de can Duran del Puig, va adquirir la propietat. El pas de la família Ginebreda a la família Duran podria haver-se donat a través de línies maternes.</p> <p>El 1598, Felip Duran de la Muntanya, fill de Francesc, posseïa el mas, com també en la capbrevació de 1623. Elisabet Duran de la Muntanya i Julià-Ferrer, última pubilla que va morir el 1670, i el seu germà, Pere Joan, mort el 1642 sense descendència, són figures clau en la transició de la propietat. El 16 de desembre de 1665, Elisabet Duran va vendre can Duran de la Muntanya a Josep Rossell i Bosc, document que es conserva a la parròquia de Corbera.</p> <p>Els Rossell, procedents de can Rossell de la Llena i oriünds de Subirats, van establir una nova branca de la família a Gelida. Francesc Rossell i Bosc, rector de Gelida des de 1653 fins a 1683, va facilitar la compra de la propietat pel seu germà Josep, primer Rossell de la Muntanya. Aquesta família va donar lloc a diverses branques a Gelida, incloent-hi cal Maco, cal Perejoanet i cal Quico Fuster. Alguns membres de la família Rossell van servir com batlles i alcaldes de Gelida, destacant-se figures com Josep Rossell de la Muntanya i Peixó en diverses ocasions entre 1741 i 1774, i Josep Rossell de la Muntanya i Amat (1801-1802), entre d'altres.</p> | 41.4261225,1.8645054 | 405120 | 4586684 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721760795-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721191821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721219878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721295377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721313615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721331195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721365522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721424110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721440921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721276445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721455352.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97039 | Rellotges de Sol de can Rossell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-rossell-de-la-muntanya | XIX | Notes de conservació: El conjunt dels dos rellotges està molt desgastat, gairebé sense pintura, amb un gnòmon desaparegut i un despreniment considerable. A més, la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. | <p>Es tracta d'un conjunt de dos rellotges verticals de grans dimensions, situats justament un damunt de l'altre. Són dos rellotges pintats a façana i s'intueix que eren força ornamentats tot i que la pintura que en queda, sobretot del rellotge superior, sigui escassa.</p> <p>El rellotge superior és de forma rectangular vertical. Dels dos és el que es troba pitjor conservat. No es conserven línies horàries ni números. A la part inferior s'entreveuen unes restes de pintura a manera d'ornamentació en forma de cortinatge. El gnòmon és una vara metàl·lica.</p> <p>El rellotge inferior és semicircular. Una sanefa pintada és l'element que en delimita el contorn. Es conserven les línies horàries amb numeració aràbiga. Hi ha escrit l'any de la construcció, 1814. El pol és un sol dibuixat i no té gnòmon. Pateix un important despreniment, fruit del deteriorament de tota la façana i casa. Els colors emprats per dibuixar-lo són el vermell maó i el blau.</p> <p>Tot el conjunt és amenaçat per l'avançat estat d'enrunament de la casa.</p> | 08091-118 | Des de Gelida, agafar el camí de la font Freda. Des d'aquí, agafar el camí de can Farigola. Can Rossell de la Muntanya és seguint aquest mateix camí uns 400 m després de Can Farigola. | <p>Can Rossell de la Muntanya és una de les masies més antigues del poble. Conegut antigament com 'Lo mas de la Joncosa' o 'Lo mas de sa Joncosa', podria ser que aparegués ja en una referència escrita de 1142 on es parla d'un lloc anomenat 'Junchosam'.</p> | 41.4262300,1.8645300 | 405122 | 4586696 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721276445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721257345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721455352.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97421 | Jaciment paleontològic de can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-marti-de-dalt | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>Es tracta d'un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior. Les primeres intervencions que es van fer el 1952 per Crusafont i Villalta i el 1955 per Crusafont, Villalta i Truyols. Les restes que s'hi van trobar en destaquen, segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Paleontològic, la descripció d'una nova espècie de felí, 'Felis vireti', la de restes de carnívors amphiciònids, d'un mustèlid, dels artiodàctils Lagomerix, Procervulus i Paleomeryx (cérvols primitius), del petit artiodàctil Cainotherium, d'un suïd Bunostriodon (Eurolistriodon), i entre els proboscidis la de les primeres restes dels mastodons Gomphotherium.</p> <p>Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d'alguns rosegadors cricètids (Megacricetodon minor primitivus, Democricetodon aff. hispanicus), eòmids (Eumyarion candeloni, Ligerimys ellipticus, Ligerimys florancei) i glírids (Pseudodryomys simplicedens, Peridryomys grup jaegeri-aquatillis, Peridryomys murinus, Glirudinus gracilis, Glirudinus modestus, Paraglis astacensis). La troballa de l'eòmid Ligerimys ellipticus i el cricetodòntid Megacricetodon minor primitivus permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (Aragonià inferior, Miocè inferior).</p> <p>De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on hi ha el material extret durant les campanyes d'estudi.</p> | 08091-279 | Entorn de can Martí de Dalt, al punt quilomètric 12 de la carretera C-243b. | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p>A Gelida, els jaciments paleontològics que s'han explorat han aportat informació sobre aquest període. El descobriment d'aquests jaciments se situen en un context que abasta des de finals del segle XIX fins als temps contemporanis, amb diversos moments clau en el seu descobriment i exploració. Els primers indicis de vertebrats fòssils al Miocè inferior a Catalunya van sorgir cap a finals del segle XIX principalment gràcies al treball del canonge i geòleg de formació Jaume Almera, del Seminari Conciliar de Barcelona. És precisament Almera qui cita la presència de restes trobades a les antigues mines de carbó de la Fontsanta (els Casots, Subirats) així com a la teuleria del Molí de Can Calopa (Rubí). Aquest fet va ser el detonant i punt de partida d'una investigació que va implicar a destacats especialistes europeus en mamífers fòssils de l'època. Posteriorment a partir la dècada dels 1940 es va portar a terme un treball sistemàtic d'exploració del Miocè inferior a la conca, dirigit per Miquel Crusafont, Josep F. De Villalta i Jaume Truyols, que va acabar implicant el descobriment de vint localitats amb vertebrats fòssils.</p> | 41.4263100,1.8495300 | 403869 | 4586722 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849330120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849339263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849350504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849363502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849372382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97421-pic1715849382766.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 125|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96617 | Barraca 15978 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15978 | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XX | Està en perfecte estat, ja que ha estat restaurada | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i amb una falsa cúpula. Té una dimensió mitjana.</p> <p>Com la majoria de les barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de l'arrelament vegetal. És un tipus de construcció aèria aïllada, amb un tipus de porta de llinda plana i els muntats verticals. S'hi pot accedir sense dificultat i es troba en un entorn de pi blanc.</p> | 08091-56 | Partida can Voltà. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4264000,1.8693600 | 405526 | 4586710 | XIX | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217543786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217555033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217574166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217595435.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'explotació agrícola, segurament de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97580 | Mirador de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-can-volta | XX | <p>Des del mirador de can Voltà es pot observar perfectament tota l'extensió de terreny ondulat que s'estén entre les Muntanyes d'Ordal i Montserrat.</p> <p>Dins del mateix espai del mirador hi trobem una cabana de vinya perfectament conservada. És un espai ombrívol i tancat amb un marge de pedra que a la vegada serveix per reposar. A tocar hi trobem unes parets verticals que són molt importants per a la nidificació d'espècies rupícoles, com la merla blava, el roquerol o l'àliga cuabarrada.</p> | 08091-321 | A tocar de can Migrat i de can Voltà. | 41.4264800,1.8692300 | 405515 | 4586719 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97580-pic1707217629627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97580-pic1707217635393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97580-pic1707217647217.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97415 | Can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-dalt | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005). 'Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra'. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. Programa Festa Major 2017. pp 75-76</span></p> | XIV - XVI - XVIII - XX | <p>Can Martí de Dalt és una de les masies històriques del municipi, i una de les particularitats és la senzillesa d'estructures. Es tracta d'una masia, de forma rectangular i composta per cinc crugies. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic presenta una estructura de planta baixa més un pis i golfes, coberta per una teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal orientada al sud.</p> <p>La masia conserva diversos elements arquitectònics antics, com ara arcs (un d'ells datat l'any 1661). A la façana principal destaca la gran portalada amb arc de mig punt i dovelles (la clau data de l'any 1606) i brancals de pedra finestres amb brancals i llindes picades i sobretot, el rellotge de sol conservat a la façana. A la façana posterior, també són interessants les petites finestres que poblen els diferents pisos, especialment les de la planta baixa que incorporen un barrat interior de forja. L'interior de la masia és notable, amb una àmplia entrada, menjador, cuina i sala. També en les dependències interiors del mas hi ha espai per sitges, cellers i cups. A les golfes, es destaquen les grans encavallades de fusta i els vestigis d'una capelleta pertanyent a l'antiga zona de menjador, decorada amb estucs i pintures d'època barroca.</p> <p>A banda i banda del cos central, s'hi annexen dos cossos laterals amb estructura similar, destacant-se en un la presència d'una torre de secció quadrada i en l'altre un cos destinat a cups. La façana sud del conjunt acull un pati tancat per murs que inclou un pou i diverses voltes que s'adossen al mur oriental. A la zona oest del perímetre exterior, es troba una nau agrícola de planta baixa amb una coberta a dues aigües. L'estructura original va ser construïda entre els segles XIII i XV, amb ampliacions posteriors al segle XVIII.</p> | 08091-277 | Carretera de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia, C-243b passat el Puig, un trencall a la dreta davant de la urbanització. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Martí de Dalt es pot seguir a partir d'altres noms documentats com el mas de la Torrevella. Torrevella (s. XIV), malgrat tot, les dades tenen alguns buits, especialment en les etapes més antigues segles XIV - XV en el què Rovira tampoc pont confirmar les relacions directes familiars amb la casa, més enllà de confirmar-ne la coincidència de noms i de llocs vinculats a Gelida, Torrevella i Can Martí de Dalt. La publicació de Ramon Rovira (2017) sobre l'anàlisi de documents del segle XIV, revelava que la família Torrevella, destacada per la seva activitat mercantil a Barcelona, va adquirir les rendes de la baronia de Gelida dels comtes de Pallars. El treball de Rovira esmenta l'existència de dos masos històrics amb el nom de la Torrevella: can Martí de Dalt o de la Torrevella, que encara conserva el topònim, i can Julià. A més, l'estudi inclou una investigació en curs sobre l'existència d'una torre, possiblement de naturalesa defensiva, associada al mas Torrevella o de la Torrevella, subratllant la necessitat de més recerca per confirmar aquesta hipòtesi.<br /> <br /> Pel que fa a la documentació pròpiament, Rovira, ha pogut documentar com a data més antiga que durant la visita pastoral de 1306, es menciona un rector anomenat Guillem Torrevella a l'església de Sant Joan <span>Samora</span>, que és sufragània de Sant Pere. El 1314, el mateix Guillem actua com a notari, encara que no es detalla si pertany a la família Torrevella de períodes posteriors. L'any 1327, dos documents revelen la relació de la família Torrevella amb els comtes de Pallars: un indica que Arnau Roger, hereu de la comtessa de Pallars, manté els acords realitzats per la seva mare amb Ramon de Torrevella; l'altre mostra que Bernat de Torrevella recollia censos en diners o espècies per Arnau Roger en les parròquies de Gelida i de Sant Joan <span>Samora</span>. Un pergamí conservat en l'arxiu parroquial identifica <span>els Torrevella</span> com a mercaders de Barcelona que van adquirir tots els censos del terme del castell de Gelida. Altres referències en què coincideix el terme i el cognom estan documentades per Rovira, com el cas d'un individu anomenat Pere Torrevella treballa com a comptador per la Casa de Masó (o quadra de la Joncosa o de la Masó) per a Marià d'<span>Arborea</span>, essent a la vegada ciutadà lliure i advocat del senyor l'any 1346, entre altres. A finals del segle XVI, l'any 1598, en un acte de capbrevació, els cònjuges Violant Font i Miquel, juntament amb Pere Martí de la Torrevella, rebent la confirmació per carta precària d'usufructuaris del mas de la Torrevella i una peça de terra de la <span>Carabaçola</span> per part de Maria d'Erill i Bertran, senyora de Gelida i esposa d'Antoni de Perapertusa. El llistat de les primícies a finals del segle XVI descriu la casa de Pere Martí de la Torrevella i una caseta annexa. Al segle XVIII es produeix un canvi de nom a través de l'enllaç amb Pau Llopard, de Corbera de Llobregat, els descendents dels quals adopten els cognoms Llopard-Martí. Joan Llopard-Martí i Domènec, casat l'any 1796 amb Francesca Margarit-Julià-Ferrer i Romegosa, hereva de can Julià, on la seva mare, Teresa Romegosa, és feta hereva preventiva segons els capítols matrimonials, després de la mort del germà de Francesca sense descendència. Després, Francesca es casa en segones núpcies amb Josep Torres. Finalment, la propietat de can Julià, originàriament de la Torrevella, passa a la família Llopard de can Martí de Dalt i de Baix, amb Antoni Llopard-Martí i Margarit-Julià-Ferrer destacant-se en diverses ocasions com a alcalde de Gelida.<br /> <br /> En una etapa més contemporània de la masia, Andreu Guiu (2005) recull un conflicte entre els veïns i refugiats instal·lats a can Martí de Dalt. Cap a finals de 1937, es va intensificar un conflicte d'ordre públic entre un grup de refugiats allotjats a can Martí de Dalt i els residents dels barris del Puig i la Valenciana. Els veïns, en una instància dirigida a l'alcalde, van expressar la seva preocupació per robatoris d'hortalisses, arbres fruiters i ceps per part dels refugiats, i per insults rebuts quan intentaven confrontar-los. La queixa va ser formalitzada a l'Alcaldia i al Departament de Governació, el qual va autoritzar l'ús de la força pública per part de l'alcalde per mantenir l'ordre i processar els delinqüents. No obstant això, les fonts orals proporcionen una visió alternativa de la situació dels refugiats. Segons aquestes fonts, el nombre de refugiats era menor, aproximadament entre 25 i 30, majoritàriament andalusos. Aquests, segons els testimonis, vivien en condicions precàries a la masia després que la masovera abandonés el lloc a la mort del seu marit al front. Se'ls descriu com prims i necessitats, venent glans a la masia veïna de can Martí de Baix per obtenir petits ingressos. La interacció amb els locals era mínima, limitant-se a l'entorn immediat de la masia. Després de la guerra, can Martí de Dalt va quedar en ruïnes, evidenciant les dificultats extremes sofertes durant el conflicte.</p> | 41.4266675,1.8489217 | 403819 | 4586763 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856377657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856109693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856134159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856146290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856156478.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856250678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856258558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856305161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856324046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856330336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856353356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856365338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856390771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97415-pic1715856417545.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-11-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97188 | Rellotge de sol de can Martí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marti-de-dalt | XVIII-XIX | El rellotge es troba en força bones condicions, malgrat que la pintura ha perdut color i, en alguns punts, fins i tot ha arribat a descrostar-se. | <p>Es tracta d'un rellotge de grans dimensions, vertical circular i pintat sobre una base d'obra rectangular.</p> <p>Un requadre de color grogós pràcticament esborrat tancava el cercle que configurava el rellotge. Aquest és de línies simples i no s'hi observa coloració. El pol és un sol senzill d'on surt el gnòmon metàl·lic i les línies horàries i està situat a la part alta. Aquestes línies horàries arriben fins al límit del primer dels dos cercles concèntrics. Entre els dos cercles hi trobem la numeració aràbiga i que marca les hores des de les sis del matí fins a les cinc de la tarda.</p> <p>El rellotge ocupa un espai central de la façana principal.</p> | 08091-168 | Can Martí de Dalt, carretera C-243b punt quilomètric 12,1. | <p>Es desconeix la datació del rellotge, però per característiques similars a altres rellotges del terme ens plantegem un horitzó de principis de finals de segle XVIII i principis de segle XIX.</p> | 41.4267000,1.8489600 | 403822 | 4586766 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856250678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856258558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856267883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97188-pic1715856315523.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.