Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97084 | Ca n'Oller dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller-dels-tarongers | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIX | Edifici en bon estat. Ha estat bastant reformada l'estructura original. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic esmenta que l'edifici està en mal estat i que els Amics del Castell vetllaven perquè la propietat millorés l'estat de la casa. D'ençà que es va publicar aquest fet ha canviat completament veient l'estat general de l'edifici. | <p><br /> Ca n'Oller dels Tarongers és una masia històrica del municipi, situada originalment en un grup de 4-5 cases al peu del castell de Gelida i en el barri conegut com els Tarongers, presenta una estructura arquitectònica de planta rectangular amb una teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal està orientada a l'oest, amb el carener de la teulada perpendicular al carrer. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, l'edifici consta de planta baixa i dos pisos. L'interior està organitzat al voltant d'un vestíbul que dona accés als cellers o baixos i una escala que condueix al primer pis, on es troben les estances principals, com la cuina i el menjador. El segon pis es destina a habitacions, graners i altres dependències. La façana principal, simètrica en la distribució de les obertures, ha estat completament restaurada, mantenint una distribució similar a l'original però amb obertures regularitzades. Aquesta consta de dos balcons centrals, amb el superior acabat en arc de mig punt, flanquejats per una finestra a cada costat.</p> <p>Elements destacables de l'estructura original inclouen les cantoneres de pedra i dues portes de planta baixa amb arcs de mig punt. A la façana lateral, cap als coberts posteriors, es pot observar el parament de pedra original.</p> | 08091-135 | Carrer Plana de Ca n'Oller 2-10. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva construcció a principis del segle XIX. <span>Josep Oller de la Muntanya i Canyameres va adquirir una parcel·la de terra a Francesc Pujol i Olivella, del cal Manó, per a la construcció d'un habitatge, a partir d'un cens de dues lliures i cinc sous, tal com es detalla en l'establiment i la confessió realitzada per Josep Oller. Anys després es va convertir en casa de segona residència per la família Oller de la Muntanya. A partir d'aquí els traspassos familiars i vendes s'han succeït fins arribar a la propietat actual. </span></p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la casa es va construir a partir de la pedra provinent per la destrucció castell pel decret de Nova Planta de Felip V, i la destrucció de les fortificacions del Principat.</p> <p>Al peu del castell i de l'església es va formar una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers. A principis del segle XX, aquesta zona comptava amb poc més de cinc masies. L'edifici principal de l'àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, que incloïa una torre d'estil barroc i englobava la capella de Sant Antoni, utilitzada <span>quan</span> el mal temps impedia l'accés a Sant Pere del Castell. El rector hi va residir fins a la construcció de l'actual rectoria al centre del poble, l'any 1881. El barri estava format per masies com ca n'Oller, cal Nogués, cal Patró, cal <span>Reli</span>, cal <span>Manó</span>, cal <span>Vadó</span> o cal Petit.</p> | 41.4372934,1.8692261 | 405531 | 4587919 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121710170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121710360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121711250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-397952369.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | S'esmenta a la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que els revoltons del sostre del primer pis, porten gravat el nom de l'enguixador del qual n'ignorem l'estat actual, així com la pila de pedres tallades procedents del Castell -mènsules, capitells, etc.La casa havia tingut un jardí a la façana principal, de finals del segle XIX ara desaparegut. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96618 | Trull d'oli de can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-de-can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> | XVIII | Es troba ben conservat tot i alguns signes de desgast de la pedra així com algunes petites taques de pintura. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre el final del carrer d'Anoia, just abans que comenci el passeig de la Circumval·lació, al costat del carrer de la font trobem la plaça triangular de Gelida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El trull de la plaça circular és una estructura de grans dimensions situada a la part sud-oest de la plaça. Es tracta només d'algunes parts del trull, més concretament aquelles fetes de pedra com la mola o la solera, si bé són suficients per evocar al trull sencer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Així doncs, tenim una gran mola, que en aquest cas no és troncocònica, col·locada sobre la solera. Manca la restes de la maquinària que li proferia el moviment circular, que possiblement hauria estat activada per tracció animal. La solera, també de pedra amb la vora elevada, està fet amb grans carreus de pedra, i disposat sobre una primera filada de carreus, també amb base circular. L'estructura s'acompanya d'un dipòsit allargat on entenem que s'hauria dipositat la pasta a l'espera de ser premsada amb els cofins fets amb un sol bloc de pedra repicat. En aquest cas, és una peça molt interessant, perquè l'interior està recoberta de rajoles de ceràmica que tenien una decoració combinada en plafons de quatre. El tercer element que acompanya el trull és un pes de la premsa que entenem que formaven part del mateix molí. El pes és un gran bloc circular que hauria servit de pes de premsa vertical per esprémer la pasta de les olives als cofins i extreure'n l'oli.</span></span></span></span></span></span></p> | 08091-57 | Carrer d’Anoia, 57. | <p>La placa commemorativa indica que es tracta d'un trull d'oli del segle XVIII, donat a l'Ajuntament de Gelida per Josep Parellada el 1987.</p> <p>La masia de can Sàbat de la Pujada, que dona nom al barri de can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli.</p> <p>Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i Tobella, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX. Abans de la seva desaparició, alguns elements es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc i el mateix trull. Enric Carafí comenta al programa de Festa Major de l'any 2004 el salvament d'aquestes peces fins al seu trasllat a la plaça Triangular a mitjans dels anys 1990.</p> | 41.4405000,1.8614700 | 404887 | 4588284 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044779.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La plaça, tal com indica el mateix nom, té una distribució de l'espai triangular. Està decorada amb un mural al terra que també està fet amb formes triangulars. A la plaça hi ha alguns bancs i que s'acompanyen amb alguns arbres al voltant. El desnivell del carrer s'aguanta amb un mur de contenció per la part alta de la plaça, que està pintat amb un mural que mostra missatges reivindicatius sobre aspectes a millorar socialment. Altres elements que hi podem trobar són, una cartellera d'informació municipal. I la font, a la cantonada est de la plaça, feta amb una gran pedra tallada triangular i una aixeta al centre. | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96251 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-11 | <p><span>2012 (2012). 'Ha passat un any...' Equip d'informatius de Ràdio Gelida. Programa Festa Major 2012. pp. 152-162.</span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). <em>POUM de Gelida</em>. Gelida.</span></p> | XX | El seu estat de conservació és bo. Va ser reformat el 2011, canviant-ne la distribució interior per adaptar-lo al nou ús. La reforma la va dirigir l’arquitecte Narcís Tusell. | <p><span><span><span><span>El centre cívic de l’escorxador és un edifici de planta rectangular a quatre vents i coberta de dues vessants de teula àrab. La façana principal, orientada a l’est i de composició simètrica, està acabada amb un capcer ondulat fet amb totxo vist, recurs que també s'ha utilitzat en les cantoneres i els finestrals de les dues façanes laterals. A la mateixa façana principal hi ha una obertura en arc de mig punt amb cornisa a la part inferior dividida en tres parts. Està parcialment tapiada amb maons disposats en gelosia. Les gelosies representen una solució estètica i pràctica, que satisfà tant les necessitats ornamentals com les funcionals, permeten la ventilació interior a la vegada que embelleixen l’edificació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici és d'estil noucentista i també d’estètica industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l’any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Responsable del projecte sobre la plaça de la República, s’adapta al nou règim i es manté com a arquitecte municipal després de la Guerra. Fou autor del monument dels Màrtirs, ubicat a l’actual plaça de la vila, i que es va mantenir fins al 1979.</span></span></span></p> | 08091-1 | Plaça de l'Escorxador, s/n. | <p><span><span><span>Com el seu nom indica, abans de ser centre cívic havia estat l’escorxador municipal. En acabar l’activitat industrial va passar a ser un magatzem municipal fins que, després de la rehabilitació el 2011, va esdevenir el centre cívic actual.</span></span></span></p> | 41.4417231,1.8577644 | 404579 | 4588424 | 1940 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468921.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-10-16 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | L’edifici donava nom a la plaça on està ubicat, abans que canviés a plaça Josep Ros. Actualment fa les funcions de centre cívic.El Centre Cívic l’Escorxador (CCE) és un equipament comunitari polivalent que ofereix espais adequats per a activitats culturals, socials, cíviques i formatives de petit i mitjà format, organitzades tant per l'Ajuntament com per entitats, associacions i col·lectius del municipi. El centre compta amb una sala teatre equipada amb projector i capacitat per a 50 persones, així com un buc d'assaig musical. Els serveis i activitats disponibles inclouen el préstec de sales, formació per a joves i adults amb l'Aula de Llengües (català i anglès), cursos de costura amb màquina de cosir (nivells 1 i 2), tallers de memòria i alfabetització per a la gent gran, Terapeutic Dance per a la tercera edat, sessions de Pilates, Actijoves, i també és la seu de la Creu Roja a Gelida. | 98|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97615 | Jardí industrial de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-industrial-de-la-gelidense | <p><span>CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span><em>Programa Festa Major 2005</em><span>. pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Programa de Festa Major 2018, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, pp.90.</span></p> | XIX | Malgrat que és un ampli espai verd, la concepció de jardí ha quedat molt desdibuixada amb el pas dels temps i ha perdut bona part dels elements que el van fer un jardí excepcional. | <p><span><span><span><span>El parc o jardí de La Gelidense és una àrea verda aproximada 11.000 m2 incloent la via d'accés entremig de la doble línia de plataners. Per accedir a la fàbrica paperera era imprescindible travessar un passatge flanquejat per plataners similar a moltes entrades de poblacions catalanes. Abans, però, una gran portalada amb coberta a doble vessant i porta de doble fulla de ferro forjat obria pas a l'interior del recinte de la fàbrica. Ubicat en una àmplia parcel·la al sector nord del recinte, al costat del riu, el jardí originalment va destacar per les seves grans dimensions i diversitat arbòria, incloent-hi una glorieta artística de fusta i vidres de colors, tal com la descriu l'historiador Ramon Rovira, així com un estany amb un brollador central de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Val a dir que en aquest moment, l'aspecte del parc ha canviat significativament i es troba en un estat força degradat i desdibuixat del que havia sigut. En qualsevol cas, es manté, però, la presència d'una àmplia representació d'arbres (de grans dimensions) com oms, til·lers, plataners, àlbers, lledoners, llorers, robínies i un parell d'espècies força singulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'una banda, les palmeres (Trachycarpus fortunei) de les quals cada cop en queden menys al municipi i que van tenir una implementació important com a arbre 'selecte'. De l'altra, també sorprèn especialment la presència de sequoies (sequoia sempervirens), una varietat no gegantina de les famoses sequoies americanes, que aporten un aire exòtic al lloc.</span></span></span></span></p> | 08091-329 | A l'interior del recinte industrial de la fàbrica de La Gelidense, actualment reconvertit en polígon industrial. | <p><span><span><span>El parc del molí nou, o La Gelidense com també es coneix, fou concebut, tal com Lluís Riu (2018) l'identifica de jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica. Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i Costas (Barcelona, 1854 - 1922). Joaquim Jover va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La Gelidense, també coneguda com el Molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc de La Gelidense, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons Rosselló, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se amb el molí Nou (Can Guarro), on es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat. Cada 4 d'agost, es commemorava la Diada de Sant Domènec a Gelida, un esdeveniment de significativa rellevància per a la comunitat paperera local, amb Sant Domènec com a patró. Les festivitats eren coordinades alternativament per comissions representants del molí Vell i del molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els esdeveniments consistien principalment en un àpat comunal. Tal com explica Pere Cartró al pregó de Festa Major de l'any 2003, a mitjan segle XX, després d'una missa matinal a l'església parroquial, les activitats recreatives prenien lloc, destacant-se un partit de bàsquet altament competitiu entre els treballadors de les dues fàbriques, així com la pràctica de sardanes. Durant aquesta jornada, el servei de funicular no cessava, facilitant així l'accés i la participació del veïnat.</span></span></span></p> | 41.4495380,1.8645430 | 405157 | 4589284 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600173360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600176340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600177230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic17158632712010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic1715863339825.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97283 | Barraca plana de mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-plana-de-mas-granada | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dóna solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura.</span></span></span></p> | 08091-229 | Al camí del fondo del mas Granada, a uns 300 m del coll de Portell. Està indicada amb un cartell de fusta. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4097700,1.8797700 | 406372 | 4584852 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707223988102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224001565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224017803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224039331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224051461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224071335.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97282 | Barraca 18360 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18360 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | En línies generals la cabana es troba en força bon estat, però des de l'interior es pot veure com s'hi filtren importants rajos de llum i, segurament, també aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta. Segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> | 08091-228 | Al camí d'Ordal al mas Granada, resseguint un torrent muntanya amunt cap al bosc de Pedra, a uns 50 m del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4069500,1.8713600 | 405665 | 4584549 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225684687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225665787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225705293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225721665.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97292 | Barraca 18395 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18395 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L'accés és complicat degut a l'espessor del bosc i el matollar. La barraca té un enderrocament parcial de la coberta. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d’una barraca de vinya. </span></span></span>La part central de la coberta s'ha esfondrat cap a l'interior. <span><span><span>La vegetació de l'entorn és molt abundant i fa que sigui impossible de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-234 | Des del camí de can Voltà a la urbanització Safari agafar un desviament a mà esquerra 300 m després de can Voltà. Al cap d'uns 250 m serem a l'alçada de la cabana, que queda amunt, a mà dreta entre el bosc i els matolls. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4217100,1.8744300 | 405943 | 4586184 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219552752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219603171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219662760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219577827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219503648.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97291 | Barraca 28944 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28944 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La cabana ha sofert algun petit despreniment cap a l'interior des de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. És una barraca de vinya petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta i la quantitat de terra acumulada a dins ens indica que segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu interior i mig soterrat hi trobem un menut espai obert a la paret del fons que podria haver servit per guardar-hi alguna eina petita. La vegetació de l'entorn és important i fa que sigui difícil de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-233 | Al camí de can Voltà, a la urbanització Safari. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4188000,1.8748400 | 405973 | 4585860 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220464282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220444125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220485454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220509606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220412596.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96258 | Barraca 11120 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11120 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha un enderrocament parcial a la part de la coberta per on es pot filtrar aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. És de dimensions reduïdes i té la llinda plana i els muntants inclinats. Un d’aquests muntants aprofita una gran roca per estalviar-se unes quantes filades de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l’estructura amb l’ajuda de l’arrelament vegetal.</span></span></span></p> | 08091-6 | A tocar del poble | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4434200,1.8731300 | 405866 | 4588596 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164243.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba al vessant de la muntanya i a l’entorn hi trobem diversos murs de pedra per anivellar el terreny. Molt possiblement, per context i dimensions, es tractaven de feixes de vinyes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97278 | Barraca de les vinyes de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-vinyes-de-can-marti | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una porta metàl·lica tanca l'única obertura de la cabana, amb orientació sud.</span></span></span></p> | 08091-225 | A les vinyes de can Martí de Dalt, a tocar del fondo de can Julià. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4287600,1.8417700 | 403224 | 4587003 | 1901 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847550673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847561874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847571472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847595804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847618029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847635969.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La llinda té la inscripció de l'any de construcció de la cabana, '1901', una data força tardana per la tipologia de la construcció. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96445 | Barraca 21728 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21728 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX-XX | Està en molt bon estat. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. La barraca és aèria i aïllada i de dimensions reduïdes. Cal destacar la porta de llinda plana i que la falsa cúpula està tancada amb una llosa plana. Aquesta llosa es troba envoltada de matolls per consolidar la capa de terra que cobreix la resta de la coberta. </span></span></span></p> | 08091-22 | Al sender del fons del Racó cap a la creu de Rocasagna. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4386400,1.8754800 | 406055 | 4588062 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742837973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742853069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742889146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742900982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742918031.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'accés és complicat per tractar-se d'un element situat enmig del bosc sense una referència específica. S'hi pot accedir seguint un corriol. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96451 | Barraca 21751 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21751 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Una de les cantonades està parcialment enderrocada. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca que ha sofert un enderroc parcial en una de les cantonades. La planta, que és irregular, podria considerar-se el·líptica i està orientada al sud, amb la porta d'accés feta amb una llinda plana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior està cobert amb una falsa cúpula i és pràcticament circular.</span></span></span></p> | 08091-24 | <p>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d'empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s'havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.</p> <p>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d'eines com d'aixopluc i algunes, fins i tot, s'havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</p> | 41.4397500,1.8746300 | 405986 | 4588186 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742331007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742347134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742380766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742413039.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Malgrat l'entorn boscós, hi ha un corriol que hi permet accedir sense massa dificultat des de la pista forestal. L'accés a la pista està tancat i només s'hi pot arribar a peu. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97632 | Campana Jordina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-jordina | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Campana Jordina, s’ubica al campanar de Sant Pere del Castell de Gelida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1987 per Barberí d’Olot. Té un diàmetre de 62cm i un pes de 138kg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d’un jou de ferro, i té com a decoració una imatge de Sant Jordi.</span></span></span></p> | 08091-334 | Església de Sant Pere del Castell. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antic temple de Sant Pere del Castell en sabem que ja hi havia campanes el 1445. Dels principals campanars de torre, el de Sant Pere del Castell, datat del 1796. Per construir la torre del campanar es van utilitzar les pedres de les zones en ruïna del castell, a petició de mossèn Josep Costa al marquès de Cerdanyola, senyor de Gelida, el 1780. Quan el 25 de juny de 1871 es va fer el solemne trasllat dels elements litúrgics a la parròquia, les campanes també es van traslladar a la nova església, i el campanar del Castell es va quedar mut fins el 1987, quan gràcies a diverses obres de condicionament dutes a terme per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, s’hi va instal·lar la campana Jordina, en record a Jordi Castellví i Tarrida, membre de l’Associació i que va morir d’accident el 1985 als 19 anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1993, Ramon Ferrando i Cid va regalar la Ramona, per commemorar el naixement del seu fill. I el 1995, la família Pàmies i Mir va regalar la Núria. Les tres campanes estan automatitzades. Toquen les hores, l’Avemaria i el repic de vigília de festa. També es poden tocar manualment. </span></span></span></p> | 41.4362800,1.8689000 | 405502 | 4587807 | 1987 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97632-1712911686309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97632-1712911686275.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Barberí d’Olot | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96453 | Campana Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-miquela | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> | XX | En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus. | <p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 101 cm i un pes de 614 kg. En aquest cas, té un jou de ferro que va ser substituït l'any 2004 per un de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’hi pot observar inscripcions epigràfiques en relleu que diuen: <em>Construïda essent rector mossèn Francesc Xavier Raventós. Obrers Pere Rossell, Anton Pascual i Josep Rosell, batlle de Gelida. Padrins D. Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida.</em> A més a més també ostenta elements decoratius interessants com: Àngels; custòdia; calze; tiara papal; encensers; bàculs; raïms; cintes; orla de fruits i fulles de roure; creu. </span></span></span></p> | 08091-26 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: la Roser i la Miquela. En aquest cas la Miquela fou fosa l’any 1906 per part del fonedor: Moisés Díez de Palència. </span></span></span></p> | 41.4402600,1.8651300 | 405193 | 4588253 | 1906 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-img20240306122509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-175248225657a9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Moisés Díez | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96454 | Campana Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-roser | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> | XIX | En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus. | <p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 83 cm i amb un pes de 331 kg i amb un jou de fusta que no correspon a l’original de ferro que fou substituït l’any 2004. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden </span></span></span><span><span><span>observar inscripcions epigràfiques en relleu: <em>Bonabra.e Ysidro Pallès me feren en Barcelona Me feren essent rector al R.D. Jaume Planas, Obrer Franco. Bargalló y padrins Franco. Y Maria Font Fontanals.</em> A més a més la campana també té decoracions com: Calze; imatge de la Mare de Déu del Roser; imatge possiblement de Sant Pere; orla amb motius vegetals i raïms; dues campanes. </span></span></span></p> | 08091-27 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: La Roser i la Miquela. En aquest cas la Roser fou fosa l’any 1849 i fou fruit de la col·lecció del fonedor Bonaventura i Isidre Pallès, Barcelona. </span></span></span></p> | 41.4402600,1.8651300 | 405193 | 4588253 | 1849 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-17524894a5b2c3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122334.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Bonaventura i Isidre Pallès | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97742 | Personatges carnavalescos de l'Esparriot i la Mandonguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-carnavalescos-de-lesparriot-i-la-mandonguera | <p><span>VINYES, Josep M., CARAFÍ, Enric, i ROVIRA, Ramon (1998). <em>Guarro Casas, 300 anys d’història 1698-1998</em>. Guarro.</span></p> | XIX - XX | Aquesta tradició s'ha perdut. | <p><span><span><span>Dels diversos costums carnavalescos, el més vinculat a la fàbrica Guarro, a causa de la massiva participació del seu personal, era sens dubte l'Esparriot i la Mandonguera. Aquests personatges, creats per la mentalitat popular, prenien vida el mateix diumenge de Carnaval: dos homes, un disfressat de dona, vestits amb la indumentària especial que els caracteritzava, es lligaven a les cames picarols o una esquella, a fi que, en passar pels carrers amb la comparsa de nois i noies, el soroll i l'estridència de la comitiva fos més intens.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No s'acabava el soroll amb una sola colla, sinó que en sortien dues, ja que a finals del segle passat el poble estava pràcticament dividit en dos partits. Tant és així, que dins de la mateixa fàbrica els treballadors d'una banda amb prou feines es parlaven amb els de l'altra. Cada bàndol, doncs, feia sortir la seva colla d'Esparriot i Mandonguera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D'aquí naixia el costum anomenat el Dansot, festa celebrada el Dijous Gras en la qual participaven tots els treballadors d'aquesta indústria. A fi que hi poguessin participar més plenament, el ball es concedia mitja hora o tres quarts d'hora de festa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta festa, el jovent del poble baixava amb torxes o teies enceses que prèviament havien anat a buscar al bosc de can Torrent de les Oliveres, i en arribar a la fàbrica, s'ajuntaven amb tot el personal que els esperava. Un cop hi eren tots, s'agafaven de les mans els uns amb els altres, formant una llarga cua i donant voltes pels edificis i jardins, cantant i ballant. Quan, a causa de l'estretor de l'edifici, el que anava davant es trobava amb el que anava al darrere de tot, s'enllaçaven l'un amb l'altre i, formant com una espècie de sardana, començaven a fer voltes vertiginosament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra de les cançons que cantaven i que ha estat possible recuperar deia:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“... A la torre xica / a la torre gran / n’hi ha una Pepa / que l’estimen tant./ Aixequeu el peu jovent, / jovent de la galindaina / jovent de l’alegrament...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bona part de la gent del poble i fins i tot de l'altra fàbrica (el Molí Nou i La Gelidense) baixaven a la fàbrica expressament per a veure el Dansot. Les noies que hi prenien part, en veure's contemplades per la gent, tenien una altra cançó que deia:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“... som papereres del paper doble / i murmurades, murmurades / murmurades i mirades per aquests badocs...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre costum carnavalesc era que un home del poble es cobrís tot el cos amb greix i, després, es col·loqués dins una bóta plena de plomes de gallina i pollastre, procurant que tot el cos quedés ben cobert. Dos altres homes portaven la bóta, simulant portar-la a casa d'algun boter. Quan trobaven algú pel carrer, deixaven la bóta a terra i feien com si s'eixuguessin la suor, instant que aprofitava l'home dins la bóta per posar-se dret i espantar la gent movent-se com un ocell que intenta volar.</span></span></span></p> | 08091-375 | <p>Vinyes, Carafí i Rovira (1998) en el llibre homenatge del 300 aniversari de la Fàbrica <span>Guarro</span> recullen la tradició històrica vinculada a dos personatges grotescos del carnaval: L'<span>Esparriot</span> i la <span>Mandonguera</span>.</p> <p><span><span><span>Dins dels costums tradicionals, un dels que més aviat va arrelar en les pràctiques de la fàbrica fou el Carnaval, ja durant la segona meitat del segle passat i possiblement anteriorment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les festes carnavalesques començaven pràcticament el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre. A partir d'aquest dia fins a l'inici de la quaresma, tant els joves com els adults no deixaven passar cap festa sense fer alguna activitat que recordés el període festiu en què es trobaven.</span></span></span></p> | 41.4409892,1.8631643 | 405029 | 4588337 | 08091 | Gelida | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97742-1710932048744.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97562 | Cal Contra I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-contra-i | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular que disposa de planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal orientada cap al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cobert a planta baixa finalitza en un terrat adjunt a la façana principal. Està adossada a una altra masia per la façana oest.</span></span></span></p> | 08091-313 | Sortida direcció a ca l'Emili. Carretera comarcal C-243 entre el Km 10-11, C-243, direcció Sant Sadurní d´Anoia. | <p>Edifici de poca entitat construïda a finals de segle XIX o abans, possiblement com a masoveria d'algun mas de més entitat de la zona de la Valenciana. <span><span><span>Actualment, l'edificació exerceix la funció de residència i casa de pagès per al turisme rural. </span></span></span></p> | 41.4310757,1.8558875 | 404407 | 4587244 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2182.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97571 | El Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ciment-0 | <p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80.</span></p> <p><span>ESTRUCH, Josep (2005). 'Cròniques de la Gelida del segle XX. Vicissituds dels migdies escolars (període d’octubre de 1927 a febrer de 1933). II part'. Programa de Festa Major 2005, pp. 59 - 61.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XX | L'edifici està en desús. | <p><span><span><span>El Ciment és un conjunt arquitectònic industrial que formava part d'una antiga explotació per fabricar ciment com a material de construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals del municipi de Gelida, l'edifici principal, construït en obra vista, consta d'una planta rectangular i està distribuït amb tres plantes. La coberta és de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal orientada al nord-oest. L'edifici principal consta d'un afegit de dos cossos paral·lels amb coberta a un vessant, situat al vessant de la muntanya. El conjunt disposa d'un edifici complementari de planta baixa i dues plantes, equipat amb un aljub i escales exteriors adossades, que es troba perpendicular als cossos anteriors i conforma la façana nord del conjunt. Separat d'aquest conjunt, al nord i en una cota superior, es troba una antiga porquera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment la finca està tancada i sense accés.</span></span></span></p> | 08091-317 | Camí del castell. Una vegada al castell, es pren el camí cap a la urbanització Safari (ca n'Oller de la Muntanya). A 600 m de l'inici del camí, es localitza l'edifici. | <p>El Ciment és un conjunt arquitectònic industrial que formava part d'una antiga explotació per fabricar ciment com a material de construcció i també fabricaven calç viva.</p> <p>Pel llibre de F. Peracaula i F. Torelló 'Gelida, notes per a sa història', sabem que el 1906 estava en construcció. Mitjançant una línia feta amb torratxes metàl·liques que permetien el pas d'una vagoneta suspesa es transportava material des de la fàbrica de ciment fins a l'estació. Les restes de les bases de les torres de la línia de transport encara són visibles. A conseqüència de la construcció d'aquesta línia de transport, es va escapçar les restes d'una torre medieval avançada del castell, de la qual encara es conserva una petita part avui dia a la zona dels Tarongers.</p> <p>El període d'activitat de la fàbrica és curt, i Enric Carafí (2007) anota que l'any 1906, estaven en construcció dues fàbriques: una de ciment, ubicada darrere del Castell i dirigida per Agustí Fontcuberta, i una altra de guix, situada a prop de l'estació de tren, sota la direcció de Claudi Duran. Pel que respecta a la fàbrica de ciment, va estar operativa fins a aproximadament el 1914. <span><span><span><span>Posteriorment, vers els anys 60, es reprengué la mateixa activitat industrial fins esdevenir únicament habitatge.</span></span></span></span></p> <p>Josep <span>Estruch</span> (2005) repassa alguns dels espais que existien a la fàbrica: 'el muntacàrregues d'elevar pedra a la gran tremuja, els tallers de reparació i manteniment, magatzems per a les eines, estatges per al personal qualificat, un massís i un alt pilar de suport al cable aeri per transportar les vagonetes plenes de pedres cap a la fàbrica de ciment situada a l'esplanada de l'estació de ferrocarril... Allà a prop es veia una pedrera escapçada en vertical per les tones i tones de pedra extreta, que era matxucada abans de portar-la a la fàbrica. La gran massa rocosa, pràcticament inexhaurible, assegurava la matèria primera durant anys i anys.'</p> | 41.4341847,1.8707764 | 405656 | 4587572 | 1906 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-trpemgelidasig.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt industrial, tal com es pot veure en les fotografies de principis de segle XX, era harmònic i presentava una arquitectura esgraonada que s'adaptava al desnivell del terreny per un motiu pràctic de tractament del material, però que ofereix una visió actual d'integració amb el paisatge. També els acabats de portes i finestres (dobles) així com els paraments són de construcció fina.L'edifici és un bon exemplar d'arquitectura industrial de principis de segle XX.Consta que a prop de la casa, hi ha uns forns de calç als que no s'ha pogut accedir per estar el recinte tancat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 97773 | Torre avançada del torrent de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-avancada-del-torrent-de-sant-miquel | <p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. pp. 151 - 153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80.</span></p> <p><span>ESTRUCH, Josep (2005). 'Cròniques de la Gelida del segle XX. Vicissituds dels migdies escolars (període d’octubre de 1927 a febrer de 1933). II part'. Programa de Festa Major 2005, pp. 59 - 61.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS i Solé, Josep M.; Remolà i Vallverdú, Josep Anton; Mestre, Mireia. «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 1994, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHON i Bes, Joan. «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 2001, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> | Les restes de la torre, no són accessibles, ja que s'ha col·locat un mur de tanca. | <p><span><span><span>El castell de Gelida està situat sobre un esperó rocós, orientat en una direcció sud-est / nord-oest, i és accessible exclusivament pels seus extrems superior i inferior. Aquesta estructura geològica està limitada pel torrent de Cantillepa al sud i pel torrent de Sant Miquel al nord, presentant una plana intermèdia que mostra vestigis d'ocupació que podrien remuntar-se a l'època medieval. A la frontera d'aquesta plana amb el penya-segat, que la distingeix del torrent de Sant Miquel, persisteixen les ruïnes d'una construcció, probablement una torre avançada, en un estat notablement deteriorat.<br /> <br /> L'esmentada torre es troba en una elevació rocosa de la plana, la qual ha estat envoltada perimetralment per un mur de maó que podria delimitar un espai destinat a funcions d’hort urbà, jardí privat o similars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un conjunt d'escales de maó facilita l'accés a les restes de la torre, de les quals sobreviuen escasses filades de maons i, en particular, una cantonada orientada a la part pròxima al carrer.</span></span></span></p> | 08091-380 | Carrer dels Tarongers. | <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat.</p> <p>Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà. Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític del moment era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida) on ara hi ha l'església de Sant Pere, amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell.</p> <p>En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – carrer del Pi. Al llarg dels segles, el castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se en les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès. Al llarg dels segles, el castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui va executar importants obres de restauració.<br /> <br /> La torre avançada del castell segurament va tenir una funció clarament defensiva i de control de l'espai immediat a la plana d'accés al castell i al torrent de Sant Miquel. Malauradament, la torre va patir el desenvolupament industrial de principis de segle XX. La cimentera instal·lada poc més amunt del castell, coneguda com 'El Ciment' era una explotació industrial per a la fabricació de ciment i calç viva. Segons el llibre Gelida, notes per a sa història de F. Peracaula i F. Torelló, l'explotació estava ja activa l'any 1906, i per transportar materials des de la fàbrica fins a l'estació, es va establir una línia aèria mitjançant torratxes metàl·liques que suportaven una vagoneta suspesa (les bases d'aquestes torres de transport encara són visibles actualment).</p> <p>Va ser la construcció d'aquesta línia que la torre medieval en va patir les conseqüències. Durant la instal·lació de la línia de vagonetes, les obres van causar l'escapçament de la torre medieval, ja que afectava el desplaçament de la vagoneta. Malgrat la destrucció parcial, encara es conserva una petita secció de la torre en l'àrea dels Tarongers, testimoni del seu passat medieval.</p> | 41.4373909,1.8705162 | 405639 | 4587929 | 08091 | Gelida | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97773-img20231212171423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97773-img20231212171451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97773-img20231212171505.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | EPA | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 85 | 1754 | 1.4 | 1763 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97576 | Cementiri nou de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-de-gelida | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2016). 'Al peu del canó'. <em>Programa Festa Major</em> 2012, pp. 75-86.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022, pp. 72-75.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2019). 'La saleta íntima.Una mirada al passat'. Programa de Festa Major 2019, pp.. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2021). 'Tren, camins i carretera. Un viatge al passat'. Programa de Festa Major 2021, pp.. 34-38.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. <em>Programa Festa Major 2022</em>. pp. 66 - 71.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>El cementiri nou de Gelida ocupa una superfície aproximada de 2400 m², dels quals 1800 m² pertanyen al recinte original de planta rectangular orientat al nord, mentre que els 600 m² restants aprox. són resultat d'una ampliació realitzada a principis dels anys 2000.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els plànols originals del projecte, firmats per l'arquitecte barceloní Ubaldo Iranzo Eiras del febrer de 1882 han estat estudiats i publicats per Joan Rosselló (2012) així com l'estudi del cementiri sencer. Els plànols detallen un recinte de planta rectangular de 50 m x 30 m, amb un camí perimetral. Es contemplava la construcció de quatre filades de nínxols adossats a la tanca perimetral, una porta d'entrada, una capella, un espai central dominat per una creu amb l'ossera situada just a sota, una fossa comuna, una sala per a autòpsies, un dipòsit per a útils i una àrea reservada, sense nínxols, a l'esquerra de l'entrada per a l'enterrament de persones no catòliques. En total, el disseny preveia la construcció de 564 nínxols.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D'aquell disseny, però, se'n van fer alguns canvis finals, que en van mantenir la dimensió total, però en van modificar la distribució interna, tal com és avui dia. El cementiri està envoltat per un mur perimetral format per una paret contínua de nínxols que arriba fins a 5 nivells d'alçada, coberts per teules. L'espai interior està dividit en dues grans àrees per una línia central de nínxols. L'accés es realitza a través de la porta principal, que destaca per una imponent reixa de ferro forjat de dues fulles, amb la data 'año 1889' inscrita en la part superior en ferro calat. La porta està flanquejada per dues columnes amb base, fust cilíndric i capitells, coronades per un frontó llis i triangular flanquejat per dos acroteris, amb una creu. Dins del recinte, un ampli passadís central, flanquejat per dues fileres de xiprers, condueix fins a la capella situada al fons. Al llarg d'aquest passadís, es troben petites zones enjardinades i diversos monuments funeraris a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els elements més notables, destaca el panteó modernista de la Família Montserrat (propietaris de la torre modernista de ca la Sara) realitzada per l'escultor Antoni Pujol que presenta la figura d'un àngel recolzat en una creu i en posició afligida davant la tomba familiar que porta, com a ofrena, un ram de flors a les mans. Aquest element de l'àngel i la creu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant els dos panteons familiars situats a les cantonades del recinte superior. Tots dos són descoberts i tancats amb porta de doble fulla de forja. El primer (nord-oest) correspon a les famílies de Can Rossell de la Muntanya i, el segon (nord-est) a la família de Can Santfí. El panteó de Can Rossell presenta un túmul de pedres amb una creu al capdamunt. Disposa d'una única làpida i una reixa amb les inicials 'JR' embotides a la planxa i la data '1890' coronada amb una creu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El de Cal Santfí acull dues tombes: la de la família Colomer i la de la família Albet. Disposa d'un altar amb peanya amb tres fornícules. Tot i que comença a mostrar signes de degradació en bona part dels elements decoratius encara és massiva la incrustació de pedra de petites dimensions. Són interessants els dos pinacles de maó, característics de finals del segle XIX, que coronen els pilars de la porta d'entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre panteó rellevant del cementiri és el panteó-capella de la família Boatell, el qual tot i ser una peça seriada, és prou eloqüent per explicar alguns episodis de les arts industrials i els oficis artístics de la història de Gelida. També el panteó de la família Coma Clavé.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El panteó-capella de la família Viladot, construït a principis dels anys cinquanta, després de la mort del farmacèutic barceloní, Dr. Joan Viladot Cardona (1888-1951) té dos nivells i és el més gran del cementiri. Possiblement fet per l'arquitecte gelidenc Armand Mas Tulla (1919-1988), gendre del farmacèutic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és element d'interès la làpida de la sepultura de Pau Suñol (1857-1934), d'estil modernista realitzat a Vilafranca, que inclou dos retrats amb placa esmaltada. L'accés a l'àrea nova es fa per un lateral del mur en el qual s'ha obert un pas al nou recinte, que també disposa d'un segon accés a l'exterior. En aquest espai, destaca la presència d'una exposició d'antigues làpides rellevants per l'antiguitat o per la qualitat de la seva fàbrica, les quals han estat exposades penjades en un pany de paret llis del mur.</span></span></span></p> | 08091-320 | Carretera de Corbera, 9. | <p><span><span><span>El cementiri parroquial (1882-1889), va ser projectat per l'arquitecte Ubaldo Iranzo Eiras. La capella va ser construïda el 1882 any en què també es va beneir i es va rebre les primeres sepultures, malgrat que el recinte fos inaugurat el 1889.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ubaldo Iranzo Eiras (1854-1923) va ser un arquitecte català que se situa cronològicament dins de la primera generació d'arquitectes modernistes. Durant els anys setanta del segle XIX, va cursar els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, període durant el qual va compartir aules amb Antoni Gaudí. Junts, van col·laborar amb el mestre d'obres Josep Fontserè en el projecte del Parc de la Ciutadella, així com amb l'arquitecte Francesc de Paula del Villar Lozano en l'absis i el cambril de la basílica del Monestir de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de llicenciar-se com a arquitecte l'any 1879, Iranzo va assumir el càrrec d'arquitecte municipal de Sant Sadurní d'Anoia, on va exercir des de 1882 fins al 1900. Aquest període en la seva carrera professional va influir en l'encàrrec que li va ser atorgat per dissenyar el nou cementiri parroquial de Gelida.</span></span></span></p> | 41.4431486,1.8700764 | 405611 | 4588569 | 1882 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1712911687915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1702457471217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1702457471148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1702457471084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817492765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817602068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817730015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817754237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817816619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817938576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712818301937.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ubaldo Iranzo Eiras (arquitecte) | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97644 | Fons geològic i paleontològic a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-a-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont-icp | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p><span><span><span>El fons del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), guarda una extensa col·lecció de materials fòssils acumulats a través de les diverses campanyes d'excavació realitzades al municipi. L'equip de paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, ha estat excavant des de l'any 2011 en aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats. Juntament amb el jaciment dels Casots a Subirats, declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) el 1995 pel seu valor paleontològic, constitueixen un dels registres fòssils de grans mamífers més rellevants d'Europa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els jaciments de Gelida són de can Martí Vell i can Julià, i sobretot, el jaciment de les cases de La Valenciana el qual mereix una atenció especial. A les cases de La Valenciana s'ha localitzat un dels jaciments més rics del Miocè inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d'aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants i cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, així com petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids i cricètids. Aquests fòssils representen un ecosistema càlid subtropical amb grans boscos de laurisilves, indicatius d'un màxim climàtic.</span></span></span></p> <p>En la recreació del paisatge feta per Oscar Sanisidro podem veure una proposta de com podria ser l'entorn dels jaciments de Gelida a finals del Miocè inferior, fa uns 16,5-16 Ma. Aquests jaciments corresponien a petites zones lacustres o entollades entorn de les quals creixeria una vegetació exuberant de tipus subtropical. Lluny d'aquestes àrees humides l'ambient seria força més àrid. Al centre de la il·lustració, dos gossos-ós del gènere Amphicyon, els carnívors més grans d'aquella època, sorprenen un exemplar del rinoceront sense banyes Dromoceratherium mirallesi. En primer terme, el cérvol primitiu Procervulus fuig de l'escena. A la riba del llac, entre la boira, podem distingir el suid Listriodon (a l'esquerra) i el tragúlid Dorcatherium (a la dreta). Al fons de la imatge, dos mastodonts del gènere Gomphotherium, dotats d'un cap llarg amb quatre ullals, passen prop d'un grup de tortugues gegants del gènere Titanochelon. La vegetació representada es basa en les restes recuperades en altres jaciments del miocè inferior i mitjà de la conca del Vallès-Penedès, ja que no s'han recuperat restes de plantes als jaciments de Gelida.</p> | 08091-344 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. 08201 Sabadell | <p><span><span><span>Els jaciments situats als entorns de Gelida són coneguts des de fa més de 60 anys. Crusafont i Villalta (1952), així com Crusafont, Villalta i Truyols (1955), van citar la presència de restes de macrovertebrats en els afloraments de lutites situats als marges de la carretera de Martorell a Rubí, identificant sempre aquestes restes en capes de color grisós o blanquinós. En aquest context, es van definir els jaciments de les Cases de la Valenciana, de Can Martí Vell i Can Julià, tots ells molt propers entre si.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), establert el novembre de 2006, és una fundació que continua l'obra de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, originàriament creat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova entitat es va constituir amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. El focus de l'entitat està en la recerca, conservació i divulgació de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya. L'ICP es dedica a fomentar la investigació de calibre internacional, a preservar el patrimoni paleontològic, i a facilitar una transferència de coneixement i aplicacions cap a la societat de manera efectiva.</span></span></span></p> | 41.4409691,1.8631804 | 405031 | 4588334 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97644-jaciments-paleontologics-de-gelida.jpg | Legal i física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont serveix com a centre de difusió paleontològica, dedicant-se a la divulgació dels mètodes emprats en l'excavació, estudi i conservació del patrimoni paleontològic. A més, mitjançant les seves exposicions i activitats, el museu es compromet a exposar alguns dels fòssils més emblemàtics de la seva col·lecció al públic general. | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97741 | Monument 25 aniversari penya blaugrana de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-25-aniversari-penya-blaugrana-de-gelida | <p><span>CARTRÓ, Pere(2003). 'Quan es col·labora amb una entitat i tot va bé, tothom se'n sent orgullós'. Programa de Festa Major 2003. pp. 15-16.</span></p> | XXI | <p><span><span><span>El monument commemoratiu consta d'una estructura composta per una base de la qual emergeixen tres peces quadrangulars de pedra entrellaçades. A la base es pot llegir la inscripció: '25 aniversari: 1978 – 2003 / Gelida 30 març de 2003'. Al revers hi figura: 'VIII TROBADA DE PENYES DE L'ALT I BAIX PENEDÈS GARRAF ANOIA'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera peça mostra l'escut del F.C. Barcelona i, al revers, una imatge d'un cotxe del Funicular. La segona peça presenta una imatge de l'església de Sant Pere i, al revers, un fons amb les quatre barres de la senyera d'on sobresurt una pilota de futbol. Finalment, a la peça superior, es representen l'església de Sant Pere del Castell i un mapa de les comarques de l'Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia, amb la ubicació de Gelida assenyalada amb un punt. </span></span></span></p> <p>L'obra és d'Andreu Llopart, que va signar la peça al lateral de la base.</p> | 08091-374 | Plaça Francesc Xavier Raventós, s/n. | <p><span><span><span>La penya blaugrana de Gelida va celebrar l'any 2003 el seu 25è aniversari, coincidint amb l'organització de la VIII Trobada de Penyes Anoia Penedès Garraf. Els actes commemoratius van comptar amb la presència del president del Barça en funcions, Enric Reyna. Els actes van començar amb una cercavila encapçalada per l'Avi del Barça i els estendards de les penyes de les comarques participants, acompanyats pels grallers i bastoners de Gelida. La comitiva va arribar fins a l'avinguda d'Europa, on es va inaugurar un monument commemoratiu per deixar constància d'aquesta diada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la inauguració, es va celebrar una cerimònia religiosa que va culminar amb la interpretació de 'El Virolai' per la Coral Vallbardina i l'himne del Barça. A la sortida, les actuacions també van actuar l'Esbart Rocasagna i els Nous Bastoners. La jornada va continuar amb un dinar de germanor al Saló d'Espectacles de la Unió del Casal Gelidenc.</span></span></span></p> | 41.4386165,1.8649372 | 405175 | 4588072 | 2003 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97741-1718134593367.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Andreu Llopart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96266 | Monument als Bastoners de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-de-catalunya | <p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El monument urbà que decora el parc enjardinat supera i uneix, a través d'unes escales, el desnivell entre el carrer de la Barceloneta i el carrer Sant Lluís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fet de pedra, el monument consta d'una base de roca plana, amb els laterals desbastats sense polir com a decoració. Damunt, una base polida serveix de suport per a una estructura també de pedra, de forma piramidal. La base de la piràmide és buida a l'interior, convertint-se en un suport de tres peus on hi ha inscrites diferents inscripcions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la cara sud trobem 'Bastoners de Catalunya' i el símbol de la senyera representat per quatre barres. A la cara nord, 'VI Trobada Gelida'. A la cara oest hi ha l'escut de Gelida i a la cara est, la data 'maig 1981' i dues figures que simbolitzen el ball de bastons.</span></span></span></p> | 08091-13 | Carrer Sant Lluís, s/n. | <p>Aquest monument commemora la VI trobada nacional de Bastoners de Catalunya que es va celebrar a Gelida l'any 1981.</p> <p>Aquesta trobada, que se celebra des de l'any 1975, es trasllada de ciutat a ciutat organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la colla local de la població d'acollida. Aquesta trobada s'ha mantingut com la principal jornada bastonera del país, i punt de trobada i germanor entre les principals colles i aparador dels seus balls, música, vestits i elements complementaris.</p> <p>Així doncs, l'acollida de la festa a Gelida en les seves primeres edicions no va ser casualitat, ja que la tradició bastonera al poble sembla que es remunta per tradició popular al s. XVIII o abans (CARAFÍ, Mercè, 1998). A mitjan segle XX al poble van arribar a coincidir fins a tres <span>colles bastoneres</span>. La, més antiga, La Colla Vella. La Colla Nova, impulsada a finals dels anys 1940 i la tercera l'any 1953, els Nous Bastoners de Gelida totes elles amb una secció infantil. L'aparició de les colles noves, també va significar un enriquiment en la diversitat de balls i músiques al poble.</p> | 41.4414637,1.8633145 | 405043 | 4588389 | 1981 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990924.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97203 | Sarcòfag de la família Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-la-familia-bertran | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em><span> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span>CATALÀ, Pere (1999). <em>Contribució a l’estudi dels Bertran (s. XIV), família senyorial de Gelida.</em> </span>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia<span>, (20), pp. 381-390.</span></p> <p>LLOBET, Elisenda; MAURI, Alfred; CONTI, Lorenzo; FIOCCA, Miriam; VINCENTI, Marina (2018): <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida</em>.</p> <p><span><span>LLORACH, Salvador; COSTA, Montserrat (1995). '</span><em>Els sarcòfags medievals de Gelida</em><span>'. Programa Festa Major 1995. pp. 162-165.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred (1984). </span><em>El proveiment d'aigua al castell de Gelida</em><span>. Programa Festa Major 1984. pp. 80-82.</span></span></p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (1989). '</span><em>Francesc Bertran, senyor de gelida, al servei de Pere IV de Catalunya. 1464-1466</em><span>'. Ajuntament de Gelida. Programa Festa Major 1989. pp 86-90.</span></span></p> | XIV | Ha estat restaurat l'any 2018. | <p><span><span><span>El sarcòfag és una obra escultòrica de baix relleu i escultura a ple volum, amb policromies i daurats. Presenta una caixa suportada per dos lleons sobre mènsules de pedra. Tal com descriu Llorach i Costa el 1995 el sarcòfag està decorat amb escuts ogivals dins un cercle quadrilobar a banda i banda. Els quatre escuts contenen la mateixa càrrega, les armes dels Bertran, senyo del Castell i terme. Són: de gules (vermell) , un geminat d'or en banda. L'escut del frontal flanquegen un epitafi escrit amb lletra gòtica rodona al centre que diu: 'ASI JAU LOS MOLT HONRATS AN B[ERE]NG[UER] BERTRA[N] E AN CHOLAU[N] FILL SEU, LES ANIMES DELS QUALS SIA[N] A[N] GLO[RIA]' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dimensions: </span></span></span><span><span><span>Caixa rectangular de 92 m de llarg, alçada 37, 5 cm i amplada 34 cm. El gruix és de 4,5 cm. La tapa (l'actual no és la que li pertoca. És la que li van posar al Museu Marès) faria: 100 cm , 21 cm i amplada 45 cm. Pel que fa als dos lleonets del peu: Llargària 48 cm, alçada 29 cm i amplada 20 cm.</span></span></span></p> <p>Durant la restauració es va identificar rastre de preparació de blanc de plom, sobre les lletres de la inscripció i les vores del sarcòfag. També hi ha rastres de color verd, vermell, groc, terra de siena cremat, marró sobre els escuts d'armes i lleons. Pel que fa als elements vegetals de les cantonades s'ha identificat daurat, així com de manera intercalada a la inscripció. També es va identificar una rascada del lateral amb la possibilitat que fous a causa dels cops rebuts l'any 1936 per obrir-lo.</p> | 08091-178 | Església de Sant Pere del castell. | <p>Tal com sembla que va deixar escrit el mateix Berenguer Bertran, el 1375 fa testament ordenant ser enterrat a l'església de Sant Pere del castell si mor en ell o en lloc proper. La posició original no hauria estat al presbiteri, sinó possiblement als peus de la nau de l'església, però l'obertura de la porta del costat de ponent l'any 1609, hauria pogut provocar un trasllat al centre de la nau.<br /> <br /> Així devia succeir, ja que a l'església es conserva la seva sepultura (LLOBET et alii, 2018). Això va fer que la seva localització dins de l'església de Sant Pere del Castell fos inamovible fins a l'any 1936, quan fou saquejada l'església amb l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1937, un grup d'amics del Centre Excursionista Rodamon de Barcelona, salvaren el sarcòfag després d'haver fet una visita al castell i adonar-se que el sarcòfag restava malmès i abandonat dins del temple. Davant del dubte que seria destruït, aquest grup d'aficionats a l'arqueologia, paleontologia i en definitiva, amants del patrimoni, van optar per tornar a Gelida i recuperar i guardar el sarcòfag. L'any 1938 el sarcòfag va ser guardat als subterranis del Palau Nacional del Montjuïc.<br /> <br /> A mitjans dels anys 1970 Enric Carafí va identificar el sarcòfag al pati del Museu Marès de Barcelona. Un cop identificat Josep Boncompte, juntament amb Rafael Vidal, van fer les gestions oportunes perquè es retornés la peça a Gelida. Això ocorregué l'any 1979, col·locant-se a l'esquerra del presbiteri. El sarcòfag ha estat restaurat l'any 2018 amb el suport i assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.</p> | 41.4363142,1.8688157 | 405495 | 4587811 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911685934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97203-1712911686908.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història i la genealogia de la família Bertran, identificant la seva documentació més antiga. A partir de la genealogia de la família n'ha estudiat l'evolució del castell. En qualsevol cas, fem menció del seu estudi revisat l'any 2012.Berenguer Bertran, un destacat ciutadà de Barcelona i banquer, va ser el XXI senyor de Gelida entre 1367 i 1375. Durant aquest període, va proporcionar diversos préstecs al rei Pere III i va oferir crèdits a la Generalitat de Catalunya en el context de la guerra contra Castella, avançant també diversos tributs reials. El 22 de maig de 1367, Bertran va adquirir la baronia de Gelida i la quadra de Masó per dotze mil florins d'or d'Eimeric VI, vescomte de Narbona. Després d'aquesta compra, va deixar l'activitat bancària i va decidir reconstruir el castell de Gelida, que es trobava en estat ruïnós i no oferia protecció ni refugi adequats en temps de guerra. Aquest projecte va desencadenar un llarg conflicte amb els habitants de Gelida, que va culminar amb una concòrdia sentenciada pel jutge Marc Llaurador de Vilafranca del Penedès, estipulant les obligacions de cada part i permetent la reforma del castell amb noves construccions i milloraments. El 1374, Bertran va comprar la castlania de la baronia als sub-feudataris locals, iniciant un canvi en l'administració feudal que progressivament va passar a mans de la població local de Gelida. Berenguer Bertran va casar-se amb Sibil·la Otilionis de Falset i va testar el 12 de juny de 1375 a Barcelona, disposant que si moria dins del terme del castell de Gelida, fos enterrat allà i deixant una dotació a l'església de Sant Pere del Castell. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97782 | Cantada de caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-4 | <p><span><span><span><span><span>1963 (1963).'Agrupació Coral Intimitat'. <em>Programa Festa Major 1963</em>. p. 14.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1985 (1985).'Agrupació Coral Intimitat'. <em>Programa Festa Major 1985</em>. p. 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1988 (1988).'Coral Intimitat'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. p. 77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). <em>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. </em>Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CLANCHET, Joan (1968). 'Gelida: poble gran!'. <em>Programa Festa Major 1963</em>. pp. 32.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPIS, Josep (1993). 'Fent Història... Pasqua Florida de l’any 1929'. <em>Programa Festa Major 1993</em>. pp. 67-69.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TARRIDA, Joan(1999). 'De quan van tornar les Caramelles'. <em>Programa Festa Major 1999</em>. pp. 58-59.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>XURIGUERA, Pau (1999). 'En el 50 aniversari del mestre Pere Pallarès i Guilera com a director de l’Agrupació Coral Intimitat'. <em>Programa Festa Major 1999</em>. pp. 21-23.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>XURIGUERA, Pau (2002). 'Pere Pallarès i Guilera, una llarga vida claveriana'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 17.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Organitzat per la Coral la Intimitat, el Cor Infantil de l’Escola Montcau i l’Esbart Rocasagna. | <p><span><span><span>Els cants de caramelles començaven tradicionalment el dia de la Pasqua Florida, i es feien fent al·lusió a l’arribada de la primavera i fent lloances a Jesús Ressuscitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De bon matí, l’agrupació dels cantaires, abillats amb els tradicionals vestits i la barretina, començaven la ruta cantant sota els balcons, fins i tot en masies i les barriades del terme municipal, i a canvi rebien ous, aviram, fruita seca, com ara ametlles, nous i avellanes, que recollien dels balcons i finestres amb una cistella lligada en un pal llarg. Sovint també podien rebre carquinyolis i un got de vi ranci o dolç, i també se’ls donava diners i alguna mona de pa de pessic. Per la seva part, els cantaires oferien als seus espectadors targetes decorades que incloïen versos i cançons, i també flors de paper elaborades per ells mateixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es feia la cantada per tots els carrers de la població. Una tradició que es va mantenir posteriorment amb acompanyament d’orquestra (orquestra Triomfal d’Igualada, orquestra Fonts de Manlleu i l’orquestra La Principal de Terrassa, habitualment) i secundats per l’esbart Rocasagna. Finalment, es procedia al cant de caramelles davant de l’ajuntament, com a salutació davant de les autoritats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi col·laboraven l’Ajuntament, la Unió del Casal Gelidenc, les caixes d’estalvis i els mateixos vilatans.</span></span></span></p> | 08091-383 | Carrer de la Barceloneta, 12-18. | <p>Les primeres informacions sobre els cants de caramelles a Gelida daten del 1897, any de la fundació de la Societat Coral Artesans, tot i que amb anterioritat ja hi podien haver grups de cantaires espontanis o vinculats a la parròquia. Les cantades de caramelles s'han fet anualment des dels seus inicis, només interrompudes a causa de la Guerra Civil.</p> <p>Els primers edificis que van acollir representacions teatrals i cants de caramelles van ser cal <span>Pepus</span> i cal Virgili, que va ser seu de la Societat Coral Artesans, ubicada a l'edifici del Cafè del Ramonet, al número 62 del carrer Major fent cantonada amb el carrer de la Barceloneta. Després, el 1917, la Societat es va traslladar en un nou edifici, al mateix carrer, que va acabar esdevenint l'actual Unió del Casal Gelidenc. Malgrat no haver-hi referències documentals, amb tota probabilitat hi havia grups de cantaires molt abans de formar-se la Coral Artesans.</p> <p>Des d'un bon principi, eren cantades per la Coral Artesans, i quan es va desfer el grup els anys de la guerra, van ser represes a principis dels anys 1940, amb intents fallits, però restaurades per la Coral Intimitat, formada per antics cantaires dels Artesans i nous hereus, de manera oficial l'any 1949, coincidint amb la creació d'aquesta Agrupació Coral. La represa va realitzar-se de manera memorable, la nit del Dissabte de Glòria, amb el mestre Pallarès, setze cantors més i el xofer Francesc Julià i <span>Andavert</span>, enfilats dalt d'un camió amb un piano i recorrent els carrers de la població cantant el Ball de Rams. El 1929 també hi va haver caramelles infantils arran de la formació de la Coral Infantil dels Lluïsos. Les nenes portaven una caputxa blanca, aprofitada de les coixineres de dormir, amb vestit blanc, i els nens, camisa blanca i corbata.<br /> <br /> Pere Pallarès Guilera (1920-2001) de ben petit es vincula al món de la música i el cant coral sota la direcció del mestre Francesc Peracaula i <span>Massagué</span>. Dirigeix les Caramelles infantils el 1935 i el 1936, i durant un breu període de la guerra, del 1937 al 1938, i també del 1941 al 1943. Pren la direcció de l'Elenc Artístic Montserrat (1944), i el 1947 forma el cor de Caramelles d'aquest grup. És el punt de sortida de l'actual Coral Intimitat (1949) i la continuació de l'antiga Societat Coral Artesans (1897), desapareguda amb la guerra. En morir el mestre Peracaula el 1947, assumeix la direcció del cor parroquial amb 27 anys. Va ser mestre i director durant 52 anys.</p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 1897 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97782-photo2024-06-1215-35-32.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Societat Coral Artesans | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97673 | Tocs de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tocs-de-campanes-0 | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Els tocs que encara es conserven avui dia són els de <strong>peus junts</strong> o <strong>difunts</strong>, que varien en funció de si el difunt és home o dona, el de <strong>bateig</strong>, els <strong>tocs de missa</strong> i l’<strong>avemaria</strong>. Els que ja no s’utilitzen són el de <strong>bon temps</strong>, <strong>foc</strong>, <strong>albat</strong> i <strong>vigília</strong>, que es pot fer avui dia però de forma ocasional. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Toc de repic de festa o vigília. </strong>S’executava en les vigílies de dies festius, els dissabtes, o en els mateixos festius, a les 14:00 h del dia abans. També per anunciar l’inici de festes importants: Rams, Pasqua Florida, Festa Major, Santa Llúcia, Nadal, etc. Quan les festes anaven acompanyades de celebracions litúrgiques, s’avisava mitja hora abans. L’execució dels repics de festa consistia a pujar al campanar, desenganxar les cordes per tocar des de baix i enganxar-les per picar des de dalt, a dues mans i repicant a ritme ràpid i que sonessin les dues campanes alhora. El temps de durada era d’entre 10 i 15 minuts. També es podia fer algun cop per batejos i casaments. El toc dels batejos no es fa tant com abans. Calia pagar una quantitat concreta per anunciar la bona notícia.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de l’Avemaria o Angelus. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava cada dia tot l’any, a les 7:00 h, les 13:00 h i les 19:00 h. Servia per anunciar que començava el dia i per anunciar l’hora de dinar als pagesos, així com per anunciar l’hora del final de la jornada laboral. El toc es feia en memòria i rebia el nom de l’anunciació a la Mare de Déu. La seva execució consisteix des de baix al campanar tres tocs lents en campana gran, tres tocs lents en campana petita i tres tocs lents en campana gran, deixant que entre toc i toc es perdés el so abans de tocar la següent.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de Missa. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava cada dia tot l’any. El primer toc es feia mitja hora abans de començar; el segon, un quart d’hora abans, i el tercer, en el moment de començar. En el moment de la consagració quan el sacerdot alçava el calze, es feia un altre toc. Durant la Setmana Santa, però, les campanes quedaven mudes per escenificar el dol de l’església per la mort de Crist, fins al dissabte de Glòria. La seva execució consistia des de baix del campanar dotze tocs seguits amb campana gran, tretze tocs seguits amb campana petita, i catorze tocs seguits amb campana gran. Les campanades dotze, tretze i catorze seguides s’enllaçaven amb el mateix ritme. En acabar s’havia de deixar que es perdés el so abans de fer els tocs finals amb la grossa, amb tres, dues o una campanada, segons sigui el primer, segon o tercer avís.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de Rosari. </span></span></span></strong><span><span><span>Inicialment, s’executava a les 16:00 h i anys més tard, a les 19:00 h. Es realitzava de la mateixa manera que el de la missa, però sense els tres tocs finals. La seva execució també era la mateixa, consistia des de baix del campanar dotze tocs seguits amb campana gran, tretze tocs seguits amb campana petita, i catorze tocs seguits amb campana gran. Les campanades dotze, tretze i catorze seguides s’enllaçaven amb el mateix ritme. </span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc d’albat. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava quan moria un nen o nena que encara no havia fet la comunió, ja que es considerava que era una ànima pura i innocent. La seva execució consistia des de baix del campanar, i amb la campana petita, un toc lent fins que se’n perdia el so, i dos de seguits fins que se’n perdia el so. Tot plegat es repetia unes vint vegades.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de bon temps. </span></span></span></strong><span><span><span>S’acostumava a executar quan venien núvols carregats de tempesta o pedra. Es deia que amb el so de les campanes, els núvols es desfeien i ajudaven a salvar les collites dels pagesos. La seva execució consistia des de baix del campanar, alternar les campanes, primer la petita i després la gran, seguint sempre el mateix ritme durant uns minuts. </span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de morts o difunts. </span></span></span></strong><span><span><span>En el cas que el difunt hagués mort durant el dia, s’executava sense importar-ne el moment. Si moria durant la nit, s’executava al matí tot just després de l’Avemaria. Antigament, per Tots Sants es tocava a morts cada mitja hora, a partir de les quatre fins a les set, l’hora del rosari. La seva execució consistia des de baix del campanar a tocar les dues campanes alhora o tocar a peus junts, i se sabia si el difunt era home, perquè es feien tres tocs al principi per als homes, i dos per a les dones. Per als homes, es feia una campanada lenta fins que se’n perdia el so, i dues de seguides fins que se’n perdia el so. Es repetia fins a tres vegades. Després d’una pausa de mig minut, es tornava a començar. Quan s’acabava, s’iniciava el toc de morts. Per a les dones, es feia una campanada lenta fins que se’n perdia el so, i dues de seguides fins que se’n perdia el so. Es repetia dues vegades. Després d’una pausa de mig minut, es tornava a començar. I quan s’acabava, es començava el toc de morts. Tant per homes com per dones, el toc de morts consistia en una campanada lenta amb la campana gran fins que se’n perdia el so, i una campanada lenta amb la campana petita fins que se’n perdia el so. Repetició de fins a 40 vegades. Anteriorment, tot plegat es tocava tres vegades: el dia de l’enterrament, mitja hora abans d’entrar a l’església, quan entrava el rector a l’església, i amb el cos del difunt i en sortir de l’església.</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span>Toc de rebato o de foc. </span></span></span></strong><span><span><span>S’executava antigament, quan hi havia algun avís per incendis a l’estiu o qualsevol alarma que fes una crida a la mobilització de la població. Tenien un so continuat i persistent.</span></span></span></p> | 08091-355 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p><span><span><span>Els campaners eren els encarregats de fer sonar les campanes. Tant homes com dones, individualment o de forma col·lectiva. Cada època de l’any, a l’hora que tocava, o quan hi havia una emergència. Sempre havien d’estar a punt. </span></span></span><span><span><span>Avui dia la figura del campaner ha desaparegut o han estat substituïts per l’automatització. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Cantí tocava les campanes de Sant Pere del castell fins que es va traslladar la nova parròquia, i Josep Ferran Domingo, que tocava les de la parròquia a principis del segle XX. Joan Pascual i Clua (Joanet del Cadiraire) va ser el campaner de Gelida fins als anys 1950, i compaginava la feina fent de cadiraire i d’enterramorts. La seva esposa Brígida Blanch i Descàrrega també l’ajudava en la seva tasca. Després va venir Ramon Torres Pastoret, que també exercia de paleta i també rebia l’ajuda de la seva esposa, Maria Ferrer i Solsona, i dels seus fills. No obstant això, els horaris i les obligacions que comporten exercir l’ofici de campaner fan incompatible compaginar-ho amb altres feines. Es té constància d’alguns tocs de campana que hi ha hagut al llarg del temps a Gelida, documentats a l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La referència més antiga data del 1698, pel que fa als tocs de missa. S’oficiava de manera regular a Sant Pere del castell i a l’antiga capella de Sant Miquel fins al trasllat de la parròquia el 1871. Consistia en dues misses cada diumenge o dia de festa. A Sant Pere, mitja hora abans de la sortida de sol, tres tocs i inici del Rosari. La segona missa, a sant Miquel en hora competent també amb tres tocs. Hi ha també referències a les festes de Nadal i del dia dels Difunts, i també referències a l’ús de campanes en enterraments i en el moment de combregar.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97673-1712911686275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97673-img20240306124418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97673-pic1717070641152.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97662 | Fons de la col·lecció d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-colleccio-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | <p><span><span><span>Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Gelida. Alguns materials que formen part de la col·lecció de minerals, inclou exemplars de cristall de Guix i cristalls romboèdrics de calcita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi formen part alguns materials arqueològics, com les dues peces de molí rotatori de granit procedent de l'entorn de ca n'Oller de la Muntanya d'època ibèrica o els materials procedents d'excavacions dutes a terme al castell. En aquest cas són, principalment ceràmiques baix-medievals i modernes del buidatge de la cisterna i fragments de ceràmica ibèrica a torn, a mà i campaniana A i B, tant al recinte del castell com al vessant, recollides en diferents excavacions. </span></span></span><span><span><span>Com a peça de grans dimensions, destaca un plat de premsa de calcària de forma quadrangular plana amb dos encaixos quadrats, un a cada costat curt, per encaixar-hi els suports verticals i a la cara superior amb un doble acanalat que marca l'espai on hi hauria la gàbia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vinseum, custodia de la col·lecció paleontològica exemplars procedents de diferents punts del municipi. Pel que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de gasteròpodes de diverses espècies. També són interessants, els fragments i exemplars de diferents dents de peix, algunes de les quals són de rajades. Destaca l'espina caudal d'una rajada en forma allargada, d'arçó. Al final hi ha uns petits denticles a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Juntament amb el material arqueològic i paleontològic, el museu també es guarda el fons documental del poble vinculat a la redacció de la carta arqueològica del municipi.</span></span></span></p> | 08091-351 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span>Els diferents minerals i diversos materials de la col·lecció paleontològica van ser recollits en la majora dels casos a mitjans dels anys 1940, i en bona part dels casos per part del Mossèn Lluís Via. Els materials arqueològics, ja són provinents d'etapa més recent, sent la majoria d'ells d'excavacions regulades a principis dels anys 2000.</span></span></span></p> | 41.4409490,1.8631724 | 405030 | 4588332 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-sin-titulo-11.jpg | Legal i física | Antic|Medieval|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 80|85|123 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97549 | Can Mata de l'Abelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-de-labello | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2021, p 43.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XVI - XVIII - XX | <p><span><span><span>Es presenta un elegant casal de forma rectangular, amb planta baixa més dos pisos i un terrat coronat per balustrades i gerros de terra cuita. Aquest edifici va ser construït a sobre d'una antiga masia a dos vents, parcialment visible, datada al voltant de 1880. Les façanes est i nord estan complementades amb dues edificacions de planta baixa més un pis, així com cinc de planta única que formaven part de l'estructura original de l'antiga masia, caracteritzades per cobertes inclinades i una terrassa pavimentada. Separats del conjunt principal, cap al sud, es troben dos coberts, un amb teulada de teula àrab i l'altre de fibrociment. Destaca un porxo d'accés suportat per dues columnes de ferro colat i una barana de terra cuita, amb accés des del primer pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic, a l'interior manté un estil tradicional: una gran entrada, menjador, cuina i un pis superior amb una sala repartidora plena de mobiliari antic. També s’exhibeix, a l’exterior, una col·lecció acuradament disposada de rodes de molí, piques i corrons. A l'antiga masia es conserva un foc de rotllo amb els tradicionals bancs escó.</span></span></span></p> <p>Aquest edifici va ser construït a sobre d'una antiga masia a dos vents, parcialment visible, datada al voltant de 1880. Les façanes est i nord estan complementades amb dues edificacions de planta baixa més un pis, així com cinc de planta única que formaven part de l'estructura original de l'antiga masia, caracteritzades per cobertes inclinades i una terrassa pavimentada. Separats del conjunt principal, cap al sud, es troben dos coberts, un amb teulada de teula àrab i l'altre de fibrociment. Destaca un porxo d'accés suportat per dues columnes de ferro colat i una barana de terra cuita, amb accés des del primer pis.</p> | 08091-308 | Carretera que connecta Gelida amb Sant Llorenç d'Hortons, poc després de passar la masia de Can Cartró, un desviament a la dreta. | <p>Can Mata de l'Abelló és una masia de Gelida que ha evolucionat significativament amb el pas del temps, tenint en compte que, originàriament, aquest patrimoni estava format per diversos masos aglevats com lo mas Llobet, lo mas Barcelona i lo mas Vilar.</p> <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. Rovira documenta que en una confessió de 1513 feta per Bernat Miquel i la seva esposa Gràcia, els quals posseïen els masos Llobet (antigament dit Pellicer) i el mas Barceló, i, a més a més, el mas Vilar ubicat al terme de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Posteriorment en una altra confessió es farà al·lusió al mas Vilar, especificant que aquest es trobava en un estat ruïnós i aparentment deshabitat.</p> <p>El nom d'aquesta masia, coneguda popularment com a Can Mata de l'Abelló, prové del cognom Mata. El terme 'Abelló' també conegut com a Abayó, Bayó o Balló, és un sobrenom atribuït a Jaume Terme Miquel a finals del segle XVI. Els Terme van ser una de les moltes famílies que van ocupar aquesta masia, tot indica que va començar amb els Miquel, continuant amb els Terme, i després amb els de Mata de Tribes del Bruc. Al segle XVIII, hereten la propietat gelidenca els Castells d'Abrera i posteriorment els Guitard de Can Guitard de Cervelló.</p> <p>Durant el segle XVIII, es va produir la unió de diversos patrimonis: Can Mata, Can Batllevell i Can Guitard de Cervelló. Ja al segle XIX hi va haver una altra ampliació en mans de Josep Bonastre i Fumadó de Sant Joan Samora. Posteriorment al segle XX amb la mort de Joan Ferrer i Bosch d'Anoia s'expandirà més la propietat deixant com a hereves indivises les seves filles. Durant el mateix segle serà quan algunes propietats es vendran com Can Batllevell.</p> <p>Ja en l'actualitat les propietats restants estan repartides entre les tres germanes o els seus successors. </p> | 41.4610165,1.8445927 | 403508 | 4590581 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056292576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056164462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056177440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056221074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056235512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056332022.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97529 | Can Rossell de la Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-de-la-llena | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2021, pp. 43.</span></span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIV - XXI | L'edific principal té la coberta ensorrada però la nova propietat està treballant per recuperar tot el conjunt arquitectònic. De moment han recuperat els coberts reconvertits en cellers. | <p><span><span><span>Es tracta d'un casal de planta rectangular, d'una planta més un pis, amb coberta a dos vessants, el carener de la qual es troba perpendicular a la façana principal orientada cap a l'est. A les façanes sud i oest, es localitzen edificacions agrícoles adossades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al sud, es caracteritza per un gran portal amb brancals i dovelles de pedra ben polida situat al centre i sota l'eix del carener flanquejada per dues finestres. Al pis, pocs elements més queden destacables, més enllà dels brancals de la finestra principal ubicada sobre la porta i els ampits de pedra de les altres dues que la flanquegen. Una de les façanes laterals, esbotzada, permet veure les restes d'un forn a l'interior. Disposa d'un cobert adossat, amb arc rebaixat fet amb maons al qual se li ha fet la coberta nova, perquè sigui una terrassa de la nova casa. Els murs interiors estan fets parcialment de tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els coberts, recuperats per la nova activitat del celler Muscàndia, són adossats a un vessant fet de pedra i tàpia amb portes i finestres amb marc de maó i arc rebaixat.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | 08091-294 | Des de can Miquel de les Planes per un camí que va a Espiells o les cases de ca l'Isidre. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Rossell de la Llena es pot seguir a partir d'altres noms documentats com, Llena (s. XIV-XV), Vidal, de Subirats (s. XV). <span>Ravella</span>, d'Ordal (Subirats), (s. XVIII-XIX), Freixes, de Barcelona, (s. XIX) hereus: de Llanes, de Lleida, Pujades, de Barcelona i Torroja, de Reus, (s. XIX) venen: Bosch de <span>Noya</span>, de Subirats (s. XIX-XX) fins a la propietat actual des de l'any 2019.</p> <p>No obstant això, Rovira va identificar, en un pergamí de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, la menció de Bernat Llena i Guillem Llena i l'any 1327, Pere sa Llena (Sallena). Malgrat tot, és l'any 1445, Antoni Bertran, senyor de Gelida, quan atorga el mas de la Llena a Pasqual Vidal. Per diferents relacions matrimonials, la propietat passa a mans dels Bosc al segle XVI i amb els Rossell el segle XVII.</p> <p>Els Rossell de la Llena s'extingeixen al segle XVIII i, amb la venda de la propietat, aquesta passa als Ravella, tancant la nissaga dels Rossell, tot i que diverses branques dels Rossell continuaran al poble, com Can Rossell de la Muntanya, cal Paco Maco, cal Perejonet i cal Quico Fuster.</p> <p>Josep Ravella i Feu compra la propietat de can Rossell de la Llena el 1754, la qual perdura a les mans de la família fins al segle XIX. Els hereus d'aquest,els Llanes, els Pujades i els Torroja, venen la propietat a Ramon Bosch de Noya i Vias, de Subirats, l'any 1885. Els Bosch de Noya mantenen la propietat que és venuda a la propietat actual d'Eduard Viader qui està reviscolant la casa sota l'etiqueta de Celler Muscàndia. El juny de 2019 es va aprovar la reforma dels edificis adjacents al mas per poder instal·lar un celler. La casa està en fase de reconstrucció.</p> <p>Com a curiositat històrica, els plànols i amidaments de la fina La Llena van ser elaborats per Antoni Gaudí l'any 1883 guardats a Can Bosch d'Anoia, però amb una còpia existent a l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí Pascual.</p> | 41.4358175,1.8267721 | 401981 | 4587803 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059575989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059545607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059863324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059582795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059609030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059647115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059677014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059710250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059737309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059775332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059789665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059796855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059822697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97529-pic1717059837354.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96965 | Casa Kessler (Les sedes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-kessler-les-sedes | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GUIU, Andreu (2006). República, guerra i postguerra a Gelida (Col·lecció local de Gelida, núm. 2). Editorial Raima, Ajuntament de Gelida, 3 de vuit i Biblioteca de Gelida.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat. (2017). Els joves del 36: República, guerra civil i postguerra a Gelida (CAT). Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.</span></p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta d'un edifici ubicat en una cantonada entre els carrers Sant Lluís i Colom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'element més característic de l'edifici és a la façana del carrer Sant Lluís, en el que podem veure una tribuna i la part frontal de la torratxa, amb uns pilars que la capcen. A la mateixa façana trobem una tribuna amb mènsules i els cantoners lleugerament decorats amb perfils clàssics. Per sota la tribuna una porta rectangular i dues finestres quadrades flanquejant-la completen la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici sense decoració a la façana, amb la cantonada arrodonida. La façana del carrer colom disposa de 3 finestres a la planta baixa i quatre al pis, sense simetria. La casa no té coberta, ja que la cobreix un gran terrat envoltat amb barana de forja i pilarets. Sense elements decoratius, comparteix algunes línies estructurals amb la casa Aragall.</span></span></span></p> | 08091-80 | Carrer Sant Lluís, 20. | <p>L'edifici <span>Kessler</span> és una fàbrica que va ser construïda l'any 1924 pels constructors Josep Xandri i el Colomer. Originalment, l'emplaçament havia estat un solar on es muntava un envelat durant la Festa Major. La propietat va pertànyer inicialment a la família Ventura fins a l'any 1940, moment en què la família <span>Kessler</span>, que prèviament llogava l'edifici per a la seva fàbrica de teixits de punt, va adquirir-la definitivament.<br /> <br /> Coneguda com 'Les Sedes', la fàbrica oferia una alternativa laboral a moltes noies del poble, comparada amb les fàbriques de paper. Ja el 1925, tenia 25 treballadores i els respectius capatassos, dedicant-se a la producció de bufandes, xals, mantons de Manila i altres peces. Cap als anys 1960, l'assortiment va expandir-se per incloure cortinatges, caçadores i altres articles de punt.<br /> <br /> La planta baixa allotjava les màquines ordidores, mentre que els despatxos i el magatzem, on s'empaquetava el producte final, es trobaven al pis superior. Originalment, la façana de 1925 era lleugerament diferent, sense tribuna i amb dos petits balcons, balustrats sobre les finestres al costat de l'entrada. Durant els anys 1960, l'empresa va créixer fins a gairebé 60 empleats.<br /> <br /> Durant la Guerra Civil, la família <span>Kessler</span> va marxar a Alemanya, el seu país d'origen. La gestió de l'empresa va ser assumida per l'alcalde d'ERC de l'època, Àngel <span>Ollé</span>, un sastre del poble. La producció no va cessar durant aquest període, fabricant caçadores per a l'exèrcit republicà. Acabada la guerra, la família <span>Kessler</span> va retornar i va recuperar el control de la fàbrica sense incidències.</p> <p>Es pot llegir una extensa entrevista sobre la història del segle XX de la família Kessler al llibre de Montserrat Rovira.</p> | 41.4413611,1.8628612 | 405005 | 4588378 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96965-img20240306140659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96965-img20240306140736.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Xandri i el Colomer | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96260 | Funicular de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/funicular-de-gelida | <p>CARAFÍ, Enric (1982). Àlbum del Funicular de Gelida 1920-1982. <span><span><span>Generalitat de Catalunya. Departament de política territorial i obres públiques.</span></span></span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p>GALLARDO, Joan, & SANS, Joan (2000). El Funicular de Gelida. Els seus primers 75 anys (1924-1999). Ajuntament de Gelida. El Farell Edicions.</p> <p>RIUS, Jaume, et al. (2011). Gelida. Retrats d'un temps. Edicions i propostes culturals Andana.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> | XX | El Funicular de Gelida va ser traslladat al Centre d'Operacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí l’abril del 2017 per poder dur a terme els treballs de reparació i reprendre el servei que es donava els caps de setmana. Les tasques que es van realitzar a Rubí van afectar les caixes dels cotxes que van ser restaurades en la seva totalitat. Pel que fa als bastidors dels dos vehicles es van restaurar a Suïssa. | <p><span><span><span>Es tracta d'una línia de funicular que connecta el poble de Gelida amb l'estació de ferrocarril situada a la part baixa del poble. La fitxa tècnica del funicular descriu que té una longitud de 860 m, amb una pendent màxima del 22% i un desnivell entre estacions de 103 m. El temps total del recorregut és de 8 minuts i la longitud del cable de tracció és de 935 m. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originalment, per evitar accidents es va instal·lar un cable amb una capacitat de fer front a 46 tones d’esforç, quan en realitat n’aguantava 4. El cable té un diàmetre de 29 mm i llisca sobre un conjunt de 103 parells de politges. Disposa de dos cotxes rectangulars construïts de fusta i ferro que han estat automatitzats per fer-ne compatible la seguretat i l'ús actual, preservant-ne els valors patrimonials. Els cotxes estan inclinats per adaptar-se al desnivell del terreny, fet que genera una posició escalonada dels passatgers, que poden seure a banda i banda de bancs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos laterals i els dos frontals disposen de grans finestrals de vidre i un llum/fanal central. La coberta és lleugerament corba. La línia del funicular és única, tot i que a la part central es bifurca per fer compatible el pas dels dos cotxes.</span></span></span></p> | 08091-8 | Estació del Passeig Josep Rossell. | <p><span><span><span>La societat Funicular de Gelida, S.A. va ser constituïda el 19 de setembre de 1920, i el funicular va ser inaugurat l'1 de novembre de 1924, després d'un període de construcció de divuit mesos. Els promotors de l’obra foren Mn. Jaume Via i Torres i l’alcalde d’aquell moment Josep Rossell i Massana a qui se’ls va col·locar una placa homenatge l’any 1950 per celebrar el 25 aniversari del Funicular. La finalitat inicial del Funicular era connectar l'estació de tren i la zona industrial amb el barri antic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'obra va ser dirigida per Santiago Rubió i Tudurí, enginyer del funicular del Tibidabo. Una part de la maquinària original procedia de la reforma realitzada al funicular del Tibidabo, la qual havia estat adquirida per la societat gelidenca. Els dos cotxes es van comprar nous a la casa Estrada de Barcelona. El constructor va ser Delfí Mas de la nissaga de cons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els primers anys, el Funicular va ser utilitzat principalment per a transportar passatgers, especialment treballadors dels molins paperers, usuaris del tren i residents del barri de Sant Salvador. A més de servir com a mitjà de transport, també es va convertir en un reclam refinat que aspirava a captar l'atenció de la burgesia barcelonina cap al poble, seguint el model de ciutat jardí que s'havia adoptat amb les torres d'estiueig de l'època. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1972, l'explotació del funicular va ser relativament rendible, però amb l'arribada en massa de l'automòbil, va començar un declivi progressiu. L'any 1977, la societat Funicular de Gelida, S.A. va obrir un expedient econòmic que va portar la societat a gairebé la fallida. El 30 de març de 1978, es va establir un Consell d'Administració amb representació de l'Ajuntament per assumir part del dèficit de manera provisional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1980, l'Ajuntament va prendre el control total del funicular, i el 3 d'abril de 1982, després d'una remodelació integral, es va inaugurar novament sota la titularitat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Entre els anys 2006 i març de 2007, els tècnics de l’empresa Ardanuy Enginyeria Ferroviària van redactar el Projecte per a la renovació del Funicular, el qual preveia la instal·lació de nova maquinària i cotxes, a més de diverses millores a les estacions i les vies. La restauració més recent dels vehicles i de la línia es va dur a terme el 2017. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Centre d'Interpretació, els visitants podran descobrir l’origen del funicular, els detalls de la seva fundació, el servei que va oferir durant els primers anys i l’impacte en la millora de la mobilitat dels veïns de Gelida. </span></span></span></p> | 41.4405750,1.8646060 | 405150 | 4588288 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469197.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Santiago Rubió i Tudurí | Disposa de dues estacions. La inferior, de petites dimensions, i la superior, que també allotja el centre d’interpretació. Va ser incorporat al POUM de 2015 amb la codificació C1-07. | 106|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96262 | Placa homenatge Ramon Pallejà i Camaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-ramon-palleja-i-camalo | <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MASSANA, Josep Mª; CARAFÍ, Enric (1975). 'Ramon Pallejà i Camaló, una vida forjada en la poesia, la música i l'art'. Programa Festa Major 1975, pp. 54-56.</span></p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta d’un plafó ceràmic policromat compost de 6 peces de dimensions i perfils irregulars que conformen una placa rectangular. A la placa s’hi pot llegir el text “Al poeta i a l’amic Ramon Pallejà i Camaló”. 1903 – 1973. De tots els veïns de la Barceloneta. 31 d’agost 1975. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els motius que decoren i il·lustren la placa són 3 orenetes en un lateral i un cep amb 4 fulles i una rapa de raïm. Al centre el text està envoltat amb una esfera representant el sol, i a la base apareixen uns camps de conreu. </span></span></span></p> | 08091-10 | Carrer Barceloneta, 39-41. | <p>Aquesta placa és un homenatge veïnal ubicat al mur de la façana de la casa d'estiueig del poeta local Ramon Pallejà i Camaló. Aquesta placa, col·locada el 31 d'agost de l'any 1975, amb la dictadura franquista encara vigent, està escrita en català, possiblement també en homenatge a l'autor de tradició catalanista.</p> <p>La temàtica, clarament orientada a temes estiuencs i al món rural es podia associar a la tradició vitivinícola del municipi i al fet que és l'època en què les cases d'estiueig agrupaven les figures singulars del poble, com el cas de Ramon Pallejà. A més a més, cal tenir present que durant els mesos de juny a setembre la 'colònia estiuenca' organitzava diferents certàmens literaris i festes al poble. Així doncs, als anys 1908 i 1916, en el marc de cal Pallejà, s'organitzaren uns humorístics Jocs Florals. CARAFÍ, Mercè (1998). En qualsevol cas, Cal Pallejà fou un escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> <p>El dia 31 d'agost de 1975 els veïns del carrer de la Barceloneta van organitzar un homenatge un en memòria del <em>poeta i amic</em> Ramon Pallejà. L'esdeveniment va tenir lloc al mateix carrer i va començar a les 12:30 amb la presentació de l'acte. Durant l'homenatge, es va procedir al descobriment d'una placa commemorativa per part de l'alcalde. A continuació, es va realitzar una lectura de poemes originals de l'homenatjat. L'Agrupació Coral Intimitat va actuar en record i homenatge, interpretant cançons que havien estat ofertes a Pallejà en vida. Paral·lelament, es va inaugurar una exposició de dibuixos originals de Ramon Pallejà a la Galeria d'Art Sol Solet, que també va voler sumar-se a l'homenatge. Els fets van quedar recollits al programa de Festa Major de l'any 1975.</p> <p>En aquell Programa de Festa Major de l'any 1975 Josep M. Massana i Enric Carafí en van glossar la figura. En àmbit local, Ramon Pallejà fou un habitual col·laborador en els Programes de Festa Major. Ramon Pallejà va néixer el 1903 a Barcelona, immers en un entorn cultural ric gràcies a la seva família, amb un pare pintor i una mare amant de la poesia. Des de jove, va desenvolupar un profund interès per la pintura i la poesia, influenciat per figures destacades com Dalí, Picasso, Miró i Nonell. Casa seva es va convertir en un lloc de trobada per a músics i artistes, enriquint la seva formació en les arts. Malgrat les dificultats físiques, Pallejà va emergir com un destacat pensador i poeta, la seva obra va guanyar reconeixement i premis en diversos certàmens. Va publicar el seu primer llibre 'Poemes' el 1960, seguit per 'Joies del dolor' el 1971, reflexionant sobre la seva vida marcada per la dificultat i la tristesa. Pallejà va morir el 1973, deixant un llegat durador en poesia i art.</p> | 41.4420900,1.8638700 | 405090 | 4588458 | 1975 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | O. Kurz | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97233 | Font del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-granada | XIX - XX | <p><span><span><span>Es tracta d’una font senzilla, amb un broc metàl·lic que surt d’un pany de paret quadrangular fet de pedra i arrebossat de petites dimensions. Una pica de pedres quadrada en recull l’aigua. La font no té polsador ni canella. En el moment de la visita no hi rajava aigua, </span></span>no</span> obstant això, la presència de molsa sota el broc i la densa vegetació circumdant suggereixen que aquesta encara és operativa i és freqüentada, com indica el sender ben definit que connecta aquesta estructura amb el camí principal.</p> <p><span><span><span>A pocs metres de la font hi trobem una mena de dipòsit soterrani de formigó i cobert que segurament emmagatzema l’aigua de la font quan hi ha excedent.</span></span></span></p> | 08091-194 | Al camí d'Ordal al mas Granada, prop de la plana del mas Granada i de la barraca del mas Granada. | <p><span><span><span>No es té referència de l’any de construcció. Es troba molt a prop de la barraca de tàpia del mas Granada que va ser reformada l’any 1949. Podria ser que el condicionament més recent de la font es fes també aleshores.</span></span></span></p> | 41.4088000,1.8740500 | 405893 | 4584751 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844079518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844042413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844091074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844101023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844066324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844048399.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96440 | Forns de baix de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-baix-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troben completament conquerits per la vegetació. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment en vies d'enrunament. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles parcialment excavades. Els murs frontals són fets de pedra i les dues portes són de grans dimensions per tractar-se de forns de calç, amb muntants de pedra i volta de canó feta de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la construcció de la paret aixecada del canó es van utilitzar grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada. No queda rastre de la vora, ja que ha caigut completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedrera per abastir els forns es troba just al darrere d’aquests.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat als forns i en construcció contínua, hi trobem dues petites estances, una possiblement era utilitzada de magatzem i l’altra, que té una petita llar de foc i una finestra, segurament s’havia utilitzat com a aixopluc, o habitatge temporal.</span></span></span></p> | 08091-19 | Al camí de can Ginebreda, uns 1300 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4214400,1.8593200 | 404680 | 4586170 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208698961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208706651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208721236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208749362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208792977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208825373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208858182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208880674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208895347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208946969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707209120503.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96471 | Forn de calç 492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-492 | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament, així com l’espadat, que es troba completament enrunat. La vegetació és abundant i a l’interior del con hi ha brossa. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d'un forn parcialment excavat. No queda gairebé ni rastre de l'espadat, ni de la vora ni de la porta. Les parets interiors del forn encara conserven la mascara de quan s'utilitzava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn petit de cambra única.</span></span></span></p> | 08091-36 | Al camí de can Ginebreda, uns 500 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4240000,1.8558100 | 404390 | 4586458 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707205990751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206029040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206055915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206092672.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96479 | Forn de calç de ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-ca-lagustinet | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX - XX | Els forns estan enrunats, tot i que conserven bona part de la paret de l’espadat i la porta, l’enrunament de la vora o coberta n’ha sepultat les cambres. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas d'aquests dos forns són parcialment excavats, amb els espadats fets de pedra i argamassa i integrats en uns marges de pedra seca fets per anivellar el terreny. Els forns estan construïts un molt a prop de l'altre però en terrasses de diferents nivells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de dalt presenta una porta que va ser reforçada amb maons, rajola i ciment en una època recent, en què es dedueix que ja no funcionava el forn. L'interior de la cambra està ple de roques de grans dimensions, possiblement les que formaven la vora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de baix conserva la porta tal com era en origen. Aquesta, però, es troba mig sepultada per runa i terra que ha caigut tant al seu interior com a l'exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No es pot apreciar l'interior de cap de les dues cambres. </span></span></span><span><span><span>El més antic dels dos forns ja no s'utilitzava als anys 30 del segle XX.</span></span></span></p> | 08091-42 | Al punt quilomètric 8 de la carretera BV-2425, al vessant sud, uns 30 m bosc endins. De difícil localització. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4424300,1.8749100 | 406013 | 4588484 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744847714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744638755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744664063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744864062.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96437 | Forn de calç de Planaclarià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-planaclaria | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament i ha omplert l’interior de la cambra tal i com es pot veure des de la porta, que conserva tota la volta de maó. La vegetació és molt abundant. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn d’una sola cambra i parcialment excavat. L’espadat era reforçat amb filades de maons. La porta és de volta de canó feta amb el mateix tipus de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat de conservació no permet deduir-ne la mida.</span></span></span></p> | 08091-17 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4168500,1.8633700 | 405012 | 4585656 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213385057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213408318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213426657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213441037.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96439 | Forn de calç del Fondo del Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-garro | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troba completament conquerit per la vegetació, a la vegada que ha estat utilitzat d’abocador il·legal. Al seu interior hi ha tota mena de deixalles. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles completament excavades, amb els muntants de les portes reforçats amb pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els dos forns hi observem un voluminós amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora dels forns.</span></span></span></p> | 08091-18 | Al camí nou d’Ordal, uns 250 m després de deixar el camí de can Ginebreda. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204200,1.8544900 | 404275 | 4586062 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206534640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206560183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206656614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206666182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206681044.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96470 | Forn de calç de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-rossell | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut de dos dels tres forns. El que queda encara cobert manté la porta, tot i que l’esllavissament de l’espadat del forn del costat l’ha deixat pràcticament colgada. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn de tres olles parcialment excavades. Dues cambres estan completament enrunades i només se’n pot deduir l’existència per la forma circular que ha quedat en el desnivell. A l’olla que queda en peu s’hi accedia a través d’una de les que s’han enrunat. Es pot observar com la porta està molt colgada, segurament fruit del procés d’enrunament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb tres olles de grans dimensions, sobretot les dues olles més deteriorades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a tocar de l’alzina de can Rossell, un arbre vell de grans dimensions.</span></span></span></p> | 08091-35 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de can Voltà. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4239500,1.8674600 | 405364 | 4586440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215858180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215867907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215874724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215888690.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96446 | Forn de calç del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-raco | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat, així com una part de la paret de l’espadat i de la volta de la porta. La resta del conjunt sembla en perill d’enrunament imminent. La vegetació hi és molt abundant, tant en el seu interior com en l’entorn. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra i el mur de l’espadat té un gruix considerable, d’uns 2 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn d’una sola olla de grans dimensions i amb les parets interiors perfectament allisades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Just darrera del forn, a la banda oposada a la porta, hi trobem la veta de calç.</span></span></span></p> | 08091-23 | Seguint el camí que surt de la masia el Racó, paral·lel al Torrent de Sant Miquel, a uns 400 m. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> <p>Bona part del muntant esquerra es va enfonsar a finals d'abril de 2020.</p> | 41.4365700,1.8749300 | 406006 | 4587833 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743307172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743325780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743334516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743518540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743523974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743537584.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96443 | Forn de calç de can Torrents de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-torrents-de-les-oliveres | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. Està desbrossat per poder ser visitable. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb un diàmetre força gran en comparació a la poca alçada del canó. Possiblement, una bona part d’aquest es troba ensorrat, com també ho està l’olla o cendrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre de l’interior del forn hi ha un amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora.</span></span></span></p> | 08091-21 | Bosc de can Torrents, proper a l’àrea recreativa de can Torrents. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4316600,1.8646200 | 405138 | 4587299 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724856374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724906945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724938813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724950498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724966729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724978121.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic, es coneix també amb el nom de forn de calç de Vallbardina. Es troba dins de l'Espai d'Interès Natural Muntanyes d'Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96478 | Forn de calç de la font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-de-can-ginebreda | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XVIII - XX | El forn es troba pràcticament desaparegut del tot. Tan sols s’interpreta que existia gràcies a la forma cònica i allisada que ha quedat al desnivell, i a un parell de filades de pedres que amb tota probabilitat eren l’arrancada de la vora o cobriment. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Se’n conserva ben poqueta cosa, només un pany de paret de la cambra completament allisada i amb marques de calç i dues filades de pedra i argamassa que eren l’arrancada de la vora. A terra i per l’entorn més immediat s’observen restes de pedra i argamassa que formaven part del forn.</span></span></span></p> | 08091-41 | Al camí de can Ginebreda a la font del Noguer, a 100 m de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4194100,1.8634400 | 405021 | 4585941 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212881223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212900273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212906476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212925546.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96469 | Font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ginebreda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font i el sender per arribar-hi. | <p><span><span><span>La Font de Can Ginebreda consta dos elements, la mateixa font i, a un nivell més baix, la bassa adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la font s’hi accedeix a través d’uns esglaons estrets fets de material d’obra i arrebossats. El brollador queda envoltat pels mateixos esglaons i dues parets fetes amb el mateix material. El broc queda molt baix, gairebé a nivell de terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua arriba a la bassa d’acumulació escolant-se superficialment des de la font. És una bassa de dimensions considerables i rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat estar en unes dates de sequera important i que la majoria de les fonts del terme són seques, l’aigua que raja de la font i que s’acumula a la bassa és abundant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt es troba bastant embrossat de vegetació.</span></span></span></p> | 08091-34 | Al camí de can Ginebreda, molt a prop de la capella de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció, tot i que els materials utilitzats per l’arranjament de la font i de la bassa són contemporanis i fa pensar en un arranjament de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> | 41.4199200,1.8635000 | 405027 | 4585997 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210241707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210217019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210287765.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 97786 | Funifira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/funifira | <p><span><span><span><span><span>2012 (2012). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2012</em>. p. 157.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2014 (2014). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2014</em>. p. 175.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2016 (2016). 'AACG i Centre d’Interpretació'. <em>Programa Festa Major 2016</em>. p. 139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2016 (2016). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2016</em>. p. 199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2017 (2017). 'Associació d’Amics del Castell de Gelida'. <em>Programa Festa Major 2017</em>. p 150.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2018 (2018). 'L’activitat de l’AACG'. <em>Programa Festa Major 2018</em>. p. 130.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2019 (2019). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2019</em>. p. 154.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2021 (2021). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2021</em>. p. 178.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2023 (2023). 'Ha passat un any'. <em>Programa Festa Major 2023</em>. p. 193.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>La Funifira és una fira de tardor organitzada per l’Ajuntament de Gelida que commemora l’aniversari de Funicular de Gelida, inaugurat l’1 de novembre de 1924, i que aglutina diferents activitats relacionades amb l’oci ferroviari, el maquetisme, la gastronomia, el vi i el cava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inaugurada la primera edició el 2010, s’ha anat consolidant amb el pas dels anys. Es porta a terme entrat el mes de novembre. L’Associació Amics del Castell de Gelida hi col·labora activament a través del Centre d’Interpretació del Castell, amb visites guiades al castell, ruta modernista i ruta enoturística. Es tracta, doncs, d’una activitat pensada per a la promoció i dinamització del municipi.</span></span></span></p> | 08091-386 | Carrer Barceloneta, 12-18. | <p><span><span><span>Només en la segona edició ja es van registrar unes vendes de més de 2.600 tiquets gastronòmics i més de 2.000 de degustació de vi i cava. En la quarta edició ja es va comptar amb una quarantena d’expositors i una vintena d’activitats d’àmbit lúdic, cultural i turístic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2015, en la sisena edició, 1.600 persones van pujar al funicular de Gelida, es van servir 4.500 degustacions de vins i caves locals i propostes culinàries dels establiments de Gelida. Recentment, ha coincidit amb el Dia Europeu de l’Enoturisme, amb activitats organitzades també per l’AACG. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2020 es va anul·lar per la COVID. En la seva represa després de la pandèmia, s’hi han dut a terme projectes de cara a la sensibilització en els models de mobilitat, amb l’organització de la primera Fira de la Mobilitat Sostenible, amb exposicions de vehicles elèctrics i híbrids, entre altres activitats. També coincidint amb aquesta edició, es va organitzar la primera Trobada de Clics de Playmobil, amb exposició de diorames, mercat de clics, tallers, inflables i activitats per la quitxalla.</span></span></span></p> | 41.4409500,1.8631600 | 405029 | 4588332 | 2010 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97786-cartellfunifira2023.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97786-la-bustia-pavello-dissabte-vespre-funifira-2022-scaled.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Ajuntament de Gelida | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97232 | Barraca del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XX | La cabana presenta algunes esquerdes importants a les parets i també algun petit despreniment a la coberta. | <p><span><span><span>La barraca del mas Granada és de pedra arrebossada amb una argamassa de fang. La coberta és de teula àrab de doble vessant. L’única obertura és la porta i té els brancals i l’arc rebaixat fets de maó pla i està orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’arc hi veiem la inscripció <em>“MAS GRANADA” JULIOL 1949 AV'.</em> Es pot accedir a l’interior perquè la porta no té tancament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De dins les parets de pedra estan arrebossades de ciment. Les bigues de tronc de fusta aguanten el sota-teula d’encadellat ceràmic. En una cantonada hi trobem una llar de foc a terra amb la campana extractora feta de maó pla, igual que la xemeneia. El terra no està treballat.</span></span></span></p> | 08091-193 | Al camí d'Ordal a mas Granada, prop de la plana de mas Granada i de la font del mas Granada. | <p><span><span><span>Durant els primers dies de l’aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí Estruch, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada. La data de juliol de 1949 segurament correspon a unes obres d'arranjament de la cabana.</span></span></span></p> | 41.4090300,1.8751900 | 405988 | 4584775 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843791702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843803307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843817499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843832074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843844759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843853804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843862674.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins del PEIN Muntanyes d'Ordal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |
| 96441 | Barraca 11119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11119 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | <p><span><span><span>La barraca, de pedra seca, és de planta circular amb una falsa cúpula i dimensions moderades. Com moltes de les barraques de la zona, està coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de la vegetació que creix a sobre. Té un diàmetre interior de 160 cm i augmenta fins als 240 cm al mig de l'estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la porta, que mesura 60 cm d'ample i 120 cm d'alt. A més, la barraca està envoltada per murs de pedra d'uns 70 cm d'alçada.</span></span></span></p> | 08091-20 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4423100,1.8738300 | 405923 | 4588472 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740837086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740850746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740881264.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La barraca de pedra seca es troba en un costat de la rasa de la carretera de BV-2425 quan travessa el pla que hi havia pròxim a la Creu de la Roca Sagna quedant aquesta totalment descoberta després dels treballs necessaris per a netejar els vorals de la carretera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97637 | Campana Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-montserrat-0 | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> | XX | No s'ha pogut visitar la capella de la Mare de Déu de Montserrat, i no s'ha pogut veure la campana. | <p><span><span><span>La campana Montserrat s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954 per Barberí d'Olot. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 36 cm i un pes de 27 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d'un jou de ferro, i té com a decoració la Mare de Déu de Montserrat, les claus de Sant Pere, una tiara papal i les graelles de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08091-337 | A la capella de la Mare de Déu de Montserrat de can Cartró. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat hi ha instal·lada la campana Montserrat, i actualment la propietat és de Juvé i Camps.</span></span></span></p> | 41.4516200,1.8363600 | 402806 | 4589547 | 1954 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2024-12-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Barberí d’Olot | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97628 | Campana Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-montserrat | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. p 105-108</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La campana Montserrat s’ubica a l’espadanya de la capella de les Monges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1960 per Manuel Rosas, de Jaén. Té un diàmetre de 43 cm i un pes de 46 kg. Disposa d’un jou de ferro.</span></span></span></p> | 08091-331 | Carrer Mossèn Jaume Via, 17. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella de les Monges, construïda el 1906, forma part del col·legi de les monges franciscanes. El 1960 s’hi va afegir una espadanya d’un sol arc, on es va instal·lar la campana Montserrat, apadrinada pels germans Àngel i Montserrat Camprodon Rius.</span></span></span></p> | 41.4398600,1.8638200 | 405083 | 4588210 | 1960 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97628-img20240516094401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97628-img20240516094142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97628-img20240516094115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97628-img20240516094120.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Manuel Rosas | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97634 | Campana Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-nuria | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La campana Núria s'ubica al campanar de Sant Pere del Castell de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1995 per Barberí d'Olot. Té un diàmetre de 66 cm i un pes de 166 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d'un jou de fusta, i té com a decoració una imatge de la Mare de Déu de Núria.</span></span></span></p> | 08091-335 | Església de Sant Pere del castell | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l'antic temple de Sant Pere del Castell en sabem que ja hi havia campanes el 1445. Dels principals campanars de torre, el de Sant Pere del Castell, datat del 1796. Per construir la torre del campanar es van utilitzar les pedres de les zones en ruïna del castell, a petició de mossèn Josep Costa al marquès de Cerdanyola, senyor de Gelida, el 1780. Quan el 25 de juny de 1871 es va fer el solemne trasllat dels elements litúrgics a la parròquia, les campanes també es van traslladar a la nova església, i el campanar del Castell es va quedar mut fins al 1987, quan gràcies a diverses obres de condicionament dutes a terme per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida, s'hi va instal·lar la campana Jordina, en record a Jordi Castellví i Tarrida, membre de l'Associació i que va morir d'accident el 1985 als 19 anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1993, Ramon Ferrando i Cid va regalar la Ramona, per commemorar el naixement del seu fill. I el 1995, la família Pàmies i Mir va regalar la Núria. Les tres campanes estan automatitzades. Toquen les hores, l'Avemaria i el repic de vigília de festa. També es poden tocar manualment. </span></span></span></p> | 41.4362800,1.8689000 | 405502 | 4587807 | 1995 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97634-1712911686511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97634-1712911686580.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Barberí d’Olot | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc